Embed Size (px)
Citation preview
programa Unió. 6é. Congrés.
1
PROGRAMA D’ACCIÓ 2012-2016 UNIÓ INTERCOMARCAL DE
CCOO COMARQUES GIRONINES
Introducció:
� Avaluació situació i balanç. Objectius i reptes.
El sindicat cap a l’extern. El lligam amb la societat.
� Interlocució social. Relacions amb els poders públics.
� Aliances socials: Societat Civil i organitzacions socials i polítiques.
� Sindicat Nacional. Marc català de Relacions Laborals. Cultura.
� Unitat sindical. Relacions amb els sindicats nacionals i els europeus.
� Cooperació. L’espai de solidaritat. La militància d’acord a la realitat sindical.
� L’aportació sindical a la sostenibilitat. La mobilitat. La responsabilitat social.
Enfortim l’arrel central de l’organització:
� Equips comarcals. Extensió sindical. Mancomunar objectiu i esforç des de la proximitat
� Eleccions Sindicals (EESS). L’estratègia cap a la primera força sindical a les comarques
de Girona.
� Ens instrumentals. Mapa Recursos. Seccions Sindicals d’empresa (SSE).
� Recursos i Finances lligats a activitat sindical: Pla de treball i objectius. Austeritat i
sobrietat, per l’ independència sindical.
� Afiliació. La relació qualitativa amb la persona afiliada.
L’acció sindical integral:
� Assessorament Mediació i Arbitratge (SAMA). Tribunal Laboral Catalunya (TLC).
� Negociació col·lectiva. La referència PIME i les noves realitats del món del treball.
� Acció Jove. La renovació del sindicat.
� Immigració. El factor de transformació sindical al centre de treball i ciutadà a l’extern.
� Salut Laboral (SL). Seguim guanyant la salut al centre de treball.
� Secretaria de la Dona: Per un sindicat i una societat més equitativa i cohesionada.
� El sindicat i la formació. Formació sindical.
� Igualtat i política social. Ocupació: l’accés a l’ocupació. Ocupació estable i de qualitat.
� Política social: la defensa de les provisió de bens públics i prestacions públiques.
La visibilitat del sindicat, el complement de l’acció sindical:
� Comunicació: interna i externa.
� Publicacions periòdiques.
� Xarxes Socials.
programa Unió. 6é. Congrés.
2
Òrgans de direcció. La racionalització i el foment de la participació, la transversalitat:
� Executiva Intercomarcal.
� Comitè Intercomarcal.
� Consell Intercomarcal.
Esquema programa Unió. 6é. Congrés.
Introducció:
� Avaluació situació i balanç. Complementarietat amb l’Informe de Gestió.
Celebrem el procés congressual al bell mig d’una profunda crisi fruit de la promoció de
les politiques ortodoxes neoliberals que no tenen cap mirament a l’hora de canviar les
regles del joc de les Relacions Laborals en nom d’aquesta economia inútil, sense
legitimitat democràtica, que no ha estat capaç de preveure el col·lapse econòmic i
social actual, per tant, les CCOO de les comarques gironines afrontem el procés del
nostre 6é Congrés amb el desig i la vocació oberta i col·lectiva de ajudar a
desenvolupar els espais socioeconòmics de la demarcació de Girona amb fermesa,
eficàcia i responsabilitat i a dotar-los de caire social que pretenem emplenar amb el
nostre treball sindical, sobretot, quan les polítiques dels Governs de Catalunya i de
l’Estat – amb perfecte sintonia amb l’hegemonia liberal que governa Europa -
provoquen l’empobriment de la classe treballadora mitjançant la reducció dels costos
per millorar la competitivitat de l’economia espanyola només actuant sobre una part:
els interessos de les persones treballadores que afecten de ple a la nòmina, el salari
directe; l’indirecte, amb les retallades de provisió de serveis públics; i el salari diferit,
actuant sobre les pensions públiques quan les privades donen rèdits negatius i clars i
repetits símptomes d’ineficiència. Per tant, en aquest punt crític més que mai
reivindiquem el dret al treball i la defensa dels drets laborals, - ocupació estable i de
qualitat; la negociació col·lectiva en condicions d’igualtat; l’acomiadament com la
darrera solució de política empresarial -,en tant, que el dret al treball és un dret
reconegut constitucionalment i del qual els Governs actuals en fan deixadesa tot
promovent les accions públiques en favor de l’economia especulativa i la reparació
dels greus desequilibris que ha generat en els darrers 15 anys. Reclamem un salari just
i suficient – l’increment del Salari Mínim Interprofessional fins la mitjana de la UE-15 - i
les prestacions socials per els aturats de llarga durada. Renovem i enfortim la nostra
aposta per la defensa de la provisió i qualitat dels serveis públics i de l’Estat del
Benestar, entès com el desenvolupament integral de tots els drets socials, civils i
econòmics de la ciutadania que permeten la cohesió i el progrés social. Advoquem per
la qualitat de la democràcia participativa i la recerca del model productiu just,
sostenible i de plena ocupació fruït d’inversions socials productives directes que
permetin la prosperitat, entesa com la millora de condicions de vida i de treball, de les
persones treballadores i de la ciutadania, en general, de les comarques gironines.
� Objectius i reptes.
programa Unió. 6é. Congrés.
3
La Unió Intercomarcal ha de garantir el desenvolupament de les polítiques
socioeconòmiques al territori, la representació del sindicat davant les institucions i les
altres organitzacions socials, la relació per confegir aliances amb el moviment social de
les comarques gironines i promoure i ajudar en l’acció sindical als sindicats comarcals i
a les Unions comarcals en les polítiques sindicals, socials i econòmiques.
Aconseguir la influència social mitjançant la capacitat d’acció col·lectiva i posar en
relleu l’activació de la seva base social perquè amb la força generada i la coherència de
la nostra activitat tinguem el reconeixement de ser el referent per salvaguardar i
reconquerir i aprofundir en els drets laborals, socials i econòmics per la millora de les
condicions de treball i vida de les persones treballadores i de la ciutadania en general.
Fer possible que cada part de l’Organització es pugui concentrar en les seves activitats
fonamentals, alhora, que s’aprofundeix en el compromís mutu que ha de presidir les
relacions entre els sindicats intercomarcals i la Unió Intercomarcal.
Col·laborar el pla intern amb coherència organitzativa per organitzar i millorar la
capacitat d’intervenció dels treballadors i treballadores a cadascun dels centres de
treball, de tal manera que els equilibris i les competències internes – a partir de
l’organització pròpia i la mancomunació dels serveis i l’activitat sindical, s’han de posar
al servei d’aquest objectiu, amb l’elaboració de plans de treball, amb avaluació i revisió
periòdica, amb èmfasi als que suposen un suport més significatiu a l’activitat sindical.
Hem de ser capaços de traslladar a tots els centres de treball les línies d’acció sindical i
socioeconòmiques del conjunt de l’organització per reforçar el sindicalisme útil.
El sindicat cap a l’extern. El lligam amb la societat.
� Interlocució social. Relacions amb els poders públics.
La resposta a la crisi per part dels governs ha caminat des de la política dels incentius
per vetllar pels efectes adversos de la crisi envers les classes més desfavorides fins a
convertir els dogmes econòmics mercantils en certeses que degraden les democràcies
europees, entre elles, la catalana. CCOO de les comarques gironines defensa la
concertació social com a condició necessària per implicar a tota la ciutadania en un
projecte compartit de país i per fer possible una sortida equànime de la crisi. Amb la
concertació s’aconsegueix la cohesió social indispensable per avançar socialment i ha
de contribuir a gestionar la reestructuració econòmica, alhora que provoca un
recolzament relativament controlat dels canvis normatius. A hores d’ara, en que els
Governs actuals de Catalunya i de l’Estat ha eliminat els espais de concertació
defensem reeditar el pacte social i l’espai de concertació permanent. La prioritat de
CCOO en la interlocució social és promoure l’ocupació i un Pla específic dirigit a la
indústria i al seu finançament.
� Aliances socials: Societat Civil i organitzacions socials i polítiques.
Una organització no pot tenir força en el futur si no s’obre a totes les influències
possibles, per alternatives que semblin. Recerca de complicitats i avaluació de
l’oportunitat i la millor articulació social per reivindicar i defensar les agressions i les
programa Unió. 6é. Congrés.
