Proa A tot vent Isaak Bàbel - Grup62.cat...Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, ) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta

673

Isa

ak

Bà

bel

L

a C

av

all

eria

Ro

jaDe les notes que Isaak Bàbel va prendre mentre combatia amb l’Exèrcit Roig en la campanya contra els polonesos, neixen els relats que componen La Cavalleria Roja, un dels grans clàssics de la literatura russa del segle XX. Les històries que conta Bàbel retraten la crueltat absurda de la vida mili-tar, amb uns personatges desconcertats que semblen peons d’escacs llançats sobre el tauler. Res a veure amb la idealit-zació heroica ni amb la retòrica bel·licista d’altres escriptors. La truculència, la passió i l’humor negre emparenten aquesta obra amb el Goya dels Desastres de la guerra. Si els primers contes de Bàbel havien incomodat la tirania tsarista, aquests van molestar el poder soviètic. El 27 de gener de 1940, Isaak Bàbel va ser executat a l’edat de quaranta-cinc anys en un soterrani moscovita. A partir d’edicions fetes en vida de l’autor i d’arxius trobats al KGB, oferim avui el text més complet de La Cavalleria Roja publicat fi ns ara, en una mag-nífi ca traducció de Monika Zgustova.

1917-2017, centenari de la revolució russa

Isaak BàbelLa Cavalleria RojaTraducció actualitzada de Monika ZgustovaEdició definitiva

135 mm23 mm135 mm

TB

211

mm

www.proa.cat

Facebook.com/edicions.proa

@Ed_proa 9 7 8 8 4 7 5 8 8 6 7 9 4

10187800

SEGELLCOL·LECCIÓ

ProaA tot vent

FORMAT TD cartonétripa 130 x 205

CARACTERÍSTIQUES

IMPRESSIÓ 5/0 CMYK + Pantone 158 C

PLASTIFICAT mat

UVI brillant

GUARDES Geltex negre

PROVA DIGITAL

Vàlida com a prova de color excepte tintes directes, stampings, etc.

DISSENY

EDICIÓ

Isaak Bàbel

La Cavalleria Roja

Traducció actualitzada de Monika Zgustova

Edició definitiva

034-125097-LA CAVALLERIA ROJA.indd 5 07/06/17 14:22

ProaA Tot Vent

Títol original: Konarmija

Primera edició: setembre del 2017

© de la traducció: Monika ZgustovaUna primera versió, incompleta, d’aquesta obrava ser publicada a Edicions 62 l’any 1986.

© de la il·lustració de la coberta: Pòster de propaganda per allistar-se a la Cavalle-ria Roja (1920). Photo 12/UIG/Getty Images

Drets exclusius d’aquesta edició:Raval Edicions SLU, ProaDiagonal, 662-66408034 Barcelonawww.proa.cat

ISBN: 978-84-7588-679-4Dipòsit Legal: B. 15.600-2017Composició: Víctor Igual, SLImpressió: Liberduplex

Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions es-tablertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.


7

sumari

Presentació de Monika Zgustova 9

la cavalleria roja

El pas de Zbrutx 19L’església de Novograd 23La carta 29El cap de la remunta 37Pan Apolek 41El sol d’Itàlia 53Guedali 59La meva primera oca 65El rabí 71El camí cap a Brodi 75Tractat sobre la tatxanka 79La mort de Dolguixov 85El cap de la segona brigada 91Saixka el Crist 95Autobiografia de Matvei Rodiónitx Pavlitxenko 103El cementiri de Kozina 113Pristxepa 115Història d’un cavall 117


8

Konkin 123Berestetxko 129La sal 135El vespre 141Afonka Bidà 145A l’església de Sant Valentí 155El cap d’esquadró Trúnov 163Els dos Ivans 175Continuació de la història d’un cavall 187La vídua 189Zamóstie 197La traïció 203Txesnikí 211Després de la batalla 219La cançó 225El fill del rabí 231Argamak 235El petó 245Gristxuk 255Eren nou 257


19

el pas del zbrutx

El cap de la Sisena Divisió ha comunicat que Novo-grad-Volinsk ha estat presa de matinada. L’estat majorha sortit de Krapivno mentre que el nostre combois’estén en una tumultuosa rereguarda per la carreteraque condueix de Brest a Varsòvia, la ciutat construïdaper Nicolau I sobre els ossos dels mugics.

