1

ETSEQ URV

EconomiaiOrganitzaciIndustrial

Economiaperaenginyers/es

Teresa Torres Departament Gesti dEmpreses correu-e: teresa.torres@urv.cat

2

NDEX DE CONTINGUTS

INTRODUCCI ......................................................................................................................................... 5 EL QUIXOT I COM ASSOLIR LEXCELLNCIA PROFESSIONAL ................................................................................. 8COM SHA DUTILITZAR AQUESTA GUIA ................................................................................................................ 11

I. CONCEPTES BSICS ......................................................................................................................... 13Els factors de producci ......................................................................................................................................... 14Qu produir, com i per a qui? ................................................................................................................................ 15

Els sistemes econmics ................................................................................................................................... 16El paper dels incentius ........................................................................................................................................... 18Frontera de possibilitats de producci .................................................................................................................... 19La presa de decisions i el cost doportunitat .......................................................................................................... 21Eficincia ............................................................................................................................................................... 22El creixement econmic ......................................................................................................................................... 23Lintercanvi, lespecialitzaci i la divisi del treball ............................................................................................. 24Com opera leconomia de mercat .......................................................................................................................... 25

II. LENTORN DE LEMPRESA ........................................................................................................... 27LENTORN GENRIC I ESPECFIC ............................................................................................................................. 27Lentorn genric o general ..................................................................................................................................... 27

Discussi a laula ............................................................................................................................................. 30Lentorn especfic .................................................................................................................................................. 31

La intensitat de la competncia entre els rivals actuals .................................................................................... 32Amenaa d'entrada de nous competidors ......................................................................................................... 33L'amenaa de nous productes substitutius ....................................................................................................... 34El poder negociador dels clients ...................................................................................................................... 34El poder negociador dels provedors ................................................................................................................ 35

Ajuda Hela2SA a resoldre problemes estratgics ................................................................................................. 36EL MERCAT: ESTRUCTURES I FUNCIONAMENT ....................................................................................................... 36El concepte de mercat ............................................................................................................................................ 36Els mercats segons el nombre de competidors ....................................................................................................... 38

Competncia perfecta ...................................................................................................................................... 39Competncia imperfecta .................................................................................................................................. 41

La interacci de loferta i la demanda .................................................................................................................... 43La demanda de mercat ..................................................................................................................................... 43Loferta de mercat ........................................................................................................................................... 44Desplaaments de les corbes de demanda i oferta ........................................................................................... 45Lelasticitat de la demanda .............................................................................................................................. 47Efectes en els ingressos duna variaci de preus ............................................................................................. 49

EXPERIMENTANT AMB LA CORBA DE DEMANDA ................................................................................................... 50LOFERTA I DEMANDA DE PETROLI. CAS MULTIMDIA ......................................................................................... 53

III. CICLES, PRODUCCI I RENDA .................................................................................................. 54Els cicles econmics .............................................................................................................................................. 55INDICADORS DE PRODUCCI I RENDA .................................................................................................................... 56Producte Interior Brut (PIB) .................................................................................................................................. 56PNB ....................................................................................................................................................................... 59PIB per cpita ........................................................................................................................................................ 60Poblaci ................................................................................................................................................................. 61Paritat del poder adquisitiu .................................................................................................................................... 61

Lndex Big-Mac ............................................................................................................................................. 62IV. GOVERN I BENESTAR ................................................................................................................... 63

LA POLTICA ECONMICA ...................................................................................................................................... 64Objectius ................................................................................................................................................................ 64Instruments ............................................................................................................................................................ 65

3

La poltica fiscal .............................................................................................................................................. 65Lestabilitat de preus ....................................................................................................................................... 67

INDICADORS DE GOVERN I BENESTAR .................................................................................................................... 70Pressupost administraci pblica ........................................................................................................................... 70Despesa pblica en bns i serveis (% PIB) ............................................................................................................ 71Despesa social total (% PIB) .................................................................................................................................. 71Dficit .................................................................................................................................................................... 71Tipus marginal mxim de limpost sobre la renda ................................................................................................. 72Impost de societats ................................................................................................................................................. 73Despesa pblica en sanitat (% PIB) ....................................................................................................................... 73Despesa pblica en educaci (% PIB) ................................................................................................................... 74Deute del sector pblic (% PIB) ............................................................................................................................ 74Crrega del deute pblic (% PIB) .......................................................................................................................... 74Equilibri pressupostari (% PIB) ............................................................................................................................. 74SIMULADOR DE POLTICA ECONMICA. CAS MULTIMDIA ................................................................................... 75

V. SOCIETAT I BENESTAR ................................................................................................................. 76INDICADORS DE SOCIETAT I BENESTAR.................................................................................................................. 77Despesa social (pblica i privada) ......................................................................................................................... 77Despesa privada en sanitat (% PIB) ....................................................................................................................... 77Despesa pblica i privada en sanitat (% PIB) ........................................................................................................ 77Poblaci de 67 anys i ms (% poblaci total) ........................................................................................................ 77Poblaci estrangera (%poblaci total) ................................................................................................................... 78Taxa de fecunditat .................................................................................................................................................. 78Taxa dalfabetitzaci .............................................................................................................................................. 78Esperana de vida al nixer .................................................................................................................................... 78

VI. ENTENDRE EL MERCAT LABORAL .......................................................................................... 79INDICADORS DE MERCAT LABORAL ...................................................................................................... 79Taxa datur ............................................................................................................................................................. 80Taxa docupaci ..................................................................................................................................................... 82Taxa dactivitat ...................................................................................................................................................... 84Hores treballades/any per persona ocupada ........................................................................................................... 85Inversi estrangera directa i ocupaci .................................................................................................................... 86Ocupaci sector pblic sobre total ocupaci (%) ................................................................................................... 86Algunes dades docupaci del sector qumic ......................................................................................................... 86IN-CLASS EXPERIMENT .......................................................................................................................................... 87

LA LLUITA CONTRA LATUR .................................................................................................................. 89Debat. Els efectes de la fixaci dun salari mnim ................................................................................................. 93

DEMANDA LABORAL, PERFILS PROFESSIONALS I TENDNCIES ............................................................ 94Tenim un problema? .............................................................................................................................................. 94El mercat laboral: Un mercat amb canvis constants ............................................................................................... 95Informaci sobre el mercat laboral ........................................................................................................................ 96On trobar informaci sobre el mercat laboral i la indstria .................................................................................... 97Quina informaci ens interessa? ............................................................................................................................ 99

VII. COMPETITIVITAT ...................................................................................................................... 102DIMENSIONS DE LA COMPETITIVITAT EMPRESARIAL ........................................................................................... 104INDICADORS DE COMPETITIVITAT ........................................................................................................................ 106Balana de pagaments .......................................................................................................................................... 106Exportacions dalt contingut tecnolgic (% s/ total exportacions industrials) ..................................................... 107Inversi estrangera directa ................................................................................................................................... 107Despesa pblica i privada per alumne en educaci post-secundria .................................................................... 107Despesa pblica en R+D+i (% s/ PIB) ................................................................................................................. 107Despesa R+D+i finanada per la indstria privada (%) ....................................................................................... 108Accs a Internet ................................................................................................................................................... 108Llars amb accs a ordinadors personals ............................................................................................................... 108Nombre de patentes tridiques ............................................................................................................................. 108Productivitat (PIB/hora treballada) ...................................................................................................................... 108

VIII. INDICADORS INSTITUCIONALS I DE COMER INTERNACIONAL ............................ 110EL COMER INTERNACIONAL ............................................................................................................................... 110INDICADORS DE COMER INTERNACIONAL .......................................................................................................... 112Tipus de canvi ...................................................................................................................................................... 112

Efectes de les variacions dels tipus de canvi .................................................................................................. 114Discussi a laula ........................................................................................................................................... 115

4

ndex de percepci de la corrupci ...................................................................................................................... 115Subvencions a leconomia ................................................................................................................................... 116Balana per compte corrent (% PIB) ................................................................................................................... 116Despesa militar (% PIB) ...................................................................................................................................... 117Temps estimat per crear una empresa .................................................................................................................. 117ndex de rigidesa de locupaci ........................................................................................................................... 117

IX. ACTIVITATS DAVALUACI INSTRUCCIONS GENERALS ............................................ 120ALGUNES CONSIDERACIONS PRVIES .................................................................................................... 120Sistema davaluaci. Recordatori ........................................................................................................................ 120No te la juegues! Revisa y madura tu trabajo ..................................................................................................... 120I a ms a ms........................................................................................................................................................ 121Instruccions generals ............................................................................................................................................ 123Evita el plagi i garanteix la qualitat de la feina .................................................................................................... 125

