Embed Size (px)
Citation preview
Màster en Psicopedagogia
Treball final
Universitat de Lleida
Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social
Juliol 2015
Autora: Marta Larruy Miranda
Tutor: Carles Alsinet Mora
PSICOLOGIA POSITIVA I VIDA PLENA
INDEX
Agraïments 3
1- Introducció 4
2- Marc teòric: psicologia positiva 5
2.1 Antecedents: Martin Seligman i 5
Mihaly Csikszentmihalyi
2.2 Què entenem per psicologia positiva. Definicions 8
2.3 Virtuts i fortaleses 9
2.4 Instrument de mesura. VIA 11
2.5 Desenvolupament moral: Kolhberg. 11
2.6 Psicologia positiva i estadis morals 13
3- Objectius del treball 14
4- Disseny de la recerca 14
4.1 Grup d’estudi 14
4.2 Tècnica d’investigació 14
4.3 Dilemes morals plantejats a la mostra d’estudi 15
5- Resultats i interpretació de dades 20
6- Conclusions 26
7- Propostes de millora 29
8- Referències bibliogràfiques 30
9- Annex 32
3
Agraïments
Per tal de fer possible la realització del treball, he comptat amb la
participació dels nens i nenes de 4t curs de l’escola Gaspar de Portolà de
Balaguer. Sense la seva ajuda, l’elaboració d’aquest no hauria estat possible;
per això, a tots ells els dono les gràcies per la seva dedicació.
De la mateix mantera, vull agrair moltíssim la col·laboració del meu tutor,
en Carles Alsinet, que s’ha reunit amb mi tantes vegades com ho he
necessitat i no ha dubtat a resoldre’m les qüestions que se m’anaven
presentant durant el procés d’execució del treball.
Durant la redacció d’aquest treball he gaudit del recolzament de la meva
família.
A tots vosaltres, i als companys de l’escola que em preguntaven per
aquesta feina,
Moltes gràcies!
4
1- Introducció
El 100% de la felicitat d’una persona no està determinada en el moment de
néixer. Tot i que els gens marquen la línia base de la felicitat d’un individu,
les circumstàncies vitals i els nostres actes són determinants per assolir el
benestar al llarg de la vida. (Sonja Lyubomirsky, 2011).
Així doncs, és enormement reconfortant que la nostra felicitat depengui en
gran mesura, de nosaltres mateixos. Cada vegada és més habitual que els
psicòlegs parlin de fortaleses, de benestar, de satisfacció, de qualitat de
vida, de prevenció o de desenvolupament. Dins de l’àmbit de la psicologia,
hi ha una corrent especialitzada en aquest tipus d’aproximació a l’esser
humà anomenada Psicologia Positiva.
El fet d’escoltar el terme psicologia positiva i no saber-ne més enllà del que
és fàcilment deduïble pel nom, em va dur a investigar sobre aquest tema i a
realitzar el treball final de màster sobre el mateix.
Mentre fullejava articles de psicologia positiva, anaven sorgint investigadors
que a cop de llegir-ne els seus noms m’anaven resultant familiars. Seligman
per exemple, és un dels destacats en el meu treball, per la rellevància de
les seves investigacions sobre aquest tema.
Martin Seligman (1999) estudiava el comportament de les persones,
sobretot els aspectes positius que permeten superar amb èxit el dia a dia. A
priori, sembla obvi que totes les persones tenim virtuts que ens ajuden a
ser feliços, però resultava interessant detectar les fortaleses dels nens i
nenes de primària. Per fer-ho, l’instrument emprat va ser un qüestionari de
dilemes morals, que els hi vaig passar als alumnes de 4t de primària per tal
de veure com responien davant de possibles problemàtiques o situacions de
la vida quotidiana.
El treball l’he estructurat de la següent manera: he partit dels antecedents
de la psicologia positiva i un marc teòric sobre els principals elements
d’aquesta. A continuació, he explicat els estadis evolutius del raonament
moral segons Kolhberg (1972) per la vinculació amb els dilemes morals que
té l’autor, i que són bàsics en el meu treball. Més endavant, es pot veure el
5
qüestionari que he passat als nens i nenes seguit de la presentació de les
dades extretes, en format gràfic de barres.
Per acabar, presentaré les conclusions del treball i les propostes de millora.
2- Marc teòric: psicologia positiva
2.1 Antecedents: Martin Seligman i Mihaly Csikszentmihalyi
La investigació que ha dominat en psicologia al llarg del temps s’ha centrat
en les emocions negatives i en la debilitat humana.
No obstant això, abans de la segona guerra mundial, la psicologia tenia tres
missions principals: curar les malalties mentals, fer la vida de les persones
més productiva i plena, i identificar i nodrir talents. Tanmateix, després de
la segona guerra mundial, dos esdeveniments econòmics fundats als Estats
Units, van canviar les prioritats d’estudi d’aquesta disciplina:
- Al 1946 Veterans Affairs, l’Administració de Veterans, departament
que tractava malalties mentals.
- Al 1947, l’Institut Nacional de Malaltia Mental basat en la recerca
sobre patologies.
Ambdós organismes van fer estudis, investigacions i tractaments cabdals
per tractar problemes mentals (Seligman, 1994).
Arrel d’aquests esdeveniments, es va produir una explosió en recerca sobre
desordres psicològics i els efectes negatius de factors com el divorci dels
pares, l’abús físic i sexual o la mort d’un ésser estimat. Els psicòlegs van
centrar els seus esforços en tractar les malalties mentals dels pacients dins
un marc de problemàtiques, oblidant per complet els altres objectius de la
psicologia.
Una persona clau, que va donar un gir en l’estudi de la psicologia va ser
Martin Seligman professor de psicologia a la Universitat de Pensilvània.
Anteriorment va estudiar els fets que poden provocar situacions de
pessimisme crònic, el que ell descriu com indefensió apresa (learned
helplessness), i que considera una de les causes de la depressió.
