ConclusionsSom conscients que, sovint, el dia a dia de l’activisme ens absorbeix i ens aturem poc a reflexionar sobre la manera com liderem els projectes de les nostres entitats. A més a més, moltes vegades, parlar de qüestions ètiques pot portar a debats ambigus i poc resolutius. De vegades ens trobem situacions en què algunes persones podrien pensar que el funcionament o les accions no són les adequades o, fins i tot, de vegades, un mateix acte pot ser considerat ètic en una situació concreta i no ètica en una altra situació. Això, però, no ens ha de fer desentendre dels nostres deures ni perdre les ganes de debatre: un codi ètic és una eina que hem de tenir present: cal discutir-lo, revisar-lo i preguntar-nos si estem seguint el camí que ens hem marcat, és a dir, no oblidar el que som, el que volem ser i per què ho volem.

En aquest sentit, serà molt important trobar espais tranquils, allunyats del brogit i l’estrès del dia a dia en què poder tenir aquests debats pausadament i amb profunditat. Sovint pot ser interessant demanar col·laboració de persones externes per fer algun tipus de dinàmica o taller que ens ajudi a desenvolupar aquests debats. D’altra banda, una opinió externa també ens pot ajudar a prendre una perspectiva diferent o, simplement, a donar-nos eines des de l’experiència de persones amb més bagatge associatiu.

Com hem explicat, l’ideari està format per diferents punts: alguns que ja hem assolit o estem a punt d’assolir, d’altres que encara estem treballant per assolir i, per últim, alguns que encara no hem començat a treballar. Això fa que l’ideari esdevingui un document ric i flexible, una declaració tant de bases d’actuació com d’intencions, un escrit proper a la nostra realitat quotidiana i alhora un ideal cap al qual intentem encaminar-nos. Per això hem d’adaptar el contingut i la forma d’aquest document, per tal que tant en el present com en el futur ens pugui servir de guia i de marc d’actuació.

L’ideari, doncs, ens serveix de carta de presentació de la nostra entitat per a tots aquells que no la coneixen i, al mateix temps, de carta de navegació per a tots aquells que en formen part.

Una de les primeres coses que cal que ens plantegem les persones associades abans de decidir-nos a crear una associació i a iniciar la seva activitat és la raó de ser que en motiva la creació, el seu marc d’actuació i en base a què definim aquest marc. Per això, encara que tinguem clar el tipus d’activitat que volem que lideri la nostra entitat, és important que abans de començar-la ens plantegem quin objectiu, missió i valors la sustenten.

És important que les associacions expliquem els motius pels quals volem dur a ter-me l’activitat en qüestió. Aquesta raó de ser condicionarà la tipologia d’activitats i el públic de l’associació, així com el seu període d’existència. Per això, tota asso-ciació ha de definir d’entrada la seva finalitat, identitat i valors, així com la seva estratègia a llarg termini.

901

lbutlletí

932655217lel telèfon d’informació per a les entitats juvenils de Barcelona

/gestionat per

/en conveni amb

/edita

Disseny i maquetació: Argus Disseny, SL.Redacció de continguts: Bernat Julià MoreraImpressió: El tinterDipòsit Legal: B-17327/2000

Aquesta obra es pot copiar, distribuïr i comunicar publicament, citant sempre al Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona.No es pot utilitzar amb finalitats comercials. Imatge cedida per Ouishare.Més informació: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/

núm.143 Desembre 2015

publ

icac

ió d

el C

entr

e de

Rec

urso

spe

r a

les

Ass

ocia

cion

s Ju

veni

ls

www.bcn.cat/craj

Més informació trucant al:

Consulta tots el butlletins a:www.bcn.cat/craj

o vine a buscar-lo al CRAJ:C. Gran de Gràcia 190-192(al costat de Fontana)

/L’ideari de les entitats

Gran de Gràcia, 190-192 |08012 Barcelona | Tel. 93 265 52 17 |Mail: info@crajbcn.catESPAI JOVE LA FONTANA

L’ideari de les entitats

Fontana

Sta. Rosa

Gran

de Gràcia

És important que abans de començar ens plantegem quin objectiu, missió i valors la sustenten

Aquests aspectes essencials seran el marc de referència de les seves ac-cions. Cal, doncs, començar per tenir ben clar: la missió, la visió i els valors o principis que fonamenten la nostra en-titat. I això és el que ens aporta l’ideari: un conjunt de valors i criteris amb què actuem o volem actuar.

