proves medi 5è

6 PRIMÀRIA RECURSOS PER A L’AVALUACIÓ

Coneixement del medi

Presentació.......................................................... 3 Recursos per a l’avaluació inicial ......................... 5 Recursos per a les avaluacions periòdiques........ 39 – Recursos per a l’avaluació per unitats .............. 40 – Recursos per a l’avaluació trimestral ................ 88 – Recursos per a l’avaluació final ........................ 100

© 2009 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 2

Coneixement del medi 6 Recursos per a l’avaluació és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada pel Departament de Primària de Grup Promotor / Santillana sota la direcció de José Tomás Henao i Maria Àngels Andrés Casamiquela.

Text i composició i muntatge: Equip editorial de Grup Promotor / Santillana, Aguas Rodríguez

Il·lustració: P. Coulbois, C. Fernández, J. Salas, C. Salom, J. Santos, B. Seguí

Edició: Marta Ballester, Mar García i Anna Sagristà

© 2009 by Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Frederic Mompou, 11 (Vila Olímpica) – 08005 Barcelona PRINTED IN SPAIN Imprès a

CP: 130619 Dipòsit legal:

Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la propietat intel·lectual correspon a Santillana. Als usuaris legítims només els està permès fer-ne fotocòpies per fer-les servir com a material d’aula. Està prohibida qualsevol utilització fora dels usos permesos, especialment si té finalitat comercial.


Presentació

Amb l’objectiu de donar suport a la tasca del professorat, en aquest volum oferim els recursos següents:

1. Recursos per a l’avaluació inicial. En aquesta secció es presenten diferents recursos perquè el professorat, durant les primeres setmanes del curs, valori la situació de partida dels seus alumnes. Aquest apartat inclou:

• Criteris d’avaluació. Són els indicadors del nivell en què s’ha de trobar l’alumne en començar sisè de Primària. Per facilitar una avaluació completa, aquests criteris s’han classificat en vuit blocs: El cos humà, El medi físic i la seva conservació, La Terra i l’univers, La matèria, Moviments, forces i màquines, El paisatge de Catalunya, Població i economia i Canvis en el temps.

• Suggeriments d’activitats. Propostes per ajudar el professorat a fer una valoració del punt de partida dels seus alumnes per mitjà de l’observació directa. Aquestes activitats es poden dur a terme de manera individual, en grups o amb tot el grup classe, i es presenten relacionades amb els criteris d’avaluació.

• Proves escrites. Fitxes fotocopiables per fer avaluacions individuals, que permeten saber l’estat de cada alumne respecte dels criteris d’avaluació esmentats abans. Hi ha una prova de dues pàgines per a cadascun dels vuit blocs, per tal d’incorporar-hi tots els continguts i fer que l’avaluació inicial sigui un procés i no un moment puntual.

• Formulari de registre personal. Full fotocopiable per consignar el resultat de la valoració de cada alumne.

• Solucions. Respostes de les proves escrites.


2. Recursos per a l’avaluació de les unitats. Aquesta secció conté recursos per fer un seguiment dels alumnes al llarg de tot el curs. Per a cada unitat es presenten els elements següents:

• Prova. Fitxa de dues pàgines, amb deu activitats variades per fer un repàs de la unitat.

• Prova tipus test. Fitxa d’una pàgina cada una, amb deu preguntes d’opció múltiple, per fer una avaluació ràpida. Per la naturalesa d’aquest tipus de proves, les preguntes s’orienten cap als continguts conceptuals més rellevants. A més, pretenen habituar els alumnes a fer altres tipus de proves d’avaluació.

• Criteris d’avaluació. Enumeració dels criteris d’avaluació, relacionats amb les activitats de les proves anteriors.

• Solucions. Respostes a les fitxes de prova convencional i a les proves de tipus test.

3. Avaluacions trimestrals. En aquesta secció s’inclouen proves per avaluar els alumnes al final de cada trimestre. Igual que en les unitats, inclou:

• Avaluació trimestral. Dues pàgines amb activitats variades, que recullen alguns dels continguts més importants.

• Prova tipus test. Una pàgina amb preguntes tancades d’opció múltiple.

• Solucions. La secció es tanca amb les respostes a les proves trimestrals plantejades.

4. Avaluació final. Per als professors i les professores que estiguin interessats a fer una prova global al final del curs, hem inclòs dues proves (una amb activitats variades i una altra tipus test), amb les respostes corresponents.


Recursos per a l’avaluació inicial

• Criteris i suggeriments per a l’avaluació inicial

• Proves escrites:

1. El cos humà

2. El medi físic i la seva conservació

3. La Terra i l’univers

4. La matèria

5. Moviments, forces i màquines

6. El paisatge de Catalunya

7. Població i economia

8. Canvis en el temps

• Registre individual


Criteris i suggeriments per a l’avaluació inicial de Coneixement del medi 6è de Primària

Criteris Activitats

proves escrites

Suggeriments

El cos humà

• Identifica els òrgans i les glàndules que formen part de l’aparell digestiu.

1

• Coneix la transformació

dels aliments en nutrients

en el procés digestiu.

2

• Identifica els òrgans

de l’aparell circulatori i

excretor i comprèn les

funcions que fan.

3, 4

• Identifica els òrgans

de l’aparell respiratori.

5

• Sap quina és la funció de l’aparell respiratori i coneix el camí de l’oxigen cap als pulmons.

6

• Comprèn com el sistema nerviós i l’aparell locomotor es coordinen per realitzar la funció de relació.

7

• Reconeix els òrgans que formen el sistema nerviós i les seves funcions.

8

• Proposeu als alumnes que descriguin

els aparells i les funcions que aquests duen

a terme dins el cos. Per exemple, l’aparell

respiratori. Primer, hauran de fer una descripció

dels òrgans (fosses nasals, faringe, laringe,

tràquea, bronquis, bronquíols, pulmons)

i després, una descripció del camí que segueix

l’oxigen. Ajudeu-los a imaginar-se que són

dins de cada òrgan i demaneu-los que facin

descripcions de com són. Per exemple: la boca

és una cavitat oberta i ampla, i sempre està

humida perquè hi ha la saliva; la faringe és un tub

estret que va a parar a l’estómac, però l’aire

es desvia cap a la laringe, un altre conducte

estret que va a parar a la tràquea, etc. Els nens

i les nenes hauran de descriure també el camí

que fa l’oxigen des que entra pel nas i la boca

fins que arriba als pulmons i s’intercanvia

amb el diòxid de carboni.

• Demaneu als alumnes que us facin una llista

de les activitats que fan diàriament des que

es lleven al matí fins que se’n tornen al llit

al vespre. Analitzeu amb l’alumnat totes

aquestes activitats i expliqueu-los en quins casos

els moviments són voluntaris i en quins són

involuntaris. Per exemple, aixecar-se del llit

és un moviment voluntari; respirar és un

moviment involuntari, com els batecs del cor;

agafar l’aliment amb les mans i portar-lo

cap a la boca és un moviment voluntari,

però empassar-se l’aliment és un moviment

involuntari, etc.


Criteris Activitats

proves escrites

Suggeriments

El medi físic i la seva conservació

• Sap què és un ecosistema i en reconeix els components.

1, 2, 4

• Descriu com els éssers vius interactuen amb l’entorn i coneix els factors del medi que els influencien.

3, 4, 5, 6

• Coneix les relacions alimentàries que s’estableixen entre els éssers vius.

3, 5, 6

• Mostreu als alumnes imatges de diferents ecosistemes. Demaneu-los que observin les condicions físiques i ambientals de cadascun i que les comparin. Quina classe d’animals hi ha en cada hàbitat? A què són degudes les principals diferències entre un ecosistema i un altre? Quines relacions alimentàries s’estableixen entre els éssers vius que habiten en aquests ecosistemes?...

• Demaneu als nens i les nenes que descriguin les característiques del seu entorn i dels ecosistemes més propers: a la població on viuen, a la comarca, etc. Indiqueu-los que han d’esmentar detalls com ara aquests: tipus d’animals, tipus de plantes, com és el sòl, si hi ha rius, llacs, si és a prop del mar, si el terreny és muntanyós o pla, si hi ha gaires signes de presència humana, si està poc transformat per les activitats humanes, etc.

• Descriu alguns dels principals problemes que afecten el medi ambient i coneix alguns mecanismes per protegir-lo.

7, 8 • Consulteu el lloc web dels parcs de Catalunya

http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_

de_catalunya/. Dividiu la classe en grups

i proposeu-los que cada grup triï un parc i en faci

un breu informe. Amb imatges i textos,

han d’explicar, entre altres informacions,

on es localitza, el tipus d’ecosistema que és,

les espècies que hi habiten, quin interès ofereix…

Després, cada grup ha d’exposar el treball

a classe.

• Demaneu als alumnes que busquin informació

sobre les espècies, animals i vegetals,

més amenaçades de Catalunya.

• Establiu un debat a classe sobre la importància de conservar el medi ambient i la necessitat que tothom, ells també, participi en la defensa de l’entorn propi.


Criteris Activitats

proves escrites

Suggeriments

La Terra i l’univers

• Coneix les capes

que componen

el planeta Terra.

1

• Explica les diferències

entre erosió, transport

i sedimentació.

2

• Descriu un volcà,

les parts que el formen

i els productes que expulsa.

3

• Coneix què són

els terratrèmols

i com es produeixen.

4

• Prepareu quinze targetes de cartolina (sis

de blanques, sis de verdes i tres d’un altre color).

A les targetes blanques hi ha d’haver escrites

les paraules següents: atmosfera, hidrosfera,

geosfera, escorça, mantell i nucli.

A cada targeta blanca li ha de correspondre

una targeta verda amb les definicions

de cadascun d’aquests conceptes. Per exemple,

«Part rocosa de la Terra.», «Conjunt de les aigües

del planeta Terra.», «Capa més externa del nostre

planeta.»… A les altres tres targetes

s’ha d’escriure el nom dels tres estats

de la matèria: sòlid, líquid i gasós. Per torns,

els nens i les nenes han d’anar traient targetes

dels tres blocs i associar-les.

• Proposeu als alumnes que facin un petit treball

sobre una forma curiosa i característica del relleu

de la seva comarca. L’han de descriure

i incloure-hi dades sobre l’origen,

la composició rocosa...

• Dibuixeu el cicle de l’aigua a la pissarra

i demaneu als alumnes que el completin

incloent-hi les fletxes adequades. Suggeriu-los

que distingeixin amb colors les fletxes que

representen canvis d’estat (evaporació de l’aigua

del mar, fusió del glaç, condensació...).

• Descriu el sistema solar

i els astres i els cossos

que el componen.

5 , 6

• Defineix els components principals de l’univers.

7

• Prepareu amb targetes una baralla de cartes.

En cadascuna de les cartes s’hi ha d’escriure

una pregunta, per exemple:

− Què és el sistema solar?

− Quants planetes hi ha al sistema solar?

− Al voltant de quin estel giren?

− Quins astres giren al voltant dels planetes?

− En quina galàxia està situat el nostre planeta?...

• Barregeu les cartes i demaneu a un alumne que

en tregui una i la respongui. Si l’encerta, aquest

alumne farà que un altre nen o una altra nena triï

una altra carta i li formularà la pregunta

corresponent, i així successivament.


Criteris Activitats

proves escrites

Suggeriments

• Demaneu als alumnes que busquin informació

sobre els terratrèmols i els volcans

en les enciclopèdies i els llibres, i que busquin

també notícies sobre els desastres que causen.

Després, engresqueu-los perquè exposin

a classe el resultat de les investigacions.

La matèria

• Sap què és la matèria

i com està formada.

1

• Coneix i defineix algunes propietats de la matèria.

2

• Diferencia entre una mescla i una substància pura.

3

• Coneix alguns mètodes per separar les diferents substàncies que formen part d’una mescla.

4

• Sap què és un canvi d’estat i identifica les condicions en què es pot produir.

5, 6

• Reconeix algunes reaccions químiques.

6, 7

• Dibuixeu a la pissarra dos cubs exactament

iguals i demaneu als alumnes que s’imaginin

que un està ple de molla de pa i l’altre, de goma

d’esborrar. A continuació, pregunteu-los quin és

més dens i per què. Es tracta d’estimular-los

en les deduccions que facin perquè concloguin

que el més dens és el que està ple de goma

d’esborrar perquè és el que té més massa

en el mateix volum.

• Porteu a classe fotografies de paisatges

i proposeu als nens i les nenes que hi identifiquin

els estats en què es troba la matèria.

• Pregunteu als alumnes sobre els canvis

de la matèria que es poden observar en la vida

quotidiana, per exemple a la cuina, quan

s’elaboren els aliments, s’escalfen líquids, s’obté

gel, es refreden les begudes…

• Pregunteu a les nenes i els nens si la llet amb

cacau és una mescla o una substància pura.

Després, feu que un d’ells expliqui o argumenti

la resposta que hagi donat.

• Exposeu situacions perquè els alumnes hagin

d’explicar o deduir els fenòmens que s’hagin

pogut produir. Per exemple, quan l’aigua

es congela, continua sent aigua?, per què?,

com ho podem comprovar? Si cremem paper,

les cendres continuen sent paper?

• Animeu els alumnes a posar exemples

de situacions en què es produeixen canvis

químics de la matèria, com quan s’escalfa sucre

per fer caramel que s’utilitza per fer dolços,

quan es podreix la fruita, quan crema

una espelma, quan es talla la llet, quan un iogurt

es fa malbé...


Criteris Activitats

proves escrites

Suggeriments

Moviments, forces i màquines

• Reconeix els efectes

de les forces sobre

el moviment.

1

• Defineix què és la velocitat i

sap com es calcula.

2

• Identifica les forces

que intervenen en diversos

tipus de moviment.

3

• Diferencia tipus de màquines

simples i en coneix

algunes aplicacions

en la vida quotidiana.

4, 5, 6

• Formuleu preguntes d’aquest tipus:

− Què passa quan en una palanca s’asseuen

dues persones, una amb molt pes i una altra

amb poc pes?

− A quina li costa més esforç elevar-se

de terra?

− Què tenen en comú unes tisores, unes alicates

i unes pinces?

− Quins estris d’ús quotidià fan servir

les palanques?

− Què és una politja?

El paisatge de Catalunya

• Coneix les principals formes

del relleu de Catalunya i els

seus límits naturals.

1

• Coneix les costes

de Catalunya i identifica

els accidents del relleu.

2, 3, 4

• Enumera i localitza els rius

i les xarxes fluvials

de Catalunya.

4, 5, 6

• Reconeix els climes

de Catalunya.

7

• Desplegueu un mapa físic d’Espanya i feu

que els alumnes hi localitzin Catalunya, indiquin

on és i en descriguin el paisatge.

Feu que, sobre el mateix mapa, els alumnes

diferenciïn les formes del relleu més importants.

• Utilitzant el mateix mapa, podeu formular-los

preguntes com ara aquestes:

− Quin mar banya les costes de Catalunya?

− Què és una xarxa fluvial? Quines hi ha a

Catalunya?

− Com són els rius de la xarxa

Pirineu-Mediterrani? Com són

les muntanyes de la serralada Prelitoral?


Criteris Activitats

proves escrites

Suggeriments

• Elabora mapes tenint

en compte els signes

convencionals.

1, 5 − Per què els rius de la xarxa mediterrània tenen

un recorregut més curt?

• Demaneu als alumnes que completin una taula

com la següent:

xarxa rius

• Mostreu als alumnes fotografies de paisatges

de diferents zones climàtiques i digueu-los

que expliquin com deu ser el clima en aquestes

zones. Després, demaneu-los que elaborin

fitxes de les diferents zones climàtiques

de Catalunya. Per exemple:

• Dividiu els alumnes en grups i proposeu-los

que facin un mural sobre un espai natural

i que l’il·lustrin amb mapes, fotos, dibuixos i

esquemes.

Població i economia

• Coneix el significat d’alguns

conceptes relacionats

amb la població i l’economia.

1, 4

• Coneix com es distribueix

la població a Catalunya.

2

• Demaneu als alumnes que expliquin quines són

les causes que fan que la població augmenti.

Ajudeu-los amb preguntes com ara: de quina

manera hi influeixen la natalitat i la mortalitat?

Quina importància tenen els moviments

migratoris?

• clima:

• precipitacions:

• temperatures:

• localització: _________________________


Criteris Activitats

proves escrites

Suggeriments

• Defineix i sap com es calcula

la densitat de població.

2, 3

• Identifica les activitats

que conformen cadascun

dels sectors econòmics

i les característiques

corresponents.

4

• Explica la distribució

de la població catalana

per sectors econòmics.

5

• Mostreu als nens i les nenes un mapa

de la densitat de població de la seva comarca.

A partir de la informació que els ofereixi el mapa,

demaneu-los que descriguin com s’hi distribueix

la població, quines zones tenen una densitat

més gran i quines més petita, i quines poden ser

les raons que expliquen que unes zones estiguin

més poblades que unes altres.

