Pla director de la Fundació CIDOB › ca › content › download › 60326 › 1832240...Catalunya, del Govern d’Espanya i de la Unió Europea i les seves respectives dimensions

Pla director de la Fundació CIDOB(2014-2017)

1. ANTECEDENTS I SITUACIÓ EN INICIAR-SE EL PLA DIRECTOR EL 2014 3

Publicacions CIDOB ............................................................................................................................................................................................ 4Web CIDOB .............................................................................................................................................................................................................. 4Suport extern i treball en xarxa .............................................................................................................................................................. 4

2. EL CIDOB: LA VISIÓ, LA MISSIÓ, ELS OBJECTIUS I ELS INSTRUMENTS 6

La visió ........................................................................................................................................................................................................................ 6La missió .................................................................................................................................................................................................................... 6Els objectius ............................................................................................................................................................................................................ 6Els instruments ..................................................................................................................................................................................................... 6

3. PRIORITATS 7

Els grans temes ..................................................................................................................................................................................................... 7Espais geopolítics ................................................................................................................................................................................................ 8Països clau ............................................................................................................................................................................................................. 10Projectes estructurants ................................................................................................................................................................................ 11

4. METODOLOGIA I ENFOCAMENT ESTRATÈGIC DEL CIDOB 15

5. L’ACTIVITAT DEL CIDOB 16

Investigació i presència sobre el terreny ....................................................................................................................................... 16Debat, diàleg i reflexió ................................................................................................................................................................................ 16Difusió ...................................................................................................................................................................................................................... 17Documentació ..................................................................................................................................................................................................... 18

6. COMUNICACIÓ 19

7. RECURSOS I ORGANITZACIÓ 21

Recursos .................................................................................................................................................................................................................. 21Aportacions públiques ................................................................................................................................................................................. 21Aportacions privades .................................................................................................................................................................................... 21Treball per projectes ...................................................................................................................................................................................... 22Organització ........................................................................................................................................................................................................ 22Atracció de nous talents ............................................................................................................................................................................. 22

8. PROJECCIÓ INTERNACIONAL 23

9. AVALUACIÓ I INDICADORS 24

ÍNDEX

3 Pla director de la Fundació cidoB (2014-2017)

Pla director de la Fundació cidoB (2014-2017)

1. antecedentS i Situació en iniciar-Se el Pla director el 2014

El CIDOB ha recorregut un llarg camí des que l’any 1973 un grup de ciutadans acabats de retornar de Xile va decidir crear a Barcelona un fons documental sobre l’Amèrica Llatina. Nascut com a iniciativa de la societat civil, el CIDOB (originalment conegut com a Centre de Documentació i Informació Internacionals a Barcelona) l’any 1979 va esdevenir una fundació privada. En el decurs dels més de quaranta anys transcorreguts des de la seva creació, el CIDOB ha anat obrint nous espais

—investigació, reflexió– al ritme al qual ha crescut a Barcelona l’interès pels temes internacionals. Com a resultat, no solament s’ha convertit en el centre d’estudis internacionals més antic de l’Estat, sinó que ara és un referent a Catalunya, a Espanya i a Europa. Amb el suport de la societat civil, el món de la recerca i les institucions públiques que formen part del seu Patronat, el CIDOB s’ha adaptat en cada moment a les noves exigències de l’entorn internacional, competint amb altres centres internacionals, però buscant al mateix temps espais de col·laboració, amb una vocació de servei públic, rigor intel·lectual, independència i qualitat.

El Pla director per al període 2014-2017 dóna continuïtat al primer Pla director des del punt de vista de la programació estratègica, proposa ajustos d’activitats, planteja solucions als nous reptes i defineix nous objectius assolibles en un marc de sostenibilitat financera.

El Pla director 2010-2013 ha assolit els objectius establerts i ha aconseguit elevar significativament el reconeixement internacional de la institució com a think tank. L’Índex 2013 del Global Go To Think Tank de la University of Pennsylvania situa el CIDOB en el lloc 33 dels 100 primers think tanks del món (exclosos els dels Estats Units d’Amèrica), en el lloc 16 dels 75 de l’Europa Occidental i en el primer del sud d’Europa. Iberglobal (2013) el col·loca en el segon lloc dels think tanks espanyols més influents. Els objectius s’han complert amb un ajustament pressupostari que ha exigit una important reducció de personal. Tot i que els recursos financers depenen en gran mesura de les aportacions estructurals dels patrons institucionals i de la capacitat de captació de projectes internacionals, s’ha arribat a un punt crític en què és difícil assumir més disminucions pressupostàries sense posar en risc la capacitat operativa de la institució. El Pla director 2014-2017 planteja ajustos mitjançant el man-teniment d’un equilibri funcional entre personal d’investigació, de suport i d’administració —amb la contractació de personal vinculada a projectes—, l’externalització de serveis i considerant la necessitat de disposar de recursos propis per fer front a les eventualitats dels processos d’ajust.

Amb el Pla director 2014-2017, el CIDOB es proposa com a objectiu ser un centre d’investigació d’excel·lència, a més d’un think tank de referència internacional. Per tal d’aconseguir-ho, durant el període considerat, cal que reforci i consolidi el personal d’investigació tot introduint sistemes d’avaluació de qualitat propis de les institucions de recerca, basats en indicadors objectius de referència internacional en l’àmbit de les ciències socials. Així mateix, per tal de ser un instrument útil per a la societat, cal que ofereixi eines d’anàlisi, anticipi les tendències internacionals, com també informi i ajudi en els processos de presa de decisions en els àmbits polític i econòmic.

Entre els objectius del CIDOB figura el fet d’incorporar a la seva agenda de prioritats els temes que preocupen a la ciutadania en l’actualitat. En aquest sentit, no pot romandre allunyat de la reflexió sobre els impactes polítics i econòmics de la crisi o del debat al voltant de la qüestió de saber si la secessió de Catalunya podria ser compatible amb la integració europea i quin seria el seu encaix en l’escena internacional, temàtiques que s’afegeixen a l’agenda tradicional del CIDOB en el marc d’una perspectiva internacional, comparativa, prospectiva i plural.

Pla director de la Fundació cidoB (2014-2017)4

Com a entitat nascuda a Barcelona, el CIDOB té una llarga tradició en projectes que afecten l’àmbit local; és per aquest motiu que l’activitat del centre té una forta identificació amb el posicionament internacional de la ciutat i dels ens locals. Així mateix, les seves actuacions tenen un focus en l’àm-bit de Catalunya i els seus interessos, una vinculació mediterrània, una projecció internacional des d’Espanya i una necessària articulació europea, sempre des de la perspectiva internacional dels temes d’estudi.

PuBlicacionS cidoB

•. Revista CIDOB d’Afers Internacionals. Creada el 1982, és una publicació cultural/acadèmica trimestral de relacions internacionals. Pionera en l’àmbit hispanoparlant, està indexada a les prin-cipals bases de dades i repositoris acadèmics en ciències socials (104 números).

•. Anuario Internacional CIDOB. Analitza l’actualitat internacional i la política exterior espanyola i europea. Combina articles amb annexos documentals originals (23 edicions).

•. Anuario de la Inmigración en España. Examina les característiques i les tendències de la immi-gració a Espanya des de les perspectives sociològica, econòmica i jurídica (6 edicions).

•. Col·lecció Interrogar la actualidad. Iniciada l’any 2004, és una sèrie de llibres d’assaig que ana-litzen i reflexionen sobre l’actualitat internacional. Se n’han editat 34 títols i es troba a la venda en llibreries.

•. Col·lecció Monografías. Edició, en format llibre, del contingut de diferents seminaris, debats, tallers de reflexió i investigacions.

Publicacions electròniques

•. Documents CIDOB. Estudis acadèmics relatius a temes internacionals que es publiquen des del 2001. En casos excepcionals també s’editen en format paper.

•. Opinión CIDOB. Articles curts molt lligats a l’actualitat internacional que ofereixen una visió per-sonal i informada dels experts vinculats al CIDOB. S’edita des de l’any 2008.

•. Notes Internacionals CIDOB. A cavall entre l’estil acadèmic i el periodístic, ofereix des del 2009 una anàlisi de conjuntura de diferents aspectes de l’agenda internacional.

•. Cartes Internacionals mensuals. Apareixen a final de mes i en tres idiomes i recullen tota l’acti-vitat produïda durant el mes.

•. Dossiers CIDOB. Recopilació de recursos electrònics (articles acadèmics, de premsa, cronologies, biografies, infografies, pàgines web, etc.) sobre diferents temes de l’actualitat internacional.

WeB cidoB

•. Una pàgina web amb més de 800.000 consultes anuals des de diferents terminals: un 60% des de l’Amèrica Llatina, un 30% des d’Espanya, un 8% des dels altres països d’Europa, i un 2% des de la resta del món.