6
Explica una anècdota personal com a fet detonador que el va dur a
replantejar-se l’estudi de la psicologia. Aquesta va tenir lloc al jardí de casa
seva, quan estava amb la seva filla. Sembla ser que ell li cridava l’atenció
per fets concrets que la nena enjogassada estava fent. En un determinat
moment, la petita cansada d’escoltar com l’escridassava el seu pare li va dir
que si ella havia deixat de queixar-se per tot als cinc anys, ell també podia
deixar de ser un malhumorat.
Aquest fet anecdòtic, amb molts anys d’estudi i que finalment, fos escollit
president de l’Associació Americana de Psicologia el van dur a atribuir-li
l’autoria del concepte de psicologia positiva l’any 1998.
Segons Seligman, educar als nens i nenes va més enllà de dir-los el que fan
malament, educar consisteix en identificar les seves fortaleses, ajudar-los a
reconèixer aquells aspectes amb els quals són bons i guiar-los per trobar la
manera com poder aprofitar-los i viure feliços (Seligman & Csikszentmihalyi,
2000).
Anys més tard, ha estudiat el comportament de les persones, els aspectes
més positius de l’ésser humà, aquells trets que ens permeten superar amb
èxit les situacions difícils; així com l’aplicació d’estratègies per potenciar
qualitats positives de l’individu.
Martin Seligman, va descriure a Csikszentmihalyi com el més important
investigador del món en el tema de la psicologia positiva.
Mihály Csikszentmihalyi era professor de psicologia a la Universitat de
Claremont (Califòrnia). Ha destacat pel seu treball sobre la felicitat, el
benestar i la diversió, però és més famós per la feina que ha realitzat
durant molt de temps sobre la psicologia positiva i per la seva creació de la
idea de flux. El concepte flux, “flow” o fluir que aporta Csikszentmihalyi
(1990) fa referència al procés en què les persones es troben tan
involucrades en l’activitat que estant fent que res més sembla importar-los.
La situació de flux constitueix una experiència tan plaent que els individus
intentaran repetir, sempre que sigui possible, per a tornar a viure aquella
sensació.
7
Csikszentmihalyi es va adonar de la necessitat de la psicologia positiva
durant la segona guerra mundial. Ell era un nen i va ser testimoni de la
dissolució del món en el que havia estat vivint plàcidament. Esclatada la
guerra, va viure de molt a prop com hi havia persones que aparentment
coratjoses, es van desanimar en perdre la seva feina, els diners, l’estatus...
En canvi, n’hi va haver d’altres que davant les adversitats, van saber
afrontar el problema i tirar endavant (a priori, no eren els més respectats ni
els que havien rebut més educació).
Aquest fet va dur a Csikszentmihalyi a qüestionar-se d’on havien tret les
forces aquella gent.
En la filosofia, la religió o la història no trobava resposta a la seva pregunta.
Finalment, la psicologia i els escrits de Jung, Freud o posteriors psicòlegs...
el van conduir a una possible resposta: una disciplina que s’ocupa de les
qüestions fonamentals de la vida i ho fa amb la simplicitat de les ciències
naturals.
Va buscar una aproximació científica al comportament humà, havia arribat
el moment de la psicologia positiva, considerava necessari l’estudi de la
virtut i la fortalesa de l’ésser humà.
El tractament no podia consistir únicament en reparar els desperfectes, sinó
en potenciar els aspectes positius de la persona
En aquest nou marc, també hi jugava un paper important la prevenció.
Aquest va ser el tòpic central en la convenció de l’Associació de Psicologia
Americana l’any 1998 a Sant Francisco. Es qüestionaven com els psicòlegs
podien prevenir els problemes de depressió, violència de gènere,
assetjament escolar, etc.
En el camp de la prevenció, entès com un procés actiu de crear condicions i
atributs que promoguin el benestar de les persones, Gerald Caplan (1985)
hi té un paper cabdal. Ell es refereix a l’existència de tres nivells de
prevenció: la primària que busca reduir la incidència, encara no ha aflorat el
problema i es vol evitar que aparegui. La secundària que pretén reduir la
prevalença del problema, intervenint en les primeres fases per tal que la
dificultat no s’agreugi. I la prevenció terciària que intenta reduir les
seqüeles i les conseqüències més negatives del contratemps.
8
El que els psicòlegs havien après al llarg de cinquanta anys és que el model
de malaltia abordat per la psicologia no conduïa a la prevenció d’aquests
problemes. Al contrari, els millors models de competència s’havien creat
construint competències i no corregint debilitats.
Recerques sobre prevenció han demostrat que les fortaleses humanes
actuen contra les malalties mentals: el coratge, l’optimisme, l’esperança,
l’honestedat, la perseverança, el flux, etc.
Aquest segle hi ha una fita, entendre i aprendre com fomentar aquestes
virtuts entre els nens i nenes.
2.2 Què entenem per psicologia positiva. Definicions
Com s’ha esmentat anteriorment, el terme psicologia positiva fou proposat
per Martin Seligman, el qual després de dedicar part de la seva carrera a
l’estudi de les patologies, es va iniciar en l’estudi de les fortaleses i les
virtuts humanes.
● La psicologia positiva es defineix com l’estudi científic de les experiències
positives, els trets individuals positius, les institucions que faciliten el seu
desenvolupament i els programes que ajuden a millorar la qualitat de vida
dels individus, mentre prevenen o redueixen la incidència de la
psicopatologia (Seligman & Csikszentmihalyi, 2000).
● Al 2001, Sheldon i King la van definir com l’estudi científic de les
fortaleses i virtuts humanes.
● La psicologia positiva és l’estudi científic del funcionament humà òptim.
(Ken Sheldon, Barbara, Frederickson, Kevin, Rathunde, Mihalyi
Csikszentmihalyi & Jon Haidt, 1999).
● La psicologia positiva sorgeix com una nova corrent que busca a través
d’estudis científics, conèixer les característiques, els processos i les
condicions de funcionament òptims de la persona per promoure una vida
9
plena i significativa des de la perspectiva individual fins a la projecció social
(Garassini & Zavarce, 2010).
● Personalment, defineixo aquest terme com una disciplina que es
centra en l’estudi, detecció i desenvolupament de les qualitats
positives de les persones, perquè aquestes puguin tenir una vida
més plena.
2.3 Virtuts i fortaleses
L’estudi de les fortaleses és un dels temes centrals de la psicologia positiva.