Canvis en el temps

• Sap què és la prehistòria

i reconeix les característiques

de les etapes en què

es divideix.

1 • Demaneu a uns quants alumnes que escriguin

a la pissarra el nom de les etapes en què

es divideix la prehistòria. A continuació, dividiu

la classe en grups i proposeu-los que elaborin

un mural sobre aquest període que inclogui,

per exemple, una línia del temps, un esquema

amb les característiques principals de cada

etapa, dibuixos, fotografies…

• Coneix els pobles

que van habitar la península

Ibèrica en l’antiguitat.

2 • Dividiu la classe en grups. Cada grup ha de triar

un dels pobles que va habitar la península Ibèrica

en l’antiguitat (ibers, celtes, fenicis, grecs,

cartaginesos, romans) i, després

de donar-los una estona per preparar un guió,

han d’explicar a la resta de companys

el que recordin d’aquest poble: d’on procedien,

on es van instal·lar, a què es dedicaven, quines

restes se’n conserven…

• Explica la conquesta romana

de la Península i coneix

l’organització territorial

de la Hispània romana.

3

• Demaneu als alumnes que completin una fitxa

sobre la Hispània romana que contingui

informació sobre els aspectes següents:

− Com es va dur a terme la conquesta

d’Hispània.


Criteris Activitats

proves escrites

Suggeriments

− Com es van organitzar els romans a Hispània.

− Com es va romanitzar Hispània.

− Com era la societat hispanoromana.

• Descriu les característiques

principals del regne visigòtic.

4 • Doneu algunes dades errònies sobre els visigots

perquè els alumnes les corregeixin. Per exemple:

− Els visigots procedien de l’Àfrica.

− Els visigots es van instal·lar a Hispània

després de vèncer els cartaginesos.

− Els visigots van fundar un regne amb capital

a Còrdova.

− Alguns dels reis visigòtics més importants

van ser August, Anníbal i Almansor.

• Identifica els fets essencials

de l’assentament musulmà

a la Península durant l’edat

mitjana.

5

• Coneix quins van ser

els regnes cristians

fins al 1492.

6

• Dividiu la classe en grups. Cada grup

ha d’escriure en un paper cinc preguntes

sobre fets o esdeveniments importants que

van tenir lloc a la Península des de la invasió

musulmana el 711 fins a la conquesta

de Granada el 1492. Un cop escrites,

les han de posar en comú i intentar

respondre-les entre tots.

• Diferencia les construccions

romàniques i les gòtiques.

7 • Porteu a classe fotografies d’edificis gòtics i

romànics. Dividiu la classe en grups. Cada grup

ha de triar un dels edificis i completar una fitxa en

què ha d’incloure un dibuix de l’edifici i explicar

quin tipus d’edifici és, la funció que tenia, el lloc

on està situat i les característiques

arquitectòniques.


1. Escriu els òrgans i les glàndules de l’aparell d igestiu.

• òrgans del tub digestiu:

• glàndules digestives:

2. Ordena la seqüència del procés digestiu.

3. Escriu C, si l’oració és certa, o F, si és falsa .

La sang transporta oxigen, nutrients i substàncies de rebuig.

El cor bomba la sang.

Els vasos sanguinis són les venes i els capil·lars.

Els glòbuls vermells, els glòbuls blancs i les plaquetes formen la sang.

La sang i el plasma són cèl·lules sanguínies.

4. Completa el text amb les paraules que falten.

L’aliment rep el suc gàstric i es transforma en una pasta.

Els nutrients són absorbits i passen a la sang.

La pasta es barreja amb la bilis i el suc pancreàtic.

L’aliment es mastega i es barreja amb la saliva.

Avaluació inicial

El cos humà

L’aparell

Està format pels , els urèters, la bufeta i la .

La seva funció és la de la sang per eliminar les substàncies

de i formar , que s’emmagatzema

a la fins que s’expulsa a l’exterior.

Nom

Data


5. Completa l’esquema sobre l’aparell respiratori.

6. Ordena aquests termes segons el camí que segueix l’oxigen quan respirem.

1. 4.

2. 5.

3.

7. Relaciona els requadres de l’esquerra amb els de la dreta.

8. Escriu al costat de cada text a quin òrgan del s istema nerviós es refereix.

Coordina els moviments i manté l’equilibri.

Controla tots els actes voluntaris.

bronquis sang pulmons nas / boca tràquea

Controla els moviments involuntaris que s’anomenen reflexos.

Aparell respiratori

vies respiratòries

alvèols pulmonars

faringe

tràquea

bronquíols

�

�

�

L’aparell locomotor…

El sistema nerviós…

… dirigeix la funció de relació: rep informació de l’exterior, l’analitza i hi dóna una resposta.

… executa les ordres del sistema nerviós mitjançant moviments.


1. Explica què és un ecosistema.

2. Marca amb una X les afirmacions que són falses. Després, escriu-les de manera correcta.

Tots els éssers vius s’agrupen en famílies. Per exemple, els lleons formen una família d’éssers vius.

El conjunt de totes les poblacions d’un ecosistema forma una comunitat.

L’ecosistema més gran que existeix és la biologia.

3. Observa la cadena alimentària següent i respon l es preguntes.

• Quin ésser viu és el productor? Per què?

• Quin ésser viu és el consumidor primari? Per què?

• Quin ésser viu és el consumidor secundari? Per què?

• Quin ésser viu és el consumidor terciari? Per què?

Avaluació inicial


Nom

Data


4. Encercla els factors que tenen més influència so bre els éssers vius en els medis aquàtics.

5. A quin tipus d’animal es refereixen les definici ons següents? Pensa-ho i escriu-ne el nom.

• Animal que s’alimenta dels cadàvers d’altres animals. �

• Animal que s’alimenta de plantes. �

• Animal que en caça un altre i se n’alimenta. � 6. Explica què són els descomponedors i quina funci ó tenen.

7. Enumera tres problemes que afecten el medi ambie nt.

•

•

• 8. Explica de quina manera aquestes accions contrib ueixen a millorar

el medi ambient.

relleu

salinitat clima llum

temperatura tipus de sòl tipus de fons

Apagar el llum.

Desplaçar-se en bicicleta.


1. Completa l’esquema següent de les capes de la Te rra.

2. Explica en què consisteixen els processos següen ts.

• erosió �

• transport �

• sedimentació �

3. Completa el dibuix amb els noms de les parts d’u n volcà. Després, respon la pregunta.

• Quins elements s’expulsen en les erupcions volcàniques?

Avaluació inicial


Nom

Data

El planeta Terra

està format per

està formada per:

•

•

• nucli

està formada per:

•

• estratosfera


4. Marca les oracions correctes.

L’energia externa de la Terra dóna lloc als terratrèmols.

Els terratrèmols són moviments sobtats de l’escorça terrestre.

L’escorça terrestre pateix terratrèmols violents contínuament.

Un terratrèmol pot fer que variï la inclinació d’un terreny.

5. Observa el dibuix i respon les preguntes següent s.

• Què és el sistema solar?

• Quins són els planetes interiors?

• Quins són els planetes exteriors?

6. Relaciona les columnes.

7. A què es refereixen les definicions següents? Es criu el terme corresponent.

• Grup d’estels que es veuen pròxims en una regió del cel. �

• Enormes esferes de gas a l’interior de les quals es produeix una gran quantitat d’energia. �

• Agrupacions de milers o milions d’estels. �

• Astres que giren al voltant d’un planeta. �

asteroide

cometa

Astre glaçat que gira al voltant del Sol amb una òrbita el·líptica allargada.

Cos petit i de forma irregular que gira al voltant del Sol i es troba sobretot en regions anomenades cinturons.


1. Què és la matèria? De què està formada? Explica- ho.

2. Relaciona.

3. Escriu un exemple en cada cas.

• substància pura �

• mescla homogènia �

• mescla heterogènia �

4. Enumera els sistemes que coneguis per separar le s substàncies que formen part d’una mescla.

■ Ara, indica quin sistema utilitzaries per separar les mescles següents.

• aigua i sal �

• aigua i oli �

• aigua i sorra �

• aigua i llimadures de ferro �

Avaluació inicial

La matèria

massa

Quantitat de matèria que té un cos.

densitat

Espai que ocupa un cos.

volum

Relació que hi ha entre la massa i el volum.

Nom

Data


5. En cada cas, escriu el nom del canvi d’estat cor responent.

• Pas de gas a líquid. �

• Pas de sòlid a gas sense passar per líquid. �

• Pas de líquid a gas de manera ràpida assolint una certa temperatura. �

• Pas de sòlid a líquid. �

■ Ara, completa l’esquema següent.

6. Escriu a sota de cada dibuix canvi d’estat o canvi químic , segons que correspongui.

7. Observa els dibuixos i explica per què el canvi que ha tingut lloc és químic.

líquid gas

sòlid

ninot de neu fonent-se

aliment amb floridures

aigua


1. Observa els dibuixos. Després, respon les pregun tes.

• Què fa que la bola es mogui en el dibuix A?

• Què fa que la bola s’aturi en el dibuix B?

2. Què és la velocitat? Com es calcula? Explica-ho.

■ Ara, llegeix el text següent i calcula la velocitat en cada cas.

De Figueres a Castelló de la Plana hi ha una distància d’uns 400 quilòmetres. La Marta ha fet el viatge en cotxe i ha tardat 4 hores i en Joan l’ha fet en tren i n’ha tardat 2. A quina velocitat ha fet el viatge la Marta? I en Joan?

La Marta ha fet el viatge a km/h.

En Joan ha fet el viatge a km/h.

Avaluació inicial

Moviments, forces i màquines

A

B

Nom

Data


3. Observa el dibuix i respon les preguntes.

• Quina força actua perquè el paracaigudista arribi a terra?

• Quin tipus de força actua per frenar la caiguda del paracaigudista?

4. Relaciona.

5. Escriu de quin tipus són les palanques següents.

6. Quina utilitat té el pla inclinat en aquest edifici ? Explica-ho.

roda

pla inclinat

politja

palanca

Disminueix la força de fregament.

Canvia la direcció d’una força.

Permet aplicar forces més petites.


1. Fes un mapa amb les principals unitats de relleu de Catalunya i posa-hi el nom.

2. Escriu en el mapa anterior el nom del mar que ba nya les costes de Catalunya

i dels territoris amb què limita. 3. Completa l’esquema següent sobre la costa catala na.

Avaluació inicial


Nom

Data

Costa catalana

• cap de Creus

•

•

• illes Medes

accidents del relleu

zona nord

• cap de Salou

•

accidents del relleu


4. Escriu el nom de tres rius que fan delta a la co sta de Catalunya.

5. Fes un mapa de Catalunya i marca-hi els rius pri ncipals. 6. Enumera les xarxes fluvials de Catalunya i escri u el nom de tres rius

que formin part de cadascuna.

•

•

•

7. Respon les preguntes.

• Quin clima caracteritza la teva comarca?

• Com són les temperatures d’aquesta zona?

• I les precipitacions?

• Com és el paisatge d’aquesta zona?


1. Escriu C, si l’oració és certa, o F, si és falsa .

La diferència entre el nombre de persones que neix i el nombre de persones que mor en un lloc durant un any és el creixement natural.

La població a Catalunya augmenta pel creixement natural negatiu i l’emigració.

La població de Catalunya es concentra a les costes i a les ciutats.

Les mestresses de casa, els estudiants i els jubilats formen part de la població activa.

2. Observa el mapa i respon les preguntes.

Avaluació inicial


• Quina informació ofereix aquest mapa?

• Què és la densitat de població? Com es calcula?

• Escriu el nom de dues de les comarques amb la densitat de població més alta.

• Escriu el nom de dues de les comarques amb la densitat de població més baixa.

Nom

Data


3. Calcula la densitat de població d’aquestes comar ques.

comarca població (hab.) superfície (km 2) densitat

el Barcelonès 2.235.578 146

la Noguera 39.507 1.784

la Garrotxa 54.437 735

4. Localitza i encercla a la sopa de lletres les p araules a què fan referència aquestes oracions. Després, escriu-les.

• Persona que forma part de la població activa i no treballa.

• Un dels tipus de bestiar més abundants a Catalunya.

• Sector econòmic en què treballa menys gent.

• Combustible líquid que s’importa.

• Una de les activitats principals del sector de serveis a Catalunya.

• Comarca en què la pesca és relativament important i hi ha una piscifactoria.

• Activitat del sector primari que ha perdut població activa, tot i que continua tenint importància l’explotació de pedreres.

5. Observa el gràfic següent i explica com es distribu eix la població ocupada a Catalunya segons els sectors econòmics.

•

•

•

•

•

•

•

P E T R O L I Z W M

R R U Y P B V A P A

O P R I M A R I O R

M A S Q W E R T R E

I U I O A A S D C S

N G S G T L I C I M

E H M J U K L Q V E

R X E C R V B N O M

I P O I A U Y T R E

A W Q A T S D F G H

sector terciari (70%)

sector primari (5%)

sector secundari (25%)


1. Completa aquest esquema sobre les característiques principals

de cadascuna de les etapes en què es divideix la pr ehistòria.

2. Pinta el mapa segons la llegenda.


• En quines guerres es van enfrontar els romans i els cartaginesos?

• Quin nom van donar els romans a la península Ibèrica?

• Quines eren les cinc províncies en què els romans van dividir Hispània?

Avaluació inicial

Canvis en el temps

Nom

Data

zona ibera

característiques

La prehistòria

característiques característiques

groc

zona celta vermell

colònies gregues blau

colònies fenícies verd

colònies cartagineses gris


4. Completa el text següent sobre el regne visigòti c.

5. Escriu a sota de cada any la lletra corresponent a cadascun dels fets.

6. Relaciona. 7. Explica les diferències entre les construccions romàniques

i les construccions gòtiques.

Pelagi

regne d’Astúries

Alfons I

corona d’Aragó

Ferran III corona de Castella i Aragó

Isabel I de Castella Ferran II d’Aragó

corona de Castella

conquesta de Granada

Els musulmans envaeixen el regne visigòtic

batalla de Las Navas de Tolosa

califat de Còrdova regnes de taifes A B C

D E

711 929 1031 1212 1492

Els visigots

Cap a l’any , l’Imperi romà ja feia anys que suportava els atacs

dels pobles , que provenien del nord d’Europa.

Els visigots eren un d’aquests pobles. Van arribar a Hispània i van fundar

un regne amb capital a . Van adoptar la llengua que era el

, les lleis i la religió de la població .


Registre individual per a l’avaluació inicial de Coneixement del medi 6è de Primària

Criteris SÍ NR* Observacions

El cos humà

• Coneix els òrgans i les glàndules que formen l’aparell digestiu.

• Sap com l’aliment es transforma en nutrients en el procés de la digestió.

• Identifica els òrgans i la funció dels aparells circulatori i excretor.

• Identifica els òrgans i les funcions de l’aparell respiratori.

• Comprèn com es coordinen el sistema nerviós i l’aparell locomotor per realitzar la funció de relació.


• Sap què és un ecosistema i en reconeix els components.

• Descriu com els éssers vius interactuen amb el seu entorn i coneix els factors del medi que els influencien.

• Coneix les relacions alimentàries que s’estableixen entre els éssers vius.

• Descriu alguns dels principals problemes que afecten el medi ambient i coneix alguns mecanismes per protegir-lo.


• Coneix les capes que componen el planeta Terra.

• Reconeix els canvis que tenen lloc a la superfície terrestre.

• Explica les diferències entre erosió, transport i sedimentació.

• Descriu un volcà, les parts que té i els productes que expulsa.

• Coneix com es produeix un terratrèmol.

• Descriu el sistema solar i els astres i els cossos que el componen.

• Defineix els principals components de l’univers.

Nom

Data



La matèria

• Sap què és la matèria i com està formada.

• Coneix i defineix algunes propietats de la matèria.

• Diferencia entre una mescla i una substància pura.

• Coneix alguns mètodes per separar les diferents substàncies que formen part d’una mescla.

• Sap què és un canvi d’estat i identifica les condicions en què pot tenir lloc.

• Reconeix algunes reaccions químiques.

Moviment, forces i màquines

• Reconeix els efectes de les forces sobre el moviment.

• Defineix què és la velocitat i sap com es calcula.

• Identifica les forces que intervenen en diversos tipus de moviment.

• Diferencia tipus de màquines simples i en coneix algunes de les aplicacions en la vida quotidiana.


• Coneix les principals formes del relleu de Catalunya i els seus límits naturals.

• Coneix les costes de Catalunya i identifica els accidents del relleu.

• Enumera i localitza els rius i les xarxes fluvials catalanes.

• Reconeix els climes de Catalunya.

• Elabora mapes tenint en compte els signes convencionals.


• Coneix el significat d’alguns conceptes relacionats amb la població i l’economia.

• Sap com es distribueix la població a Catalunya.

• Defineix i sap com es calcula la densitat de població.



• Identifica les activitats que conformen cadascun dels sectors econòmics i les seves característiques.

