04/2014 . SESSIÓ ORDINARIA DE L'AJUNTAMENT PLE DEL DIA 17 DE MARÇ DE 2014.- A la Vila de Martorell, el dia 17 de març de 2014, essent les 20:01 hores, es reuneix l'AJUNTAMENT PLE, al Saló de Sessions de la Casa Consistorial, en sessió ordinaria presidida pel Sr. Alcalde, SALVADOR ESTEVE I FIGUERAS, i amb l'assistència dels Regidors senyors/es XAVIER FONOLLOSA I COMAS, Ma. MERCÈ MORERA I SANTAFÉ, JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ, LLUÍS ESTEVE I BALAGUÉ, MARIA HINOJO NIETO, SIRA SANZ I ROMERA, ALBERT FERNÁNDEZ I CLARAMUNT, LLUÍS SAGARRA I SESÉ, LLUÍS AMAT I FERRER, ADRIÀ ARQUÉ I ARMESTOY, MONTSERRAT PARERA I BAYÓ, JAVIER GONZÁLEZ ABAD, LOURDES HERNÁNDEZ ORTEGA, XAVIER GÓMEZ REVUELTA, OLGA EUGENIA FERNÁNDEZ OCHOA, JOSÉ ANTONIO SIMÓN CABRERA, FRANCESC J. ARPAL I MACIÀ, VICENTE CASAL CARRIEDO i ADOLF BARGUÉS I ASTURIAS, assistits pel Secretari de la Corporació Sr. JAUME TRAMUNT I MONSONET. Per part de l’Interventor Sr. ANTONI CALPE I JORDÀ s’excusa l’absència a aquesta sessió.

Oberta la sessió pel senyor Alcalde, a continuació es passa a l’exàmen dels diferents punts de l’ordre del dia, de conformitat amb el detall següent:

I.- PART RESOLUTIVA

1. APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA CELEBRADA EL DIA 17 DE FEBRER DE 2014. Es sotmet a aprovació l’acta corresponent a la sessió ordinària celebrada el dia 17 de febrer de 2014, que és aprovada per unanimitat dels assistents.

2. APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA CELEBRADA EL DIA 3 DE MARÇ DE 2014.

Es sotmet a aprovació l’acta corresponent a la sessió extraordinària celebrada el dia 3 de març de 2014, resultant aquesta aprovada per 19 vots a favor i 2 abstencions dels senyors FRANCESC ARPAL MACIÀ i VICENTE CASAL CARRIEDO.

DICTÀMENS DE L’ÀREA ECONÒMICA, D’ORGANITZACIÓ I RÈGIM INTERIOR:

3. PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DEL CALENDARI DE COBRAMENTS EN VOLUNTÀRIA DELS TRIBUTS MUNICIPALS DE VENCIMENT PERIÒDIC, CORRESPONENT A L’EXERCICI 2014, APROVAT EN SESSIÓ PLENÀRIA DE 16-12-2013.

Es dóna compte del dictàmen de la Comissió Informativa de l’Àrea Econòmica, d’Organització i Règim Interior, de data 10 de març de 2014.

1

-El regidor Sr. Josep Casasayas diu: Tal com diu l’enunciat el 16/12/2013, aquest plenari va aprovar el calendari de cobrament dels diferents tributs i impostos de l’Ajuntament de Martorell.Posteriorment, amb data 17/02/2014, el Ple va acordar delegar a la Diputació de Barcelona i al seu Organisme de Gestió Tributària, la gestió d’aquest tributs i impostos, en aquest cas el que fem és modificar lleugerament les dates de cobrament, per poder-les adaptar a las dates que utilitzen habitualment la Diputació, no és massa diferent.

-El regidor Sr. José Antonio Simón diu: Entenem que el punt que votem avui és un tràmit legal, és un tràmit que votarem a favor, però volem deixar constància que ICV va fer una proposta concreta en tot el que era el tema de tributs municipals. La proposta concreta era passar a que la gent pogués pagar els tributs municipals en 4 vegades i no 2 com era fins ara. I aprovar un reglament de subvencions, per a que la gent pogués tenir accés a poder pagar els seus tributs municipals

-El regidor Sr. Javier González diu: A veure nosaltres en aquest cas entenem que la decisió de què la Diputació de Barcelona faci la recaptació dels nostres impostos, és una decisió de l’equip de govern. Com que encara no hem vist quina és la repercussió que tindrà en el pressupost el que és la recaptació i el percentatge que representa la gestió, doncs nosaltres continuarem mantenint un posicionament d’abstenció amb tot lo relatiu a aquesta decisió de l’equip de govern. Sotmesa la proposta a votació, l’Ajuntament Ple, per 17 vots a favor i 4 abstencions formulades pels senyors/es ADRIÀ ARQUÉ I ARMESTOY, MONTSERRAT PARERA I BAYÓ, JAVIER GONZÁLEZ ABAD i LOURDES HERNÁNDEZ ORTEGA, acorda:

El Ple Corporatiu del l’Ajuntament, en sessió de 16 de desembre de 2013, va aprovar el calendari de terminis d’ingrés en període voluntari dels deutes de venciment periòdic i notificació col·lectiva (padrons de recursos municipals) per a l’exercici 2014.

En sessió celebrada el 17 de febrer de 2014, el Ple Corporatiu va acordar delegar en la Diputació de Barcelona perquè, mitjançant el seu Organisme de Gestió Tributària exerceixi, per compte de la Corporació, les competències de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels tributs i altres ingressos de dret públic.

Per tal de portar a terme aquesta delegació de competències de forma eficient, es fa necessari adequar els terminis d’ingrés en període voluntari dels tributs municipals per a l’exercici 2014 als procediments adoptats per l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona en els seus estatuts i reglaments interns, sempre d’acord amb les disposicions del Text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, de la Llei General Tributària i de l’Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació dels ingressos de dret públic municipals.

D’acord amb els punts anteriors.

2

Primer: Aprovar la modificació dels terminis d’ingrés en període voluntari dels deutes de venciment periòdic i notificació col·lectiva corresponents a l’exercici 2014, segons el detall següent:

Denominació del Padró Període voluntari de cobrament

Taxa per l’entrada de vehicles a través deles voreres del 03 de març al 05 de maig

Taxa per la reserva de la via pública per guals del 03 de març al 05 de maig

Taxa per la Conservació del Cementiri Municipal del 03 de març al 05 de maig

Taxa pel servei de recollida de residussòlids urbans d’habitatges del 03 de març al 05 de maig

Taxa pel servei de recollida de residussòlids en establiments comercials i industrials del 03 de març al 05 de maig

Impost sobre activitats econòmiques del 05 de maig al 07 de juliol

Impost sobre béns immobles (urbana i rústega) del 05 de maig al 07 de juliol

Rebuts domiciliats a través d’entitats bancàries:

Es fraccionarà en tres vegades el pagament dels rebuts corresponents al concepte d’impost sobre béns immobles (urbana), domiciliats abans del 31 de gener de 2014.

El primer càrrec en compte es farà el dia 05 de maig de 2014.

El segon càrrec en compte es farà el dia 01 d’agost de 2014.

El tercer càrrec en compte es farà el dia 01 d’octubre de 2014.

Cas que alguna de les domiciliacions sigui retornada, aquesta quedarà sense efecte immediatament i s’haurà de liquidar la totalitat del rebut dins del termini normal de voluntària (del 05 de maig al 07 de juliol de 2014).

Rebuts fraccionats sense domiciliació bancària, prèvia sol·licitud del contribuent:

La primera fracció es pagarà dins del període voluntari, del 05 de maig al 07 de juliol.

3

La segona fracció es pagarà dins dels cinc primers dies hàbils del mes de setembre.

Cas que no es pagui la primera fracció en el termini establert, la segona fracció quedarà sense efecte i s’haurà d’ingressar la totalitat del rebut en període executiu. Així mateix, el fraccionament quedarà sense efectes per als exercicis posteriors.

Taxa del Mercat Municipal de les Bòbiles

Primer trimestre de 2014 del 13 de gener al 13 de març

Segon trimestre de 2014 del 01 d’abril al 02 de juny

Tercer trimestre de 2014 del 01 de juliol al 01 de setembre

Quart trimestre de 2014 del 01 d’octubre al 01 de desembre

Els càrrecs en compte dels rebuts domiciliats del Mercat Municipal es realitzaran els dies següents:

Primer trimestre 2014 dia 31 de gener

Segon trimestre 2014 dia 2 de maig

Tercer trimestre 2014 dia 1 d’agost

Quart trimestre 2014 dia 04 de novembre

Segon: Traslladar l’acord als departaments d’Intervenció, Tresoreria, Gestió Tributària, Recaptació, Mercats Comerç i Consum i a l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona.

Tercer: Disposar la publicació d’aquest acord al tauler d’edictes de l’Ajuntament i a la plana web www.martorell.cat, durant 30 dies a comptar de l’endemà de la publicació de l’anunci corresponent al Butlletí Oficial de la Província.

4. PROPOSTA D’ADHESIÓ A LA CENTRAL DE CONTRACTACIÓ DE LA FEDERACIÓ ESPANYOLA DE MUNICIPIS I PROVÍNCIES (FEMP).

Es dóna compte del dictàmen de la Comissió Informativa de l’Àrea Econòmica, d’Organització i Règim Interior, de data 10 de març de 2014.

-El regidor Sr. Josep Casasayas diu: En aquest cas el que proposem és adherint-se a aquesta Central de Contractació de la Federació, perquè en algunes ocasions la

4

Federació Espanyola fa algunes negociacions d’algun servei , que en algun cas ens pot interessar. Per tant, nosaltres ens hi afegim a la Central de Contractació i la utilitzarem en la mesura que les ofertes que vagin fent, vagin bé per l’Ajuntament.

-El regidor Sr. Adolf Bargués diu: Sembla com si hi ha una actualitat amb aquesta adhesió, el que passa és que també hi ha com una sincronia o algo que patina doncs, amb una Federació Espanyola de Municipis i/o províncies quan realment estem amb una altra guerra, i en una altra dimensió. Entenc que cal aprofitar el moment doncs per fer una altre tipus de polítiques i en aquest cas doncs el nostre punt aquí serà de recolzament.Ara recordo també doncs que, l’últim President que hi havia, havia sigut en Paco Vázquez, que va ser aquell que va dir que no hi havia cap diferència entre un nen jueu, i un català que parlés castellà a Catalunya, també aquest apunt al respecte de la Federació Espanyola de Municipis.

-El regidor Sr. José Antonio Simón diu: En aquest punt no volíem intervenir, però aprofitarem per posicionar el nostre vot, votarem a favor d’aquesta proposta donat que creiem que tot lo que sigui un estalvi per l’ Ajuntament de Martorell, i un estalvi que no afecti als treballadors, ni a la ciutadania, és positiu , i per això votarem a favor.

-El regidor Sr. Javier González diu: Entenem que qualsevol procediment que impliqui poder consolidar una petició de compra pot ajudar a que un pugui obtenir propostes més competitives, per part de proveïdors. Per tant, el nostre vot serà favorable.

Sotmesa la proposta de que es tracta a votació, l’Ajuntament Ple, per unanimitat dels assistents, acorda:

I.- La Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), per acord de la seva Junta de Govern de 28 de gener de 2014, va aprovar la creació d’una Central de Contractació a l’empara d’allò previst en la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, conforme a la redacció donada per l’article primer, apartat 35, de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local, així com en els articles 203 i següents del Text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre.

II.- L’Ajuntament de Martorell està interessat en la utilització de la Central de Contractació de la FEMP, per tal d’aconseguir el major estalvi possible en la contractació d’obres, serveis i subministraments.

En conseqüència, de conformitat amb el que disposa l’article 205 del Text refós de la Llei de contractes del sector públic.

Primer: Adherir-se a la Central de Contractació de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) per tal de poder contractar les obres, serveis i subministraments que ofereixi l’esmentada Central, de conformitat amb les condicions i

5

preus que es fixin en els corresponents contractes o acords marc que se subscriguin entre dita central i les empreses que en siguin adjudicatàries.

Segon: Trametre el present acord a Federació Espanyola de Municipis i Províncies als efectes oportuns.

Tercer: Facultar l’alcalde perquè en nom i representació d’aquesta Corporació procedeixi a la formalització de tots els documents que siguin precisos per a l’efectivitat del present acord, i en virtut d’això l’adhesió als diferents acords marc de contractació que la Central de Contractació de la FEMP tregui a licitació i siguin d’interès per a l’Ajuntament de Martorell.

5. PROPOSTA D’APROVACIÓ DE LA MASSA SALARIAL DEL PERSONAL LABORAL DE L’AJUNTAMENT DE MARTORELL, DEL PATRONAT MUNICIPAL DE SERVEIS D’ATENCIÓ A LES PERSONES DE MARTORELL I DE MARTORELL GESTIÓ DEL SÒL, EMPRESA MUNICIPAL, S.L.

Es dóna compte del dictàmen de la Comissió Informativa de l’Àrea Econòmica, d’Organització i Règim Interior, de data 10 de març de 2014.

-El regidor Sr. Josep Casasayas diu: Bé en aquest cas, això és efecte de la famosa LARSAL. Nosaltres com a Ajuntament aprovem el nostre pressupost, però ademés de fer aquesta aprovació de la massa salarial, tal com diu aquesta, una de les coses que ja veurem en aquest Ple, hi ha altres temes que ens obliguen a adoptar alguns acords.

-El regidor Sr. Javier González diu: En tot cas per posicionar el vot, entenem que molts requeriments són, molts punts que venen ara són de caràcter de donar una informació per requeriment supramunicipal. Per tant, el vot serà favorable.

Sotmesa la proposta a votació, l’Ajuntament Ple, per unanimitat dels assistents, acorda:

La Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local ha inclòs un nou article 103 bis en la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local amb el següent redactat:

1. Les Corporacions locals aprovaran anualment la massa salarial del personal laboral del sector públic local respectant els límits i condicions que s’estableixin amb caràcter bàsic en la corresponent Llei de Pressupostos Generals de l’Estat.

2. L’aprovació indicada en l’apartat anterior comprendrà la referent a la pròpia Entitat Local, organismes, entitats públiques empresarials i altres ens públics i societats mercantils locals que en depenguin, així com les dels consorcis adscrits a la mateixa en virtut de l’establert en la legislació bàsica de règim

6

jurídic de les administracions públiques i de les fundacions en què concorri algunes de les següents circumstàncies:

a) Que es constitueixin amb una aportació majoritària, directa o indirecta, de les entitats esmentades en aquest apartat.

b) Que el seu patrimoni fundacional, amb un caràcter de permanència, estigui format en més d’un 50% per béns o drets aportats o cedits per les referides entitats..

3. La massa salarial aprovada serà publicada en la seu electrònica de la Corporació i en el Butlletí Oficial de la Província o, en el seu cas, de la Comunitat Autònoma uniprovincial en el termini de 20 dies.

L’article 20.4 de la Llei 22/2013, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’exercici 2014 estableix què s’entén per massa salarial: conjunt de retribucions salarials i extrasalarials, incloses les despeses d’acció social meritades per aquest personal en l’exercici 2013, exceptuant-ne en tot cas:

a) Les prestacions i indemnitzacions de la Seguretat Social.

b) Les cotitzacions al sistema de Seguretat Social a càrrec de l’ocupador.

c) Les indemnitzacions corresponents a trasllats, suspensions o acomiadaments.

d) Indemnitzacions o suplits per despeses que hagués realitzat el treballador.

El Ple de l’Ajuntament de Martorell va aprovar definitivament el dia 20 de gener de 2014 el pressupost general per a l’exercici 2014, que va entrar el vigor el dia 22 de gener de 2014, data de la publicació de l’aprovació definitiva al BOPB. Aquest pressupost general està integrat pel pressupost del propi Ajuntament, el pressupost de l’organisme autònom de caràcter administratiu Patronat Municipal de Servei d’Atenció a les Persones de Martorell i els estats de previsions d’ingressos i despeses de la societat mercantil de capital íntegrament municipal Martorell Gestió del Sòl, Empresa Municipal S.L. En cadascun dels pressupost i previsions d’ingressos i despeses que integren el pressupost general i ha la massa salarial del personal laboral .

Per tot l’exposat,

Primer: Aprovar la massa salarial del personal laboral de l’ajuntament i d’organismes i societats mercantils dependents amb el següent detall:

Personal laboral de l’Ajuntament de Martorell 2.628.750,00 €Personal laboral del Patronat Municipal de Servei d’Atenció a les Persones de Martorell

4.267.760,00 €

Personal laboral de l’empresa Martorell Gestió del Sol, Empresa Municipal SL 26.490,00 €

7

Segon: Publicar la massa salaria aprovada en la seu electrònica de l’Ajuntament i en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona en el termini de 20 dies.

6. PROPOSTA DE CLASSIFICACIÓ DE MARTORELL GESTIÓ DEL SÒL, EMPRESA MUNICIPAL, S.L. ALS EFECTES PREVISTOS EN LA DISPOSICIÓ ADDICIONAL DOTZENA DE LA LLEI 7/1985, DE 2 D’ABRIL, REGULADORA DE LES BASES DEL RÈGIM LOCAL.

Es dóna compte del dictàmen de la Comissió Informativa de l’Àrea Econòmica, d’Organització i Règim Interior, de data 10 de març de 2014.

-El regidor Sr. Josep Casasayas diu: Aquest també és efecte de la Llei que hem parlat abans. Com a empresa pública que és Martorell Gestió del Sòl, l’hem de classificar dintre d’una classificació donada. Per tant portem a aprovació la proposta aquesta de qualificació.

Sotmesa la proposta a votació, l’Ajuntament Ple, per unanimitat dels assistents, acorda:

I.- La base de dades general de les entitats locals pertanyent al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques regula el concepte, la metodologia i les definicions necessàries per tipificar els ens que integren el subsector públic local. La classificació de les societats mercantils s’estructura en tres grups:

Grup 1: Empreses públiques localsEs tracta de qualsevol societat mercantil participada majoritàriament per una entitat local. Aquesta participació majoritària, directa o indirecta, pot ser igual al 100% del capital social o major del 50% del capital social.

Grup 2: Societats mercantils interadministrativesEs tracta de societats mercantils en les que la participació en el capital social de cada entitat local individualment considerada és inferior o igual al 50%, per la qual cosa no es pot parlar d’empreses públiques locals.

Grup 3: Empreses privades amb participació públicaEs tracta de societats mercantils amb una participació superior o igual al 50% de capital privat i hi ha algun accionista públic local.

