LA MESTRA DE PHNOM PENH Per Ignasi García

1

PERSONATGES

NOI (HUN)

DONA (SARIM)

KHMER ROIG

NOIA MUDA

3 ALUMNES

2

ESCENA 1

UNA CABANYA FETA AMB CANYES. AL FONS, PENJAT, UN

TAULER AMB LA BANDERA DE KAMPUTXEA. A TERRA, DOS

JAÇOS DE PALLA. ENTREN UN NOI (HUN) I UNA DONA (SARIM), BRUTS I

VESTITS AMB ROBES ESPARRACADES. VAN DESCALÇOS I

SE'LS VEU ESGOTATS. DARRERE D'ELLS ENTRA UN KHMER

ROIG APUNTANT-LOS AMB UN FUSELL.

KHMER ROIG

Va, escòria, moveu-vos! Us penseu que això és com la

vida que portàveu a la ciutat? Aquí cal treballar dur al

camp!

HUN

Aigua, si us plau. Aigua...

KHMER ROIG

Voleu aigua?

DONA

Sí, per favor, estem esgotats. Portem tot el dia als camps

d'arròs.

KHMER ROIG

Sou uns paràsits de la societat. El nostre estimat líder Pol

Pot va fer molt bé obligant-vos a deixar buides les ciutats

per venir aquí a treballar la terra.

DONA

No som paràsits, a les ciutats també érem útils

EL KHMER ROIG L'APUNTA AMB LA SEVA ARMA.

KHMER ROIG

Tu calla. Ningú t'ha donat permís per parlar.

DONA

(espantada, però valenta) Només dic que allà treballàvem

per al progrés de la gent.

KHMER ROIG

(sense deixar d'apuntar-la) I qui era aquesta gent? Els

capitalistes traïdors que ajudaven als americans a fer la

guerra al nostre veí Vietnam? O els que els donaven dades

perquè bombardegessin el nostre territori amb els seus

avions?

HUN

Aigua, si us plau, aigua...

3

KHMER ROIG

Vols aigua? Doncs tindràs aigua. (a la Dona) Tu, acosta't.

També te'n donaré a tu.

LA DONA S'ACOSTA. EL KHMER ROIG TREU UNA

CANTIMPLORA, LA DESTAPA, L'ELEVA I DEIXA CAURE UN

PETITÍSSIM RAIG D'AIGUA. LA DONA I EL NOI S'ACOSTEN

ÀVIDAMENT PER BEURE PERÒ EL KHMER ROIG, DIVERTIT,

TOT I QUE ELS DEIXA BEURE UNA MICA SEMPRE ACABA

APARTANT EL RAIG PERQUÈ ELLS EL PERSEGUEIXIN. EL

KHMER ROIG RIU. FINALMENT TAPA LA CANTIMPLORA.

KHMER ROIG

Prou, no penso malgastar l'aigua amb uns traïdors com

vosaltres.

HUN

No som traïdors. Jo era un noi normal, com els altres.

Quan els Khmers Roigs vau guanyar la guerra i vau entrar

a Phnom Penh jo anava a escola.

EL KHMER ROIG L'APUNTA, MOLT ALTERAT.

KHMER ROIG

Què vol dir això? Que saps llegir?

EL NOI, ESPANTAT, NO CONTESTA. LA DONA LI GESTICULA

SENSE QUE EL KHMER ROIG SE N'ADONI, INDICANT AL NOI

QUE DIGUI QUE NO. EL KHMER ROIG ES GIRA. ELLA

DISSIMULA.

KHMER ROIG

Què fas, tu?

DONA

Res. Em grato perquè em piquen els polls.

ES GRATA PER DISSIMULAR. EL KHMER ROIG TORNA A

APUNTAR AL NOI.

KHMER ROIG

Saps llegir o no? Respon!

HUN

No. Vaig deixar l'escola abans d'aprendre'n, perquè em

vaig adonar a temps que els mestres i els intel·lectuals són

enemics del partit i del poble de Cambodja.

KHMER ROIG

De Kamputxea! Aquest país ja no es diu Cambodja,

aquest nom és de quan el governaven els capitalistes

traïdors. I aquesta és la nova bandera.

4

ASSENYALA LA BANDERA DEL FONS.

KHMER ROIG

Agenolleu-vos davant ella! Agenolleu-vos i sotmeteu-vos-

hi!