• Explica la distribució de la població per sectors econòmics.

• Coneix el significat d’alguns conceptes relacionats amb la població i l’economia.

• Analitza i interpreta diferents tipus de gràfics.

Canvis en el temps

• Sap què és la prehistòria i reconeix les característiques de les etapes en què es divideix.

• Coneix els pobles que van habitar la península Ibèrica en l’antiguitat.

• Explica la conquesta romana de la Península i coneix l’organització territorial de la Hispània romana.

• Descriu les principals característiques del regne visigòtic.

• Identifica els fets essencials de l’assentament musulmà a la Península durant l’edat mitjana.

• Coneix quins van ser els regnes cristians fins al 1492.

• Diferencia construccions romàniques i gòtiques.

NR: Necessita reforç.


Solucions

Avaluació inicial. El cos humà (pàgines 14-15) 1. Òrgans del tub digestiu: boca, esòfag, estómac, intestí prim, intestí gros, anus.

Glàndules digestives: salivals, fetge i pàncrees.

2. 2, 4, 3, 1.

3. C, C, F, F, F.

4. L’aparell excretor. Està format pels ronyons, els urèters, la bufeta i la uretra. La seva funció és la de filtrar la sang per eliminar les substàncies de rebuig i formar l’orina, que és emmagatzemada a la bufeta fins que s’expulsa a l’exterior.

5.

6. 1. nas/boca; 2. tràquea; 3. bronquis; 4. pulmons; 5. sang.

7. L’aparell locomotor executa les ordres del sistema nerviós mitjançant moviments. El sistema nerviós dirigeix la funció de relació: rep informació de l’exterior, l’analitza i hi dóna una resposta.

8. Coordina els moviments i manté l’equilibri: cerebel. Controla tots els actes voluntaris: cervell. Controla els moviments involuntaris que s’anomenen reflexos: medul·la espinal.

Avaluació inicial. El medi físic i la seva conserva ció (pàgines 16-17) 1. Un ecosistema és un conjunt format pels éssers vius i el seu medi físic.

2. F � Tots els éssers vius s’agrupen en espècies. Per exemple, els lleons formen una espècie d’éssers vius. C. F � L’ecosistema més gran que existeix és la biosfera.

3. L’ésser viu productor és la planta, perquè s’encarrega de fabricar l’aliment. El consumidor primari és el saltamartí, perquè és herbívor i s’alimenta de plantes. El consumidor secundari és la granota, perquè és un animal carnívor que s’alimenta d’animals herbívors. El consumidor terciari és la colobra, perquè és un animal carnívor que s’alimenta de consumidors secundaris.

4. Salinitat, llum, temperatura i tipus de fons.

5. Carronyaire. Herbívor. Depredador.

Aparell respiratori

vies respiratòries

pulmons alvèols pulmonars

fosses nasals

faringe

laringe

tràquea

bronquis

bronquíols


6. Els descomponedors són els bacteris i els fongs que descomponen totalment les restes d’éssers vius, tant vegetals com animals. D’aquesta manera, les sals minerals que contenen aquestes restes tornen al sòl, que es manté fèrtil.

7. Resposta model (R. M.). La contaminació, l’escalfament global i la desforestació.

8. R. M. Apagar el llum estalvia electricitat. Desplaçar-se en bicicleta estalvia combustibles.

Avaluació inicial. La Terra i l’univers (pàgines 18 -19) 1. Geosfera – escorça – mantell – nucli.

Hidrosfera. Atmosfera – troposfera – estratosfera.

2. Erosió: es produeix quan s’arrosseguen materials de les roques o del sòl, normalment per l’acció dels rius, els torrents, el vent o el mar. Transport: es produeix quan l’aigua o el vent desplaça materials que han estat erosionats. Sedimentació: es produeix quan els materials erosionats es dipositen en la superfície i s’acumulen.

3. * Magma, con volcànic, cràter, lava. Lava, gasos i cendra.

4. Els terratrèmols són moviments sobtats de l’escorça terrestre. Un terratrèmol pot fer que variï la inclinació d’un terreny.

5. El sistema solar és el conjunt format pel Sol i tots els astres que giren al seu voltant. Els planetes interiors són Mercuri, Venus, la Terra i Mart. Els planetes exteriors són Júpiter, Saturn, Neptú i Urà.

6. Asteroide – Cos petit i de forma irregular que gira al voltant del Sol i es troba sobretot en regions anomenades cinturons. Cometa – Astre glaçat que gira al voltant del Sol amb una òrbita el·líptica allargada.

7. Constel·lació. Estels. Galàxies. Satèl·lits.

Avaluació inicial. La matèria (pàgines 20-21) 1. La matèria és allò de què estan fets tots els cossos.

La matèria està formada per unes partícules petitíssimes anomenades àtoms.

2. Massa – Quantitat de matèria que té un cos. Densitat – Relació entre la massa i el volum. Volum – Espai que ocupa un cos.

3. R. M. Substància pura – l’aigua. Mescla homogènia – l’aigua del mar. Mescla heterogènia – la sopa de fideus.

4. Filtració, decantació, separació magnètica, evaporació. Aigua i sal – evaporació. Aigua i oli – decantació. Aigua i sorra – filtració. Aigua i llimadures de ferro – separació magnètica.

* De dalt a baix i d’esquerra a dreta.


5. Pas de gas a líquid – condensació. Pas de sòlid a gas sense passar per líquid – sublimació. Pas de líquid a gas de manera ràpida assolint una certa temperatura – ebullició. Pas de sòlid a líquid – fusió. R. G. ■ * Sublimació, fusió, solidificació, sublimació inversa, vaporització i condensació.

6. Canvi d’estat; canvi químic.

7. S’ha produït un canvi químic perquè els àtoms de l’ou en fregir-se es combinen de manera diferent i donen lloc a una altra substància, que és l’ou ferrat.

Avaluació inicial. Moviments, forces i màquines (pà gines 22-23) 1. La bola de golf es mou per la força que hi exerceix el pal.

La bola de golf s’atura per la força de fregament amb el terra.

2. La velocitat és la rapidesa en què es mou un cos. Es calcula dividint l’espai que recorre un cos entre el temps que tarda a fer-ho. Marta: 400: 4 = 100 km/h. Joan: 400: 2 = 200 km/h. La Marta ha fet el viatge a 100 km/h. En Joan ha fet el viatge a 200 km/h.

3. La força que actua perquè el paracaigudista arribi a terra és la gravetat, que és la força que fa que els cossos siguin atrets per la Terra. La força que actua per frenar la caiguda del paracaigudista és la de fregament a causa de la resistència que ofereix l‘aire.

4. Roda – Disminueix la força de fregament. Pla inclinat – Permet aplicar forces més petites. Politja – Canvia la direcció d’una força. Palanca – Permet aplicar forces més petites.

5. Palanca de tercer gènere; palanca de segon gènere; palanca de primer gènere.

6. Gràcies a la rampa, que és un pla inclinat, s’aconsegueix pujar objectes, en aquest cas un carretó d’anar a comprar, emprant molta menys força.

Avaluació inicial. El paisatge de Catalunya (pàgine s 24-25) 1. R. G. Retolació mínima: Pirineu, Prepirineu, depressió Central, serralada Transversal, Sistema Mediterrani 2. R. G. Retolació: Mar Mediterrani, França, Andorra, Aragó, Comunitat Valenciana. 3.

Costa catalana

zona sud

• cap de Salou

• golf de Sant Jordi

Accidents del relleu

zona nord

• cap de Creus

• cap de Begur

• golf de Roses

• illes Medes

Accidents del relleu


4. El Ter, l’Ebre i el Llobregat.

5. R. G. Retolació: Ebre, Segre, Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana, Valira, Ter, Llobregat, Fluvià, Muga, Tordera, Besòs, Foix, Gaià, Francolí, Sénia.

6. R. M. Xarxa de l’Ebre: (R. M.) Ebre, Segre i Noguera Pallaresa. Xarxa Pirineu – (R. M.) Mediterrani: Ter, Llobregat i Muga. Xarxa mediterrània: (R. M.) Besòs, Francolí i Tordera.

7. Resposta lliure (R. Ll.).

Avaluació inicial. Població i economia (pàgines 26- 27) 1. C, F, C, F.

2. Aquest mapa ofereix informació sobre la densitat de població de Catalunya. La densitat de població és la relació entre el nombre d’habitants i la superfície del territori on viuen, expressada en quilòmetres quadrats. Es calcula dividint el nombre d’habitants d’un lloc pels km2. Dues de les comarques amb la densitat de població més alta són el Barcelonès i el Baix Llobregat. Dues de les comarques amb la densitat de població més baixa són l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà.

3.

comarca població

(hab.) superfície

(km2) densitat

el Barcelonès 2.235.578 146 2.235.578 : 146 = 1.5312,18 hab./km2

la Noguera 39.507 1.784 39.507 : 1.784 = 22,15 hab./km2

la Garrotxa 54.437 735 54.437 : 735 = 74,06 hab./km2

4. Aturat. Porcí. Primari. Petroli. Turisme. Maresme. Mineria.

5. A Catalunya, la població ocupada es reparteix de la manera següent: el 5 % en el sector primari, el 25 % en el sector secundari i el 70 % en el sector terciari.

Avaluació inicial. Canvis en el temps (pàgines 28-2 9) 1. Paleolític: els éssers humans eren caçadors i recol·lectors. Fabricaven eines amb pedra

i ossos d’animals. Pintaven l’interior de les coves i també feien petites escultures de pedra. Neolític: els éssers humans es van fer agricultors i ramaders i van construir llogarets. Fabricaven eines amb pedra polida, teixits i ceràmica. Pintaven escenes amb figures esquemàtiques. Edat dels metalls: els éssers humans van aprendre a fabricar objectes de coure, bronze i ferro. Alguns llogarets es van convertir en petites ciutats. Es va inventar la roda, la vela i l’arada.

2. R. G. Groc: zona oest. Vermell: zona est. Blau: Rhode, Empòrion, Sagunt i Hemeroskopeion. Verd: Gadir, Malaka i Sexi. Gris: Cartago Nova i Ebussus.

3. En les guerres púniques. Hispània. Bètica, Lusitània, Tarraconense, Gal·lècia i Cartaginense.


4. Cap a l’any 400, l’Imperi romà ja feia anys que suportava els atacs dels pobles germànics, que provenien del nord d’Europa. Els visigots eren un d’aquests pobles. Van arribar a Hispània i van fundar un regne amb capital a Toledo. Van adoptar la llengua, que era el llatí, les lleis i la religió cristiana de la població hispanoromana.

5. 711 – (E) Els musulmans envaeixen el regne visigòtic. 929 – (C) califat de Còrdova. 1031 – (B) regnes de taifes. 1212 – (D) batalla de Las Navas de Tolosa. 1492 – (A) conquesta de Granada.

6. Pelagi – regne d’Astúries. Alfons I – corona d’Aragó. Ferran III – corona de Castella. Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó – corona de Castella i Aragó.

7. R. M. Les construccions romàniques tenien poca alçada i uns murs de pedra molt gruixuts, en els quals s’obrien poques finestres. Les portes i les finestres tenien forma de mitja circumferència. Les construccions gòtiques eren altes, els murs eren prims, amb portes grans i finestres amb arcs apuntats. Les finestres es decoraven amb vitralls de colors.



Recursos per a les avaluacions periòdiques

Recursos per a l’avaluació per unitats.

Unitat 1. Les persones i la salut

Unitat 2. La reproducció

Unitat 3. Els éssers vius

Unitat 4. Màquines, tecnologia i societat

Unitat 5. L’electricitat i el magnetisme

Unitat 6. L’energia

Unitat 7. La representació de la Terra

Unitat 8. El relleu, el clima i els paisatges d’Espanya

Unitat 9. La població i les activitats econòmiques d’Espanya

Unitat 10. Les institucions de Catalunya, Espanya i Europa

Unitat 11. L’edat moderna

Unitat 12. L’edat contemporània

Recursos per a l’avaluació trimestral.

Recursos per a l’avaluació final.


•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

1. Què és la salut? Defineix-ho.

2. Enumera cinc hàbits saludables.

3. Completa l’esquema.

4. Quina diferència hi ha entre les malalties epidè miques i les malalties endèmiques? Explica-ho.

5. Indica tres exemples en cada cas.

Problemes causats per l’alcohol

Problemes causats pel tabac

Tipus de malalties

segons la manera en què apareixen i la durada

segons la causa que les origina

Prova

1 Les persones i la salut

Nom

Data


6. Què són les drogues? Té riscos per a la salut co nsumir-ne? Explica-ho.

7. Indica quin agent infecciós causa les malalties següents.

• Infeccions bacterianes �

• Micosis �

• Parasitosis �

• Infeccions víriques �

8. Com poden entrar els microbis en el nostre organ isme? Escriu-ne cinc exemples.

•

9. En aquest text hi ha quatre errors. Subratlla’ls i escriu el text correctament.

«Els antibiòtics són substàncies que resulten tòxiques per als virus, però són inofensives per a les persones. Per tant, són molt eficaços per combatre les infeccions causades per virus, fongs o protozous.»

10. Explica com actuen les vacunes en el nostre org anisme.

•

•

•

•


Encercla l’opció correcta.

1. L’estat complet de benestar físic, mental i soc ial s’anomena:

a. salut. b. hàbits saludables. c. higiene personal.

2. Segons la manera en què apareixen i la durada, l es malalties poden ser:

a. infeccioses o no infeccioses. b. agudes o cròniques. c. epidèmiques o endèmiques.

3. Les malalties infeccioses que afecten poques per sones s’anomenen:

a. epidèmiques. b. esporàdiques. c. endèmiques.

4. Les malalties infeccioses que es donen en una zo na o regió s’anomenen:

a. epidèmiques. b. endèmiques. c. cròniques.

5. La parasitosi és una malaltia causada per:

a. un bacteri. b. un virus. c. un protozou.

6. La salmonel·losi és:

a. una malaltia causada per la picada d’un insecte. b. una malaltia causada per consumir aliments en mal estat. c. una malaltia causada per beure aigua contaminada.

7. El peu d’atleta és una malaltia causada per:

a. un protozou. b. un fong. c. un virus.

8. La malària és una malaltia causada per:

a. la picada d’un insecte. b. una vacuna. c. consumir aigua en mal estat.

9. Les substàncies que són tòxiques per als bacteri s, però inofensives per a les persones són:

a. els antibiòtics. b. els xarops. c. els supositoris.

10. Els medicaments que s’administren a les persone s per protegir-les de malalties infeccioses són:

a. els antibiòtics. b. les vacunes. c. les injeccions.

Test

1 Les persones i la salut

Nom

Data


Unitat 1 Criteris d’avaluació

Activitats

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• Sap què és la salut i la malaltia. P T

• Enumera hàbits saludables. P

• Coneix diferents tipus de malalties.

T P T

P T

• Sap quins factors i quins hàbits representen un risc per a la salut.

P P

• Explica què són les malalties infeccioses, com es transmeten i com es prevenen.

T T P T

P T

• Sap com es tracten les malalties. P T

P T

P: Prova; T: Prova tipus test.

Solucions

Prova

1. La salut és un estat complet de benestar físic, mental i social. Quan s’altera, es produeix una malaltia.

2. La higiene, el descans, l’esport, l’alimentació saludable i la postura correcta.

3. Segons la manera en què apareixen i la durada: agudes i cròniques. Segons la causa que les origina: infeccioses i no infeccioses.

4. Les malalties epidèmiques són les que afecten alhora un gran nombre de persones i les malalties endèmiques són les que es donen només en algunes zones o regions.

5. R. M. Problemes causats per l’alcohol: deteriorament del fetge, deteriorament del pàncrees i problemes cardíacs.

Problemes causats pel tabac: infart cerebral, càncer de pulmó i gastritis.

6. Les drogues són substàncies que modifiquen el funcionament del cervell, de manera que provoquen canvis en les sensacions de la persona, en el seu estat d’ànim o en el seu comportament. El consum de drogues té molts riscos per a la salut i pot causar la mort.

7. Bacteris; fongs; protozous, cucs intestinals o puces; virus.

8. R. M. A través de ferides a la pell que no es desinfecten bé; per beure aigua contaminada; per consumir aliments contaminats; per l’aire que respirem, o per picades d’insectes.

9. Els antibiòtics són substàncies que resulten tòxiques per als bacteris, però són inofensives per a les persones. Per tant, són molt eficaços per combatre les infeccions bacterianes.

10. Les vacunes contenen els agents que causen la malaltia, però morts o debilitats perquè no siguin perillosos. Aquests agents s’introdueixen en el nostre cos. El nostre organisme s’adona d’aquesta invasió i la combat. A més, recorda l’agent i si més endavant té contacte amb aquest mateix agent, el derrota fàcilment i evita la malaltia.