II.- La Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local ha modificat, entre d’altres preceptes, la Disposició addicional dotzena de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, que estableix el següent:

«Disposición adicional duodécima Retribuciones en los contratos mercantiles y de alta dirección del sector público local y número máximo de miembros de los órganos de gobierno

8

1. Las retribuciones a fijar en los contratos mercantiles o de alta dirección suscritos por los entes, consorcios, sociedades, organismos y fundaciones que conforman el sector público local se clasifican, exclusivamente, en básicas y complementarias.Las retribuciones básicas lo serán en función de las características de la entidad e incluyen la retribución mínima obligatoria asignada a cada máximo responsable, directivo o personal contratado.Las retribuciones complementarias, comprenden un complemento de puesto y un complemento variable. El complemento de puesto retribuiría las características específicas de las funciones o puestos directivos y el complemento variable retribuiría la consecución de unos objetivos previamente establecidos.2. Corresponde al Pleno de la Corporación local la clasificación de las entidades vinculadas o dependientes de la misma que integren el sector público local, en tres grupos, atendiendo a las siguientes características: volumen o cifra de negocio, número de trabajadores, necesidad o no de financiación pública, volumen de inversión y características del sector en que desarrolla su actividad.Esta clasificación determinará el nivel en que la entidad se sitúa a efectos de:a) Número máximo de miembros del consejo de administración y de los órganos superiores de gobierno o administración de las entidades, en su caso.b) Estructura organizativa, con fijación del número mínimo y máximo de directivos, así como la cuantía máxima de la retribución total, con determinación del porcentaje máximo del complemento de puesto y variable.3. Las retribuciones en especie que, en su caso, se perciban computarán a efectos de cumplir los límites de la cuantía máxima de la retribución total. La cuantía máxima de la retribución total no podrá superar los límites fijados anualmente en la Ley de presupuestos generales del Estado.4. El número máximo de miembros del consejo de administración y órganos superiores de gobierno o administración de las citadas entidades no podrá exceder de:a) 15 miembros en las entidades del grupo 1.b) 12 miembros en las entidades del grupo 2.c) 9 miembros en las entidades del grupo 3.5. Sin perjuicio de la publicidad legal a que estén obligadas, las entidades incluidas en el sector público local difundirán a través de su página web la composición de sus órganos de administración, gestión, dirección y control, incluyendo los datos y experiencia profesional de sus miembros.Las retribuciones que perciban los miembros de los citados órganos se recogerán anualmente en la memoria de actividades de la entidad.6. El contenido de los contratos mercantiles o de alta dirección celebrados, con anterioridad a la entrada en vigor de esta Ley, deberá ser adaptados a la misma en el plazo de dos meses desde la entrada en vigor.La adaptación no podrá producir ningún incremento, en relación a su situación anterior.Las entidades adoptarán las medidas necesarias para adaptar sus estatutos o normas de funcionamiento interno a lo previsto en esta Ley en el plazo máximo de tres meses contados desde la comunicación de la clasificación.7. La extinción de los contratos mercantiles o de alta dirección no generará derecho alguno a integrarse en la estructura de la Administración Local de la que dependa la

9

entidad del sector público en la que se prestaban tales servicios, fuera de los sistemas ordinarios de acceso.»

III.- L’Ajuntament de Martorell té com a entitat dependent una societat mercantil de capital íntegrament municipal, anomenada Martorell Gestió del Sòl, Empresa Municipal, S.L., CIF B-64413974. Els trets més destacables d’aquesta societat són les següents:

1r. D’acord amb els estatuts socials, constitueix l’objecte de la societat la promoció, programació, ordenació i gestió urbanístiques del sòl i de la rehabilitació urbana al terme municipal de Martorell. Aquest objecte social comprèn, a títol enunciatiu i no limitatiu, les tasques i comeses següents:. Incorporació de sòl a l’actiu social –mitjançant qualsevol títol d’adquisició- i la seva gestió, preparació i alienació.. Promoció de sòl de tot tipus.

. Promoció, programació, projecció, execució, recuperació, gestió i explotació d’habitatges sotmesos o no a algun règim de protecció pública, en règim de lloguer o de compravenda, o en qualsevol altre règim admès legalment. Idèntiques activitats pel que fa a aparcaments, oficines, locals comercials, indústries, equipaments, edificis i zones d’ús col·lectiu.. Regeneració del patrimoni històric, artístic, monumental, cultural i paisatgístic de Martorell.. La realització de reurbanitzacions, remodelacions i renovacions urbanes.

. Rehabilitació d’habitatges.

Malgrat que l’objecte social és força ampli, actualment Martorell Gestió del Sòl, Empresa Municipal S.L. només desenvolupa els serveis de mediació, rehabilitació, gestió del parc vacant d’habitatges i finançament de l’estructura d’una Oficina Local d’Habitatge, en virtut de l’encàrrec de gestió de l’Ajuntament de Martorell regulat en el conveni subscrit entre ambdues entitats el dia 17 de maig de 2007.

2n. En l’exercici 2014, l’estat d’ingressos ascendeix a 124.577,00 € i l’estat de despeses a 120.719,05 €. En l’estat de despeses no hi ha prevista cap despesa d’inversió.

3r. És una societat que necessita de finançament públic, perquè des de la seva constitució ha rebut finançament de la Generalitat de Catalunya per a les despeses ordinàries de funcionament. A més a més, en l’exercici 2014 també s’ha previst en l’estat d’ingressos una subvenció de capital a càrrec de l’Ajuntament de Martorell per import de 31.155,00 €.

4rt. La seva plantilla compta amb només una treballadora, per bé que se li han adscrit tres treballadors del Patronat municipal de serveis d’atenció a les persones de Martorell.

10

5è. El consell d’administració, segons els estatuts socials, té 9 membres.

6è. El balanç i l’estat de canvis en el patrimoni net de l’exercici 2012 es van formular de forma abreujada perquè durant els exercicis 2011 i 2012 es reunien les circumstàncies expressades en les lletres b) i c) de l’article 257.1 de la Llei de Societats de Capital.

7è. El compte de pèrdues i guanys de l’exercici 2012 es va formular de forma abreujada perquè durant els exercicis 2011 i 2012 es reunien les circumstàncies expressades en les lletres b) i c) de l’article 258.1 de la Llei de Societats de Capital.

8è. La memòria de l’exercici 2012 es va formular de forma abreujada, tal com faculta l’article 261 de la Llei de Societats de Capital a les societats que poden formular balanç i estat de canvis en el patrimoni net abreujats.

9è. L’exercici 2012 no es va elaborar l’estat de fluxos d’efectiu, perquè, tal com estableix l’article 257.3 de la Llei de Societats de Capital, no és obligatori quan es pugui formular balanç i estat de canvis en el patrimoni net en model abreujat.

10è. L’exercici 2012 no es va elaborar l’informe de gestió, perquè, tal com estableix l’article 262.3 de la Llei de Societats de Capital, no estan obligades a elaborar-lo les societats que formulen balanç i estat de canvis en el patrimoni net abreujats.

Les circumstàncies descrites fan convenient classificar Martorell Gestió del Sòl, Empresa Municipal, S.L. com una entitat del grup 1.

Únic: Classificar Martorell Gestió del Sòl, Empresa Municipal, S.L., CIF B-64413974, societat de capital íntegrament municipal dependent de l’Ajuntament de Martorell, com a entitat del grup 1, als efectes previstos per la Disposició addicional dotzena de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local en la redacció donada per la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local.

7. PROPOSTA DE DENÚNCIA DEL CONVENI SUBSCRIT EN DATA 4-2-1999 ENTRE LA SECRETARIA D’ESTAT D’HISENDA (DIRECCIÓ GENERAL DEL CADASTRE) I L’AJUNTAMENT DE MARTORELL, DE COL·LABORACIÓ EN MATÈRIA DE GESTIÓ CADASTRAL.

Es dóna compte del dictàmen de la Comissió Informativa de l’Àrea Econòmica, d’Organització i Règim Interior, de data 10 de març de 2014.

-El regidor Sr. Josep Casasayas diu: Bé en aquest cas teníem subscrit des de l’any 1999 un conveni amb la Gerència del Cadastre. En aquest cas, com que tots vostès sabem que hem traspassat la gestió tributària a la Diputació de Barcelona, hem de denunciar aquest conveni, per que això mateix ens ho farà des del seu Organisme de Gestió Tributària.

11

-El regidor Sr. Javier González diu: Com hem dit abans, com que es tracta de, segurament procedeixi que s’hagi de denunciar un contracte, que ara mateix no té vigor, ni raó de ser, perquè la Diputació assumirà la recaptació dels nostres impostos. Però com hem dit abans el motiu del vot serà abstenir-se, en vista de a veure com evoluciona tot aquest procediment, tant d’ingressos com de despesa, per part de la Diputació.

Sotmesa la proposta a votació, l’Ajuntament Ple, per 17 vots a favor i 4 abstencions formulades pels senyors/es ADRIÀ ARQUÉ I ARMESTOY, MONTSERRAT PARERA I BAYÓ, JAVIER GONZÁLEZ ABAD i LOURDES HERNÁNDEZ ORTEGA, acorda:

En data 4 de febrer de 1999 es va subscriure entre la Secretaria d’Estat d’Hisenda (Direcció General del Cadastre) i l’Ajuntament de Martorell, un conveni de col·laboració en matèria de gestió cadastral.

Segons la clàusula primera d’aquest conveni, el seu objecte era la col·laboració entre la Direcció General del Cadastre, mitjançant la Gerència Territorial del Cadastre de Barcelona, i l’Ajuntament de Martorell, per a dur a terme les funcions de gestió cadastral, el contingut de les quals s’especificava en les clàusules següents del mateix conveni.

L’Ajuntament de Martorell, mitjançant acord adoptat en sessió plenària de data 17 de febrer de 2014, va delegar en la Diputació de Barcelona perquè mitjançant el seu Organisme de Gestió Tributària exerceixi, per compte d’aquesta Corporació, les competències de gestió, liquidació, inspecció i recaptació de diversos tributs i altres ingressos de dret públic. Aquesta delegació fou acceptada per la Diputació de Barcelona, mitjançant acord adoptat pel seu ple en sessió celebrada el dia 27 de febrer de 2014.

Un dels tributs que ha estat objecte de delegació a favor de la Diputació de Barcelona és l’Impost sobre béns immobles, i aquesta delegació comporta, entre d’altres matèries, la gestió cadastral. Per aquest motiu, cal denunciar el conveni signat amb la Direcció General del Cadastre amb el mateix objecte.

D’acord amb la clàusula desena del referit conveni, entrava en vigor el dia de la seva signatura i la seva vigència inicial s’estenia fins al dia 31 de desembre de 1999, prorrogant-se de forma tàcita per períodes anuals successius, sempre i quan no es denunciés per alguna de les parts. En la mateixa clàusula s’estableix que la denúncia del conveni per alguna de les parts es farà amb una antelació mínima d’un mes, abans de la finalització del període de vigència.

Com el conveni en qüestió va ser aprovat pel ple en sessió celebrada el dia 18 de maig de 1998, aquest mateix òrgan és el competent per a la seva denúncia.

12

Primer: Denunciar el conveni de col·laboració en matèria de gestió cadastral subscrit en data 4 de febrer de 1999 entre la Secretaria d’Estat d’Hisenda (Direcció General del Cadastre) i l’Ajuntament de Martorell.

Segon: Facultar expressament l’alcalde per a la signatura dels documents necessaris per a l’execució d’aquest acord.

Tercer: Notificar aquest acord a la Direcció General del Cadastre, a la Gerència Territorial del Cadastre de Barcelona i a l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona.

DICTÀMENS DE L’ÀREA DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT:

8. PROPOSTA DE SOL·LICITUD AL MINISTERI DE FOMENT PER TAL QUE CEDEIXI A L’AJUNTAMENT DE MARTORELL LA TITULARITAT DE LES CALÇADES LATERALS I EL PAS SUPERIOR EXISTENT EN EL PUNT QUILOMÈTRIC 586 DE LA CARRETERA N-IIa AL SEU PAS PEL TERME MUNICIPAL DE MARTORELL, AIXÍ COM DE LES ZONES ENJARDINADES ANNEXES.

Es dóna compte del dictàmen de la Comissió Informativa de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, de data 10 de març de 2014.

-El regidor Sr. Xavier Fonollosa diu: Bé això respon a que l’Ajuntament de Martorell, per tal de facilitar la gestió de la mobilitat interna i el manteniment de les vies de circulació de caràcter urbà, té la voluntat de disposar del viari local de titularitat municipal que garanteixi la connexió interna entre les diferents àrees d’activitat productiva, evitant així les disfuncions provocades pels canvis de titularitat de les infraestructures que travessen el municipi.Per tant, l’Ajuntament de Martorell i el Ministeri de Fomento han mantingut les oportunes converses a propòsit de millorar els accessos als polígons industrials Can Cases-Can Sunyol, polígon Seat i el polígon P7 Industrial i logístic Solvay, en fase actual d’urbanització.

Sotmesa la proposta de referència a votació, l’Ajuntament Ple, per unanimitat dels assistents, acorda:

En data 7 de març de 2014 el cap de l’àrea de territori i sostenibilitat va emetre l’informe que a continuació es transcriu:

“L’Ajuntament de Martorell i el Ministeri de Fomento han mantingut les oportunes converses a propòsit de millorar els accessos als polígons industrials Can Cases Can Sunyol, polígon SEAT i el polígon P7. Industrial i logístic Solvay (en fase d’urbanització).Tanmateix, per tal de facilitar la gestió de la mobilitat interna i el manteniment de les vies de circulació de caràcter urbà, l’Ajuntament de Martorell te la voluntat de disposar

13

d’un sistema viari local de titularitat municipal que garanteixi la connexió interna entre les diferents àrees d’activitat productiva, evitant així les disfuncions provocades pels canvis de titularitat de les infraestructures que travessen el municipi.Per aquest motiu es considera d’interès municipal sol·licitar al Ministeri de Fomento el traspàs de la titularitat de les calçades laterals i el pas superior existent en el punt kilomètric 586 de la nacional NII-a (vial d’enllaç entre l’autopista AP7 i l’autovia A2), així com de les zones enjardinades annexes a aquestes calçades laterals, segons es grafia en el plànol adjunt, i sempre i quan es trobin en bon estat de conservació.”

Primer: Sol·licitar al Ministeri de Foment la cessió a l’Ajuntament de Martorell de la titularitat de les calçades laterals i del pas superior existent  en el punt quilomètric  586 de la carretera N-IIa (vial d’enllaç entre l’autopista AP7 i l’autovia  A2), així com de les zones enjardinades annexes a aquestes calçades laterals, de conformitat amb el plànol adjunt.

Segon: Condicionar l’acceptació de la cessió a que les calçades laterals, el pas superior i les zones enjardinades, es trobin en bon estat de conservació en el moment de formalitzar-se la cessió.

Tercer: Trametre certificació d’aquest acord al Ministeri de Foment.

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ I MOCIONS DELS GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS:

9. MOCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE CIU, ICV I ERC D’ADHESIÓ A LA TAULA PEL DRET A DECIDIR DEL BAIX LLOBREGAT.

Sotmesa a votació la moció de referència, aquesta resulta aprovada per 17 vots a favor, 2 vots en contra dels senyors FRANCESC ARPAL MACIÀ i VICENTE CASAL CARRIEDO, i 2 abstencions formulades pels senyors/es JAVIER GONZÁLEZ ABAD i LOURDES HERNÁNDEZ ORTEGA:

“El proppassat dia 27 de setembre de 2013, el Parlament de Catalunya va aprovar el Manifest del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. En aquest Manifest s’expressa que Catalunya és Nació, i tota Nació té dret a decidir el seu futur polític. Per exigència democràtica es reclama que la ciutadania de Catalunya puguem exercir amb el vot el Dret a Decidir sobre la nostra institucionalització política.

D’acord amb l’esperit i els objectius d’aquell Pacte s’ha creat la Taula pel Dret a Decidir del Baix Llobregat (TPDD), amb la voluntat de treballar per fer possible la màxima coresponsabilitat de tota la ciutadania dela comarca envers Catalunya i el seu futur institucional a través dels valors democràtics concretats en el Dret a Decidir.

El Baix Llobregat és una comarca de més de 800.000 habitants, d’orígens diversos, però igualment catalans, que han de fer sentir la seva veu a favor del Dret a Decidir, un dret que va lligat també amb la capacitat de millorar les nostres condicions de vida.

14

Les institucions i entitats adherides a la TPDD del Baix Llobregat es comprometen en l’àmbit propi de cada una a endegar iniciatives per tal de promoure la conscienciació ciutadana i fer pedagogia per reclamar l’exercici del Dret a Decidir que tenim tots els catalans i catalanes.

A fi que cada vegada siguin més les persones i entitats compromeses amb el Dret a Decidir a la nostra comarca s’ha convidat a totes les institucions públiques, partits polítics, sindicats, organitzacions empresarials, i entitats culturals, socials, esportives, educatives i cíviques de la comarca del Baix Llobregat a adherir-se a la Taula pel Dret a Decidir del Baix Llobregat (TPDD).

Per aquest motiu es proposa al Ple de l’ajuntament de Martorell l’adopció dels següents:

ACORDS:

Primer: L’Ajuntament de Martorell, s’adhereix a la Taula pel dret a Decidir del Baix Llobregat.

Segon: Com a adherit a la TPDD l’Ajuntament proposarà i portarà a la pràctica un pla d’accions a favor del Dret a Decidir, que trametrà a la Taula del Baix Llobregat per promoure sinèrgies i millorar-ne l’eficàcia.

Tercer: L’adopció d’aquests acords es comunicarà la coordinadora de la Taula pel Dret a Decidir del Baix Llobregat, al Consell Comarcal del Baix Llobregat, als grups polítics representats al Parlament de Catalunya, a la Presidenta del Parlament de Catalunya i a la Vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya.”

10. MOCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE CIU, PSC, ICV, PP I ERC PER A LA SANCIÓ DELS IMMOBLES PERMANENTMENT DESOCUPATS PROPIETAT D’ENTITATS FINANCERES.

-El regidor Sr. Xavier Fonollosa llegeix la moció:

“INTRODUCCIÓ

L'actual crisi ha impactat de manera dramàtica en la vida de milers de persones, que a causa de dificultats econòmiques sobrevingudes no poden cobrir les seves necessitats més bàsiques. Aquesta situació ha portat a milers de famílies a la impossibilitat de fer front a les quotes hipotecàries o del lloguer de la seva llar.

La seva traducció social ha estat milers de desnonaments a tot l'Estat Espanyol i centenars de milers de persones que han vist vulnerat el seu dret a un habitatge digne, enfrontant-se a situacions de greu vulnerabilitat, precarietat extrema, pobresa, i exclusió social, econòmica i residencial.

15

Segons dades del Consell General del Poder Judicial des de 2007 i fins setembre 2013, a l'Estat Espanyol, ja s'ha arribat a 500.000 execucions hipotecàries, de les quals 96.927 a Catalunya. Segons l'informe presentat pel Col·legi de Registradors de la Propietat, només durant l'any 2012, la banca va quedar-se més de 30.034 primers habitatges per impagament de crèdits hipotecaris. Això suposa 115 desnonaments d'habitatge habitual per dia hàbil. Catalunya és la Comunitat Autònoma que encapçala tots els rànquings, tant d'execucions hipotecàries com de desnonaments. Segons les dades del Consell General del Poder Judicial de 2013 s'executen 45 llançaments al dia de mitjana.

Ens trobem doncs davant d’una situació d'emergència habitacional que constitueix una autèntica anomalia en el context europeu. Com denuncia l'informe Emergencia Habitacional en el Estado español, elaborat per l'Observatori DESC i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, aquesta situació es veu agreujada pel fet que l'estat espanyol és el país d'Europa amb més habitatge buit, 13,7% del parc total – 3 milions i mig de pisos segons el darrer cens estatal d’habitatge de 2011 -i amb un parc social d'habitatge clarament insuficient - menys d'un 2% de l'habitatge existent -.

Les administracions locals, infradotades de recursos, són les que reben en primera instància l’impacte social d'aquesta situació, en tant que les més properes a la ciutadania.

El context descrit i la situació d'emergència en que es troba gran part de la població s’està traduint també en un significatiu augment de les ocupacions d'habitatges als municipis. Una forma d'accés a l'habitatge que augmenta el grau de vulnerabilitat social dels qui es veuen abocats a recorre-hi.

La manca de recursos de les administracions locals per fer front a la problemàtica contrasta amb els milers de pisos en desús que acumulen les entitats financeres i les seves immobiliàries, actors principals i part responsable de la bombolla immobiliària. Aquests immobles, sovint obtinguts com a conseqüència d'execucions hipotecàries, es mantenen buits ja sigui a l'espera de que el preu de mercat torni a elevar-se, o bé perquè es troben a la venda o a lloguer a preus inaccessibles per part de la població. El resultat són milers d'habitatges eludint la funció social que segons l'article 33 de la Constitució Espanyola (CE) ha de complir el dret de propietat.

Gran part d'aquestes entitats financeres han estat, d'una manera o altra, rescatades amb diners públics. Algunes directament gestionades pel govern de l'Estat a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), i del traspàs d'actius a l’anomenat ”banc dolent”, la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB). Paradoxalment, però, la forta inversió pública no ha anat destinada a cobrir les necessitats de la ciutadania i els ajuts milionaris a la banca, molts d'ells a fons perdut, no han implicat cap contrapartida social.

La situació descrita requereix actuacions per part de l'administració que

16

possibilitin l'accés a l'habitatge de tots aquells ciutadans que se'n veuen exclosos, acomplint el mandat constitucional de l'article 47 de la CE. Encàrrec als poders públics que reiteren l'article 26 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC) i 11 del Pacte Internacional de Drets Econòmics Socials i Culturals (PIDESC).

Donada la gran quantitat de població amb necessitats habitacionals i la manca de recursos públics per fer-hi front, resulta urgent mobilitzar l’habitatge buit en mans de les entitats financeres, tal i com venen reclamant des de fa temps les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Fomentar i garantir la funció social de l'habitatge, desincentivar-ne la utilització anòmala i penalitzar-ne, si s’escau, l’ús antisocial es converteix en un dels pocs mecanismes efectius a l'abast de l’administració per donar resposta a la vulneració del dret.

L'article 41 de la Llei 18/2007, del Dret a l'Habitatge de Catalunya(LDHC) estableix com a utilització anòmala d'un habitatge la seva desocupació permanent i injustificada. Així mateix, en el seu punt tercer, disposa que en aquests supòsits l'administració competent haurà d'obrir un expedient administratiu per realitzar els actes d'instrucció necessaris per determinar, conèixer i comprovar els fets sobre els que haurà de dictar una resolució.

L’article 42 del mateix text legislatiu enumera diverses mesures que les administracions han d’adoptar per a evitar la desocupació permanent dels immobles. Tals com: l'aprovació de programes d'inspecció; la facilitació de garanties als propietaris d'immobles buits sobre el cobrament de les rendes i la reparació de desperfectes; l’impuls de polítiques de foment de la rehabilitació d'habitatges en mal estat; la possibilitat de cedir els immobles a l'Administració Pública per que els gestioni en règim de lloguer; i l’adopció de mesures de caràcter fiscal, tant de foment com penalitzadores.

Alhora, l'article 123.1.h de la LDHC tipifica com a infracció molt greu en matèria de qualitat del parc immobiliari mantenir l'habitatge desocupat un cop l'administració hagi adoptat les mesures de foment contemplades al precepte 42.

Finalment, l'article 3 del Codi Civil, estableix que les normes s'han d'interpretar d'acord al context i a la realitat social en què s'apliquen. Un context, caracteritzat per una situació d'emergència habitacional.

Els antecedents descrits recomanen la redacció de la present moció i l'aprovació dels següents acords per part del Ple municipal:

ACORDS:

Primer: Manifestar el compromís d'endegar mesures municipals en base a la legalitat i competències existents i als efectes que assenyala aquesta moció, amb l'objectiu de garantir el dret a l'habitatge de la població i fer front a l'emergència habitacional.

Segon: Actualitzar, si s’escau, el Pla Municipal d’Habitatge, que contempli i reguli

17

degudament les mesures de foment per a evitar la desocupació permanent i injustificada d’habitatges enumerades a l’article 42, de la llei 18/2007.

Tercer: Elaborar i aprovar Programes d'Inspecció a fi de detectar, comprovar i registrar els immobles que es troben en situació de permanent desocupació, que són propietat d'entitats financeres o les seves immobiliàries. Aquesta tasca es pot fer a través del creuament de dades en disposició de l'administració i l'atorgament d'audiència a l'interessat, o bé realitzant una inspecció física des de l'administració.

Quart: Instruir procediments administratius contradictoris on es determinin, coneguin i comprovin els fets, un cop detectada la desocupació. Aquest procediments hauran d’acabar amb una resolució que declari si s’està produint una situació de desocupació permanent constitutiva d’una utilització anòmala de l’habitatge, d’acord amb el que estableix l’article 41 de la LDHC. En cas afirmatiu, caldrà requerir a l’entitat financera que cessi en la seva actuació en un termini concret, tot informant-lo de les activitats de foment que està duent a terme l’administració per facilitar-li la finalització d’aquesta situació.

Cinquè: Imposar fins a 3 multes coercitives, tal i com determina l’article 113.1 de la llei 18/2007, prèvia advertència, si transcorregut el termini fixat no s’ha produït l'ocupació de l'immoble.

Sisè: Iniciar un procediment sancionador per infracció molt greu en cas que es mantingui la desocupació de l'habitatge un cop esgotat el termini atorgat per a corregir la situació, tal com preveu l’article 123.1.h de la LDHC.

Setè: Donar la possibilitat a les entitats financeres amb habitatges buits perquè tanquin acords amb l’Oficina Local d’Habitatge de Martorell a l’efecte que aquests habitatges siguin cedits a l’OLH, perquè es procedeixi al seu arrendament, amb rendes assequibles i garanties pels propietaris i arrendataris.

Vuitè: Instar al Govern de la Generalitat a emprendre accions en aquest àmbit amb la mateixa finalitat, dins el marc de les seves competències.

Novè: Transmetre aquesta moció pel seu coneixement i adhesió a les Entitats Municipalistes, al Parlament de Catalunya, als diferents grups parlamentaris, a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i a les associacions veïnals del municipi.”

-El regidor Sr. Adolf Bargués diu: És molt encoratjador poder fer aquest tipus de mocions on hi ha un quòrum total i que afecta a un dret bàsic. A un dret que és garantir i reconèixer el dret a l’habitatge, un dret reconegut tant constitucional, com internacionalment, i dic constitucional perquè des de 1919 que la Constitució de Weimar ja descrivia que la propietat obliga, i que els seu ús ha de constituir un servei al bé comú.Aquest dret derivat del principi d’estat social i reconeixement de la funció social de la propietat és bàsic per recordar que no és una cosa moderna, de fa dos dies, corregir aquest desequilibri entre les dificultats d’accés a la vivenda i al parc d’habitatge

18

desocupat, és la voluntat d’aquesta moció i per això a part de recolzar-la em fa molta il·lusió de què sigui un acord conjunt.

-El regidor Sr. Francesc J. Arpal diu: El grup PP recolza aquesta moció de forma conjunta, no obstant volent posar de manifest que considerem que el ciutadà doncs té dret a saber que una de les herències que ens va deixar els governs d’esquerres, són precisament els desnonaments. El 90% dels desnonaments s’han produït o iniciat abans del 2011. De fet en el darrer any en el govern socialista, al 2011, es van produir més de 77.000 desnonaments a tota Espanya, un vell problema que els governs d’esquerres, els socialistes en el govern d’Espanya, i el tripartit a la Generalitat, no li va fer front. Un greu problema social al que les polítiques d’esquerres no van aportar solucions, i la pregunta és molt fàcil, quan es produïen tots aquest desnonaments, els governs d’esquerres que van fer?, quina són les solucions que van aportar a la ciutadania?, quina va ser a gestió política d’habitatge quan tenien la capacitat de gestionar-lo? Tornem a reiterar alguna dada, però que és important situar el que va ser la seva gestió. Al 2011 hi havien 3264 pisos buits al parc públic d’habitatges de la Generalitat de Catalunya, una immoralitat, per cert actualment no fa gaires dates, hi havien d’entorn de 1400. Per tant, una altra immoralitat.A nivell d’Espanya, els plans habitatge aprovats pels governs socialistes van fomentar la construcció d’habitatge nou, en un parc immobiliari, que mostrava ja signes clars de saturació. Van destinar 1700 milions d’euros en ajuts a l’adquisició del nou habitatge, davant 337 milions que van destinar al lloguer. En el període del 2004 al 2011, es van construir 4 milions d’habitatges, i precisament, l’eina per fomentar el lloguer de què es va dotar el govern socialista, se’n recorden d’allò de la societat pública del lloguer? Van destinar escassament 4500 lloguers, i van deixar un deute de 42 milions d’euros. Si trèiem la mitja deute per número de lloguers destinats, em surt que cada lloguer va costar 9400 €. Per tant, cal promoure, com ja han fet diversos ajuntaments, convenis per incentivar aquests lloguers social a un preu reduït i que sigui accessible al conjunt dels ciutadans, perquè la pregunta que cal fer-se és la següent, i és molt clara, aquests habitatges estan buits per una actitud especuladora dels seus propietaris, vostès s’ho creuen això?, o actualment aquests pisos estan buits en gran part per la dificultat d’accés que tenen els ciutadans? Dóna la impressió que és lo segon, i per tant cal atacar las causes realment que fan el que això sigui un problema.Si nosaltres ataquem aquestes dificultats reals, aquestes causes i procurem que el ciutadans tinguin un mínim de recursos per accedir a aquests habitatges, aquí si que el paper de l’administració és fonamental, i podem concertar que aquests habitatges estiguin disponibles en el mercat a un preu de lloguer assequible. Aquest si que és el paper de l’administració. Per tant, nosaltres des del grup PP al que defensem, és una altra política d’habitatge, i un conjunt de mesures diferents de fer front per una banda als desnonaments, i per altra banda impulsar una política d’habitatge realment que vagi en consonància amb la realitat existent. Des del PP hem apostat per limitar 30 anys el termini màxim dels préstecs hipotecaris. S’ha de dir que en aquest cas els governs d’esquerres no van atacar aquesta qüestió, hem limitat els interessos de demora, tampoc van entrar en aquesta qüestió, hem limitat els costos de procediment a un 5%, tampoc hi van entrar en aquesta qüestió, establint noves limitacions respecte a la societats de taxació i la seva relacions amb les entitats de crèdit, hem adequat la

19

legislació espanyola a les sentències del Tribunal Europeu, en tot allò relatiu a les clàusules abusives, s’ha de dir que els governs d’esquerres no van fer res. I és més, ja poden riure però la veritat és la que és, amb la modificació legal que a introduït el govern d’Espanya, es podrà paralitzar el procediment d’execució qui ha estat afectat amb clàusules abusives, s’ha ampliat d’un a tres els mesos d’impagament per poder iniciar el procediment d’executori, vostès van poder fer-ho, i en canvi no ho van fer. Però a més hem establert mesures adreçades a les persones especialment vulnerables, vostès també ho van poder fer, i tampoc ho van fer. Per les persones i les famílies que han perdut el seu habitatge s’ha establert un fons social d’habitatge que compta inicialment amb de 6000 habitatges, dels quals 1100 es troben a Catalunya, vostès també ho van poder fer, i no ho van fer. Per tant, creiem i ho diem amb tota claredat que és possible una altra política d’habitatge a la que vostès van fer. Per una banda amb el Pla Estatal 2013-2016, que destinarà en concret 2421 milions d’euros, el pla recerca, i amb l’aprovació d’una nova Llei de foment del lloguer per promoure aquest mercat i ampliar els ajuts al lloguer. S’incrementaran el nombre de beneficiaris fins a 133000 ciutadans, tanmateix les persones afectades ja pels procediments de desnonaments tindran preferència en l’accés al programa d’ajut al lloguer, en conclusió, per la via de l’expropiació o de la imposició no resoldrem aquest important problema. Per la via del diàleg, el foment i la concertació, segurament que obtindrem millor resultats.

-El regidor Sr. José Antonio Simón diu: La veritat és que aquesta intervenció del Sr. Arpal m’ha deixat una mica descol·locat, no m’ho esperava. Sr. Arpal aquí no discutim si vostès son pitjors o millors que els socialistes, qui ho ha fet pitjor, vaja entenc que no, seria difícil, però bueno no arribarem a aquest punt. El nostre grup municipal a nivell estatal si que ha fet propostes en aquest sentit, al 2006, el Sr. Juan Herrera, quan era diputat a Madrid, va fer una proposta de Llei hipotecaria, no la van escoltar, ni vostès, ni ningú, abans de què comences tot el rollo de la bombolla immobiliària, al 2007, el conseller Salvador Milà, va fer la proposta de la Llei de l’habitatge que va tirar endavant, i que gràcies a aquesta llei avui, la PAH pot presentar aquesta moció i tirar-la endavant. La solució es fàcil, i al final no entrarem en un debat de vostès, és que no entrarem en un debat, demanen rescatar a les persones, no rescatar als bancs, miri amb una frase, ja està no cal, no cal començar a discutir, no discutirem més, rescatem a les persones i no als bancs.Bueno, lo primer que volia fer abans de sentir al Sr. Arpal, la veritat és que era, agrair la presència una vegada més de la PAH al nostre consistori, a nosaltres ens hagués agradat l’hagués presentat la PAH directament, desgraciadament al nostre ajuntament això no és possible, creiem que és un dèficit democràtic i volem denunciar, perquè ens agradaria que la PAH en aquest cas hagués pogut defensar la seva moció, perquè la moció és fruit de la PAH.En segon lloc volem donar les gràcies a la PAH del Baix Llobregat Nord per tota a feina que estan fent, fins i tot sense recolzament de molts ajuntaments, com és el cas del de Martorell.Després també volem donar les gràcies a la resta dels grups municipals, per la voluntat que han tingut d’arribar a un acord en aquest tema tant important, que a final

20

entre tots hem consensuat una proposta que és presentada per tots. És una llàstima que al Parlament i al Congrés dels Diputats no sigui així, i moltes vegades ens trobarem una mica sols. Com deia presentem aquesta moció en nom de la PAH, aquesta moció és seva i els canvis plantejats responen a la necessitat de ser aprovada. Gràcies a aquesta negociació avui s’aprovarà de manera unànime i servirà per poder fer servir aquesta moció a Martorell, que com dèiem abans és gràcies a la Llei de l’Habitatge de 2007, elaborada en l’època del tripartit, i que gràcies a aquesta Llei que al seu dia va ser molt criticada i menyspreada, avui podem articular accions per fer front a les entitats financeres que continuen especulant amb la vivenda i no posen a la disposició de les persones que les necessiten, després d’haver-se enriquit desmesuradament. Després de presentar aquesta moció i aprovar-la la nostra feina com a oposició serà el seguiment dels seu compliment, del compliment dels nous acords que es presenten i recordar a l’equip de govern que aquest acord no és un acord simbòlic, si no que s’ha de complir. Vigilarem perquè no passi com passa amb altres acords com és el de tarificació social, aprovat fa gairebé dos anys, i amb el que el equip de govern encara no ha fet res.

-El regidor Sr. Adrià Arqué diu: Des del primer moment ens vam adherir a aquesta moció, i ademés tenim l’esperança i confiem de què al disposar de l’Oficina Local de l’Habitatge, això es pugui posar en marxa d’immediat.En quant a la intervenció que ha fet el company de consistori del PP, li he de dir que no és qüestió ara d’entrar en descrèdits, però bueno, però que si que li voldria recordar qui s’ha carregat el estat en que està el nostre país, ha sigut la dreta, amb el PP al capdavant, i això realment se sap. Per una part l’esperança de què aquesta llei es posi, de què aquesta moció es posi immediatament en marxa, a la nostra localitat, i que realment els beneficiaris siguin les persones, no els bancs.

-El regidor Sr. Xavier Fonollosa diu: Des del nostre grup municipal el primer que podem dir a l’hora de portar aquesta moció al Ple, de portar-la conjuntament amb la resta de grups municipals, bé jo crec que ens hem de felicitar tots, per aconseguir un ampli consens en un tema tant delicat, i en aquest moments que presenta uns temes de sensibilitat social tan alts com aquest, que és el tema de l’habitatge i els desnonaments. Malauradament les dades són esfereïdores, la part dispositiva parla de 500000 execucions hipotecaries des del 2007, fins al setembre del 2013, això vol dir 500000 drames humans, i volem ficar tot l’èmfasi amb el que suposo un desnonament o un llançament judicial per no poder fer front a la obligació econòmica de mantenir, tant la renda de lloguer, com la quota hipotecaria, això pensin que és un drama humà. Per tant, malgrat sentir les intervencions d’alguns dels meus companys d’altres grups municipals, no sembla que hi hagi unanimitat, doncs hem aconseguit la unanimitat en un text, que és un text facilitat per la PAH, amb la qual hem fet un gran esforç, jo crec que tots els grups municipals, IVC, ERC, PSC, CIU, PP, per arribar a tancar i consensuar un text que el presentem tots, per tant, des del primer moment, això vol dir

21

que en som coautors o corresponsables, i que evidentment vetllarem pel seu compliment. Només fer un incís al Sr. Simón que diu que deia que no estava de acord en què no es poguessin presentar mocions, jo li vull recordar que això correspon al reglament orgànic municipal que es va aprovar per unanimitat en el seu moment, i en al qual el seu grup també hi va donar doncs el vist-i-plau en el seu moment. De tota manera tot és modificable en aquesta vida, i el que vull ressaltar és el fet que aquesta moció per nosaltres és important que haguem aconseguit aquesta unanimitat, és important perquè el que pretén des de la nostra modesta posició, que és la de l’administració pública local i que té escasses competències sobre tot això, però en canvi hem sigut capaços de consensuar l’articulació d’un procés que intentarem seguir, i a que a més a més ja ens agrada que els grups de l’oposició hi vulguin fer un seguiment, perquè articularem totes aquelles eines que calguin perquè això sigui així, també és cert que Martorell no és un dels municipis més castigats en quant a habitatges, o en quant a promocions d’habitatges en mans de les entitats bancàries o les seves immobiliàries, però si que des de l’Oficina d’Habitatge tenim ja una relació d’habitatges que estan en mans d’entitats financeres, i sobretot intentarem ajudar en tot allò que legalment sigui possible per evitar aquest drama humà que suposa un desnonament o un llançament, perquè la major part de cops que es procedeix a un execució hipotecaria i per tant al llançament de la persona que hi viu, i que no pot fer front a la seva quota hipotecaria, la major part de cops repeteixo, queden habitatges tancats sense que les entitats financeres donin una alternativa de lloguer social a aquell persona que fins en aquell moment era creditor hipotecari, i que ha perdut la propietat del seu habitatge. Per tant això ho creiem que des del punt de vista social és un drama, hem d’intentar i de fer tots els esforços des de les administracions i dels poder públics perquè això no sigui així, i per tant nosaltres, com no pot ser d’altra manera, donem recolzament, i presentem i som corresponsables d’aquesta moció.

-El regidor Sr. Francesc J. Arpal diu: Bé, en lo que sí estem d’acord Sr. Simón és en lo de rescatar persones, però clar a les persones se les ha de rescatar perquè algú ha fet possible que se les tingui que rescatar. D’altra banda, li he de recordar que precisament ICV, era que regia la Conselleria d’Habitatge en tota aquesta història.I d’altra banda vostè també ha fet menció a la Llei que van vostès aprovar quan governava el tripartit la Generalitat, una Llei per cert, que mai, mai, mai, van dur a la pràctica. Van fer una llei que mai, han dut a la pràctica.D’altra banda, Sr. Arqué, vostè potser no se n’ha enterat però generalment tothom sap, i aquesta va ser sinó el resultat de les últimes eleccions generals que qui va portar Espanya a una quiebra total, que van a estar a punt de tenir-se que intervenir van ser vostès el partit socialista, que ara estem malament si, però molt millor de lo que estàvem quan vostès van perdre el govern.

-El regidor Sr. José Antonio Simón diu: Ja hem dit abans Sr. Arpal, que no entrarem en una discussió, perquè creiem que la gent ja és suficientment madura com per saber lo que ha fet cadascú, i no entrarem en una discussió personal, només li posaré un exemple de lo que és una política social d’habitatge a Martorell, només un, instal·lar ascensors a Buenos Aires, això és una política social d’habitatge, només un exemple i

22

a Martorell. Gràcies a aquesta llei del 2007 del tripartit, avui pot presentar aquesta moció també. I només comentar-li una cosa al Sr. Fonollosa, sabem que el reglament orgànic municipal, que regula la participació ciutadana, no permet aquesta circumstancia que diem, hem demanat privadament en Junta de portaveus i un munt de vegades que es modifiqui el Reglament Orgànic Municipal, fins ara no ho hem aconseguit, i ara ho demanem públicament que volen modificar el Reglament Orgànic Municipal, entre altres coses per ampliar la participació de les persones. Ara ho fem públicament, i els emplacem quant vostès vulguin, quedem i fem una proposta conjunta entre tots.

-El regidor Sr. Xavier Fonollosa diu: Només per tancar, bé jo el que he vist és que en els grups municipals el que fèiem era tenir petits enfrontaments entre forces polítiques, entenc per ideologia que hi hagi alguna discussions, però jo em vull quedar en què aquesta moció l’hem presentant tots els grups municipals, que és un tema molt important per la ciutadania, és una tema de gran sensibilitat social, jo crec que l’Ajuntament de Martorell, en ple, i per unanimitat, avui fa un pas important endavant. Crec que no és temps de fer partidisme, o amb aquests temes tant sensibles intentar marcar postura ideològica, sinó que és temps de cercar solucions, temps de treballar conjuntament per intentar assolir aquestes solucions, i jo crec que ens hem de quedar amb el fet de què presentem aquesta moció conjuntament, que l’aprovarem per unanimitat, i que això és una avanç des del punt de vista de què l’Ajuntament de Martorell fa una acció decidida en favor de la gent que avui està patint drames socials.

- Sotmesa a votació la moció de referència, aquesta resulta aprovada per unanimitat dels assistents:

“INTRODUCCIÓ

L'actual crisi ha impactat de manera dramàtica en la vida de milers de persones, que a causa de dificultats econòmiques sobrevingudes no poden cobrir les seves necessitats més bàsiques. Aquesta situació ha portat a milers de famílies a la impossibilitat de fer front a les quotes hipotecàries o del lloguer de la seva llar.

La seva traducció social ha estat milers de desnonaments a tot l'Estat Espanyol i centenars de milers de persones que han vist vulnerat el seu dret a un habitatge digne, enfrontant-se a situacions de greu vulnerabilitat, precarietat extrema, pobresa, i exclusió social, econòmica i residencial.

Segons dades del Consell General del Poder Judicial des de 2007 i fins setembre 2013, a l'Estat Espanyol, ja s'ha arribat a 500.000 execucions hipotecàries, de les quals 96.927 a Catalunya. Segons l'informe presentat pel Col·legi de Registradors de la Propietat, només durant l'any 2012, la banca va quedar-se més de 30.034 primers habitatges per impagament de crèdits hipotecaris. Això suposa 115 desnonaments d'habitatge habitual per dia hàbil. Catalunya és la Comunitat Autònoma que encapçala tots els rànquings, tant d'execucions hipotecàries com de desnonaments. Segons les dades del Consell General del Poder Judicial de 2013 s'executen 45 llançaments al dia de mitjana.

23

Ens trobem doncs davant d’una situació d'emergència habitacional que constitueix una autèntica anomalia en el context europeu. Com denuncia l'informe Emergencia Habitacional en el Estado español, elaborat per l'Observatori DESC i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, aquesta situació es veu agreujada pel fet que l'estat espanyol és el país d'Europa amb més habitatge buit, 13,7% del parc total – 3 milions i mig de pisos segons el darrer cens estatal d’habitatge de 2011 -i amb un parc social d'habitatge clarament insuficient - menys d'un 2% de l'habitatge existent -.

Les administracions locals, infradotades de recursos, són les que reben en primera instància l’impacte social d'aquesta situació, en tant que les més properes a la ciutadania.

El context descrit i la situació d'emergència en que es troba gran part de la població s’està traduint també en un significatiu augment de les ocupacions d'habitatges als municipis. Una forma d'accés a l'habitatge que augmenta el grau de vulnerabilitat social dels qui es veuen abocats a recorre-hi.

La manca de recursos de les administracions locals per fer front a la problemàtica contrasta amb els milers de pisos en desús que acumulen les entitats financeres i les seves immobiliàries, actors principals i part responsable de la bombolla immobiliària. Aquests immobles, sovint obtinguts com a conseqüència d'execucions hipotecàries, es mantenen buits ja sigui a l'espera de que el preu de mercat torni a elevar-se, o bé perquè es troben a la venda o a lloguer a preus inaccessibles per part de la població. El resultat són milers d'habitatges eludint la funció social que segons l'article 33 de la Constitució Espanyola (CE) ha de complir el dret de propietat.

Gran part d'aquestes entitats financeres han estat, d'una manera o altra, rescatades amb diners públics. Algunes directament gestionades pel govern de l'Estat a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), i del traspàs d'actius a l’anomenat ”banc dolent”, la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB). Paradoxalment, però, la forta inversió pública no ha anat destinada a cobrir les necessitats de la ciutadania i els ajuts milionaris a la banca, molts d'ells a fons perdut, no han implicat cap contrapartida social.

La situació descrita requereix actuacions per part de l'administració que possibilitin l'accés a l'habitatge de tots aquells ciutadans que se'n veuen exclosos, acomplint el mandat constitucional de l'article 47 de la CE. Encàrrec als poders públics que reiteren l'article 26 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC) i 11 del Pacte Internacional de Drets Econòmics Socials i Culturals (PIDESC).

Donada la gran quantitat de població amb necessitats habitacionals i la manca de recursos públics per fer-hi front, resulta urgent mobilitzar l’habitatge buit en mans de les entitats financeres, tal i com venen reclamant des de fa temps les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Fomentar i garantir la funció social de l'habitatge, desincentivar-ne la utilització anòmala i penalitzar-ne, si s’escau, l’ús

24

antisocial es converteix en un dels pocs mecanismes efectius a l'abast de l’administració per donar resposta a la vulneració del dret.

L'article 41 de la Llei 18/2007, del Dret a l'Habitatge de Catalunya(LDHC) estableix com a utilització anòmala d'un habitatge la seva desocupació permanent i injustificada. Així mateix, en el seu punt tercer, disposa que en aquests supòsits l'administració competent haurà d'obrir un expedient administratiu per realitzar els actes d'instrucció necessaris per determinar, conèixer i comprovar els fets sobre els que haurà de dictar una resolució.

L’article 42 del mateix text legislatiu enumera diverses mesures que les administracions han d’adoptar per a evitar la desocupació permanent dels immobles. Tals com: l'aprovació de programes d'inspecció; la facilitació de garanties als propietaris d'immobles buits sobre el cobrament de les rendes i la reparació de desperfectes; l’impuls de polítiques de foment de la rehabilitació d'habitatges en mal estat; la possibilitat de cedir els immobles a l'Administració Pública per que els gestioni en règim de lloguer; i l’adopció de mesures de caràcter fiscal, tant de foment com penalitzadores.

Alhora, l'article 123.1.h de la LDHC tipifica com a infracció molt greu en matèria de qualitat del parc immobiliari mantenir l'habitatge desocupat un cop l'administració hagi adoptat les mesures de foment contemplades al precepte 42.

Finalment, l'article 3 del Codi Civil, estableix que les normes s'han d'interpretar d'acord al context i a la realitat social en què s'apliquen. Un context, caracteritzat per una situació d'emergència habitacional.

Els antecedents descrits recomanen la redacció de la present moció i l'aprovació dels següents acords per part del Ple municipal:

ACORDS:

Primer: Manifestar el compromís d'endegar mesures municipals en base a la legalitat i competències existents i als efectes que assenyala aquesta moció, amb l'objectiu de garantir el dret a l'habitatge de la població i fer front a l'emergència habitacional.

Segon: Actualitzar, si s’escau, el Pla Municipal d’Habitatge, que contempli i reguli degudament les mesures de foment per a evitar la desocupació permanent i injustificada d’habitatges enumerades a l’article 42, de la llei 18/2007.

Tercer: Elaborar i aprovar Programes d'Inspecció a fi de detectar, comprovar i registrar els immobles que es troben en situació de permanent desocupació, que són propietat d'entitats financeres o les seves immobiliàries. Aquesta tasca es pot fer a través del creuament de dades en disposició de l'administració i l'atorgament d'audiència a l'interessat, o bé realitzant una inspecció física des de l'administració.

Quart: Instruir procediments administratius contradictoris on es determinin, coneguin i

25

comprovin els fets, un cop detectada la desocupació. Aquest procediments hauran d’acabar amb una resolució que declari si s’està produint una situació de desocupació permanent constitutiva d’una utilització anòmala de l’habitatge, d’acord amb el que estableix l’article 41 de la LDHC. En cas afirmatiu, caldrà requerir a l’entitat financera que cessi en la seva actuació en un termini concret, tot informant-lo de les activitats de foment que està duent a terme l’administració per facilitar-li la finalització d’aquesta situació.

Cinquè: Imposar fins a 3 multes coercitives, tal i com determina l’article 113.1 de la llei 18/2007, prèvia advertència, si transcorregut el termini fixat no s’ha produït l'ocupació de l'immoble.

Sisè: Iniciar un procediment sancionador per infracció molt greu en cas que es mantingui la desocupació de l'habitatge un cop esgotat el termini atorgat per a corregir la situació, tal com preveu l’article 123.1.h de la LDHC.

Setè: Donar la possibilitat a les entitats financeres amb habitatges buits perquè tanquin acords amb l’Oficina Local d’Habitatge de Martorell a l’efecte que aquests habitatges siguin cedits a l’OLH, perquè es procedeixi al seu arrendament, amb rendes assequibles i garanties pels propietaris i arrendataris.

Vuitè: Instar al Govern de la Generalitat a emprendre accions en aquest àmbit amb la mateixa finalitat, dins el marc de les seves competències.

Novè: Transmetre aquesta moció pel seu coneixement i adhesió a les Entitats Municipalistes, al Parlament de Catalunya, als diferents grups parlamentaris, a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i a les associacions veïnals del municipi.”

11. MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE REBUIG A LA RESOLUCIÓ DEL DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS GRI/2715/2013, SOBRE LA DISTRIBUCIÓ ALS MUNICIPIS DE CATALUNYA DE LA PARTICIPACIÓ EN ELS INGRESSOS DE LA GENERALITAT INTEGRADA EN EL FONS DE COOPERACIÓ LOCAL DE CATALUNYA PER A 2013. -El regidor Sr. Vicente Casal llegeix la moció:

“Dado que los Ayuntamientos son la principal puerta a la que acuden los ciudadanos cuando requieren una ayuda o una solución a sus problemas, especialmente en el contexto actual de crisis económica y de falta de empleo.

Dado que los Ayuntamientos están demostrando mayor capacidad de superación y adaptación ante la adversidad económica que otras administraciones, y han hecho verdaderos esfuerzos para estabilizar sus cuentas y mantener los servicios públicos que prestan con una calidad adecuada.

26

Dado que el Fondo de Cooperación Local es un ingreso establecido por el Estatuto de Cataluña como un recurso necesario para los gobiernos locales, que contribuye en este Ayuntamiento al sostenimiento de sus servicios, y que por tanto, su supresión implica una marginación de este municipio que verá empeorada su situación financiera ya precaria a tenor de la deuda que la Generalitat adeuda a esta población.

Dado que la Resolución del Departament GRI/2715/2013, excluye a este Ayuntamiento de participar en los ingresos del Fondo de Cooperación Local de Cataluña para el año 2013, publicada en el DOGC núm. 6529, de 27 de diciembre de 2013.

Dado que la resolución es nula de pleno derecho al ser dictada por un órgano manifiestamente incompetente a tenor del art.62.1 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.

Dado que la resolución incumple el art. 219 del Estatuto de Autonomía de Cataluña y los artículos 197 y 198 de la Ley Municipal y de régimen local de Cataluña.

El grupo municipal del Partido Popular propone a este Pleno los siguientes acuerdos:

ACUERDOS

Primero: Rechazar la resolución del Departament por la que se determina la distribución del Fondo de Cooperación Local que excluye a este Ayuntamiento.

Segundo: Denunciar la falta de diálogo y de sensibilidad hacia los municipios por parte del Govern de la Generalitat tanto por la fecha de publicación en el DOGC como por el poco margen para presentar alegaciones.

Tercero: Tomar por parte de este Ayuntamiento todas las acciones legales necesarias para recurrir dicha resolución contra el propio órgano que la dictó, así como, por medio de la vía contencioso-administrativa.

Cuarto: Tramitar los acuerdos anteriores a la Vicepresidenta del Govern, a los Grupos Parlamentarios y a las entidades municipalistas FMC y ACM.”

-El regidor Sr. Xavier Fonollosa diu: El grup municipal de CIU a la present moció, ja en vam parlar en el seu dia, fruit de què aquesta moció no sé sinó coneixia, o no tenia en compta per l’Ajuntament de Martorell en aquest escàs termini que hi havia per presentar al·legacions i per recórrer i manifestar el rebuig en aquesta resolució, doncs ja va presentar. Per tant, clar si ja va presentar no podem dir que presenti perquè ja ho va fer, llavors en base a això li proposem al grup municipal PP les següent modificacions:

27

En el acord primer on posa “rechazar”, doncs aquí en tot cas nosaltres proposem reiterar el rebuig a la resolució del departament. Per tant seria reiterar, perquè de fet ja ho hem fet això. Després per tancar un mica més el zoom en el segon acord, on diem “denunciar la falta de dialogo y de sensibilidad hacia los municipios por parte del govern” aquí volem concretar en el Departament de Governació de la Generalitat, que és d’on surt aquesta resolució concretament. I després també en el acord tercer, on diu “ tomar por parte de este ayuntamiento todas las acciones legales” doncs en lloc de dir això, nosaltres proposem modificar-ho per: Recolzar a l’Ajuntament en les accions legals que ja ha emprès i que emprengui, totes les accions contra el propi òrgan que ho va dictar, així com per mitjà, perdó en castellà eh, tal com està aquí, “contra el propio órgano que lo dictó, así como por medio de la via contencioso administrativa”. Per tant, proposem aquestes esmenes, si aquestes esmenes el grup municipal PP les acull, nosaltres no tenim inconvenient en donar recolzament a questa moció.

-El regidor Sr. Adolf Bargués diu: Dispenseu, referent a les esmenes, perquè de la mateixa manera que abans doncs estàveu orgullós d’haver fet una moció de manera conjunta i fer unes esmenes conjuntes i esmenades per tots els grups polítics i per tots els portaveus, en aquest cas en foten una de freda i una de calenta. Hagués sigut bo que o el dilluns ens ho haguessin dit, o haguessin fet arribar un correu a la resta de grups municipals doncs per conèixer el abast d’aquestes esmenes. És només aquesta precisió.

-El regidor Sr. Vicente Casal diu: Nosotros vamos a votar a favor, nos parece que todo lo que repercuta en el bien Martorell y todo lo que sea dinero que llega al municipio, tiene que ser quórum para el resto de fuerzas políticas y por nuestra parte, vamos a aceptar las enmiendas, si con ello se consigue unanimidad que es al final lo que se busca.

-El regidor Sr. Xavier Gómez diu: En primer lloc reiterar el que comentava el company d’ERC, perquè a més a mes, en aquesta ocasió, hem en tingut dos mesos de temps, el període de Ple anterior, més el període d’aquest Ple per haver pogut conèixer aquestes propostes per part de CIU, i segurament vist lo que, el posicionament que tenim tots plegats, haguessin pogut portar aquesta moció de manera consensuada per tots i hagués sigut presentada per tothom, en qualsevol cas nosaltres prèviament ja li havien comunicat així al PP, estàvem d’acord amb la seva proposta. Coneixedors també de què l’Ajuntament ja havia fet moviments en relació a reclamar diguéssim aquesta, aquest fons. Però en qualsevol cas també entenem que la proposta que fa CIU no canvia el nostre posicionament en relació al vot favorable de la mateixa.

-El regidor Sr. Adrià Arqué diu: En la mateixa línia que han exposat els companys, tant d’ERC, com d’ICV, tenim sempre una Junta de portaveus, tenim després un dia comissions, jo crec que això s’hagués pogut parlar. De totes formes nosaltres també portàvem una mica d’esmena, tant a la segona, com a la tercera, que realment anàvem en aquesta línia seva, estaríem d’acord amb les esmenes, però reiterar això de què si ha una esmena al menos que se’ns digui.

28

-El regidor Sr. Xavier Fonollosa diu: Bé, els explico el sentit de les esmenes, el sentit de les esmenes és bàsicament que donem recolzament al fons de la qüestió que planteja el grup PP, però hi havia, aquesta resolució que ells ens demanen que impugnen, nosaltres l’ajuntament ja la va impugnar. Llavors entono el “mea culpa”, tenen vostès el grup PSC, el grup d’ERC i el grup d’ICV, tenen vostès tota la raó del món, els explicaré el perquè, és a dir, això ho vam pactar en el mateix moment del Ple anterior, com vostès ja saben jo no vaig assistir a la darrera junta de portaveus, em va substituir el Sr. Casasayas, ell no ho sabia això, i per tant no els hi van fer arribar, tenen vostès tota a raó del món, entono el “mea culpa”, és culpa meva, per tant els hi demano disculpes. Però entenc que com què, tampoc la modificació no és substancial, doncs crec que tots vostès si ho creuen oportú poden adoptar-ho.

Votació esmenes: Sotmeses a votació, aquestes resulten aprovades per unanimitat dels assistents.

-El regidor Sr. Xavier Gómez diu: Una mica per entendre el perquè d’aquesta moció, fins ara els criteris principals que s’utilitzaven per distribuir aquests fons que ara no ens donen, eren o són, encara això està pendent, zones de població, volums de població, agrupada per trams a nivell de cada municipi, de despeses derivades de la gestió del territori, i altres de tipus econòmic com, les diferències en renda, i qüestions similars. Aquests criteris ara ens hem trobat que el govern de CIU han canviat diguéssim lo que són les regles del joc, menyspreant com diu la moció el món local en el sentit doncs de què ho ha fet sense un consens previ, i modifica aquests criteris, fins i tot, donant-se el cas que se incompleix el propi Estatut de Catalunya i la pròpia Llei municipal de Règim Local.La conseqüència d’aquests canvis de criteri i per això que provoca que ens afecti directament a la ciutadania de Martorell, és que un seguit de municipis, no ens equivoquem són 107 municipis, que representen la xifra de 5,6 milions d’habitants es queden sense aquests recursos que venen de la Generalitat. Per lo tant aquesta resolució que comporta doncs és una certa marginació de municipis com Martorell, i en un moment i agreujada per una situació financera doncs ja prou precària, tenint en compte que ja la Generalitat ja té altres deutes amb els ajuntaments amb el pagament d’altres serveis. I per lo tant, i això és el que ens preocupa més, doncs evidentment si l’ajuntament disposa de menys fons, això repercuteix directament en la qualitat i en garantia de prestació de serveis que es presten a la ciutadania.Tot això com dèiem sense diàleg, ni consens segons la nostra opinió i si fos una mica malintencionat podíem dir que ens trobem davant d’un paral·lelisme històric i polític interessant. Mentre la dreta catalanista i la seva caverna mediàtica apunten contínuament a què Madrid ens roba, a què Madrid no vol parlar, que Madrid no vol consensuar, resulta que ara des d’alguns ajuntaments hem di dir, la Generalitat ens roba, la Generalitat no vol parlar, la Generalitat no vol consensuar. En el fons per desgràcia uns i altres no som tant diferents.

