Embed Size (px)
Citation preview
Primària
Proposta didàctica
Llengua
3
Tens una carta! .................................................................................... 10
Avaluació Inicial .................................................................................. 31Tens una carta! .................................................................................... 37
Índex
1
1
Peça a peça ................................................................................................................. 4
Materials per a l’etapa ................................................................................ 8
Proposta didàctica
Recursos
DEMODEMO
DEMODEMO
Peça a peça oferix, amb el contrastat rigor curricular d’Anaya, un projecte en el qual el professorat i l’alumnat cobren el màxim protagonisme gràcies a la me-todologia competencial. Aquesta con-necta amb la realitat personal i social pròxima a l’alumnat de manera que ge-nera curiositat i planteja activitats i tas-ques emocionants que suposen reptes motivadors en què destaquen dos ele-ments bàsics: la investigació i aprendre fent. Tot això, des d’una seqüenciació de continguts coherent i coordinada entre totes les àrees al llarg de l’etapa.
Des d’aquest enfocament, i de manera flexible, el projecte brinda la possibilitat d’incorporar metodologies actives, estra-tègies cooperatives i habilitats personals i socials per a la gestió de les emocions i per al desenvolupament de l’emprene-doria, alhora que aposta per la igualtat i la inclusió. Així mateix, és prioritari pro-posar metodologies que generen estra-tègies de pensament en l’alumnat per-què memoritze, recorde, analitze i valore els aprenentatges propis.
La competència en comunicació lin-güística és primordial per a accedir al coneixement que permet comprendre el món que ens envolta i desenvolu-par habilitats de convivència. Per això, Peça a Peça incorpora un Pla lingüístic organitzat i seqüenciat en el qual par-ticipen totes les àrees de manera coor-dinada i que facilita l’adquisició de les
Un projecte basat en l’aprenentatge
competencial
4
P E Ç AP E Ç A
A
destreses de comprensió i d’expressió oral i escrita.
En relació amb l’avaluació, i més enllà de la qualifica ció, és essencial que l’alumnat desenvolupe estratègies d’autoavaluació per a reflexionar sobre el que van apre-nent i per a analitzar, valorar i evidenciar els seus avanços, els assoliments i les di-ficultats.
De forma transversal, en totes les àrees i cursos de l’etapa, la clau TIC afavorix l’adquisició de competències relaciona-des amb la planificació, la gestió i l’elabo-ració de treballs, la comunicació i la col-laboració en la xarxa i l’ús responsable de les tecnologies, comptant sempre amb la col·laboració de la família.
Peça a Peça és un projecte flexible, en el qual el professorat i l’alumnat tenen un au-tèntic protagonisme que posa en joc les estratègies més adequades per a aconse-guir aprenentatges competencials.
Peça a peçaEl projecte on tot encaixa
5
Aquests són els pilars del projecte:
Sobre aquests pilars es construïxen 8 peces clau,
que encaixen, de manera flexible,
en totes les àrees de tots els cursos de Primària.
Motivació
Inclusió
Igualtat
FamíliaFlexibilitat
Rigor curricular
Aprenentatge competencial
Tasques emocionants
Metodologies actives
Projecte coordinat i cohesionat
6
P E Ç AP E Ç A
A
Les peces clau
L’aprenentatge basat en reptes és una de les metodologies més mo-tivadores. Es fonamenta en l’apre-nentatge competencial i dona un sentit pràctic als coneixements adquirits perquè els vincule amb l’àmbit personal, familiar i social de l’alumnat.
Metodologia
Organitzat, seqüenciat i integrat en totes les àrees, contribuïx al des-envolupament d’habilitats orals i escrites i a l’aprenentatge dels di-ferents aspectes relacionats amb l’ús del llenguatge.
Pla lingüístic
Promou les diferents habilitats d’emprenedoria en les tres dimen-sions: personal, social i productiva; de manera transversal en totes les àrees i a través d’una seqüència progressiva d’activitats al llarg de tota l’etapa.
Cultura emprenedora
Les estratègies de pensament fo-menten la competència d’apren-dre a aprendre; contribuïxen que l’alumnat prenga consciència dels processos mentals i que actue de forma reflexiva i crítica.
Desenvolupament del pensament
Integra l’ús de les TIC com a recurs per a obtindre informació, seleccionar-la i usar-la amb una finalitat concreta: desenvolupar la ciutadania digital i les competències de planificació, gestió i elaboració de treballs. Passa a tindre, doncs, un ús per a l’aprenen-tatge i el coneixement (TAC).
TIC
Incorpora estratègies que per-meten que l’alumnat participe en l’avaluació del seu aprenentatge analitzant «què ha aprés» i «com ha aprés» i acompanyant aquesta anàlisi amb l’ús del dossier d’apre-nentatge i d’altres instruments que faciliten una valoració objectiva.
Avaluació
Oferix situacions d’aprenentatge seqüenciades en totes les àrees que atenen el creixement personal i so-cial de l’alumnat, perquè siga cons-cient de les seues emocions i de les dels altres i puga comprendre-les, controlar-les i modificar-les.
Educació emocional
L’aplicació de tècniques coopera-tives afavorix l’aprenentatge, in-crementa la participació i el sentit de responsabilitat de l’alumnat i genera capacitats de comunicació i cooperació.
Aprenentatge cooperatiu
7
Materials per a l’etapa
8
LlibresUn llibre per curs amb un enfocament competencial per a aprendre mentre s’aplica el que s’ha estudiat. Els llibres es-tan organitzats en dotze unitats i es presenten en volums trimestrals. En la web www.anayaeducacion.es trobareu les audicions de tots els textos indicats en el llibre.
Material per a l’alumnat
Les claus del projectePresenta, de manera senzilla i pràctica, cada una de les claus didàctiques del projecte, els seus objectius, la fonamentació, la seqüencia-ció al llarg de l’etapa, les tècniques o les estruc-tures associades, etc.
Propostes didàctiques Oferixen un recurs valuós per a guiar els pro-cessos d’ensenyament-aprenentatge. Repro-duïxen les pàgines del llibre de l’alumnat per a fer-ne més pràctica l’aplicació, així com també les solucions de les activitats proposades, els suggeriments d’aplicació de les peces clau del projecte i els recursos complementaris.
Recursos Presenten, per a cada unitat, fitxes fotoco-piables per a l’atenció a la diversitat i proves d’avaluació. A més, en la web d’Anaya, www.anayaeducacion.es, s’oferixen més recursos complementaris imprimibles.
Material per al professorat
Per a cada curs
Per a cada curs
Pròximament
Pròximament
QuadernsTres quaderns per curs amb un enfocament més compe-tencial que afavorix el repàs de continguts en contextos motivadors. Disposeu d’un lloc web en www.anayaedu-cacion.es on trobareu les solucions de totes les activi-tats.
Material d’aula Llengua 1
Targetes de vocabulari, làmines de regles ortogràfiques, el joc de les paraules i mural de l’abecedari.
Llengua 2
Puzle ortogràfic, làmines de regles ortogràfiques, dau de les històries i fris de l’abecedari.
Llengua 3
Mural de regles ortogràfiques, mural de conjugacions verbals, la capsa dels contes.
Llengua 4
Mural de regles ortogràfiques, mural de conjugacions verbals, bingo ortogràfic (I), textos bojos: targetes per a desenvolupar les 4 destreses de forma creativa.
Llengua 5
Mural de regles ortogràfiques, mural de conjugacions verbals, bingo ortogràfic (II).
Llengua 6
Mural de regles ortogràfiques, mural de conceptes gra-maticals, mural de conjugacions verbals, calendari litera-ri, joc d’expressió oral.
Web de l’alumnat i de la famíliaEn www.anayaeducacion.es trobareu recursos educatius i d’oci cultural, com activitats interactives, informació d’inte-rés per a l’alumnat i la família, etc.
Llibres digitalsPer a cada curs, un llibre digital que reproduïx el llibre de l’alumnat, amb recursos digitals i la proposta didàctica.
Els meus recursos en la web
Programació
i documentació
del projecte
Proposta didàctica
Generador de
proves escrites
Peça a Peça
Primària
• Recursos per a cada unitat
Banc de recursos
Llengua 1
QUÈ FAIG? CLAUS DEL MÈTODE ÍNDEXAJUDA
ELS MEUS RECURSOS EN LA WEB
ANNEXOS
Llengua
1Primària
Web del professoratLa web www.anayaeducacion.es presenta per a cada curs:
• Programació i documentació del projecte.
• Proposta didàctica, que també oferix, en format impri-mible, les fitxes per a l’atenció a la diversitat i les proves d’avaluació incloses en els recursos.
• Banc de recursos amb:– Pla lingüístic.– Producte final (ajudes per a l’elaboració del repte). – Aprén jugant (aprenentatge lúdic).– Codis QR (recopilació dels recursos vinculats als QR dels
llibres).– Recursos per a cada unitat: fitxes per a saber usar les TIC
(ciutadania digital), activitats interactives...
Pr
ojec
te d
igita
l
Pròximament Pròximament
9
Tens una carta!1Introducció
10
Presentació de la unitatLa primera unitat del llibre proposa a l’alumnat el repte d’elaborar una carta i enviar-la a un company o companya de classe.
D’altra banda, com que l’alumnat acaba de reincorporar-se a l’escola, proposem activitats de comunicació on hauran de presentar-se: això facilitarà al mateix temps la coneixença i l’adaptació dels estudiants nouvinguts al centre.
