- 1. Historia de Catalunya Roger Llort Moy
2. Index Perode Iber Perode Roma Perode Visigot Perode
MulmaCatalunya, Corona d'Arago i les seves conquestes. L'ultim
Compte de Barcelona, la guerra civil catalan i altres monarquies.
La segona repblica i el Franquisme 3. Perode Iber Elperode iber de
Catalunyas'encavalca per una banda amb la prehistria i l'altra amb
el perode rom. La cultura ibrica s'identifica a Catalunya a partir
del segle VI aC quan les poblacions neoltiques de la zona reben la
influncia dels pobles indoeuropeus o tamb dits celtes i fan un
canvi cap a la civilitzaci. En la seva cultura es pot veure una
gran influncia tant de la cultura grega, establerta a Roses i
Empries com de la fencia-cartaginesa que dominava el sud-est de la
pennsula. El sistema d'escriptura que van desenvolupar,
l'escriptura ibrica, s descendent directa de la fencia. Es
considera que el seu perode de mxima esplendor va ser cap al segle
II aC que va ser quan van estar ms influenciats pels grecs.
Catalunya va estar habitada per diferents tribus com elsairenosis,
andosins, sordons ... Es considera que aquest perode va acabar amb
el procs de romanitzaci, que va culminar cap a l'any 50. 4. Perode
Rom Aquest perode comena el segle III aC i va acabar amb la invasi
dels visigots el 415 DC. El territori a l'arribada dels romans
estava composat per un conjunt de tribus iberes i colnies
hellniques, i no ser fins 2 segles desprs que es formaria el
queentenem com Principat de Catalunya. En el 197 aC se crea la
anomenada Hispania Citerior on s'inclou Catalunyava ser una de les
dues provncies en qu es va dividir la pennsula Ibrica desprs de la
conquesta romana. El 209 aC el romans preneren Cartago nova quedant
la peninsula iberica dividida en tres provincies, Tarraco,
Lusitania i Baetica 5. Perode Visgot V an entrar a la Pennsula el
415, per els seus costums ja estaven fortament romanitzats i per
tant van respectar les tradicions locals excepte la religi, doncs
van imposar l'arrianisme. Laprovncia de Galcia va quedar pels
sueus, que van establir el Regne dels sueus, per la resta, tret
d'una part de la Tarraconense van restar com a provncies del Imperi
fins a la seva abolici el 476. Al 710 el regne de Toledo controlat
pels visigots va demanar ajuda als musulmans. 6. Perode Musulma El
710 els musulmans comencen la seva conquesta entrant a la pennsula
a traves del Estret de Gibraltar, i van acabar la conquesta quan
arribaren al perineus catalans el 720, llavors Musa se convert en
el primer val de l'ndalus. Des de el 800 el carolns havien anat
expandint el seu territori pel nord de Catalunya fins arribar al
Ebre on no pugeren avanar ms.Es van quedar fins al 1000 DC que hi
va haver una gran revolta a tota la pennsula i van anant expulsant
els musulmans,. 7. Catalunya, Corona d'Arago i les seves
conquestes. Al 1000 comena el feudalisme iles relacions dels comtes
catalans durant els segles XI i XII s'hi van desenvolupar a partir
d'una activa poltica de compres i estratgies matrimonials, que van
donar lloc a un complex teixit de petites sobiranies feudals,
entrellaades per aliances mtues, on el vassallatge i les
vinculacions familiars, resultat dels matrimonis pactats entre
governants, eren la garantia ms ptima. L'enlla de Ramon Bernger II
cap d'Estopes amb la princesa normanda Mafalda de
Pulla-Calbria(1078). Aquest matrimoni marcava per a la Casa de
Barcelona els inicis d'una poltica italiana que va tenir una
continutat fidel en el futur: Pere II el Gran, descendent lluny del
Cap d'Estopes, es va casar al segle XIII amb Constana de
Hohenstaufen, descendent de la dinastia normanda de Siclia, i d'aqu
vingu la incorporaci de Siclia a la Corona d'Arag. L'xit de la
croada a les Balears va ser curt, ja que, obligats pels
almorvitsque amenaaven la frontera catalana, els guerrers catalans
van abandonar aviat l'arxiplag.el comte de Barcelona, vidu per
segona vegada, es cas amb Dola de Provena (1112). 8. Per aquest
matrimoni, tots els dominis de la Casa de Provena es van incorporar
a la Casa de Barcelona, que aconsegu la submissi per vassallatge
dels principals llinatges provenals, posici hegemnica que va
permetre a Ramon Berenguer III recuperar la superior autoritat
feudal sobre els Trencavell, senyors de Carcassona. . En el govern
del comte Ramon Berenguer IV assenyal un moment de gran esplendor
en el procs de conversi de Catalunya en una sola unitat poltica
sota la sobirania de la Casa de Barcelona, quan aquest se casa amb
Peronella d'Arago i es forma la Corona d'Arago, els comtes de
Barcelona no van aprofitar mai l'avinentesa de qu havien assolit el
ttol de rei per proclamar regne Catalunya sin que s'hi van referir
sempre com a comtat. 9. L'ultim Compte de Barcelona, la guerra
civil catalan i altres monarquies. El 31de maigMart l'Hum mor sense
deixar cap successor i el tres pasos aportaren tres consellers i
entres aquells treshavien de decidir qui seria el successor i van
elegir ladinastia Trastmara, que va desequilibrar la poltica
catalana i va acabar en una guerra civil1462-1472. Mes tard entra
la dinastia dels Habsburg que seria una monarquia centralista i que
acabaria amb la guerra dels segadors, on els Borbons de Castella
tamb si veurien implicats. Desprs de la guerra els Austries
agafaren una postura ms oberta cosa que va fer que els catalans s'
inclinen cap a l'arxiduc Carles d'Austria. Al 1701-1715 sorgeix la
guerra de successi espanyola que afecta a tota Europa ja que
fonamentalment va ser la lluita entre borbons i autsries. A Espanya
van acabar guanyant els borbons. 10. La segona repblica i el
Franquisme Al 1931 Frances Maci funda la segona republic catalana
en que ell mateix era el president, i teniaa ms a ms un conjunt de
ministres i consellers al 1936 esclata la guerra civil espanyola
que tamb afecta a Catalunya, se desf la generalitat i es trasllada
el govern a Frana, al 1939 la guerra acaba amb el Franquisme
dictatorial com a guanyador. Al 1975 Francisco Franco Vaomonte
mort, se comena a desenvolupar un govern democrtic, que fins anys
desprs no perdr les restriccions que imposaven el seguidors del
franquisme, i al 1977 torna a sorgir la generalitat. 11. Webgrafia
http://es.wikipedia.org/wiki/Historia_de_Catalu%C3%B1a#Catalu.C3.B1a_durante_la_Guerra_Civil
http://www.gencat.cat/catalunya/cat/historia.htm
http://www.vegueries.com/historia/indexESP.htm
