PLEC DE CONDICIONS€¦ · S Decret 462/1971 (Ministeri de la Vivenda) d'11 de març: Normes sobre redacció de projectes i direcció d'obres d'edificació. (BOE 24-03-71). Modificat

PLEC DE CONDICIONS

668-SEN Menjador escolar CEIP Jaume I i Magaztzem - La Sénia 1

1-CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS

NORMATIVA D'APLICACIÓ.-

Les normatives de compliment condicional per la situació de l'edifici i establerta pelsorganismes de l'Administració local i empreses concessionàries de serveis públics, hauràde ser coneguda i complimentada per l'empresa constructora i els seus representants al'obra, així com el "Pliego de Condiciones Técnicas de la Dirección General de Arquitecturade 1960" i la reglamentació vigent sobre Seguretat i Salut en obres de construcció.

La normativa bàsica vigent d'obligat compliment contemplada en la redacció del presentprojecte i a complimentar en l'execució de la corresponent obra, és la següent:

DE CARÀCTER GENERAL

S Decret 462/1971 (Ministeri de la Vivenda) d'11 de març: Normes sobre redacció deprojectes i direcció d'obres d'edificació. (BOE 24-03-71). Modificat pel Reial Decret129/1985 (BOE 7-02-85)

S Ordre (Ministeri de la Vivenda) de 4 de juny de 1973: Plec de Condicions Tècniques dela Direcció General d'Arquitectura.

S Llei 38/99 de 5 de novembre: Llei d’ordenació de l’edificació. LOE (BOE. 6-11-99) .Modificació als Pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2003. Art. 105 de la Llei53/2002 (BOE. 31-12-2002).

S Decret 375/1988 (Departament de Política Territorial i Obres Públiques) d'1 dedesembre: Control de qualitat de l'edificació (DOGC 28-12-88). Correcció d’errades(DOGC 24-02-89). Desplegament (DOGC 24-02-89, 11-10-89, 22-06-92 i 12-09-94).

S Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre: Disposicions mínimes de seguretat i salut a lesobres de construcció.

S Llei 31/1995 de 8 de novembre. Prevenció de riscos laborals (BOE 10-11-95).

S Directiva 92/57/CEE de 24 de juny. Disposicions mínimes de seguretat i salut que hand’aplicar-se a les obres de construcció temporals o mòbils. (DO 26-08-92).

S Ordre (Ministeri de Treball) de 20 de maig de 1952: Reglament de seguretati higiene en la indústria de la construcció.

S Decret legislatiu 1/1990 de 12 de maig: Normes Urbanístiques de la Generalitat deCatalunya. Refosa dels textos legals vigents (DOGC 13-7-90).


RELATIVES A L'ÚS O ACTIVITAT

S Reial Decret 1487/1994 (Ministeri d’educació i Ciència: Requisits mínims dels centresque impartiexin Ensenyaments de Règim General no Universitari. (BOE 28-7-94).

RELATIVES A L’ESTRUCTURA

S Decret 1370/1988 (Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme) d' 11 de novembre: Norma Bàsica NBE.AE-88 "Accions en l'edificació" (BOE 17-11-88).

S Reial Decret 997/2002, de 27 de setembre: “Norma de Construcción Sismorresistente:Parte General y Edificiación (NCSR-02)”.(BOE 11-10-02).

S Reial Decret 2661/1998 de 11 de desembre: (Ministeri de Foment) "Instrucción deHormigón Estructural (EHE)" (B.O.E. 13-1-99).

S Reial Decret 642/2002 de 5 de juliol: (Miniteri de Foment) ”Instrucción para el proyectoy la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón estructural realizados conelementos prefabricados (EFHE)” (B.O.E. 6-8-2002).

S Resolució (Ministeri de Foment) de 30 de gener de 1997: Actualització de les fitxes desistemes de forjats.

S Reial Decret 1630/1980 “Autorización de uso de sistemas de forjados o estructuras parapisos y cubierta” (BOE 8-08-80).

S Reial Decret 776/1997, de 30 de maig: "Instrucció per a la recepció de ciments, RC- 97" (BOE. 13-6-97).

S Ordre Ministerial de 12 d'abril de 1985: UC-85 "Recomanacions sobre l'ús de cendresvolants en el formigó" (DOGC. 3-5-85).

S Ordre (Departament de Política Territorial i Obres Públiques) de 31 d'octubre de 1995:Control de qualitat, sostres i elements resistents (DOGC. 18-4-97).

RELATIVES A LA CONSTRUCCIÓ

S Reial Decret 1572/1990 (Ministeri Obres Públiques i Urbanisme) de 30 de novembre:Norma Bàsica NBE.QB-90 "Cubiertas con materiales bituminosos" (BOE. 12-11-90).

S Ordre Ministerial de 31 de maig de 1985: RY-85, "Pliego general de condiciones parala recepción de yesos y escayolas en las obras de construcción" (BOE. 10-6-85).

S Reial Decret 2177/1996 (Ministerio de Fomento) de 4 d'octubre de 1996: NormaBàsica NBE.CPI-96 "Condicions de Protecció contra incendis als edificis" (BOE. 29-10-96).

S Ordre (Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme) de 29 d'agost de 1988: Norma Bàsicade l'Edificació NBE.CA-88 "Condicions Acústiques en els edificis" (BOE. 8-10-1988).

S Llei 20/1991 de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió debarreres arquitectòniques. (DOGC. 4 i 9-12-91)


S Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de promoció del'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques (DOGC. 4-12-91), id'aprovació del Codi d'accessibilitat (DOGC 28-4-95).

- Decret 201/1994 de 26 de juliol, "Enderrocs i altres residus de la construcció" (DOGC.8-8-94).

S Decret 161/2001 de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994 de 26 de juliol,regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. (DOGC. 21-6-2001).

S Decret 241/1994 (Presidència de la Generalitat) de 26 de juliol: Condicionantsurbanístics i de protecció contra incendis en els edificis (DOGC. 30-9-94).

RELATIVES A CALEFACCIÓ I CONDICIONS TÈRMIQUES

S Ordre (Departament de Política Territorial i Obres Públiques) de 27 d'abril de 1997:NRE.AT-87 "Norma reglamentària d'edificació sobre aïllament tèrmic" (DOGC. 27-4-87).

S Reial Decret 1751/1998 de 31 de juliol: Reglament d'Instal·lacions Tèrmiques en elsedificis (RITE) i les seves Instruccions Tècniques Complementàries (ITC). (BOE 5-08-98). Modificació Reial Decret 1218/2003 (BOE 3-12-2002).

RELATIVES A ELECTRICITAT

S Reial Decret 842/2002 (Ministeri de Ciència i Tecnologia) de 2 d’agost: Reglamentelectrotècnic de baixa tensió i les seves instruccions tècniques complementàries (ITC)BT01 a BT 51. (BOE. 18-9-2002).

S Resolució (Departament d'Indústria i Energia) del 4 de novembre de 1988: Certificatsobre el compliment de les distàncies reglamentàries d'obres i construccions a línieselèctriques (DOGC 30-11-88).

S Reial Decret 875/198 “Reglamento de contadores de uso corriente, clase 2. (BOE 12-05-84. Correcció d’errades (BOE 22-10-84).

RELATIVES A INSTAL·LACIONS D’AIGUA

S Ordre (Ministeri d'Indústria) de 9 de desembre de 1975: “Normas basicas para lasinstalaciones interiores de suministro de agua”. (BOE. 13-1-76). Correcció d'erradesBOE. 12-2-76).

S Resolució (Direcció General de l'Energia) de 14 de febrer de 1980: "Diametros yespesores mínimos de tubos de cobre para instalaciones de suministro de agua" (BOE.7-3-80).

S Ordre (Presidència del Govern) de 16 de juliol de 1981: "Instrucción técnicacomplementaria IT.IC.14 del Reglamento de instalaciones de calefacción, climatizacióny agua caliente sanitaria" (BOE. 13-8-81).


S Ordre (Ministeri d'Indústria i Energia) de 31 de maig de 1985: "Instrucción técnicacomplementaria ITC.MIE-AP11. Aparatos destinados a calentar o acumular aguacaliente, fabricados en serie" (BOE. 13-8-85).

S Decret 202/1998 (Presidència de la Generalitat de Catalunya) de 30 de juliol de 1998:“Mesures de foment per a l’estavi d’aigua en determinats edificis i habitatges” (DOGC6-8-98).

S Ordre (Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme) del 28 de desembre de 1988:“Regulación de los contadores de agua fría” (BOE. 6-3-89).

S Reial Decret 865/2003 (Ministeri de Sanitat i Consum) de 4 de juliol de 2003: pel ques’estableixen els criteris higiènic-sanitaris per a la prevenció i control de la legionelosis(BOE. 18-7-2003).

S Reial Decret 2207/1995 de 22 de desembre.

RELATIVES A ALTRES ISNTAL·LACIONS

S Ordre (Presidència del Govern) de 29 de març de 1974: “Norma Básica de 'instalacionesde gas en edificios habitados (BOE 30-3-74).

S Reial Decret 1853/1993 de 22 d’octubre: “Reglamento de instalaciones de gas enlocales destinados a usos domésticos, colectivos o comerciales”. (BOE 24-11-93).

S Decret 2913/1973: ”Reglamento general del servicio público de gases combustibles”(BOE 21-11-73). Modificació (BOE 21-05-75 i 20-02-84).

S Ordre 29-01-86: “Reglamento sobre instalaciones de almacenamiento de gases licuadosdel petróleo (GLP) en depósitos fijos” (BOE 22-02-86). Correcció d’errades (BOE 10-06-86).

S Reial Decret 494/1988: “Reglamento de aparatos que utilizan combustibles gaseosos.Instrucciones técnicas complementarias” (BOE 25-05-88). Correcció d’errades (BOE 21-07-88).


2-CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

2.1.- MOVIMENT DE TERRES

Es portarà a terme sobre el terreny un replanteig previ de l’obra i de les seves diferentsparts, fixant-se l'emplaçament de les instal·lacions auxiliars de l'obra, així com les àreeson s'ha d'actuar abans del replanteig definitiu.

Executades les instal·lacions prèvies de l'obra, tals com caseta, tanca, etc. i netejadesles zones d'actuació, haurà de procedir-se al replanteig general i nivellació del terrenyd'acord amb els plànols de l'obra i a les dades i ordres que es facilitin per l'Arquitecte.

Les rases i sabates seran replantejades amb tota cura, empleant-se el sistema decadiretes com a procediment més exacte i de fàcil rectificació durant la marxa delstreballs.

L'excavació es realitzarà pels mitjans que determini la Direcció facultativa. Tots elsparaments de les rases hauran de quedar perfectament retallats i els fons anivellatshoritzontalment.

La superfície dels fonaments es netejarà de tot material fluix o solt i les esquerdes obadalls es replenaran adequadament. Tant el fons com les parets laterals tindran laforma i dimensions exigides als plànols, havent de ser refinades fins a aconseguir unadiferència no menor o major de cinc centímetres.

2-2.- FONAMENTS I ESTRUCTURA.- Materials i execució

CIMENT

El ciment a utilitzar en l'execució del formigó de l'estructura i forjats tindrà marca deconformitat AENOR i es complirà el que especifica l'actual "Pliego de PrescripcionesTécnicas Generales para la recepción del cemento, RC-97".

Cada entrega de ciment en obra anirà acompanyada del document de garantia de lafàbrica, on figurarà la seva designació, pel que es garanteixi que compleix lesprescripcions relatives a les característiques físiques i mecàniques i a la composicióquímica establerta.

AIGUA

En general podrà utilitzar-se tant per a l'amassat com per al curat, tota aigua que siguipotable o estigui sancionada com acceptable per la pràctica. En cas de dubte o quan


no es posseeixin antecedents de la seva utilització haurà d'analitzar-se i complir ambles condicions que determina l'article 27 de la EHE.