SuPort eXtern i treBall en XarXa

•. Patrons amb contribució econòmica: Ajuntament de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona, Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Ministeri d’Assumptes Exteriors i de Cooperació, Ministeri de Defensa.

•. Altres patrons: Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC).•. Patrocinadors privats d’activitats CIDOB: Banc Sabadell, Port de Tarragona, Diputació de Tarragona,

Repsol, Dow, Endesa, Telefónica, Abertis, Saba i “la Caixa”.•. Subvencions a projectes: Comissió Europea, Parlament Europeu, Agència Espanyola de Cooperació

Internacional i Desenvolupament, Ministeri d’Educació Cultura i Esport (Secretaria d’Estat de Cultu-ra), Ministeri d’Afers Exteriors de Noruega, Fundació OCP, Fundación EU-LAC.


Participació en xarxes:

•. Amèrica Llatina: Consejo Español de Estudios Iberoamericanos (CEEIB), European Associaton of Development Institutes (EADI), Latin American Studies Association (LASA), Red Europea de Infor-mación y Documentación sobre América Latina (REDIAL), Red Iberoamericana de Estudios Interna-cionales (RIBEI).

•. Àsia: Asia Europe Meeting (ASEM), EastAsiaNet, EU-China Academic Network (ECAN), Red de Investigación Iberoamericana en Estudios de Asia Oriental (REDIAO).

•. Desenvolupament: European Association of Development Institutes (EADI).•. Europa: European Policy Institutes Network (EPIN), European Information Network of Internati-

onal Relations and Area Studies (EINIRAS).•. Mediterrani: Euro-Mediterranean Study Commission (EUROMESCO).•. Dinàmiques interculturals: Red Internacional de Centros de Estudios Interculturales (RICEI).•. Publicacions: Asociación de Revistas Culturales de España (ARCE), Centro Español de Derechos

Reprográficos (CEDRO), JSTOR-ITHAKA (Biblioteca digital nord-americana de publicacions acadè-miques), Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO), Directory of Open Access Journals (DOAJ), Red de Revistas Científicas de América Latina y el Caribe, España y Portugal (REDALYC).


2. el cidoB: la ViSió, la MiSSió, elS oBJectiuS i elS inStruMentS

la ViSió

El CIDOB promou una governança global i unes bones pràctiques –construïdes a partir d’un govern democràtic local, estatal i europeu– que assegurin a les persones els elements bàsics per a una vida sense por i en llibertat, fent possible un diàleg integrador de totes les diversitats i actiu en la defensa dels drets humans i la igualtat de gènere.

la MiSSió

La Fundació CIDOB és una comunitat dinàmica d’analistes que treballa per elaborar i oferir a tots els actors polítics, des de la ciutadania fins a les organitzacions internacionals, informació i idees per for-mular i impulsar polítiques que reverteixin en un món més segur, lliure i equitatiu per a les persones.

elS oBJectiuS

Els objectius del CIDOB són esdevenir:

•. Un centre independent, plural i sense agendes partidistes o ideològiques dominants, capaç d’in-cidir en la reflexió i en l’acció política global des de la seva realitat local.

•. Un referent internacional útil a Barcelona per a les persones, les institucions i les empreses que treba-llen en l’entorn internacional o que s’hi interessen; un pol d’estímul per a una internacionalització creixent de la ciutat, de Catalunya i d’Espanya, així com un referent nacional i internacional en investigació, recursos documentals i publicacions especialitzades en relacions internacionals.

•. Un actor influent en la gestació de l’acció internacional dels governs locals, de la Generalitat de Catalunya, del Govern d’Espanya i de la Unió Europea i les seves respectives dimensions parlamen-tàries, amb interlocució permanent amb decisors polítics i capacitat per generar opinió, directament i/o a través dels mitjans de comunicació.

•. Una organització connectada a escala europea i mundial amb institucions líders en l’àmbit de les relacions internacionals, que participa en els grans debats d’àmbit europeu i global, i genera opinió i coneixement valorats internacionalment.

•. Un instrument d’acció internacional al servei dels ciutadans, una eina de suport a les re-lacions internacionals que treballa per influir i donar suport a decisors, així com per captar els interessos de la ciutadania i també difondre i contribuir a l’aplicació de les decisions públiques internacionals i de la Unió Europea que afectin els ciutadans.

elS inStruMentS

El CIDOB vol complir la seva missió a través de:

•. La generació d’idees, anàlisis i propostes concretes d’acció des de la independència de criteri.•. La investigació aplicada regida per criteris d’excel·lència i utilitat social.•. La provisió d’informació de qualitat i l’estímul de la investigació i la producció de coneixement

en àmbits estratègics, participants dels grans debats internacionals.•. L’assessorament als actors que necessiten accedir a la informació internacional específica del seu

àmbit d’acció.•. L’habilitació d’espais de trobada entre les persones que es dediquen a l’anàlisi de les relacions

internacionals i aquelles que hi participen per la seva tasca diària política, institucional, mediàtica, empresarial o professional.

•. La difusió de les seves accions mitjançant les publicacions pròpies, Internet i les xarxes socials, així com la publicació d’articles en revistes internacionals de qualitat i la col·laboració amb els mitjans de comunicació.

•. L’ús eficient i sostenible dels seus propis recursos.•. El treball en col·laboració amb altres think tanks del món amb qui compartir objectius i valors.


3. PrioritatS

Després d’un procés de consulta amb actors del sector econòmic, polític i acadèmic, com també del debat i la reflexió entre els investigadors del CIDOB, s’ha resolt abordar la realitat internacional dels propers quatre anys des de tres angles diferents: grans temes de l’agenda global amb una re-percussió directa a escala local, espais geopolítics en transformació que desborden els límits regionals tradicionals i estudi de països clau en els espais esmentats o en aquells en els quals els grans temes de l’agenda global adquireixen un significat especial. Aquestes prioritats es desenvolupen a través de l’execució de projectes estructurants, alguns dels quals estan ja aprovats i altres que s’hauran d’articular en el decurs del període d’aplicació del Pla director.

elS GranS teMeS

L’agenda internacional és dinàmica; hi apareixen nous actors, conceptes i dilemes que obliguen a actualitzar el pensament i els instruments d’anàlisi i acció. Hem identificat tres grans línies temàtiques que tenen com a elements compartits la centralitat de les persones com a subjecte de les relacions internacionals i els vincles entre les transformacions a escala global i el seu impacte en l’àmbit local.

Seguretat i desenvolupamentNo és possible garantir la seguretat sense un desenvolupament inclusiu, ni hi ha desenvolupament sostenible sense seguretat. El CIDOB s’aproxima a les qüestions relatives a la seguretat des d’una perspectiva multidimensional, que abasta des de la seguretat internacional fins a la seguretat de les persones, passant per la seguretat dels estats i de les regions.

Des d’una perspectiva geoestratègica, el CIDOB prestarà una atenció especial a l’adequació dels me-canismes internacionals i regionals per mantenir la pau i la seguretat, com també l’aplicabilitat dels principis vinculats a la responsabilitat de protegir. Aquesta evolució tindrà lloc en un context internacional multipolar, en el qual sorgeixen noves amenaces (ciberterrorisme, crim organitzat a escala global, etc.), nous dilemes ètics (ús de drones, límits a l’espionatge i protecció de dades) i amb estats fràgils o fallits que poden desestabilitzar regions senceres.

En matèria de desenvolupament, el CIDOB posarà el seu focus en el procés de definició de la nova agenda de promoció d’un desenvolupament sostenible i inclusiu, de múltiples dimensions, en línia amb la definició de l’agenda post Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM). Una de les pe-culiaritats de l’enfocament CIDOB és la incorporació dels actors no estatals en un procés participatiu en les polítiques de desenvolupament. Fusionant l’agenda relativa a la lluita contra la pobresa i la de desenvolupament sostenible, el CIDOB reforçarà la investigació pel que fa a temes energètics, de canvi climàtic i seguretat alimentària.

Globalització i regionalismeLa interdependència econòmica i les cadenes globals de valor configuren una part important del feno-men de la globalització, com també determinen noves mirades pel que fa a les relacions internacionals.El CIDOB analitzarà de quina manera els canvis en les relacions de poder econòmic i polític i cooperació a escala internacional afecten el fenomen de la globalització, així com les dinàmiques regionals i inter-regionals. En aquest sentit, veiem com s’accelera la redistribució del poder des del punt de vista global: la Xina es consolida com a potència mundial; sorgeixen potències emergents; es formalitzen aliances flexibles entre elles; es consoliden instàncies de governança global, com ara el G-20, que proporcionen major espai a potències mitjanes i països en desenvolupament, i s’incrementa la influència d’actors no estatals, incloent-hi nous moviments socials. D’altra banda, assistim a un procés accelerat d’urbanitza-ció a gairebé tot el món. Les grans ciutats es configuren, no solament com a escenari de la globalitza-ció, sinó també com a actors en aquest procés, i les relacions entre urbs en la cerca de solucions per a problemes comuns poden anar més enllà de les que tenen els seus respectius estats.

