Presentació Divina Comèdia DANTE

8/17/2019 Presentació Divina Comèdia DANTE

1/35

LA DIVINA COMÈDIA

El món medieval en un llibre


2/35

1. EL TÍTOL

Dante s’hi referia com a “Comedia” Pel sentit s’oposa a la tragèdia:

a) s ”comèdia” all! "ue comen#a

asprament$ per! acaba feli#mentb) Estil%sticament$ t& un to m&s directe i

fle'ible$ dirigit a tota classe de p(blic$ i la

finalitat &s didctica


3/35

“Divina” &s l’ad*ectiu "ue +ocaccio li ad*udic:

a) Pel tema de l’obra$ "ue &s sobrenaturali$ per tant$ “div%”

b) Per l’e'cepcional "ualitat literria


4/35

2. ELS TEMES

El viatge simb!lic d’ultratomba "ue realit,a Dante permostrar el dest% de les nimes despr&s de la mort i atrav&s del "ual ad"uirir noves e'periències i trobarla seua pr!pia identitat

-’e'posició a la pr!pia identitat$ als seus rancors$frustracions i esperances -’amor i la dona$ representada en la figura de

+eatriu. /mb els atributs de bellesa dels poetes deldolce stil nuovo$ dei'a de ser un simple est%mul perevolucionar al paper de salvadora i de guia per alpoeta cap al descobriment de la veritat de D&u

El refle' de la vida "uotidiana i dels sentiments del’home


5/35

-a cr%tica:

a) /l present: a les altes institucions de l’0mperi1emperadors atents nom&s als propis interessoslocals) i a l’Esgl&sia corrupta 1simonia$ lluita decristians contra cristians per motius econ!mics)

b) / la guerra$ per"uè no respecta les regles del’honor$ per"uè els cavallers substituei'en el valorper la pura violència$ per"uè la vict!ria d’un suposal’odi i l’anihilament del contrari$ per"uè simbolit,en ladegradació de la nova vida de les ciutats


6/35

El poeta com a revelador del futur: el viatge deDante es presenta com a missió de D&u$ ambcarcter providencial i no animat nom&s pel simpledesig hum de con&i'er

-a Divina comèdia com a al2legoria de la culturacristiana medieval:

a) 3eocentrisme: D&u &s el centre de l’univers i la vidaterrenal &s un simple trmit per arribar a la vidaeterna

b) 4onts literries: món clssic 15irgili$ Ciceró$ 6vidi)$7agrades Escriptures i literatura religiosa medieval1literatura e'emplarit,ant de les “visions” i delsviatges a l’infern)


7/35

3. SABER ENCICLOPÈDIC I SÍNTESIDE LA CULTURA MEDIEVAL

-a Divina Comèdia &s una vertaderaenciclopèdia de la cultura medieval pel "ue faa:

El conei'ement cristi de la vida despr&s de lamort: les del%cies del cel o els terrors del’infern

-a m%stica: despr&s de viure en pecat$ el cam%a trav&s de l’infern i del purgatori nete*a Dante1l’home) de tota imperfecció i el purificaper"uè puga accedir a la salvació del parad%sa trav&s de la virtut


8/35

El conei'ement literari: els clssics$ la +%blia ila literatura religiosa medieval

-a mitologia clssica com a font d’inspiració1paisatges com el riu /"ueront$ "ue aparei' al’Odissea$ o la llacuna Est%gia) o per a lautilit,ació de personatges literaris 18inos$Cerber$ Electra$ 9elena$ Paris) com acaracter%sti"ues prehuman%sti"ues

E'posició de la moral$ de les costums i de lapol%tica florentina del segle ;05

-a filosofia aristotèlica i escolstica


9/35

4. EL SIMBOLISME EN LA DIVINA COMÈDIA

3ota l’obra ha d’interpretar i el ?@ = són les persones de la 7ant%ssima 3rinitat 1Pare$ 4ill i

Esperit 7ant)$ =$ són els personatges principals$ = sónles parts de l’obra 1l’0nfern$ amb > cerclesA el Purgatori$amb > esglaonsA el Parad%s$ amb > cels)$ = són elsversos de cada estrofa 1terza rima)$ = són les rimes decada estrofa