Al nostre voltant floreixen camps de roselles pur-púries, el vent de migdia juga amb el sègol groguenc iel fajol virginal s’alça contra l’horitzó com un murd’un monestir llunyà. El plàcid Volin es doblega, fuigde nosaltres cap a la boira perlina dels boscos de be-dolls, s’arrossega pels pujols plens de flors i amb lesmans debilitades s’embrolla en els matolls de llúpol.Un sol rogenc roda pel cel com un cap degollat, unallum dolça s’encén en les escletxes dels núvols i lesbanderes de l’ocàs onegen damunt dels nostres caps.L’olor de la sang vessada ahir i la dels cavalls mortss’instal·la en la fredor vespral. El Zbrutx ennegrit mur-mura i retorça els escumosos nusos dels seus ràpids.Tots els ponts estan destruïts i hem de travessar el riupel gual. Una lluna majestuosa jeu damunt les ones.Els cavalls s’endinsen en el riu fins al llom, esquitxades


20

sorolloses xipollegen entre milers de potes. Algú ques’ofega renega i llança insults contra la Mare de Déu.Les taques negres dels carros cobreixen el riu ple desorolls sords, xiulets i cançons que ressonen sobre elserpenteig de la lluna i les sinuositats fulgurants.

Ben entrada la nit arribem a Novograd. A l’allotja-ment que m’han destinat hi ha una dona embarassadai dos jueus pèl-roigs de coll prim; el tercer dorm ar-rambat a la paret, amb el cap tapat. També hi ha arma-ris destrossats, esquinçalls d’abrics de pell femeninsper terra, excrements humans i trossos de la vaixellasagrada que els jueus fan servir només un cop l’any,per Pasqua.

—Netegi tot això —li dic a la dona—. En quinabrutícia viviu, gent...

Els dos jueus s’alcen del seu racó. Tot fent petitssalts sobre les soles de feltre recullen els trossos de ter-rissa del terra; salten en silenci com micos, tal com hofan els japonesos en el circ, balancejant els colls ques’inflen. Estenen per a mi, a terra, un edredó foradati m’ajec de cara a la paret, al costat del tercer jueu, elque dorm. Una atemorida misèria es replega sobreel meu jaç.

Tot va morint en silenci i tan sols la lluna, ques’abraça amb les mans el seu rodó cap refulgent i des-preocupat, vagareja sota la finestra.

Ajagut sobre l’edredó foradat, estiro les cames in-flades i m’adormo. Somio el cap de la Sisena Divisió.Sobre un poltre feixuc persegueix el comandant de la


21

brigada i li engega dues bales als ulls. Les bales traves-sen el cap del comandant de la brigada i els seus ullscauen a terra. «Per què has obligat la brigada a fer mit-ja volta?», cridava Savitski, el cap de la Sisena Divisió,al ferit. En aquest instant la dona embarassada empassa els dits per la cara i em desperto.

—Pan* —em diu—, vostè s’agita i crida en som-nis. Li faré el llit en un altre racó perquè aquí donaempentes al meu pare...

Aixeca del terra les seves cames primes i el seu ven-tre rodó i enretira la flassada que cobreix l’home ador-mit.

És un ancià mort estirat d’esquena. Té el coll ar-rencat, el rostre obert per la meitat i a la barba miquesde sang blavenca com trossos de plom.

—Pan —diu la jueva, mentre sacseja el meu edre-dó—, els polonesos li pegaven i ell els suplicava: «Ma-teu-me al pati interior perquè la meva filla no em vegimorir». Però ells van fer segons els convenia, i el meupare va morir en aquesta cambra pensant en mi... I aravull saber —va exclamar de sobte aquella dona ambuna força terrible—, vull saber en quin lloc del móntrobaríeu un pare com el meu...

* Pan significa senyor en polonès; pani correspon a senyora.(N. de la t.)



23

l’església de novograd

Ahir vaig anar amb l’informe a veure el comissari ques’allotjava a l’antiga casa del capellà. Pani Eliza, la ma-jordona del jesuïta, em va rebre a la cuina. Em va ser-vir un te de color ambre amb galetes. Aquelles galetesfeien olor de crucifix. Estaven cuites amb el suc astut il’aromàtica fúria del Vaticà.

A l’església, adossada a la casa, tronaven les cam-panes, que brandava un campaner boig. El vespre eraple d’estels de juliol. Tot sacsejant, atenta, els cabellsgrisos, pani Eliza em va servir pastes seques i jo assa-boria amb plaer el menjar dels jesuïtes.

Aquella vella polonesa em tractava de pan; al llin-dar, en posició de ferms, hi havia dos ancians de ca-bells grisos i orelles cartilaginoses, i en la pèrfida pe-nombra es distingia la sotana d’un monjo. El paterhavia fugit però hi havia deixat un substitut, pan Ro-muald.

Castrat, amb veu nasal i cos de gegant, Romualdens tractava de «camarades». Amb un dit groguencrecorria el mapa per tal d’indicar-nos els punts de laderrota polonesa. Pres d’un amarg entusiasme enu-merava les desgràcies de la seva pàtria. Deixem que un


24

oblit benèvol s’endugui el record de Romuald, que ensva trair sense compassió i va ser afusellat sobre la mar-xa. Però aquell vespre la seva sotana estreta cruixiaamb el contacte de cada cortina, escombrava rabiosa-ment tots els camins i somreia a qualsevol que volguésbeure vodka. Aquell vespre, l’ombra del monjo s’ar-rossegava darrere meu amb impertinència. Hauriapogut esdevenir bisbe, aquest pan Romuald, si no ha-gués estat espia.