La lectura de la unitat, El lleó que no sabia escriure, emfatitza la importància de la lectura i de l’escriptura a l’hora de comunicar-nos amb els altres. En aquest cas, un lleó necessita expressar els seus sentiments, però no sap escriure i demana a diferents animals de la selva que li escriguen una carta. Això donarà peu a treballar la tipologia textual de la carta (parts, remitent, destinatari, fórmules de salutació i de comiat, etc.).
En l’apartat de literatura introduïm les característiques bàsiques dels textos literaris i iden-tifiquem els tres grans gèneres: la narrativa, la poesia i el teatre
En l’apartat de gramàtica treballarem els conceptes de lletra, síl·laba i paraula; aquest contingut enllaçarà amb el que es tracta en l’ortografia (nombre de síl·labes d’una paraula i síl·laba tònica i àtona) i en l’apartat de lèxic (l’abecedari).
Els mapes conceptuals finals ajudaran a organitzar els continguts de la unitat, que repassaran tot seguit amb diferents activitats. L’última pàgina promou la reflexió sobre el propi aprenentatge.
Recursos i materials• El material del professorat en www.anayaeducacion.es, amb activitats de reforç i d’amplia-
ció, dictats, propostes per a treballar la comprensió lectora i la comprensió oral i avaluació de la unitat.
• El quadern complementari al llibre de l’alumnat (Quadern 1, unitat 1).
• La caixa dels contes: una proposta lúdica per a crear textos.
• Mural de regles ortogràfiques i de la conjugació verbal.
• El llibre digital, amb recursos per a complementar el treball de la unitat.
• El banc de recursos de la unitat 1 en la web www.anayaeducación.es amb els àudios de la lectura, els dictats i altres textos, i els apartats Autoavaluació, Pla lingüístic, Organitze la ment, Per a estudiar, Aprén jugant, Dossier d’aprenentatge.
• Bibliografia:
– Martin Baltscheit. El lleó que no sabia escriure. Editorial Lóguez.
• Altres recursos i materials:
– Contes.
– Cartes.
– Diccionari.
– Targetes d’animals.
• A més, per a l’elaboració del repte caldrà:
– Paper, bolígraf, sobres i segells.
11
Continguts de la unitat
Competències clau
Pàgina inicial– Situació de partida– El repte– Producte final
CCLCAASIEECCL
Em
co
mun
ique
!
Parle i escolte– Em presente
CCLCSC
Lectura– Narració: El lleó que no sabia escriure
CCLCSCCAA
Escric– La carta
CCLCSCSIEE
Co
nec
la
liter
atur
a!
El text literari– Els gèneres literaris
CCLCEC
Co
nec
la ll
eng
ua!
Gramàtica– Lletra, síl·laba, paraula
CCLCMCTSIEE
Ortografia– Síl·laba tònica i àtona
CCLCMCT
Lèxic– L’abecedari
CCLCAA
Pàgines finals– Organitze la ment– Què he aprés– Com ho he aprés
CClCMCTCD / CAA
CC: competències clau; CCL: comunicació lingüística; CMCT: competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia; CD: competència digital; CAA: apren-dre a aprendre; CSC: competències socials i cíviques; SIEE: sentit d’iniciativa i esperit emprenedor; i CEC: consciència i expressions culturals.
Peces clauContinguts i competènciesPla lingüístic• Text narratiu
Desenvolupament del pensament• Línia del temps• Les alternatives
Aprenentatge cooperatiu• Assemblea d’idees• Interpretació compartida
Educació emocional• Consciència emocional:
reconéixer-se i aprendre a acceptar-se
Cultura emprenedora• Autoconeixement
(dimensió personal): el que m’agrada i el que no m’agrada
TIC• Recerca d’informació• Àudios de lectura, dic-
tats i altres textos• Versió imprimible del
dossier d’aprenentatge de la unitat
• «Organitze la ment», «Aprén jugant» i «Per a estudiar».
• Ús de dispositius mòbils: QR
Trobareu desenvolupades les tècniques associades a les claus en
Peça a peça. Les claus del projecte.
Juguem amb la imatgeEn la imatge un xiquet i una xiqueta caminen pel carrer. El xiquet planteja una endevinalla que té com a solució la carta. El títol de la unitat i la bústia que es veu en el dibuix poden donar pistes sobre la resposta. Aquest és el punt de partida per a plantejar el repte d’es-criure i enviar una carta.
Podem fer altres preguntes a l’alumnat sobre la imatge::
• On estan el xiquet i la xiqueta?
• Quina edat deuen tindre?
• Quins rètols es veuen al carrer?
• Coneixeu més endevinalles?
Seqüència del repte
1 Escriure és una manera excel·lent de comunicar-nos.
Has escrit o rebut alguna vegada una carta? En les cartes podem expressar molt
bé els nostres pensaments i sentiments.
Per a demostrar que l’he superat...
escric una carta
Identifique els elements de la carta.
Escric una carta.
Envie la carta.
Per a superar el repte...
investigue i aprenc
Em presente
Lectura: El lleó que no sabia escriure
La carta
Els gèneres literaris
Lletra, síl·laba i paraula
Síl·laba tònica i àtona
L’abecedari
1Pas
2Pas
3Pas
Et proposem
un repteT’atrevixes a escriure
i a enviar una carta a algú de la classe? Serà emocionant!
Carrer del
Lledoner
Plana com la mà, blanca com la neu, parla sense boca i camina sense peus.
Què és?
26
Tens una carta!
8
12
La comunicació és fonamental en l’ésser humà. Una forma de comunicar-nos és la carta, un mitjà que cau en desús, però que resulta molt adient per a veure clarament les parts que ha de tindre una comunicació eficaç, tant en l’àmbit formal com l’informal.
La imatge inicial proposa d’una forma lúdica el descobriment d’aquest tipus de text, posant en relleu algunes de les característiques a través de l’endevinalla i altres aspectes que s’hi relacionen com ara l’adreça, la bústia. Aquests elements ens serviran per a comentar amb l’alumnat i fer aflorar els seus coneixements previs.
També el plantejament i la resolució de l’ende-vinalla és una bona manera de promoure l’ex-pressió oral en aquests primers dies de classe.
Recursos
Altres endevinalles sobre la carta:
Una colometa que és negra i blanca,sense ales, vola; sense llengua, parla.
Comencem
Situació de partida Proposem el repte Com supere el repte? Com demostre que he superat el repte?
A partir de la imatge i de l’en-devinalla, reflexionarem sobre la importància d’escriure per a comunicar-nos i de com és d’adequada a aquest objectiu la carta.
Reflexionem sobre els diferents elements que formen el text carta.
• Identifiquem en un sobre l’emissor i el destinatari.
• Analitzem les diferents parts d’una carta i n’escrivim una.
• Aconseguim l’adreça del des-tinatari, sobres i segells i envi-em la carta.
Per a superar el repte:
• Busque cartes per casa.
• Identifique els elements d’una carta.
• Escric una carta a un company o companya de classe.
• Envie la carta.
Superaré el repte si…
• Escric la carta amb lletra clara i entenedo-ra i sense faltes d’ortografia.
• Aconseguisc les dades de la persona des-tinatària.
• Introduïsc la carta en un sobre, hi ape-gue un segell i la tire a una bústia per a enviar-la.
1 Escriure és una manera excel·lent de comunicar-nos.
Has escrit o rebut alguna vegada una carta? En les cartes podem expressar molt
bé els nostres pensaments i sentiments.
Per a demostrar que l’he superat...
escric una carta
Identifique els elements de la carta.
Escric una carta.
Envie la carta.
Per a superar el repte...
investigue i aprenc
Em presente
Lectura: El lleó que no sabia escriure
La carta
Els gèneres literaris
Lletra, síl·laba i paraula
Síl·laba tònica i àtona
L’abecedari
1Pas
2Pas
3Pas
Et proposem
un repteT’atrevixes a escriure
i a enviar una carta a algú de la classe? Serà emocionant!
Carrer del
Lledoner
Plana com la mà, blanca com la neu, parla sense boca i camina sense peus.
Què és?
26
Tens una carta!
8
13
L’alumnat respondrà la pregunta si han escrit o rebut alguna vegada una carta. A partir de les respostes els demanarem a qui l’han enviada, de qui era la que van rebre, què contava, etc.
Comentarem que és una bona manera de co-municar-se i que és molt emocionant el fet d’es-criure, esperar i rebre una carta.
Presentem el repte
Situació de partida Proposem el repte Com supere el repte? Com demostre que he superat el repte?
A partir de la imatge i de l’en-devinalla, reflexionarem sobre la importància d’escriure per a comunicar-nos i de com és d’adequada a aquest objectiu la carta.
Reflexionem sobre els diferents elements que formen el text carta.
• Identifiquem en un sobre l’emissor i el destinatari.
• Analitzem les diferents parts d’una carta i n’escrivim una.
• Aconseguim l’adreça del des-tinatari, sobres i segells i envi-em la carta.
Per a superar el repte:
• Busque cartes per casa.
• Identifique els elements d’una carta.
• Escric una carta a un company o companya de classe.
• Envie la carta.
Superaré el repte si…
• Escric la carta amb lletra clara i entenedo-ra i sense faltes d’ortografia.
• Aconseguisc les dades de la persona des-tinatària.
• Introduïsc la carta en un sobre, hi ape-gue un segell i la tire a una bústia per a enviar-la.