ÀRIDS

Podran utilitzar-se tant els àrids existents en jaciments com els procedents de roquespiconades amb un tamany màxim de 20 mm.

S'entén per sorra, la fracció d'àrid que passa per un tamís de 5 mm. de llum de malla iper grava el que resulta retingut per aquest tamís i el tamany màxim del qual sigui 20mm. La mescla de l'àrid solament podrà fer-se en les proporcions de sorra i gravaadequades per a fabricar el formigó necessari en cada cas particular.

ADDITIUS

Podrà utilitzar-se tota classe d'additius, sempre que es justifiqui i el fabricant hogaranteixi, que la substancia afegida en les proporcions previstes i dissolta a l'aigua,produeixi l'efecte desitjat sense pertorbar les característiques del formigó ni representarun perill per a les armadures.

ARMADURES

Les armadures per al formigó seran d'acer en forma de barres corrugades d'adherènciahomologada i de característiques mecàniques garantitzades pel fabricant que a lavegada facilitarà còpia dels resultats corresponents a la partida servida. S'utilitzarà acerdel tipus B-500-S de 500 N/mm2 de límit elàstic.

Les barres i diàmetres no tindran defectes superficials ni fissures ni bosses d'aire. Totesles barres que s'utilitzin per a armar seran de marques que tinguin el segell deconformitat del CIETSID homologat pel Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme. Elincompliment de la present clàusula suposarà la no acceptació de la partida en qüestió.

FORMIGONS

La dosificació de partida del formigó, s'obtindrà amb un mínim de 275 Kg en ambient IIa.

Aquesta dosificació es modificarà segons els resultats previs per a que els formigonscompleixen amb la resistència característica de càlcul.

La relació aigua-ciment en ambient IIa, com a màxim 0,60.

La consistència serà tova amb un assentament mínim 6 cm. al con d'Abrams, podenser utilitzats els additius adequats per a facilitar la seva posada en obra.

FABRICACIÓ DEL FORMIGÓ

Es comprovarà sistemàticament el contingut d'humitat de l'àrid per a corregir la quantitatd'aigua de la pastada. El pastat es realitzarà en formigonera amb el temps de batutconvenient per a aconseguir la mescla íntima i homogènia dels components. El tempsde batut mai serà inferior a noranta segons.


Els materials s'abocaran en el següent ordre: la meitat de l'aigua, el ciment i la sorrasimultàniament, la grava i la resta d'aigua.

Es prohibeix afegir aigua al formigó al recipient de transport o en el curs de la sevamanipulació.

COL·LOCACIÓ DE LES ARMADURES

Les armadures es col·locaran netes i sense òxids, pintura, grasses o substànciesperjudicials. Es disposaran segons els plànols subjectes entre si i a l'encofrat perassegurar la seva immobilitat durant el vessat i compactació de formigó. Les barresdoblegades portaran estreps en la zona del colze. Es prohibeix la utilització d'acer dediferents característiques en un mateix element.

Es complirà exactament el que prescriuen l' article 66 de l'EHE sobre ancoratge iembrancament de les armadures. La distància horitzontal lliure entre les armadures seràcom a mínim de 2 cm. o el diàmetre de la barra més gruixuda. La distància vertical seràla mateixa de l'apartat anterior, però en cas de barres corrugades podran posar-se 3d'elles en contacte.

Recobriment nominal mínim de les armadures serà: 35 mm. en ambient IIa.

POSADA EN OBRA DEL FORMIGÓ

A l'abocat i col·locació del formigó en les rases o als encofrats s'adoptaran les degudesprecaucions per a evitar la disgregació de la mescla, restant prohibit l'abocat lliure desd'una altura de 1,50 m.

La compactació es realitzarà amb vibrador de penetració. Es submergirà ràpida iprofundament en la massa, mantenint-lo de 5 a 15 segons i retirant-lo amb lentitud i avelocitat constant. La punta del vibrador deu de penetrar quelcom en la tongadaanteriorment compactada mantenint l'aparell vertical o lleugerament inclinat, a unadistància no inferior a 10 cm. de l'encofrat i sense que toqui les armadures.

No s'efectuarà el formigonat mentre no s'obtingui la conformitat del Director de l'obra iDirecctor d'execució de l'obra, una vegada s'hagin revisat les armadures ja col.locadesen la seva posició definitiva.

CURAT DEL FORMIGÓ

Durant l'adormiment i primer enduriment del formigó s'haurà d'assegurar el mantenimentde la humitat dins del mateix. La cura es farà mullant les superfícies mitjançant unaregada que no produeixi una neteja dels paraments exteriors. Es seguiran en totmoment les prescripcions de l'article 74 de l'EHE.

El temps mínim de curat serà de 7 dies, augmentant segons indiqui la Direcció Tècnicade l'obra i en funció de l'augment de temperatura o disminució del grau d'humitat del'ambient.


2-2.- FONAMENTS I ESTRUCTURA.- Control

CONTROL DEL FORMIGÓ

El tipus de control serà estadístic ja que s'ha adoptat un coeficient de minoració deresistència del formigó de 1,50.

CONTROL DE CONSISTÈNCIA DEL FORMIGÓ

La consistència serà la indicada en l'apartat d'estructura i forjat d'aquest Plec o laindicada en el seu moment per la Direcció de l'obra amb les següents toleràncies: Seca± 0, Plàstica ± 1, Tova ± 1. Els assajos es faran d'acord amb l'article 83 de l'EHE.L'incompliment del que s'especifica implicarà el rebutjament automàtic del formigó pastati la correcció de la dosificació.

CONTROL DE LA RESISTÈNCIA DEL FORMIGÓ

Pel que fa als assajos previs i característics del formigó no seran preceptius en el casque a l'obra s'utilitzi formigó preparat. En el cas de l'execució del formigó a l'obra seranobligatoris i es faran segons el que preveuen els articles 86 i 87 de la Instrucció EHE.Els assajos de control seran preceptius per a l'execució de l'obra i es faran d'acord ambel que disposa l'article 88.4, control a estadístic, de l'EHE. Per al control es dividirà l'obraen parts successives segons el que s'indica a l'apartat d'estructures i forjat o bé al'article 88.4 de l'EHE. Quan el resultat dels assajos donin un Fest $ Fck la partcorresponent de l'obra serà acceptada. Quan la resistència estimada sigui menor quela prevista i sense perjudici de les sancions contractuals, es procedirà de la formasegüent:

a) Si Fest és >0,9 Fck, s'acceptarà l'obra amb una penalització del 10% aplicada a totesles pastades del lot.

b) Si Fest és <0,9 Fck es faran a càrrec del Constructor els assajos que preveu l'article89 de l'EHE o les proves de càrrega previstes a l'article 99.2 de l'EHE. En aquest cas,la Direcció de l'obra podrà acceptar el lot amb una penalització del doble de la proporciódel defecte, o bé ordenarà el reforç o la demolició de les peces del lot.

CONTROL DE QUALITAT DE L'ACER

El control de l'acer es farà segons el que es preveu a l'article 90 de la Instrucció EHE anivell normal i que consisteix en:

a) Treure dues provetes per a cada diàmetre i partida de 20 t. o fracció.

b) Verificar que les barres corrugades tinguin les característiques geomètriques i queels rebots compleixin el que s'estableix a l'article 31.2 de l'EHE.

c) Realitzar assajos de doblat a 180E i desdoblat segons els articles 31.2 i 31.3 del'EHE.

d) Determinar per cada diàmetre i en dues ocasions el límit elàstic, la càrrega de rupturai l'allargament en la ruptura.

El criteri d'acceptació o rebuig d'una partida serà el que es preveu a l'article 90.5 del'EHE.


No obstant, aquest assaig no serà necessari sempre que l'acer estigui en possessió desegell de qualitat reconegut i que en el càlcul de l'estructura s'hagi utilitzat un coeficientde seguretat i minoraació del límits elàstic de 1,15 (Annex Decret 375/1988).

2-4.- COBERTA

COBERTA INVERTIDA

Les irregularitats de la cara superior del forjat sobre el que es recolza la cobertainvertida es suprimiran amb una capa de morter que a la vegada proporcionarà unpendent mínim cap als desguassos.

La làmina aïllant impermeabilitzant no ha de contenir productes disolvents que podenperjudicar a la capa aïllant col·locada damunt d'ella.

La capa aïllant estarà formada per plaques de poliestiré extruit amb el cantell escalonat.Es col·locaran en una sola cara, íntimament adossades i amb les juntes transversalsalternades. El tall de les plaques es realitzarà amb ferramentes pròpies de fusteria. Nohan d'estar per molt de temps exposades al sol per a evitar la seva degradaciósuperficial.

Damunt la capa d'aïllament es col·locarà un gruix de 5 cm. de grava rodada i rentadade i 16-32 mm. tant per a protegir la radiació ultravioleta com per a fixar les plaquescontra l'acció del vent.

Durant la col·locació de la grava es tindrà cura en evitar la seva acumulació o altresaccions que poden provocar una sobrecàrrega damunt les plaques de poliestiré.

2-5.- PAVIMENTS I REVESTIMENTS

PAVIMENT DE FORMIGÓ

La superfície de la subbase ha de ser plana i ha d'estar al nivell previst al projecte. Hade tenir un gruix de 20 cm. La grava s'ha d'estendre en capes de gruix uniforme. Had'estar compactada sòlidament. El granulat ha d'estar ben travat i no s'ha de produirdesplaçaments en passar el compactador.

Damunt de la grava es posarà una làmina de polietilè. El conjunt de la membranacol.locada ha de cobrir tota la superfície per impermeabilitzar. L'acabat ha de ser plaamb un mínim d'imperfeccions, com és ara, bonys, arrugues, etc. Les làmines han decavalcar-se entre elles.

La superfície acabada de la solera ha s'estar reglejada. Ha de tenir la textura uniforme,amb la planor i el nivell previstos. El gruix de la solera serà de 10 cm. Ha de tenir juntstransversals de retracció cada 25 m2 amb distàncies no superiors entre ells de 5 m. Elsjunts han de ser d'una fondària major o igual a 1/3 del gruix i d'una amplària de 3mm.fets amb serra de disc.

TERRATZO

Damunt del forjat o solera s'estendrà una capa de sorra de 20 mm. de gruix. Les pecesde terratzo es col·locaran a truc de maceta sobre una capa de morter de ciment de


2,5 cm. de gruix, que s'espolvoritzarà amb ciment prèviament a la col·locació de la peça,cuidant que quedi una superfície acabada de textura i color uniformes.

Les peces no han de estar trencades ni escantonades, ni tenir taques ni altres defectessuperficials. S'humitejaran prèviament i es col·locaran en juntes alineades, ques'ompliran amb beurada de ciment de la mateixa tonalitat que el terratzo.

El paviment acabat no es trepitjarà durant 24 hores següents a l'estesa de la beurada.L'acabat polit es realitzarà amb màquina de disc horitzontal.

SÒCOL

Prèviament humitejades les peces, s'aplicarà sobre el revers una capa de morter,assentant-se sobre el parament de manera que el gruix resultant de morter no siguimenor de 10 mm. Per al replenat de juntes i neteja es procedirà d'igual manera que alpaviment.

ENRAJOLAT

S'aplicaran sobre l'arrebossat adormit i amb una humitat <3%, amb morter adhesiupreparat segons les especificacions del fabricant. Aquest morter no s'aplicarà ensuperfícies més grans de 2 m2, que s'haurà de marcar amb una llana dentada. Elrejuntat entre peces s'ha de fer al cap de 24 h.

L'enrajolat acabat ha de tenir una textura i un color uniformes, quedar ben adherit alsuport i formar una superfície plana i aplomada.

Els junts entre peces han de ser rectes i rejuntats amb beurada de ciment blanc ambcolorants.

