Programa palau3 1011st

ProgramaPalau3-1011 16/11/10 12:41 P�gina 1

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K

CONCERTSSIMFÒNICSAL PALAUTEMPORADA 2010/11

SOM MÚSICA

3CONCERT


Composici�n


Ricardo Ríos, clarinetAshan Pillai, violaMichal Nesterowicz, directorOrquestra Simfònica del Vallès

TRUCA’NS: Tel. 93 727 03 00o bé omple el formulari a: www.osvalles.com/lescadires

Fins al dimecres de la setmana del concert

Excepcional per a mi amb la meva cadira almig de tots vosaltres! Agrair-vos no tan solsla música sinó també la càlida rebuda: a mésde fantàstics músics sou unes personesacollidores i properes! Em vaig sentir moltprivilegiada! Mai havia viscut un concertd'aquesta manera, en condicions tan especials.Una experiència enriquidora, tot plegat unadelícia, un vespre meravellós per a la mevacol·lecció particular de moments excepcionals.Muriel Rousselle, Palau de la Música Catalana2 d’octubre de 2010

Més informació: www.osvalles.com/lescadires

T’atreveixesa pujar a l’escenari amb

nosaltres?

L’Orquestra Simfònica del Vallès posa a la venda en cada concert quatre de les sevescadires, més una que serà sortejada per als amics de “la Simfònica” i abonats al cicleConcerts Simfònics al Palau.

Viu l’experiència del concert des d’una perspectiva única i emocionant.

CONCERT SIMFÒNIC 3NOVEMBRE 2010Dissabte 20, 19.00 h

COMPARTIM EMOCIONS


Composici�n


amb la col·laboració especial de

I PART

Jordi Cervelló (1935)Divertimento 2002

I. Allegro burlescoII. Poco adagioIII. ScherzoIV. MisteriosoV. IntermezzoVI. Allegro grazioso

Max Bruch (1838-1920)Concert per a clarinet i viola, en Mi menor,op. 88

I. Andante con motoII. Allegro moderatoIII. Allegro molto

II PART

Antonin Dvorák (1841-1904)Simfonia núm. 8, en Sol major, op. 88

I. Allegro con brioII. AdagioIII. Allegretto grazioso - molto vivaceIV. Allegro, ma non troppo

Durada aproximada: 1 hora i 30 minuts

Sortir del camí que et marca el context social és un gest de llibertat que ens condemna a lararesa. Max Bruch, un músic que encara no s’ha classificat mai per jugar a la Lliga deCampions dels grans compositors, va provar de classificar a la Lliga de Campions dels gransconcerts per a solista dos instruments fins aleshores exiliats de la música de cambra: el clarineti la viola. El resultat fou una obra de rara bellesa per la seva apassionada militància en latradició romàntica en uns temps en què Stravinsky i simpatitzants començaven a fer-la miques.La raresa de Dvorák rau a compondre una simfonia en una tonalitat poc sovintejada peraquesta forma musical, i la seva frenètica alternança entre modes major i menor que l’acostenmés a la música popular, la veu rural, que no a la clàssica, la veu urbana. L’afortunada raresa deCervelló consisteix a fugir de l’artifici i de l’espectacularitat gratuïtes que tant protagonismehan adquirit en aquests temps convulsos de modernitats buides. Cervelló és rar perquè ésindependent i lliure. Per molts anys.

3programa

La llibertat més difícil de conservar és la d’equivocar-se.Morris West (1916-1999)

Catalunya Música enregistra aquest concert.Per tornar-lo a sentir, consulteu la programació a: www.catmusic.cat

LA LLIBERTAT EN LA RARESA


Composici�n


Música de paraules és una iniciativa de l’Orquestra Simfònicadel Vallès i compta amb la col·laboració de

És una única nota,un únic harmònic,una única veu.

