PD Matemàtiques 5-6.doc

TERCER CICLEEDUCACIÓ PRIMÀRIA

PROJECTE MATEMÀTIQUES 5-6MATEMÀTIQUES

COMUNITAT VALENCIANA

1. INTRODUCCIÓJUSTIFICACIÓ I CONTEXTUALIZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

La Programació Didàctica Matemàtiques -VICENS VIVES- per al Tercer Cicle de l’Educació Primària es fonamenta, en el que fixa el Reial Decret 1513/2006 del Ministeri d’Educació i Ciència, del 7 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims de l’Educació primària, i en el Decret 111/2007 de la Conselleria d’Educació de la Comunitat Valenciana, del 20 de juliol, pel qual s’estableix el Currículum de l’Educació Primària per a aquesta Comunitat.

El nostre Projecte proposa un model d’ensenyament-aprenentatge comprensiu que s’emmarca dins el paradigma de l’educació universal (global o integral) que ha de preparar tots els ciutadans per tenir èxit a la vida, a través de l’adquisició i el desenvolupament de les competències bàsiques. Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis promoguts per instàncies nacionals i internacionals, entre els quals destaca el projecte DeSeCo de l’OCDE, l’informe Eurydice i el programa PISA.

Entenem que la funció de l’ensenyament és facilitar l’aprenentatge dels xiquets i les xiquetes, ajudant-los a construir, adquirir i desenvolupar les competències bàsiques que els permeten integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els canvis continus que imposen els ràpids avanços científics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida.

Per competències s’entén, en un sentit ampli, la concatenació de sabers que articulen una concepció del ser, del saber, del saber fer i del saber conviure, tal com s’indica en l’informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l’educació per al segle XXI (Delors, 1996).

La inclusió de les competències bàsiques en el currículum té com a finalitat que els xiquets i les xiquetes a) facen possible el ple exercici de la ciutadania en el marc de la societat de referència; b) construeixen un projecte de vida satisfactori; c) assoleixen un desenvolupament personal, emocional i afectiu equilibrat; i d) accedeixen a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties d’èxit.

En una societat que es troba en canvi constant, les demandes d’un individu varien d’una situació a una altra i d’un moment a un altre. Per aquest motiu, defensem un model de competència holístic, dinàmic i funcional que sorgeix de la combinació d’habilitats pràctiques, coneixements (inclòs el coneixement tàcit), motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per tal d’assolir una acció eficaç.

Ser competent, des d’aquest punt de vista, significa que l’alumne és capaç d’activar i utilitzar els coneixements que té davant d’un problema. Aquesta concepció està relacionada amb els principis de l’aprenentatge significatiu i funcional de les teories constructivistes (p.ex. Ausubel et al.,1978).

Considerem que només a partir d’aquestes premisses és possible l’aplicació d’un dels eixos fonamentals de la Programació Didàctica Matemàtiques -VICENS VIVES- per al Tercer Cicle: la funcionalitat dels aprenentatges. Per aprenentatge funcional entenem que les competències puguen ser aplicades i transferides a situacions i contextos diferents per aconseguir diversos objectius, resoldre diferents tipus de problemes i dur a terme un ampli ventall de tasques.

Cal donar una altra dimensió a aquesta funcionalitat: que els alumnes i alumnes aprenguen a aprendre. Un aprenent competent és aquell que coneix i regula els seus processos de construcció del coneixement, tant des del punt de vista cognitiu com emocional, i pot fer-ne un ús estratègic, ajustant-los a les circumstàncies específiques del problema al qual s’enfronta (Bruer, 1993).

L’eficàcia d’aquests principis quedaria incompleta si no fórem capaços de presentar els continguts de les diferents matèries o àrees de coneixement de manera articulada per facilitar el procés d’aprenentatge i el desenvolupament de les competències bàsiques.

Tenint en compte que cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i, al seu torn, cadascuna de les competències s’assolirà com a conseqüència del treball en diverses àrees o matèries, la Programació

2

Didàctica Matemàtiques -VICENS VIVES- adopta una perspectiva globalitzadora i destaca aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles des d’un plantejament integrador i orientat a l’aplicació dels sabers adquirits.

Així doncs, l’aprenentatge de les competències bàsiques, malgrat que va lligat a les àrees de coneixement, és global i s’adquirirà a partir de la seua contextualització en situacions reals i pròximes a l’alumne perquè puga integrar diferents aprenentatges, tant els formals, com els informals i no formals, i utilitzar-los de manera efectiva quan li resulten necessaris en diferents situacions i contextos.

Volem manifestar, també, el caràcter lúdic que hem procurat donar a tots els materials de la nostra Programació Didàctica Matemàtiques -VICENS VIVES- per al Tercer Cicle. L’activitat lúdica és un recurs didàctic important, especialment en el Tercer Cicle de l’Educació Primària. Considerem que el joc i el treball són complementaris i que els dos han de resultar motivadors i gratificants perquè l’alumnat construïsca els seus aprenentatges.

Si a tot això hi afegim la presència d’uns continguts que, a causa de l’especial importància que tenen en la nostra societat, han d’impregnar moltes de les activitats d’aprenentatge i l’interés per fomentar la capacitat de l’alumne per regular el seu propi procés d’aprenentatge i continuar aprenent al llarg de la vida, tindrem els pilars sobre els quals hem elaborat l’actual Programació Didàctica Matemàtiques -VICENS VIVES- per al Tercer Cicle de l’Educació Primària.

3

2. OBJECTIUS2.A.1 OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA

a) Conéixer i apreciar els valors i les normes de convivència, aprendre a obrar d’acord amb aquestes, preparar-se per a l’exercici actiu de la ciutadania respectant i defenent els drets humans, així com el pluralisme propi d’una societat democràtica.

b) Desenvolupar hàbits de treball individual i d’equip, d’esforç i de responsabilitat en l’estudi, així com actituds de confiança en si mateix, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interés i creativitat en l’aprenentatge, amb els quals descobrir la satisfacció de la tasca ben feta.

c) Desenvolupar una actitud responsable i de respecte pels altres que afavorisca un clima propici per a la llibertat personal, l’aprenentatge i la convivència, així com fomentar actituds que promoguen la convivència en els àmbits escolar, familiar i social.

d) Conéixer, comprendre i respectar els valors de la nostra civilització, les diferències culturals i personals, la igualtat de drets i oportunitats d’homes i dones i la no-discriminació de persones amb discapacitat.

e) Conéixer i utilitzar de manera apropiada el valencià i el castellà, oralment i per escrit. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicativas del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols, i d’idioma internacional. Desenrotllar, així mateix, hàbits de lectura com a instrument essencial per a l’aprenentatge de la resta de les àrees.

f) Adquirir almenys en una llengua estrangera, la competència comunicativa bàsica que permeta a l’alumnat expressar i comprendre missatges senzills i moure’s en situacions quotidianes.

g) Desenrotllar les competències matemàtiques bàsiques i iniciar-se en la resolució de problemes que requerisquen la realització d’operacions elementals de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, així com ser capaços d’aplicar-los a les situacions de la seua vida quotidiana.

h) Conéixer els fets més rellevants de la història d’Espanya, amb especial referència als relatius a la Comunitat Valenciana, així com de la història universal.

i) Conéixer i valorar l’entorn natural, social, econòmic i cultural de la Comunitat Valenciana, situant-lo sempre en el seu context nacional, europeu i universal, així com les possibilitats d’acció i cura d’aquest. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement de la geografia de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i universal.

j) Iniciar-se en les tecnologies de la informació i la comunicació, i desenvolupar un esperit crític davant dels missatges que reben i elaboren.

k) Valorar la higiene i la salut, conéixer i respectar el cos humà, i utilitzar l’educació física i l’esport com a mitjans per a afavorir el desenvolupament personal i social.

l) Comunicar-se a través dels mitjans d’expressió verbal, corporal, visual, plàstica, musical i matemàtica, desenrotllant la sensibilitat estètica, la creativitat i la capacitat per a gaudir de les obres i les manifestacions artístiques.

m) Conéixer el patrimoni cultural d’Espanya, participar en la seua conservació i millora, i respectar-ne la diversitat lingüística i cultural.

n) Conéixer i valorar el patrimoni natural, social i cultural de la Comunitat Valenciana, dins del context històric, social i lingüístic propi, així com participar en la seua conservació i millora.

o) Desenvolupar tots els àmbits de la personalitat, així com una actitud contrària a la violència i als prejuís de qualsevol tipus.

p) Conéixer i valorar els animals i les plantes, i adoptar maneres de comportament que n’afavorisquen l’atenció.

q) Fomentar l’educació viària i el respecte a les normes per a prevenir els accidents de trànsit.

4

2. OBJECTIUS2.A.2 OBJECTIUS DEL TERCER CICLE

1. Apreciar la importància dels valors bàsics que regeixen la vida i la convivència humana i obrar d’acord amb ells. (a)

2. Familiaritzar-se amb el funcionament de les institucions democràtiques de l’Estat i la Comunitat valorant la importància del sistema democràtic en el desenvolupament de la nostra societat. (a)

3. Desenvolupar hàbits d’aprenentatge autònom valorant de forma crítica i amb ànim de millora els treballs i tasques escolars realitzats. (b)

4. Desenvolupar una actitud participativa i democràtica en activitats de grup, aportar els punts de vista i interessos propis respectant les opinions diferents a la pròpia, i assumir les responsabilitats que li corresponen en la planificació i realització de les activitats. (c, b)

5. Desenvolupar actituds favorables a la igualtat d’oportunitats per a totes les persones independentment del seu sexe, raça o nacionalitat. (d)

6. Comprendre i produir amb fluïdesa missatges orals i escrits tenint en compte les diferents intencions i contextos de la comunicació. (e)

7. Valorar la lectura com a una opció d’oci, desenvolupar la lectura comprensiva i potenciar la velocitat lectora. (e)

8. Comprendre i produir senzills missatges en una llengua estrangera amb la finalitat de poder participar en situacions de comunicació pròpies de la vida quotidiana que requereixen l’ús d’aquesta llengua. (f)

9. Aplicar coneixements matemàtics bàsics a la resolució de problemes o situacions de la vida quotidiana. (g)

10. Aproximar-se als esdeveniments i etapes històriques que han determinat l’evolució històrica de la societat occidental i dels territoris de l’Estat espanyol i la Comunitat Valenciana. (h)

11. Conéixer les particularitats del patrimoni natural, històric i artístic de la Comunitat Valenciana tot situant-lo en el seu context europeu i nacional. (i, n)

12. Familiaritzar-se amb l’ús de les noves tecnologies com a mitjà per redactar, rebre i transmetre informació (j)

13. Desenvolupar i apreuar hàbits de salut i benestar i reflexionar sobre les repercussions de determinades conductes sobre la salut i la qualitat de vida, amb la finalitat d’aconseguir una vida sana i equilibrada. (k)

14. Utilitzar els mitjans d’expressió verbal, corporal, plàstica, musical i matemàtica en els contextos de comunicació propis, tot explotant les possibilitats creatives que les relacions entre ells poden oferir. (l)

15. Apreuar i gaudir de les manifestacions artístiques del patrimoni cultural, així com la producció d’obres pròpies. (l)

16. Conéixer i valorar el patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana i d’Espanya, tot partint del seu entorn pròxim i ampliant el seu interés a àmbits cada vegada més grans i diversos. (m, n)

17. Desenvolupar de forma harmònica els diferents àmbits de la pròpia personalitat i relacionar-se de forma assertiva amb les persones del propi entorn. (o)

18. Valorar l’entorn natural i desenvolupar hàbits i actituds que contribueixen a tenir-ne cura. (p)

19. Comprendre la importància del coneixement i respecte de les normes de seguretat vial per a la nostra integritat física i la dels altres. (q)

Els números entre parèntesis (a, b, c...) indiquen l’Objectiu d’Educació Primària al qual es refereix cadascun dels Objectius del Tercer Cicle.

5

2. OBJECTIUS2.B.1 OBJECTIUS ESPECÍFICS DE L’ÀREA DE MATEMÀTIQUES

1. Utilitzar el coneixement matemàtic per a comprendre, valorar i produir informacions i missatges sobre fets i situacions de la vida quotidiana, i reconéixer el seu caràcter instrumental per a altres camps de coneixement.

2. Reconéixer situacions del seu medi habitual per a la comprensió o el tractament de les quals es requerisquen operacions elementals de càlcul, formular-les per mitjà de formes senzilles d’expressió matemàtica o resoldre-les utilitzant els algoritmes corresponents, valorar el sentit dels resultats i explicar oralment i per escrit els processos seguits.

3. Apreciar el paper de les matemàtiques en la vida quotidiana, gaudir amb el seu ús i reconéixer el valor d’actituds com l’exploració de distintes alternatives, la conveniència de la precisió o la perseverança en la busca de solucions, i l’esforç i interés pel seu aprenentatge.

4. Conéixer, valorar i adquirir seguretat en les pròpies habilitats matemàtiques per a afrontar situacions diverses, que permeten gaudir dels aspectes creatius, estètics o utilitaris i confiar en les seues possibilitats d’ús.

5. Elaborar i utilitzar instruments i estratègies personals de càlcul mental i mesura, així com procediments d’orientació espacial, en contextos de resolució de problemes, i decidir, en cada cas, els avantatges del seu ús i valorar-ne la coherència dels resultats.

6. Conéixer i utilitzar les unitats de mesura tradicionals de la Comunitat Valenciana.

7. Utilitzar de forma adequada els mitjans tecnològics tant en el càlcul com en la busca, tractament i representació d’informacions diverses, així com per a l’ampliació dels continguts matemàtics i la seua relació amb altres de les distintes àrees del currículum.

8. Identificar formes geomètriques de l’entorn natural i cultural, utilitzant el coneixement dels seus elements i propietats per a descriure la realitat, i desenrotllar noves possibilitats d’acció.

9. Utilitzar tècniques elementals d’arreplega de dades per a obtenir informació sobre fenòmens i situacions del seu entorn; representar-la de forma gràfica i numèrica i formar-s’en un juí.

10. Resoldre i plantejar problemes matemàtics usant un llenguatge correcte i els procediments adequats de càlcul, mesura, estimació i comprovació de resultats.

11. Inventar i formular problemes matemàtics usant de forma lògica i creativa la comunicació oral, la comprensió lectora i l’expressió escrita.

12. Emprar adequadament el llenguatge matemàtic per a identificar relacions i conceptes apresos i per a comprendre i anomenar-ne uns altres de nous.

13. Fomentar la utilització del llenguatge propi del camp científic amb precisió, tant de les Matemàtiques com del conjunt de les ciències.