Així mateix, es reconfiguren els espais geopolítics. El Pacífic es consolida com a motor de creixement, i els Estats Units augmenten el seu interès per l’Àsia. L’Atlàntic es reinventa: la UE i els Estats Units


estan reforçant els seus llaços a la vegada que les relacions Sud-Sud tenen cada cop més pes. El regionalisme s’adapta a aquest context i constatem un augment de la flexibilitat fins i tot en experi-ències d’integració regional ja consolidades. A banda, proliferen noves iniciatives regionals (Aliança del Pacífic, UNASUR, Comunitat Econòmica Euroasiàtica) que responen a la tensió entre models pro-teccionistes i altres que aspiren a una millor inserció en les cadenes globals de valor. Es multipliquen els fòrums interregionals, fins al punt que observem una saturació de la diplomàcia de cimeres que obligarà a repensar-ne els formats.

D’altra banda, la UE ha estat, tradicionalment, una abanderada de la integració regional i de l’interre-gionalisme com a resposta a la globalització. En els propers anys, però, s’enfrontarà a una erosió tant del seu poder normatiu com de la seva centralitat en l’arquitectura de la governança interregional. La manera en què resolgui les seves múltiples crisis, entre les quals s’inclouen les fractures Nord-Sud dintre de la Unió i les tensions secessionistes dintre d’alguns estats, marcarà la seva imatge i influència a escala global, així com la validesa del seu model d’integració, de cohesió social i de democràcia.

Drets humans i ciutadaniaEl CIDOB parteix de la visió que tots els drets humans són universals, indivisibles i interdependents, i que poden i han de ser garantits a escala global, estatal i local. Per això ens centrarem en tres àmbits interrelacionats: les migracions, la participació política i les dinàmiques interculturals. Abor-darem el fenomen migratori tot analitzant les implicacions de les canviants dinàmiques de fluxos de persones, les polítiques públiques per acomodar la diversitat i garantir la igualtat i la inclusió social de la ciutadania, així com les respostes a fenòmens xenòfobs a escala europea i local.

Des del CIDOB constatem una demanda de canvi en les dinàmiques de participació política, tant en contextos democràtics com en règims autoritaris. En els primers, hi ha una crisi de representativitat que mina la legitimitat de les institucions i pot desembocar en fórmules de populisme. Les revoltes en el món àrab, però també a països de l’Àfrica subsahariana i a l’Àsia, són un clar exemple de la demanda de major participació política i pluralisme associada al concepte de dignitat i justícia social. Drets polítics i drets econòmics i socials han d’anar de bracet en ambdues realitats.

Aquestes i altres transformacions exigeixen la renovació contínua del pensament. El CIDOB s’ha cons-tituït en un referent en l’àmbit de les dinàmiques interculturals. Així doncs, seguirem connectant els debats clau del pensament contemporani amb els grans temes de l’agenda internacional.

eSPaiS GeoPolÍticS

Les prioritats geogràfiques s’estableixen en funció de la redefinició d’espais geopolítics amplis i flexi-bles, dintre dels quals es reconfiguren les relacions de poder. La Unió Europea està prenent posicions en cada un d’aquests espais, i mentre que en alguns busca preservar-ne l’hegemonia, en altres inten-ta aparèixer com un soci rellevant i constructiu.

Una Europa profunda i àmpliaLa mirada del CIDOB en el continent europeu té dos grans focus: les dinàmiques d’integració europea i les relacions entre la UE i els seus veïns europeus. El futur de la construcció europea depèn de la capacitat per superar una crisi múltiple (econòmica, política, institucional i social) les arrels de la qual van més enllà de la crisi financera global. La UE, debilitada o reforçada segons com resolgui els seus problemes interns, seguirà desenvolupant un paper determinant a tot el continent. Les dinàmiques de desintegració i les tensions nacionalistes es contraposen a les demandes de major integració i les reformes institucionals de gran abast que posen a prova la solidaritat intraeuropea.

En els propers anys estarà en joc l’ancoratge europeu als Balcans, a Turquia i als països de l’Europa Oriental; en conseqüència, també ho estarà la capacitat de la UE de seguir incidint en les transforma-cions polítiques i econòmiques més enllà de les seves fronteres. La relació amb una Rússia que ha vist reforçat el seu poder també marcarà el futur de l’espai que des de l’Europa Oriental s’estén cap al Caucas i les repúbliques centreasiàtiques.


La gran MediterràniaLa Mediterrània és un espai de convergència de diverses regions en el qual la UE ha volgut potenciar la cooperació, el diàleg i la integració. Des de l’any 2011 aquest espai ha experimentat un xoc sísmic en el terreny polític i social. El CIDOB s’aproxima a aquest espai des d’una nova perspectiva. Així doncs, juntament amb l’anàlisi tradicional de les relacions de cooperació, competència i conflicte que es desenvolupen entre els països de la conca de la Mediterrània, estudiarem la interdependència en matèria de seguretat, desenvolupament i estabilitat política entre el nord d’Àfrica i els països del Sahel, com també la reconfiguració d’un nou ordre regional a l’Orient Mitjà que vindrà molt marcat per l’evolució de la crisi a Síria, pel paper regional de potències com ara Turquia, pel rol de l’Iran posterior a l’acord nuclear i les dinàmiques polítiques i les ambicions regionals dels països de la península Aràbiga.

L’espai atlànticL’oceà Atlàntic ha tingut un paper protagonista durant segles en el decurs dels quals s’han succeït canvis estructurals en el sistema internacional amb girs en les relacions de dominació i coopera-ció que incideixen en la interacció entre les diferents ribes de l’oceà. El CIDOB proposa una nova mirada per identificar els canvis i les continuïtats que es produeixen a l’Atlàntic, així com les prin-cipals perspectives a mitjà i llarg termini. Pretén oferir una visió global que superi els enfocaments verticals (Nord-Sud) i horitzontals (eix transatlàntic versus cooperació Sud-Sud) a cada hemisferi, amb l’objectiu d’analitzar en quina mesura els vincles històrics actuen encara com a elements coadjuvants o obstacles a la cooperació, o de quina manera inciten a la competència en l’espai atlàntic, així com identificar els nous motors de transformació que determinaran el paper d’aquest espai interregional en el món del futur i en la reestructuració de la governança global per incorpo-rar la nova agenda de desenvolupament i la creixent interdependència en un món cada cop més multipolar.

El Pacífic emergentEl Pacífic és el principal motor de creixement econòmic global; en aquest espai coexisteixen potències tradicionals amb poders reemergits i d’altres d’emergents. La mirada del CIDOB cap aquest vast es-pai se centra, d’una banda, en les dinàmiques econòmiques i, de l’altra, en l’articulació de marcs de cooperació, diàleg i integració regional. El Pacífic s’ha consolidat com un dels centres de gravetat de l’ordre internacional i des del CIDOB entenem que les relacions que estableixin entre si les grans po-tències d’aquest espai tindran un impacte determinant en la configuració de l’agenda global. És en aquest escenari en què es poden consolidar alternatives polítiques i econòmiques a models occidentals, i l’emergència d’aquest espai geopolític és, sens dubte, un revulsiu per a les relacions Sud-Sud. Les dificultats econòmiques de la Xina, el dinamisme de l’Índia i l’estancament del Japó ofereixen tres dinàmiques regionals diferenciades.

PaÏSoS clau

Paral· lelament a l’estudi de les dinàmiques que tenen lloc a cadascun d’aquests espais geopolítics, es prioritzarà l’anàlisi d’un grup reduït de països que reuneixin les característiques següents: 1) de-senvolupen un paper central en els seus espais regionals i, tot sovint, més enllà; 2) tenen incidència en l’agenda global pel que fa a temes com ara l’energia, la seguretat o la recuperació econòmica; 3) la seva evolució política i econòmica marcarà la pauta en espais regionals amplis i globals. Per po-der dur a terme una investigació en profunditat de les dinàmiques internes i del paper internacional d’aquests actors, s’establiran aliances amb think tanks o centres d’estudis d’aquests països.