L’estudi científic de la personalitat pretén identificar i descobrir les
diferències individuals i els aspectes que caracteritzen a cada persona i ens
fan diferents.
Seligman & Peterson (2004) consideren que el bon caràcter és el resultat de
la interacció de certs trets. La seva hipòtesi es resumeix de la següent
forma: la percepció subjectiva d’una bona vida presenta una correlació
positiva amb la presència de factors positius. A aquests, Seligman i
Peterson els anomenen fortaleses de caràcter.
Aquests autors van trobar un conjunt de 6 trets positius desitjables,
d’àmplia acceptació universal, que denominaren virtuts i que són les
següents:
- Saviesa i coneixement
- Coratge
- Humanitat
- Justícia
- Moderació
- Trascendència
10
Aquestes virtuts generals, s’han concret amb 24 fortaleses personals, de
manera que cadascuna de les virtuts s’identifica mitjançant les fortaleses
personals que la caracteritzen (Peterson i Seligman, 2004).
1- La SAVIESA I el CONEIXEMENT que engloben: creativitat,
curiositat, apertura mental, amor per l’aprenentatge, perspectiva.
2- El CORATGE són les fortaleses emocionals: valentia, perseverança,
integritat, vitalitat)
3- La HUMANITAT inclouen les habilitats interpersonals com l’amor,
amabilitat, intel·ligència social)
4- La JUSTÍCIA són fortaleses cíviques: ciutadania, sentit de la justícia,
lideratge.
5- La MODERACIÓ compta amb la capacitat de perdonar, modèstia,
prudència, autocontrol.
6- TRASCENDÈNCIA engloba les fortaleses que donen sentit a la vida
com l’apreciació de la bellesa i l’excel·lència, gratitud, esperança,
sentit de l’humor, espiritualitat.
Els autors deixen la classificació oberta i flexible a possibles canvis o
modificacions.
Val a esmentar que existeixen altres models de fortaleses, destacant entre
els més coneguts els proposats per l’organització Gallup als Estats Units, o
pel C.A.P.P (Centre of Applied Positive Psychology) al Regne Unit.
Personalment he optat pel model de fortaleses de Peterson & Seligman
(2004) per la seva vinculació directa amb la psicologia positiva i amb el món
educatiu.
11
2.4 Instrument de mesura. VIA
Paral·lelament a la classificació teòrica de les fortaleses, Peterson i Seligman
en col·laboració amb d’altres autors, van dissenyar instruments de mesura
per conèixer l’existència de les fortaleses i ajudar a identificar-les.
Si les persones som conscients de quines són les nostres fortaleses,
aquelles aptituds amb les que hem nascut, i els hi traiem partit
aconseguirem arribar a l’estat de felicitat.
Per ajudar-nos a identificar-les es va crear el Test VIA (Values in Action) és
un test que està a l’abast de tothom i que fins i tot, es pot realitzar online al
portal de la Universitat de Pensilvània: “Authentic Happiness”, creadors del
test VIA.
Previ registre gratuït, s’accedeix al qüestionari de 240 ítems, per al VIA
d’adults i de 198 ítems en el test dels nens i adolescents.
Un cop respost íntegrament, s’obté el resultat d’aquest, destacant les 5
fortaleses característiques de la personalitat de cadascú.
Aquest test està adaptat per a adults i també adolescents:
- El Values in Action Inventory of Strenghts (VIAIS, Seligman &
Peterson, 2000) Avalua les 24 fortaleses en adults.
- El Values in Action Inventory of Strenghts for Youth (VIAY) (Peterson
& Seligman, 2004) és el qüestionari adaptat per a nens i adolescents
entre 8 i 17 anys.
2.5 Desenvolupament moral: Kolhberg.
El desenvolupament moral va lligat al creixement psicològic de la persona.
No justifiquem pas tots les nostres decisions de la mateixa manera, ni un
mateix –al llarg de la seva vida- argumenta els fets d’igual manera, sinó
que la nostra consciència segueix un procés de creixement o de maduresa.
12
Per tal de tractar els dilemes morals, em basaré amb les etapes de
desenvolupament moral de Kohlberg, ell considera que el desenvolupament
moral d’una persona passa per tres grans nivells: el preconvencional, el
convencional i el postconvencional. Cadascun d’aquests períodes conté dues
etapes. En total són sis estadis de maduresa creixent i amb raonaments
morals diferents.
- Nivell preconvencional
Aquesta etapa es situa dels 4 als 10 anys, les normes són una realitat
externa que es respecten només atenent les conseqüències (premi-càstig) o
el poder dels que les marquen. Aquest nivell comprèn dos estadis. El primer,
s’anomena obediència i por al càstig. És la fase pròpia de la infància, els
agents externs determinen què s’ha de fer i què no.
Afavorir els propis interessos, és la segona fase d’aquest nivell, i en aquest
s’assumeixen les normes si afavoreixen els propis interessos i el premi
personal.
- Nivell convencional
Període on les persones volen respondre favorablement a les expectatives
que els altres tenen d’ells. S’identifica com a bo o dolent allò que la societat
així ho considera, s’engloben les persones dels 10 als 13 anys.
Expectatives interpersonals s’anomena el primer estadi d’aquest nivell, en el
qual la conformitat amb el grup és la principal motivació per complir les
normes. Es busca fer el correcte per complir les expectatives de les
persones properes a un mateix.
El compliment de les normes socials establertes és la segona categoria, en
la qual apareix la consciència de la necessitat de normes per a proporcionar
un bé comú. Aquí comença l’autonomia moral, és a dir, es compleixen les
normes per responsabilitat. Kohlberg considera que aquest és l’estadi en el
qual es troba la majoria de la població.
13
- Nivell postconvencional
En aquest apareix l’autonomia moral, és a dir, la persona té ple
coneixement de la diversitat individual, dels interessos dels altres i de la
capacitat de posar-se en el seu lloc.
Es pren consciència que hi ha principis ètics universals que s’han de seguir,
un sentit moral basat en els drets humans, la tolerància, la justícia com a
ideal, el respecte, la democràcia, etc.
