www.cineclubvic.com Programació febrer - juny 2021

Pap

usz

a. J

oan

na K

os

i Krz

yto

f K

rauz

e. P

olò

nia,

201

3

Cineclub Vic - Dimarts | 20 h. L'Atlantida9 de febrer

JosepAurel França-Espanya, 2020

27 d'abril

Entre dos aguasIsaki LacuestaCatalunya, 2018

2 de març

Papusza Joanna Kos i Krzytof Krauze. Polònia, 2013

30 de març

Smuggling Hendrix Marios Piperides Xipre-Alemanya-Grècia, 2018

9 de març

The FarewellLulu WangEstats Units - Xina, 2019

4 de maig

DemonMarcin wronaPolònia, 2015

6 d'abrilMidsommar Ari AsterEstats Units-Suècia, 2019

16 de febrerEl Crepúsculo de los diosesBilly Wilder. Estats Units, 1950

11 de maig

El hombre que pudoreinarJohn Huston. EUA, 1975

16 de març

Antología de un pueblo fantasma Denis Côté. Canadà, 2019

13 d'abrilHierro 3Kim Ki-dukCImage Manaorea del Sud, 2004

23 de febrer

Schneider vs. BaxAlex van Warmerdam. Holanda, 2015

18 de maig

Solo nos queda bailarLevan AkinSuècia-Geòrgia-França, 2019

23 de marçLa hora del lobo Ingmar Bergman. Suècia, 1968,

20 d'abril

Ojos negrosMarta Lallana i Ivet CasteloCatalunya, 2019

25 de maig

Res publica José María NunesCatalunya, 2010

1 de juny

GattacaAndrew NiccolEstats Units, 1997

8 de juny

Buñuel en el laberinto de las tortugasSalvador Simó. Espanya, 2019

15 de juny

FourteenDan Sallitt Estats Units, 2019

22 de juny

Sheep Without a Shepherd Sam Quah. Xina, 2020

Pantalla oberta - Dijous | 20 h25 de març

Fantastic FungiLouie SchwartzbergEstats Units, 2019

29 d'abrilIsaki Lacuesta: curtmetratgesIsaki Lacuesta. Catalunya.

3 de juny

Toni Bover. Image Manager Xef Vila. Catalunya, 2020

Cineclub Xic - Diumenge | 17 h.7 de febrer

Secret SuperstarAdvait ChandanÍndia, 2018

21 de febrer

El gigante de hierroBrad BirdEstats Units, 1999

14 de març

The TowerMats GrorudFrança-Suècia-Noruega, 2018

21 de març

Caçadors de bruixes Rasko MiljkovicSèrbia- Macedònia, 2020

18 d'abril

Llegir cinemaDiversos autors, països i anys

4 d'abril

Supa ModoLikarion WainainaKènia, Alemanya, 2018

Les sessions es projectaran al L'Atlantida (C/ Francesc Maria Masferrer, 4). La programació pot veure's afectada a causa de les restriccions. Consulteu www.cineclubvcic.com per a més informació.

La cultura segura no s'atura. Encara que cada dia sigui una nova aventura i

que cada setmana algú cridi "més difícil encara!", l'espectacle ha de continuar.

Proposem un nou cicle de cinema que, esperem, pugui obrir-se a molt més

públic, sense limitacions geogràfiques, horàries ni distàncies socials.

Proposem fins a vint sessions de dimarts: una combinació de clàssics i

novetats i on tornem a recuperar alguns títols que no s'han pogut projectar

a causa dels diversos confinaments. Pel·lícules com Josep, The Farewell,

Ojos negros, Buñuel en el laberinto de las tortugas, Papusza, Antologia de

un pueblo fantasma (en col·laboració amb l'Americana FIlm Festival), Solo

nos queda bailar i Sheep Without Shepherd (amb el Festival Nits).

Si tirem la mirada enrere, revisarem títols més clàssics com El crepúsculo de

los dioses (ara 70 +1 aniversari), Gattaca, en col·laboració amb la UVic en

motiu de la Universitat d'Estiu, i retrem homenatge a dos grans actors i a un

director que ens han abandonat durant els últims mesos: Max Von Sydow

amb La hora del lobo; Sean Connery amb El hombre que pudo reinar i Kim

Ki-duk amb Hierro 3.

Gràcies a la Federació de Cineclubs i al projecte Filmoxarxa de la Filmoteca

de Catalunya gaudirem de títols inèdits com Schneider vs. Bax, Smuggling

Hendrix, Demon i també de l'últim film d'un dels grans cineastes catalans,

Res Pública, de José Maria Nunes. Ens endinsarem en l'obra d'un altre

cineasta català, Isaki Lacuesta. Amb motiu del 10è aniversari d’ACVIC

projectarem Entre dos aguas, que comptarà amb la presència del director,i

una sessió de dijous amb un recull d'alguns dels seus curts.

Dijous? Sí, dijous. Tornen les sessions de Pantalla oberta per mostrar obres

diferents i complementàries a la programació regular de Cineclub Vic dels

dimarts. A més dels treballs d'Isaki Lacuesta veurem Fantastic Fungi, una obra

que us explicarà tot allò que mai us hauríeu imaginat sobre els bolets, i Image

Manager, un documental de Xef Vila al voltant de l'obra del vigatà Toni Bover.

I per últim presentem sis títols de Cineclub Xic que, de nou, trenquen

etiquetes i fronteres. Sis títols imprescindibles més enllà del dia de la setmana

que es projectin: Secret Superstar; El gigante de hierro, The Tower,

Caçadors de Bruixes, Supa Modo i la nostra cita anual amb Llegir cinema.

Cineclub Vic

Sessions de dimarts

Socis i sòcies de Cineclub Vic: entrada gratuïta

Aportació d'un dia en sessions de Cineclub: 5 euros.

Aportació d'un dia en sessions de Filmoxarxa: 4 euros

Descomptes d'1 euro: Carnet VicJove, Estudiants, Jubilats/des

Presentant el carnet de la UVic-UCC: 1 euro

Totes les pel·lícules es projectaran al L'Atlantida (C/ Francesc Maria Masferrer, 4)

Febrer de 1939. Sobrepassat per la gran onada de republicans que fugen de la dictadura franquista, el govern francès opta per confinar-los en camps de con-centració. En un d’aquests camps, dos homes inicien una amistat. Un d’ells és Josep Bartolí, un dibuixant que lluita contra el règim de Franco.

L’artista Aurel ha traslladat tot el seu bagatge com a il·lustrador, dibuixant i retra-tista polític en un sorprenent debut cinematogràfic. Josep va més enllà del sub-gènere del documental animat per oferir una obra complexa i ambiciosa en què la forma i el contingut van sempre de la mà. La pel·lícula ressegueix la vida de Bartolí utilitzant l’estil visual de l’artista i, fins i tot, incorporant els seus dibuixos dins de les escenes. Una pel·lícula sincera, colpidora i emotiva que reflexiona sobre l’art, la política i la història recent del nostre país.