14. Comprendre la necessitat de l’argumentació per mitjà de raonaments lògics en l’estudi de les Matemàtiques.

15. Desenvolupar estratègies de comprensió lectora en els missatges transmesos pels textos escrits utilitzats en l’àrea.

16. Utilitzar un llenguatge correcte, amb el vocabulari específic de les matemàtiques, en l’exposició i la resolució de problemes

6

2. OBJECTIUS2.B.2 OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL TERCER CICLE DE L’ÀREA DE MATEMÀTIQUES

1. Interpretar i determinar magnituds proporcionals para resoldre problemes de distàncies en plànols i mapes i aplicar el càlcul de percentatges a situacions de la vida quotidiana. (1 i 14)

2. Efectuar les operacions d'addició, subtracció, multiplicació i divisió mentalment, per escrit i amb calculadora, i calcular de manera exacta o aproximada potències i arrels. (1)

3. Raonar els algorismes de l'addició, subtracció, multiplicació i divisió i desenvolupar criteris per predir el resultat treballant amb nombres naturals, enters, decimals i fraccions. (2)

4. Aplicar la descomposició de nombres en la suma per ajudar a operar mentalment i en la divisió per fer repartiments desiguals i obtenir múltiples i divisors de nombres naturals. (2)

5. Utilitzar el valor dels bitllets i de les monedes en euros en simulacions d’operacions de compra i de canvi. (1 i 3)

6. Resoldre problemes aritmètics amb una, dues o tres operacions i amb nombres significatius. (4)

7. Reconéixer els aspectes quantitatius d'una situació real o simulada que es puguen expressar utilitzant els nombres naturals, enters, fraccions senzilles o aproximacions decimals. (2 i 3)

8. Llegir, escriure, representar, comparar i ordenar nombres naturals, nombres fraccionaris i nombres decimals i obtenir la fracció irreductible d’una fracció donada. (5 i 15)

9. Arredonir valors, estimar una quantitat a partir de l'observació i valorar l’error comés en el procés de recollida de dades. (4)

10. Interpretar una fracció com una part d'un total, com un operador i obtenir la seua equivalència en forma de nombre decimal. (5)

11. Reconéixer magnituds mesurables i assolir la noció de mesura a través de la comparació de quantitats d'una mateixa magnitud. (6)

12. Seleccionar la unitat convencional o d’ús local més adient per realitzar una determinada mesura i expressar-la utilitzant diferents formes: en diverses unitats (de manera complexa amb nombres naturals); en una sola unitat (fracció, nombre mixt o decimal)... (6 i 16)

13. Identificar i relacionar les unitats del sistema mètric decimal i d’ús local de longitud, capacitat, massa i superfície. (6)

14. Representar nombres en sistemes de coordenades i descriure la posició d’un objecte en relació amb un altre o amb un punt de referència. (8, 9 i 14)

15. Aplicar les equivalències entre les diverses unitats convencionals i d’ús local d'una magnitud per expressar una mesura en diverses unitats. (4)

16. Identificar i relacionar les unitats de temps d'ús habitual utilitzant el sistema sexagesimal. (3)

17. Emprar instruments de mesura adients a cada situació, seleccionant el més precís per a cada cas. (6)

18. Construir figures geomètriques a partir de diferents dades i cossos geomètrics utilitzant el seu desenvolupament. (8)

19. Aplicar les nocions i els mètodes de mesura, de longitud i l'àrea a la resolució de problemes reals. (8)

20. Distingir i construir models de figures lineals, planes i espacials, i trobar les seues relacions geomètriques i els elements que en possibiliten alguna classificació. (8)

21. Emprar les transformacions geomètriques del pla (simetries, translacions i girs) per crear figures noves. (8)

22. Comparar i classificar figures o cossos geomètrics per diversos criteris. (8)

23. Apreciar la pulcritud en una representació gràfica i en una construcció geomètrica. (8)

24. Classificar i ordenar resultats d'una experiència o d'un recull de dades. (7 i 9)

25. Reconéixer, organitzar i representar conjunts de dades estadístiques mitjançant taules de freqüències, diagrames de barres, pictogrames, gràfiques de línies i de sectors. (7 i 9)

26. Llegir i interpretar un conjunt de dades estadístiques, determinar el mode i calcular mitjanes aritmètiques. (11)

7

27. Realitzar experiències aleatòries (jocs d'atzar) i obtenir tots els resultats possibles. (10)

28. Identificar les fonts d'informació que es puguen tenir a l'abast aplicant els coneixements a les noves situacions. (12 i 13)

29. Ser conscient que la matemàtica pot ser usada per expressar i conéixer més bé la realitat. (12 i 13)

30. Conéixer el funcionament de les operacions aritmètiques que es poden efectuar amb una calculadora. (7)

31. Aplicar estratègies (selecció de dades, aproximació, etc.) i algorismes de resolució de problemes. (5)

Els nombres entre parèntesis (1, 2, 3...) indiquen l’Objectiu de l’àrea de Matemàtiques de l’Educació Primària al qual es refereix cadascun dels Objectius del Tercer Cicle d’aquesta àrea.

8

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUESRELACIÓ ENTRE COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ELS OBJECTIUS DE L’ÀREA I ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ

Tercer Cicle: Cinqué Curs

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

INDICADORS DE COMPETÈNCIESCinqué Curs

OBJECTIUSTercer Cicle

CRITERIS D’AVALUACIÓTercer Cicle

Treballar amb nombres de fins a nou xifres

Reconéixer els aspectes quantitatius d'una situació real o simulada que es puguen expressar utilitzant els nombres naturals, enters, fraccions senzilles o aproximacions decimals (7)

Llegir, escriure i ordenar nombres naturals, indicant el valor posicional de les seues xifres, i calcular sumes, restes, multiplicacions i divisions; comprovant el resultat obtingut per mitjà de l’aplicació de propietats numèriques i relacions fonamentals de les operacions aritmètiques (1)

Calcular sumes, restes, multiplicacions i divisions exactes i enteres

Efectuar les operacions d'addició, subtracció, multiplicació i divisió mentalment, per escrit i amb calculadora, i calcular de manera exacta o aproximada potències i arrels (2)


Representar, comparar, sumar i restar fraccions

Llegir, escriure, representar, comparar i ordenar nombres naturals, nombres fraccionaris i nombres decimals i obtenir la fracció irreductible d’una fracció donada (8)

Llegir, escriure, ordenar fraccions i nombres decimals. Operar amb fraccions i nombres decimals i resoldre problemes senzills en què s’utilitzen la fracció, el nombre decimal, la relació entre aquests, l’arredoniment i el tant per cent (10)

Reconéixer i dibuixar tipus de rectes i angles

Distingir i construir models de figures lineals, planes i espacials, i trobar les seues relacions geomètriques i els elements que en possibiliten alguna classificació (20)

Classificar, anomenar i mesurar angles i transportar-los per a la seua addició i sostracció geométrica (13)

Estimar, comparar i calcular magnituds de longitud, pes, capacitat, temps i diners

Aplicar les nocions i els mètodes de mesura, de longitud i l'àrea a la resolució de problemes reals (19)

Resoldre i formular distintes situacions problemàtiques en què s’utilitzen unitats i equivalències del Sistema Mètric Decimal (longitud, capacitat i pes), del sistema monetari i de la magnitud temps (11)

Escriure, sumar, restar, multiplicar i dividir amb nombres decimals

Raonar els algorismes de l'addició, subtracció, multiplicació i divisió i desenvolupar criteris per predir el resultat treballant amb nombres naturals, enters, decimals i fraccions (3)


Treballar amb polígons i cossos geomètrics

Comparar i classificar figures o cossos geomètrics per diversos criteris (22)

Descompondre un polígon qualsevol en el menor nombre de triangles, quadrats o rectangles. Calcular el perímetre i l’àrea de figu res planes, a partir de

9

dades o mesurant sobre el paper o sobre el terreny (18)

Reconéixer la simetria d’una figura i calcular superfícies

Emprar les transformacions geomètriques del pla (simetries, translacions i girs) per crear figures noves (21)

Utilitzar les nocions geomètriques de paral·lelisme, perpendicularitat, simetria, perímetre i superfície per a descriure i comprendre situacions de la vida quotidiana (15)

Interpretar gràfics estadístics i probabilístics

Reconéixer, organitzar i representar conjunts de dades estadístiques mitjançant taules de freqüències, diagrames de barres, pictogrames, gràfiques de línies i de sectors (25)

Saber construir taules senzilles de recollida de dades no agrupades, proporcionades des de diferents mitjans (premsa, llibres, programes informàtics), per a facilitar la representació per mitjà de diagrames de barres i sectorials, calcular la mitjana aritmètica i la moda, i interpretar correctament els resultats (20)

COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC




Aplicar sistemes de numeració i procediments matemàtics per treballar amb magnituds del món físic

Identificar i relacionar les unitats del sistema mètric decimal i d’ús local de longitud, capacitat, massa i superfície (13)


Ser coherent amb els coneixements globals d’altres matèries tractades per l’alumne


Utilitzar un llenguatge correcte, amb el vocabulari específic de les matemàtiques, en l’exposició de situacions amb contingut matemàtic i en la resolució de problemas (25)

Aplicar elements bàsics de geometria per interpretar l’entorn físic

Comparar i classificar figures o cossos geomètrics per diversos criteris (22)


TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL




Interpretar informació expressada en diferents codis, com per exemple el geomètric, el gràfic, el numèric, etc.


En un context de resolució de problemes senzills, anticipar una solució raonable i buscar els procediments matemàtics més adequats per a abordar el procés de resolució. Valorar les diferents estratègies que s’ha de seguir i perseverar en la recerca de dades i solucions precises, tant en la formulació com en la resolució d’un problema. Expressar de manera ordenada i clara, oralment i per escrit, el procés seguit en la resolució de problemes (23)

10

Organitzar la informació en taules, llistes, columnes per facilitar la seua interpretació i manipulació

Classificar i ordenar resultats d'una experiència o d'un recull de dades (24)


Establir relacions entre dades expressades en diferents llenguatges o unitats, com fotografies

Reconéixer magnituds mesurables i assolir la noció de mesura a través de la comparació de quantitats d'una mateixa magnitud (11)


Expressar informació quantitativa en forma de fracció, decimal o altres termes matemàtics



AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL




Resoldre un problema relacionat amb les dades

Aplicar estratègies (selecció de dades, aproximació, etc.) i algorismes de resolució de problemes (31)

En un context de resolució de problemes senzills, anticipar una solució raonable i buscar els procediments matemàtics més adequats per a abordar el procés de resolució. Valorar les diferents estratègies que s’ha de seguir i perseverar en la recerca de dades i solucions precises, tant en la formulació com en la resolució d’un problema. Expressar de manera ordenada i clara, oralment i per escrit, el procés seguit en la resolució de problemas (23)

Comparar i valorar dades i resultats en funció del context del problema que es vulga resoldre


Resoldre problemes de la vida quotidiana, per mitjà de l’ús de les operacions aritmètiques, comprovant els resultats de manera raonada (8)

Dissenyar una estratègia de resolució Aplicar estratègies (selecció de dades, aproximació, etc.) i algorismes de resolució de problemes (31)

Valorar les diferents estratègies que s’ha de seguir i perseverar en la recerca de dades i solucions precises, tant en la formulació com en la resolució d’un problema (23)

Resoldre una situació problemàtica relacionant les dades de l’enunciat amb la incògnita

Resoldre problemes aritmètics amb una, dues o tres operacions i amb nombres significatius (6)

Resoldre i formular distintes situacions problemàtiques en què s’utilitzen unitats i equivalències del Sistema Mètric Decimal (longitud, capacitat i pes), del sistema monetari i de la

11

magnitud temps (11)Realitzar mesuraments i traçar elements geomètrics utilitzant el transportador d’angles

Seleccionar la unitat convencional o d’ús local més adient per realitzar una determinada mesura i expressar-la utilitzant diferents formes: en diverses unitats (de manera complexa amb nombres naturals); en una sola unitat (fracció, nombre mixt o decimal) (12)

Classificar, anomenar i mesurar angles i transportar-los per a la seua addició i subtracció geomètrica (13)

COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE




Esforçar-se per resoldre les activitats més complexes.

Ser conscient que la matemàtica pot ser usada per expressar i conéixer més bé la realitat (29)


Perseverar en l’aplicació de procediments matemàtics

Emprar instruments de mesura adients a cada situació, seleccionant el més precís per a cada cas (17)

Resoldre problemes senzills en què s’utilitzen la fracció, el nombre decimal, la relació entre aquests, l’arredoniment i el tant per cent (10)

Comprovar les solucions obtingudes Aplicar estratègies (selecció de dades, aproximació, etc.) i algorismes de resolució de problemes (31)

Utilitzar la calculadora per a l’estimació, aproximació i comprovació de resultats numèrics en les operacions matemàtiques amb nombres naturals i nombres decimals (9)

Replantejar-se l’origen dels errors comesos

Arredonir valors, estimar una quantitat a partir de l'observació i valorar l’error comés en el procés de recollida de dades (9)


Reconéixer una coherència global dels coneixements


En un context de resolució de problemes senzills, anticipar una solució raonable i buscar els procediments matemàtics més adequats per a abordar el procés de resolució (23)

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA




Entendre els enunciats de les diverses activitats proposades


Conéixer les estratègies de comprensió lectora en els missatges transmesos per diferents textos (24)

Utilitzar i comprendre els termes matemàtics



Utilitzar termes matemàtics específics de la geometria per descriure amb

Distingir i construir models de figures lineals, planes i espacials, i trobar les

Utilitzar les nocions geomètriques de paral·lelisme, perpendicularitat,

12

precisió una situació o un cos geomètric

seues relacions geomètriques i els elements que en possibiliten alguna classificació (20)

simetria, perímetre i superfície per a descriure i comprendre situacions de la vida quotidiana (15)

COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA




Desenvolupar estratègies creatives de càlcul mental



Realitzar construccions geomètriques considerant les propietats del polígon


Dibuixar i construir formes geomètriques en diferents suports i amb diferents instruments (17)

Utilitzar la simetria com a element geomètric que permet apreciar l’estètica de diverses figures o d’objectes

Emprar les transformacions geomètriques del pla (simetries, translacions i girs) per crear figures noves (21)


Dibuixar un gràfic estadístic mitjançant dades proporcionades a l’exercici utilitzant la creativitat personal


Elaborar, llegir i interpretar representacions gràfiques d’un conjunt de dades relatives a l’entorn immediat (21)

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA




Argumentar els propis punts de vista al davant de les afirmacions dels altres en la resolució dels exercicis



Aprendre a considerar els punts de vista diferents del propi



Resoldre les activitats més complexes treballant en grup, per discutir sobre els mètodes de resolució dels altres


Calcular sumes, restes, multiplicacions i divisions; comprovant el resultat obtingut per mitjà de l’aplicació de propietats numèriques i relacions fonamentals de les operacions aritmètiques (1)

Tercer Cicle: Sisé Curs

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

13

INDICADORS DE COMPETÈNCIESSisé Curs



Treballar amb nombres naturals i enters Reconéixer els aspectes quantitatius d'una situació real o simulada que es puguen expressar utilitzant els nombres naturals, enters, fraccions senzilles o aproximacions decimals (7)


Calcular múltiples, divisors, potències i arrels



Representar, comparar, sumar, restar, multiplicar i dividir fraccions


Descompondre en factors primers un nombre menor o igual que mil, així com obtindre múltiples i divisors d’un nombre menor o igual que cent (6)

Fer tota mena d’operacions amb nombres decimals


Llegir, escriure, ordenar fraccions i nombres decimals. Operar amb fraccions i nombres decimals i resoldre problemes senzills en què s’utilitzen la fracció, el nombre decimal, la relació entre aquests, l’arredoniment i el tant per cent. (10)

Treballar amb percentatges i aplicar la regla de tres

Interpretar i determinar magnituds proporcionals para resoldre problemes de distàncies en plànols i mapes i aplicar el càlcul de percentatges a situacions de la vida quotidiana (1)

Resoldre problemes senzills en què s’utilitzen la fracció, el nombre decimal, la relació entre aquests, l’arredoniment i el tant per cent (10)

Escriure, sumar i restar temps en el sistema sexagesimal

Identificar i relacionar les unitats de temps d'ús habitual utilitzant el sistema sexagesimal (16)


Reconéixer els canvis d’unitats de pes, longitud i superfície. Relacionar la capacitat i el volum


Resoldre i formular distintes situacions problemàtiques en què s’utilitzen unitats i equivalències del Sistema Mètric Decimal (longitud, capacitat i pes), del sistema monetari i de la magnitud temps (11) Descompondre un polígon qualsevol en el menor nombre de triangles, quadrats o rectangles. Calcular el perímetre i l’àrea de figures planes, a partir de dades o mesurant sobre el paper o sobre el terreny (18)

Identificar els angles de figures planes. Calcular àrees de polígons regulars i del cercle



Interpretar gràfics estadístics i Reconéixer, organitzar i representar Saber construir taules senzilles de

14

probabilístics conjunts de dades estadístiques mitjançant taules de freqüències, diagrames de barres, pictogrames, gràfiques de línies i de sectors (25)

recollida de dades no agrupades, proporcionades des de diferents mitjans (premsa, llibres, programes informàtics), per a facilitar la representació per mitjà de diagrames de barres i sectorials, calcular la mitjana aritmètica i la moda, i interpretar correctament els resultats (20)

COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC




Utilitzar procediments matemàtics i sistemes de numeració, com el sistema decimal, per relacionar-los amb magnituds del món físic.