CEL RAS

El conjunt del cel ras ha de ser estable i indeformable, formar una superfície plana iestar al nivell previst.

A tot el perímetre s'ha de col·locar un perfil fixat a les parets, i a la resta els junts defixació suficients per tal que la fletxa dels perfils sigui l'exigida. L'entramat ha de quedarpenjat del sostre per mitjà de barres roscades autonivellades.

2-6.- SANEJAMENT

S'utilitzarà sistema separatiu d'aigües pluvials i negres. Tant la xarxa vertical com lahoritzontal seran de clorur de polivinil rígid amb les unions realitzades per encadellat,preparant els extrems dels tubs, atrompetant un d'ells i acoplant-lo damunt del l'altreamb un pegament.

Les canonades travessaran els murs i altres elements estructurals, perpendicularmenta ells i disposaran de la folgança suficient per a que els assentaments d'aquells no estrenquin. Les juntes es replenaran amb materials bituminosos.

Les canonades que vagin penjades es subjectaran a intervals iguals, de manera quequedin perfectament alineades i no subjectes a flexions.


Per a poder registrar la xarxa s'empraran tronetes i peces especials de registreprefabricades de PVC.

2-7.- FUSTERIA DE FUSTA i MOBILIARI DE CUINA

Tots els elements de fusta per a obertures es realitzarà amb les esquadries i formaindicades al projecte, tanmateix les dimensions definitives es comprovaran a l'obra.

Els bastiments han de quedar ben aplomats, sense deformacions dels seus angles, i alnivell i al pla previstos. Es travaran a l'obra per mitjà d'ancoratges galvanitzats.

Les fulles de les portes hauran d'obrir i tancar perfectament.

Tots els elements del mobiliari de cuina, hauran de disposar de la homologaciócorresponent segons la legislació vigent.

2-8.- FUSTERIA METÀL·LICA i SERRALLERIA

A petició de la Direcció Facultativa el Constructor haurà de presentar mostres delselements a emprar en l'execució de cada classe de treball.

Les portes i finestres hauran d'emmagatzemar-se en obra en sentit vertical i seraninstal·lades ben esquadrades mitjançant ús de nivell i plomada. Els vidres de tota classede finestres i vidrieres es muntaran ajustant-los acuradament al forat en que hagind'encaixar, subjectant-se per mig de verguerons i juntes de goma.

Es tindra en compte per al seu oportú compliment, el “Pliego de Clausulas Técnicas”inclòs en la última edició de la publicació “Recomanaciones Generales de la Unión dePerfiladores”.

Al transport i emmagazematge dels plafons, baranes i tanques, es tindrà cura de nocopejar ni rascar la seva superfície i de no deformar ni els cantells ni els nervis.

Per al muntatge del revestiment de la façana interior ha d’estar l’estructura el suficientavançada per a que no hi hagi risc de desjust o deteriorament del tancament. Els perfilsde recolzament de la xapa han d’estar muntats i amb la protecció antioxidant aplicadai seca.

Les fixacions sobre l’estructura portant, es faran d’acord amb les especificacions delfabricant.

Totes les obres de col.locació, manipulació i muntatge de la façana, serà realitzat perpersonal qualificat i capacitat per a aquests tipus de treballs.

2-9.- FONTANERIA

S'atindrà al que disposa la "Norma Básica para las instalaciones interiores de suministrode agua" i a les condicions i característiques constructives que s'estableix al presentprojecte, tenint en compte, les ordenances i demés disposicions i condicions decaràcter municipal per a l'escomesa i ús del subministrament d'aigua.


La instal·lació de fontaneria resta definida per la xarxa que, connectada a la general deproveïment, arriba fins als punts de consum. En els plànols s’especificaran: esquemade la xarxa de l’habitatge, longitud dels trams i diàmetre, materials, claus, etc.

Els tubs de qualsevol classe o tipus, seran perfectament llisos, de secció circular i bencalibrats amb genetratrius rectes o amb la corba que els correspongui en els colzes opeces especials. No s’admetran els que presentin ondulacions o desigualdats mésgrans de cinc mil·límetres (5 mm.), ni rugositats de més de dos mil·límetres ( 2mm.) degruix. En els diàmetres interiors s’admetrà una tolerància de l’ú i mig per cent (1,5%) enmenys i del quatre per cent (4%) en més, i en el gruix de les parets la tolerància seràd’un deu per cent (10%).

S’empraran preferentment aixetes del tipus de pressió o aquelles en que l’obturaciós’executa gradualment i no de sobte, per evitar l’efecte dinàmic produït pel tancamentbrusc.

S’ajustarà la col·locació de comptadors a les Normes que dicti la CompanyiaSubministradora. S’usaran comptadors construïts amb materials de llarga durada, ambeixos muntats.

La presa d’aigua freda i calentada de la canonada de polietilè reticulat amb ànimad’alumini soldat recobert d’una capa de polietilè d’alta densitat, a les aixetes de cadaservei es farà mitjançant racord de llautó per evitar els efectes de les dilatacions. No espermetrà en cap cas, soldar directament.

Les canonades seran verticals o horitzontals i es fixaran amb brides als suports. Lesbrides estaran perfectament alineades i corregides, de forma que el tub que s’hi assentaquedi en les condicions d’alineació requerides, no tolerant-se l’ús de suplements en elsbraçals; les femelles hauran d’estar perfectament apretades.

2-10.- ELECTRICITAT

La instal·lació elèctrica, amb una tensió nominal de servei de 230 V, complirà amb totel que disposa el "Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión" i totes altresinstruccions complementàries ITC, així com les condicions especifiques de la companyiasubministradora en el referent a la situació i característiques de l'escomesa elèctrica.

Es considerarà acabats aquells treballs quan el servei d’inspecció de la Companyia donila conformitat a l’execució de la instal·lació i, un cop complimentats els tràmitsnecessaris, autoritzi la connexió definitiva de la xarxa.

S’empraran materials i aparells de qualitat, quantitat, model i tipus detallats en elsdocuments del Projecte i plànols. Pels que no estan especificats, s’hauran de complirles Normes NTE, UNE, DIN.

L’industrial adjudicatari hauà de facilitar sense despeses, una mostra de tots elsmaterials no especifícament detallats en els documents del Projecte que s’adjunten i quehan de fer-se servir en la instal·lació.

L’industrial queda obligat a informar per escrit a la Direcció d’obra de tots els tràmits ques’haguin d’efectar amb els esmentats organismes amb temps suficient per a no alterarels programes previstos i no interrompre la bona marxa dels treballs en curs i tractar eltema amb la Companyia subministradora pel seu desenvolupament, fins a arribar queaccepti la instal·lació i connexió de la presa.


2.11.- CALEFACCIÓ

Les canalitzacions seràn de coure, llises i de secció circular, no presentant-se rugositatsni rebabes en els seus extrems, seran desengreixats i soldats en la seva unió ambmaniguets i accessoris. Una vegada acabada la instal·lació s’efectuarà la neteja isenyalització de les canonades.

Les vàlvules previstes per a la interrupció del flux de l’aigua seran del tipus bola roscadafins a 2", i hauran de permetre una pressió de prova del 50% superior a la de treballsense que es produeixin goteig durant la prova.

L’escala de temperatura dels termostats ambients estarà compresa al menys entre 10i 30EC, portarà marcades les divisions corresponents als graus i es marcarà la xifra cada5 graus. L’errada màxima, obtinguda al laboratori, entre la temperatura real existent i lamarcada per l’indicado del termostat una vegada establerta la condició d’equilibri, seracom a màxim d’1EC.

Les vàlvules motoritzades estara realitzades amb materials innalterables pel líquid quecircularà per elles. A la documentació tècnica s’especificarà la pressió nominal, resistintsense cap deformació una pressió igual a vegada i mitjà la pressió nominal.

2.12.- PROTECCIÓ D’INCENDIS

Els extintors es disposaran de forma tal que puguin ser utilitzats de manera ràpidai fàcil;es situaran en els paraments de tal forma que l’extrem superior de l’extintor es trobi auna alçada menor de 1,70 metres.

El disseny, l’execució, la posta en marxa i el manteniment dels extintors, compliranl’establert tant a l’article 3.1 de la NBE CPI-96, com en el reglament “Instalaciones deProtección contra incendios”, aprovat per Reial Decret 1942/1993 de 5 de novembre.idisposicions complementàries i altra reglamentació especifica que li sigui d’aplicació.

2.13.- PINTURA

Per a l'admissió de les pintures hauran d'acompanyar-se del corresponent documentd'homologació tècnica i complir les condicions de finor, poder cobrent, brillantor i colorexigit per la direcció tècnica de la obra.

Les superfícies metàl·liques es prepararan en tots els casos amb una neteja general idesengreixament després del qual es procedirà a l'aplicació de dues mans d' imprimacióde tipus antioxidant d'un gruix no menor a 110 micres, podent utilitzar qualsevol sistemaa base de mini de plom, plombat de calç o cromat de zinc. Una vegada sec aquest esfarà el fregat segons les normes del fabricant, aplicant finalment les capes d'acabat.

En les fustes es consideraran com a operacions generals de preparació abans de pintar,les següents: raspallat i desempolsat, desengreixat i desenresinat, eliminació de nusos,replenat d'esquerdes, tosquejat, decoloració. S'utilitzaran pintures d'esmalt grassestípiques seguint sempre la regla de més grassa a l'exterior que al interior.


Als paraments verticals i horitzontals, serà condició indispensable que el parament apintar estigui ben sec, la qual cosa equival a considerar en ell la mínima quantitat dehumitat. Totes les taques seran eliminades abans de començar la pintura, rascat oraspallat fins l'eliminació total. Se netejaran grànuls i relleus i s'eliminarà la pols.S'aplicaran dues capes de pintura al plàstic amb rodet de fibra sintètica, procedint-setot seguit a les operacions d'acabat.

2.14.- OBRES COMPLEMENTÀRIES EXTERIORS

Els treballs de demolició i desmuntatge es realitzaran amb la suficient cura i lesmàximes precaucions de seguretat.

Per a l’execució de les escales i el muret que forma la barana, s’utilitzarà formigó HA-25-B-20-IIa i armadura d’acer corrguat B-500-S.


3-CONDICIONS FACULTATIVES I ECONÒMIQUES

CAPÍTOL PRELIMINAR: DISPOSICIONS GENERALS

NATURALESA I OBJECTE DEL PLEC GENERAL

Article 1.- El present Plec General de Condicions té caràcter supletori del Plec de Condicionsparticulars del Projecte.Ambdós, com a part del projecte arquitectònic tenen com a finalitat regular l'execució deles obres fixant-ne els nivells tècnics i de qualitat exigibles i precisen les intervencionsque corresponen, segons el contracte i d'acord amb la legislació aplicable, al Promotoro propietari de l'obra, al Contractista o constructor de l'obra, als seus tècnics iencarregats, a l'Arquitecte i a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, així com les relacionsentre ells i les seves obligacions corresponents en ordre a l'acompliment del contracted'obra.

DOCUMENTACIÓ DEL CONTRACTE D'OBRA

Article 2.- Integren el contracte els documents següents relacionats per ordre de relació pelque es refereix al valor de les seves especificacions en cas d'omissió o contradiccióaparent:

1. Les condicions fixades en el mateix document de contracted'empresa o arrendament d'obra si és que existeix.2. El Plec de Condicions particulars.3. El present Plec General de Condicions.4. La resta de la documentació del Projecte (memòria, plànols,medicions i pressupost).

Les ordres i instruccions de la Direcció facultativa de les obres s'incorporen al Projectecom a interpretació, complement o precisió de les seves determinacions. En cadadocument, les especificacions literals prevalen sobre les gràfiques i en els plànols, la cotapreval sobre la mida a escala.