Aurel Nom artístic d’Aurélien Froment, dibuixant francès nascut el 1980. Va abandonar la universitat per treballar la premsa. Primer fent caricatures i, després, dibuixant els esbossos d’audiències en judicis a porta tancada. També ha fet tasques de dissenyador gràfic, ha editat novel·les gràfiques i ha presentat exposicions que l‘han situat com un dels artistes més importants dels últims anys. La seva incursió al cinema va començar el 2011 amb el curt Octobre Noir i ha captivat a tothom amb el seu primer llargmetratge: Josep

9 de febrer. 20 h. Sessió núm. 1.323

Producció: Les Films d'Ici Méditerranée, Imagic Telecom, Les Films du Poisson Rouge. Guió: Jean-Louis Milesi. Direcció artística: Aurel. Música: Sílvia Pérez Cruz. Muntatge: Thomas Belair. Durada: 1 h 11 min. Idioma: VO en francès i castellà amb subtítols. Animació.

JosepAurel França, Espanya, Bèlgica, 2020

Fugint dels seus creditors, Joe Gillis (William Holden) un jove i mediocre escriptor ofegat de deutes, es refugia casualment a la mansió de Norma Desmond (Gloria Swanson), una antiga estrella del cinema mut qui viu acompanyada únicament del seu fidel criat Max (Erich von Stroheim). A partir d'aquest moment, l'actriu pretén que Gillis corregeixi un guió que ella ha escrit i que significarà el seu retorn al cinema.

El mestre Billy Wilder coescriu i dirigeix aquest film grandiós, que parla del cinema des de dins el cinema, a través d’una hibridació de gèneres on apareixen ele-ments propis del thriller, el drama, i la comèdia negra. Guanyadora de tres premis Oscar i quatre Globus d’or, ha esdevingut un film icònic que retrata, amb una combinació de passió i crueltat, el joc de Hollywood. La recuperem en el seu 70 aniversari, una oportunitat única per tornar a gaudir-la en pantalla gran.

Billy WilderGuionista i realitzador de cinema, nascut el 1906 a Sucha (Polònia). A partir de 1929, comença a treballar com a guionista per a la UFA, on entra en contacte amb grans realitzadors del moment. Amb l’ascens del nazisme, emigra als Estats Units i comença a treballar com a guionista i, més endavant, com a realitzador. S’acaba convertint en un dels mestres indiscutibles del cinema clàssic amb films com Perdición (1944), Sabrina (1954), Con faldas y a lo loco (1959), El apartamen-to (1960). Va morir el 2002 a Los Angeles.

16 de febrer. 20 h. Sessió núm. 1.324

Clàssics | 70 aniversari

Producció: Paramount Pictures. Guió: Charles Brackett, Billy Wilder, D.M. Marshman Jr. Fotografia: John F. Seitz. Música: Franz Waxman. Muntatge: Arthur P. Schmidt. Durada: 1 h 50 min. Idioma: VO en anglès amb subtítols. Intèrprets: William Holden, Gloria Swanson, Erich von Stroheim.

El crepúsculo de los diosesSunset BoulevardBilly Wilder EUA, 1950

El dia del seu aniversari, a Schneider (Tom Dewispelaere), un assassí a sou, se li ha encomanat matar a Ramon Bax (Alex van Warmerdam), un escriptor de 50 anys que viu en una cabanya com si fos un ermità. Un servei que semblava bufar i fer ampolles i que podria ser executat en un sol dia acabarà sent una missió massa complicada per a Schneider i un autèntic malson per a tothom.

Després de l'èxit de Borgman, el multifacètic Alex van Warmerdam va dirigir aquest thriller en què no falten tocs d'humor (molt) negre per farcir la persecu-ció a la qual es veuen sotmesos els seus protagonistes. El mateix Wanderdam és el responsable de la direcció, la producció i del guió del film, així com de donar vida a l'objectiu de Schneider. Un film inèdit que recuperem a través de la programació de Filmoxarxa.

Alex van WarmerdamNascut el 1952 a Holanda, aquest director, escriptor, actor i pintor és un dels representants més internacionals del cinema neerlandès. Va iniciar la seva car-rera l'any 1986 com a director amb Los secretos de Abe a la qual seguiren una desena de títols entre els quals destaquen Little Tony (1998) i Grimm (20003). El 2013 va rebre un gran reconeixement amb Borgman (programada a Cineclub Vic), un thriller psicològic nominat a la Palma d’Or del Festival de Cannes.

23 de febrer. 20 h.

Producció: Graniet Film BV, Czar Film Guió: Alex van Warmerdam. Fotografia: Tom Erisman. Música: Alex van Warmerdam. Muntatge: Job ter Burg. Durada: 1 h 36 min. Idioma: VO en holandès amb subtítols en català. Intèrprets: Tom Dewispelaere, Alex van Warmerdam, Maria Kraakman.

Schneider vs. BaxAlex van Warmerdam

Holanda, 2015

Bronislawa Wajs, coneguda com a Papusza (nina en romaní), va ser la primera poetessa d'ètnia gitana que va veure la seva obra publicada a Polònia, desafiant la imatge femenina tradicional de la seva comunitat. Nascuda en una família nò-mada, Papusza va expressar els sofriments i anhels del seu poble en versos d'un poderós lirisme.

La parella de cineastes Joanna Kos i Krzysztof Krauze retraten la vida de Pa-pusza des del seu naixement fins a la seva mort, la seva vida a l'assentament gitano i l’holocaust gitano a la Segona Guerra Mundial. I ho fan amb composicions basades en el romanticisme pictòric alemany, amb un impactant treball de llum i textures, aconseguint fer-nos sentir les vivències de l’artista, repudiada per la comunitat romaní i acusada de vendre els secrets d'aquest poble.

Joanna Kos i Krzysztof KrauzeAquest matrimoni polonès de directors i guionistes, s'ha especialitzat a portar al cinema, amb un treball d'exquisidesa formal i rigor històric, la vida de diferents fi-gures reivindicables de la cultura del seu país. El 2004 van dirigir My Nikifor, sobre un pintor folklòric polonès i, el 2006, el drama familiar Plac Zbawiciela. Papusza és el seu film més celebrat, mereixedor del Premi a la Millor Direcció a la Seminci de Valladolid. El seu últim treball és Birds Are Singing in Kigali (2017) que Joanna Kos va completar en solitari després de la mort del seu marit el 2014.