Vaig beure rom amb ell. L’alè d’una forma inaudi-ta de vida centellejava sota la runa de la casa del cape-llà, i les seves temptacions insinuants m’exhaurien.Oh, aquells crucifixos menuts com talismans de cor-tesana, aquell pergamí de les butlles papals, i aquellsetí de les cartes femenines podrides entre la seda bla-va de les armilles!

Et veig encara, monjo infidel, amb el teu hàbit decolor lila, amb les teves mans inflades, la teva ànima,tendra i implacable com la dels gats, veig les ferides delteu Déu destil·lant semen, l’aromàtic verí embriagadorde donzelles.

Bevíem rom tot esperant el comissari que encarano havia tornat de l’estat major. Romuald va caure enun racó i es va adormir. Dormia tremolant, i en el jar-dí, darrere de la finestra, sota la negra passió del cel,l’avinguda d’arbres s’omplia de mil colors. Roses asse-degades es gronxaven sota el crepuscle. Llampecsverds flamejaven a les cúpules dels arbres. Un cadàverdespullat jeia al peu d’un pendís. I la resplendor de la


25

lluna corria damunt les cames exànimes amplamentseparades.

Vet ací Polònia, vet ací la superba aflicció deRzeczpospolita.* Jo, intrús forçat, estenc el pollósmatalàs en un temple que el seu capellà ha abando-nat i recolzo el cap en infòlios que canten els afalacsdel totpoderós i sereníssim cap d’Estat Józef Piłsudski.

Hordes d’indigents vagaregen per les teves anti-gues ciutats, oh Polònia, i el cant de la unió de tots elsserfs retrona damunt d’elles. Malaurada tu, Rzeczpos-polita, malaurat tu, príncep Radziwiłł, i tu, príncepSaniega, efímers insurgents!

El meu comissari no havia tornat encara. El vaiganar a buscar a l’estat major, al jardí, a l’església. Lesportes de l’església eren obertes. Vaig entrar i em vansortir a l’encontre dos cranis argentins que brillavensobre la tapa d’un taüt esberlat. Esverat, em vaig pre-cipitar cap a baix, a la cripta. Una escala de roure con-duïa des d’allà fins a l’altar. Vaig veure una gran quan-titat de llums que centellejaven en l’altura, sota lamateixa cúpula. Vaig distingir el comissari, el cap dela secció especial i els cosacs amb espelmes a la mà.Van respondre al meu crit feble i em van conduir forade la cripta.

Els cranis, que resultava que no eren sinó meresentalladures del cadafal de l’església, ja no m’espanta-

* República en polonès. (N. de la t.)


26

ven i tots plegats vam continuar l’escorcoll. Es tractavad’un escorcoll començat després d’haver descobertuna pila d’equip militar a casa del capellà.

Els nostres uniformes lluïen els caps dels cavallsbrodats a les mànigues, xiuxiuejàvem i fèiem dringarels esperons mentre voltàvem per l’edifici sonor amb lesespelmes que gotejaven. Les verges guarnides amb pe-dres precioses vigilaven el nostre camí amb les sevespupil·les rosades de ratolí, les flames ens rebotavenentre els dits, les ombres quadrades es crispaven sobreles estàtues de sant Pere, sant Francesc, sant Vicenç,sobre les seves galtes enrojolades i arrissades barbespintades de carmí. Donàvem voltes i buscàvem. Sotaels dits ens saltaven els botons d’os, s’obrien icones,tallades pel mig, que descobrien soterranis i grutesentapissades amb floridura. Era un temple antic i plede misteri. Els seus murs lluents amagaven passadis-sos secrets, nínxols i portes que s’obrien silenciosa-ment de bat a bat.

Oh ximple capellà que havies penjat en els clausdel Salvador les cotilles de les teves parroquianes!Darrere del tabernacle vam trobar una maleta ambmonedes d’or, una bossa de tafilet amb bitllets debanc i uns estoigs de joies de París amb anells de ma-ragdes.

Després vam comptar els diners a la cambra delcomissari. Columnes d’or, tapissos de diners, vent im-petuós bufant sobre la flama de les espelmes, follia in-humana en els ulls de pani Eliza, el riure tronador de


27

Romuald i el bram incessant de les campanes tocadesper pan Robacki, el campaner boig...

—Fora! —em vaig dir a mi mateix—, llunyd’aquestes madones que fan l’ullet i que van ser enga-nyades pels soldats...


Documents

Proa A tot vent Isaak Bàbel - Grup62.cat...Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, ) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta