Upload
tranminh
View
213
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
-141-
Cla
vari
s de
l C
rist
de
la B
ona
Mor
t de
192
6. D
rets
i d
’esq
uerr
a a
dret
a ve
iem
a V
icen
t el
Pit
xó, M
aria
no B
essó
el
de l
a R
ibar
roge
ra, P
aco
Tàr
rega
el
germ
à de
la ti
a P
ura,
la d
el c
arre
ró d
e T
rico
s,V
icen
t Gar
cia
Ferr
iols
, de
ca M
aria
l’O
livar
. Ass
egut
s: N
elet
el d
e M
ona,
Ped
ro, l
’hom
e de
la ti
a R
eme-
dios
la T
ana,
i V
icen
t Dol
s.
-142-
Maria de l’Olivar Ferriols, fotografiada amb saia negra i mocador de llana, que solia ser la indu-mentària d’un dia feiner tan popular a principis de segle XX. Aquesta muller va ser el primer nadódel poble que fou batejada amb el nom de la Mare de Déu de l’Olivar.
-143-
Antonio Ferriols, el tio Tonino, germà de Maria de l’Olivar fotografiat a sa casa. Fixeu-vos: mocadoral cap, brusa oberta per davant del pit cordada amb botons i proveïda de canesú que s’utilitzava afinals de segle XIX i principis del XX. Calçat amb espardenyes de cànem trenat que deixava desco-berta l’espardenya i s’ajustava per mitjà d’una cinta llarga que feia voltes sobre la cama.
-144-
Colla d’amigues disfressades d’hongareses. Elles són: Mercedes Medina, la dona del tio Gimeno,Lola la Rosica, Vicentica la Carbonera i Maria Moret.
-145-
Con
cepc
ió, i
Vir
tude
s G
arci
a Fe
rrio
ls, f
illes
de
Mar
ia d
e l’
Oliv
ar, f
otog
rafi
ades
am
b la
lluï
dora
rob
a de
mud
ar d
els
dium
enge
s.
-146-
Al corral del tio Miquelet el Carboner es van fotografiar un grup d’amigues. De peu i vestides amb labrusa dels seus germans em trobat a: Mercedes Medina i Vicentica la Carbonera: assegudes i ambgaiato en mà, Maria Moret i Maria la Segonera. Fixeu-vos en la figuera tan frondosa que hi havia almig del corral. Xe, quina ombra més bona...
-147-
Vicent Garcia, de ca Maria de l’Olivar, durant un viatge que feu a Madrid. Ací el podem veure foto-grafiat junt a un soldat, que encara que sembla ser un de la Policia Muntada del Canadà en realitat estracta del tio Miquelet Precili, que estava fent el servici militar a la capital de la Meseta.
-149-
Am
bien
t de
fes
ta, v
estim
enta
llu
ïdor
a i
boni
ques
am
azon
es é
s el
que
s’a
prec
ia e
n aq
uest
a fo
togr
afia
fet
a al
cor
ral
de c
a tio
Ger
oni
veie
m:
Car
-m
en P
ons
Gil,
la
Ger
onia
; G
eron
i Po
ns G
il, d
e ca
Ger
oni;
Mag
dale
na G
il A
lós,
de
cal
Fari
ner;
Ros
ario
Mar
tí T
àrre
ga,
la X
apar
ra;
Mat
ilde
Mor
et M
onta
lt, la
de
l’H
ort;
i Ass
umpc
ió M
artín
ez C
atal
à, d
e ca
Bla
i.
-150-
Cla
vari
esse
s de
la M
are
de D
éu d
els
Dol
ors
de l’
any
1944
. Ent
re a
ques
tes
fest
eres
tan
boni
ques
pod
eu v
eure
: Flo
ra P
eral
es, l
a tia
Flo
ra, M
aria
Est
eve,
Paqu
ita A
lfon
so d
e ca
Gai
etan
o, R
osar
io M
edin
a, l
a R
oque
ta,
Am
pari
to S
áez,
Mar
ujín
Mom
pó,
Paqu
ita M
ari,
Mar
uja
And
rés,
la
dona
de
Mig
uel
Pico
lo, M
aria
la S
alan
a, T
eres
a Po
rtal
és, l
a C
aste
llera
i T
eres
a G
arci
a, la
Per
ica.