LA RECERCA DINFORMACI SOBRE ECONOMIA A LERA DIGITAL ......................................................... 126Institucions i dades econmiques ......................................................................................................................... 127Periodisme econmic ........................................................................................................................................... 128Diferents visions a consensuar ............................................................................................................................. 129Anlisi de conjuntura ........................................................................................................................................... 130

5

ndex de Illustracions Illustraci1.Principisdeleconomiademercat........................................................................................17Illustraci2.Principisbsicsdeleconomiaplanificada............................................................................17Illustraci3.Principisbsicsdeleconomiamixta.....................................................................................18Illustraci4.LaFPP....................................................................................................................................20Illustraci5.Eficinciaproductiva.............................................................................................................22Illustraci6.Elcreixementeconmic........................................................................................................23Illustraci7.Elfluxcirculardelarenda.....................................................................................................25Illustraci8.Marcdeles5forcesdePorter..............................................................................................31Illustraci9.Laindstriadelsgelats.........................................................................................................36Illustraci10.Estructuresdemercat.........................................................................................................39Illustraci11.Lacorbadedemanda.........................................................................................................43Illustraci12.Lacorbadoferta.................................................................................................................44Illustraci13.Elpuntdequilibrienelmercat...........................................................................................44Illustraci14.Desplaamentdelacorbadedemanda..............................................................................45Illustraci15.Factorsquedesplacenlacorbadedemanda......................................................................45Illustraci16.Factorsquedesplacenlacorbadoferta.............................................................................46Illustraci17.Desplaamentdelofertailademanda..............................................................................46Illustraci18.Elasticitatpreudelademanda...........................................................................................48Illustraci19.Demandaperfectamentinelstica......................................................................................48Illustraci20.Demandaperfectamentelstica.........................................................................................48Illustraci21.Efectepreuiefectequantitat.............................................................................................49Illustraci22.Elasticitatcreuadadepreus................................................................................................50Illustraci23.Elasticitatrenda..................................................................................................................50Illustraci24.Qupassadurantuncicleeconmic?.................................................................................55Illustraci25.Elsfuncionamentdelesrecessions.....................................................................................56Illustraci26.PIBdemanda.......................................................................................................................57Illustraci27.PIBValorafegit...................................................................................................................58Illustraci28.PIBrenda.............................................................................................................................59Illustraci29.Lapolticaeconmica.........................................................................................................65Illustraci30.Resolucideproblemesviapolticafiscal...........................................................................66Illustraci31.Poltiquesgeneralsdemercatdetreball.............................................................................89Illustraci32.Canvisenlaregulacilaboral(1)........................................................................................90Illustraci33.Canvisenlaregulacilaboral(i2)......................................................................................90Illustraci34.Laintervencidirectaenelmercatlaboral.........................................................................91Illustraci35.Poltiquespassivesdemercatlaboral.................................................................................91Illustraci36.Poltiquesactivesdocupaci(1).........................................................................................92Illustraci37.Poltiquesactivesdocupaci(i2).......................................................................................92Illustraci38.Poltiquesactivesdocupaci(i3).......................................................................................92Illustraci39.Elsefectesdelsalarimnimsobreelmercatlaboral...........................................................93Illustraci40.Lesdimensionsdelacompetitivitat..................................................................................105Illustraci41.Ofertantsidemandantsdedlars....................................................................................113Illustraci42.Elmercatdedivises...........................................................................................................113

6

ndex de taules

Taula1.Armesversusmantega.................................................................................................................19Taula2.ElsfactorsdelanlisiPESTEL.......................................................................................................28Taula3.Lentorndelsectorqumic.............................................................................................................30Taula4.Efectesdelentorneconmicenelcomptederesultats...............................................................31Taula5.Clcultaxadatur..........................................................................................................................88Taula6.Lesfontsdelacompetitivitatempresarial..................................................................................106Taula7.Variacionstipusdecanvis...........................................................................................................114Taula8.Elfuncionamentdelmercatdedivises.......................................................................................115Taula9.Rbriquesdavaluacidinformes...............................................................................................125Taula10.ndexmacroeconmicsdEspanya............................................................................................130Taula11.AnlisiDAFOdeleconomiaespanyola.....................................................................................131Taula12.Exemplepossiblesindicadorsaanalitzar.......................................Error!Marcadornodefinido.Taula13.RbricaactivitatAnlisidelentorn...........................................Error!Marcadornodefinido.

7

I N T R O D U C C I

ntendre perqu sincorporen determinades assignatures, com lassignatura

dEconomia i Organitzaci Industrial, a un pla destudi no sempre s fcil des del punt

de vista de lalumnat. Per aix et proposem donar un cop dull a la carrera tpica dun

professional de lenginyeria des del moment en qu abandona les aules i es converteix en un

enginyer/a junior fins a etapes ms avanades del seu desenvolupament professional.

La carrera professional1

Un enginyer/a junior sense experincia entrar en la posici E1-E2; una posici des de la

qual comenar a desenvolupar els seus coneixements, competncies tcniques i la seva capacitat

per treballar i formar part dun equip denginyeria. A mesura que avanci en la seva carrera (E3)

passar de seguidor a lder dequip, comenar a gestionar i responsabilitzar-se de projectes

denginyeria; fet que comportar la necessitat daplicar en la seva feina diria noves competncies

(p.e., capacitat per liderar equips, comunicaci, ...) i ms coneixements tcnics.

En els nivells immediatament superiors (nivells E4 i E5), lenginyer/a esdev lder

dequips ms grans, ms interdisciplinaris. Les seves responsabilitats samplien considerablement i,

normalment lenginyer/a passar a controlar la part tcnica i la part financera dels projectes

denginyeria dels quals sigui responsable. Daquesta manera, lenginyer/a es va transformant de

professional de lenginyeria a professional de la gesti i, s aqu on neix la necessitat dadquirir

noves competncies, coneixements i ms formaci. En el nivell E5 lenginyer/a haur de 1 Font: Hoschette, J. A. (2010). The engineerss career guide. New York, NY: John Wiley & Sons, Inc. (p. 18)

E

8

gestionar persones (p.e., contractar, acomiadar i promocionar els membres del seu equip), haur

de ser capa de gestionar pressupostos, analitzar la rendibilitat de projectes dinversi, controlar

els costos, planificar i gestionar diferents projectes al mateix temps, relacionar-se amb els clients,

conixer el mercat i la seva evoluci i, prendre decisions de carcter estratgic. Evolucionar del

nivell E1 al nivell E5 implica, la majoria de les vegades, retornar a la universitat per fer un MBA

(Master in Business Administration) i adquirir aix coneixements avanats sobre el mn de la gesti

dempreses.

La figura analitzada posa clarament de manifest que un enginyer/a snior ha hagut

dactualitzar els seus coneixements i que el canvi en les tasques i responsabilitats al llarg de la seva

vida laboral lhan dut a un viatge caracteritzar per laprenentatge continu. I s que, a linici de la

seva carrera un professional de lenginyeria pot passar el 90% del seu temps dedicat a qestions i

tasques de carcter tcnic. Per, un canvi dorientaci com el descrit a la figura far que acabi

dedicant el 90% del seu temps a la gesti. Lxit en aquest procs depn duna correcta gesti de la

carrera professional i dels coneixements adquirits. Lassignatura dEconomia i Organitzaci Industrial

marca linici en ladquisici daquests coneixements ms relacionats amb la direcci i gesti

dempreses.

EL QUIXOT I COM ASSOLIR LEXCELLNCIA PROFESSIONAL2

Per, abans de comenar deixans oferint-te les reflexions dun vell amic, Jos de Lucas

Ruiz que, desprs de treballar molts anys per grans empreses va decidir traslladar el mn del

Quixot al mn dels negocis recollint les seves idees en el llibre Quijote en los despachos (Madrid:

Arts&Press, 2001). De totes les reflexions que la seva vida professional li ha portat a fer, hi ha una

que volem compartir amb tu sobre la dualitat de les persones (i de qualsevol professional).

2 Extracte del llibre Gesti dEmpreses per a Enginyers (Tarragona: Publicacions URV, 2006), incls en aquesta guia amb autoritzaci dels autors.

Tots som una mica Quixot i una mica Sancho. En les empreses, en els negocis, sha de ser aventurat, buscar all que s impossible, entrar en territoris gaireb desconeguts, pegar-se amb tot all que es posi per davant, siguin gegants o ramats dovelles. Per tamb shan de tenir els peus a terra, veure la realitat com s realment, buscar el benestar personal i el de la famlia i, el gust per la terra de la qual hem sortit.

9

El llibre, Quijote en los despachos, est ple dacurades i excellents reflexions sobre el mn de

les empreses que, assumint el paper de consultors de lempresa Donquisa, el Quixot i Sancho

intercanvien utilitzant les noves tecnologies de la comunicaci. Si vols ser un professional dxit o,

sense buscar lptim, un bon professional tanimen a llegir amb atenci el correu electrnic que

Don Quixot va enviar a Sancho i que, juntament amb la dualitat que regeix els nostres actes, et

pot ajudar a ser all que vols arribar a ser.