Com a entitats, és la nostra responsabilitat definir aquest marc de valors i principis que sustentaran la nostra activitat i que serveixen alhora per explicar la naturalesa del nostra projecte cara enfora.

Aquest 901 vol ser una eina que ajudi les associacions juvenils a definir el seu ideari.

Concretament, la visió es pot mirar de plasmar en el pla estratègic que serveix per definir els nostres objectius a mitjà termini.

• Elcom:elsvalors. Els valors guien la missió i la visió que ens hem plantejat, és a dir, acompanyen la nostra acció en forma de compromís profund i principis que defineixen la nostra activitat. Cada persona té uns valors determinats, igualment com en té uns cada cultura, per això és important delimitar quins són els nostres valors. Han de ser valors compartits i que tendeixin a ser universals: el compromís, la participació, el servei, l’esperit crític i el treball en equip en poden ser alguns. Cada entitat té la seva manera de treballar i els seus principis i, per tant, cada col·lectiu decidirà amb quins valors s’identifica més i quins defineixen millor la seva acció diària. Aquests valors, els hem de practicar cada dia, però això és important que ens els qüestionem: de quin compromís estem parlant? Si parlem de participació, en què es tradueix en el nostre dia a dia? Com enfoquem el nostre servei als altres? Com treballem i mantenim l’esperit crític? Com aprofundim en el treball en equip i la democràcia? La nostra activitat quotidiana és coherent amb els principis que enunciem?

Codi èticCom comenta Ramon Torra en el número 100 de Debat Juvenil, publicació del Consell Nacional de Joventut de Catalunya, «un codi ètic és una guia dels valors pels quals ens volem caracteritzar i que entenem que són les bases de la societat que desitgem. Per això aquests van més enllà de les consideracions legals».

Per aquest motiu, és molt interessant que l’associacionisme juvenil disposi de codis ètics que permetin socialitzar –internament i externament– les maneres de fer que considerem correctes i les que no, de manera que puguem reduir al mínim els malentesos i problemes de gestió o relleus mal fets. Així, els codis ètics ens serveixen per autoregular la nostra acció diària com a persones voluntàries, tècniques, sòcies, col·laboradores, etc.

Una de les riqueses i potencialitats del món associatiu és la seva diversitat en objectius, formes de treball, finalitats i accions. Això fa el codi ètic que sigui difícilment classificable i constantment mòbil: en transformació i redefinició. Tot i així, els codis ètics ens permeten donar una visió comuna que l’associacionisme és una activitat que fem per transformar la societat i que, seguint Ramon Torra, podríem resumir en quatre punts:

• Generem confiança El treball de l’associacionisme es fa entre persones que teixeixen relacions amb altres persones. Aquestes relacions es basen en la confiança; tenir un conducta ètica és una actitud que esdevé indispensable per tal de dotar-nos d’una certa credibilitat. Això permet generar confiança amb la gent amb qui treballem, cosa que pot ser fins i tot més efectiva que alguns controls externs, com per exemple la pròpia regulació de l’administració.

• Satisfacció pròpiaQue les persones que col·laboren amb el nostre col·lectiu se sentin identificades amb els valors i conductes que professem és indispensable per mantenir la cohesió i el compromís de l’entitat i la gent que hi treballa dia a dia.

• Fomentem relacions externes positivesSi demostrem amb la nostra acció diària que no estem fent un mal favor a la transparència ni una paròdia de la nostra democràcia interna, emetem un missatge de coherència. D’aquesta manera podem atreure més fàcilment persones i organitzacions que puguin compartir aquests principis, i això enforteix la nostra xarxa de relacions així com possibles col·laboradors o altres entitats de qui contractem recursos.