Estats UnitsDesprés de la política unilateral hegemònica de l’Administració Bush, en guerra contra el terrorisme i les drogues, la presidència de Barak Obama va proposar fer un gir, iniciat amb el discurs del 2009 al Caire, que va tenir com a fruits la retirada de l’Iraq, l’acord amb l’Iran, les reticències a la intervenció a Síria o el desgel respecte a Cuba. En matèria de política exterior, a més, va desplaçar el centre de gravetat d’Occident cap al Pacífic. Es tracta d’un lideratge mundial que intenta adaptar-se al context multipolar postcrisi.


XinaEl gegant asiàtic afronta dificultats econòmiques derivades dels desequilibris del seu model de crei-xement exponencial cap a fora. La frenada actual de l’economia xinesa i la crisi borsària no posa en qüestió la seva condició de potència global i regional, però alerta sobre les conseqüències per als seus socis econòmics i en els preus de les matèries primeres.

RússiaUna potència assertiva, que busca reforçar la seva hegemonia en el seu entorn més proper i consolidar-se com a potència global aprofitant la debilitat d’altres actors. Rússia intenta imposar-se en la que considera que és la seva esfera d’influència en l’antic espai soviètic, particularment en Ucraïna. El règim del presi-dent Putin es manté ferm, encara que hi ha tensions polítiques i socials subjacents.

ÍndiaDesprés d’un període d’ajustament econòmic, l’economia índia experimenta un dinamisme que contras-ta amb les dificultats d’altres potències emergents. Tanmateix, les grans desigualtats socials, les man-cances pel que fa a infraestructures i l’extrema diversitat social i cultural dificulten reformes que facilitin canvis estructurals. Sota el lideratge del primer ministre Modi, l’Índia afronta la pròxima dècada confiada a assolir un lideratge global.

TurquiaUna potència mitjana que té la voluntat d’incidir en l’agenda global, que es projecta com a poder regi-onal entre els seus veïns i els llaços de la qual amb la UE passen per una fase crítica. És, sens dubte, una economia dinàmica però vulnerable, un poder fort però sotmès a crítiques internes.

BrasilUna potència amb influència global, amb aliances amb d’altres de tradicionals i emergents al mateix temps, i que intenta afermar un lideratge regional. Després dels èxits en els índexs de reducció de la pobresa, persisteixen, però, mancances en matèria de protecció social, infraestructures i pèrdua de com-petitivitat que requereixen reformes polítiques de gran abast. Es tracta d’un país que afronta un canvi de cicle econòmic amb una crisi política de gran importància.

PaÏSoS FocuS

Es tracta de països que, per la seva conjuntura particular, mereixen una atenció especial per les conse-qüències que es puguin derivar de canvis d’escenaris:

ColòmbiaL’Administració Santos va aconseguir treure Colòmbia de l’aïllament regional i liderar un procés de pau que sembla estar a punt per posar fi a la guerrilla més antiga de Colòmbia. El repte de la reconciliació i la pacificació s’aparellen amb les expectatives de creixement i desenvolupament que haurien de propor-cionar els dividends de la pau.

IranL’acord amb la comunitat internacional sobre el programa nuclear iranià redueix la tensió a escala global però accentua la rivalitat regional. L’Iran haurà de decidir quin tipus de poder vol projectar i si exercirà un paper constructiu en els focus de tensió que sacsegen l’Orient Mitjà.

AlgèriaUn actor central en el Magrib i influent en el Sahel. Tot i que es tracta d’un dels països que s’ha vist menys afectat pels canvis polítics en el món àrab, haurà d’afrontar reformes polítiques i econòmiques empès per les demandes d’una nova generació.

Corea del SudEs projecta com un model d’èxit polític, econòmic i social, amb una transició política consolidada, una economia vibrant i com a referent cultural en alça. La seguretat en la península de Corea pot generar una nova dinàmica de cooperació entre les grans potències del nord-est de l’Àsia.


MèxicDesprés d’una transició democràtica amb un llarg període d’estabilitat macroeconòmica, s’alça amb una renovada vocació d’obertura internacional a escala regional i global. L’alternança política, i el retorn del PRI a la presidència amb una nova generació de líders obren les portes a les reformes fiscal, energètica, educativa i política llargament ajornades.

JapóTercera economia mundial, després d’una dècada d’estancament ha decidit fer un gir a la seva política econòmica. Les seves relacions amb els països veïns segueixen sent complicades i una política exterior i de seguretat més assertiva genera desconfiança en el seu entorn.

ProJecteS eStructurantS

El CIDOB entén com a projectes estructurants aquells que es desenvolupen durant més d’un any, en el quals estan implicats dos o més investigadors del CIDOB i que compten amb un finançament superior a 100.000 euros. Alguns d’aquests projectes ja són operatius i altres estan en procés de renovació. També s’han identificat àmbits en què el CIDOB intentarà articular nous projectes i per als quals està duent a terme una cerca activa de finançament.

Projectes aprovats i en execució

Atlantic Future (2013-2015)Finançat pel VII Programa marc de la Comissió Europea i liderat pel CIDOB, aquest projecte analitza les dinàmiques de cooperació i interacció en l’espai atlàntic i suggereix a la UE noves estratègies en un context de redistribució de poder. Un dels seus productes de major impacte serà un atles interactiu de l’espai atlàntic. Aquest projecte tindrà continuïtat amb un Projecte Erasmus+ / Jean Monet Activities.

SAHWA Empowering the young generation: Challenges and opportunities in the triple transition (2014-2016)Finançat pel VII Programa marc de la Comissió Europea i liderat pel CIDOB, situa els joves com a actors de canvi. Amb estudis de cas en cinc països (el Marroc, Algèria, Tunísia, Egipte i el Líban) i una perspectiva comparativa, combinarà una gran enquesta d’opinió i el treball de camp en espais geogràfics representatius.

MIPEX, Migrant Integration Policy Index (2013-2015)El CIDOB pren el relleu en la coordinació del principal referent a l’hora d’avaluar les polítiques d’inte-gració en l’escenari europeu. Es tracta d’una iniciativa finançada per la Comissió Europea que genera cada cop més interès en altres espais regionals com ara l’Amèrica Llatina o l’Àsia.

National Evaluation Integration Mechanism (NIEM). Measuring and improving integration of beneficiaries of international protection (2015-2021)L’objectiu del projecte és incorporar un mecanisme d’avaluació de les polítiques d’integració dels refugiats i els beneficiaris de protecció internacional a escala nacional a quinze països de la UE.

North Africa in a Multipolar World (2013-2015)L’any 2013 va començar la segona fase d’aquest projecte, finançat per la Fundació OCP, que analitza l’ancoratge del nord de l’Àfrica en la globalització, les dinàmiques de cooperació regi-onal i la seva interlocució amb altres regions com ara l’Amèrica del Sud i l’Àfrica subsahariana. Temàticament, l’energia i la seguretat alimentària tenen un paper preeminent en aquest projecte de recerca.

Sources of Tension in Afghanistan and Pakistan: Regional Perspectives (2013-2015)Es tracta d’un projecte d’investigació amb una clara incidència política finançat pel Ministeri d’Afers Exteriors de Noruega. Explora les fonts de tensió entre aquests dos països i les posicions dels princi-pals actors regionals. Al novembre del 2015 se n’ha iniciat una nova fase.


Escenaris macroeconòmics per al desenvolupament de Catalunya (horitzó 2030) (2013-2014)Projecte prospectiu i orientat a l’acció política, es du a terme en col·laboració amb el CEPS (Brussel-les), l’ISIS (Washington) i la Universitat d’Atenes, i analitza diferents escenaris de relació de Catalunya amb Espanya i la UE.

Europe for Citizens (2013-2017)El CIDOB rebrà suport, per a les seves activitats i la seva investigació en temes europeus, del programa Europe for Citizens de la Comissió Europea. Durant el període d’aplicació del Pla director, aquest instrument serà essencial per assegurar la continuïtat del Programa Europa.

EWSI (European Website on Integration)El CIDOB és el coordinador per a Espanya d’aquest lloc web, que actua com una plataforma per a tota la UE pel que fa a la creació de xarxes sobre integració a través de l’intercanvi relatiu a polítiques i pràctiques. En particular, el web és un centre de documentació; una eina en línia de recollida de bones practiques, i una plataforma per a l’intercanvi directe d’informació entre les parts interessades.

Towards a new geopolitical order in the South and East Mediterranean region (MENARA)El projecte MENARA, L’arquitectura regional de l’Orient Mitjà i el Nord de l’Àfrica: cartografia dels canvis geopolítics, l’ordre regional i les transformacions internes, estudiarà l’actual ordre geo-polític als països de la Mediterrània oriental i del Sud i Orient Mitjà i els canvis de profund abast social i polític que s’hi estan desenvolupant des de l’any 2010. El projecte té per objectiu descriure les característiques principals de l’ordre regional geopolític, els seus orígens i la seva evolució; iden-tificar i cartografiar els actors, les dinàmiques i les tendències a escala nacional, regional i global; la construcció d’escenaris de futur per al 2025 i el 2040, i proveir informació per a la confecció de les polítiques i les estratègies de la UE.