De: Don Quijote triste.figura@donquisa.es A: Sancho escudero@donquisa.es Data: Dimarts, 16 de gener 2001 Assumpte: De la determinaci suprema

Ser empresario, emprendedor, gestor de empresa, o como gustan llamarse ahora, ejecutivo o alto

ejecutivo, no puede desempearse sin ms como quien va de espectador a las justas de las plazas. La

influencia de sus decisiones alcanza tanto a la seguridad y bienestar de los empleados de su empresa, a las

esperanzas de sus clientes, al buen provecho de los dineros que les han confiado sus accionistas y en

definitiva a la extraccin de la riqueza para la sociedad toda, que no vale ponerse a la tarea con voluntad

escasa y determinacin breve.

As hemos planteado el objetivo de nuestra nueva salida, comparando, y creo que sin exageracin,

las tareas de los empresarios de hoy con los sufrimientos y las altas metas de los caballeros andantes de

nuestro primer tiempo. Y as debemos exigir a cada rector de cada empresa que est lleno de una

obsesin suprema por hacer su cometido tan a la perfeccin como lo permitan las limitaciones que

los humanos tenemos o las barreras que nuestra madre naturaleza haya dispuesto en nuestro nuevo

camino.

O si obsesin suprema no es frase conveniente porque toda obsesin es mala, al menos digamos

que se ponga al trabajo con una muy determinada determinacin, expresin que utiliz una cuasi

contempornea de nuestras primeras salidas, tambin andariega ella, para poner de manifiesto el ardor que

deba mover a sus hermanas en una tarea an mucho ms excelsa que las nuestras.

Yo tuve dos obsesiones o determinaciones: la una fue el ejercicio de la caballera andante hasta all

donde las fuerzas de mi brazo me permitiesen llegar aun a costa de la quebradura bien lo sabes- de mis

costillas o de mi cabeza; y la otra fue la conquista (o el servicio, que al final y bien llevado, conquista y

servicio es todo uno) de mi seora Dulcinea. Y por descontado que de no haberme puesto en los caminos

de la voluntad firme de acometer hazaas con esos dos faros y hasta las consecuencias ltimas, nuestra

aventura, fiel escudero en los muchos malos tragos y en las pocas bienandanzas, no habra tenido cabida en

las estanteras de la Historia.

As habremos de recordar a los que ahora contraten nuestros servicios para mejor desempear el

ejercicio de sus negocios, que de nada servirn las mejores y ms modernas tcnicas, ni las ms

cuantiosas y frescas sumas de dinero, si en la voluntad de sus personas no late desde lo profundo

10

de su corazn el ms invencible nimo por acometer las metas ms elevadas y el tener desterrado

todo intento de objetos cercanos, mediocres y egostas. No podr figurar en el lema ni el escudo ni en el

dibujo de su bandera el conseguir, tres cosas ajenas a la condicin humana e incluso necesarias en las dosis

adecuadas para el desempeo de sus aventuras: medios limitados y proporcionados son, pero no metas para

parar su esfuerzo.

Yo me puse en los caminos de ejercer la andante caballera y con la fuerza de mis armas deshacer

agravios, enderezar tuertos, enmendar sinrazones, mejorar abusos y satisfacer deudas; conseguir implantar,

en definitiva, la justicia completa para todos y el establecimiento de un orden que permita a cada persona

ocupar a gusto un lugar donde vivir en sana relacin con sus semejantes.

Y as deberemos pedir a los que acepten sobre sus hombros la pesada responsabilidad de regir los

destinos de las empresas, que en el enunciado de sus misiones no se conformen con apuntar al fcil

enriquecimiento de sus personas o al crecimiento de la fama de sus nombres, sino que sepan que el destino

ha puesto en sus manos la posibilidad de arrancar de la naturaleza sus riquezas ocultas, y proveer a su

reparto equitativo segn las necesidades de cada cual: la compensacin de los riesgos de quienes les han

prestado sus capitales, el mejor ambiente y la adecuada remuneracin del trabajo de sus empleados, el

mayor cumplimiento de las esperanzas de sus clientes, la disciplinada aportacin de una parte de sus

beneficios a las cuentas y necesidades del Estado y, finalmente aunque no sea lo menos importante, la justa

retribucin de sus esfuerzos y desvelos.

Estos fueron mis impulsos ardorosos en los objetivos que deseaba se cumpliesen hacia fuera; lo

que ahora llaman objetivos sociales. Pero no slo me movan sino tambin otros ms ntimos, ms

personales y de los que bien procur dejar constancia entre todos los que se cruzaban en mi camino. Que el

bien cumplir de las altas responsabilidades con la sociedad que a algunos nos ha impuesto el destino, no

impide sino que completa y es camino para hacer realidad los sueos y los deseos que se arropan en las

entretelas ms profundas del corazn.

Yo so con Dulcinea, eso me decas los ciegos que me acompaabis. Pero bien s que no so

sino que fue realidad, inalcanzada ya no s si por la intencin maligna de encantadores o por el celoso

designio de los astros. Quise poner mi acrecida fama a los pies de una mujer, princesa por lo menos y de

hermosura sobrehumana. Y debemos pedir a nuestros colegas de hoy que ms all de los libros y de las

tcnicas que puedan aprender en las universidades y que podamos ensearles los que ya hemos

tenido experiencias en la vida, forjen en sus cabezas y en sus corazones un sueo y se dejen la piel

en los caminos para alcanzarlos.

Cada quien sabr cul deba ser su meta interior tal vez imposible; mucho han avanzado en el

ltimo siglo las ciencias que estudian la intimidad ms profunda de los comportamientos y no est entre mis

conocimientos meterme en ello.

Bien s porque con mis sufrimientos lo aprend, que la obsesin puede fcilmente ser daosa y que

lo sublime no existe, al menos entre nosotros los mortales. Pero tambin aprend que sin buscar lo

imposible no se har realidad lo posible. Lo experimentamos t y yo cada maana en nuestro campo y

11

tambin podran verlo todos los das los hombres de los negocios si dejasen por un rato sus despachos y

fuesen a aprender de las cosas de la naturaleza. En la Mancha el horizonte nunca se alcanza, pero

caminando con los ojos puestos en l, se va haciendo cierto y cercano lo que antes era brumoso o ni

siquiera exista en nuestro conocimiento.

Existi Dulcinea? Dios sabe si hay Dulcinea o no en el mundo, si es fantstica o no es fantstica.

Poco me importa lo que me digan los que vivieron junto a m o lo que los estudiosos se entretengan en

averiguar de nuestra historia escrita. No slo existe lo que se ve y se toca. Mi obsesin suprema, mi muy

determinada determinacin es tan real que por ellas ser capaz de entregar tantas vidas como el Hacedor me

preste.

I, sense res ms a afegir, templacen a passar pgina i comenar aquesta nova andadura.

COM SHA DUTILITZAR AQUESTA GUIA

Per donar flexibilitat, aquesta obra est estructurada en diferents parts, que es poden fer

servir de manera independent. Les primeres parts recullen coneixements terics sobre el contingut

del programa corresponents al mdul dEconomia. La darrera part, Activitats davaluaci, recull

les activitats davaluaci amb pes a la nota que has de desenvolupar durant el quadrimestre i que

es relacionen amb el mdul dEconomia. El conjunt de la guia i programaci docent estan tamb

pensats per ajudar-te a desenvolupar competncies professionals, moltes de les quals, com sn les

habilitats per a la resoluci creativa de problemes o el treball en equip, condicionen lxit de

qualsevol activitat professional.

Per ajudar-te a desenvolupar correctament les activitats davaluaci sha incls en la

descripci de cada activitat la informaci segent:

Tipus dactivitat. En aquest apartat sespecifica si es tracta duna activitat que sha

de realitzar de manera individual, en equip, o si ambdues opcions poden ser vlides.

Objectius daprenentatge. Descriu sintticament els principals conceptes terics

que lactivitat permet analitzar.

Competncies que has daplicar. En aquest apartat sindiquen les competncies

relacionades amb el perfil del professional denginyeria que lactivitat ajuda a

desenvolupar i/o aplicar.

Marc de la prctica. Breu explicaci que contextualitza la prctica amb la teoria.

Encrrec i procediment. Inclou la descripci del procs per dur a terme lactivitat.

12

Criteris davaluaci. Inclou els elements, mitjanat un sistema de rbriques, que

conformen la nota de cada activitat i que et servir per comprovar, abans de lliurar la

feina, que el teu treball reuneix els requisits de qualitat establerts.