CAPÍTOL I: CONDICIONS FACULTATIVES

EPÍGRAF 1: DELIMITACIÓ GENERAL DE FUNCIONS TÈCNIQUES

L'ARQUITECTE DIRECTOR

Article 3.- Correspon a l'Arquitecte Director:a) Comprovar l'adequació de la cimentació projectada a les característiques reals

del sòl.b) Redactar els complements o rectificacions del projecte que calguin.c) Assistir a les obres, tantes vegades com ho requereixi la seva naturalesa i

complexitat, per tal de resoldre les contingències que es produïssin i impartir lesinstruccions complementàries que calguin per aconseguir la solució arquitectònicacorrecta.

d) Coordinar la intervenció en obra d'altres tècnics que, en el seu cas, concorrin a ladirecció amb funció pròpia en aspectes parcials de la seva especialitat.

e) Aprovar les certificacions parcials d'obra, la liquidació final i assessorar el promotor enl'acte de la recepció.

f) Preparar la documentació final de l'obra i expedir i subscriure juntament ambl'Aparellador o Arquitecte Tècnic, el certificat de final d'obra.

L'APARELLADOR O ARQUITECTE TÈCNIC

Article 4.- Correspon a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic:a) Redactar el document d'estudi i anàlisi del Projecte d'acord amb el previst a

l'article 1.4. de les Tarifes d'Honoraris aprovades per R.D. 314/1979, de 19 de gener.b) Planificar, a la vista del projecte arquitectònic, del contracte i de la normativa tècnica

d'aplicació, el control de qualitat i econòmic de les obres.c) Efectuar el replanteig de l'obra i preparar l'acta corresponent subscribint-la juntament

amb l'Arquitecte i amb el Constructor.d) Comprovar les instal.lacions provisionals, mitjans auxiliars i sistemes de seguretat i

salut en el treball, controlant-ne la seva correcta execució.e) Ordenar i dirigir l'execució material d'acord amb el projecte, amb les normes

tècniques i amb les regles de bona construcció.f) Elaborar un programa de control de qualitat i fer o disposar les proves i assaigs de

materials, instal.lacions i altres unitats d'obra segons les freqüències de mostreigprogramades en el pla de control, així com efectuar les altres comprovacions queresultin necessàries per assegurar la qualitat constructiva d' acord amb el projecte i lanormativa tècnica aplicable. Dels resultats n'informarà puntualment al Constructor,donant-li, en tot cas,les ordres oportunes;si la contingència no es resolguéss'adoptaran les mesures que calguin donant-ne compte a l'Arquitecte.

g) Fer les medicions d'obra executada i donar conformitat, segons les relacionsestablertes,a les certificacions valorades i a la liquidació final de l'obra.

h) Subscriure, juntament amb l'Arquitecte, el certificat final d'obra.

EL CONSTRUCTOR

Article 5.- Correspon al Constructor:

a) Organitzar els treballs de construcció, redactant els plans d'obra que calguin iprojectant o autoritzant les instal.lacions provisionals i mitjans auxiliars de l'obra.


b) Elaborar el Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn,desenvolupin i complementin les previsions contemplades a l'estudi o estudi bàsic, enfunció del seu propi sistema d'execució de l'obra..

c) Subscriure amb l'Arquitecte i l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, l'acte de replanteig del'obra.

d) Ostentar la direcció de tot el personal que intervingui en l'obra i coordinar lesintervencions dels subcontractistes.

e) Assegurar la idoneïtat de tots i cadascun dels materials i elements constructius que s'utilitzen, comprovant-ne els preparats en obra i rebutjant, per iniciativapròpia o per prescripció de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, elssubministraments o prefabricats que no comptin amb les garanties o documents deidoneïtat requerits per les normes d'aplicació.

f) Custodiar el Llibre d'ordres i seguiment de l'obra, i donar el vist i plau a les anotacionsque s'hi practiquin.

g) Facilitar a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, amb temps suficient, els materialsnecessaris per l'acompliment de la seva comesa.

h) Preparar les certificacions parcials d'obra i la proposta de liquidació final.i) Subscriure amb el Promotor les actes de recepció provisional i definitiva.j) Concertar les assegurances d'accidents de treball i de danys a tercers durant l'obra.

EPÍGRAF 2: DE LES OBLIGACIONS I DRETS GENERALS DEL CONSTRUCTOR

VERIFICACIÓ DELS DOCUMENTS DEL PROJECTE

Article 6.- Abans de començar les obres, el Constructor consignarà per escrit que la documentacióaportada li resulta suficient per a la comprensió de la totalitat de l'obra contractada, oen cas contrari, sol.licitarà els aclariments pertinents.

PLA DE SEGURETAT I SALUT

Article 7.- El Constructor, a la vista del Projecte d'Execució que contingui l'Estudi de Seguretat iSalut o bé l'Estudi bàsic, presentarà el Pla de Seguretat i Salut que s'haurà d'aprovar,abans de l'inici de l'obra, pel coordinador en matèria de seguretat i salut o per la direcciófacultativa en cas de no ser necessària la designació de coordinador.

Serà obligatòria la designació, per part del promotor, d'un coordinador en matèria deseguretat i salut durant l'execució de l'obra sempre que a la mateixa intervingui més d'unaempresa, o una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms.

Els contractistes i subcontractistes seràn responsables de l'execució correcta de lesmides preventives fixades en el pla de seguretat i salut, relatiu a les obligacions que elshi corresponguin a ells directament o, en tot cas, als treballadors autònoms contractatsper ells. Els contractistes i subcontractistes respondràn solidàriament de lesconseqüències que es derivin de l'incompliment de les mides previstes en el pla, en elstermes de l'apartat 2 de l'article 42 de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals.

OFICINA A L'OBRA

Article 8.- El Constructor habilitarà a l'obra una oficina en la qual hi haurà una taula o taulelladequat, on s'hi puguin extendre i consultar els plànols.


En l'esmentada oficina hi tindrà sempre el Contractista a disposició de la DireccióFacultativa:

S El projecte d'Execució complet, inclosos els complements que enel seu cas, redacti l'Arquitecte.

S La Llicència d'obres.S El Llibre d'Ordres i Assistències.S El Pla de Seguretat i Salut.S La documentació de les assegurances esmentades en l'article 5.j)

Disposarà a més el Constructor una oficina per a la Direcció Facultativa, convenientmentcondicionada per treballar-hi amb normalitat a qualsevol hora de la jornada.

El Llibre d'Incidències, que haurà de restar sempre a l'obra, es trobarà en poder delcoordinador en matèria de seguretat i salut o, en el cas de no ésser necessària ladesignació de coordinador, en poder de la Direcció Facultativa.

REPRESENTACIÓ DEL CONTRACTISTA

Article 9.- El Constructor està obligat a comunicar a la propietat la persona designada com adelegat seu a l'obra, que tindrà el caràcter de Cap de la mateixa, amb dedicació plena iamb facultats per representar-lo i adoptar en tot moment aquelles decisions que esrefereixen a la Contracta.Les seves funcions seran les del Constructor segons s'especifica a l'article 5.Quan la importància de les obres ho requereixi i així es consigni en el Plec de"Condicions particulars d'índole facultativa" el Delegat del Contractista serà un facultatiude grau superior o grau mig, segons els casos.El Plec de Condicions particulars determinarà el personal facultatiu o especialista que elConstructor s'obligui a mantenir en l'obra com a mínim, i el temps de dedicaciócompromesa.L'incompliment d'aquesta obligació o, en general, la manca de qualificació suficient perpart del personal segons la naturalesa dels treballs, facultarà l'Arquitecte per ordenar laparalització de les obres, sense cap dret a reclamació, fins que sigui esmenada ladeficiència.

PRESÈNCIA DEL CONSTRUCTOR EN L'OBRA

Article 10.- El Cap d'obra, per ell mateix o mitjançant els seus tècnics o encarregats, estarà presentdurant la jornada legal de treball i acompanyarà l'Arquitecte o l'Aparellador o ArquitecteTècnic en les visites que facin a les obres, posant-se a la seva disposició per a la pràcticadels reconeixements que es considerin necessaris i subministrant-los les dades quecalguin per a la comprovació de medicions i liquidacions.

TREBALLS NO ESTIPULATS EXPRESSAMENT

Article 11.- Es obligació de la contracta executar tot el que sigui necessari per a la bona construcciói aspecte de les obres, encara que no es trobi expressament determinat als documentsde Projecte, sempre que, sense separar-se del seu esperit i recta interpretació, ho disposil'Arquitecte dins els límits de possibilitats que els pressupostos habilitin per a cada unitatd'obra i tipus d'execució.


En cas de defecte d'especificació en el Plec de Condicions particulars, s'entendrà que calun reformat de projecte requerint consentiment exprés de la propietat tota variació quesuposi increment de preus d'alguna unitat d'obra en més del 20 per 100 o del total delpressupost en més d'un 10 per 100.

INTERPRETACIONS, ACLARIMENTS I MODIFICACIONS DELS DOCUMENTS DELPROJECTE

Article 12.- Quan es tracti d'aclarir, interpretar o modificar preceptes dels Plecs de Condicions oindicacions dels plànols o croquis, les ordres i instruccions corresponents es comunicaranprecisament per escrit al Constructor que estarà obligat a tornar els originals o les còpiessubscribint amb la seva signatura el conforme que figurarà al peu de totes les ordres,avisos o instruccions que rebi, tant de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic com del'Arquitecte.Qualsevol reclamació que en contra de les disposicions de la Direcció Facultativa vulguifer el Constructor, haurà de dirigir-la, dins precisament del termini de tres dies, a aquellque l'hagués dictat, el qual donarà al Constructor el corresponent rebut si així hosol.licités.

Article 13.- El Constructor podrà requerir de l'Arquitecte o de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic,segons les seves respectives comeses, les instruccions o aclariments que calguin per ala correcta interpretació i execució del projecte.

RECLAMACIONS CONTRA LES ORDRES DE LA DIRECCIÓ FACULTATIVA

Article 14.- Les reclamacions que el Contractista vulgui fer contra les ordres o instruccionsdimanades de la Direcció Facultativa, solament podrà presentar-les, a través del'Arquitecte, davant la Propietat, si són d'ordre econòmic i d'acord amb les condicionsestipulades en els Plecs de Condicions corresponents. Contra disposicions d'ordre tècnicde l'Arquitecte o de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, no s'admetrà cap reclamació, i elContractista podrà salvar la seva responsabilitat, si ho estima oportú, mitjançant exposicióraonada dirigida a l'Arquitecte, el qual podrà limitar la seva resposta a l'acusament derecepció que en tot cas serà obligatori per aquest tipus de reclamacions.

RECUSACIÓ PEL CONTRACTISTA DEL PERSONAL NOMENAT PER L'ARQUITECTE

Article 15.- El Constructor no podrà recusar als Arquitectes, Aparelladors, o personal encarregat peraquests de la vigilància de l'obra, ni demanar que per part de la propietat es designinaltres facultatius per als reconeixements i medicions.Quan es cregui perjudicat per la seva tasca, procedirà d'acord amb allò estipulat a l'articleprecedent, però sense que per això no es puguin interrompre ni perturbar la marxa delstreballs.

FALTES DEL PERSONAL

Article 16.- L'Arquitecte, en el cas de desobediència a les seves instruccions, manifestaincompetència o negligència greu que comprometi o pertorbi la marxa dels treballs, podràrequerir el Contractista perquè aparti de l'obra als dependents o operaris causants de lapertorbació.


Article 17.- El Contractista podrà subcontractar capítols o unitats d'obra a altres contractistes iindustrials, subjectant-se en el seu cas, a allò estipulat en el Plec de Condicionsparticulars i sense perjudici de les seves obligacions com a Contractista general de l'obra.

EPÍGRAF 3: PRESCRIPCIONS GENERALS RELATIVES ALS TREBALLS, ALSMATERIALS I ALS MITJANS AUXILIARS

CAMINS I ACCESSOS

Article 18.- El Constructor disposarà pel seu compte dels accessos a l'obra, la señalització i el seutancament o vallat.L'Aparellador o Arquitecte Tècnic podrà exigir la seva modificació o millora.

