Embed Size (px)
Citation preview
Projecte de reforç de la població de tortugues de rierol (Mauremys leprosa) a la
RESERVA NATURAL DE FAUNA SALVATGE DE LA DESEMBOCADURA DEL RIU GAIÀ
I PLATJA DE TAMARIT
Avaluació de l’estat de conservació de la tortuga de rierol i Eliminació de les espècies invasives
CRARC (Centre de recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya) 1
Redacció del Projecte: CRARC scpEmpresa gestora del CRARC (Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya)C/Santa Clara s/n, 08783 – Masquefa.Telf. 937726396e-mail: [email protected]
Executaran el projecte: Associació Mediambiental la Sínia C/ Dalt 45, 43893 Altafulla977 652212
CRARC (Centre de recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya) 2
Índex
1. Antecedents i justificació ..................................................................... 41.1 Situació taxonòmica
1.2 Paràmetres morfomètrics / clau d’identificació de l’espècie.
1.3 Legislació implicada en la conservació del la tortuga de rierol.
2. Objectius generals del pla de conservació ........................................ 82.1. Valorar les variables que incideixen en la seva
conservació.
2.2. Disminuir els factors d’amenaça per a l’espècie
2.3. Garantir la pervivència a llarg termini de l’espècie al Gaià.
2.4. Augmentar el nombre d’exemplars existents (amb
exemplars procedents dels centres de recuperació)
2.5. Desenvolupar un pla de divulgació medi ambiental que
contribueixin a fomentar una actitud favorable vers la
conservació de l’espècie
3. Programa d’actuacions i pla d’acció...................................................103.1. Determinar l’estat de conservació de la tortuga de rierol
dins el marc de l’espai natural protegit i proposar-ne mesures
de gestió.
3.2. Detectar la presència de tortugues aquàtiques no autòctones
i programar l’eradicació de les seves poblacions. (Iniciat la
primavera 2006).
3.3. Potenciar la presència de la tortuga de rierol (Mauremys
leprosa) dins la Reserva Natural de Fauna Salvatge de la
Desembocadura del Riu Gaià
3.4. Actuacions d’estudis i seguiments
3.5. Actuacions de comunicació ambiental i formació.
Bibliografia............................................................................................ 13
CRARC (Centre de recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya) 3
1. Antecedents i justificació
La situació de conservació de les tortugues autòctones de Catalunya és
delicada. La destrucció i alteració dels medis aquàtics com a conseqüència de
la contaminació, urbanització de les planes i la captura d’individus per tenir-los
en captivitat ha produït una forta regressió de les seves poblacions. Així, la
tortuga de rierol (Mauremys leprosa) disposa en l’actualitat de poblacions
aïllades en determinats trams de les conques fluvials com és el cas del riu
Gaià. Bibliogràficament documentada la presència del queloni (Llorente et al.
1995) (Pleguezuelos et al 2002) veure mapa UTM 10X10 adjunt, la seva
situació a la reserva, és en gran mesura desconeguda, sent interessant
determinar la distribució i l’estat de conservació les seves poblacions dins el
territori.
CRARC (Centre de recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya) 4
Projecte de reforç de la població de tortugues de rierol (Mauremys leprosa) a la
RESERVA NATURAL DE FAUNA SALVATGE DE LA DESEMBOCADURA DEL RIU GAIÀ I PLATJA DE TAMARIT
Avaluació de l’estat de conservació de la tortuga de rierol i Eliminació de les espècies invasives
La reserva de fauna del Gaià, proposada per desenvolupar un pla
integral de potenciació de la tortuga de rierol, esdevé un dels darrers indrets de
la zona sud de Catalunya que reuneix un potencial bioambiental de qualitat.
El sud del principat té compta amb espais ocupats per aquest queloni,
amb una certa abundància, el Parc Natural del Delta de l’Ebre. La potenciació
de la desembocadura del Gaià, pot esdevenir especialment important per la
conectivitat de l’espècie entre les diferents poblacions.
La tortuga de rierol, és una espècie sotmesa a la llei de protecció dels
animals. Esta catalogada a nivell d’estat espanyol com a vulnerable, ja que
s’enfronta en un futur immediat a un alt risc d’extinció en estat silvestre.