2.6 Psicologia positiva i desenvolupament moral
Les emocions positives promogudes per la psicologia positiva tenen un
objectiu fonamental en l’evolució, ja que amplien els recursos intel·lectuals,
físics i socials dels individus. Els fan més perdurables i s’incrementen les
reserves a les que es pot recórrer quan es presenten amenaces; així mateix,
incrementen els patrons per a actuar en certes situacions mitjançant
l’optimització dels propis recursos personals a nivell psicològic i social
(Fredrickson, 2001).
Experimentar emocions positives és una activitat específica de la naturalesa
humana degut a que contribueix en la qualitat de vida de les persones
(Fredrickson, 1998). Per això, experimentar la psicologia positiva porta a
una doble importància: d’una banda, com a detonant del benestar; i d’altra,
com a mitjà per aconseguir un creixement psicològic personal i durador.
D’igual manera, Fredrickson (2000) apunta que les emocions positives
afavoreixen un raonament eficient, flexible i creatiu. Un raonament d’aquest
tipus és clau per al desenvolupament d’un aprenentatge significatiu. Així és
com la psicologia positiva ajuda a atorgar sentit i significat positiu a les
circumstàncies canviants i adverses.
14
3- Objectius del treball
Com s’ha esmentat anteriorment, la psicologia positiva es basa en l’estudi
de les virtuts i fortaleses dels éssers humans. Aquest treball pretén:
- Analitzar les fortaleses dels nens i nenes d’entre 9 i 10 anys, prenent com
a referència les 6 virtuts establertes per Seligman i Peterson.
- Establir una relació entre desenvolupament moral i fortaleses.
4- Disseny de la recerca
4.1 Grup d’estudi
Aquesta investigació s’ha dut a terme a un total de 44 persones, 19 nens i
25 nenes de 9 i 10 anys, escolaritzats en una escola pública de la ciutat de
Balaguer.
És una mostra no probabilística, accidental, ja que els elements són escollits
en base a l’opinió de la investigadora.
4.2 Tècnica d’investigació
Tenint en consideració les característiques del grup i la complexitat
metodològica de passar-los el qüestionari VIAY, he decidit formular-los
judicis morals per tal de detectar aquests trets positius en els alumnes. Per
tant, l’instrument d’investigació del treball serà el raonament per resoldre
els dilemes morals proposats.
El material utilitzat és un qüestionari de dilemes morals. L’estructura
d’aquest consisteix en 9 dilemes morals, cadascun d’ells mesura una de els
6 virtuts generals establertes per Peterson i Seligman (2004). Personalment,
i després d’informar-me sobre les 6 virtuts i les fortaleses que cadascuna
d’aquestes aglutinava, vaig crear situacions que segons el meu criteri
responien a les virtuts proposades. Gairebé tots els plantejament són
inventats totalment o en part.
15
Per cada dilema moral hi ha 3 ó 4 possibles opcions, referides als estadis de
desenvolupament moral de Kolhberg.
Quant al contingut i el llenguatge emprats al qüestionari, em vaig assegurar
de que l’entenguessin tots els participants. El plantejament dels dilemes
morals solia ser proper a situacions familiars, socials,...viscudes pels nens i
nenes, i per tant podien comprendre fàcilment la pregunta.
La ubicació de les preguntes estaven ordenades intencionadament, per tal
que aquelles que feien referència a la mateixa virtut, anessin saltejades i
per tant, la resposta no s’influenciés per preguntes prèvies.
Quant a l’extensió del qüestionari, té 9 preguntes i cadascuna amb 4
possibles opcions de resposta.
El procediment seguit per passar el qüestionari, va ser el següent: En
primer lloc, vaig motivar als alumnes al·ludint a la importància de la seva
col·laboració. A continuació, vaig llegir cadascuna de les preguntes en veu
alta i per tot el grup, per tal d’aclarir possibles dubtes. Un cop fet això,
individualment cadascú anava responent el qüestionari al seu ritme. Tenien
un temps màxim de 50 minuts per poder-lo respondre, tot i que amb 30-35
minuts en van tenir suficient.
4.3 Dilemes morals plantejats a la mostra d’estudi
Es proposen 9 plantejaments més o menys propers als alumnes, als que
havien de respondre escollint una de les opcions proposades o donant la
seva resposta lliure. Cadascun d’ells està vinculat a alguna de les virtuts
anomenades anteriorment.
1- La SAVIESA I el CONEIXEMENT que engloben: creativitat,
curiositat, apertura mental, amor per l’aprenentatge, perspectiva.
DILEMA 1: En aquest dilema l’alumne es troba en una fàbrica de xocolata i
ha d’escollir què fer.
D1: La pròxima sortida que faràs amb l’escola és anar a visitar una fàbrica
de dolços i pastissos.
16
Imagina’t que un cop a la allí et pregunten que què t’agradaria més fer i et
donen a escollir entre varies opcions. Tria’n una.
o Me’n vaig a menjar un pastís de xocolata.
o Intento convèncer als meus amics perquè anem tots junts a menjar
el pastís de xocolata.
o Escolto l’explicació sobre el procés d’elaboració del pastís, així
després podré fer-lo a casa.
o Escolto l’explicació de com es prepara un pastís de xocolata, així
després els hi explicaré als pares i podrem fer-lo tots junts.
DILEMA 2: En aquest plantejament es pregunta al nen/a si ajudaria al seu
germà petit amb les matemàtiques i caldrà veure com reaccionarà.
D2: El teu germà petit t’ha demanat que l’ajudis amb els deures, ha de fer
unes operacions de matemàtiques i no li surten. Et demana que l’ajudis,
què fas?
o Li intentes explicar el problema agafant objectes o fent dibuixos,
perquè així li quedi tot més clar.
o Li dius que no t’agraden les matemàtiques i no l’ajudes.
o Li dius a la mare que no l’ajudi, perquè ha de fer-ho sol.
o Li fas tu els deures i així no els haurà de fer ell.
2- El CORATGE són les fortaleses emocionals: valentia, perseverança,
integritat, vitalitat).
DILEMA 1: En aquest dilema el nen/a s’ha de posar al lloc d’un company
que ha vist com algú agafava diners del moneder d’una altra persona. Es
vol detectar com reaccionarà l’investigat en el lloc del protagonista.