Et recomanen consultar la guia docent de lassignatura per informaci detallada sobre el

sistema davaluaci de lassignatura. I, sobre tot, no toblidis de seguir a travs de lentorn Moodle

de lassignatura el Pla de Treball i complir amb les dates de lliurament de les diferents activitats

davaluaci.

Ah! I recorda, aquesta guia no s un llibre de text, forma part de la teva responsabilitat

com a estudiant de la URV ampliar, a travs dels recursos de la biblioteca, els temes que aqu es

tracten.

13

F O NA M E N T S T E R I C S

I. CONCEPTES BSICS

Les persones necessitem alimentar-nos, rebre educaci o gaudir del temps lliure amb

activitats doci. La majoria de vegades, els nostres ingressos i rendes sn insuficients per satisfer

totes les nostres necessitats. Parallelament, la societat t necessitats collectives, com les xarxes de

comunicaci, la justcia o la sanitat i... tamb t ms necessitats que mitjans per satisfer-les. En

aquest context general de desequilibri entre necessitats i mitjans, leconomia socupa de com se

satisfan les necessitats dels individus i de la societat. Leconomia s, per tant, lestudi de com les

societats utilitzen el seus recursos escassos i limitats per produir bns i serveix i distribuir-los posteriorment entre

diferents persones per satisfer les seves necessitats

Darrera d'aquesta definici s'amaguen dues idees clau de l'economia: els bns sn escassos i la societat ha dutilitzar els seus recursos amb eficincia.

El nostre mn s un mn d'escassetat, ple de bns econmics3, no gratuts. Davant els

desitjos illimitats, s important que una economia faci el millor s dels seus recursos limitats, s a

dir, que sigui eficient. Per eficincia s'entn ls ms efica dels recursos d'una societat per satisfer les

necessitats i desitjos de les persones. Una economia en la qual existeixin monopolis, malbaratament de

recursos pblics o corrupci de l'estat estaria generant menys del que seria possible en absncia

d'aquests factors o estaria produint un conjunt distorsionat de bns, situant els consumidors en

una situaci no ptima per la ineficient assignaci de recursos.

La teoria econmica afirma que una economia produeix amb eficincia quan no es pot

millorar el benestar econmic d'una persona sense perjudicar-ne una altra. L'essncia de la teoria

econmica s reconixer la realitat de l'escassetat i desprs trobar la manera dorganitzar la societat

per aconseguir un s ms eficient dels seus recursos. Encara que leficincia no t perqu ser

lnic criteri de valoraci. No podem oblidar qestions relacionades amb lequitat.

3 Els bns econmics sn aquells dels quals es disposa duna quantitat limitada en relaci amb els desitjos dels individus. Els bns lliures, com per exemple laire, sn els que es troben en quantitats illimitades i sn gratuts. Es poden obtenir sense aplicaci de recursos i estan disponibles en quantitats illimitades.

SResaltado

14

Lequitat t a veure amb el que s just o injust, el qu s correcte o incorrecte. Lequitat

econmica es descriu com laplicaci dels conceptes just/injust a la poltica econmica. Encara

que dues accions semblin iguals des del punt de vista leficincia econmica, una podria beneficiar

un grup de ciutadans i perjudicar-ne un altre. Lequitat ha dimplicar que tothom obt una la part

justa. Per exemple, qui perd i qui guanya davant de la pujada de les taxes universitries? Des del

punt de vista de leconomia i lequitat shaurien danalitzar els efectes en la distribuci de la renda i

de la riquesa de cada acci poltica.

De vegades, per, una poltica en pro de lequitat pot implicar una prdua deficincia. s

el cas dels espais reservats per a discapacitats en els aparcaments pblics4.

Els factors de producci

Els factors de producci sn els recursos utilitzats per produir bns i serveix. Es

classifiquen en:

Treball (o recursos humans). La primera dimensi del factor treball fa referncia al nombre de persones que poden treballar i les hores disponibles. La segona dimensi

s qualitativa i est relacionada amb el nivell deducaci, habilitat i motivaci de les

persones. La habilitat dalgunes persones per organitzar lactivitat econmica, assumir

els riscos associats amb la creaci dempreses rep el nom demprenedoria i es

considerat tamb un recurs productiu.

Terra. Es refereix al conjunt de recursos naturals empleats en el procs de producci. Comprn la terra prpiament dita, l'aigua, l'aire, les plantes, els animals, els minerals i

les fonts d'energia.

4 Krugman, P., Wells i Graddy (2012). Fundamentos de Economa (2a ed.). Editorial Revert, pp. 13-14.

Para garantizar que siempre haya una plaza de aparcamiento disponible para un discapacitado, habitualmente hay cierta cantidad de plazas reservadas. Y eso hace que normalmente haya ms plazas reservadas para discapacitadas que personas discapacitadas buscando aparcamiento. Como consecuencia, hay plazas de aparcamiento vacas .... Y por eso, ..., hay un conflicto entre la equidad, hacer la vida ms justa para los discapacitados, y la eficiencia, asegurarnos de que estamos aprovechando todas las posibilidades de hacer que alguien est mejor evitando dejar vacas esas plazas de aparcamiento ms cercanas.

15

Capital. Els edificis, equipament, maquinria, ..., i bns manufacturats que sutilitzen en la producci de bns i serveis. La varietat dels bns de capital disponible i la seva

utilitat s un reflex de lestat de la tecnologia, del coneixement tcnic i cientfic i dels

recursos que destina una societat a desenvolupar aquest coneixement.

Qu produir, com i per a qui?

Totes les societats, industrialitzades o no, han d'enfrontar i resoldre tres problemes

econmics fonamentals: qu bns produir, com produir-los i per a qui.

Quins bns es produeixen i en quines quantitats? Una societat ha de determinar qu

quantitat de cadascun dels bns i serveis possibles produir i quan ho far. Produm

camises o iPads? Unes poques camises de qualitat o moltes low-cost? Utilitzarem

recursos escassos per produir molts bns de consum (per exemple, pizzes)? O

produirem menys bns de consum i ms bns de capital (per exemple, mquines per

fer pizzes)? Qu impulsar ms la producci i el consum a mig termini? Quina opci

pot estimular ms el creixement econmic?

Com es produeixen els bns? Una societat ha de determinar qui s'encarregar de la

producci, amb quins recursos i quines tcniques de producci utilitzar. Qui es

dedicar a l'agricultura i qui a l'ensenyament? L'electricitat s'ha de generar a partir del

petroli, del carb o del sol? Qui operar en les fbriques? Persones o robots?

Reflexiona! Preus del carburant, ecologia i... retorn al passat?

Per a qui es produeixen els bns i serveis? Qui sha demportar els fruits de l'activitat

econmica? Com distribuir l'ingrs i la riquesa de manera justa i equitativa? Com es

divideix el producte nacional entre les famlies? Existeixen molts pobres i pocs rics?

Els ingressos elevats es destinen als treballadors de les fbriques o als empresaris? La

societat ha de garantir una nivell mnim de renda per a tothom?

Caballos y mulas vuelven a usarse de manera creciente en Francia como fuente de energa para sustituir a los combustibles fsiles Llegir ms en http://www.publico.es/40697/arrieros-contra-el-cambio-climatico (Font: Pblico, 25/1/2008)

16

Reflexiona! Los 100 magnates ms ricos ganaron en 2012 lo que Espaa gast en sanidad, educaci y desempleo

Quines sn les possibles alternatives que t una societat per respondre a les preguntes

qu, com i per a qui? La resposta la trobem en el sistemes econmics o en la manera en qu les

diferents societats s'organitzen.

Els sistemes econmics

Un sistema econmic es pot descriure com el conjunt dinstitucions, lleis, activitats,

valors i motivacions humanes que de manera collectiva proporcionen un marc per a la presa de

decisions econmiques i la gesti dels recursos duna societat. Ms enll de les tres preguntes

anteriors, en un mn descassetat i costos doportunitat s tamb important la societat dediqui

esforos al creixement econmic (sostenible!), a la distribuci de la riquesa entre els seus membres

i a resoldre el debat llibertat versus equitat.

En general, es poden distingir dos esquemes fonamentalment diferents d'organitzar una

economia. En un extrem, es troba el sistema en el qual l'Estat pren la major part de les decisions

econmiques. En l'altre extrem, les decisions les prenen els mercats, persones i empreses exercint

la seva llibertat dintercanviar bns i serveis. s leconomia de mercat; un sistema en el qual els

individus i les empreses privades prenen les decisions ms importants sobre producci i consum.

En leconomia de mercat, el sistema de preus, de prdues i guanys, d'incentius i

recompenses determina el qu, el com i el per a qui. Les empreses produeixen els bns que

generen els mxims beneficis (el qu) utilitzant les tcniques de producci que resulten menys

costoses (el com). El consum ve determinat per les decisions dels individus sobre com gastar el seu

salari i els seus ingressos (el per a qui). El cas extrem d'una economia de mercat, en la qual l'Estat

no interv en les decisions econmiques, rep el nom d'economia laissez-faire. La Illustraci 1

resumeix els principis bsics de leconomia de mercat.