REPLANTEIG

Article 19.- El Constructor iniciarà les obres replantejant-les en el terreny i assenyalant-ne lesreferències principals que mantindrà com a base d'ulteriors replanteigs parcials. Aqueststreballs es consideraran a càrrec del Contractista i inclosos en la seva oferta.El Constructor sotmetrà el replanteig a l'aprovació de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic iuna vegada aquest últim hagi donat la seva conformitat prepararà una acta acompanyadad'un plànol que haurà de ser aprovat per l'Arquitecte, i serà responsabilitat delConstructor l'omissió d'aquest tràmit.

COMENÇAMENT DE L'OBRA. RITME D'EXECUCIÓ DELS TREBALLS

Article 20.- El Constructor començarà les obres en el termini marcat en el Plec de CondicionsParticulars, desenvolupant-les en la forma necessària perquè dins dels períodes parcialsassenyalats en el Plec esmentat quedin executats els treballs corresponents i, enconseqüència, l'execució total es dugui a terme dins del termini exigit en el Contracte.Obligatòriament i per escrit, el Contractista haurà de donar compte a l'Arquitecte i al'Aparellador o Arquitecte Tècnic del començament dels treballs al menys amb tres diesd'anticipació.

ORDRE DELS TREBALLS

Article 21.- En general, la determinació de l'ordre dels treballs és facultat de la Contracta, excepteaquells casos en què, per circumstàncies d'ordre tècnic, la Direcció Facultativa estimiconvenient variar.

FACILITAT PER A ALTRES CONTRACTISTES

Article 22.- D'acord amb el que requereixi la Direcció Facultativa, el Contractista General haurà dedonar totes les facilitats raonables per a la realització dels treballs que siguin encomenatsa tots els altres Contractistes que intervinguin en l'obra. Això sense perjudici de lescompensacions econòmiques que tinguin lloc entre Contractistes per utilització de mitjansauxiliars o subministraments d'energia o altres conceptes.En cas de litigi, ambdós Contractistes respectaran allò que resolgui la DireccióFacultativa.


AMPLIACIÓ DEL PROJECTE PER CAUSES IMPREVISYES O DE FORÇA MAJOR

Article 23.- Quan sigui necessari per motiu imprevist o per qualsevol accident ampliar el Projecte, nos'interrompran els treballs i es continuaran segons les instruccions fetes per l'Arquitecteen tant es formula o tramita el Projecte Reformat.El Constructor està obligat a realitzar amb el seu personal i els seus materials allò que laDirecció de les obres disposi per fer calçats, apuntalaments, enderrocs, recalçaments oqualsevol obra de caràcter urgent, anticipant de moment aquest servei, l'import del qual liserà consignat en un pressupost addicional o abonat directament, d'acord amb el ques'estipuli.

PRÓRROGA PER CAUSA DE FORÇA MAJOR

Article 24.- Si per causa de força major i independent de la voluntat del Constructor, aquest nopogués començar les obres, o hagués de suspendre-les, o no li fos possible acabar-lesen els terminis prefixats, se li atorgarà una pròrroga proporcionada per l'acompliment dela Contracta, previ informe favorable de l'Arquitecte. Per això, el Constructor exposarà, enun escrit dirigit a l'Arquitecte la causa que impedeix l'execució o la marxa dels treballs i elretard que degut a això s'originaria en els terminis acordats, raonant degudament lapròrroga que per l'esmentada causa sol.licita.

RESPONSABILITAT DE LA DIRECCIÓ FACULTATIVA EN EL RETARD DE L'OBRA

Article 25.- El Contractista no podrà excusar-se de no haver complert els terminis d'obres estipulats,al.legant com a causa la carència de plànols o ordres de la Direcció Facultativa, aexcepció del cas en què havent-ho sol.licitat per escrit no se li hagués proporcionat.

CONDICIONS GENERALS D'EXECUCIÓ DELS TREBALLS

Article 26.- Tots els treballs s'executaran amb estricte subjecció al Projecte, a les modificacions queprèviament hagin estat aprovades i a les ordres i instruccions que sota la responsabilitatde la Direcció Facultativa i per escrit, entreguin l'Arquitecte o l'Aparellador o ArquitecteTècnic al Constructor, dins de les limitacions pressupostàries i de conformitat amb allòespecificat a l'article 11.Durant l'execució de l'obra es tindran en compte els principis d'acció preventiva deconformitat amb la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

OBRES OCULTES

Article 27.- De tots els treballs i unitats d'obra que hagin de quedar ocults a l'acabament de l'edifici,se n'aixecaran els plànols que calguin per tal que quedin perfectament definits; aquestsdocuments s'extendran per triplicat i se n'entregaran: un a l'Arquitecte; l'altre al'Aparellador; i el tercer, al Contractista. Aquests documents aniran firmats per tots tres.Els plànols, que hauran d'anar suficientment acotats, es consideraran documentsindispensables i irrecusables per a efectuar les medicions.


TREBALLS DEFECTUOSOS

Article 28.- El Constructor haurà d'emprar materials que acompleixin les condicions exigides en les"Condicions generals i particulars d'índole tècnica" del Plec de Condicions i realitzarà totsi cadascun dels treballs contractats d'acord amb allò especificat també en l'esmentatdocument.Per això, i fins que tingui lloc la recepció definitiva de l'edifici, és responsable de l'execuciódels treballs que ha contractat i de les faltes i defectes que en els treballs hi poguessinexistir per la seva mala execució o per la deficient qualitat dels materials emprats oaparells col.locats sense que li exoneri de responsabilitat el control que és competènciade l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, ni tampoc el fet que aquests treballs hagin estatvalorats en les certificacions parcials d'obra, que sempre s'entendran exteses i abonadesa bon compte.Com a conseqüència de l'expresat anteriorment, quan l'Aparellador o Arquitecte Tècnicdetecti vicis o defectes en els treballs executats, o que els materials emprats o elsaparells col.locats no reuneixin les condicions preceptuades, ja sigui en el decurs del'execució dels treballs, o un cop finalitzats, i abans de ser verificada la recepció definitivade l'obra, podrà disposar que les parts defectuoses siguin enderrocades i reconstruïdesd'acord amb el que s'hagi contractat, i tot això a càrrec de la Contracta.Si la Contracta no estimés justa la decisió i es negués a l'enderroc i reconstruccióordenades, es plantejarà la qüestió davant l'Arquitecte de l'obra, que ho resoldrà.

VICIS OCULTS

Article 29.- Si l'Aparellador o Arquitecte Tècnic tingués raons de pes per creure en l'existència devicis ocults de construcció en les obres executades, ordenarà efectuar a qualsevolmoment, i abans de la recepció definitiva, els assaigs, destructius o no, que creguinecessaris per reconèixer els treballs que suposi que són defectuosos, donant compte dela circumstància a l'Arquitecte. Les despeses que ocasionin seran a compte delConstructor, sempre i quan els vicis existeixin realment, en cas contrari seran a càrrec dela Propietat.

DELS MATERIALS I DELS APARELLS. LA SEVA PROCEDÈNCIA

Article 30.- El Constructor té llibertat de proveir-se dels materials i aparells de totes classes en elspunts que ell cregui convenient, excepte en els casos en què el Plec Particular deCondicions Tècniques preceptuï una procedència determinada.Obligatòriament, i abans de procedir a la seva utilització i aplec, el Constructor haurà depresentar a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic una llista completa dels materials i aparellsque hagi d'emprar en la qual s'hi especifiquin totes les indicacions sobre marques,qualitats, procedència i idoneïtat de cadascun.

PRESENTACIÓ DE MOSTRES

Article 31.- A petició de l'Arquitecte, el Constructor li presentarà les mostres dels materials ambl'anticipació prevista en el Calendari de l'Obra.


MATERIALS NO UTILITZABLES

Article 32.- El Constructor, a càrrec seu, transportarà i col.locarà, agrupant-los ordenadament i en ellloc adequat, els materials procedents de les excavacions, enderrocs, etc., que no siguinutilitzables en l'obra.Es retiraran de l'obra o es portarà a l'abocador, quan així sigui establert en el Plec deCondicions particulars vigent en l'obra.Si no s'hagués preceptuat res sobre el particular, es retiraran de l'obra quan així ho ordenil'Aparellador o Arquitecte Tècnic, però acordant prèviament amb el Constructor la sevajusta tassació, tenint en compte el valor d'aquests materials i les despeses del seutransport.

MATERIALS I APARELLS DEFECTUOSOS

Article 33.- Quan els materials, elements d'instal.lacions o aparells no fossin de la qualitat prescritaen aquest Plec, o no tinguessin la preparació que s'hi exigeix o, en fi, quan la manca deprescripcions formals del Plec, es reconegués o es demostrés que no eren adequats peral seu objecte, l'Arquitecte, a instàncies de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, donarà ordreal Constructor de substituir-los per altres que satisfacin les condicions o acompleixinl'objectiu al qual es destinen.Si el Constructor al cap de quinze (15) dies de rebre ordres que retiri els materials que noestiguin en condicions no ho ha fet, podrà fer-ho la Propietat carregant-ne les despeses ala Contracta.Si els materials, elements d'instal.lacions o aparells fossin defectuosos, però acceptablesa criteri de l'Arquitecte, es rebran, però amb la rebaixa de preu que ell determini, a no serque el Constructor prefereixi substituir-los per altres en condicions.

DESPESES OCASIONADES PER PROVES I ASSAIGS

Article 34.- Totes les despeses dels assaigs, anàlisis i proves realitzats pel laboratori i, en general,per persones que no intervinguin directament a l'obra seran per compte del propietari odel promotor (art. 3.1. del Decret 375/1988. Generalitat de Catalunya)

NETEJA DE LES OBRES

Article 35.- Es obligació del Constructor mantenir netes les obres i els seus voltants, tant de runacom de materials sobrants, fer desaparèixer les instal.lacions provisionals que no siguinnecessàries, així com adoptar les mesures i executar tots els treballs que calguin perquèl'obra ofereixi bon aspecte.

OBRES SENSE PRESCRIPCIONS

Article 36.- En l'execució de treballs que entren en la construcció de les obres i pels quals noexisteixin prescripcions consignades explicitament en aquest Plec ni en la documentaciórestant del Projecte, el Constructor s'atendrà, en primer lloc, a les instruccions que dicti laDirecció Facultativa de les obres i, en segon lloc, a les regles i pràctiques de la bonaconstrucció.


EPÍGRAF 4: DE LES RECEPCIONS D’EDIFICIS I OBRES ANNEXES DE LES RECEPCIONS PROVISIONALS

Article 37.- Trenta dies abans de finalitzar les obres, l'Arquitecte comunicarà a la Propietat laproximitat del seu acabament amb la finalitat de convenir la data per a l'acte de recepcióprovisional.Aquesta recepció es farà amb la intervenció de la Propietat, del Constructor, del'Arquitecte i de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic. Es convocarà també als tècnics restantsque, en el seu cas, haguessin intervingut en la direcció amb funció pròpia en aspectesparcial o unitats especialitzades.Practicat un detingut reconeixement de les obres, s'extendrà un acta amb tantsexemplars com intervinents i signats per tots ells. Des d'aquesta data començarà a córrerel termini de garantia, si les obres es trobessin en estat de ser admeses.Seguidament, els Tècnics de la Direcció Facultativa extendran el Certificat corresponentde final d'obra.Quan les obres no es trobin en estat de ser rebudes, es farà constar en l'acta i es donaràal Constructor les oportunes instruccions per resoldre els defectes observats, fixant untermini per a subsanar-los, finalitzat el qual, s'efectuarà un nou reconeixement a fi deprocedir a la recepció provisional de l'obra.Si el Constructor no hagués complert, podrà declarar-se rescindit el contracte ambpèrdua de la fiança.