4
retallades. La nostra acció sindical s’ha de visualitzar també en altres espais socials i
pretendre ser el referent aglutinador dels moviments socials i cívics a les nostres
comarques. A tal fi, cal establir aliances i complicitats amb les organitzacions socials i
amb les associacions de veïns, moviments de defensa del territori, etc,. La nostra
presència en aquests espais socials i cívics s’ha de fer en col·laboració amb la nostra
estructura territorial, participant en els punts de trobada amb les entitats i
associacions, participant en mitjans de comunicació, etc, a fi i efecte de revaloritzar la
condició de sindicalista que pertany a una organització que pretén representar a les
diferents realitats i que lluita per evitar qualsevol actuació discriminatòria i lesiva. Cal
tenir una actitud proactiva en els punts de trobada i tenir un contacte permanent i
continuat amb els centres educatius i AAVV amb les quals col·laborem i intervenim.
� Sindicat Nacional. Marc català de Relacions Laborals. Cultura.
CCOO sempre ha defensat que el fet nacional té una base social- la vinculació
inseparable de les reivindicacions socials amb els drets nacionals – i ara constatem que
l’actuació dels diferents governs conservadors catalans amb el govern de l’Estat ha
arribat al seu límit perquè el govern de CiU és còmplice de la política de retallades en
drets socials, la reforma laboral o les mesures que afecten les llibertats democràtiques,
just en el moment en què la ciutadania de Catalunya és cada cop més conscient de la
situació de greuge fiscal que pateix però també ho és del menyspreu a la seva identitat
nacional, la seva llengua i les seves institucions. D’altra banda, la política de retallades
socials impulsada pel govern de CIU que incideix especialment sobre les classes més
desafavorides també pot acabar generant reaccions de rebuig a l’autogovern i a les
demandes nacionals de Catalunya. És per això que cal recordar que CCOO de
Catalunya, sempre ha liderat un catalanisme popular que ha fet convergir les
aspiracions socials de la classe treballadora i les reivindicacions nacionals del poble
català i ha aconseguit que el model de sindicalisme nacional i de classe sigui
l’hegemònic al nostre país. I és aquest model el que va ser i continua sent la garantia
d’un concepte de construcció nacional de Catalunya en favor dels interessos del poble
de Catalunya, dels treballadors i treballadores, independentment del seu origen,
llengua o creences, d’un catalanisme inclusiu, de base social, per la qual cosa, el
sindicat vol deixar clar que la reivindicació de més autogovern per a Catalunya s’ha
d’omplir de contingut social. Davant d’aquesta situació, és absolutament necessari que
el sindicat assumeixi altre cop el seu paper capdavanter en la configuració d’una
resposta clara a les agressions socials i nacionals que pateix el poble de Catalunya. Per
la qual cosa, això comporta donar una resposta contundent a les retallades socials del
governs conservadors de Catalunya i de l’Estat i en la defensa la llengua catalana com
un element de cohesió social i nacional. Però també el fet d’apostar decididament per
un increment de l'autogovern i un finançament més just per a Catalunya, pel qual el
sindicat es referma en la defensa del dret a decidir del poble català, és a dir, assumir i
defensar el que el poble català expressi democràtica i majoritàriament en cada
moment sempre amb l’objectiu de millorar les aspiracions socials de les persones que
programa Unió. 6é. Congrés.
5
viuen i treballen al nostre país i per consolidar una societat més pròspera, justa,
progressista i cohesionada.
Aquest és un compromís clar de la Unió Intercomarcal de Girona per a la construcció
nacional i social de Catalunya que es desenvolupi, alhora, en el Marc Català de
Relacions Laborals, que passa a ser un objectiu prioritari màxim pel sindicat – la
negociació d’àmbit català – després que les modificacions legislatives en matèria de
negociació col·lectiva i la Reforma Laboral han derivat la Negociació Col·lectiva a
l’àmbit de l’empresa on els reptes sindicals es poden veure contrarestats per la major
pressió empresarial. Per tant, cal reformular la nostra proposta del Marc autonòmic
de RRLL, basat en un camp de negociació col·lectiva d’àmbit de Catalunya, alhora que
refermem l’aposta pel teixit industrial com a motor econòmic de sortida de la crisi i la
millora del sistema educatiu de qualitat i la implicació de les universitats i els centres
de Formació Professional, amb les organitzacions empresarials per fer efectiva l’aposta
industrial de país, que ens ha de permetre avançar en models fonamentats en la
tecnologia, investigació i desenvolupament i no haver de confluir amb models de
serveis de poc valor afegit com, per exemple, propostes com la recent d’”Eurovegas”.
Cultura.
En la qüestió de la cultura i el Servei Lingüístic, de cara al futur, s’ha de continuar
treballant per garantir que la llengua catalana es pugui usar, sense cap exclusió, en
tots els àmbits la societat, i, a més, cal donar un impuls especial en el món del treball,
on encara té una presència deficitària. Per tant, correspon al sindicat la defensa a
ultrança de la immersió lingüística a l’escola com a vehicle de cohesió social i la
denuncia dels atacs que pateix la llengua catalana per part de la dreta conservadora. I
és per això que són necessàries actuacions específiques en el marc de les relacions
laborals, amb la participació directa de tots els agents socials implicats, perquè el
català es pugui emprar plenament i amb total normalitat.
� Unitat sindical. Relacions amb els sindicats nacionals i els europeus.
Des de CCOO de les comarques gironines tenim present que cal definir els interessos
comuns en l’àmbit supranacional per constituir un objectiu central de les
corresponents estructures sindicals, per organitzar, al seu entorn, l’activitat sindical.
Sense ser conscients que hem d’avançar en el sindicalisme europeu i global no podrem
reinventar el sindicalisme com a contrapoder eficient per la defensa dels interessos de
part de les persones treballadores i de la ciutadania. Per tant, en el nou mandat
buscarem sinergies i punts de trobada amb tots els sindicats, també els de la Catalunya
Nord, per la unitat d’acció de tots els sindicats esquivant l’intent dels poders
hegemònics perquè ens convertim en clandestins i irrellevants de la realitat actual. A
tal fi, cal un anàlisis conjunt des dels diferents sindicats, que pretenem liderar des de
CCOO, sobre l’ofensiva antisindical desfermada contra el nostre moviment, per
aconseguir uns objectius comuns per superar-la i evitar topades que en res ajuden a
l’acció sindical. També cal establir les condicions objectives per fer possible un salt
qualitatiu i quantitatiu de la Unitat d’acció sindical en ares a aconseguir la Unitat de les
persones treballadores tot potenciant l’afiliació sindical i la representativitat sindical
programa Unió. 6é. Congrés.
6
independent en relació a les empreses que ens permeti fer un salt important dirigit a
l’objectiu de la unitat orgànica sindical que ens deixarà en millors condicions per
superar els reptes que ens amenacen d’acord a les polítiques neoliberals i reformes
legislatives recentment implantades, que produeixen un debilitament de la capacitat
d’intervenció i de poder del sindicat a l’empresa i a l’economia i afecten directament a
les condicions laborals i de vida de les persones treballadores.
� Cooperació. L’espai de solidaritat. La militància d’acord a la realitat sindical.
Un primer objectiu és reforçar la Cooperació dins dels sindicats intercomarcals. Cal que
la nostra cooperació i activisme solidari de les comarques de Girona amb altres països
tingui la màxima participació de tots els sindicats intercomarcals en totes les seves
diversitats. Tenim l’exemple d’aquest darrer mandat amb la bona participació de la
federació d’ensenyament en la cooperació escolar en el projecte de l’intercanvi de
formació amb els mestres del Marroc. També està el bon exemple de la secció de
mobilitat de la Unió Intercomarcal amb les dues donacions d’autobusos per part de
l’ajuntament de Girona a la Fundació Pau i Solidaritat per portar-los posteriorment a la
zona rural del Nord del Marroc pel transport d’escolars a la província de Xauen. Queda
palès que CCOO de les comarques gironines té una bona estructura per començar una
nova forma de fer cooperació en els propers 4 anys, per tant, hem d’aprofitar aquesta
estructura i incloure a altres Federacions d’altres territoris del sindicat per fer
cooperació activa, ja que forma un pilar bàsic de la nostra ideologia solidària
internacionalista. Convé obrir nous projectes de cooperació per tal d’establir canals de
comunicació amb les entitats, associacions, moviments socials, professionals,
institucions, altres sindicats amb els quals compartim o compartirem una lluita
internacionalista per la dignitat de la classe treballadora. Per dur a terme aquest
objectiu cal forçar la mateixa linia d’intercanvi i formació amb aquestes entitats, per
treballar conjuntament en els nous reptes que ens afecten com a moviments socials
obrers dins del marc de la crisi global on ens trobem. Una manera de fer-ho és
dinamitzar la Unió Intercomarcal amb espais de debat, sensibilització i activitats
sindicals que reforcin la formació de la nostra estructura cap a la cooperació
internacional i els seus valors solidaris. Proposem millorar la implantació de la
cooperació dins del sindicat, augmentant el nombre de delegats/des sindicals que
agafin responsabilitat en el seus territoris i federacions per dur a terme aqueta nova
responsabilitat. Hem de saber trobar els punts comuns de treball amb els moviments
socials, per promoure la globalització de les lluites i la cooperació, aquesta ha de ser
una de les nostres prioritats. D’altra banda, cal fomentar i traslladar el debat de la
Cooperació als centres de treball, tot fomentant la participació de les empreses en la
cooperació internacional, creant així un nou marc de solidaritat. La responsabilitat
social de l’empresa (RSE) i les experiències d’alguns comitès d’empresa d’àmbit
confederal en matèria de cooperació, s’han de portar a Girona per fomentar la
participació dels comitès d’empresa en aquest línia. I, en darrer lloc, hem de millorar la
comunicació i informació de les nostres propostes i actuacions. CCOO és un sindicat
crític i amb propostes. Cal fer escoltar les nostres propostes en matèria de cooperació
programa Unió. 6é. Congrés.
