Programació Història Contemporànea

Història Contemporànea Curs 2008/2009

1r de Batxillerat

PROGRAMACIÓ

HISTÒRIA CONTEMPORÀNEA

1r BATXILLERAT

CURS 2008/2009

Professor: Manel Martínez


1r de Batxillerat

PROGRAMACIÓ HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA 1.- Introducció Resum decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del batxillerat Característiques generals de la matèria La història és una disciplina científica que té per objecte l’estudi de les societats del passat a partir de la crítica de fonts primàries i secundàries. A partir de la seva metodologia i de la seva didàctica desenvolupa diverses habilitats intel·lectuals pròpies del pensament abstracte i formal, com l’observació, la comprensió, l’anàlisi, la síntesi, l’argumentació, la interpretació i l’expressió sobre les estructures i els processos dels diversos entorns socials. Se li reconeix un alt valor educatiu perquè,a més de les capacitats que desenvolupa, contribueix a la formació de ciutadans i ciutadanes responsables i conscients de les seves obligacions amb la societat i col·labora de manera eficient en la construcció d’una ciutadania amb criteri propi que comprengui críticament la identitat pròpia i la pugui contextualitzar en un món global. La complexa realitat del món actual, sotmesa a canvis accelerats i a transformacions profundes derivades de l’aplicació de les noves tecnologies, dels progressos científics, de la globalització i de la interacció de fenòmens que s’esdevenen en marcs geogràfics allunyats del nostre entorn cultural però propers per mitjà de les tecnologies de la informació i la comunicació, exigeix que en la formació de l’alumnat de batxillerat s’hagi de dedicar una atenció especial a la comprensió dels processos que han configurat la societat en què viu, a fi de prendre consciència d’aquesta realitat i, així, poder adoptar decisions personals raonades per contribuir de manera activa i responsable a la construcció del futur. Des d’aquesta perspectiva, la història del món contemporani permet entendre el present com una fase d’un procés inacabat, que es configura a partir d’elements del passat sobre els que és possible actuar per modelar el futur. Pel seu objecte d’estudi, pel seu mètode i, especialment, per la seva funcionalitat com a disciplina científica, i pels valors que és susceptible de fer intervenir en el seu aprenentatge, la història del món contemporani col·labora en el procés de maduració intel·lectual i humana de l’alumnat. Aporta elements claus per ajudar l’alumnat a pensar històricament, potencia els valors de la solidaritat, de defensa de la llibertat i, també, els drets humans, la democràcia i la construcció de la pau. A través de la seva metodologia desenvolupa habilitats intel·lectuals pròpies del pensament abstracte i formal com l’observació, la comprensió, l’anàlisi, la síntesi, l’argumentació, la interpretació i l’expressió sobre les estructures i els processos dels diversos entorns socials. També ajuda a posar els fonaments que capaciten l’alumnat per accedir a estudis humanístics i socials de nivell superior i a la contextualització de tots els altres, ja que d’alguna manera tot el present científic respira i s’explica per la seva pròpia història. En aquesta nova etapa educativa, l’èmfasi està en la consciència de la complexitat i la parcialitat de les aproximacions al passat per mitjà d’una posició crítica i alhora una sensibilització pel fet cultural que porti implícit el respecte per la diversitat, el rebuig de la intolerància i la defensa decidida de l’equitat, la justícia i la llibertat. Caldrà en aquest punt considerar, fer visible i valorar la contribució de les dones en l’esdevenir històric, reflexionant sobre el procés de configuració dels papers socials assignats a les dones i els homes al llarg de la història i contribuint, en conseqüència, a una redefinició d’aquests rols en el marc d’una relació entre iguals.


1r de Batxillerat

Expressa en les capacitats d’identificació, anàlisi i interpretació d’esdeveniments i processos socials en el passat i, finalment, s’afegeix la dimensió ètica i d’autoreflexió sobre el propi procés aprenentatge. S’entén que les competències específiques no s’assoleixen si no es mobilitzen també en el procés didàctic els aprenentatges obtinguts per comprendre els problemes socials rellevants de l’actualitat analitzats des d’una perspectiva històrica . Per aquesta raó, el plantejament curricular dóna prioritat als continguts del segle XX. A més, així l’alumnat podrà contextualitzar millor els continguts de la matèria comuna d’història de segon curs. Competències específiques de la matèria Les competències específiques de la història són essencialment tres: la competència en la dimensió temporal de l’experiència social humana, la competència en la crítica de les fonts històriques i la competència social i cívica.

- La competència en la dimensió temporal de l’experiència social humana implica que l’alumnat conegui, identifiqui i apliqui a les informacions i fonts històriques les convencions cronològiques habituals, les formes de la seva representació i les categories temporals del temps històric (successió, durada, simultaneïtat i ritme). Això suposa, d’una banda, l’establiment de relacions entre els precedents i consegüents dels períodes del passat que s’estudien, així com les seves possibles connexions amb el temps actual, i, d’una altra, la iniciació en la capacitat de distingiri analitzar l’esdevenir històric de manera sincrònica, és a dir, la identificació de la interdependència de diversos factors històrics (econòmics, socials, polítics i culturals) en estructures i processos històrics concrets. Pensar en el temps també implica pensar en l’espai i tenir capacitat per relacionar els fets que es produeixen en un àmbit local amb situacions més generals. - La competència en la crítica de les fonts històriques pretén que l’alumnat, a més dels discursos estructurats sobre períodes històrics que s’ofereixen al seu coneixement, en verifiqui la veracitat mitjançant l’anàlisi de diverses fonts (textuals, icòniques, gràfiques, estadístiques, cartogràfiques, orals, etc.) i també que s’introdueixi alhora en el mètode de l’ historiador intentant establir fets i interpretacions del passat a partir del contrast i comparació de fonts dins d’algun dels models de la histografia actual. En definitiva, es tracta que l’alumnat sigui capaç de mobilitzar els coneixements obtinguts i les tècniques apreses davant de fonts de naturalesa primària i secundària dels períodes estudiats que siguin diferents a les presentades en les sessions lectives. Amb aquest aprenentatge l’alumnat haurà de disposar de les eines per accedir de manera lliure i crítica a fonts diverses i rigoroses per analitzar i comprendre la societat en què viu en la seva complexitat, interrogar-se sobre les causes dels problemes i plantejar possibles vies de solució. - La competència social i cívica es refereix al desenvolupament de la facultat de formar-se una consciència històrica, sentint-se partícips de la construcció de la realitat social mitjançant les diferents generacions, i de tenir interès a preservar les memòries plurals dels diferents protagonistes del passat. El fet de pensar-se com a éssers històrics implica saber-se membres d’un col·lectiu amb el qual es comparteix una història, un territori, unes tradicions i una determinada visió del món, oberta als altres. Aquesta competència implica, també, comprensió i respecte per la pluralitat i la diversitat social i cultural dins el marc de les institucions democràtiques. Aquestes capacitats tenen especialment raó de ser per orientar-se en un món globalitzat, complex i interconnectat, on cal cercar espais de referència comuns compatibles.

Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat

- Competències comunicatives - Competència en recerca i competència digital

Estructura dels continguts


1r de Batxillerat

Es proposa un bloc de continguts comuns on s’especifiquen les tècniques i les habilitats cognoscitives pròpies del mètode de la historiografia, d’alt valor intel·lectual i educatiu: les continuïtats i els canvis en l’esdevenir històric, la definició de problemes referits a un procés històric i la formulació d’hipòtesis de treball, l’obtenció, la interpretació i l’anàlisi crítica de la informació històrica a partir de l’ús de diverses tipologies de fonts i, finalment, l’elaboració de conclusions i explicacions coherents, tot emprant un llenguatge específic propi. L’aprenentatge d’aquestes estratègies es produeix de manera transversal al llarg de tots els temes, de manera que aquest bloc comú en la pràctica es treballa implicat en els altres blocs. L’àmbit cronològic de la història del món contemporani se situa en els segles XIX i XX i el món actual. Primer bloc: Antecedents del segle XIX. L’antic Règim Segon bloc: Segle XIX: les transformacions polítiques i econòmiques que van posar fi a l’antic règim, la formació dels estats liberals, el desenvolupament del capitalisme industrial i la seva internacionalització, la gènesi de la societat burgesa i del moviment obrer, etc. Convé que aquest bloc no representi més d’un terç del conjunt del desenvolupament del currículum, i Tercer i quart bolc ; Segle XX- XXI que constitueix, realment, la base de la contemporaneïtat a través de l’estudi de temes com les relacions internacionals i els grans conflictes bèl·lics, les crisis del liberalisme i l’ascens de l’ irracionalisme al poder, el procés de democratització del sistema polític, la transformació dels antics imperialismes, la consolidació de les superpotències i la seva determinació en l’ordre internacional, els processos d’expansió i desintegració del denominat socialisme real, el creixement i els desequilibris econòmics, els canvis i les desigualtats socials, sense oblidar la incorporació plena de les dones en els camps econòmic i polític, l’ impacte dels avenços cientificotècnics en la societat de consum o la transformació cultural recent, entre d’altres. El bloc cinquè es dedica a l’estudi de la història més recent, amb l’objectiu que l’alumnat pugui comprendre la realitat més immediata i els problemes que l’envolten i sigui capaç de transferir coneixements del passat per interpretar el present. Encara que l’enfocament temàtic considera principalment el nostre context més pròxim -l’europeu i el món occidental- una de les característiques distintives de la història contemporània és justament el seu abast mundial. Per comprendre les forces que modelen el nostre món convé adoptar una perspectiva on la dimensió internacional estigui present en l’anàlisi dels processos triats, quelcom que ajuda a comprendre els processos globals actuals. Connexió amb altres matèries La història té connexions amb les altres matèries comunes del batxillerat i, especialment, amb filosofia i ciutadania i amb ciències per al món contemporani, amb les quals comparteix continguts referits a la comprensió de la realitat social actual –construïda des dels processos històrics– en la seva complexitat, a l’assoliment d’habilitats per viure en societat segons els principis democràtics acceptats i al desenvolupament d’una responsabilitat cívica. Per la necessitat d’utilitzar correctament els registres orals i escrits de la llengua catalana, castellana i estrangeres en la selecció, procés i comunicació de resultats, la història vehicula, estimula i consolida també l’assoliment de les competències lingüístiques, especialment pel que fa a la descripció, exposició, interpretació i argumentació. En la mesura que en els seus procediments s’utilitza la lectura de fonts gràfiques i estadístiques, així com d’escales gràfiques i numèriques de les fonts cartogràfiques i s’hi realitzen càlculs, la història precisa i col·labora també al coneixement matemàtic. Finalment, per la utilització dels llenguatges icònics i audiovisuals, tant en la lectura de les fonts com en la comunicació de resultats, la història col·labora tant en l’ús de les TIC i de la MAV com en les matèries relacionades amb el llenguatge plàstic.


1r de Batxillerat

Consideracions sobre el desenvolupament del currículum

- L’ensenyament de la història s’ha de basar en l’ús de les fonts primàries i secundàries

- Evitar tant com es pugui, l’abús de les classes expositives i, de manera especial, la transmissió tancada de les interpretacions dels fets.

- Distinció entre els fets i les opinions com en la necessitat que les opinions en la

interpretació històrica no siguin equiparables a intuïcions, sentiments o prejudicis, sinó enunciats que han d’estar fonamentats en arguments ben construïts a partir de la crítica de fonts concretes.

- Estimular una forma d’ensenyament que fomenti un aprenentatge que faciliti les eines a

l’alumnat per accedir a les fonts de coneixement històric, per tal de “dialogar” amb el passat i interpretar-lo críticament, i prendre consciència alhora de les limitacions d’una disciplina que està en revisió constant.

- A més de les que habitualment presenten els materials didàctics, cal potenciar el treball

amb premsa, fonts d’arxiu, films -documentals i de ficció-, textos literaris, obres d’art i fonts orals, de manera que poden proposar-se treballs de caràcter interdisciplinari.

- Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, que afecta la funció del

professorat i l’aprenentatge de l’alumnat, reforçant la idea d’un aprenentatge més actiu i autònom, de forma individual i cooperativa, que possibilita la realització d’experiències en els camps de l’anàlisi social i la construcció de noves relacions socials, de la conservació i difusió del patrimoni històric i cultural i de la preservació de la memòria de la lluita

- -Transmetre i fonamentar valors com la solidaritat, el respecte per la diferència, la

multiculturalitat, l’educació per la pau i els drets humans i un posicionament decidit en pro de la justícia i de rebuig contra les diferents formes de desigualtat i discriminació.

- Espai d’intervenció de l’alumnat a proposta de diverses activitats sobre les fonts a i que

es puguin expressar i compartir els seus aprenentatges i també per identificar els components personals, socials i culturals que sovint condicionen les pròpies percepcions sobre els fets.

- Plantejar activitats d’indagació a partir de les fonts que comportin la necessitat d’arribar

a conclusions, individualment o en grup, a partir de la formulació d’hipòtesis de partença o d’objectius senzills clarament formulats.

- Aprenentatge autònom, així com l’autoregulació del procés d’aprenentatge.

Consideracions sobre l’avaluació

- Avaluació inicial –que pot consistir en un diàleg sobre el contingut de la unitat didàctica– per tal d’identificar les idees prèvies sobre les quals l’alumnat en construirà de noves a partir del discurs del professorat.