17
D1: En Pol va veure com l’Aitor agafada diners del moneder de la
senyoreta. La mestra al veure que li faltaven diners al moneder, va
preguntar qui havia estat i va dir que si no sortia el culpable castigaria a
tota la classe. Què faries tu si fossis en Pol?
o No diries res a ningú, per evitar-te més problemes.
o Li explicaries la veritat a la senyoreta.
o Intentaries convèncer a l’Aitor perquè retornés els diners.
o Li diries a l’Aitor que saps que ell té els diners, però que no diràs res
a ningú si els comparteix amb tu.
3- La HUMANITAT inclouen les habilitats interpersonals com l’amor,
amabilitat, intel·ligència social)
DILEMA 1: Aquest dilema tracta sobre conflictes entre iguals a l’hora del
pati de l’escola.
D1: En Josep és un nen que fa 4t, a l’escola té 5 amics que acostumen a
jugar sempre junts. Aquests amics d’en Josep sempre molesten al David a
l’hora del pati i li diuen males paraules. En Josep quan els veu, no s’hi posa.
Et sembla bé el que fa en Josep? Si ____ No ____
Per què?_______________________________________________
Si fossis en Josep què faries?
_______________________________________________________
_______________________________________________________
4- La JUSTÍCIA són fortaleses cíviques: ciutadania, sentit de la justícia,
lideratge.
18
DILEMA 1: Aquest planteja un dilema moral sobre germans i les seves
diferències a l’hora de mirar la televisió. El nen/a s’haurà de posar en el lloc
dels pares i decidir com actuaria ell/a.
D1: La Laura i en Martí són germans. La Laura té 10 anys i en Martí 7. En
Martí es va enfadar amb la Laura perquè ella estava mirant una sèrie que a
ell no li agradava. En Martí estava molt emmurriat i va esclatar a plorar.
Els pares en veure’l plorar tan desesperadament, li van donar el
comandament de televisió a en Martí perquè poses el programa que volgués.
Què hauries fet tu, si fossis els pares del Martí i la Laura?
o Tancar la televisió
o Donar el comandament al Martí perquè posés el que volgués.
o Parlar amb els nens perquè intentessin arribar a un acord.
DILEMA 2: Aquest tracta la necessitat de separar a dos germans, perquè
els pares no se’n poden fer càrrec. Es demana el punt de vista del nen/a
entorn a aquest fet.
D2: El pare i la mare del Pere i la Montse no poden cuidar-los als dos
perquè no tenen prou recursos econòmics. Els pares han decidit que durant
un temps la Montse, que és la germana gran, vagi a viure amb uns tiets a
una altra ciutat.
Creus que aquesta decisió és justa per als germans?
____________________________________________________________
____________________________________________________________
5- La MODERACIÓ inclou la capacitat de perdonar, modèstia,
prudència, autocontrol.
19
DILEMA 1: Es vol saber l’opinió del nen/a després d’haver topat amb un
company d’equip i haver-se fet mal. Com veurà al seu amic a partir d’ara?
D1: Jugant a bàsquet, vas topar amb un amic teu. Vas caure i et vas
trencar el turmell. Primer, et vas enfadar molt amb ell i li donaves la culpa
del teu mal. A més, el metge et va dir que hauries d’estar un o dos mesos
sense jugar.
A tu t’agrada molt el bàsquet i et sents molt important en l’equip.
Després de tot el que ha passat, quina relació tindries amb el teu amic?
____________________________________________________________
____________________________________________________________
6- TRASCENDÈNCIA engloba les fortaleses que donen sentit a la vida
com l’apreciació de la bellesa i l’excel·lència, gratitud, esperança,
sentit de l’humor, espiritualitat.
DILEMA 1: En aquest dilema un nen té una feina de classe encomanada,
que no sap resoldre. Una companya de classe l’ajuda, però tot i això, aquest
està enrabiat i no se’n surt. Es demana al nen/a sobre la seva opinió davant
la reacció del protagonista del dilema.
D1: En Marc és un nen que intenta resoldre un problema de matemàtiques,
però no li surt de cap manera. És l’hora del pati i ell vol anar a jugar com la
resta.
L’Alba, una companya de classe, l’ajuda perquè pugui entendre-ho millor.
Ella s’hi esforça i li intenta explicar molt bé. No obstant això, en Marc, està
enfadat i creu que no se’n sortirà, així que decideix tancar la llibreta i no
pensar més.
Entens la rabieta del Marc? Què faries tu si fossis ell?
o Li faries pagar les culpes a l’Alba.
20
o Li agrairies l’esforç que l’Alba ha fet per ajudar-te.
o T’enrabiaries amb tu mateix i li demanaries a la senyoreta de sortir al
pati, sense haver resolt el problema.
DILEMA 2: Aquest dilema es basa en què una companya de classe fa una
broma, el nen/a se la pot prendre bé o malament. Caldrà veure com
reaccionarà cadascú.
D2: La Blanca és una companya de classe que sempre fa bromes. A més,
aquest mes és la teva companya de taula. A l’hora de català, quan tu
estaves despistat, t’ha amagat l’estoig.
Tu en adonar-te que no el tenies, t’has posat a buscar-lo de seguida, has
rebuscat per tot arreu i no ha aparegut enlloc. A més, la senyoreta t’ha
cridat l’atenció perquè et veia despistat.
Finalment, la Blanca dues hores més tard, et torna l’estoig i et diu que tot
havia estat una broma. Què fas?
o Entens que ha estat una broma i et poses a riure.
o Li dius que és una mala companya i t’enfades amb ella.
o Li vas a explicar a la senyoreta el que t’ha fet la Blanca.
o Com que és bromista i a tu també t’agrada fer bromes, amb una altra
companya us poseu d’acord per amagar-li l’agenda i l’estoig a la
Blanca.
5- Resultats i interpretació de dades
Després de passar el qüestionari de dilemes morals als nens i nenes se
n’extreu la informació següent, representada mitjançant gràfics de barres.
