Recull de Projectes Arquitectura Superior

Escola Tècnica Superior d’ArquitecturaUniversitat Politècnica de Catalunya2001/2011Maria Riba Albiachmaria.r iba.albiach@gmail.com

Habit

atges a

la p

laça d

e L

a G

ardunya

Projectes VI2006/2007

Secció Longitudinal

Escala 1:500

.El singular entorn de ciutat vella, concretament la plaça de la Gardunya, que està limitada pel mercat de la Boqueria, és l'emplaçament del nostre projecte. Ens hem basat principalment en el sistema de formació de places al Raval per crear l'espai públic i la geometría dels nostres edificis.

Planta Tipus

Escala 1:50

Deta

ll C

onstructiu

Façana

Escala 1

:20

Ciutat Vella

Escala 1:50.000

Habitatges a La Plaça De La Gardunya

Alçat del carrer de Les Floristes de la rambla

Escala 1:1000

Escala 1:2000

Planta Baixa

Escala 1:1000

Cinquena Planta

Tercera Planta

Primera Planta

Planta Parquing

La torre del mercat presideix la plaça principal del conjunt, i els

dos blocs que es tanquen formant illes més compactes amb les preexistencies segueixen unes

directrius que es van dilatant en els punts de més intensitat.

Un dels punts forts del projecte és la intenció d'una circulació fluïda. Amb

la creació dels edificis no volem tallar els carrers de la Boqueria i es creen uns passatges que creuen els edifi-cis. D'aquesta manera creem petits espais semi-públics, per al gaudi del

barri i els seus visitants.

Projectes V

I_M

arta

Peris

Clara P

ere G

arcia

+ M

aria

Rib

a A

lbia

ch

Juny 2

00

7

Parlament d

e C

ata

lunya

Projectes VIII2008/2009

Alçat Principal i Planta Baixa

Escala 1:1000

Actuar a la Plaça de les Glòries busca intervenir en un buit sense forma intentant evocar un nou sistema referencial, aquell que es construeix entre tres barris: el Clot, Poble Nou i l'Eixample. Per altra banda és en aquest emplaçament on es creuen les tres vies més importants de Barcelona, i a on perden la seva continuïtat, per això el nou planejament defineix el nostre solar i el gran espai verd contigu de les Glòries.

Doncs bé, precisament totes dues accions s'han volgut emfatitzar en el nou Parlament de Catalunya donant lloc a una dobla proposta: la creació d'un espai públic de transició encarat al parlament i el conjunt de quatre volums amb inclinacions que s'obren als carrers pròxims possibilitant una connexió visual interior-exterior i donant continuïtat. D'aquesta manera apareix un pati central com el cor del complex, punt de celebracions i també punt d'articulació a partir del qual s'agrupen els diferents programes.

La visió del conjunt es presenta com un edifici esglaonat a on les alçades es van succeint fins a arribar a l'hemicicle, que junt amb la biblioteca situats a la façana principal, enmarquen l'accés amb una pèrgola des de la qual es passa al hall d'accés i a la vegada a l'hemicicle obert a l'exterior.

A banda de l'hemicicle i la biblioteca la resta de programa d'administració parlamentària, govern, parlamentaris i servei de cambra es distribueixen en els dos blocs posteriors connectats entre sí. La proposta d'espai públic està composada de zones pavimentades i d'altres verdes a diferents nivells.

Evolució Plantes Parlament

Escala 1:5000

Barcelona

Parlament de Catalunya

Deta

ll

i Alçatt

Constructiu

Façana N

ord

Escala 1

:50

Secció Situació

Projectes V

III_

Jordi M

as

Sara F

errer +

Fabia

n L

adurner +

Yasmin

a M

oukhmalji +

Maria

Rib

a

J

uny 2

00

9

Planta Primera + Secció

Escala 1:500

Quant a l'estructura, aquesta està formada per forjats reticulars amb una llum de 7,5 m de formigó armat. L'hemicicle utilitza una jàssera encavellada de cinc metres de cantell recolzada sobre dos pilars situats al nucli vertical a on s'hi pengen les grades. Per altra banda l'hemicicle es cobreix d'una malla triangulada de tres metres de cantell recolzada sobre els murs de l'hemicicle a on hi ha els pilars. Aquesta malla es recolza a la façana que a la vegada és una altra malla triangulada.

Pel que fa als materials, tots tres blocs tenen un tancament de formigó blanc format de peces, que només s'altera en planta baixa donant el color del paviment a més que el vidre s'enfosqueix per a intimitat dels ocupants.

Aproxim

acio

ns a

l’a

rquit

ectura d

es d

el m

edi ambie

nt h

istòric

: TU

IXÈN

Projectes IX2008/2009

Tuixen és un poble de la comarca de l’Alt Urgell, capital

del municipi de Josa iTuixen i inclou l'entitat municipal

descentralitzada de Josa de Cadí i l'estació d'esquí de

Tuixent-la Vansa. Pertany a la província de Lleida, amb

àmbit funcional a l’Alt Pirineu. Té una superfície de 68,16

km² i una densitat de 2,7 hab/km² . Els seus habitants

parlen el gentilici josenc, -a i tuixentí, -ina i sumen un

total de 170 habitants (2009) repartits 128 a Tuixen i 42 a

Josa.