- Avaluació formativa a de seguir el procés d’aprenentatge de l’alumnat; en aquest cas

poden ajudar l’anotació del grau d’assoliment dels objectius en les intervencions i exercicis de l’alumnat o bé la realització de petites proves de correcció objectiva.

- L’avaluació sumativa, seguint tres principis fonamentals.

a) l’activitat d’avaluació ha de ser similar a les activitats proposades per a l’aprenentatge.


1r de Batxillerat

b) ha de referir-se a un o més objectius didàctics prèviament coneguts per l’alumnat. c) Diversificació els instruments d’avaluació per tal d’interpretar i valorar l’assoliment dels objectius des de diferents punts de vista i contextos.

Objectius La matèria d’Història contemporània del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents: 1. Conèixer i analitzar, situant-los adequadament en el temps i l’espai, els fets i esdeveniments rellevants de la història del món contemporani -segles XIX, XX i XXI-, valorant la seva significació històrica i les seves repercussions en el present. 2. Comprendre i interrelacionar alguns dels principals processos econòmics, socials, polítics, culturals i tecnològics que configuren la història recent, identificant els seus trets més significatius i les seves interrelacions, i analitzant els factors que els han conformat. 3. Adquirir una visió global del món contemporani que, conjugant la dimensió local i internacional en l’explicació dels processos, faciliti l’anàlisi de les situacions i dels problemes del present, considerant tant els antecedents històrics com les relacions d’interdependència. 4. Valorar la història com a disciplina i l’anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració, i emprar el coneixement històric per argumentar les pròpies idees i revisar-les de forma crítica, tenint en compte noves informacions i superant estereotips i prejudicis. 5. Buscar, seleccionar, interpretar i contrastar informacions procedents de diverses fonts històriques i les proporcionades pels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació, tractar-les de forma convenient per tal d’establir hipòtesis de treball i elaborar explicacions històriques aplicant el vocabulari específic de la història contemporània amb precisió i rigor. 6. Realitzar activitats d’indagació i síntesi en què s’analitzin, contrastin i integrin informacions diverses, valorar el paper de les fonts i els diferents punts de vista dels historiadors, i comunicar el coneixement històric adquirit a través de diversos suports i amb el rigor intel·lectual requerit. 7. Mantenir una actitud solidària davant dels problemes socials del món d’avui, tot rebutjant les desigualtats i la intolerància i valorant la pau, els drets humans i la democràcia com a drets fonamentals de tots els éssers humans. 8. Desenvolupar un pensament crític i creatiu, analitzant els problemes socials rellevants i proposant solucions i alternatives a través el diàleg, l’empatia i la cooperació. Connexió amb altres matèries Història

- Localització en el temps i en l’espai dels processos, estructures i esdeveniments rellevants d’època contemporània a escala local, europea i mundial.

Filosofia i ciutadania

- Caracterització del poder polític, l’estat de dret i la democràcia. Història de la filosofia.

- Valoració dels corrents filosòfics en la construcció dels valors individuals i socials d’època contemporània.

Ciències per al món contemporani

- Avenços cientificotècnics, societat de consum i impacte mediambiental.


1r de Batxillerat

Àmbit de llengües. Cultura audiovisual - Ús de tècniques i estratègies per organitzar i sistematitzar la informació. - Elaboració del discurs propi de la història a partir de les competències lingüístiques orals i escrites (descripció, explicació, justificació interpretació i argumentació) i de llenguatges icònics i audiovisuals.

Geografia. Economia.

- Anàlisi de l’evolució històrica de l’economia mundial a partir de la interpretació dels principals indicadors socio-econòmics. Anàlisi dels fenòmens des de diverses escales geogràfiques. - La globalització econòmica i les seves conseqüències. Les institucions supraestatals (europees i mundials) que determinen polítiques econòmiques i socials. - Les grans àrees socioeconòmiques i geopolítiques, els nous centres de poder i els desequilibris.

Història de l’art. Història de la música i la dansa. Literatura universal

- Context històric dels moviments estètics i literaris d’època contemporània. Matemàtiques aplicades a les ciències socials

- Obtenció i interpretació de fonts gràfiques i estadístiques aplicades a l’anàlisi de fenòmens històrics.

Continguts Continguts comuns per a tots els blocs · Localització en el temps i en l’espai dels processos, estructures i esdeveniments més rellevants de la història del món contemporani. Utilització de la representació gràfica del temps històric pel que fa a successions i simultaneïtats. Identificació de continuïtats i canvis en la successió de diversos períodes o moments històrics. · Identificació dels components econòmics, socials, polítics i culturals, que intervenen en els processos històrics i anàlisi de les interrelacions que s’hi donen per tal d’elaborar explicacions sobre els fets. · Identificació de les causes i les conseqüències dels fets històrics i dels processos d’evolució i de canvi que són rellevants per a la història del món contemporani i en la configuració del món actual. · Valoració del paper dels homes i les dones, individualment i col·lectiva, com a subjectes de la història i exercitació de l’empatia històrica. · Recerca, obtenció i selecció d'informació a partir de fonts diverses (documents històrics, textos historiogràfics, fonts iconogràfiques, informacions proporcionades pels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació, etc.) Processament i interpretació de la informació obtinguda, tot comprovant la validesa de les hipòtesis formulades. · Realització de treballs de síntesis o d'indagació, utilitzant informació de fonts històriques diverses, analitzant-les, contrastant-les i valorant les diferents interpretacions; i comunicació dels resultats d’una recerca -individual o en grup combinant diferents formes d'expressió, incloses les possibilitats que proporcionen les TIC, i fent un ús correcte del llenguatge i del vocabulari històric pertinent. · Valoració dels Drets Humans i rebuig de qualsevol forma d'injustícia, discriminació, domini o genocidi. Assumpció d'una visió critica cap a les situacions injustes i valoració del diàleg i de la recerca del consens per a la resolució de conflictes. Transformacions en el segle XIX


1r de Batxillerat

· Anàlisi i sistematització de les principals transformacions econòmiques, socials, culturals i polítiques operades a Europa a finals del segle XVIII i inicis del segle XIX com a punt de partença de l’evolució històrica posterior, fent referència als principis i característiques bàsiques de l’Antic Règim. Valoració argumentada de les continuïtats i canvis respecte de l’Antic Règim. · Identificació i anàlisi, a partir de fonts textuals, dels canvis polítics derivats dels valors de la independència dels Estats Units i de la revolució francesa; així com dels trets bàsics de les tres línies polítiques i ideològiques bàsiques del segle XIX: absolutisme, liberalisme i nacionalismes. · Descripció i explicació dels aspectes més importants del procés d’industrialització, especialment de la segona fase de la revolució industrial i de les seves conseqüències socials. · Caracterització de l’origen i l’ evolució del moviment obrer durant el segle XIX. Comparació de les dues grans línies ideològiques del moviment obrer (socialisme i anarquisme) a partir de diferents fonts documentals. · Establiment de la causalitat múltiple del fenomen colonial del segle XIX, Descripció, anàlisi, caracterització i sistematització dels principals imperis colonials a partir de diverses representacions cartogràfiques. · Explicació de la interrelació entre l’imperialisme, l’expansió colonial i la carrera armamentística produïda a la vigília de la Primera Guerra Mundial. L’època dels grans conflictes internacionals (1914-1945) · Establiment, identificació i anàlisis de les causes i les conseqüències de la Primera Guerra Mundial. Descripció dels trets bàsics de l’evolució del conflicte. . Anàlisi i valoració del procés d’organització de la pau, per mitjà dels textos legals més rellevants. · Descripció de la nova situació política i territorial d’Europa i de la nova organització econòmica mundial sorgida després de la Primera Guerra Mundial, especialment pel que fa als factors de declivi del “vell continent”. · Anàlisi i sistematització dels processos polítics i socials que van derivar en les revolucions russes de 1917 i la posterior formació de la URSS. · Identificació, anàlisi i valoració de les característiques de les dictadures totalitàries dels estats feixistes dels anys trenta per mitjà de l’anàlisi i valoració d’algunes de les seves fonts documentals més representatives. · Identificació i explicació de les manifestacions externes i de l’abast del crac del 29, les alternatives intervencionistes i la definició del nou model neocapitalista per mitjà de l’anàlisi de dades estadístiques i gràfics. Establiment de relacions entre la crisi econòmica i l’auge dels feixismes. · Anàlisi de l’evolució de les mentalitats i de la condició femenina en el període d’entreguerres a partir de fonts i documents de caràcter literari, filosòfic i artístic de l’època i establint les relacions explicatives pertinents amb el context històric general. · Identificació de les relacions internacionals, tot establint les causes de la Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències. Descripció, a partir de fonts diverses, de la situació de la població civil durant la contesa. Explicació de l’holocaust i valoració de la cultura de la pau, entesa com l’absència de violència en totes les seves formes: guerra, injustícia i vulneració de drets humans. El món durant la segona meitat del segle XX


1r de Batxillerat

· Identificació i explicació de la influència de les dues potències hegemòniques en finalitzar la Segona Guerra Mundial. Establiment de les causes de la formació de blocs i de la guerra freda, analitzant els principals conflictes de la guerra freda · Anàlisi de l’evolució política i econòmica dels dos blocs fins a l’esfondrament del comunisme a l’Europa de l’est. · Identificació i explicació de les causes del procés de descolonització. Situació cronològica i geogràfica dels nous espais i sistematització de la seva evolució històrica, tot identificant els principals conflictes culturals, econòmics, socials i polítics.. · Explicació dels diferents estadis de desenvolupament a escala mundial, tot manifestant una actitud crítica envers les desigualtats del món. · Identificació de l’origen i de les principals etapes de la construcció de la Unió Europea. Descripció dels principals organismes, institucions i polítiques desenvolupades i identificació dels nous reptes. · Identificació de les funcions d’algunes organitzacions supranacionals, tot valorant críticament, i a partir de determinades actuacions, la seva significació i el paper que juguen en les relacions internacionals. · Anàlisi i sistematització dels principals canvis cientificotècnics i la seva influència en l’economia i en la vida quotidiana de les societats. Anàlisi de l’evolució de les mentalitats, costums i creences. Valoració de l’evolució de la condició femenina, identificant assoliments i reptes pendents i rebutjant situacions de violència de gènere. El món actual · Localització i caracterització dels principals centres de poder polític i econòmic del món actual. Anàlisi crític del nou ordre mundial. Identificació dels reptes de les democràcies actuals, valoració de la necessitat de preservar la memòria històrica de la lluita per la democràcia i reconeixement de les diverses formes de participació ciutadana. · Identificació dels focus de conflicte del món actual, tot relacionant les seves causes amb els factors històrics, anàlisi de situacions concretes d’injustícia, desigualtat i discriminació i coneixement dels mecanismes per combatre l’incompliment i violació dels drets humans. Valoració del diàleg i la cooperació com a formes pacífiques de resolució dels conflictes. · Caracterització i explicació de la distribució actual de “l’Estat del benestar”. Identificació, anàlisi i valoració argumentada de la desigualtat al món, tot destacant les seves causes i les seves repercussions. · Anàlisi i valoració de l’impacte del desenvolupament científic i tecnològic i de la importància dels mitjans de comunicació en el món actual, tot destacant la incidència en les formes de vida, costums i mentalitats. · Anàlisi i valoració argumentada del fenomen de la globalització i les seves conseqüències. Identificació dels nous reptes i plantejament de solucions alternatives, des d’una actitud dialògica i en coherència amb els principis bàsics de convivència i respecte per la pluralitat. 2.- Temporalització.

- 1er Trimestre Bloc 1. Els orígens del món contemporani.

Unitat 1.- L’Europa de l’Antic Règim. Unitat 2.- La Revolució Industrial. Unitat 3.- Liberalisme i nacionalisme.


1r de Batxillerat

Unitat 4.- El moviment obrer (1789-1914). Unitat 5.- La dominació europea del món (1870-1914)

Bloc 2. Tensions i conflictes en la primera meitat del segle XX.

Unitat 6.- La Primera Guerra Mundial ( 1914-1918).

- 2n Trimestre

Bloc 2.- Tensions i conflictes en la primera meitat del segle XX. Unitat 7.- La Revolució soviètica i l’URSS (1917-1941). Unitat 8.- L’economia del període d’entreguerres (1918-1939). Unitat 9.- Democràcia i totalitarisme (1918-1939). Unitat 10.- La Segona Guerra Mundial ( 1939-1945).

Bloc 3.- El món Bipolar. Unitat 11.- La Guerra Freda i la Política de Blocs (1945-1991). - 3r Trimestre Unitat 12.- Descolonització i Tercer Món ( 1945-1991) Unitat 13.- El món dividit en blocs (1945-1991)

Bloc 4.- El món actual Unitat 14.- La formació de la Unió Europea. Unitat 15.- Geopolítica del món actual Unitat 16.- Desenvolupament tecnològic, globalització i canvi social.

El nombre d’hores lectives de la matèria és de 4 hores setmanals de classe presencial, tanmateix d’acord amb les competències bàsiques i el objectius de la matèria en relació a l’ús de les TIC el professor ha elaborar una pàgina web http://www.xtec.es/~mamartin/ i disposa d’un espai amb la plataforma Moodle on hi hauran diverses activitats que els alumnes han de treballar i presentar a través mitjans on-line. 3.- Materials de treball Per facilitar el treball de l’alumnat s’utilitza un llibre de text, concretament el Economia Batxillerat de Anxo Penalonga Sweers. Editorial Mc Granw Hill, Madrid 2008 També, s’utilitzaran activitats escrites elaborades per professor, les activitats de la web del professor http://www.xtec.es/~mamartin/ i material de presentació audiovisual (presentacions amb Power Point i pel·lícules ). Així com el programa Moodle

4.- Metodologia de treball El mètode del procés aprenentatge es fonamenta en el constructivisme.