-El regidor Sr. Xavier Fonollosa diu: Bé nosaltres creiem que la moció que ens porta el grup municipal del PP, té raó, de fet des de l’Ajuntament de Martorell ja ho vam manifestar abans de tenir aquesta moció a mans, és a dir, nosaltres concretament tal com deia el propi text de la moció vam tenir molts pocs dies per poder recórrer,

29

impugnar, al·legacions a aquesta resolució, una resolució injusta. La trobem injusta bàsicament perquè el fet de què el municipi de Martorell, l’ajuntament, el concepte de la participació en els ingressos de l’Estat 2013 fos superior al import del fons de Cooperació Local de Catalunya de 2012, no li ha de poder suposar una penalització, consistent en no percebre cap import en concepte del fons de Cooperació Local de Catalunya per a l’any 2013. Aquesta impossibilitat de percebre cap import en aquest concepte, doncs, conculca el principi de suficiència financera dels ens locals i lesiona greument els interessos de la hisenda municipal. A més a més de ser contraria creiem als principis de bona fe i de confiança legitima. Creiem que aquí la Generalitat de Catalunya, el govern de la Generalitat de Catalunya és del mateix color polític que el govern d’aquest ajuntament, doncs creiem que s’ha equivocat, que en sabem de la deficiència de recursos de la Generalitat, però que no és pot fer als ajuntaments que han tingut ingressos en concepte de participació de l’Estat doncs que ens penalitzin sense els ingressos que per llei nosaltres hem de rebre del fons de Cooperació Local. Per tant nosaltres defensem l’interès de la gent de Martorell, però sobre de l’interès de partit, avui en tenim una bona prova i creiem doncs que la moció que presenta el grup PP, i que a més a més ho fan en castellà, que no és que a nosaltres ens agradi massa, però ja ho sabem vostès, però nosaltres donem recolzament, i a més a més mostrem que ja vam, en el seu moment, actuar en pro dels interessos d’aquest ajuntament i d’aquest municipi i els seus habitants. Per tant no ens trèmol el pols en denunciar tot allò que es fa des de la Generalitat i que creiem que no es fa encertadament, i per tant nosaltres en interès del municipi el que fem és donar recolzament aquesta moció, que per cert sembla ser que ja ha hagut algun moviment parlamentari per modificar aquesta resolució. Però a banda d’això fins que això no es concreti, nosaltres donem suport a questa moció com no pot ser d’altra manera.

-El regidor Sr. Vicente Casal diu: Básicamente nos congratulamos que haya quórum, que el interés de los ciudadanos de Martorell prevalezco sobre el interés de partido, y bueno igual que en otros puntos se critica, en este aspecto agradecemos la gestión.

Sotmesa a votació la moció, aquesta resulta aprovada per unanimitat dels assistents:

“Dado que los Ayuntamientos son la principal puerta a la que acuden los ciudadanos cuando requieren una ayuda o una solución a sus problemas, especialmente en el contexto actual de crisis económica y de falta de empleo.

Dado que los Ayuntamientos están demostrando mayor capacidad de superación y adaptación ante la adversidad económica que otras administraciones, y han hecho verdaderos esfuerzos para estabilizar sus cuentas y mantener los servicios públicos que prestan con una calidad adecuada.

Dado que el Fondo de Cooperación Local es un ingreso establecido por el Estatuto de Cataluña como un recurso necesario para los gobiernos locales, que contribuye en este Ayuntamiento al sostenimiento de sus servicios, y que por tanto, su supresión implica una marginación de este municipio que verá empeorada su situación financiera ya precaria a tenor de la deuda que la Generalitat adeuda a esta población.

30

Dado que la Resolución del Departament GRI/2715/2013, excluye a este Ayuntamiento de participar en los ingresos del Fondo de Cooperación Local de Cataluña para el año 2013, publicada en el DOGC núm. 6529, de 27 de diciembre de 2013.

Dado que la resolución es nula de pleno derecho al ser dictada por un órgano manifiestamente incompetente a tenor del art.62.1 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.

Dado que la resolución incumple el art. 219 del Estatuto de Autonomía de Cataluña y los artículos 197 y 198 de la Ley Municipal y de régimen local de Cataluña.

El grupo municipal del Partido Popular propone a este Pleno los siguientes acuerdos:

ACUERDOS

Primero. Reiterar el rechazo a la resolución del Departament por la que se determina la distribución del Fondo de Cooperación Local que excluye a este Ayuntamiento.

Segundo. Denunciar la falta de diálogo y de sensibilidad hacia los municipios por parte del Departament de Governació de la Generalitat tanto por la fecha de publicación en el DOGC como por el poco margen para presentar alegaciones.

Tercero. Apoyar al Ayuntamiento en las acciones legales que ya ha emprendido y en las que emprenda contra el propio órgano que dictó la resolución, así como, por medio de la vía contencioso-administrativa.

Cuarto. Tramitar los acuerdos anteriores a la Vicepresidenta del Govern, a los Grupos Parlamentarios y a las entidades municipalistas FMC y ACM.

12. MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP DEL PSC CONTRA LA REFORMA DE LA LLEI ORGÀNICA 2/10 DE SALUT SEXUAL I REPRODUCTIVA INTERRUPCIÓ VOLUNTÀRIA DE L’EMBARÀS.

-La regidora Sra. Lourdes Hernández llegeix la moció:

“El passat divendres 20 de desembre de 2013, el Consell de Ministres va aprovar la reforma de la llei orgànica 2/2010, de 3 de març de salut sexual i reproductiva, que regula al nostre país les condicions per a la interrupció voluntària de l’embaràs i estableix les obligacions dels poders públics, pel que fa a l’exercici d’aquest dret.

La llei vigent declara el dret de totes les dones a adoptar lliurement decisions que afecten la seva vida sexual i reproductiva, sense més límits que el respecte als drets de la resta de persones. Tanmateix, es regula el dret a la maternitat lliurement decidida, reconeixent així a les dones la seva capacitat de decisió plena sobre el seu

31

embaràs. Una decisió que ha de ser respectada, conscient i responsable, i amb l’empara de la llei.

Aquesta llei va substituir la llei que a l’any 1985 havia suposat un avenç en la protecció de les dones i dels i les professionals. La llei va ser aprovada amb un ampli consens i amb la majoria dels grups polítics amb representació a la cambra, així com de nombrosos professionals dels sectors de la medicina i la bioètica. La nova llei va suposar importants avenços legals i especialment els referits a la seguretat jurídica dels i les professionals del món de la salut que assistien a les dones. També va incorporar jurisprudència tant del Tribunal Constitucional com del Tribunal Europeu de Drets Humans.

El projecte de llei que planteja el Govern del PP representaria un extraordinari retrocés normatiu, social i ideològic i tornaria a situar les dones en la clandestinitat, suprimint el seu dret a decidir de manera conscient, responsable i lliure sobre la seva sexualitat i maternitat. Afecta, la proposta del PP, greument a la seguretat jurídica dels i les professionals de l'àmbit sanitari, així com també a la garantia en l’accés a les corresponents prestacions sanitàries des de l’àmbit públic. La proposta del PP ens situa trenta anys enrere en els drets de les dones.

La llei del Govern de Rajoy és més restrictiva que la norma de 1985, ja que elimina la possibilitat d’interrompre l’embaràs en les primeres catorze setmanes, considerant-se com a delicte i despenalitzant-lo només en els casos de violació i “greu perill per a la vida o la salut de la mare”, privant les dones del dret a decidir sobre la seva maternitat. També suprimeix per tant, el supòsit de malformacions o anomalies fetals incompatibles amb la vida, que havia justificat la interrupció de l’embaràs en els anys vuitanta del segle passat.

És un atemptat contra la democràcia, que restringeix els drets i les llibertats de les dones, que representen el 50% de la població. Aquesta nova proposta de llei, que afecta la llibertat, la salut i la dignitat de les dones, és un projecte que neix mort i que no compleix cap dels preceptes internacionals reconeguts a la llei anterior. Topa frontalment amb les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ja que restringint el dret a l’avortament augmentarà el nombre d’avortaments, es practicaran en pitjors condicions de salubritat, i empitjorarà la salut de les dones. Es tracta d’una nova política regressiva del Govern central, d’una llei discriminatòria i retrògrada que situa Espanya novament a la cua d’Europa, esdevenint el primer país que retrocedeix en drets

Aquesta nova normativa del govern del PP ha provocat un enorme rebuig social de la ciutadania del nostre país i de la resta de països del nostre entorn europeu. També són moltes les crítiques que han aparegut tant de professionals del món de la justícia com del món de la salut, així com de moltíssimes organitzacions de dones i organitzacions feministes a casa nostra.

Per tot això proposem que el Ple de l’Ajuntament de Martorell acordi:

32

Demanar al Govern de l’Estat la retirada de la reforma de la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març de salut sexual i reproductiva.

Comunicar aquest acord al President del Govern de l’Estat; al Ministeri de Justícia; al President de la Generalitat de Catalunya; a la presidenta del Parlament de Catalunya; als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya; i als presidents de l’Associació Catalana de Municipis, i de la Federació de Municipis de Catalunya.”

-El regidor Sr. Adolf Bargués diu: El grup municipal d’ERC es fa seva aquesta esmena i la recolzarà, aquesta Llei ha sigut retrograda totalment, ha posat a la cua d’Europa la legislació sobre la interrupció de l’embaràs i la salut sexual, i ja està bé una mica doncs el partit PP en què l’ha impulsada, han de deixar de veure a les dones com a víctimes que s’han de tutelar, o de fer veure a les dones que no tenen cap mena de dret a decidir sobre el seu propi cos, perquè segons postulen vostès ja ho faran els psicòlegs, els jutges, els policies, els metges o els jutges, declarant si estan prou afectades psíquicament, o si realment ha estat una violació. La última perla que van tenir el seu govern va ser doncs que tant sovint fan servir que és la de tornar a “l’homo económicus”, de dir que aquesta reforma tindrà un efecte positiu, llegeixo textualment en l’economia, doncs el increment de l’impacte net positiu per beneficis esperats per l’increment de la natalitat, vaja un despropòsit total, serà molt legítim que hagin avortat, i que hagin votat, i molt democràtica aquesta llei, però és totalment obsoleta i retrograda.

-El regidor Sr. Francesc J. Arpal diu: Bé s’ha de dir que aquest tema de la interrupció voluntària de l’embaràs, apart de ser un tema polític i com a tal doncs evidentment s’ha de regular, és un tema també per moltes persones de sentiments, i en molts casos de conviccions religioses. Això fa que un mateix grup polític, el que sigui, hi hagin qui hi estiguin a favor, i d’altres doncs que hi estiguin en contra, i en tenim molts exemples.A nivell social ens trobem també amb el mateix cas, en moltes ocasions són entitats i persones que s’hi manifesten a favor de la interrupció voluntària de l’embaràs, i en altres ocasions són les entitats i les persones que estan en contra qui es manifesten. Com en tot en aquesta vida, ii ha uns que estan a favor, i uns altres que estan en contra.Bé jo en el meu cas el que faré serà exposar els punts més importants d’aquest avantprojecte perquè vist lo vist sembla ser que no hi estan vostès gaire assabentats. Aquest avantprojecte i torno a repetir, aquest avantprojecte, perquè és un avantprojecte, subjecte ara al tràmit parlamentari, i amb possibilitats de poder ser esmenat pels diferents grups parlamentaris per ser finalment aprovat com a projecte de Llei. És una norma que el que fa és que garanteix que les menors d’edat hagin de comptar amb els seus pares durant el procés, i que per primera vegada es despenalitza a la dóna que decideix interrompre la gestació i regula l’objecció de consciència del personal sanitari.La llei reprèn el sistema de supòsits en els quals es basava la llei de l’avortament de 1985, fins a tres vegades avalat pel Tribunal Constitucional, i que va ser subscrit de terminis amb la Llei 2/2010, del 3 de març, de salut sexual i reproductiva de la

33

interrupció voluntària de l’embaràs, recorreguda aquest mateix any davant l’alt Tribunal pel grup PP, i que quan entre en vigor el nou text quedarà derogada. L’avantprojecte de llei garanteix la protecció de la vida del concebut, no nascut com ben jurídic protegit per l’article de la Constitució, i assenyala que la protecció de la vida del concebut no nascut, té un caràcter absolut si entra en col·lisió amb la vida i la dignitat més essencial de la dona. Per tant la interrupció voluntària de l’embaràs ha de ser eximida de càstig penal dins dels límits imposat per l’existència d’altres drets baix determinades condicions. Així quan l’embaràs sigui conseqüència d’un delicte contra la llibertat sexual prevaldrà el dret a la dignitat més essencial de la dona, que podrà interrompre la gestació a las 12 primeres setmanes desprès d’interposar la corresponent denúncia. L’altre supòsit que no serà punible és l’existència de greu perill per la vida o salut física o psíquica que la dona, la qual cosa s’estendrà quan l’embaràs produeixi un menys cap important en la seva salut, en permanència o durada en el temps, segons els coneixements de la ciència medica en aquells moments. En aquests casos la interrupció de la gestació ha de realitzar-se en les 22 primeres setmanes, per acollir-se a aquest supòsit, serà necessari un informe previ més per dos metges especialistes en la patologia que genera el greu perill per la vida o la salut de la dona i aliens al centre on es practiqui l’avortament. Si el perill té el seu origen en anomalies incompatibles amb la vida del fetus, l’informe sobre la mare solament ha d’estar signat per un metge i no dos, però serà necessari un altre sobre el fetus, si hi ha perill vital per la dona, no serà necessari cap informe. La interrupció de l’embaràs solament podrà practicar-se més enllà de les 22 setmanes en el cas que existeixi un perill vital de la dona, o el perill per la salut de la mare derivi d’una anomalia del fetus incompatible amb la vida que no s’hagués detectat abans, o que només en aquest moment sigui amb un diagnòstic precís. I atenció a la dona que es vegi amb la necessitat d’interrompre voluntàriament el seu embaràs en qualsevol cas queda totalment garantida, doncs la prestació per la interrupció voluntària en els supòsits despenalitzats es mantindrà inclosa en la cartera comuna bàsica de serveis assistencials del sistema nacional de salut.Totes les dones embarassades rebran assessorament assistencial amb informació sobre les prestacions a les quals poden tenir accés, a més les que estiguin considerant interrompre’l tindran assessorament personalitzat i formació clínica perquè en un termini de 7 dies decideixin si consenten expressament l’avortament. Aquesta fase informativa no serà necessària quan existeixi un perill vital per la gestant que aconsella la interrupció immediata de l’embaràs, en l’assessorament que serà facilitat pel personal dels serveis socials s’explicarà que la vida del no nascut constitueix un bé jurídic protegit per la Constitució, i es realitzarà l’estudi sobre les circumstàncies concretes de la dona, a la qual s’orientarà sobre els ajuts concretes a les quals té dret. També se li detallaran les alternatives existents a la interrupció voluntària de l’embaràs, com la guàrdia administrativa, l’acolliment, o l’adopció. Els metges seran els encarregats de informar a la dona dels riscos de l’avortament, per la salut i la maternitat futura, així com sobre el diagnòstic, aspectes mèdics i psicològics, i expectatives sobre la salut del fetus.L’ avantprojecte, i torno a reiterar l’avantprojecte, preveu que per interrompre voluntàriament l’embaràs per les joves entre el 16 i 18 anys d’edat, prestin el seu consentiment, però també hagin de contar amb l’assentiment dels pares o tutors. Si

34

hagués controvèrsia entre ells el jutge considerarà que és vàlid el consentiment de la menor, tret que constati la seva falta de maduresa que en aquest cas resoldrà atenent al seu interès. En els casos de menors de 16 anys, o dones majors subjectes a tutela, serà necessari el consentiment dels pares o tutors i la manifestació de la voluntat de la menor, perquè s’atendrà la seva edat, maduresa i circumstàncies. En cas de desacord el jutge donarà valor al consentiment dels pares o tutors, sempre que atengui a l’interès del menor.El jutge intervindrà en el procediment urgent que aquesta norma introduirà en la Llei d’enjudiciament civil, sempre que hi hagin motius que impedeixin o desaconsellin que es consulti als representants legals. Quan neguin el seu consentiment o assentiment o s’expressin opinions diferents. A diferència de les lleis anteriors, aquest avantprojecte de llei orgànica despenalitza la conducta de la dona que es practica o consent que li sigui practicat un avortament, en entendre que es tracta sempre d’una víctima. A la Llei de 1985 es preveia que les dones que avortaven anessin castigades amb penes de presó de 6 a 12 mesos, o multa de 6 a 24 mesos, i en la Llei de 2010, amb multa de 6 a 24 mesos, en cas d’impagament aquesta pena era substituïda amb presó. Bé com he dit al principi de la meva intervenció, aquest apart de ser un tema polític, ho és també de sentiments i de conviccions. -La regidora Sra. Olga Fernández diu: Des del grup municipal d’ICV, no ens podem posicionar més en contra de l’avantprojecte de llei de protecció dels drets del concebut i de la dona embarassada impulsada des del govern del PP, que porta els drets de les dones com si d’una màquina dels temps es tractés molts anys enrere tal com es recull en aquesta moció. Aquest avantprojecte vulnera el dret fonamental de les dones a escollir sobre el seu cos, negant, penalitzant i criminalitzant el dret de les dones a escollir lliurement i responsablement sobre la seva maternitat. Les dades demostren que la taxa d’avortament és menor en aquells països on les lleis són més permissives, esta demostrat que una llei restrictiva l’únic que comporta és l’activitat clandestina que influeix negativament, tant a la salut, com a la igualtat social, ja que porta a fer exercir aquest dret en unes condicions poc saludables per la dona, o bé passa per dependre de la capacitat econòmica de les dones per anar-se’n a altres països. Des d’ICV sempre s’ha defensat un dret a l’avortament lliure, públic i gratuït i fora del codi penal, estem convençuts que la millar manera de disminuir l’avortament ve per l’educació de la salut sexual i reproductiva que previndria un alt nombre d’embarassos no desitjats. La dona ha de ser lliure per decidir si vol continuar un embaràs o no, “nosaltres parim, nosaltres decidim!”. I tenim tot el dret a decidir responsable i lliurament quan volem ser mares, i quants fills volem tenir, sense tuteles paternalistes retrogrades, ni ultracatòliques.

-El regidor Sr. Xavier Fonollosa diu: Bé la nostra posició davant d’aquesta moció que ens presenta el PSC, tenint en compte també el que ha dit el Sr. Arpal que jo crec que té molta raó, al igual parlava abans de temes de sensibilitat social, doncs aquest també ho és, l’avortament o la interrupció voluntària de l’embaràs és un tema que toca sentiments, que toca sensacions, que també toca conviccions religioses, però el nostre

35

posicionament aquí serà de recolzament a la moció que presenta el PSC, i li explicarem una mica el perquè, és a dir, nosaltres creiem que en aquest país el que no podem fer és tirar enrere. Per tant jo fa 25 anys era estudiant de la facultat de dret, i recordo estudiar la interrupció voluntària de l’embaràs amb una regulació normativa en aquells moments més avançada que l’avantprojecte de llei que porta el Ministre de Justícia el Sr. Ruiz Gallardón al Congrés dels Diputats. Per tant, vam passar de la llei de supòsits, a la llei de terminis i ara passem a una llei que evidentment elimina els terminis, que se´n va als supòsits, però és que a més a més que d’aquella llei de 1985, doncs elimina un dels terminis, i a més a més fa una cosa que jo crec que del tot errònia, que és el criminalitzar el fet de què s’interrompi l’embaràs, o eleva a la categoria del dret penal, que és la ultima ràtio en qualsevol societat avançada, fer això que és anar enrere, vostè també ho ha admès Sr. Arpal ha dit que en totes les forces polítiques hi ha diferents sensibilitats, jo n’estic segur, perquè més o menys ho hem seguit a través de la premsa, doncs que en el seu mateix partit doncs no hi ha un ànim de consens, però en canvi la tramitació d’aquest avantprojecte de llei en el Congrés dels diputats segueix endavant, jo espero i desitjo que hi hagi una modificació a fons, o fins i tot que hi hagi la retirada d’aquest avantprojecte, jo crec que poc afortunat, molt poc afortunat. I entenc que des de les seves posicions ideològiques puguin tenir una visió diferent de com esta regulat avui la interrupció voluntària de l’embaràs, però també jo crec que vostès haurien de veure que això precisament perquè toca sentiments, sensacions, persones, i conviccions religioses també perquè no dir-ho, potser el més intel·ligent hagués estat no tocar res. Com mínim tenien una llei bastant més avançada, jo ni li diré que estigui totalment d’acord i absolutament d’acord amb el tots els preceptes de l’actual regulació, però precisament perquè són lleis i normes molt sensibles, el que no es pot fer en cap cas és anar enrere, o fer veure, o que sembli que la nova normativa és més retrograda que la actualment hi ha, que és el que ens està passant amb aquesta llei.Per tant, nosaltres donarem suport a aquesta moció presentada pel grup socialista, i a més a més tal com diu la part dispositiva de la moció, doncs li demanen a vostès que són els representants del PP en aquest consistori, que facin tot allò que creguin oportú dins del seu partit, potser tenen més èxit que nosaltres, per aconseguir que es retiri aquest projecte de llei.