10/35

> 1='=) simbolit,a +eatriu i la perfecció$ el miracle.+eatriu aparei' al cant =@ del Purgatori 1='?@)$precedit de B= cants 1B=>) i seguit de =B cants1=B>)

?@ &s el nombre perfecte$ *a "ue a partir d’ell es

formen els altres 1?@@ cants ?======) -’al2legoria permet a Dante convertir all! abstracte$

moral i espiritual 1les forces "ue regei'en l’univers) enuna entitat sensible i palpable: 5irgili llum i sol la raó$ la ciència i la saviesa 1i

per ai'! el guia en el seu viatge de purgació) +eatriu fe$ beatitud$ grcia divina$ guia de Dantepel Parad%s$ com abans en vida havia estat unainspiració positiva i un est%mul per fer el b&


11/35

-a simbologia dels contrasts: -’ombra i la llum:

6mbra tenebres "ue dominen l’infern llet*or f%sica imoral

Colors purgatori esperan#a -lum parad%s l’espiritualitat$ la puresa i D&u

-a paraula i els silencis: / l’infern: no hi ha paraula$ nom&s crits i gemecs /l purgatoriA descobriment de la veu i de la paraula /l parad%s: l’escriptura 1"ue &s l’e'periència suprema

del llenguatge) prov& de la llum$ per ai'! els seushabitants no necessiten cap instrument decomunicació


12/35

5. EL SINCRETISME EN LA DIVINACOMÈDIA

7incretisme entre la tradició cultural cristianai l’herència clssica. E'emples: Els personatges fabulosos antics conviuen

amb personatges b%blics i personatgescontemporanis a l’0nfern i al Purgatori

-a classificació dels pecats &s aristotèlica1d’incontinència$ de bestialitat o de mal%cia)$

fet "ue permet a +rutus$ assass% de Crist$compartir cercle a l’infern amb udas$ assass%de Crist


13/35

-a concepció aristotèlica de l’amor 1com a fontde vida i motor de l’univers) s’identifica amb lacristiana: si D&u &s amor$ aleshores D&u &s el

motor de l’univers. Els ngels són el lligam entre el cel


14/35

6. EL DIDACTISME EN LADIVINA COMÈDIA

Com totes les obres medievals$ la Divina Comèdia &suna obra didctica plena d’ensenFaments morals ipol%tics: Dante hi critica la simonia papal$ la dei'adesa dels

emperadors$ la divisió entre els ciutadans 1"ue prov&de l’afebliment de la vertadera fe)

Considera "ue el pecat impedei' "ue l’home accediscaa la salut de l’nima$ per ai'! descriu molt realistament

els patiments de l’infern i es mostre insensible amb els"ue hi habitenA per! es mostra compassiu amb elscondemnats al purgatori


15/35


16/35

3ercer cercle: cant 50$ on habiten els golafres 1Cerber) Guart cercle: cant 500$ casa dels avars i dels pr!digs

1Plutó) Cin"u& cercle: cants 500 i 5000$ poblat per iracunds

14elip /rgenti$ les 4(ries$ 8edusa) 10nici del +ai' 0nfern: pecadors per mal%cia) 7is& cercle:

on viuen els heretges 1emperador 4rederic 00$ papa /nastasi 00)

7et& cercle: habitat per violents contra el proHsme$contra ells matei'os i contra D&u$ la natura i l’art18inotaure$ Itila$ 6pi,,o 00 d’Este)


17/35

5uit& cercle: habitat per fraudulents 1asó$papa +onifaci 5000$ +ertran de +orn$ Jlisses$8ahoma$ /dam)

Kov& cercle: on penen els traHdors 1Ca%n$7assolo 8ascheroni$ Jgollino dellaLherardesca$ udes 0scariot)


