PROGRAMA DE SEGUIMENT DE BIODIVERSITAT EN LA RESERVA … › documents › documents › 3063doc2.pdf · ecosistemes terrestres, en els quals sovint és extremadament difícil demostrar

PROGRAMA DE SEGUIMENT DE

BIODIVERSITAT EN LA RESERVA DE LA

BIOSFERA DE MENORCA

ESTACIONS D’ESFORÇ CONSTANT

Seguiment a llarg termini de les tendències poblacionals i els

paràmetres demogràfics de les poblacions d'ocells terrestres

nidificants a Menorca (ILLES BALEARS)

SEGUIMENT ANY 2017

NOVEMBRE-2017

PROGRAMA DE SEGUIMENT DE BIODIVERSISAT EN LA RESERVA DE LA BIOSFERA DE MENORCA --Seguiment dels paràmetres demogràfics de les poblacions d'ocells nidificants a Menorca 2017--

2

Autor text i fotografies:

Òscar Garcia Febrero

e-mail: [email protected]

Citació a efectes bibliogràfics:

García-Febrero, O 2017. ESTACIONS D’ESFORÇ CONSTANT. Seguiment a

llarg termini de les tendències poblacionals i els paràmetres demogràfics de les

poblacions d'ocells terrestres nidificants a Menorca (ILLES BALEARS).

Informe inèdit. Consell Insular de Menorca, Agència Reserva de Biosfera i

Societat Ornitològica de Menorca.

Fotografia portada: Capsigrany . Lanius senator subsp. badius

mailto:[email protected]


3

ÍNDEX

I. INTRODUCCIÓ........................................................................................................... pàg. 4

II. METODOLOGIA.........................................................................................................pàg. 5

III. MEDI FÍSIC.................................................................................................................pàg.6

IV. RESULTATS

ALBUFERA DES GRAU...................................................................................... pàg.8

ALFORÍ.................................................................................................................pàg.12

ALGENDARET....................................................................................................pàg.16

V. RESULTATS CONJUNTS DE MENORCA 2017...................................................pàg.20

VI. RESULTATS CONJUNTS 2001-2017....................................................................pàg.21

VII. AGRAÏMENTS.........................................................................................................pàg.26

VIII. BIBLIOGRAFIA.....................................................................................................pàg.27

IX. ANNEX: GRÀFICS 2001-2017................................................................................ pàg.29


4

I. INTRODUCCIÓ

Els ocells com a indicadors mediambientals

S'està fent cada cop més palès que els ocells juguen un paper d’indicadors biològics en els

ecosistemes terrestres, en els quals sovint és extremadament difícil demostrar els efectes

adversos de les diferents pertorbacions o canvis en l'hàbitat. Els ocells terrestres, essent

bàsicament diürns, són relativament fàcils d'observar i capturar, i a més, són presents en quasi

bé tots els ecosistemes terrestres amb una abundància considerable i amb una diversitat

substancial. L'estacionalitat dels seus cicles vitals i la seva moderada longevitat, a més a més,

facilita la determinació de l'estructura i la supervivència de les seves poblacions.

Mapa 1. Ubicació de Menorca (Font: Viquipèdia).

Aquest estudi intenta representar, així mateix, una interessant aportació en el coneixement de

l’ecologia del paisatge de Menorca i així, permetre una gestió que no entri en contradicció

amb la seva conservació.

Mapa 2. Ubicació de les 3 estacions actives l’any 2017 sobre el mapa de vegetació de Menorca(C.M.A. de la CAIB).


5

II. METODOLOGIA

La metodologia emprada en el present estudi com a eina de monitoratge de les poblacions

d'ocells està avalada pels programes de seguiment que, des de principis dels anys 80, es van

duent a terme al Regne Unit i Nord Amèrica. Estacions d’Esforç Constant (EEC.).

Així, les EEC segueixen la mateixa metodologia utilitzada al Constant Effort Site (CES) del

anglesos o al Monitoring Avian Productivity (MAP) realitzat pels americans i que actualment

també utilitza l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) amb el projecte SYLVIA o el projecte

SACRE de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO).

Això permet contribuir al projecte de seguiment europeu amb el suport de la entitat europea

EURING, European Union of Bird Ringing, que promociona l’ús de l’anellament en els

estudis científics i de conservació que empren les aus com a indicadors de la salut ambiental a

llarg termini, i consideren una prioritat l’ampliació d’aquests estudis per arreu d’Europa (ICO

2001).

Per tal d’unificar uns resultats comparables amb la resta

d’estacions d’anellaments situades al continent, el període que

emprarem com estandarditzat serà el comprès en els 10 períodes

de 10 dies (del dia 1 de maig fins el 15 d’agost), en què es

realitzen 10 jornades d’anellament.

Enguany ja fa 16 anys d’estudis a Menorca 16 a Alforí, 14 a s’

Albufera des Grau (2001-2007,2009-2013 i 2015-2016), 3 anys a

l’estació de Na Vermella (2006-2008), 2 anys a l’estació de Son

Bou (2001 i 2003), 8 anys a l’estació d’ Algendaret (2009-2016) i

3 anys a Binifadet (2012-2014).

Estudis intensius de poblacions d'aus

Els estudis intensius de poblacions d'aus permeten conèixer en

detall els mecanismes que regulen les seves mides en àrees

reduïdes. Aquests estudis, que utilitzen l'anellament com a eina de

treball, resulten fonamentals per entendre els processos a

major escala.

Proporcionen informació bàsica sobre biologia reproductora (edat de la primera reproducció,

nombre de niuades, taxa de poligàmia, etc.). I, amb estudis intensius es poden realitzar

experiments per contrastar hipòtesis sobre factors que afecten les poblacions. Aquests

experiments només es duen a terme en àrees reduïdes, però ofereixen una interessant visió

sobre processos generals, extrapolables a regions més àmplies.

Així, mitjançant estudis intensius s'han conegut els següents patrons generals:

La majoria dels adults romanen en (aus sedentàries) o tornen a (migradores) els mateixos

llocs de reproducció. Les taxes de recaptura d'adults es poden, per tant, emprar com a

mesura de la supervivència.


6

Estudis intensius de poblacions d'aus (Cont.)

Les variacions poblacionals en passeriformes estan generalment provocades per canvis en les

taxes de supervivència o de reclutament en les poblacions reproductores més que per

variacions en l'èxit reproductor.

La mobilitat de les aus joves és més gran que la dels adults i només una petita part dels

joves s'incorpora a la població reproductora de l'àrea on van néixer. Les femelles joves

tendeixen a dispersar més lluny que els mascles joves entre el lloc de naixement i el de la

seva primera reproducció.

Moltes poblacions tenen individus no reproductors que només s'aparellen si queda vacant

algun dels territoris establerts.

La presència d'aquestes aus "suplementàries" pot servir per estabilitzar determinades

poblacions. La majoria de les aus mor abans d'arribar a reproduir-se. Només uns pocs

individus són capaços de sobreviure i contribueixen així, de forma desproporcionada,

a les successives generacions: El 3% dels mallerengues blaves Parus caeruleus i el 6% de les

àguiles pescadores Pandion haliaetus que neixen un any, són responsables de produir el 50%

dels polls de la següent generació.

Per la nomenclatura sistemàtica s’ha emprat: Gill, F and D Donsker (Eds). 2016. IOC World

Bird List (v 6.3). Doi

III. MEDI FÍSIC.

Albufera des Grau. (MEN-01)

UTM 31 SFE 061 229; 15 m. sobre el nivell de la mar.