-La regidora Sra. Lourdes Hernández diu: ¿Qué podemos decir de una ley que lo primero que hace es advertir o más bien amenazar a todo aquel profesional que ayude a una mujer a interrumpir su embarazo, con que será penado con la cárcel ?. Me ha dado la sensación que me está perdonando no quemarme en una hoguera, porque vamos. Y si que estamos informados Sr., vale, muy informados, hemos mirado muy bien esta ley, por eso le puedo decir que más de 100000 mujeres decidieron interrumpir su embarazo durante el año 2012. Que el 91,3 lo hicieron ejerciendo el derecho a decidir sobre su maternidad, el 5,7 de las intervenciones, fueron por violación o riesgo para a salud física o psicológica de la mujer, y el resto por problemas fetales. Ser madre no es solo un embarazo y luego parir, es luchar cada día para garantizar al niño todo lo que necesita para desarrollarse como persona. Ustedes nos piden que seamos madres aunque no sea el mejor momento para serlo, pero en ningún momento nos ofrecen ayuda para garantizar el futuro del niño, nos

36

piden que tengamos hijos con deficiencias, pero al mismo tempo recortan las ayudas a las familias con personas con malformaciones.Un gran número de abortos realizados dentro de las 8 primeras semanas, son abortos farmacológicos, con supervisión médica, ahora quien nos garantiza que no se sigan realizando pero de forma clandestina, sin ningún tipo de revisión médica, sin conocer ni siquiera quien suministra la medicación necesaria. La realidad socioeconómica también influye en los abortos de nuestro país. El 26,81% de las mujeres que interrumpieron su embarazo no tenían trabajo, no consideran que su gobierno tendría que plantearse crear puestos de trabajo, en lugar de seguir recortando y seguir haciendo prohibiciones sobre nuestro cuerpo y nuestra persona. Ponen el grito en el cielo porque una menor de 16 o 17 años pueda abortar sin el consentimiento de sus padres, pero saben ustedes cuantos se han realizado un aborto de esta manera? 17, tan solo 17 menores se les realizó un aborto desde que empezó la ley sin el consentimiento de sus padres, 17 casos muy extremos, demostrando conflicto grave, manifestando peligro de violencia intrafamiliar, amenazas, coacciones, malos tratos, o se produjera una situación de desarraigo o desamparo, el resto de los casos de menores, el equipo médico que las trataba las ha convencido para que las acompañara un padre o su tutor.Otra pregunta, ¿saben ustedes cuantas mujeres que han sido violadas no se atreven a denunciar?, ya sea por miedo por vergüenza o por cualquier otro motivo, muchas. Y además de ahora, de pasar por el mal trago de ser violadas,, si quedan embarazadas y no tienen una denuncia previa tampoco se les permite abortarLa norma elaborada por el Ministro de Justicia y su equipo, no recoge medidas específicas para combatir el embarazado no deseado, no hay iniciativa relacionadas con la educación sexual, que sí se incluían en la ley de 2010, de hecho el gobierno del PP ha suprimido la asignatura de educación para la ciudadanía, la única donde se daban parte de estos contenidos, no queremos más recortes en sanidad, no queremos que las mujeres en edad fértil que no quieran ser madres tengan que marcharse de este país para que les practiquen un aborto, o lo tengan que hacer de forma clandestina, tal y como se hacía en el siglo pasado. Despierten, ya estamos en el siglo 21, y no vamos a consentir que ustedes decidan por nosotras. ¿Que será lo próximo que quieran quitarnos a las mujeres, tal vez el derecho a votar?, lo que queremos es garantizar los derechos fundamentales de las mujeres en al ámbito de salud sexual y reproductiva, y la interrupción legal y segura del embarazo en el marco de sistema público de la salud.

-El regidor Sr. Francesc J. Arpal diu: Seré bastant breu Sr. Alcalde, evidentment és un avantprojecte, un avantprojecte que encara pot tenir moltes esmenes, segur que quan s’aprovi s’aprovarà amb moltes esmenes aprovades, i d’altra banda dir també que en molts grups polítics unes persones han estat a favor, unes altres en contra, a nosaltres al grup PP ha estat, i a CIU també, perquè dels 16 diputats, 6 estan a favor de la nova llei i 10 no, potser si agaféssim el percentatge total, hi estan més a CIU inclús que al propi PP. Per tant, és un tema de sentiments, és un tema religiós per a moltes persones, i d’altra banda diria a la representant del partit dels socialistes, jo no sé a vostè, sé que vostè té una nena, jo no sé que a vostè li agradés molt que la seva nena menor d’edat decidís tenir un avortament i que vostè no en sàpiga res, jo crec

37

que a vostè no li agradaria, a mi no, jo tinc un nen, no una nena, per si tingués una nena a mi no m’agradaria que això fos així, a vostè sembla ser que si.

-La regidora Sra. Olga Fernández diu: Jo seré molt breu, més que res perquè la companya socialista ja s’ha estès lo suficient, però dir-li al Sr Arpal que possiblement, jo també tinc una filla, ja és major d’edat, però que segurament la situació no és prohibir, sinó educar. I a més a més nosaltres pensem que les persones que tenen aquesta sensibilitat i aquestes conviccions polítiques o religioses, tenen tot el dret del món a allò de què “todos los que mande Dios”, però no tenen cap dret a decidir i a prohibir la llibertat d’una altra persona.

-El regidor Sr. Xavier Fonollosa diu: Bé nosaltres només remarcar que estem, ja ho hem dit abans a la primera intervenció, estem a favor d’aquesta moció, i només dir-li al Sr. Arpal que repeteixo, reitero, que és cert, que són temes de sensibilitat social, que més a més, li reconec, que el fet de què a més a més es barregen temes de conviccions religioses, que a Madrid al Congrés de los Diputats, el nostre grup parlamentari doncs va votar de manera fragmentada, i a més a més en funció de la seva consciència, es va donar llibertat de vot en aquest tema, però també li diré que en el consistori martorellenc, a l’Ajuntament de Martorell, els 11 membres, càrrecs públics electes de CIU, donarem tots els 11 recolzament a aquesta moció que presenta el grup socialista.

-La regidora Sra. Lourdes Hernández diu: A ver, ya le he explicado antes que los 17 casos que han habido han sido con graves problemas, yo espero que en mi casa eso nunca lo tengamos que vivir, espero, intentaré educar a mi hija lo mejor posible para que tenga la confianza con su madre, que si algún día se queda embarazada, su madre la apoyará en todo, vale?, y espero que tenga el poder decidir lo que quiera hacer son su cuerpo, cuando usted, que imagino que a partir de hoy se lo tomaran en serio, retiren esta ley, o ustedes intenten que retiren esta ley.Aparte de eso yo la primera vez que escuché este anteproyecto de ley, la verdad es que me pareció estar viendo a Mickey Mouse, si, un dibujo animado, un buen traje, unas buenas palabras, pero debajo de eso solamente se escondía un roedor, un roedor que tanto asco suele dar a casi todas las mujeres, pero no, no era así, no era una animación, era realidad, una realidad que hace que demos un paso atrás francamente incomprensible en todos los derechos de la mujer. Miles y miles de personas se han manifestando, tanto hombres como mujeres contra este proyecto de ley que nos traslada a la España más profunda de mediados del siglo pasado. Cada día hay médicos, abogados, jueces, personas de su propio partido que dicen no a esta ley, aunque es cierto sí hay personas que están a favor, 4 mujeres sumisas que no tienen ningún problema económico para que en caso de que ellas o sus hijas necesiten saltarse esta ley, tienen dinero suficiente para marcharse a Londres, para practicar inglés por supuesto, y volver sin, como podíamos llamarle, el pequeño accidente, y como no también está la Iglesia claro, un hombre que decide no tener pareja y no ser padre, si puede decidir si las mujeres de nuestro país pueden o no abortar, muy lógico, y esto sin tirar de historia y mirar los subsuelos de los conventos.

38

Además de esto, es muy fácil señores, si no quieren que sus mujeres y sus hijas aborten, pues adelante que no aborten, son totalmente libres para hacerlo, nadie les va a obligar, pero dejen que el resto de mujeres también seamos libres para decidir.Que no señores que no, que no podemos permitir que tiren por la borda todo, la sanidad, la educación pública, los derechos sociales, y todo lo que a Ud. se les antoje. Han sido muchos años de lucha de nuestros abuelos, de nuestros padres, y nosotros continuaremos con la lucha día a día para que no nos hagan volver a la época franquista de la que tanto nos costó salir.Des del partido socialista de Martorell queremos dar las gracias a todos aquellos ciudadanos que nos acompañaron a la charla de Mónica Albiñana en contra de este proyecto ley, así como a todos los que han participado desde nuestra agrupación y desde las redes sociales.Y ahora ya a título personal, como socialista, como madre, y sobre todo como mujer no me cansaré de apoyar a todas esas asociaciones de mujeres que gritan “nosotras parimos, nosotras decidimos”, y espero que ustdes lo hagan conmigo.

Sotmesa a votació la moció, aquesta resulta aprovada per 19 vots a favor i 2 vots en contra dels senyors FRANCESC ARPAL MACIÀ i VICENTE CASAL CARIEDO:

“El passat divendres 20 de desembre de 2013, el Consell de Ministres va aprovar la reforma de la llei orgànica 2/2010, de 3 de març de salut sexual i reproductiva, que regula al nostre país les condicions per a la interrupció voluntària de l’embaràs i estableix les obligacions dels poders públics, pel que fa a l’exercici d’aquest dret.

La llei vigent declara el dret de totes les dones a adoptar lliurement decisions que afecten la seva vida sexual i reproductiva, sense més límits que el respecte als drets de la resta de persones. Tanmateix, es regula el dret a la maternitat lliurement decidida, reconeixent així a les dones la seva capacitat de decisió plena sobre el seu embaràs. Una decisió que ha de ser respectada, conscient i responsable, i amb l’empara de la llei.

Aquesta llei va substituir la llei que a l’any 1985 havia suposat un avenç en la protecció de les dones i dels i les professionals. La llei va ser aprovada amb un ampli consens i amb la majoria dels grups polítics amb representació a la cambra, així com de nombrosos professionals dels sectors de la medicina i la bioètica. La nova llei va suposar importants avenços legals i especialment els referits a la seguretat jurídica dels i les professionals del món de la salut que assistien a les dones. També va incorporar jurisprudència tant del Tribunal Constitucional com del Tribunal Europeu de Drets Humans.

El projecte de llei que planteja el Govern del PP representaria un extraordinari retrocés normatiu, social i ideològic i tornaria a situar les dones en la clandestinitat, suprimint el seu dret a decidir de manera conscient, responsable i lliure sobre la seva sexualitat i maternitat. Afecta, la proposta del PP, greument a la seguretat jurídica dels i les professionals de l'àmbit sanitari, així com també a la garantia en l’accés a les corresponents prestacions sanitàries des de l’àmbit públic. La proposta del PP ens situa trenta anys enrere en els drets de les dones.

39

La llei del Govern de Rajoy és més restrictiva que la norma de 1985, ja que elimina la possibilitat d’interrompre l’embaràs en les primeres catorze setmanes, considerant-se com a delicte i despenalitzant-lo només en els casos de violació i “greu perill per a la vida o la salut de la mare”, privant les dones del dret a decidir sobre la seva maternitat. També suprimeix per tant, el supòsit de malformacions o anomalies fetals incompatibles amb la vida, que havia justificat la interrupció de l’embaràs en els anys vuitanta del segle passat.

És un atemptat contra la democràcia, que restringeix els drets i les llibertats de les dones, que representen el 50% de la població. Aquesta nova proposta de llei, que afecta la llibertat, la salut i la dignitat de les dones, és un projecte que neix mort i que no compleix cap dels preceptes internacionals reconeguts a la llei anterior. Topa frontalment amb les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ja que restringint el dret a l’avortament augmentarà el nombre d’avortaments, es practicaran en pitjors condicions de salubritat, i empitjorarà la salut de les dones. Es tracta d’una nova política regressiva del Govern central, d’una llei discriminatòria i retrògrada que situa Espanya novament a la cua d’Europa, esdevenint el primer país que retrocedeix en drets

Aquesta nova normativa del govern del PP ha provocat un enorme rebuig social de la ciutadania del nostre país i de la resta de països del nostre entorn europeu. També són moltes les crítiques que han aparegut tant de professionals del món de la justícia com del món de la salut, així com de moltíssimes organitzacions de dones i organitzacions feministes a casa nostra.

Per tot això proposem que el Ple de l’Ajuntament de Martorell acordi:

Demanar al Govern de l’Estat la retirada de la reforma de la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març de salut sexual i reproductiva.

Comunicar aquest acord al President del Govern de l’Estat; al Ministeri de Justícia; al President de la Generalitat de Catalunya; a la presidenta del Parlament de Catalunya; als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya; i als presidents de l’Associació Catalana de Municipis, i de la Federació de Municipis de Catalunya.”

II.- PART DE CONTROL

A. DONAR COMPTE DE RESOLUCIONS DE L’ALCALDIA.

A.1.

- Es dóna compte de la relació de resolucions de l’alcaldia des del dia 01.01.2014 i fins el dia 31.01.2014, en compliment de l’artícle 42 del Reglament d’Organització,

40

Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, aprovats per Reial Decret 2586/87, de 28 de novembre.

A.2.

- Es dóna compte de la relació de resolucions de l’alcaldia des del dia 01.02.2014 i fins el dia 28.02.2014, en compliment de l’artícle 42 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, aprovats per Reial Decret 2586/87, de 28 de novembre.

B. DONAR COMPTE DEL DECRET DE L’ALCALDIA NÚM. 117/2014, DE DATA 24 DE GENER.

Es dóna compte del Decret de l’Alcaldia núm. 11/2014, de data 24 de gener de 2014, pel qual es resol l’assignació de forma provisional, de diverses funcions al cap de l’àrea de Territori i Sostenibilitat, lloc de treball ocupat pel Sr. Rodrigo Alaminos Rodríguez, laboral del grup A1, amb la categoria de tècnic superior arquitecte, amb efectes del dia 1 de gener de 2014, per un període de dos anys renovable amb informe favorable.

C. DONAR COMPTE DE DISPOSICIONS OFICIALS I CORRESPONDÈNCIA.

No n’hi ha.

D. DONAR COMPTE DEL COMPLIMENT D’ALLÒ PREVIST SOBRE PERSONAL EVENTUAL PER L’ARTICLE 104 BIS DE LA LLEI 7/1985, DE 2 D’ABRIL, REGULADORA DE LES BASES DEL RÈGIM LOCAL (PRECEPTE INTRODUÏT PER LA LLEI 7/2013, DE 27 DE DESEMBRE, DE RACIONALITZACIÓ I SOSTENIBILITAT DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL).

En compliment del que prescriu l’article 104 bis de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (precepte introduït per la Llei 7/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local), es dóna compte al ple de la Corporació que en aquesta entitat local hi ha dos llocs de treball reservats a personal eventual:

. cap de gabinet d’alcaldia (lloc de treball vacant)

. cap de premsa i comunicació (lloc de treball cobert)

Així mateix, s’informa que el nombre de llocs de treball reservats a personal eventual en aquesta entitat local ha estat publicat en la seva seu electrònica, situada a la plana web www.martorell.cat , i en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona de data 22 de gener de 2014.

41

E. DONAR COMPTE DE LA LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST DE L’AJUNTAMENT DE MARTORELL CORRESPONENT A L’EXERCICI 2013.

Es dóna compte del Decret núm. 296/2014, de data 28 de febrer de 2014, aprovant la liquidació del pressupost de l’Ajuntament corresponent a l’exercici de 2013.

F. DONAR COMPTE DE LA LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST DEL PATRONAT MUNICIPAL DE SERVEIS D’ATENCIÓ A LES PERSONES DE MARTORELL CORRESPONENT A L’EXERCICI 2013.

Es dóna compte de la Resolució de la Presidència núm. 54/2014, de data 28 de febrer de 2014, aprovant la liquidació del pressupost del Patronat Municipal de Serveis d’Atenció a les Persones de Martorell corresponent a l’exercici de 2013.

G. INTERPEL.LACIONS.

G.1.

- El regidor Sr. Xavier Gómez llegeix la interpel·lació:

“INTERPEL·LACIÓ del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds en relació als canvis i propostes que es plantegen de cara a la organització educativa per al proper curs i posteriors, principalment relacionades amb la creació d'un nou IES i a les gestions realitzades amb el Departament d'Ensenyament per a la possible conversió de l'Escola Vicente Aleixandre en un IES.

Per tal de poder obtenir tota la informació al respecte, i tenint en compte que l'Equip de Govern ha incomplert el seu compromís d'explicar-nos les seves propostes, volem que ens aclareixin les següents qüestions:

• Quines inversions en matèria educativa ha realitzat la Generalitat de Catalunya a Martorell els darrers 5 anys, i quines han estat les propostes i/o peticions de l'Ajuntament de Martorell al Departament d'Ensenyament en matèria educativa en aquest període.

• Quina és la capacitat actual dels IES Joan Oró i Pompeu Fabra, i quina és la seva capacitat d'absorció de més grups de secundària.

• Havent conegut pels mitjans de comunicació municipals que l'Escola Vicente Aleixandre no patirà cap modificació, i que s'ha decidit ubicar el nou IES en les dependències de l'antiga Escola Montserrat, voldríem saber com i quan se li ha comunicat als serveis, recursos i entitats que estan actualment ubicats allà aquesta decisió, i quina serà la ubicació alternativa que se'ls ofereix.

• Tenint en compte les característiques tècniques i físiques d'aquest edifici, voldríem saber quines són les obres d'adequació necessàries i quina serà la capacitat d'aquest

42

nou IES, així com quins serveis i equipaments contindrà per atendre correctament les necessitats educatives d'un centre de secundària.”