2 de març. 20 h. Sessió núm. 1.325

Dia de la dona

Producció: Argomedia Productions, Canal+. Guió: Joanna Kos i Krzysztof Krauze. Fotografia: Krzysztof Ptak. Música: Jan Kanty Pawluskiewicz. Muntatge: Krzysztof Szpetmanski. Durada: 2 h 11 min. Idioma: VO en polonès amb subtítols. Intèrprets: Jowita Budnik, Zbigniew Walerys, Antoni Pawlicki.

PapuszaJoanna Kos i Krzysztof Krauze

Polònia, 2013

Després de descobrir que la seva matriarca pateix un càncer de pulmó, la família decideix convocar una gran trobada la Xina on s’espera que hi assisteixi tothom que l'ha conegut a la seva vida. Els pares de la Bili (Awkwafina), que viuen a Nova York, es neguen a participar-hi, però ella s'entossudeix a fer el viatge per acomiadar-se de la seva àvia i reforçar els vincles perduts.

La directora Lulu Wang analitza el seu entorn familiar més proper per abordar un diàleg intergeneracional entre Orient i Occident. Amb un to melancòlic i jovial i molta càrrega irònica, la pel·lícula és capaç de bascular sense problemes entre el riure i el plor gràcies a la humanitat que transmeten tots els seus personatges. Un retrat familiar que es mou entre la senzillesa i l’excentricitat sense deixar-se emportar per clixés.

Lulu WangNascuda el 1983 és una directora de cinema, guionista i productora nord-ameri-cana d’ascendència xinesa. La seva trajectòria ha combinat la realització de curtmetratges, vídeos musicals i treballs televisius. El 2004 va debutar al cinema escrivint i dirigint Posthumous (2014). El seu últim film ha estat aquesta multipre-miada The Farewell.

9 de març. 20 h. Sessió núm. 1.326

Dia de la dona

Producció: Big Beach Films, Depth of Field. Guió: Lulu Wang. Fotografia: Anna Franquesa Solano. Música: Alex Weston. Muntatge: Matt Friedman i Michael Taylor. Durada: 1 h 40 min. Idioma: VO en anglès i xinès amb subtítols. Intèrprets: Shuzhen Zhao, Awkwafina, X Mayo, Hong Lu, Hong Lin, Tzi Ma.

The FarewellLulu Wang

EUA-Xina, 2019

Simon Dubé mor en un accident de cotxe que té lloc en un poble petit i aïllat del Quebec on hi viuen poc més de 200 persones. Els habitants del poble es mostren reticents a discutir les circumstàncies de la tragèdia. Mentre intenten assumir-ho, una sèrie de persones desconegudes comencen a arribar al poble, acompanyats d’una estranya boira. A partir d’aquí, el temps sembla perdre tot el sentit.

Estem davant d’una faula poètica que proposa un estrany i curiós encreuament entre el realisme social i el sobrenatural. El director i guionista es basa lleugerament en una novel·la que combina prosa i poesia i pren d’aquesta una estructura erràtica, que va obrint línies argumentals per deixar-les suspeses en l’aire (i en la neu), deixant així múltiples camins per explorar.

Denis Côté Nascut a Canadà al 1973, abans de dirigir la seva primera pel·lícula al 2005, Les états nòrdiques va produir i dirigir 15 curtmetratges combinant amb la seva feina de periodista i crític de cine. Els seus films experimentals han estat projectats a un gran nombre de festivals d’arreu del món i ha estat guardonat i nominat a diversos premis. Aquesta Antología de un pueblo fantasma és el seu setè film.

Programada conjuntament amb el Festival Americana de Barcelona dins de la seva programació itinerant Route 66.

16 de març. 20 h. Sessió núm. 1.327

Americana Film Fest: Route 66

Producció: Couzin Films. Guió: Denis Côté. Fotografia: François Messier-Rheault. Muntatge: Nicolas Roy. Durada: 1 h 37 min. Idioma: VO en francès amb subtítols. Intèrprets: Robert Naylor, Josée Deschênes, Jean-Michel Anctil, Larissa Corriveau, Diane Lavallée, Rémi Goulet, Jocelyne Zucco.

Antología de un pueblo fantasma Répertoire des villes disparuesDenis Côté Canadà, 2019

En Johan (Max Von Sydow) i l’Alma (Liv Ullmann) són un matrimoni que resideix a una illa, pràcticament allunyats de tota civilització. Els únics veïns propers són els Von Merken, una gent misteriosa i estranya que els conviden a passar una vetllada a la seva mansió. En Johan, turmentat per un passat obscur, comença a obses-sionar-se amb ells i els fantasmes que semblen prendre forma en aquest nuclide noves amistats.

Pel·lícula plàstica, expressionista i inquietant, que representa molt bé una de les poques incursions en el gènere de terror del director Ingmar Bergman. Entre els molts encerts de la pel·lícula, hi trobem un Max Von Sydow impecable en el paper d’un pintor taciturn i que torna a formar amb Bergman un tàndem excepcional. Amb aquesta projecció retem homenatge a l’actor, quan es compleix gairebé un any de la seva mort.

Ingmar BergmanSuècia, 1918-2007. És un dels grans mestres del cinema del segle XX. Entrenat als escenaris de la dramatúrgia i el teatre, de la seva particular mirada han sor-git pel·lícules tan emblemàtiques com El setè segell (1957), Maduixes silvestres (1957), Persona (1966), Gritos y Susurros (1972) o Fanny i Alexander (1982).

23 de març. 20 h. Sessió núm. 1.328

Homenatge Max von Sydow

Producció: Cinematograph AB, Svensk Filmindustri (SF). Guió: Ingmar Bergman. Fotografia: Sven Nykvist. Música: Lars Johan Werle. Muntatge: Ulla Ryghe. Durada: 1 h 30 min. Idioma: VO en suec i noruec amb subtítols. Intèrprets: Max von Sydow, Liv Ullmann, Gertrud Fridh, Georg Rydeberg.

La hora del loboVargtimmenIngmar Bergman Suècia, 1968

Yiannis (Adam Bousdoukos) és un músic desvalgut que està a punt d’anar-se’n de Xipre a la cerca d’una vida millor amb el seu únic company de viatge, el seu gos Jimi. Però els plans de Yiannis es trunquen quan l’animal travessa la frontera i entra en territori turc. Desesperat per fer-lo tornar cap a ell, haurà d’utilitzar algun mètode més enllà de la legalitat i de la lenta burocràcia de la Unió Europea.

L’òpera prima del xipriota Marios Piperides és una comèdia divertida i encanta-dora que copsa amb intel·ligència el ridícul i la tragèdia produïts per una realitat política. Tal com explica el seu director, aquesta història basada en un fet real, el film ofereix “un to lleuger per abordar temes molt més seriosos com la divisió de l’illa de Xipre, les complexitats de la pèrdua de propietats i l’assumpte espinós dels colons turcs, que i ara són elements de la negociació entre polítics”.