The European Union, Turkey and its wider neighbourhood: challenges and opportunities (FEUTURE)La UE i Turquia s’enfronten a reptes creixents tant mutus com internacionals. D’una banda, la UE s’acara a una crisi econòmica que molt probablement farà de la diferenciació un fenomen crei-xent. De l’altra, Turquia ha de fer front a la polarització entre les diferents forces polítiques, l’estat i la societat civil. La regió es desarticula a l’est i el sud, i un canvi de poder està en marxa a escala global. Això qüestiona els rols regionals de Turquia i la UE. En conseqüència, el projecte FEUTU-RE El futur de les relacions UE-Turquia. Un mapatge de dinàmiques i escenaris de prova té per objectiu mapar la dinàmica de les relacions UE-Turquia sobre narratives subjacents i conductors temàtics; corroborar els escenaris de futur més probables i avaluar-ne les implicacions; elaborar recomanacions polítiques.

Europe’s contribution to a value-based global order and its contestants (Med-Reset)El projecte MEDRESET Un enfocament integrat i de baix a dalt per restablir la nostra comprensió de l’espai mediterrani, remapejar la regió, i la reconstrucció de polítiques de la UE inclusives, sen-sibles i flexibles a la regió pretén restablir una comprensió de la Mediterrània menys eurocèntrica i desenvolupar enfocaments alternatius per a una nova col·laboració a la regió i les corresponents polítiques de la UE, reinventant un paper futur de la UE com a «actor» inclusiu, flexible i sensible a la regió.

Àmbits en els quals es promouran nous projectes subjectes a la disponibilitat d’altres re-cursos

La gestió de l’energia a la MediterràniaS’abordaran qüestions com la relació entre fonts tradicionals i energies renovables; els vincles entre energia, aigua i aliments; l’energia com a font de conflicte i com a oportunitat de col·laboració; així com els canvis en la demanda.


Seguretat al nord de l’ÀfricaEls canvis polítics i la inseguretat en el Magrib es traslladen al Sahel i viceversa. Els vincles entre se-guretat i desenvolupament són especialment potents en aquest espai. Partint d’aquesta constatació, s’identificaran les interaccions esmentades i s’estudiaran els àmbits de discrepància o convergència entre els actors més rellevants i la capacitat d’incidència d’actors internacionals.

Integració i recuperació econòmica a la Unió EuropeaLa UE i l’eurozona estan sortint de la crisi de l’euro, i les eleccions al Parlament Europeu del 2014 suposen un punt d’inflexió polític democràtic que pot dotar la UE d’una major capacitat i legitimitat en la seva política interior i exterior. El CIDOB analitza, en particular, les relacions internacionals de la UE, tant pel que fa a l’espai geogràfic més immediat, com en relació amb els altres espais geopolítics identificats d’interès.

Empresa i desenvolupament sostenibleEl CIDOB té una llarga tradició pel que fa a l’anàlisi de projectes de cooperació per al desenvolu-pament i la cooperació descentralitzada. Tanmateix, l’enfocament tradicional està en revisió, i la UE i els països europeus s’orienten cada cop més cap a la creació de programes i línies de finan-çament en el marc del que s’anomena business for development. La idea central d’aquest enfo-cament és que aquest és més necessari on hi ha més problemes i reptes socials, zones entre les quals cal destacar l’Àfrica subsahariana. El CIDOB s’ha d’adaptar al nou enfocament dels models de negoci inclusius en què s’impliquen les empreses, els governs i les agències multilaterals.

Ciutats globals, solucions localsLes ciutats i les àrees metropolitanes s’han convertit en el motor més important del creixement econòmic mundial i el desenvolupament, amb la generació del 80% del PIB mundial. La seva capacitat econòmica i demogràfica és alhora una oportunitat i una responsabilitat dels governs, els empresaris i la societat en general. La ciència de la ciutat va ser concebuda amb l’objectiu de donar una resposta conjunta i sostenible, des d’una perspectiva urbana, a desafiaments globals com ara l’energia, el transport, el medi ambient, la desigualtat, la cohesió social, la segure-tat, l’educació i la democràcia participativa. L’objectiu d’aquesta reunió serà crear els fonaments d’una xarxa global de think tanks i centres de recerca que treballen a l’entorn del desenvolupa-ment urbà i les ciutats.

Catalunya al mónLa vinculació del CIDOB amb la societat civil, el món econòmic, les administracions locals i l’àmbit legislatiu i de govern de Catalunya, així com els seus interessos en l’esfera internacional coincideix amb els objectius d’anàlisis del CIDOB. Un dels nous projectes estructurants del CIDOB s’orientarà a generar anàlisi, informació i recomanacions polítiques en matèria de diplomàcia pública, dirigides a enfortir la presència i capacitat d’influència de Catalunya al món. El projecte es durà a terme a través d’un estudi comparatiu i identificació de bones pràctiques a nivell internacional, considerant elements de projecció estratègica interessos globals, models de desenvolupament institucional i ali-ances exteriors.

Relacions transatlàntiquesAquest projecte és la continuació de l’Atlantic Future, projecte acabat el 2015, que tracta de les relacions transatlàntiques del nord al sud de l’espai Atlàntic. És important que el projecte, que va ser liderat pel CIDOB i que va tenir el finançament de la UE, tingui una continuïtat aprofitant el capital social i de coneixement adquirit durant el desenvolupament del projecte. Addicional-ment, el TTIP —Acord d’Associació Transatlàntic de Comerç i Inversió– que està essent negociant entre la Unió Europea i els Estats Units adquireix una dimensió política i social pels actors que en formen part, superant el clàssic debat d’experts sobre temes comercials. En aquest sentit, cal un coneixement més important de les variables sobre la presa de decisions que es concentren als EUA i que van més enllà de l’Acord, ja que els Estats Units com a actor estatal global tenen una forta influència en àmbits propers com la Mediterrània i la zona Àsia-Pacífic que s’està configurant com un nou eix global.


Conflicte, desenvolupament i salutConflicte, desenvolupament i salut estan intrínsecament connectats, encara que el vincle entre ells no és causal ni senzill, els tres temes tenen capacitat d’influir en la disminució o l’exacerbació de l’altre. Mentre que la manca de desenvolupament afecta negativament la salut i pot exacerbar/augmentar les tensions que condueixen al conflicte, el conflicte armat pot perjudicar els objectius de desenvolupament, empitjorant la salut humana de manera directa o indirecta. És més, les malalties i la malnutrició causen més morts a les zones de conflicte que les armes. És per això que la salut ha estat una part fonamental dels Objectius del Mil·lenni per a la reducció del a pobresa i el desenvolu-pament, i actualment és l’objectiu nº 3 dels nous Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).


4. MetodoloGia i enFocaMent eStratÈGic del cidoB

L’enfocament estratègic del CIDOB es caracteritza per la seva identificació, humanista i pluralista, amb una metodologia de treball prospectiva, interdisciplinar, amb recerca de qualitat avalu-able, directa i multinivell.

1. Humanista. La convicció que les qüestions internacionals no afecten solament els estats i les nacions, sinó també i principalment les persones, és la raó de ser del CIDOB. Aquesta manera d’analitzar i pensar el que passa al món, amb el focus posat en les persones, permet que l’entitat se situï a l’avantguarda de la reflexió pel que fa a qüestions internacionals a partir d’un prisma diferent de les aproximacions clàssiques a les relacions internacionals.

2. Pluralista. Sense una agenda partidista o ideològica dominant, tots els corrents i les opinions són tinguts en compte, sempre que parteixin de posicions de respecte a les d’altri i de rigor intel-lectual. Es tenen en consideració la igualtat d’oportunitats, la defensa dels drets humans, l’equitat de gènere, les llibertats individuals, les institucions democràtiques, un marc competitiu i social de mercat i les finalitats establertes en el mateix Tractat de la Unió Europea.

3. Prospectiva. Situat a distància dels centres de decisió estatals i europeus, el CIDOB no pot jugar un paper reactiu. Una actitud prospectiva, que aixequi la mirada de l’actualitat immediata i pensi en el mitjà i el llarg termini a través de la construcció d’escenaris i la detecció de noves ten-dències, és un element que pot diferenciar el CIDOB. Aquest valor afegit i propi pot resultar molt útil en un espai polític en el qual la gestió del que és immediat no sempre deixa temps per a les reflexions de caràcter més estratègic, necessàries per fer front als problemes complexos.