Identificar i relacionar les unitats del sistema mètric decimal i d’ús local de longitud, capacitat, massa i superfície (13)


Treballar amb conceptes matemàtics en altres assignatures i ser coherent amb els coneixements globals



Identificar elements de geometria com les figures planes per interpretar l’entorn físic



TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL




Treballar amb la informació expressada en diferents codis: gràfic, numèric, geomètric, etc.

Classificar i ordenar resultats d'una experiència o d'un recull de dades (24)

Valorar les diferents estratègies que s’ha de seguir i perseverar en la recerca de dades i solucions precises, tant en la formulació com en la resolució d’un problema. Expressar de manera ordenada i clara, oralment i per escrit, el procés seguit en la resolució de problemas (23)

Organitzar la informació en taules, llistes, columnes per facilitar la seua manipulació



Relacionar dades expressades en diferents llenguatges o unitats, com fotografies, figures geomètriques

Reconéixer magnituds mesurables i assolir la noció de mesura a través de la comparació de quantitats d'una mateixa magnitud (11)

Resoldre i formular distintes situacions problemàtiques en què s’utilitzen unitats i equivalències del Sistema Mètric Decimal (longitud, capacitat i

15

pes), del sistema monetari i de la magnitud temps (11)

Treballar amb informació quantitativa en forma de fracció, decimal o altres termes matemàtics



AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL




Comparar dades expressades en formes diverses, en funció del context del problema que es vol resoldre


En un context de resolució de problemes senzills, anticipar una solució raonable i buscar els procediments matemàtics més adequats per a abordar el procés de resolució. Valorar les diferents estratègies que s’ha de seguir i perseverar en la recerca de dades i solucions precises, tant en la formulació com en la resolució d’un problema. Expressar de manera ordenada i clara, oralment i per escrit, el procés seguit en la resolució de problemas (23)

Dissenyar una estratègia de resolució per interioritzar els mecanismes utilitzats



Realitzar problemes reconeixent les dades i relacionant-les amb la incògnita



Calcular superfícies i perímetres utilitzant estratègies creatives per visualitzar els desenvolupaments adequats

Aplicar les nocions i els mètodes de mesura, de longitud i l'àrea a la resolució de problemes reals (19)


COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE




Esforçar-se per trobar les solucions de les activitats més complexes


En un context de resolució de problemes senzills, anticipar una solució raonable i buscar els procediments matemàtics més adequats per a abordar el procés de resolución (23)

Perseverar en l’ampliació dels conceptes matemàtics apresos

Emprar instruments de mesura adients a cada situació, seleccionant el més precís per a cada cas (17)

Resoldre problemes senzills en què s’utilitzen la fracció, el nombre decimal, la relació entre aquests,

16

l’arredoniment i el tant per cent (10)Replantejar-se l’origen dels errors comesos a les activitats proposades

Arredonir valors, estimar una quantitat a partir de l'observació i valorar l’error comés en el procés de recollida de dades (9)


Aplicar una coherència global dels coneixements a totes les àrees



COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA




Llegir i entendre els enunciats de les activitats


Conéixer les estratègies de comprensió lectora en els missatges transmesos per diferents textos (24)

Manipular i jugar amb alguns termes matemàtics



Utilitzar termes geomètrics per aplicar desenvolupaments de figures planes



COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA




Desenvolupar estratègies creatives de càlcul mental per perseverar en l’aplicació dels mecanismes apresos



Dibuixar gràfics circulars per interpretar percentatges


Dibuixar i construir formes geomètriques en diferents suports i amb diferents instruments (17)

Realitzar desenvolupaments geomètrics tenint en compte les propietats dels polígons i dels cercles

Construir figures geomètriques a partir de diferents dades i cossos geomètrics utilitzant el seu desenvolupament (18)


Descriure un gràfic estadístic visualitzant les dades proporcionades i utilitzant la creativitat personal


Elaborar, llegir i interpretar representacions gràfiques d’un conjunt de dades relatives a l’entorn immediat (21)

17

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA




Debatre els punts de vista propis al davant dels punts de vista dels altres en la resolució d’exercicis



Aprendre a comprendre els punts de vista diferents dels altres



Treballar amb els exercicis més complexos en equip, per debatre sobre els mètodes de resolució


Calcular sumes, restes, multiplicacions i divisions; comprovant el resultat obtingut per mitjà de l’aplicació de propietats numèriques i relacions fonamentals de les operacions aritmètiques (1)

Realitzar treballs en grup per aprendre els mètodes de resolució dels altres i, d’aquesta manera, veure altres punts de vista



18

4. CONTINGUTSESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ

TERCER CICLE: CINQUÉ CURS

BLOC 1. NOMBRES I OPERACIONSNombres enters, decimals i fraccions– Lectura i escriptura de nombres fins als milions.– Valor relatiu de les xifres.– La recta numèrica i l’arredoniment.– Numeració romana i egípcia.– Termes de la fracció.– Representació de les fraccions a la recta numèrica. Comparació de fraccions.– Fraccions més grans i més menudes que la unitat.– Fraccions equivalents.– Fracció decimal.– Dècimes, centèsimes i mil·lèsimes.– Comparació de nombres decimals.– Arredoniment a la unitat més pròxima.Operacions– Comparació i ús dels signes >,<.– Propietats de la suma i de la resta.– Multiplicar nombres acabats en zeros.– Propietats de la multiplicació.– Expressions amb parèntesis.– Propietats i prova de la divisió.– Divisor de tres xifres.– Dividir nombres acabats en zeros.– Operacions combinades.– La resta de la divisió. Divisió per excés i per defecte.– La fracció com a divisió: nombres naturals i mixtes.– Fracció d’un nombre.– Suma i resta de fraccions amb el mateix denominador.– Suma i resta de decimals.– Multiplicar un decimal per un natural.– Multiplicar i dividir per 10, 100 i 1.000.– Divisió d’un decimal entre un natural– Quocients decimals en divisors entre nombres naturals– Multiplicar nombres de dues xifres per 9.– Multiplicar nombres de dues i tres xifres per 5.– Dividir nombres acabats en zero entre 5.– Sumar nombres de dues xifres acabats en 9.Estratègies de càlcul– Estimar resultats de sumes i restes.

19

– Relació entre les dades d’un text matemàtic.– Descomposició d’un nombre en factors.– Multiplicació de tres nombres.– Descompondre per sumar i restar nombres de dues xifres.– Descompondre per multiplicar nombres d’una xifra per una altre de dues xifres.– Multiplicar per 11.– La meitat de nombres de dues xifres.– Multiplicar per 0,5.– Multiplicar per 0,25.– Multiplicar per 0,1.

BLOC 2. La mesura, l’estimació i el càlcul de magnitudsLongitud, capacitat, pes, superfície i volum– Estimació de resultats aproximats mitjançant el producte.– Estimació de sumes i restes amb decimals.– Predir el resultats possible d’un problema abans de resoldre’l.– Sistema mètric decimal.– Expressions complexes i incomplexes.– Canvis d’unitats i decimals.– Operacions amb longituds.– Canvi d’unitats. Triar les unitats adequades per fer operacions o presentar el resultat.– Unitats de pes. Múltiples i submúltiples del gram.– Fraccions de quilo i decimals.– Múltiples del quilo.– Múltiples i submúltiples del litre.– Fraccions de litre i decimals.– Superfície: el cm2 i el m2.– Àrea de quadrats, rectangles, romboides i triangles.Mesura del temps– Sistema sexagesimal: expressió complexa i incomplexa.– Suma i resta amb unitats de temps.Sistemes monetaris– Arredonir preus i fer càlculs aproximats.– Operacions amb euros i devolucions.

BLOC 3. GeometriaLa situació en el pla i en l’espai– Rectes paral·leles i perpendiculars.– Mesura i construcció d’angles. Ús del transportador.– Classes d’angles i girs.– Bisectriu d’un angle.– Mediatriu d’un segment.– Angles consecutius, adjacents i oposats pel vèrtex.– Coordenades en el pla: situar punts a una quadrícula.Formes planes i espacials– Classes i elements dels polígons.– Triangles i quadrilàters.

20

– Polígons regulars.– Construcció de triangles.– Circumferència i cercle.– Resolució de problemes geomètrics.– Prismes i piràmides.– Poliedres regulars.– Cossos redons i de revolució.– Introducció al volum.– Ús d’instruments tecnològics per resoldre problemes geomètrics.– Estratègies per resoldre problemes amb triangles.Regularitats i simetries– Simetria d’una figura i respecte a un eix.– Translació de figures.

BLOC 4. Tractament de la informació, atzar i probabilitatGràfics i paràmetres estadístics– Les escales dels mapes.– Freqüència, moda i mitjana aritmètica.– Gràfics de barres, línies i circularsCaràcter aleatori d’algunes experiències– La probabilitat i les fraccions.Continguts comuns a tots els blocs– Capacitat per formular raonaments i per argumentar sobre la validesa d’una solució identificant, si és el cas, els errors.– Utilització del mesurament i les mesures per resoldre problemes i comprendre i transmetre informacions.– Interés per utilitzar amb compte i amb precisió diferents instruments de mesura i eines tecnològiques, i per utilitzar unitats adequades. – Interés per la precisió en la descripció i representació de formes geomètriques.– Disposició a l’elaboració i presentació de gràfics i taules de forma ordenada i clara. – Obtenció i utilització d’informació per a la realització de gràfics. – Valoració de la necessitat de reflexió, raonament i perseverança per superar les dificultats implícites en la resolució de problemes. – Confiança en les pròpies possibilitats i interés per utilitzar les eines tecnològiques en la comprensió dels continguts funcionals. – Col·laboració activa i responsable en el treball en equip, manifestant iniciativa per resoldre problemes que impliquen l’aplicació dels continguts estudiats.

TERCER CICLE: SISÉ CURS

BLOC 1. NOMBRES I OPERACIONSNombres naturals, decimals i fraccions– Valor posicional dels nombres.– Múltiples i divisors d’un nombre.– Nombres primers.– Escriptura abreujada de nombres grans mitjançant potències.– Els nombres decimals a la recta numèrica.– Escriptura de nombres grans amb decimals.– Fraccions equivalents.

21

– Simplificar fraccions.– Comparació de fraccions.– Fraccions i nombres mixtos.– Fracció d’un nombre.– La recta numèrica i els nombres negatius.– Comparació i ordre de nombres enters.Operacions– Relació entre la suma i la resta.– Multiplicació i divisió. Relacions.– Càlcul exacte i aproximat.– La prioritat de les operacions.– Ús de la calculadora.– La resta de la divisió.– Mínim comú múltiple (m.c.m.)– Màxim comú divisor (m.c.d.)– Descomposició en factors primers.– Concepte de potència.– Quadrat i cub d’un nombre.– Potències de base 10.– Arrel quadrada exacta i aproximada.– Comparar, ordenar i arredonir nombres decimals.– Planificació de la resolució: l’ordre de les operacions.– Suma i resta de nombres decimals.– Multiplicació de dos nombres decimals.– Divisió d’un decimal entre un natural.– Divisió entre nombres decimals.– Multiplicar i dividir per la unitat seguida de zeros.– Estimar productes i quocients.– Suma i resta de fraccions.– Reducció a denominador comú.– Multiplicació i divisió de fraccions.– La fracció com a divisió.– Suma i resta de nombres enters.Percentatges i proporcionalitat– Magnituds proporcionals i no proporcionals.– Taules de proporcionalitat.– Regla de tres.– Percentatges. Descomptes i increments.– Escales i maquetes. Ús de la proporcionalitat.Estratègies de càlcul– Sumar i restar 99.– Criteris de divisibilitat.– Multiplicar per 11.– Sumar i restar 999.– Complementaris de 100.– Multiplicar i dividir nombres acabats en zeros.

22

– Multiplicar per 99.– Operacions combinades.– Quadrats en desenes.– Estimació de sumes.– Complementaris de nombres decimals.– Càlcul mental del 50%, 25%, 15%, 10% i 5%.– Dividir per 0,5.– Multiplicar per 5.– Dividir per 2.– Multiplicació de tres nombres.– Multiplicar per 0,5.– Agrupar per sumar decimals.– La resta de divisions senzilles.

BLOC 2. La mesura, l’estimació i el càlcul de magnitudsLongitud, capacitat, pes, superfície i volum– Unitats de longitud i canvis d’unitat.– Unitats de pes i canvis d’unitat.– Unitats de superfície i canvis d’unitat.– Unitats agràries.– Unitats de superfície d’ús local.– Múltiple i submúltiples del litre.– Canvi d’unitats.– Volum i capacitat: m3, dm3 i cm3.– Unitats de capacitat d’ús local.Mesura del temps– Problemes d’anys i edats. Dibuixar l’esquema.– Expressió complexa i incomplexa del temps.– Suma i resta al sistema sexagesimal.– Ús de la unitat apropiada.– Fusos horaris.Sistemes monetaris– Arredonir per calcular preus.Mesura d’angles– Angles més grans que 180º.– Mesura d’angles. El transportador.– Angles complementaris i suplementaris.– Suma dels angles d’un triangle i d’un quadrilàter.– Bisectriu d’un angle.

BLOC 3: GeometriaLa situació al pla i a l’espai– Coordenades al plànol.– Posició relativa d’una recta respecte a una circumferència.Formes planes i espacials– Àrees del quadrat, rectangle, romboide, triangle, trapeci i rombe.– Àrea d’un polígon regular.

23

– Longitud de la circumferència. El número π..Regularitat i simetries– – (Es treballa durant el Cinqué Curs)

BLOC 4. Tractament de la informació, atzar i probabilitatGràfics i paràmetres estadístics– Gràfics de línies i de sectors.– Freqüència absoluta i relativa. Moda.– Mitjana aritmètica.Caràcter aleatori d’algunes experiències– Jocs d’atzar i probabilitat.– Probabilitat i fraccions.Continguts comuns a tots els blocs– Capacitat per formular raonaments i per argumentar sobre la validesa d’una solució identificant, si és el cas, els errors.– Utilització del mesurament i les mesures per resoldre problemes i comprendre i transmetre informacions.– Interés per utilitzar amb compte i amb precisió diferents instruments de mesura i eines tecnològiques, i per utilitzar unitats adequades – Interés per la precisió en la descripció i representació de formes geomètriques.– Disposició a l’elaboració i presentació de gràfics i taules de forma ordenada i clara. – Obtenció i utilització d’informació per a la realització de gràfics. – Valoració de la necessitat de reflexió, raonament i perseverança per superar les dificultats implícites en la resolució de problemes. – Confiança en les pròpies possibilitats i interés per utilitzar les eines tecnològiques en la comprensió dels continguts funcionals. – Col·laboració activa i responsable en el treball en equip, manifestant iniciativa per resoldre problemes que impliquen l’aplicació dels continguts estudiats.