Tot
es e
lles
eren
gra
n ar
tiste
s de
l tea
tret
.
-151-
Mag
dale
na L
làce
r Seg
ura,
la m
are
de M
aria
Est
eve,
ves
tida
de b
atur
ra(f
oto
de la
dre
ta) i
en
sego
n te
rme
lluin
t la
vest
imen
ta d
e m
udar
am
b de
talls
de
l’èpo
ca.
-152-
Teresa Llàcer Segura, la Llàcera, la dona del tio Pepe el Governador, fotografiada quan vivien almolí d’Alboraia. Primeries de segle passat.
-153-
La influència de la moda de finals de segle XIX sobre la classe popular i mitjana es pot cons-tatar en la vestimenta que llueixen Maria Mira (asseguda a la cadira) i Francisqueta la Pano-lla (de peu), la dona del tio Treneta i mare dels Cagapolidos.
-154-
Car
men
Llà
cer
Seg
ura,
la
Llà
cera
, ve
stid
a de
com
breg
ador
a. V
egeu
:ve
stit
fins
als
gen
olls
, cò
fia
amb
vel,
vent
all
i bo
sset
a l
es m
ans,
són
deta
lls r
emar
cabl
es d
el v
estit
de
com
unió
.
Al v
olta
nt d
e 19
25, e
l tio
Mar
iano
el M
aio,
i la
seu
a do
na M
aria
Mir
a va
npo
rtar
a V
alèn
cia
els
seus
fill
s pe
r a
foto
graf
iar-
los.
Veg
eu e
ls q
uatr
e ge
r-m
ans
Mar
ia F
erna
ndo,
Vic
ent i
Pep
ica,
pos
ant d
’allò
més
feliç
os.
-155-
Venteta de ca la curra. Any 1958. Aprofitant el dia de la festa del llogaret, aquesta colla d’alaquasers id’aldaieres es van reunir per a celebrar-ho. D’esquerra a dreta hem localitzat entre les xiques: Lola, Paquitai Vicentica. Els xicons són: Miguel el Tomato, Ramon Tarín, Miguel Sardinitas, i Vicent el Tomato.
Reunida la família al voltant de la taula, hem trobat: Francisco el Pollastre, amb sa mare Adelina i laseua germana Adelineta, Vicent Cubells el Pollastre, Maria de cal tio Mariano el Maio, la tia Mariala Mira, el tio Mariano el Maio i el seu fill Fernando.
-156-
José
M. A
lós,
l’ag
utzi
l del
pob
le (
193
9-19
65).
El t
io J
osé
M. l
’agu
tzil,
per
tany
a u
na d
e le
s br
anqu
es f
amili
ars
dels
car
rers
de
ca S
ebas
tià, q
ue a
llà la
sego
na d
ècad
a de
l se
gle
XIX
em
igra
ren
a A
lber
ic,
on e
stab
liren
un
talle
r de
car
ros.
A p
rim
erie
s de
seg
le p
assa
t el
tio
Jos
é M
. l’a
gutz
il va
arr
ibar
aA
laqu
às,
sent
enc
ara
un x
aval
et,
per
a bu
scar
tre
ball
i re
trob
ar-s
e am
b le
s ar
rels
del
s se
us a
vant
pass
ats.
El
tio J
osé
M.
l’A
gutz
il,
era
germ
à de
l tio
Vic
ent e
l Car
rero
, l’h
ome
de d
onya
Pila
r, la
mes
tra
d’es
cola
que
hi h
agué
al c
arre
r M
ajor
env
ers
1926
.