- El regidor Sr. Lluís Esteve respon:a. Quines inversions en matèria educativa ha realitzat la Generalitat de Catalunya a Martorell els darrers 5 anys, i quines han estat les propostes i/o peticions de l'Ajuntament de Martorell al Departament d'Ensenyament en matèria educativa en aquest període.i. En els darrers cinc anys el Departament d’Ensenyament ha invertit 656.000 € a través del programa de Reformes d’Adequació i Millora (RAM’s) i Obres menors. Ha de tenir en compte que l’ajuntament ha aportat també en reformes i millores prop de 160.000€ en aquest període. ii. Pel que fa a les propostes i peticions formulades per l’Ajuntament al Departament, a banda, de les que van derivar en les inversions ja esmentades producte de les peticions formulades per la regidoria d’ensenyament d’aquest ajuntament, s’han fet d’altres, com vostè pot suposar.Les més reiterades i recurrents en totes les trobades que s’han mantingut entre la regidoria d’ensenyament i el departament d’ensenyament de la Generalitat , han estat per reclamar una proposta de solució al previsible dèficit de places de secundària. La resposta ja la coneixen vostès. De fet vostès mateixos igual que la resta de grups municipals van conèixer la proposta el dia 9 de gener, quan el departament d’ensenyament ens va explicar a tots els grups municipals de l’ajuntament la seva proposta.b. Quina és la capacitat actual deis IES Joan Oró i Pompeu Fabra, i quina és la seva capacitat d'absorció de més grups de secundària . Com sap perfectament la competència en matèria d’ensenyament obligatori és del departament d’ensenyament. El govern municipal ens sentim però co-responsables de tot allò que passi en aquest àmbit, i tot i no tenir-hi competències delegades intentem influir, incidir i afavorir que les decisions que es prenguin afavoreixin Martorell. En aquest sentit li facilito la informació que ens ha comunicat el Departament d’Ensenyament.i. La capacitat de l’IES Pompeu Fabra és de 4 línies sense capacitat d’absorció de més grups.ii. La capacitat ordinària del IES Joan Oró és de 3 línies, podent arribar a absorbir en cas de necessitat una línea més.c. Havent conegut pels mitjans de comunicació municipals que l'Escola Vicente Aleixandre no patirà cap modificació, i que s'ha decidit ubicar el nou IES en les dependencies de l'antiga Escola Montserrat, voldríem saber com i quan se li ha comunicat als serveis, recursos i entitats que estan actualment ubicats allà aquesta decisió,... i. Tal i com els he contestat anteriorment. El departament d’ensenyament va presentar i explicar la seva proposta a tots els grups municipals de l’ajuntament. On es van donar, dades, arguments i explicacions a tots els assistents. Després cada grup municipal ha utilitzat la informació com millor els ha semblat. Nosaltres des del govern hem estudiat la proposta inicial, hem estat en contacte amb els agents implicats, responsables Ampa, direcció i claustre de l’escola Aleixandre, direccció de l’IES secció

43

Martorell ... i hem articulat una proposta alternativa que majoritàriament va ser recolzada per la comunitat educativa en el darrer consell escolar municipal.ii. Hem intentat explicar de primera mà el nostre posicionament i la proposta. És obvi que el procés no és fàcil. I que hi ha molts interlocutors.iii. A l’antiga escola Montserrat actualment es troben ubicats dos serveis municipals i també en fa ús gratuïtament l’associació juvenil l’esplai Guspira.iv. Els responsables dels departaments on es troben adscrits els serveis propis van estar informats els dies 6 i 7 de febrer i els seus equips van ser informats durant la setmana del 10 de febrer.v. Pel que fa a l’esplai Guspira, es va intentar contactar amb ells dilluns 10 de febrer. Dimecres 12/2 la regidora de joventut i el director del Patronat van trobar-se amb representants de l’entitat. I hi ha hagut també reunions posteriorsd. i quina serà la ubicació alternativa que se'ls ofereix.i. Hi havia diverses alternatives i propostes. Com que malauradament no vam poder fer-los partícips en la decisió de tornar l’antiga escola Montserrat als seus usos originals, tant als serveis propis com als representants de l’esplai Guspira se’ls va manifestar la disposició de fer-los participar en el procés de determinació dels espais on definitivament hauran d’anar ubicats. Pel que fa a l’ IES. Recordo que inicialment ja hi va haver reticències perquè anessin a l’actual ubicació (a l’EOI), que es sap des del primer moment era provisional... però els reitero hem tingut contacte estret amb la direcció de la secció i posteriorment amb pares i mares... i pensem que la proposta millorarà la situació actual i donarà resposta a futur. Els podem assegurar que la secció Martorell experimentarà una millora significativa amb el seu trasllat al nou institut en què es convertirà l’antiga escola Montserrat. Professors i pares i mares tenen el nostre compromís que treballarem amb tota la intensitat i recursos per assegurar-ne l’èxit.Pel que fa a l’Esplai Guspira, l’espai ofertat és l’escola José Echegaray. L’espai a futur del Centre Obert serà l’actual espai que ocupa la Secció IES MartorellVolem que aquest trasllat esdevingui una nova oportunitat de millora pels usuaris i les seves famílies del Centre Obert, del Centre Especial de Treball Can Cases i de l’esplai Guspira. e. Tenint en compte les característiques tècniques i físiques d'aquest edifici, voldríem saber quines són les obres d'adequació necessàries i quina serà la capacitat d'aquest nou IES, així com quins serveis i equipaments contindrà per atendre correctament les necessitats educatives d'un centre de secundaria.ii. El nou institut en què es transformarà l’antiga escola Montserrat tindrà capacitat per a dues línies d’ESO, un total de 8 grups. Com vostè ja sap, es preveu que no estigui en plena ocupació fins al curs 2015/2016. El NOU INSTITUT comptarà amb tots els espais i equipaments necessaris per a dur a terme les activitats docents, determinats pel propi departament d’ensenyament.Tan bon punt disposem el projecte definitiu que redacten serveis tècnics municipals amb el suport dels tècnics del departament, no tenim inconvenient compartir-lo amb vostès.Reiterem el nostre compromís i la nostra disposició perquè els canvis proposats suposin una millora. Treballem amb decisió per aconseguir-ho.

44

- El regidor Sr. Xavier Gómez diu: Jo voldria dir que per desgràcia és un costum , tota aquesta informació que avui hem presentant com a interpel·lació, la vam presentar ja fa temps per escrit, per registre a l’ajuntament, com deia ja és costum no ens l’han facilitat, suposo que haurem de tornar a anar al Síndic de Greuges, ens hauran de tornar a donar la raó i potser finalment aquesta informació ens la donaran per escrit, esperem que això no sigui així. És una llàstima que aquest ajuntament doncs comenci a tenir aquesta fama.D’altra banda, i també tenint en compte amb aquests canals d’informació, una de les coses que posàvem de manifest a la interpel·lació, és que el portaveu de CIU dies abans de explicar totes aquestes propostes i solucions al Vicente Aleixandre ens va dir que previ al darrer Ple ens informarien de tot plegat, i encara estem esperant. Per lo tant, quan algun dels regidors de l’equip de govern, com ha fet ara vostè, ens diu no tenim cap inconvenient en veure’ns i explicar i no sé que, lamentablement i per desgracia ja no ens ho creiem. Ens ha explicat també, i aquí explico alguns dubtes nous que en venen a la seva intervenció, que en reiterades ocasions si que s’ha traslladat al departament la demanda de un nou centre, voldríem saber i a més a més ens agradaria que ens ho poguessin, veure, i ho poguéssim veure si aquestes demandes s’han fet per escrit, és a dir , si aquestes demandes s’han fet de manera oficial, i registrades, més enllà de fer-les de paraula, o amb dels punts de contacte que puguin tenir els responsables d’ensenyament de l’Ajuntament, amb els responsables de la delegació d’ensenyament de la Generalitat, perquè sinó podria semblar que potser no han demanat mai el que ara corre tanta presa. I també sentint-lo em dóna la sensació que totes aquestes propostes i solucions, que en tot cas ens podran semblar millor o pitjor, les ha posat només l’ajuntament, és a dir, que aquí la Generalitat més enllà de venir aquí i explicar-nos una pel·lícula, una pel·lícula que a més a més ens la van explicar com una proposta, que no era definitiva, que resulta que si que ho era, posteriorment aquí no ha jugat cap paper més, és a dir, ha sigut l’ajuntament qui ha hagut de posar solucions sobre la taula, quan la competència com vostè deia a la seva intervenció no és de l’ajuntament, sinó que és de la Generalitat, i ens dóna aquesta sensació no? que s’ha perdonat una mica la responsabilitat de la Generalitat en tota aquesta historia. I en relació als serveis que actualment estan a l’antiga escola Montserrat, i que s’han de recol·locar, ens ve al cap una mica de coses que han passat als darrers mesos, i també tenint aquesta poca credibilitat que per desgràcia ha demostrat l’equip de govern en tota aquesta seguit d’accions. Recordem que fa uns mesos davant d’una proposta nostra d’ampliació i millora del CET, que es van negar a acceptar, dies més tard li van enviar una carta a tots el treballadors del CET, doncs dient-los que recolzaven la seva tasca i el seu servei, ara entenc que els hi tornaran a enviar una altra carta, explicant-los que 10 ó 11 anys més tard que sortissin del Pontarró, ara han de tornar al Pontarró, suposo que els hi tornaran a dir, que confien en ells, i que son fantàstics. A les famílies del Vicente Aleixandre, que em consta que també els hi ha fet arribar una informació, i ja no ho dic jo, com no sóc pare diguéssim afectat, però lo que ens consta és que aquesta informació que han rebut, doncs també ha sigut considerada com poc fiable, després de tota els aconteixements que han anat succeint. Estarem molt atents nosaltres, estarem molt atents, perquè amb la manca de planificació que han demostrat potser d’aquí unes setmanes hauran de tornar a enviar cartes dient tot el contrari del que han dit fins ara, i opinem i creiem que no es pot jugar

45

amb la gent defensant una proposta, després dient que no hi estaven de acord, perquè la culpa la té la Generalitat, i després resoldre-li la jugada a la pròpia Generalitat, això per lo menys és increïble, no per nosaltres, sinó per la ciutadania que confia en poder tenir uns serveis públics de qualitat a Martorell, i d’aquí l’última proposta i pregunta que els hi fem, no entenem per quin motiu no es revelen amb la Generalitat?, dependentment de què siguin del mateix color polític altres municipis propers d’aquí de la comarca del Baix Llobregat, s’han velat hi ha aconseguit un centre educatiu nou. Creiem, aquesta si que és una proposta, la manera de veure-ho des del grup ICV que la millor proposta era que la Generalitat construeixi un centre nou a Martorell, i els hi torno a preguntar, i amb això acabo, perquè no es revelen?, perquè no es revelen amb la Generalitat, i en comptes de resoldre-li la jugada, es posen ferms i tindran tot el nostre recolzament per aconseguir un centre nou a Martorell, que no suposi tots aquest moviments que han hagut de fer, i que han minat la confiança de la ciutadania amb aquest equip de govern.

G.2.

- El regidor Sr. Adrià Arqué llegeix la interpel·lació:

“Atès que l'equip de govern no ha donat als grups municipals les explicacions que va dir que donaria en la junta de portaveus dels grups municipals del passat dilluns dia 3 de febrer sobre la intenció del Departament d'Ensenyament de convertir el col·legi Vicente Aleixandre de Martorell en escola de secundària.

El grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Martorell presenta la següent interpel·lació per a ser tractada en el plenari del dia 17 de febrer de 2014INTERPEL·LACIÓ:

Segons la nota feta pública per l'Ajuntament de Martorell, el Departament d'Ensenyament s'ha desdit de la primera intenció i té la intenció de mantenir el col·legi Vicente Aleixandre con a Centre d'ensenyament infantil i primària i obrir con a centre de secundaria l'antic col·legi Montserrat.

El grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Martorell considera que aquesta decisió no es mes que un remei provisional i que el que realment necessita Martorell es un nou institut de secundària i batxillerat, ubicat a la zona de més afluència actualment de nens en edat escolar com son els barris Bòbiles, Torrent de Llops i Can Cases.

Quines garanties pot tenir l'antic col·legi Montserrat de complir les condicions legals per a ser un Institut de secundària?. En base a quin projecte es farà la obra de reforma?. I quant es faran les modificacions pressupostàries per poder dotar aquestes reformes?.”

- El regidor Sr. Lluís Esteve respon:1. Quines garanties pot tenir l'antic col·legi Montserrat de complir les condicions legals per a ser un Institut de secundària ?

46

a. Li respondre amb una sola paraula: Totes, per sort no serà vostè ni jo qui n’assegurarem les condicions, seran tècnics especialistes en la matèria els que ho asseguraran, i és en base a les prescripcions tècniques que es compliran les condicions. De fet els tècnics del departament d’ensenyament i de l’ajuntament han estat al centre i hi estan treballant.2. En base a quin projecte es farà la obra de reforma? a. En base al projecte que estan redactant els serveis tècnics municipals i els tècnics del departament d’ensenyament de la Generalitat.3. Quan es faran les modificacions pressupostaries per poder dotar aquestes reformes?Es faran les modificacions que s’escaiguin es realitzaren tant aviat tinguem el projecte i aquest determini l’import de la inversió a executar. No descartem en cap cas aportacions d’altres administracions que ens puguin ajudar a donar resposta.

- El regidor Sr. Adrià Arqué diu: Per la resposta del Sr. Regidor tot està una mica a l’aire, una mica embastat. Aquí jo voldria recalcar dues coses:La primera és que els grups municipals ens vam tenir que enterar d’aquestes decisions del govern municipal, doncs per lo que el mateix govern va explicar a Consell Escolar, i al negociat escolar del centre, i als pares que se’ls hi va explicar. Aquí un altre cop ens trobem que si a la Junta de Portaveus, el portaveu del grup municipal que té el govern, ens diu que se’n donarà informació, això va ser el dia 10 de febrer i ha passat un me si mig i encara aquesta informació no se’ns ha donat, és un tema que sempre ens queixem tots els grups municipals. I per altra part també veiem que si a la comissió d’Ensenyament del Parlament, en data 27 de juny de l’any 2013, es va debatre un text, un text que proposava i que instava al Govern iniciar els tràmits pertinents amb l’Ajuntament de Martorell, durant el curs 2013-2014, el curs que estem, la construcció d’un nou centre educatiu públic que pugui incorporar als alumnes que actualment estan escolaritzats a l’Institut Martorell a mòduls provisionals, i demanava també al Parlament, al Govern de la Generalitat, que s’incloguin als propers pressupostos les partides necessàries per la planificació, licitació i execució del nou centre educatiu en funció de la disponibilitat pressupostaria. Això estem parlant del 27 de juny de l’any 2013, que faria els tràmits pertinents amb l’Ajuntament de Martorell, a veure, aquí hi ha algú que no ha fet la gestió que tenia que fer, no sabem si és el govern de la Generalitat, o és l’Ajuntament de Martorell, o tots dos al 50%. Però la qüestió és que això estem parlant de l’any 2013, i que durant el curs 2013-2014, que és el que estem aquest centre nou tindria que estar construït. Ara lo que suposa a l’Ajuntament de Martorell, i suposo que amb tota la bona fe que pot, i amb tot el que està a la seva ma, però no és més que un remei provisional, un remei provisional, que no ens traurà de enlloc, perquè d’aquí unts quants anys, quan aquests nanos hagin acabat l’ESO, i tinguin que començar batxillerat, ens trobarem amb les mateixes condicions. Lo que demanen al govern municipal és que facin les gestions oportunes, perquè aquest centre nou de secundari, o sigui ESO i batxiller, es posi en marxa, i que no estiguem a la cua d’altres poblacions, perquè ara qualsevol població que hi vaig o visito, se m’ocorre preguntar els habitats que té, i els instituts que tenen i tots estan per sobre de nosaltres. Molins per exemple, Molins és un cas, Molins està el 3r institut a punt d’inaugurar, Sant Andreu també, Cambrils 33000 habitants, 4 instituts, una població del Vallès, 25000 habitants, menys que nosaltres i 3 instituts, vull dir tots

47

estan per sobre de nosaltres, demano al govern municipal que realment és posi les piles, i faci la gestió que tingui que fer, perquè aquest institut sigui realitat.I per altra part, a veure, és una cosa nova que els tècnics municipals tinguin de fer un projecte per la Generalitat, i que a sobre el financin, quin altre projecte que teníem ara a l’ajuntament deixarà de fer-se, per poder fer això, són coses que estan a l’aire i que realment estan a l’aire i voldrien que el govern municipal ens donés informació de tot això.

- El regidor Sr. Lluís Esteve diu:És evident que han corregut tant a intentar fer créixer algunes espurnes d’insatisfacció que no han pogut dedicar gaire temps ha reflexionar sobre la interpel·lació que presenten. Abans de donar-li la nostra opinió en relació a la seva proposta, voldríem posar en antecedents al públic assistent a la sala de plens i a aquells que ens puguin estar seguint a través de radio Martorell.Per centrar una mica el paper que juguem cadascú en la narració del fets, fixem primer l’eix temporal. A Martorell des del maig de 2003 fins a maig de 2007 vostès eren protagonistes del govern municipal juntament amb els grups d’ICV i ERC (l’anomena’t tripartit). A Catalunya, entre 2003 al 2010 el govern de la Generalitat també era presidit i governat amb la mateixa configuració política.Perquè avui es formulen interpel·lacions relatives a la necessitat d’incrementar el nombre de places d’Educació Secundària Obligatòria a Martorell? El dèficit de places d’ESO es produeix pels naixements de l’any 2000.Un nou institut havia d’haver entrat en funcionament el curs 2012/2013.El temps mig de projecció i construcció d’un institut és de 3 anys. El calendari normal hagués estat que a l’any 2008 o 2009 s’haguessin iniciat les dotacions econòmiques per part del Govern de la Generalitat per a la seva construcció.Al 2008 es manifesta la crisi econòmica que encara avui estem patint. Al finals del 2010 el govern tripartit no renova el mandat dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. A la crisi econòmica ferotge i hem d’afegir la seva herència en termes econòmics... tot plegat un panorama desolador en termes econòmics de país:El Compte General de l’any 2010 elaborat per la Sindicatura de Comptes va posar de manifest que malgrat que els efectes de la crisi econòmica i la caiguda dels ingressos de la Generalitat de Catalunya ja era molt clara des de l’any 2007, l’any 2010 el tripartit va seguir gastant per damunt de les seves possibilitats com si la crisi no existís.Malgrat que l’objectiu de dèficit que el govern tripartit tenia fixat en el Pla Econòmic i Financer (PEF) de l’any 2010 era del 2,4% equivalent a 4.700 milions d’euros, el dèficit real que hi va haver al final de l’any 2010 va ser del 4,2% que equival a 8.353 milions d’euros. Aquest forat de 8.353 milions d’euros que va deixar el tripartit és el doble dels ajustos pressupostaris que el govern Mas s’ha vist obligat a fer durant els anys 2011 i 2012.En lloc d’ajustar la despesa a la caiguda evident dels ingressos que va comportar la crisi econòmica, el govern Montilla va recórrer a l’endeutament per mantenir el nivell de despesa just a les portes de les eleccions. Aquesta actitud va donar com a resultat un increment desmesurat de l’endeutament que va passar del 7,6% l’any 2003 al 7,7%

48

l’any 2007 fins a disparar-se l’any 2010 al 17,3%. En només tres anys l’endeutament és va més que duplicar.Una dada rellevant, l’any 2010 1 de cada 3 euros que va gastar el govern tripartit no estava cobert per impostos i, per tant, s’havia de finançar mitjançant el deute, els crèdits i els pagaments endarrerits.Durant els set anys que el tripartit va governar Catalunya es va generar un volum de compromisos de pagaments futurs per valor de 54.000 milions d’euros, 15.000 dels quals es van generar l’any 2010. Amb la mirada posada en les eleccions, van voler arreglar a cop de talonari el que no havia pogut guanyar amb la credibilitat. Aquesta enorme llosa hipotecarà els pressupostos de la Generalitat de Catalunya fins l’any 2108 quan s’acabin de pagar els darrers compromisos contrets pel govern tripartit.Alguns responsables polítics que darrerament hem vist encapçalant manifestacions contra les retallades són els mateixos que l’any 2010 van deixar sense pagar 1.296 milions d’euros en despesa sanitària, que van deixar 130 milions d’euros en ajudes a les famílies que no estaven pressupostats i 55.000 expedient de la llei de dependència sense resoldre. Les xifres que els acabo de donar són del Compte General del 2010, són dades comptables auditades per un òrgan independent com és la Sindicatura de Comptes i que constaten el forat que van deixar a les finances públiques com a conseqüència de la seva actuació.Per tant, en el cas que ens ocupa, la crisi econòmica, l’herència econòmica a la Generalitat i l’ofec econòmic del Govern via finançament, planteja un escenari complicat pel que fa a les inversions.En aquest context i amb aquests antecedents la seva proposta és de construir un nou edifici /institut això si també de batxillerat i per suposat que el pagui la Generalitat... Considerem lògic que aquesta demanda la facin ciutadans de peu i amb tota la bona voluntat i bona fe... Però vostès haurien de conèixer la realitat i l’herència i en base a aquest coneixement fer propostes realistes. Algú creu viable avui aquesta proposta, quan qui la fa és el mateix grup que va governar quan es lligaven els gossos amb llonganisses, i que va prometre un nou hospital per Martorell i un nou Palau de Justícia per Martorell que mai es van fer? Ho recorden?Potser que toquin de peus a terra. I que articulem solucions possibles i factibles. Tots som conscients de quina és l’època que ens toca viure i estic segur que una majoria entén i valora com a encertada la proposta que s’ha traslladat al Departament d’Ensenyament i que aquest ha fet seva.Així ho ha referendat el consell escolar municipal, on tan les direccions de l’escola Vicente Aleixandre com el de la Secció Martorell (IES) van explicitar l’ajut i la complicitat de l’ajuntament en resoldre i millorar el projecte inicial del departament. Vostès per cert també hi eren presents. Saben perfectament que el Govern municipal no té competències pel que fa a l’ensenyament obligatori. Tot i amb això ens sentim plenament responsables de l’ensenyament a casa nostra. I és des d’aquesta responsabilitat que volem aportar solucions, i les solucions per ser-ho han de ser viables i factibles.... potser no ideals, de somni... però si reals i possiblesLa nostra proposta és una mesura que ve a millorar les condicions actuals del sistema educatiu actual de Martorell per molts anys. Som conscients que hi ha molts

49

interlocutors i que la informació pot distorsionar-se, a banda de que a més hi ha qui es dedica voluntàriament a fer-ho.. Però els assegurem amb tota la contundència que des del govern municipal garantirem que cap dels col•lectius afectats es vegi perjudicat per la proposta, aquest és el nostre compromís i el nostre objectiu.