24

4. CONTINGUTS4.A CLASSIFICACIÓ

CINQUÉ CURS

TEMA 1. NOMBRES NATURALS. SUMA I RESTA.

CONTINGUTS

• Lectura i escriptura de nombres fins als milions.

• Valor relatiu de les xifres.

• La recta numèrica i l’arredoniment.

• Comparació i ús dels signes >,<.

• Propietats de la suma i de la resta.

• La numeració romana i l’egípcia.

• Estimar resultats de sumes i restes.

CÀLCUL MENTAL

• Elegir les dades.

PROBLEMES

• Relació entre les dades d’un text matemàtic.

TEMA 2. MULTIPLICACIÓ DE NOMBRES NATURALS.

CONTINGUTS

• Multiplicar nombres acabats amb zeros.

• Propietats de la multiplicació.

• Expressions amb parèntesis.

• Descomposició d’un nombre en factors.

• Estimació de resultats.

CÀLCUL MENTAL

• Multiplicació de tres nombres.

PROBLEMES

• Buscar dades innecessàries.

TEMA 3. DIVISIÓ DE NOMBRES NATURALS.

CONTINGUTS

• Propietats i prova de la divisió.

• Divisor de tres xifres.

• Dividir per 10, per 100 i per 1.000.

25

• Dividir nombres acabats amb zeros.

• Operacions combinades.

CÀLCUL MENTAL

• Dividir nombres acabats amb zeros.

PROBLEMES

• El residu de la divisió. Divisió per excés i per defecte.

TEMA 4. LES FRACCIONS.

CONTINGUTS

• Termes de la fracció.

• Representació de les fraccions en la recta numèrica. Comparació de fraccions.

• Fraccions més grans o més petites que la unitat.

• La fracció com a divisió: nombres naturals i nombres mixtos.

CÀLCUL MENTAL

• Descompondre per a sumar i restar nombres de dues xifres.

PROBLEMES

• Preguntes intermèdies en problemes de diferents passos.

TEMA 5. OPERACIONS AMB FRACCIONS.

CONTINGUTS

• Fracció d’un nombre.

• Suma i resta de fraccions amb denominador igual.

• Fraccions equivalents.

• Fracció decimal: les dècimes.

CÀLCUL MENTAL

• Descompondre per a multiplicar nombres d’una xifra per un de dues xifres.

PROBLEMES

• Identificar i obtenir les dades que falten en un problema.

TEMA 6. ELS NOMBRES DECIMALS.

CONTINGUTS

• Dècimes, centèsimes i mil·lèsimes.

• Comparació de nombres decimals.

• Arredoniment a la unitat més pròxima.

26

• Divisió per 10, per 100 i per 1.000.

CÀLCUL MENTAL

• Multiplicar per 11.

PROBLEMES

• Arredonir preus i fer càlculs aproximats.

TEMA 7. OPERACIONS AMB NOMBRES DECIMALS.

CONTINGUTS

• Suma i resta de decimals.

• Multiplicar un decimal per un nombre natural.

• Multiplicar i dividir per 10, per 100 i per 1.000.

• Divisió d’un decimal per un nombre natural.

• Quocients decimals en divisions per nombres naturals.

• Arredoniment i estimació.

CÀLCUL MENTAL

• Multiplicar nombres de dues xifres per 9.

PROBLEMES

• Inventar preguntes d’acord amb les operacions que resolen un problema.

TEMA 8. LES RECTES I ELS ANGLES.

CONTINGUTS

• Rectes paral·leles i perpendiculars.

• Mesurament i construcció d’angles. Ús del transportador.

• Classes d’angles i girs.

• Bisectriu d’un angle.

• Mediatriu d’un segment.

• Angles consecutius, adjacents i oposats pel vèrtex.

CÀLCUL MENTAL

• Estimació de sumes i restes amb decimals.

PROBLEMES

• Completar les dades d’un problema a partir de les operacions que el resolen.

TEMA 9. LES FIGURES PLANES.

CONTINGUTS

27

• Classes i elements dels polígons.

• Triangles i quadrilàters.

• Polígons regulars.

• Construcció de triangles.

• Circumferència i cercle.

CÀLCUL MENTAL

• La meitat de nombres de dues xifres.

PROBLEMES

• Resolució de problemes geomètrics.

TEMA 10. ELS COSSOS GEOMÈTRICS.

CONTINGUTS

• Prismes i piràmides.

• Poliedres regulars.

• Cossos redons i de revolució.

• Introducció al volum.

CÀLCUL MENTAL

• Multiplicar nombres de dues i de tres xifres per 5.

PROBLEMES

• Estimar resultats: predir el resultat possible d’un problema abans de resoldre’l.

TEMA 11. LA LONGITUD.

CONTINGUTS

• Sistema mètric decimal.

• Expressions complexes i incomplexes.

• Canvis d’unitat i decimals.

• Operacions amb longituds.

• Les escales dels mapes.

CÀLCUL MENTAL

• Dividir nombres acabats en zero per 5.

PROBLEMES

• Canvi d’unitats. Elegir les unitats adequades per a fer operacions o presentar-ne el resultat.

TEMA 12. EL PES I LA CAPACITAT.

28

CONTINGUTS

• Unitats de pes. Múltiples i submúltiples del gram.

• Fraccions de quilo i decimals.

• Múltiples del quilo.

• Múltiples i submúltiples del litre.

• Fraccions del litre i decimals.

CÀLCUL MENTAL

• Sumar nombres de dues xifres acabats en 9.

PROBLEMES

• Elegir les dades. Relació entre les dades per obtenir un resultat determinat.

TEMA 13. ELS MOVIMENTS AL PLA I LA SUPERFÍCIE.

CONTINGUTS

• Simetria d’una figura i en relació amb un eix.

• Translació.

• Superfície: el cm2 i el m2.

• Àrea de quadrats, rectangles, romboides i triangles.

CÀLCUL MENTAL

• Multiplicar per 0,5.

PROBLEMES

• Ús d’instruments tecnològics per a resdoldre problemes geomètrics.

TEMA 14. EL TEMPS I ELS DINERS.

CONTINGUTS

• Sistema sexagesimal: expressió complexa i expressió incomplexa.

• Suma i resta amb unitats de temps.

• Operacions amb euros i devolucions.

• Arredoniment de preus.

CÀLCUL MENTAL


PROBLEMES

• Estratègies per a resoldre problemes amb triangles.

TEMA 15. ESTADÍSTICA I PROBABILITAT.

29

CONTINGUTS

• Freqüència, moda i mitjana aritmètica.

• Gràfics de barres, de línies i circulars.

• Probabilitat i fraccions.

CÀLCUL MENTAL


PROBLEMES

• Coordenades al pla: situar punts en una quadrícula.

SISÉ CURS

TEMA 1. OPERACIONS AMB NOMBRES NATURALS.

CONTINGUTS

• Valor posicional dels nombres.

• Relació entre la suma i la resta.

• Multiplicació i divisió. Relacions.

• Repartiments iguals i desiguals.

• Prioritat de les operacions.

CÀLCUL MENTAL

• Sumar 99.

PROBLEMES

• Ús de la calculadora.

• El residu de la divisió.

TEMA 2. MÚLTIPLES I DIVISORS.

CONTINGUTS

• Múltiples i divisors d’un nombre.

• Mínim comú múltiple (m.c.m.).

• Màxim comú divisor (m.c.d.).

• Nombres primers i compostos.

• Criteris de divisibilitat.

• Descomposició en factors primers.

CÀLCUL MENTAL

• Restar 99.

PROBLEMES

• Buscar dades en una imatge. Problemes de múltiples i divisors.

30

TEMA 3. POTÈNCIES I ARRELS.

CONTINGUTS

• Concepte de potència.

• Quadrat i cub d’un nombre.

• Potències de base 10.

• Escriptura de nombres grans.

• Arrel quadrada exacta i aproximada.

CÀLCUL MENTAL


PROBLEMES

• Orientació a l’espai. De la fotografia al pla.

TEMA 4. NOMBRES DECIMALS.

CONTINGUTS

• Valor posicional de les xifres.

• Nombres decimals a la recta numèrica.

• Comparar, ordenar i arredonir decimals.

• Escriptura de nombres grans amb decimals.

CÀLCUL MENTAL

• Sumar 999.

PROBLEMES

• Sentit numèric. Completar frases amb nombres raonables.

TEMA 5. OPERACIONS AMB NOMBRES DECIMALS.

CONTINGUTS

• Suma i resta de nombres decimals.

• Multiplicació de dos nombres decimals.

• Divisió d’un decimal per un natural, d’un natural per un decimal i entre nombres decimals.

• Multiplicar i dividir per la unitat seguida de zeros.

CÀLCUL MENTAL

• Restar 999.

PROBLEMES

• Problemes de més d’una operació. Significat de cada operació.31

TEMA 6. FRACCIONS.

CONTINGUTS

• Fraccions equivalents.

• Simplificar fraccions.

• Fracció irreductible.

• Comparació de fraccions.

• Fraccions i nombres mixtos.

CÀLCUL MENTAL

• Estimar el resultat de sumes i restes amb decimals.

PROBLEMES

• Fraccions i Tangram. Resoldre problemes amb materials manipulables.

TEMA 7. OPERACIONS AMB FRACCIONS.

CONTINGUTS

• Fracció d’un nombre.

• Suma i resta de fraccions.

• Reducció a comú denominador.

• Producte d’un natural per una fracció.

• Multiplicació i divisió de fraccions.

• La fracció com a divisió.

CÀLCUL MENTAL

• Estimar el resultat de multiplicacions.

PROBLEMES

• Descobrir regularitats numèriques. Sèries gràfiques i numèriques.

TEMA 8. NOMBRES NEGATIUS I COORDENADES.

CONTINGUTS

• La recta numèrica i els nombres negatius.

• Comparació i ordre de nombres enters.

• Coordenades al pla.

• Coordenades i nombres enters.

CÀLCUL MENTAL


32

PROBLEMES

• Ús de la calculadora. Interpretar i arredonir resultats amb nombres decimals.

TEMA 9. PROPORCIONALITAT I PERCENTATGES

CONTINGUTS

• Magnituds proporcionals i no proporcionals.

• Taules de proporcionalitat.

• Regla de tres.

• Percentatges: descomptes i increments.

CÀLCUL MENTAL

• Càlcul mental del 50%, el 25% i el 10%.

PROBLEMES

• Escales i maquetes. Ús de la proporcionalitat.

TEMA 10. TEMPS. SISTEMA SEXAGESIMAL.

CONTINGUTS

• Canvis d’unitats.

• Expressió complexa i incomplexa.

• Suma i resta en el sistema sexagesimal.

• Ús de la unitat apropiada.

• Fusos horaris.

CÀLCUL MENTAL

• Càlcul mental del 10%, el 5% i el 15%.

PROBLEMES

• Informació excessiva. Distingir dades necessàries i dades innecessàries per a resoldre un problema.

TEMA 11. PES, LONGITUD I SUPERFÍCIE.

CONTINGUTS

• Unitats de longitud i canvis d’unitat.

• Unitats de pes i canvis d’unitat.

• Unitats de superfície i canvis d’unitat.

• Unitats agràries.

• Unitats de superfície d’ús local.

CÀLCUL MENTAL

• Dividir per 0,5.33

PROBLEMES

• Descobrir la pregunta a partir de les operacions que resolen el problema.

TEMA 12. CAPACITAT I VOLUM.

CONTINGUTS

• Múltiples i submúltipes del litre.

• Canvi d’unitats.

• Volum i capacitat: m3, dm3 i cm3.

• Unitats de capacitat d’ús local.

CÀLCUL MENTAL


PROBLEMES

• Elegir les dades a partir de les operacions que resolen el problema.

TEMA 13. ANGLES.

CONTINGUTS

• Mesurament d’angles. El transportador.

• Angles més grans de 180º.

• Angles adjacents, consecutius i oposats pel vèrtex.

• Angles complementaris i suplementaris.

• Suma dels angles d’un triangle i d’un quadrilàter.

• Bisectriu d’un angle. Mediatriu d’un segment.

CÀLCUL MENTAL

• Dividir nombres acabats en zeros.

PROBLEMES

• Ús de programes informàtics per a resoldre problemes geomètrics.

TEMA 14. FIGURES PLANES.

CONTINGUTS

• Àrees del quadrat, el rectangle, el romboide, el triangle, el trapezi i el rombe.

• Àrea d’un polígon regular.

• Longitud de la circumferència. El nombre π.

• Àrea del cercle.

CÀLCUL MENTAL

34


PROBLEMES

• Dibuixar per a resoldre problemes. Posició relativa de circumferències.

TEMA 15. ESTADÍSTICA I PROBABILITAT.

CONTINGUTS

• Gràfics de línies, de barres i de sectors.

• Freqüència absoluta i relativa. Moda.

• Mitjana aritmètica.

• Jocs d’atzar i probabilitat.

• Expressió de la probabilitat amb fraccions, decimals i percentatges.

• Diagrama d’arbre.

CÀLCUL MENTAL

• Agrupar per a sumar decimals.

PROBLEMES• Dibuixar per a resoldre problemes. Posició relativa d’una recta respecte a una circumferència.

35

5. UNITATS DIDÀCTIQUESS5.A I B ORGANIZACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

CINQUÉ CURS

PRIMER TRIMESTRE

TEMA1. – Lectura i escriptura de nombres naturals. Els milions.– El valor relatiu de les xifres.– La comparació i ordenació de nombres naturals.– Arredoniment de nombres naturals. – Les propietats de la suma: commutativa i associativa.– La prova de la resta.– Els nombres romans i els nombres egipcis.– Determinació del valor d'una xifra en funció de la seua posició relativa dins d'un nombre enter. – Utilització d'estratègies per arredonir i ordenar nombres naturals grans. – Utilització d'estratègies per fer estimacions de sumes i restes.– Representació de nombres naturals grans sobre la recta numèrica.– Comprovació d'una resta efectuant la prova de la resta.– Aplicació de les propietats de la suma en l'elaboració d'estratègies de càlcul mental.– Utilització dels nombres romans per poder-los identificar en monuments històrics. Reconeixement dels nombres egipcis per escriptura jeroglífica.– Confiança en l'elaboració d'estratègies personals de càlcul mental i escrit.– Rigor en la utilització precisa dels símbols >, = i <, i en la col·locació de les xifres dels nombres en efectuar sumes.

TEMA 2. – Les multiplicacions de conjunts d'elements: files per columnes.– L'estimació de productes.– Propietats commutativa, associativa i distributiva de la multiplicació.– Expressions amb diverses operacions.– La descomposició d'un nombre en factors.– Problemes amb dades innecessàries.– Multiplicació de factors acabats en zero.– Representació esquemàtica de multiplicacions de dos i de tres factors.– Aproximació del resultat de multiplicacions utilitzant càlcul mental.– Comprovació de les propietats commutativa, associativa i distributiva de la multiplicació.– Resolució d'expressions aritmètiques amb parèntesis.– Resolució de situacions problemàtiques utilitzant la multiplicació.– Explicació del procés seguit en la realització d'operacions combinades de sumes, restes i multiplicacions.– Interés per conéixer estratègies de càlcul per efectuar multiplicacions.– Curiositat per explorar les propietats de la multiplicació.