-157-
Al c
arre
r de
San
t Ger
oni e
s va
n re
trat
ar e
l tio
Miq
uele
t, el
del
mot
or d
el P
ilar;
el t
io J
osé
M. l
’agu
tzil,
Ros
a V
alls
, la
dona
del
tio
José
M.;
el ti
o Pe
pet
de C
erve
ra i
la s
eua
dona
, Am
paro
la M
irav
ella
.
-158-
Colla de joves alaquaseres fotografiades el dia 5 de febrer de 1944. Entre les amigues vegem:Paquita la Tana, Cecilieta Cervera, Doloretes Marí, Tereseta Cervera, i Dolores la Tana. Al xiquet noens l’han presentat...
Amb motiu de la celebració de les festes del Barri de Los Faroles es va oferir una obra de teatre almateix barri amb la fi de recaptar diners per a les festes del seu patró Sant Fermí. La foto recull unmoment de l’obra on intervenen Paco Alòs, Cecília Cervera i un xicot i una xicona, veïns del barri.
-159-
Corral de l’ajuntament l’any 1960. Podeu veure al tio José M. l’Agutzil amb la seua dona Rosa iacompanyats per la seua nora Cecília Cervera, i la seua néta Rosa Mari que es troben sostenint el cal-der. A propòsit del calder, no direu que no l’han deixat lluïdor...
Aquesta és l’última fotografia que es feu el tio José M. l’Agutzil a la porta de sa casa, al carrer deSant Pasqual, on apareix acompanyat per la seua dona Rosa, el seu fill Paco i la seua néta Rosa Mari.
-160-
El
tio P
epet
de
Pau
amb
el t
ípic
bar
ret
que
sem
pre
ha p
orta
t al
cap
. Al
seu
cost
at la
seu
a fi
lla E
udiv
igis
.
A le
s ro
dalie
s de
les
terr
es d
e l’
alqu
eria
de
Can
ut tr
obem
fot
ogra
fiat
s el
tio J
esús
Fer
rer
el X
ato
i al s
eu c
osí,
el ti
o Pe
pe d
e N
acio
, aco
mpa
nyat
sde
dos
am
ics
colo
ns o
rigi
nari
s de
l po
ble
de B
enai
xeve
que
es
van
asse
ntar
a l
es t
erre
s de
l C
osco
llar
am
b m
otiu
de
la c
onst
rucc
ió d
elpa
ntà
del
Gen
eral
íssi
m e
n 19
45.A
geno
llat
en
terr
a, e
l xi
quet
Pac
oFe
rrer
l’A
ngui
lero
, el f
ill d
el ti
o X
ato.
Dèc
ada
dels
any
s ci
nqua
nta.
-161-
Asp
ecte
que
ofe
ria
l’al
quer
ia d
e C
anut
a l’
any
1961
.E
l tio
Xat
o l’
Ang
uile
ropr
epar
ant
la p
aella
al
corr
al d
e l’
alqu
eria
per
afe
stej
ar e
l cas
amen
t del
seu
fill
Jes
ús.
-162-
Col
la d
e pl
anta
dors
de
cebe
s. T
erre
s de
l’al
quer
ia d
e C
anut
, prò
xim
es a
l cam
í de
les
Peny
etes
i da
vant
de
l’er
a de
l tio
Jos
é M
. Pla
nells
, que
es
trob
ava
entr
e le
s ga
rrof
eres
que
es
veue
n al
fon
s. E
ntre
els
pla
ntad
ors
es t
roba
, Pa
co F
erre
r A
ngui
la;
Elie
s Fe
rrer
Ang
uila
; Pe
pe e
l P
eixe
ro,
de l
’Hor
ta d
eV
alèn
cia;
i J
esús
Fer
rer
Ang
uila
. L
es d
onad
ores
del
ceb
ollí
són:
Fin
a Fe
rrer
l’A
ngui
lera
i M
aruj
a Fe
rrer
l’A
ngui
lera
. A
l se
u co
stat
, C
lari
ta,
la
ger-
man
a de
Xam
a; i
Man
olo
Mas
ena.