7
en totes les trobades i davant dels municipis, en els Consells de Cooperació i, alhora,
en la Coordinadora de les ONG solidaries. S’ha de continuar la línia de potenciar i
reforçar aquest espais de trobada i de contacte per mostrar els nostres valors solidaris.
Les línies estratègiques han de tenir presència tant a l’interior com a l’extern del
sindicat. Pel que fa a les línies internes hem de ser capaços de fer conèixer, comunicar i
fer arribar a tots els afiliats/des i delegats/des sindicals els projectes als que donem
suport. Crear un grup de treball actiu interfederatiu que inclogui la cooperació dins les
federacions i que participi en varies trobades de cooperació representant les sigles de
CCOO. Potenciar la sensibilització dels afiliats i afiliades en la formació dels delegats.
Millorar la implantació de la cooperació dins del sindicat. Crear motivació cap a la
cooperació i la solidaritat dins del nostre sindicat intercomarcal, federacions, territoris,
consells, comitès, escola de formació. Pel que fa a les línies externes, hem de
desenvolupar eines de relació amb la societat civil i moviments socials. Establir canals
de comunicació amb sindicats i ONG actives d’altres països. Desenvolupar noves vies
de cooperació, com el codesenvolupament sindical, impulsant als delgats sindicals
actius d’origen immigrant de CCOO a fer d’enllaç i de pont de cooperació amb al seus
països d’origen amb els seus entorns sindicals, socials i sociopolítics. En darrer lloc, cal
potenciar la comunicació i difusió de les nostres propostes i accions.
� L’aportació sindical a la sostenibilitat. La mobilitat. La responsabilitat social.
La sostenibilitat. El model econòmic actual està basat en l’ utilització intensiva dels
recursos que suposa una desfalc ecològic de matèries primeres i una malversació de
l’energia, especialment, d’orígens fòssils. Des de CCOO de les comarques gironines
defensem el canvi de model econòmic sostenible més just i solidari envers tots la resta
de pobles i que permeti garantir el futur de les generacions de joves, mitjançant un ús
més eficient dels recursos i amb un retorn a l’economia de proximitat. L’economia
moderna s’ha habituat a créixer a partir d’una energia de baix cost que no considerava
els impactes ambientals ni la seva disponibilitat. La demanda actual de matèries
primeres no és sostenible i comporta la necessitat d’un canvi de model econòmic, des
d’una economia de consum a una altra de més racional. Si fins ara consumir més ha
estat sinònim de creixement, l’augment de preus de les matèries primeres implicarà, al
contrari, que consumir més empobrirà. Per tant, des de CCOO volem participar en
aquesta economia que neix de l’estalvi i de l’eficiència en tots els nivells, des del sector
primari al residencial passant per l’industrial. Aquesta nova realitat ha de ser la de
l’eficiència i la de l’ús just dels recursos naturals, que pot permetre l’augment del
productivitat pel millor ús de les tecnologies i fer una economia menys dependent del
consum intensiu de les matèries primeres. Un canvi que ha de ser social, de canvi de
forma de vida i ha de permetre mantenir i millorar la qualitat de vida de tota la
societat amb una reducció dels impactes ambientals que tots generem. El
coneixement i els recursos tecnològics d’avui en dia ho permeten. El que cal, i així ho
reivindiquem des de CCOO, és la voluntat política per desenvolupar-los de manera
concreta. En aquesta línia, cal potenciar de manera decidida els sistemes de gestió
ambiental a les empreses (i també administracions), la rehabilitació energètica
programa Unió. 6é. Congrés.
8
d’edificis, l’agricultura i ramaderia de proximitat (amb especial atenció a la producció
ecològica) i a les instal·lacions d’energies renovables.
La mobilitat. L’aposta de CCOO de les comarques de Girona per la mobilitat arranca del
mandat anterior, traspassa l’actual i té vocació d’intensificar-se en el proper per
aconseguir una mobilitat més respectuosa amb el medi de les comarques de Girona i
més efectiu des de la vessant social i ecològica, combinat amb una defensa
irrenunciable del paper del sector públic a l`hora de realitzar les inversions, gestionar
els diferents serveis i realitzar la planificació. La prioritat és la de reivindicar el corredor
mediterrani com a motor d’impuls de l’activitat econòmica i la cohesió social. Als Plans
de mobilitat que ja estan en procés cal que continuï l’aportació sindical des de la
responsabilitat de la Unió Intercomarcal. Al mateix temps, cal promoure els projectes
de mobilitat del polígon de Celrà, el Pla de mobilitat del polígon de Vilamalla tot
reivindicant la implementació de l’estació intermodal que ha de suposar un ús més
sostenible del transport de mercaderies. En el pla del transport de viatgers cal
reivindicar la integració tarifaria a tot l’àmbit de les comarques gironines i exigir el
compliment íntegre i actualitzat del Pla de Transport de Catalunya 2008-12. Alhora que
cal treballar perquè en el transport ferroviari de viatgers augmentin les freqüències ja
que algunes d’elles, les que coincideixen a primera hora del matí i darrera hora de la
tarda, estan col·lapsades per l’elevat nombre de viatgers. També cal garantir la
conservació del tram ferroviari i convencional per constituir la xarxa de rodalies de les
comarques de Girona que encara no s’ha posat en pràctica d’una manera substancial,
tot i ser anunciat diverses vegades. També defensem el manteniment del viaducte per
donar solucions de mobilitat i d’aparcament a la ciutat de Girona: una valoració del
seu cost i de les inversions que es podrien fer amb aquest estalvi són arguments molt
potents en moments de crisi. Pel que fa al transport ferroviari de mercaderies, cal
garantir el manteniment de la xarxa ferroviària convencional, desenvolupant de
manera efectiva l’Eix ferroviari Mediterrani, per augmentar el volum de mercaderies
que descarregui bona part del trànsit per carretera.
La responsabilitat social. La Constitució Espanyola assigna a l'empresa, com a base del
seu desenvolupament, una funció social que implica obligacions. Es reconeix que la
seva acció no solament es justifica en termes del subjecte individual que exercita
legítimament una determinada activitat, sinó també de l'economia en general. La
satisfacció de necessitats de la ciutadania es confia de manera molt important a les
empreses, de les quals depèn el nivell d'ocupació i benestar. Per aquest raó l'empresa
cal que s'expressi en una doble dimensió: com a llibertat i com a funció social. Per tant,
la legitimitat d'una decisió empresarial, no es pot jutjar únicament a través del prisma
de la seva autonomia. A aquesta visió, cal afegir-hi la consideració de les seves
conseqüències socials i ecològiques de tal manera que supediten la iniciativa privada i
el desenvolupament de tota empresa a finalitats i objectius prioritaris que són els de
l'interès general, per sobre dels propòsits particulars i de les possibilitats de guany
individual. Des de CCOO de les comarques gironines reivindiquem aquesta funció
social de l’empresa i que sigui un valor reconegut socialment i de primer ordre que
programa Unió. 6é. Congrés.
9
s’ha de complementar amb el Dret al Treball, a fi de que la suma d’aquest Dret al
Treball i la funció social de l’empresa ha de ser un criteri públic que hem de posar en
relleu perquè sigui vinculant per les empreses i acoti els acomiadaments empresarials
des del moment que han passat a ser una mesura no tutelada pel Dret del Treball
greument desprotegit arrel de les reformes dels Governs de l’Estat dels darrers 3 anys.
Aquesta funció social és un factor de sostenibilitat de l’ocupació que des de CCOO de
les comarques de Girona hem de defensar en els centres de treball.
Enfortim l’arrel central de l’organització:
� Equips comarcals. Extensió sindical. Mancomunar objectius i esforços.