ELS OBLIGA A AGENOLLAR-SE DAVANT LA BANDERA I A

AJUPIR EL CAP.

KHMER ROIG

Així m'agrada. Ja podeu aixecar-vos.

EL NOI I LA DONA OBEEIXEN.

DONA

Quan menjarem? Tenim gana.

KHMER ROIG

(divertit) Teniu gana, eh? És el que passa quan es té un

treball de debò, no com les ximpleries a les que us

dedicàveu a la capital. Quin era el teu ofici, quan vivies a

Phnom Penh?

DONA

Era... fornera. Però la fleca no era meva, jo només hi

treballava.

KHMER ROIG

Doncs ara ets camperola i recol·lectora d'arròs, vés-t'hi

acostumant. I ho seràs fins a la fi dels teus dies, que seran

molt pocs si no fas el que s'espera de tu.

EL KHMER ROIG COMENÇA A ANAR-SE'N.

HUN

Te'n vas? I el nostre menjar?

KHMER ROIG

Vindrà quan hagi de venir. Si és que el nostre camarada

en cap creu que us la mereixeu.

EL KHMER ROIG SURT. SILENCI. EL NOI I LA DONA RESTEN

ABATUTS.

HUN

De debò treballaves en una fleca a la capital?

DONA

No. Però no podia explicar-li quina era la meva feina,

m'hauria matat.

HUN

I quina era?

5

LA DONA EL MIRA AMB DESCONFIANÇA.

HUN

Va, explica-m'ho, jo no l'hi diré a ningú, te'n dec una. Si

no t'hagués fet cas i li hagués dit al Khmer Roig que sabia

llegir, m'hauria matat.

DONA

És el que passa per parlar sense pensar. En aquest lloc has

de pensar molt bé el que dius, si vols viure.

HUN

Em dirás a què et dedicaves o no?

DONA

Era mestra.

SILENCI.

HUN

Tens raó, has fet bé mentint. T'hauria matat. (sospira,

malenconiós) Tant de bo tot això no hagués passat. Tant

de bo els Khmers Roigs no haguessin arribat al poder. Jo

hauria pogut seguir amb els meus estudis i hauria pogut

arribar a ser algú.

DONA

Tens raó. Però aquests miserables, buidant les ciutats i

tractant com a traïdors i espies als que saben llegir i

escriure, han fet que aquest país torni a l'Edat de Pedra.

ENTRA UNA NOIA BRUTA I VESTIDA AMB PARRACS. PORTA

DOS BOLS AMB UNA PETITA QUANTITAT D'ARRÒS BULLIT.

EL NOI I LA DONA NO S'ADONEN DE LA SEVA PRESÈNCIA I

SEGUEIXEN PARLANT.

HUN

(se li acut una idea) Tu em seguiries ensenyant coses? Ets

mestra.

DONA

Aquí? És molt perillós, no tinc mitjans. D'on trec una

pissarra? I guix? I fulles? I alguna cosa amb el que tu

puguis escriure?

HUN

Tens raó, això és un problema.

DONA

A més, ens estaríem jugant la vida. Si ens enxampessin

ens matarien. O pitjor, abans ens torturarien per saber si

som espies, com han fet amb altres.

6

EL NOI I LA DONA S'ADONEN DE LA PRESÈNCIA DE LA

NOIA.

HUN

(alarmat) Quan ha arribat, aquesta? Ens haurà sentit?

DONA

(alarmada) Has sentit el que dèiem?

LA NOIA ASSENTEIX.

DONA

Ens vas a denunciar?

LA NOIA NEGA AMB EL CAP.

DONA

Jo me la crec. No veus que és una presonera deportada

com nosaltres? Mira els seus parracs i què bruta que està.

HUN

Doncs jo no me la crec. Aquesta és capaç de delatar-nos

per aconseguir més menjar. O perquè li donin un lloc

millor (va cap a la Noia, l'agafa i la sacseja, alterat) Ens

delataràs, oi que sí?

DONA

(apartant al Noi) Deixa-la en pau.

LA NOIA SE'N VA CORRENT AMB ELS BOLS A UN RACÓ,

ESPANTADA, NEGANT AMB EL CAP.

DONA

No l'espantis, no veus que només ve a portar-nos el

menjar?

LA NOIA ASSENTEIX, ESPANTADA, I ELS OFEREIX ELS BOLS.