La zona d’estudi de s’Albufera des Grau, es troba dins una finca de titularitat pública al Parc

Natural del mateix nom. L’estació es troba dins un camí forestal, antigues àrees de pastura

que segueix una vessant orientada al NO i situada al SE des Prat de s’ Albufera des Grau.

Geologia

Geològicament parlant, l’estació es troba damunt terrenys paleozoics del Carbonífer, originats

per sedimentació marina abissal, alçats del fons de la Mediterrània amb l’alçament hercinià fa

uns 300 milions d’anys. Es Prat de s’ Albufera presenta una geologia moderna d’origen

quaternari per deposició de sediments al·luvials en el darrer milió d’anys.

Cobertura vegetal.

Botànicament parlant, ens trobam al voltant de l’estació un ullastrar en regeneració Prasio-

oleetum, amb llampuga Rhamnus alaternus, mata Pistacia lentiscus, bruc mascle Erica

arborea i argelagues Calicotome infesta. A la part més baixa, vora la llacuna, trobam una

massa forestal on s’ha practicat una actuació d’aclarida de peus on podem trobar a més

d’ullastres i llampugues vegetació de torrent amb tamarells Tamarix sp. o abatzers Rubus

ulmifolius.

Estació d’Alforí. (MEN-03)

UTM 31TEE 8350 3250; 65 m.s.n.m.

La zona d’estudi d’Alforí de Dalt, finca de titularitat pública, es troba situada a la vessant SO

des Milocar, dins el terme municipal de Ciutadella.

Geologia

Geològicament parlant, l’estació es troba damunt un sistema dunar estabilitzat amb arenes

semi consolidades (xarxes A, B i E), que cobreix una zona de calcàries quaternàries de duna

fòssil (xarxes C i D) en contacte amb terrenys pèrmics d’argila vermella a la zona més

erosionada al naixement del torrent de la Vall d’Algaiarens.

Cobertura vegetal.

Botànicament parlant, trobam una devesa d’alzines disperses, moltes centenàries, amb un

sotabosc arbustiu en regeneració amb aladerns, Phyllirea media, llampugues, Rhamnus

alaternus, mates, Pistacia lentiscus, ullastre, Olea europaea, qualque pi blanc, Pinus

halepensis, vidriella, Clematis flammula, o estèpera blava, Cistus creticus, entre molts

d’altres. A la zona silícica trobam un sotabosc molt diferent amb arboceres, Arbutus unedo,

brucs mascle, Erica arborea i brucs femella, Erica scoparia. Els terrenys on s’ubica l’estació

d’estudi havien estat explotats fins a l’any 2000 amb ramaderia porcina extensiva. Aquesta

explotació, degut als hàbits alimentaris dels porcs que furguen la terra i la fragilitat intrínseca

del substrat arenós, havia provocat una disminució de la cobertura vegetal que en aquests 14

anys d’estudi s’ha anat recuperant i han afavorit el tancament de les clarianes i la reducció

dels teròfits anuals afavorits per les pertorbacions porcines.

Estació d’ Algendaret. (MEN-05)

UTM 31 S6038 E4417; 79 m.s.n.m.

La zona d’estudi d’ Algendaret, es troba dins una explotació ecològica ramadera de vaca

menorquina amb pastures extensives, bosquetons d’ullastres i marina d’argelaga, tot

conformant el paisatge en mosaic menorquí.

Geologia

Geològicament parlant, l’estació es troba damunt calcàries del coral·lí miocènic, amb una edat

d’uns 30 M.A. les zones més somes trobam una geologia moderna d’origen quaternari per

deposició de sediments al·luvials-col·luvials en el darrer milió d’anys.

Cobertura vegetal.

Botànicament parlant, ens trobam a una zona de ramaderia extensiva amb camps de pastures

de carc blanc Galactytes tomentosa, anclóver Hedysarium coronarium i bolitx Chrysantemum

coronarium, ambients rupícoles on destaca per la seva raresa Anemone coronaria i

bosquetons d’ullastre Prasio-oleetum, amb llampuga Rhamnus alaternus, mata Pistacia

lentiscus i argelagues Calicotome spinosa.


8

IV. RESULTATS

ALBUFERA DES GRAU 2017 (MEN-01)

A l’estació de s’ Albufera des Grau s’ han realitzat 7 jornades d’anellament des de l‘1 de maig

fins el 8 d’agost de 2017 amb un total de 114 captures de 13 espècies diferents, 4

autocontrols del mateix any i 110 primeres captures totals, dels quals 109 de 12 espècies

nidificants i una captura d’una espècie no nidificant a la zona, el ropit Erithacus rubecula.

Així s’han realitzat 100 anellaments i 9 recaptures d’anys anteriors d’espècies nidificants.

L’índex de captura l’any 2017 és de 14 captures per metres de xarxa i jornades realitzades (x

100).

Taula 1. Efectivitat de les xarxes emprades per l’estudi a s’ Albufera entre

l’ 01/V i el 08/VIII/17. L’índex es calcula dividint les captures pels metres

de xarxa i les jornades realitzades (x100).

Nom científic Total Edat 6 Edat 5 Edat 4 Datats Edat 3 PROP 5/ad. PROP joves Controls

(% reprod.)

NIDIFICANTS

Columba livia 1 1 - - 1 - - - -

Streptopelia turtur 1 - 1 - 1 - - - -

Upupa epops 1 - - - - 1 - - -

Saxicola torquatus 1 - - - - 1 - - -

Luscinia megarhynchos 13 3 1 - 4 9 0,25 0,69 1 (25%)

Turdus merula 2 1 1 - 2 - 0,50 - 1 (50%)

Cettia cetti 14 1 2 1 3 10 0,67 0,71 1 (25%)

Sylvia melanocephala 53 3 4 - 7 46 0,57 0,87 4 (57%)

Sylvia atricapilla 17 3 - 1 3 13 - 0,76 2 (50%)

Parus major 1 - - 1 - - - -

Carduelis carduelis 3 - - 3 - - - - -

Passer domesticus 2 - 1 - 1 1 - 0,5 -

TOTAL NIDIFICANTS 109 12 10 6 22 81 0,45 0,74 9 (32%)

MIGRANTS

Erithacus rubecula 1 - 1 - 1 - - - -

Taula 2: Taula de les primeres captures per espècies a s’ Albufera entre l’ 01/V i el 08/VIII/17 ordenades

sistemàticament. Es diferencia els adults (edat 6) dels nascuts l’any passat (edat 5). Es presenta el percentatge

de 5 respecte tots els reproductors i el percentatge de juvenils respecte al total. També es mostra les

recuperacions (ocells anellats el període 2001- 2016 i recuperats el 2017).

Xarxa Metres Total captures Índex captura

A 24 22 13,1

B 24 26 15,5

C 24 14 8,3

D 24 32 19,0

E 24 20 11,9

Total 120 114 13,6


9

ALBUFERA DES GRAU 2017 (Cont.)

Vitrac. Saxicola torquatus. Albufera des Grau 2017.

Gràfic 1. Percentatge dels adults de les diferents espècies nidificants anellades a s’ Albufera des Grau durant

les 7 jornades entre l’ 01/V i el 08/VIII/17.