• Protecció contra la mala publicitatQuan treballem èticament és difícil que es pugui parlar malament de nosaltres. Així, el codi ètic esdevé una protecció com a associació.

En aquest sentit, el juny de l’any 2001, en el 1er Congrés de les Associacions de Barcelona, es va aprovar el Codi Ètic de les Associacions de Barcelona i, posteriorment, el 2011 es van fer una revisió i una actualització en el marc del 2on Congrés. Des de la seva aprovació, una comissió de seguiment formada per set persones de l’àmbit associatiu vetlla per l’aplicació i el bon funcionament d’aquest codi. Amb aquest codi ètic es pretén afavorir el desenvolupament de les associacions mitjançant una eina que assessori i ajudi a defensar la nostra singularitat, a més de ser un instrument d’autoregulació que acabi convertint-se en una referència del sector associatiu. Així doncs, el Codi Ètic de les Associacions de Barcelona pretén ser una guia per a totes les associacions que treballen amb transparència i bon govern i una referència per a persones o empreses que hi vulguin col·laborar o participar.

Podeu trobar tota la informació sobre el codi ètic al Butlletí 901 núm. 121 d’Octubre del 2012: http://crajbcn.cat/bulleti_901/el-codi-etic-de-les-associacions/

Pla estratègicEl pla estratègic és un document en què els responsables i membres de les associacions reflecteixen l’estratègia que duran a terme a mig termini. Normalment s’estableix un termini d’alguns anys per poder valorar la seva aplicació i compliment, encara que això depèn del context de cada associació. En tant que estratègic, el pla ha de marcar les directrius i accions a dur a terme per tal de complir les aspiracions que s’han plasmat prèviament en l’ideari i en el codi ètic.

Per tant, en contraposició a l’ideari, el pla estratègic és un pla quantitatiu i temporal que indica objectius avaluables de manera quantitativa i que especifica unes polítiques i línies d’actuació per aconseguir els objectius anteriorment descrits. És temporal, també, perquè estableix uns temps concrets i explícits que han de ser complerts per la organització perquè la posada en pràctica del pla sigui un èxit.

lbutlletí

Informa’t de qualsevol tema relacionat amb l’associacionisme www.bcn.cat/craj

/L’ideari de les entitats

Gran de Gràcia, 190-192 | 08012 Barcelona | Tel. 93 265 52 17 | Fax: 93 265 51 58 | craj@crajbcn.catESPAI JOVE LA FONTANA

Què és l’ideari? L’ideari és el document que recull i plasma aquells valors, normes i actituds que consensuem com a associació. Totes les activitats dutes a terme per una associació segueixen el mateix patró gràcies a l’ideari. L’ideari és, aleshores, el conjunt d’idees que defineixen el nostre projecte, allò en què ens basem per dur a terme les nostres activitats i iniciatives.

L’ideari esdevé, doncs, un aplec sistematitzat de principis i valors que guiaran les nostres accions com a entitats. És l’explicitació d’una voluntat, d’una trajectòria, d’uns valors que es consideren fonamentals per definir camins i metes a assolir.

Per què un ideari?Un ideari, entre d’altres, ens serà útil a l’hora d’actuar, i sobretot en el moment de prendre decisions. En general, quan prenem una decisió, enfoquem la nostra atenció a més d’un criteri. Així doncs, tenir clar allò que per a nosaltres és important, jerarquitzar-ho i poder-nos-ho recordar enriquirà la nostra feina i l’omplirà de contingut i de sentit. Per tant, l’ideari esdevé una carta de navegació que pot ajudar a enfocar les nostres reflexions, accions i conductes concretes en el dia a dia.

D’altra banda, l’ideari serveix també per saber quins són els nostres punts forts i, sobretot, què ens diferencia de la resta. És, doncs, una manera de fer-nos visibles davant la societat: ens permet definir quin és el nostre marc d’actuació, a quins col·lectius ens dirigim, què treballarem i en base a quines premisses.