EL NOI I LA DONA ELS AGAFEN, S'ASSEUEN SOBRE ELS

SEUS JAÇOS DE PALLA I MENGEN ÀVIDAMENT AMB LES

MANS. LA NOIA ELS OBSERVA EN SILENCI FINS QUE

ACABEN.

HUN

Això és una misèria. Jo encara tinc gana. (a la Noia) Ens

voleu matar de gana!

DONA

Ella no té la culpa, només fa el que li manen els Khmers

roigs, com tots nosaltres. (va cap a la Noia) Com et dius?

És la primera vegada que et veig.

LA NOIA S'ENDUU LA MÀ A LA BOCA, INDICANT QUE ÉS

MUDA.

7

HUN

No pots parlar? Ets muda?

LA NOIA ASSENTEIX.

DONA Treballes a la cuina?

LA NOIA NEGA AMB EL CAP.

HUN

Llavors on treballes?

LA NOIA INDICA AMB GESTOS UNA CASA.

HUN

No entenc el que diu.

LA NOIA TORNA A INDICAR AMB GESTOS UNA CASA.

DONA

Una casa?

LA NOIA GESTICULA PER INDICAR ALGUNA COSA MOLT

GRAN.

HUN

Una casa molt gran?

LA NOIA ASSENTEIX.

DONA

Em sembla que ja sé què vol dir. Treballes al magatzem?

LA NOIA ASSENTEIX.

HUN

Quina sort. Allà els Khmers Roigs hi tenen de tot. Però els

porcs no ho comparteixen amb nosaltres. (a la Noia)

Segur que els fas la pilota, traïdora!

LA NOIA, ESPANTADA, AGAFA ELS BOLS BUITS I SURT

CORRENT.

HUN

Ens delatarà, t'ho dic jo.

DONA

No ho crec. Però jo ja no sé res, pensava que coneixia la

naturalesa humana, però després del que he vist fer als

Khmers roigs, ja no sé què pensar. Un tigre és menys

salvatge i menys cruel amb les seves víctimes que ells.

8

SE SENT MÚSICA TÍPICA DEL SUD-EST ASIÀTIC, PER

ALTAVEUS.

HUN

I ara per què posen música?

DONA

És perquè no se sentin els crits de la gent que torturen. I

amb això no tenen miraments. Torturen dones, avis... fins

i tot nens. Els Khmers roigs diuen que els nens també són

enemics del poble. Han matat fins i tot nadons.

LA MÚSICA ÉS CADA VEGADA MÉS ALTA. LA DONA I EL NOI

ES TAPEN LES ORELLES AMB LES MANS.

HUN

No puc suportar-ho! Prou, pareu d'una vegada! Això no hi

ha qui ho aguanti!

LA MÚSICA S'ATURA.

HUN

Encara sort.

DONA

No et pensis que t'han fet cas, això és que ja han fet la

seva feina. Avui hi haurà més morts a la llista.

HUN No havíem d'haver parlat de les classes davant d'ella.

DONA

No et culpis, no sabíem que ens estava escoltant. Ni tan

sols sabíem que estava aquí dins, ha sigut molt silenciosa.

HUN

(passeja, nerviós) Hem estat molt imprudents, això ens

costarà molt car.

DONA

Estem en mans del destí. Però pensa que podria haver

estat pitjor. Imagina't que en lloc d'ella ens hagués escoltat

un dels Khmers roigs que vigilen el camp de treball.

HUN

Per al cas és el mateix. Estic segur que a hores d'ara els ho

està explicant a ells.

LA NOIA TORNA. PORTA UNA BOSSETA. LA DONA I EL NOI

LA MIREN, DESCONCERTATS.

DONA

Has tornat...

9

HUN

(desconfiat) Què vols?

LA NOIA ELS OFEREIX LA BOSSETA.

DONA

Què és això?

LA DONA AGAFA LA BOSSETA. TREU DE DINS DOS LLAPIS,

DOS FULLS DE PAPER ARRUGATS I UN GUIX.

DONA

(admirada) Ens ha portat dos llapis, dues fulles de paper i

un guix!

HUN

No pot ser... No ens ha delatat!

DONA

(a la Noia) Són per fer classe? Ho has portat per això?

LA NOIA ASSENTEIX. LA DONA LI SOMRIU.

DONA

Gràcies. Però necessitaria una pissarra...