DOCUMENTACIÓ FINAL D'OBRA

Article 38.- L'Arquitecte Director facilitarà a la Propietat la documentació final de les obres, amb lesespecificacions i contingut disposats per la legislació vigent i, si es tracta d'habitatges,amb allò que s'estableix en els paràgrafs 2, 3, 4 i 5, de l'apartat 2 de l'article 4t. del ReialDecret 515/1989, de 21 d'abril.

MEDICIÓ DEFINITIVA DELS TREBALLS I LIQUIDACIÓ PROVISIONAL DE L'OBRA

Article 39.- Rebudes provisionalment les obres, es procedirà immediatament per l'Aparellador oArquitecte Tècnic a la seva medició definitiva, amb la assistència precisa del Constructoro del seu representant. S'extendrà l'oportuna certificació per triplicat que, aprovada perl'Arquitecte amb la seva signatura, servirà per l'abonament per part de la Propietat delsaldo resultant excepte la quantitat retinguda en concepte de fiança.

TERMINI DE GARANTIA

Article 40.- El termini de garantia haurà d'estipular-se en el Plec de Condicions Particulars i enqualsevol cas mai no haurà de ser inferior a nou mesos.

CONSERVACIÓ DE LES OBRES REBUDES PROVISIONALMENT

Article 41.- Les despeses de conservació durant el termini de garantia comprès entre les recepcionsprovisional i definitiva, seran a càrrec del Contractista.


Si l'edifici fos ocupat o emprat abans de la recepció definitiva, la vigilància, neteja ireparacions causades per l'ús seran a càrrec del propietari i les reparacions per vicisd'obra o per defectes en les instal.lacions, seran a càrrec de la Contracta.

DE LA RECEPCIÓ DEFINITIVA

Article 42.- La recepció definitiva es verificarà després de transcorregut el termini de garantia en igualforma i amb les mateixes formalitats que la provisional, a partir de la data del qualcessarà l'obligació del Constructor de reparar al seu càrrec aquells desperfectesinherents a la conservació normal dels edificis i quedaran només subsistents totes lesresponsabilitats que poguessin afectar-li per vicis de construcció.

PRÓRROGA DEL TERMINI DE GARANTIA

Article 43.- Si en procedir al reconeixement per a la recepció definitiva de l'obra, no es trobés en lescondicions degudes, la recepció definitiva s'aplaçarà i l'Arquitecte-Director marcarà alConstructor els terminis i formes en què s'hauran de fer les obres necessàries i, si nos'efectuessin dins d'aquests terminis, podrà resoldre's el contracte amb pèrdua de lafiança.

DE LES RECEPCIONS DE TREBALLS LA CONTRACTA DE LES QUALS HAGI ESTATRESCINDIDA

Article 44.- En el cas de resolució del contracte, el Contractista estarà obligat a retirar, en el terminique es fixi en el Plec de Condicions Particulars, la maquinària, mitjans auxiliars,instal.lacions, etc., a resoldre els subcontractes que tingués concertats i a deixar l'obra encondicions de ser recomençada per una altra empresa.Les obres i treballs acabats per complet es rebran provisionalment amb els tràmitsestablerts en l'article 35.Transcorregut el termini de garantia es rebran definitivament segons allò que es disposàen els articles 39 i 40 d'aquest Plec. Per a les obres i treballs no acabats peròacceptables a criteri de l'Arquitecte Director, s'efectuarà una sola i definitiva recepció.


CAPÍTOL II: CONDICIONS ECONÒMIQUES

EPÍGRAF 1: PRINCIPI GENERAL

Article 45.- Tots els que intervenen en el procés de construcció tenen dret a percebrepuntualment les quantitats acreditades per la seva correcta actuació d'acord amb lescondicions contractualment establertes.

Article 46.- La propietat, el contractista i, en el seu cas, els tècnics poden exigir-se recíprocamentles garanties adequades a l'acompliment puntual de les seves obligacions depagament.

EPÍGRAF 2: FIANCES

Article 47.- El Contractista prestarà fiança d'acord amb alguns dels procediments següents,segons que s'estipuli:a) Dipòsit previ, en metàl.lic o valors, o aval bancari, per import entre el 3 per 100 i 10

per 100 del preu total de contracta (art.53).b) Mitjançant retenció a les certificacions parcials o pagaments a compte en la

mateixa proporció.

FIANÇA PROVISIONAL

Article 48.-En el cas que l'obra s'adjudiqui per subhasta pública, el dipòsit provisional per aprendre-hi part s'especificarà en l'anunci de l'esmentada subhasta i la seva quantia seràd'ordinari, i exceptuant estipulació distinta en el Plec de Condicions particulars vigent enl'obra, d'un tres per cent (3 per 100) com a mínim, del total del pressupost de contracta.El Contractista al qual s'hagi adjudicat l'execució d'una obra o servei per la mateixa, hauràde dipositar en el punt i termini fixats a l'anunci de la subhasta o el que es determini en elPlec de Condicions particulars del Projecte, la fiança definitiva que s'assenyali i, en el seudefecte, el seu import serà del deu per cent (10 per 100) de la quantitat per la qual es facil'adjudicació de l'obra, fiança que pot constituir-se en qualsevol de les formesespecificades en l'apartat anterior.El termini assenyalat en el paràgraf anterior, i llevat condició expressa establerta en elPlec de Condicions Particulars, no excedirà de trenta dies naturals a partir de la data enquè sigui comunicada l'adjudicació i en aquest termini haurà de presentar l'adjudicatari lacarta de pagament o rebut que acrediti la constitució de la fiança a la qual es refereix elmateix paràgraf.L'incompliment d'aquest requisit donarà lloc a què es declari nul.la l'adjudicació, il'adjudicatari perdrà el dipòsit provisional que hagués fet per prendre part en la subhasta.

EXECUCIÓ DE TREBALLS AMB CÀRREC A LA FIANÇA

Article 49.- Si el Contractista es negués a fer pel seu compte els treballs necessaris per ultimar l'obraen les condicions contractades, l'Arquitecte-Director, en nom i representació delPropietari, els ordenarà executar a un tercer o, podrà realitzar-los directament peradministració, abonant el seu import amb la fiança dipositada, sense perjudici de lesaccions a les quals tingui dret el propietari, en el cas que l'import de la fiança no fossuficient per cobrir l'import de les despeses efectuades en les unitats d'obra que no fossinde recepció.


DE LA SEVA DEVOLUCIÓ EN GENERAL

Article 50.- La fiança retinguda serà retornada al Contractista en un termini que no excedeixi trenta(30) diesun cop signada l'Acta de Recepció Definitiva de l'obra. La propietat podrà exigir que elContractista li acrediti la liquidació i saldo dels seus deutes causats per l'execució del'obra, tals com salaris, subministraments, subcontractes...

DEVOLUCIÓ DE LA FIANÇA EN EL CAS QUE ES FACIN RECEPCIONS PARCIALS

Article 51.- Si la propietat, amb la conformitat de l'Arquitecte Director, accedis a fer recepcionsparcials, tindrà dret el Contractista a què li sigui retornada la part proporcional de lafiança.

EPÍGRAF 3: DELS PREUS

COMPOSICIÓ DELS PREUS UNITARIS

Article 52.- El càlcul dels preus de les distintes unitats d'obra és el resultat de sumar els costosdirectes, els indirectes, les despeses generals i el benefici industrial.

Es consideran costos directes

a) La mà d'obra, amb els seus plusos, càrregues i assegurances socials, queintervinguin directament en l'execució de la unitat d'obra.

b) Els materials, als preus resultants a peu d'obra, que quedin integrats en la unitat dequè es tracti o que siguin necessaris per a la seva execució.

c) Els equips i sistemes tècnics de seguretat i higiene per a la prevenció i protecciód'accidents i enfermetats professionals.

d) Les despeses de personal, combustible, energia, etc. que tinguin lloc perl'accionament o funcionament de la maquinària i instal.lació utilitzades en l'execucióde la unitat d'obra.

e) Les despeses d'amortització i conservació de la maquinària, instal.lacions, sistemes iequips anteriorment citats.

Es consideraran costos indirectes:

Les despeses d'instal.lació d'oficines a peu d'obra, comunicacions, edificació demagatzems, tallers, pavellons temporals per a obrers, laboratoris, assegurances, etc., elsdel personal tècnic i administratiu adscrits exclusivament a l'obra i els imprevistos. Totesaquestes despeses, es xifraran en un percentatge dels costos directes.

Es consideraran despeses generals:

Les despeses generals d'empresa, despeses financeres, càrregues fiscals i taxes del'administració, legalment establertes. Es xifraran com un percentatge de la suma delscostos directes i indirectes (en els contractes d'obres de l'Administració pública aquestpercentatge s'estableix entre un 13 per 100 i un 17 per 100.)

Benefici industrial

El benefici industrial del Contractista s'estableix en el 6 per 100 sobre la suma de lespartides anteriors.


Preu d'Execució material

S'anomenarà Preu d'Execució material el resultat obtingut per la suma dels anteriorsconceptes excepte el Benefici Industrial.

Preu de Contracta

El preu de Contracta és la suma dels costos directes, els indirectes, les DespesesGenerals i el Benefici Industrial.L'IVA gira sobre aquesta suma, però no n'integra el preu.

PREUS DE CONTRACTA. IMPORT DE CONTRACTA

Article 53.- En el cas que els treballs a fer en un edifici o obra aliena qualsevol es contractessin a risci ventura, s'entén per Preu de Contracta el que importa el cost total de la unitat d'obra, esa dir, el preu d'execució material més el tant per cent (%) sobre aquest últim preu enconcepte de Benefici Industrial de Contractista. El benefici s'estima normalment, en un 6per 100, llevat que en les Condicions Particulars se n'estableixi un altre de diferent.

PREUS CONTRADICTORIS

Article 54.- Es produiran preus contradictoris només quan la Propietat mitjançant l'Arquitectedecideixi introduir unitats o canvis de qualitat en alguna de les previstes, o quan calguiafrontar alguna circumstància imprevista.El Contractista estarà obligat a efectuar els canvis.Si no hi ha acord, el preu es resoldrà contradictòriament entre l'Arquitecte i el Contractistaabans de començar l'execució dels treballs i en el termini que determini el Plec deCondicions Particulars. Si subsisteix la diferència s'acudirà, en primer lloc, al conceptemés anàlog dins del quadre de preus del projecte, i en segon lloc al banc de preusd'utilització més freqüent en la localitat.Els contradictoris que hi haguessin es referiran sempre als preus unitaris de la data delcontracte.

RECLAMACIONS D'AUGMENT DE PREUS PER CAUSES DIVERSES

Article 55.- Si el Contractista abans de la signatura del contracte, no hagués fet la reclamació oobservació oportuna, no podrà sota cap pretext d'error o omissió reclamar augment delspreus fixats en el quadre corresponent del pressupost que serveixi de base per al'execució de les obres (amb referència a Facultatives).

FORMES TRADICIONALS DE MEDIR O D'APLICAR ELS PREUS

Article 56.- En cap cas podrà al.legar el Contractiste els usos i costums del país respecte a l'aplicaciódels preus o de la forma de medir les unitats d'obra executades, es respectarà allòprevist en primer lloc, al Plec General de Condicions Tècniques, i en segon lloc, al PlecGeneral de Condicions particulars.


DE LA REVISIÓ DELS PREUS CONTRACTATS

Article 57.- Si es contracten obres pel seu compte i risc, no s'admetrà la revisió dels preus en tantque l'increment no arribi, en la suma de les unitats que falten per realitzar d'acord amb elCalendari, a un muntant superior al tres per 100 (3 per 100) de l'import total delpressupost de Contracte.En cas de produir-se variacions en alça superiors a aquest percentatge, s'efectuarà larevisió corresponent d'acord amb la fòrmula establerta en el Plec de CondicionsParticulars, percibint el Contractista la diferència en més que resulti per la variació del'IPC superior al 3 per 100.No hi haurà revisió de preus de les unitats que puguin quedar fora dels terminis fixats enel Calendari de la oferta.