El sindicalista de referència o de proximitat. Preparació, polivalència i l’excel·lència. Els
equips comarcals han de jugar un paper de promoció i desenvolupament de l’acció
sindical en el territori, conjuntament amb els sindicats intercomarcals, que permeti
mantenir i créixer en la qualitat de la representativitat en els centres de treball i un
avenç quantitatiu important en l’afiliació per garantir el vincle associatiu amb el teixit
social de les comarques Gironines. Els equips comarcals han de tenir la seva
organització a cada punt d’atenció sindical amb una especial implantació als locals de
referència. Estarà integrat per delegats/des de la comarca i aportacions de militància
dels afiliats/des de la pròpia comarca. Desenvoluparan l’acció sindical d’extensió
comarcal i treballaran amb cooperació i complementarietat amb els sindicats
intercomarcals de ram amb les funcions, entre d’altres, de l’atenció a delegats i
delegades de PIME, atenció a l’afiliació, l’extensió electoral i realització d’EESS,
assessorament sindical bàsic, foment de l’afiliació i totes aquelles necessitats sindicals
encomanades – relacions amb el territori- i explicitades en els acords que es concreti,
amb la finalitat prioritària de reforçar el vincle entre l’afiliació i l’estructura sindical
federativa i territorial. Entre els seus integrants es garantirà les hores d’atenció en el
locals sindicals del seu àmbit amb el criteri de preparació, polivalència i excel·lència.
� EESS. L’estratègia cap a la primera força sindical a les comarques de Girona.
És evident que el resultat electoral està, en major mesura, directament vinculat a la
nostra capacitat organitzativa, de pràctica d’acció sindical i de vincle i presència a la
empresa, al sector i als espais compartits entre federacions i unions. Per tot plegat,
l’extensió i l’acció electoral ha de tenir com a base la cooperació i la col·laboració entre
estructures. És per això que en les darreres dècades hem viscut un increment
espectacular de la representació sindical a les empreses a les comarques gironines
CCOO - dels pocs més de 800 delegats/des als mes 2.400 (ara 2.224)-, hem multiplicat
per tres la representació i amb un competitivitat ferotge amb la UGT per veure qui
finalment guanya la cursa dels resultats, en les que no han faltat incidents, col·lisions
ni connivències per aconseguir els favors del tercer en discòrdia: la patronal. La crisi i el
model actual fa que la representació sindical en números globals s’hagi estancat i que
segurament els tancaments d’empreses i reduccions de plantilles provoquin en el futur
una disminució important d’aquestes xifres. A l’intern de cada sector, però, es pot
programa Unió. 6é. Congrés.
10
créixer a costa fonamentalment de la reducció del nostres competidors, fruit de la
nostra bona feina o del seu esgotament; alhora però, el creixement per l’extensió
sindical a empreses blanques, sense representació sindical, serà cada vegada més
difícil, perquè el context de la crisi no ajuda i les nostres possibilitats d’arribar-hi d’una
forma sistemàtica amb menys recursos a la pràctica ho fa molt difícil. Per tant, una
primera conclusió que cal debatre es sobre la necessitat o no d’un canvi de model de
representació sindical a les empreses. Fonamentalment perquè el que tenim es fa
difícil de sostenir econòmicament en el futur i en algunes empreses – la majoria
PIMES - i sectors estan molt influenciades per la intervenció i presencia cada vegada
més desvergonyida de les direccions de les empreses per controlar les representacions
sindicals, un repte nou i dificultós donada la deriva legislativa de donar la darrera
paraula en la negociació col·lectiva a la baixa en el marc de cada empresa i deixar de
banda, amb el despenjament, o excloure, amb la ultraactivitat, els convenis col·lectius
de sector. Ara bé, mentrestant debatem trigarà temps a que es produeixin tots els
factors perquè sigui possible el canvi de model, per tant, cal seguir treballant amb el
que tenim, que no serà el que teníem (segurament tots tindrem menys recursos:
persones, - i diners per pagar desplaçaments – i materials, -si ara ja actuàvem al límit,
hem de procurar no quedar pel camí-) Hem d’adaptar-nos a aquesta nova situació i fer
els canvis que calgui per intentar seguir fent la feina que es pugui, rendibilitzant-la el
millor possible. Per tant, no és hora de grans discursos i si hora de resoldre els
problemes que ens trobem al camí, per la qual cosa, toca aprofundir en les politiques
de sostenibilitat econòmica, - no ens podem gastar el diners que no tenim ni tindrem -;
proximitat, -cal evitar en la mesura del possible els actuals desplaçaments exagerats en
temps i diners -; mancomunació de recursos, tant per atendre els delegats/des que
tenim com per provar d’arribar a d’altres de nous. Tot això porta a recuperar la idea
que ja havíem estat treballant del GRUPS DE TREBALL COMARCALS, de fet cal dir que
en alguns llocs, com es el cas de l’Alt Empordà, ja han començat a treballar-hi i
l’experiència es positiva tot i que hi ha camp per la millora. Cal, però, fomentar molt
més el compromís dels delegats/des i afiliats/des del propi territori, per recolzar i
col·laborar amb els delegats/des més compromesos de cada comarca per treballar i
dedicar-hi una part del seu crèdit sindical. Cal la participació directe dels nostres
responsables comarcals en la dinamització d’aquests grups i cal, també, la implicació
decidida i qualitativa dels companys dels equips d’extensió i, en darrer terme, cal que
tinguin el suport real, la implicació i l’ànim de tots els nostres sindicats intercomarcals i
per descomptat de la direcció del sindicat de la unió intercomarcal, perquè aquest es
un projecte ESTRATEGIC DE FUTUR. Guanyar les EESS ens fa ser decisius en la
negociació col·lectiva i ha de tornar a fer que siguem influents en la presa de decisions
governamentals i normatives, per tant, un bon resultat és la garantia de la millora de
les condicions de vida i de treball de les persones treballadores i de la ciutadania.
Proposem un pla específic, - conjunt de tots els sindicats que composem la Unió per
concretar allò que cadascuna de les parts pot aportar, sobretot, en recursos humans -,
en ares a crear un equipo multirrams estable, encaminat a acumular i avançar les
programa Unió. 6é. Congrés.
11
nostres renovacions, visitar les empreses a renovar pels altres sindicats, estar
pendents d’allò que no es preavisi i centrar les visites a les empreses blanques.
� Ens instrumentals. Mapa de recursos sindicals. Seccions Sindicals SSEE.
En un context de crisi econòmica dilatada en el temps cal fer un ús extraordinàriament
eficient dels recursos. A tal fi, cal garantir el funcionament administratiu i de suport
sindical de la Unió Intercomarcal per alliberar el màxim de recursos possibles en l’acció
sindical. Locals sindicals. Els sindicats comarcals i les unitats funcionals, en el seu cas,
continuaran aglutinant les persones que al territori col·laborin en les tasques sindicals.
L’objectiu principal és donar atenció de proximitat, en tot el territori, tant a delegats i
delegades com a afiliats i afiliades, la qual cosa és una de les prioritats del sindicat.
Mapa de recursos: fer un inventari dels recursos i fixar la seva adequació als objectius i
les propostes fixades en aquest programa sindical. Alhora, per a una millor atenció
sindical crearem Espais Funcionals, a partir d’establir marcs de cooperació, coordinats
per la Unió Intercomarcal, entre federacions de ram i els territoris sobre la base d’una
organització flexible i eficient. Aquests Espais Funcionals tenen naturalesa pròpia
diferent de les Unitats Funcionals amb dependència federativa, la constitució de les
quals i en el seu cas, el creixement d'aquestes Unitats funcionals i la previsió d’assumir
cada vegada més funcions fa necessari que hagi una persona que s'encarregui de
coordinar totes les tasques que s'hagin assumit; també serà la persona de referència
davant la Unió Intercomarcal amb les qual cosa, és imprescindible establir mecanismes
de coordinació mútua per establir relacions de coordinació per abordar de manera
mancomunada les propostes i les actuacions sindicals en matèria de prevenció de
riscos, de transport col·lectiu, de serveis comuns, etc,. El/a coordinador/a de la Unitat
Funcional s’anomenarà entre els afiliats/des que en formin part.
Les SSE. L’acció sindical es desenvolupa fonamentalment en els centres de treball; les
seccions sindicals són l’element clau per desenvolupar-la allà on estiguin constituïdes o
allà on es puguin constituir a partir d’un acord col·lectiu dels afiliats/des del sindicat.