En pedagogia, es denomina constructivisme a un corrent que afirma que el coneixement de totes les coses és un procés mental de l'individu, que es desenvolupa de manera interna conforme l'individu obté la informació i interactua amb el seu entorn.

Considera que l'apreciació i memorització de símbols, així com les relacions lògiques entre ells, no és realment coneixement. El constructivisme considera que el veritable coneixement de les coses és l'estructura mental individual generada de la interació amb el mitjà.


1r de Batxillerat

El constructivisme es basa en el principi de que l'apreciació de la realitat és completament diferent per dos individus diferents, encara que les condicions d'aprenentatge siguin semblants, degut a que no és possible crear condicions perfectament iguals en la ment de dos subjectes diferents. Els corrents constructivistes van marcar una concepció individual del món i li van donar força a la individualitat humana.

D’acord amb aquesta teoria, s’utilitzaran diverses formes, es important que siguin variades, de treball des de l’exposició oral del professor, exposicions amb Power-point, elaboració de material per part de alumne individualment i en grup (elaboració d’un diari coetani a un esdeveniment històric, explicant-lo), activitats escrites del professor i del llibre, i finalment una exposició oral del tema a classe. Tots aquests procés amb l’objectiu que l’alumne construeix el seu propi coneixement dels processos històrics i la seva interiorització personal. També, els alumnes treballaran de forma autònoma a partir dels objectius i les activitats que el professor fixarà per unitat. També aquest principi pedagògic s’aplicarà en procés d’ensenyament-aprenentatge que es realitzi on-line mitjançant el programa de Moodle.(nou ambient d’aprenetege semipresencial i no presencial) També, s’incidirà amb diversos mètodes d’elaboració i presentació de la informació: quadres sinòptics, mapes, dibuixos, esquemes, resum, redaccions, material audiovisual,etc. A la majoria de les unitats és proposa una pel·lícula o documental per visualitzar o comentar, d’acord amb l’evolució del curs es farà o no.

5.- Avaluació – Fases de l'avaluació: - Avaluació inicial: que es tara sempre a l' inici del crèdit té com objectiu conèixer la situació de partida de l'alumne/a per adequar l'ajut educatiu a les seves necessitats. - Avaluació formativa: és realitza durant el conjunt de la practica educativa, concretament a traves de les activitats d'ensenyament-aprenentage que l'alumne/a desevolupar a classe. Durant aquest procés observa si els continguts de les activitats s' adeqüen als objectius previstos i recollim la informació necessària per valorar l'ajut a l'alumne/a. - Avaluació sumativa: donarà informació sobretot de les capacitats assolides per l'alumnat al final del crèdit i permetrà donar una qualificació numèrica. D’acord amb la decisió del Departament de Departament d e Ciències Socials en l’avaluació sumativa per crèdit es tindrà en compte el següent. L’assoliment del objectius i de les competències és mesuraran en l’avaluació sumativa (nota final del trimestre) mitjançant la valoració numèrica (1 a 10) de diverses activitats escrites i orals: proves escrites, activitats presencials a classe (preguntes, participació...), activitats escrites, elaboració del dossier, activitats elaborades i presentades on-line. La nota final numèrica serà la mitjana aritmètica de totes les valoracions numèriques realitzades pel professor. Es important remarcar que tindrà el mateix valor les activitats realitzades durant el procés d’enseyament-aprenentatge que el resultat fina, Concretament per fer la valoració final es tindrà en compte:

a) proves escrites. Cada prova constarà de les següents preguntes: objectives (V o F o d’elecció), de relació de conceptes, d’elaboració de respostes, de definicions de termes històrics, de causalitat, de comentaris de textos i imatges, d’identificació de personatges, de fets, etc, i de cronologia.

b) Activitats escrites individuals o en grups presencial (del llibres o del professor).


1r de Batxillerat

c) Activitats ON-LINE de la web del professor. d) Exposició orals a classe de temes. e) Presentació de treballs escrits o amb altres medis audiovisuals. f) Observacions del professor.

La mitana aritmètica d’aquestes notes representarà el 90 %, el 10 % restan serà la nota d’actitud

6.- Programació per Unitats

Bloc 1.- El orígens del món contemporani

Unitat 1.- Europa de l’Antic Règim Objectius didàctics

• Conèixer les transformacions socioeconòmiques de l'Europa de l'antic Règim.

• Conèixer els problemes derivats de l'estancament agrícola i del repartiment desigual de les terres a la societat de l'antic Règim.

• Reconèixer els diferents tipus d'explotacions agrícoles i els impostos als quals estaven sotmesos els pagesos.

• Explicar les característiques de la indústria i de les manufactures tradicionals.

• Valorar el paper del comerç marítim al segle XVIII i les polítiques mercantilistes que van aplicar les monarquies absolutes per afavorir les exportacions.

• Analitzar la jerarquització de la societat estamental, identificant els drets i deures dels grups privilegiats i no-privilegiats.

• Sintetitzar les causes que van desencadenar la caiguda de l'antic Règim.

• Identificar les bases teòriques i els principals pensadors de la Il·lustració.

• Reconèixer els intents reformistes del despotisme il·lustrat.

• Analitzar i interpretar esquemes, gràfiques, quadres estadístics, textos i mapes. Continguts

• L'economia de l'antic Règim.

• La societat estamental i la demografia de l'antic Règim.

• L'absolutisme monàrquic.

• La limitació a l'autoritat real. El model anglès.

• La crisi de l'antic Règim.

• Les idees de la Il·lustració. El despotisme il·lustrat.

• Establiment de les relacions entre els aspectes polítics i socioeconòmics que van desencadenar el final de l'antic Règim.

• Localització, en un eix cronològic, dels fets i esdeveniments històrics més rellevants de la història d'Europa en els segles XVII i XVIII.

• Descripció de les característiques de la societat estamental.

• Lectura, comentari i síntesi de diferents textos històrics.

• Elaboració d'un mapa conceptual sobre la crisi de l'antic Règim.

• Identificació i explicació de conceptes històrics.

• Formulació i contrast d'hipòtesis a partir de les fonts documentals.


1r de Batxillerat

• Adquisició i aplicació del vocabulari històric específic d'aquest període. Criteris d’avaluació

• Comprovar que coneixen les característiques de la producció agrícola i l'economia de base senyorial de l'antic Règim.

• Descobrir si saben explicar les principals transformacions socials i econòmiques que van tenir lloc a l'Europa de l'antic Règim.

• Valorar si coneixen les característiques de la indústria i les manufactures tradicionals.

• Veure si saben analitzar les característiques del comerç marítim al segle XVIII i les causes de les polítiques mercantilistes aplicades per les monarquies absolutes.

• Comprovar que coneixen l'estructura piramidal de la societat estamental i que identifiquen els drets i deures dels diferents grups socials.

• Confirmar que coneixen les característiques de l'absolutisme monàrquic.

• Observar si valoren la importància històrica de la Declaració de Drets i l'ampliació de poders del Parlament, a l'Anglaterra del segle XVII.

• Assegurar-se que saben explicar els postulats defensats pels pensadors de la Il·lustració i que reconeixen els intents reformistes del despotisme il·lustrat.

• Constatar que coneixen les causes i les conseqüències de la caiguda de l'antic Règim.

• Observar si saben utilitzar la informació de gràfiques, sèries estadístiques, mapes històrics... per obtenir informació fiable sobre els aspectes estudiats.

• Verificar que saben analitzar fonts i documents per conèixer l'evolució de les formes de vida i de les mentalitats al segle XVIII.

Competències bàsiques

• Competència en comunicació lingüística . Està contemplada en l'anàlisi i comentari de textos històrics dels segles XVII i XVIII; i en la definició de conceptes relacionats amb la societat de l'antic Règim . Pregunta Professor i redacción escrita.

• Competència en el tractament de la informació i com petència digital . Es desenvolupa en les activitats que proposen l'anàlisi de mapes històrics de l'Europa de final del segle XVIII, i en les quals s'analitzen taules i gràfiques que contenen dades sobre l'economia i la demografia de l'antic Règim. Treball on-line.

Activitats

- LLibre

- Professor: On-line, Classe: divisió convencional de la història, Pregunta. Unitat 2.- La revolució industrial Objectius didàctics

• Conèixer les principals transformacions que es van produir a la Gran Bretanya com a conseqüència de la primera Revolució Industrial.

• Identificar els avenços tècnics de la Revolució Industrial i reconèixer els sectors industrials capdavanters.


1r de Batxillerat

• Explicar les causes del creixement demogràfic del segle XVIII.

• Conèixer els canvis que va experimentar el sector agrari com a conseqüència de les transformacions dels sistemes de conreu i la nova estructura de propietat.

• Reconèixer els factors que van estimular la mecanització de la indústria tèxtil i els seus efectes en l'increment de la producció.

• Entendre el procés d'expansió de la industrialització a Europa i descriure les seves característiques i particularitats en cada país.

• Valorar la importància del capital i de les inversions en l'economia industrial.

• Explicar la doctrina del liberalisme econòmic i identificar als seus defensors.

• Comprendre el funcionament del capitalisme industrial i els canvis que es van produir en l'organització del treball.

• Entendre el poder econòmic i polític de la burgesia a la societat industrial, i reflexionar sobre les condicions sociolaborals de la classe obrera.

• Descriure el creixement de les ciutats derivat de la industrialització i les transformacions que va experimentar l'estructura familiar.

Continguts

• La Revolució Industrial a la Gran Bretanya.

• Transformacions agràries i creixement demogràfic.

• L'expansió de la industrialització.

• El liberalisme econòmic.

• El capitalisme industrial i el poder de la burgesia.

• La classe obrera. Condicions laborals.

• La societat urbana. Del camp a la ciutat.

• La supervivència de la societat de l'antic Règim.

• Anàlisi de taules estadístiques i gràfiques amb dades econòmiques i demogràfiques.

• Descripció de l'estructura social britànica i del pes dels diferents grups socials.

• Comparació de les característiques de diferents sistemes de conreu.

• Anàlisi de les causes i les conseqüències de la mecanització industrial.

• Localització geogràfica del procés d'expansió de la industrialització.

• Comparació de l'evolució demogràfica rural i urbana al llarg del segle XIX.

• Lectura, interpretació i síntesi de diferents textos històrics i literaris.

• Observació, anàlisi i interpretació de la informació continguda en esquemes, dibuixos, croquis i gravats de l'època.

• Anàlisi d'una sèrie estadística sobre la producció de filats de cotó.

• Formulació i contrast d'hipòtesi a partir de les fonts documentals treballades; argumentació de les opinions personals.

• Ordenació cronològica de les innovacions tècniques de la Revolució industrial.

• Elaboració d'un mapa conceptual i utilització del vocabulari d'aquest període. Criteris d’avaluació

• Descobrir si coneixen les transformacions i els avenços tècnics que van tenir lloc a la Gran Bretanya, com a conseqüència de la primera Revolució Industrial.


1r de Batxillerat

• Constatar que analitzen adequadament els factors que van permetre l'augment de la productivitat i el creixement demogràfic al segle XVIII.

• Comprovar que coneixen els canvis que es van produir en el sector agrari amb la introducció dels nous sistemes de conreu i la nova maquinària agrícola.

• Verificar que coneixen els sectors capdavanters del procés d'industrialització i les principals innovacions tècniques incorporades.

• Observar si comprenen el procés d'expansió de la industrialització a Europa i distingeixen les particularitats en el desenvolupament de cada país.

• Comprovar que valoren la importància del capital en l'economia industrial.

• Confirmar que han entès les bases teòriques del liberalisme econòmic.

• Constatar que saben explicar el funcionament del capitalisme industrial i els canvis que va provocar en el sistema fabril i en l'organització del treball.

• Observar si són conscients del domini exercit per la burgesia en el sistema industrial, i si reflexionen sobre les condicions sociolaborals de la classe obrera.

• Comprovar que entenen l'evolució de la societat urbana i els canvis experimentats en l'estructura familiar com a resultat de la industrialització, i que reconeixen la supervivència de la societat de l'antic Règim en l'Europa del segle XIX.

• Veure si saben analitzar documents històrics i literaris, mapes, gràfiques i gravats per conèixer l'evolució social i econòmica d'aquest període.

• Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica i que participen en debats amb una actitud crítica i constructiva.


• Competència en comunicació lingüística . Està contemplada en l'anàlisi i el comentari de textos històrics del segle XIX i en la definició de conceptes relacionats amb els avenços tècnics de la Revolució industrial. Redactar un text en resposta a una pregunta del professor.

• Competència en el tractament de la informació i com petència digital . Es treballa mitjançant l'anàlisi de sèries estadístiques i gràfiques sobre l'evolució demogràfica i econòmica de Gran Bretanya durant la Revolució industrial. Treball on-line.

Activitas:

- Llibre

- Professor: On- line, fris cronòlogic segle XIX.

Unitat 3. Liberalisme i nacionalisme

Objectius didàctics

• Descriure les causes sociopolítiques i econòmiques que van afavorir la Revolució i la situació de la societat francesa en vigílies d'aquest esdeveniment.

• Identificar cronològicament les diferents fases de la Revolució i valorar les seves repercussions a llarg termini.

• Identificar el procés de sorgiment del bonapartisme.