1.1 Situació taxonòmicaMauremys leprosa
El gènere Mauremys (família Geoemydidae) presenta actualment sis espècies
reconegudes de tortugues que es distribueixen únicament pel Paleàrtic (Fritz,
2001). En la regió oest del Paleàrtic trobem tres d’aquestes espècies (M.
leprosa, M. rivulata i M. caspica) que van ser considerades antigament com tres
subespecies de M. caspica (Loveridge & Williams 1957; Wermuth & Mertens,
1977). M. leprosa es distribueix per la península Ibèrica i nord d’Africa, on
ocupa el Marroc, la Tunísia i l’oest de l’Algèria (Keller & Busack, 2001). M.
rivulata es troba en la península Balcànica i la part asiàtica de Turquia (costa
oest i sud) fins a Israel (Wischuf & Busack, 2001). M. caspica ocupa la part
central de Anatolia, l’est del Caucas, Síria, Iraq, Iran i l’oest del Turkmenistà
(Wischuf & Fritz, 2001).
Recentment s’han descrit, en base a caràcters de coloració dels juvenils, fins a
vuit subespècies de M. leprosa, set de les quals es trobarien en Marroc
(Schleich, 1996; Bour & Maran, 1999). Però estudis genètics posteriors no han
confirmat totes aquestes subespècies (Fritz et al. 2005, 2006), considerant-se
únicament vàlides dues d’elles (Fritz et al. 2006): M. l. leprosa que ocuparia la
península Ibèrica i el nord del Marroc; M. l. saharica sud del Marroc, Algèria i
Tunísia.
CRARC (Centre de recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya) 5
Classe: Reptilia
Ordre: Testudinia
Família: Geoemydidae
Gènere: Mauremys
Espècie: Mauremys leprosa
Subespècie: Mauremys leprosa leprosa
Noms vulgars: tortuga de rierol (català), galápago leproso (castellà), stripe-
necked terrapin o Mediterranean pond turtle (anglès), émyde lépreuse
(frances), Maurische Bachschildkröten (alemà), cágado-mediterrânico
(portuguès), apoarmatu korrontezalea (euskera), sapo-concho riscado (gallec).
1.2. Paràmetres morfomètrics / clau d’identificació de l’espècie.Mauremys leprosa (SCHWEIGGER, 1812)
El plastró és rígid, sense frontissa, i soldat a la closca per un pont ossi.
Presenta escates axil·lars i inguinals ( A), (I).
La seva closca és marcadament aplanada
La sutura de les escates abdominals es la més gran (1).
La closca presenta una coloració marró o verda oliva, i el plastró pot presentar
taques negroses irregulars.
CRARC (Centre de recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya) 6
1.3. Legislació implicada en la conservació del la tortuga de rierol.
Llei 3/1988a Directiva
Hàbitatb
Bernac LR1992 LR2002d
Mauremys
leprosa
II II, IV II NA VU
A2ac+A3cTaula 1
Taula 1. Resum de la legislació i estat de conservació de les tortugues
aquàtiques autòctones. aLlei de protecció dels animals 3/1988 del 4 de març:
annex II (espècies estrictament protegides a Catalunya). bDirectiva Hàbitat
92/43/CEE: annexos II (espècie d’interès communitari per a la qual s’han de
designar zones espècials de conservació) i IV (espècie d’interès communitari
amb una protecció estricta). cConveni de Berna: annexe II (espècies
estrictament protegides). dLibro Rojo de los anfibios y reptiles de España 2002
VU (vulnerable: alt risc d’extinció en estat salvatge a mig termini).
CRARC (Centre de recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya) 7
2. Objectius generals del pla de conservació
2.1 Valorar les variables que incideixen en la seva conservació.
2.2 Disminuir els factors d’amenaça per a l’espècie
2.3 Garantir la pervivència a llarg termini de l’espècie al Gaià.
2.4 Augmentar el nombre d’exemplars existents (amb exemplars
procedents dels centres de recuperació)
2.5 Desenvolupar un pla de divulgació medi ambiental que contribueixin
a fomentar una actitud favorable vers la conservació de l’espècie
2.1 Determinar el factors que poden incidir en la conservació
de la tortuga de rierol.
2.2 Factors d’amenaça. La població que utilitza pel seu lleure
la zona de la reserva, sovint voluntàriament, de forma
arbitrària allibera mascotes que ha mantingut en captivitat
fins que s’han convertit en un problema sanitari o de
manteniment. Alguns d’aquests animals són les tortugues
anomenades de Florida (Trachemys scripta elegans).