Com a mínim, cal bastir un nucli d’acció sindical on per elecció s’esculli un referent que
ha de dinamitzar i promoure l’acció sindical tant a l’intern de la pròpia SSE com a
l’extern. Dissenyar un pla de constitució de Seccions Sindicals amb menys afiliats/des
que fins ara, especialment degut a la reducció de plantilles. La suma de la participació
de totes les Seccions Sindicals s’ha de visualitzar en reunions periòdiques amb totes
elles. D’altra banda, els càrrecs de les SSE, sigui quina sigui la seva naturalesa, es
renovaran almenys cada quatre anys a partir de mecanismes de participació del
conjunt de l’afiliació. Des de la Unió Intercomarcal es promouran mecanismes de
coordinació i treball compartit, a centres de treball amb més d’una secció sindical
constituïda, pertanyents a diferents rams; o en centres de treball on coexisteixin varis
rams. I quan no sigui possible la constitució de la SSE, en el cas de micro o PIME
empreses, hem de garantir com a mínim el referent o responsable sindical de CCOO.
� Recursos i Finances lligats a activitat sindical: Pla de treball i objectius. Austeritat i
sobrietat, per l’ independència sindical.
programa Unió. 6é. Congrés.
12
En un context d’obstrucció de la funció sindical mitjançant la denegació dels recursos
públics de la tutela sindical que tenim reconeguts constitucionalment i de disminució
dels ingressos propis, venim obligats a ajustar els pressupostos estrictament a la
previsió d'ingressos. Aquesta situació ens obliga a racionalitzar i reduir les despeses,
per la qual cosa, és més necessari i important que mai la gestió dels recursos per a
garantir l’acció sindical i el desenvolupament en condicions de plena independència
sindical i vincular-los a objectius concrets: afiliació, eleccions sindicals, extensió
sindical, assessorament, etc, i sempre vinculats a les tasques i als plans de treball. S’ha
de potenciar més que mai l’ús del crèdit sindical i s’han de rendibilitzar de la millor
manera possible, en aquest sentit s’haurà de seguir “el protocol d’us de crèdit horari “
que desenvoluparà el Consell de la CONC. Es presenta un període de restricció
pressupostària en el qual, per tant, no es podran fer grans inversions ni materials ni
humanes , de tal manera que a la Unió Intercomarcal de Girona no hi pot haver-hi més
retallades en recursos materials i humans dels que ja hem patit perquè afectaria de
manera directa i important a l’acció sindical. En aquest escenari de restriccions de
recursos és fa més imprescindible que mai mancomunar esforços per optimitzar
l’eficiència dels mateixos, tant en l’àmbit de l’assessorament, com de les eleccions
sindicals, com en les despeses del funcionament del dia a dia. La gestió dels recursos
del sindicat es farà amb els principis de l’equilibri pressupostari, solidaritat i sobrietat
en l’aplicació, el respecte a la legalitat vigent, el respecte a les normes de comptabilitat
i auditoria vigent, així com de les normes de microgestió interna i el rendiment de
comptes periòdic. El rendiment de comptes es farà d’acord als indicadors de
seguiment pressupostari. També cal continuar amb la racionalització de la despesa que
ens ha permès tenir un pressupost gairebé sense dèficit i el suport als actes de caire
sindical interns i externs (megafonia, grup electrogen, suport tècnic, etc.,)
� Afiliació. La relació qualitativa amb la persona afiliada.
La prioritat sindical de la Unió Intercomarcal per augmentar el vincle associatiu és
l’atenció a la persona afiliada, i fer un pas més, l’atenció qualitativa que solidifiqui el
vincle i permeti mantenir, com a mínim, i incrementar el percentatge d’afiliació i
incidència social.
Pel que fa a l’afiliació a través de l’assessorament sindical, hem de promoure l’afiliació
com alternativa al pagament de serveis. En aquest sentit, cal concretar propostes
d’incentivació i reconeixement econòmic en una línia similar a la consolidada pel que
fa a la recuperació de quotes impagades.
Preveure l’atenció sindical en línia per promoure el contacte amb l’afiliació. Informació
sindical – serveis, honoraris assessorament sindical i jurídic, activitat sindical, etc,. -,
actualització de dades de contacte, recollida de suggeriments i de tota mena
d’informació ja que l’objectiu és afavorir la relació bidireccional. Endegar una
campanya dirigida a facilitar el desenvolupament de l’afiliat/da en les xarxes per tal
que tingui cadascú/na d’ells/es un correu electrònic i pugui mantenir el contacte
regular amb el sindicat a través de la xarxa electrònica. Fer un seguiment de les baixes,
mitjançant la UAT, per provar de recuperar-les i abans de procedir a donar baixes
programa Unió. 6é. Congrés.
13
d’afiliació des de la USC, es passi informació prèvia al sindicat intercomarcal
corresponent. Cal que aquesta tasca es faci mitjançant hores sindicals.
Promoure la implicació de les Federacions i SSE en el cas de quotes nòmina, per
millorar la informació i l’actualització de les dades. Facilitar el pagament de la quota
d’afiliació establint un major període de carència que permetin garantir els drets de la
persona afiliada i donin un temps per fer efectiu l’abonament de les quotes d’acord a
les circumstàncies personals i laborals de l’afiliat/da. Promoure l’afiliació específica
tenint en compte les seves connotacions especials en col·lectius que estan menys
present en el sindicat com és el de treballadors immigrants, dones i joves per
aconseguir, com a mínim, que tinguin el mateix pes en afiliació de cada sector com
tenen entre la seva població assalariada. Fer una campanya específica d’afiliació
destinada als estudiants dels centres universitaris i de centres de Formació
Professional. Corregir situacions que ens creen contradiccions en la quotidianitat,
afiliant els delegats/des que no ho són. Reconèixer la fidelitat i l’antiguitat. Millorar la
participació sindical amb reunions periòdiques amb els afiliats/des obertes a la resta
de treballadors/es de l’àmbit amb una periodicitat d’un cop a l’any com a mínim.
L’acció sindical integral:
L’extensió i l’acció electoral ha de tenir com a base la cooperació i la col·laboració entre les
estructures. Hem d’actuar d’una forma més eficient i amb una major optimització dels
recursos humans i econòmics, - és a dir, fer més amb menys recursos -, per organitzar, atendre
l’afiliació i estendre el sindicalisme, especialment a aquells espais amb poca presència i
representació sindical com les micro empreses i les PIMES.
� Assessorament, Mediació i Arbitratge. Tribunal Laboral Catalunya. Inspecció Treball.
L’assessorament sindical ha de generar en l’afiliació la percepció de quelcom
beneficiós i que incrementi el sentiment de pertinença a l’organització, en el ben entès
que la relació cost i resultat tant sindical com econòmic estigui equilibrada.
L'assessorament, tant sindical, laboral i jurídic, és un instrument clau de la nostra
activitat sindical i de prestigi de la nostra organització. A tal fi, la Unió Intercomarcal ha
de garantir l’assessorament mancomunat en les millors condicions possibles per a
totes les persones afiliades i en tot el territori de les comarques gironines.
L’assessorament s’ha de realitzar amb la màxima qualitat i hem de tendir a
l’excel·lència, amb un pla ambiciós d’extensió i millora que requerirà de la
col·laboració de tota l’estructura i caldrà estar oberts i receptius a l’assaig de noves
fórmules per finançar-lo i mantenir-lo donat l’esgotament de l’actual model. Promoure
i intensificar la formació i la informació actualitzada i de qualitat dels assessors/es.
El TLC és un organisme administratiu de mediació i per conciliar en les diferències
laborals que tinguin lloc en el si de l’empresa. Cal promoure el seu ús especialment en
un període en el qual la conflictivitat ha crescut exponencialment per les controvèrsies
que provoca l’intens i profund canvi legislatiu que ha patit el dret laboral i que afecta
de manera directa i adversa a les persones treballadores. D’altra banda, cal mantenir
el seu important nombre d’acords amb avinença que genera seguretat i rapidesa de
solució a les disputes en el marc de l’empresa entre la direcció i la part social.
programa Unió. 6é. Congrés.
14
ITSS. Intensificar l’acció sindical de la responsabilitat de la Unió Intercomarcal.
La Inspecció de Treball i Seguretat Social és un instrument d’ajuda molt important per
fer valer els drets i les condicions de treball consolidades al centre de treball quan la
negociació amb l’empresa no avança, fins i tot, amb la greu afectació sobre les
condicions de treball que ha provocat les successives i recents reformes laborals, per la
qual cosa, la ITSS ha de ser un baluard per defensar abusives aplicacions de la Reforma
Laboral per part de les empreses. Al mateix temps, les reformes també debiliten el
camp d’acció de la pròpia ITSS en tant que augmenten el poder empresarial, per tant,
també debilita l’auxili judicial a l’ITSS, que la converteix cada vegada amb més dèbil i
genera menor tutela per la seva part sobre la persona treballadora. És per això que cal
intensificar la relació amb la ITSS i veure-la com una aliada contra el major poder de
l’empresa i com una eina que no hem sabut aprofitar sindicalment, al menys en el
darrer mandat. La relació intensa amb la ITSS recomana establir una estratègia abans
de presentar la denuncia, tot col·laborant transmeten la informació per tal que la
denuncia i l’actuació de la ITSS compti amb les millors garanties per iniciar-se, per fer
el seguiment i per aconseguir solucions sindicals als problemes plantejats.