EMMAGATZENAMENT DE MATERIALS

Article 58.- El Contractista està obligat a fer els emmagetzenaments de materials o aparells d'obraque la Propietat ordeni per escrit.Els materials emmagatzemats, una vegada abonats pel Propietari són, de l'exclusivapropietat d'aquest; de la seva cura i conservació en serà responsable el Contractista.

EPÍGRAF 4: OBRES PER ADMINISTRACIÓ ADMINISTRACIÓ

Article 59.- Se'n diuen "Obres per Administració" aquelles en què les gestions que calgui per a laseva realització les porti directament el propietari, sigui ell personalment, sigui unrepresentant seu o bé mitjançant un constructor.Les obres per administració es classifiquen en les dues modalitats següents:a) Obres per administració directa.b) Obres per administració delegada o indirecta.

OBRES PER ADMINISTRACIÓ DIRECTA

Article 60.-Se'n diuen "Obres per Administració directa" aquelles en què el Propietari per si mateix omitjançant un representant seu, que pot ser el mateix Arquitecte-Director, autoritzatexpressament per aquest tema, porti directament les gestions que calguin per al'execució de l'obra, adquirint-ne els materials, contractant-ne el seu transport a l'obra i, endefinitiva, intervenint directament en totes les operacions precises perquè el personal i elsobrers contractats per ell puguin realitzar-la; en aquestes obres el constructor, si hi fos, ol'encarregat de la seva realització, és un simple dependent del propietari, ja sigui comempleat seu o com autònom contractat per ell, que és el que reuneix, per tant, la doblepersonalitat de Propietat i Contractista.

OBRES PER ADMINISTRACIÓ DELEGADA O INDIRECTA

Article 61.- S'entén per "Obra per administració delegada o indirecta" la que convenen un Propietarii un Constructor perquè aquest últim, per comte d'aquell i com a delegat seu, realitzi lesgestions i els treballs que calguin i es convinguin.Són, per tant, característiques peculiars de les "Obres per Administració delegada oindirecte" les següents:


a) Per part del Propietari, l' obligació d'abonar directament o per mitjà del Constructortotes les despeses inherents a la realització dels treballs convinguts, reservant-se elPropietari la facultat de poder ordenar, bé per si mateix o mitjançantl'Arquitecte-Director en la seva representació, l'ordre i la marxa dels treballs, l'elecciódels materials i aparells que en els treballs han d'emprar-se i, a la fi, tots els elementsque cregui necessaris per regular la realització dels treballs convinguts.

f) Per part del Constructor, l'obligació de portar la gestió pràctica dels treballs, aportantels seus coneixements constructius, els mitjans auxiliars que calguin i, en definitiva, totallò que, en harmonia amb la seva tasca, es requereixi per a l'execució dels treballs,percibint per això del Propietari un tant per cent (%) prefixat sobre l'import total de lesdespeses efectuades i abonades pel Constructor.

LIQUIDACIÓ D'OBRES PER ADMINISTRACIÓ

Article 62.- Per a la liquidació dels treballs que s'executin per administració delegada o indirecta,regiran les normes que amb aquesta finalitat s'estableixin en les "Condicions particularsd'índole econòmica" vigents en l'obra; en cas que no n'hi haguessin, les despesesd'administració les presentarà el Constructor al Propietari, en relació valorada a la quals'adjuntaran en l'ordre expressat més endavant els documents següents conformats totsells per l'Aparellador o Arquitecte Tècnic:a) Les factures originals dels materials adquirits per als treballs i el document adequat

que justifiqui el dipòsit o la utilització dels esmentats materials en l'obra.b) Les nómines dels jornals abonats, ajustades a allò que és establert en la legislació

vigent, especificant el nombre d'hores treballades en l'obra pels operaris de cada oficii la seva categoria, acompanyant les esmentades nòmines amb una relació numèricadels encarregats, capataços, caps d'equip, oficials i ajudants de cada ofici, peonsespecialitzats i solts, llisters, guardians, etc., que hagin treballat en l'obra durant eltermini de temps al qual corresponguin les nòmines que es presentin.

c) Les factures originals dels transports de materials posats en l'obra o de retiradad'enderrocs.

d) Els rebuts de llicències, impostos i altres càrregues inherents a l'obra que hagin pagato en la gestió de la qual hagi intervingut el Constructor, ja que el seu abonament éssempre a compte del Propietari.

A la suma de totes les despeses inherents a la pròpia obra en la gestió o pagament de laqual hagin intervingut el Constructor se li aplicarà, si no hi ha conveni especial, un quinzeper cent (15 per 100), entenent-se que en aquest percentatge estan inclosos els mitjansauxiliars i els de seguretat preventius d'accidents, les despeses generals que originin alConstructor els treballs per administració que realitzi el Benefici Industrial del mateix.

ABONAMENT ALS CONSTRUCTOR DELS COMPTES D'ADMINISTRACIÓ DELEGADA

Article 63.- Llevat pacte distint, els abonaments al Constructor dels comptes d'Administraciódelegada, els realitzarà el Propietari mensualment segons els comunicats de treballrealitzats aprovats pel propietari o pel seu delegat representant.Independentment, l'Aparellador o l'Arquitecte Tècnic redactarà, amb la mateixaperiodicitat, la medició de l'obra realitzada, valorant-la d'acord amb el pressupost aprovat.Aquestes valoracions no tindran efectes per als abonaments al Constructor sinó ques'hagués pactat el contrari contractualment.

Normes per a l'adquisició dels materials i aparells

Article 64.- Això no obstant, les facultats que en aquests treballs per Administració delegada esreserva el Propietari per a l'adquisició dels materials i aparells, si al Constructor se li


autoritza per gestionar-los i adquirir-los, haurà de presentar al Propietari, o en la sevarepresentació a l'Arquitecte-Director, els preus i les mostres dels materials i aparellsoferts, necessitant la seva prèvia aprovació abans d'adquirir-los.

RESPONSABILITAT DEL CONSTRUCTOR EN EL BAIX RENDIMENT DELS OBRERS

Article 65.- Si l'Arquitecte-Director advertís en els comunicats mensuals d'obra executada quepreceptivament ha de presentar-li el Constructor, que els rendiments de la mà d'obra, entotes o en alguna de les unitats d'obra executades fossin notablement inferiors alsrendiments normals admesos generalment per a unitats d'obra iguals o similars, li honotificarà per escrit al Constructor, amb la finalitat que aquest faci les gestions precisesper augmentar la producció en la quantia assenyalada per l'Arquitecte-Director.Si un cop feta aquesta notificació al Constructor, en els mesos successius, els rendimentsno arribessin als normals, el Propietari queda facultat per resercir-se de la diferència,rebaixant-ne el seu import del quinze per cent (15 per 100) que pels conceptes abansexpressats correspondria abonar-li al Constructor en les liquidacions quinzenals quepreceptivament s'hagin d'efectuar-li. En cas de no arribar ambdues parts a un acord pelque fa als rendiments de la mà d'obra, se sotmetrà el cas a arbitratge.

RESPONSABILITATS DEL CONSTRUCTOR

Article 66.- En els treballs d'"Obres per Administració delegada" el Constructor només seràresponsable dels defectes constructius que poguessin tenir els treballs o unitatsexecutades per ell i també els accidents o perjudicis que poguessin sobrevenir als obrerso a terceres persones per no haver pres les mesures necessàries i que en lesdisposicions legals vigents s'estableixen. En canvi, i exceptuant l'expressat a l'article 63precedent, no serà responsable del mal resultat que poguessin donar els materials iaparells elegits segons les normes establertes en aquest article.En virtut del que s'ha consignat anteriorment, el Constructor està obligat a reparar pel seucompte els treballs defectuosos i a respondre també dels accidents o perjudicisexpressats en el paràgraf anterior.

EPÍGRAF 5: DE LA VALORACIÓ I ABONAMENT DELS TREBALLS

FORMES DIFERENTS D'ABONAMENT DE LES OBRES

Article 67.- Segons la modalitat elegida per a la contractació de les obres i exceptuant que en el PlecParticular de Condicions econòmiques s'hi preceptui una altra cosa, l'abonament delstreballs s'efectuarà així:

1r. Tipus fix o tant alçat total. S'abonarà la xifra prèviament fixada com a base del'adjudicació, disminuïda en el seu cas a l'import de la baixa efectuada perl'adjudicatari.

2n Tipus fix o tant alçat per unitat d'obra, el preu invariable del qual s'hagi fixat a labestreta, podent-ne variar solament el nombre d'unitats executades.Prèvia medició i aplicant al total de les unitats diverses d'obra executades, del preuinvariable estipulat a la bestreta per cadascuna d'elles, s'abonarà al Contractistal'import de les compreses en els treballs executats i ultimats d'acord amb elsdocuments que constitueixen el Projecte, els quals serviran de base per a la mediciói valoració de les diverses unitats.


3r. Tant variable per unitat d'obra, segons les condicions en què es realitzi i els materialsdiversos emprats en la seva execució d'acord amb les ordres de l'Arquitecte-Director.S'abonarà al Contractista en idèntiques condicions al cas anterior.

4t Per llistes de jornals i rebuts de materials autoritzats en la forma que el present "PlecGeneral de Condicions econòmiques" determina.

5è. Per hores de treball, executat en les condicions determinades en el contracte.

RELACIONS VALORADES I CERTIFICACIONS

Article 68.- En cada una de les èpoques o dates que es fixin en el contracte o en els "Plecs deCondicions Particulars" que regeixin en l'obra, formarà el Contractista una relacióvalorada de les obres executades durant els terminis previstos, segons la medició quehaurà practicat l'Aparellador.El treball executat pel Contractista en les condicions preestablertes, es valorarà aplicantal resultat de la medició general, cúbica, superficial, lineal, ponderal o numeralcorresponent per a cada unitat d'obra, els preus assenyalats en el pressupost per acadascuna d'elles, tenint present a més allò establert en el present "Plec General deCondicions econòmiques" respecte a millores o substitucions de materials o a les obresaccessòries i especials, etc.Al Contractista, que podrà presenciar les medicions necessàries per extendre aquestarelació, l'Aparellador li facilitarà les dades corresponents de la relació valorada,acompanyant-les d'una nota d'enviament, a l'objecte que, dins del termini de deu (10)dies a partir de la data de recepció d'aquesta nota, el Contractista pugui en examinar-lesi tornar-les firmades amb la seva conformitat o fer, en cas contrari, les observacions oreclamacions que consideri oportunes. Dins dels deu (10) dies següents a la sevarecepció, l'Arquitecte-Director acceptarà o refusarà les reclamacions del Contractista si hifossin, donant-li compte de la seva resolució i podent el Contractista, en el segon cas,acudir davant el Propietari contra la resolució de l'Arquitecte-Director en la forma previstaen els "Plecs Generals de Condicions Facultatives i Legals".Prenent com a base la relació valorada indicada en el paràgraf anterior,l'Arquitecte-Director expedirà la certificació de les obres executades.De l'import se'n deduirà el tant per cent que per a la constitució de la finança s'hagipreestablert.El material emmagatzemat a peu d'obra per indicació expressa i per escrit del Propietari,podrà certificar-se fins el noranta per cent (90 per 100) del seu import, als preus quefiguren en els documents del Projecte, sense afectar-los del tant per cent de Contracta.Les certificacions es remetran al Propietari, dins del mes següent al període al qual esrefereixen, i tindran el caràcter de document i entregues a bon compte, subjectes a lesrectificacions i variacions que es deriven de la liquidació final, no suposant tampocaquestes certificacions ni aprovació ni recepció de les obres que comprenen.Les relacions valorades contindran solament l'obra executada en el termini al qual lavaloració es refereix. En cas que l'Arquitecte-Director ho exigís, les certificacionss'extendran a l'origen.