EL NOI VA FINS AL TAULER ON ESTÀ ENGANXADA LA

BANDERA DE KAMPUTXEA I LI DÓNA LA VOLTA, MOSTRANT

L'ALTRE COSTAT DEL TAULER, LLIS.

HUN

Aquí tens la teva pissarra. (s'arrenca amb esforç un tros de

camisa) I el teu esborrador. Comencem?

DONA

Sou conscients que això és molt perillós? Tantes ganes

teniu d'aprendre?

HUN

Sí.

PERÒ LA NOIA NO FA CAP GEST.

DONA

(a la Noia) Què passa? Tu no vols aprendre?

LA NOIA BAIXA EL CAP.

HUN

T'has guanyat el lloc d'alumna. (seu en un jaç de palla)

Asseu-te aquí, al meu costat. A partir d'ara serem

companys de classe. Els únics estudiants d'aquest lloc. I

segurament de tota Cambodja.

10

LA NOIA AGAFA LLAPIS I PAPER I COMENÇA A ESCRIURE.

DONA Què fa? Dibuixa?

HUN

No, està escrivint

DONA

Així que sap escriure... Això és que abans ja va anar a

escola.

LA NOIA LI OFEREIX EL PAPER AL NOI.

DONA

Vol que llegeixis el que ha escrit.

EL NOI DUBTA. FINALMENT TREU UNES ULLERES QUE

TENIA AMAGADES ENTRE LA SEVA ROBA.

DONA

Estàs boig! Duies unes ulleres amagades?

HUN

Sóc miop, vaig pensar que potser un dia em farien falta.

DONA

Els Khmers roigs poden matar-te per portar ulleres, ho

associen a la gent que escriu. I ja saps que per a ells són

espies i enemics. Que no te les trobin mai!

HUN

No et preocupis, no ho faran. (llegeix el paper, amb

dificultat) "Els Khmers roigs van entrar a casa meva i van

matar als meus pares davant meu només perquè tenien

llibres a la seva habitació. Des d'aquell dia vaig perdre la

parla. No vull que a mi em passi com als meus pares, vull

viure."

EL NOI I LA DONA, IMPRESSIONATS.

DONA

Així que et vas quedar muda per això.

LA NOIA ASSENTEIX, TRISTA. LA DONA S'ACOSTA A ELLA I

L'ACARICIA AMB TENDRESA.

DONA

Tranquil·la, entenc les teves raons per no fer classe amb

nosaltres. No et jutjarem per això. Però no perdis

l'esperança. Algun dia, quan vegis que al món encara hi ha

gent bona, recuperaràs la confiança i al parla.

11

HUN

(a la Noia) Gràcies per tot.

LA NOIA COMENÇA ANAR-SE. A L'ÚLTIM MOMENT ES GIRA.

NOIA

(amb molt esforç) Se-sem-pre... q-que em- n-neces-si-

teu... us a-aju-daré.

SURT.

HUN

Ha parlat!

DONA

(contenta) Perquè potser avui ha començat a recuperar

l'esperança. Igual que jo.

HUN

Tu també?

DONA Sí. Perquè malgrat tot hi ha algú en aquest país que no té

por de seguir aprenent. I així val la pena ensenyar. Per

cert, com et dius?

HUN

Hun.

DONA

Molt bé, Hun. Jo sóc Sarim. Prepara't, farem un dictat per

veure quin és el teu nivell d'escriptura.

EL NOI ES PREPARA PER ESCRIURE.

FOSC LENT

12

ESCENA 2

LA DONA ACABA D'APUNTAR EL DESENVOLUPAMENT

D'UNA EQUACIÓ. EL NOI, QUE PORTA POSADES LES

ULLERES, ESTÀ MIG ADORMIT.

DONA

Aquí tens el resultat. Ho tens bé, Hun? (s'adona que està

dormit) Hun, desperta, home!

EL NOI ES REVIFA.

HUN

Perdó. És que avui el treball al camp ha estat molt dur.

Cada vegada som menys.

DONA

Ja ho sé. Hi ha companys que es moren de gana, o que

cauen malats o els executen. I llavors hem de fer la seva

feina. Al meu grup passa el mateix.

HUN

Què em preguntaves?

DONA

Si tens bé l'equació.

EL NOI COMPARA EL SEU FULL AMB EL QUE HI HA A LA

PISSARRA.

HUN

(sorprès) Sí. És la primera vegada que em surt bé.

