PROJECTE EXECUTIU D’INSTALꞏLACIONS PER A UN … · 2018. 6. 20. · 7.5 dimensionat solar 38 7.6 equips de generaciÓ d’acs i acumulador d’aigua calenta 40 8. instal·lacions

PROJECTE EXECUTIU D’INSTALꞏLACIONS PER A UN HABITATGE UNIFAMILIAR A VILOBÍ (GIRONÈS)

Autors: Xavier Vallvé, eng ind.

Jaume Serrasolses

Unai Arrieta

Barcelona, maig 2012

ÍNDEX

1. OBJECTE DEL PROJECTE 6

1.1 INFRAESTRUCTURES BÀSIQUES 6

1.2 INSTALꞏLACIONS 6

1.3 CARACTERÍSTIQUES DE L’EDIFICI I ACTIVITAT 6

2. NORMATIVA 7

3. INSTAL·LACIÓ ELÉCTRICA 10

3.1 BASES DE DISSENY 10

3.2 PREVISIÓ DE CÀRREGUES 10

3.3 TERRA GENERAL 10

3.4 QUADRE GENERAL I SUBQUADRES 10

3.5 INSTALꞏLACIÓ INTERIOR 11

3.6 INSTALꞏLACIÓ ENLLUMENAT EXTERIOR 12

3.7 PROTECCIONS DE LA INSTALꞏLACIÓ 12

3.7.1 PROTECCIÓ CONTRA CURTCIRCUITS I SOBRECÀRREGUES 12

3.7.2 PROTECCIÓ CONTRA CONTACTES DIRECTES 13

3.7.3 PROTECCIÓ CONTRA CONTACTES INDIRECTES 13

3.7.4 POSADA A TERRA 13

3.7.5 PROTECCIONS CONTRA LA CONTAMINACIÓ ELECTROMAGNÈTICA 14

3.8 ANNEX 14

3.8.1 CÀLCULS ELÈCTRICS 14

3.8.2 ESQUEMA 15

4. INSTAL·LACIÓ DE CALEFACCIÓ 17

4.1 OBJECTE 17

4.2 ESTUDI TÈRMIC 17

4.2.1 BASES DE CÀLCUL 19

4.2.2 CÀRREGUES TÈRMIQUES 19

4.2.3 CÀLCUL DE POTÈNCIA I DEMANDA TÈRMICA 22

1.4 CALEFACCIÓ 23

4.2.4 EQUIPS DE GENERACIÓ 23

4.2.5 FUNCIONAMENT DEL SISTEMA TÈRMIC 23

4.2.6 REGULACIÓ 24

4.2.7 EMISSORS DE CALOR 24

4.3 VENTILACIÓ 25

4.3.1 ESQUEMA DE LA INSTALꞏLACIÓ DE VENTILACIÓ 26

5. INSTAL·LACIÓ DE FONTANERIA 27

5.1 INTRODUCCIÓ 27

5.2 SUBMINISTRAMENT 27

5.3 INSTALꞏLACIÓ INTERIOR 28

5.4 PUNTS DE CONSUM 29

5.5 AIGÜES PLUVIALS 29

5.5.1 GESTIÓ DE LES AIGÜES PLUVIALS 29

5.6 ANNEX CÀLCULS I ESQUEMES FONTANERIA 30

5.6.1 CÀLCUL DE CONSUMS AFS I ACS 30

5.6.2 CÀLCUL CIRCUIT DE RETORN D’ACS 31

5.6.3 ESQUEMES 32

5.6.4 CÀLCULS 32

6. SANEJAMENT 35


6.2 XARXA D’AIGÜES RESIDUALS 35

6.3 XARXA D’AIGÜES PLUVIALS 36

7. SOLAR TÈRMICA 36

7.1 DETERMINACIÓ DEL CONSUM D’AIGUA CALENTA 36

7.1.1 CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ 36

7.1.2 DECRET D’ECOEFICIÈNCIA EN EDIFICIS 37

7.2 DETERMINACIÓ DE LA FRACCIÓ SOLAR MÍNIMA 37

7.3 UBICACIÓ 38

7.4 PROPOSTA DE DISSENY 38

7.5 DIMENSIONAT SOLAR 38

7.6 EQUIPS DE GENERACIÓ D’ACS I ACUMULADOR D’AIGUA CALENTA 40

8. INSTAL·LACIONS VÀRIES 40


8.1.1 EXTINTORS 41

8.1.2 PARALLAMPS 41

8.1.3 DETECCIÓ D’INTRUSIONS 42

LA INSTALꞏLACIÓ SERÀ FETA PER UN INSTALꞏLADOR QUE DISPOSI DE L’HOMOLOGACIÓ

CORRESPONENT. 42

8.1.4 TELEVISIÓ I FM 42

8.1.5 VIDEOPORTER AUTOMÀTIC 42

9. AMIDAMENTS 44

10. PLANOLS 45

Instal·lacions habitatge unifamiliar a Vilobí d’Onyar

- 6 -

1. OBJECTE DEL PROJECTE

En aquest projecte d’instalꞏlacions es defineixen les característiques que han de tenir les instalꞏlacions de serveis generals de l’habitatge unifamiliar a la carretera de Vilobí a Estanyol, 23, de la població de Vilobí (Gironès), de forma que s’assoleixi el nivell de prestacions previstes per a aquesta tipologia d’habitatge.

1.1 Infraestructures bàsiques

L’emplaçament que ens ocupa disposa de les següents infraestructures:

- subministrament elèctric

- subministrament d’aigua

- xarxa de clavegueram

- xarxa telefònica

1.2 Instalꞏlacions

En concret es tracta de les instalꞏlacions de:

- Electricitat.

- Calefacció.

- Ventilació.

- ACS (Solar tèrmica).

- Fontaneria

- Sanejament.

- Vàries (comunicacions, extintors)

1.3 Característiques de l’edifici i activitat

Es tracta d’un edifici unifamiliar de nova construcció, de configuració aïllada, de


- 7 -

planta baixa i amb una superfície construïda aproximada de 96,4 m2 útils, distribuïda en dos mòduls, destinat a ús residencial.

Entre els dos mòduls, consta de cuina – menjador - sala, 4 habitacions, 2 banys i sala tècnica a l’espai soterrani. L’aparcament és a l’aire lliure.

L’ocupació prevista i utilitzada per als càlculs seria de fins a 6 persones.

2. NORMATIVA

Totes les instalꞏlacions objecte d’aquest projecte s’executaran ajustant-se, estrictament, a la normativa en vigor que els sigui d’aplicació i a les regles de la bona pràctica.

En concret es complirà amb el que es prescriu a:

General

- Normes NTE.

- Normes UNE.

- Ordenances municipals.

- Normes de les companyies subministradores d’aigua, combustible, electricitat i comunicacions.

- Qualsevol altre legislació comunitària, nacional, autonòmica o local que els sigui d’aplicació.

Electricitat

- Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió (RD 842/2002) i les corresponents Instruccions Tècniques Complementàries (ITC-BT).

Calefacció, ventilació i aigua calenta sanitària

- Document Bàsic HE1 “Eficència energètica” del CTE (RD 314/2006 de 17 de març)

- Reial Decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel que s'aprova Reglament d'Instalꞏlacions Tèrmiques als Edificis (RITE) i les seves Instruccions Tècniques (IT).


- 8 -

- Decret 152/2002, de 28 de maig pel que s’estableixen les condicions higiènic-sanitàries per la prevenció i el control de la legionelꞏlosis del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya.

Fontaneria

- Document Bàsic DB-HS “Salubritat” del CTE (RD 314/2006 de 17 de març)

- Decret 202/1998, de 30 de juliol pel que s'estableixen mesures de foment per l'estalvi d'aigua.

- NTE-IFR-Rec.

Sanejament

- Document Bàsic DB-HS “Salubritat” del CTE (RD 314/2006 de 17 de març)

Protecció

- Document Bàsic DB-SI “Seguretat en cas d’incendi” del CTE (RD 314/2006 de 17 de març)

- Reglament d’Instalꞏlacions de Protecció contra Incendis (RD 1942/93) amb les modificacions introduïdes per l’Ordre de 16/4/98.

- Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, complementaris de la NBE CPI 91 (Decret 241/1994 de la Presidència de la Generalitat de Catalunya).

- Document Bàsic DB-SUA - Seguretat d’utilització del CTE (RD 314/2006 de 17 de març).