Aquesta informació fa referència a la presència o no de les virtuds i
fortaleses en qüestió (anomenades a la part superior del gràfic). Així com
21
també, al desenvolupament moral en el qual es troben els nens i nenes,
segons Kolhberg.
Els dos gràfics següents fan referència a la virtud del coneixement i la
saviesa. El primer, representa la fortalesa amor per l’aprenentatge i l’altre
gràfic, l’apertura mental.
Com es pot veure en el gràfic hi ha un gran nombre d’alumnat que tenen
desenvolupada la virtud referent a la saviesa i el coneixement. La diferència
entre nens i nenes està en què hi ha una majoria de nenes que estan en
l’etapa convencional, mentre que els nens estan distribuits entre aquesta
etapa i la preconvencional. En general, tenen la capacitat d’obrir-se a noves
experiències amb la necessitat d’integrar nous coneixements als ja
existents.
22
El gràfic mostra una majoria absoluta de nens i nenes que tenen la fortalesa
de l’apertura mental i tots ells estan a l’etapa convencional. D’acord amb el
dilema moral proposat, tots tenen la capacitat de reflexionar, trobant noves
solucions per integrar-les de forma eficient a les necessitats que es
plantegen en el dia a dia.
El proper gràfic representa la fortalesa del coratge i la virtud de la valentia.
S’observa com hi ha una àmplia majoria de nens i nenes que tenen aquesta
virtud, per tant, tenen arguments per no deixar-se vèncer per ls
adversitats.
23
Tot i que la diferència no és molt significativa, en l’etapa convencional són
majoritàries les nenes i en la preconvencional els nens.
A continuació faré referència a la virtut de la humanitat, veurem que hi ha
una àmplia varietat de resultats.
El gràfic de barres mostra com en aquesta etapa hi ha ambivalència de
pensaments, encara s’estan consolidant les relacions socials i els costa
relacionar-se amb efectivitat entre iguals.
També s’ha investigat sobre la capacitat de perdonar, és una fortalesa
inclosa en la virtut de moderació.
24
La capacitat de perdonar és una qualitat que tenen majoritàriament tots els
nens i nenes. Aquest dilema moral feia referència al grup d’iguals, i en
aquesta edat tenen la capacitat d’incloure persones diferents en la colla
d’amistats i la versatilitat de canviar d’amics, de perdonar o no, segons el
moment, el fet, la persona…El desenvolupament d’aquesta fortalesa està en
procés.
En el següent gràfic es representa la més o menys presència del sentit de
l’humor en els nens i nenes.
25
El sentit de l’humor com a virtud, està poc desenvolupada en aquesta edat.
El gràfic mostra que és una fortalesa que s’ha d’educar, cal ensenyar un
tracte amable i la dedicació d’un somriure o l’acceptació d’una broma.
El desenvolupament de la següent fortalesa, la gratitud, es treballa des de
les etapes més inicials de vida d’una persona. A continuació veurem com és
una qualitat ben desenvolupada.
Com podem veure en el gràfic la tenen totes les nenes i una àmplia majoria
dels nens. El gràfic mostra com tots han experimentat en algun moment la
necessitat d’agrair un benefici obtingut. Comencen a tenir consciència de la
necessitat de valorar als demés, per adquirir benestar personal.
A continuació es reflexen els resultats sobre la justícia.
26
Una àmplia majoria de nens i nenes tenen la virtut de la justícia, saben el
que està bé o malament, segons les seves creences individuals. Té a veure
amb el món social, entrant en el territori de l’ètica.
Referent a l’última pregunta tenen clar que els dos germans han de viure
junts i amb els pares perquè siguin feliços. Això és el que consideren just, o
si més no, veuen bé que visquin separats durant un temps, com a solució
momentània fins que es solucionin els problemes econòmics de la família i
puguin tornar a viure tots plegats.
27
6- Conclusions
Resulta interessant assenyalar la importància d’estudiar entorn a la
psicologia positiva, pel fet de conéixer els aspectes relacionats amb les
emocions positives, virtuts o fortaleses de les persones.
En aquest treball s’ha establert un lligam entre la psicologia positiva i el
desenvolupament moral, i es pot deduir que comptar amb fortaleses
personals permet construir i reforçar els recursos dels que disposa una
persona a l’hora de prendre decisions. Quan estem davant d’un dilema
moral, hem de prendre una decisió on sorgeixen sentiments oposats, si el
benestar psicològic de les persones està garantit, és a dir, si les persones
són conscients de les seves fortaleses, podran prendre decisions més
fàcilment.
Considero que mentre que les emocions negatives limiten el repertori de
pensament-acció d’una persona, les emocions positives l’amplien.
En aquest treball s’ha investigat l’existència de fortaleses dels nens i nenes
d’entre 9 i 10 anys. Com s’observa en els resultats, la majoria dels individus
posseeixen les virtuts esmentades, però varien entre l’etapa de moralitat
preconvencional o convencional. Així doncs, podria dir que no es situen de
manera estable en una fase o en una altra, sinó que la seva posició varia
depenent del dilema moral plantejat.
Dels resultats obtinguts, també podem deduir que en aquesta edat, el
desenvolupament de les virtuts i fortaleses dels individus estan en procés
d’adquisició o consolidació, ja que segons el meu punt de vista, totes les
fortaleses investigades es poden ensenyar i aprendre al llarg de la vida. Així
que per posar un exemple, ens podem trobar amb persones que un dia,
davant d’un determinat plantejament actuin amb gratitud i un altre dia, i
davant d’un plantejament similar no ho fasin. Penso que a aquestes edats hi
ha variablilitat de maneres de pensar, d’actuar i de veure les coses, ja que
encara no s’ha adquirit un desenvolupament personal i moral estables.
Per tant, tot i que d’aquest treball se’n despren que la majoria dels nens i
nenes tenen les fortaleses investigades adquirides, pot ser que hi hagi certa
28
inestabilitat fins a assolir amb els anys, un grau més alt de maduresa
personal.