Test

1. a. salut

2. b. agudes o cròniques

3. b. esporàdiques

4. b. endèmiques

5. c. un protozou

6. b. una malaltia causada per consumir aliments en mal estat

7. b. un fong

8. a. la picada d’un insecte

9. a. els antibiòtics

10. b. vacunes


1. Què són els caràcters sexuals secundaris? Respon la pregunta

i posa’n tres exemples.

2. Completa aquest esquema anatòmic. Després, digue s què representa.

• Aquest esquema anatòmic representa

3. Indica l’òrgan corresponent en cada cas.

• Lloc on es produeixen les cèl·lules sexuals femenines. �

• Òrgan on es desenvolupa el fetus durant l’embaràs. �

• Lloc on es produeixen els espermatozoides. �

• Bossa de teixit que protegeix els testicles. �


• Quines cèl·lules intervenen en la fecundació?

• A quina cèl·lula dóna origen la unió d’un òvul i un espermatozoide?

5. En què es diferencien? Explica-ho.

• Semen i espermatozoide:

• Òvul i ovari:

Prova

2 La reproducció

Nom

Data


6. Forma una oració amb cada grup de paraules.

7. Explica com té lloc la fecundació.

8. Completa les oracions.

• L’embrió és dins una bossa plena d’un líquid anomenada: .

• L’embrió rep els nutrients i l’oxigen de la mare a través de la .

• L’embrió s’uneix a la placenta mitjançant el .

• A partir del tercer mes, l’embrió rep el nom de .

9. Completa l’esquema

10. Ordena les fases del part.

La fase de dilatació és la més llarga. La sortida de l’úter s’obre a poc a poc, perquè pugui tenir lloc el part. A més, els músculs involuntaris de l’úter es contrauen cada cert temps per expulsar el nadó.

En la fase de deslliurament, s’expulsa la placenta.

La fase d’expulsió és la sortida del nadó a través de la vagina. La mare l’ajuda a néixer empenyent amb força amb els músculs de l’abdomen.

espermatozoides – masculines – cua

òvuls – femenines – grans – esfèrica



1. Les diferències físiques que hi ha entre homes i dones són:

a. els aparells reproductors. b. els caràcters sexuals primaris i secundaris. c. el pèl corporal.

2. L’òrgan buit molt elàstic en què se desenvolupa el fetus durant l’embaràs és:

a. l’úter. b. la vagina. c. la vulva.

3. La bossa de teixit que protegeix els testicles é s:

a. la uretra. b. l’escrot. c. l’espermatozoide.

4. La substància que serveix de transport i aliment als espermatozoides és:

a. el semen. b. la placenta. c. el líquid amniòtic.

5. Les cèl·lules sexuals femenines són:

a. els òvuls. b. els espermatozoides. c. els ovaris.

6. La placenta és un òrgan que es forma en:

a. l’úter. b. els ovaris. c. les trompes de Fal·lopi.

7. La primera cèl·lula d’un nou ésser és:

a. el fetus. b. el zigot. c. l’embrió.

8. El període de la vida d’una dona que va des de l a fecundació fins al naixement d’un nadó s’anomena:

a. zigot. b. embrió. c. embaràs.

9. Durant el part, el fetus surt a l’exterior a tra vés de:

a. la placenta. b. el melic. c. la vagina.

10. La fase del part en què s’expulsa la placenta s ’anomena:

a. deslliurament. b. expulsió. c. dilatació.

Test

2 La reproducció

Nom

Data



Activitats

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• Sap què són els caràcters sexuals. P T

• Identifica les diferents parts que constitueixen els aparells reproductors femení i masculí i coneix les funcions.

P T

P T

T

P T

P T

• Sap com es duu a terme la funció de reproducció.

P P T

• Coneix com es desenvolupa i neix un nou ésser humà.

T T T P T

P T

P T

• Completa esquemes anatòmics. P P


Solucions

Prova

1. Els caràcters sexuals secundaris són les característiques físiques que no es relacionen directament amb la reproducció, però que diferencien les dones i els homes. Per exemple, veu greu i barba en els homes i malucs més amples en les dones.

2. Vegeu la pàgina 29 del llibre. Representa l’aparell reproductor masculí.

3. Ovaris; úter; testicles; escrot.

4. Els òvuls i els espermatozoides. Zigot.

5. Els espermatozoides són les cèl·lules sexuals masculines que es formen als testicles; el semen és el conjunt de substàncies que fabriquen les vesícules seminals i la pròstata, que serveix de transport i aliment als espermatozoides. Els òvuls són les cèl·lules sexuals femenines que es produeixen en els ovaris.

6. R. M. Els espermatozoides són les cèl·lules sexuals masculines que tenen una cua mòbil que els serveix per desplaçar-se. Els ovaris són les cèl·lules sexuals femenines que tenen forma esfèrica i són força grans.

7. La fecundació és la unió d’un òvul i un espermatozoide. Quan un òvul madura, passa de l’ovari a la trompa de Fal·lopi. Si durant el recorregut per la trompa troba un espermatozoide, es pot produir la fecundació. La unió de l’òvul i l’espermatozoide dóna origen a una cèl·lula anomenada zigot, que és la primera cèl·lula del nou ésser.

8. Líquid amniòtic; placenta; cordó umbilical; fetus.

9. R. G.

10. 1, 3, 2.

Test

1. b. els caràcters sexuals primaris i secundaris

2. a. l’úter

3. b. l’escrot

4. a. el semen

5. a. els òvuls

6. a. l’úter

7. b. el zigot

8. c. embaràs

9. c. la vagina

10. a. deslliurament



• Què és la cèl·lula?

• Per què diem que les cèl·lules estan vives?

2. Ara, completa el dibuix amb el nom de les parts d’una cèl·lula.

3. En què es diferencien les cèl·lules vegetals de les cèl·lules animals? Explica-ho.

4. Relaciona.

5. Ordena les estructures següents de la més senzil la a la més complexa.

parameci ratolí elefant ameba

pluricel·lular unicel·lular

sistema òrgan cèl·lula organisme teixit

Prova

3 Els éssers vius

Nom

Data


6. Relaciona les definicions amb el nom corresponen t.

7. Els éssers unicel·lulars són éssers vius? Explic a-ho.

8. Completa amb un exemple cada mena d’un ésser viu .

• pluricel·lular �

• unicel·lular �

9. Aparella cada dibuix amb la descripció i indica el regne a què pertany cada ésser viu.

• S’alimenten de restes d’éssers vius i viuen fixats al sòl. �

• S’alimenten d’éssers vius i es poden moure. �

• Estan compostos de moltes cèl·lules

i es fabriquen l’aliment. �

• Són els éssers vius més petits que hi ha. �


• Per què els virus no s’inclouen en cap regne?

• A quin regne pertanyen les algues?

unió de cèl·lules iguals

unió de diversos teixits

unió de diversos òrgans

unió de tots els aparells i sistemes

teixits

organisme

sistemes i aparells

òrgan

1 2 3 4



1. Tots els éssers vius estan formats per:

a. sistemes b. bacteris c. cèl·lules

2. La coberta que encercla la cèl·lula i la separa de l’exterior és:

a. la membrana b. el nucli c. el citoplasma

3. Els orgànuls estan situats en:

a. la membrana b. el nucli c. el citoplasma

4. Els éssers pluricel·lulars estan formats per:

a. una cèl·lula b. una multitud de cèl·lules c. bacteris i fongs

5. La unió de diversos òrgans que participen en una mateixa funció dóna lloc a:

a. sistemes b. organismes c. teixits

6. Els éssers vius s’agrupen en:

a. sistemes i aparells b. cinc regnes c. animals i plantes

7. Els éssers pluricel·lulars que no es desplacen i s’alimenten d’altres éssers vius són:

a. les plantes b. els animals c. els fongs

8. Els bacteris són:

a. éssers vius unicel·lulars b. éssers vius pluricel·lulars c. éssers no vius

9. Els éssers vius més petits que hi ha són:

a. les plantes b. els bacteris c. els fongs

10. Les amebes i els paramecis són:

a. fongs b. plantes c. protozous

Els éssers vius

Test

3

Nom

Data


Unitat 3 Criteris d’avaluac ió

Activitats

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• Sap què és la cèl·lula i quines característiques té.

P T P

• Reconeix les parts d’una cèl·lula. P T T

• Coneix els diferents graus d’organització dels éssers vius.

P T P

• Diferencia les característiques dels éssers vius unicel·lulars i dels pluricel·lulars.

P T P P

• Identifica els cinc regnes en què es classifiquen els éssers vius.

T P P

• Reconeix les característiques bàsiques dels regnes en què es classifiquen els éssers vius.

T T P T

P T


Solucions

Prova

1. La cèl·lula és la part més petita de què estan formats els éssers vius. Les cèl·lules estan vives perquè fan les funcions de nutrició, relació i reproducció.

2. Vegeu la pàgina 40 del llibre de l’alumne.

3. Les cèl·lules de les plantes són normalment més grosses que les dels animals i tenen una forma més regular. A més estan envoltades per una paret dura.

4. Pluricel·lular � ratolí, elefant. Unicel·lular � parameci, ameba.

5. Cèl·lula, teixit, òrgan, sistema, organisme.

6. Unió de cèl·lules iguals � teixit. Unió de diversos teixits � òrgan. Unió de diversos òrgans � sistemes i aparells. Unió de tots els aparells i sistemes � organisme.

7. Sí, perquè estan formats per una cèl·lula, i una cèl·lula és un ésser viu perquè fa les funcions de nutrició, relació i reproducció.

8. R. M. Ésser viu unicel·lular � ameba. Ésser viu pluricel·lular � ésser humà.

9. Regne dels fongs; regne dels animals; regne de les plantes; regne dels bacteris.

10. Perquè són tan petits i tan senzills que els científics pensen que no són éssers vius. Les algues pertanyen al cinquè regne.

Test

1. c. cèl·lules

2. a. la membrana

3. c. el citoplasma

4. b. una multitud de cèl·lules

5. a. sistemes

6. b. cinc regnes

7. c. els fongs

8. a. éssers vius unicel·lulars

9. b. els bacteris

10. c. protozous



• Per a què fem servir les màquines?

• Quins tipus de màquines hi ha?

2. Escriu a sota de cada màquina de quin tipus és s egons l’ús que li donem.

3. Explica què és un sensor i escriu quatre exemple s de sensors.

4. Explica què és un operador mecànic.

5. Observa i escriu quin tipus de màquina és i quin a energia utilitza.

Prova

4 Màquines, tecnologia i societat

Nom

Data


6. Explica per què aquest text és incorrecte.

«Els sensors són els elements en què apareix informació, normalment, sobre el funcionament de la màquina.»

7. Assenyala com es mou cada operador en els mecani smes següents.

A.

B.

C.

8. Enumera tres operadors mecànics d’una bicicleta i explica per a què serveixen.

9. Indica quina d’aquestes màquines té motor i expl ica de quin tipus és.

10. De quina manera els canvis tecnològics han canv iat la societat? Escriu un exemple en cada cas.

• en la feina �

• en el transport �

• en la sanitat �

• en les comunicacions �

motoserra tisores bicicleta martell

A B C



1. Els objectes que usem per estalviar temps o esfo rç en les activitats que fem són:

a. els transports. b. les forces. c. les màquines.

2. Les màquines que s’usen per moure o aixecar obje ctes pesants són:

a. les màquines tèrmiques. b. les màquines mecàniques. c. les màquines compostes.

3. Per produir moviment, les màquines automàtiques necessiten:

a. un engranatge. b. un motor. c. una carcassa.

4. Les màquines que es fan servir per refredar o es calfar s’anomenen:

a. mecàniques. b. tèrmiques. c. automàtiques.

5. La part sobre la qual recolzen els altres elemen ts d’una màquina és:

a. l’estructura. b. la carcassa. c. la pantalla.

6. Els elements que permeten a una màquina rebre in formació de l’exterior o de l’interior de la màquina s’anome nen:

a. sensors. b. indicadors. c. pantalles.

7. Les peces mòbils que es fan servir per transmetr e el moviment o la força en les màquines mecàniques s’anomenen:

a. molles mecàniques. b. operadors mecànics. c. motors mecànics.

8. Les peces allargades amb dents en què es poden e ncaixar rodes dentades o altres operadors són:

a. cremalleres. b. molles. c. engranatges.

9. En aquest engranatge, la roda petita:

a. gira en el mateix sentit que la roda gran. b. gira en sentit contrari a la roda gran. c. no gira, es deixa arrossegar.

10. Els engranatges que es fan servir en una bicicl eta per canviar la velocitat de gir d’un eix són:

a. els pinyons. b. els canvis de marxa. c. les manovelles.

Test

4 Màquines, tecnologia i societat

Nom

Data



Activitats

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• Coneix què són les màquines i per a què les fem servir.

P T

• Identifica tipus de màquines i l’energia que utilitzen.

P T T P

P

• Reconeix les diferents parts d’una màquina.

P T T P

T

• Sap què són els operadors mecànics i per a què serveixen.

P P

T P T T T

• Reconeix com han influït els avenços tècnics en la societat.

P

• Interpreta i completa esquemes i dibuixos.

P P P P T


Solucions

Prova

1. Fem servir màquines perquè ens permeten estalviar temps i esforç quan fem una tasca. A més, podem fer tasques amb més precisió i ens ajuden a fer tasques perilloses i transformar uns tipus d’energia en uns altres. Hi ha màquines de diferents tipus segons l’ús que els donem: mecàniques, tèrmiques i per comunicar-nos i manejar informació.

2. Mecànica; tèrmica; per manejar informació.

3. Un sensor és un dispositiu que permet a una màquina rebre informació de l’exterior o de l’interior mateix. Hi ha sensors de temperatura, de llum, d’infrarojos o antenes.

4. Un operador mecànic és una peça mòbil que es fa servir per transmetre el moviment o la força en les màquines mecàniques.

5. Les alicates són un tipus de màquina mecànica manual, és a dir, utilitza l’energia produïda per les persones.

6. Aquest text és incorrecte perquè es refereix als indicadors i les pantalles i no als sensors.

7. A. És un mecanisme de pinyó i cremallera. Quan el pinyó gira en un sentit, la cremallera es desplaça en el sentit contrari. B. És un engranatge en què les rodes giren en sentits oposats. C. És un engranatge amb corretja en què les rodes giren en el mateix sentit.

8. R. M. Plat, pinyó i cadena: serveixen per transmetre a la roda el moviment que fem amb els pedals.

9. La motoserra utilitza un motor elèctric.

10. R. Ll.

Test

1. c. les màquines

2. b. les màquines mecàniques

3. b. un motor

4. b. tèrmiques

5. a. l’estructura

6. a. sensors

7. b. operadors mecànics

8. a. cremalleres

9. a. gira en el mateix sentit que la roda gran

10. b. els canvis de marxa


1. Completa aquest text.

2. Observa les il·lustracions i explica què passa.

3. Explica què representa aquest esquema.

4. Què és un electroimant? Explica-ho.

5. Els imants s’atrauen o es repel·leixen? Per què? Observa i explica-ho.

+ −

Tots els objectes tenen càrregues __________________. Aquestes poden ser positives

o __________________. Si un objecte té més càrregues positives que càrregues

negatives, està carregat __________________. Si té més càrregues negatives que

positives, està carregat __________________. Els cossos carregats amb càrregues

elèctriques del mateix tipus es __________________. Els cossos carregats amb

càrregues elèctriques de diferent tipus __________________.

Prova

5 L’electricitat i el magnetisme

Nom

Data


6. Escriu la paraula corresponent en cada cas.

• Moviment ordenat de càrregues elèctriques per un material. �

• Quantitat d’energia elèctrica que circula per un material. �

• Material que no condueix l’energia elèctrica. �

7. Assenyala tres efectes del corrent elèctric.

•

•

•

8. Identifica els elements d’aquest circuit elèctri c.

9. Explica la funció de cadascun d’aquests elements .

• generador �

• cable �

• interruptor �

10. Observa aquest circuit i digues si les bombetes s’encendran o no, i per què.



1. Les càrregues elèctriques del mateix tipus:

a. s’atrauen. b. es repel·leixen. c. són neutres.

2. Quan un cos guanya càrregues negatives es queda carregat:

a. positivament. b. positivament i negativament. c. negativament.

3. La propietat dels imants d’atraure alguns object es s’anomena:

a. electricitat. b. magnetisme. c. gravetat.

4. Si enfrontem dos imants pels pols iguals, aquest s:

a. s’atrauen. b. s’enganxen. c. es repel·leixen.

5. Quan una brúixola es deixa en posició horitzonta l, l’agulla gira fins que assenyala:

a. el pol nord. b. el pol sud. c. l’eix de rotació.

6. Els materials que condueixen bé el corrent elèct ric s’anomenen:

a. conductors. b. aïllants. c. positius.

7. L’element del circuit elèctric que produeix el c orrent elèctric és:

a. el cable. b. el motor. c. el generador.

8. La quantitat d’energia elèctrica que circula per un material és:

a. la intensitat. b. el magnetisme. c. l’electricitat.