DONA

M'alegro. Veig que aquestes setmanes de classe t'han

servit per alguna cosa.

LA DONA ESBORRA LA PISSARRA.

HUN

Tu no estàs cansada, Sarim?

DONA

Sí. Però les teves ganes d'aprendre em treuen el

cansament.

HUN

De vegades em pregunto si tot això serveix d'alguna cosa,

amb tot el que està passant aquí.

DONA

13

No perdis mai l'esperança. Mira la noia del magatzem, va

començar a parlar just quan va començar a recuperar-la.

HUN

Parlant de la noia del magatzem, hauria de dir-li que

m'aconseguís un altre llapis, aquest és l'últim i ja gairebé

se m'ha acabat.

EL NOI LI MOSTRA EL LLAPIS, QUE ÉS MOLT CURT.

DONA

I què et penses que passa amb el meu guix?

LA DONA L'HI ENSENYA. ÉS MINÚSCUL.

DONA

Però no podem consentir que la noia del magatzem

s'arrisqui tan sovint per nosaltres. Si no, un dia

l'enxamparan.

HUN

A nosaltres no ens enxamparan. Vaig tenir una bona idea

posant branquetes prop de l'entrada de la barraca, oi? Així

quan algun Khmer roig s'acosta les branques cruixen i els

sentim a temps d'amagar-ho tot.

DONA

De moment ha funcionat. Esperem que segueixi així.

LA DONA ESBORRA LA PISSARRA AMB EL TROS DE CAMISA

QUE ES VA ESPARRACAR EL NOI.

DONA

Ara farem una mica d'Història.

HUN

Història? Què avorrit! Això no serveix per res.

DONA

T'equivoques. Serveix per saber qui som, d'on venim i on

volem arribar.

HUN

En aquest país, amb Pol Pot i els seus Khmers Roigs

manant, no podrem arribar mai enlloc. Bé, sí, a la tomba.

DONA

Sé que en el fons no penses així, encara que no vulguis

conserves una petita esperança. Si no, no estaríem aquí

fent classe.

ES MIREN.

14

HUN

Tens raó. Però em sento un il·lús per tenir l'esperança que

aquest horror algun dia s'acabarà.

DONA

Precisament volia parlar-te d'un home que mai va perdre

l'esperança, que la va conservar quan molts l'havien

perdut i va ser capaç de retornar-els-hi. Era de l'Índia. Es

deia Gandhi.

HUN

Mai n' havia sentit parlar.

DONA

Va dir dues coses que a mi m'agraden molt. Una va ser "Si

vols canviar el món, canvia primer tu mateix"

EL NOI ES QUEDA PENSATIU.

HUN

Això vol dir que si cadascú posa de la seva part intentant

ser millor, es pot canviar el món?

DONA

Exacte. Així que si conserves la teva dignitat enmig

d'aquest infern, si vols ser millor per un dia poder millorar

el món, dins teu hauràs derrotat als Khmers roigs.

EL NOI ES QUEDA PENSATIU.

HUN

I l'altra cosa que va dir? Has dit que eren dues.

DONA

L'altra va ser "La violència és la por als ideals dels

altres".

LA DONA HO ESCRIU A LA PISSARRA.

HUN

Doncs els Khmers roigs ens han de tenir molta por,

perquè mira que són violents amb nosaltres. Si no, com

expliques que...?

CALLA PERQUÈ DE SOBTE SE SENTEN PASSOS QUE FAN

CRUIXIR LES BRANQUETES.

DONA De pressa, amaga-ho tot!

EL NOI ES TREU LES ULLERES I AJUDA LA DONA A AMAGAR

EL LLAPIS, EL GUIX I EL FULL DE PAPER ENTRE UNES

CANYES. LI DONEN LA VOLTA AL TAULER, MOSTRANT LA

BANDERA DE KAMPUTXEA, PERÒ OBLIDEN AMAGAR LES

15

ULLERES, QUE RESTEN SOBRE UN JAÇ DE PALLA. ENTRA

EL KHMER ROIG, ARMAT AMB UN FUSELL.

KHMER ROIG

Què està passant aquí? He sentit enrenou des de fora.

DONA

Res, només estàvem parlant.

HUN

Sí, comentàvem què bona que es presenta aquesta any la

collita d'arròs i què content estarà el nostre líder suprem,

el camarada Pol Pot.