Suggeriments metodològicsL’activitat 1 es du a terme a partir d’un àudio disponible en el banc de recursos de la unitat en la web www.anayaeducacion.es. L’alumnat escoltarà la locució i contestarà les preguntes que s’exposen a conti-nuació. És convenient repetir l’àudio més d’una vegada per tal d’asse-gurar que tot l’alumnat l’ha escoltat.
Solucions1. Miquel Lledó. Viu a Mutxamel. Té huit anys. Fa tercer de primària. Li
agrada anar amb bicicleta. Practica el futbol. Tres: dilluns, dimecres i divendres. A ca la tia Remei arregla les gallines: els dóna menjar, els canvia l’aigua i en recull els ous. La truita de creïlla, l’arròs amb crosta i la coca de tomaca.
2. Resposta oberta.
14
U·1
10 11
1 Escolta la presentació que fa de si mateix un xiquet i respon les preguntes.
•Com es diu el xiquet?
•En quin poble viu?
•Quants anys té?
•Quin curs fa?
•Què li agrada fer?
•Quin esport practica?
•Quants dies s’entrena?
•Què fa a casa de sa tia?
•Quins tres menjars li agraden més?
2 Pensa en tu: d’on ets, què t’agrada fer (esports, activitats i aficions) i presenta’t a la classe.
1
Em presente
El lleó que no sabia escriure 2
El lleó no sabia escriure. Però aquesta qüestió no li llevava la son perquè era el més fort, podia rugir i mostrar les dents. I no necessitava res més.Un dia es va trobar amb una lleona que llegia un llibre. El lleó s’hi va acostar. Volia convidar-la a passejar per la selva. Però es va parar i va pensar:—Una lleona que llig és una dama! I a una dama se li escriuen cartes abans de convidar-la a passejar! —Això ho havia aprés d’un explorador que s’havia engolit feia uns anys. Però el lleó no sabia ni escriure ni llegir. Així doncs, va anar a buscar la mona i li va dir:—He vist una lleona i necessite ajuda. Li podries escriure una carta?La mona ho va fer i l’endemà el lleó es va dirigir a correus amb la carta. Però de camí va pensar que li agradaria saber què havia escrit la mona. Així que va tornar arrere i li va demanar que li la llegira:
Estimada amiga,Vols enfilar-te amb mi als arbres?
Tinc plàtans boníssims!Salutacions,Lleó
—Nooooooo! —va rugir el lleó—. Jo no escriuria mai una carta així!Va esgarrar la carta i va baixar fins al riu. Allà hi havia l’hipopòtam que, una vegada escoltada la història, es va posar a escriure una carta nova. L’endemà, el lleó va dur la carta a correus. Però va voler saber el missatge que havia escrit l’hipopòtam i li va demanar que li’l llegira. I així ho va fer:
Benvolguda amiga,Voldrà vosté nadar amb mi i bussejar per a buscar algues?Són delicioses!Besades.Lleó
Lectura
Observa el títol de la lectura: qui
creus que deu ser el protagonista?
Abans de llegir
Em comunique Em comuniqueParle i escolte
• Pensa primer què vols dir.
• Practica a casa davant d’un espill i davant d’algú de la teua família.
• Parla a poc a poc, sense córrer, pronunciant bé les paraules.
• Mira els companys i les companyes mentre parles.
Per a presentar-te
Peces clau
Cultura emprenedora Dimensió personalActiu: autoconeixement, el que m’agrada i el que no m’agrada. Per tal de fer una bona presentació, cada alumne o alumna reflexionarà sobre les co-ses que li agraden, les que no i altres as-pectes rellevants que el o la definixen.
Pla lingüístic Abans d’escoltar l’àudio podem consultar la fitxa «Saber escoltar». De la mateixa mane-ra, abans de realitzar la presentació davant de la classe consultaran la fitxa «Parlar en públic». Totes dues fitxes estan disponibles en el banc de recursos.
La fitxa «Per a llegir millor» ens serà d’utilitat a l’hora d’abordar la lectura del text.
Aprenentatge cooperatiuTècnica: lectura compartidaUn alumne o alumna llegirà el primer pa-ràgraf; el següent estudiant en resumirà el contingut. La resta haurà d’indicar si el resum és o no correcte. Després, l’estudi-ant que ha fet el resum del primer paràgraf llegirà el segon. Qui va a continuació re-sumirà el contingut del paràgraf llegit. Es repetirà el procés fins que s’haja llegit tot el text.
Peces clau Per a ampliar, aprofundir…
15
U·1
10 11
1 Escolta la presentació que fa de si mateix un xiquet i respon les preguntes.
•Com es diu el xiquet?
•En quin poble viu?
•Quants anys té?
•Quin curs fa?
•Què li agrada fer?
•Quin esport practica?
•Quants dies s’entrena?
•Què fa a casa de sa tia?
•Quins tres menjars li agraden més?
2 Pensa en tu: d’on ets, què t’agrada fer (esports, activitats i aficions) i presenta’t a la classe.
1
Em presente
El lleó que no sabia escriure 2
El lleó no sabia escriure. Però aquesta qüestió no li llevava la son perquè era el més fort, podia rugir i mostrar les dents. I no necessitava res més.Un dia es va trobar amb una lleona que llegia un llibre. El lleó s’hi va acostar. Volia convidar-la a passejar per la selva. Però es va parar i va pensar:—Una lleona que llig és una dama! I a una dama se li escriuen cartes abans de convidar-la a passejar! —Això ho havia aprés d’un explorador que s’havia engolit feia uns anys. Però el lleó no sabia ni escriure ni llegir. Així doncs, va anar a buscar la mona i li va dir:—He vist una lleona i necessite ajuda. Li podries escriure una carta?La mona ho va fer i l’endemà el lleó es va dirigir a correus amb la carta. Però de camí va pensar que li agradaria saber què havia escrit la mona. Així que va tornar arrere i li va demanar que li la llegira:
Estimada amiga,Vols enfilar-te amb mi als arbres?
Tinc plàtans boníssims!Salutacions,Lleó
—Nooooooo! —va rugir el lleó—. Jo no escriuria mai una carta així!Va esgarrar la carta i va baixar fins al riu. Allà hi havia l’hipopòtam que, una vegada escoltada la història, es va posar a escriure una carta nova. L’endemà, el lleó va dur la carta a correus. Però va voler saber el missatge que havia escrit l’hipopòtam i li va demanar que li’l llegira. I així ho va fer:
Benvolguda amiga,Voldrà vosté nadar amb mi i bussejar per a buscar algues?Són delicioses!Besades.Lleó
Lectura
Observa el títol de la lectura: qui
creus que deu ser el protagonista?
Abans de llegir
Em comunique Em comuniqueParle i escolte
• Pensa primer què vols dir.
• Practica a casa davant d’un espill i davant d’algú de la teua família.
• Parla a poc a poc, sense córrer, pronunciant bé les paraules.
• Mira els companys i les companyes mentre parles.
Per a presentar-te
Suggeriments metodològicsAbans de començar la lectura es demana a l’alumnat que, a partir del títol, en faça algunes hipòtesis sobre el tema. És un hàbit que convin-dria dur-lo a terme al començament de la lectura de cada unitat ja que afavorirà la comprensió lectora.
Podem escoltar l’enregistrament de la lectura, fer lectura en veu alta, lectura compartida o lectura individual en silenci.
Recursos
ÀudioL’enregistrament de la lectura està disponible en el banc de recursos de la unitat en la pàgina web www.anayaeducacion.es.
Suggeriments metodològicsDesprés d’escoltar o llegir el text aquestes preguntes serviran per a constatar la comprensió lectora de forma oral i escrita. Ens pot servir per a fer registres individuals.
Des de la primera unitat vetlarem per la qualitat de les respostes ori-entant-los amb les fórmules de contestació de manera que construïs-quen oracions completes i coherents. Incidirem en la inclusió de part de la pregunta dins de la resposta i els indicarem que les respostes llargues són més correctes i substancials.
Solucions (pàgina 13)Parle sobre el text
1. El lleó demana ajuda als altres animals perquè no sap ni llegir ni escriure.
2. b) No el preocupava gens.
3. A la selva (a la sabana).
Escric sobre el text
4. lleó – lleona – mona – hipopòtam – escarabat – girafa.
5. Mona: enfilar-se als arbres i menjar plàtans.
Hipopòtam: bussejar i menjar algues.
Escarabat: arrossegar-se per baix terra i menjar fem.
Perquè seria el desig de cada un d’aquests animals si la carta anara dirigida a una parella de la seua espècie.
6. La pudor del «perfum d’escarabat».
7. Destinatària: la lleona.
8. Perquè ell no escriuria mai una cosa així.
Resposta model: m’enfadaria, dictaria el que voldria dir, aprendria a escriure…
9. El lleó se sentia decebut, incomprés, avergonyit.
16
U·1
12 13
—Nooooooo! —va rugir el lleó —. Jo no escriuria mai una carta així!I aquella vesprada li va tocar el torn a l’escarabat, que es va esforçar moltíssim: fins i tot va perfumar el paper de la carta.L’endemà, de camí a correus, el lleó va passar prop de la girafa.—Ecs! Quina pudor! D’on ix? — va voler saber la girafa.—De la carta! —va dir el lleó—. Té perfum d’escarabat!—Ah! —va dir la girafa fent un pas avant—. M’agradaria llegir-la!I la girafa va llegir:
Estimada i benvolguda amiga,
Vol vosté arrossegar-se amb mi
per baix terra?Tinc fem! És exquisit!