4. interdisciplinar. La interdisciplinarietat, pel fet de transcendir les barreres entre disciplines de les ciències socials i fins i tot amb altres àmbits del coneixement, és una peça clau en la nostra capacitat de generar noves idees. Aquesta fertilització no solament s’ha de produir entre disciplines acadèmiques, sinó també entre aquestes i una varietat d’altres punts de vista: polítics, diplomàtics, tècnics, comunicadors, agents econòmics o actors individuals, entre d’altres. Cal reforçar el treball transversal al si de la institució, en diàleg constant entre els diversos temes i àmbits de reflexió, i generar projectes transversals de recerca comuns a tots els investigadors del CIDOB en un esperit de treball conjunt, coherent i acumulatiu.

5. directa. L’aposta per les persones es veu reforçada també per la inquietud pel coneixement i la reflexió de primera mà, és a dir, pel contacte directe amb els actors implicats en les realitats que el CIDOB estudia i analitza, concedint importància prioritària al treball de camp. Això vol dir desenvo-lupar un treball sobre el terreny i amb persones i institucions que disposen de l’experiència directa dels fenòmens que s’estudien, i no conformar-se amb processar l’enorme quantitat d’informació indirecta i elaborada per altres experts internacionals que està a l’abast amb relativa facilitat.

6. Multinivell. Posar el focus en les persones implica que la unitat d’anàlisi no sigui exclusivament l’Estat-nació. El CIDOB inclou en el seu Patronat l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, institucions que es troben entre les més actives d’Europa i del món, la qual cosa pot significar un gran avantatge comparatiu en l’estudi de les qüestions internacionals des de la perspectiva dels governs no estatals, però tam-bé dels agents econòmics i altres actors de la societat civil. El nivell estatal, atesa la importància, la influència i la capacitat decisòria i normativa d’Espanya en l’àmbit internacional i de la UE, i també per formar part del Patronat, s’integra en l’anàlisi multinivell.


5. l’actiVitat del cidoB

inVeStiGació i PreSÈncia SoBre el terrenY

EL CIDOB investiga i fa estudis sobre el terreny per:

•. Assolir una experiència reconeguda nacionalment i internacionalment en àmbits temàtics concrets.•. Mantenir la capacitat d’interacció i interlocució amb l’acadèmia.•. Adquirir coneixements i punts de vista de primera mà.•. Produir anàlisi original i informada, al mateix temps, per la realitat estudiada i per la necessitat de co-

neixement del decisor polític.•. Detectar nous àmbits i tendències abans que s’incloguin en l’agenda política.•. Reciclar permanentment l’equip investigador del CIDOB amb la promoció de l’intercanvi i la mobilitat

amb altres centres de recerca i institucions.

Objectius 2014-2017•. Afermar-se en l’entorn estatal com a referent en els temes i els espais geopolítics d’especialització, i

entre els analistes de referència en països i temes específics.•. Adquirir prestigi i reconeixement internacional en els àmbits temàtics seleccionats d’especialització del

CIDOB i en les noves accions temàtiques i geogràfiques.•. Consolidar un equip d’analistes propis amb prestigi internacional, amb una metodologia que permeti

generar productes conjunts i atraure talent per als projectes del CIDOB.•. Articular una xarxa d’investigadors associats i d’interlocutors actius que permeti incrementar i actualit-

zar la nostra producció intel·lectual.

Accions•. Centrar, en una primera fase, una part substancial de l’activitat del CIDOB en els tres espais geopolítics

en els quals té un prestigi consolidat (Atlàntic, Mediterrània i Europa).•. Incorporar, en una segona fase, el Pacífic i altres àrees d’especial interès en el desenvolupament de

nous projectes.•. Mantenir i potenciar la figura dels investigadors visitants per atraure talent internacional.•. Reforçar la interacció dels associats amb els programes d’investigació i la consecució dels objectius del

CIDOB.•. Acordar períodes de treball d’investigadors CIDOB en altres institucions per ampliar els seus coneixe-

ments, enriquir-ne la metodologia i ampliar la xarxa de contactes.

deBat, diÀleG i reFleXió

El CIDOB es dedica al debat, el diàleg i la reflexió per tal de:

•. Propiciar espais de trobada i reflexió conjunta entre actors de diferent naturalesa (política, periodística, econòmica, acadèmica i professional, entre d’altres) i orígens geogràfics diversos.

•. Posar en contacte directe homòlegs de diferents entorns per permetre l’intercanvi que propiciï punts de vista compartits i solucions innovadores.

•. Permetre que els investigadors comparteixin i refinin les seves idees a través del contacte amb altres investigadors i professionals.

•. Generar anàlisis i recomanacions útils per als professionals de les qüestions internacionals.

Objectius 2014-2017•. Millorar la capacitat d’introduir nous punts de vista en l’agenda política catalana, espanyola i

europea.•. Accedir a un ventall més ampli de participants, a partir de les activitats del CIDOB, i als seus

respectius àmbits d’influència, en particular en els entorns polític i empresarial.•. Desenvolupar un estil propi d’anàlisi i generació de propostes que esdevingui un tret caracterís-

tic i reconegut del CIDOB, seguint el concepte d’investigació-acció.


Accions•. Ampliar el nombre d’activitats que impliquin de manera directa professionals responsables de la

presa de decisions i que permetin aportar més ressò i arrelament social a les reflexions sorgides en el debat acadèmic i en la labor de la institució. Per tal d’aconseguir-ho es crearà un consell assessor internacional i un consell econòmic.

•. Organitzar activitats del CIDOB en entorns diferents de la seu a Barcelona per accedir a altres públics, ja sigui en llocs diversos de la ciutat o en altres ciutats i països (a través de l’establiment de seus o antenes permanents a Madrid, Brussel·les i Mèxic).

•. Contribuir a la consolidació d’un grup de think tanks independents de referència a Barcelona que tinguin capacitat de generar propostes i fer evolucionar l’agenda política local, nacional i internacional.

•. Ampliar la base d’experts investigadors associats al CIDOB amb l’objectiu de millorar el su-port i l’assessorament de les noves línies de recerca identificades com a estratègiques, així com la qualitat curricular dels investigadors. Distingir entre investigadors associats de projecte (contractats per projecte) i investigadors associats (col·laboradors vinculats a altres institucions acadèmiques, centres d’estudis i think tanks). Bianualment es revisarà l’adscripció dels investi-gadors associats en funció de les aportacions i l’interès per a la línia de recerca.

diFuSió

El CIDOB té interès a difondre les seves idees i opinions per:

•. Posar els elements adients a disposició de les persones interessades perquè puguin formar-se una opinió sobre l’actualitat internacional.

•. Influir en l’agenda política i dels mitjans de comunicació amb idees i punts de vista informats i contrastats sobre la realitat internacional.

•. Permetre que les persones amb idees i coneixements sobre temes internacionals accedeixin a decisors polítics i formadors d’opinió, i viceversa.

Objectius 2014-2017•. Fer arribar a líders d’opinió i a decisors polítics en l’àmbit internacio-nal, anàlisis, punts de vista

i propostes de qualitat que informin el debat sobre aquestes qüestions des de l’àmbit local fins a la Unió Europea.

•. Proveir un accés ràpid, a través de la pàgina web i les xarxes socials, a les publicacions, la docu-mentació, la infor-mació i l’opinió generades pel CIDOB al públic interessat a tot el món.

•. Donar a conèixer àmpliament els documents, les opinions i les idees del CIDOB en l’entorn eu-ropeu i internacional a través de la cooperació amb altres think tanks i del contacte directe amb les institucions europees.

Accions•. Editar un nou web, que sigui un lloc de referència per a l’anàlisi, amb seguiment i opinió pun-

tuals sobre els fets internacionals, i que compti amb un editor que en sigui el responsable.•. Orientar les investigacions i les publicacions als destinataris finals des de la seva concepció, i

acompanyar cada producte amb un pla de difusió específic.•. Reestructurar les publicacions del CIDOB en funció del seu cost i impacte, concentrant-se en un

menor nombre de col·leccions i derivant algunes d’aquestes publicacions a les portades del web.•. Potenciar el Consell editor —presidit pel director—, que és el responsable i el coordinador de les

publicacions, del seu calendari, de proposar i escollir els temes, com també de recollir les propostes dels investigadors del CIDOB.

•. Redissenyar l’edició de l’Anuario Internacional CIDOB, el qual, pel seu caràcter emblemàtic i d’imatge del CIDOB, s’ha de mantenir amb una orientació compilatòria de l’any i alhora prospec-tiva. Traslladar part del contingut de l’Anuario (infografia, annexos documentals i estadístiques) a una edició en línia més interactiva i actualitzada.