Marios PiperidesNeix el 1975 a Nicòsia, Xipre. Després d’estudiar cinema als Estats Units, retor-na al seu país, on ha esdevingut una peça clau pel desenvolupament de la in-dústria audiovisual. A través de la seva pròpia productora, Filmworks, produeix una vintena de projectes audiovisuals, la majoria dels quals curtmetratges, fins a dirigir el seu primer llarg, Smuggling Hendrix, guardonat amb múltiples premis, entre els quals el Premi del Festival de Cine de Tribeca.

30 de març. 20 h.

Producció: AMP Filmworks. Guió: Marios Piperides. Fotografia: Christian Huck. Música: Kostantis Papakonstantinou. Muntatge: Stylianos Constantinou. Durada: 1 h 32 min. Idioma: VO en xipriota i anglès. Intèrprets: Adam Bousdoukos, Fatih Al, Vicky Papadopoulou, Özgür Karadeniz.

Smuggling HendrixMarios Piperides

Xipre-Alemanya-Grècia, 2018

Després de patir una experiència tràgica, la Dani (Florence Pugh) decideix visitar amb la seva parella (Jack Reynor) i els seus companys d’escola el Midsommar, un festival d’estiu que se celebra cada noranta anys a Suècia. Amb la intenció d’estudiar la seva cultura i aquesta festa tan especial, es veuran cada vegada més implicats en la seva celebració, fins al punt de posar en perill les seves vides.

Aquesta cinta de terror rural ha estat un dels grans impactes dels últims anys, convertint-se en un film de culte de forma gairebé instantània. Ari Aster repeteix molts dels elements de la seva primera pel·lícula, Hereditary, i s’emmiralla en obres clau del gènere com El hombre de mimbre (1973). La pel·lícula ofereix un relat de terror a plena llum del dia, evitant caure en els típics -i foscos- llocs co-muns del gènere i jugant amb l’acció d’una forma anti climàtica per transmetre la sensació d’un autèntic malson.

Ari AsterNascut el 1986 a Nova York, va conrear una gran -i polèmica- trajectòria en el món dels curtmetratges amb treballs com TDF Really Works (2011), Lo extraño de los Johnsons (2011) o La cabeza de la tortuga (2014). L’any 2018 debuta en el llarg dirigint i escrivint l’elogiada cinta de terror Hereditary. Un any després repe-teix l’èxit amb aquesta Midsommar.

6 d'abril. 20 h. Sessió núm. 1.329

Producció: A24, B-Reel Films, Nordisk Film. Guió: Ari Aster. Fotografia: Pawel Pogorzelski. Música: The Haxan Cloak. Muntatge: Lucian Johnston. Durada: 2 h 28 min. Idioma: VO en anglès i suec amb subtítols. Intèrprets: Florence Pugh, Jack Reynor, Vilhelm Blomgren, William Jackson Harper.

MidsommarAri Aster

EUA-Suècia, 2019

Tae-suk (Jae Hee) és un jove que ocupa temporalment habitatges mentre els seus propietaris no hi són. No és un lladre, sinó tot el contrari: en agraïment per l’allotjament, els ajuda en algunes feines de la casa. Un dia entra en una casa, aparentment desocupada, i s’hi troba a la Sun-hwa (Seung-Yun Lee).

Kim Ki-duk crea una pel·lícula plena de silencis amb una posada en escenaminimalista i on la càmera aconsegueix que la situació més impossible sembli natural i la més normal sigui extraordinària a través de trucs de composició, pers-pectiva i muntatge. El director ens fa reflexionar sobre les nostres relacions amb els altres i amb els espais que habitem, així com del valor que tenen les propietats en la societat actual. Un film únic i desconcertant que, per a molts, va suposar una porta d’entrada al cinema asiàtic de la mà d’un dels directors més importants i a qui retem homenatge després de la seva mort.

Kim Ki-dukNascut el 1960, és el director coreà més conegut arreu del món. El 1996 estrena debuta com a director amb Cocodrile. El seguirien Animales salvajes (1997) i La puerta azul (1998). A partir de La isla (2000) es converteix en un habitual dels certàmens cinematogràfics. A la seva filmografia hi trobem pel·lícules com El arco (2005), Time (2006), Pieta (2012) o Moebius (2013). El seu últim film va ser Din (2019). Va morir l’11 de desembre a Riga (Letònia).

13 d'abril. 20 h. Sessió núm. 1.330

Homenatge Kim Ki-duk

Producció: Kim Ki-Duk Film, Cineclick Asia, Happinet Pictures. Guió: Kim Ki-Duk. Fotografia: Jang Seong-back. Música: Slvian. Muntatge: Kim Ki-duk. Durada: 1 h 28 min. Idioma: VO en coreà amb subtítols. Intèrprets: Lee Seung-Yun, Jae Hee, Kwon Hyuk-ho, Choi Jeong-ho, Lee Ju-seok.

Hierro 3Bin-jipKim Ki-duk Corea del Sud, 2004

La Paula (Julia Lallana), una noia de 14 anys, ha d’anar a passar l’estiu al poble d'Ojos Negros amb la seva àvia i la seva tieta, a les que gairebé no coneix. Allà descobrirà les tensions familiars que es destapen arran de la malaltia de la seva àvia. Intentant escapar-ne, coneix a l'Alicia (Alba Alcaine) que es convertirà en la seva amiga. Al final d'aquest estiu peculiar, la Paula intuirà què vol dir fer-se gran.

Ojos Negros és l'òpera prima de Marta Lallana i Ivet Castelo, un debut que ha comptat amb la col·laboració en la direcció d'Iván Alarcón y Sandra García. El film se suma a altres pel·lícules recents (Les amigues de l'Àgat i Júlia ist) realitzades per directores que han estudiat a la Universitat Pompeu Fabra. Combina la frescor i imperfecció habitual d’una primera pel·lícula amb la solidesa en la construcció dramàtica. La pel·lícula té un ritme propi envoltat amb la banda sonora de Refree i dels paisatges característics de Teruel.

Marta Lallana (Saragossa, 1994) i Ivet Castelo (Vic 1995) van estudiar Comunica-ció Audiovisual a la UPF i van ser directores de fotografia del curt El Arquero (2016). Totes dues han escrit i dirigit el seu film de debut, Ojos Negros, guanyadora del premi al millor film a la secció Zonazine del Festival de Màlaga i nominada a millor pel·lícula de llengua no catalana als premis Gaudí.

La sessió comptarà amb la presència de la seva directora, Ivet Castelo.