Amancio Ortega, propietario de Inditex, es el magnate que ms ha aumentado su fortuna durante el ao pasado, en el que gan 22.200 millones de dlares. Es el tercer hombre ms rico del mundo. Llegir ms en http://www.publico.es/448268/los-cien-magnates-mas-ricos-ganaron-en-2012-lo-que-espana-gasto-en-sanidad-desempleo-y-pensiones (Font: Pblico, 2/1/2013)

17

Illustraci 1. Principis de leconomia de mercat

Una economia centralitzada o planificada s aquella en la qual l'Estat pren totes les

decisions importants sobre la producci i la distribuci. En una economia d'aquest tipus, com la

qual va existir en lantiga Uni Sovitica, l'Estat posseeix la majoria dels mitjans de producci

(terra i capital); dirigeix les operacions de les empreses en la majoria de les indstries; s el patr

de gaireb tots els treballadors/es i decideix com la producci de la societat ha de dividir-se entre

els diferents bns i serveis. En resum, en una economia centralitzada, l'Estat respon les principals

preguntes econmiques a travs de la propietat dels recursos i el poder per imposar les seves

decisions.

Illustraci 2. Principis bsics de leconomia planificada

Cap societat contempornia encaixa perfectament en alguna d'aquestes dues categories

extremes. La majoria sn economies mixtes, amb elements d'economies de mercat i

d'economies centralitzades. A Estats Units la major part de les decisions es prenen al mercat. Tot i

qu, el govern t un paper important en la supervisi del seu funcionament, aprova les lleis que

regulen la vida econmica, produeix serveis educatius i controla la contaminaci (market failures5).

5 Market failure (fallades del mercat). Quan la bsqueda individual de linters personal genera resultats negatius pel conjunt de la societat (p.e., contaminacivoo sobreexplotaci de recursos naturals).

18

Illustraci 3. Principis bsics de leconomia mixta

El paper dels incentius

Els incentius, via recompenses econmiques o penalitzacions, sn factors que motiven i

determinen el comportament hum. Encara que no tot el comportament hum respon a incentius

econmics; de vegades es pot renunciar a un treball ms ben pagat per evitar la mobilitat

geogrfica.

Els consumidors busquen obtenir a partir de la seva renda el mxim nivell de satisfacci.

Els productors busquen maximitzar els seus beneficis i, per aix, normalment han de ser eficients.

Els treballadors busquen obtenir el mxim salari del seu treball i les millors condicions laborals.

Els inversors intenten obtenir la mxima rendibilitat de les seves inversions. En totes aquestes

situacions linters personal s el motor del comportament.

Els beneficis empresarials6 sn particularment importants com a incentius en una

economia de mercat. s el desig de benefici7 el que mou els emprenedors/es a crear empreses i

expandir-se. Aquesta inversi i reinversi s la causant del creixement econmic. De manera

similar, les prdues fomenten la desinversi i el trasllat dels recursos cap a altres activitats

productives. Daquesta manera, en un economia de mercat competitiva, els beneficis i les prdues

sn el motor de leficincia i el creixement.

Per, el que ms ens incentiva s la paraula Gratis!

6 El benefici s el que queda un cop shan dedut els costos de producci dels ingressos per vendes.

7 s important, per, senyalar lexistncia dels emprenedors socials. Els emprenedors socials sn persones que creen una empresa per tal de solucionar un problema social existent, de forma rendible, unint les oportunitats de negoci amb la millora de la societat. Els emprenedors socials sn empresaris amb nim de lucre que aprofiten l'activitat empresarial per transformar una realitat social.

19

Frontera de possibilitats de producci

Els pasos no poden produir quantitats illimitades de tots els bns perqu depenen dels

seus recursos i tecnologies. Pensem, per exemple, en una economia que produeix noms dos tipus

de bns econmics: armes (o despesa militar) i mantega (o despesa civil). Suposem que el pas

decideix dedicar tota lenergia a la producci de mantega. Hi ha una quantitat mxima de mantega

que es podr produir per any i que depn de la quantitat i la qualitat dels recursos de l'economia i

de l'eficincia productiva. Suposem que aquesta quantitat mxima s de 5 milions de lliures de

mantega. En l'altre extrem, imagina que tots els recursos es dediquen a la producci d'armes, amb

un mxim 15.000 unitats si no es produeix mantega. Existeixen dues possibilitats extremes i

diferents combinacions si estem disposats a deixar de produir algunes lliures de mantega per

obtenir armes i viceversa (tal i com es mostra a la Taula 1).

La combinaci F mostra l'extrem en el qual noms es produeix mantega, mentre que A

representa l'extrem oposat.

Taula 1. Armes versus mantega

Possibilitats Mantega(milions de lliures)

Armes (milers)

A B C D E F

01 2 3 4 5

1514 12 9 5 0

Samarretes de propaganda, clauers, bolgrafs, calendaris si sn gratis, sacumulen sense

justificaci.

Conseguir algo gratuito suena muy bien. Un precio cero es un dedo en la llaga emocional, una fuente irracional de excitacin. Por qu gratis! nos pone tan contentos? Cosas que jams habamos considerado la posibilidad de comprar pasan a ser increblemente atractivas en el momento en que son gratuitas. La mayora de las elecciones tienen sus ventajas y sus desventajas, pero cuando algo es gratis! nos olvidamos de las desventajas. Gratis! Nos proporciona la carga emocional de que se nos est ofreciendo algo de un valor mucho ms inmenso del que en realidad tiene. Cuando elegimos un artculo gratis! no han probabilidad de prdida da. De ah que en el pas de los precios, el cero sea el rey, y no un precio ms. Por ello y con demasiada frecuencia caemos en la trampa de comprar algo que puede que no queramos simplemente por culpa de esa pegajosa sustancia llamada gratis! Somos racionales o nos dejamos cegar por gratis!? Hagamos una prueba. Supn que propongo elegir entre un cheque regalo de El Corte Ingls por valor de 10 que te ofrezco gratis! y otro por valor de 20 que te ofrezco por el que te cobro 7. Piensa rpido! Cul eliges? Si has escogido el cheque regalo has escogido como la mayora de la gente. Pero, un cheque de 20 por el que pagas 7 representa un beneficio de 13, superior a 10. A esto se le llama comportamiento irracional en accin. Si tienes un negocio y quieres vender ms pon algo gratis! Si eres un poltico y quieres que la gente compre coches elctricos, no bajes el impuesto de matriculacin, elimnalo y crea algo gratis! Y si quieres saber ms sobre cmo controlar los impulsos irracionales que nos llevan al error y el fascinante mundo de la economa conductal, no dudes en leer Las Trampas del Deseo, de Dan Ariely.

20

Els recursos escassos i la tecnologia impliquen que la producci d'armes i mantega s

limitada. A mesura que ens movem dA a F, transferim m d'obra, maquinria i terra de la

indstria de les armes a la de la mantega, augmentant la producci de mantega. A partir daqu s

possible representar les possibilitats de producci de la nostra economia de manera grfica.

Illustraci 4. La FPP

La frontera de possibilitats de producci (o FPP) mostra les quantitats mximes de

producci que pot obtenir una economia, donats els seus coneixements tecnolgics i la quantitat

disponible de recursos. La FPP illustra tres conceptes essencials:

1. Lescassetat de recursos. Les quantitats que podem produir en un determinat perode

de temps amb els recursos i la tecnologia existents sn limitades.

2. El cost doportunitat. Noms podem obtenir quantitats addicionals de qualsevol b

que desitgem reduint la dun altre. La frontera de possibilitats de la producci mostra

les alternatives a qu senfronta la societat.

3. La producci potencial. s la producci mxima que una economia pot obtenir amb

uns determinats recursos productius i nivell tecnolgic.

Lanlisi clssic fet amb armes i mantega pot extrapolar-se a altres situacions. Si pensem

en el govern de la Generalitat, quants ms recursos utilitzi per construir hospitals pblics, menys

quedaran per construir noves infraestructures. De la mateixa manera, mentre ms decideixi

consumir avui la societat catalana, menor ser la seva producci de bns de capital per produir

ms bns de consum en el futur.

Mantega

Armes

SResaltado

21

La presa de decisions i el cost doportunitat

Donat que els recursos sn escassos, sempre hem de pensar molt b com gastar els

nostres ingressos o com invertir el nostre temps. Quan triem entre estudiar economia o jugar a les

cartes al bar de la universitat hem de considerar en cada cas quant costar la decisi en termes

doportunitats perdudes. El cost de l'alternativa a la qual renunciem s el cost d'oportunitat de la

decisi.