Té una altitud de 1.206m i s'alça en la vall Lavansa, entre

les serres interiors del Cadinell i les exteriors del pre-

Pirineu. S'hi pot accedir per carretera asfaltada des de

la Seu d'Urgell i des de Solsona. De Tuixen a Josa hi ha

una pista de muntanya, que continua després fins a

Gósol.

La idea artística que inspira és el

contrast entre les visuals desde un

carrer interior, que ens mostra una

cara protectora i acollidora donat

a l’estretor d’aquests; i les visuals

dels carrers exteriors que ens

mostren tota la vall.Territori

Escala 1:10000

Ortofoto Corbes de Nivell Cadastre

Cap a Josa, Gósol, Saldes IGuardiola De Berguedà C-16

Cap a la seu D’Urgell

Cap a Sant LLorenç De Morunys I Berga C-16

Ciutat Vella

Escala 1:50.000

Aproximacions a l’arquitectura des del medi ambient històric: TUIXÈN

Projectes IX_J

osep M

unta

ñola+

Magda S

aura+

Margarit

a C

osta

Maria

Rib

a A

lbia

ch

Gener 2

00

9

INTRODUCCIÓ HISTÒRICA

La situació tancada al est pel coll de Josa dóna lloc a una vall que s’obre cap a la Cerdanya en un cul de sac. Aquesta vall sembla que va ser utilitzada com a sortida alternativa entre l’actual França i Catalunya.

La seva fundació data del període Àrab -Espanyol, essent un dels punts de partida de la islamització del Xarq al-Andalus, per la costa mediterrània ibèrica. Aquests comtats que feien frontera amb el poderós emirat de Còrdoba, anomenats la Marca Hispànica, fundats per Carlemany per actuar en defensa entre cristians i musulmans.

Durant els segles VIII-IX, en època carolíngia, les nombroses guerres civils multiplicaren el nombre de guerrers i vassalls, i serà en aquest context que es produirà la unió de vassallatge i benefici.

L’estructura econòmica feudal d'Europa medieval té com a cèl·lula bàsica el senyoriu, que tendeix a l'autosuficiència. Fins el segle XII el burg és només la residència del bisbe o, per extensió, d'un gran senyor, és part d'un senyoriu i no té poder econòmic.

Durant l'edat mitjana, Tuixen va pertànyer al capítol de la catedral d'Urgell. Per la seva part, el castell de Josa va passar de mans de famílies nobles de la Cerdanya als barons de Pinós. El cavaller Ramon de Josa, aliat dels Castellbó, va ser acusat, com aquests, de protegir i practicar la doctrina càtara.

HIPÒTESI HISTÒRICA

La primera referència arquitectònica que trobem és l'església, que data dels segle IX, dins del període de la Marca Hispànica. Situada al punt més alt dels dos turons, té adossat un gran casalot amb parets gruixudes que va ser el primer palau del Senyor. Mirant el territori al seu voltant, es disposarien, segons la topografía, i creant anells de defensa els habitatges del servents, aprofitant el penyasegat. Aquest nucli es deuria defensar de forma precària i tancant-se tota la comunitat dins del baluard del castell Església.

La hipòtesis neix de la estabilitat de Catalunya desprès de la caiguda dels àrabs i la seva situació estratègica lluny dels camins mes freqüentats entre Catalunya i França. Aquest creixement, sembla que provoca la necessitat d’augmentar la capacitat i donada la geografia, es trasllada el Castell al segon turó que domina la vall del riu de la Mola. L’estructura d’aquest segon nucli és una mica diferent, es tracta d’anelles tancades amb un pati central inter- connectades per tancar-se en si mateixes.

La necessitat de controlar la dues valls va portar a construir miradors per avistar els enemics, que no muralles, ja que la geografia escarpada de la zona ja els protegia, per tal d’avisar la possibilitat de enemics.

Les destruccions posteriors, l’abandonament progressiu del camp i l’actual augment del turisme han fet que, a diferència de pobles del costat, l’estructura medieval hagi quedat molt malmesa. Els antics camins del poble, simplement han perdut importància, ja que s’ha construït una nova carretera. Els canvis són el progrés i en aquest cas és positiu, ja que no has d’entrar dins el poble per seguir el camí, cosa que seria impossible en automòbil.

Tuixen històricTant en el plànol de l’esquerre, com en el resultat històric del municipi es remarquen els camins i els edificis.En vermell els eliminatsEn verd les noves construccionsEn negre el que es manté

Esquema hipòtesis històricaEn vermell el primer assentament, del Castell - EsglésiaEn verd l’assentament de creixement del Castell

Escala 1

:50

00

Fotografies antigues del Arxiu del Centre Excursionista de Catalunya, realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX

Aproxim

acio

ns a

l’a

rquit

ectura d

es d

el m

edi ambie

nt h

istòric

: TU

IXÈN

Projectes X2008/2009

La forma del poble és força característica, ja que s'alça

en dos punts alts on estan situats el castell i l’església,

cadascun es vorejat per cases fent anella fins que

s'uneixen al carrer major creant la plaça major. Tot el

poble té una orografia complicada i en estar poc

habitat aquesta amb el temps, envelleix i dificulta el

passeig i el moviment propi dia a dia.