20 d'abril. 20 h. Sessió núm. 1.331

Sant Jordi

Producció: Nanouk Films, Filmin. Guió: Marta Lallana, Ivet Castelo, Iván Alarcón, Sandra García. Fotografia: Jorge Basterretxea. Música: Raül Refree. Muntatge: Nila Núñez , Victor Xavier Monzó. Durada: 1 h 5 min. Idioma: castellà. Intèrprets: Alba Alcaine, Julia Lallana, Anna Sabaté, Ines Paricio, Roberto Sanz.

Ojos negrosMarta Lallana i Ivet Castelo

Catalunya, 2019

Isra i Cheíto són dos germans que han emprès camins vitals diferents. Quan Isra surt de la presó i Cheíto acaba la seva missió a la Marina, ambdós retornen a l’illa de San Fernando, la seva ciutat natal. Plegats rememoren la violenta mort del seu pare quan eren nens.

Dotze anys després del documental La llegenda del temps, Isaki Lacuesta recupera els seus personatges a Entre dos aguas, un documental aclamat per crítica i públic i on, de nou, s’endinsa en alguns dels seus temes recurrents: la identitat, la relació amb un mateix i amb el món, la culpa i la redempció sota el pas del temps.

Isaki LacuestaNascut a Girona el 1975, és un dels màxims exponents de l’audiovisual català. Des del seu debut el 2002 amb el curt Caras vs. Caras ha teixit una filmografia única que combina curtmetratges, llargmetratges, televisió, documental i ficció. A la seva reconeguda i guardonada obra i hi trobem, entre d’altres, films com Cravan vs. Cravan (2002), La llegenda del temps (2006), Los condenados (2009), Los pasos dobles (2011) o La propera pell (2016). Aquesta projecció forma part l’exposició Trilogia de la realitat oculta d’Isaki Lacues-ta i en el context de celebració dels 10 anys d’ACVIC Centre d’Arts Contemporà-nies. La sessió comptarà amb la presència del seu director.

27 d'abril. 20 h. Sessió núm. 1.332

10 anys d’ACVIC

Producció: La Termita Films, Mallerich Films Paco Poch. Guió: Isaki Lacuesta i Isa Campo. Fotografia: Diego Dussuel. Música: Raül Refree, Kiko Veneno. Muntatge: Sergi Dies, Domi Parra. Durada: 2 h 17 min. Idioma: castellà. Documental. Hi intervenen : Israel Gómez Romero, Francisco José Gómez Romero, Rocío Rendón.

Entre dos aguasIsaki Lacuesta

Catalunya, 2018

Després de viure a Londres, Piotr (Itay Tiran) torna al seu poble natal per casar-se amb Zaneta (Agnieszka Zulewska). Un dels regals que reben per aquest enllaç és un terreny on construir la seva futura casa, però en començar a treballar-hi, hi troba-ran uns ossos humans. Les noces s’acaben convertint en l’escenari d’una posses-sió demoníaca que remet al mite jueu del Dybbuk i la turbulenta història de Polònia.

Demon és un desassossegant conte gòtic que desborda els límits del gènere del terror per tractar temes com la memòria històrica, la tradició religiosa i la masculi-nitat. És una pel·lícula pòstuma que ha anat guanyant pes i reconeixement a diver-sos certàmens (va aconseguir el premi al millor film al festival de Cinema Fantàstic d’Austin) després de la mort del seu realitzador. Compta amb una gran banda sonora de Krzysztof Penderecki, una elegant posada en escena i unes sorprenents interpretacions per part de la parella protagonista. Marcin WronaDirector, guionista i productor de cinema, nascut el 1973 a Polònia. El seu curt de final de carrera, Magnet Man (2001), va suposar una gran sorpresa i va aconseguir nombrosos premis. Un èxit que va continuar amb el seu film de debut, My Flesh My Blood (2009), i El bautizo (2010). Demon havia de suposar el treball que confirmés el jove realitzador, però per desgràcia, aquest es va suicidar el 2015.

4 de maig. 20 h.

Producció: Telewizja Polska. Guió: Pawel Maslona i Marcin Wrona. Fotografia: Pawel Flis. Fotografia: Pawel Flis. Música: Marcin Macuk i Krzysztof Pendereck. Muntatge: Piotr Kmiecik. Durada: 1 h 34 min. Idioma: VO en polac amb subtítols en català. Intèrprets: Itay Tiran, Agnieszka Zulewska, Andrzej Grabowski.

DemonMarcin Wrona

Polònia, 2015

En Danny Dravot (Sean Connery) i en Peachy Carnehan (Michael Caine) són dos aventurers que viatgen a l’Índia el 1880 i sobreviuen gràcies al contraban d’armes i altres mercaderies. Un dia decideixen fer fortuna al llegendari regne de Kafiristan. Des-prés d’un dur viatge a través de l’Himàlaia, aconsegueixen el seu objectiu just a temps per fer ús de la seva experiència en el combat i salvar un poble dels seus assaltants.

Tot un clàssic del cinema d’aventures, ple d'exotisme, encant i uns diàlegs per emmar-car, basat en una història original del premi Nobel de Literatura Rudyard Kipling i nomi-nat a 4 Oscars. Al principi va ser concebuda com un vehicle per a Clark Gable i Hum-phrey Bogart i més tard es van considerar les parelles Burt Lancaster/Kirk Douglas i Paul Newman/Robert Redford per als papers principals. Va ser precisament Newman qui va suggerir els britànics Connery i Caine. El resultat és un exemple magistral del gènere que ens serveix per retre homenatge a l’actor Sean Connery.

John HustonNascut a Nevada el 1906, va sumar l'ofici de director als de boxador, periodista, novel·lista, militar, pagès, caçador, col·leccionista d'art... Després de fer d'extra en algun film, va adaptar un munt de guions i va saltar a la direcció amb el clàssic El falcó Maltès (1941). El cinema li deu títols com El tresor de Sierra Madre (1948), La Reina d'Àfrica (1951), La nit de la Iguana (1964) o Dublinesos (1987). Va morir a Rhode Island el 1987.

11 de maig. 20 h. Sessió núm. 1.333

Homenatge Sean Connery

Producció: Columbia Pictures, Allied Artists Pictures. Guió: John Huston i Gladys Hill a partir de l'obra de Rudyard Kipling. Fotografia: Oswald Morris. Música: Maurice Jarre. Muntatge: Russell Lloyd. Durada: 2 h 9 min. Idioma: VO en anglès amb subtítols. Intèrprets: Sean Connery, Michael Caine, Christopher Plummer.