Aquestes espècies forànies, s’ha demostrat en repetides
ocasions que crien i es desenvolupen en els nostres
ecosistemes mediterranis (Martinez Silvestre A. et
al.,1997), (De Roa E., & Roig J. M., 1998) ,(Bertolero A., &
Canicio A., 2000), (Capelleres X. & Carretero M. A., 2000),
(Mingot D. Et al., 2003), (Martínez Silvestre A. et al., 2003).
Aquest fet de per si preocupant pel que significa la
introducció d’espècies forànies, pot desencadenar en la
competència per l’espai i l’aliment amb els quelonis
autòctons. La competència pels millors espais de
termorregulació a estat documentat entre tortugues de
Florida i d’estany (Emys orbicularis) (Cadi A. & Joly P.
(1999).
CRARC (Centre de recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya) 8
2.3. Per a l’eliminació de les tortugues de Florida de la reserva,
per a tal de prevenir interaccions ecològiques desfavorables a
les espècies autòctones, s’instal·laran estacions de captura
tipus nansa (veure foto 1.)
2.4. Garantir la pervivència de la tortuga de rierol a la
desembocadura del Gaia,
2.5. L’educació medi ambiental esdevé un eina de capdal
importància per la conservació dels hàbitats i la fauna.
CRARC (Centre de recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya) 9
3. PROGRAMA D’ACTUACIONS I PLA D’ACCIÓ
3.1 Determinar l’estat de conservació de la tortuga de rierol dins el marc
de l’espai natural protegit i proposar-ne mesures de gestió.
(primavera, estiu, i tardor 2006).
Exemplar capturat en el marc de les tasques de sondeig de l’estat de
l’espècie a la reserva. La tortuga va ser marcada amb el núm. 3300,
seguint el codi numèric emprat pel Departament de Medi Ambient i
Habitatge en el control de les tortugues de rierol.
La presencia de l’espècie pot considerar-se després de 8 mesos de
prospeccions de captura i observacions mitjançant transectes, com a
rara. Fins octubre de 2006, no més a estat capturat i observat, un
exemplar mascle.
3.2. Detectar la presència de tortugues aquàtiques no autòctones i
programar l’eradicació de les seves poblacions. (Iniciat la
primavera 2006).
3.2.1. Observacions de camp seguint transectes per tal de
comprovar la presència de quelonis foranis.
CRARC (Centre de recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya) 10
3.2.2. Instal·lació d’estacions de captura tipus nansa (veure figura
1 i foto 1.) per tal de capturar les espècies de quelonis alòctons
presents a la reserva.
Figura 1.
Foto Foto 1.
3.2.3. Resultats obtinguts durant els primers 8 mesos de l’activitat
de controls dels quelonis foranis:
CRARC (Centre de recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya) 11
2
10
1 1
0
2
4
6
8
10
T. s.scripta T. s.elegans
C. pictabelli
Pseudemysconcinnaconcinna
3.3. Potenciar la presència de la tortuga de rierol (Mauremys leprosa)
dins la Reserva Natural de Fauna Salvatge de la Desembocadura
del Riu Gaià. Activitat a realitzar en funció de l’estatus de
l’espècie. (Inici previst del reforç poblacional durant la tardor
2006).
Selecció marcatge i alliberament en el marc de la reserva d’un
nombre de tortugues de rierol no inferior no superior a 30
exemplars.
3.4. Actuacions d’estudis i seguiments (Iniciats el 2006, prevista la
seva continuació durant els anys 2007 i 2008)
3.4.3. Avaluació de les accions de repoblació.
3.5. Actuacions de comunicació ambiental i formació. (Lliurament de
material informatiu als usuaris de l’espai protegit, i
desenvolupament de tasques d’educació medi ambiental in situ.)
CRARC (Centre de recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya) 12
BibliografiaBertolero A. & Canicio A., 2000. Nueva cita de nidificación en libertad de
Trachemys scripta elegans en Cataluña. Bol. Soc. Herpetol. Esp., 11(2): 84.
Bour, R. & Maran, J. 1999. Taxinomie de Mauremys leprosa
(Schweigger, 1812) dans le sud du Maroc (Reptilia, Chelonii, Bataguridae).
Manouria 2:22-52.