Aquest concepte s pot entendre molt b mitjanant la FPP. La Illustraci 4 permet

veure que si decidim augmentar la producci darmes de 9.000 (punt D) a 12.000 (punt C) hem

dassumir un cost doportunitat. Quin? El cost d'oportunitat de moure'ns de D a C s la mantega a

la qual haurem de renunciar-se per produir ms armes. En aquest exemple, el cost d'oportunitat

de les 3.000 armes addicionals s 1 mili de lliures de mantega. En un mn d'escassetat, triar una

cosa significa renunciar a alguna altra. El cost d'oportunitat d'una decisi s el valor del b o servei

al que es renuncia.

s a dir, raonar en termes econmics implica avaluar les alternatives existents. En tots els

mbits es plantegen alternatives entre les quals cal escollir. Un empresari, per exemple, que obt

beneficis es pot trobar amb lalternativa de reinvertir-los a lempresa ampliant la producci o

comprar-se un Mercedes. Si decideix invertir en el negoci, el seu cost doportunitat ser no poder

comprar el Mercedes. En general, el cost doportunitat duna decisi s all a qu hem de

renunciar per obtenir alguna altra cosa.

A veces el dinero que se paga por algo es un slo clculo aproximado de su coste de oportunidad. Sin embargo, en muchos casos esto no es as. Un claro ejemplo de cmo el coste monetario a veces mide incorrectamente el coste de oportunidad es la universidad. Para un estudiante, la matrcula y alojamiento son los principales gastos. Pero, aunque asistir fuera gratis, ir a la universidad seguira siendo una opcin, porque si un estudiante no va a la universidad podra trabajar. Ir a la universidad implica renunciar a unos ingresos potenciales. Esto significa que el coste de oportunidad de asistir a la universidad es lo que se paga por la matrcula ms el alojamiento, ms los ingresos a los que se renuncia por no estar trabajando. Un buen ejemplo es Bill Gates quien dej sus estudios antes de licenciarse. Cul habra sido el coste de oportunidad para Gates de seguir estudiando?

SResaltado

22

Eficincia

La FPP duna economia delimita dues regions: una en qu leconomia est malbaratant

recursos (la que est situada sota de la FPP), com el punt I de la Illustraci 5, i una altra que no s

abastable (la situada per sobre de la FPP), com el punt H. Quan una economia est situada sobre

la seva frontera de possibilitats de la producci, es diu que leconomia s eficient productivament.

Els punts situats sota la frontera representen una producci ineficient perqu hi ha

recursos ociosos o no utilitzats (punt I). A la frontera (punts A, B, C, D, E), la producci s

eficient. Els punts situats a lexterior de la FPP (H) representen produccions inabastables perqu

la societat no t prou recursos per produir aquesta combinaci de bns.

Illustraci 5. Eficincia productiva

La FPP mostra un fet important sobre l'eficincia productiva. Estar en la FPP significa

que produir ms d'un ben requereix sacrificar-ne daltres. Quan es produeixen ms mbils, se

substitueixen ordinadors per mbils. La substituci s la llei de la vida en una economia amb

plena ocupaci i la FFP representa les opcions de la societat.

La nostra societat t recursos no utilitzats en forma de treballadors, fbriques i terra.

Quan existeixen recursos sense utilitzar, l'economia no es troba sobre la seva frontera de

possibilitats de producci sin, ms aviat, en algun lloc per sota. En la Illustraci 5, el punt I

representa un punt per sota de la FPP. Alguns recursos no s'utilitzen i, en posar-los a treballar, s

possible augmentar la nostra producci de tots els bns i millorar l'eficincia de l'economia.

SResaltado

23

Lactual crisi econmica s una situaci d'ineficincia. Quan lObservatori Catal de la

Joventut8 afirma la taxa datur entre els joves de 16 a 29 anys seleva al 36% i que aquesta xifra supera en

17,1 punts la de la poblaci adulta, smptoma evident de la major vulnerabilitat dels joves davant un cicle econmic

de crisi. En xifres absolutes, a Catalunya hi ha 275.000 joves aturats, est parlant de recursos ociosos i

ineficincia.

La FPP traa el lmit de les opcions abastables; amb els recursos disponibles, els nivells de

producci per sobre de la FPP sn inabastables. Per, aquests punts poden estar al nostre abast si

leconomia experimenta una fase de creixement econmic, s a dir, si aconseguim desplaar la

FPP cap a la dreta.

El creixement econmic

El creixement econmic representa laugment de la capacitat productiva de leconomia i

grficament es pot representar mitjanant un desplaament cap amunt i a la dreta de la FPP

(Illustraci 6).

Illustraci 6. El creixement econmic

El creixement econmic pot tenir lloc per qualsevol dels fets segents

Millora tcnica en el sentit de nous i millors mtodes per produir bns i serveis que permetin obtenir, amb els recursos existents, un augment en la capacitat

productiva de leconomia.

Augment del volum de capital (mquines i equips), fruit de lincrement en lestalvi i la inversi.

8 Font Observatori Catal de la Joventut (2012). Situaci laboral de les persones joves a Catalunya. http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/E-Joventut/Recursos/Tipus%20de%20recurs/Documentacio/Arxiu/Document/Informe_EPA_12_1r_trimestre.pdf

24

Augment del nombre de treballadors/es, de la seva qualificaci i productivitat.

Descobriment de nous recursos naturals ms productius.

Lintercanvi, lespecialitzaci i la divisi del treball

Un individu allat ha dobtenir per si mateix tot el que necessita, per la qual cosa el seu

consum estar restringit al que t al seu abast o al que pot transformar pels seus propis mitjans.

Aix s el que passava en les societats primitives, en qu la famlia tenia una vida dautosuficincia.

Cada individu desitja consumir bns diversificats i, per aix, la tendncia natural s posar-

se en contacte amb altres individus per canviar all que es t en abundncia pel que no es t i aix

beneficiar-se mtuament de lintercanvi. Amb lintercanvi ambdues parts hi surten guanyant, ja

que poden especialitzar-se en lobtenci duns quants bns i augmentar-ne leficincia, s a dir,

obtenir ms per cada unitat desfor.

En les societats modernes, lempresa, a lincorporar tecnologia als processos productius,

ha propiciat lintercanvi, fent possible lespecialitzaci i la divisi del treball. Aquest fet

contribueix a leficincia, entesa en el sentit dobtenir amb la mnima quantitat de recursos el

mxim volum de producci possible.

El concepte de divisi del treball est relacionat amb el despecialitzaci per, es

refereix al procs pel qual els treballadors/es duen a terme unes poques tasques del procs de

producci, tal i com passa a les cadenes de producci. Aplicat al factor treball, el concepte

despecialitzaci es refereix normalment a locupaci duna persona i la formaci especfica que es

requereix (p.e., fuster/a, enginyer/a, dentista,...)

Lespecialitzaci augmenta la productivitat, redueix la auto-suficincia i augmenta la

interdependncia econmica, incrementant lintercanvi de bns i serveis. La interdependncia

implica que les decisions que es prenen en una part del mn afecten la resta. Per exemple, un

augment dels salaris en el sector qumic podria fer augmentar les vendes al detall de les botigues

de roba Tarragona, impactant indirectament en les exportacions xineses.

25

At the movies. Tiempos modernos

Temps moderns (Modern Times) s un llargmetratge de 1936 dirigit, escrit

i protagonitzat per Charles Chaplin. La pellcula s un retrat de les condicions

desesperades que la classe obrera va haver de suportar en l'poca de la Gran

Depressi, condicions promogudes, en la visi que en fa la pellcula, per l'eficcia de la

industrialitzaci i la producci en cadena. Els minuts inicials de la pellcula ens permeten

reflexionar sobre:

La divisi del treball, lespecialitzaci i la productivitat.

El contingut dun lloc de treball i la seva relaci amb les competncies i habilitats

requerides.

Les principal caracterstiques dun lloc de treball varietat dhabilitats a aplicar,

autonomia (sn autnoms o depenen de la cadena de muntatge?), identitat de la

feina (sn responsables de tot el producte?), significat de la feina (entenen els

treballadors la importncia de la seva feina?), retroalimentaci.

La relaci entre les caracterstiques dun lloc de treball i la motivaci a la feina.

Com opera leconomia de mercat

Una manera grfica dillustrar la interdependncia entres els diferents agents aix com el

funcionament de leconomia de mercat s a partir del flux circular de la renda (Illustraci 7).