Penso que en el camp educatiu, la psicologia positiva té moltes vies d’acció
enfocant el procés d’ensenyament-aprenentatge en vers la felicitat i oferint
eines per a la construcció de competències, en comptes de centrar-se
únicament en la correcció de deficiències. El fet de plantejar la construcció
d’emocions positives, gratificants i significatives duu a garantir el benestar
de l’individu. És convenient que la crítica a l’aula, per part de l’adult o dels
altres companys de classe, sigui precisa i que propiciï a una millora en
l’individu.
Com a infants han d’aprendre i els hem d’ensenyar a descriure els
sentiments, determinar la causa del problema, adjudicar la culpa
correctament i si és necessari, imposar una tasca específica per a tancar el
problema i prendre’n consciència. La crítica desmesurada per part de l’adult
pot generar sentiments de culpabilitat i avergonyiment que propicien
emocions negatives i poc favorables per al desenvolupament personal de
l’individu.
A més, els nens i nenes també han de ser conscients que tots ells tenen
qualitats a desenvolupar. Després d’aquest treball, he descobert l’existència
d’instruments que faciliten la detecció de les fortaleses de les persones i
m’ha semblat força interessant, pel fet que tothom acostuma a ser
conscient dels seus punts febles, però generalment els trets positius costen
més d’identificar i de verbalitzar. Després de fer el test és gratificant veure
les 5 fortaleses personals més destacades, determinades pel qüestionari
VIA, o qualsevol altre test que hi hagi a l’abast.
Aquest, sens dubte, pot ser un punt de partida per prendre’n consciència i
explotar-les en el dia a dia de la persona.
29
7- Propostes de millora
En començar amb la planificació i l’elaboració del treball final de màster,
vaig centrar tots els esforços per fer-ho de forma rigorosa i de la millor
manera que savia. Tanmateix, un cop finalitzada la tasca m’adono dels
aspectes que convindria millorar si es repetís la investigació en un futur.
La mida de la mostra és reduïda i per tant, insuficient per treballar amb
nivells de confiança i poder generalitzar els resultats de la investigació.
Aquest treball permet fer-se una idea de com es troben els nens i nenes de
2n curs de cicle mitjà, en relació a les debilitats i fortaleses personals.
Tanmateix, seria desitjable ampliar la mostra, per tal de poder generalitzar
els resultats.
A més, per tal de detectar les fortaleses dels nens i nenes de manera més
formal seria convenient passar l’instrument específicament dissenyat per
aquest motiu, el qüestionari VIAY. No obstant això, en el meu cas per les
característiques del grup i la complexitat metodològica de passar-los aquest
test, vaig considerar oportú la utilització d’un instrument d’investigació
alternatiu i potser menys rigorós.
Considero que la majoria de nens i nenes van respondre sincerament al
qüestionari, però entenc que hi ha la possibilitat de que alguns hagin
respost influenciats per la meva presència, donat que són alumnes meus i el
qüestionari no era anònim. En primer lloc, seria òptim que l’aplicador fos
uns persona externa per tal no tindria cap vincle amb els alumnes. I en
segon lloc, que el qüestionari fos anònim, d’aquesta manera respondrien
amb total sinceritat.
Pel que fa a l’extensió del qüestionari, penso que era una mica massa llarg,
tenint en compte la franja d’edat dels participants. No obstant això, amb el
plantejament d’investigació d’aquest treball era necessari un mínim de 6
preguntes (relacionades amb les 6 virtuts proposades per Peterson i
Seligman). A més, vaig considerar oportú posar 3 preguntes extres, per
acabar de reforçar sobre alguna d’aquestes virtuts.
30
8- Referències bibliogràfiques
Caplan, G. (1985) Principis de Psiquiatria Preventiva. Barcelona. Paidós.
Casas, F., Saporiti, A., Gonzálex, M., Figuer, C., Rostan, C., Sadurní, M.,
Alsinet, C., Gusó, M., Grignoli, D., Mancini, A., Ferrucci, F. & Rago, M.
(2005). Tres mirades a los derechos de la infancia. Estudio comparativo
entre Cataluña (España) y Molise (Italia). Madrid: Plataforma de
Organizaciones de Infancia.
Fredrickson, B.L. (1998). What good are positive emotions? Review of
General Psychology, 2(3), 300-319.
Fredrickson, B.L. (2000) Cultivating positive emotions to optimize health
and well-being. Prevention y Treatment, 3, 7-9.
Fredrickson, B.L. (2001). The role of positive emotions in positive
psychology. The broaden-and-build theory of positive emotions. American
Psychologist, 56, 218-226.
Garassini, M & Zarvarce P. (2010). Historia y marco conceptual de la
Psicología Positiva. En Garassini, María Elena & Camilli, Cecilia
(compiladores). Psicología Positiva: Estudios en Venezuela. Compiladoras
Sociedad Venezolana de Psicología Positiva. Caracas–Venezuela.
Kohlberg, L. (1972). Relativity and indoctrination in value education. In
Lawrence Kohlberg. Collected Papers on Moral Development and Moral
Education (1973), 285-310.
Kohlberg, L. (1972). A cognitive developmental approach to moral
education. In Lawrence Kohlberg. Collected Papers on Moral Development
and Moral Education. (1973), 13-16.
Peterson, C & Seligman, M. (2003). Values in action (VIA) Classification of
strengths. Filadelfia: American Psychological Association and Oxford
University Press.
31
Peterson, C. & Seligman, M. (2004). Character strengths and virtues: a
handbook and classification. Washington: American Psychological
Association i Oxford University Press.
Seligman, M. (1994). What you can change and what you can't. New York:
Knopf.
Seligman, M. (1999). The President’s address. American Psychologist. 54,
532-559.
Seligman, M. & Csikszentmihalyi, M. (2000) Positive Psychology: An
introduction. American Psychologist, 55 (1), 5-14
Sheldon, K.M., & King, L. (2001) Why positive psychology is necessary.
American Psychologist, 56, 216-2173
Lyubomirsky, S. (2011). La ciencia de la felicidad. Espanya: Books4pocket.
Flores, O. (2013). Mètodes i tècniques d’investigació psicopedagògica.
Apunts del màster de psicopedagogia curs 12-13.