TEMA 3. – Les prova de la divisió.– El divisor de tres xifres.

36

– La divisió entre potències de 10.– Propietat fonamental de la divisió exacta.– La divisió de nombres acabats en zero.– Les operacions combinades.– Aplicació de l'algorisme de la divisió utilitzant divisors de dues o més xifres.– Comprovació del resultat d'una divisió realitzant la prova.– Obtenció de la divisió de nombres enters entre potències de deu.– Comprovació de la propietat fonamental de la divisió en divisions exactes i en la resolució de problemes.– Realització de divisions els dividends i divisors de les quals són nombres acabats en zero.– Resolució de situacions problemàtiques de la vida quotidiana utilitzant la divisió.– Interés per conéixer estratègies de càlcul de diversos tipus de divisions.– Curiositat per les regularitats que apareixen en calcular divisions de nombres acabats en zero.

TEMA 4. – Lectura i escriptura de fraccions.– Els termes de la fracció. La representació de fraccions en segments.– La comparació de fraccions.– Fraccions més petites que la unitat. Fraccions més grans que la unitat.– La fracció com a divisió exacta: nombres naturals. La fracció com a divisió no exacta: nombres mixtos.– Identificació del numerador i del denominador d'una fracció.– Utilització de les fraccions per interpretar aspectes quantificables de l'entorn habitual de l'alumnat. Representació gràfica d'una fracció. Representació de fraccions sobre la recta numèrica.– Comparació de dues fraccions mitjançant l'observació de la seua representació gràfica o analitzant-ne els numeradors i els denominadors.– Diferenciació de fraccions més petites i més grans que la unitat considerant-ne els numeradors i denominadors.– Resolució de situacions problemàtiques de la vida quotidiana utilitzant els nombres mixtos.– Curiositat per explorar el significat de les fraccions.– Interés per les informacions que es representen en forma de fraccions numèriques o gràfiques.

TEMA 5. – La fracció d'un nombre.– Suma de fraccions amb denominador igual. Resta de fraccions amb denominador igual.– Les fraccions equivalents. Obtenció de fraccions equivalents.– Fracció decimal: les dècimes.– Elecció de dades per resoldre problemes.– Reconeixement i càlcul de la fracció d'un nombre.– Utilització de la recta numèrica i d'esquemes gràfics per representar les fraccions i les operacions de fraccions.– Automatització de la suma de fraccions amb denominador igual. Aplicació de l'algorisme de la resta de fraccions amb el mateix denominador.– Identificació de fraccions equivalents a partir de l'observació de la seua representació gràfica. Obtenció de fraccions equivalents mitjançant la comparació de diferents gràfics.– Representació i identificació de dècimes en forma de fracció utilitzant la recta graduada.– Rigor en la realització d'operacions que continguen fraccions i en la utilització adequada dels seus termes.– Confiança en les capacitats pròpies per sumar i restar fraccions amb denominador igual.

SEGON TRIMESTRE

37

TEMA 6. – Les dècimes: el termòmetre.– Les dècimes i la unitat.– Les centèsimes.– Les mil·lèsimes.– Formes de llegir un nombre decimal.– Comparació de nombres decimals.– Arredonir decimals a la unitat més pròxima.– La divisió d'un nombre natural entre potències de deu.– Lectura i escriptura de nombres decimals fins a les mil·lèsimes.– Ús de la recta numèrica i d'esquemes gràfics per representar nombres decimals.– Comparació i ordenació de nombres decimals.– Obtenció de l'equivalència entre nombre decimal i fracció decimal.– Automatització de la divisió d'un enter entre potències de deu: 10, 100 i 1.000.– Arredoniment d'un nombre decimal.– Interés per conéixer estratègies de càlcul per dividir un enter per la unitat seguida de zeros.– Valoració de l'autocorrecció com a mètode per millorar l'aprenentatge de les propietats dels nombres decimals.

TEMA 7. – Suma i resta de nombres decimals.– Multiplicació i divisió d'un nombre decimal per un de natural.– La multiplicació i la divisió d'un decimal per 10, 100 o 1000.– Quocient decimal en divisions de nombres naturals.– Arredoniment i estimació en sumes i en restes.– Arredoniment i estimació en multiplicacions i en divisions.– Creació de preguntes per a la posterior resolució de problemes.– Explicació del procés que cal seguir per sumar i restar decimals.– Explicació del procés que cal seguir per multiplicar decimals per nombres enters.– Obtenció de la divisió d'un nombre decimal per un d’enter.– Explicació del procés que cal seguir per obtenir un quocient decimal.– Aplicació de l'algorisme que permet multiplicar o dividir un nombre decimal per 10, 100 o 1000.– Identificació dels zeros innecessaris en un nombre decimal.– Obtenció de resultats aproximats a causa de l'arredoniment en les operacions amb decimals.– Curiositat i interés per conéixer les estratègies de càlcul amb nombres decimals.– Gust per la presentació ordenada de les operacions i els resultats amb nombres decimals.

TEMA 8. – Mesura d'angles: el transportador. La construcció d'angles.– Classes d'angles. Angles i girs de 90º.– La bisectriu d'un angle. La mediatriu d'un segment.– Angles consecutius, adjacents i oposats pel vèrtex.– Compleció d'enunciats per a la resolució de problemes.– Classificació de la posició relativa de dues rectes: paral·leles i perpendiculars.– Construcció de rectes paral·leles i rectes perpendiculars utilitzant els instruments de dibuix adequats.– Utilització del transportador per mesurar angles. Expressió de la mesura d'un angle en graus sexagesimals.– Reconeixement dels principals tipus d'angles. Aplicació de girs a formes geomètriques simples.– Reconeixement i representació de la bisectriu d'un angle i traçat de la mediatriu d'un segment.

38

– Identificació d'angles adjacents, consecutius i oposats pel vèrtex.– Valoració de l'estètica de les formes geomètriques en els objectes de l'entorn.

TEMA 9. – Els elements d'un polígon. Classes de polígons.– Classes de triangles. Construcció de triangles.– Classificació dels quadrilàters. Els polígons regulars.– La circumferència. El cercle.– Ús d'instruments per dibuixar figures geomètriques planes.– Identificació dels costats, vèrtexs, angles i diagonals en diferents polígons.– Diferenciació entre figures geomètriques poligonals i figures no poligonals.– Classificació d'un polígon en funció del nombre de costats.– Obtenció del perímetre d'un polígon a partir de la mesura dels costats.– Classificació de triangles en funció de les dimensions dels seus costats.– Construcció de diferents tipus de triangles utilitzant els instruments de mesura i de dibuix.– Identificació de diferents tipus de quadrilàters. Construcció de quadrilàters.– Reconeixement dels elements d'una circumferència i d'un cercle.– Utilització del regle, l'escaire i el compàs per a les construccions geomètriques.– Precisió i cura en l'ús del regle, el compàs i altres instruments de mesura.

TEMA 10. – Els prismes: elements i desenvolupament. – Les piràmides: elements i desenvolupament.– Poliedres regulars.– Els cossos amb superfícies corbes. El cilindre, el con i l'esfera.– El volum.– Diferenciació entre poliedres i cossos redons.– Classificació dels poliedres segons el nombre i la forma de les seues cares.– Recompte del nombre de cares, arestes i vèrtexs d'un poliedre, del prisma hexagonal i de la piràmide pentagonal.– Construcció de prismes i piràmides a partir dels seus desenvolupaments plans i de figures a partir de cossos geomètrics.– Identificació dels cossos geomètrics que presenten superfícies corbes.– Determinació del volum d'un cos geomètric.– Resolució de situacions problemàtiques relacionades amb els poliedres.– Valoració de l'elaboració dels poliedres a partir dels seus desenvolupaments plans.– Valoració del reconeixement dels poliedres en l'Art, la Ciència i la Tècnica.

TERCER TRIMESTRE

TEMA 11. – Unitats de longitud: expressió complexa i incomplexa.– El metre: múltiples i submúltiples.– Longitud i decimals.– Canvi d'unitats. Els zeros en els canvis d'unitat.– Aplicació: les escales dels mapes.– Utilització del regle graduat per mesurar longituds.– Transformació de longituds de forma complexa a incomplexa i viceversa.

39

– Elaboració d'estratègies pròpies per ordenar les unitats de longitud.– Elecció de les unitats de longitud més adequades per expressar una mesura.– Transformació de les unitats de longitud utilitzant una taula d'equivalència.– Utilització de zeros en els canvis d'unitat de longitud.– Obtenció de les equivalències entre les unitats de longitud. Automatització de la suma i resta de longituds.– Determinació de la distància real entre dos punts del mapa utilitzant l'escala.– Resolució de situacions problemàtiques relacionades amb mesures de longitud.– Interés per usar les unitats de longitud més adequades en cada situació.

TEMA 12. – Els submúltiples del gram. Els múltiples del gram.– Expressió complexa i incomplexa.– Les fraccions de quilo i els decimals. La tona.– Els submúltiples del litre. Les fraccions del litre i els decimals. Els múltiples del litre.– Determinació del pes d'un objecte utilitzant bàscules.– Utilització de taules per a la conversió d'unitats de pes i de capacitat.– Expressió en forma complexa i incomplexa d'una mateixa mesura de pes o de capacitat.– Comparació de nombres que expressen pesos i capacitats.– Explicació del procés seguit per a l'obtenció de fraccions de quilo i de litre. – Elecció de la unitat més adequada per expressar el resultat de les operacions amb pesos i capacitats.– Automatització de la suma i resta de decimals amb valors de pesos.– Identificació de problemes de la vida quotidiana relatius a mesures de pes i capacitats que es resolen amb les quatre operacions.– Valoració de la importància del pes i la capacitat en la vida quotidiana.– Valoració del Sistema Mètric Decimal com a sistema de mesura internacional.

TEMA 13. – Els eixos de simetria d'una figura. La simetria respecte d’un eix.– La translació.– Mesura de la superfície: el centímetre quadrat. El metre quadrat.– Superfície del rectangle i del quadrat. Superfície equivalent: el romboide. Superfície de triangles.– Dibuixem figures simètriques amb l'ordinador.– Realització de figures simètriques respecte d’un eix.– Obtenció de figures simètriques a partir del procés de la translació.– Desenvolupament d'estratègies personals per obtenir la superfície de diverses figures utilitzant la quadrícula.– Obtenció de la superfície de quadrats, rectangles, romboides i triangles.– Elaboració d'estratègies per obtenir la superfície d'un triangle.– Obtenció de la superfície d'un paral·lelogram a partir de la superfície equivalent d'un rectangle.– Elaboració d'estratègies per obtenir la superfície de figures compostes mitjançant triangulacions o descomposició.– Interés per reconéixer eixos de simetria en objectes de la vida quotidiana.– Valoració de la importància de la mesura de superfícies en la vida quotidiana.

TEMA 14. – Unitats de temps.– Sumes amb unitats de temps. Restes amb unitats de temps.– Expressions complexes i incomplexes.– L'euro: pagaments i devolucions. Operacions amb euros.

40

– Arredonir preus. Divisions: arredoneix al cèntim més pròxim.– Determinació de l'equivalència d'una dada de temps expressada en diferents unitats. Obtenció de sumes i restes de dades de temps.– Transformació d'expressions complexes de temps en incomplexes i viceversa.– Elaboració d'estratègies personals per llegir horaris i obtenir la durada d'un esdeveniment i la interpretació de taules d'horaris.– Identificació de les diferents monedes i bitllets del sistema monetari euro.– Obtenció de sumes, restes i multiplicacions de quantitats expressades en euros.– Ordenació dels preus de diferents articles de consum expressats en el sistema monetari euro, per aplicar arredoniment.– Aplicació del càlcul mental a la determinació del canvi de monedes en els pagaments i en les devolucions, incloent l'arredoniment a la centèsima més pròxima.– Valoració de la importància de les mesures de temps. – Interés per conéixer el sistema monetari euro: els seus bitllets i monedes.

TEMA 15. – Taula de freqüències i moda. Gràfics circulars.– Mitjana o mitjana aritmètica. Càlcul de la mitjana aritmètica.– Probabilitat: segur i impossible. Probabilitat i fraccions.– Anàlisi d'enquestes utilitzant com a paràmetre la moda.– Interpretació de gràfics circulars.– Resolució de situacions problemàtiques a partir de la informació continguda en diferents tipus de gràfics.– Obtenció del valor mitjà de diversos nombres.– Resolució de situacions problemàtiques de la vida quotidiana mitjançant el càlcul de mitjanes i la probabilitat.– Diferenciació entre jocs d'atzar i jocs que no ho són.– Expressió del grau de probabilitat d'un resultat d'una experiència aleatòria emprant la terminologia adequada.– Diferenciació entre resultat impossible i resultat segur en un experiment.– Utilització de fraccions per expressar la probabilitat d'un resultat.– Utilització d'estratègies d'orientació en un pla.– Bon gust i ordre en l'elaboració de gràfics.– Disposició favorable per interpretar les informacions que utilitzen gràfics.

SISÉ CURS

PRIMER TRIMESTRE

TEMA1. – La descomposició dels nombres.– La relació entre la suma i la resta. – La relació entre la multiplicació i la divisió. La prova de la divisió.– Repartiments en parts desiguals.– Operacions combinades. Prioritats.– Reconeixement, lectura i escriptura de nombres naturals.– Expressió dels nombres naturals en base deu. Descomposició de nombres naturals.– Relació entre la suma i la resta.– Elaboració d'estratègies pròpies de càlcul per obtenir productes i quocients de nombres naturals relacionant-los.– Divisió d'un tot en parts iguals i desiguals.

41

– Descomposició mental i escrita de nombres naturals en la suma, la resta i el producte de dos o més nombres i en la combinació de diverses operacions.– Resolució de problemes on intervenen les quatre operacions bàsiques soles i combinades.– Resolució i interpretació de divisions amb resta i ús de la prova de la divisió i la calculadora, per comprovar la solució correcta.– Valoració de les gràfiques d'ajuda i dels coneixements sobre la multiplicació i la divisió que s'utilitzen en un problema de partició.

TEMA 2. – Múltiples d'un nombre. Mínim comú múltiple de dos nombres (m.c.m.).– Divisors d'un nombre. Tots els divisors d'un nombre. – Màxim comú divisor de dos nombres (m.c.d.). Nombres primers i nombres compostos.– Criteris de divisibilitat.– Descomposició d'un nombre en factors primers.– Utilització de l'addició i la multiplicació per arribar al concepte de múltiple d'un nombre.– Reconeixement de la no-finitud del conjunt de múltiples d'un nombre.– Identificació de divisors mitjançant els criteris de divisibilitat.– Reconeixement dels procediments per calcular el màxim comú divisor i el mínim comú múltiple.– Càlcul del màxim comú divisor de dos nombres de manera intuïtiva.– Descomposició d'un nombre en producte de factors o factors primers.– Càlcul del mínim comú múltiple de dos nombres de manera intuïtiva.– Classificació d'un conjunt de nombres naturals en primers i compostos.– Interés per utilitzar els criteris de divisibilitat de nombres naturals.– Valoració del rigor a l'utilitzar els símbols i les regles de la multiplicació i de la divisió.