- Regla tècnica Cepreven R.T.R.-A - Regla tècnica per a instalꞏlacions d’alarma contra robatori.

- Llei 23/92 de 30 de juliol sobre Seguretat Privada i el Reglament que la desenvolupa aprovat per Reial decret 2364/94 de 9 de desembre.

Audiovisuals- comunicacions

- NTE-IAT - Instalꞏlacions àudio-visuals: Telefonia

- NTE-IAA - Instalꞏlacions àudio-visuals: Antenes.


- 9 -

- Reglament regulador de les infraestructures de telecomunicacions per l’accés als serveis de telecomunicacions a l’interior dels edificis i de l’activitat de instalꞏlació d’equips i sistemes de telecomunicacions (RD 401/2003).


- 10 -

-

3. INSTALꞏLACIÓ ELÉCTRICA

3.1 Bases de disseny

Li serà d’aplicació el que prescriu Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió (RD 842/2002) i les corresponents Instruccions Tècniques Complementàries (ITC-BT), i principalment la ITC-BT-26 Instalꞏlacions interiors d’habitatge.

3.2 Previsió de càrregues

La potència instalꞏlada estimada seria d’uns 20,5 kW a 230V. Considerant el coeficient de simultaneïtat s’opta per contractar 9,2 kW a 230V (ICP 40A).

3.3 Terra general

Hi haurà un terra general de baixa tensió format per un conductor de coure nu de 35 mm2 de secció, amb piquetes d’acer courejat de 2 m de longitud i 18,3 mm de diàmetre, cada 10 m, aproximadament i en forma d’anell tancat (ITC-BT-26)

Amb aquesta implantació i tenint en compte la naturalesa del terreny s’ha d’aconseguir un valor de la resistència que no superi els 8 ohms, valor que es comprovarà amb les mesures oportunes.

Es connectarà a terra tubs d’aigua de la xarxa freda i calenta, calefacció, masses dels materials elèctrics i l’antena.

3.4 Quadre general i subquadres

Des de l’equip de mesura situat a la tanca del carrer, en sortiran 2 conductors de coure unipolars RZ1 0,6/1kV, tipus Afumex o equivalent, de 25 mm2, sota tub, de 63mm de diàmetre, com a mínim, corrugat de doble paret, construït segons UNE 50086, amb resistència a l’impacte ús normal, tipus DRN de Aiscan. Una lína es connectarà al subquadre de l’edifici principal i l’altra al subquadre de l’edifici secundari.

Els subquadres específics es muntaran dins de cada mòdul i a prop dels punts de consum. Les línies que sortiran de cada un d’ells, amb indicació de les potències nominals i de càlcul considerades es mostren a l’apartat de càlculs.

Les potències adoptades per a les línies principals seran les següents:


- 11 -

Circuit Potència instalꞏlada

Potència càlcul

kW kW Enllumenat M1 2,25 2,25 Enllumenat M2 2,25 2,25 TC Gen, Frigo. 3,45 3,45 Forn/Microones 4,05 4,05 Rentadora 4,6 4,6 Rentavaixelles 3,45 3,45 TC Bany/Cuina M1 3,68 3,68 TC Bany/Cuina M2 3,68 3,68 Automatismes 2,25 2,25 Extracció 1 1,25 Ventilació 0,5 0,7 Enllumenat ext. 1,4 2,52 Antena parabòl. 1 1,25 Dormitori 1 3,45 3,45 Dormitori 2 3,45 3,45 Bomba de calor 2 2,5 42,46 44,78

Taula de potències

Els quadres s’ajustaran als esquemes corresponents i es dimensionarà amb una capacitat d’ampliació d’un 30%. Serà de la sèrie XL de Legrand o similar, construït en xapa d’acer, amb porta i amb aparamenta sèrie Multi de Merlin Guerin o equivalent.

3.5 Instalꞏlació interior

Els circuits del quadre de comptador als dos subquadres estaran constituïts per conductor de coure RZ1 K(AS+) 0,6/1kV, XLPE+Pol,RF sota tub. Els circuits dels subquadres de cada mòdul arribaran als punts de consum especificats i estaran constituïts per cables de coure H07V-K 450/750V, sota tub, o similar. La circulació principal es realitzarà per l’espai soterrat sota del terra dels mòduls i les derivacions cap a bases d’interruptors i endolls passaran en vertical pel sòcol fins els punts indicats al plànol ...., dins de tubs aïllants corrugats, grau de protecció 7, construïts segons UNE 50086, tipus TEI de Aiscan o similar, de les dimensions fixades a la ITC BT 21.

La separació mínima a canalitzacions d’aigua i calefacció serà de 30 cm, com a mínim. Hi haurà caixes de connexió en nombre suficient per garantir les ampliacions i reparacions de línies.

Tots els receptors es connectaran al corresponent conductor de protecció.


- 12 -

Es faran servir mecanismes de la firma “bTICINO” sèrie “LIVING" amb acabat a determinar per la Direcció Facultativa i acoblats als sòcols sèrie 80, mitjançant els corresponents adaptadors, indicats anteriorment. En el volum de protecció dels banys i lavabos no s’instalꞏlaran interruptors, endolls ni aparells d’ilꞏluminació, a excepció de preses de corrent de seguretat i aparells fixos d’enllumenat no metàlꞏlics classe II.

A les zones de circulació, la ilꞏluminació es farà amb aparells de distribució simètrica, de superfície “”ull de bou”, tipus DXH 142, amb vidre mat CEM de Castan o equivalent, amb làmpada led 2 x 18 W o 1 /18W segons zona (100 lm/W - 4.000ºK - IRC >80) i driver electrònic.

Els dormitoris i sala d’estar, quedaran ilꞏluminats mitjançant aplic interior model DOM2 de CASTAN, amb làmpades led de 8 W (100 lm/W - 4.000ºK - IRC >80) i driver electrònic.

Als banys s’utilitzarà el model PE 118 de CASTAN, amb làmpades led de 1x8 W.

A la zona de cuina i menjador s’utilitzarà el model TUBOLUX de CASTAN amb difusor prismàtic TDM 36, amb. tubs de led de 90 cm, 15 W (120 lm/W - 6.000ºK) i driver electrònic.

3.6 Instalꞏlació enllumenat exterior

Hi haurà un enllumenat exterior, amb aplics amb làmpada led de 4W, (100 lm/W - 4.000ºK) i driver electrònic. Aquesta ilꞏluminació serà controlada amb un sensor d’ intensitat de llum natural.

Tota la instalꞏlació exterior es farà amb conductor de coure multipolar RZ1 0,6/1kV, tipus Afumex o equivalent, de 2,5 mm2, com a mínim, instalꞏlat sota tub corrugat de doble capa, segons UNE 50086, amb resistència a l’impacte en ús normal, tipus DRN de Aiscan o similar i soterrats en rasa de, com mínim, 40 cm de profunditat.

D’acord amb la reglamentació, cada punt de llum tindrà el seu propi joc de fusibles, que es podran agrupar fins a 6 A, mentre que, el connexionat interior dels punts de llum es farà amb conductor de coure de 3 x 2,5mm2, tipus Retenax Flam - RV 0,6/1kV. Amb el mateix tipus de cable es farà el connexionat dels aparells adossats a l’edifici.

3.7 Proteccions de la instalꞏlació

3.7.1 Protecció contra curtcircuits i sobrecàrregues

L'interruptor de control de potència (ICP), el general automàtic (IGA) i els dels


- 13 -

diferents circuits tindran una capacitat de tall dels corrents de curtcircuit suficient i seran del tipus magnetotèrmic per garantir, també, la protecció contra sobrecàrregues.

3.7.2 Protecció contra contactes directes

Totes les parts actives de la instalꞏlació estaran degudament protegides per tal de no ser accessibles a contactes directes (ITC- BT-24).

3.7.3 Protecció contra contactes indirectes

Com a sistema de protecció contra contactes indirectes s'ha previst la posada a terra de les masses i dispositius de tall per intensitat de defecte.

La sensibilitat dels interruptors diferencials serà de 0,3 i 0,03A amb el que es compleix (suposada una resistència a terra de 37 ohms) que 37 < 24/0,3 d'acord amb el que prescriu la ITC-BT-24.

3.7.4 Posada a terra

Hi haurà un terra general de baixa tensió format per un conductor de coure despullat de 35mm2 de secció, amb piques cada 10 m, aproximadament i en forma d’anell tancat (ITC-BT-26). La xarxa de terra de l’enllumenat exterior estarà formada per un conductor de les mateixes característiques, en anell tancat.