Ara només hi ha el silenci.Entre el silenci i el so no hi ha distància. El so és simplement un aspecte del silenci, el silenci es

representa en el so i el so i el silenci són aspectes del buit, que ho és tot.Entre el silenci i el so no hi ha distància. És el ritme de silenci, de so, de paraula que transforma,

revelada, rebel·lada.La paraula és més lenta i pesada que el so. El so és més lent i pesat que el silenci. El silenci és més lent i

pesat que la buidor. La llum i la buidor són el mateix.El ritme és el vincle.No hi ha frontera i el llindar és simplement el flux de possibilitats. El llindar és simplement una idea

dels homes.El vincle és en tot. El ritme és un corrent d’aigua subterrani en el so i en el silenci, i en el buit.La paraula de l’home és només una imatge trencada que s’hi acosta o se n’allunya o simplement s’hi

estavella i s’esmicola del tot.La paraula és portadora de ritme i aquesta és l’única certesa de la paraula i de l’home: el ritme com

l’aigua subterrània.No hi ha frontera entre el so i el silenci, la paraula i el buit. No hi ha significat.

Una única imatge,un únic bosc,una única humanitat.

Ara només hi ha el llindar, a l’aguait d’acceptar el que sigui que es presenti, la més lleu vibració delsilenci. El ritme amagat com una aigua que corre rere els aspectes del silenci del buit i el silenci de lallum.

La llum, el buit. El ritme és la buidor. No hi ha res més, simplement l’obertura.La paraula de l’home és un intent d’aproximar-s’hi o d’allunyar-se’n. La paraula de l’home pot servir per

construir els grans castells o destruir-los. La paraula revelada o rebel·lada.La paraula que no pot ser dita ni escrita, perquè l’home es posa simplement a mercè del silenci i del

buit, perquè no pot fer altra cosa que estar a l’aguait simplement al llindar.Una única bèstia,un únic gest,un únic moviment.

Després del llindar hi ha el camí.Passar estances, cortines, penombres, jardins, oceans i planetes.Caminar a poc a poc, mesurant tot allò immesurable: els palmells de la mà contra el mur, l’aire que

passa entre les dents, el pes a les espatlles, l’aigua que corre sota els peus.Caminar amb tot el cos pels abismes de dintre i els de fora, en el ritme intermitent del silenci que

compon tot el cos.El silenci, la llum, les aigües obertes del buit en el pes de cada passa.En l’esbarzerar de la paraula, cada passa més lenta i pesada. En el buit, cada passa més lenta i lleugera.Caminar a poc a poc, mesurant tot allò immesurable: la més lleu vibració del silenci.I arribar a cap lloc. Al lloc innominable on no s’hi arriba simplement perquè s’hi és de bon principi.Perquè ara només hi ha aquesta poca cosa: asseure’s a l’aguait, buidar-se de paraules, bategar

simplement amb el ritme del corrent subterrani de les mans, del camí, dels arbres, de les pedres, delsplanetes, rere els aspectes del silenci del buit i el silenci de la llum.

I no queda res més: la vastitud.

4 Música de paraules és un espai on els escriptors parlen sobre la música

Laia Noguera i ClofentLA VASTITUD


Composici�n


… Jordi Cervelló va escriure el ‘Divertimento 2002’ per encàrrec de l’OBC?El compositor català va voler fer una obra divertida, dividida en sis moviments més aviatbreus. A l’estrena, va sorprendre especialment l’ús de la flauta d’èmbol que es fa al cinquèmoviment.

… aquesta obra com altres escrites per Cervelló tenen un cert caire pedagògic?El músic confessa que utilitza el que ell anomena una ‘tècnica natural’, que consisteix en unaescriptura molt pràctica i de fàcil execució, i que sembla més difícil del que és en realitat.

… a Max Bruch se’l coneix sobretot pel seu primer concert de violí?Tot i que de Bruch es coneixen obres com ‘Kol Nidrei’ o la ‘Fantasia escocesa’, és el primerdels tres concerts que va escriure per a violí i orquestra la seva obra més famosa i enregistrada.La va compondre quan encara no havia fet els 30 anys.

… el concert per a clarinet i viola va ser escrit i estrenat pel seu fill?És una obra de maduresa, escrita i dedicada al seu fill, el clarinetista Max Felix Bruch, iestrenada l’any 1912. D’aquest concert, clarament romàntic tot i l’any en que va ser compost,hi ha una versió per a violí i viola solistes que s’interpreta de vegades.

… Dvorák va escriure la simfonia núm. 8 l’estiu del 1889?Està considerada per molts experts una mena de simfonia ‘pastoral’ del compositor perquè vaser composta en la casa que el músic txec tenia a la localitat de Vysoké, en plena natura, a uns150 quilòmetres de Praga.