TEMA 3. – El concepte de potència.– El quadrat d'un nombre. El cub d'un nombre.– Potències de base 10. Escriptura abreujada de nombres grans.– L'arrel quadrada. Arrel quadrada aproximada.– Resolució de problemes mitjançant el dibuix d'esquemes.– Interacció de l'addició i la multiplicació per arribar al concepte de potència i de quadrat.– Reconeixement, lectura i escriptura de potències de deu, quadrats perfectes, arrels quadrades i els seus termes.– Agilització del càlcul del producte d'un nombre natural per una potència de deu.– Comparació i ordenació de potències de deu, quadrats perfectes i nombres naturals expressats en notació científica.– Utilització dels signes <, > i = per comparar potències de 10, així com quadrats i cubs de nombres naturals.– Observació de figures en escala per il·lustrar magnituds relatives a distàncies.– Expressió dels nombres naturals en base deu.– Càlcul de potències de deu i quadrats perfectes.– Interpretació d'un mapa de coordenades mitjançant una fotografia.– Apreciació de la utilitat de les potències de 10 per abreujar l'escriptura de distàncies, així com astronòmiques i cardinals de poblacions grans.– Interés per l'escriptura de nombres naturals utilitzant la notació científica.

TEMA 4. – Els nombres decimals en la recta numèrica.– Els decimals equivalents. Zeros innecessaris.– La comparació i ordenació de nombres decimals.

42

– L'aproximació de nombres decimals. L'arredoniment de nombres decimals.– Escriptura de nombres grans amb decimals.– Reconeixement, lectura i escriptura de nombres decimals.– Representació de nombres decimals en una recta. – Ordenació i comparació de nombres decimals. – Ús dels símbols <, > i = per comparar nombres decimals.– Aproximació d'un nombre decimal.– Arredoniment d'un nombre decimal.– Utilització de la calculadora per buscar un nombre decimal equivalent.– Expressió de nombres grans utilitzant nombres decimals. – Resolució de situacions problemàtiques aplicant nombres decimals.– Compleció d'enunciats amb les dades necessaris.– Curiositat i interés per les informacions expressades amb nombres decimals. – Consideració de l'arredoniment com a mètode vàlid.

TEMA 5. – Suma i resta de nombres decimals. La multiplicació de dos nombres decimals.– Divisió d'un decimal per un natural. La divisió de nombres naturals amb quocient decimal.– Multiplicació i divisió per la unitat seguida de zeros.– Divisions equivalents. Divisió d'un natural per un decimal. La divisió de dos nombres decimals.– Ús de diagrames per descriure els algoritmes de l’addicció, la subtracció i la multiplicació de decimals.– Càlcul mental, per escrit i amb calculadora de sumes, restes i multiplicacions amb nombres decimals. – Multiplicació de dos nombres decimals.– Divisió d'un nombre decimal per un nombre natural en situacions problemàtiques de la vida quotidiana.– Obtenció del quocient decimal en una divisió de dos nombres naturals.– Multiplicació i divisió d'un nombre per la unitat seguida de zeros.– Obtenció del quocient de dos nombres decimals mitjançant la conversió en una divisió equivalent que no tinga decimals en el divisor.

SEGON TRIMESTRE

TEMA 6. – Fraccions equivalents. L'obtenció de fraccions equivalents.– La simplificació de fraccions. La simplificació fins a la fracció irreductible. – La comparació de fraccions.– Fraccions i nombres mixtos.– Planificació de problemes amb fraccions per trobar les solucions.– Partició d'un tot en parts equivalents per arribar al concepte de fracció.– Reconeixement, lectura i escriptura de fraccions.– Representació de fraccions en segments, rectes i figures.– Representació de fraccions mitjançant la partició de segments i figures. – Ús de diagrames i figures per descriure la construcció de fraccions equivalents a partir d'una fracció donada.– Reconeixement de fraccions equivalents.– Obtenció de la fracció irreductible simplificant una fracció donada.– Ordenació de fraccions senzilles.– Ús dels signes <, > i = per comparar fraccions i establir igualtats.

43

– Ús del joc del Tangram per practicar amb les fraccions.– Valoració del rigor en la utilització de les fraccions. – Curiositat i interés per les informacions de caràcter numèric que es troben a l'entorn.– Confiança en l'ús d'estratègies pròpies per representar i escriure fraccions.

TEMA 7. – La fracció d'un nombre.– Suma i resta de fraccions amb igual denominador. – Suma i resta de fraccions amb diferent denominador.– La reducció de fraccions a comú denominador.– Multiplicació de fraccions. – La divisió de fraccions.– La fracció com a divisió: nombres decimals.– Obtenció de sumes i restes de fraccions amb denominadors iguals.– Interpretació de gràfiques que representen fraccions.– Reducció de fraccions a comú denominador. – Suma i resta de fraccions amb denominadors diferents.– Càlcul del valor de la fracció d'una fracció. Càlcul del producte de fraccions.– Obtenció del quocient d'una fracció. – Expressió d'una fracció en forma de nombre decimal. – Representació de fraccions en segments, rectes i figures. – Resolució de problemes amb fraccions.– Confiança en l'ús d'estratègies pròpies per operar amb diferents fraccions i diferents operacions amb fraccions.– Gust per la presentació ordenada i clara de fraccions. – Valoració del rigor en la utilització de les fraccions.– Curiositat i interés per representar i escriure fraccions.

TEMA 8. – Els nombres enters. Nombres enters en la recta numèrica.– Comparació i ordre de nombres enters.– Orientació en el pla. – Les coordenades. Coordenades i nombres enters.– Utilització de la calculadora per a la resolució de problemes.– Reconeixement, lectura i escriptura de nombres negatius.– Representació de nombres enters positius i negatius en una recta numèrica.– Ordenació i comparació de nombres enters positius i negatius en la recta numèrica. – Interpretació de gràfiques que contenen nombres enters positius i negatius. – Lectura de les coordenades d'un punt representat en una quadrícula.– Representació de parells ordenats en un sistema cartesià de coordenades.– Utilització de la calculadora per comprovar els resultats obtinguts als problemes.– Curiositat i interés per representar i escriure nombres negatius en la recta numèrica.– Interés per utilitzar amb precisió la regla.– Valoració de la utilitat dels sistemes de referència per orientar-se en un gràfic o quadrícula.

TEMA 9. – Magnituds proporcionals i no proporcionals. Les taules de proporcionalitat.– La reducció a la unitat. Regla de tres.

44

– El significat dels percentatges. Càlcul del tant per cent o percentatge. Descomptes. Increments.– Ús de diagrames i taules per descriure situacions de proporcionalitat.– Reducció a la unitat d'una situació de proporcionalitat.– Resolució de problemes de proporcionalitat directa les dades dels quals vénen donades en taules de doble entrada i a les que s'ha d'aplicar la regla de tres. – Obtenció del valor que representa un determinat percentatge i càlcul del percentatge que correspon a una determinada quantitat.– Obtenció de l'augment d'una quantitat indicada per un tant per cent.– Determinació del descompte i l'increment que representa un percentatge del preu d'un objecte rebaixat.– Ús de la regla de tres per trobar relacions entre distàncies a mapes i a la realitat.

TEMA 10. – Expressió complexa i incomplexa.– La suma en el sistema sexagesimal. La resta en el sistema sexagesimal.– La utilització de la unitat apropiada. Fusos horaris.– Realització de mesures de temps aplicant el sistema sexagesimal.– Estimacions i comparacions de mesures de temps.– Escollir les unitats de temps adequades a cada situació.– Ús de diagrames per descriure la suma i la resta de mesures de temps expressades en forma complexa.– Conversió de mesures de temps expressades en forma complexa a incomplexa i viceversa.– Organització, interpretació i representació de dades en taules de doble entrada. – Resolució de problemes les dades dels quals vénen representats en taules de doble entrada.– Gust per l'ordre i la precisió en l'elaboració de càlculs amb dades de temps.– Rigor en la utilització precisa de les equivalències de les diferents unitats de temps.– Interés per utilitzar les unitats de temps adequades en cada situació concreta.

TERCER TRIMESTRE

TEMA 11. – Les unitats de longitud. Canvi d'unitats de longitud.– Les unitats de pes. Canvi d'unitats de pes.– Les unitats de superfície. Canvi d'unitats de superfície.– Les unitats agràries. Unitats de superfície d'ús local.– Escriure la pregunta d'un enunciat en relació a l'operació indicada.– Diferenciació de les unitats de longitud i de pes del sistema mètric. – Expressió de valors de longitud en forma complexa i incomplexa. – Conversió de dades de longitud d'una unitat a una altra per facilitar el càlcul o per expressar un resultat de forma més convenient. – Transformació de dades de pes de forma complexa a incomplexa i viceversa. – Canvi de les unitats de dades de pes per facilitar el càlcul o per expressar un resultat de forma més convenient. – Obtenció de sumes, restes, multiplicacions i divisions amb diferents dades. – Reconeixement de les principals unitats de superfície.– Canvi de les unitats de superfície per facilitar el càlcul o per expressar un resultat de forma més convenient. – Descripció de l'equivalència d'algunes unitats de longitud no habituals.– Valoració de les pròpies capacitats per convertir dades de longitud, de pes i de superfície utilitzant diferents unitats del sistema mètric.

45

TEMA 12. – Els submúltiples del litre. Els múltiples del litre.– Volum: cm3 dm3, m3. Volum i capacitat.– Taula d'equivalències: canvi d'unitats.– Les unitats de capacitat d'ús local.– L'elecció de la unitat més adequada per resoldre problemes d'unitats.– Enumeració dels múltiples i els submúltiples del litre.– Expressió de l'equivalència entre diferents unitats de volum i de capacitat del sistema mètric.– Mesura i expressió de volums amb unitats de l'SMD. – Mesura i expressió de capacitats amb unitats d'ús local. – Utilització de l'SMD per fer canvis d'unitat. Comparació de volums. – Expressió d'una dada de volum o de capacitat en diferents unitats. – Obtenció de l'equivalència entre unitats de capacitat i de volum. – Utilització de les abreviatures de les unitats de volum i de capacitat. – Ús de taules d'equivalències per fer el canvi d'unitats de volum o de capacitat.– Selecció de les dades d'un problema mitjançant les operacions per completar un enunciat.– Interés per calcular volums de materials i d'objectes de la vida quotidiana

TEMA 13. – Mesura d'angles. El transportador d’angles.– Els angles consecutius, adjacents i oposats pel vèrtex.– Els angles suplementaris. Els angles complementaris.– La suma dels angles d'un triangle. La suma dels angles d'un quadrilàter.– Bisectriu d'un angle. Mediatriu d'un segment.– Utilització correcta de l'aerocable per mesurar angles.– Diferenciació i quantificació dels angles complementari i suplementari.– Deducció del valor de la suma dels tres angles d'un triangle comprovant que formen un angle de 180°.– Demostració del valor de la suma dels quatre angles d'un quadrilàter utilitzant la descomposició en triangles.– Resolució de situacions problemàtiques mitjançant la suma dels angles d'un triangle i d'un quadrilàter.– Traçat de la bisectriu d'un angle aplicant l'algoritme corresponent.– Determinació de la mediatriu d'un segment utilitzant el compàs.– Utilització de programes informàtics per resoldre problemes geomètrics.

TEMA 14. – L'àrea i el perímetre del romboide. Àrea del triangle. Àrea del trapezi. Àrea del rombe. L'àrea d'un polígon regular.– Els elements de la circumferència. El nombre pi. Longitud de la circumferència.– Utilització d'instruments de dibuix per a la resolució de problemes de circumferències. Deducció gràfica de l'àrea de polígons.– Construcció de fórmules senzilles de perímetres i àrees de polígons. – Aplicació de les fórmules que permeten calcular el perímetre i l'àrea del romboide, el triangle, el trapezi i el rombe. – Aplicació del mètode de descomposició per mesurar superfícies de polígons. – Classificació de polígons a partir de relacions geomètriques i construcció de polígons amb una àrea determinada. – Identificació dels elements d'una circumferència.– Utilització del compàs i d'altres elements per dibuixar circumferències. – Construcció de la fórmula del perímetre d'una circumferència. – Identificació del nombre pi. Relació entre el diàmetre i el radi d'una circumferència.– Càlcul de la longitud d'una circumferència utilitzant el nombre pi.

46

– Conscienciació de la importància de la determinació de superfícies geomètriques en altres àrees del coneixement. – Gust per l'elaboració i la precisió de les construccions geomètriques utilitzant amb precisió el regle i el compàs.

TEMA 15. – Freqüència absoluta i freqüència relativa. Mitjana aritmètica o terme mitjà. La moda.– El gràfic de línies. El gràfic de sectors.– La probabilitat. Càlcul de probabilitats.– Els resultats possibles.– Representació gràfica de dades mitjançant taules i diagrames de diversos tipus. – Interpretació de diferents gràfiques estadístiques senzilles, tretes de situacions reals. – Classificació de dades a partir de situacions reals. – Càlcul de les freqüències absolutes i relatives del fenomen estudiat. – Resolució de problemes les dades dels quals es presenten en gràfics. – Obtenció, classificació i anàlisi estadístic de dades a partir de situacions reals. – Elecció d'una mostra aleatòria en poblacions menudes. – Representació gràfica de dades mitjançant taules i diagrames de diversos tipus. – Obtenció de la moda i la mitjana aritmètica.– Estimació i càlcul de la probabilitat d'esdeveniments simples.– Disposició favorable per interpretar les informacions que utilitza un llenguatge gràfic.

47

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES6.A. METODOLOGIA GENERAL I ESPECÍFICA DE L’ÀREA O MATÉRIA

En el marc de la seua Programació Docent, els centres han de precisar, en cada Cicle, els objectius que garanteixen les competències bàsiques, segons el currículum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la participació de cadascuna de les àrees del currículum en la consecució de les competències.

El caràcter multidisciplinari de moltes de les competències s’allunya de la concepció del currículum com un conjunt de compartiments estancs entre les diverses àrees i matèries i, per això, requereix una coordinació d’actuacions docents en les quals el treball en equip ha de ser una constant.

Així doncs, el desenvolupament de la Programació Docent de Centre requereix tant processos de formació i elaboració reflexiva i intel·lectual per part de l’equip docent, com diversos mètodes de treball cooperatiu. Aquests mètodes han de ser respectuosos amb la diversitat dels docents, però han de generar il·lusió per col·laborar en un projecte comú en el qual cadascú aportarà la seua millor experiència professional i aprendrà i compartirà coneixements amb altres companys.

El currículum de cada Centre no es limitarà a les competències bàsiques, tot i que les inclou. En el currículum hi haurà competències bàsiques i d’altres que no ho seran tant perquè cada alumne puga desenvolupar al màxim les seues potencialitats. No s’ha oblidar que la funció de l’escola és garantir uns mínims per a tots i, alhora, el màxim per a cada alumne. Les competències permeten una gradació, tal com posen de manifest els cinc nivells que estableix el programa PISA en la seua avaluació.

El desenvolupament de competències va acompanyat d’una pràctica pedagògica exigent tant per a l’alumnat com per al professorat. Per a l’alumnat, perquè s’ha d’implicar en l’aprenentatge i ha d’adquirir les habilitats que li permetran construir els seus propis esquemes explicatius per comprendre el món on viu, construir la seua identitat personal, interactuar en situacions variades i continuar aprenent.

Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propis de l’àrea com a components de les competències bàsiques, i poder assolir els objectius del currículum. No obstant això, malgrat que les competències tenen un caràcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines acadèmiques, això no ha d’impedir que des de cada àrea es determinen aprenentatges específics que resulten rellevants en la consecució de competències concretes.