Una forta abraçada,
Lleó
—Però noooo! —va rugir trist el lleó —. Jo no escriuria mai una carta així! Jo li escriuria que m’agradaria molt veure-la. Estar tombats junts tranquil·lament a la sabana, davall d’un arbre sense fer res, mirant la posta de sol. Escriure aquestes coses no pot resultar tan difícil!
I continuà rugint totes les coses meravelloses que ell escriuria si en sa-bera. Però no en sabia.
—I per què no ho has escrit tu mateix? —va dir algú.
—Qui ho vol saber? —va dir el lleó girant-se sorprés.
—Jo! —va dir la lleona.
I el lleó, amagant els queixals esmolats, va contestar suaument:
—No ho he escrit jo mateix perquè no sé escriure!
La lleona va somriure, va acostar el nas al del lleó i tots dos es van allunyar en la immensitat de la sabana. I diuen que ella li va ensenyar a llegir i a escriure totes les lletres de l’abecedari començant per la A d’amor i la B de besada.
Adaptat d’El lleó que no sabia escriure. Martin Baltscheit. Ed. Lóguez.
1 Per què el lleó demana ajuda als altres animals?
2 Què significa que no saber escriure no li llevava la son?
a) Que no el deixava dormir.
b) Que no el preocupava gens.
3 On té lloc la història?
11 Els animals no poden escriure, però es poden comunicar d’altres maneres. En grups de quatre, busqueu informació sobre com fan alguns animals per a comunicar-se entre si.
12 Assemblea d’idees Penseu que és important saber escriure?
Per què?
4 Línea del temps Quins animals apareixen en
la narració? Escriu el nom en l’ordre en què apareixen.
5 Relaciona cada animal amb el que oferixen a la lleona en nom del lleó
mona Enfilar-se als arbres i menjar plàtans.
hipopòtam Arrossegar-se per baix terra i menjar fem.
escarabat Bussejar i menjar algues.
•Per què creus que oferixen això?
6 Què és el pitjor de la carta de l’es-carabat?
7 La persona que escriu una carta es diu remitent; qui la rep és el destinatari.
•Qui és la destinatària de totes les cartes que escriuen els animals de la lectura?
8 Per què es queixa el lleó després de saber el contingut de cada carta?
•Què hauries fet tu en el seu cas?
9 Com creus que se sentia el lleó? Tria l’opció o les opcions que con-sideres.
content – decebut – incomprés
indiferent – avergonyit – tranquil
10 Què hauria escrit el lleó si sabera es-criure?
Reflexione i relacione amb el meu món
Identifique els elements de la carta
Busca en casa unes quan-tes cartes i identifica el destinatari i el remitent.
31Pas 2
Escric sobre el text
Comprensió lectoraParle sobre
el text
Peces clau
Desenvolupament del pensamentLínia del temps En l’activitat 4 l’alumnat haurà d’ordenar els personatges de la lectura en l’ordre crono-lògic que apareixen.
Podem dibuixar en la pissarra el diagrama propi d’aquesta tècnica, una fletxa llarga, i dibuixar l’animal o posar-ne el nom en l’or-dre en què apareix en la lectura.
Avaluació Podem avaluar la comprensió oral a partir de la rúbrica que trobareu en el document Instruments d’avaluació.
De la mateixa manera podem avaluar la comprensió lectora amb la rúbrica correspo-nent.
Peces clau Per a ampliar, aprofundir…
10. Li escriuria que li agradaria molt veure la lleona, estar junts, tom-bats a la sabana, davall d’un arbre sense fer res, mirar junts la posta del sol.
Reflexione i relacione amb el meu món
11. Resposta model. Els animals es poden comunicar de moltes ma-neres: mitjançant el so (el soroll que produïxen), el llenguatge cor-poral, el tacte (el contacte entre ells), les olors (glàndules), senyals visuals i colors, moviment (balls…), electricitat, etc.
12. Resposta model. És molt important saber escriure i llegir per a po-der comunicar-nos i expressar el que realment volem dir. També és important perquè és una font de coneixement i de cultura.
17
U·1
12 13
—Nooooooo! —va rugir el lleó —. Jo no escriuria mai una carta així!I aquella vesprada li va tocar el torn a l’escarabat, que es va esforçar moltíssim: fins i tot va perfumar el paper de la carta.L’endemà, de camí a correus, el lleó va passar prop de la girafa.—Ecs! Quina pudor! D’on ix? — va voler saber la girafa.—De la carta! —va dir el lleó—. Té perfum d’escarabat!—Ah! —va dir la girafa fent un pas avant—. M’agradaria llegir-la!I la girafa va llegir:
Estimada i benvolguda amiga,
Vol vosté arrossegar-se amb mi
per baix terra?Tinc fem! És exquisit!
Una forta abraçada,
Lleó
—Però noooo! —va rugir trist el lleó —. Jo no escriuria mai una carta així! Jo li escriuria que m’agradaria molt veure-la. Estar tombats junts tranquil·lament a la sabana, davall d’un arbre sense fer res, mirant la posta de sol. Escriure aquestes coses no pot resultar tan difícil!
I continuà rugint totes les coses meravelloses que ell escriuria si en sa-bera. Però no en sabia.
—I per què no ho has escrit tu mateix? —va dir algú.
—Qui ho vol saber? —va dir el lleó girant-se sorprés.
—Jo! —va dir la lleona.
I el lleó, amagant els queixals esmolats, va contestar suaument:
—No ho he escrit jo mateix perquè no sé escriure!
La lleona va somriure, va acostar el nas al del lleó i tots dos es van allunyar en la immensitat de la sabana. I diuen que ella li va ensenyar a llegir i a escriure totes les lletres de l’abecedari començant per la A d’amor i la B de besada.
Adaptat d’El lleó que no sabia escriure. Martin Baltscheit. Ed. Lóguez.
1 Per què el lleó demana ajuda als altres animals?
2 Què significa que no saber escriure no li llevava la son?
a) Que no el deixava dormir.
b) Que no el preocupava gens.
3 On té lloc la història?
11 Els animals no poden escriure, però es poden comunicar d’altres maneres. En grups de quatre, busqueu informació sobre com fan alguns animals per a comunicar-se entre si.
12 Assemblea d’idees Penseu que és important saber escriure?
Per què?
4 Línea del temps Quins animals apareixen en
la narració? Escriu el nom en l’ordre en què apareixen.
5 Relaciona cada animal amb el que oferixen a la lleona en nom del lleó
mona Enfilar-se als arbres i menjar plàtans.
hipopòtam Arrossegar-se per baix terra i menjar fem.
escarabat Bussejar i menjar algues.
•Per què creus que oferixen això?
6 Què és el pitjor de la carta de l’es-carabat?
7 La persona que escriu una carta es diu remitent; qui la rep és el destinatari.
•Qui és la destinatària de totes les cartes que escriuen els animals de la lectura?
8 Per què es queixa el lleó després de saber el contingut de cada carta?
•Què hauries fet tu en el seu cas?
9 Com creus que se sentia el lleó? Tria l’opció o les opcions que con-sideres.
content – decebut – incomprés
indiferent – avergonyit – tranquil
10 Què hauria escrit el lleó si sabera es-criure?
Reflexione i relacione amb el meu món
Identifique els elements de la carta
Busca en casa unes quan-tes cartes i identifica el destinatari i el remitent.
31Pas 2
Escric sobre el text
Comprensió lectoraParle sobre
el text
Peces clau
Educació emocionalConsciència emocionalActiu: reconéixer-se i aprendre a acceptar-seL’activitat 9 està pensada per a treballar les emocions a partir del personatge principal de la lectura. L’alumnat haurà d’identificar d’entre les emocions que es proposen les que sentia el lleó en cada moment. D’aquesta manera, reconeixeran emocions po-sitives (galàxia de l’alegria) i negatives (galàxia de la por o de l’ansietat), i les compartiran per a, finalment, descobrir que tots i totes podem patir-les. Per tant, és important que en parlem per a sentir el suport de la resta del grup.
Pla TICRecerca d’en Internet En l’activitat 11 cal fer una recerca d’infor-mació en grup sobre les formes de comuni-car-se dels animals.
Aprenentatge cooperatiuTècnica: assemblea d’ideesEn l’activitat 12, l’alumnat compartirà idees al voltant de la importància de saber es-criure, primer individualment i després per grup, a través d’una pluja d’idees.
El repte
Pas 1Identifique els elements de la carta
Per a la realització del primer pas del rep-te, l’alumnat portarà de casa unes quantes cartes per a identificar-ne el destinatari i el remitent (bé en les dades del sobre, bé en l’interior: en la salutació o en el comiat).
Suggeriments metodològicsPodem completar l’activitat 3 demanant a l’alumnat que diga les fórmu-les de comiat que empren aquests animals.
Solucions1. Lectura i observació de la carta.
2. La mare: Estimada mare / Besades. La directora de l’escola: Senyora directora / Salutacions. L’alcalde de la localitat : Il·lustríssim senyor / Atentament. Un amic: Hola, com va? / Una abraçada.
Relacione amb la lectura3. Mona: Estimada amiga; hipopòtam: Benvolguda amiga; escarabat:
Estimada i benvolguda amiga. En el text de la lectura el lleó no usa cap forma de salutació, perquè no escriu; es posa a rugir totes les coses meravelloses que ell escriuria si en sabera. En la carta que enceta aquesta pàgina li diu «Estimada lleona».
4. Resposta oberta.
18
U·1
14 15
1 Llig la carta que, quan n’ha aprés, ha escrit el lleó a la lleona i fixa’t en l’estructura.
2 Tria una fórmula de salutació i una de comiat per a ta mare, per a la directora de l’escola, per a l’alcalde de la localitat i per a un amic.