El hombre que pudo reinarThe Man Who Would Be KingJohn Huston Regne Unit-EUA, 1975

Merab (Levan Gelbakhiani) ha assajat des de jove a la Companyia Nacional de Dansa de Geòrgia amb la seva parella de ball, Mary (Ana Javakishvili). De cop, la seva vida es trasbalsa quan apareix el carismàtic Irakli (Bachi Valishvili) i es converteix en el seu rival més poderós i, a la vegada, en el seu objecte de desig.

En un entorn conservador i opressiu, el protagonista s’enfronta a la necessitat d’alli-berar-se i arriscar-ho tot per aconseguir allò que més anhela. Aquest és un relat que comença amb una situació força convencional de noi coneix noi i que, de mica en mica, va creixent en intensitat a mesura que la pel·lícula es deixa emportar per la música i la sensualitat de la dansa. La pel·lícula es manté en un equilibri entre la crítica social i el retrat del despertar sexual del seu protagonista, sempre amb un to líric i oferint algunes exhibicions estilístiques de gran força dramàtica.

Levan AkinNascut el 1979 a Suècia, en una família d’origen Georgià. Sempre s’ha sentit atret per la cultura d’aquest país, que ha traslladat als seus films. Del 2007 al 2012 va treballa a la televisió rodant episodis per a diverses sèries. El 2008 va estrenar el curt De sista sakerna. Va debutar amb la comèdia dramàtica Katinkas kalas (2011), posteriorment va rodar la cinta de terror El círculo (2015) i Sólo nos queda bailar, que li ha suposat un gran reconeixement internacional. Actualment treballa en un nou film, Passage.

18 de maig. 20 h. Sessió núm. 1.334

Producció: French Quarter Film, Takes Film, AMA Productions. Guió: Levan Akin. Fotografia: Lisabi Fridell. Muntatge: Levan Akin, Simon Carlgren. Durada: 1 h 53 min. Idioma: Georgià. Intèrprets: Levan Gelbakhiani, Bachi Valishvili, Ana Javakishvili, Kakha Gogidze, Ana Makharadze, Nino Gabisonia.

Solo nos queda bailarAnd Then We DancedLevan Akin Suècia, Geòrgia, França, 2019

Un home explica el seu suïcidi, llargament meditat, com a manifestació de protesta contra l’època en què li ha tocat viure. Intenta fer una apologia d’aquella llibertat que no ha aconseguit tot i la seva permanent rebel·lia. És feliç quan sap que aconseguirà el final desitjat. Fins a l’últim moment, no obstant això, conservarà la ironia i un subtil sentit de l’humor.

El sempre estimulant José María Nunes es va acomiadar amb aquest treball arriscat, tant pel que explica, com per la forma en què ho fa. El tema central de la pel·lícula és el del suïcidi, però al seu voltant hi trobem reflexions sobre la vellesa, la soledat, la mort, l’amor i l’amistat. D’altra banda, la pel·lícula té algunes decisions que posen a prova la resistència de l’espectador, qui en més d’una ocasió pot sentir-se perdut i desconcertat. Un dels màxims atractius de la pel·lícula és la gran interpretació de l’actor fetitxe del realitzador, José Maria Blanco. Aquest ofereix un desbordant tour de force en solitari a través de soliloquis, diàlegs i rumors del passat.

José María Nunes Va néixer a Portugal el 1930. En el seu debut va escriure i dirigir Mañana (1957). Decidit a seguir un camí propi, al marge de la comercialitat, el 1966 estrena Noche de vino tinto. De la seva filmografia, lliure i radical, destaquem títols com Biotaxia (1968), Sexperiencias (1968) o Iconockaut (1975). El seu últim film va ser Res Pública. Va morir el 2010 a Barcelona.

25 de maig. 20 h.

Producció: Valentí Films. Guió: José María Nunes. Fotografia: Raül Busquets. Muntatge: Raül Busquets, José María Nunes. Durada: 1 h 38 min. Idioma: català. Intèrprets: José María Blanco, Belén Fabra, Alba Ferrara.

Res publicaJosé María Nunes

Catalunya, 2010

En un futur distòpic, on la major part de nadons són concebuts in vitro i amb tècniques de selecció genètica, Vincent (Ethan Hawke), un dels últims nens concebuts de mane-ra natural, troba la manera de formar part de l'elit: suplantar a Jerome (Jude Law), un esportista paralític per culpa d'un accident.

Gattaca va esdevenir un film de culte des del moment de la seva estrena i és con-siderada com una de les millors pel·lícules de ciència-ficció modernes. Més de 20 anys després, el sorprenent debut d'Andrew Niccol segueix mantenint la seva vi-gència gràcies a l'absència d'efectes especials, a un disseny de producció atempo-ral i a un guió excel·lent centrat en un tema universal: què és el que ens fa humans?

Andrew NiccolGuionista i director nascut a Nova Zelanda el 1964. Va començar la seva carrera a Londres, dirigint exitosos anuncis de televisió. El 1997 va escriure i dirigir la seva òpera prima, Gattaca. La seguiren Simone (2002), El señor de la guerra (2005), In Time (2011), Good Kill (2014) i Annon (2018). Va guanyar un Oscar al millor guió original per El Show de Truman (1998).

En col·laboració amb la UVic-UCC dins de la programació d’activitats de la Uni-versitat d’Estiu.

1 de juny. 20 h. Sessió núm. 1.335

UVIC-UCC | Universitat d'estiu

Producció: Jersey Films, Columbia Pictures. Guió: Andrew Niccol. Fotografia: Slawomir Idziak. Música: Michael Nyman. Muntatge: Lisa Zeno Churgin. Durada: 1 h 46 min. Idioma: VO en anglès amb subtítols. Intèrprets: Ethan Hawke, Uma Thurman, Jude Law, Loren Dean, Alan Arkin, Gore Vidal.

GattacaAndrew Niccol

EUA, 1997

París 1930, Luis Buñuel veu com li tanquen les portes després d'escàndol de la presentació de la primera pel·lícula feta conjuntament amb Salvador Dalí, La edad de oro. El seu amic Ramón Acín, compra una butlleta de loteria amb la promesa què, si surt premiada, li finançarà el seu pròxim projecte.

Buñuel en el laberinto de las tortugas és el relat històric i vital del rodatge del ter-cer treball de Luis Buñuel, el documental surrealista Las Hurdes (1933). A més de ser un exemple més d'aquest gènere tan estimulant de cine dins del cine, esdevé un artefacte multilingüístic únic en tant que utilitza l'animació per adaptar el còmic del mateix títol. El magistral treball del català Salvador Simó utilitza una animació senzilla però perfectament cuidada per oferir un retrat complex del cineasta en-frontat a la seva obra.