•. Impulsar la Revista CIDOB d’Afers Internacionals com a revista acadèmica de referència, així com la seva difusió, internacionalització i visibilitat mitjançant la indexació en les principals bases de


dades i repositoris acadèmics internacionals en l’àmbit de les ciències socials; continuar amb el procés de millora del seu factor d’impacte i entrada en els índexs de major qualitat i acceptació internacional.

docuMentació

CIDOB du a terme una labor de documentació per:

•. Generar recursos documentals propis de fàcil accés en línia per a un públic especialitzat.•. Omplir buits en documentació en temes d’especial interès per a les prioritats del CIDOB.

Objectius 2014-2017•. Situar el CIDOB com a servei de documentació internacional en línia de referència en llengua

espanyola.•. Augmentar la interactivitat dels recursos documentals.•. Consolidar un estil propi i original que combini anàlisis i fonts documentals (infografies, ma-

pes, etc.).•. Singularitzar els projectes d’investigació coordinats pel CIDOB a través d’un esforç sistemàtic de

visualització de dades.

Accions•. Coordinar la producció de l’Anuario amb la generació de bases de dades en línia i amb serveis

de documentació especialitzada, incloent-hi biografies de líders polítics, cronologies, cartografia, acrònims, estadístiques, etc.

•. Rendibilitzar els productes documentals que deriven de projectes estructurants: l’atles de l’At-làntic, el web interactiu del projecte MIPEX, la visualització dels resultats de l’enquesta del projecte

SAHWA•. Establir una col·laboració amb el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya per contribuir

al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) i gaudir dels seus avantatges per a la investigació i la difusió de les publicacions del CIDOB.


6. coMunicació

La consecució dels objectius del CIDOB vindrà condicionada per l’excel· lència en la producció de continguts i per la qualitat de la investigació, el debat, la documentació i les publicacions pròpies. Així mateix, és fonamental que l’entitat tingui una estratègia que li permeti arribar als destinataris de la societat civil, del món acadèmic i econòmic, així com a les persones encar-regades de la presa de decisions públiques.

Es redactarà un pla de comunicació i es crearà un consell de comunicació i patrocinis.

QuÈ coMunicar

Missió, visió, objectius, valors, com també les anàlisis i els seus resultats.

Per QuÈ coMunicar

•. Consolidar el prestigi del CIDOB entre els nostres públics objectiu.•. Aconseguir suport econòmic, material o humà per a les activitats que estem portant a terme o

que volem iniciar en un futur.•. Atreure personalitats i institucions que donin suport a les actuacions que s’estan duent a ter-

me.•. Fer possible que l’anàlisi i les propostes tinguin impacte en la formació de coneixement, opinió

i acció política.•. Incrementar la participació en les nostres activitats en general.

a Qui coMunicar

Públics objectiu del Pla director.

Segmentació de les audiències: es durà a terme un estudi per identificar els elements distintius de la identitat comunicativa del CIDOB, analitzar el seu ús dels diferents canals de comunicació i la seva adaptació a l’entorn 2.0. Fruit d’aquest estudi, es duran a terme dos focus groups, organitzats en funció de les diferents audiències identificades, per tal d’adaptar els diferents canals de comunicació i difusió a cadas-cuna d’elles.

coM coMunicar

•. Elaborar una nova pàgina web (la nova web es va posar en marxa al maig de 2015). Actualitzar setmanalment el contingut destacat de la nova pàgina web, oferint la informació de manera més visual i atenent a l’actualitat del moment. També està previst fer una reformulació de la newsletter institucional (Carta Internacional).

•. Crear una comissió de comunicació i patrocinis amb experts externs de diferents mitjans i espe-cialistes en comunicació.

•. Presentar el Pla director a col·lectius específics:– Periodistes especialitzats.– Cònsols acreditats a Barcelona.– Associacions empresarials (Cercle d’Economia, Foment del Treball, Pimec, AMEC, etc.).– Altres col·lectius: món acadèmic, ciutadania en general.

•. Augmentar l’àmbit d’actuació no solament a la resta del territori català, sinó també a Madrid i Brussel·les

•. Augmentar la presència activa en els mitjans audiovisuals a través de la contribució de diferents experts.

•. Reforçar la presència en mitjans escrits no exclusivament catalans.•. Augmentar la presència dels investigadors del CIDOB en fòrums internacionals de prestigi.


•. Reforçar la presència a les xarxes socials. (Objectiu Inicial: augmentar en 1.000 seguidors per any. Punt de partida: 3.736 seguidors a 9 de desembre de 2013 / Dades actuals: 8.429 seguidors a 1 de desembre de 2015, amb un augment de més de 2.000 seguidors anuals en els darrers dos anys).

•. Reforçar la presència en les agendes dels diaris.•. Reforçar la marca CIDOB mitjançant la seva aparició juntament amb altres marques de prestigi.•. Augmentar la difusió de les nostres publicacions després d’haver-ne efectuat la racionalització.•. Reforçar el mailing institucional i per àrees de coneixement del CIDOB (temàtic i geogràfic).

canalS de coMunicació

Suports necessaris - materials de difusió:

•. Elaboració de materials de presentació focalitzats en tres llengües (tríptic CIDOB, power point institucional) (fet).

•. Elaboració d’un nou logotip i nous materials i suports (fet).•. Elaboració d’un obsequi institucional (fet).•. Elaboració d’un manual d’imatge corporativa per visualitzar la marca corporativa en totes les

aparicions i comunicacions institucionals.•. Realitzar un vídeo de presentació del CIDOB per al web.•. Sessió de formació en comunicació i patrocinis per a tot el personal del CIDOB on es proporcionin

les eines bàsiques (curs de formació en xarxes socials fet i curs sobre com parlar als mitjans de comunicació adreçat al personal investigador fet).


7. recurSoS i orGanitZació

recurSoS

L’objectiu per al període del Pla director és aconseguir, d’una banda, una diversificació dels recursos sobre la base de tres fonts de finançament que tinguin un equilibri entre elles i responguin al fi-�nançament de la recerca entesa com un bé públic; i, de l’altra, la generació d’informes i projectes que puguin tenir un finançament mitjançant aportacions privades. L’objectiu per al final del quadrienni és haver aconseguit que un terç del finançament provingui d’aportacions públiques estructurals; un altre terç del finançament sigui a través d’aportacions privades, a partir d’un pla de captació de fons (fundraising), i el darrer terç arribi mitjançant projectes; de tal manera que es pugui adquirir un com-promís amb els patrons per no disminuir les aportacions i assegurar que les d’origen públic permetin finançar la despesa corrent estructural. Aquestes fonts de finançament han de permetre la creació d’un fons de recursos propis per fer front a variacions ocasionals de la despesa i dels ingressos.

El pla de fundraising detalla possibles noves oportunitats de finançament per al CIDOB, entre les quals s’inclouen:

•. La creació de diversos consells o boards, entre els quals cal destacar-ne un d’econòmic, amb l’objectiu d’enfortir els esforços de patrocini del CIDOB.

•. La subscripció d’acords de pagament per servei, sempre que no es vulneri la missió principal del CIDOB, i d’acord amb els principis de rigor i independència de la institució.

•. La generació d’ingressos a partir de les donacions de particulars i de fundacions familiars i empre-sarials. Tradicionalment, el CIDOB no ha sol·licitat ni rebut donacions importants de particulars o fundacions familiars. En el cas de les empreses, el finançament es limita als patrocinis corporatius d’algunes de les activitats del CIDOB. Cal, doncs, explorar la viabilitat de generar ingressos a partir d’aquestes fonts privades de patrocini.

•. L’increment dels patrocinis corporatius. El CIDOB compta amb un gran nombre d’esdeveniments anuals, alguns dels quals de gran prestigi per la qualitat dels temes tractats, i el nivell dels seus po-nents i participants. Aquestes activitats, i el prestigi que hi duen associat, són molt atractives per a les empreses des del punt de vista del patrocini. El CIDOB ha d’aprofitar més les seves activitats en aquest sentit, i així garantir uns ingressos mínims, que poden anar en augment fins a esdevenir un dels pilars de finançament de l’entitat.