� Negociació col·lectiva. La referència PIME i les noves realitats del món del treball.
La Negociació Col·lectiva en el nou mandat 2012-16 la plategem com una palanca
sindical per a recuperar drets, tot i que no serà una tasca fàcil ja que la nova realitat, a
la qual ens hem d’enfrontar, ha suposat un canvi en les regles de la NC en contra dels
interessos de les persones treballadores. També cal tenir en compte la realitat creixent
de la cada vegada més atomitzada empresa en forma de pimes i microempreses de les
comarques de Girona, la qual cosa, pot fer que es centralitzi i s’incrementi d’una
manera més intensa el conflicte a l’empresa. D’altra banda, aquestes reformes laborals
el que pretenen és diluir la negociació en el marc de l’empresa per debilitar
l’organització sindical. Per tant, és molt important que sapiguem aplegar realitats
diferents amb les noves exigències del canvi normatiu que es desprèn de la reforma de
la Negociació Col·lectiva i de la reforma laboral que actuen de ple sobre les variables
estratègiques de les RRLL. L’objectiu de la Negociació col·lectiva en el nou mandat és
promoure els convenis estatals i nacionals – dintre del Marc de Relacions Laborals de
Catalunya- per tal que mitjançant el desenvolupament d’aquests marcs negociadors
aconseguir topar al màxim la Negociació Col·lectiva en el marc de l’empresa que és on
ens volen abocar amb els canvis legislatius recents. I en l’àmbit de la Unió
Intercomarcal cal fer un salt qualitatiu i comptar amb la participació activa dels
afiliats/des i aprofitar la negociació col·lectiva perquè les Seccions Sindicals participin i
facin participar, tot estenen l’afiliació, en la confecció de propostes, en la dinamització
de la pròpia negociació, i en la possible ratificació dels acords. Cal que la negociació
sigui transparent, equilibrada i estratègica de futur però proporcional i duradora en els
seus efectes en el temps d’acords a les circumstàncies concretes de la realitat en la
qual s’aplicarà i amb vocació que els resultats de qualsevol negociació – en qualsevol
marc i de contingut - sigui acceptat per la gran majoria dels treballadors/es afectats.
També es proposa fer un pla de treball per combatre la subcontractació a l’empresa.
programa Unió. 6é. Congrés.
15
Per aglutinar experiència i pràctica de la diferent Negociació col·lectiva caldrà que des
de la Unió Intercomarcal hi hagi una responsabilitat que serveixi de base als diferents
processos, per informar, assessorar i recolzar el processos que apareguin. Alhora que
caldrà reforçar el referent sindical a l’empresa PIME per tal d’ocupar els espais dels
desequilibris actuals, per poder afrontar amb totes les garanties la nova realitat que ha
s’ha generat desprès del successives reformes laborals, entre elles les facilitats
procedimentals a la NC com la Comissió ad hoc de 3 treballadors/es de l’empresa quan
no hi hagi representació sindical.
� Acció Jove. La renovació del sindicat. La tasca d’Acció Jove és una obligació inexcusable
per tots aquells qui formem part de les CCOO per garantir el relleu sindical i nodrir
d’idees i pràctiques noves que s’implementin de la pròpia experiència al carrer i a la
societat. Acció Jove requereix una reestructuració per fer que sigui un element
d’energia i renovació a l’organització. Per tant, allò important és en quina mesura amb
Acció Jove es pot fer un forat a aquesta representació de joves, fins a conformar una
dinàmica i un sistema organitzatiu més oberts, flexibles i adaptats a les noves
condicions laborals, culturals, etc., perquè afavoriria una regeneració i una renovació
del sindicalisme. A tal fi, cal construir una xarxa territorial que ens permeti tenir
dinamitzadors sindicals que ens acostin als joves per a realitzar una tasca
socioeducativa que es concreti en contactes amb les escoles per fer arribar el sindicat
als futurs integrants del món laboral i, d’altra banda, organitzar xerrades generalistes
en els àmbits pre-laborals, escollint aquells sectors en els quals sigui més previsible la
consolidació de l’ocupació actual i amb prospectiva de creixement per fer entenedor el
sindicalisme i promoure el seu exercici en el món del treball. Aquesta activitat ha de
tenir una funció d’informació però també de sensibilització amb especial coneixement
de les eines sindicals per fer front als reptes i així bastir una pedrera sindical. En la
vesant social, cal que des d’Acció Jove es sigui capaç de construir complicitats amb
altres associacions de joves o amb els joves de les diferents associacions socials.
D’altra banda, cal que des d’aquesta responsabilitat sindical s’iniciïn propostes de
plans d’ocupació juvenils i es promogui la seva realització i la seva posada en pràctica,
com també la lluita contra la precarietat a la feina ja que els joves són els principals
afectats per les seves conseqüències. També és durà una acció sindical impulsant la
creació i manteniment de les cases d’oficis i taller ocupacionals com una eina per
mitigar el fracàs escolar i dotar d’eines a un col·lectiu important de joves que els
permeti la seva inserció en el món laboral.
� Immigració. El factor de transformació social i sindical.
En el context actual en el qual els fluxos d’immigració s’han aturat el sindicat ha de fer
de la integració sindical de les persones treballadores immigrades un objectiu
prioritari. Les fórmules de solució per la immigració no poden ser mimètiques a la dels
treballadors autòctons perquè pateixen dificultats diferents i importants, per tant, la
funció del sindicat es fer normal la implicació, la participació i els reptes de les
persones treballadores immigrades. A tal fi, cal continuar amb les campanyes de
sensibilització per superar els prejudicis i tòpics que posen distància entre el col·lectiu i
programa Unió. 6é. Congrés.
16
la societat d’acollida i fer que no es visualitzi la immigració com una competència en
l’accés als serveis públics i al treball. Cal seguir treballant en la Gestió de la Diversitat,
en el pla intern del sindicat i a l’extern de la societat. En el pla intern cal treballar a peu
del centre de treball per garantir la presencia proporcional d’acord al pes de l’afiliació
o de la plantilla del centre de treball en les llistes electorals. Aquesta proporció s’ha de
garantir en la participació en les SSE. Alhora, la plena integració del col·lectiu dotarà a
l’organització d’una altra visió del món del treball i d’altres reptes que ens permetran
aprofundir en l’influencia sindical en els centres de treball. Implicar en la Formació de
quadres a representants sindicals d’origen immigrant per dotar-los d’instruments per
fer més eficient la seva acció sindical i que es pugui fer extensiva en el propi col·lectiu,
a tal fi, els quadres sindicals immigrants són el pont per establir sinergies i
col·laboració amb els sindicats del seu país d’origen i fer possible la unitat i l’extensió
de la influència sindical. En el pla extern cal fer front a la instrumentalització política de
la immigració per disgregar a la classe treballadora i cal treballar la segona generació
de la immigració, la que ha nascut a les nostres comarques, per evitar que siguin
objecte de xenofòbia i per integrar-los sindicalment que és la porta per la seva plena
integració social.
� Salut Laboral. Seguim guanyant la salut al centre de treball.
L’acció sindical en matèries de Salut Laboral ha estat de les més reconegudes per a
totes les persones treballadores, per la qual cosa, s’evidencia que cal reforçar aquesta
línia de treball tot desenvolupant la Llei de prevenció de riscos laborals. Amb una
especial atenció a les noves problemàtiques que sorgeixin en qüestions de Salut
Laboral en el marc de l’activitat de l’empresa. Consolidar el model de treball propositiu
que configura l’estratègia d'acció sindical en salut laboral que va més enllà del
seguiment i control. Cal també mantenir i aprofundir en allà on sigui possible
l’assessorament en salut laboral i, en aquesta línia, cal intensificar les visites i reunions
amb les SSE i els delegats/des per tal de coordinar les mesures preventives que s’han
d’adoptar en cada centre. I establir mecanismes de seguiment dels diferents comitès
de seguretat i salut amb la finalitat de garantir la presència activa del sindicat i el seu
funcionament periòdic, almenys trimestralment. La defensa del dret a la salut en el
treball com a instrument per posar fre a les noves facultats empresarials que atorga la
reforma laboral. Promoure la prevenció en riscos psicosocials ja que afecta tant a les
persones treballadores en actiu com a les que romanen a l’atur perquè en un context
de profunda crisi econòmica la salut laboral es veu fortament afectada en funció de si
tens treball com si estàs en recerca d’ocupació. En el treball integrar la prevenció a la
negociació col·lectiva, incorporant els nostres millors acords presos als comitès de
seguretat i salut, així com totes les mesures preventives acordades i planificades amb
la participació dels delegats i delegades de prevenció, perquè augmenten les
exigències tant dels processos productius com les de la degradació de les condicions
de treball fruït de recents i lesives reformes legislatives i; en situació de recerca
d’ocupació, perquè la contractació s’ha reduït a la mínima expressió i això no genera
expectatives de poder sortir de la condició d’aturat. Promoure la representació sindical
programa Unió. 6é. Congrés.