Sylvia melanocephala

25%

Luscinia megarhynchos

14%

Cettia cetti 14%

Sylvia atricapilla 14%

Passer domesticus 11%

Turdus merula 7%

Columba livia 3%

Streptopelia turtur 4%

Parus major 4%

Carduelis carduelis 4%

Percentatge adults Albufera 2017. N=28


10

ALBUFERA DES GRAU 2001-2017

Nom científic Total Edat 6 Edat 5 Edat 4 Datats Edat 3 PROP PROP Recup.

joves 5/ad joves (%adults)

Tyto alba 1 - - 1 - - - - -

Falco tinnunculus 1 - - 1 - - - - -

Streptopelia turtur 1 1 - - 1 - - - -

Columba livia 9 2 5 1 7 1 0,71 0,11

Caprimulgus europaeus 1 - - 1 - - - - -

Merops apiaster 1 - - - - 1 -

Upupa epops 5 1 2 1 3 1 0,67 -

Hirundo rustica 9 - - 7 0 2 0,22 -

Hirundo daurica 1 - - 1 - - - - -

Anthus campestris 1 - - 1 - - - - -

Saxicola rubicola 9 - - - - 9 -

Luscinia megarhynchos 169 51 47 8 98 63 0,48 0,37 24 (23%)

Turdus merula 70 22 6 5 28 37 0,21 0,53 10 (30%)

Cettia cetti 298 46 48 24 94 180 0,51 0,60 47 (40%)

Cisticola juncidis 38 - 2 12 2 24 - 0,63 1 (7%)

Acrocephalus arundinaceus 1 - - 1 - - - - -

Acrocephalus scirpaceus 4 - - 4 - - - - -

Sylvia melanocephala 1528 110 134 36 244 1248 0,55 0,82 77 (28%)

Sylvia atricapilla 219 25 48 15 73 131 0,66 0,60 18 (20%)

Parus major 75 14 15 4 29 42 0,52 0,56 13 (39%)

Lanius senator 6 1 3 1 4 1 0,75 0,17 -

Linaria cannabina 3 2 - - 2 1 - 0,33 2 (100%)

Carduelis carduelis 50 7 10 8 17 25 0,59 0,50 2 (8%)

Chloris chloris 20 6 7 - 13 7 0,54 0,35 -

Passer domesticus 36 0 1 23 1 12 - 0,33 -

Emberiza calandra 13 0 1 6 1 6 - 0,46 -

TOTAL NIDIFICANTS

2001-07, 2009-13 i 2015-17 2569 288 329 161 617 1791 0,53 0,70 194 (25%)

Taula 3: Taula de les primeres captures ordenades per espècies a s’ Albufera entre l’ 01/V i el 08/VIII del

període 2001-17 ordenades sistemàticament. Es diferencia els adults (edat 6) dels nascuts l’any anterior(edat

5). Es presenta el percentatge de 5 respecte tots els reproductors i el percentatge de juvenils respecte al total.

També es mostra les recuperacions d’ anys anteriors a l’Albufera durant el període 2001-2016.

Gràfic 2. Percentatge dels adults de les diferents espècies nidificants anellades a s’Albufera durant les

diferents jornades entre l’ 01/V i el 15/VIII del període 2001-17.


36%

Cettia cetti 15%


14%


Turdus merula 4%

Parus major 4%

Carduelis carduelis

3%


Cisticola juncidis

2%

Carduelis chloris

2%

Streptopelia turtur

1%

Hirundo rustica

1% ALTRES

4%

Proporció d'adults nidificants Albufera 2001-17 N=778


11

Gràfic 3. Productivitat (proporció de juvenils respecte al total de captures), reclutament (proporció adults

nascuts l’any anterior respecte al total d’adults) i el percentatge de recuperacions d’anys anteriors a

l’Albufera durant el període 2001-2017.

Gràfic 4. Índex de captura ( l’índex es calcula dividint les captures pels metres de xarxa i les

jornades realitzades) a s’Albufera des Grau durant el període 2001-2017.

0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

0,7

0,8

0,9

1

Total espècies Albufera des Grau 2001-17

5/ad

recuperacions

juv

32,05

16,8

10,52

19,72 18,7

22,5

18,8

10

21,1

17,3

8,9

10

26,3

31,1

13,6

0

5

10

15

20

25

30

35

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Ind

ex d

e ca

ptu

ra

Albufera des Grau. Índex de captura 2001-17


12

ALFORÍ 2017 (MEN-03)

A l’estació d’Alforí s’han realitzat 7 jornades d’anellament des de l‘1 de maig fins el 15

d’agost de 2017 amb un total de 168 captures de 12 espècies nidificants, amb 16

autocontrols del mateix any i 152 primeres captures d’espècies reproductores per l’any

2017, de les quals hi ha 137 anellaments i 15 recuperacions d’anys anteriors d’espècies

reproductores. L’índex de captura l’any 2017 és de 20 captures per metre de xarxa i jornada

(x 100).

Xarxa Metres Total captures Índex captura

A 33 46 19,9

B 18 23 18,3

C 24 21 12,5

D 21 24 16,3

E 24 53 31,5

Total 120 167 19,9

Taula 4. Efectivitat de les xarxes emprades per l’estudi a Alforí entre l’ 01/V i el 15/VIII/17.

L’índex es calcula dividint les captures pels metres de xarxa i les jornades realitzades (x100).

Destaca que respecte als adults l’espècie més capturada ha estat el rossinyol Luscinia

megarhynchos amb 15 exemplars capturats (23%). En canvi, en quant als joves capturats,

destaca el busqueret de capnegre, Sylvia melanocephala amb 34 exemplars juvenils capturats,

seguit del tord negre Turdus merula amb12 joves capturats. Després dels valors baixos de

productivitat total de l’any anterior 2016, amb un valor de 0,24, o del 24%, és a dir de cada

100 exemplars capturats, 24 han estat joves., enguany la productivitat s’ha duplicat, amb un

valor de 0,5 o del 59%.

Nom científic Total Edat 6 Edat 5 Edat 4 Datats Edat 3

joves

PROP

5/ad

PROP

joves

Recup.

(%adults)

NIDIFICANTS

Upupa epops 1 - 1 - 1 - - - -

Luscinia megarhynchos 22 10 5 - 15 7 0,33 0,32 5 (33%)

Turdus merula 15 3 - 3 12 - 0,80 1 (33%)

Cettia cetti 8 2 1 3 5 0,33 0,63 1 (33%)



Parus major 5 4 1 - 5 - 0,20 - 1 (20%)

Regulus ignicapilla 1 - - - - 1 - - -

Lanius senator 6 2 - 1 2 3 - 0,50 -

Fringilla coelebs 16 6 1 - 7 9 0,14 0,56 2 (29%)

Carduelis cannabina 2 1 - - 1 1 - 0,50 -

Chloris chloris 13 3 5 - 8 5 0,63 0,38 1 (13%)

TOTAL NIDIFICANTS 152 40 21 3 61 88 0,33 0,59 15 ( 24%)

Taula 5. Primeres captures per espècies a Alforí entre l’ 01/V i el 15/VIII/17. ordenades sistemàticament. Es

diferencia els adults (edat 6) dels nascuts l’any passat (edat 5). Es presenta el percentatge de 5 respecte tots els

reproductors i el percentatge de juvenils respecte al total. També es mostra les recuperacions (ocells anellats

el període 2001- 2016 i recuperats el 2017) amb el percentatge respecte els adults.


13

ALFORÍ 2017 (Cont.)

Rossinyol Luscinia megarhynchos. Alforí de Dalt 2017.

Gràfic 5. Percentatge dels adults de les diferents espècies nidificants anellades a Alforí durant les diferents

jornades entre l’ 01/V i el 15/VIII/17.