Per últim, un ideari serveix també perquè les persones membres d’una associació hi refermin el seu compromís. Sovint, el fet d’assentar les bases d’un consens al voltant del que volem treballar implica la renovació de la implicació de les persones participants: quan treballem en equip amb un mateix objectiu i som capaces d’arribar a consensos, els resultats són doblement satisfactoris.

Elements a tenir en compteLes associacions estan formades per grups humans amplis i heterogenis. En aquest sentit, és difícil que existeixi (per sort) una coincidència en tots els elements de controvèrsia i opinió o, simplement, és normal que cadascú parteixi d’una ideologia o escala de valors diferents. Conèixer les diferències individuals és conèixer els motius personals d’actuació. En conseqüència, explicitar-los i arribar a un acord (ideari) és una manera d’enfortir-nos com a entitats. Això significa que, de la base sobre la qual construïm l’ideari, en dependran la resta d’elements que conformen la nostra manera d’entendre l’entitat.

• L’ideari, com l’expressió de les opcions fonamentals i de fons, és el punt de referència imprescindible per decidir la construcció del tipus d’entitat que volem.

• El codi ètic, que regula aquestes opcions fonamentals, augmentarà la nostra credibilitat tant de cara endins com de cara enfora.

• El pla estratègic marcarà les accions concretes a mitjà termini que es desprenen d’aquest objectius transversals i fixarà objectius concrets i una temporalitat per assolir-los.

D’altra banda, també és necessari, com apuntàvem, que duem a terme aquest debat sobre l’ideari a través d’un espai de participació ampli en què totes les persones que formen part de l’entitat puguin participar activament i aprofundir en consensos amplis a través dels quals posar-se a treballar.

Àmbits de l’ideariPodem estructurar el nostre ideari en tres àmbits interrelacionats que sovint es barregen i s’encavalquen però que ens poden ajudar a definir alguns espais. En aquests àmbits podem plantejar-nos una sèrie de preguntes que ens ajudin a fer una primera anàlisi anant de l’abstracte al concret:

• Àmbit de les persones: En quin tipus de persona creiem? Quin és el nostre model de persona?

• Àmbit de l’activitat: Com volem que siguin els serveis que oferim fora? Com pretenem que siguin els esdeveniments interns de la nostra entitat? Quin és el nostre segell de qualitat en tot allò que fem i oferim?

• Àmbit de l’estructura: Quin és la nostra particular forma d’organització per vehicular els dos àmbits anteriors de manera efectiva, resolutiva i, sobretot, democràtica?

Eixos de l’ideari: missió, visió i valorsAixí, definits aquests tres àmbits des dels quals hem fet un primer anàlisi de la nostra realitat, podem començar a plantejar-nos qui som i cap a on volem anar. Els principals punts de l’ideari seran aquells que permeten delimitar l’associació ideològicament i explicar de manera resumida els objectius del nostre projecte. Com dèiem, a partir de l’anàlisi que hem fet prèviament, ara podem definir el qui, el què i el com.

• Elqui:lamissió. La missió és la definició de qui som i per què hem decidit organitzar-nos en una entitat per actuar socialment. La missió sol estar definida en unes poques línies, un sol paràgraf, perquè pugui ser recordada fàcilment per totes les persones col·laboradores de l’entitat. Ens ha de servir perquè qualsevol persona externa pugui decidir si s’identifica amb les nostres finalitats i per mostrar, d’alguna manera, que les coses que fem com a col·lectiu tenen un determinat sentit i no les fem per casualitat. La missió és el que dóna sentit a la nostra actuació.

• Elquè:lavisió. La visió és possible després d’haver fet un cert anàlisi del context social en què ens movem. Implica explicar com traslladem la nostra missió al terreny, de manera que reflecteixi el nostre ideari, és a dir, allò que esperem aconseguir mitjançant la nostra acció a mig termini. Podem plantejar-nos visions transformadores de la realitat social, que impliquin canvis a la nostra societat i que, per tant, ens defineixin com a agents de transformació.