• Analitzar el desenvolupament de l'Imperi Napoleònic

• Analitzar l'època de la Restauració i comprendre el seu contingut ideològic-polític.

• Descriure les diferents fases de la revolució liberal i entendre les conseqüències que va tenir en els diferents països europeus.


1r de Batxillerat

• Comparar el mapa d'Europa del Congrés de Viena i el posterior a 1848.

• Contrastar i valorar críticament les justificacions i les posicions, de l'època i actuals, a favor i en contra del nacionalisme.

• Entendre els processos d'unificació política d'Itàlia i Alemanya.

• Formular hipòtesis explicatives a les preguntes plantejades sobre la realitat històrica, formant-se una opinió fonamentada a les fonts consultades.

• Utilitzar correctament el vocabulari històric d'aquest període. • Participar en discussions i debats amb una actitud crítica i constructiva.

Continguts

• La Revolució Francesa.

• L'Imperi napoleònic.

• La Restauració

• La revolució liberal.

• El nacionalisme i la construcció dels estats nacionals.

• El procés d'unificació d'Itàlia.

• El procés d'unificació d'Alemanya.

• Identificació de les transformacions socials, econòmiques i polítiques de la Revolució Francesa.

• Anàlisi de les causes que van conduir a la mobilització del pagesia.

• Reconeixement de l'estructura política de la Constitució de 1791 i 1973.

• Localització en un mapa de l'Imperi napoleònic.

• Anàlisi de textos històrics i de quadres de l'època sobre la personalitat de la figura històrica de Napoleó.

• Interpretació del mapa d'Europa durant el Congrés de Viena.

• Identificació de les diferents etapes de la revolució liberal i de la seva incidència sobre el sistema polític de la Restauració.

• Definició del concepte de nacionalisme.

• Anàlisi de mapes històrics sobre la unificació d'Itàlia i d'Alemanya.

• Lectura i interpretació de documents històrics del període estudiat.

• Observació, anàlisi i interpretació de la informació continguda en gravats, quadres i caricatures d'aquesta època.

• Adquisició i aplicació del vocabulari històric específic d'aquest període.

Criteris d’avaluació

• Comprovar que coneixen les causes de la Revolució Francesa, les seves fases principals i les seves transformacions socials, polítiques i econòmiques més importants.

• Descobrir si comprenen les causes del sorgiment del bonapartisme en el context de l'última etapa de la Revolució Francesa.

• Constatar que comprenen el concepte de Restauració i les implicacions polítiques de la seva ideologia.

• Veure si coneixen els esdeveniments més assenyalats de la revolució liberal.


1r de Batxillerat

• Confirmar que valoren críticament les justificacions i les posicions, pròpies de l'època i les que s'emeten en l'actualitat, a favor i en contra del nacionalisme.

• Comprovar que coneixen com es van produir els processos d'unificació política d'Itàlia i Alemanya.

• Observar si saben relacionar els fets històrics estudiats amb les causes de determinats conflictes que tenen lloc en l'actualitat.

• Veure si analitzen correctament la informació continguda en documents històrics, gràfiques, gravats i caricatures amb informació sobre aquest període històric.

• Comprovar que són capaços de formular hipòtesi explicatives sobre la realitat històrica, formant-se una opinió fonamentada a les fonts consultades.

• Verificar que participen en debats amb una actitud constructiva i tolerant.


• Competència en el tractament de la informació i com petència digital . Es desenvolupa mitjançant l'elaboració d'un quadre sinòptic que requereix buscar informació en diferents fonts de consulta. Treball on-line

• Competència en comunicació lingüística . Està contemplada en l'anàlisi i comentari de textos històrics dels segles XVIII i XIX; i en la definició de conceptes relacionats amb els personatges i els fets de les etapes històriques estudiades.

• Competència artística i cultural . Es treballa mitjançant l'anàlisi i comentari d'un document iconogràfic: La llibertat guiant al poble, d'E. Delacroix.

Activitats:

- Llibre

- Professor: Power-Point, Pregunta.

Unitat 4.- El moviment obrer (1789-1914)


• Analitzar les condicions de vida del proletariat al segle XIX, comparant-les amb l'estil de vida de la burgesia industrial i de les noves classes dirigents.

• Reconèixer les causes de la conflictivitat laboral del moviment obrer i el sorgiment de les primeres formes d'associacionisme i de sindicalisme.

• Explicar les característiques de moviments com el ludisme i el cartisme, i saber contextualizar-los a l'espai i el temps.

• Entendre els postulats teòrics del socialisme utòpic.

• Descriure les relacions entre la burgesia liberal i el moviment obrer sorgits de les revolucions de 1848.

• Conèixer les bases de la teoria marxista, les seves obres i els seus principals defensors.

• Valorar els elements de crítica social de l'anarquisme i la línia d'actuació dels moviments anarquistes al llarg del segle XIX.

• Explicar les causes que van provocar la creació de la Primera Internacional.

• Analitzar les causes que van portar al naixement del sindicalisme de masses i a la formació dels partits socialistes durant l'últim terç del segle XIX.


1r de Batxillerat

• Conèixer com va evolucionar l'anarquisme a final del segle XIX, prestant especial atenció al procés de configuració de l'anarcosindicalisme.

• Comparar els postulats defensats pels diferents corrents ideològics socialistes de final de segle mitjançant l'anàlisi i comentari de textos històrics.

• Entendre el paper de la Segona Internacional en l'evolució del socialisme.

• Realitzar treballs de grup i participar en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant.

Continguts

• Els orígens del moviment obrer: els problemes socials de la Industrialització.

• Les primeres organitzacions sindicals.

• El socialisme utòpic, el marxisme i l'anarquisme.

• L'Associació Internacional de Treballadors.

• L'expansió del moviment obrer.

• Les tendències ideològiques socialistes i la Segona Internacional.

• Observació, anàlisi i interpretació de la informació continguda en gravats, quadres, fotografies i cartells propagandístics d'aquest període.

• Interpretació de diferents cartes i textos històrics de l'època.

• Comparació de l'ideari de diferents corrents ideològics.

• Observació i interpretació d'una taula sobre l'evolució de l'afiliació sindical obrera durant la segona dècada del segle XX.

• Anàlisi de l'evolució de la legislació laboral a Espanya, de final del segle XIX a la segona dècada del segle XX.

• Localització de la implantació les Trade Unions a la Gran Bretanya.


• Formulació i contrast d'hipòtesis a partir de les fonts treballades.

• Comunicació de la informació mitjançant debats i diàlegs; i de les conclusions, mitjançant quadres-resum i treballs.

• Argumentació de les conclusions elaborades i de les opinions personals.


• Comprovar que reflexionen sobre les condicions de vida i l'explotació laboral de la classe obrera al llarg del segle XIX.

• Observar si saben sintetitzar les principals reivindicacions de la classe obrera, i si expliquen correctament les causes de les revoltes del moviment obrer i el sorgiment de les primeres formes d'associacionisme i de sindicalisme.

• Descobrir si reconeixen les principals reivindicacions de moviments socials com el ludisme i el cartisme, i si saben contextualizar-les en el temps i l'espai.

• Confirmar que coneixen els principis fonamentals del socialisme utòpic, el marxisme i l'anarquisme, així com la seva evolució al segle XIX.

• Comprovar que coneixen les relacions sorgides entre la burgesia liberal i el moviment obrer després de les revolucions de 1848.


1r de Batxillerat

• Veure si enumeren les causes del naixement del sindicalisme de masses i de la formació dels partits socialistes durant l'últim terç del segle XIX.

• Assegurar-se que coneixen les particularitats i els interessos dels diferents corrents ideològics del socialisme de final de segle.

• Veure si entenen el paper de la Segona Internacional en l'evolució del socialisme.

• Observar si analitzen correctament la informació continguda en documents històrics, gràfiques, gravats, quadres i fotografies d'aquest període històric.

• Comprovar que són capaços de formular hipòtesi explicatives sobre la realitat històrica i que participen en debats amb una actitud crítica i constructiva.


• Competència en comunicació lingüística . Està contemplada en l'anàlisi i comentari de textos històrics sobre diferents aspectes del moviment obrer; i en la definició de conceptes relacionats amb els sindicats i els partits obrers.

• Competència en el tractament de la informació i com petència digital . Es desenvolupa mitjançant l'anàlisi de sèries estadístiques, cartells i caricatures de l'època. Treballar on-line

• Competència emocional . Es treballa de forma transversal en les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o en petits grups. Significa el desenvolupament de les habilitats d'escolta activa, empatia, respecte pel torn de paraula i valoració de les opinions diferents de la pròpia. Treballr grup

• Competència artística i cultural . Es practica mitjançant l'anàlisi i comentari de diferents tipus de documents iconogràfics: litografies, gravats i pintures.Comentar la pel·licula “Germinal”

• Autonomia i esperit emprenedor . Es promou el seu desenvolupament en les activitats que requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: comentari de textos, anàlisi de mapes, etc.Treball en grup.

Activitats:

- Professor: power-point. Pel·lícula “Germinal”

Unitat 5.- La dominación europea del món

Objectius

• Reconèixer les innovacions tècniques de la Segona Revolució Industrial.

• Valorar les conseqüències de la Segona Revolució Industrial.

• Descriure l'estructura demogràfica de la societat europea en l'últim terç del segle XIX i els canvis econòmics i socials de la primera dècada del segle XX.

• Analitzar les causes i les conseqüències de l'expansió imperialista europea de l'últim quart del segle XIX.

• Analitzar el repartiment de l'Àfrica i l'ocupació de l'Àsia a partir de mapes històrics.

• Descriure les formes d'organització i explotació dels territoris colonials i valorar les seves repercussions en l'actual situació econòmica i social d'aquests països.


1r de Batxillerat

• Veure si coneixen l'organització política i l'estructura social de l'Anglaterra victoriana.

• Assegurar-se que valoren la importància històrica dels moviments sufragistes femenins en la consecució del dret al vot de la dona.

• Constatar que fan una anàlisi rigorosa de les causes que van portar a la proclamació de la III República francesa.

• Observar si reconeixen les repercussions polítiques, econòmiques i ideològiques de les unificacions d'Itàlia i d'Alemanya.

• Veure si són conscients de les diferències existents entre les noves potències europees i els “antics imperis” (austre-hongarès, rus i otomà).

• Constatar que entenen les aliances polítiques que van establir les potències europees a final del segle XIX i les causes que van portar a la Gran Guerra.

Continguts

• La Segona Revolució Industrial (1860-1914): innovacions tècniques i científiques, augment demogràfic i migracions, canvis en l'organització del treball.

• L'imperialisme: factors econòmics, polítics i ideològics.

• El repartiment de l'Àfrica i l'ocupació de l'Àsia.

• L'imperialisme dels Estats Units i l'expansionisme japonès.

• L'organització dels imperis colonials.

• Observació, anàlisi i interpretació de la informació continguda en gravats, quadres, fotografies,

mapes i caricatures d'aquest període.

• Lectura, interpretació i comparació de diferents cartes, diaris i textos corresponents a l'època estudiada.

• Localització geogràfica dels escenaris més importants dels conflictes de final del segle XIX i

principi del XX.

• Valoració de les reivindicacions del moviment sufragista femení.

• Comparació de les noves potències europees i els antics imperis.

• Anàlisi de les relacions internacionals europees el 1914 i de les causes que van provocar la Primera Guerra Mundial.

• Adquisició i aplicació del vocabulari històric específic d'aquest període..


• Descobrir si coneixen les principals innovacions tècniques i les conseqüències econòmiques de la Segona Revolució Industrial.

• Veure si saben analitzar l'estructura demogràfica de la societat europea en l'últim terç del segle XIX, a partir de la lectura i l'anàlisi de gràfiques i sèries estadístiques.

• Comprovar que coneixen les causes econòmiques, polítiques, ideològiques i demogràfiques de

l'expansió imperialista europea en l'últim terç del segle XIX.

• Observar si valoren críticament les justificacions i les postures pròpies de l'època, i les que s'emeten en l'actualitat, a favor i en contra del colonialisme.

• Confirmar que descriuen adequadament el procés de colonització dels continents africà i asiàtic, a partir de l'observació i l'anàlisi de mapes històrics.

• Descobrir si valoren la importància històrica dels moviments sufragistes femenins en la

consecució del dret al vot de la dona.

• Valorar si entenen les aliances polítiques que van establir les potències europees a final del segle XIX i les causes que van portar a la Gran Guerra.


1r de Batxillerat

• Observar si saben relacionar els fets històrics estudiats amb les causes de determinats conflictes actuals.

• Veure si analitzen correctament la informació continguda en documents històrics, gràfiques,

gravats, cartells i caricatures amb informació sobre aquest període històric.

• Verificar que participen en debats amb una actitud constructiva i tolerant.


• Competència en comunicació lingüística . Està contemplada en l'anàlisi i comentari de

textos històrics del segle XIX, en la definició d'alguns conceptes, i en la descripció de

caricatures de l'època.

• Competència en el tractament de la informació i com petència digital . Es desenvolupa

mitjançant l'anàlisi i la interpretació de mapes històrics i satírics, sèries estadístiques i gràfics de barres.

• Competència emocional . Es treballa en les activitats que potènciaran el desenvolupament de

l'empatia per comprendre els problemes de les colònies i rebutjar postures etnocèntriques.Textos i imatges sobre la visió eurocèntric del període

Activitats

- Llibre - Professor: on-line, inici de la presentació oral i amb mitjans audiovisuals d’un

personatge per alumne. Fris segle XX.