Cadi A. & Poly P., 1999. The introduction of the slider turtle (Trachemys
scripta elegans) in Europe: Competition for Basking sites with the european
pond turtle (Emys orbicularis). Proceedings of the IInd Symposium on Emys
orbicularis. Chelonii vol.2, 95-100.
Capelleres X. & Carretero M. A., 2000. Evidencia de reproducción con
éxito en libertad de Trachemys scripta en la Península Ibérica. Bol. Asoc.
Herpetol. Esp., 11: 34-35.
De Roa E. & Roig J. M., 1998. Puesta en hábitat natural de la tortuga de
Florida (Trachemys scripta elegans) en España. Bol. Asoc. Herpetol. Esp. 9:
48-50.
Fritz, U. 2001. Mauremys Gray, 1870-Bachschildkröten. In Fritz, U. (ed.)
Handbuch der Amphibien und Reptilien Europas: Land- und Sumpfschildkröten,
pp:35-42. Wiesbaden: AULA.
Fritz, U.; Fritzsch, G.; Lehr, E.; Ducotterd, J.-M. & Müller, A. 2005. The
Atlas mountains, not the strait of Gibraltar, as a biogeographic barrier for
Mauremys leprosa (Reptilia: Testudines). Salamandra 41:97-106.
Fritz, U.; Barata, M.; Busack, S.D.; Fritzsch, G. & Castilho, R. (2006).
Impact of mountain chains, sea straits and peripheral populations on genetic
and taxonomic structure of a freshwater turtle, Mauremys leprosa (Reptilia,
Testudines, Geoemydidae). Zoologica Scripta 35: 97-108.
Keller, C. & Busack, S.D. 2001. Mauremys leprosa (Schweigger, 1812)-
Maurische Bachschildkröten. In Fritz, U. (ed.) Handbuch der Amphibien und
Reptilien Europas: Land- und Sumpfschildkröten, pp:57-88. Wiesbaden: AULA.
Loveridge, A. & Williams, E.E. 1957. Revision of the African tortoises and
turtles of the suborder Cryptodira. Bulletin of the museum of Comparative
Zoology at Harvard College 79:1-19.
Llorente, G. A.; Montori, A.; Carretero, M. A.; Santos, X. (1995): Atlas
dels amfibis i rèptils de Catalunya i Andorra. Ed. El Brau. Figueres. 19 pp.
CRARC (Centre de recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya) 13
Martínez Silvestre A., Soler J., Solé R., Gonzàlez X., & Sampere X.,
1997. Nota sobre reproducción en condiciones naturales de la tortuga de
Florida (Trachemys scripta elegans) en Masquefa (Cataluña, España). Bol.
Asoc. Herpetol. Esp. 8: 40-42.
Pleguezuelos J. M., R. Márquez y M. Lizana, eds., (2002): Atlas y libro
rojo de los anfibios y reptiles de España. Dirección General de Conservación
de la Naturaleza- Asociación Herpetologica Española, Madrid, 584 pp.
Sampere X. & Úrios Nestor., 2004. Estat de les poblacions de tortuga de
rierol (Mauremis leprosa i tortuga de Florida (Trachemys scripta) a l’estany del
Remolar i maresma de les Filipines, RN Delta del Llobregat. Poster I Jornades
de les RRNN Delta del Llobregat. Generalitat de Catalunya. Departament de
Medi Ambient i Habitatge
Schleich, H. H. 1996. Beitrag zur systematik des formenkreises von
Mauremys leprosa in morokko. Teil I. Spixiana 22 (suppl.):29-59.
Wermuth, H. & Mertens, R. 1977. Liste der rezenten Amphibien und
Reptilien. Testudines, Crocodylia, Rhynconcephalia. Das Tierreich 100:1-174.
Wischuf, T. & Busack, S.D. 2001. Mauremys rivulata (Valenciennes in
Bory de Saint-Vincent, et al. 1833)-Ostmediterrane Bachschildkröten. In Fritz,
U. (ed.) Handbuch der Amphibien und Reptilien Europas: Land- und
Sumpfschildkröten, pp:89-110. Wiesbaden: AULA.
Wischuf, T. & Fritz, U. 2001. Mauremys caspica (Gmelin, 1774)-
Kaspische Bachschildkröten. In Fritz, U. (ed.) Handbuch der Amphibien und
Reptilien Europas: Land- und Sumpfschildkröten, pp:43-56. Wiesbaden: AULA.
Masquefa, 2006
CRARC (Centre de recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya) 14