A efectes de càlcul es prendrà una resistivitat del terreny de 200 ohm.m, amb el que s’aplica un marge de seguretat suficient per cobrir qualsevol eventualitat.

Amb aquesta hipòtesi i segons l’expressió que apareix a la taula 5 de la ITC-BT-18, la resistència serà:

R = 2 x 200 ohm.m/ 50m = 8 ohms

valor que es comprovarà mesurant-lo.

Al costat del quadre general hi haurà una caixa seccionadora de terra a la que es connectaran les derivacions principals.

El conductor de terra dels distints circuits, tindrà, com a mínim, la mateixa secció que el conductor neutre, segons indica la Instrucció ITC-BT-18 i amb les reduccions que apareixen en la taula 2 de l’esmentada Instrucció.


- 14 -

3.7.5 Proteccions contra la contaminació electromagnètica

Per evitar l’efecte de la contaminació electromagnètica als dormitoris es procedirà a colꞏlocar un desconnectador automàtic de fase a la línia elèctrica que alimenta cada una de les habitacions. Per altra banda, la disposició de cablejat elèctric a les habitacions es farà de forma que minimitzi la seva llargada.

3.8 Annex

3.8.1 Càlculs elèctrics

En funció de les potències de càlcul indicades a l'apartat corresponent, s'ha procedit a la determinació de les seccions dels conductors, amb les premisses següents:

- La instalꞏlació té alimentació monofàsica a 230V.

- Es considera que la línia repartidora i la derivació individual estan unificades per la qual cosa la caiguda de tensió màxima admissible serà del 0,5%.

- Tots els càlculs referits a motors s’ha multiplicat per 1,25.

c) Les fórmules aplicades han estat:

Determinació de la caiguda de tensió

(trifàsic) C.d.t. = W x L /G x V x S

(monofàsic) C.d.t. = 2 x W x L / G x V x S

Determinació de la intensitat

(trifàsic) I = W / 1,73 x V x cos f

(monofàsic)I = W / V x cos f

essent:

C.d.t. = Caiguda de tensió en volts

W = Potència en vats

L = Longitud en m

G = Conductivitat (Coure=56)

V = Tensió en volts

S = Secció en mm2

I = Intensitat en ampers


- 15 -

A continuació, a la pàgina següent, es mostren els càlculs referits a les línies elèctriques, l'escomesa, quadre general i quadres secundaris. Com es pot veure, cap valor de la caiguda de tensió ni de la intensitat supera els valors fixats pel Reglament Electrotècnic.

3.8.2 Esquema

Vegeu els esquemes de principi dels quadres elèctrics al plànols


- 16 -

Circuit P.nominal(kW) P.càlcul (kW)Càrrega

simultània (%)

Factor de potencia (cos-phi)

Intensitat per fase (A)

Secció per intensitat màxima (mm2)

Secció per fase calculada

(mínima) (mm2)

Secció per fase (mm2)

Densitat de corrent

(A/mm2)Longitud (m) C.d.t. (V)

C.d.t. parcial (%)

C.d.t. total (%)

ExteriorC1 Enllumenat exterior 1 1 100 1 4,35 1,50 2,07 2,5 1,74 20 1,24 0,54 0,54C2 Porter automàtic 0,05 0,05 100 1 0,22 1,50 0,10 2,5 0,09 20 0,06 0,03 0,68

subtotal 1,05 1,05Mòdul gran

C3 Llum 1 1 100 1 4,35 1,50 0,90 2,5 1,74 20 1,24 0,54 0,54C4 Força 1,5 3,5 100 1 15,22 1,50 0,95 2,5 6,09 6 1,30 0,57 0,57C5 Força cuina 3,45 3,45 100 1 15,00 1,50 0,93 2,5 6,00 6 1,29 0,56 0,56C6 Cuina/Forn 3 5,4 100 1 23,48 2,50 1,46 4 5,87 6 1,26 0,55 0,55C7 Rentaplats/Renta 4,6 4,6 100 1 20,00 2,50 1,24 4 5,00 6 1,07 0,47 0,47C8 Bany 0,5 3,5 100 1 15,22 1,50 0,95 2,5 6,09 6 1,30 0,57 0,57C9 Bomba de calor 2 2,5 100 1 10,87 1,50 0,68 6 1,81 6 0,39 0,17 0,17C10 Grup de pressió 0,15 0,1875 100 1 0,82 1,50 0,05 1,5 0,54 6 0,12 0,05 0,05C11 Recuperador de calor 0,142 0,1775 100 1 0,77 1,50 0,05 1,5 0,51 6 0,11 0,05 0,05C12 Bomba de recirculació M2 0,05 0,0625 100 1 0,27 1,50 0,02 1,5 0,18 6 0,04 0,02 0,02C13 Equip solar 0,05 0,0625 100 1 0,27 1,50 0,02 1,5 0,18 6 0,04 0,02 0,02C14 Força dormitori (inclou llums dormitori) 1 1 100 1 4,35 1,50 0,90 1,5 2,90 20 2,07 0,90 0,90

17,442 25,44 1C15 Mòdul petit 1C17 Bany 1 1 100 1 4,35 1,50 0,90 1,5 2,90 20 2,07 0,90 0,90C18 Força dormitori (inclou llums dormitori) 1 1 100 1 4,35 1,50 0,90 1,5 2,90 20 2,07 0,90 0,90

subtotal 2 2

Total 20,49 28,49

Factor de simultaneïtat

40% 8,2 11,4

Taula ...Càlcul de les Línies elèctriques


- 17 -

4. INSTALꞏLACIÓ DE CALEFACCIÓ

4.1 Objecte

La calefacció i el suport a la producció d’aigua calenta de l’habitatge es farà a partir d’una bomba de calor aire-aigua, amb la que es preveu cobrir el 100% de la demanda tèrmica de l’habitatge. La potència necessària es minimitzarà gràcies a un bon tractament de l’envolvent de l’edifici i de la instalꞏlació de ventilació

4.2 Estudi tèrmic

Condicions climàtiques

Les dades climàtiques de l’estació meteorològiques (Aeroport de Girona) es mostren a la taula següent.

Mes Temp

mitjana Tmitjana màximes

T mitjana mínimes

Humitat relativa

Gener 6.9 12.8 1.0 78Febrer 8.0 13.9 2.0 74Març 10.0 16.2 3.9 71Abril 11.8 17.8 5.8 70Maig 15.8 21.6 10.0 69Juny 19.6 25.4 13.9 66Juliol 22.9 29.2 16.7 62Agost 22.9 29.0 16.8 67

Setiembre 19.8 25.7 14.0 72Octubre 15.3 20.9 9.7 77

Novembre 10.4 16.0 4.8 78Desembre 7.8 13.4 2.1 77

Anual 14.3 20.2 8.4 72

Taula

Les dades de radiació solar utilitzades són les de la ciutat de Girona.

L’estudi tèrmic avalua la potència i la demanda tèrmica de l’edifici a partir de les condicions de l’edifici del projecte arquitectònic, que serien les descrites a la taula següent:

Façana Gruix Densitat Lambda Resistència (m) (kg/m³) (W/mꞏK) (Kꞏm²/W) (m) (kg/m³) (W/mꞏK) (Kꞏm²/W) Resistència Sup Aire exterior 0,040 Rse acabat exterior (xapa) 0,001 7800,000 50,000 0,000 cambra d'aire 0,020 1,000 0,180 0,111 aïllament tèrmic (llana roca Roulrock 121)

0,140 23,000 0,042 3,333

formigó GRC 0,010 2000,000 5,300 0,002


- 18 -

Resistència Sup Aire interior 0,130 Rsi TOTAL 0,17 m 3,616 Kꞏm2/W

U = 0,277 W/m2ꞏK Zona clima C2

U lím fachada = 0,73 W/m2ꞏK

Terra Gruix Densitat Lambda Resistència (m) (kg/m³) (W/mꞏK) (Kꞏm²/W) Resistència Sup Aire interior 0,17 Rsi Tauler fusta conífera 0,060 570,000 0,180 0,333 cambra d'aire 0,400 1,000 0,180 2,222 formigó GRC 0,010 2000,000 5,300 0,002 aïllament tèrmic PUR Alut T 0,070 23,000 0,023 3,043 Resistencia Sup Aire exterior 0,000 Rse TOTAL 0,54 m 5,771 m2ꞏK/W


U lím suelos = 0,5 W/m2ꞏK

Façanes frontals Gruix Densitat Lambda Resistència (m) (kg/m³) (W/mꞏK) (Kꞏm²/W) Resistència Sup Aire exterior 0,040 Rse Panell fusta grans llums F2 0,060 29,100 0,250 0,240 aïllament tèrmic (EPS) 0,120 23,000 0,045 2,667 Powerpanel ? Resistència Sup Aire interior 0,130 Rsi TOTAL 0,18 m 3,077 Kꞏm2/W


U lím suelos = 0,5 W/m2ꞏK

Coberta Gruix Densitat Lambda Resistència (m) (kg/m³) (W/mꞏK) (Kꞏm²/W) Resistencia Sup Aire exterior 0,040 Rse acabat exterior (xapa) 0,001 7800,000 50,000 0,000 cambra d'aire 0,020 1,000 0,180 0,111 aïllament tèrmic (llana roca Roulrock 121)

0,140 23,000 0,042 3,333

Façanes frontals 0,080 10,000 0,045 1,778 formigó GRC 0,010 2600,000 2,500 0,004 Resistència Sup Aire interior 0,100 Rsi TOTAL 0,251 m 5,366 m2ꞏK/W


U lím cubierta = 0,41 W/m2ꞏK

Transmitància de Forats Uhm Uhv FM Uh Finestres 1,15


- 19 -

4.2.1 Bases de Càlcul

1.3.1.1 Condicions exteriors

Les condicions termohigromètriques de càlcul per a Vilobí s’han establert d’acord amb el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE). D’acord amb aquesta normativa tenim que per l’ús de l’edifici les condicions extremes de projecte a l’hivern corresponen a les del nivell percentil (NP) del 97,5. D’aquesta manera tenim que les condicions de temperatura seca i humitat adoptada per al càlcul, són:

Localitat: Vilobí d’Onyar

Condicions Hivern TS = -4,5 ºC

HR = 75 %

Condicions interiors

Les condicions de benestar tèrmic establertes per als ocupants són: o La temperatura seca interior de disseny a l’hivern és de 20ºC (1º). o La humitat relativa de disseny a l’hivern és 50-60% .

La temperatura dels espais climatitzats no superarà els 21ºC a la temporada de calefacció en el supòsit de funcionament actiu del sistema de climatització. La de refrigeració, en cas de funcionament de l’equip de climatització no serà inferior a 26ºC.

1.3.1.2 Ocupació

L’ocupació màxima prevista de l’edifici serà de 6 persones

4.2.2 Càrregues tèrmiques

Per al càlcul de les càrregues tèrmiques s’ha seguit el que estableix el CTE HE1 sobre condicions tèrmiques en els Edificis,

Els valors de càlcul de la conductivitat tèrmica i transmitància dels tancaments de l’edifici són els descrits al punt anterior

Per a realitzar el càlcul de les càrregues tèrmiques, una vegada fixades les condicions interiors i exteriors, es tenen en compte els següents factors:

o Característiques constructives i orientacions de les façanes i obertures envidrades.

o Índexs de ventilació forçada

També s’han considerat o Factor solar, guanys solars i protecció de les superfícies envidrades. o Guanys interns de calor (ilꞏluminació, aparells elèctrics, persones,

etc.). o Ocupació i la seva variació en el temps i l’espai.


- 20 -

o Índexs d’ infiltracions.

1.3.1.3 Estudi d’ombres sobre finestrals a sud

A l’estiu (mes de juny), la protecció solar sobre els finestrals del mòdul gran és total


- 21 -

A l’hivern (desembre), la incidencia solar sobre els finestrals és considerable, però no homogènia, a causa de l’obstrucció del mòdul petit

La incidència solar sobre les superfícies envidrades varia al llarg de l’any i es pot quantificar per tal de poder comptabilitzar l’aportació tèrmica solar a l’edifici, ja que redueix la demanda de calefacció i pot augmentar la de refrigeració. A la taula següent es donen els valors mensuals mitjans.

Energia solar directa acumulada sobre un pla vertical (superficie envidrada del mòdul gran)

21/mes

sense obstruccions (kWh)

amb obstruccions (kWh)

pèrdues per obstruccions (kWh)

% d'obstrucció

març 79,34

38,61

40,73

51,34

abril 60,83

3,60

57,23

94,08

maig 41,13

1,00

40,13

97,57

juny 33,11

1,00

32,11

96,98

juliol 40,16

1,00

39,16

97,51

agost


- 22 -

60,09 3,35 56,74 94,43

setembre 79,01

32,86

46,15

58,41

octubre 79,13

53,09

26,04

32,91

novembre 65,63

46,01

19,62

29,89

desembre 58,13

40,23

17,90

30,79

gener 66,07

46,00

20,07

30,38

febrer 79,43

53,30

26,13

32,90

Amb protecció practicable

agost 60,09

2,25

57,84

96,26

septembre 79,01

6,66

72,35

91,57

octubre 79,13

26,64

52,49

66,33

Aquests valors s’han tingut en compte en el càlcul de demanda tèrmica.

4.2.3 Càlcul de potència i demanda tèrmica

Tenint en compte els valors de transmitàncies anteriors i la ventilació següent

Ventilació forçada: 0,58 rph

Infiltracions no controlades: 0,6 rph

El sistema de ventilació forçada tindrà una eficiència de recuperació de calor mitjana de 80%

El mètode de càlcul de la demanda es fa basat en els graus-dia de Vilobí d’Onyar (base 18/18)

La potència dels equips de calefacció i refrigeració i la demanda tèrmica tindria els valors següents:

Potència i demanda amb guanys

Potència instantània kW Calefacció Refrigeració Transmissió 1,53 0,57 Ventilació 0,66 0,32 Total 2,20 0,90 Consum anual kWh Transmisió+Ventilació+Guanys 460,67 1.416,26 Total 1.876,93 Consum anual kWh/m2 7,13 21,92


- 23 -

Total 29,05

En resum, la potència de calefacció seria de 2,2 kW i la de refrigeració de 1 kW.

A aquesta potència s’hi haurà d’afegir la de la generació d’aigua calenta.

La potència de refrigeració és baixa, i es considera que amb l’equip de recuperació de calor i la possibilitat de la ventilació nocturna forçada serà innecessari. Tanmateix, existirà l’aparell de generació de fred (bomba de calor) i de distribució (aire) per si cal utilitzar-lo puntualment.

1.4 Calefacció

Amb la instalꞏlació de calefacció projectada es garanteixen les condicions ambientals interiors requerides a cada àmbit i especificades al RITE.

Es determinen les necessitats tèrmiques dels diversos espais climatitzats de l’edifici per tal de dimensionar la potència adient de cada un. Els espais climatitzats de l’habitatge disposaran de connexió als conductes de distribució de calor (impulsió), la cuina i els banys estaran connectats al circuit d’extracció. La regulació de cada un dels dos mòduls de l’habitatge es farà independentment. Al conducte d’impulsió d’aire al mòdul petit hi haurà una comporta per reduir l’aportació que hi arribi, comandat pel seu termòstat.

La difusió de calor per aire és un sistema que permet treballar amb temperatures relativament baixes, cosa que afavoreix el rendiment de la bomba de calor. També permet fer refrescament si es considera necessari.

L’equip de generació de calor es descriu a continuació.

4.2.4 Equips de generació

Per a la generació de calor s’ha optat per utilitzar una bomba de calor. A més de la bomba de calor, el propi edifici disposa de mitjans per generar part de la demanda de calefacció de forma passiva, com el finestral adossat a la façana S.

4.2.5 Funcionament del sistema tèrmic

Hivern

La bomba de calor aire- aigua genera aigua calenta a partir de l’energia tèrmica de l’aire ambient, la qual es condueix a una bateria de calor en sèrie del recuperador de calor en un circuit tancat. El recuperador de calor disposa de dos ventiladors, un per al circuit de l’aire interior que s’ha d’evacuar a l’exterior i, l’altre per l’aire de renovació. L’aire fresc exterior atemperat amb l’energia tèrmica aportada per l’aire aviciat, passa seguidament a través d’una bateria de calor que li aporta la temperatura necessària segons la demanda de calor ambient a l’edifici. L’aire calent es distribuirà per la xarxa de tub que el fa arribar a cada estança.

Temporada sense calefacció


- 24 -

En aquest període la bomba de calor únicament funciona si ha de recolzar la generació d’ACS. El recuperador de calor pot estar apagat si s’opta per ventilar obrint finestres. Si comença a fer calor durant una part del dia, és convenient utilitzar el recuperador de calor per realitzar ventilació nocturna forçada i recuperació de calor durant la resta del dia per mantenir durant més hores la frescor nocturna.

Refrigeració

La temporada amb necessitats de refrigeració, la bomba de calor genera aigua freda que es condueix a la bateria de calor per refredar l’aire d’impulsió. El recuperador de calor ajuda a reduir la demanda.

Aigua calenta

El sistema proposat d’energia solar generarà la pràctica totalitat del consum d’energia per a la generació d’ACS. L’acumulador solar estarà connectat en sèrie a l’acumulador auxiliar que rep l’aportació de la bomba de calor (vegeu apartat ...)

4.2.6 Regulació

La bomba de calor estarà regulada per una centraleta de control que tindrà com a sensors una sonda de temperatura exterior i dues sondes interiors (mòdul gran i mòdul petit) i una sonda a l’acumulador ACS auxiliar.

L’equip de regulació tèrmica serà unitari per a totes les instalꞏlacions tèrmiques i tindrà els sensors i actuadors següents

‐ sonda temperatura exterior: permet anticipar el grau de demanda tèrmica de l’edifici (se situarà en un espai exterior ben ventilat i sense incidència solar)

‐ sondes temperatura a espais interiors: determina la temperatura ambient interior i la compara amb la temperatura de consigna (hi haurà dos termòstats un per mòdul)

‐ sondes de retorn de l’aire

‐ sonda de retorn del circuit entre bomba de calor i bateria de calor

‐ sonda de temperatura del dipòsit auxiliar

‐ sondes de temperatura del dipòsit solar (inferior)

‐ sonda de captador solar

(pendent control de Schneider)

4.2.7 Emissors de calor

L’energia tèrmica necessària es distribuirà als diferents espais utilitzant com a fluid portador l’aire de renovació preescalfat/prerefrigerat al seu pas pel recuperador de calor i posat a la temperatura de consigna passant per una bateria de calor/fred en sèrie amb el primer. La bateria estaria alimentada per aigua calenta/fred generada per la bomba de calor. Les aportacions d’aire climatitzat es faran per reixetes situades a terra de les


- 25 -

estances i l’extracció per reixetes situades a la part superior de la cuina i/o dels banys.

1.4.1.1 Canonades

Les canonades de distribució del circuit primari i secundari solar es faran amb tub de coure aïllat tèrmicament.

El circuit tancat entre bomba de calor i bateria de calor i bescanviador de l’acumulador ACS auxiliar es podrà fer amb altres materials aptes per a la calefacció. Les unions entre aquests tubs es faran amb accessoris collocats a pressió. Aquests conductes s'aïllaran per evitar les pèrdues de calor. La de distribució d’ACS i el de retorn de recirculació també estarà aïllada.

L’aïllament es farà amb camises aïllants flexibles d'escuma elastomèrica, amb coeficient de conductivitat de l=0,035 W/m ºC com a màxim. El gruix de l’aïllament al circuit de climatització serà de 40 mm; el del retorn solar de 40 mm, el de la impulsió solar de 30 mm i el circuit d’ACS de 30 mm.

Els diàmetres de les canonades de calefacció, AF i ACS es marquen als plànols i esquemes.

1.4.1.2 Valvuleria

El circuit d’ACS disposarà d'una vàlvula termostàtica de tres vies a la sortida de l’acumulador auxiliar, a fi de regular la temperatura del circuit de consum.

1.4.1.3 Càlculs

Renovacions d'aire dels espaisCalefacció

objectiu, kWCabal necessari, calculat (m3/h) v(m/s)

D(mm) calculat

S(m2) / v(m/s)

desitjada D(m)D(m) norm

v(m/s) amb D(m)

norm

Mòdul gran 1,78 200,85 2,00 188,46 0,028 0,189 0,15 3,16Dormitori1 0,30 38,62 2,00 82,65 0,005 0,083 0,102 1,31Dormitori2 0,26 33,47 2,00 76,94 0,005 0,077 0,102 1,14Estar-menjador-cuina 0,99 128,75 2,00 150,89 0,018 0,151 0,15 2,02Cuina - extracció 0,127CS1 0,12 - extracció 0,127Mòdul petit 0,89 100,41 2,00 133,25 0,014 0,133 0,127 2,20habitació 2 0,30 38,59 2,00 82,61 0,005 0,083 0,127 0,85habitació 3 0,30 38,59 2,00 82,61 0,005 0,083 0,127 0,85circulació 0,18 23,22 2,00 64,08 0,003 0,064 0,127 0,51CS2 0,12 - 2,00 - extracció 0,127

Calcul diàmetre

4.3 Ventilació

Segons prescriu la secció HS 3 (“Qualitat de l’aire interior”) del DB HS (“Salubritat”), als habitatges s’ha de garantir una ventilació que asseguri la qualitat de l’aire interior. L’aire de renovació es garantirà mitjançant un equip de doble impulsió amb recuperació de calor.

Aquest sistema assegurà els cabals de ventilació mínims exigits pel DB HS3, en concret, es demana una aportació d’aire exterior de:

Dormitoris: 5 l/s (per ocupant)

Sales d’estar i menjador: 3 l/s (per ocupant)


- 26 -

Banys: 15 l/s (per local)

Cuina: 2 l/s per m2

Cuina: 50 l/s per local (campana extractora). No s’imputa al càlcul de ventilació.

A continuació, a mode de taula resum, es detallen els cabals de ventilació mínims exigits per a cada recinte.

m3/s Renovacions*

Renovacions d'aire dels espaisq

(l/s pers)q

(m3/h pers)V espais

(m3) persones impulsió extracció extracció rh (1/h)Mòdul gran 179,72Dormitori1 5 18 30,00 2 36 0,13Dormitori2 5 18 26,00 2 36 0,13Estar-menjador-cuina 3 10,8 100,00 4 43,2 0,16Cuina 50 0,01 0,19CS1 11,80 54 0,02 0,20Mòdul petit 89,53 habitació 2 5 18 29,87 1 18 0,07habitació 3 5 18 29,87 1 18 0,07circulació 3 10,8 17,97 0CS2 11,80 54 0,02 0,20TOTAL IMPULSIÓ/EXTRACCIÓ 20 72 269,25 151,2 158 0,04 0,59

Base de càlcul Cabal q (m3/h)

El total de ventilació necessari segons normativa representa un índex de renovació de 0,59 r/hora per a un volum de 269 m3.

4.3.1 Esquema de la instalꞏlació de ventilació

La distribució d’aire es farà mitjançant uns conductes d’impulsió d’aire renovat i climatitzat que arribaran al terra de les dues habitacions i a la sala-menjador. El retorn es captarà a la cuina i al bany. Els conductes transcorreran horitzontalment per l’espai soterrani i tindran trams verticals per a l’entrada als espais a ventilar. El retorn es farà per plènum (reixetes de comunicació entre espais tancats) i per reixetes a la cuina i del bany.

El recuperador de calor se situarà a l’espai soterrani segons indica el plànol .... La bateria de calor estarà en sèrie amb el primer.

Els conductes de distribució seran de tub flexible aluminitzat (interior i exterior) i aïllament tèrmic, de diàmetre segons s’especifica als plànols.

Les reixetes d’impulsió disposaran de regulador de cabal.

El model seleccionat de recuperador de calor HRE 350 de la marca UTEK, versió horitzontal. La bateria de calor serà el model BA-ASC HB+. Ambdós equips estaran situat a l’espai situat sota el paviment, tindran una connexió de drenatge de condensacions i, el recuperador, tindrà un espai lateral lliure per tal de poder extreure els dos filtres (vegeu figura ..)


- 27 -

Recuperador i bateria de calor/fred és de la marca ATC.

5. INSTALꞏLACIÓ DE FONTANERIA

5.1 Introducció

La instalꞏlació de fontaneria servirà per al subministrament d'aigua freda potable a les diferents dependències on sigui necessària. També s’inclou la instalꞏlació d’aigua calenta sanitària als punts de consum, obtinguda a partir del sistema de generació que es descriu a altres capítols (calefacció i energia solar). La instalꞏlació de fontaneria s’ajustarà al que prescriu la secció HS 4 (“Subministrament d’aigua”) del DB HS (“Salubritat”) del CTE.