Secció Esglèsia i Planta Turó Esgl+esia

Escala 1:1000Estat Actual

50 20 10

Aproximacions a l’arquitectura des del medi ambient històric: TUIXÈN

Projectes IX_J

osep M

unta

ñola+

Magda S

aura+

Margarit

a C

osta

Maria

Rib

a A

lbia

ch

Juny 2

00

9

Alçats 1:200

2 1 0,5

Plantes1:200

Seccions 1:200

Casa a rehabilitar

Amb una façana privilegiada

amb vistes a l'esglèsia, La casa

està en força bon estat, per

estar deshabitada tot i que

les condicions climàtiques fa

que es degradi. Exeptuant la

coberta i les escales que són

prohibitives podem mantenir

l'estructura sense problemes.

Escala 1:500

5 2 1

Casa enderrocada

Espai molt malmés, amb una

façana mig enderrocada, amb

mides complicades on s'hi ha de

situar un edifici nou.

Espai buit

Espai molt malmés, antiga edificació del nucli, sense

façanes, tant sols un mur de pedra i una tanca de

fusta, s'utilitza com a magatzem d'objectes en desús,

que s'acumulen, es fan malbé i malmeten el paisatge

Escola d

e C

apacit

ació

agrària

en u

n p

oble d

’alt

a M

unta

nya:

TU

IXÈN

Projecte Final2010/2011

50 20 10

OBJECTIUS

1. Crear un equipament, un nus d'activitat, que recuperi

antigues tradicions, com l'agrària. Portar gent nova al

poble, que hi doni vida durant l' hivern, i amb el temps

que hi hagi alguns que s'hi quedin.

2. Recuperar les traces històriques del nucli de l'església.

Recuperar aquestes traces sense ignorar els canvis que

la història ens ha donat i enfortir un eix que ens guía

de la plaça major a l'església.

3. Un projecte sostenible, tant en mètodes de

construcció, com amb la instal·lació d'energies renova-

bles i recollida d'aigües, com també en disseny de

mètodes passius per reduir així el consum d'energia.

Programa

Escola de capacitació agrària situada al nucli històric de

l’església, creant un eix de comunicació entre aquesta i

la plaça major.

1. L'escola amb capacitat de 50 alumnes i amb la

possibilitat de cursos esporàdics i/o de curta durada

situada al punt central del eix.

2. L'edifici d' admistració i despatxos amb una botiga de

productes de la terra, en una casa que té unes vistes

privilegiades cap a l'esglèsia i el parc.

3. La residència d'estudiants, amb capacitat per a 40

persones.

Intensistat d'usos _ Abans i després de la intervenció.

El primer mostra la intensitat d'usos on es veu la pujada d'activitat al nucli on quasi no s'hi arriba. El segon mostra l'evolució dels espais lliures.

Escala 1:1000

Planta Proposta

Escola de Capacitació agrària en un poble d’alta Muntanya: TUIXÈN

PFC

_E.R

edondo+

J.M

aris

tany+

J.F

ranuqesa+

J.M

unta

ñola

Maria

Rib

a A

lbia

ch

Abril

20

11

Detall Finestres 1:50Detall Cobertes 1:50

Detall Secció Escola Escala 1:100

Secció Transversal

Escala 1:500

Detall Finestres Sud

Detall Coberta Plana Residència

Detall Coberta Inclinada Escola

Detall Finestres Nord

Esquema en alçat de l’entrada del sol

Escala General 1:500

Planta Coberta

Secció C

Secció B

Secció A

C

A B

Espai públic _ Jardí

Escola de capacitació agrària situada al nucli històric de

l’església, creant un eix de comunicació entre aquesta

i l'esglèsia.

1. Pensaments (Viola tricolor) de la família de les

violàcies, varietats ornamentals caracteritzades

perquè resisteixen l'hivern i tenen una perllongada

floració.

2. Boix comú (Buxus sempervirens) arbust d'un a 5

metres d'alt anb fulles verdes tot l'any (a l'hivern sovint

vermelloses). Viu dels 100 als 1900 metres d'altitud.

3. Castanyer d'Índias (Aesculus) plantes amb flor, de 4

a 12 metres d'alçada, es cultiven com a arbres

ornamentals.

4. Morera (Morus alba) Arbre de gran creixement que

no sol passar els 15 metres. A part de cultivar-lo s'utiliza

com a ornament en places i carrers. A més dóna una

bona ombra.

Escola de Capacitació agrària en un poble d’alta Muntanya: TUIXÈN

PFC

_E.R

edondo+

J.M

aris

tany+

J.F

ranuqesa+

J.M

unta

ñola

Maria

Rib

a A

lbia

ch

Abril

20

11

Alçat D

Alçat E

Secció F

Imatges Del Hall de L’Escola

10 5 1

E F

G

Projecte d

e s

ubstit

ució

urbana a

l b

arri in

dustria

l d

e V

ilafranca

Urbanística III2005/2006

La proposta fa que el nou barri projectat no sigui un afegit, sinó que es relacioni amb la ciutat de Vilafranca essent una branca més, ajudant i emfatitzant el seu desenvolupament. Aquest la complementa la millora degut a les dues vies d'unió que els relacionen creant unes comunicacions molt necessàries per poder donar un bon servei als ciutadans.