La carta
Segons el destinatari de la carta, utilitzarem unes fórmules de salutació o unes altres.
Els textos literaris busquen crear bellesa i provocar-nos emocions mitjançant les paraules. Les obres literàries es classifiquen en tres gèneres: poesia, teatre i narrativa.
3 Quines fórmules de salutació empren la mona, l’hipopòtam, l’escarabat i el lleó per a dirigir-se a la lleona?
4 Les alternatives Com que no sabia escriure, el lleó expressava els
seus sentiments rugint. De quines maneres podries expres-sar-los tu sense usar les paraules?
Relacione amb la lectura
Relacione amb la lectura
Escric una carta
•Redacta una carta per a un company o una com-panya de la classe.
•Pensa bé com comença-ràs, què li vols contar i com te n’acomiadaràs.
•Escriu la carta amb lletra clara i entenedora. Evita ratlles i taques. Vigila l’ortografia.
31 2Pas
Sabana, 25 de setembre de 2019
Estimada lleona,
estic molt content que m’hages ensenyat a llegir i a
escriure. Ara, a més de rugir, ho passe molt bé llegint
històries divertides, de misteri, de llocs fantàstics...
I també puc expressar-me escrivint!
Per a celebrar-ho, vols que anem a contemplar les estreles?
Et contaré algunes coses que he aprés sobre les
constel·lacions.
Una abraçada,
El lleó agraït
Lloc i data en què s’escriu
Cos on s’expliquen
diverses coses
Salutació
Comiat i signatura
1 Llig aquests fragments i digues quin és poesia, quin teatre i quin narrativa.
Els gèneres literaris
La mar no deixa mai de cantar belles cançons de sol i sal, obri bé el cor per a escoltar.
Marc Granell
Un dia, un jaguar passejava per la selva quan, de sobte, va caure en una trampa i va començar a cridar: —Per favor, que algú m’ajude! Per allà passava un bou que, amb l’ajuda de les seues banyes, el va alliberar i…
Popular
(Un LLenyater està fent llenya a la vora del riu i li cau la destral a l’aigua.)
LLenyater: La destral! Ara no podré fer llenya! Oh, Reina de les aigües, ajudeu-me, per favor!
(Ix la reina de les aigües.)Reina (Ensenyant-li una destral d’or.): He sentit la teua crida,
llenyater. És aquesta la teua destral?LLenyater: No, la meua és de ferro i aquesta és d’or.
Popular
Zona d’expressió
Conec la literatura
4 Quin gènere literari és la lectura «El lleó que no sabia escriure»?
2 De quin tipus penses que és cada una d’aquestes obres literà-ries? Relaciona.
La cançó «La lluna, la pruna» Teatre
Els titelles del betlem de Tirisiti Narrativa
El conte «Les set cabretes» Poesia
3 Pregunta en casa quina és l’última obra literària que han llegit i escriu-ne el títol, l’autor o autora i el gènere literari.
Estimada mare
Atentament
Il·lustríssim senyor
Salutacions
Senyora directora
Besades
Hola, com va?
Una abraçada
Salutació:
Comiat:
Les endevinalles també són textos literaris. Aprén aquesta i resol-la.
Quin animal ésque corre sense camesi menja sense dents?
Em comunique Escric El text literariPeces clau
Pla lingüístic Text narratiu La lectura de la unitat ofereix un bon model del que és un text narratiu continu. A més, la lectura de les cartes i l’escriptura posterior d’una carta incidiran en aquest tipus de text.A l’hora d’escriure la carta hauran d’obser-var les recomanacions que trobaran en la fitxa «Per a escriure millor» disponible en el banc de recursos de la unitat en la web www.anayaeducacion.es.
Desenvolupament del pensamentLes alternatives Amb aquesta activitat es pretén que l’alum-nat desenvolupe el seu pensament creatiu proposant maneres alternatives a les pa-raules amb què podria expressar els seus sentiments.
El repte
Pas 2Escric una cartaDesprés de llegir els models de carta que apareixen en la lectura i d’analitzar la que es-criu el lleó a la lleona, on es veuen clarament l’estructura d’aquest tipus de text, cada infant haurà d’escriure una carta a un company o una companya. Podem dirigir l’elecció per tal que no quede ningú exclòs. Cada u refle-xionarà sobre el contingut del missatge que vol transmetre; reforçarem les fórmules de salutació i de comiat apreses. Insistirem que han de tindre cura de la presentació: escriure amb lletra clara i entenedora, evitar ratlles i taques i vigilar l’ortografia.
Suggeriments metodològicsPresentem la intenció dels textos literaris: crear bellesa i jugar amb les paraules, i establim la diferència clàssica entre els gèneres literaris identificant-ne les característiques bàsiques a partir dels fragments proposats: el teatre presenta diàlegs (amb el nom dels personatges) i acotacions; la poesia, els versos; i la narrativa conta uns fets que han ocorregut a uns personatges, en un lloc i en un temps determinats.
Podem establir una conversa sobre si coneixen algun text literari que els agrade o que hagen escoltat o llegit a casa o en cursos anteriors.
Llegiran els textos i contestaran fent una posada en comú en xicotet grup. Més tard contrastarem les respostes amb les dels altres grups en una conversa col·lectiva.
Solucions1. El fragment del text del llenyater és un text teatral; el fragment so-
bre el jaguar és una narració; el del mar és poesia.
2. La cançó «La lluna, la pruna» és poesia. Els titelles del betlem de Tirisiti són teatre. El conte «Les set cabretes» és narrativa.
3. Resposta oberta.
Relacione amb la lectura4. Narrativa.
Zona exprésLa solució de l’endevinalla és el caragol.
19
U·1
14 15
1 Llig la carta que, quan n’ha aprés, ha escrit el lleó a la lleona i fixa’t en l’estructura.
2 Tria una fórmula de salutació i una de comiat per a ta mare, per a la directora de l’escola, per a l’alcalde de la localitat i per a un amic.
La carta
Segons el destinatari de la carta, utilitzarem unes fórmules de salutació o unes altres.
Els textos literaris busquen crear bellesa i provocar-nos emocions mitjançant les paraules. Les obres literàries es classifiquen en tres gèneres: poesia, teatre i narrativa.
3 Quines fórmules de salutació empren la mona, l’hipopòtam, l’escarabat i el lleó per a dirigir-se a la lleona?
4 Les alternatives Com que no sabia escriure, el lleó expressava els
seus sentiments rugint. De quines maneres podries expres-sar-los tu sense usar les paraules?
Relacione amb la lectura
Relacione amb la lectura
Escric una carta
•Redacta una carta per a un company o una com-panya de la classe.
•Pensa bé com comença-ràs, què li vols contar i com te n’acomiadaràs.
•Escriu la carta amb lletra clara i entenedora. Evita ratlles i taques. Vigila l’ortografia.
31 2Pas
Sabana, 25 de setembre de 2019
Estimada lleona,
estic molt content que m’hages ensenyat a llegir i a
escriure. Ara, a més de rugir, ho passe molt bé llegint
històries divertides, de misteri, de llocs fantàstics...
I també puc expressar-me escrivint!
Per a celebrar-ho, vols que anem a contemplar les estreles?
Et contaré algunes coses que he aprés sobre les
constel·lacions.
Una abraçada,
El lleó agraït
Lloc i data en què s’escriu
Cos on s’expliquen
diverses coses
Salutació
Comiat i signatura
1 Llig aquests fragments i digues quin és poesia, quin teatre i quin narrativa.
Els gèneres literaris
La mar no deixa mai de cantar belles cançons de sol i sal, obri bé el cor per a escoltar.
Marc Granell
Un dia, un jaguar passejava per la selva quan, de sobte, va caure en una trampa i va començar a cridar: —Per favor, que algú m’ajude! Per allà passava un bou que, amb l’ajuda de les seues banyes, el va alliberar i…
Popular
(Un LLenyater està fent llenya a la vora del riu i li cau la destral a l’aigua.)
LLenyater: La destral! Ara no podré fer llenya! Oh, Reina de les aigües, ajudeu-me, per favor!
(Ix la reina de les aigües.)Reina (Ensenyant-li una destral d’or.): He sentit la teua crida,
llenyater. És aquesta la teua destral?LLenyater: No, la meua és de ferro i aquesta és d’or.
Popular
Zona d’expressió
Conec la literatura
4 Quin gènere literari és la lectura «El lleó que no sabia escriure»?
2 De quin tipus penses que és cada una d’aquestes obres literà-ries? Relaciona.
La cançó «La lluna, la pruna» Teatre
Els titelles del betlem de Tirisiti Narrativa
El conte «Les set cabretes» Poesia
3 Pregunta en casa quina és l’última obra literària que han llegit i escriu-ne el títol, l’autor o autora i el gènere literari.
Estimada mare
Atentament
Il·lustríssim senyor
Salutacions
Senyora directora
Besades
Hola, com va?
Una abraçada
Salutació:
Comiat:
Les endevinalles també són textos literaris. Aprén aquesta i resol-la.
Quin animal ésque corre sense camesi menja sense dents?
Em comunique Escric El text literari
Suggeriments metodològicsPrimer de tot caldria practicar la separació de síl·labes fent palmes i després fer-ho a la pissarra. Indicarem que per a separar les síl·labes de les paraules hem de fer servir guionets.
El joc és molt important a l’hora d’adquirir un aprenentatge. El de les paraules encadenades a partir de l’última síl·laba és un exemple. Po-den consultar el diccionari si cal.