9. Els elements dels circuits elèctrics que permete n controlar quan hi circula el corrent i quan no, s’anomenen:

a. generadors. b. interruptors. c. motors.

10. Perquè el corrent elèctric circuli per un circu it elèctric és necessari que:

a. el circuit estigui tancat. b. l’interruptor estigui obert. c. el generador només tingui un born.

Test

5 L’electricitat i el magnetisme

Nom

Data



Activitats

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• Coneix com adquireixen càrrega elèctrica els objectes.

P

• Sap com es comporten els objectes que tenen càrrega elèctrica.

P T

P T P

• Identifica les forces que apareixen quan s’aproximen dos imants.

T T P

• Coneix com funciona una brúixola. T

• Sap què és un electroimant. P

• Coneix en què consisteix el corrent elèctric i quins efectes provoca.

P P

• Diferencia materials aïllants i conductors de l’electricitat.

P T

• Coneix els elements que integren un circuit elèctric i com funciona.

T P T

P T

P T

• Interpreta i completa dibuixos, esquemes, etc.

P P P P


Solucions

Prova

1. elèctriques; negatives; positivament; negativament; repel·leixen; s’atrauen.

2. En fregar el bolígraf amb un drap, passen càrregues negatives del drap al bolígraf. El drap queda amb càrrega positiva i el bolígraf, amb càrrega negativa.

3. L’esquema representa dos cossos que estan carregats amb diferents càrregues elèctriques, i per tant s’atrauen.

4. Un electroimant és un imant artificial que es fabrica enrotllant un fil de coure al voltant d’una barra de ferro. Perquè funcioni, s’ha de connectar el fil de coure a un circuit elèctric.

5. Aquests imants es repel·leixen perquè estan enfrontats pels pols iguals.

6. Corrent elèctric; intensitat; aïllant.

7. R. M. Efectes calorífic, lluminós i sonor.

8. R. G. * Cable, motor, generador, interruptor, bombeta.

9. Generador � Produeix el corrent elèctric, té dos pols o borns, per un surten les càrregues i per l’altre, entren. D’aquesta manera, es crea el corrent. Cable � Transmet el corrent elèctric des del generador fins als altres elements del circuit. Interruptor � Permet controlar quan circula el corrent pel circuit i quan no.

10. Les bombetes s’encendran perquè el circuit està tancat, és a dir, tots els components estan connectats, de manera que el corrent surt del generador per un dels borns i torna per l’altre.

Test

1. b. es repel·leixen

2. c. negativament

3. b. magnetisme

4. c. es repel·leixen

5. a. el pol nord

6. a. conductors

7. c. el generador

8. a. la intensitat

9. b. interruptors

10. a. el circuit estigui tancat


1. Escriu en cada cas el tipus d’energia a què es f a referència.

• La que tenen els cossos a causa del seu moviment. �

• La que tenen algunes substàncies, com els combustibles o els aliments. �

• La que tenen algunes substàncies, com l’urani o el plutoni. �


�� Ara, explica una d’aquestes propietats amb un exemple.

3. Quin tipus de transformació de l’energia té lloc quan ens freguem les mans i s’escalfen? Pensa-hi i escriu-ho.

4. Escriu C, si les oracions són certes, o F, si só n falses.

El termòmetre és un instrument que s’utilitza per mesurar la calor.

La calor és un tipus d’energia que augmenta la temperatura dels cossos.

Tots els metalls són bons aïllants de la calor.

Quan un cos cedeix calor, augmenta la seva temperatura.

5. Explica la diferència que hi ha entre dilatació i contracció.

Propietats de l’energia

L’energia s’ L’energia es

L’energia es L’energia es

Prova

6 L’energia

Nom

Data


6. Explica com es produeixen la reflexió i la refra cció de la llum.

7. Indica el tipus d’energia que utilitzen les cent rals elèctriques següents.

• Centrals tèrmiques �

• Centrals nuclears �

• Centrals hidroelèctriques �

8. Assenyala dos tipus de centrals elèctriques que utilitzin fonts d’energia renovables.

•

•

9. Observa la il·lustració i explica com arriba l’energia elèctrica a les nostres cases.

10. Explica què són els residus radioactius.



1. L’energia que tenen els cossos a causa del seu m oviment és:

a. l’energia tèrmica. b. l’energia lluminosa. c. l’energia mecànica.

2. Amb les piles o les bateries es pot:

a. emmagatzemar energia. b. transferir energia. c. transformar una energia en una altra.

3. L’instrument que s’utilitza per mesurar la tempe ratura és:

a. la caloria. b. el termòmetre. c. el pluviòmetre.

4. L’augment de mida que experimenta un cos quan au gmenta la seva temperatura es coneix com a:

a. contracció. b. febre. c. dilatació.

5. Quan es posen en contacte dos cossos amb tempera tura diferent:

a. passa calor del cos que té més temperatura al que en té menys. b. passa calor del cos que té menys temperatura al que en té més. c. els dos cossos passen temperatura a l’aire.

6. Les centrals elèctriques que no fan servir gener adors són:

a. les centrals nuclears. b. les centrals solars tèrmiques. c. les centrals solars fotovoltaiques.

7. Per girar els generadors de les centrals elèctri ques s’utilitzen:

a. turbines. b. interruptors. c. línies elèctriques.

8. L’energia produïda a les centrals elèctriques es transporta fins als llocs on es consumeix per mitjà de:

a. cables. b. línies elèctriques. c. generadors elèctrics.

9. Els combustibles fòssils són fonts d’energia:

a. renovables. b. no renovables. c. neutres.

10. L’augment de diòxid de carboni en l’atmosfera p rovoca:

a. que les plantes no facin la fotosíntesi. b. que s’exhaureixin els recursos naturals. c. que augmenti la temperatura del planeta.

Test

6 L’energia

Nom

Data



Activitats

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• Identifica diferents tipus d’energia. P T

• Coneix les propietats de l’energia. P T

• Sap què són la calor i la temperatura i els efectes que provoquen.

P T

P T

P T

• Explica com es produeixen els fenòmens de reflexió i refracció de la llum.

P

• Coneix com es produeix l’energia elèctrica.

T T T P

• Identifica fonts d’energia. P P T

• Coneix i explica alguns problemes que causa l’ús de l’energia.

P T

• Completa i interpreta esquemes. P P


Solucions

Prova 1. Mecànica; química; nuclear.

2. Transfereix; emmagatzema; transporta; transforma. R. M. � L’energia es transfereix � Per exemple, quan amb una raqueta colpegem una pilota, la raqueta transfereix l’energia mecànica a la pilota.

3. Quan ens freguem les mans, l’energia mecànica es transforma en calorífica.

4. F; C; F; F.

5. La dilatació és l’augment de mida que experimenta un cos quan puja la temperatura, i la contracció és la disminució de la mida del cos quan baixa la temperatura.

6. La reflexió de la llum es produeix quan aquesta xoca amb un objecte opac, hi rebota i canvia de direcció de propagació. La refracció es produeix quan la llum passa d’una substància transparent a una altra i canvia de direcció de propagació.

7. Energia química emmagatzemada en un combustible; energia nuclear; energia mecànica de l’aigua.

8. R. M. Centrals hidroelèctriques i centrals eòliques.

9. L’energia produïda a les centrals elèctriques es transporta per mitjà de les línies elèctriques fins a les cases, on es consumeix. A l’exterior de les ciutats, els cables per on circula el corrent elèctric solen estar subjectats a torres d’alta tensió. El corrent hi circula. A l’interior de les ciutats, els cables normalment van per sota terra fins que arriben als edificis, aquí es reparteixen pels habitatges i arriben fins als endolls.

10. Els residus radioactius són els que es produeixen a les centrals nuclears i s’hi emmagatzemen. Aquests residus emeten unes radiacions que, si arriben als éssers vius, els causen malalties greus. Alguns residus tarden centenars de milers d’anys a deixar de ser perillosos.

Test 1. c. l’energia

mecànica

2. a. emmagatzemar energia

3. b. el termòmetre

4. c. dilatació

5. a. passa calor del cos que té més temperatura al que en té menys

6. c. les centrals solars fotovoltaiques

7. a. turbines

8. b. línies elèctriques

9. b. no renovables

10. c. que augmenti la temperatura del planeta


1. Explica per què la millor manera de representar la Terra

és amb un globus terraqüi.

2. Defineix aquestes paraules.

• planisferi �

• escala �

• mapa �

3. Assenyala els elements següents en aquest planis feri.

latitud nord longitud oest latitud sud longitud est

Prova

7 La representació de la Terra

Nom

Data


4. Què és el meridià de Greenwich? Explica-ho. Desp rés, assenyala’l en el planisferi de l’activitat 3.

5. Enumera els continents i els oceans.

6. Completa el planisferi de l’activitat 3 amb el n om dels continents i dels oceans.

7. Quina diferència hi ha entre un planisferi físic i un de polític? Explica-ho.

8. Explica per què aquest text no és correcte.

«Els meridians són línies imaginàries que envolten la Terra i són paral·leles a l’equador, que és el meridià principal.»

9. Observa aquest mapa i calcula quants quilòmetres separen La Cova de La Vila.

10. Observa el planisferi de l’activitat 3 i comple ta la taula.

Punt Latitud Longitud Hemisferi

A

B

C

D



1. Els mapes que representen tota la superfície de la Terra s’anomenen:

a. globus terraqüis. b. plànols a escala. c. planisferis.

2. La relació que hi ha entre la distància d’un ter ritori en la realitat i la que ocupa en el mapa s’anomena:

a. escala. b. llegenda. c. longitud.

3. Si l’escala és 1 : 700.000, un centímetre del mapa equival en la realitat a:

a. 700 km. b. 70 km. c. 7 km.

4. Les línies imaginàries que uneixen els pols són:

a. meridians. b. paral·lels. c. latituds.

5. L’equador és:

a. un paral·lel. b. un meridià. c. un oceà.

6. Els meridians permeten conèixer:

a. la latitud. b. la longitud. c. l’hemisferi.

7. El continent més extens és:

a. Àsia. b. Àfrica. c. Oceania.

8. L’oceà Antàrtic està situat:

a. en l’hemisferi sud. b. en l’hemisferi nord. c. en l’hemisferi oest.

9. Austràlia forma part:

a. d’Àsia. b. d’Oceania. c. d’Amèrica.

10. Europa i Àsia estan separades:

a. per l’oceà Pacífic. b. pels Urals i el Caucas. c. pels Pirineus.

Test

7 La representació de la Terra

Nom

Data



Activitats

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• Coneix diferents maneres de representar la Terra.

P T P P

• Sap què és l’escala d’un mapa. P T T

• Identifica i explica què són els paral·lels, els meridians, la longitud i la latitud.

P P T T T P

• Enumera els continents i els oceans. P T T T

• Coneix algunes formes del relleu de la Terra.

T

• Calcula distàncies. T P

• Interpreta mapes i hi localitza punts. P P P P


Solucions

Prova 1. Perquè la Terra té forma esfèrica i amb el globus terraqüi es mostren sense

distorsió les distàncies, les formes, la distribució i la mida dels oceans i els continents.

2. Planisferi: representació plana de tota la superfície de la Terra. Escala: relació que hi ha entre la distància d’un territori en la realitat i la que ocupa en el mapa. Mapa: representació plana de tota la Terra o d’una part.

3. R. G. (Per exemple, a dalt a l’esquerra: latitud nord, a dalt a la dreta: longitud est, a baix a l’esquerra: longitud oest, a baix a la dreta: latitud sud)

4. El meridià de Greenwich és el meridià zero o principal. R. G. (És la línia que travessa el mapa pel mig, de dalt a baix).

5. Continents: Amèrica, Àsia, Europa, Àfrica, Oceania i l’Antàrtida. Oceans: Glacial Àrtic, Atlàntic, Índic, Pacífic i Glacial Antàrtic.

6. R. G. Vegeu la pàg. 105 del llibre.

7. En un planisferi físic es representa la varietat geogràfica de la Terra i en un de polític es representa l’extensió, la localització i els límits dels països de la Terra.

8. El text és incorrecte perquè es refereix als paral·lels i no als meridians. L’equador és el paral·lel principal.

9. 1 cm del mapa equival a 1.000.000 cm o 10 km en la realitat. Per tant, si la distància que separa les dues poblacions en el mapa és de 4 cm, la distància real serà de 40 km.

10. A: latitud nord; longitud oest; hemisferi nord. B: latitud sud; longitud est; hemisferi sud. C: latitud sud; longitud oest; hemisferi sud. D: latitud nord; longitud est; hemisferi nord.

Test 1. c. planisferis

2. a. escala

3. c. 7 km

4. a. meridians

5. a. un paral·lel

6. b. la longitud

7. a. Àsia

8. a. en l’hemisferi sud

9. b. d’Oceania

10. b. pels Urals i el Caucas


1. Indica els territoris que formen Espanya.

2. Escriu el nom de les serralades de l’exterior de la Meseta.

3. Subratlla les dues errades que hi ha en aquest t ext.

«La depressió del Guadalquivir està al nord-oest de la Península. Té forma triangular.

Hi passa el riu Guadalquivir i està envoltada pels sistemes Bètics, els Pirineus

i Sierra Morena.»

4. Completa el mapa amb els noms de les unitats de relleu que hi falten.

Prova

8 El relleu, el clima i els paisatges d’Espanya

Nom

Data


5. Indica de quina manera el relleu influeix en els rius.

6. Per què els rius atlàntics són més llargs que el s rius cantàbrics? Explica-ho.

7. Completa la taula amb el nom del vessant corresp onent.

Vessant Característiques

La majoria dels rius, menys l’Ebre, són curts, poc cabalosos i tenen un règim irregular.

Els rius són curts, cabalosos i amb règim regular.

8. Completa la taula.

Clima

mediterrani

Clima mediterrani d’interior

Clima oceànic

Clima subtropical

Clima de muntanya

Temperatures

Precipitacions

9. Llegeix el text i indica a quin tipus de clima e s refereix.

«A l’interior de la Península, a les comunitats que hi ha a la Meseta i a la depressió de l’Ebre, les temperatures són extremes perquè aquestes zones estan allunyades de la costa. En aquesta zona les temperatures són extremes, molt baixes a l’hivern, al voltant dels 4 ºC, i altes a l’estiu, uns 23 ºC. Les precipitacions es donen sobretot a la primavera i a la tardor.»

• El clima és �

10. Ratlla les plantes que no són pròpies del bosc mediterrani.

alzina tabaiba eucaliptus avet

espígol roure romaní



1. Al centre de la Península hi ha:

a. la Meseta Central. b. els Pirineus. c. Sierra Morena.

2. Els Picos de Europa pertanyen:

a. a la depressió de l’Ebre. b. a la serralada Cantàbrica. c. als sistemes Bètics.

3. La costa andalusa està banyada:

a. pel mar Mediterrani i el mar Cantàbric. b. per l’oceà Atlàntic. c. pel mar Mediterrani i l’oceà Atlàntic.

4. La costa més llarga d’Espanya és:

a. la mediterrània. b. l’atlàntica. c. la cantàbrica.

5. L’Ebre:

a. és el riu més llarg del vessant atlàntic. b. és el riu més llarg del vessant mediterrani. c. és el riu més llarg del vessant cantàbric.

6. La llacuna de Gallocanta és una llacuna de:

a. plana. b. costa. c. muntanya.

7. A les zones amb clima mediterrani, les precipita cions són més abundants:

a. a l’estiu. b. a l’hivern. c. a la tardor.

8. En el clima oceànic les precipitacions són:

a. abundants tot l’any. b. abundants sobretot a l’estiu. c. abundants a l’oceànic d’interior i escasses a l’oceànic típic.

9. El margalló i l’espart creixen:

a. a les zones de muntanya del nord de la Península. b. a les illes Canàries. c. a les zones més àrides del sud-est de la Península.

10. A les zones més altes de les muntanyes creixen arbustos com:

a. la gódua. b. el roure. c. la ginesta.

Test

8 El relleu, el clima i els paisatges d’Espanya

Nom

Data



Activitats

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• Sap quines són les diferents unitats del relleu d’Espanya.

P T

P T

P T T

• Identifica les unitats del relleu d’Espanya en un mapa.

P

• Sap què és un riu i les parts que té, i explica els factors que influeixen en els rius.

P T

• Identifica els vessants d’Espanya i reconeix les particularitats de cadascun.

P P

• Coneix les característiques de les aigües marines, els llacs, les llacunes, els embassaments i les aigües subterrànies.

T

• Identifica els tipus de clima que hi ha a Espanya i les característiques que tenen.

T P T P

• Coneix la vegetació d’Espanya en funció del clima.

T P T


Solucions Prova

1. El territori d’Espanya comprèn bona part de la península Ibèrica, les illes Balears, les illes Canàries i Ceuta i Melilla, al nord de l’Àfrica.

2. Les serralades de l’exterior de la Meseta són: el massís Galaic, les muntanyes Basques, els Pirineus, el Sistema Mediterrani Català i els Sistemes Bètics.