Un dels eixos vertebradors de la proposta és unir el centre de la ciutat amb el nou barri. Per recolzar i potenciar el nou barri hem creat un eix longitudinal perpendicular al recorregut peatonal que uneix les dues àrees aïllades que fins ara no tenien cap relació.

Tots els edificis conservats són fàbriques antigues o edificis d'habitatges. Les fàbriques, més properes a l'estacio, les hem transformat amb equipaments. En els espais que queden lliures proposem edificis de vivenda plurifamiliar de 3 o 4 plantes, units dos a dos mitjançant els accessos. Un exemple d'aquest tipus d'edifici el trobem a París, el Postmen's Flts de P. Gazeau.

Al passeig central hem creat una nova parcel.lació seguint una repetició de mòduls de diferents amplades on es creen uns espais concatanats que creen unes ampliacions de carrer que ajuden a les activitats comercials. Això ho podem veure en un carrer comercial de Londres, l'Odham Walk. Els edificis centrals són de més altura per donar cabuda a la necessitat de vivenda requerida i per contrastar amb la homoge-neïtat del nou teixit urbà.

En tota l'altra extensió del projecte hem intentat mantenir la parcel.lació existent, creant passatges i petites places a l'interior de les illes. En aquesta zona hem seguit el projecte d'urbanització dels MVRDV a Borneo Sporenbourg a Amsterdam.

A la zona més propera a les vinyes creem un parc com a límit entre la zona urbana i la agrícola.

L'espai esta dissenyat per a la realització de múltiples activitats: el passeig familiar amb espais per a la circulació de bicicletes, espais oberts verds per al joc i el lleure, o com a gran espai gran utilitzable trobades, petits concerts, actes socials… Pretenem que sigui l'anima integradora d'un barri periferic de Vilafranca que es reconegui com a punt de trobada.

PROJECTE DE SUBSITITUCIÓ URBANA AL BARRI INDUSTRIAL DE VILAFRANCA

Planta Tipus amb Serveis Planta Baixa Planta Aparcament

En el passig neixen uns camins rurals ja existents: el camí del Molí i el camí del Mas Rabassa, que són camins que formen part de la ruta dels Horts i el Camí de la Sarreta que forma part de la ruta de del parc d'Olèrdola. U

rbanís

tic

a III_M

aria

Rubert

Helena C

ampàs +

Maria

Inglada +

Danie

l J

abaloy +

Maria

Rib

a A

lbia

ch

T

ardor 2

00

5

Estudi de l

a M

asia

Cal P

eret T

etes,

La m

únia

Construcció VI2007/2008

HIPÓTESI HISTÒRICA

La masia de Can Peret Tetes fou en un principi un simple magatzem. Aques ús és mantingué amb la primera ampliació de la part posterior de l'edifici. No tenim cap constància de la data d'aquesta primera construcció, però em de suposar que data del segle XXI, com a molt de finals del XVIII.

Aquest primer ús s'amplià amb el mur perimetral que serví com a tanca per als animals que allà s'allotjaven. No fou fins el 1926 que la simple edificació passà a ser la masia de Can Peret Tetes.

Seguidament es construí la nova ala de la casa, que contindria en dos pisos la sala d'estar, la cuina i dos dormitoris més, així com un distribuidor per a aquests dos. Abans de l'ultima gran modificació de l'edifici s'afegí un segon pis al primer afegit de la casa (a la façana nord), afegint així un rebost connectat amb l'interior de la vivenda. Al mateix temps s'amplià la part posterior del segon pis, afegint un lavabo i una habitació,

La masia es compon de dos volums principals que conformen un rectangle en planta de 10,5 m x 12,8 m. El primer volum consta de dues crugies de 3,9 m de llum, amb una planta baixa, una planta primera i una planta sotacoberta sota una gran coberta a dues aigues.

L'espai interior de tres pisos ve definit per les 3 crugies en les que està dividida la masia. En la planta baixa trobem la cuina a l'est i el menjador a l'oest que s'extén com a sala d'estar. En la planta primera trobem dues habitacions als extrems i un distribuidor. Al costat est de l'escala hi ha un passadís que ens porta al lavabo,. A més té un espai a sotacoberta.

Alçat Nord Alçat Sud

Alçat Oest

Evolució Construcció Masia Cal Peret Tetes

Alçat Est

Secció A

Estudi de la Masia Cal Peret Tetes, La múnia

PATOLOGIESAfectacií fisurativaBombament pavimentHumitatFongs, líquens, molsaPèrdua material, crostaBriutícia, taquesDesprenimentVegetació

MATERIALSParedatCarreusFabrica maóFormigóFustaFerro

CONSTRUCCIÓBiguesVoltaLlinda planaLlinda de voltaEscala de volta

8765 43

21

a b

Secció 3 Secció 4

Secció 5 Secció 6

Secció 7 Secció 8

Secció 1 Secció 2

Secció B Escala 1:200

Planta Baixa Planta Primera Construcció

VI_

Rafa

el Irig

oie

n

Helena C

ampàs T

into +

Danie

l J

avaloy F

errer +

Maria

Rib

a A

lbia

ch

Juny 2

00

8

EX

A-G

ON

OS

_Propostes d

e s

istemes d

’aig

ua,

sanejament i a

ctuació

e

n e

l d

istric

te d

e M

uganzin

e

Arquitectura i Cooperació20009/2010

Mòdul

Repetició Malla

Estat actual

Adaptació malla

Buidatge

Final Final

Espais lliures

Punts d’aigua

Serveis pùblics

Viaris

Instal·lacions

Habitatges

Fase 3: Construcció i creixement

Fase 3: Aigua a 150m

Fase 2: Edificis existents

Fase 1: Red Hexagons

Barri 364 famílies

1 Via Principal2 Via Secundaria3 Via terciaria4 Camins 1 2

3 4

1

3

CamíPrincipal

CatenbeMaputo

Hindane Estat actual

Barri 461 famílies

Barri 275 famílies

Barri 1125 famílies

Àfrica (Mozambic) Mozambic (Maputo

Escala 1:25000

El procès es divideix en tres fases, variables segons les necessitats.