G.3.

- El regidor Sr. Adolf Bargués llegeix la interpel·lació:

“INTERPEL·LACIÓ del grup municipal d’ERC en relació als canvis i propostes que es plantegen de cara a la organització educativa per al proper curs i posteriors, principalment relacionades amb la creació d'un nou IES i a les gestions realitzades amb el Departament d'Ensenyament per a la possible conversió de l'Escola Vicente Aleixandre en un IES.

Per tal de poder obtenir tota la informació al respecte, i tenint en compte que l'Equip de Govern ha incomplert el seu compromís d'explicar-nos les seves propostes, volem que ens aclareixin les següents qüestions:

• De quins pressupostos es disposen, tenint en compte que les inversions per aquest proper exercici de 2014 del departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya están tots compromesos.

• Quin es el cost total de la inversió? Aquest import de la reforma i adequació que preveiem important, no fa recomanable valorar un IES de nova fàbrica.

• Quins es l’estat de les preinscripcions per al nou curs d’ESO i que s’els dirà als pares afectats.”

- El regidor Sr. Lluís Esteve respon:a. De quins pressupostos es disposen, tenint en compte que les inversions per aquest proper exercici de 2014 del departament d'ensenyament de la Generalitat de Catalunya estan tots compromesos.No tenim el detall de quin és el pressupost de què disposa el Departament d’Ensenyament , de fet el que hem acordat amb el propi departament és deixar l’escola Vicente Aleixandre en la seva configuració actual i transformar l’antiga escola Montserrat en el nou institut de Martorell. L’acord és clar en aquest sentit. No creiem necessari preguntar-los amb càrrec a quina partida faran front a les seves responsabilitats i compromisos. El que estem convençuts és que el compliran. Aquest és el nostre objectiu.b. Quin es el cost total de la inversió?...Com ha tingut oportunitat d’escoltar en la nostra resposta a la interpel·lació formulada pel grup municipal del PSC, en aquests moments s’està redactant el projecte, un cop estigui acabat i valorat, coneixerem de manera exacta l’import de la inversió a la què haurà de fer front de manera finalista el Departament d’Ensenyament.

50

c. Aquest import de la reforma i adequació que preveiem important, no fa recomanable valorar un IES de nova fàbrica.Sr. Bargués, pensem que el criteri econòmic amb exclusivitat no ha de prevaldre... si ens guiéssim únicament per aquest criteri, la proposta inicial del departament seria la més ajustada, però pensem que aquest no ha de ser l’únic criteri, tot i que és obvi que és important, però no definitiu.... Nosaltres confiem en la feina dels nostres tècnics i en principi també dels tècnics del Departament d’Ensenyament, no pensem que la reforma i transformació dels edificis ja existents resulti més ineficient econòmicament que la construcció d’un institut de nova “planta”.d. Quins es l'estat de les preinscripcions per al nou curs d'ESO i que se’ls dirà als pares afectats?A data d’avui, s’està fent encara la preinscripció pel proper curs escolar. Els pares afectats per la preinscripció com cada any han rebut ja la informació a l’escola on estan fent 6è els seus fills sobre el procediment que han de seguir per a formular la preinscripció en els terminis i condicions recollits al decret de convocatòria. S’han fet dues trobades del departament d’ensenyament amb les famílies on hi ha participat activament també l’ajuntament. En la primera d’elles, per informar de l’espai del nou equipament i del projecte educatiu de la secció Institut Martorell, amb famílies noves i la segona amb les famílies que avui ja van a aquesta secció..El nostre compromís en aportar solucions ha quedat explícit.

- El regidor Sr. Adolf Bargués diu: Aquí tal com hem fet avui amb algunes de les mocions que s’han presentant aquí, si hi ha aquesta maror de fons o aquesta coincidència jo crec que hi ha algo al darrera. El que hi ha hagut al darrera estem convençuts i segurs que no han sapigut gestionar bé la informació, i que s’han fotut vostès solets dintre d’aquest hort.El dia 9 de gener quan ens van convocar de portaveus per explicant-se en pla que tenien respecte al Vicente Aleixandre, vostès ens va voler fer còmplices de la seva desorganització, esquerra no en va fer llenya, no en va fer llenya perquè vostès ens van enredar dient que era una decisió consensuada amb l’escola, que ja ho havien parlat amb l’escola, això ens ho van dir aquí mateix, i que estava basada en dues altres mentides, que ademés vostès han anat canviant amb el temps, la primera mentida era que no hi havia pressupost, ensenyament no té pressupost, té un pressupost limitat, i no podrà fer una escola nova o fer un institut, i ens ho vam creure, perquè és real i és cert, és una obvietat. La segona mentida que ens van dir, basada en uns criteris científics, ens van ensenyar unes piràmides demogràfiques, de projeccions d’edats, de quin seria la projecció demogràfica a 10 anys vista, clar ara tampoc volen fer llenya, però voldríem apel·lar una mica al sentit comú, clar la primera si no hi havia pressupost per fer un institut de nova fàbrica, entenc que una cosa és el cos d’arreglar el col·legi Vicente Aleixandre i fer una adaptació progressiva a unes necessitats que es preveien progressives, a fer una reforma important o un institut nou. Amb el tema de les projeccions demogràfiques vostès mateixos van desmentir de manera ràpida, no van trigar gaire, van dir que no, que allò era només una projecció, que Martorell com que som un municipi a on hi ha força ocupació i a on hi ha molta feina, doncs home això les projeccions demogràfiques aplicades a Martorell doncs probablement quedava fora d’òrbita, perquè sempre havia vingut més gent de la que es preveu, un cas és la matricula oberta que hi ha durant tot l’any doncs si són 40 ó

51

50 incorporacions, apart del què, ja em corregirà, les incorporacions que hi ha durant tot l’any. Home pregaria, i aprofitant que el governa el bipartit, i amb el luxe de tenir un municipi amb una alcaldia bicèfala, que sisplau no malmetin els recursos del Departament d’Ensenyament, perquè al final són els recursos de tots, de la ciutadania, dels que estem aquí representats, inclús dels que no estem aquí representats, que no estan aquí representants. Jo els pregaria potser dintre d’aquest prec, que potser un futur proper quan s’hagi de fer aquest nou institut, home potser seria perdre o llençar els cales, clar m’hagués agradat sàpiguer a quant pujarà això que els tècnic estan avaluant, a quant pujarà aquesta reforma, vàries coses, l’edifici de l’antic Correa, o l’edifici projectat per un corrent arquitectònic del grup GATCPAC, és un edifici amb una singularitat arquitectònica que al preservar, que n’estic segur que aquesta sensibilitat la tindran, tant com l’han tinguda amb tants edificis històrics d’aquesta població. Però clar apostarem i recolzarem encarà un nou institut per Martorell, no cal que sigui el definitiu, però si que el projecte, i això, de la mateixa manera que vostès ens comenten també els hi hem comentat, és clar, entenem la limitació de recursos, però també proposaríem que aquest nou institut es pogués fer per fases, no cal fotre un institut de nova planta, potser el cost no cal que sigui excessiu, però si que una primera fase ja s’aprofitaria pel que fos després. Clar com que hi ha els tècnics, com que depèn del Departament d’Ensenyament, però també depèn molt de la voluntat de l’equip de govern de pressionar o de dirimir cap un cantó a cap a l’altre, perquè ja s’ha vist que han pogut esquivar l’opció del Vicente Aleixandre, que semblava que era la que feia la proposta el Departament d’Ensenyament, home jo evitaria fent aquesta proposta, evitaria que unes mentides amb les cames tant curtes, ens constin a tots tant.

- El regidor Sr. Lluís Esteve diu:El dèficit de places d’ESO es produeix pels naixements de l’any 2000.Un nou institut havia d’haver entrat en funcionament el curs 2012/2013.El temps mig de projecció i construcció d’un institut és de 3 anys. El calendari normal hagués estat que a l’any 2008 o 2009 s’haguessin iniciat les dotacions econòmiques per part del Govern de la Generalitat per a la seva construcció.Al 2008 és manifesta la crisi econòmica que encara avui estem patint.La Generalitat no ha pogut fins al moment fer aquesta inversió.Per tant, en el cas que ens ocupa, el primer efecte de la crisi (caiguda dels ingressos) i l’ofec econòmic de la Generalitat via finançament, ha estat la impossibilitat de disposar d’un institut de nova construcció a Martorell. El curs 2012-2013 entra en funcionament la Secció Martorell ubicada fins ara a l’edifici de l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) en espais cedits per l’Ajuntament.La crisi té un segon efecte, LA DEVALLADA DE LA NATALITAT, amb la conseqüència a curt termini de la reducció de la necessitat de places d’escolarització en els nivells d’infantil i primària i, de no produir-se altres circumstàncies, a llarg termini també de places d’ensenyament secundari.EN CONSEQÜÈNCIA: La impossibilitat econòmica de construir un nou institut per part del Departament d’Ensenyament i la davallada de la natalitat condueix als planificadors del Departament d’Ensenyament a pensar en optimitzar espais educatius ja existents i que previsiblement deixarien de ser necessaris per la reducció de la demanda de places d’infantil i primària i transformar-los de forma progressiva en equipaments de

52

secundaria pels quals ja existeix demanda que previsiblement es mantindrà en els propers anys.Així ho explica el Departament a l’Ajuntament. L’Ajuntament els demana que vinguin a Martorell i els expliquin les projeccions i la solució proposada a tots els Grups Municipals i al centre determinat, el Vicente Aleixandre.El dia 9 de gener el Departament informa a l’Escola i fa la presentació de les dades de planificació i de la solució proposada a tots els grups municipals. La sensació és que tots els grups municipals entenen les circumstàncies i comparteixen la solució proposada.La regidora d’Ensenyament demana reunió amb l’Ampa de l’escola, aquesta es produeix el dia 28 de gener. L’Ampa manifesta el seu estat d’ànim i un seguit d’arguments del conjunt de membres de la comunitat educativa del escola contraris a que la “seva” escola es transformi en secció. Per part de la regidora se’ls explica que el paper de l’Ajuntament de Martorell serà estar al costat de l’escola i, en el cas que s’apliqui, col•laborar per aconseguir que no produeixi efectes negatius en la qualitat educativa. L’Ampa ens informa que els dies 29 i 30 tenen convocades reunions informatives a les famílies i que la seva postura serà la que es decideixi en aquestes reunions.Després d’aquestes reunions la comunitat educativa del escola decideix iniciar mobilitzacions per defensar que no es tanqui l’escola.El paper de l’Ajuntament: Després de la conversa mantinguda amb l’Ampa, amb la participació de la Direcció, el dia 28 de gener, des de la regidora d’ensenyament s’ha estat treballant en la recerca de solucions alternatives que es poguessin negociar amb el Departament d’Ensenyament.El dia 4 de febrer la regidora d’ensenyament planteja a la Direcció del Escola i a l’Ampa la possibilitat de proposar al Departament el manteniment d’una línia de primària compatibilitzant-la amb l’ensenyament de secundària.El mateix dia 4 de febrer a l’assemblea extraordinària de pares i docents s’acorda defensar que l’escola es quedi tal com està sense acollir la secció.El Dimecres dia 5 de febrer, el Consell Escolar del Vicente Aleixandre acordà demanar a l’Ajuntament que defensi el manteniment de l’escola en les condicions actuals i es busqui una ubicació per a la secció.L’endemà, dijous dia 6 de febrer, l’Ajuntament es reuneix amb la Direcció General de Centres Educatius del Departament d’Ensenyament defensant la postura de la comunitat educativa i oferint uns edificis per ubicar el nou institut.Amb caràcter previ a la formulació de la proposta al Departament d’Ensenyament, des de l’Ajuntament vàrem analitzar amb profunditat les variables demogràfiques recollides a la proposta de planificació formulada per part del Departament d’Ensenyament. Les nostres conclusions han estat:1. En un context econòmic i social com l’actual és molt difícil fer pronòstics a mig o llarg termini.2. Existeixen diverses projeccions de la població en horitzons temporals similars amb resultats diferents.3. Algunes plantegen escenaris producte de la inèrcia de la situació actual i d’altres incorporen altres variables.

53

4. És molt difícil en aquest moments determinar pronòstics que puguin diferenciar amb fiabilitat les variables que es comporten de manera conjuntural de les que esdevinguin estructurals.5. En qualsevol cas, el grau d’incertesa dels pronòstics és significatiu.i. Aquest grau d’incertesa d’uns pronòstics realitzats en un context com el d’avui que, tot i perllongat en el temps, té components conjuntural i extraordinaris, aconsellen ser prudents en les mesures a adoptar.ii. Amb aquesta base argumental vàrem reunir-nos amb el Departament d’Ensenyament. Fruit de la voluntat d’ambdues administracions de cercar la solució més adequada a la realitat del territori i a la situació plantejada, varen estudiar la nostra proposta i es varen adoptar els següents acords entre els representants del govern de la Generalitat i del govern de l’Ajuntament:1. Concretarem i reforçarem els equips de treball conjunts per tal de monitoritzar de manera conjunta l’evolució socio-demogràfica de Martorell i disposar de manera conjunta de la base d’informació per a la presa de decisions futures.2. No es plantejarà el tancament ni la transformació de cap escola d’infantil i primària.3. La possible reducció de necessitat de places d’educació infantil i primària que previsiblement es produirà a curt termini es planificarà reduint el nombre de grups classe sempre mantenint com a mínim una línia a cada centre.4. Per a determinar el o els escoles on es reduiran les línies s’aplicaran els següents criteris:a. Primer criteri: Escoles situats a l’àmbit geogràfic més allunyat dels barris de residència dels escolars a incorporar-se.b. Segon criteri: Entre els més allunyats els que hagin tingut menor demanda en relació a la seva capacitat el curs anterior.5. L’Ajuntament cedirà l’antiga escola Montserrat per tal que el Departament el destini de manera definitiva a institut d’Ensenyament Secundari Obligatori. La Secció Martorell començarà el proper curs escolar ja en aquell equipament.6. El Departament d’Ensenyament tornarà a l’Ajuntament els espais cedits a l’EOI i, a més a més, cedirà tots els baixos de l’esmentat edifici a l’Ajuntament.7. En el cas que ens ocupa, la ferma voluntat de l’equip de govern de l’Ajuntament de Martorell de minimitzar els efectes de la crisi econòmica entre els ciutadans i ciutadanes de Martorell, la implicació de les famílies i comunitat educativa i la cooperació amb el Departament d’Ensenyament ha permès no transformar el Vicente Aleixandre en un institut d’ESO i establir nous mecanismes de cooperació per millorar el funcionament de l’ensenyament a Martorell. En aquest treball en comú pretenem incorporar als diversos sectors integrants de la comunitat educativa.8. Amb aquest acord restituïm l’antiga escola Montserrat als seus usos originals, docents i pedagògics. També aprofitem per recuperar uns edificis emblemàtics que no es van poder acabar amb motiu de la guerra civil i que en aquesta nova oportunitat pretenem finalitzar respectant al màxim la idea original de l’arquitecte Josep Lluis Sert.9. Pel que fa als col•lectius afectats per la restitució d’aquest edifici als seus usos originals, reiterem aquí el compromís que ja els hem manifestat a ells de donar-los participació en el procés de determinació i configuració dels nous espais que hauran d’acollir les seves activitats i la garantia de que aquests milloraran les condicions dels

54

que fan servir en l’actualitat. Tal com ja els hi vàrem dir, continuarem treballant plegats amb aquesta finalitat.

H. PREGUNTES.

El regidor Sr. Adrià Arqué retira la pregunta que va presentar per escrit per ser contestada en el ple del mes de febrer, perquè atès el temps transcorregut ja s’estan executant els arranjaments dels parcs Pere Teixiner i Parc Carmona.

I. PRECS.

El regidor Sr. Adolf Bargués formula el següent prec: Pregaria, i a col·lació de la interpel·lació que he acabat de fer fa un moment, que aquí la única catalogació que he fet, i a l’enunciat que he fet la participació, he dit que no han sapigut gestionar bé la informació, no he dit res més. Déu me’n guard de qualificar-lo a vostè de mentider, textualment he dit que estava basada en dues mentides, que vostès han anat canviant amb el temps, que estava basada en aquestes dues mentides, i que no només això ha tingut un cost econòmic, sinó que ha sigut en pas enrere, i serà un pas enrere, amb la qualitat del treball d’un col·lectiu d’especial protecció. Tindran el valor de tornar al celler de l’Escola Oficial d’Idiomes, d’on van tenir que marxar per millorar-ne la seva labor pedagògica, integradora i professional?. Clar el cost de l’escola, no és només el cost de l’escola, sinó és el cost d’un altre cop tornar a adaptar el mateix taller a l’escola Oficial d’Idiomes, i a part de l’institut que no ha sortit el número que ja ho sabrem. I per cert, ja que s’anomena en Josep Lluís Sert, la salubritat, o l’espai diàfan que representava aquell espai sense la trinxera de darrera el Solàrium, sense els edificis de la plaça Padró, sense els blocs de lo que era l’antiga central elèctrica, la qualitat de llum, d’higiene pels alumne que estaran allà, dista molt del què és una escola moderna que és el que pretenia ser aquella escola d’aquella època.

El regidor Sr. José Antonio Simón formula el següent prec: A la proposta del grup ICV de l’any passat, es va aprovar una subvenció perquè les persones que són víctimes d’una execució hipotecaria no hagin de fer front a la plusvàlua municipal.Algunes persones ens han fet arribar que en aquest cas, per les persones que aconsegueixen la dació en pagament no es poden acollir a aquesta subvenció que els hi pregaríem esmenar aquesta situació.

===== I no havent-hi altres assumptes a tractar, el senyor President declara finalitzada la sessió, que s’alça a les 22.31 hores, de la qual s’estén la present acta, i jo com a Secretari, en DONO FE.

55

56