17
a l’empresa perquè significa la possibilitat d'exercici de drets laborals que és l’element
més important per combatre la precarietat a la feina. En darrer lloc, es proposa
dissenyar un pla formatiu específic per als nostres delegats i delegades per dotar-los
d’eines i criteris crítics per intensificar l’acció sindical preventiva en el marc de
l’empresa. D’altra banda, la Unió Intercomarcal de CCOO a les comarques gironines
continuarà organitzant la jornada del 28 d’abril, dia internacional de la salut i la
seguretat en el treball, per fer pública la problemàtica a les empreses en aquesta
matèria i les propostes per superar-les.
� Secretaria de la Dona: Per un sindicat i una societat més equitativa i cohesionada.
CCOO és un sindicat d’homes i dones en la qual la destacada aportació de la dona
treballadora sempre ha estat condicionada per la desigualtat del paper de la dona en
una societat plantejada a mida dels homes i que ha suposat el trasllat d’aquesta
desigualtat al centre de treball amb una menor retribució, representativitat, etc., i per
tant, en una menor feminització del món laboral. Amb l’assumpció a l’intern del criteri
de la paritat, el sindicat ha fet un salt qualitatiu que ha de tenir continuïtat en el
proper mandat amb el criteri de la transversalitat de gènere en totes les propostes i
actuacions, és a dir, en polítiques en la direcció de travessar per superar totes les
desigualtats que encara pateix la Dona en el món del treball i en tots els seus aspectes:
el menor pes de la Dona en l’afiliació del sindicat, la menor representativitat en les
empreses pel menor nombres de dones en les llistes a les Eleccions Sindicals, la
discriminació silenciosa de la Dona en els Convenis Col·lectius produïdes per les grans
mancances que tenen els convenis en relació a les mesures de conciliació de la vida
familiar, personal i laboral com també encara perdura el llenguatge sexista.
En els darrers anys hem avançat en la sensibilització i en la necessitat d’aprofundir
sobre les mesures de conciliació de la vida familiar, laboral i personal recollides a la Llei
Orgànica d’Igualtat i als convenis i estenent-les a la cor responsabilitat en la unitat
familiar, però encara hi ha aspectes a desenvolupar i, per tant, aquest és un objectiu
del nou mandat: harmonitzar les noves tendències en les obligacions familiars, la cura
dels fills i els pares, etc., amb una vida professional dinàmica i activa mitjançant la
implementació de les mesures de conciliació a tots els convenis d’àmbit provincial i en
la Negociació Col·lectiva en el marc de les empreses de la demarcació de Girona i
treballar per eradicar el llenguatge sexista. Un altre objectiu és aprofundir en
implementar mesures i plans d’igualtat a les empreses. Alhora cal fer un seguiment
dels centres de treball sobre quins aspectes poden afectar a que dones i homes no
treballin en igualtat de drets i establir mesures que disminueixin l’encara existent
bretxa salarial entre dones i homes. Per aconseguir aquests objectius és essencial la
necessitat de treballar conjuntament l’acció sindical amb la secretaria de la Dona dels
sindicats de branca o, en el cas de no existir aquest sindicat de branca, amb la de la
intercomarcal de Girona.
D’altra banda, la responsabilitat de la Secretaria de la Dona de la Unió Intercomarcal
ha de formar part de l’Executiva com la plataforma per poder projectar les politiques
per garantir la igualtat entre homes i dones i, d’aquesta manera, fer possible ser el
programa Unió. 6é. Congrés.
18
motor de canvi de les relacions laborals en el centre de treball i en la societat i garantir
el funcionament de la Secretaria de manera estable i eficient.
En aquest aspecte social, l’objectiu del mandat és restablir i millorar les mesures
encaminades a l’ igualtat entre home i dona que la crisi ha fet que s’oblidessin o
senzillament s’eradiquessin, com per exemple, fer restablir els registres de parella de
fet, etc. A tal fi, es crearà un espai a la Unió Intercomarcal de debat , participació,
reflexió i treball de dones de l’estructura.
� El sindicat i la formació. Formació sindical.
La formació continuada, ocupacional i la formació sindical també estan patint els
efectes de la crisi i fent que retrocedeixi l’empara que en aquest aspecte, fins ara i de
manera molt important, ha pogut oferir el sindicat, fins al punt que la dotació de
recursos per a fer front a la Formació ha patit una rebaixa del 79% de cara al nou
exercici 2012-13. La prioritat del sindicat és la Formació sindical que nodreix la massa
crítica imprescindible per tal de desenvolupar l’acció sindical en condicions necessàries
per defensar les condicions laborals en els centres de treball. La formació sindical
buscarà en la proximitat i tindrà en la utilització de la infraestructura dels nostres
locals elements d’eficiència, fomentarà l’aprenentatge a través de la participació
activa, estarà basada en la qualitat i contemplarà la detecció de necessitats formatives
i la sostenibilitat econòmica. L’oferta formativa ha de tenir molt present la
programació i planificació de formació sindical adreçada a nous delegats i delegades
que representen a CCOO al seu centre de treball, posant l’èmfasi als períodes forts
d’eleccions sindicals, establint sessions d’acollida i compromisos mínims de formació.
A tal fi, en aquest mandat hi ha dues qüestions fonamentals; la primera, aconseguir el
màxim de finançament per poder oferir aquesta formació a l’afiliació i a la
representació sindical, si fos el cas, acudint al finançament propi de l’organització i; en
segon lloc, assumint per part de la pròpia estructura el desenvolupament i la
realització d’aquesta Formació Sindical. En aquest sentit, haurem de fer un esforç per
adequar-nos a la nova realitat i realitzar activitats formatives que no depenen de
l'Escola de Formació Sindical i prioritzar aquelles que aportin més valor sindical i que
s'adaptin millor als afiliats/des i delegats/des a les quals van dirigides, entre ells, el
curs bàsic i la formació de quadres. També organitzarem, prepararem i durem a terme
tallers adaptats a les demandes dels afiliats/des, delegats/des i seccions sindicals.
Al mateix temps, organitzarem i durem a terme una jornada formativa per cadascuna
de les prioritats del programa d’acció durant el mandat i, com a mínim, dues jornades
anuals formatives de Salut Laboral. � Igualtat i política social. Ocupació: l’accés a l’ocupació. Ocupació estable i de qualitat.
Cal aconseguir que l’ocupació sigui l’espai central de la política econòmica. El sindicat
CCOO defensa la plena igualtat de drets i d’oportunitats, especialment, pel que fa a
l’accés a l’ocupació i a les condicions de treball. Per tant, reivindiquem que els poders
públics facin efectives les condicions de l’ igualtat d’oportunitats mitjançant les
polítiques i la dotació pressupostària suficient i adequada a la realitat del món laboral
destinada a la Formació Continuada, sobretot, en un moment de crisi econòmica i
programa Unió. 6é. Congrés.
19
social com l'actual en el qual la formació, com la resta de Polítiques Actives
d’Ocupació, són fonamentals per a millorar les oportunitats d'accés i el manteniment
de l’ocupació i per a contribuir al canvi de model productiu basat en la qualificació
professional – que permeti l’accés a l’ocupació estable i de qualitat- i la producció de
valor afegit per a augmentar la competitivitat de les empreses. La realitat és que el
40% de les persones que participen, almenys als cursos que gestionem des de CCOO,
de la Formació Continuada són persones a l'atur, amb les conseqüències negatives que
la reducció de l'oferta formativa pot tenir per a elles. Així mateix, volem combatre les
retallades pressupostàries dels Governs i la manca de voluntat política del Govern de
la Generalitat per a incrementar el pressupost en formació amb recursos propis. Una
provisió pressupostària tant minvada que afecta, sobretot, als Plans Sectorials dificulta
la gestió de la formació i és insuficient per a respondre a les necessitats sectorials de
formació al nostre país.
� Política social: la defensa de les provisió de bens públics i prestacions públiques.
Recolzament i promoció de les mobilitzacions socials.