La primera es basa en l’arribada de l’aigua a la zona, dividida en tres pous que distribuiran l’aigua pels carrers perpendiculars, i desde aquests es canalitzaran fins els punts de distribució. Els habitatges neixen a traves d’una estructura d’hexagons units, creant cada tres un carrer principal. Aquest esquema, es va trencant deixant passant els edificis existents. Els serveis públics estan separats ens fases també, primer es construirà el centre comunal on es pot agrupar desde el mercat setmanal fins a possibles concerts. També es pensa la idea de zona verda amb serveis, fent frontera entre la ciutat i la carretera. Per últim hem creat uns paquets d’equipaments situats en els camins peatonals existents, però sempre relacionals amb les noves vies i les instal·lacions.

La segona fase neix quan l’estructura ja està saturada. S’habiliten unes 80 pareceles. En aquesta estructura no es sitúa als límits, sinò al interior, ordenant les parceles existents.

La tercera fase si que es una ampliació exterior, però no es necessiten augmentar els punts d’aigua, ja que segueixen dins del radi existent.

EXA-GONOS_Propostes de sistemes d’aigua, sanejament i actuació sobre l’espai públic per la millora de les condicions de habitabilitat en el districte de Muganzine

Els habitatges es plantegen a partir d´’un mòdul quadrat de 3,60x3,60 m. La seva repetició i la lliure disposició del element conforma les necessitats de cada família.

Es planteja amb el sistema DOMOCAÑA per a cobrir l’espai, com la QUINCHA MEJORADA PREFABRICADA per al tanca-ment vertical.

Amb això es preten facilitar la flexibilitat de creixement dels habitatges en funció de les necessitats familiars. Els únics blocs fixes seràn la cuina i la letrina ecològica situades al exterior, per un tema higiènic i per poder connectar amb la xarxa de sanejament.

Esquemes Creixement i subdivisió de la Parcela Hexagonal

Esquemes de Creixement i Flexibilitat

Secció Longitudinal

Escala 1:10000

Alçat Longitudinal

Alçat Transversal

Planta Proposta

Escala 1:200

Estructura de bambú

Estructura de fusta inferior i superior

Murs de cantonada estructurals de mamposteria

Panells prefabricats de “quincha” millorada

Cimentació de roques

Arquit

ectura i C

ooperació

_sandra B

estraten

Albert G

ifreu P

recia

do +

Xavie

r P

astor F

oz +

Maria

Rib

a A

lbia

ch

M

aig

20

10

Recull de Projectes Màster en arquitectura, energia i medi ambient

Escola Tècnica Superior d’ArquitecturaUniversitat Politècnica de Catalunya2011/2012Maria Riba Albiachmaria.r iba.albiach@gmail.com

Estudi d’u

n c

as l

umín

ic:

Accentuar e

lements p

intòric

s i e

scult

òric

s

Espai i llum2011/2012

COM IL·LUMINAR?

La llum ens dirigeix l’atenció als detalls; la seva direcció, luminància i distribució determinen l’efecte del objecte de l’entorn.

Com més perpendicular és la llum més intenses seràn les seves ombres. Aquesta pot tenir una direcció de 5 -45º prenent la de 30º com a òptima on es suprimeixen els reflexes intensos i les ombres desagradables.

Una escultura pot canviar considerablement depen de com li arriba la llum, si ve de davant la modela, si ve desde dalt origina fortes ombres i desde darrere realça la seva figura.

També s’ha de tenir en compte que la escultura té la llum propia de l’escultor i la del foco que la il·lumina.

Per tant necessitem:•Una llum suau i difosa, sense distorsionar, preferent-ment rebotada a una paret (20%).•Varies llums directes, sense un con de llum molt proper, dos dirigits cap a l’escultyura i un cap al sostre perque rebotil (80%).

Una pintura requereix una llum difosa per iluminar l’entorn 80%, ja qu ajuda a accentuar la imatge. La llum directa ens accentua l’objecte a il·luminar (20%).

Tenim tres maneres d’il·luminar- Desde la paret on es troba el cuadre.- Desde el sostre.- Desde el terra o un mobiliari proper.al es que esté a unos 20-25 cm respecto al marco.Tambè hem de pensar en el tipus de cuadre.

Per poder analitzar-ho es fan diferents proves en una maqueta de treball. Primer realitzem les proves amb posibles cuadres. Primer s'obre una escletxa en la part superior de la paret, donant diferents fons, també canviem parets i sostre de colors, blanc, negre o gris, per buscar la reflexió difossa de la llum.