Cor
ria
l’an
y 19
60.
-163-
Plantant cebollí al camí de la Masia de Moret. Rodalies del Bovalar. En primer terme veiem: RamonTarín, José Navarro i la dona d’aquest llaurador que, protegint-se el cap amb barret de palla, s’enca-rrega de repartir els manats de cebollí als plantadors.
-164-
Detalls de la boda de Maria Forriols del forn de Librada, i Francisco Roselló el Rullo, que es va cele-brar a la parròquia de l’Assumpció i que seria oficiada pel nostre benvolgut don José Esteve Forriols,dissortadament ja desaparegut, al qual podem veure de molt jovenet.
-165-
Paquita Garcia, la filla de Verdú, amb dos xicones franceses amigues de la família, que van vindre aconèixer el poble en 1963, i que es van retratar davant de la font pública del pou de Sant Francesc dePaula, que oferia aquest aspecte tan preciós, i del qual encara el conservem en les golfes més íntimesdels nostres records.
L’esquilat de matxos i burrets: era a partir dels sis o set anys de vida quan comencen a pelar-seaquestos animals. Els matxos i mules solien pelar-se dues voltes a l’any, mentre que l’ase s’esquilavasols una volta a l’any. A tota aquesta classe d’animals se’ls practicava l’anomenat “esquilat a ratlla”,que era una tosa més global que la del cavall, ja que tenia com a objectiu evitar l’excés de suor i coma mesura d’higiene. A la foto veiem a l’últim esquilador d’Alaquàs realitzant la tosa d’un burret a lalocalitat d’Alventosa (Terol) el seu poble natal.
-166-
Màq
uina
de
fer
l’em
boti
t on
es
trit
urav
a un
a pa
rt d
e m
agre
del
por
cam
b le
s qu
als
es f
eien
les
gust
oses
llon
gani
sses
i bo
tifar
res.
Ant
igam
ent l
a m
atan
ça d
el p
orc
era
un r
itual
on
inte
rven
ien
tots
els
mem
bres
de
laca
sa a
juda
nt-s
e un
es f
amíli
es a
altr
es e
n la
tas
ca. E
ls h
omes
arr
osse
gave
n al
por
cfin
s a
la r
ústic
a ta
ula
rect
angu
lar,
sobr
e la
qua
l es
deix
ava
l’ani
mal
gita
t de
cost
atde
for
ma
que
part
del
col
l i
cap
qued
aren
for
a de
la
taul
a; a
lesh
ores
es
posa
vada
vall
un ll
ibre
ll pe
r a
reco
llir
la s
ang
i se
sacr
ifica
va l’
anim
al. U
na v
egad
a m
ort e
lpo
rc o
la b
acon
a, s
e so
flam
ava
el p
èl a
mb
una
arge
laga
. Des
prés
es
grat
ava
la p
ell
amb
un t
ros
d’at
ovó
o qu
alse
vol
altr
a pe
ça q
ue e
stig
uera
bas
tant
esc
ofin
ada,
al
mat
eix
tem
ps q
ue a
nava
am
olla
nt-li
l’ai
gua
cale
nta
per
dam
unt d
el c
os d
e l’a
nim
alpe
r a re
ntar
-lo. S
egui
dam
ent,
es c
omen
çava
a d
esca
rnar
l’an
imal
per
dal
t del
s llo
ms
i es
treie
n am
b m
olta
cur
a le
s do
s tir
es d
e llo
mel
lo, a
ixí c
om e
ls q
uatre
per
nils
, els
qual
s de
spré
s de
sal
ar-lo
s es
gua
rdav
en p
rem
sats
en
un ll
oc fr
esc
de la
cas
a. M
entre
les
done
s s’
afan
yave
n a
fer
l’em
botit
tan
sabr
ós d
e bo
tifar
res
i llo
ngan
isse
s. P
oste
-rio
rmen
t, s’
adob
aven
les
cost
elle
tes
i el m
agre
en
gerr
es, q
ue s
olie
n gu
arda
r-se
en
un ra
có d
el re
bost
. La
mat
ança
sol
ia re
alitz
ar-s
e ge
nera
lmen
t a la
tard
or o
Nad
al. E
npr
imer
term
e de
la fo
to v
eiem
: Ant
onio
Var
ea T
arra
zón
l’Her
bass
er i
esqu
ilado
r del
pobl
e i e
l seu
ger
mà
Man
olo,
el p
are
de P
ilar,
la s
ecre
taria
del
sen
yor a
lcal
de.