¿Qué és la psicologia positiva?. Disponible a <http://www.iepp.es/es/que-
es-la-psicologia-positiva.html> (Consulta: 8 abril. 2015)
Las fortalezas personales. Disponible a
<http://www.educacion.navarra.es/documents/27590/203401/Aulas+felice
s+4+y+5.pdf/3af9a84c-95df-45fd-a8aa-40a04e82e9c4> (Consulta: 19 maig.
2015)
Authentic Happiness. Disponible a
<https://www.authentichappiness.sas.upenn.edu/user/login?destination=no
de/509> (Consulta: 7 abril.2015)
Perez, J. i Perez, A. (2004). Nuevas perspectiva de psicologia positiva.
Disponible a http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=94624115 (Consulta: 5
juny. 2015)
32
9- Annex
Nom:_______________ Data:_____________
Llegeix atentament i respon.
1-La pròxima sortida que faràs amb l’escola és anar a visitar una fàbrica de dolços i pastissos.
Imagina’t que un cop a la allí et pregunten que què t’agradaria més fer i et donen a escollir entre varies opcions. Tria’n una.
o Me’n vaig a menjar un pastís de xocolata.
o Intento convèncer als meus amics perquè anem tots junts a menjar el pastís de xocolata.
o Escolto l’explicació sobre el procés d’elaboració del pastís, així després podré fer-lo a casa.
o Escolto l’explicació de com es prepara un pastís de xocolata, així després els hi explicaré als pares i podrem fer-lo tots junts.
2-El teu germà petit t’ha demanat que l’ajudis amb els deures, ha de fer unes operacions de matemàtiques i no li surten. Et demana que l’ajudis, què fas?
o Li intentes explicar el problema agafant objectes o fent dibuixos, perquè així li quedi tot més clar.
o Li dius que no t’agraden les matemàtiques i no l’ajudes.
o Li dius a la mare que no l’ajudi, perquè ha de fer-ho sol.
o Li fas tu els deures i així no els haurà de fer ell.
3-En Pol va veure com l’Aitor agafada diners del moneder de la senyoreta. La mestra al veure que li faltaven diners al moneder, va preguntar qui havia estat i va dir que si no sortia el culpable castigaria a tota la classe. Què faries tu si fossis en Pol?
o No diries res a ningú, per evitar-te més problemes.
o Li explicaries la veritat a la senyoreta.
o Intentaries convèncer a l’Aitor perquè retornés els diners.
o Li diries a l’Aitor que saps que ell té els diners, però que no diràs res a ningú si els comparteix amb tu.
33
4-En Josep és un nen que fa 4t, a l’escola té 5 amics que acostumen a jugar sempre junts. Aquests amics d’en Josep sempre molesten al David a l’hora del pati i li diuen males paraules. En Josep quan els veu, no s’hi posa.
o Et sembla bé el que fa en Josep? Si ____ No ____
Per què?_______________________________________________
o Si fossis en Josep què faries?
__________________________________________________________
__________________________________________________________
5-La Laura i en Martí són germans. La Laura té 10 anys i en Martí 7. En Martí es va enfadar amb la Laura perquè ella estava mirant una sèrie que a ell no li agradava. En Martí estava molt emmurriat i va esclatar a plorar.
Els pares en veure’l plorar tan desesperadament, li van donar el comandament de televisió a en Martí perquè poses el programa que volgués.
Què hauries fet tu, si fossis els pares del Martí i la Laura?
o Tancar la televisió
o Donar el comandament al Martí perquè posés el que volgués.
o Parlar amb els nens perquè intentessin arribar a un acord.
6-Jugant a bàsquet, vas topar amb un amic teu. Vas caure i et vas trencar el turmell. Primer, et vas enfadar molt amb ell i li donaves la culpa del teu mal. A més, el metge et va dir que hauries d’estar un o dos mesos sense jugar.
A tu t’agrada molt el bàsquet i et sents molt important en l’equip.
o Després de tot el que ha passat, quina relació tindries amb el teu amic?
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
34
7-La Blanca és una companya de classe que sempre fa bromes. A més, aquest mes és la teva companya de taula. A l’hora de català, quan tu estaves despistat, t’ha amagat l’estoig.
Tu en adonar-te que no el tenies, t’has posat a buscar-lo de seguida, has rebuscat per tot arreu i no ha aparegut enlloc. A més, la senyoreta t’ha cridat l’atenció perquè et veia despistat.
Finalment, la Blanca dues hores més tard, et torna l’estoig i et diu que tot havia estat una broma. Què fas?
o Entens que ha estat una broma i et poses a riure.
o Li dius que és una mala companya i t’enfades amb ella.
o Li vas a explicar a la senyoreta el que t’ha fet la Blanca.
o Com que és bromista i a tu també t’agrada fer bromes, amb una altra companya us poseu d’acord per amagar-li l’agenda i l’estoig a la Blanca.
8-En Marc és un nen que intenta resoldre un problema de matemàtiques, però no li surt de cap manera. És l’hora del pati i ell vol anar a jugar com la resta.
L’Alba, una companya de classe, l’ajuda perquè pugui entendre-ho millor. Ella s’hi esforça i li intenta explicar molt bé. No obstant això, en Marc, està enfadat i creu que no se’n sortirà, així que decideix tancar la llibreta i no pensar més.
Entens la rabieta del Marc? Què faries tu si fossis ell?
o Li faries pagar les culpes a l’Alba.
o Li agrairies l’esforç que l’Alba ha fet per ajudar-te.
o T’enrabiaries amb tu mateix i li demanaries a la senyoreta de sortir al pati, sense haver resolt el problema.
9-El pare i la mare del Pere i la Montse no poden cuidar-los als dos perquè no tenen prou recursos econòmics. Els pares han decidit que durant un temps la Montse, que és la germana gran, vagi a viure amb uns tiets a una altra ciutat.
o Creus que aquesta decisió és justa per als germans?
_____________________________________________________________
_______________________________________________________________
35
“Les persones es divideixen en dos: Les que porten un SI o les que
porten un NO escrit en el seu interior. I això ho determina tot. El
més important és que es pot canviar”.
Dr. Martin Seligman
“Si tracta a una persona com si fos el que hauria de ser i pot ser,...
aquesta persona arribarà a ser el que ha de ser i pot ser”.
Goethe.
36