23%



12%

Chloris chloris 12%

Fringilla coelebs 11%

Parus major 8%

Turdus merula 5%

Cettia cetti 5%

Lanius senator 5%

Upupa epops

1%

Carduelis cannabina

2%

Percentatge adults Alforí 2017 N=64


14

ALFORÍ 2001-2017 (MEN-03)



Alectoris rufa 1 - - 1 - - - - -

Asio otus 1 - - 1 - - - - -

Otus scops 10 1 2 4 3 3 0,67 0,30 2 (29%)

Columba palumbus 4 - - 2 - 2 - 0,50 -

Streptopelia turtur 18 5 6 4 11 3 0,55 0,17 -

Caprimulgus europaeus 5 1 1 3 2 - - - -

Merops apiaster 1 - - 1 - - - - -

Upupa epops 12 2 7 1 9 2 0,78 0,17 -


Turdus merula 378 173 67 2 240 136 0,28 0,36 76 (31%)

Cettia cetti 122 17 18 4 35 83 0,51 0,68 8 (21%)

Sylvia undata 1 - - - - 1 -



Sylvia cantillans 2 - 1 - 1 1 1,00 0,50 -

Muscicapa tyrrhenica 44 3 - 33 3 8 0,00 0,18 4 (11%)

Parus major 176 54 26 3 80 93 0,33 0,53 24 (29%)

Regulus ignicapilla 22 - 6 2 6 14 1,00 0,64 1 (13%)

Lanius senator 137 30 68 14 98 25 0,69 0,18 9 (8%)

Fringilla coelebs 119 36 34 5 70 44 0,49 0,37 10 (13%)

Chloris chloris 239 112 82 3 194 42 0,42 0,18 17 (9%)

Carduelis carduelis 32 7 12 1 19 12 0,63 0,38 -

Linaria cannabina 14 3 - 3 3 8 0,57 -

Passer domesticus 7 - - 5 - 2 0,29 -

Emberiza calandra 7 - - 7 - - - - -

TOT. NIDIFICANTS 01-17 3383 925 718 147 1643 1593 0,44 0,47 414 (23%)

Taula 6. Taula de les primeres captures per espècies a Alforí entre l’ 01/V i el 15/VIII durant el període 2001-

17 ordenades sistemàticament. Es diferencia els adults (edat 6) dels nascuts l’any anterior (edat 5). Es

presenta el percentatge de 5 respecte tots els reproductors de juvenils respecte al total i de recuperacions.

Gràfic 6. Percentatge dels adults de les diferents espècies nidificants anellades a Alforí durant les diferents

jornades entre l’ 01/V i el 15/VIII del període 2001-17.



16%


16%

Turdus merula 14%

Carduelis chloris 11%

Lanius senator 6%

Parus major 5%

Fringila coelebs 4%

Cettia cetti 2%

Muscicapa striata 2%

Carduelis carduelis

1%

Streptopelia turtur

1%

Upupa epops 1%

Regulus ignicapilla 0,8 ALTRES

2%

Proporció d'adults nidificants Alforí 2001-17 N=1790


15

ALFORÍ 2001-2017 (Cont.)

Gràfic 7. Productivitat (proporció de juvenils respecte al total de captures), reclutament (proporció

adults nascuts l’any anterior respecte al total d’adults) i el percentatge de recuperacions dels anys

anteriors a Alforí durant el període 2001-2017.

Gràfic 8. Índex de captura ( l’índex es calcula dividint les captures pels metres de xarxa i les

jornades realitzades) a Alforí durant el període 2001-2017.

0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

0,7

0,8

0,9

1

Total espècies Alforí 2001-17 n=3.382

5/ad

juv

recuperacions

25,4

21,6 19,86

14,4

18,7

29,5

39,8

43,3

34,4

30,3

26,7

21,7

27,3

22,15

24,3

15,6

19,9

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Títu

lo d

el e

je

Alforí. Índex de captura 2001-2017


16

ALGENDARET 2017 (MEN-05)

A l’estació d’ Algendaret s’han realitzat 7 jornades d’anellament des de l’1 de maig al 15

d’agost de 2017amb un total de 386 captures de 19 espècies diferents; amb 29 autocontrols i

357 primeres captures, de les quals trobam 343 anellaments i 12 recuperacions. En quant a

taxons reproductors obtenim 386 captures, amb 29 autocontrols i 357 primeres captures

de les quals 356 primeres captures d’espècies reproductores, de les quals hi ha 2 baixes,

342 anellaments i 12 recuperacions d’espècies reproductores. L’índex de captura a

l’estació d’ Algendaret ha estat de 46 ocells capturats per metre de xarxa i dia (x100).

Xarxa Metres Total captures Índex de Captura

A 24 142 84,5

B 36 84 33,3

C 24 56 33,3

D 27 56 29,6

E 9 48 76,2

Total 120 386 46,0

Taula 7. Efectivitat de les xarxes emprades per a l’estudi a Algendaret entre l’ 01/V i el 15/VIII/17.

L’índex es calcula dividint les captures pels metres de xarxa i les jornades realitzades (x100).

Les 385 captures de 18 espècies nidificants capturades, mostren la gran diversitat ornítica de

les finques ramaderes, amb major heterogeneïtat d’ambients, destacant especialment els

pardals Passer domesticus i els fringíl·lids com la cadernera Carduelis carduelis o el verderol

Chloris chloris.

Gràfic 9. Percentatge dels adults de les diferents espècies nidificants anellades a Algendaret entre l’ 01/V

i el 15/VIII/17.


Chloris chloris 19%


11%

Upupa epops 7%

Turdus merula 7%


Carduelis carduelis

4%

Streptopelia turtur

3%

Lanius senator 3%

Fringilla coelebs

3%

Cettia cetti 2%

Otus scops 1%

Streptopelia decaocto

1%

Anthus campestris

1% Parus major

1%

Percentatge adults Algendaret 2017 N=104


17

ALGENDARET 2017 (Cont.)

Titeta d’estiu. Anthus campestris. Algendaret 2017

Nom científic Total Edat 6 Edat 5 Edat 4 Datats Edat 3 PROP

5/Ad.

PROP

joves

Recup.

( % adults)

NIDIFICANTS

Otus scops 1 - - 1 - - - - -

Streptopelia turtur 11 2 1 - 3 8 0,33 0,73 1 (33%)

Streptopelia decaocto 1 - 1 - 1 -

Upupa epops 9 3 4 - 7 2 0,57 0,22 2 (29%)



Turdus merula 24 4 3 - 7 17 0,43 0,71 1 (14%)

Cettia cetti 4 - 1 1 1 2 1,00 0,50 -

Sylvia melanocephala 25 - - - - 25 - 1,00 -

Sylvia atricapilla 14 1 5 - 6 8 0,83 0,57 1 (17%)

Parus major 3 - 1 - 1 2 1,00 0,67 1 (100%)

Muscicapa tyrrhenica 2 - - - - 2 -

Lanius senator 4 - 1 2 1 1 1,00 0,25 -

Fringilla coelebs 5 1 2 - 3 2 0,67 0,40 -

Linaria cannabina 3 - - - - 3 - - -

Carduelis carduelis 13 2 2 - 4 9 0,50 0,69 -

Chloris chloris 23 14 6 - 20 3 0,30 0,13 3 (15%)

Passer domesticus 196 - - 33 - 163 - 0,83 2 (6%)


Ficedula hypoleuca 1 1 - - 1 - - - -

Taula 8. Taula dels anellaments del CES. Realitzat a Algendaret entre l’ 01/V i el 15/VIII/17. ordenades

per ordre sistemàtic. Es diferencia els adults (edat 6) dels nascuts l’any passat (edat 5), amb el percentatge

respecte el total d’adults i el percentatge dels joves respecte la captura total.


18

ALGENDARET 2009- 2017 (MEN-05)

Gràfic 10. Percentatge dels adults de les diferents espècies nidificants anellades a Algendaret

durant les diferents jornades entre l’ 01/V i el 15/VIII del període 2009-17.