Salvador Simó Nascut a Badalona el 1968, té una gran trajectòria internacional en departaments d'animació i d'efectes visuals. Ha treballat als estudis Disney de Paris, a Los An-geels i ha participat en pel·lícules com Las crónicas de Narnia: El príncipe Caspian (2008), El hombre lobo (2008), El libro de la selva (2016) o Passengers (2017). Com a director ha realitzat diversos curts i treballs en sèries de televisió. El 2012 va participar en la cinta d'animació indonesa Petualangan singa pemberani i ha debutat en solitari amb Buñuel en el laberinto de las tortugas.

8 de juny. 20 h. Sessió núm. 1.337

Producció: Sygnatia, The Glow, Submarine. Guió: Eligio R. Montero i Salvador Simó a partir de l'obra original de Fermín Solís. Direcció artística: José Luis Ágreda. Música: Arturo Cardelús. Muntatge: José Manuel Jiménez. Durada: 1 h 26 min. Idioma: castellà. Animació.

Buñuel en el laberinto de las tortugasSalvador Simó Espanya, 2019

Mara (Tallie Medel), i Jo (Norma Kuhling) són amigues des de l´institut. Han cres-cut juntes i han fet evolucions personals diferents, marcades cadascuna pel seu propi context personal, social i familiar. En el transcurs d´una dècada de relació, la jove Jo es torna cada vegada més disfuncional. La seva amiga Mara, de caràcter més estable, contempla l´inexorable procés de decadència de la sega amiga.

El nou film del realitzador Dan Sallitt fa aflorar amb modèstia i una emotivitat creixent la complexitat de les relacions d´amistat al llarg del temps. A través de mesurades el·lipsis assistirem a la relació de les seves protagonistes durant una dècada. Un període en què es posaran a prova els vincles que es gesten en la infantesa, on sembla que totes les persones tenim moltes més coses que ens uneixen que no pas que ens separen, i que, a poc a poc, es van complicant a mesura que el context personal i social també es transforma.

Dan SallittCineasta nord-americà nascut a Pennsilvània el 1955. Va treballar durant anys com a crític de cinema a Los Angeles Reader. Va debutar com a director el 1986 amb el llargmetratge Polly Perverse Strikes Again!, i va obtenir un reconeixement internacional amb The Unspeakable Act (2012). Les seves pel·lícules han estat projectades en festivals com Rotterdam, Viena, Karlovy Vary i Edimburg. Fourteen va tenir la seva estrena mundial en la Berlinale de 2019.

15 de juny. 20 h. Sessió núm. 1.336

Producció: Static Prods. Guió: Dan Sallitt. Fotografia: Christopher Messina. Muntatge: Dan Sallitt. Durada: 1 h 34 min. Idioma: VO en anglès amb subtítols. Intèrprets: Tallie Medel, Norma Kuhling, Lorelei Romani, C. Mason Wells, Dylan McCormick, Kolyn Brown, Willy McGee, Scott Friend, Evan Davis.

FourteenDan Sallitt

EUA, 2019

Una família xinesa resident a Tailàndia té una vida senzilla i feliç, fins que la filla gran pateix una agressió en un campament d’estudiants i comença una espiral d’accidents, mentides i sospites, coronades per una tendenciosa investigació policial.

"Si has vist més de mil pel·lícules, pots aconseguir qualsevol cosa", insisteix el protagonista de la pel·lícula, sense saber que la seva passió per la capacitat educativa del cinema està a punt de posar-se a prova. El remake del film indi Drishyam és un thriller intens i intel·ligent, amb un repartiment en estat de gràcia (inclòs el retorn de la mítica Joan Chen), i un ritme i muntatge que funcionen com un rellotge suís. La pel·lícula ha aconseguit rècords d’audiència en cinemes a la Xina malgrat estrenar-se poc abans de la irrupció del coronavirus.

Sam QuahNascut a Malàsia el 1985, va debutar el 2014 amb The Free Man (2014), cinta per la qual va rebre múltiples reconeixements com el de millor debut als Premis Huading de la indústria xinesa. A continuació va rodar Sheep Without a Shepherd, un èxit total de taquilla que l’han convertit en una de les figures més prometedores del cinema xinès. Actualment treballa en dues sèries per a la televisió xinesa.

Programada conjuntament amb el Festival Nits de cinema oriental de Vic.

22 de juny. 20 h. Sessió núm. 1.338

Festival Nits de cinema oriental

Guió: Kaihua Fan, Peng Li i Sheng Lei a partir de l'original de Jeethu Joseph. Fotografia: Ying Zhang. Muntatge: Hongjia Tang, Xinyu Zu. Durada: 1 h 42 min. Idioma: VO en mandarí amb subtítols en català. Intèrprets: Yang Xiao, Zhuo Tan, Joan Chen, Philip Keung, Audrey Hui, Tianyang Bian, Xiran Zhang.

Sheep Without a ShepherdSam Quah

Xina, 2020

Dijous, 25 de març. 20 h.

Fantastic FungiLouie Schwartzberg. Estats Units, 2019Aquest documental ens mostra un viatge dins del màgic, misteriós i medicinal món dels fongs i del seu poder per curar, mantenir i contribuir a la regeneració de la vida al planeta terra. Un film amb un embolcall tècnic espectacular que la converteixen en una experiència única. A través de diverses tècniques (anima-ció, efectes generats per ordinador i uns sorprenents time-lapse), veurem com els fongs neixen, creixen i s’expandeixen als nostres peus. Un viatge gairebé còsmic que us farà veure el món d’una altra manera i que ja s’ha convertit en una petita peça de culte als Estats Units.

1h 21 min. Aportació: 3 euros.

Sessions de dijous

Durant aquest cicle reprenem les sessions de Pantalla Oberta, tres dijous on oferim propostes diferents i alternatives que com-plementen la programació regular de Cineclub Vic.

Aquestes tres projeccions estan organitzades conjuntament amb diversos col·lectius amb l'objectiu de sumar esforços i interes-sos a través del llenguatge cinematogràfic: començarem per un documental fet per a tocats del bolet i que us obrirà els ulls a una realitat desconeguda. Tot seguit, un recull de treballs d'un cineasta català que combinen realitat, ficció i molt d'atreviment. I, per últim, un documental dedicat a un altre cineasta i creador audiovisual, en aquest cas molt més proper.

Totes les pel·lícules es projectaran al L'Atlantida (C/ Francesc Maria Masferrer, 4), a les 20 h.

Dijous, 29 d‘abril. 20 h

Isaki Lacuesta: curtmetratgesIsaki Lacuesta. Catalunya, diversos anys

1 h 15 min aprox. 10 anys d’ACVIC. Centre d’Arts Contemporànies.

En el marc de l'exposició Trilogia de la realitat oculta d’Isaki Lacuesta i en el context de celebració dels 10 anys d’ACVIC Centre d’Arts Contemporànies, Ci-neclub Vic ofereix dues sessions centrades en l'obra del cineasta català.