18/35

El Purgatori: a) /vantpurgatori: e'comunicats "ue es van penedir

abans de morir$ ganduls$ morts violentament "ue espenediren abans de morir$ pr%nceps "ue descuidaren

els seus deures 14elip 000 de 4ran#a$ Pere el Lrand’/ragó)

b) Purgatori: en M esglaons 1orgullosos$ enve*osos$irats$ ganduls$ avars$ golofres i lu'uriosos)

c) El Parad%s terrenal 1el Parns)$ on troba +eatriu


19/35


20/35

8. TRETS ESTÈTICS I CLAUSPOÈTIQUES (L’ESTIL

(P!"#$ %&')%* % )+,!*&%-) "’%/$#0 %'%*% %& S%#* #+-)-!'")- ) 0+#0) "# % -$$*% ")#%

Classificació de l’obra: l%rica$ amb elements narratius$descriptius i dramtics

Caracter%sti"ues estil%sti"ues: a) Dinmica i gil 1verbs de moviment$ ad*ectius$

descripció plstica del viatge$ tercets encadenats /+/+C+ CDC)

b) Karrador intern protagonista 1?a persona) "ueidentifica el Dante personatge amb el Dante autor i "ue

relata els fets en passat 1sap "uè ocorrer en cadamoment de la narració). / la vegada &s s%mbol delcristi "ue busca la salvació i representa la humanitatsencera


21/35


22/35

f) /bundant (s dels s%mbols i de les al2legories$necessaris per difondre els ensenFaments espirituals aun p(blic poc acostumat al llenguatge figurat. / m&s$des'ifrar


23/35

. PERSONATES

A) PERSONATGES PRINCIPALS

D/K3E: /J36O 0 PEO76K/3LE 3ot i "ue la identificació autor i personatge no era una tècnica

desconeguda a l’època$ la gran aportació de Dante &s la utilit,ació dela ?a persona$ d’e'tremada eficcia dramtica i narrativa.

Com a personatge$ es presenta al principi del poema com un homeperdut i pecador$ desconei'edor del seu dest% etern. s l’(nicpersonatge viu$ "ue tracta de despertar en les nimes amb "uè estroba el desig d’e'pressar


24/35

50OL0-0 -la# d’unió entre el món pag antic i l’actual i el "ue

est per venir. / diferència d’altres autors clssics$ vaser un poeta respectat i reconegut pels cristiansgrcies a la seua poesia i Dante li demostra unaespecial admiració.

Luia de Dante en el seu cam% cap a la purificació atrav&s de l’infern i del purgatori.

s e'emple de bona moral i raó recta$ i tamb&d’amor a la ptria i a la veritat intel2lectual$ per ai'!&s un model per als cristians del segle ;05.


25/35

+E/3O0J / diferència de les heroHnes de les narracions

contempornies$ +eatriu s’allunFa de l’ideal

eteri de la donna angelicata i$ tot i "uecontinua sent el s%mbol de la perfeccióespiritual$ dei'a de ser un simple est%mul peral poeta per adoptar un paper totalment actiu:

demana a*uda a 5irgili per"uè salve Dante$provoca en el poeta el crei'ement de lesseues facultats humanes i el guia en l’ascenscap a D&u.


26/35

B) DIMONIS I PERSONATGES TERRORÍFICS:

C/O6K3 1cant 000) Dimoni bar"uer "ue transporta les nimes dels condemnats. Els

"ue pugen amb ell ploren i el maleei'en$ *a "ue s’encaminen ala condemna eterna. Dante el descriu anci$ cobert de canes iamb els ulls encesos en flama.

80K67 1cant 5) -legendari rei de Creta$ va governar amb *ust%cia i va atorgar

lleis als seus s(bdits$ per! tamb& se li atribuHen multitud

d’aventures amoroses i per ai'! &s triat *utge en el cercle delslu'uriosos. Com "ue desconfia de Dant per"uè &s un viu "uebai'a a l’infern$ tracta de crear desconfian#a en 5irgili. Ko hoaconseguei'.


27/35

CEO+EO 1cant 50) 3& l’aspecte d’un gos enorme$ amb tres caps i cua de serp$ ulls

ro*os$ pan'a negra i mans amb ungles amb les "uals arrapa elscondemnats. Crida tant "ue els fa embogir. 7imbolit,a la gola itamb& la disc!rdia$ i per ai'! Dante el situa en a"uest cant 1"ue

tracta sobre les disc!rdies a la 4lorència contempornia). P-J3Q 1cant 500) D&u pag de les ri"ueses$ per ai'! governa a"uest cercle. Els

seus s(bdits són nombrosos$ lleugers i miserables. Guan alg(mor$ bai'a al seu regne i ai'% augmenta la seua ri"uesa. s

despietat$ infle'ible i terrible pel "ue fa als cstigs. 4-RL0E7 1cant 5000) Oepresenta el foc i la ira violenta.