Falco tinnunculus 2 - 2 - 2 - - - -

Alectoris rufa 1 - - 1 - - - - -

Otus scops 3 - - 3 - - - - -

Columba palumbus 4 - 1 2 1 1 - 0,25 -

Streptopelia decaocto 23 6 2 9 8 6 0,25 0,26 2 (12%)

Streptopelia turtur 62 17 6 16 23 23 0,26 0,37 5 (13%)

Upupa epops 51 13 15 4 28 19 0,54 0,37 7 (22%)

Hirundo rustica 1 - - 1 - - - - -

Anthus campestris 5 - 1 1 1 3 - 0,60 -


Turdus merula 124 44 24 - 68 56 0,35 0,45 26 (38%)

Cettia cetti 37 7 8 2 15 20 0,53 0,54 2 (12%)



Muscicapa tyrrhenica 7 - - 2 - 5 - 0,71 -

Parus major 60 9 10 1 19 40 0,53 0,67 8 (40%)

Lanius senator 44 8 24 4 32 8 0,75 0,18 1 (3%)


Chloris chloris 272 58 104 8 162 102 0,64 0,38 14 (8%)


Linaria cannabina 27 - 14 2 14 11 - 0,41 -

Passer domesticus 1003 - - 563 - 440 - 0,44 72 (13%)

Emberiza calandra 2 - - 1 - 1 - - -

TOTAL ALGENDARET 09-17 2430 281 354 632 635 1163 0,56 0,48 186 (15%)

Taula 9. Taula dels anellaments del CES. Realitzat a Algendaret entre l’ 01/V i el 15/VIII durant el període

2009-17 ordenades per ordre sistemàtic. Es diferencia els adults (edat 6) dels nascuts l’any passat (edat 5),

amb el percentatge respecte el total d’adults i el percentatge dels joves respecte la captura total.



13%

Carduelis chloris 11%



Turdus merula 5%

Luscinia megarhynchos 4%


Parus major 2%

Upupa epops 2%

Lanius senator

2%

Cettia cetti 2%

Fringila coelebs

1% Carduelis cannabina

1%

Streptopelia decaocto

1%

ALTRES 1%

Percentatge adults Algendaret 2009-17. N=1.267


19

ALGENDARET 2009- 2017 (Cont.)

Gràfic 11. Productivitat (proporció de juvenils respecte al total de captures),

reclutament (proporció adults nascuts l’any anterior respecte al total d’adults

reproductors) i el percentatge de recuperacions dels anys anteriors a Algendaret

durant el període 2009-2017.

Gràfic 12. Índex de captura ( l’índex es calcula dividint les captures pels metres de xarxa i les jornades

realitzades) a Algendaret durant el període 2009-2017.

0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

0,7

0,8

0,9

1

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Total espècies Algendaret 2009-17

5/ad

recuperacions

juv

61,1

19,4

17,6

28,8

17,3

30,2

41,7

31,3

46

0

10

20

30

40

50

60

70

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Ind

ex d

e ca

ptu

ra

Algendaret. Índex de captura 2009-17


20

V. RESULTATS CONJUNTS DE LES ESTACIONS A MENORCA 2017

Gràfic 13. Percentatge dels adults de les diferents espècies nidificants anellades a Menorca durant

les diferents jornades entre l’ 01/V i el 15/VIII del 2017 a les 3 estacions estudiades.



NIDIFICANTS

Otus scops 1 - - 1 - - - - -

Columba livia 1 1 - - 1 - - - -

Streptopelia turtur 12 2 2 - 4 8 0,50 0,67 1 (50%)

Streptopelia decaocto 1 - 1 - 1 - - - -

Upupa epops 11 3 5 - 8 3 0,63 0,27 2 (25%)


Saxicola torquatus 1 - - - - 1 - - -


Turdus merula 41 8 4 - 12 29 0,33 0,71 3 (25%)

Cettia cetti 26 3 4 2 7 17 0,57 0,65 2 (22%)



Muscicapa thyrrenica 2 - - - - 2 - -

Parus major 9 4 2 1 6 2 0,33 0,22 2 (29%)

Regulus ignicapilla 1 - - - - 1 - - -

Lanius senator 10 2 1 3 3 4 0,33 0,40 -

Fringilla coelebs 21 7 3 - 10 11 0,30 0,52 2 (20%)

Linaria cannabina 5 1 - - 1 4 - 0,80 -

Carduelis carduelis 16 2 2 3 4 9 0,50 0,56 -

Chloris chloris 36 17 11 - 28 8 0,39 0,22 4 (14%)

Passer domesticus 198 - 1 33 - 164 - 0,83 2 (6%)


Taula 10. Taula dels anellaments dels 3 CES. realitzats a Menorca entre l’ 01/V i el 15/VIII de 2017

ordenades per ordre sistemàtic. Es diferencia els adults (edat 6) dels nascuts l’any passat (edat 5), amb el

percentatge respecte el total d’adults i el percentatge dels joves respecte la captura total.



16%

Carduelis chloris 14% Sylvia

atricapilla 10%


8%

Turdus merula 6%

Fringilla coelebs 5%

Cettia cetti 5%

Upupa epops 4%

Parus major 4%


Lanius senator 3%


Otus scops 1%

Columba livia 1% Streptopelia

decaocto 1%

Anthus campestris 1%

Carduelis cannabina 1%

Total reproductors 2017. N=196


21

RESULTATS A MENORCA 2017 (Cont.)

Enguany s’han estudiat 617 primeres captures de 21 espècies nidificants. L’any 2017 s’ha

obtingut una productivitat pel total de les estacions de 0,68 (68% de les captures totals han

estat joves), un 39% superior als valors de l’any 2016.

La taxa de renovació de la població reproductora (5/ad.) ha estat lleugerament inferior a l’any

anterior, amb un 42% de reproductors novells.

Així el 2017 presenta un fort decrement en la mitjana d’adults per estació (65).

En quant a la supervivència, calculada pel percentatge de recaptures d’anys anteriors,

disminueix un 22% amb un valor de 0,19 (un 19% dels adults són exemplars anellats d’anys

anteriors).

Nom científic N Total Datat Prop

5/ad SE 5/ad

PROP

joves SE joves

Recup.

(%adults

)

Luscinia megarhynchos 3 52 29 0,34 0,09 0,4 0,07 0,23

Turdus merula 3 41 12 0,33 0,14 0,71 0,07 0,25

Cettia cetti 3 26 7 0,57 0,2 0,65 0,1 0,22

Sylvia melanocephala 3 120 14 0,5 0,14 0,88 0,03 0,40

Sylvia atricapilla 3 52 18 0,5 0,12 0,62 0,07 0,25

Parus major 3 9 6 0,33 0,21 0,22 0,15 0,29

Lanius senator 2 10 3 0,33 0,33 0,4 0,16 --

Chloris chloris 2 36 28 0,39 0,15 0,22 0,11 0,14

Carduelis carduelis 2 16 4 0,5 0,09 0,56 0,07 --

Fringilla coelebs 2 21 10 0,3 0,29 0,52 0,13 0,2

Passer domesticus 3 198 -- -- -- 0,83 0,03 0,06

ALTRES 3 36 16 0,56 0,13 0,52 0,08 0,06

TOTAL NIDIFICANTS 2017 3 617 147 0,42 0,04 0,68 0,02 0,18

Taula 11. Proporció dels ocells de segon any (EURING 5) en el total d’adults anellats i proporció de juvenils

respecte la captura total a l’època reproductora a Menorca l’any 2017 a les 3 estacions (1/V – 8/VIII). N

indica el nombre d’estacions incloses a l’anàlisi. SE: Error estàndard.