5

Jordi CervellóDivertimento. Obra per a cordaIlia Ioff, violí · Ilia Teplyakov, violí · SergueiSlovachevsky, violoncelColumna Música (2006)

Max BruchConcert per a clarinet, viola i orquestra, opus 88Paul Meyer, clarinet · Gerard Causse, violaOrquestra de l’Òpera de Lió · Kent Nagano,directorWarner (2002)

Antonin DvorákSimfonia núm. 8, opus 88Orquestra Filharmònica de Berlín · Rafael Kubelik,directorDeutsche Grammophon (1996)

Antonin DvorákSimfonia núm. 8, opus 88Orquestra Reial del Concertgebouw d’Amsterdam ·Mariss Jansons, directorRCO (2010)

Pere Andreu JariodSABIES QUE…

Recomanacions


Composici�n


Els seus primers recitals al Carnegie Hall de Nova York, a la Sala Purcell de Londres i al WigmoreHall, que es van anar succeint entre 1997 i 1999, van ser molt ben rebuts per la crítica. Des dellavors, el violista de Sri Lanka nascut britànic, Ashan Pillai, ha gaudit d’una carrera moltfructífera com a músic de cambra, solista i professor.

Va estudiar a Londres, Los Angeles i Nova York (escola Juilliard) amb John White, DonaldMclnnes, Karen Tuttle. Va guanyar premis als concursos internacionals de Tertis (1994), Roma(1995), Royal Overseas League Competition (1995) i Park Lañe Group Series. Els seusenregistraments són força prolífics, tant com a solista com a intèrpret de cambra. Hi té l’obracomplerta per a viola de Hoffmeister, sota la batuta d’en Christopher Hogwood i l’OrquestraGulbenkian. Sobretot ha enregistrat pels segells EMI, ASV, Naxos, Meridian, Xadis i OehmsClassics, Altara i SGAE. Com a solista, ha tocat en nombroses orquestres de primer ordre, sota labatuta de Christian Zacarías, Ricardo Muti, Robert King i Lawrence Foster entre alguns altres.També ha participat en les estrenes de les obres d’alguns dels compositors contemporanis mésrepresentatius, com ara Krystof Penderecki, Wolfgang Rihm i Gavin Bryars.

Va ésser assistent del solista de viola amb la English Chamber Orchestra des del 1994 fins el 1999i actualment és viola solista principal a l’Orquestra Simfònica de Barcelona, Catedràtic de viola alConservatori Superior de Barcelona, professor al Conservatori del Liceu, violista en el ZukermanChamber Players i en l’ensemble Mobius (London). Ashan Pillai utilitza una viola Gregg Alf(model Gaspar de Salo), fabricada el 1992 a Michigan.

6 protagonistes

ASHAN PILLAI viola


Composici�n


7protagonistes

Ricardo Ríos realitzà els seus estudis a la Escola de Altos Estudios Musicais de Galícia i alConservatori Superior de Música d’A Corunya. Paral·lelament estudià també amb VicenteAlberola. Més tard va començar el Diploma de Solista al Musikshule de la Svizzera Italiana(Suïssa) amb el professor Francoise Benda.

Ha estat membre de l’Acadèmia Filharmònica de Música de Bolonya (Itàlia) de la qual ésdirector artístic el mestre Claudio Abbado. Ha realitzat masterclasses amb els mestres WalterBoeykens, Alessandro Carbonare, Larry Combs, Guy Deplu, Michele Arrignon, Fabio diCasola, etc. Ha estat llorejat en diferents concursos com l’International Clarinet Competition aTorí i el Swiss Nacional Clarinet Competition (Suïssa). Ha assistit també al reconegut cursinternacional de música de càmera Prussia Cove (Anglaterra).

Ha format part de la Jove Orquestra Simfònica de Galícia i la Young Janacek Philharmonic. Hacol·laborat en algunes de les millors orquestres d’Espanya com l’Orquestra Simfònica deBarcelona i Nacional de Catalunya, l’Orquestra Simfònica de Galícia, l’Orquestra Simfònica deMadrid, etc.

Ha estat dirigit per mestres com Víctor Pablo Pérez, Antoni Ros Marbà, Krzysztof Pendereki,Jesús López Cobos, James Judd, Jan Latham-Koening, Uwe Mund, Gilbert Varga, ChristianZacharias i Eiji Oue.