5.2 Subministrament

L’escomesa d’aigua potable disposarà dels elements següents:

− Una presa sobre la canonada de distribució de la xarxa exterior.

− Un tub d’escomesa.

− Una clau de tall exterior a la propietat que, mitjançant la canonada corresponent, arriba fins l’armari de comptador.

− Una vàlvula reductora de pressió si la pressió de servei supera els 2 bars.


- 28 -

A l’armari de comptador, situat al lloc que s’indica als plànols, es muntarà la clau de tall general, un filtre amb malla d’acer inoxidable, el comptador, una aixeta de comprovació, una vàlvula de retenció, una clau de sortida i un regulador de pressió tarat a 2,5 atmosferes com a màxim. El tram entre el comptador i l’edifici es farà amb tub de polietilè per anar soterrat.

La distribució de la xarxa interior d’aigua potable, freda i calenta, es farà amb tub de PEX tipus Wirsbo o similar. Les canonades s’aïllaran amb un recobriment d’escuma elastomèrica de 20 mm, amb protecció de paper d’alumini, per evitar les condensacions.

Existirà una segona instalꞏlació d’aigua provinent del dipòsit d’aigües pluvials, segons es descriu més endavant.

5.3 Instalꞏlació interior

La xarxa d’AF entrarà a la casa, a nivell de planta baixa i, des de allí, es derivarà per accedir a les distintes dependències pels recorreguts indicats als plànols.

L’aigua calenta sanitària es distribuirà per una xarxa de tubs de polietilè reticulat, tipus Wirsbo Quick & Easy o equivalent, que s’instalꞏlaran vistos o encastats, segons les zones. L’aïllament dels tubs d’aigua calenta sanitària, estarà constituït per una coquilla d’Armaflex, de 30 mm de gruix. També s’aïllaran els tubs d’aigua freda, a les zones amb risc de condensació.

A les entrades de tots els locals que disposin de subministrament d'aigua hi haurà vàlvules d'esfera manual, per sectoritzar i possibilitar el tancament dels circuits corresponents en cas d'avaria. Les vàlvules seran fàcilment accessibles.

La xarxa de distribució horitzontal circularà per l’espai soterrat, sota el paviment.

Les derivacions als aparells es faran amb tubs de polietilè reticulat o coure rígid de les dimensions mínimes següents:

Aparell Tipus

d’aigua DNPEX

mm Inodor amb tanc Pluvial 12 Dutxa Potable 12 Rentamans Potable 12 Rentadora Pluvial 12 Aigüera cuina Potable 20 Rentavaixelles Potable 20 Boca de reg Pluvial 20

Les aixetes (no incloses en aquest projecte d’instalꞏlacions) incorporaran dispositius difusors reductors de consum, seran monocomandament amb la posició freda al centre i calenta a l’esquerre.

Pel que fa al subministrament d’aigua calenta sanitària, es farà en anell tancat constituït per tubs de polietilè reticulat, aïllament de 30 mm i protecció d’alumini, per garantir la


- 29 -

seva durabilitat, que alimenti els consums del mòdul 2; el mòdul 1 no tindrà recirculació. Hi haurà un by-pass a la part inferior per al buidat de la instalꞏlació. Igualment disposarà de les corresponents vàlvules de seguretat i airejadors. La instalꞏlació es fixarà, sòlidament, als paraments verticals i horitzontals de forma que es puguin absorbir les dilatacions previsibles del sistema. Tot l’equipament estarà preparat per treballar a una temperatura de, com a mínim, 80ºC

En aquesta instalꞏlació es considera inclosa la bomba de recirculació de l’ACS així com la vàlvula mescladora termostàtica d’aquesta instalꞏlació.

La velocitat de circulació de l’aigua, estarà compresa entre 0,5 i 3,5m/s. La pressió de servei mínima serà de 100 kPa.

5.4 Punts de consum

Els punts de consum de la instalꞏlació seran:

Aparell Nº Equips Inodor amb tanc 2 Dutxa 2 Rentamans 2 Rentadora 1 Aigüera cuina 1 Rentavaixelles 1 Reg 2 Total 11

5.5 Aigües pluvials

L’aigua pluvial interceptada per l’envolvent exterior de l’edifici regalimarà fins a terra. A la base dels dos costats longitudinals de l’edifici es colꞏlocarà una làmina impermeabilitzant que arrencarà sota de la planxa de l’envolvent de l’edifici i formarà un espai de drenatge ple de grava, amb pendent i amb un tub de drenatge a la seva base. La làmina impermeabilitzant envoltarà l’espai drenant, com s’indica en plànol .. i detalls. Els dos tubs de drenatge confluiran a un pericó soterrat amb filtre i d’aquí a un dipòsit de polietilè prefabricat i soterrat per recollir les aigües pluvials de 5.000 l (Rototank o equivalent).

5.5.1 Gestió de les aigües pluvials

L’aigua pluvial no es tractarà. Un grup de pressió aportarà aigua pluvial al circuit de distribució específic per a aquesta qualitat d’aigua, la qual tindrà indicadors de la seva qualitat.

L’esquema del plànol 7. reflecteix el conjunt de la instalꞏlació


- 30 -

5.6 Annex càlculs i esquemes fontaneria

5.6.1 Càlcul de consums AFS i ACS

D’acord amb el que fixa el punt 2.1.3 de la secció HS 4 (“Subministrament d’aigua”) del DB HS, s'han considerat els consums instantanis següents:

Aparell QAFS QACS L/s L/s Inodor amb tanc 0,10 - Dutxa 0,20 0,10 Bidet 0,10 0,065 Rentamans 0,05 0,03 Safareig 0,20 - Rentadora 0,20 0,15 Aigüera cuina 0,20 0,10 Banyera 0,30 0,20 Rentavaixelles - 0,10 Aixeta aïllada 0,15 -

Aplicant-hi aquests valors als punts de consum esmentats anteriorment tindrem:


- 31 -

Consums HS 4

Aigua freda (l/s) ACS (l/s) Aigua pluvial (l/s)Soterrani

Subtotal Soterrani - Mòdul gran

1 Pica cuina 0,20 0,07 1 Rentavaixelles 0,15 0,10 1 Rentadora 0,10 0,20 1 inodor - - 0,10 1 rentamans 0,10 0,07 1 dutxa 0,20 0,10

subtotal cuina 0,35 0,27 subtotal bany 0,30 0,17

Subtotal Mòdul gran 0,65 0,43 0,30 Mòdul petit

1 inodor 0,10 1 rentamans 0,10 0,07 1 dutxa 0,20 0,10

Subtotal Mòdul petit 0,30 0,17 0,10 Exterior

2 reg 0,20

Subtotal Exterior - 11

Cabal màxim, l/s 0,95 0,60 0,40

Coeficient simultaneïtat, Kv (freda i calenta)

0,32

Cabal de càlcul - escomesa, l/s 0,49

Per determinar el coeficient de simultaneïtat s’aplica l’expressió:

Kv = 1/(n-1) ½

essent “n” el nombre d’aparells instalꞏlats. En aquest cas tindríem:

Kv = 0,32

del que resultaria un consum instantani de 0.49 l/s, pel que caldrà una escomesa de 32 x 2,4.

5.6.2 Càlcul circuit de retorn d’ACS

Per a determinar el cabal que circularà pel circuit de retorn, d’acord amb les prescripcions del DB HS-4 del CTE, estimarem que aquest és equivalent al 10% del consum previst, per tant, en el cas que ens ocupa estem parlant de 0,17 m3/h. Segons


- 32 -

la taula 4.4 del citat document, per aquest cabal li correspon un diàmetre nominal ¾”.

5.6.3 Esquemes

A l’apartat de plànols es pot veure l’esquema de principi de la instalꞏlació de fontaneria.

5.6.4 Càlculs

Als fulls següents es mostren les taules de càlcul dels conductes de diverses instalꞏlacions.