KHMER ROIG

Voleu enganyar-me, però sé que aquí passa alguna cosa

estranya.

COMENÇA A REGIRAR-HO TOT. DE SOBTE DESCOBREIX

LES ULLERES.

KHMER ROIG

(molt alterat) Què és això? De qui són aquestes ulleres?

Qui és l'espia i el traïdor que les fa servir? Ets tu?

LI POSA AL NOI EL CANÓ DEL FUSELL AL CAP. EL NOI,

TERRORITZAT, NO POT PARLAR.

KHMER ROIG

Ets tu?? Confessa!!

QUAN EL NOI ÉS A PUNT DE CONFESSAR...

DONA

No. Són meves.

HUN

Però què dius?

DONA

Són les meves ulleres. Jo sóc l'espia i la traïdora.

HUN

No és veritat...

DONA

(al Khmer roig) No li facis cas, intenta protegir-me. Però

són meves.

HUN

(al Khmer roig) És mentida, aquestes ulleres no...

EL KHMER ROIG LI DÓNA UNA BUFETADA AL NOI.

16

KHMER ROIG

Calla d'una vegada! (apunta a la Dona) I tu, surt fora!

LA DONA I EL KHMER ROIG SURTEN. EL NOI ES QUEDA

SOL.

HUN

(desesperat) Sarim! Si us plau, que no li facin res. Si us

plau, si us plau, si us...

SE SENTEN TRETS. EL NOI S'ESGLAIA.

HUN

Noooo! Sarim!

EL NOI ES POSA A PLORAR, DESCONSOLAT.

FOSC

17

ESCENA 3

EL MATEIX ESPAI. ELS JAÇOS DE PALLA HAN

DESAPAREGUT. ENTRA HUN, BEN VESTIT. AMB ELL, 3

ALUMNES.

ALUMNE 1

Així que en aquest camp de treball és on el van tenir

presoner, profe?

HUN

Sí. I en aquesta cabanya menjava i dormia.

ALUMNE 2

I aquí va ser on va conèixer la mestra que li va fer classe

mentre estava presoner?

HUN

Sí. I del que em va ensenyar vaig treure forces per

sobreviure. I va ser per ella que també vaig decidir fer-me

mestre.

ALUMNE 3

És veritat el que diu aquest fullet que ens han donat a

l'entrada?

L'HI MOSTRA. HUN ES POSA UNES ULLERES I EL LLEGEIX

EN SILENCI.

HUN

Sí, és veritat.

ALUMNE 1 Jo no l'he agafat. Què diu? Ens ho pot llegir, profe?

HUN

(llegint) "Imagineu-vos la veu dolorosa de les víctimes

maltractades pels homes de Pol Pot. Ens sembla estar

veient els rostres ferits de persones fatigades per la gana o

els treballs forçats o torturades sense misericòrdia. Van

morir sense dir les últimes paraules als seus parents i

amics. Com animals. La banda de criminals de Pol Pot va

cremar els mercats, va abolir la moneda, va eliminar els

llibres, les regles i els principis de la cultura. Van destruir

escoles, hospitals i monuments. Van intentar transformar

la terra i les aigües de Cambodja en llocs de sang i

llàgrimes. I gairebé ho van aconseguir."

ALUMNE 2

Doncs si aquí hi van fer tantes barbaritats, per què

conserven aquest lloc en lloc de destruir-lo?

18

HUN

Perquè hem de recordar el que va passar aquí perquè mai

més es repeteixi.

ELS 3 ALUMNES ES QUEDEN PENSATIUS. DE SOBTE

L'ALUMNE 3 VEU ALGUNA COSA FORA DE LA CABANYA.

ALUMNE 3

Eh, nois, anem, que ens estan cridant per fer-nos tots una

foto aquí fora.

ELS TRES ALUMNES SURTEN. HUN ES QUEDA SOL. ES TREU

LES ULLERES I MIRA EL TAULER AMB LA BANDERA DE

KAMPUTXEA. L'AGAFA I EL GIRA. A LA CARA LLISA QUE

FEIA DE PISSARRA ENCARA HI HA ESCRITA LA FRASE QUE

VA ESCRIURE SARIM: "LA VIOLÈNCIA ÉS LA POR ALS

IDEALS DELS ALTRES". HUN ACARICIA LA PISSARRA.

HUN

(emocionat) Gràcies, Sarim.

HUN SURT.

FOSC