3. Cal subratllar nord-oest i Pirineus.

4. Les unitats de relleu per retolar són: serralada Cantàbrica, Pirineus, Sistema Mediterrani Català, Sistema Ibèric, Sistema Central, Montes de Toledo, Sierra Morena i Sistema Bètic.

5. El relleu influeix en la longitud i en la velocitat de les aigües del riu.

6. Els rius atlàntics són més llargs que els cantàbrics perquè neixen en muntanyes allunyades de l’oceà Atlàntic, on desemboquen.

7. Vessant mediterrani. Vessant cantàbric.

8.

9. El clima mediterrani d’interior.

10. Cal ratllar: tabaiba, eucaliptus i avet.

Test

1. a. la Meseta Central

2. b. a la serralada Cantàbrica

3. c. pel mar Mediterrani i l’oceà Atlàntic

4. a. la mediterrània

5. a. de plana

6. b. és el riu més llarg del vessant mediterrani

7. c. a la tardor

8. a. abundants tot l’any

9. c. a les zones més àrides del sud-est de la Península

10. a. la gódua

Clima mediterrani

Clima mediterrani

d’interior

Clima oceànic

Clima subtropical

Clima de

muntanya

Temperatures Suaus Molt baixes a l’hivern i altes a l’estiu

Suaus Suaus

Molt baixes a l’hivern i fresques a l’estiu

Precipitacions Escasses Sobretot a la primavera i la tardor

Abundants Escasses Abundants


1. Explica les raons per les quals la població espa nyola creix.

2. Per què la població espanyola està envellint? In dica els dos factors principals.

•

•

3. Indica els tres tipus de migracions que s’han pr oduït a Espanya des del segle XX.

4. Respon.

• Com agruparies les províncies espanyoles, segons la densitat de població?

• Com és la densitat de població dins de cada província espanyola?


• En quin sector econòmic treballa la majoria de la població activa

d’Espanya?

• Quines són les activitats principals a què es dediquen els treballadors

d’aquest sector?

Prova

9 La població i les activitats econòmiques a Espanya

Nom

Data


6. Explica com és la ramaderia a Espanya.

7. Digues si les afirmacions següents són certes (C ) o falses (F). Després, transforma les oracions falses en certes.

La població activa treballa en tres sectors: agricultura, ramaderia i pesca.

A Espanya, els conreus que abunden més són els de regadiu.

El sector secundari inclou les activitats industrials i el comerç.

El sector terciari és el sector que ocupa més persones a Espanya.

8. Escriu quines indústries ocupen més persones a E spanya.

9. A què és degut el creixement de l’activitat come rcial a Espanya? Explica-ho.

10. Subratlla les tres errades del text següent.

«A Espanya el turisme és un servei que ocupa dues de cada cent persones. Espanya

atreu cada any més de seixanta milions de turistes, sobretot els mesos d’hivern.

La major part dels turistes que visiten Espanya provenen dels Estats Units.»



1. En l’actualitat, la natalitat a Espanya és:

a. molt alta, per això la població creix lentament. b. baixa, per això la població creix lentament. c. molt alta, per això la població creix ràpidament.

2. La població espanyola tendeix a envellir:

a. per l’increment de la natalitat. b. per l’augment de l’esperança de vida. c. pel creixement de la mortalitat.

3. A Espanya la densitat de població és de:

a. 70 hab./km2. b. 89 hab./km2. c. 91 hab./km2.

4. En la majoria de províncies, la població es conc entra:

a. a les ciutats. b. a la costa. c. al camp.

5. En quin sector treballen més persones de la pobl ació activa ocupada espanyola?

a. En el primari. b. En el secundari. c. En el terciari.

6. A Espanya, el bestiar que abunda més és:

a. l’oví. b. el porcí. c. el boví.

7. La indústria alimentària s’inclou dins de la ind ústria de:

a. base. b. béns de consum. c. béns d’equipament.

8. El sector terciari inclou:

a. l’agricultura i la ramaderia. b. la construcció i el comerç. c. el comerç, el transport i el turisme.

9. A les grans ciutats i a les capitals de provínci es es concentra la major part:

a. de serveis. b. de la indústria. c. de l’agricultura.

10. El turisme que ocupa més persones a Espanya és:

a. el rural. b. el de platja. c. el cultural.

Test

9 La població i les activitats econòmiques a Espanya

Nom

Data



Activitats

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• Coneix les característiques de la població d’Espanya.

P T

P T

P

P T

• Coneix la densitat de població d’Espanya. T

• Sap com es distribueix la població ocupada per sectors a Espanya.

T P T T

• Identifica i coneix les característiques dels sectors econòmics a Espanya.

P P T

P T

P T P P


Solucions

Prova

1. La població espanyola creix perquè el creixement natural i el creixement migratori són positius.

2. Per l’augment de l’esperança de vida i per la baixa natalitat.

3. Hi ha tres tipus de moviments migratoris: emigració a l’estranger, emigració interna i immigració internacional.

4. Les agruparia en molt poblades i poc poblades. Les poc poblades són les de l’interior, tret de la de Madrid. Les molt poblades són Madrid i les províncies costaneres i insulars.

5. En el sector terciari. El comerç, el transport i el turisme.

6. A Espanya el bestiar més abundant és el porcí, que es cria principalment a Catalunya i Aragó, seguit de l’oví, que es cria a Extremadura, Castella i Lleó i Castella-la Manxa, principalment. D’altra banda, les granges d’aviram són abundants a tot Espanya.

7. F � La població activa treballa en tres sectors: sector primari, secundari i terciari. F � A Espanya, els conreus que més abunden són els de secà. F � En el sector secundari s’inclouen les activitats industrials i la construcció. C.

8. Les indústries que ocupen més persones a Espanya són: les indústries base entre les quals destaquen les indústries metal·lúrgiques i les químiques; les de béns d’equipaments, que són les indústries que fabriquen màquines, automòbils, vaixells i material elèctric, i les de béns de consum, entre les quals destaquen la indústria alimentària, la tèxtil, la del moble i la d’arts gràfiques.

9. El creixement de l’activitat comercial a Espanya es deu a la millora de les xarxes de comunicació i transport pel territori i del poder adquisitiu de la població.

10. Cal subratllar: dues, hivern i Estats Units.

Test

1. b. baixa, per això la població creix lentament

2. b. per l’augment de l’esperança de vida

3. c. 91 hab./km2

4. a. a les ciutats

5. c. el terciari

6. b. el porcí

7. b. de béns de consum

8. c. el comerç, els transports i el turisme

9. a. de serveis

10. b. el de platja


1. Escriu el nom dels elements que es defineixen e n l’Estatut d’autonomia

de Catalunya.

2. Marca quines de les funcions següents són del pr esident de Catalunya.

Presidir el Govern de l’Estat.

Elegir els membres del Govern de Catalunya.

Aprovar els pressupostos de Catalunya.

Representar Catalunya a l’exterior.

3. Explica amb exemples la diferència entre límit natural i límit polític.

4. Indica quins són els límits d’Espanya.

• Al nord �

• A l’est �

• Al sud �

• A l’oest �

5. Escriu el nom de la capital de cada una d’aques tes comunitats autònomes.

• Aragó �

• Canàries �

• Extremadura �

• Galícia �

Prova

10 Les institucions de Catalunya, Espanya i Europa

Nom

Data


6. Completa aquest text.

7. Indica tres aspectes que es recullin en la Cons titució.

•

•

•


• Què és la Unió Europea?

• Per què es va crear?

9. Indica quins són els símbols de la Unió Europea .


Institucions de la Unió Europea

La llei més important d’Espanya és la _________________, aprovada l’any _____.

El cap de l’Estat és el _____, la funció principal del qual és la de ______________

__________________________________.

El Govern d’Espanya s’encarrega de __________________. Està constituït

pel president i els ____________________.

Les Corts Generals s’encarreguen d’elaborar i aprovar les lleis i de ____________

_______________________. Estan constituïdes pel ___________________ i el Senat.

Els tribunals de justícia s’encarreguen de ______________________________ i jutjar

els qui no respecten les lleis. Estan formats per ______________ i ______________.



1. El govern de Catalunya està format:

a. pel president i els ministres. b. pel president i els consellers. c. pels diputats i els senadors.

2. La llei més important específica de Catalunya és :

a. les ordenances municipals. b. les lleis provincials. c. l’Estatut d’autonomia.

3. Espanya limita a l’oest amb:

a. el mar Mediterrani. b. Portugal. c. França.

4. Un dels límits naturals d’Espanya és:

a. el mar Mediterrani. b. Andorra. c. la serralada Cantàbrica.

5. El territori de cada província està repartit ent re:

a. comunitats autònomes. b. ciutats autònomes. c. municipis.

6. La Constitució espanyola va ser aprovada l’any:

a. 1987. b. 1798. c. 1978.

7. La institució que s’encarrega d’elaborar i aprov ar les lleis és:

a. el cap de l’Estat. b. les Corts Generals. c. el president del Govern.

8. La Unió Europea és una organització econòmica i política formada:

a. per vint-i-set estats o països europeus democràtics. b. per tots els països del continent europeu. c. per dotze països europeus democràtics.

9. El tractat de Maastricht es va signar l’any:

a. 1957. b. 1986. c. 1992.

10. El Consell de la Unió Europea està constituït:

a. pels eurodiputats. b. pels ministres de cada estat membre de la Unió Europea. c. per un jutge de cada estat membre de la Unió Europea.

Test

10 Les institucions de Catalunya, Espanya i Europa

Nom

Data


Unitat 10 Criteris d’avaluaci ó

Activitats

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• Sap què és l’Estatut d’autonomia i n’assenyala alguns continguts.

P T

• Reconeix les institucions de Catalunya. T P

• Sap quins territoris formen Espanya i quins en són els límits.

P T

P T

• Coneix com s’organitza el territori d’Espanya.

P T

• Sap què és la Constitució i n’assenyala alguns continguts.

T P

• Identifica les institucions d’Espanya. P T

• Sap què és la Unió Europea i quins països en formen part.

P T

• Coneix els símbols de la Unió Europea. P

• Coneix i identifica les institucions principals de la Unió Europea.

T P T


Solucions

Prova 1. El nom del país, la delimitació territorial, les llengües oficials, els símbols,

les competències i el nom i l’organització de les institucions de govern. 2. Elegir els membres del Govern de Catalunya.

Representar Catalunya a l’exterior. 3. Els límits naturals són elements de la natura que separen dos estats o països,

per exemple, els Pirineus són un límit natural d’Espanya amb França. Els límits polítics són línies que dos estats o països han establert com a separació entre ells.

4. Al nord limita amb França, Andorra i el mar Cantàbric. A l’est limita amb el mar Mediterrani. Al sud limita amb el mar Mediterrani i l’oceà Atlàntic. A l’oest limita amb Portugal i l’oceà Atlàntic.

5. Saragossa, Las Palmas de Gran Canaria i Santa Cruz de Tenerife, Mèrida i Santiago de Compostel·la.

6. Constitució; 1978; rei; representar Espanya en altres països. Dirigir l’Estat; ministres. Controlar els actes del Govern; Congrés dels Diputats. Fer complir les lleis; jutges i magistrats.

7. R. M. Els drets i els deures dels espanyols, la forma de l’Estat i l’organització de les institucions.

8. La Unió Europea és una organització econòmica i política formada per vint-i-set estats o països europeus democràtics. Es va crear per evitar que es produïssin noves guerres, mantenir la pau i millorar el desenvolupament econòmic d’Europa.

9. Els símbols de la Unió Europea són la bandera, que és blava amb dotze estrelles daurades; l’himne, que és l’«Oda a l’alegria», de la Novena Simfonia de Beethoven, i el Dia d’Europa, que se celebra el 9 de maig.

10. Parlament Europeu, Consell de la Unió Europea, Comissió Europea, Tribunal de Justícia, Tribunal de Comptes.

Test 1. b. pel

president i els consellers

2. c. l’Estatut d’autonomia

3. b. Portugal

4. a. el mar Mediterrani

5. c. municipis

6. c. 1978

7. b. les Corts Generals

8. a. per vint-i-set estats o països europeus democràtics

9. c. 1992

10. b. pels ministres de cada estat membre de la Unió Europea


1. Enumera els territoris que van conquerir els Rei s Catòlics.

2. Per què van destacar aquests personatges? Explic a-ho.

• Cristòfor Colom �

• Hernán Cortés �

• Francisco Pizarro �


• Quins eren els pobles precolombins?

• Com van organitzar els castellans el territori americà?

4. Pinta el mapa segons la clau.

5. Per quins continents s’estenia l’imperi dels Àus tria en el segle XVI? Respon la pregunta.

vermell territori inca

verd territori asteca

blau territori maia

Prova

11 L’edat moderna

Nom

Data


6. A quin regne corresponen els fets següents? Rela ciona amb fletxes.

7. Marca amb una X els motius pels quals va esclata r la guerra de Successió.

Els reis van augmentar els impostos i la població es va empobrir.

Carles II va morir sense descendència.

Els privats van intentar reforçar el poder dels reis.

Dos candidats, un d’origen alemany i un altre d’origen francès, optaven al tron.

Els Països Baixos volien la independència.

A Europa es van enfrontar els partidaris de l’arxiduc Carles i els partidaris de Felip d’Anjou.

A Espanya, Castella va donar suport al candidat francès i els territoris de la

corona d’Aragó, al candidat alemany.

8. Defineix aquests termes.

• privat �

• monarquia absoluta �


10. Escriu un nom en cada cas.

• un pintor espanyol de l’edat moderna �

• un escriptor espanyol de l’edat moderna �

• un escultor espanyol de l’edat moderna �

Batalla de Lepant �

Derrota de l’Armada Invencible �

Revolta de les Comunitats �

Enfrontament amb els luterans �

� Carles I

� Felip II

clergat

La societat del segle XVII

No privilegiats



1. El 1492, els Reis Catòlics van finalitzar la con questa:

a. de les illes Canàries. b. d’Europa. c. de Portugal.

2. Hernán Cortés va conquerir:

a. l’Equador. b. Mèxic. c. el Perú.

3. Els inques ocupaven l’actual territori:

a. de Mèxic. b. del Perú. c. de Guatemala.

4. El 1520 va tenir lloc:

a. el descobriment d’Amèrica. b. la revolta de les Comunitats. c. la batalla de Lepant.

5. El 1571, Felip II va derrotar en la batalla de L epant:

a. els turcs. b. els inques. c. els anglesos.

6. L’Armada Invencible era:

a. la flota espanyola que va ser derrotada pels francesos el 1588. b. la flota anglesa que va ser derrotada pels espanyols el 1588. c. la flota espanyola que va ser derrotada pels anglesos el 1588.

7. En el segle XVIII es va instaurar a Espanya la dinastia:

a. de Carles I. b. dels Reis Catòlics. c. dels Borbó.

8. Els privats eren:

a. ajudants del rei en les tasques de govern. b. consellers que gaudien de la confiança del rei i governaven en nom seu. c. consellers estrangers.

9. La guerra de Successió va tenir lloc perquè:

a. els luterans estaven en contra del rei. b. Carles II va morir sense descendència. c. els francesos volien conquerir Espanya.

10. Els edificis construïts en estil herrerià es ca racteritzaven:

a. per l’aspecte auster i la decoració escassa. b. per la semblança amb les construccions romanes. c. per la decoració excessiva.

Test

11 L’edat moderna

Nom

Data



Activitats

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• Coneix com es va desenvolupar la conquesta d’Amèrica i qui hi va participar.

P T

• Sap quins eren els principals pobles precolombins.

P T P

• Identifica els territoris que conformaven l’imperi dels Àustria en el segle XVI.

P

• Coneix els principals fets que van tenir lloc a Espanya durant l’edat moderna.

P T T T P

T T P T

• Sap què va ser la guerra de Successió i quines conseqüències va tenir per a Espanya.

P T

• Coneix com estava formada la societat espanyola durant l’edat moderna.

P

• Reconeix els principals artistes i estils del barroc espanyol.

P T

• Completa mapes i esquemes. P P


Solucions

Prova 1. Els Reis Catòlics van conquerir el regne de Granada, les illes Canàries,

el regne de Nàpols, petits territoris del nord de l’Àfrica, el regne de Navarra i alguns territoris d’Amèrica.

2. Cristòfor Colom va descobrir el continent americà. Hernán Cortés va conquerir Mèxic. Francisco Pizarro va conquerir el Perú.

3. Els pobles precolombins eren els asteques, els maies i els inques. El territori americà estava organitzat en virregnats, al capdavant de cadascun dels quals hi havia un virrei. A més, hi havia audiències, que tenien funcions judicials.

4. R. G. (Els tres territoris delimitats al mapa, de dalt a baix, són: asteques, maies i inques).

5. L’imperi dels Àustria tenia possessions a Europa, l’Àsia, Amèrica i l’Àfrica. 6. Carles I – revolta de les Comunitats i enfrontament amb els luterans.