VI. RESULTATS CONJUNTS A MENORCA (2001-17).

A Menorca durant aquests 17 anys s’han realitzat 9.700 primeres captures de 42

espècies nidificants a Menorca de les quals s’han anellat a les estacions d’esforç constant

un total de 9.054 aus, i s’han obtingut 844 recaptures d’anys anteriors, amb una mitjana

de 1.509 ocells anellats per estació.

La productivitat (proporció de juvenils respecte el total de captures) s’entén com a

productivitat mínima ja que una part de la població adulta pot no reproduir-se tots els anys, el

que comportaria una productivitat real més gran que l’ observada amb l’anellament científic.


22

RESULTATS CONJUNTS A MENORCA 2001-2017 (Cont.)

2001 2002 2003 2004 2005

Codi Nom de l’estació Anys Anell Recup Anell Recup Anell Recup Anell Recup Anell Recup

MEN-01 Albufera des Grau 15 516 --- 160 19 90 4 184 13 80 16

MEN-02 Son Bou 2 301 --- --- --- 216 8 --- --- --- ---

MEN-03 Alforí 17 261 --- 152 26 123 7 142 13 183 20

MEN-04 Na Vermella 3 --- --- --- --- --- --- --- --- --- ---

MEN-05 Algendaret 9 --- --- --- --- --- --- --- --- --- ---

MEN-06 Binifadet 3 --- --- --- --- --- --- --- --- --- ---

Mitjana 359 --- 156 22.5 143 6,6 163 13 131 18

Tot est. combin 1.078 --- 312 45 429 20 326 26 263 36

2006 2007 2008 2009 2010


MEN-01 Albufera des Grau 15 178 21 175 7 --- --- 79 16 201 22

MEN-02 Son Bou 2 --- --- --- --- --- --- --- --- --- ---

MEN-03 Alforí 17 240 23 245 29 230 48 193 31 198 35

MEN-04 Na Vermella 3 132 3 120 8 136 11 --- --- --- ---

MEN-05 Algendaret 9 --- --- --- --- --- --- 580 --- 155 37

MEN-06 Binifadet 3 --- --- --- --- --- --- --- --- --- ---

Mitjana 183 16,3 180 14,6 183 29,5 284 23,5 184,7 31,3

Tot est. combin 550 47 540 44 366 59 852 47 554 94

2011 2012 2013 2014 2015


MEN-01 Albufera des Grau 15 155 26 60 9 71 6 --- --- 174 7

MEN-02 Son Bou 2 --- --- --- --- --- --- --- --- --- ---

MEN-03 Alforí 17 226 40 130 28 187 26 141 26 161 21

MEN-04 Na Vermella 3 --- --- --- --- --- --- --- --- --- ---

MEN-05 Algendaret 9 153 24 192 30 107 20 215 19 301 23

MEN-06 Binifadet 3 --- --- 124 4 160 7 109 11 --- ---

Mitjana 178 30 127 18 131 15 155 19 212 17

Tot est. combin 534 90 506 71 525 59 465 56 636 51

2016 2017 Total

Codi Nom de l’estació Anys Anell Recup Anell Recup Anell Recup

MEN-01 Albufera des Grau 15 220 18 110 9 2453 193

MEN-02 Son Bou 2 --- --- --- --- 517 7

MEN-03 Alforí 17 96 25 137 15 3045 414

MEN-04 Na Vermella 3 --- --- --- --- 388 22

MEN-05 Algendaret 9 213 21 342 12 1915 174

MEN-06 Binifadet 3 --- --- --- --- 393 22

Mitjana 176 21 196 12 1509 141

Tot est. combin 529 64 589 36 9054 844

Taula 12. Resum dels resultats durant les dates estandarditzades i dels detalls de totes les estacions

actives durant el període 2001- 2017 a l’illa de Menorca.


23


Nom científic Total Edat 6 Edat 5 Edat 4 Datats

Edat 3 PROP PROP Recup.


Hieraetus pennatus 1 -- -- 1 -- -- -- -- --

Falco tinnunculus 3 -- 2 1 2 -- -- -- --

Burhinus oedicnemus 1 1 -- -- 1 -- -- -- --

Alectoris rufa 5 -- -- 4 -- 1 -- 0,20 --

Tyto alba 1 -- -- 1 -- -- -- -- --

Asio otus 1 -- -- 1 -- -- -- -- --

Otus scops 14 1 2 8 3 3 0,67 0,21 2 (18%)

Columb livia 1 1 -- -- 1 0 -- -- --

Columba palumbus 9 -- 1 5 1 3 -- 0,33 --

Streptopelia decaocto 23 6 2 9 8 6 -- 0,26 2 (12%)

Streptopelia turtur 93 24 18 23 42 28 0,43 0,30 5 (8%)

Caprimulgus europaeus 7 1 2 4 3 0 0,67 -- --

Apus pallidus 1 -- -- 1 -- -- -- -- --

Apus apus 5 -- -- 5 -- -- -- -- --

Merops apiaster 3 -- -- 2 -- 1 -- 0,33 --

Upupa epops 76 16 26 10 42 24 0,62 0,32 7 (13%)

Galerida theklae 2 -- -- 2 -- -- -- -- --

Hirundo rustica 11 -- -- 8 -- 3 -- 0,27 --

Hirundo daurica 1 -- -- 1 -- -- -- -- --

Anthus campestris 11 -- 3 3 3 5 -- 0,45 --

Saxicola rubicola 35 2 9 1 11 23 0,82 0,66 --


Turdus merula 715 265 130 7 395 313 0,33 0,44 127 (32%)

Cettia cetti 533 80 82 51 162 320 0,51 0,60 59 (28%)

Cisticola juncidis 45 -- 2 17 2 26 -- 0,58 1 (5%)

Acrocephalus arundinaceus 10 1 2 7 3 -- 0,67 0,00 --

Acrocephalus melanopogon 14 3 3 7 6 1 0,50 0,07 --

Acrocephalus scirpaceus 51 5 19 16 24 11 0,79 0,22 --

Sylvia undata 1 -- -- -- -- 1 -- -- --



Sylvia cantillans 4 -- 1 2 1 1 -- 0,25 --

Muscicapa tyrrhenica 53 3 -- 36 3 14 -- 0,26 4 (10%)

Parus major 364 81 64 9 145 210 0,44 0,58 48 (31%)

Regulus ignicapilla 22 -- 6 2 6 14 -- 0,64 1 (13%)

Lanius senator 207 40 103 19 143 45 0,72 0,22 10 (6%)


Chloris chloris 600 191 211 16 402 182 0,52 0,30 32 (8%)


Linaria cannabina 115 17 27 7 44 64 0,61 0,56 2 (4%)

Passer domesticus 1333 -- 1 734 1 598 -- 0,45 73 (10%)

Emberiza calandra 22 -- 1 14 1 7 -- 0,32 --


Taula 13. Primeres captures per espècies entre l’ 01/V i el 15/VIII per al període 2001-2017 ordenades

sistemàticament. Es diferencia els adults (edat 6) dels nascuts l’any anterior (edat 5). Es presenta el

percentatge adults de primer any (edat 5)respecte els reproductors i el percentatge de juvenils respecte al total.

També es mostra les recuperacions d’exemplars d’anys anteriors.

El reclutament s’entén com el percentatge de reproductors nascuts l’any anterior, o

reproductors novells. La supervivència s’obté del valor de les recaptures d’ocells nidificants

anellats anys anteriors.


24


Gràfic 14. Percentatge dels adults de les diferents espècies nidificants anellades a Menorca

durant les diferents jornades entre l’ 01/V i el 15/VIII del període 2001-17.