Complementem la projecció d'Entre dos aguas amb aquesta sessió de Pantalla Oberta, un recull de diversos treballs del director en el camp del curtmetratge, un format que ha utilitzat des de l'inici de la seva carrera, el 2000, fins a l'actualitat.

Dijous, 3 de juny, 20 h.

Toni Bover. Image ManagerXef Vila. Catalunya, 2020Aquest documental intenta resumir tota la trajectòria professional i artística del fotògraf i comunicador visual vigatà Toni Bover, amb motiu de la seva jubilació. El relat mostra el seu recorregut des del seu endinsament cap a la professió i pas-sa per la seva tasca en publicitat, els treballs artístics, la docència a la UPC i els diferents projectes de fotografia i urbanisme que va desenvolupar a La Farinera “Centre d’Arts Visuals de Vic”, de la qual en va ser director fins al 2020. També és una reflexió sobre la fotografia, dels seus orígens, del present i del futur.

35 min. Entrada gratuïta

Sessions de cinema familiarEls diumenges al L'Atlantida (C/ Francesc Maria Masferrer, 4)Aportació: 3 euros. Fins a tres anys: accés gratuïtAbonament familiar 6 sessions: 40 € (de 3 a 5 familiars)

Que xic és el cine!

Mentre duri aquest estrany malson pandèmic, somiarem amb cinema, perquè el llenç blanc que rep i abraça imatges és el lloc ideal per fer-ho.

En aquest nou cicle farem bombolles en grup, ens taparem la boca d’emoció i ens fregarem les mans davant la tria de pel·lícules insuperables, tot i que totes elles parlen de supe-ració. Hi trobareu des d’una nena índia que vol convertir-se en cantant fins a un nen que pot viatjar a un món fantàstic, passant pel gegant de ferro que no vol fer la guerra, una nena keniana que vol tenir superpoders i una nena palestina que sobreviu en un camp de refugiats. Històries esperançadores d’arreu del món.

Aneu al cine, veniu al Cineclub Xic! La cultura segura no s’atura!

Diumenge, 7 de febrer. 17 h.

Secret SuperstarAdvait Chandan. Índia, 2018

2 h 30 min. Festival Nits. Recomanada a partir de 7 anys

Ínsia és una nena índia que vol presentar-se en un concurs de talents per ser cantant. El seu pare no ho accepta i això provocarà que Ínsia busqui una solució sorprenent.

La jove actriu Zaira Wasim ens commourà amb aquesta croada contra l’odi, l’extremisme religiós, el masclisme... Una pel·lícula inspiradora produïda i coprotagonitzada per l’actor Amir Khan que s’ha convertit en un dels últims grans èxits de crítica i públic del cinema de Bollywood.

Diumenge, 21 de febrer. 17 h.

El gigante de HierroBrad Bird. Estats Units, 1999Som als Estats Units, en plena Guerra Freda (que no era un duel de gelats). Un nen es fa amic d’un gegantí robot bonifaci destinat a convertir-se en una arma d’alt poder destructiu. Però el món dóna moltes voltes. Brad Bird (autor d’Els Increïbles) exposa el conflicte entre la ingenuïtat del nen i la violència irracional d’alguns adults.

La tercera és la bona, diuen. A veure si aquesta vegada podem projectar, i vosaltres veure, aquesta obra mestra d’animació antibel·licista, que transmet els valors del cinema denúncia recolzant-se en un entreteniment de gran qualitat artística.

1 h 26 min. Recomanada a partir de 7 anys.

Diumenge, 14 de març. 17 h.

The TowerMats Grorud. França-Suècia-Noruega, 2018

1 h 14 min. Recomanada a partir de 7 anys.

Wardi viu amb la seva família en un camp de refugiats. El seu avi, que va ser un re-fugiat d’aquest camp, li dona la clau de la seva antiga casa. A partir d’aquí, la nena comença a recollir els testimonis familiars per construir la seva pròpia identitat.

El primer llargmetratge de Mats Grorud explica amb intel·ligència i tendresa, i amb un llenguatge accessible a les més petites i petits, la història d’una família atrapada durant generacions en un camp de refugiats palestins al Líban. Una apassionant lliçó d’història plena de bellesa i valors humans.

Diumenge, 21 de març. 17 h.

Caçadors de bruixesRasko Miljkovic. Sèrbia- Macedònia, 2020Jovan, un nen amb paràlisi cerebral, té una imaginació desbordant. S’escapa sovint a un món fantàstic, on és lliure de ser qui vol ser i posseeix els super-poders heroics amb els quals tots somien.

Aquest apropament a les greus malalties a què s’han d’enfrontar algunes nenes i nens ens sorprendrà per la seva sensibilitat i capacitat de commoure sense utilitzar cap excés melodramàtic. Si fos una producció de Hollywood, Caçadors de bruixes ja seria tot un èxit internacional.

1 h 25 min. Recomanada a partir de 7 anys.

Diumenge, 4 d‘abril. 17 h.

Supa ModoLikarion Wainaina. Kènia-Alemanya, 2018

1 h 14 min. Recomanada a partir de 4 anys.

Jo és una nena boja pel cinema d’acció, que somia en convertir-se en una heroïna. El seu desig més gran, com el seu estimat Jackie Chan, és rodar una pel·lícula. Grà-cies a la seva imaginació oblidarà momentàniament que pateix una greu malaltia.

Supa Modo és tota ingenuïtat i amor. I passió pel cinema. Una pel·lícula que parla sobre la maternitat, sobre una possible mort imminent, però també és, sobretot, un cant a la vida, plena d’heroïnes. Esteu preparats per viatjar fins a Kènia i par-ticipar en un rodatge absurdament divertit?

Diumenge, 18 d‘abril. 17 h.

Llegir cinemaDiversos autors, països i anysCom cada any, acomiadem la temporada del Cineclub Xic amb un recull de curtmetratges basats o inspirats en originals literaris creat en exclusiva pel Xic. Aquesta vegada, veurem entre línies la història d’una nena i el seu gat aficio-nats als contes de fades, o el que fan els llibres d’una llibreria quan, de nit, estan sols, sense humans, o un conte mariner dibuixat amb peces de roba...

Com sempre, en aquestes sessions comptarem amb els millors recolza llibres: els amics del Flic, el festival d’experiències i creació literària.

1 h aprox. Festival Flic. Recomanada a partir de 4 anys.

Textos: Júlia Blay, Montse Comerma, Palma Lombardo, Toni Serrano, Sergi Calle i Quim Crusellas. Producció: Sergi Calle. Maquetació: Toni Serrano. Web: Júlia Blay

Les sessions de dimarts i diumenge es projectaran al L'Atlantida (C/ Francesc Maria Masferrer, 4)