El docent haurà de buscar situacions pròximes als alumnes perquè aquests puguen aplicar, en diferents contextos, els continguts dels quatre sabers que conformen cadascuna de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Així mateix, crearà contextos i situacions que representen reptes per als alumnes, que els conviden a qüestionar-se els seus sabers actuals, que els obliguen a ampliar la perspectiva i a contrastar les seues opinions amb les dels seus companys, a justificar i a interpretar amb rigor, etc.

Per treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especial protagonisme les activitats de planificació i d’execució de tasques en grup que afavorisquen el diàleg, l’escolta, la cooperació i la confrontació d’opinions.

La forma d’avaluar el nivell de competència assolit serà a través de l’aplicació dels coneixements i les habilitats treballades. Ara bé, les competències suposen un domini complet de l’activitat en qüestió; no són només habilitats, malgrat que aquestes sempre estiguen presents. Per tant, a més a més de les habilitats, també es tindran en compte les actituds i els elements cognitius.

El repte de l’avaluació rau en l’obligació d’obtenir uns resultats concrets, perquè les administracions educatives realitzaran una avaluació general de diagnòstic la finalitat de la qual serà comprovar el grau d’adquisició de les competències bàsiques en cada nivell educatiu.

48

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES6.B. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE


TEMA 1El reconeixement del valor relatiu de les xifres d’un número de més de sis xifres es practica amb una taula que delimita els diferents valors de cada ordre d’unitats.

La relació d’ordre dels nombres de més de sis xifres es treballa amb esquemes que destaquen la igualtat o desigualtat de cadascuna de les xifres equivalents de dos nombres.

L’arredoniment d’un nombre a decenes de milers es practica considerant la seua localització en la recta graduada.

La propietat associativa de la suma es treballa amb diagrames en arbre que representen les successives operacions que cal efectuar per aplicar aquesta propietat.

El sistema de numeració romà s’introdueix amb taules que remarquen el seu caràcter no posicional en contraposició amb el sistema de numeració decimal.

TEMA 2L’aplicació de la multiplicació a la quantificació d’una col·lecció d’elements es presenta organizant aquest conjunt en un rectangle amb files i columnes.

L’estimació de productes de dos factors es treballa aproximant un dels factors de la multiplicació a la desena, centena o miler mér proper.

La propietat associativa i la propietat commutativa de la multiplicació es practiquen en esquemes piramidals que mostren els productes parcials de dos números del total de nombres que intervenen a l’operació.

La descomposició d’un nombre en factors es practica en diagrames en arbre que mostren les possibles descomposicions d’un valor proposat.

TEMA 3La prova de la divisió es presenta amb esquemes que destaquen la relació que hi ha entre el quocient, el dividend, el divisor i el residu.

La divisió amb divisor de tres xifres s’introdueix amb dos esquemes que mostren l’algorisme de divisió en forma simplificada i no simplificada.

La divisió entre 10, 100 i 1000 es practica en una col·lecció d’expressions que mostren la relació entre el nombre de zeros del dividend, del divisor i del quocient.

Les operacions combinades es treballen amb diagrames en arbre que destaquen l’ordre de prioritat de les operacions en una expressió aritmètica.

TEMA 4El reconeixement dels termes d’una fracció es practica mitjançant representacions gràfiques que destaquen el valor del numerador amb un color determinat.

L’ordre i comparació de fraccions s’introdueix a partir de la seua representació en la recta graduada.

La relació entre les fraccions i la unitat es treballa amb representacions gràfiques que mostren les fraccions incloses en una unitat.

El concepte de fracció com a divisió s’introdueix amb un soport figuratiu d’una col·lecció objectes sencers o tallats per la meitat.

49

TEMA 5La fracció d’un nombre s’introdueix amb la representació d’un objecte que es divideix en tantes parts com indica el denominador de la fracció considerada.

La suma i la resta de fraccions amb el mateix denominador es presenta com una suma o resta dels numeradors en la recta graduada.

El reconeixement de fraccions equivalents es treballa amb un mateix objecte dividit de diferents maneres segons el valor dels denominadors de les fraccions.

La introducció de la fracció decimal i les dècimes es presenta amb una unitat de la recta graduada dividida en 10 parts.

TEMA 6La lectura i l’escriptura de les dècimes d’un nombre es practica determinant la temperatura que marquen termòmetres analògics i digitals.

La relació entre les dècimes i la unitat es treballa amb una recta graduada que té una unitat dividida en deu parts.

El reconeixement de les centèsimes es porta a terme utilitzant quadrícules de 10 per 10 amb la part corresponent al valor que es vol representar acolorida.

La comparació de nombres decimals es representa amb esquemes que mostren la comparació de les successives xifres d’ambdós nombres.

L’arredoniment d’un nombre a la unitat més propera es treballa representant aquest nombre en la recta graduada.

TEMA 7La suma i la resta de nombres decimals es representa en un format vertical que destaca en color els zeros que cal afegir per igualar el nombre de decimals de cada número.

La multiplicació i la divisió d’un nombre decimal per la unitat seguida de zeros s’introdueix amb un esquema que relaciona el nombre de zeros amb el desplaçament de la coma decimal cap a la dreta o cap a l’esquerra.

La divisió d’un nombre decimal entre un nombre natural es treballa amb un esquema vertical que analitza les diferents etapes del algorisme.

La divisió d’un nombre natural amb quocient decimal es presenta en un esquema vertical que analitza les diferents etapes de l’algorisme.

TEMA 8La mesura directa i la construcció d’angles amb el transportador s’introdueix amb dibuixos que mostren la utilització i la lectura d’aquest instrument.

La classificació dels angles considerant la seua amplitud es treballa amb dibuixos que incorporen transportadors d’angles.

Els angles múltiples de 90º es representen amb imatges que mostren diferents graus d’obertura d’un paipai.

El traçat de la bisectriu d’un angle i de la mediatriu d’un segment s’introdueixen amb una seqüencia de dibuixos que representen les principals etapes del procediment.

El reconeixement dels principals tipus d’angles segons la seua posició relativa es practica identificant-los en objectes de l’entorn immediat.

TEMA 9La identificació dels elements característics d’un polígon es treballa mitjançant dibuixos de polígons on cal determinar el nombre de costats, vèrtexs...

La classificació de polígons s’aplica a una col·lecció de dibuixos d’aquestes figures geomètriques o a puzles amb motius geomètrics.

La classificació de triangles segons els seus costats i segons els seus angles es practica en una col·lecció de triangles on es poden mesurar aquests elements geomètrics.50

La construcció de triangles amb el compàs i el regle s’introdueix amb una seqüència d’esquemes que reprodueixen les etapes del traçat d’un triangle.

La classificació dels quadrilàters i els polígons regulars es practica en una col·lecció de polígons on es poden identificar els principals tipus.

El reconeixement dels principals elements de la circumferència i el cercle s’efectua analitzant dibuixos i imatges de l’entorn immediat.

TEMA 10El reconeixement dels elements geomètrics dels prismes i de les piràmides s’introdueix mitjançant la manipulació del desenvolupament d’aquests cossos geomètrics.

La identificació i caracterització dels poliedres regulars es treballa amb dibuixos que permeten contar els seus costats, vèrtexs i cares.

Els cossos geomètrics amb superfícies corbes s’identifiquen utilitzant objectes de la vida quotidiana.

La caracterització del cilindre, el con i l’esfera es porta a terme mitjançant dibuixos que permeten reconéixer els seus elements i el seu origen per rotació d’una figura plana.

El volum d’un cos geomètric s’analitza aplicant un mètode de descomposició en cubs iguals de volum conegut.

TEMA 11La relació i la conversió entre els múltiples i els submúltiples del metre es representen en una taula que facilita els càlculs amb unitats de longitud.

La determinació de longituds amb nombres decimals es practica amb el regle i objectes de la vida quotidiana.

El canvi d’unitats de longitud es treballa amb esquemes que destaquen el desplaçament de la coma decimal cap a la dreta o cap a l’esquerra de la posició inicial.

La utilització de les escales dels mapes es presenta com una aplicació del canvi d’unitats de longitud.

TEMA 12La relació i la conversió entre els múltiples i els submúltiples del gram es representen en una taula que facilita els càlculs amb unitats de pes.

L’expressió complexa o incomplexa de valor de pes es treballa mitjançant taules de conversió que mostren la relació entre les diferents unitats de pes.

El canvi d’unitats de capacitat es treballa amb esquemes que destaquen la relació entre els múltiples i els submúltiples del litre.

La capacitat de les fraccions del litre més habituals es relacionen amb la capacitat d’alguns objectes de la vida quotidiana.

TEMA 13La determinació dels eixos de simetria d’una figura plana es treballa representant figures en quadrícules i dibuixant els possibles eixos de simetria.

La simetria respecte d’un eix es reforça traçant figures simètriques a una figura donada en una quadrícula en què hi ha representat l’eix de referència.

L’obtenció de figures iguals a una figura donada es practica completant traslacions en una quadrícula.

La mesura de superfícies es treballa determinant la superfície de figures geomètriques representades en una quadrícula la unitat de la qual és el centímetre quadrat.

La superfície del rectangle i del quadrat s’expressa amb metres i centímetres quadrats mesurats amb l’ajut d’una quadrícula adient.

TEMA 1451

La relació entre les diferents unitats de temps, dies, hores, minuts i segons, es treballa aplicant una taula d’equivalències que mostra els factors de conversió entre aquestes unitats.

La suma i la resta de quantitats de temps s’introdueix amb esquemes que representen el procediment que cal aplicar per expressar el resultat en forma complexa.

La conversió recíproca entre les expresions complexes i incomplexes de quantitats de temps es reforcen amb l’estudi de situacions quotidianes.

Les operacions amb euros es presenten en activitats de pagament i devolucions que s’expressen amb monedes d’euro i cèntims d’euro.

L’arredoniment de preus s’introdueix representant quantitats en la recta graduada per valorar la seua proximitat a un nombre enter d’euros.

TEMA 15La relació i la conversió entre els múltiples i els submúltiples del gram es representen en una taula que facilita els càlculs amb unitats de pes.

L’expressió complexa o incomplexa de valor de pes es treballa mitjançant taules de conversió que mostren la relació entre les diferents unitats de pes.

El canvi d’unitats de capacitat es treballa amb esquemes que destaquen la relació entre els múltiples i els submúltiples del litre.

La capacitat de les fraccions del litre més habituals es relacionen amb la capacitat d’alguns objectes de la vida quotidiana.


TEMA 1La descomposició de nombres segons el valor posicional de les seues xifres es treballa amb esquemes de colors que permeten diferenciar fàcilment els diferents ordres d’unitats.

La relació entre la multiplicació i la divisió com operacions inverses es practica amb sèries d’exercicis de relació de ternes de números.

Els repartiments en parts desiguals es resolen mitjançant esquemes que visualitzen gràficament la relació entre les quantitats que intervenen.

El càlcul d’expressions aritmètiques amb operacions combinades es representen en esquemes que mostren la seqüenciació d’operacions que cal resoldre.

TEMA 2La sèrie de múltiples d’un nombre es treballa mitjançant taules que relacionene els productes d’aquest número per la successió de nombres naturals i els resultats obtinguts.

L’algorisme per determinar el mínim comú múltiple de dos nombres es practica analitzant els conjunts de múltiples d’aquests nombres.

L’estratègia per obtenir tots els divisors d’un nombre es presenta con un algorisme recurrent que s’organitza en forma de taula de productes.

La diferenciació entre nombres primers i compostos es treballa clasificant sèries de nombres naturals.

La descomposició d’un nombre en factors primers es practica utilitzant esquemes que mostren les successives divisions realitzades en la descomposició.

TEMA 3

52

El concepte de quadrat d’un nombre s’introdueix utilitzant dibuixos de quadrats formats per peces quadrades, per facilitar el càlcul i la interpretació del quadrat d’un número.

Les primeres potències de 10 s’introdueixen amb expresions en que els zeros en color d’una potència de 10 es relacionen amb el valor de l’exponent.

El concepte d’arrel quadrada es presenta organitzant una col·lecció de rajoles en un quadrat que té un nombre determinat de peces.

La impossibilitat d’organitzar una col·lecció de rajoles en forma de quadrat, perquè en sobren o en falten rajoles, condueix al concepte d’arrel quadrada aproximada.

TEMA 4Els nombres decimals es presenten situant damunt de la recta graduada els preus amb decimals de diferents objectes de la vida quotidiana.

La presència de zeros innecesaris es treballa utilitzant taules on les files representen nombres decimals equivalents.

L’ordenació de nombres decimals es basa en la interpretació d’esquemes que permeten comparar els ordres d’unitats de dos números.

L’aproximació de nombres decimals a les dècimes, centèssimes o mil·lèssimes es practica a partir de valors obtinguts amb la calculadora.

TEMA 5La suma i resta de nombres decimals s’introdueix amb esquemes que remarquen en color els zeros decimals que permeten igualar el nombre de xifres decimals dels operants.

L’algorisme de la multiplicació de dos números decimals es representa amb un esquema que destaca la relació entre el nombre el xifres decimals del producte i el nombre de xifres decimals dels factors.

La divisió de un decimal entre un nombre natural s’introdueix mitjançant un esquema que mostra per etapes els trets fonamentals de l’algorisme.

L’obtenció de divisions equivalents es presenta com un mètode per resoldre determinades situacions problemàtiques.

TEMA 6El reconeixement de fraccions equivalents es facilita utilitzant representacions grafiques que permet comparar dues fraccions de manera visual.

La simplificació de fraccions es practica mitjançant la representació gràfica d’una fracció i de les seues fraccions equivalents.

La comparació de fraccions es treballa aplicant dos mètodes diferents: la representació gràfica i l’obtenció de fraccions equivalents amb el mateix denominador.

La relació entre fraccions i nombres mixtos s’analitza representant fraccions majors que la unitat en la recta graduada.

TEMA 7La suma i resta de fraccions amb el mateix denominador s’introdueix mitjançant representacions grafiques de les fraccions que cal operar.

El producte d’un número per una fracció es representa con una suma de fraccions iguals i el resultat s’utilitza per deduir un mètode de càlcul general.

El mètode de reducció de fraccions a denominador comú es presenta combinant l’obtenció del mínim comú múltiple i l’obtenció de fraccions equivalents.

La determinació del valor de la fracció d’una fracció es presenta mitjançant una representació gràfica que visualitza la relació entre ambdues fraccions.

53

TEMA 8La introducció dels nombres enters es realitza amb la lectura de diferents termòmetres analògics i digitals que mostren valors positius i negatius.

La comparació i ordenació dels nombres enters es treballa llegint i representant aquests nombres en una recta graduada.

L’orientació en el pla es practica amb diferents elements de l’entorn quotidià situats en una quadrícula senyalitzada amb nombres i lletres.

La lectura i l’aplicació de les coordenades d’un punt es treballa amb quadrícules senyalitzades amb nombres.

TEMA 9El reconeixement de magnituds proporcionals i no proporcionals es treballa analitzant i completant taules de dues files que relacionen els valors d’ambdues magnitudes.

El mecanisme d’aplicació de la regla de tres es presenta en forma de taula que aplica el mètode de reducció a la unitat.

El significat dels percentatges s’introdueix mitjançant gràfics circulars i taules que relacionen els percentatges amb les fraccions i els nombres decimals.

Els descomptes i els augments d’una magnitud es practiquen com una aplicació del càlcul de percentatges de magnituds de l’entorn immediat.

TEMA 10El pas de l’expressió complexa a la incomplexa i viceversa es representa amb esquemes que desglosen les operacions successives que cal realizar.