Nom científic Datat Prop 5/ad SE

Luscinia megarhynchos 473 0,39 0,02

Turdus merula 395 0,33 0,02

Cettia cetti 162 0,51 0,04

Sylvia melanocephala 678 0,52 0,02

Sylvia atricapilla 458 0,55 0,02

Parus major 145 0,44 0,04

Lanius senator 143 0,72 0,04

Fringilla coelebs 402 0,52 0,03

Chloris chloris 91 0,56 0,05

TOTAL NIDIFICANTS 2001-17 3254 0,5 0,01

Taula 14. Proporció dels ocells de segon any (codi EURING 5) en el total d’adults de les espècies

més anellades a l’època reproductora a Menorca durant el període 2001-17 . SE: Error estàndard.

Nom científic Total Prop joves SE

Luscinia megarhynchos 736 0,33 0,02

Turdus merula 715 0,44 0,02

Cettia cetti 533 0,6 0,02

Sylvia melanocephala 3190 0,77 0,01

Sylvia atricapilla 974 0,49 0,02

Parus major 364 0,58 0,03

Lanius senator 207 0,22 0,03

Fringilla coelebs 600 0,3 0,02

Chloris chloris 154 0,37 0,04

Passer domesticus 1333 0,45 0,01

TOTAL NIDIFICANTS 2001-17 9700 0,54 0,005

Taula 15. Proporció de juvenils respecte la captura total de les espècies més anellades a l’època

reproductora a Menorca durant el període 2001-17 . SE: Error estàndard.


17%




11%

Carduelis chloris

9%

Turdus merula 9%

Cettia cetti 5%

Lanius senator 4%

Parus major 3%

Carduelis carduelis

3%

Fringila coelebs 2%


Upupa epops 1%

Carduelis cannabina 1%

Acrocephalus scirpaceus

1%

Muscicapa striata

1%

ALTRES 4%

Percentatge reproductors Menorca 2001-17 N=4.438


25


Gràfic 15. Productivitat (prop. de joves respecte al total de captures), reclutament (prop. adults nascuts

l’any anterior respecte al total d’adults) i el percentatge de recuperacions d’anys anteriors durant el període

2001-17.

A continuació es presenta l’evolució durant el període d’estudi dels diferents paràmetres

estudiats:

El reclutament es manté estable respecte l’any anterior, amb un valor de 0,5 (el 50%

dels nidificants reproductors nascuts l’any anterior) el que ens està parlant d’una

disminució de la renovació de la població reproductora (veure gràfic 15).

La productivitat puja fins a 0,54 (el 54% de les captures han estat juvenils)

especialment significativa a Alforí (veure gràfic 3).

La supervivència, tenint en compte el percentatge de recuperacions, davalla 3 punts

respecte l’any anterior amb un valor de 0,19 ( el 19 % dels ocells reproductors han

estat anellats anys anteriors).

Gràfic 16. Mitjana de les captures d’adults, joves i totals durant el període 2001-2017.

0,37

0,24

0,62

0,38 0,46

0,55 0,56 0,46

0,56

0,55 0,5

0,44

0,48

0,53 0,51

0,5 0,5

0,26

0,15

0,36

0,28

0,32

0,2 0,24

0,29 0,29 0,27

0,2 0,24

0,22

0,16

0,22

0,19

0,49

0,52 0,53

0,76

0,53

0,64 0,63

0,42

0,43

0,49

0,46

0,35

0,57

0,5

0,51

0,49

0,54

0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

0,7

0,8

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Productivitat , recuperacions i reclutament 2001-2015

Prop 5/ad.

recuperacions

Prop juvenils

92

77,5

47,3

44 62

66,3 71

122

167,6

107,3

109,3

90,5 61 84

106,6

98,3

65,3

359,3

158 143

163 131

183 180 183

284

185 178

127

131

155

212

176

222,3

167

93 77,2

132,3

73

128,3 122,3

89,5

131,6

151

94,3

49,8

83

86

112,6

95,3

140,3

0

50

100

150

200

250

300

350

400

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Mitjana captures anys Menorca 2001--2017

mitjana adults

mitjana captures

mitjana joves


26


Així, el tancament progressiu de les masses forestals degut a l’abandonament de la ramaderia

extensiva, siguin porcs, com és el cas d’Alforí l’any 2000, o siguin bens i vaques a la zona de

s’Albufera des Grau els anys 70, sembla haver afavorit l’augment observat a totes les

estacions durant aquest període de les espècies sedentàries més forestals, destacant

significativament el rossinyol Luscinia megarhynchos, espècie estival transsahariana o el

busqueret de capell, Sylvia atricapilla, amb tendència a retornar als valors del 2001 (veure

gràfic 17). La població reproductora de busqueret de capnegre Sylvia melanocephala, un dels

ocells més abundants de Menorca presenta enguany una forta disminució de la població

reproductora amb una disminució del 90% respecte l’any 2001 i respecte l’any anterior

suposa un decrement del 80% . Com a dada excepcional no s’ha capturat cap adult

reproductor a l’estació d’Algendaret, mentre que durant l’hivern es van capturar 14

exemplars. La productivitat per aquest busqueret arriba enguany a un valor de 0,88 (el 88%

de les captures són exemplars juvenils) augmentan un 33 % respecte l’any anterior amb

(veure taula11).

Gràfic 17.Canvis poblacionals en temporada de cria de les 4 espècies forestals més anellades. Es mostra

els índexs de cada temporada (el 2001 es considera l’any de referència, índex=1). Es detalla la tendència

promig anual (en percentatge).

VII. AGRAÏMENTS.

Aquest projecte no es podria dur a terme sense la participació de Xavier Méndez ni la

col·laboració inestimable de Maris Alvarez, Richard Barnes, J.J. Carreras, Joan Florit, Aina

Garcia, Nura Garcia, Emili Garriga i Marina Pons.

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

4,5

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Adults reproductoris 2001-17


Sylvia atricapilla


Turdus merula


27

VIII. BIBLIOGRAFIA.

Baillie, S.R., R.E. Green, M.Boddy, & S.T.Buckland. 1986. An evaluation of the

Constant Effort Sites Scheme. British Trust for Ornithology, Thetford, U.K.

Baillie, S.R. 1995. Uses of ringing data for the conservations and management of

bird populations: a ringing scheme perspective. Journal of Applied Statistics, Vol.22, Mos

5&6:967-987.

Bibby, C. J., Burgess, N. D. & Hill, D. A. 1992.Bird Census Techniques. British

Trust for Ornithology.Academic Press. London.

Caswell, H. 1989. Matrix population models. Sinauer, Sunderland, Massachusetts,

USA.

Cochran, W.G. 1963. Sampling techniques. John Wiley and Sons, London, UK.

Desante, D.F. 1995. Suggestions for future directions for studies of marked

migratory landbirds from the perspective of a practitioner in population management

and conservation. Journal of Applied Statistics 22: 949-965.

Desante, D.F. & Burton, K.M. 1997. MAPS manual. The Institute for Bird

Populations, Point Reyes Station, CA.

Desante, D.F., Burton, K.M. & Williams, O.E. 1993. The Monitoring Avian

Productivity and Survivorship (MAPS) program, Second Annual Report (1990-

1991). Bird Populations 1: 68-97.

DeSante,D.F. & Rosenberg,D.K. 1998. What do we need to monitor in order to

manage landbirds? In "Avian Conservation: research and management". Marzluff,J.M.

& Sallabanks,R. (eds). Island press, Washington.

DeSante, David F. and T. Luke George. 1994. Population trends in the landbirds of

western North America. In: Jehl, Joseph R. Jr. and Johnson, Ned K., eds. A century of

avifaunal change in western North America. Studies in Avian Biology No. 15: 173-190.

Evans, A.D., Gosler, A.G. & Wilson, J.D. 1999. Increasing the conservation value

of ringing studies of passerines, with emphasis on the non-breeding season. Ringing and

Migration 19 (suppl.): 107-117.