-167-
Eng
uany
fa
cinq
uant
a an
ys q
ue a
ques
ts x
icot
s fe
ren
la f
esta
del
Cri
st.
Ací
ten
iu e
l no
m d
els
clav
aris
. D
e pe
u: J
osé
Cer
vera
Mar
tínez
, Jos
é M
estr
e N
avar
ro, J
osé
Esc
rivà
For
men
t, Fr
anci
sco
Forr
iol F
orm
ent,
Salv
ador
Bar
berà
Mar
tínez
, Sal
vado
r Pa
lop
Llà
cer.
Ass
egut
s: J
oaqu
ín B
arbe
rà M
artí,
Eug
enio
San
josé
Ale
jand
ro, P
edro
Ara
gall
Col
omar
de i
Fran
cisc
o R
osel
ló S
egur
a.
-168-
José Garcia Verdú i la seua núvia Paquita Garcia, fotografiats a la terrassa del taller de ca Baltasar el1958. Al fons, el castell i el motor del Rollet.
Enr
ique
Fol
gado
Olt
ra,
el t
io E
nriq
ue e
l M
atal
afer
. R
etra
tat
quan
esta
va f
ent l
a m
ili a
Ala
cant
en
l’an
y 19
47.
-169-
A hores d’ara l’ofici de l’herbasser s’ha simplificat fins a extrems de pura supervivència i per raonsde romanticisme en algunes localitats de l’Horta Sud com Paiporta. L’associació històrica de la seuaimatge aturada davant de la porta carregat amb un braçat de garbetes mentre anunciava la seuapresència a la mestressa al crit de: “Senyora ama, l’herba”, ha quedat relegada a la memòria històricade la gent més major de la nostra societat. Al retrat, l’herbasser Antonio Varea, amb el carro de Joséel Quinqui, carregat de garbetes d’herba fins a dalt, i aturat davant de l’antic molí i la farmàcia delcarrer de Miguel Hernández. Al fons podeu veure el forn de Pitxo, el casino de la plaça, i els gruixutsmurs del nostre castell.
-170-
Miquelet Garcia, de ca Baltasar amb el seu oncle Tomás el Godoi, fotografiats durant la seuaestada a Mallorca.
Josefa Lis Simó, la tia Pepa, i el seu marit Vicent Moret Lladró el tio Moret, es van voler retra-tar un dia quan eren ja molt vellets.
-171-
Amparo Roser Pérez. Una dona lluitadora i molt volguda al poble d’Alaquàs. Va nàixer l’any 1902 alpoble valencià de Xiva i amb el seu fill Rafel Soler Roser el Xivato va venir cap a Alaquàs el 1935,instal·lant-se a la casa del carrer de Sant Hipòlit nº 18 on viurà i posarà una vaqueria coneguda com“la vaqueria d’enfront del Teatret”. Durant uns 50 anys cria vaques i un altre tipus d’animals al seucorral i de tant en tant alguna que altra família crida a la seua porta per endur-se alguna lletera plenaque, a canvi de res, farien servir per alimentar els seus xiquets. Es sentia orgullosa per donar el queles seues mans sabien fer, esmunyir les seues vaques. Espere que recorden la meua besàvia. Mª LuisaSoler González.