Felip II – batalla de Lepant i derrota de l’Armada Invencible. 7. S’ha de marcar: Carles II va morir sense descendència; Dos candidats,

un d’origen alemany i un altre d’origen francès, optaven al tron; A Europa es van enfrontar els partidaris de l’arxiduc Carles i els partidaris de Felip d’Anjou; A Espanya, Castella va donar suport al candidat francès i els territoris de la corona d’Aragó, al candidat alemany.

8. Privat: conseller que gaudia de la confiança del rei i governava en nom seu. Monarquia absoluta: forma de govern en què el rei reunia tots els poders de l’estat.

9. Privilegiats � noblesa – clergat. No privilegiats � pagesia – burgesia.

10. R. Ll.

Test 1. a. de les illes

Canàries

2. b. Mèxic

3. b. del Perú

4. b. la revolta de les Comunitats

5. a. els turcs

6. c. la flota espanyola que va ser derrotada pels anglesos el 1588

7. c. dels Borbó

8. b. consellers que gaudien de la confiança del rei i governaven en nom seu

9. b. Carles II va morir sense descendència

10. a. per l’aspecte auster i la decoració escassa


1. Relaciona cadascun d’aquests fets amb l’any en q uè van tenir lloc. 2. Completa aquest text.

Ferran VII pretenia ser un rei . Per això, va suprimir

la Constitució de Cadis i va perseguir els . Alguns van sortir

d’Espanya per evitar anar a la presó. Uns altres van mirar de prendre el poder per

mitjà de , amb els quals volien enderrocar el

govern. Aprofitant el desordre polític que hi havia a Espanya, les colònies

americanes van iniciar el procés d’ .

3. Explica la diferència que hi ha entre monarquia absoluta i monarquia constitucional.


� 1808

� 1812

� 1814

� 1816

Fi de la guerra del Francès i arribada al tron de Ferran VII �

Aprovació de la primera Constitució espanyola �

Començament de la guerra del Francès �

Independència de l’Argentina �

La societat del segle XIX

mitjanes

•

• burgesos

•

•

•

•

•

•

• criats

•

Prova

12 L’edat contemporània

Nom

Data


5. Qui va ser el general Primo de Rivera? Explica- ho.


• Per què va esclatar la Guerra Civil?

• Quins bàndols es van enfrontar?

• Quant temps va durar?

7. Escriu C, si les oracions són certes, o F, si só n falses.

El 1939, Francisco Franco va instaurar la democràcia.

Els primers estatuts d’autonomia es van aprovar durant la Segona República.

Francisco Franco va permetre els partits polítics i els sindicats.

Durant la dictadura de Franco, Espanya va quedar aïllada internacionalment.

8. Explica per què aquest text no és correcte.

«La transició va ser el període en què es va passar de la monarquia del general Franco a la democràcia. Aquest procés es va iniciar el 1936 i va acabar el 1982.»

9. Quin any van tenir lloc aquests fets? Escriu-lo.

• Joan Carles I és coronat rei d’Espanya. �

• Se celebren les primeres eleccions democràtiques

des del 1936. �

• S’aprova la Constitució actual. �

• Espanya ingressa a la Comunitat Europea. �

10. Escriu el nom dels presidents de govern espanyo ls des de l’aprovació de la Constitució fins als nostr es dies.



1. La guerra del Francès es va iniciar l’any:

a. 1880. b. 1808. c. 1812.

2. Josep Bonaparte va ser:

a. rei d’Espanya. b. rei de França. c. rei de Portugal.

3. La forma de govern en què no hi ha rei i el cap de l’estat és un president elegit pels ciutadans és:

a. una república. b. una monarquia. c. una dictadura.

4. Antoni Gaudí va ser un arquitecte:

a. gòtic. b. neoclàssic. c. modernista.

5. El 1923, el general Primo de Rivera:

a. va proclamar la Segona República. b. va substituir el rei Alfons XII. c. va fer un cop d’estat i va instaurar una dictadura.

6. El 1931 es van celebrar unes eleccions municipal s en què van triomfar els partidaris:

a. d’Alfons XIII. b. d’instaurar una república. c. de Primo de Rivera.

7. La Guerra Civil espanyola va començar:

a. el 1936. b. el 1978. c. el 1931.

8. Francisco Franco:

a. va suprimir la Constitució i els partits polítics. b. va aprovar els estatuts d’autonomia. c. va instaurar la democràcia.

9. El primer president de govern de la democràcia v a ser:

a. Adolfo Suárez. b. Felipe González. c. José María Aznar.

10. En la Constitució del 1978 es va establir com a forma de govern:

a. la dictadura. b. la monarquia constitucional. c. la monarquia parlamentària.

Test

12 L’edat contemporània

Nom

Data



Activitats

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• Sap quins són els principals esdeveniments que van tenir lloc a Espanya durant el segle XIX.

P T

P T

• Explica les diferències entre diferents formes de govern.

P T

• Identifica les diferents etapes que s’han succeït a Espanya durant el segle XX.

P T

P T

P T

P T

P T

P

• Coneix com estava organitzada la societat en el segle XIX.

P

• Reconeix els principals artistes i estils de l’art espanyol del segle XIX.

T T


Solucions

Prova

1. Fi de la guerra del Francès i arribada al tron de Ferran VII – 1814; Aprovació de la primera Constitució espanyola – 1812; Començament de la guerra del Francès – 1808; Independència de l’Argentina – 1816.

2. Absolutista; liberals; pronunciaments militars, independència.

3. En les monarquies absolutes tot el poder l’assumeix el rei, mentre que en les monarquies constitucionals el poder del rei està limitat per una Constitució.

4. Classes altes – aristòcrates i burgesos. Classes mitjanes – petits comerciants, petits empresaris, petits propietaris de terres i professionals. Classes populars – pagesos, obrers, criats i captaires.

5. El general Primo de Rivera va ser un militar que el 1923 va fer un cop d’estat i va instaurar una dictadura, va assumir tots els poders, i va suprimir la Constitució i els partits polítics.

6. La Guerra Civil va esclatar perquè el general Francisco Franco i altres militars van fer un cop d’estat el 1936. Es van enfrontar el bàndol republicà i el bàndol insurrecte, anomenat també «nacional». La Guerra Civil va durar des del 1936 fins al 1939.

7. F, C, F, C.

8. És fals perquè la transició va ser el període en què es va passar de la dictadura del general Franco a la democràcia; aquest procés es va iniciar el 1975 i va acabar el 1982.

9. 1975; 1977; 1978; 1986.

10. Adolfo Suárez, Leopoldo Calvo Sotelo, Felipe González, José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero.

Test

1. b. 1808

2. a. rei d’Espanya

3. a. una república

4. c. modernista

5. c. va fer un cop d’estat i va instaurar una dictadura

6. b. d’instaurar una república

7. a. el 1936

8. a. va suprimir la Constitució i els partits polítics

9. a. Adolfo Suárez

10. c. la monarquia parlamentària


1. Què és el tabaquisme? Explica-ho.

2. Quina diferència hi ha entre infeccions bacteria nes i infeccions víriques? Es tracten de la mateixa manera? Explica-ho.

3. Llegeix les definicions i escriu el concepte a q uè fan referència.

• Etapa del desenvolupament de les persones

en què madura l’aparell reproductor. �

• Òrgans on es desenvolupen les cèl·lules

sexuals masculines. �

• Part externa de l’aparell reproductor femení. �

4. Escriu una oració amb cada grup de paraules.

•

•

5. Descriu com són les cèl·lules animals i les vege tals.

fecundació òvul espermatozoide

placenta cordó umbilical

Prova

Avaluació del primer trimestre

Nom

Data


6. Relaciona les dues columnes.

7. Escriu el nom del regne al qual pertany cada éss er viu.

• No es fabrica l’aliment i viu fixat al sòl. �

• S’alimenta d’éssers vius i es pot moure. �

• És unicel·lular i té una cèl·lula molt senzilla. �

8. Observa aquesta màquina i digues si és una màqui na mecànica, tèrmica o per manejar informació i explica per què.

9. Digues què és un motor i quins tipus de motors h i ha.

10. Observa el dibuix i explica quin tipus de mecan isme és. Després, dibuixa les fletxes que indiquen el sentit en què es mou ca da roda.

� òrgan

� teixit

� organisme

� sistema

Unió de cèl·lules iguals �

Unió de diversos teixits �

Unió de diversos òrgans �

Unió de diversos sistemes i aparells �



1. Els antibiòtics són eficaços per combatre les in feccions causades:

a. pels virus. b. pels bacteris. c. pel xarampió.

2. Les malalties infeccioses que es donen només en algunes zones o regions s’anomenen:

a. epidèmiques. b. esporàdiques. c. endèmiques.

3. La fecundació té lloc:

a. als òvuls. b. a l’úter. c. a les trompes de Fal·lopi.

4. L’embrió rep els nutrients i l’oxigen de la mar e a través:

a. de l’úter. b. de la placenta. c. del líquid amniòtic.

5. Tots els éssers vius estan formats per:

a. glòbuls blancs. b. cèl·lules. c. ossos i músculs.

6. Les cèl·lules que són iguals s’agrupen formant:

a. teixits. b. òrgans. c. sistemes.

7. Els éssers vius més petits que hi ha i més abund ants són:

a. els fongs. b. els bacteris. c. les algues.

8. Una calculadora ens permet:

a. fer tasques en menys temps. b. transformar un tipus d’energia en altres. c. fer tasques perilloses.

9. Les màquines que s’usen per desplaçar o aixecar objectes pesants o produir moviment són:

a. màquines tèrmiques. b. màquines mecàniques. c. màquines automàtiques.

10. Els engranatges serveixen per:

a. emmagatzemar energia. b. transmetre moviment. c. transformar l’energia mecànica en energia elèctrica.

Test

Avaluació del primer trimestre

Nom

Data


Avaluació del primer trimestre Criteris d’avaluació

Activitats

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• Identifica i explica alguns factors que posen en risc la salut de les persones.

P

• Coneix diferents tipus de malalties i com es combaten.

T P T

• Sap com es duu a terme la funció de reproducció i coneix els òrgans que intervenen en aquesta funció.

P T

P T

• Coneix les característiques de les cèl·lules animal i vegetal i identifica els diferents nivells d’organització dels éssers vius.

P T T

• Coneix quins són els regnes en què s’agrupen els éssers vius i en coneix les característiques.

P P T

• Reconeix tipus de màquines i n’explica les característiques.

P T T

• Descriu parts de les màquines i els seus operadors mecànics.

P P T


Solucions

Prova 1. El tabaquisme és una malaltia crònica provocada pel consum o l’abús

del tabac.

2. Les infeccions bacterianes són les causades per bacteris i les víriques són les causades per virus. Les bacterianes es tracten amb antibiòtics; les víriques, no.

3. Pubertat; testicles; vulva.

4. R. M. La fecundació és la unió d’un òvul i un espermatozoide. L’embrió s’uneix a la placenta mitjançant el cordó umbilical.

5. Les cèl·lules animals tenen formes molt diferents i sovint irregulars, estan formades per la membrana, el nucli i el citoplasma. Les cèl·lules vegetals són més grans que les animals i tenen una forma més regular, prismàtica. A més de la membrana, el nucli i el citoplasma, estan envoltades per una paret dura.

6. Unió de cèl·lules iguals � teixit. Unió de diversos teixits � òrgan. Unió de diversos òrgans � sistema. Unió de diversos sistemes i aparells � organisme.

7. Regne dels fongs. / Regne dels animals. / Regne dels bacteris.

8. És una màquina mecànica perquè s’utilitza per produir moviment. Gràcies a aquest moviment els aliments es trituren, es barregen…

9. Un motor és la peça de les màquines automàtiques que produeix el moviment. Hi ha dos tipus de motors: els motors de combustible i els motors elèctrics.

10. S’ha representat un engranatge que és un mecanisme format per dos operadors o més que encaixen entre ells gràcies al fet que tenen uns sortints anomenats dents. S’utilitza per transmetre moviment. R. G. La petita gira en sentit horari, les mitjanes en sentit antihorari.

Test 1. b. pels bacteris

2. c. endèmiques

3. c. a les Trompes de Fal·lopi

4. b. de la placenta

5. b. cèl·lules

6. a. teixits

7. b. els bacteris

8. a. fer tasques en menys temps

9. b. màquines mecàniques

10. b. transmetre moviment


1. Digues què passa en cada cas quan intentem ajunt ar dos objectes.

• Si tots dos tenen càrrega positiva. �

• Si tots dos tenen càrrega negativa. �

• Si l’un té càrrega positiva i l’altre té càrrega negativa. �

2. Explica què és el corrent elèctric i quins efect es provoca.

3. Enumera set tipus d’energia.


• materials aïllants de la calor �

• materials conductors de la calor �

5. Escriu el nom del tipus de central elèctrica cor responent.

• Utilitza l’energia mecànica de l’aigua. �

• Aprofita l’energia química emmagatzemada en un combustible. �

• Utilitza l’energia mecànica del vent. �

6. Explica què ens indica l’escala d’un mapa i quan ts tipus n’hi ha.

Prova

Avaluació del segon trimestre

Nom

Data


7. Escriu equador, meridià i paral·lel al lloc corresponent.

� Ara, indica la latitud i la longitud en què es trob a el punt A.

8. Escriu cada número del mapa al costat de la form a del relleu corresponent.

� Ara, indica el nom de tres illes europees.

9. Indica el nom dels vessants hidrogràfics d’Espan ya i el nom d’un riu que pertanyi a cadascun.

10. Explica com és el bosc mediterrani.

Carpats

Massís Central

Urals

cap de São Vicente

riu Vístula

riu Volga

riu Danubi

península de Crimea



1. Els objectes que tenen el mateix nombre de càrre gues positives i negatives són elèctricament:

a. neutres. b. positius. c. negatius.

2. El moviment ordenat de càrregues elèctriques per un material conductor de l’electricitat és:

a. el corrent elèctric. b. el magnetisme. c. la càrrega elèctrica.

3. L’energia que tenen els cossos a causa del seu m oviment és:

a. l’energia lluminosa. b. l’energia mecànica. c. l’energia nuclear.

4. L’augment de mida que experimenta un cos quan pu ja la seva temperatura s’anomena:

a. dilatació. b. contracció. c. encongiment.

5. La relació que hi ha entre la distància d’un ter ritori en la realitat i la que ocupa en un mapa és:

a. l’equador. b. l’escala. c. el meridià.

6. L’oceà situat entre Amèrica, Europa i l’Àfrica é s:

a. l’oceà Índic. b. l’oceà Pacífic. c. l’oceà Atlàntic.

7. El límit est d’Europa amb l’Àsia el formen:

a. els Urals. b. els Pirineus. c. els Carpats.

8. El Rin pertany al vessant:

a. atlàntic. b. mediterrani. c. del mar Caspi.

9. El riu Duero pertany al vessant:

a. mediterrani. b. cantàbric. c. atlàntic.

10. La vegetació típica de les Canàries és:

a. el faig. b. la ginesta. c. la laurisilva.

Test

Avaluació del segon trimestre

Nom

Data


Avaluació del segon trimestre Criteris d’avaluació

Activitats

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• Sap com es comporten els objectes que tenen càrrega elèctrica.

P T

• Explica què és el corrent elèctric i quins efectes té.

P T

• Sap quins tipus d’energia hi ha. P T

• Identifica materials conductors i aïllants de l’electricitat.

P

• Sap com es produeix l’energia elèctrica. P

• Sap què són l’escala gràfica, la longitud i la latitud.

T T P T

• Identifica la línea de l’equador, els paral·lels i els meridians.

P

• Identifica formes del relleu europeu. T T P T

• Interpreta, completa i extrau informació d’il·lustracions, mapes i esquemes.

P P

• Coneix els principals rius que travessen Espanya i els vessants hidrogràfics.

P T

• Identifica les característiques de la vegetació d’Espanya.

P T


Solucions Prova

1. Es repel·leixen. Es repel·leixen. S’atrauen.

2. El corrent elèctric consisteix en un moviment ordenat de càrregues elèctriques per un material. Els efectes que provoca poden ser: calorífics, lluminosos, sonors, magnètics i mecànics.

3. Energia mecànica, energia sonora, energia lluminosa, energia calorífica o tèrmica, energia elèctrica, energia química i energia nuclear.

4. R. M. Materials aïllants de la calor: el suro. Materials conductors de la calor: els metalls.

5. Central hidroelèctrica; central tèrmica; central eòlica.

6. L’escala d’un mapa ens indica la relació que hi ha entre la distància d’un territori en la realitat i la que ocupa en el mapa. Hi ha dos tipus d’escala, la gràfica i la numèrica.

7. *Equador, meridià, paral·lel.

8. 1, 2, 7, 5, 4, 6, 8, 3. R. Ll.

9. Vessant mediterrani, per exemple, l’Ebre./ Vessant cantàbric, per exemple, el Bidasoa. / Vessant atlàntic, per exemple, el Duero.