Illustraci 7. El flux circular de la renda

26

La Illustraci 7 proporciona una descripci simplificada del tipus de transaccions que

tenen lloc en una economia i, en conseqncia, de la generaci de renda o producte nacional. Els

propietaris dels recursos productius (economies domstiques o households) els venen a les empreses

(factor market) a canvi duna renda (via salaris, rendes, interessos i beneficis) amb la qual poden

comprar els bns i serveis (good market) que necessiten. Al mercat de bns i serveis tamb

acudeixen les prpies empreses per dur a terme les seves inversions (I). La majoria de preus venen

determinats pel mercat i la llei de loferta i la demanda. El govern tamb t un paper central

recaptant impostos (T o Taxes) i consumint (G o despesa pblica). Tant empreses, com famlies

com lEstat poden estalviar i/o necessitar recursos per pagar les seves compres i inversions. En

aquest cas han dacudir al mercats financers. La resta del mn participa en el model a travs de les

exportacions (X) i les importacions (M).

27

II. LENTORN DE LEMPRESA

LENTORN GENRIC I ESPECFIC

El fet que l'empresa sigui un sistema obert en interacci constant amb l'entorn fa que

necessiti conixer aquest entorn, les seves caracterstiques ms importants, les perspectives

devoluci futura i la relaci que hi mant amb lobjectiu de determinar quins factors afecten

l'activitat empresarial. L'anlisi de l'entorn permetr a l'empresa determinar les oportunitats que li

ofereix lentorn i les amenaces a qu s'enfronta.

Es poden distingir dos nivells d'anlisi: general i especfic. L'entorn general est definit

per tot el que envolta l'empresa dins del sistema socioeconmic en qu desenvolupa l'activitat.

L'entorn especfic s el sector en el qual l'empresa desenvolupa l'activitat.

Illustraci 8. Lentorn de lempresa

Lentorn genric o general

Hi ha diferents factors que defineixen l'entorn general. L'anlisi PESTEL els aglutina en:

factors Poltics, Econmics, Socioculturals, Tecnolgics, Ecolgics o mediambientals i Legals. Es

tracta de determinar quins factors de l'entorn afecten l'organitzaci i quins sn els ms importants

actualment i per al futur.

No tots els factors recollits a l'anlisi PESTEL tenen el mateix efecte en totes les

indstries (per exemple, la pluja per a l'agricultura) ni, fins i tot, dins de la mateixa indstria en

totes les empreses (p.e., la crisi econmica no afecta igual els restaurants de menjar rpid que a la

resta). s per aix que l'aplicaci de l'anlisi PESTEL s'ha de fer prenent com a referncia

l'empresa i el sector.

28

Taula 2. Els factors de lanlisi PESTEL

Factors econmics PIB i evoluci Cicles econmiques Tipus inters i taxes inflaci Taxes atur i ocupaci

Factors tecnolgicsPoltiques dR+D i Estat de la tecnologia Transferncia de tecnologia Patents

Factors polticsEstabilitat poltica Poltica fiscal i monetria Benestar social Poltica industrial Marc relacions amb lexterior

Factors legalsLegislaci relacionada amb lempresa Defensa de la competncia Legislaci laboral Legislaci tributria

Factors socioculturals Factors demogrfics Estil de vida Nivell educatiu Distribuci de la renda Mobilitat social Valors socials

Factors ecolgicsPoltica mediambiental Poltica energtica

Factors poltics i legals. Els factors poltic i legals estableixen les regles del joc de

lactivitat empresarial. En qualsevol sistema econmic, l'Estat interv en l'economia d'un pas

mitjanant la poltica monetria i fiscal, aix com mitjanant regulacions de diferents mercats com

el laboral (salaris mnims, llei de vaga, drets i obligacions del treballador i empresari, contractaci

temporal, etc.) i els mercats financers. A ms l'Estat ha creat i mantingut empreses pbliques que

ara, degut a la crisi estan en el punt de mira de la propera reforma de lAdministraci Pblica, tant

a nivell estatal com autonmic.

Les influncies del govern sn bsiques en alguns sectors econmics, fins al punt de

limitar la capacitat de decisi de les empreses. En definitiva, totes les empreses estan envoltades

duna teranyina de lleis, reglaments i mandats judicials a nivell nacional, autonmic, local i

europeu! Algunes vegades, per, es fan canvis en les lleis per afavorir les empreses i la inversi9.

Factors econmics. Dins dels factors generals de l'entorn de l'empresa es troba la forma

en qu la societat organitza la producci i distribuci dels bns i serveis. Podem citar aqu

l'evoluci de la renda que actua sobre la capacitat de consum; l'evoluci i el nivell d'inflaci que

pressiona a la baixa el marge de les empreses i el poder adquisitiu de les persones; o el fet que

l'economia estigui en un cicle d'expansi o recessi pels efectes en les expectatives de les empreses

i en els seus projectes d'inversi.

Altres variables a destacar podrien ser el volum del mercat, el nivell de desenvolupament

econmic, els nivells salarials, les telecomunicacions, les infraestructures, les disponibilitats de

9 El Gobierno cambia la ley para que Eurovegas casi no pague impuestos. Font: Pblico, 31/10/2012. Disponible en http://www.publico.es/espana/444695/el-gobierno-cambia-la-ley-para-que-eurovegas-casi-no-pague-impuestos

29

recursos financers o el preu del diner. Totes aquestes variables sn factors que lempresa no pot

controlar. Com es vegi afectada dependr del moment concret, del tipus d'activitat, o de la zona

en qu desenvolupi la seva activitat l'empresa.

Factors socioculturals. Inclou les pautes culturals dominants, el nivell educatiu, les

variables demogrfiques com per exemple: la taxa de creixement de la poblaci, la distribuci per

edats, la mobilitat social; variables educacionals com el nivell de formaci general i especfic; els

sistemes de valors i creences i les normes de conducta que influeixen en la demanda de certs

sectors.

Els membres d'una societat comparteixen una srie de valors i creences, alguns d'ells sn

irrellevants per a una empresa, uns altres repercuteixen sobre la seva forma d'actuar. La forma en

qu la societat contempla l'activitat empresarial produeix conseqncies en l'activitat real de les

organitzacions. Per exemple, una societat que estimuli lesperit de superaci i lemprenedoria

impulsar la creaci d'empreses i lesperit empresarial. Els valors mediambientals sn un altre

aspecte d'importncia creixent, reflex del nivell de desenvolupament i d'educaci de la societat

actual. Respectar les condicions fsic-ambientals, bioclimtiques, els recursos naturals en general,

s avui fonamental per a gran nombre d'activitats i empreses.

Dins d'aquesta dimensi hem de tenir tamb en compte la zona geogrfica. Les societats

sn complexes i heterognies. Algunes parts de la geografia tenen uns estils de vida, uns gustos,

uns costums i uns comportaments diferents als de la resta. L'empresa que vulgui adaptar-se

perfectament al seu entorn haur de considerar aquests factors socioculturals. La forma de dirigir

els subordinats o els tipus de bns a produir poden haver de variar segons la zona en qu ens

situem o en la qual tractem de comercialitzar uns productes.

Factors tecnolgics. La tecnologia es vincula a lestat de la cincia i el coneixement en

relaci amb els processos productius, productes, mtodes de gesti i/o sistemes d'informaci. La

tecnologia s un factor determinant de la capacitat competitiva de l'empresa. Les tecnologies

poden classificar-se en:

Bsiques, es caracteritzen perqu qualsevol empresa podria utilitzar-les.

Claus, no estan a l'abast de totes les empreses i possibiliten obtenir uns productes

clarament diferenciats o a menor cost que la competncia.

Incipients, sn aquells que estan en un primer estadi de desenvolupament i que

mostren un alt potencial per ser les tecnologies claus del futur.

Les influncies tecnolgiques primordials sobre les empreses sn:

30

La tecnologia capacita produir nous productes i oferir nous serveis.

La tecnologia possibilita augments de la productivitat, que reverteixen en

disminucions del cost unitari d'obtenci dun b o servei.

La tecnologia afecta l'estructura de qualsevol empresa.

La Taula 3 recull com alguns factors de lentorn genric afecten el sector qumic.

Taula 3. Lentorn del sector qumic10

Factors econmics Majors costos laborals i energtics i les altes taxes duaneres als pasos emergents, generen un desavantatge competitiu

Factors tecnolgicsEscassetat dinstituts tecnolgics especialitzats i de poltiques dexplotaci de noves oportunitats Mancana de fons i coordinaci insuficient dels programes nacionals i europeus dR+D+i.

Factors polticsLa indstria necessita una poltica industrial que estimuli el progrs, garanteixi el subministrament i els preus de lenergia, optimitzi les infraestructures i serveis logstics

Factors legalsEl marc legal s massa complex i genera un excs de burocrcia que sovint t repercussions negatives en leficincia del sector

Factors socioculturals Manca dacceptaci social de nous productes i processos qumics

Factors ecolgicsPoltica mediambiental millorable

Discussi a laula

Analitza com poden afectar els indicadors econmics de la Taula segent al compte de

resultats duna empresa (p.e., vendes/facturaci, costos, marge benefici,...). Aquesta reflexi ens

ajudar a entendre la importncia, ja comentada a l'inici d'aquest punt, que els directius/ves han

d'atorgar a l'entorn econmic.