La crisi econòmica i social que estem vivint no té cap antecedent que se li pugui
comparar perquè és la primera crisi econòmica que posa a prova l’Estat del Benestar,
sobretot, arrel del canvi de polítiques que es va produir a partir del mes de maig de
2010 i que va significar un gir de 180 graus a l’hora de buscar la sortida de la crisi.
Aquest gir es var traduir amb el dogma neoliberal que “les polítiques contractives
tenen un efecte expansiu” i a partir de la política de la Consolidació Fiscal s’han
implementat polítiques de retallades de provisió de bens i de serveis públics i s’han
posat en qüestió les prestacions socials. Darrera d’aquestes retallades hi ha l’estratègia
de menys Estat i menys impostos i més mercat, de fer créixer el sector privat oblidant
que si no hi ha despesa pública, el coixí social del sector públic, no hi haurà cap mena
d’activitat econòmica. Fer canviar aquestes polítiques requereix un gran acció de grup
ampli, democràtic, fort, extensiu, una lluita que en gran mesura fins ara hem hagut
d’assumir des del moviment sindical amb una important soledat. I l’hem de
desenvolupar des de la coherència entre les propostes i la pràctica per combatre la
falta de credibilitat que se’ns atribueix. Per tant, aquest és el punt de trobada amb la
societat civil per rellançar la mobilització social per aconseguir ser el referent -
mantenint les senyes d’identitat de CCOO - i la palanca de defensa dels serveis públics i
les prestacions socials. Proposem adequar i graduar la mobilització social a les
necessitats de resposta enfront de greu retallada del sector públic i l’Estat del Benestar
amb la intensificació de la col·laboració i cooperació amb les plataformes i els
moviments socials per ser el subjecte polític que canalitzi les diverses exigències, tot
promovent la participació social, per arrelar en la ciutadania en general l’acció
suficient per fer tirar enrere les polítiques regressives i forçar el benestar social. També
promourem accions encaminades a lluitar contra les retallades de drets democràtics i
les manifestacions repressives contra les protestes ciutadanes i laborals i a favor del
ple reconeixement de tots els drets als ciutadans de les comarques de Girona d’acord
al criteri de residència de fet.
programa Unió. 6é. Congrés.
20
La visibilitat del sindicat, el complement de l’acció sindical:
En aquest mandat cal desenvolupar el Pla estratègic de comunicació i intensificar la
xarxa d’activistes de CCOO a les comarques gironines.
� Comunicació: interna i externa.
La comunicació és l’eina més útil per la millor participació. I en funció de com
transmetem la nostra activitat i la nostra imatge, tindrà un ressò més o menys positiu.
Malgrat els esforços que hem dut a terme en el darrer període del mandat no hem
desenvolupat prou en la nostra tasca, recursos, eines, actituds i aptituds innovadores,
tant de noves formes de comunicació, de relació i socialització. La comunicació externa
del sindicat és essencial en el període que estem vivint de descrèdit sindical empès
pels altaveus dels interessos econòmics i financers, per tant, les xarxes socials han
d’ajudar a rebutjar la desacreditació que patim informant del molt treball que fem.
Davant la important activitat d’actes i qüestions sindicals que apareixen com a
conseqüència de la crisi, caldria recuperar un resum – que podria ser mensual - de les
activitats que es vagin organitzant. Cal desenvolupar la cultura digital a l’organització
mitjançant noves formes de comunicació: digital, virtual i horitzontal,
complementàries a la comunicació tradicional. Aquestes formes generen la relació
d’immediatesa entre el sindicat i l’afiliació que ha de garantir i millorar la comunicació
bidireccional entre ambdues realitats per facilitar la participació en el si del sindicat, la
presa de decisions col·lectives i l’exercici de la democràcia sindical.
� Publicacions periòdiques.
Butlletí digital. La seva periodicitat ha de ser, com a mínim, mensual. El seu caràcter és
informatiu de les prioritats de l’acció sindical del període, en tot cas, es proposa
ampliar el seu contingut, fins ara informatiu per afegir-hi una reflexió sobre actes o
qüestions sindicals d’interès sindical. Cal una activitat permanent de disseny, edició i
difusió de convenis i pactes d’empresa, reforçant la molta i diversa activitat sindical de
la nostra estructura.
� Xarxes Socials.
Hem d’aprofitar i millorar el nostre ús de les xarxes socials (Facebook i Twitter, etc.,)
tenint present que amb la nostra comunicació transmetem la imatge de la nostra
organització. Articular mitjançant una o més xarxes la informació que anem generant
des del sindicat. El sindicalista cronista ha de ser una nova realitat per informar sobre
la múltiple activitat sindical a l’empresa i al territori com a element de transformació a
l’empresa i a la societat.
Òrgans de direcció. La racionalització i el foment de la participació, la transversalitat:
Els Òrgans de Direcció de la Unió Intercomarcal tindran en la seva composició la major
presencia equilibrada possible de dones, incrementant-ne com a mínim la proporció del
mandat anterior en aquells Òrgans en els quals no s’hagués assolit la paritat. La composició
dels Òrgans de direcció, pel que fa al nombre, serà la de la continuïtat envers l’actual norma.
� Executiva Intercomarcal.
programa Unió. 6é. Congrés.
21
L’Executiva de la Unió Intercomarcal ha de fer compatible la representativitat del
conjunt de l’estructura organitzativa del sindicat amb el principi d’actuació més
operatiu, eficaç i eficient en la gestió del treball quotidià de la Unió Intercomarcal.
Assumirà les funcions que preveuen els estatuts i s'organitzarà en àrees de treball.
Cadascuna d'aquestes àrees tindrà un responsable que coordinarà tot l'equip de
treball del seu àmbit d'actuació. Aquestes àrees treballaran de forma coordinada
tenint en compte la transversalitat de molts dels seus àmbits d’actuació. Es reunirà de
forma periòdica, com a mínim, un cop al mes. La seva composició final tindrà el mateix
nombre de dones i homes.
� Comitè Intercomarcal.
El Comitè Intercomarcal es constitueix com a òrgan de direcció i coordinació de la Unió
Intercomarcal de CCOO de les comarques gironines. Està integrat pels membres de la
Comissió Executiva i els màxims responsables territorials i federatius.
Serà convocat un mínim de sis vegades a l’any, com a mínim, amb caràcter ordinari i
amb caràcter extraordinari cada vegada que l’Executiva ho cregui necessari o ho
sol·liciti un terç dels membres del Comitè Intercomarcal. el seu funcionament i les
funcions i competències seran les del Comitè Confederal de la CONC.
� Consell Intercomarcal.
El Consell Intercomarcal serà el màxim òrgan de direcció entre congressos. S’escollirà
d’acord amb allò establert als Estatuts de la CONC i, així mateix, assumirà les funcions
que preveuen els estatuts. Les persones triades per les organitzacions han de tendir a
la paritat respectant, en qualsevol cas, com a mínim la presència equivalent al
percentatge d’afiliació que representen les dones en la seva organització i es
promourà la participació dels Comitès més actius de cadascun dels sindicats
intercomarcals. Aquest Òrgan de direcció té la finalitat de promoure la participació a la
Unió Intercomarcal de companys/es per tal de permetre la seva implicació i dotar-los
d’experiència perquè formin part dels altres Òrgans de direcció de la Unió en un futur
pròxim, per tant, el manteniment d’aquest òrgan permetrà la participació del conjunt
de la Unió Intercomarcal.
Integraran el Consell Intercomarcal la Comissió Executiva i el Comitè de la Unió
Intercomarcal.
El Consell haurà de reunir-se sempre que així ho consideri l’Executiva, però com a
mínim, ho haurà de fer per aprovar el pressupost de la Unió, aprovar l’Informe de
Gestió que anualment presenti la secretaria general i aprovar els possibles canvis que
es puguin produir dintre de l’Executiva.
� El secretari/ària general.
És la persona que representa institucionalment i públicament a la Unió Intercomarcal
de CCOO. Escollida en el marc del 6é congrés, te totes les funcions orgàniques que li
corresponen en funció dels estatuts confederals de la CONC i de les atribucions que li
siguin assignades per l’Executiva Intercomarcal.
Els Òrgans de Direcció han de compatibilitzar l’agilitat del seu funcionament i el profund debat
necessari per fer front a les noves realitats a la societat i al centre de treball. Els òrgans
programa Unió. 6é. Congrés.
22
col·legiats i de direcció tindran entre d’altres funcions, sense obviar les que siguin preceptives
de forma legal, l’aprovació de les línies estratègiques i els plans de treball, l’avaluació de
resultats en base als objectius establerts i vetllarà per l’equilibri econòmic de l’ens
corresponent. S’establiran uns indicadors de seguiment pressupostari que permetin conèixer
l’evolució dels ingressos i la despesa en determinats aspectes i el grau de desviació presentant
les propostes de correcció que escaigui.