Solucions1. La lletra «a».
2. Resposta oberta.
3. En té quatre: sar-gan-ta-na.
4. Resposta model: gall, cuc, rata, balena, ratolí, eriçó… .
5. Pollastre; ànec; indiot; gallina; colom; titot.
6. Resposta model: pa, casa, papallona.
7. Zebra, cocodril, escarabat, hipopòtam.
8. Resposta oberta.
9. Resposta model: carta – tapís – piscina – nata – taula – làmina…
Relacione amb la lectura10. Resposta model: El lleó no sabia escriure cartes. La moneia va dir
que tenia plàtans boníssims. L’escarabat viu per baix terra. La gira-fa volia saber què era aquella pudor.
20
U·1
16 17
7 Interpretació compartida Anota el nom dels animals de les imatges se-
parant-ne les síl·labes.
8 Inventa una oració de huit paraules.
9 Ara jugareu a les paraules encadenades. Cada membre de la classe dirà una paraula que comence per l’última síl·laba de la paraula que ha dit el company o la companya anterior.
➤ carta – tapís – piscina – …
Conec la llengua Gramàtica
1 Quina lletra es repetix en la paraula girafa?
2 Quina és la primera lletra del nom de ta mare?
3 Quantes síl·labes té la paraula sargantana?
4 Amb les lletres següents forma quatre noms d’animals. Pots repetir-les.
r a ç o l i t f e
c m s n b u r g
5 Ordena les síl·labes i forma paraules.
LLAS TRE PO NA LLI GA
NEC À LOM CO
LE E FANT TOT TI
6 Escriu en el quadern:
– una paraula de dues lletres;
– una paraula de dues síl·labes;
– una paraula de quatre síl·labes.
Quan les lletres s’ajunten formen síl·labes i paraules.
Una síl·laba és cada colp de veu amb què pronunciem una paraula.
g - i - r - a - f - agi - ra - fa
10 Inventa el final de les oracions següents afegint-hi la quan-titat de paraules indicades en cada cas.
– La lleona llegia un llibre… (1 paraula) ➤ La lleona llegia un llibre divertit.
– El lleó no sabia escriure… (1 paraula)
– La mona va dir que tenia… (2 paraules)
– L’escarabat viu… (3 paraules)
– La girafa volia saber… (4 paraules)
Relacione amb la lectura
Lletra, síl·laba i paraula
Les oracions acaben en punt.
Recorda
Activitats complementàries• Els demanarem que separen el seu nom en lletres i en síl·labes. Els
ajudarem en cas que el nom presente hiats o dígrafs.
• En grups de quatre, fer concursos per a veure qui escriu la paraula amb més lletres o amb més síl·labes.
21
U·1
16 17
7 Interpretació compartida Anota el nom dels animals de les imatges se-
parant-ne les síl·labes.
8 Inventa una oració de huit paraules.
9 Ara jugareu a les paraules encadenades. Cada membre de la classe dirà una paraula que comence per l’última síl·laba de la paraula que ha dit el company o la companya anterior.
➤ carta – tapís – piscina – …
Conec la llengua Gramàtica
1 Quina lletra es repetix en la paraula girafa?
2 Quina és la primera lletra del nom de ta mare?
3 Quantes síl·labes té la paraula sargantana?
4 Amb les lletres següents forma quatre noms d’animals. Pots repetir-les.
r a ç o l i t f e
c m s n b u r g
5 Ordena les síl·labes i forma paraules.
LLAS TRE PO NA LLI GA
NEC À LOM CO
LE E FANT TOT TI
6 Escriu en el quadern:
– una paraula de dues lletres;
– una paraula de dues síl·labes;
– una paraula de quatre síl·labes.
Quan les lletres s’ajunten formen síl·labes i paraules.
Una síl·laba és cada colp de veu amb què pronunciem una paraula.
g - i - r - a - f - agi - ra - fa
10 Inventa el final de les oracions següents afegint-hi la quan-titat de paraules indicades en cada cas.
– La lleona llegia un llibre… (1 paraula) ➤ La lleona llegia un llibre divertit.
– El lleó no sabia escriure… (1 paraula)
– La mona va dir que tenia… (2 paraules)
– L’escarabat viu… (3 paraules)
– La girafa volia saber… (4 paraules)
Relacione amb la lectura
Lletra, síl·laba i paraula
Les oracions acaben en punt.
Recorda
Aprenentatge cooperatiuInterpretació compartida Individualment hauran d’observar les qua-tre imatges i, en acabant, cada component del grup, en el sentit de les agulles del re-llotge, anomenarà un animal. Després, amb la mateixa tècnica resoldran la separació sil·làbica.
Peces clau
Suggeriments metodològicsDemanarem a l’alumnat que diga una paraula i faça palmes a mesura que va pronunciant cada síl·laba; en la síl·laba tònica la palmada serà més forta.
És important que l’alumnat llija prèviament el text del dictat. Una volta realitzat aquest, demanarem que el corregisquen, que es fixen en les errades que han comés i que valoren l’ortografia, la netedat i la cal·li-grafia.
Solucions1. Resposta model: mocador, cavall, dormir, calamar, capa, mosca,
pila, marta, pala, cala, laca, judo, pipa…
Paraules d’una síl·laba: pa, ca, mos, la, do, pi, ta, vall, mar, sa.
2. Resposta model: Pep no sap res. El suc és fresc. Són les tres i quart.
3. Xo-co-la-te.
4. Ma-le-ta, lle-ó, lle-o-na, llà-gri-ma, vo-ler, hi-po-pò-tam, fór-mu-la.
5. Resposta model: tú-ni-ca, plàs-ti-ca; for-que-ta, ca-di-ra; mo-ca-dor, di-bui-xant.
6. Olla – cara – gana – vella – esquí.
7. – Ahir, dinant, mon pare es va menjar dos plats d’arròs al forn.
– La meua gosseta menja un plat de pinso cada dia.
– Aquesta setmana hem visitat el palau del marqués de Dosaigües.
– Pepa ha fet unes marques en la seua carpeta.
22
U·1
18 19
Conec la llengua Ortografia
1 A veure quantes paraules diferents saps escriure amb aquestes síl·labes.
pa ca mos la do pi ta
mo dor vall mir ju mar sa
•Quines paraules has format d’una síl·laba?
2 Escriu una oració que tinga almenys quatre paraules i que totes siguen monosíl·labes.
➤ Pau té mal de cap.
3 Quina síl·laba pronuncies més fort en la paraula xocolate?
4 Copia les paraules següents i encercla’n la síl·laba tònica.
maleta – lleó – lleona – llàgrima – voler – hipopòtam – fórmula
5 Observa on hi ha la síl·laba tònica en cada exemple i escriu en cada cas dues paraules més amb el mateix esquema.
La síl·laba que pronunciem amb més força en una paraula s’anomena síl·laba tònica. La resta són síl·labes àtones.
6 Suprimix la síl·laba tònica de cada paraula i escriu la que en resulta.ovella – caragol – gallina – vedella – esquirol
7 Completa els buits de les oracions següents amb la paraula ade-quada. Fixa’t que tenen la síl·laba tònica en posicions diferents.
menja / menjà
– Ahir, dinant, mon pare es … dos plats d’arròs al forn.
– La meua gosseta … un plat de pinso cada dia.
marqués/marques
– Aquesta setmana hem visitat el palau del … de Dosaigües.
– Pepa ha fet unes … en la seua carpeta.
8 Copia les paraules polisíl·labes d’aquest fragment de la lectura que tenen la síl·laba tònica al final.
El lleó no sabia escriure. Però aquesta qüestió no li llevava la son perquè era el més fort, podia rugir i mostrar les dents. I no necessitava res més.
Relacione amb la lectura
Síl·laba tònica i àtona
àm fo ra
se mà for
es qui rol
Zona creativa
•Llig amb atenció aquest dictat.
Gabriel és un senyor molt amable. Joana és una dona ma-jor que camina amb bastó. Una vesprada, Gabriel anava assegut al tren i va deixar el seu lloc a Joana. Ella, molt contenta, li regalà un somriure.
•Completa la graella amb paraules del dictat.
Paraules monosíl·labes Paraules amb majúscula
•Escriu el dictat en el quadern.
•Corregix el text i fixa’t bé en les errades.
Dictat 3
Les paraules que només tenen una síl·laba
s’anomenen monosíl·labes.
Les paraules que tenen més d’una síl·laba
s’anomenen polisíl·labes.
… …
Continua aquesta tira-llonga del poeta Pere Quart amb quatre ver-sos més. Totes les pa-raules han de ser mo-nosíl·labes.
I tu què vols?Doncs, jo sols vull,—ei, si pot ser—: un poc de pau…
Relacione amb la lectura8. Lleó, però, qüestió, perquè, rugir, mostrar.
Dictat
Paraules monosíl·labes
Paraules amb majúscula
És, un, molt, és, que, amb, al, tren, i, el, seu, lloc, a, molt, li, un.
Gabriel, Joana, Una, Ella.
Zona creativaComençament de la «Tirallonga dels monosíl·labs» de Pere Quart:
I tu què vols?Doncs, jo sols vull,—ei, si pot ser—:Un poc de fami un xic de pa.Un poc de fredi un poc de foc.