Després es treballa amb els resultats més afins amb llums directes, com es pot observar aquells que tenen superfícies blanques, creen un enlluerna-ment molest, que no passa amb el gris i el negre.

Seguint amb la idea es fan proves amb diferents cuadres de colors, en ell comprovem el comportament amb el gris i el negre de fons. Com es pot observar els del fons negre resalten mes els cuadres i el gris els treu protagonisme. El cas óptim es el que té fons negre i parets laterals grises.

En cuant a les escultures obrim una L el sostre per veure com arriba la llum i tambè s'ha jugat amb els colors de fons de les parets.

En una de les solucions més afins, col·loquem tres llums directes que ens ajuden a explicar l'escultura. Podem observar com la de parets blanques hi ha massa reflexions.

El re

sulta

t era

vist

òs, p

erò

els

hi s

obr

ava

llum

difu

ssa

i els

hi fa

ltava

aqu

esta

en

la p

art

de d

ava

nt, a

ixi q

ue e

s re

alitz

a u

na d

obl

e L,

es t

reba

lla a

mb

dife

rent

s m

ides

i co

lors.

Ta

mbè

es

cree

n un

es a

les

per m

illora

r la

difu

ssió

.llum d

irecta

llum d

irecta

i d

ifosa

N

egre

Blanc

Negre

Blanc

Negre

Blanc

Negre

Blanc

Proves q

uadres c

olor

lliure en 2L lliure en l matitzada en 2L matitzada en L

Estudi d’un cas lumínic: Accentuar elements pintòrics i escultòrics

Espai i llum_R

afa

el s

erra +

Rafa

el S

antmartí +

Isabel C

respo

Maria

Rib

a A

lbia

ch

Desembre 2

01

2

Per p

ode

r rea

litza

r fo

togr

afie

s in

terio

rs se

nse

alte

rar l

a m

aqu

ets,

s'ha

cre

at u

na fr

anj

a, e

l suf

icien

tmen

t gra

n co

m p

er

acc

edir-

hi e

n el

s cu

atre

co

sta

ts d

e la

ma

quet

a, a

ixí p

odr

em a

nar o

brin

t i ta

nca

nt.

En le

s fo

togr

afie

s la

vei

em o

berta

i ta

nca

da.

Aqui observem els resultats obtinguts de la maqueta.En el recorregut de la vista 1 veiem el resultat dels elements pictòrics on es combina la llum directa i difossa. La primera ens enmarca la pared i la segona ens mostra com la llum els realça. En la segona veiem el resultat conjunt i com es crea un espai més fosc entre ells. En la tercera veiem les escultures i com hem aconseguit crear un espai més fosc.En la vista 2 tenim una vista frontal de les pintures on vem la diferència entre la il·luminació directa i difosa, també tenim una vista lateral de l'escultura.en la vista 3 tenim la vista frontal dels elements escultòrics, on podem remarcar la diferencia d'espais i les característiques d'aquest.

Vista 2 Vista 3

Vista 1

Vista 2

Vista 3

Vista 1

Vista 2

Estudi d’u

n c

as a

cústic

: la s

ala d

e c

oncerts d

e G

otemburgo_S

uecia

Acústica Arquitectònica2011/2012

Arquitecte: Nils Einar Eriksson (1935)

Consultores Acústicos: - H. Kreuger (original)- Ingemansson Acoustics (renovación de 1985)- Niels V. Jordan (renovación de 2000)

Usos de la sala- Música sinfónica 80%- Solistas y música de cámbra 5%- Concerts populars 10%- Varios tipos 5%.

Detalls tècnics- Número de butaques =1.286- Volum = 11.900 m3- Volum per espectador = 9.25m3 - Superfície total = 836m2- Superficie públic = 585m2- Superficie per espectador = 0.455 m2- Temps de reverberació prommitg=1.65 s - Distancia maxima en sección = 29m

Fuente: Leo Beranek, “Concert Halls and Opera Houses-Music, Acoustics, and Architecture”

Materials utilitzats

- Sostre: fusta contratxapada col·locada directament en una placa de formigó.

- Interior: parets laterals i posteriors de panells de fusta de 2,5 cm de gruix, 76 cm d’ample i 203 cm de llarg.

- Escenari: 99 cm d’altura, pis de fusta sobre un petit espai aeri.

- Terra: linolium sobre de formigó.

- Butaques: de fusta amb recolzament i seient tapisat.

El Konserthus il·lustra varis principis bàsics de l’acústica: el seu tamany reduït amb la sonoritat adeqüada; el temps de reverberació d’aproximadament 1,65 segons que s’adapta a la música clàssica i contemporània; i segons expliquen, una bona resposta gracies a les reflexions de les seves parets laterals.