Actualment ocupa la plaça d’assistent solista de l’Orquestra Simfònica del Vallès.

RICARDO RÍOS clarinet


Composici�n


Director artístic de l’Orquesta Sinfónica Nacional xilena, prèviament, el 2004, amb noméstrenta anys va ocupar el càrrec de director artístic de la Polska Filharmonia Baltycka, totconvertint-se en el director més jove del país. L’estiu del 2008 va ser el guanyador de lanovena edició del prestigiós Concurs Internacional de Direcció de l’Orquestra de Cadaqués.L’any 1999 va ser finalista del Concurs Internacional de Direcció Grzegorz Fitelberg(Katowice, Polònia) i alhora va guanyar el premi de l’Orquestra Nacional Simfònica de RàdioPolònia al millor director nacional. Dos anys abans havia guanyat el segon premi en elConcurs Nacional de Joves Directors a Bialystok. L’Orquestra Filharmònica de Bialystok li vaatorgar el premi al millor director del concurs. Es va llicenciar a l’Acadèmia de Música deWroclaw, després d’acabar l’especialitat en direcció, sota el mestratge del professor M.Pijarowski, amb menció especial (1997). Havia iniciat l’activitat de director essent estudiant idirigint l’orquestra de cambra que ell mateix va fundar, la Giovanni Virtuosi. Després delsseus estudis, dirigeix habitualment a Europa, a Amèrica del Sud i als Estats Units. A Polòniacol·labora amb les millors orquestres, entre les quals, la Sinfonia Varsòvia, l’OrkiestraSynfoniczna Filharmonii Narodowej, la Narodowa Orkiestra Synfoniczna Polskiego Radia, laPolska Orkiestra Radiowa, la Sinfonietta Cracovia. Ha col·laborat tant en concerts com enenregistraments, amb noms destacats, com E. Podlés, A. Marambio, G. Bradley, S. Mintz, R.Barton Pine, I. Monighetti. Igualment, el guanyador d’un Òscar Jan A.P. Kaczmarek l’haconvidat a participar en els seus projectes. Ha enregistrat amb el tres vegades guanyador delLos Angeles Critics Association Award al millor compositor de l’any, Z. Preisner. Vaparticipar en un concert amb Jean Michel Jarre a les drassanes de Gdansk. Destacat també pelpúblic i la crítica, és becari de la Fundació Cultural Crescendum est Polonia. L’any 2006 va serescollit millor director de l’any a Santiago de Xile. Un any abans el diari polonès GazetaWyborzca li va concedir el premi Sztorm Roku-Artysta Roku. En la votació d’aquest mateixdiari el 2001 va formar part de l’anomenat Quintet Clàssic del Segle XXI.

8 protagonistes

MICHAL NESTEROWICZ director


Composici�n


L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) va néixer l’any 1987 en el si de l’Associació d’Amics del’Òpera de Sabadell. Un any més tard, es convertí en l’única orquestra simfònica de l’Estat espanyolorganitzada empresarialment com a societat anònima laboral, en la qual els seus músics itreballadors són alhora els propietaris i els accionistes.

Aquest funcionament peculiar, absolutament pioner al nostre país, converteix l’OSV en unaorquestra molt especial, una orquestra que viu com cap altra del seu públic, dels seus concerts,de la seva qualitat...

La seva intensa activitat -més de cent actuacions l’any- se centra, per un costat, a la ciutat deSabadell, on l’OSV realitza la seva temporada de concerts simfònics i és alhora l’orquestra titulardel cicle Òpera a Catalunya, i per l’altre, al Palau de la Música Catalana, on s’ha consolidat el seucicle Concerts Simfònics al Palau amb deu concerts anuals.

Com a reconeixement a la seva tasca de difusió i divulgació de la gran música simfònica, l’any1992 rebé el Premi Nacional de Música, atorgat per la Generalitat de Catalunya.L’Orquestra Simfònica del Vallès és membre de l’Asociación Española de Orquestas Sinfónicas(AEOS), l’associació que aplega les orquestres professionals espanyoles.