-172-
En
aque
ll m
omen
t ta
mbé
es
cele
brav
a la
fes
ta d
e Sa
nt A
nton
i de
l po
rque
t.A
ques
ta f
oto
és d
e l’
any
1963
, qu
an v
am t
raur
e el
cav
all
de V
icen
t el
Car
inyo
que
subj
ecta
la
cord
a. A
l’a
ltra
ban
da R
afel
el
Xiv
ato
i da
lt d
elca
vall
Sam
uel.
L’h
ome
gran
és
Man
uel
Cre
spo
Fran
co,
pare
de
Gen
ara,
la
perr
uque
ra d
el b
arri
del
Car
me.
La
foto
est
à fe
ta a
l mol
í.
Cav
alca
da d
e l’
any
1961
. U
na a
ltra
cava
lcad
a un
s an
ys d
espr
és,
amb
els
xico
ns m
és c
resc
udet
s. C
omen
çant
per
dal
t i d
e dr
eta
cap
a es
quer
ra tr
obem
: Jes
ús d
e ca
Cán
dido
, Fra
ncis
co S
erra
no, P
epe
Alb
ero,
Raf
el f
ill
del
Xiv
ato,
Vic
ent
el P
ando
rro,
Vic
ent
Tar
ínS
anta
perp
etua
, Is
idro
el
Tor
rent
í, de
la
fam
ília
del
Pic
ante
i al
fina
l Vic
ent e
l Car
inyo
. Any
s pe
r no
obl
idar
mai
.
-173-
Cav
alca
da d
e l’
any
1954
. Raf
el e
l X
ivat
otr
eia
els
seus
fill
s i
amic
s a
la c
aval
cada
am
b la
tar
tana
del
tio
Bat
iste
el
Gue
rrer
o. D
arre
re R
afel
, el
seu
fill
Alf
redo
i al
fon
s el
seu
fill
Raf
el.
-175-
Cavalcada de 1957. Dalt de la carrossa i ben abastides de confetis i de tota mena de regals veiem aPilar l’Angeleta i Carmen Ribes la dona de Vicent Orelletes, entre altres festeres i festers.
Homenatge de les penyes d’Alaquàs a la Penya Perol en el 25 aniversari de la seua fundació. 1952-1957. La fotografia recull un moment de l’acte on els seus membres mostrn amb orgull la placa con-memorativa de l’esveniment. Ells són:Vicente Lino Orelletes, José Fernández, José Andreu, PabloBenlloch, Ricardo Martí, Pepe Usedo, Tomás Castet, Luis Burguet, Vicent Martí, Francisco Ibáñez,Cayetano Portalés, i Adolfo Martí.
-176-
1960. Clavariesses de la Mare de Déu d’Agost. D’esquerra a dreta: Paquita García la Macaria,Conxa Gil la de Domingo, Assumpció Medina la Pitxona, Amparo Puig la Bordaora, Salud Senala del Pollastre, Maria Folgado la Tenència, i Pepita Muñoz la Carbonera.
La festa encara es celebrava el 15 d’agost. Ni els cotxes ni els xalets havien entrat encara en elshàbits dels alaquassers, i el veïnat celebrava i participava dels actes que acostumaven oferir les cla-variesses: variatés, missa, disparà, processó, etc. La festa era rebuda com un esdeveniment queajudava a aliviar les calors d’agost, i al mateix temps com un anunci de la proximitat de les festes ales primeries de setembre.
Al 1960 feia tres anys que els alaquassers havien patit la riuada del 57. I el poble acabava d’iniciarel seu creiximent per la part de Socusa, més enllà de la sèquia i el molí. Haviem arribat ja als 8.000habitants, i el fluxe d’inmigrants anà en augment els anys successius de manera imparable.