Garcia Febrero, O. & Cachot, S. 1998. Ecologia dels ocells als boscos de Menorca.

Institut Menorquí d’Estudis. Maó (informe inèdit).

Garcia Febrero, O. 2001- 2011. Seguiment a llarg termini de les tendències

poblacionals i els paràmetres demogràfics de les poblacions d'ocells terrestres nidificants

a Menorca. Memòries 2001-11). Institut Menorquí d’Estudis. Maó (informes inèdits).

Garcia Febrero, O. 2012- 2016. Seguiment a llarg termini de les tendències

poblacionals i els paràmetres demogràfics de les poblacions d'ocells terrestres nidificants

a Menorca. Memòries 2012-13). Societat Ornitològica de Menorca. Maó (informes inèdits).


28

BIBLIOGRAFIA (Cont.).

Institut Català d’Ornitologia 2001. The Sylvia program: First annual report of the

catalan constant effort site scheme (2000/2001 year cycle). (informe inèdit).

Jenni, L. & Winkler, R. 1994. Moult and Ageing of European Passerines. London:

Academic Press.

Kaiser, A. 1993. A new multi-category classification of subcutaneus fat deposits of

songbirds. Journal of Field Ornithology 64 (2): 246-255.

Marchant,J.H., Forrest,C. & Greenwood,J.D. 1998. A review of large-scale generic

population monitoring schemes in Europe. 2ª edició. BTO Research Report 165.

Peach, W., Baillie, S. & Underhill, L. 1991. Survival of British Sedge Warblers

Acrocephalus schoenobaenus in relation to west African rainfall. Ibis 33: 300-305.

Peach, W.J., Crick, H.Q. & Marchant, J.H. 1995. The demography of the decline in

the British Willow Warbler population. Journal of Applied Statistics 22: 905-922.

Peach, W., Buckland, S.T. & Baillie, S. 1996. The use of constant effort mist-

netting to measure between-year changes in the abundance and productivity of common

passerines. Bird Study 43: 142-156.

Peach, W.J., Furness, R.W. & Brenchley, A. 1999. The use of ringing monitor

changes in the numbers and demography of birds. Ringing and Migration 19 (suppl.): 57-

66.

Pinilla J, 1998. Informe de resultados del programa PASER. Año 1997. Revista de

Anillamiento nº 2; 14-18.

Ramos, E.1994. Els aucells de Menorca. Palma de Mallorca: Editorial Moll.

Reynolds, R.T., Scott, J.M., Mussbaum, R.A.1980. A variable circular-plot method

for estimating bird numbers. Condor 82: 390-313.

Svensson, L. 1992. Identification Guide to European Passerines. 4 th

edition.Stockholm:Svensson.

Telleria J.L.1986. Manual para el censo de los vertebrados terrestres. Editorial

Raices.

Temple, S. A., y J. A. Wiens. 1989. Bird populations and environmental changes:

can birds be bioindicators? American Birds 43: 260-270.

Wiens J.A.1989. The Ecology of bird communities.Vol. 1: Foundations and

patterns. Vol.2: Processes and variations. Cambridge University Press.


29

IX. ANNEXES :

GRÀFICS 2001-2017.

Gràfic 18. Total anual per espècie durant el període 2001-2017.

Gràfic 19. Total d’adults per espècie durant el període 2001-2017.

Gràfic 20. Proporció de reproductors nascuts l’any passat (edat 5) respecte al total

d’adults per espècie durant el període 2001-2017.

0

20

40

60

80

100

120

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Nombre total de captures per especies 2001-17


Turdus merula

Cettia cetti

Sylvia atricapilla

Parus major

Lanius senator

Carduelis chloris

0

10

20

30

40

50

60

70

80

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Nombre de reproductors datats per especie 2001-17


Turdus merula

Cettia cetti

Sylvia atricapilla

Parus major

Lanius senator

Carduelis chloris

0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

0,7

0,8

0,9

1

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Reclutament (Prop 5 vs.adults) per especie 2001-17


Turdus merula

Cettia cetti

Sylvia atricapilla

Parus major

Lanius senator

Carduelis chloris


30

GRÀFICS 2001-2017 (Cont.)

Gràfic 21. Proporció de juvenils respecte al total per espècie durant el període 2001-17.

Totes les estacions hi són incloses.

Gràfic 22. Nombre de captures de cada estació per any. Inclou la mitjana.

Gràfics 23-24. Dades reproductives sobre Sylvia melanocephala a l’estació d’Alforí.

0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

0,7

0,8

0,9

1

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Productivitat (Prop. juvenils vs. Total) per especie 2001-17


Turdus merula

Cettia cetti

Sylvia atricapilla

Parus major

Lanius senator

Carduelis chloris

0

100

200

300

400

500

600

700

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Primeres captures totals anuals

Albufera des Grau

Alfurí

Son Bou

Na Vermella

Algendaret

Binifadet

mitjana

0,65 0,56

0,68

0,82

0,65

0,9

0,8

0,67 0,7

0,65

0,71

0,63

0,88

0,73

0,75

0,38 0,43

0,25

0,46 0,61

0,2

0

0,83

0,71

0,52

0,59

0,38

0,58

0,5

0,5

0,73

0,5

0,56

0,81

0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

0,7

0,8

0,9

1

Productivitat i reclutament Sylvia melanocephala Alfurí

Prop. juv

Prop 5/ad

86

37 41

48

13

56

70

60 51

38

52

10

43

41

48

11

34

45

29

19 10 7 6

17

30

22

20

21

6 6

15 16 18

8 0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Sylvia melanocephala Alfurí

sylmel juv

sylmel ad


31

GRÀFICS 2001-2015 (Cont.)

Gràfic 25. Total i adults del busqueret de capnegre totes les estacions al període 2001-2017.

Gràfic 26. Percentatge dels reproductors anellats a totes les estacions per espècie durant el període d’estudi.

0 50

100 150 200 250 300 350 400 450 500 550 600 650

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Sylvia melanocephala Total 2001-17

Datats

Total

0,02 0,02 0,02 0,02 0,02 0,02 0,02 0,05 0,05 0,07 0,07 0,09 0,11 0,14 0,14 0,16 0,18 0,18 0,23 0,25 0,27 0,29 0,34 0,38 0,43

0,88 0,90

1,15 1,17

1,46 2,19

2,52 3,47 3,65

4,80 9,06

9,42 11,13 11,29

16,56 16,79

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18

Hieraetus pennatus Burhinus oedicnemus

Tyto alba Asio otus

Columba livia Apus pallidus

Hirundo daurica Merops apiaster Galerida theklae

Falco tinnunculus Sylvia cantillans

Alectoris rufa Apus apus

Columba palumbus Anthus campestris

Caprimulgus europaeus Hirundo rustica

Regulus ignicapilla Acrocephalus arundinaceus

Otus scops Saxicola torquata

Acrocephalus melanopogon Emberiza calandra

Streptopelia decaocto Cisticola juncidis

Muscicapa striata Acrocephalus scirpaceus

Carduelis cannabina Upupa epops

Streptopelia turtur Fringila coelebs

Carduelis carduelis Parus major

Lanius senator Cettia cetti

Turdus merula Carduelis chloris

Luscinia megarhynchos Sylvia atricapilla

Passer domesticus Sylvia melanocephala

Percentatge reproductors Menorca 2001-17 N=4.438

Documents

PROGRAMA DE SEGUIMENT DE BIODIVERSITAT EN LA RESERVA … › documents › documents › 3063doc2.pdf · ecosistemes terrestres, en els quals sovint és extremadament difícil demostrar