Han estat directors titulars de l’orquestra: Albert Argudo, del 1988 al 1992; Jordi Mora, del 1993al 1997; Salvador Brotons, del 1997 al 2002; Edmon Colomer, del 2002 al 2005 i David GiménezCarreras, del 2006 al 2009. Des del setembre del 2009, Rubén Gimeno és el director titular del’OSV.

L’OSV està patrocinada per Fundació Banc Sabadell, Obra Social Unim, Fundació Caixa Girona,Ajuntament de Sabadell, Establiments Viena i Bardet Grup i rep el suport del Departament deCultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Català de les Indústries Culturals.

9protagonistes

ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL VALLÈS


Composici�n


10 protagonistes

ConcertinoMirela Lico

Concertino associatJavier Mateos

Violins 1rs.María Dolores González *Canòlich Prats **Irina GalstianJoaquim GiménezGiovanni GiriNarcís PalomeraNatalie SmirnoffRafael Torrescasana

Violins 2nsHelena Satué *Gala Grisin **Xavier BuiraAlexandra IvanovskiCarles PlanasXavier RibaFrancesc PucheRuslana Vnebreaci

ViolesAntoine Dautry *Javier García **Lynn BartonJosep BoschLluís CabalTiran Vardanian

VioloncelsRomain Boyer *Magdalena Manasi **Albert BardoletMontserrat BioscaOlga MenseninEduard Vinot

ContrabaixosJoan Collell *Joan A. Lozano **Manel OrtegaLazlo Onodi

FlautesMarta Santamaria *Xavier Pomerol **

OboèsOscar Diago *Vicent Montalt **Meritxell Canela

ClarinetsCarles Pertegaz *Teresa Noguerón **

FagotsPau Solà *Pepa Fuster **

TrompesJuan Francisco Bertomeu *Laureà Vicedo **Carles DomingoAdrià Tomàs

TrompetesCarlos Megías *Alexandre Baiget **

TrombonsOscar Lanuza *Francisco Palasí **Sergi Alonso **

TubaJuan Bautista Domènech *

TimpaniMarc Cabero *

PercussióIván Herranz *Marcel Pascual

AuxiliarMicky Galindo

* Solista** Assistent solista

Consell d’AdministracióJordi Cos, presidentLynn BartonJuan Francisco BertomeuOscar DiagoOscar LanuzaDavid MartíRicardo RiosNúria Sales

GerentAlberto Sampablo

Administració i financesNúria SalesSonia Carazo

Director tècnicJoan Cortés

Documentació musicalOscar Lanuza

Encarregat d’orquestraJoaquim Giménez

ComunicacióMaite Sabalete

ProjectesCristina López

Relacions externesNúria Llorach

SecretariaPilar Abellán

EQUIP DE GESTIÓ

FORMACIÓ ORQUESTRAL


Composici�n


11

LA LLIBERTAT I LA BOGERIAVíctor Pablo Pérez, director

Franz Joseph Haydn: Simfonia núm. 6, en Re major, “Le matin”Robert Schumann: Simfonia núm. 4, en Re menor, op. 120

Dissabte, 05.02.2011 - 19.00 hPreu: de 12 € a 40 €

LA LLIBERTAT SENSE FRONTERESCarta blanca a Gilles Apap

Gilles Apap, violí i director

Jordi Cervelló: Concertino per a violí i orquestra de cordaBéla Bartók: Divertimento (darrer moviment)Béla Bartók: Danses romaneses

Arranjaments de música zíngara de la tradició romanesa del mateix Gilles Apap


PROPERS CONCERTS

LA DANSA ENS FA LLIURESFestival de valsos i dansesRubén Gimeno, director

Johann Strauss: Marxa de Napoleó, op. 156Franz Suppé: Un matí, una tarda i una nit a Viena. OberturaPiotr Ílitx Txaikovski: El llac dels cignes

Dansa espanyola, Dansa dels cignes, Dansa hongaresa

Johann Strauss: Veus de PrimaveraCamille Saint-Saëns: Samsó i Dalila. Dansa BacanalJohann Strauss: Bauern Polka, op. 276Johann Strauss: Kunstler-Quadrille, op. 201Leroy Anderson: Blue TangoJacques Offenbach: Orfeo als inferns: Can-canLeroy Anderson: Belle of the Ball


CONCERT SIMFÒNIC NÚM. 4




Composici�n


Documents

Programa palau3 1011st