MILLORES D'OBRES LLIURAMENT EXECUTADES

Article 69.- Quan el Contractista, inclòs amb autorització de l'Arquitecte-Director, utilitzés materials depreparació més acurada o de mides més grans que l'assenyalat en el Projecte osubstituís una classe de fàbrica per una altra de preu més alt, o executés ambdimensions més grans qualsevol part de l'obra o, en general introduís en l'obra sensedemanar-li, qualsevol altra modificació que sigui beneficiosa a criteri del'Arquitecte-Director, no tindrà dret, no obstant, més que a l'abonament del que poguéscorrespondre en el cas que hagués construït l'obra amb estricte subjecció a la projectadai contractada o adjudicada.


ABONAMENT DE TREBALLS PRESSUPOSTATS AMB PARTIDA ALÇADA

Article 70.- Exceptuant el preceptuat en el "Plec de Condicions Particulars d'índole econòmica",vigent en l'obra, l'abonament dels treballs pressupostats en partida alçada, s'efectuaràd'acord amb el procediment que correspongui entre els que a continuació s'expressen:

a) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals, les pressupostades mitjançantpartida alçada, s'abonaran prèvia medició i aplicació del preu establert.

b) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra similars, s'establiran preus contradictorisper a les unitats amb partida alçada, deduïts dels similars contractats.

c) Si no hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals o similars, la partida alçadas'abonarà íntegrament al Contractista, exceptuant el cas que en el Pressupost del'obra s'expressi que l'import d'aquesta partida s'ha de justificar, en aquest cas,l'Arquitecte-Director indicarà al Contractista i amb anterioritat a l'execució, elprocediment que s'ha de seguir per portar aquest compte que, en realitat seràd'administració, valorant-ne els materials i jornals als preus que figuren en elPressupost aprovat o, en el seu defecte, als que anteriorment a l'execució convinguinambdues parts, incrementant-se l'import total amb el percentatge que es fixi en el Plecde Condicions Particulars en concepte de Despeses Generals i Benefici Industrial delContractista.

ABONAMENT D'ESGOTAMENTS I ALTRES TREBALLS ESPECIALS NO CONTRACTATS

Article 71.- Quan calguessin efectuar esgotaments, injeccions o altres treballs de qualsevol índoleespecial o ordinària, que per no haver estat contractats no fossin per compte delContractista, i si no fossin contractats amb tercera persona, el Contractista tindràl'obligació de fer-los i de pagar les despeses de tota mena que ocasionin, i li seranabonats pel Propietari per separat de la Contracta.A més de reintegrar mensualment aquestes despeses al Contractista, se li abonaràjuntament amb ells el tant per cent de l'import total que, en el seu cas, s'especifiqui en elPlec de Condicions Particulars.

PAGAMENTS

Article 72.- El Propietari pagarà en els terminis prèviament establerts. L'import d'aquests terminis correspondrà precisament al de les certificacions d'obraconformades per l'Arquitecte-Director, en virtut de les quals es verificaran els pagaments.

ABONAMENT DE TREBALLS EXECUTATS DURANT EL TERMINI DE GARANTIA

Article 73.- Efectuada la recepció provisional i si durant el termini de garantia s'haguessin executattreballs, per al seu abonament es procedirà així:

1r. Si els treballs que es fan estiguessin especificats en el Projecte i, sense causajustificada, no s'haguessin realitzat pel Contractista al seu temps, i l'Arquitecte-Directorexigís la seva realització durant el termini de garantia, seran valorats els preus quefiguren en el pressupost i abonats d'acord amb el que es va establir en els "PlecsParticulars" o en el seu defecte en els Generals, en el cas que aquests preus fossininferiors als vigents en l'època de la seva realització; en cas contrari, s'aplicaranaquests últims.


2n. Si s'han fet treballs puntuals per a la reparació de desperfectes ocasionats per l'ús del'edifici, degut a que aquest ha estat utilitzat durant aquest temps pel Propietari, esvaloraran i abonaran els preus del dia, prèviament acordats.

3r. Si s'han fet treballs per a la reparació de desperfectes ocasionats per deficiència de laconstrucció o de la qualitat dels materials, no s'abonarà per aquests treballs res alContractista.

EPÍGRAF 6: DE LES INDEMNITZACIONS MUTUES

IMPORT DE LA INDEMNITZACIÓ PER RETARD NO JUSTIFICAT EN EL TERMINID'ACABAMENT DE LES OBRES

Article 74.-La indemnització per retard en l'acabament s'establirà en un tant per mil (0/000) del'import total dels treballs contractats, per cada dia natural de retard, comptats a partir deldia d'acabament fixat en el calendari d'obra.Les sumes resultants es descomptaran i retindran amb càrrec a la fiança.

DEMORA DELS PAGAMENTS

Article 75.- Si el propietari no pagués les obres executades, dins del mes següent a què correspon eltermini convingut, el Contractista tindrà a més el dret de percebre l'abonament d'un quatrei mig per cent (4,5 per 100) anual, en concepte d'interessos de demora, durant l'espai detemps de retard i sobre l'import de l'esmentada certificació.Si encara transcorreguessin dos mesos a partir de l'acabament d'aquest termini d'un messense realitzar-se aquest pagament, tindrà dret el Contractista a la resolució delcontracte, procedint-se a la liquidació corresponent de les obres executades i delsmaterials emmagatzemats, sempre que aquests reuneixin les condicions preestablertesi que la seva quantitat no excedeixi de la necessària per a la finalització de l'obracontractada o adjudicada.Malgrat l'expressat anteriorment, es refusarà tota sol.licitud de resolució del contractefundat en la demora de pagaments, quan el Contractista no justifiqui que en la data del'esmentada sol.licitud ha invertit en obra o en materials emmagatzemats admissibles lapart de pressupost corresponent al termini d'execució que tingui assenyalat al contracte.

EPÍGRAF 7: VARIS

MILLORES I AUGMENTS D'OBRA. CASOS CONTRARIS

Article 76.- No s'admetran millores d'obra, només en el cas que l'Arquitecte-Director hagi manat perescrit l'execució de treballs nous o que millorin la qualitat dels contractats, així com la delsmaterials i aparells previstos en el contracte.Tampoc s'admetran augments d'obra en les unitats contractades, excepte en cas d'erroren les medicions del Projecte, a no ser que l'Arquitecte-Director ordeni, també per escrit,l'ampliació de les contractades.En tots aquests casos serà condició indispensable que ambdues parts contractants,abans de la seva execució o utilització, convinguin per escrit els imports totals de lesunitats millorades, els preus dels nous materials o aparells ordenants utilitzar i elsaugments que totes aquestes millores o augments d'obra suposin sobre l'import de lesunitats contractades.


Se seguirà el mateix criteri i procediment, quan l'Arquitecte-Director introdueixiinnovacions que suposin una reducció apreciable en els imports de les unitats d'obracontractades.

UNITATS D'OBRA DEFECTUOSES PERO ACCEPTABLES

Article 77.- Quan per qualsevol causa calgués valorar obra defectuosa, però acceptable segonsl'Arquitecte-Director de les obres, aquest determinarà el preu o partida d'abonamentdesprés de sentir al Contractista, el qual s'haurà de conformar amb l'esmentadaresolució, excepte el cas en què, estant dins el termini d'execució, s'estimi mésenderrocar l'obra i refer-la d'acord amb condicions, sense excedir l'esmentat termini.

ASSEGURANÇA DE LES OBRES

Article 78.- El Contractista estarà obligat a assegurar l'obra contractada durant tot el temps que durila seva execució fins la recepció definitiva; la quantia de l'assegurança coincidirà en cadamoment amb el valor que tinguin per Contracta els objectes assegurats. L'import abonatper la Societat Asseguradora, en el cas de sinistre, s'ingressarà en compte a nom delPropietari, perquè amb càrrec al compte s'aboni l'obra que es construeixi, i a mesura queaquesta es vagi fent. El reintegrament d'aquesta quantitat al Contractista es farà percertificacions, com la resta dels treballs de la construcció. En cap cas, llevat conformitatexpressa del Contractista, fet en document públic, el Propietari podrà disposar d'aquestimport per menesters distints del de reconstrucció de la part sinistrada; la infracció delquè anteriorment s'ha exposat serà motiu suficient perquè el Contractista pugui resoldreel contracte, amb devolució de fiança, abonament complet de despeses, materialsemmagatzemats, etc., i una indemnització equivalent a l'import dels danys causats alContractista pel sinistre i que no se li haguessin abonat, però sols en proporció equivalenta allò que representi la indemnització abonada per la Companyia Asseguradora, respectea l'import dels danys causats pel sinistre, que seran tassats amb aquesta finalitat perl'Arquitecte-Director.En les obres de reforma o reparació, es fixarà prèviament la part d'edifici que hagi de serassegurada i la seva quantia, i si res no es preveu, s'entendrà que l'assegurança ha decomprendre tota la part de l'edifici afectada per l'obra.Els riscs assegurats i les condicions que figuren a la pòlissa o pòlisses d'Assegurances,els posarà el Contractista, abans de contractar-los, en coneixement del Propietari, al'objecte de recaptar d'aquest la seva prèvia conformitat o objeccions.

CONSERVACIÓ DE L'OBRA

Article 79.- Si el Contractista, tot i sent la seva obligació, no atén la conservació de l'obra durant eltermini de garantia, en el cas que l'edifici no hagi estat ocupat pel Propietari abans de larecepció definitiva, l'Arquitecte-Director, en representació del Propietari, podrà disposartot el que calgui perquè s'atengui la vigilància, neteja i tot el que s'hagués de menesterper la seva bona conservació, abonant-se tot per compte de la Contracta.En abandonar el Contractista l'edifici, tant per bon acabament de les obres, com en el casde resolució del contracte, està obligat a deixar-ho desocupat i net en el termini quel'Arquitecte-Director fixi.Després de la recepció provisional de l'edifici i en el cas que la conservació de l'edificisigui a càrrec del Contractista, no s'hi guardaran més eines, útils, materials, mobles, etc.que els indispensables per a la vigilància i neteja i pels treballs que fos necessariexecutar.


En tot cas, tant si l'edifici està ocupat com si no, el Contractista està obligat a revisar ireparar l'obra, durant el termini expressat, procedint en la forma prevista en el present"Plec de Condicions Econòmiques".

UTILITZACIÓ PEL CONTRACTISTA D'EDIFICIS O BENS DEL PROPIETARI

Article 80.- Quan durant l'execució de les obres el Contractista ocupi, amb la necessària i prèviaautorització del Propietari, edificis o utilitzi materials o útils que pertanyin al Propietari,tindrà obligació de adobar-los i conservar-los per fer-ne entrega a l'acabament delcontracte, en estat de perfecte conservació, reposant-ne els que s'haguessin inutilitzat,sense dret a indemnització per aquesta reposició ni per les millores fetes en els edificis,propietats o materials que hagi utilitzat.En el cas que en acabar el contracte i fer entrega del material, propietats o edificacions,no hagués acomplert el Contractista amb allò previst en el paràgraf anterior, ho realitzaràel Propietari a costa d'aquell i amb càrrec a la fiança.

Amposta, 10 de març de 2006

SIMO DAC, SL. JOSEP Mª SIMÓ HUGUET ÒSCAR BENET I RAMOS

Arquitecte Arquitecte

Documents

PLEC DE CONDICIONS€¦ · S Decret 462/1971 (Ministeri de la Vivenda) d'11 de març: Normes sobre redacció de projectes i direcció d'obres d'edificació. (BOE 24-03-71). Modificat