En l’estudi de polars, estudiem sis punts, tres situats al centre i tres al lateral de la sala, per obtindre una visió global. En la taula veiem els resultats totals i veiem que la resposta es força positiva, ja que a una distància de 12 metres reduim 4 dB i a 25 només 5 dB

Temps 125 250 500 1000 2000 4000Desocupada 2,28 1,96 1,88 1,74 1,65 1,48

Ocupada 2,10 1,85 1,70 1,60 1,50 1,35

Posició Coordenades receptor L^d-p L^r-p L^tot-p L tot

P1 P (3,10,1) S(3,4’5,10) 59,5 66,9 67,6 68

P2 P (12,10,0’5) S (12,2,10) 62,4 64,3 66,5 67

P3 P (25,9) S (25,1’5,9) 68,2 68,3 71,3 71

P4 P (2,0,1’5) S (2,4’5,0) 59,8 66,5 67,3 67

P5 P (10,0,0) S (10,2’5,0) 62,6 66,7 68,1 68

P6 P (23,0,1) s (23,2,0) 70,9 67,4 72,5 72

Descripció i característiques

Estudi d’un cas acústic: la sala de concerts de Gotemburgo_Suecia

Acústic

a_B

enoit

Beckers

Maria

Eleni Konsta

ntin

idou +

Maria

Rib

a A

lbia

ch

Gener 2

01

2

L’’estudi general s’observa un bon rendiment de la paret de fons. S’ha escollit una escala que salti cada 3dB ja que correspon al augment del nivell sonor al doblar l’energia i l’interval que correspon millor a la diferència entre el màxim i el mínim nivell de la sala.

El nostre interes es centra en el funcionament de les parets laterals i com veiem als gràfics superiors només les parets més grans i properes al escenari realment ajuden.

A partir d’aquí ens proposem fer una millora treballant amb les parets laterals en planta, per augmentar el nivell sonor. Al treballar amb diferents esquemes ens donem compte que al trobar una millora les modificacions realitzades no varien massa.

En els segons dibuixos podem veure les millores de les reflexions laterals i que les formes més simples ben pensades poden donar bons resultats.

La sala que teníem ja contaba amb bones modificacions acústiques i en el nostre cas aconseguim uniformitzar la sala, conseguint unes diferències més petites i augmentar el nivell sonor global 1dB. Tambè ens hem adonat que no sempre són necesaria molts panells o molta geometria per acoseguir un bon nivell acústic.

Nivells sonorsSo directe So reflexat So directe + reflexat

Reflexions en secció i en planta

Evolució de Propostes

Sala Modificada

Noves Reflexions

Sala Original

ES

TU

DI AM

BIE

NTA

L D

E “

LA P

EIX

ER

A” D

E L

'ETA

B

Evaluació Ambiental2011/2012

Planta Situació

Sala

Superficie: 96m²Volum: 230m³

Materials - Terrazo- Guix- Vidre simple- Alumini

En el cas tèrmic es fa un càlcul primer de balanç tèrmic i després un de variabilitat. Al tenir una de les seves parets oberta al passadis que connecta amb tota l’escola el càlcul no és ni sencill ni exacte.

En quan a la simulació usem el programa ARCHISUN i fem diverses proves, tot i que no aconseguim trobar una solució òptima, a més de que el programa dona valors per sota de la realitatLes medicions les fem amb dos sondes termohigrometriques

lLa comparació és clara, el resultat calculat no arriba a un grau més que la realitat. En l’àbac veiem com el programa ens dona inferior i el càlcul ens dona una visió intermitja.

Mur U= 0,73 W/m^2KVidre CobertaU= 5,71 W/m^2K U= 0,47 W/m^2K

Mur U= 0,49 W/m^2K

Forjat U= 1,6 W/m^2K

Medicions 18-19 Abril 2012

HR (%) Temp (ºC) HR (%) Temp (ºC) HR (%) Temp (ºC)47,80 21,20 47,90 22,70 68 19,90 Max33,00 18,00 31,60 18,00 30 10,50 Min42,54 19,46 42,61 19,61 52 14,00 Mitja14,80 3,20 16,30 4,70 30 9,40 Oscil·lació

Sonda 1 Sonda 2 Exterior

Primavera 18-19 abril 2012 Calculada Archisun MedicióTemperatura exterior (ºC) 14,00 14,00 14,00Temperatura interior (ºC) 17,41 16,10 19,61Osicl·lació diaria interior (ºC) 5,51 0,60 4,70Osicl·lació diaria exterior (ºC) 9,40 9,40 9,40Humitat relativa mitja interior (%) 42,61Humitat relativa mitja exterior (%) 70 68 56

Mesuraments

Mesuraments Tèrmics

Comparació càlcul-simulació-mesurament

Comparació càlcul-simulació-mesuramentÀbac Psicromètric

Archisun

Medició

Calculadora

Humitat sonda 1Humitat sonda 2Humitat exteriorTemperatura sonda 1Temperatura sonda 2Temperatura esterior

Per realitzar l’estudi es realitzen tres passos: primer el càlcul manual, després una simulació informàtica i per últim un mesurament.

Planta Situació

ESTUDI AMBIENTAL DE “LA PEIXERA” DE L'ETAB

Avaluació

Ambie

nta

l A

rquit

ectònic

a_J

aume R

oset+

Helena C

oach

Angela H

ernández +

Lydia

Lymperopoulou +

Maria

Rib

a

Maig

20

12

Ei = iluminancia media interior luz natural = 418 luxEi = iluminancia media interior luz artificial = 210 lux

Dayl Ligth Factor DLFP1 = 10P2 = 1,6P3 = 0,3

104 lux

72 lux

143 lux

1147 lux

84 lux

30 lux

98 lux

75 lux

141 lux

Els resultats són diferents perquè el càlcul a mà no té en compte les diferents reflexions, per això ens resulten números infriors.

A més la peixera és un espai obert que fa complicat els càlculs manuals i les simulacions, ja que no saps fins a quin punt afecten les llums del passadís.