- 33 -

Tramn. aparells

k simul -taneïtat

Cabal base

(m3/h)

Cabal calculat (m3/h)

Diam. minim (mm)

Diam. Interior (mm)

Diàm. Exterior (mm)

Cabal (m3/h)

Velocitat (m/s)

P. de c. (mm c.d.a/m)

Long. (m)

P.d.c. tram (mm c.d.a.)

p.d.c tram (mca)

Aigua fredaTub polietilè

reticulatA-C 9 0,40824829 6,642 2,711585145 21,9 26,0 32,0 1,76 1,42 77,410 15,6 1207,590 1,21C-D 3 0,70710678 3,22 2,278298049 20,1 20,4 25,0 1,76 1,94 183,775 1,2 220,530 0,22

bany modul 2 D-G 2 1 1,08 1,08 13,8 16,0 20,0 1,08 1,49 139,143 9,7 1349,692 1,35G-Rentamans 1 1 0,36 0,36 8,0 8,4 12,0 0,36 1,80 387,636 0,7 271,345 0,27G-Dutxa 1 1 0,72 0,72 11,3 11,4 16,0 0,72 1,96 336,788 2,2 740,933 0,74

bany C-F 4 0,57735027 2,34 1,35099963 15,5 16,0 20,0 1,08 1,87 217,734 1 217,734 0,22F-Rentamans 1 1 0,36 0,36 8,0 8,4 12,0 0,36 1,80 387,636 0,7 271,345 0,27F-Dutxa 1 1 0,72 0,72 11,3 11,4 16,0 0,72 1,96 336,788 2,2 740,933 0,74

cuina F-H 2 1 1,26 1,26 14,9 16,0 20,0 1,26 1,74 189,390 1 189,390 0,19H-Pica 1 1 0,72 0,72 11,3 11,4 16,0 0,72 1,96 336,788 2,7 909,326 0,91H-Rentavaixes 1 1 0,54 0,54 9,8 11,4 16,0 0,54 1,47 189,443 0,7 132,610 0,13

acumuladors D-E 1 1 2,14 2,142 19,5 20,4 25,0 1,76 1,82 162,444 2,1 341,132 0,34ACS tub de coure

E-D 7 0,40824829 2,142 0,874467838 12,4 15,0 17,0 1,76 1,37 125,964 1,76 221,697 0,22bany D-F 2 1 0,594 0,594 10,2 12,0 14,0 1,55 1,46 177,371 2,11 374,252 0,37

F-Rentamans 1 1 0,23 0,234 6,4 8,0 10,0 0,23 1,29 209,024 0,7 146,317 0,15F-Duxa 1 1 0,36 0,36 8,0 8,0 10,0 0,36 1,99 494,732 2,2 1088,411 1,09

cuina F-H 3 0,70710678 0,954 0,674579869 10,9 12,0 14,0 0,95 1,66 228,758 4,1 937,907 0,94H-Rent 1 1 0,36 0,36 8,0 8,0 10,0 0,36 1,99 494,732 1 494,732 0,49H-Pica 1 1 0,23 0,234 6,4 8,0 10,0 0,23 1,29 209,024 0,7 146,317 0,15H-Rentavaixes 1 1 0,36 0,36 8,0 8,0 10,0 0,36 1,99 494,732 0,7 346,313 0,35

bany modul 2 D-G 2 1 0,594 0,594 10,2 12,0 14,0 0,59 1,46 177,371 9,7 1720,496 1,72G-Dutxa 1 1 0,36 0,36 8,0 8,0 10,0 0,36 1,99 494,732 2,2 1088,411 1,09G-Rentamans 1 1 0,23 0,234 6,4 8,0 10,0 0,23 1,29 209,024 0,7 146,317 0,15


- 34 -

Tramn. aparells

k simul -taneïtat

Cabal base

(m3/h)

Cabal calculat (m3/h)

Diam. minim (mm)

Diam. Interior (mm)

Diàm. Exterior (mm)

Cabal (m3/h)

Velocitat (m/s)

P. de c. (mm c.d.a/m)

Long. (m)

P.d.c. tram (mm c.d.a.)

p.d.c tram (mca)

recirculacióTub polietilè

reticulatGD 2 1 0,59 0,594 10,2 11,4 16,0 0,59 1,62 229,226 9,7 2223,492 2,22

aigua pluvialTub polietilè

reticulatXC 3 0,70710678 1,44 1,018233765 13,4 16,0 20,0 1,44 1,41 123,683 15 1855,246 1,86CF 2 1 1,08 1,08 13,8 16,0 20,0 1,08 1,49 139,143 1 139,143 0,14F-Inodor 1 1 0,36 0,36 8,0 8,4 12,0 0,36 1,80 387,636 0,7 271,345 0,27F-H 1 1 0,72 0,72 11,3 11,4 16,0 0,72 1,96 336,788 0,7 235,751 0,24H-Rentadora 1 1 0,72 0,72 11,3 11,4 16,0 0,72 1,96 336,788 4,1 1380,829 1,38C-inodor modul 2 1 1 0,36 0,36 7,97884561 8,4 12,0 0,36 1,80 387,636 10,9 4225,230 4,23


- 35 -

6. SANEJAMENT


S’ha previst un sistema d’evacuació separatiu, entre aigües residuals grises, negres i aigües pluvials.

El circuit de les aigües negres i el del sobreeixidor de la cisterna d’aigües grises seran

conduïts separadament fins a un pericó de registre comú situat a l’exterior de l’edifici, del

qual un conducte l’unirà a la xarxa de clavegueram situada a la Carretera de Vilobí

d’Onyar a Estanyol.

El sobreeixidor de la cisterna d’aigües pluvials s’infiltrarà a terra mitjançant un pou o una rasa filtrant.

La instalꞏlació de sanejament s’ajustarà al que prescriu la secció HS 5 (“Evacuació d’aigües”) del DB HS (“Salubritat”) del CTE.

6.2 Xarxa d’aigües residuals

Cada element productor d’aigües residuals, disposarà d’un desguàs sifònic, connectat amb tub de polipropilè al baixant, caixa o fosa.

Les UD (unitats de desguàs=0,03dm3/s) dels equipaments, segons la normativa, són:

Equip UD Rentamans 1 Dutxa 1 Inodor 1 Pica 1 Rentavaixelles 1 Rentadora 1

Per raons de garantia de servei, i superant els valors prescrits per la normativa, els diàmetres dels desguassos, de cada un dels aparells, no serà inferior als indicats a continuació:

Equip Ø Sifó/Derivació Mm Rentamans 32 Dutxa 40 Inodor 100 Pica 40 Rentavaixelles 40 Rentadora 40

La xarxa d’evacuació vertical i horitzontal, tant la d’aigües grises com negres, estarà


- 36 -

constituïda per canonada llisa de polipropilè insonoritzada amb Astolan, de diàmetres variables, de la gamma Wavin AS d’Uralita, per evitar la transmissió de sorolls.

El conjunt anirà a parar a un pericó sifònic, exterior, amb tapa i marc de fossa, d’on sortirà la connexió a la xarxa de clavegueram. El conducte d’evacuació d’aigües negres i grises s’ajuntaran després del pericó sifònic.

En cada punt de trobada i canvi de direcció, així com intercalats en els trams rectes (longitud<15 m) es disposarà de registres per a la neteja dels colꞏlectors.

Els pericons estaran formats per paret de 12 cm de gruix, de totxo massís, una solera de 20 cm de gruix, amb pendent, de formigó en massa i marc i tapa de fossa dúctil. També podran ser prefabricats. Les seves dimensions típiques seran de 40 x 40 x 80 cm

Els trams horitzontals soterrats al terreny es faran amb tubs “Albañales” d’Uralita, de 10 cm de diàmetre interior en rasa sobre llit de sorra de 10 cm i protegits per capa de formigó. El d’aigües grises serà de 4 cm. Les dimensions són segons estableix el CTE HS5

Les aigües grises es podran derivar en un futur cap a un sistema de tractament per a la seva reutilització.

6.3 Xarxa d’aigües pluvials

Vegeu punt 5.5.

7. SOLAR TÈRMICA

7.1 Determinació del consum d’aigua calenta

La determinació del consum d’aigua calenta es fa a partir dels criteris vigents en aplicació de la normativa especificada en el Decret d’Ecoeficiència de la Generalitat de Catalunya i del Codi Tècnic de l’Edificació sobre la utilització de l’energia solar per a les instalꞏlacions d’aigua calenta sanitària, adoptant la que tingui un criteri més estricte. Els càlculs es resumeixen a continuació per cada normativa existent.

7.1.1 Codi Tècnic de l’Edificació

Segons el Codi Tècnic de la Edificació s’estableix una demanda d’aigua calenta sanitària diària de 30 litres a 60º C per persona als habitatges unifamiliars. No s’aplica cap factor corrector del consum.