Activitats complementàries• Anotarem les paraules següents en la pissarra i els demanarem que
diguen quina és la síl·laba tònica en cada cas.
làmpada mànega Bèlgica música tómbola
telèfon espàrrec elèctric bolígraf mecànic
matalàs caragol xativí pastisser davantal
23
U·1
18 19
Conec la llengua Ortografia
1 A veure quantes paraules diferents saps escriure amb aquestes síl·labes.
pa ca mos la do pi ta
mo dor vall mir ju mar sa
•Quines paraules has format d’una síl·laba?
2 Escriu una oració que tinga almenys quatre paraules i que totes siguen monosíl·labes.
➤ Pau té mal de cap.
3 Quina síl·laba pronuncies més fort en la paraula xocolate?
4 Copia les paraules següents i encercla’n la síl·laba tònica.
maleta – lleó – lleona – llàgrima – voler – hipopòtam – fórmula
5 Observa on hi ha la síl·laba tònica en cada exemple i escriu en cada cas dues paraules més amb el mateix esquema.
La síl·laba que pronunciem amb més força en una paraula s’anomena síl·laba tònica. La resta són síl·labes àtones.
6 Suprimix la síl·laba tònica de cada paraula i escriu la que en resulta.ovella – caragol – gallina – vedella – esquirol
7 Completa els buits de les oracions següents amb la paraula ade-quada. Fixa’t que tenen la síl·laba tònica en posicions diferents.
menja / menjà
– Ahir, dinant, mon pare es … dos plats d’arròs al forn.
– La meua gosseta … un plat de pinso cada dia.
marqués/marques
– Aquesta setmana hem visitat el palau del … de Dosaigües.
– Pepa ha fet unes … en la seua carpeta.
8 Copia les paraules polisíl·labes d’aquest fragment de la lectura que tenen la síl·laba tònica al final.
El lleó no sabia escriure. Però aquesta qüestió no li llevava la son perquè era el més fort, podia rugir i mostrar les dents. I no necessitava res més.
Relacione amb la lectura
Síl·laba tònica i àtona
àm fo ra
se mà for
es qui rol
Zona creativa
•Llig amb atenció aquest dictat.
Gabriel és un senyor molt amable. Joana és una dona ma-jor que camina amb bastó. Una vesprada, Gabriel anava assegut al tren i va deixar el seu lloc a Joana. Ella, molt contenta, li regalà un somriure.
•Completa la graella amb paraules del dictat.
Paraules monosíl·labes Paraules amb majúscula
•Escriu el dictat en el quadern.
•Corregix el text i fixa’t bé en les errades.
Dictat 3
Les paraules que només tenen una síl·laba
s’anomenen monosíl·labes.
Les paraules que tenen més d’una síl·laba
s’anomenen polisíl·labes.
… …
Continua aquesta tira-llonga del poeta Pere Quart amb quatre ver-sos més. Totes les pa-raules han de ser mo-nosíl·labes.
I tu què vols?Doncs, jo sols vull,—ei, si pot ser—: un poc de pau…
Recursos
ÀudioL’activitat de Dictat du associada una locució disponible en el banc de recursos de la unitat de la pàgina web www.anayaeducacion.es per tal que l’alumnat tinga un altre referent lingüístic a més del del professorat i perquè agafe l’hàbit d’escoltar un enregistrament.
Solucions1.
2. Lleó, mona, sabana.
3. Garbí, gregal, llevant, mestral, migjorn, ponent, tramuntana, xaloc.
Relacione amb la lectura
4. Resposta model: A d’amor i la B de besada; C de comprendre, D de desig, E d’estima…
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z
24
21
U · 1
Organitze la ment
20
Conec la llengua Lèxic
1 Completa l’abecedari en el quadern amb majúscules i minúscules.
A E H K N Q T W Y
b c d f g i p r v y
4 La lleona ensenya el lleó a llegir i a escriure començant per la A d’amor i la B de besada. Com creus que continuarà?
Envie la carta
•Aconseguix l’adreça de la persona destinatària i es-criu-la amb el seu nom i cognoms a la part de davant d’un sobre. A la part de darrere, escriu el teu nom i la teua adreça.
•Posa un segell al sobre i fica la carta en una bústia de correus. Ja veuràs quina il·lusió quan rebes la carta que t’han enviat!
21 3Pas
Relacione amb la lectura
1 Repassa els continguts que hem treballat en aquesta unitat.
1 Fes un dibuix que represente cada una d’aquestes paraules.
Estructura
Poesia Teatre Narrativa
Abecedari Colp de veu
Diccionari
Persones
La carta
Gèneres literaris
Lletra Síl·laba Paraula
Monosíl·labes
Remitent Destinatari• Lloc i data• Salutació• Cos• Comiat i signatura
carta
segell
bústia
Col·leccione paraules
L’abecedari
L’abecedari o alfabet és el conjunt ordenat de les lletres d’una llengua. L’alfabet valencià té 26 lletres: 5 vocals i 21 consonants.
En el diccionari les paraules apareixen ordenades alfabèti-cament.
Repte aconseguit!
Síl·laba tònica Síl·labes àtones
Polisíl·labes
anayaeducacion.esDisposes d’una versió imprimible d’aquesta pàgina en l’apartat «Or-ganitze la ment» del banc de recursos.
anayaeducacion.esNo oblides consultar els apartats «Per a estu-diar» i «Aprén jugant» en el banc de recursos.
Josep Mas
C/ del Lledoner, 2
46980-Paterna
3 Ordena alfabèticament els noms dels vents de la Mediterrània.
Xaloc, llevant, mestral, ponent, garbí, gregal, migjorn, tramun-tana.
2 Reflexiona i pensa en quin ordre trobaràs aquestes paraules en el diccionari.
sabana lleó mona
El repte
Pas 3Envie la carta
Una volta acabada de redactar la carta s’ha de fer una última repassada per a comprovar que s’entén la lletra, que s’ha dit tot el que es pretenia, i que es respecta l’estructura pròpia d’aquest tipus de text. L’alumnat demanarà al company o companya de classe a qui va diri-gida la carta la seua adreça i dades personals per a posar-les en la part davantera del sobre, i escriurà les seues dades a la part posterior. Han de posar el segell i ficar la carta a la bústia de correus. Aquesta activitat es pot fer a l’aula i portar les cartes a una bústia en grup-classe, o bé fer-la de forma individual amb la família.
SolucionsCol·leccione paraules
Vigilarem que el dibuix de cada estudiant reflectix el significat de les paraules proposades.
25
21
U · 1
Organitze la ment
20
Conec la llengua Lèxic
1 Completa l’abecedari en el quadern amb majúscules i minúscules.
A E H K N Q T W Y
b c d f g i p r v y
4 La lleona ensenya el lleó a llegir i a escriure començant per la A d’amor i la B de besada. Com creus que continuarà?
Envie la carta
•Aconseguix l’adreça de la persona destinatària i es-criu-la amb el seu nom i cognoms a la part de davant d’un sobre. A la part de darrere, escriu el teu nom i la teua adreça.
•Posa un segell al sobre i fica la carta en una bústia de correus. Ja veuràs quina il·lusió quan rebes la carta que t’han enviat!
21 3Pas
Relacione amb la lectura
1 Repassa els continguts que hem treballat en aquesta unitat.
1 Fes un dibuix que represente cada una d’aquestes paraules.
Estructura
Poesia Teatre Narrativa
Abecedari Colp de veu
Diccionari
Persones
La carta
Gèneres literaris
Lletra Síl·laba Paraula
Monosíl·labes
Remitent Destinatari• Lloc i data• Salutació• Cos• Comiat i signatura
carta
segell
bústia
Col·leccione paraules
L’abecedari
L’abecedari o alfabet és el conjunt ordenat de les lletres d’una llengua. L’alfabet valencià té 26 lletres: 5 vocals i 21 consonants.
En el diccionari les paraules apareixen ordenades alfabèti-cament.
Repte aconseguit!
Síl·laba tònica Síl·labes àtones
Polisíl·labes
anayaeducacion.esDisposes d’una versió imprimible d’aquesta pàgina en l’apartat «Or-ganitze la ment» del banc de recursos.
anayaeducacion.esNo oblides consultar els apartats «Per a estu-diar» i «Aprén jugant» en el banc de recursos.
Josep Mas
C/ del Lledoner, 2
46980-Paterna
3 Ordena alfabèticament els noms dels vents de la Mediterrània.
Xaloc, llevant, mestral, ponent, garbí, gregal, migjorn, tramun-tana.
2 Reflexiona i pensa en quin ordre trobaràs aquestes paraules en el diccionari.
sabana lleó mona
Desenvolupament del pensamentTècnica: mapa conceptual jeràrquic L’alumnat llegirà i comentarà els mapes conceptuals dels continguts de la unitat.
En el banc de recursos de la unitat hi ha versió imprimible d’aquesta pàgina.
TICTambé s’hi poden consultar es apartats «Per a estudiar» i «Aprén jugant» on hi ha més activitats o d’altres recursos interactius amb els quals podran practicar els contin-guts que han vist en la unitat.
Peces clau
Què he aprés1. Resposta oberta.
2. Resposta oberta.
3. Resposta model: música / matemàtica / espàtula; rellotge / carpeta / portera; galliner / cocodril / menjador.
4. Animal – zoològic – girafa – granja – orangutan – fantàstica.
5. Aquesta setmana hem visitat una fàbrica de mantes a Bocairent. El primer telèfon mòbil es fabricà l’any 1973. Aquella empresa fabrica instruments musicals
6. Residu – cloenda – bandera – cercavila – finestra – ase – orquestra – tapa – frase – camiseta – menjaves – entra – intens – salari – llibre – cançó .
Si endevines aquesta frase ja entens la lliçó.