- Bloc 2.- Tensions i conflictes en la primera meita t del segle XX. Unitat 6. La primera Guerra Mundial (1914-1918) Objectius

• Conèixer les causes que van desencadenar la Primera Guerra Mundial.

• Descriure les relacions internacionals prèvies a la guerra, els interessos de les grans potències i els conflictes que van afavorir l'esclat de la guerra.

• Conèixer les aliances entre els dos blocs enfrontats a la Gran Guerra.

• Explicar les causes immediates de l'esclat de la Gran Guerra.

• Descriure el potencial militar dels països que van participar en el conflicte, les estratègies

militars i l'evolució dels moviments de les forces enfrontades.

• Analitzar les causes de l'extensió i mundialització del conflicte.

• Comprendre i explicar els canvis que el desenvolupament de la guerra va significar en les

formes de vida, l'economia i la política.

• Valorar les repercussions de la crisi de 1917 en el desenvolupament de la guerra.

• Explicar el resultat dels tractats de pau i valorar la funció de les organitzacions nascudes

després de la guerra per garantir la pau.

• Analitzar les repercussions econòmiques, polítiques i territorials de la Gran Guerra, centrant-se

en el nou mapa d'Europa després del conflicte.

• Reflexionar sobre els desastres i les pèrdues humanes de la guerra, i desenvolupar una actitud de rebuig cap a les solucions bèl·liques dels conflictes.

• Utilitzar correctament el vocabulari específic d'aquest període.


1r de Batxillerat

• Realitzar treballs en grup i participar en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant.

Continguts

• La Pau Armada (1905-1914).

• L'esclat de la Gran Guerra.

• L'evolució del conflicte.

• La mundialització del conflicte.

• De la crisi de 1917 al final de la guerra.

• Els tractats de pau, la Societat de Nacions i les relacions internacionals.

• Les conseqüències de la guerra.

• Observació, anàlisi i interpretació de la informació continguda en gravats, quadres, fotografies,

cartells i il·lustracions d'aquest període.

• Anàlisi de les causes profundes i conjunturals de la Primera Guerra Mundial.

• Identificació dels països que formaven els blocs enfrontats en el conflicte.

• Anàlisi de les repercussions econòmiques i socials de la Primera Guerra Mundial.

• Lectura i interpretació de diferents documents històrics sobre el conflicte.

• Descripció de la nova configuració territorial d'Europa després de la guerra.

• Comentari de gràfics que contenen informació relacionada amb el conflicte.


• Ordenació de diferents fets històrics en un eix cronològic.

• Anàlisi de les causes d'un conflicte: l'atemptat contra l'arxiduc Ferran.

• Comparació de mapes històrics d'Europa el 1914 i el 1920. Criteris d’avaluació

• Comprovar que coneixen les causes profundes de la Primera Guerra Mundial.

• Valorar si saben explicar les relacions internacionals prèvies a la guerra i els interessos de les grans potències.

• Veure si saben quines van ser les causes immediates de l'esclat de la guerra.

• Descobrir si coneixen les aliances establertes entre els països que van formar part dels dos

blocs enfrontats en la guerra.

• Comprovar que coneixen el potencial militar dels països que van participar en el conflicte així com l'evolució de les estratègies militars utilitzades.

• Observar si saben explicar les raons de la mundialització del conflicte i les seves

conseqüències en l'economia i en la vida quotidiana.

• Veure si són conscients de l'impacte de la crisi de 1917 en la fase final de la guerra.

• Comprovar que coneixen els acords que es van prendre en els diferents tractats de pau, i que

valoren críticament la funció de les organitzacions nascudes després de la guerra per garantir la pau internacional.

• Assegurar-se que coneixen les repercussions econòmiques, polítiques i territorials de la Gran

Guerra, i que descriuen correctament el mapa d'Europa resultant del conflicte.

• Descobrir si mostren actituds de rebuig davant els desastres produïts per la guerra i per les

solucions bèl·liques dels conflictes.


1r de Batxillerat

• Veure si analitzen amb precisió la informació continguda en documents històrics, gràfics, gravats, cartells i fotografies corresponents a aquest període.

• Comprovar que són capaços de formular hipòtesi explicatives sobre la realitat histò-rica,

formant-se una opinió fonamentada a les fonts consultades.

• Verificar que realitzen treballs en grup i participen en discussions i debats amb una actitud

constructiva, crítica i tolerant. Competències bàsiques


mitjançant l'anàlisi de mapes històrics de les diferents fases de la guerra, i la interpretació de

sèries estadístiques i gràfics sobre les conseqüències del conflicte.


textos històrics de les dues primeres dècades del segle XX; i en la definició de conceptes relacionats amb diferents aspectes de la Gran Guerra. Presentació orals per part dels alumnes

i utilitzant les TIC d’una personatge destacat del segl XIX .

• Competència artística i cultural . Es treballa mitjançant l'anàlisi i el comentari de diferents

tipus de documents iconogràfics de l'època estudiada: cartells publicitaris i caricatures També

es visualitzarà i comentarà la pel·lícula “Sin novedad en el frente”. Activitats:

- Llibre - Professor: Visualitzar i comentar la pel·lícula “Sin novedad en el frente”

Unitat 7.- La Revolució Soviètica i l’URSS ( 1917-1 941)

Objectius

• Conèixer les característiques de l'Imperi tsarista a principi del segle XX.

• Identificar les causes que van desencadenar la revolució de 1905.

• Reconèixer la ideologia dels partits polítics que es van oposar al règim.

• Explicar com es va produir la revolució de febrer de 1917 i la caiguda del tsarisme.

• Reconèixer el paper de les idees de Lenin en el desenvolupament de la revolució.

• Descriure com es va produir la presa del poder en la jornada revolucionària d'octubre i com es

va concretar la construcció del primer Estat socialista.

• Explicar la funció dels diferents òrgans del nou Estat soviètic.

• Conèixer els principals conflictes de la guerra civil i analitzar les seves conseqüències.

• Descriure els canvis que va comportar l'aplicació de la Nova Política Econòmica.

• Analitzar l'impacte que la revolució russa va tenir a la resta d'Europa i valorar les mesures

adoptades per difondre les idees comunistes.

• Explicar les mesures polítiques i econòmiques adoptades per l'estalinisme.

• Conèixer la repressió exercida per Stalin durant els anys trenta.

• Entendre les relacions internacionals de l'URSS des de 1917 fins a 1941.

• Realitzar treballs de grup i participar en debats amb una actitud constructiva

Continguts


1r de Batxillerat

• La Rússia dels tsars.

• La Revolució de 1905.

• La Revolució de febrer de 1917. La Revolució d'octubre de 1917.

• La guerra civil i el “comunisme de guerra”.

• La Nova Economia Política.

• L'expansió revolucionària i la formació de la Tercera Internacional.

• La mort de Lenin: les grans lluites internes.

• L'època de Stalin.

• L'URSS i les tensions mundials fins a 1941.

• Observació, anàlisi i interpretació de la informació, sobre la revolució russa, continguda en taules, gràfiques i mapes històrics.

• Anàlisi de les causes del procés revolucionari rus.

• Localització, en un fris cronològic, de les principals etapes del conflicte.

• Anàlisi del caràcter propagandístic d'algunes fotografies de l'època.

• Comparació de les idees polítiques dels partits enfrontats en el conflicte.

• Explicació de la funció dels òrgans de govern del nou Estat soviètic.

• Observació i interpretació de gràfiques sobre l'evolució econòmica de l'URSS i les etapes de la

col·lectivització de l'agricultura.

• Anàlisi de les repercussions econòmiques i socials de la revolució.

• Lectura, anàlisi i interpretació de diferents documents històrics.


• Comparació de dos processos revolucionaris mitjançant un quadre sinòptic.


• Comunicació de la informació, mitjançant debats i diàlegs; i de les conclusions, mitjançant

quadres-resum i treballs.


• Descobrir si coneixen les característiques de l'Imperi tsarista a principi del segle XX i identifiquen les causes que van desencadenar la revolució de 1905.

• Veure si saben explicar la ideologia dels partits que van promoure la revolució.

• Comprovar que coneixen els principals esdeveniments de la revolució de febrer de 1917, i que saben explicar com es va produir la caiguda del tsarisme.

• Observar si valoren la importància que va tenir Lenin en el desenvolupament de la revolució.

• Confirmar que saben descriure com es va produir la presa de poder a l'octubre de 1917, i com es va constituir el nou Estat soviètic.

• Verificar que coneixen les causes i el desenvolupament de la guerra civil, i que analitzen amb rigor les conseqüències socials i econòmiques del conflicte.

• Veure si identifiquen els canvis socials associats a la Nova Política Econòmica.

• Valorar si són conscients de l'impacte que la Revolució russa va tenir a la resta d'Europa i de l'expansió de les idees comunistes.

• Comprovar si coneixen les mesures polítiques i econòmiques adoptades per l'estalinisme, i són

conscients de la repressió exercida per Stalin en els anys trenta.

• Descobrir si descriuen de forma adequada la política exterior soviètica i les tensions mundials

que van tenir lloc des de 1917 fins a 1941.


1r de Batxillerat

• Veure si analitzen correctament la informació continguda en documents històrics, gràfiques, gravats, quadres i fotografies corresponents a aquest període.

• Comprovar que són capaços de formular hipòtesi explicatives sobre la realitat històrica,


• Verificar que realitzen treballs en grup i que participen en discussions i debats amb una actitud

constructiva, crítica i tolerant



textos històrics, en la descripció de fotografies, i en la definició de conceptes relacionats amb

les diferents fases de la Revolució.


mitjançant l'anàlisi de mapes històrics i sèries estadístiques sobre l'evolució econòmica de

l'URSS; l'elaboració d'un quadre sinòptic, i la recerca d'informació sobre alguns dels

personatges històrics estudiats. Tot el Tema es treballarà on-line

• Competència emocional . Es treballa en les activitats en les quals s'intercanvien opinions amb

la resta del grup i que permeten exercitar les habilitats de comunicació i relació interpersonal:

escolta activa, empatia, etc. També es potència la capacitat d'automotivar-se pel propi procés

d'aprenentatge. Tot el Tema es treballarà on-line

• Competència artística i cultural . Es treballa mitjançant l'anàlisi i comentari de caricatures i

fotografies de l'època. Tot el Tema es treballarà on-line

• Autonomia i esperit emprenedor . Es promou el seu desenvolupament en les activitats que

requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques

assignades: comentari de textos, anàlisi d'imatges, etc. Tot el Tema es treballarà on-line

Activitats:

- Professor: Tota la Unitat es farà a partir del programa Moodle on-line.

Unitat 8.- L’economia del període d’entreguerres (1 918-1939)

Objectius:

• Identificar les conseqüències econòmiques i els grans desequilibris financers internacionals sorgits de la Primera Guerra Mundial.

• Entendre les causes que expliquen el gran creixement econòmic i la supremacia dels Estats Units durant els anys 20.

• Analitzar les causes que van provocar el crac borsari de 1929 i el desencadenament de la

depressió econòmica generalitzada.

• Valorar les conseqüències de la Gran Depressió en les economies domèstiques, les

condicions laborals i la vida quotidiana de la població; explicar com s'estén per tot el món i com

afecta l'economia europea.

• Analitzar les causes de l'enfonsament del comerç internacional a partir d'una crisi econòmica local, tenint en compte els problemes derivats de la mundialització.

• Comparar les mesures preses per diferents governs per tractar de recuperar l'estabilitat econòmica.

• Entendre els elements clau de la doctrina econòmica proposada per Keynes.


1r de Batxillerat


• Entendre l'anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració i defugir de les

interpretacions simplistes en l'anàlisi dels fets històrics.


• Realitzar treballs en grup i participar en debats amb una actitud constructiva.

Continguts:

• Les conseqüències de la Primera Guerra Mundial.

• La prosperitat econòmica dels Estats Units durant els anys vint.

• Les causes de la crisi de 1929.

• El crac borsari i la recessió econòmica.

• La depressió europea i la recessió internacional.

• Les polítiques de recuperació de l'economia.

• La col·laboració internacional per superar la crisi.

• Observació, anàlisi i interpretació de la informació continguda en quadres, fotografies, cartells i

il·lustracions d'aquest període.

• Interpretació de gràfiques i sèries estadístiques sobre el creixement econòmic dels Estats Units

i els països europeus després de la Gran Guerra.

• Enquadrament cronològic dels fets més rellevants d'aquest període.

• Anàlisi de les repercussions econòmiques i socials de la crisi borsària.

• Comparació de diferents gràfics sobre l'impacte de la Gran Depressió.

• Interpretació de la informació continguda en cartells de propaganda electoral.

• Lectura i interpretació de diferents documents històrics.



• Observar si coneixen els grans desequilibris internacionals sorgits de la Primera

Guerra Mundial i les causes que expliquen la supremacia econòmica dels Estats Units durant

els anys 20.

• Comprovar que saben explicar les causes que van provocar el crac de 1929 i el consegüent

desencadenament, a nivell mundial, de la Gran Depressió econòmica.

• Veure si són conscients de les conseqüències d'aquesta crisi en les condicions laborals, les economies domèstiques i la vida quotidiana de la població.

• Descobrir si saben com es va estendre la crisi americana per tot el món i com es va veure

afectat el comerç internacional.

• Observar si saben comparar les mesures adoptades per diferents governs per recuperar el

curs natural de l'economia.

• Comprovar que entenen els principis defensats per la doctrina keynesiana.

• Valorar si són conscients de la importància que va tenir la col·laboració internacional per a la

recuperació de la gran recessió econòmica.

• Assegurar-se que entenen com funciona el sistema capitalista i que són conscients de les possibles conseqüències de la mundialització de l'economia.


1r de Batxillerat

• Veure si analitzen correctament la informació continguda en documents històrics, gràfics, gravats, quadres i fotografies corresponents a aquest període.

• Descobrir si utilitzen correctament el vocabulari d'aquest període històric.

• Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica, formant-se una opinió fonamentada a les fonts consultades.

• Verificar que realitzen treballs en grup i que participen en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant.



textos històrics del primer terç del segle XX i en la definició de conceptes relacionats amb els

fets i els personatges claus de l'època estudiada.

• Competència en el tractament de la informació i com petència digital . Es practica

mitjançant l'elaboració d'un organigrama sobre les causes de la crisi del 29 i el comentari de

fotografies d'EUA. en els temps de la gran depressió. • Competència artística i cultural . Es treballa mitjançant l'anàlisi i comentari de diversos

documents iconogràfics: fotografies, segells i cartells de l'època.



assignades: comentari de textos, elaboració d'un organigrama, etc.

Activitats

- Professor: La Unitat es desenvoluparà a partir de les activitats de la presentación en power point del professor.

Unitat 9.- Democràcia i totalitarisme ( 1918-1939)


• Relacionar la situació de crisi econòmica dels anys 30 i els antecedents històrics d'Itàlia i Alemanya amb l'aparició del feixisme italià i el nazisme.

• Descriure els factors que van afavorir l'ascens dels feixismes al poder.

• Conèixer la ideologia i el programa polític dels règims feixistes.

• Entendre el context polític i econòmic de la Itàlia de la postguerra en què es va produir l'ascens de Mussolini al poder.

• Analitzar els factors que van provocar la crisi de la República de Weimar i que, al seu torn, van contribuir a l'èxit electoral del nazisme.

• Descriure la gestió sociopolítica i econòmica de la dictadura nazi.

• Identificar els principals trets de la ideologia nazi: fanatisme, puresa racial, persecució de les minories, antisemitisme, etc.

• Reconèixer els objectius econòmics del nazisme i relacionar-los amb la seva política territorial expansionista.

• Comparar les característiques dels totalitarismes italià i alemany.

• Rebutjar qualsevol mena de totalitarisme polític i defensar la tolerància, el pluralisme i els valors democràtics en les relacions personals i de grup.



1r de Batxillerat

• Realitzar treballs en grup i participar en discussions i debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant.

Continguts

• La crisi dels sistemes democràtics.

• La ideologia del feixisme.

• L'ascens del feixisme.

• La Itàlia feixista (1922-1939).

• L'Alemanya nazi (1933-1939).

• Anàlisi de les causes del sorgiment dels feixismes.

• Síntesi dels trets característics de les ideologies feixistes.

• Observació, anàlisi i interpretació de la informació sobre el període d'entreguerres, continguda

en esquemes, gràfics, quadres estadístics i mapes.

• Comentari dels cartells de propaganda utilitzats pels règims feixistes.

• Identificació de la tendència ideològica dels autors de diversos textos històrics.

• Elaboració d'un organigrama on es compari el feixisme i el nazisme.

• Comentari pautat d'una fotografia històrica.


• Ordenació dels esdeveniments estudiats en un eix cronològic.

• Descripció, anàlisi i contextualització històrica d'un quadre de l'època.

• Formulació i contrastació d'hipòtesis a partir de diferents fonts documentals.

• Identificació de les relacions entre els diferents esdeveniments històrics.


• Comunicació de la informació mitjançant el diàleg i el debat.

• Interès per reconèixer i acceptar els errors històrics per evitar que es repeteixin.


• Comprovar que coneixen les causes que van permetre l'ascens dels totalitarismes al poder durant el període d'entreguerres.

• Constatar que coneixen l'agenda política i ideològica dels feixismes.

• Valorar si són capaços d'analitzar el context polític i econòmic en què es va produir l'ascens al

poder dels feixismes italià i alemany.

• Veure si saben establir les diferències entre el feixisme italià i el nazisme.

• Descobrir si saben descriure i comparar de forma coherent la gestió política i eco-nòmica de

tots dos feixismes.

• Comprovar que coneixen els principals postulats de la ideologia nazi i que reflexionen, críticament, sobre les mesures de control ideològic i de repressió social que va exercir sobre la

població civil i les minories.

• Assegurar-se que són contraris a qualsevol forma de totalitarisme polític i que defensen la tolerància, el pluralisme i els valors democràtics.

• Observar si saben utilitzar la informació de gràfics, sèries estadístiques, mapes històrics... per

obtenir informació vàlida i fiable sobre els aspectes estudiats.

• Veure si són conscients de la funció que exercia la propaganda electoral en els règims feixistes

a partir de l'observació i el comentari de cartells.


1r de Batxillerat

• Comprovar que saben formular hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica i que saben formar-se una opinió fonamentada a les fonts consultades.

• Constatar que realitzen treballs en grup i que participen en discussions i debats amb una

actitud constructiva, crítica i tolerant.



mitjançant l'anàlisi de gràfics lineals i gràfics de barres sobre la situació econòmica d'Itàlia i

Alemanya en els anys trenta.


textos sobre la ideologia feixista, en la descripció de fotografies, cartells i caricatures; i en la definició de conceptes relacionats amb les institucions, les lleis i les organitzacions de

l'Alemanya nazi.

• Competència artística i cultural . Es treballa mitjançant l'anàlisi i la interpretació de diferents

tipus de documents iconogràfics: pintures i fotografies de l'època.

• Autonomia i esperit emprenedor . Es desenvolupa en les activitats en les quals cal posar en

pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: comentari de textos, anàlisi d'una fotografia com a document històric, etc. (treball on-line)

Activitats:

- La unitat es desenvoluparà a partir de la plataforma Moodel (on-line)

Unitat 10.- La segona Guerra Mundial


• Conèixer les causes que van desencadenar la Segona Guerra Mundial.

• Analitzar les característiques de l'imperialisme japonès i descriure la seva política

expansionista al continent asiàtic.

• Conèixer les aliances establertes per formar els blocs enfrontats en el conflicte.

• Identificar les ofensives més importants de la Segona Guerra Mundial i explicar l'evolució del

conflicte mitjançant l'observació de mapes històrics.

• Descriure les ofensives aliades que van provocar la caiguda de les potències de l'Eix.

• Valorar les dimensions econòmiques i socials del conflicte i la transcendència històrica del

bombardeig atòmic sobre Hiroshima i Nagasaki.

• Conèixer les conseqüències immediates de la guerra i l'evolució del procés de pau.

• Reflexionar sobre la tragèdia de l'holocaust jueu.

• Conèixer les principals conferències de pau celebrades després del conflicte.

• Valorar la importància de la creació de l'ONU i descriure la seva composició.

• Analitzar els canvis territorials de mapa europeu després de la II Guerra Mundial.

• Rebutjar qualsevol mena de totalitarisme polític i defensar la tolerància, el pluralisme i els

valors democràtics en les relacions personals i de grup.

• Entendre l'anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració.


1r de Batxillerat

• Analitzar i interpretar esquemes, gràfics, quadres estadístics, textos i mapes.

• Desenvolupar treballs de grup i participar en discussions i debats amb una actitud constructiva,

crítica i tolerant.

Continguts

• Les causes de la Segona Guerra Mundial.

• El desenvolupament de la guerra.

• Europa sota el domini nazi.

• Les conseqüències de la guerra.

• Les conferències de pau.

• L'Organització de les Nacions Unides.

• Anàlisi de les causes de la Segona Guerra Mundial.

• Observació i interpretació de mapes històrics sobre les campanyes del conflicte.

• Localització en un eix cronològic de les principals etapes de la guerra.

• Observació, anàlisi i interpretació de la informació continguda en esquemes, gràfics, fotografies i quadres estadístics sobre l'evolució del conflicte.

• Lectura, interpretació, comentari i síntesi de diferents textos històrics.

• Descripció del nou mapa d'Europa després de la guerra.


• Identificació de les relacions entre els diversos esdeveniments històrics.

• Observació i descripció de fotografies i cartells de l'època.


• Elaboració d'un informe sobre l'holocaust jueu.

• Interès per reconèixer i acceptar els errors històrics per evitar que es repeteixin.


• Comprovar que coneixen la conjuntura internacional prèvia a la guerra i que saben discriminar les causes profundes del conflicte de les causes immediates.

• Verificar que coneixen les aliances internacionals establertes per configurar els blocs enfrontats en el conflicte.

• Observar si són capaços d'identificar les principals ofensives de la guerra i de descriure l'evolució del conflicte mitjançant mapes històrics.

• Descobrir si saben com es va produir l'enfonsament de les potències de l'Eix.

• Assegurar-se que valoren de manera crítica les dimensions econòmiques i socials del conflicte i l'ús de la bomba atòmica sobre la població civil.

• Comprovar que expliquen correctament les mesures repressives del règim nazi.

• Establir si saben què era i com es va organitzar la Resistència de les forces aliades.

• Veure si són conscients de les conseqüències econòmiques i demogràfiques de la guerra i si descriuen adequadament l'evolució del procés de pau.

• Avaluar l'interès per reflexionar sobre tragèdies de la magnitud de l'holocaust.

• Comprovar que coneixen les conferències de pau celebrades després del conflicte i que entenen el paper de l'ONU en la política internacional.

• Veure si descriuen correctament el nou mapa d'Europa de després de la guerra. • Comprovar que són contraris a qualsevol forma de totalitarisme polític i que defensen la

tolerància, el pluralisme i els valors democràtics.


1r de Batxillerat

Conpetències bàsiques

• Competència en el tractament de la informació i com petència digital . Es practica

mitjançant l'anàlisi d'una piràmide d'edats, la interpretació de mapes sobre l'expansió del

nazisme i l'elaboració d'un informe sobre l'holocaust.

• Competència en comunicació lingüística . Està contemplada en l'anàlisi de textos històrics i

de titulars de premsa de l'època; i en la recerca d'arguments sòlids que sostinguin les

explicacions personals.

• Competència emocional . Es desenvolupa en les activitats grupals, a través de l'escolta activa

i l'interès per les opinions diferents de la pròpia; i en les activitats en les quals es reflexiona

sobre l'holocaust, fent un exercici d'empatia per entendre el drama que va viure la població

jueva. (Pel·licula “El Pianista”)


requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació, organització de la informació i presa

de decisions: en els comentaris de textos històrics i en l'elaboració de l'informe sobre

l'holocaust jueu.

• Competència artística i cultural . Es treballa mitjançant l'anàlisi i el comentari de cartells

publicitaris de l'Alemanya nazi.

Activitats

- Activitats llibre

- Activitats professor: Mapa II Guerra Mundial.

Unitat 11.- La Guerra Freda i la política de blocs ( 1945-1991)


• Conèixer les causes de la polarització del món en dos blocs antagònics.

• Comprendre l'evolució dels EUA i l'URSS després de la II Guerra Mundial.

• Analitzar la situació d'Alemanya com a eix principal de diversos esdeveniments de la Guerra

freda: del bloqueig de Berlín a la caiguda del mur.

• Identificar les guerres de Corea i Vietnam com a conflictes emmarcats en el període de la Guerra freda, i constatar l'aparició de la Xina com una potència mundial.

• Analitzar les causes i les conseqüències de la “crisi dels míssils”.

• Explicar les raons que van conduir al període de “coexistència pacífica” dels anys 50 i 60, destacant els esforços per limitar la carrera armamentista.

• Enumerar els conflictes dels anys 70 que van provocar el retorn a la bipolarització.

• Conèixer les tensions internes que es van produir en el bloc soviètic: ruptura amb Iugoslàvia, revolució xinesa, revolució d'Hongria i Primavera de Praga.

• Analitzar les causes de la intervenció d'EUA a Llatinoamérica i, en especial, el suport donat als

règims dictatorials; i identificar alguns dels principals protagonistes dels moviments revolucionaris centreamericans.

• Valorar el paper de la descolonització i el no-alineament en el final de la Guerra freda.



1r de Batxillerat

• Entendre l'anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració i defugir les interpretacions simplistes, dogmàtiques i personalistes.

Continguts

• La formació de blocs i la Guerra freda.

• Els conflictes de la Guerra freda.

• La “coexistència pacífica”.

• Tensions internes del sistema de blocs.

• Dissidències i moviment dels no-alineats.

• Descripció de les diverses etapes de la Guerra freda.

• Observació, anàlisi i interpretació de la informació continguda en quadres, fotografies, cartells i

il·lustracions d'aquest període.

• Anàlisi i identificació dels conflictes compresos dins de la Guerra freda.

• Explicació i síntesi de les principals etapes d'aquests conflictes mitjançant l'observació i

interpretació de mapes.

• Comparació dels arguments defensats pels líders de tots dos blocs.

• Anàlisi de la propaganda utilitzada pels blocs capitalista i socialista.

• Identificació dels països no-alineats en la conferència d'Alger.

• Comentari d'una caricatura satírica sobre la política de blocs de la Guerra freda.

• Lectura i interpretació de diferents documents històrics.

• Elaboració d'una cronologia sobre les relacions internacionals entre 1945 i 1989.

• Anàlisi i interpretació d'una pintura com a document històric.


• Interès i curiositat per conèixer la influència de la Guerra freda en l'actual configuració política

del món.

• Rebuig de l'escalada armamentista i de la resolució violenta dels conflictes.


• Comprovar que coneixen l'evolució d'EUA i l'URSS després de la Segona Guerra Mundial, i que saben explicar les causes de la Guerra freda.

• Veure si són conscients del protagonisme d'Alemanya en diversos esdeveniments de la Guerra

freda: del bloqueig de Berlín a la caiguda del mur.

• Observar si coneixen els principals conflictes que es van produir durant la política de blocs: guerres de Corea i Vietnam, “crisi dels míssils”, etc.

• Descobrir si identifiquen les causes que van conduir al període de “coexistència pacífica” i reflexionen sobre els perills que comporta la carrera armamentista.

• Confirmar que coneixen els principals conflictes que van tenir lloc durant els anys 70.

• Comprovar que reconeixen les tensions que es van produir dins del bloc soviètic: la ruptura amb Iugoslàvia, la revolució d'Hongria, la Primavera de Praga...

• Veure si saben descriure la política d'intervenció dels Estats Units a Llatinoamérica i

identifiquen els principals protagonistes de les revolucions centreamericanes.

• Descobrir si saben explicar les causes del final de la Guerra Freda i si avaluen, en particular, el

paper de la descolonització i dels països no-alineats.


1r de Batxillerat

• Verificar que saben analitzar la informació continguda en documents històrics, gràfics, fotografies i cartells propagandístics de la Guerra Freda.

• Assegurar-se que fan una reflexió crítica sobre els perills de la utilització d'armament nuclear i

que valoren la necessitat de frenar la carrera armamentista.

• Valorar les alternatives proposades per resoldre els conflictes de forma no-violenta.

• Observar si entenen l'anàlisi històrica com un procés de reelaboració constant.

• Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat histò-rica,





mitjançant l'anàlisi d'una caricatura satírica i d'una pintura; i la interpretació de mapes per contextualitzar geogràficament els conflictes treballats.


fotografies i textos històrics, i en la definició de conceptes relacionats amb la

Guerra Freda i la política de blocs.

• Competència emocional . Es treballa en les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o

en petits grups. Significa el desenvolupament de les habilitats socials de comunicació i relació

interpersonal: escolta activa, empatia, respecte pel torn de paraula i valoració de les opinions diferents de la pròpia.


requereixen posar en pràctica les habilitats de planificació i organització de les tasques assignades: comentari de textos, anàlisi de mapes, etc.

• Competència artística i cultural . Es treballa mitjançant l'anàlisi i comentari d'alguns

documents iconogràfics, principalment, cartells i caricatures.

Activitats:

- Llibre

- Activitats professor: on-line, pregunta professor.

Unitat 12.- Descolonització i Tercer Món ( 1945-199 1)


• Conèixer els factors que van permetre el procés de descolonització a partir de la Segona

Guerra Mundial, i identificar les seves principals etapes.

• Valorar el paper dels moviments nacionalistes en la lluita per l'alliberament nacional i

reconèixer als seus líders més carismàtics.

• Analitzar el procés descolonitzador del continent asiàtic a través dels exemples de la lluita per la independència d'Indonèsia, Indoxina i l'Índia.

• Conèixer els principals conflictes que van tenir lloc al Pròxim Orient, prestant especial atenció

als conflictes entre àrabs i israelians.

• Valorar la importància de la conferència de Bandung en el procés descolonitzador.

• Analitzar la descolonització del continent africà, del Marroc a la zona austral.


1r de Batxillerat

• Comprendre les conseqüències de la descolonització: el sorgiment del Tercer Món i els

problemes econòmics i socials dels països que l’engloben.

• Entendre el concepte de neocolonialisme i analitzar els problemes derivats del nou ordre

econòmic internacional.

• Formular hipòtesis explicatives a les preguntes plantejades sobre la realitat històrica, formant-

se una opinió fonamentada a les fonts consultades.

• Evitar les interpretacions simplistes, dogmàtiques i personalistes en l'anàlisi de les situacions històriques, comprenent la gravetat dels problemes socials, en especial, els que afecten els

Drets Humans i la pau.

• Utilitzar correctament el vocabulari específic d'aquest període històric.

• Participar en discussions i debats amb una actitud crítica i constructiva.

Continguts:

• Les causes de la descolonització.

• Les primeres independències asiàtiques: Indonèsia, Indoxina i Índia.

• Els conflictes al Pròxim Orient: les guerres entre àrabs i israelians.

• La conferència de Bandung i l'impuls descolonitzador.

• La descolonització del continent africà: del Marroc al l'Àfrica austral.

• Les desigualtats econòmiques i el naixement del Tercer Món.

• El Neocolonialisme i la dependència.

• Observació, anàlisi i interpretació de la informació continguda en fotografies, gràfics, sèries estadístiques, caricatures i il·lustracions d'aquest període.

• Comparació de les diferents formes de descolonització.

• Anàlisi dels conflictes compresos dins de la descolonització.

• Localització geogràfica dels diferents imperis colonials i dels principals llocs on es va salvar la

lluita per l'alliberament de les colònies.

• Explicació i síntesi de les diferents etapes d'aquests conflictes mitjançant l'observació i

interpretació de mapes històrics.

• Recerca d'informació sobre els conflictes estudiats.

• Descripció dels problemes polítics derivats de la descolonització.

• Definició dels conceptes de Tercer Món i neocolonialisme, i caracterització del nou ordre econòmic internacional.

• Anàlisi d'un mapa sobre la subalimentació al tercer món.

• Participació en un debat sobre els conflictes en el Pròxim Orient.


• Descobrir si coneixen les causes del procés de descolonització a partir de la Segona Guerra

Mundial, i si identifiquen les seves principals etapes.

• Veure si valoren el paper dels moviments nacionalistes en la lluita per l'alliberament de les

colònies, i si reconeixen als principals líders d'aquests moviments.

• Comprovar que saben analitzar el procés descolonitzador a l'Àsia a través dels exemples de la independència d'Indonèsia, Indoxina i l'Índia.


1r de Batxillerat

• Verificar que coneixen les causes dels conflictes que van tenir lloc a l’Orient Proper, en especial, les guerres entre àrabs i israelians; i que saben analitzar els antecedents històrics i

l'evolució del problema palestí.

• Assegurar-se que saben contextualitzar la conferència de Bandung i reconeixen la seva importància a l'obtenir que el Tercer Món entrés en l'escena política internacional.

• Comprovar que coneixen les diferents etapes del procés de descolonització del continent

africà, des de Marroc fins a la zona austral.

• Valorar si comprenen les conseqüències de la descolonització: el sorgiment del Tercer Món i

els problemes dels països emmarcats dins d'aquest concepte.

• Confirmar que analitzen amb rigorositat els problemes econòmics i socials derivats del nou ordre econòmic internacional.

• Valorar les alternatives proposades per resoldre els conflictes de forma no-violenta i per

comprendre la gravetat dels problemes que afecten els Drets Humans i la pau.

• Observar si entenen l'anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració.

• Comprovar que són capaços de formular hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica,


• Verificar que realitzen treballs en grup i que participen en discussions i debats amb una actitud

constructiva, crítica i tolerant.


• Competència en comunicació lingüística . Està contemplada en l'anàlisi de textos històrics,

en la definició de conceptes relacionats amb la descolonització i el neocolonialisme i en la

participació en un debat sobre el conflicte àrabo-israelià.

• Competència en el tractament de la informació i com petència digital . Es desenvolupa en

les activitats que proposen l'anàlisi de mapes històrics i l'elaboració d'un tema explicatiu d'un

procés històric. Es potencia així mateix la recerca d'informació sobre el procés d'independència de l'Índia en diferents fonts de consulta: llibres sobre el tema, pel·lícules, etc.

• Competència artística i cultural . Es treballa mitjançant l'anàlisi i comentari de cartells i

caricatures sobre el colonialisme i el neocolonialisme.

• Competència emocional . Es practica en l'activitat en la qual es proposa realitzar un exercici

d'empatia per entendre com és la vida quotidiana dels joves a Israel, en un clima de permanent

conflicte. També s'exerciten habilitats socials com l'escolta activa i la capacitat per establir

possibles camins de diàleg entre israelians i palestins.



assignades: elaboració d'un tema històric, preparació del debat, etc.

Activitats:

LLibre:

Professor: on-line, Pel·licula “La Batala de Argel”


1r de Batxillerat

Unitat 13.- Un món dividit (1945-1991)

Objectius

• Identificar les característiques del sistema polític nord-americà.

• Entendre el concepte d'Estat de benestar i valorar les millores socials aconseguides amb la intervenció de l'Estat en l'economia.

• Analitzar els factors que van conduir a la crisi econòmica de 1973 i valorar les mesures adoptades pels països industrialitzats per sortir de la mateixa.

• Conèixer el procés de formació dels diferents règims comunistes en l'Europa oriental sota la influència de l'URSS i establir les diferències entre els uns i els altres.

• Identificar els canvis experimentats en l'URSS després de la mort de Stalin, així com els principals líders polítics que es van succeir en el poder.

• Comprendre les reformes polítiques i econòmiques iniciades per Mihaíl Gorvachov en la Unió Soviètica en la dècada dels vuitanta.

• Analitzar el procés d'expansió del comunisme als països de l'Europa de l'est durant la dècada dels seixanta i la seva posterior crisi després de la perestroika.

• Explicar les causes que van conduir a la desintegració territorial, política i econòmica de l'URSS i a l'ascens de Borís Ieltsin al poder.

Continguts

• Els Estats Units d'Amèrica: el líder mundial.

• La crisi econòmica de 1973 i les seves conseqüències.

• Les democràcies populars.

• L'URSS després de Stalin.

• Expansió i crisi del comunisme.

• Observació i anàlisi de taules, gràfics i sèries estadístiques sobre l'evolució econòmica mundial després de la Segona Guerra Mundial.

• Enumeració dels factors que expliquen el creixement econòmic i la supremacia dels Estats Units en les dècades posteriors a la guerra.

• Comparació del programa polític de demòcrates i republicans.

• Anàlisi de les causes de la crisi dels països industrialitzats a partir de 1973.

• Lectura, anàlisi i comentari de diferents textos i documents històrics.

• Resum del programa de reformes emprès per Gorvachov a mitjan dels 80.

• Localització de les principals zones d'influència soviètica en un mapa mundi.

• Explicació de la situació econòmica de les antigues repúbliques soviètiques des de la caiguda del comunisme.


• Descobrir si coneixen el paper hegemònic que van exercir els Estats Units després de la Segona Guerra Mundial i saben explicar les principals característiques de l'estructura social i

del sistema polític nord-americà.

• Comprovar si analitzen adequadament l'evolució econòmica i demogràfica de l'Europa

Occidental de la postguerra i valoren les millores socials aconseguides amb la consecució de

l'estat de benestar.


1r de Batxillerat

• Observar si saben explicar el procés de consolidació dels sistemes democràtics en l'Europa de la postguerra i si coneixen els principals líders i partits polítics.

• Veure si reconeixen els factors que van conduir a la crisi econòmica de 1973 i valoren les

mesures que van adoptar els països industrialitzats per superar la crisi.

• Constatar que coneixen el procés de formació dels diferents règims comunistes en l'Europa

oriental.

• Observar si saben explicar els canvis polítics i econòmics que van tenir lloc en l'URSS després de la mort de Stalin.

• Valorar si són conscients de la importància de les reformes polítiques i econòmiques iniciades

per Mihaíl Gorvachov en la dècada dels 80.

• Constatar que coneixen el procés d'expansió del comunisme en la dècada dels seixanta així com la seva posterior crisi després de les reformes de la perestroika.

• Descobrir si saben explicar les causes que van conduir al desmembrament de l'URSS i a l'ascens de Borís Ieltsin al poder.


• Comprovar que formulen hipòtesis explicatives sobre la realitat històrica i que adquireixen una opinió fonamentada d'acord amb les fonts consultades.

• Valorar si participen en discussions i debats amb una actitud crítica i tolerant.



textos històrics i en la definició de conceptes relacionats amb les etapes i els esdeveniments

històrics estudiats.


les activitats que proposen l'anàlisi de taules i gràfics sobre l'evolució econòmica d'EUA,

Europa i l'URSS després de la Segona Guerra Mundial; i en les quals potencien la recerca

d'informació en diferents fonts de consulta.

• Competència emocional . Es treballa de forma transversal en les activitats que es realitzen de

forma col·lectiva o en petits grups. Significa el desenvolupament de les habilitats d'escolta

activa, empatia i respecte pel torn de paraula.



assignades: comentari de textos, anàlisi de mapes, etc.

• Competència artística i cultural . Es treballa mitjançant l'anàlisi i comentari de diferents

documents iconogràfics: cartells, fotografies, etc.

Activitats:

- Llibre

Unitat 14.- La formación de la Unió Europea.


• Conèixer les diferents fases de la història de la Unió Europea.


1r de Batxillerat

• Reconèixer les figures històriques que poden considerar-se els pares d'Europa.

• Explicar en què consistia el Pla Schuman.

• Entendre les repercussions internacionals del Tractat de Roma.

• Comprendre la superació de velles rivalitats en la construcció europea i les vicissituds de

l'entrada d'Anglaterra.

• Descriure els principals punts de l'acta Única.

• Localitzar en el temps la firma del tractat de la Unió Europea, a Maastricht, i reconèixer els

seus objectius principals.

• Entendre el paper que desenvolupen les principals institucions europees: la Comissió, el Consell de Ministres, el Parlament Europeu i el Tribunal de Justícia.

• Comprendre com es realitza el repartiment del pressupost europeu.

• Valorar la diversitat i les particularitats dels països que formen la UE.

• Reconèixer els principals eixos econòmics de la Unió Europea i reflexionar sobre la

importància d'una política exterior comú.

• Comprendre el paper que té la Unió Europea en l'actual societat globalitzada i reflexionar sobre

els reptes als quals s'enfronta en l'actualitat.

• Analitzar i interpretar esquemes, gràfics, quadres estadístics, textos i mapes.

• Desenvolupar treballs de grup i participar en discussions i debats amb una actitud constructiva,

crítica i tolerant.

Continguts

• Els pares d'Europa, el pla Schuman i el Tractat de Roma.

• El creixement de la Comunitat Europea.

• L'Europa dels Quinze.

• L'Acta Única.

• El naixement de la Unió Europea.

• L'Europa dels ciutadans.

• Els grans eixos econòmics.

• La Unió Europea en un món globalitzat.

• Observació de diferents mapes i imatges sobre la construcció europea.

• Situació en un mapa dels diferents firmants del Tractat de Roma.

• Localització en el temps de les diferents fases del procés de creació de la UE.

• Explicació del terme “ciutadà europeu” i recerca d'exemples sobre els efectes positius de la supressió de fronteres.

• Lectura i comentari d'alguns articles dels Tractats de Roma i de Maastricht.

• Anàlisi d'un esquema sobre el funcionament de les institucions de la UE.

• Explicació de la funció dels Fons Estructurals de la Unió Europea.

• Localització geogràfica dels principals eixos econòmics de la Unió Europea.

• Anàlisi comparativa del nivell de renda per càpita dels països de la Unió Europea.

• Enumeració dels països que formen la Unió Europea en l'actualitat.

• Reflexió sobre els grans reptes als quals s'enfronta la UE en l'actualitat.

• Argumentació de les conclusions elaborades i de les opinions personals


1r de Batxillerat


• Descobrir si saben explicar l'evolució que va experimentar Europa des de l'època de la

postguerra fins a la creació de la Unió Europea.

• Observar si reconeixen els principis que sostenia el Pla Schuman.

• Comprovar que coneixen les repercussions del Tractat de Roma.

• Confirmar que saben explicar el procés de progressiu creixement de la Comunitat Europea: els fundadors, l'entrada d'Anglaterra i l'Europa dels Quinze, etc.

• Descobrir si reconeixen les innovacions que va significar la signatura de l'acta Única.

• Constatar que coneixen el Tractat de Maastricht i alguns dels seus principals objec-tius tals

com la reforma institucional, la Unió econòmica i monetària, els fons de cohesió i la ciutadania

europea.

• Comprovar que coneixen les funcions de les institucions comunitàries.

• Assegurar-se que coneixen els països que formen part de la Unió Europea en l'actualitat i els

seus diferents nivells de riquesa.

• Veure si identifiquen els principals eixos econòmics de la Unió Europea i reflexionen

críticament sobre la necessitat de portar a terme una política exterior comú.

• Comprovar que reconeixen el paper que desenvolupa la Unió Europea en l'escena internacional, en el marc de l'actual societat globalitzada.

• Observar si utilitzen adequadament el vocabulari adquirit en aquest tema.




textos històrics i en la definició de conceptes relacionats amb la història i les institucions de la

Unió Europea.


les activitats que proposen l'anàlisi de mapes sobre les diferent fases de la construcció

europea, i en les activitats en les quals s'analitzen taules i gràfiques que contenen dades sobre

els principals eixos econòmics de la Unió Europea.



activa, empatia, respecte pel torn de paraula i valoració de les opinions diferents de la pròpia.




• Competència artística i cultural . Es treballa mitjançant l'anàlisi i comentari de diferents fonts

iconogràfiques: caricatures i fotografies d'alguns esdeveniments clau en el procés de

construcció europeista.

Activitats.

- Treball en grup


1r de Batxillerat

Unitat 15.- Geopolítica del món actual


• Entendre en què consisteix el nou ordre internacional i quin és el paper que desenvolupen els Estats Units en ell, especialment després de la Guerra del Golf.

• Comprendre el procés d'ensorrament de l'antiga Unió Soviètica i analitzar les dificultats econòmiques, polítiques i socials de la nova Rússia.

• Conèixer què és el fonamentalisme islàmic i quins són els principals països que han afavorit el seu sorgiment.

• Identificar els principals conflictes bèl·lics de final del segle XX a Europa, l'Àsia i l'Àfrica (la guerra a Bòsnia i a Kosovo, la guerra de Txetxènia, els conflictes ètnics a Ruanda i Burundi, etc.)

• Analitzar les causes i les conseqüències del nou tipus de terrorisme internacional sorgit després dels atemptats de l'11 de Setembre als Estats Units.

• Reconèixer les diferències entre sistemes parlamentaris i sistemes bipartidistes i sistemes multipartidistes; i estats unitaris i federals.

• Conèixer els sistemes d'escrutini electoral que es practiquen en el món.

• Analitzar els principals problemes dels sistemes polítics democràtics.

• Advertir l'existència de dictadures actuals i la violació als drets humans que es duen a terme als països que ostenten aquests règims polítics.

• Prendre consciència que en molts països del Tercer Món no estan assegurats els principals drets de la Declaració Universal de Drets Humans.


Continguts

• El nou ordre internacional: la guerra del Golf i el nou protagonisme nord-americà.

• La descomposició de l'URSS i les dificultats de la nova Rússia.

• El fonamentalisme islàmic.

• El conflicte balcànic.

• Els conflictes en el Caucas.

• Els conflictes ètnics a l'Àfrica.

• Els atemptats de l'11 de setembre de 2001.

• Els sistemes polítics democràtics.

• Les dictadures i els drets humans.

• Observació, anàlisi i interpretació de la informació continguda en fotografies, gràfics, sèries

estadístiques, caricatures i il·lustracions d'aquest període.

• Reflexió sobre el paper dels Estats Units en el nou ordre mundial a partir de la lectura de textos

històrics.

• Anàlisi del mapa dels nous estats sorgits de la desintegració de l'URSS.

• Identificació de similituds i diferències entre els diferents sistemes democràtics i comparació

dels diferents sistemes d'escrutini electoral.

• Lectura d'alguns articles de la Declaració Universal de Drets Humans.

• Localització dels principals conflictes bèl·lics del món actual en un mapamundi i en un eix

cronològic.

• Valoració crítica de les accions dels fonamentalismes islàmics.


1r de Batxillerat

• Lectura i interpretació de diferents documents històrics, cartells i caricatures.

• Anàlisi de les causes i les conseqüències d'un conflicte bèl·lic (els Balcans).


• Observar si saben explicar en què consisteix el nou ordre mundial i reconeixen l'hegemonia dels Estats Units com l'única superpotència mundial.

• Descobrir si coneixen les causes de la desintegració de l'URSS i les principals dificultats que

travessa Rússia en el nou ordre mundial.

• Veure si coneixen què és l'integrisme islàmic i la relació d'aquest amb el terrorisme

internacional, remarcant els atemptats de l'11 de Setembre.

• Observar si són capaços d'identificar els principals conflictes bèl·lics que han tingut lloc a finals del segle XX a Europa, l'Àfrica i l'Àsia; i si poden determinar el caràcter diferent de cada un

d'ells.

• Comprovar que entenen els següents conceptes: sistema parlamentari, sistema presidencialista, sistema bipartidista, multipartidisme, estat unitari i estat federal.

• Valorar si saben explicar els principals problemes als quals han de fer front els sistemes

democràtics en l'actualitat.

• Confirmar que coneixen l'existència de règims autoritaris en el món actual i que saben indicar les diferències entre aquests i els sistemes democràtics.

• Veure si són conscients de les principals violacions dels drets humans que es practiquen en el món i adopten una postura crítica sobre això.



Competències bàsiques.


mitjançant l'anàlisi d'organigrames, sèries estadístiques i mapes històrics. També queda

contemplada en l'anàlisi del conflicte dels Balcans i en les activitats en les quals es proposa la

consulta de determinades pàgines web.

• Competència en comunicació lingüística . Es practica a través de l'anàlisi i comentari de

textos històrics i la descripció d'imatges i cartells.

• Competència emocional . Es treballa en les activitats que es realitzen de forma col·lectiva o

en petits grups i que estimulen el desenvolupament de les habilitats socials i en aquelles que

potencien la capacitat d'empatitzar amb la població que viu a les zones on s'han produït els

conflictes bèl·lics recents.




• Competència artística i cultural . Es treballa mitjançant l'anàlisi i comentari de caricatures i

cartells que contenen informació sobre el nou ordre internacional i els conflictes en el canvi de

mil·lenni.

Activitats:

- Llibre


1r de Batxillerat

- Professor: Presentació d’un audiovisuals per grups i debat sobre un conflicte actual.

Unitat 16.- Desenvolupament tecnològics, globalitza ció i Calvi social.

Objectius

• Entendre en què consisteix el fenomen de la globalització i analitzar les grans dife-rències existents entre països pobres i països rics.

• Valorar els contrastos i desigualtats que tenen lloc en el món actual, especialment en relació amb l'evolució de la població i a l'accés a la riquesa.

• Reconèixer els principals indicadors utilitzats per mesurar el desenvolupament d'un país.

• Comprendre el concepte de deute extern, l'handicap que significa al tercer món i les mesures utilitzades per lluitar contra la pobresa.

• Valorar les mesures adoptades per diferents institucions i organismes per millorar les condicions de vida i proposar alternatives al model social dominant.

• Conèixer el ràpid desenvolupament científic i tecnològic al qual estem assistint ac-tualment, i analitzar les relacions existents entre ciència i poder, així com l'impacte d'aquest ràpid desenvolupament sobre la societat actual.

• Reconèixer els canvis socials que s'han produït des de l'última meitat del segle XX, remarcant el creixent procés d'urbanització.

• Valorar el paper de la dona en el món actual i analitzar les transformacions que ha experimentat el model de família tradicional.

• Entendre què és la societat de consum i la cultura de masses. • Participar en discussions i debats amb una actitud crítica i constructiva.

Continguts

• La globalització. Països pobres i països rics.

• Les desigualtats en el món actual.

• El deute extern i la lluita contra la pobresa.

• El desenvolupament científic i tecnològic.

• El nou rol femení i la transformació del model de família.

• La societat de consum i la cultura de masses.

• Interpretació de gràfics, mapes i textos sobre la població mundial i apreciació de diferències entre països desenvolupats i en vies de desenvolupament.

• Anàlisi d'esquemes i mapes sobre els centres i les perifèries del món actual.

• Distinció entre els indicadors de desenvolupament més comunament utilitzats.

• Lectura de textos sobre les desigualtats existents en el món actual.

• Interpretació d'un mapa sobre el deute extern.

• Anàlisi d'un esquema sobre els nous països industrials de l'Àsia.

• Interpretació d'un gràfic sobre la inversió destinada a la investigació en els diferents països

occidentals.

• Descripció d'alguns avenços científics com, per exemple, el procés de clonació.

• Observació i interpretació de mapes i gràfics sobre la implantació de les noves tecnologies de

la informació i la comunicació en el món actual.

• Comprensió de la situació de desigualtat a què es veu sotmesa la dona mitjançant l'observació

d'imatges de diferent tipus.


1r de Batxillerat

• Estudi de diferents taules sobre l'evolució de la família i els canvis que ha experimentat als països industrialitzats.

• Elaboració d'un quadre sobre els principals avenços científics del segle XX.

• Comparació de les diferents zones de comportament demogràfic a escala mundial.


• Comprovar que entenen el fenomen de la globalització i saben explicar les relacions

econòmiques que tenen lloc en el món capitalista, així com les diferències existents entre països pobres i països rics.

• Verificar que interpreten correctament els diferents indicadors del desenvolupament i que són

conscients dels problemes derivats del desigual accés a la riquesa.

• Assegurar-se que entenen el concepte de deute extern i que saben localitzar en un mapa els països més endeutats.

• Observar si saben contextualitzar el desenvolupament científic i tecnològic en el marc dels successos esdevinguts durant l'última meitat del segle XX i principi del XXI.

• Valorar si comprenen l'impacte que la ciència i la tècnica han tingut i estan tenint en les seves

pròpies vides.

• Comprovar si entenen que a la societat actual s'estan produint una sèrie de canvis socials transcendentals, especialment en el que es refereix al canvi de rols de la dona i a la

transformació de la família tradicional.

• Confirmar que entenen el significat dels conceptes de societat de consum i cultura de masses.

• Comprovar que són capaços de formular hipòtesi explicatives sobre la realitat històrica,

formant-se una opinió fonamentada a les fonts i documents històrics consultats.




textos històrics, i en la definició de conceptes relacionats amb la globalització i els avenços

tecnològics del món actual.


mitjançant el comentari d'una pel·lícula, la recensió d'un llibre i l'anàlisi de mapes, gràfics i

taules estadístiques.



activa, empatia, respecte pel torn de paraula i valoració de les opinions diferents de la pròpia.




Activitats:

- Professor: On-line


1r de Batxillerat

Agramunt, 1 de setembre de 2008

El professor de la Matèria

Manel Martínez Gómez

Documents

Programació Història Contemporànea