10. A les zones amb clima mediterrani es desenvolupa el bosc mediterrani, on creixen arbres com l’alzina, l’alzina surera, i, en les zones més humides, roures i arbustos com el garric, l’estepa, i algunes plantes aromàtiques com la farigola, l’espígol i el romaní.

Test 1. a. neutres

2. a. el corrent elèctric

3. b. l’energia mecànica

4. a. dilatació

5. b. l’escala

6. c. l’oceà Atlàntic

7. a. els Urals

8. a. atlàntic

9. c. atlàntic

10. c. la laurisilva


1. Quines són les causes que la població espanyola estigui envellint?

Marca-les amb una X.

L’arribada d’immigrants.

La baixa natalitat.

El creixement de la població activa.

L’augment de l’edat que pot viure una persona.

2. Explica quina importància té el sector terciari a Espanya i indica’n les activitats principals.


• Què és la Unió Europea?

• Quins països van signar el tractat de Roma?

4. Ratlla els països que no pertanyen a la Unió Eur opea.

5. Indica el nom de la institució de la Unió Europe a corresponent en cada cas.

• Pren les decisions més importants de la Unió Europea. �

• És el govern de la Unió Europea. �

• Aprova les lleis i els pressupostos, i controla la resta de les institucions. �

• Controla els fons econòmics europeus. �

• S’ocupa que es compleixin les lleis europees. �

• Espanya

• França

• Suïssa

• Noruega

• Polònia

• Malta

• Eslovènia

• Rússia

• Alemanya

• Irlanda

• Hongria

• Itàlia

• Romania

• Portugal

• Croàcia

Prova

Avaluació del tercer trimestre

Nom

Data


6. Completa el text.

«L’any ________, els Reis Catòlics van conquerir el regne ____________________

de Granada i van finançar l’expedició de ____________________, un mariner genovès

que va descobrir el continent ____________________.»

7. A què es dedicaven els pobles precolombins?

8. Indica els fets que van tenir lloc en les dates indicades.

9. Ordena aquests fets cronològicament i digues en quin segle va tenir lloc cadascun.

Batalla de Lepant � segle ________

Guerra de Successió � segle ________

Descobriment d’Amèrica � segle ________

Aparició dels privats � segle ________

10. Escriu C, si les oracions són certes, o F, si s ón falses.

Els estatuts d’autonomia es van concedir en el regnat d’Isabel II.

Amb Franco es van crear diversos partits polítics i sindicats.

Espanya va ingressar a la Unió Europea durant la Segona República.

En la Guerra Civil es van enfrontar els patriotes i els afrancesats.

L’arquitecte Antoni Gaudí va fer obres d’estil modernista.

La transició va ser el període de canvis polítics per passar de la dictadura

del general Franco a la democràcia.

● 1492 �

● 1520 �

● 1571 �

● 1700 �



1. La població espanyola es concentra:

a. a les ciutats. b. al camp. c. a les províncies interiors.

2. El sector econòmic més important a Espanya és:

a. el sector primari. b. el sector secundari. c. el sector terciari.

3. La funció d’aplicar les lleis que aprova el Parl ament de Catalunya és:

a. del Govern. b. dels diputats. c. del Parlament.

4. Espanya limita a l’est amb:

a. el mar Mediterrani. b. Portugal. c. l’oceà Atlàntic.

5. El 1957 es va signar el tractat de Roma i es va constituir:

a. l’euro. b. la Comunitat Econòmica Europea. c. el mercat únic.

6. La institució encarregada del govern de la Unió Europea és:

a. el Parlament Europeu. b. la Comissió Europea. c. el Tribunal de Justícia.

7. El 1571 Felip II va vèncer els turcs en la batal la de:

a. Granada. b. Las Navas de Tolosa. c. Lepant.

8. La guerra de Successió va acabar amb la signatur a del:

a. tractat de Roma. b. tractat d’Utrecht. c. tractat de Maastricht.

9. Ferran VII va implantar una monarquia:

a. absoluta. b. parlamentària. c. constitucionalista.

10. El període de canvis polítics per passar de la dictadura del general Franco a la democràcia es coneix amb el nom de:

a. transició. b. democràcia. c. república.

Test

Avaluació del tercer trimestre

Nom

Data


Avaluació del tercer trimestre Criteris d’avaluació

Activitats

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• Coneix les característiques de la població espanyola.

P T

• Sap quins tipus d’activitats econòmiques es duen a terme a Espanya.

P T

• Coneix les institucions d’Espanya i Catalunya.

T

• Sap com s’organitza Espanya i en coneix els límits territorials.

T

• Sap què és la Unió Europea, quins països la integren i quines en són les institucions.

P

P

P T T

• Identifica els principals fets que van tenir lloc a Espanya durant l’edat moderna.

P P T

P T P

• Reconeix els principals fets que van tenir lloc a Espanya durant l’edat contemporània.

T P T


Solucions

Prova 1. S’ha de marcar: la baixa natalitat i l’augment de l’edat que pot viure

una persona.

2. El sector terciari és el més important a Espanya. Hi treballa el 65 % de la població activa. Les activitats més destacades són el comerç, el transport i el turisme.

3. La Unió Europea és una organització econòmica i política formada per vint-i-set estats o països europeus democràtics. El tractat de Roma el van signar l’Alemanya Federal, Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg i França.

4. S’ha de ratllar: Noruega, Rússia, Suïssa i Croàcia.

5. Consell de la Unió Europea; Comissió Europea; Parlament Europeu; Tribunal de Comptes; Tribunal de Justícia.

6. 1492; nassarita; Cristòfol Colom; americà.

7. Els pobles precolombins es dedicaven a conrear el blat de moro, el cacau i el tomàquet, i a practicar l’artesania i la metal·lúrgia. Alguns, com els maies, eren experts matemàtics i tenien amplis coneixements d’astronomia.

8. 1492 – Conquesta del regne de Granada / Descobriment d’Amèrica. 1520 – Revolta de les Comunitats. 1571 – Batalla Naval de Lepant. 1700 – Guerra de Successió.

9. 1. Descobriment d’Amèrica – segle XV. 2. Batalla de Lepant – segle XVI. 3. Aparició dels privats – segle XVII. 4. Guerra de Successió – segle XVIII.

10. F, F, F, F, C, C.

Test 1. a. a les ciutats

2. c. el sector terciari

3. a. del Govern

4. a. el mar Mediterrani

5. b. la Comunitat Econòmica Europea

6. b. la Comissió Europea

7. c. Lepant

8. b. tractat d’Utrecht

9. a. absoluta

10. a. transició


1. Escriu quin tipus de malaltia és la grip en cad a cas.

• Segons la manera en què apareix i la durada �

• Segons la causa que l’origina �

2. Completa aquest text sobre la fecundació.

Els òvuls són les cèl·lules sexuals i els

són les cèl·lules sexuals masculines. La fecundació és la unió d’un

i un . Té lloc a les .

3. Completa el text.

Tots els éssers vius estan formats per . Les

tenen diverses parts: la , el i el citoplasma.

Els éssers vius s’agrupen en cinc regnes: el dels ,

el de les , el dels , el dels

i un cinquè regne que inclou els protozous i les algues.

4. Observa el dibuix i respon les preguntes.

5. Escriu el nom dels continents i dels oceans.

• Què representa aquest esquema?

• És un circuit tancat? Per què?

• Què passa quan un circuit està obert?

generador

interruptor

bombeta cable

motor

Prova

Avaluació final

Nom

Data



• serralada europea �

• península europea �

• riu del vessant del mar Caspi �

7. Pinta els països que formen la Unió Europea. Des prés, escriu el nom dels països fundadors de la Unió Europea.

8. Ordena cronològicament aquests personatges.

9. Relaciona cada fet amb l’any en què va tenir llo c.

10. Aquesta pintura la va fer Joaquim Sorolla. En q uin segle va ser pintada? A quin estil pertany? Quina n’és la característica principal?

•

•

•

•

•

Descobriment d’Amèrica �

Inici de la Guerra Civil � Guerra del Francès �

Coronació de Joan Carles I �

� 1808

� 1975

� 1492

� 1936

Reis Catòlics

Felip II

August

Joan Carles I

Isabel II

Carles IV

Francisco Franco

Adolfo Suárez

Carles II

Felip V

Carles I

Alfons XIII

Fundadors de la UE



1. Segons la manera en què apareixen i la durada, l es malalties poden ser:

a. esporàdiques, epidèmiques o endèmiques. b. agudes o cròniques. c. infeccioses o no infeccioses.

2. Les malalties que només es donen en algunes zone s o regions s’anomenen:

a. esporàdiques. b. epidèmiques. c. endèmiques.

3. Les malalties causades per protozous s’anomenen:

a. micosis. b. parasitosis. c. infeccions víriques.

4. L’etapa de la vida en què madura l’aparell repro ductor és:

a. la infància. b. la pubertat. c. l’edat madura.

5. Als ovaris es produeixen:

a. els òvuls. b. els espermatozoides. c. la placenta.

6. La unió de l’òvul i l’espermatozoide origina una cèl·lula anomenada:

a. zigot. b. fetus. c. embrió.

7. A diferència de les cèl·lules animals, les cèl·l ules vegetals estan envoltades per:

a. una paret dura. b. una membrana. c. un nucli.

8. Les cèl·lules del mateix tipus juntes formen:

a. organismes. b. teixits. c. aparells i sistemes.

9. La unió de diversos teixits per treballar conjun tament en una funció dóna origen a:

a. un òrgan. b. un organisme. c. un aparell.

10. Els éssers vius més petits que hi ha són:

a. els virus. b. els protozous. c. els bacteris.

Test

Avaluació final

Nom

Data


11. Un llevataps és:

a. una màquina mecànica. b. una màquina tèrmica. c. una màquina per manejar informació.

12. En aquest engranatge, la roda que gira a més ve locitat és:

a. la roda petita. b. la roda gran. c. totes dues giren a la mateixa velocitat.

13. Els cossos carregats amb càrregues del mateix t ipus:

a. s’atrauen. b. es repel·leixen. c. es magnetitzen.

14. Els materials que condueixen bé el corrent elèc tric s’anomenen:

a. aïllants. b. generadors. c. conductors.

15. Els canvis que tenen lloc al nostre entorn els causa:

a. l’electricitat. b. l’energia. c. el moviment.

16. Les centrals que usen la calor del Sol per prod uir vapor d’aigua són:

a. les centrals solars tèrmiques. b. les centrals solars fotovoltaiques. c. les centrals tèrmiques.

17. Les línies imaginàries que uneixen els pols són :

a. els meridians. b. els paral·lels. c. les latituds.

18. El continent més llarg és:

a. Àfrica. b. Àsia. c. Amèrica.

19. El cim més alt d’Europa és:

a. el Mulhacén. b. l’Elbrus. c. l’Everest.

20. El bosc de laurisilva és a:

a. les zones seques i baixes del País Basc. b. les zones del nord de les illes Canàries. c. les zones més altes de Cantàbria.


21. Gràcies a la immigració, a Espanya està augmentant:

a. la natalitat. b. la mortalitat. c. l’esperança de vida.

22. A Espanya, el sector que menys persones ocupa é s:

a. el sector primari. b. el sector secundari. c. el sector terciari.

23. El Govern de la Generalitat està format:

a. pels diputats. b. pel president i els consellers. c. pels diputats i consellers.

24. Les Corts Generals estan formades:

a. pel Congrés dels Diputats i el Govern. b. pel Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem. c. pel Senat i el Congrés dels Diputats.

25. La Unió Europea està formada:

a. per vint-i-set estats o països europeus monàrquics. b. per quinze estats o països europeus democràtics. c. per vint-i-set estats o països europeus democràtics.

26. La institució de la Unió Europea que aprova les lleis i els pressupostos, i controla la resta de les institucions és:

a. el Consell de la Unió Europea. b. el Parlament Europeu. c. la Comissió Europea.

27. La revolta de les Comunitats va ser:

a. una protesta de les ciutats de Castella en el regnat de Carles I. b. una revolta dels luterans del centre d’Europa. c. una insurrecció dels Països Baixos.

28. El primer rei de la dinastia dels Borbó va ser:

a. Carles I. b. Felip V. c. Joan Carles I.

29. La primera Constitució espanyola es va aprovar:

a. el 1808 a Aranjuez. b. el 1812 a Cadis. c. el 1814 a Madrid.

30. En la Constitució del 1978 es va establir com a forma de govern d’Espanya:

a. la monarquia absoluta. b. la monarquia parlamentària. c. la democràcia.


Avaluació final Criteris d’av aluació

Activitats

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• Coneix diferents tipus de malalties. P

• Sap què és la fecundació. P

• Sap com estan formats els éssers vius, quines són les parts de les cèl·lules i els regnes en què s’agrupen.

P

• Identifica un circuit elèctric i els elements que el componen.

P

• Coneix els continents i els oceans. P

• Reconeix elements del relleu europeu. P

• Identifica els països que integren la Unió Europea.

P

• Coneix els fets i els personatges més significatius d’Espanya al llarg de la seva història.

P P

• Identifica una construcció modernista i n’explica les característiques.

P

• Completa i interpreta esquemes i mapes. P P

• Extreu informació d’una il·lustració. P

Activitats

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• Coneix diferents tipus de malalties. T T T

• Coneix les característiques de l’aparell reproductor.

T

• Sap què són els ovaris. T

• Identifica diferents moments en el desenvolupament d’un nou ésser humà.

T

• Coneix les característiques de les cèl·lules animals i vegetals.

T

• Coneix els diferents graus d’organització dels éssers vius.

T T

• Identifica els cinc regnes en què es classifiquen els éssers vius.

T


Activitats

11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

• Identifica tipus de màquines. T

• Reconeix com funciona un engranatge. T

• Identifica com reaccionen els cossos carregats elèctricament.

T

• Distingeix entre materials aïllants i conductors.

T

• Sap què és l’energia i els efectes que causa.

T

• Coneix les fonts d’energia que utilitzen les centrals energètiques.

T

• Sap què és un meridià. T

• Coneix els continents. T

• Distingeix elements del relleu europeu. T

• Reconeix formes de la vegetació d’Espanya en funció del clima.

T

Activitats

21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

• Coneix les característiques de la població espanyola.

T

• Coneix com es distribueix la població ocupada a Espanya en funció dels sectors econòmics.

T

• Coneix les institucions de Catalunya. T

• Coneix les institucions d’Espanya. T

• Sap quins països integren la Unió Europea.

T

• Reconeix les funcions de les diverses institucions de la Unió Europea.

T

• Coneix diferents fets que van tenir lloc a Espanya durant l’edat moderna.

T T

• Identifica els principals fets que van tenir lloc a Espanya durant l’edat contemporània.

T T



Solucions Prova

1. Segons la manera en què apareix i la durada: la grip és una malaltia aguda.

Segons la causa que la origina: la grip és una malaltia infecciosa.

2. Femenines; espermatozoides; òvul; espermatozoide; trompes de Fal·lopi.

3. Cèl·lules; cèl·lules; membrana; nucli; animals, plantes, fongs, bacteris.

4. Representa un circuit elèctric. Sí, perquè tots els components del circuit estan connectats. Quan el circuit està obert, el corrent elèctric no completa el circuit i, per tant, el circuit no pot funcionar.

5. Continents: Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa, Oceania i l’Antàrtida. Oceans: Glacial Àrtic, Glacial Antàrtic, Atlàntic, Pacífic i Índic.

6. R. L.

7. R. G. L’ Alemanya Federal, Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg i França.

8. 1 August, 2 Reis Catòlics, 3 Carles I, 4 Felip II, 5 Carles II, 6 Felip V, 7 Carles IV, 8 Isabel II, 9 Alfons XIII, 10 Francisco Franco, 11 Joan Carles I, 12 Adolfo Suárez.

9. Descobriment d’Amèrica – 1492. Guerra Civil – 1936. Guerra del Francès – 1808. Coronació de Joan Carles I – 1975.

10. Va ser pintada en el segle XIX. Pertany a l’estil impressionista. La característica principal és l’ús del color.

Test

1. b. agudes o cròniques

2. c. endèmiques

3. b. parasitosis

4. b. la pubertat

5. a. els òvuls

6. a. zigot

7. a. una paret dura

8. b. teixits

9. a. un òrgan

10. c. els bacteris

11. a. una màquina mecànica

12. a. la roda petita

13. b. es repel·leixen

14. c. conductors

15. b. l’energia

16. a. les centrals solars tèrmiques

17. a. els meridians

18. a. Amèrica

19. b. l’Elbrus

20. b. les zones del nord de les illes Canàries

21. a. la natalitat

22. a. el sector primari

23. b. pel president i els consellers

24. c. pel Senat i el Congrés dels Diputats

25. c. per vint-i-set estats o països europeus democràtics

26. b. el Parlament Europeu

27. a. una protesta de les ciutats de Castella en el regnat de Carles I

28. b. Felip V

29. b. el 1812 a Cadis

30. b. la monarquia parlamentària



Notes:


Notes:


Notes:


Notes:

Documents

proves medi 5è