28/35

C) CONDEMNATS 0KD6-EK37 1cant 000) Lrisos i desdibui'ats$ són els indiferents tant al b&

com al mal$ rebut*ats pel cel i per l’infern$ no prenen

partit i nom&s miren per ells matei'os. El Dantepersonatge i 5irgili els menFspreen i els condemnen aser picats per borinots$ vespes i cucs.

-J;JO06767 1cant 5) En a"uest cant es narra amb gran perfecció la hist!ria

de 4rancesca i Paolo$ dos cunFats "ue pagaren ambla mort el seu amor de veritat. Dante i el lector esveuen commoguts per la puresa d’a"uest amor en uncant en "uè tamb& es narren els amors de 3ristanF i0solda.


29/35

L6-/4OE7 1cant 50) 4lagel2lats per una plu*a putrefacta i vigilats per Cerber$ ac% són

castigats per analogia: si en vida es comportaren com aanimals$ ara hauran d’anar arrossegant


30/35

0O/CJKD7 0 8E-/KL06767 1cant 500) Els iracunds es peguen violentament els uns als altres amb tot

el cos$ com van fer en vida. Els condemnats per melangia1peresa)$ per covardia i por$ van evitar aHrar


31/35

19. IMPORT:NCIA I SENTIT DEL’OBRA

P6770+0-03/37 DE -EC3JO/ En el Convivio$ Dante proposa per a la Divina

comèdia "uatre possibles interpretacions o sentits: elsentit literal$ el sentit al2leg!ric$ el sentit moral i el

sentit anagn!ric. ?) 7entit literal: 3ot i "ue a"uesta obra &s$ en principi$

literatura i imaginació$ tracta fets i personatgeshist!rics "ue els lectors identificaven. / Dante li serv%per ven*ar


32/35

U) 7entit al2leg!ric: “al2legoria” &s la interpretació d’una idea atrav&s de formes humanes$ animals o ob*ectes "uotidians. Perai'! Dante empr&n un viatge al2leg!ric: des de l’infern 1pecat)cap al parad%s 1purificació del pecat) acompanFat de 5irgili 1laraó) i de +eatriu 1la fe). -a interpretació de les al2legories &spossible grcies a la utilit,ació sistemtica de tot tipus de

s%mbols i de imatges. =) 7entit moral: Dante t& un ob*ectiu didctic$ "ue &s mostrar a

la humanitat com els vicis$ els pecats i el comportamentinade"uat en societat duu als horrors de l’infern i evita "uegaudis"uen de les gl!ries del parad%s. 3racta$ per tant$ "ueaprenguen dels errors dels altres i puguen salvar


33/35

Des del punt de vista filos!fic$ hi ha tres ei'os vertebradors del’obra: el cosmos$ la raó i la fe i el lliure albir.

?) El cosmos: Dante crea un univers (nic$ basat en elptolomaic


34/35

08P6O3IKC0/ DE -’6+O/ ?) s un important%ssim document per als fil!legs pel "ue fa

a l’estudi de l’itali: Dante es va proposar defensar i elogiarla llengua toscana davant del llat%$ per"uè pensava "ue nosolament el llat% tenia validesa per fer obres literries i

filos!fi"ues. -ing%sticament hi trobarem arcaismes$llatinismes$ occitanismes$ neologismes en una obra e'emplede la llengua toscana del segle ;05.

U) Llorifica i idealit,a la figura de +eatriu. =) s un poema al2leg!ric$ filos!fic i moral i funciona com

una enciclopèdia de la cultura cristiana$ de la ideologia i del’estètica de l’edat mit*ana. 9i concentra tot el sabermedieval i remet a una infinitat de fonts argumentals iculturals$ des de creences i supersiticions populars fins a lesenciclopèdies "ue aglutinaven el saber medieval.


35/35

Documents

Presentació Divina Comèdia DANTE