-177-
Vic
ent
Lin
o d’
Ore
llet
esi
la s
eua
dona
Car
men
fot
ogra
fiat
sda
vant
del
pou
de
Sant
Fra
nces
c de
Pau
la.
Mal
ia F
erre
r Se
na v
a nà
ixer
el 1
886.
Ger
man
a de
l tio
Pep
e de
Nac
io i
Tom
às l
’Esp
orga
dor.
Aqu
esta
don
a es
va
casa
r al
vol
tans
de
1910
amb
el t
io P
epe
el c
arni
sser
de
Tor
rent
, lo
cali
tat
on h
a vi
scut
des
d’al
esho
res.
Del
seu
mat
rim
oni
va t
indr
e tr
es f
ille
s: M
alia
, E
lvir
a y
Paqu
ita le
s qu
als
van
cons
erva
r el
s lla
ços
fam
iliar
s am
b A
laqu
às.
-178-
1956 - Postulació per al Domund. “Als anys 50 i 60 –copiem de la fulla de l’Olivar del 20 d’octu-bre de 2002 un article de Paquita García Besó– eren encarregades de les missions Carmen Besó labordaora i Francisca Gil, les quals, a més de treballar en Càritas parroquial, s’encarregaven de fersocis i sòcies de les missions, persones que feien donatius i rebien formació i informació sobre eltema. Quan s’acostava el Domund feien una crida als xiquets i xiquetes del poble i els vestien ambdisfresses de monges, capellans, negres i xinesos i recorrien el poble arreplegant diners per a lesmissions amb les típiques vidrioles o guardioles en forma de cap de xinés o negre o indi. Cada anyprocuraven fer més vestits i es recosien els esguerrats. Quan aquella manera un tant “colonialista ipaternalista” d’entendre les missions va caure en desús i animades per la delegació diocesana deMissions, es creà una nova Comisió Parroquial, formada actualment per Paquita García, TeresaFerrer, Amparo García, Amparo Mora, Paquita Portalés i Maria Barberà...”.
Una bona mostra d’aquella celebració anual és la fotografia que reproduïm de 1956, facilitant comés habitual la identificació dels personatges. D’esquerra a dreta: Fora de la pancarta, Pepe García elflauta, i ja baix de la pancarta i sense disfressa: Amparo la pelotxo de les monges, Juan GarcíaCampos de ca l’esquilaora, Paco González Planells el castellero, Vicent Montalt Planells de ca elpelat, Vicent Forment Montalt de ca el petit, José Montalt Planells de ca el pelat, Pepe SorianoBessó de ca pujalt, i si tornem a l’esquerra vorem aguantant el pal de la pancarta a Ramón Portalésde ca el burro del carrer del Forn.
Primera línia de disfresses: José Ferrer Guzmán de ca l’herbasser, Consuelín Guillem de ca buix-quera, xiqueta del carrer de Cervantes, Vicente Tomás Palop de ca el guarda de la sèquia, PascualGil Portalés de ca el fariner i Tomàs Martínez Palop de ca les blaietes.
Segona línia: Amparo i Trini García Campos de ca l’esquilaora, Vicent Soriano Bessó de l’estanc,Enric Pons Alfonso de ca Geroni, tres xiquetes del carrer de Canalejas –una d’elles filla de JuanitoCervera el futbolista– Purín Taber de ca el filomeno, dos no identificades, Presen Sena Ferrer de cael quinqui vestida de monja, no identificats un missioner i una xineta en el pirri plantat, i enl’extrem de la fila vestit de flare Paquito Martí Esteve.
En la fila de baix, de mongeta postulante catequista, Elvira García Campos, Paco el de xulla, PacoPons Alfonso de ca Geroni, Miguelín Roca de ca panilla, Amparo Alós Forment, no identificada,Rosarín Ros García filla de l’abogat i neta de la tia Pureta, Maria Ferrer Guzmán de cal’herbasser, i la seua cosina Marujín Ferrer.