7. A, B, C, D, E, FG, H, I, J, K, LM, N, O, P, Q, R, ST, U, V, W, X, Y, Z
8. A=1, B=2, C=3, D=4, E=5, F=6, G=7, H=8, I=9, J=10, K=11, L=12, M=13, N=14, O=15, P=16, Q=17, R=18, S=19, T=20, U=21, V=22, W=23, X=24, Y=25, Z=26
12 1 3 1 19 1 5 19 13 15 12 20 7 18 1 14
L A C A S A É S M O L T G R A N
26
23
anayaeducacion.es Descobrix i compartix en família.
Com ho he aprés
22
Què he aprés
Completa
EN EL QUADERN
o en la versió imprimib
le
anayaeducacion.es Per a fer el teu dossier pots guardar activitats, curiosi-tats, imatges, anècdotes o opinions relacionades amb l’estudi de cada unitat. Tro-baràs orientacions sobre com ho l’has de fer i la ver-sió imprimible d’aquesta pàgina en l’apartat «Dossi-er d’aprenentatge» en el banc de recursos.
Gramàtica
1 Completa la graella en el quadern amb els noms dels xiquets i les xiquetes de classe.
2 Inventa una oració de més de 10 paraules.
Ortografia
3 Escriu tres paraules que tinguen la síl·laba tònica en la posició acolorida.
4 Copia aquestes paraules i subratlla la síl·laba tònica de cada una.
animal zoològic girafa
granja orangutan fantàstica
5 Completa els buits de les oracions següents amb la paraula adequada. Fixa’t que tenen la síl·laba tònica en posició diferent.
– Aquesta setmana hem visitat una … de mantes a Bocairent.
– El primer telèfon mòbil es … l’any 1973.
– Aquella empresa … instruments musicals.
6 Copia la síl·laba tònica de cada paraula i desxrifa el missatge secret.
residu – cloenda – bandera – cercavila finestra – ase – orquestra – tapa
frase – camiseta – menjaves – entra intens – salari – llibre – cançó
Lèxic
7 Escriu les lletres de l’abecedari que falten.
A … … … … …
G … … … … …
M … … … … … …
T … … … … … …
8 Numera les lletres de l’abecedari.
A = 1, B = 2…
• Substituïx els nombres següents per la lletra corresponent de l’abecedari i des-cobrix l’oració amagada.
12 1 3 1 19 1 5 19
13 15 12 20 7 18 1 14
1 Selecciona exemples que demostren el que has treballat en la unitat, el que més t’ha agradat i el que t’ha resultat més difícil, i anota-ho en una graella com aquesta.
2 Pinta de verd el que fas molt bé; de groc, el que fas bé i de roig, el que has de millorar.
Parle en públic a poc a poc i correctament.
Llig i comprenc la lectura.
Diferencie els gèneres literaris.
Distingisc lletres, síl·labes i paraules.
Identifique la síl·laba tònica d’una paraula.
Em sé l’abecedari.
3 Marca com t’has sentit.
4 Explica per a què creus que t’ha servit cada un d’aquests as-pectes treballats en la unitat.
– La presentació dels companys i les companyes.
– Llegir la història «El lleó que no sabia escriure».
– Saber com s’escriu una carta.
– Distingir els gèneres literaris.
– Conéixer l’ordre alfabètic.
Dictat 4
Llig atentament el text i escriu-lo al dictat.
Quan comences a anar amb bicicleta has de dur rodetes. Quan sigues major podràs anar amb bicicleta de carretera o de mun-tanya. Sempre, però, has de dur casc i has d’anar amb compte amb els cotxes.
DOSSIER D’APRENENTATGE 1
Quan t’has presentat a la classe.
Escoltant la presentació dels altres.
Treballant en grup.
Llegint la història del lleó.
Fent les tasques proposades.
He seleccionat Perquè
La meua presentació M’ha resultat difícil perquè m’ha costat molt…
fabricà / fabrica / fàbrica
…
…
…
…
…
…
…
…
…
Completa
EN EL QUADERN
o en la versió imprimib
le
Monosíl·labes Polisíl·labes
Una síl·laba Dues síl·labes Més de dues síl·labes
Pau To-màs Mar-ti-na
… … …
Avaluació En el banc de recursos i en el material del professorat trobareu propostes d’avaluació per tal que l’alumnat reflexione sobre els as-pectes treballats en cada apartat.
Aprenentatge cooperatiuTècnica: ComprovemA l’hora de realitzar les activitats d’aquest apartat, és recomanable aplicar aquesta clau. Convé que els estudiants pensen in-dividualment les respostes abans de po-sar-les en comú amb la resta de l’equip. És aconsellable formar grups de 2 o 3 perso-nes.
Peces clau Per a ampliar, aprofundir…
Recursos
ÀudioEn el banc de recursos de la web www.anayaeducacion.es trobareu l’àudio del dictat.
Com ho he aprésEn aquesta secció es pretén que l’alumnat siga capaç de fer una re-flexió personal sobre el procés d’aprenentatge de la unitat. Per a això, l’alumna o l’alumne valorarà:
1. L’adquisició dels continguts que ha aprés al llarg de la unitat.
2. Com s’ha sentit en la realització de les activitats durant el procés d’ensenyament-aprenentatge.
3. L’aplicació dels continguts treballats en la vida quotidiana.
Solucions1. Resposta oberta.
2. Resposta oberta.
3. Resposta oberta.
4. Resposta oberta.
27
23
anayaeducacion.es Descobrix i compartix en família.
Com ho he aprés
22
Què he aprés
Completa
EN EL QUADERN
o en la versió imprimib
le
anayaeducacion.es Per a fer el teu dossier pots guardar activitats, curiosi-tats, imatges, anècdotes o opinions relacionades amb l’estudi de cada unitat. Tro-baràs orientacions sobre com ho l’has de fer i la ver-sió imprimible d’aquesta pàgina en l’apartat «Dossi-er d’aprenentatge» en el banc de recursos.
Gramàtica
1 Completa la graella en el quadern amb els noms dels xiquets i les xiquetes de classe.
2 Inventa una oració de més de 10 paraules.
Ortografia
3 Escriu tres paraules que tinguen la síl·laba tònica en la posició acolorida.
4 Copia aquestes paraules i subratlla la síl·laba tònica de cada una.
animal zoològic girafa
granja orangutan fantàstica
5 Completa els buits de les oracions següents amb la paraula adequada. Fixa’t que tenen la síl·laba tònica en posició diferent.
– Aquesta setmana hem visitat una … de mantes a Bocairent.
– El primer telèfon mòbil es … l’any 1973.
– Aquella empresa … instruments musicals.
6 Copia la síl·laba tònica de cada paraula i desxrifa el missatge secret.
residu – cloenda – bandera – cercavila finestra – ase – orquestra – tapa
frase – camiseta – menjaves – entra intens – salari – llibre – cançó
Lèxic
7 Escriu les lletres de l’abecedari que falten.
A … … … … …
G … … … … …
M … … … … … …
T … … … … … …
8 Numera les lletres de l’abecedari.
A = 1, B = 2…
• Substituïx els nombres següents per la lletra corresponent de l’abecedari i des-cobrix l’oració amagada.
12 1 3 1 19 1 5 19
13 15 12 20 7 18 1 14
1 Selecciona exemples que demostren el que has treballat en la unitat, el que més t’ha agradat i el que t’ha resultat més difícil, i anota-ho en una graella com aquesta.
2 Pinta de verd el que fas molt bé; de groc, el que fas bé i de roig, el que has de millorar.
Parle en públic a poc a poc i correctament.
Llig i comprenc la lectura.
Diferencie els gèneres literaris.
Distingisc lletres, síl·labes i paraules.
Identifique la síl·laba tònica d’una paraula.
Em sé l’abecedari.
3 Marca com t’has sentit.
4 Explica per a què creus que t’ha servit cada un d’aquests as-pectes treballats en la unitat.
– La presentació dels companys i les companyes.
– Llegir la història «El lleó que no sabia escriure».
– Saber com s’escriu una carta.
– Distingir els gèneres literaris.
– Conéixer l’ordre alfabètic.
Dictat 4
Llig atentament el text i escriu-lo al dictat.
Quan comences a anar amb bicicleta has de dur rodetes. Quan sigues major podràs anar amb bicicleta de carretera o de mun-tanya. Sempre, però, has de dur casc i has d’anar amb compte amb els cotxes.
DOSSIER D’APRENENTATGE 1
Quan t’has presentat a la classe.
Escoltant la presentació dels altres.
Treballant en grup.
Llegint la història del lleó.
Fent les tasques proposades.
He seleccionat Perquè
La meua presentació M’ha resultat difícil perquè m’ha costat molt…
fabricà / fabrica / fàbrica
…
…
…
…
…
…
…
…
…
Completa
EN EL QUADERN
o en la versió imprimib
le
Monosíl·labes Polisíl·labes
Una síl·laba Dues síl·labes Més de dues síl·labes
Pau To-màs Mar-ti-na
… … …
Peces clau
Pla TIC / AvaluacióEn el banc de recursos de la web www.anayaeducacion.es hi ha disponible la ver-sió imprimible del Dossier d’aprenentatge on es poden guardar activitats, imatges, anècdotes o opinions relacionades amb l’estudi de la unitat.
Pla TIC L’apartat Descobrix i compartix en família oferix un codi QR que durà a la reproducció d’un vídeo amb què l’alumnat pot presen-tar a la família l’ús funcional dels continguts treballats en la unitat per a reforçar-los.