DB HE 4 CTE

Dormitoris 4

Persones 6

L/dia persona

30

Consum total

180


- 37 -

Taula: Consum segons el CTE (a 60ºC)

7.1.2 Decret d’Ecoeficiència en Edificis

Segons el Decret d’Ecoeficiència s’estableix una demanda d’aigua calenta sanitària diària de 28 litres a 60ºC per persona a les vivendes unifamiliars. No s’aplica cap factor corrector del consum.

Taula 4: Consum segons Decret d’Ecoeficiència

7.2 Determinació de la fracció solar mínima

Les normatives esmentades determinen una fracció solar mínima del 50% (CTE) i del 60% (Decret EE) per cobrir la demanda d’aigua calenta.

D’aquesta manera, comparant cadascun dels consums totals de cada bloc trobem que el cas més exigent és el DEE, amb 11.459 MJ de demanda tèrmica total i 6.975 MJ de fracció solar.

CTE D EE

L/diaꞏpersona 30 28

Fracció solar % * 50 60

T aigua ºC 60 60

L/dia 180 168

Energia solar demanada (MJ/d)

12.277 11.459

Fracció solar demanda (MJ/d)

6.139 6.875

*amb auxiliar sense efecte Joule

Decret Ecoeficiència Dormitoris 4

Persones 6

L/dia persona

28

Consum total

168


- 38 -

7.3 Ubicació

Els dos captadors solars s’emplaçaran a en un suport de la pèrgola situada entre ambdós mòduls, orientats a S i a 40º d’inclinació. En aquest punt no existeixen ombres. L’acumulador solar se situarà a l’espai situat sota el paviment del mòdul 1 (plànol ....)

7.4 Proposta de disseny

La instalꞏlació solar estarà formada per dos captadors solars, grup de circulació, centraleta de control i acumulador d’ACS. L’energia auxiliar l’aportarà una bomba de calor.

7.5 Dimensionat solar

La instalꞏlació solar tèrmica dimensionada només en funció del consum d’ACS per a habitatges unifamiliars amb una fracció solar del 60% es mostra a les taules següents.

Dades d’assolellament i de temperatura ambient


- 39 -

Dades de consum d’ACS

Per cobrir la fracció solar demanada s’utilitzarà un model concret de captador solar amb les característiques recollides i la taula següent.


- 40 -

Càlcul f-Chart amb dos captadors solars tèrmics

A partir de les condicions anteriors, el càlcul f-Chart de la instalꞏlació mostra la generació mensual i la fracció solar obtinguda, com es pot veure al quadre. Com es pot observar, en les condicions de disseny, s’assoleix una fracció solar del 65%, de la demanda calculada.

7.6 Equips de generació d’ACS i acumulador d’aigua calenta

La producció d’ACS es realitzarà mitjançant dos captadors solar tèrmic amb recobriment selectiu de l’absorbidor, de 2,3 m2. (model de referència utilitzat Danosa, o equivalent). L’acumulador tindrà una capacitat de 300 l. La resta d’equips estan relacionats als plànols i als amidaments.

8. INSTALꞏLACIONS VÀRIES


Extintors. Com a mesura de protecció contra incendis s’ha previst muntar extintors a les dependències que prescriu la secció SI 4 (“Detecció, control i extinció de l’incendi”) del


- 41 -

DB SI (“Seguretat en cas d’incendi”) del CTE.

Parallamps. S’avalua la seva necessitat segons la secció SU 8 (“Seguretat davant el risc causat per l’acció del llamp”) del DB SU (“Seguretat d’utilització”) del CTE.

8.1.1 Extintors

S’ha previst el muntatge d’extintor de CO2, de 5 kg a la sala tècnica.

Les condicions de l’extintor i de la seva instalꞏlació amb el punt 6 de l’apèndix 1 del Reglament d’instalꞏlacions de Protecció contra Incendis (RD 1942/93 de 5/11/93).

8.1.2 Parallamps

Els càlculs realitzats determinen que no és necessària una protecció contra llamps.

Segons CTE-DB-SUAObligatori si la freqüencia de llamps esperada Ne és més gran que el risc admisible NaNe = Ng*Ae*C1*10^-6 0,00159236Ng densitat d'impactes sobre el terreny (núm impactes/any,km2),

3

707,72C1: coeficient relacionat amb l'entorn, segons la taula 1.1.

0,75H (m) 3,1 3H (m) 9,3Long (m) 16 Ample (m) 4Ae (m2) 707,72

Na 0,0055C2 1C3 1C4 1C5 1

Ne>Na? NO No es passa al pas següent

EficiènciaE -2,45398895Nivell de protecció 4 Protecció no obligatoria

Ae: superfície de captura equivalent de l'edificio aïllat en m2, que és la delimitada por una línia traçada a una distància 3H de cada un dels punts del perímetre de l'edifici, essent H l'altura de l'edifici al punt del perímetre considerat.


- 42 -

8.1.3 Detecció d’intrusions

El sistema de detecció d’intrusions està previst per protegir les zones més sensibles, així com els accessos a l’edifici.

La detecció es farà amb detectors volumètrics de doble tecnologia, situats als llocs que s'indica als plànols i amb contactes magnètics a les portes d’accés.

Per facilitar el funcionament de zones independentment, s'ha previst fer servir una central de quatre/vuit zones, tipus OMNI 400 d’ADI o equivalent, amb comunicador telefònic. Disposarà de bateries recarregables que garanteixin una autonomia mínima de 72 hores. El comandament del sistema es farà a través d’un teclat multifunció, amb display numèric, situat al lloc que es determini en obra (tipus Ademco 6164SP o equivalent).

Els senyals d’alarma activaran la sirena interior (tipus Activeguard 8 o equivalent). A les zones a protegir es muntaran detectors volumètrics de doble tecnologia (tipus ADI DT-7235TCE o equivalent).

Tota la instalꞏlació es farà amb cable especial per aquest tipus d'instalꞏlacions, lliure d’halògens i anirà sota tub corrugat de doble capa (grau 7), tipus Aiscan CR o equivalent, de 17mm de diàmetre encastat o muntat a la safata de senyals febles. Als detectors, contactes i sirenes arribarà sota tub rígid Aiscan –B (grau 7), no propagador de la flama.

La instalꞏlació serà feta per un instalꞏlador que disposi de l’homologació corresponent.

8.1.4 Televisió i FM

En el lloc que es determini i de millor qualitat dels senyals radioelèctrics, s’instalꞏlarà un suport d’acer galvanitzat amb les antenes de FM i UHF. En un armari estanc i ventilat, situat en el mateix lloc o en les seves proximitats, es muntaran els amplificadors-mescladors dels senyals rebuts, per a 2 preses al mòdul principal i 1 al mòdul petit.

La distribució interior es farà amb cable d’alumini T-100 (tipo 2150 de Televés), sota tub corrugat tipus TEI d’Aiscan. S’instalꞏlaran, en els llocs que s’indica als plànols, preses finals tipus “bTICINO” sèrie “LIVING", que es muntaran en els caixetins terminals corresponents.

8.1.5 Videoporter automàtic

Per poder controlar l’accés des de l’exterior a la parcelꞏla, s’ha previst la instalꞏlació d’un videoporter automàtic, en color, amb obreportes i comunicació-visual oral des de l’interior.

Estarà format per: - Mòdul videoporter amb càmera i grup fònic - Alimentadors (2 unitats) - Unitat exterior en caixa estanca i antivandàlica. - Obreportes.


- 43 -

Als dos llocs que s’assenyala als plànols (rebedor mòdul principal i mòdul petit), es muntaran els monitors color.

El cablejat exterior anirà per tubs corrugats soterrats, de doble paret, construït segons UNE 50086, amb resistència a l’impacte ús normal, tipus DRN de Aiscan o similar, en rasa.

Els cables interiors s’allotjaran en tub corrugat grau de protecció 7, tipus TEI de Aiscan o similar, per l’espai soterrani.

Barcelona, juliol 2012

Xavier Vallvé

Enginyer Industrial


- 44 -

9. AMIDAMENTS


- 45 -

10. PLANOLS

Documents

PROJECTE EXECUTIU D’INSTALꞏLACIONS PER A UN … · 2018. 6. 20. · 7.5 dimensionat solar 38 7.6 equips de generaciÓ d’acs i acumulador d’aigua calenta 40 8. instal·lacions