10 Barcelona Activa (2011). Informe sectorial Indstria qumica novembre 2011 Ms informaci en: http://w27.bcn.cat/porta22/images/cat/Barcelona_treball_Porta22_Informe_sector_quimica_2011_CAT_tcm9-4026.pdf

31

Taula 4. Efectes de lentorn econmic en el compte de resultats

FACTORS COMPTE DE RESULTATS Taxa dinflaci

PIB

Tipus dinters

Tipus de canvi

Consum privat/estalvi

Inversi pblica

Inversi privada

Exportacions

Importacions

Impost sobre el benefici

Aranzels

Ajuts R+D (despesa pblica)

Lentorn especfic

Per analitzar lentorn especfic un del models ms utilitzat s el model de les cinc forces

competitives de Porter. Serveix per identificar les oportunitats i amenaces que determinen el grau

d'atractiu duna indstria i ajudar, per tant, els directius/ves a identificar les bases de l'estratgia

competitiva i l'obtenci de rendes superiors a les dels competidors.

Les cinc forces sn: la intensitat de la competncia entre els competidors actuals,

l'amenaa d'entrada de nous competidors, l'amenaa de nous productes substitutius, el poder

negociador dels clients i el poder negociador dels provedors. Com ms gran s la intensitat,

amenaa o poder d'aquestes forces, ms petit s l'atractiu de la indstria.

Illustraci 8. Marc de les 5 forces de Porter

32

La intensitat de la competncia entre els rivals actuals

La intensitat de la competncia actual depn de les actuacions dels competidors actuals.

Com ms intensa s la competncia ms baix s l'atractiu de la indstria, ja que la possibilitat

d'obtenir rendes (beneficis) extraordinries disminueix. La rivalitat entre els competidors establerts

depn de sis factors estructurals:

La concentraci de competidors. Com ms gran s el nombre de competidors actuals i

l'equilibri entre ells, ms gran s la intensitat de la competncia. En les indstries

fragmentades la rivalitat s menor que en indstries concentrades o ms

oligopolitzades.

La diversitat de competidors. Com ms diferents sn els competidors en relaci amb les

seves estratgies, origen, volum de negoci, costos, manera de competir ms gran s

la competncia en la indstria ja qu s ms difcil establir les regles del joc o

anticipar el comportament dels competidors.

La diferenciaci de producte. A major nivell de diferenciaci menor s la competncia

perqu els clients estan fidelitzats a un determinat producte.

Excs de capacitat productiva installada. Un excs d'oferta genera ms competncia en

la indstria perqu les empreses han de competir de manera ms agressiva per

donar sortida els seus productes.

Les barreres de sortida com els costos econmics, estratgics i emocionals que

l'empresa ha d'assumir si decideix abandonar la indstria. Aquestes barreres forcen

les empreses a mantenir-se en el sector, augmentant aix la intensitat de la

competncia. Les barreres principals sn: possessi d'actius molt especialitzats (p.e.,

indstria qumica), costos fixos de sortida (p.e., indemnitzacions a empleats,

cancellaci de contractes amb clients), relacions estratgiques entre negocis,

barreres emocionals, i restriccions socials i governamentals.

L'estructura de costos. Si els costos fixos sn molt elevats la competncia augmenta

perqu les empreses han de treballar a plena capacitat per reduir els costos unitaris i

beneficiar-se de les economies descala. Evidentment, les empreses es veuran

obligades a treballar per collocar tota la producci en el mercat.

33

Amenaa d'entrada de nous competidors

Si una indstria gaudeix daltes taxes de rendibilitat i creixement s molt probable que

noves empreses vulguin entrar en el sector. Aquesta possibilitat depn de dos factors fonamentals:

les barreres d'entrada a la indstria i la reacci dels competidors ja establerts.

1. Les barreres d'entrada sn els factors que dificulten l'accs a la indstria a nous

competidors protegint aix els nivells de rendibilitat assolits per les empreses ja

installades. Les barreres d'entrada principals sn les segents:

Les economies d'escala. Es produeixen quan en augmentar el volum de producci

disminueix el cost unitari del producte. Es poden generar tant en el procs

productiu com en altres activitats (p.e., aprovisionament, mrqueting o R+D). Es

donen quan es fabriquen cotxes en massa en una cadena de muntatge. Aix fa que

les empreses que vulguin entrar hagin de fer-ho produint a gran escala, amb el risc

de no arribar a elevats nivells de vendes, o a petita escala, amb desavantatges en

costos.

Desavantatges en costos diferents de les economies d'escala. Per exemple, accs

favorable a matries primeres, tecnologia de producte patentada o efecte

experincia.

Necessitats de capital. Una inversi molt gran per establir-se en un sector pot

dissuadir l'entrada de nous competidors.

Diferenciaci de producte. Quan les empreses ja establertes tenen clients fidelitzats,

els competidors que volen entrar hauran de fer grans inversions per trencar aquests

vincles.

Accs als canals de distribuci. La capacitat limitada dels canals de distribuci i

l'aversi al risc dels distribudors fa que les empreses que vulguin entrar en la

indstria hagin de pagar alts preus als distribudors o crear els propis canals de

distribuci amb el seu cost corresponent.

Poltica governamental. El govern concedeix accs restringit a determinades

indstries mitjanant la concessi de llicncies (p.e., telecomunicacions, taxis). A

ms, la regulaci governamental respecte a normes de seguretat i higiene en el

treball, contaminaci ambiental, qualitat tamb pot elevar les necessitats de capital

per entrar en una determinada indstria.

34

2. Reacci dels competidors ja establerts. L'amenaa d'entrada de nous competidors tamb

depn de la reacci de les empreses que operen en la indstria. Els nous entrants

poden ser dissuadits si s'espera que les empreses establertes responguin de manera

enrgica per dificultar l'entrada de nous competidors. Aix depn de dos factors:

La disponibilitat de recursos ociosos per defensar-se com, per exemple, un excs de

liquiditat, capacitat d'endeutament o avantatges amb els distribudors.

La tradici de represlies en la indstria mitjanant com, per exemple, baixades

drstiques de preus, campanyes de publicitat agressives o ofertes especials.

L'amenaa de nous productes substitutius

Els productes substitutius sn els que fan les mateixes funcions o cobreixen les mateixes

necessitats que el producte de la indstria, amb independncia de la tecnologia utilitzada. Quant

ms gran s l'amenaa de productes substitutius menor s l'atractiu de la indstria. Ara b, la

capacitat de substituci depn de diferents variables:

La relaci entre les prestacions i el preu del producte de la indstria i el substitut.

s a dir, el producte substitutiu s una amenaa real si millora les prestacions del

producte tradicional i/o ser ms barat.

Si el client ha d'assumir algun cost o inconvenient per canviar del producte

tradicional al producte substitutiu.

El poder negociador dels clients

Les empreses de la indstria fan transaccions amb els seus clients. Aquests clients poden

ser distribudors, consumidors o altres fabricants. Les transaccions creen valor per a compradors i

venedors. La manera en qu es reparteix aquest valor en termes de rendibilitat depn del poder de

negociaci del diferents agents. Els clients tindran ms o menys poder negociador en funci de:

Laindstriadelsurosunadelesmsantiguesdelnostrepas.AlescomarquesdeGirona,esfantapsdesurodesdelsegleXVIII.Perambl'arribadadelsegleXXI,elsvasorgiruncompetidorperills,eltapdeplsticielderosca.Totiaix,ambmoltainnovaciiambmoltmrquetingpertotelmn,elsectoraguantaeltipus.Font:ProgramaValorafegit,TV3.Enlla:http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4413793

35

Que estiguin molt concentrats (s a dir, mercat amb pocs clients).

Que comprin en grans volums.

Que els productes estiguin molt poc diferenciats, amb la qual cosa resulta fcil

trobar un altre provedor; i sempre que el canvi no impliqui assumir costos

addicionals.

Que hi hagi una amenaa d'integraci vertical cap a enrere, s a dir, que el client

passi a fabricar el producte que compra.

Lexistncia de productes substitutius.

Que el producte que es compra no sigui gaire important per als clients.

El poder negociador dels provedors

Les empreses de la indstria tamb fan transaccions amb els provedors, dels quals

obtenen matries primeres, components, recursos financers i m d'obra. La forma en qu es

reparteix el valor creat amb aquest intercanvi depn del poder de negociaci dels agents. Els

factors que contribueixen a incrementar el poder negociador dels provedors sn:

Que estiguin molt concentrats.

Que comprin en volums petits.