Simulació Lumínica - Dialux

Llum Natural Llum Natural

Llum Artificial Llum Artificial

Medicions LumíniquesCàlculs Lumínics Comparacions

ComparacionsMedicions AcústiquesCàlculs Acústics Simulació Acústica - Radit

En acùstica, els càlculs i la simulació donen resultats molt semblants en quan al so directe. Tot i això aquests difereixen de les medicions reals ja que prenen el soroll de fons de fons que en aquest espai obert és predominant.

Expe

rimen

t re

alitz

at

al

vidre

de

la s

ala

, a

mb

un

ord

ina

dor

emet

ent

dife

rent

s tip

us d

e so

: la ra

dio

. els

agu

ts i

els

greu

s. En

bla

u, s

o e

xter

ior i

en

roig

so

inte

rior.

MÈTODE DEL FLUX

Ei = Ee*v*t*u*Sa /Si

MÈTODE PUNT PER PUNT

E = l*cos a * cosb /d^2

Iluminancia, lx Iluminancia, lx altura natural artificialP1 0,75 988 74P2 0,75 164 32P3 0,75 32 84

Nivell 70 dB 125 250 500 1000 2000 4000R (dB) 24 29 35 40 45 51NR (dB(A)) 29 31 31 28 24 20

PROPAGACIÓ / SENSACIÓ (70dB) N1 N2 N3 N4 N5dB directe 50 44 40 38 36dB total 53 47 44 41 42

Taller d

’Escult

ura p

er A

lberto G

iacometti a B

ellv

er d

e C

erdanya

Visions de Projecte2011/2012

Coorrecció de l’entornEstereogràfics

Façana Nord

Façana Est

Façana Sud

Façana Oest

Sud

Est

Nord

A. Arenisca

B. Paviment pedra

1. Boix comú (1-5 m)PerenneHabitat: 100-1900 m altitudResistent gelades

2. Farigola 0,3-0,4m)Habitat: MediterraniResistent gelades

3.Llorer(5-15 m)PerenneHabitat: MediterraniResistent gelades i al vent

Ubicació - PreexistenciesLínia de trenVent màxim (color per estació)Vent (tamany=velocitat, cantitat=freqüènciaVistesSortida i posta de solBosc fulla caduca

CARÀCTER: Solitari, obsesionat amb la mort, ansiòs, fràgil i molt poruc per la foscor.

VOLICIONS: Nivell d’il·lumunació entre 500 i 800 lux, amb contrast baix; nivell sonor baix i temperatures de 18ºC al hivern i 25-26ºC al estiu.

CLIMA- Latitut: 42º22'- Altitut: 1.061m- Radiació solar (1998-2010): 4,66 kWh/m²- Temperatura mitja anual (1961-2010): 9,5 ºC- Osicl·lació tèrmica (1998-2003): 13ºC (hivern) 18ºC (estiu)

ALBERTO GIACOMETTIBorgonovo; Suiza, 10

Octubre de 1901 – Coira; Suiza, 11 de Enero de 1966

ALTRES DADESTmin gener (1998-2003) -5,42ºCTmax juliol (1998-2003) 27,72ºCHRM (1998-2010) 61,6%Precipitació anial (1961-2010) 667,67 mmRadiació solar Estiu (1998-2003) 1,97 kWh/m^2Radiació solar Hivern (1998-2003 7,15 kWh/m^2Velocitat mitja vent (1998-2003) 1,97 m/s

A l’estiu la ventilació i la protecció de les façanes ens ajuda a evitar el sobreescalfament. A més tenim lames regulables per evitar l’entrada directa del sol. El vestíbul, és obert i es conecta amb l’exterior millorant la ventilació

En aquesta simulació realitzada amb Heliodon veiem la càrrega tèrmica de cada parament de l’edifici, en primer cas a l’estiu i en segon al hivern.

En el càlcul i la simulació amb l’archisum obtenim les següents dades:

Simulació amb el Radit de l’acústica del ambient interior. En el primer cas, obtenim que desde el tren 90dB arriben tant sols 33 dB.

En el segon cas, amb el càlcul manual de 70 dB ens donen 37 dB al interior, així que no es percep.

Simulació amb Relux on es compleix sense enlluer-naments, ni punts massa il·luminats les necessitats del usuari, tant de nit com de dia, creant espais lumí-

nics diferenciats

DLF (Illuminancia)Mitj: 6 (976lux)Min: 0,9 (142lux)Max: 17,5 (2820lux)

IlluminanciaMitj: 544 luxMin: 9 luxMax: 1250 lux

Al hivern comptem amb captació directa i indirecta, la coberta de ACS i plaques fotovoltaiques ajuden, que no escalfen, al manteniment interior. Les façanes captadores i l’efecte hivernacle aconsegueix un ambient càlid. Per la nit es tanquen amb aïllament les finestres per evitar que s’escapi la calor. El vestíbul, a més, és una barrera pel fred.

Hivern Dia Nit

Dia NitEstiu

Vis

ions d

e P

rojecte_H

elena C

och +

Anna P

agés +

Cris

tin

a P

ardal

Maria

Rib

a A

lbia

ch

M

aig

20

12Taller d’Escultura per Alberto Giacometti a Bellver de Cerdanya