•. L’organització d’esdeveniments especials i altres iniciatives. El CIDOB considerarà la possibilitat de generar ingressos per mitjà de donacions empresarials i individuals a través de:– Pagament per l’assistència a seminaris.– Pagament per l’assistència a workshops o reunions pel seu interès temàtic o geogràfic.

aPortacionS PÚBliQueS

L’aportació de les administracions públiques catalanes ha significat una part molt important del pressupost del CIDOB. Les contribucions de les institucions del Govern de l’Estat espanyol, però, han sigut molt inferiors a les de les institucions catalanes, per la qual cosa cal aconseguir-ne un increment, a banda de les que puguin sorgir amb caràcter finalista per a projectes. Les aportacions públiques han de ser el detonant i l’aval per a l’obtenció d’aportacions privades.

aPortacionS PriVadeS

Les aportacions privades, vinculades a activitats concretes, van disminuir en l’anterior quadrienni. Aquestes aportacions, rebudes per mitjà de diverses formes de mecenatge, s’haurien de consolidar a l’entorn d’un terç del pressupost. El CIDOB, com a think tank de referència internacional, cal que sigui percebut per la societat civil i econòmica catalana, o amb presència en aquest territori, com una institució que pot aportar valor i contribuir a la dinàmica econòmica de Catalunya, de la mateixa manera que empreses i societats espanyoles i de Catalunya contribueixen amb aportacions a think tanks espanyols amb seu a Madrid.


treBall Per ProJecteS

Davant les limitacions per augmentar el pressupost estructural, una part de les activitats del CIDOB —l’equivalent a un terç del pressupost— haurà d’estar subjecta a un finançament ad hoc en convo-catòries competitives. La contractació de nou personal restarà condicionada a la durada del finança-ment.

orGanitZació

L’equip de treball del CIDOB estarà format, el gener de 2014, per 34 persones, de les quals 19 són investigadors contractats. Addicionalment, es compta amb 6 investigadors associats vinculats a projectes en curs. L’estructura de personal ja ha sofert un ajust considerable, tal com es preveia en el primer Pla director, i s’ha reduït el desequilibri entre el personal dedicat a proveir serveis i el dedicat a la producció de continguts. En el període corresponent al segon Pla director cal que es faci un ajust d’acord amb les activitats i amb més flexibilitat i resiliència en les tasques del personal sense pèrdua d’eficàcia per mitjà d’una major externalització de serveis.

•. L’organització és lineal amb tres nivells de decisió: estratègic, de recerca, i administratiu i de suport. L’organització és funcional en la part d’activitats d’investigació i difusió.

•. Sota una direcció general, i amb una coordinació general, hi ha dues àrees: l’econòmica i la de recerca.

•. L’organització de la recerca és funcional i es coordina en les reunions d’investigadors.•. L’organització de les publicacions i la difusió és funcional i es coordina en el Consell editor.•. L’organització de projectes és funcional i s’articula per mitjà del/la coordinador/a de projectes.

atracció de nouS talentS

L’atracció de nou talent només es podrà aconseguir parcialment per mitjà de la contractació indefinida de nou personal. Una altra part important s’haurà d’assolir a través de fórmules específiques, temporal-ment limitades: beques de contractació d’investigadors, programa d’investigadors visitants, intercanvis i cessions des d’administracions públiques o altres think tanks, investigadors becats per fundacions in-ternacionals, etc. Idealment, i com a part de les aportacions públiques i privades, s’haurien d’aconseguir aportacions finalistes tipus càtedra o fellowships, per detonar noves línies de recerca concretes d’acord amb les prioritats establertes en el Pla director i que permetin la incubació d’un equip de recerca.


8. ProJecció internacional

Barcelona s’inclou en el nom del CIDOB. La ciutat s’ha situat entre les de referència en el món. El turisme, la indústria, el comerç, els serveis, la recerca especialitzada, el transport internacional, entre d’altres, són elements indiscutibles de la seva reputació. En l’àmbit social, els nouvinguts, la taxa d’atur, el medi ambient i el canvi de paradigma industrial, suposen nous reptes. En aquest sentit, la seguretat és un problema que afecta les ciutats de tot el món i que compta amb una comissió de seguiment a les Nacions Unides. Oportunitats i reptes internacionals que les institucions locals, patrones del CIDOB, han d’afrontar amb la participació ciutadana per tal d’aconseguir l’èxit de les accions. El CIDOB, com a centre d’estudi i anàlisi d’aquests fenòmens globals, ha de contribuir al debat, al coneixement i a la consecució de solucions.

Catalunya és també un referent central en el caràcter del CIDOB, i això es reflecteix tant en la voluntat de fer arribar als públics locals debats i idees en l’àmbit internacional, com també de donar a conèixer punts de vista i experiències catalanes en l’àmbit més internacional. L’activisme internacional de la societat civil de Catalunya, de les autoritats locals (algunes de les quals participen directament en el CIDOB) i del Govern de la Generalitat, constitueix un camp d’estudi i també un important avantatge comparatiu per a l’entitat en el seu enfocament multinivell. El CIDOB és pio-ner en els estudis internacionals en l’àmbit de la llengua catalana, i per això juga i jugarà un paper important també pel que fa a l’ús de la llengua.

A partir del seu arrelament local i la seva dimensió catalana, el CIDOB no renuncia a jugar un paper de primer ordre a Espanya. L’entitat vol ser un think tank de referència en l’àmbit estatal, comple-mentari amb la tasca d’altres institucions i reconegut com a referent pels principals actors en temes internacionals de l’Estat: diplomàtics, polítics, analistes, periodistes, empresaris, etc. La política exteri-or espanyola i les relacions internacionals de l’Estat en una pluralitat d’àmbits (migratori, de defensa, comercial, cultural, de cooperació al desenvolupament, etc.) són d’interès per a la labor diària del CIDOB, començant pel seu Anuario Internacional. L’ús de l’espanyol com a llengua de comu-nicació ha esdevingut una eina molt valuosa per a la difusió de la tasca del CIDOB, especialment a l’Amèrica Llatina.

Europa, i en particular la Unió Europea, no és solament una de les àrees geogràfiques d’interès per al CIDOB, sinó un marc referencial de primer ordre. La crisi econòmica ha suposat un repte per al desenvolupament institucional de la Unió Europea, i la capacitat del Tractat de Lisboa s’ha vist superada pels esdeveniments. Un nou debat s’ha obert a la Unió sobre la necessitat d’avançar en el procés d’integració política per fer front a les dificultats de la governança econòmica. Al mateix temps que es vol avançar en el procés d’integració, també s’ha obert el debat més funcionalista a favor d’una UE amb menys integració política. El CIDOB posa la prioritat de la recerca en la Unió Europea, en la seva dimensió econòmica, institucional i de l’acció exterior.

Totes les àrees temàtiques incorporen una dimensió de la Unió Europea, per tant, aquesta visió és una de les que articulen de manera transversal tota la reflexió i la investigació del CIDOB. Europa en el sentit més ampli és també l’espai prioritari de les xarxes temàtiques i de moltes de les col-laboracions permanents amb centres afins; el treball en xarxa i la presència en projectes europeus seran també una palanca per accedir als decisors polítics a escala europea, que també han de ser destinataris de la nostra tasca intel·lectual. El CIDOB reforça, així mateix, la seva dimensió i visió mediterrànies, ja que els seus programes incorporen de manera transversal tant la dimensió mediterrània com l’europea.


9. aValuació i indicadorS

Atesa la complexitat de la situació política i econòmica del nostre entorn més immediat, com també de l’europea i la internacional, el Pla director tindrà un procés de revisió i actualització l’any 2015. Es revisarà tant el programa d’actuació com la sostenibilitat financera, amb la finalitat de po-der arribar a un creixement més ambiciós i sobre la base de fonaments financers sòlids, que no posin en risc el creixement esmentat.

Els indicadors de seguiment identificats en el primer Pla director es mantenen per a cada un dels àmbits d’acció principals del CIDOB per al període 2014-2017:

inVeStiGació i PreSÈncia SoBre el terrenY

1.Consultes externes sobre els temes definits com a especialitats del CIDOB.2.Invitacions a experts del CIDOB a publicar i participar en activitats d’altres centres.3.Citacions del CIDOB en publicacions acadèmiques i de think tanks.

deBat, diÀleG i reFleXió

1.Participació de decisors polítics (en particular, càrrecs electes i responsables administratius) en les activitats del CIDOB.

2.Capacitat d’atracció de figures nacionals i internacionals de referència en els temes d’estudi.3.Nombre d’activitats en cooperació amb organitzacions de referència en l’àmbit en qüestió.

diFuSió de leS ideeS

1.Impactes en els mitjans de comunicació.2.Descàrregues de les publicacions del CIDOB en línia.3.Reconeixement del CIDOB entre els actors considerats com a objectiu.4.Presència a les xarxes socials (elaboració d’informes d’avaluació, seguiment i estadístiques).

docuMentació

1.Visites als diferents serveis de documentació en línia del CIDOB. 2.Utilització de materials de documentació CIDOB a publicacions, articles, etc.3.Dades globals de documentació disponibles (nombre de mapes, biografies, en-

trades de cronologies, etc.).altreS

La diversificació i l’equilibri de les fonts de finançament establertes en el pla financer.

A finals del 2015 s’ha engegat el Programa de socis CIDOB amb l’objectiu de buscar el suport de persones interessades en els projectes i les activitats del CIDOB.

2014