La suma i la resta en el sistema sexagesimal es treballa amb representacions d’aquestes operacions en que es destaquen les operacions que requereixen un canvi d’unitats.

La utilització de la unitat de temps apropiada en una situació determinada es practica en una col·lecció de problemes amb diferents escales de temps.

L’horari dels diferents països es treballa amb una representació dels usos horaris.

TEMA 11La relació entre les diferents unitats de longitud es presenta amb l’ajut de taules que faciliten l’expressió d’una longitud en diferents unitats i el canvi d’unitats.

El canvi d’unitats de pes es practica amb expresions que cal completar amb diferents unitats o valors d’aquesta magnitud.

Els múltiples i submúltiples del metre quadrat es relacionen mitjançant taules que mostren diferents expressions d’alguns valors de superficie.

El canvi d’unitats entre valors de superficie es representa amb un esquema gràfic que insisteix en el factor de conversió que cal emprar.

TEMA 12La relació entre les diferents unitats de capacitat es presenta amb l’ajut de taules que faciliten l’expressió d’una capacitat en diferents unitats i el canvi d’unitats.

Els múltiples i submúltiples del litre es relacionen mitjançant taules que mostren diferents expressions d’alguns valors de capacitat.

El volum i les seues unitats es treballen mitjançant esquemes tridimensionals construïts per superposició de cubs de mida unitària.

Algunes unitats de capacitat locals s’introdueixen representant objectes tradicionals la capacitat dels quals està relacionada amb el nom d’una unitat local.

TEMA 1354

La determinació i l’expressió en graus sexagesimals de l’amplitud d’un angle es practica utilitzant el transportador en una col·lecció d’angles.

Les possibles relacions entre parelles d’angles es presenten analitzant objectes o situacions que mostren angles consecutius, adjacents, oposats pel vèrtex, suplementaris o complementaris.

La demostració del valor de la suma dels angles d’un triangle i un quadrilàter es fa de manera pràctica retallant els angles i comprovant que la seua suma és 180º o 360º respectivament.

Els conceptes de bisectriu d’un angle i mediatriu d’un segment es treballen aplicant els respectius procediments de representació mitjançant el compàs.

TEMA 14L’àrea del romboide, del triangle, del romboide i del rom s’introdueixen transformat aquests polígons en rectangles dels quals es pot determinar l’àrea fàcilment.

La determinació de l’àrea d’un poligon regular es presenta aplicant la técnica de descomposició de la figura geométrica en triangles.

Els elements de la circumferència es treballen a partir d’un esquema que mostra les relacions entre el diàmetre, el radi, el centre i les cordes.

El número pi s’introdueix utilitzant la calculadora per obtenir la relació entre la longitud de diverses circumferències i les seus respectius diàmetres.

TEMA 15Les freqüències absolutes i les freqüències relatives s’introdueixen organitzant les dades d’una variable en taules o grafiques de barres.

El concepte de mitjà aritmética es presenta com un promig de valors en una situació que facil·lita la seua interpretació com una mesura estadística central.

El paràmetre estadístic moda s’analitza en un gràfic de barres que permet reconéixer el seu significat.

Les gràfics de línies es treballen representant les variacions de temperatura d’una localitat al llarg de l’any i s’interpreten per determinar els valors màxims i mínims.

El concepte de probabilitat i el càlcul de probabilitats es presenten analitzant els resultats d’experiments aleatoris de l’entorn quotidià, com és el llançament de daus.

55

7. AVALUACIÓ7.A. CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL TERCER CICLE

1. Llegir, escriure i ordenar nombres naturals, indicant el valor posicional de les seues xifres, i calcular sumes, restes, multiplicacions i divisions; comprovant el resultat obtingut per mitjà de l’aplicació de propietats numèriques i relacions fonamentals de les operacions aritmètiques.

2. Completar, segons corresponga, expressions numèriques donades, de la forma: a+¿=b; a–¿=b; ¿–a=b; ax¿=b; a:¿=b; ¿:a=b; on a i b són nombres naturals qualssevol menors o iguals que mil.

3. Intercalar nombres naturals, decimals i fraccions entre dos nombres qualssevol donats.

4. Llegir i escriure nombres naturals, de fins a quatre xifres, amb nombres romans. Utilitzar els nombres romans en distints contextos.

5. Expressar en forma de potència un producte de factors iguals, i viceversa, distingint base i exponent.

6. Descompondre en factors primers un nombre menor o igual que mil, així com obtindre múltiples i divisors d’un nombre menor o igual que cent.

7. Escriure en forma de polinomi un nombre natural, de fins a sis xifres, per mitjà de potències de base deu.

8. Resoldre problemes de la vida quotidiana, per mitjà de l’ús de les operacions aritmètiques, comprovant els resultats de manera raonada. Formular, de manera congruent i connexa, i amb llenguatge clar, enunciats de la vida real i qüestions que es corresponguen amb una expressió matemàtica donada, de la forma: (a+b; a–b; axc; a:d), on a, b, c i d siguen nombres naturals.

9. Utilitzar la calculadora per a l’estimació, aproximació i comprovació de resultats numèrics en les operacions matemàtiques amb nombres naturals i nombres decimals.

10. Llegir, escriure, ordenar fraccions i nombres decimals. Operar amb fraccions i nombres decimals i resoldre problemes senzills en què s’utilitzen la fracció, el nombre decimal, la relació entre aquests, l’arredoniment i el tant per cent.

11. Resoldre i formular distintes situacions problemàtiques en què s’utilitzen unitats i equivalències del Sistema Mètric Decimal (longitud, capacitat i pes), del sistema monetari i de la magnitud temps.

12. Seleccionar, fent prèviament estimacions en contextos reals, els instruments i les unitats de mesura usuals més adequats, tenint en compte les pròpies i tradicionals de la Comunitat Valenciana i les seues equivalències, així com expressar amb precisió mesures de longitud, superfície, pes, capacitat i temps.

13. Classificar, anomenar i mesurar angles i transportar-los per a la seua addició i sostracció geomètrica.

14. Identificar en el pla posicions de dos rectes (paral·leles, perpendiculars, obliqües), de dos circumferències, i d’una recta i una circumferència.

15. Utilitzar les nocions geomètriques de paral·lelisme, perpendicularitat, simetria, perímetre i superfície per a descriure i comprendre situacions de la vida quotidiana.

16. Reconéixer i traçar les bases i les altures de triangles, trapezis i paral·lelograms.

17. Dibuixar i construir formes geomètriques en diferents suports i amb diferents instruments.

18. Descompondre un polígon qualsevol en el menor nombre de triangles, quadrats o rectangles. Calcular el perímetre i l’àrea de figures planes, a partir de dades o mesurant sobre el paper o sobre el terreny.

19. Interpretar una representació espacial (croquis d’un itinerari, plànol de cases i maquetes) realitzada a partir d’un sistema de referència i d’objectes o situacions familiars.

20. Saber construir taules senzilles de recollida de dades no agrupades, proporcionades des de diferents mitjans (premsa, llibres, programes informàtics), per a facilitar la representació per mitjà de diagrames de barres i sectorials, calcular la mitjana aritmètica i la moda, i interpretar correctament els resultats.

21. Elaborar, llegir i interpretar representacions gràfiques d’un conjunt de dades relatives a l’entorn immediat.

22. Determinar els resultats d’un experiment aleatori senzill i alguns dels successos associats a aquest.

23. En un context de resolució de problemes senzills, anticipar una solució raonable i buscar els procediments matemàtics més adequats per a abordar el procés de resolució. Valorar les diferents estratègies que s’ha de seguir i perseverar en la

56

recerca de dades i solucions precises, tant en la formulació com en la resolució d’un problema. Expressar de manera ordenada i clara, oralment i per escrit, el procés seguit en la resolució de problemes.

24. Conéixer les estratègies de comprensió lectora en els missatges transmesos per diferents textos.

25. Utilitzar un llenguatge correcte, amb el vocabulari específic de les matemàtiques, en l’exposició de situacions amb contingut matemàtic i en la resolució de problemes.

57

7. AVALUACIÓ7.B I C. INSTRUMENTS I TIPUS D’AVALUACIÓ


TEMA 1

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Escriptura de nombres naturals amb més de 5 xifres.–Ordenació de nombres utilitzant els sig-nes > <.–Sumes i restes amb nombres grans.–Identificació de nombres romans.–Resolució de problemes amb sumes i restes.

AVALUACIÓ CONTÍNUA

Taula amb els continguts bàsics exigibles per a la realització del seguiment dels aprenentatges de cada alumne.

– La comparació i l'ordenació de nombres naturals.

– L'arredoniment de nombres naturals.

– La utilització de les propietats de la suma.

– L'ús dels nombres romans i egipcis.

AVALUACIÓ FINAL

Prova per a avaluar els continguts de cada tema i taula per a registrar els resultats de la prova de l’alumnat.

CRITERIS D'AVALUACIÓ: TEMA 1 PROVA D'AVALUACIÓ ALTRES FONTS D'INFORMACIÓ

Llegir, escriure i comparar correctament milions. Activitat 1

Conéixer el valor relatiu de les xifres en nombres naturals grans. Activitat 2 Llibre: pàg. 5, Activitat 3

Comparar nombres naturals grans i expressar-ne la relació mitjançant els símbols < i >. Activitat 3

Ordenar i localitzar nombres grans en la recta numèrica i arredonir al milió més pròxim. Activitats 4 i 5

Calcular resultats de sumes i restes. Activitat 6

Utilitzar correctament les propietats commutativa i associativa de la suma i la prova de la resta. Activitat 7 Llibre: pàg. 8, Activitat 1

Llegir i escriure nombres romans i egipcis. Activitat 8

TEMA 2

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Multiplicació de factors de 2 i 3 xifres.–Descomposició de nombres en factors.58

–Estimació de productes.–Resolució de problemes amb multiplicacions.



– L'estimació de productes.

– L'ús de les propietats commutativa, associativa i distributiva.

– La resolució d'expressions amb diverses operacions.

– La descomposició d'un nombre en factors.

AVALUACIÓ FINAL


Criteris d'Avaluació: Tema 2 PROVA D'AVALUACIÓ ALTRES FONTS D'INFORMACIÓ

Realitzar multiplicacions de conjunts d'elements ordenats per files i columnes. Activitat 1

Saber fer estimacions de productes. Activitat 2 Llibre: pàg. 19, Activitat 1

Utilitzar correctament les propietats commutativa i associativa de la multiplicació. Activitats 3 i 5

Reconéixer i utilitzar correctament la propietat distributiva de la multiplicació. Activitat 4

Calcular expressions amb operacions combinades de sumes, restes i multiplicacions que tinguen parèntesis. Activitat 6 Llibre: pàg. 22, Activitat 1

Descompondre un nombre en factors. Activitat 7

Resoldre problemes que impliquen multiplicacions amb dades innecessàries a l'enunciat. Activitat 8 Llibre: pàg. 27, Activitats 2 i 3

TEMA 3

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Resolució de divisions senceres.–Realització de la prova de la divisió.–Identificació dels elements de la divisió.–Resolució de problemes amb multiplicacions i divisions.–Relació entre la divisió i la multiplicació.



– La realització de la prova de la divisió.

– El reconeixement de la propietat fona-mental de la divisió exacta.

– L'exercitació de divisions amb nombres naturals.

– La resolució de les operacions combinades i l'ús del parèntesi.

AVALUACIÓ FINAL

59


Criteris d’Avaluació: Tema 3 PROVA D’AVALUACIÓ ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ

Realitzar correctament la prova de la divisió. Activitats 1 i 2

Saber dividir nombres sencers per potències de deu. Activitat 3 Llibre: pàg. 32, Activitat 2

Reconéixer i utilitzar correctament la propietat fonamental de la divisió. Activitat 4

Saber dividir nombres naturals acabats en zeros. Activitat 3

Saber utilitzar la propietat de la divisió exacta per trobar el mateix resultat amb diferents divisions. Activitat 5

Realitzar operacions combinades i amb parèntesi. Activitat 7 Llibre: pàg. 35, Activitat 1

Reconéixer les operacions a realitzar mitjançant la lectura de l'enunciat i resoldre el problema. Activitats 6 i 8

TEMA 4

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Escriptura de fraccions.–Identificació dels elements de la fracció.–Lectura de fraccions.–Resolució de problemes amb fraccions.–Càlcul de la fracció d'un nombre.



– L'escriptura de fraccions.

– La representació i comparació de fraccions.

– L'estudi de la fracció com divisió exacta.

– Introducció als nombres mixtos

AVALUACIÓ FINAL



Reconéixer els termes d'una fracció i saber llegir i escriure correctament fraccions. Activitat 1 Observació a l'aula

Representar correctament les fraccions en figures geomètriques o segments. Activitats 3, 7 i 9

Comparar fraccions i identificar la unitat com la fracció de numerador igual al denominador. Activitat 2 Llibre: pàg. 46, Activitat 1

Identificar fraccions més grans que la unitat. Activitat 4

Interpretar la fracció com la divisió de dos nombres naturals. Activitat 6

60

Saber representar nombres mixtos sobre la recta numèrica. Activitats 5 i 10

Resoldre problemes amb fraccions. Activitat 8 Llibre: pàg. 51, Activitat 15

TEMA 5

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Escriptura de fraccions.–Representació de fraccions en la recta numèrica.–Identificació dels termes meitat, terç i quart.–Resolució de problemes utilitzant operacions amb fraccions.



– El càlcul de la fracció d'un nombre.

– La suma i resta de fraccions amb igual denominador.

– L'obtenció de fraccions equivalents.

– La representació de fraccions

AVALUACIÓ FINAL



Resoldre sumes de fraccions amb igual denominador. Activitat 2

Realitzar restes de fraccions amb igual denominador. Activitat 5

Reconéixer i comprovar que dues fraccions són equivalents. Activitat 4 Llibre: pàg. 62, Activitat 2

Saber obtenir fraccions equivalents. Activitat 6

Representar la fracció decimal en la recta numèrica i descompondre la unitat en dues fraccions decimals. Activitat 7

Saber resoldre problemes de fraccions. Activitats 1 i 3

Inventar preguntes per resoldre problemes amb fraccions d'un nombre. Activitat 8 Llibre: pàg. 67, Activitats 1, 2 i 3

TEMA 6

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Escriptura de nombres decimals.–Lectura d'una longitud en un regle i escriptura amb un nombre decimal.–Resolució de problemes amb decimals.–Suma de nombres enters i decimals.

61



– La relació entre les dècimes i la unitat.

– La comparació de decimals.

– La representació de centèsimes i mil·lèsimes.

– L'arredoniment a la unitat més pròxima..

AVALUACIÓ FINAL



Llegir correctament i ordenar en la recta numèrica nombres decimals. Activitats 1 i 4

Reconéixer l'equivalència entre les dècimes i la unitat. Activitat 2 Llibre: pàg. 73, Activitat 4

Saber escriure i representar les centèsimes i les mil·lèsimes. Activitats 5 i 7

Identificar les diferents formes de llegir un nombre decimal. Activitats 6 i 8

Saber comparar nombres decimals. Activitat 3 Llibre: pàg. 80, Activitat 3

Arredonir nombres decimals a la unitat més pròxima. Activitat 9

Mecanitzar les divisions per potències de deu. Activitat 10 Llibre: pàg. 80, Activitat 8

TEMA 7

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Escriptura de decimals en la recta numèrica.–Comparació de nombres decimals.–Escriptura de decimals en forma de fraccions amb denominador potències de 10.–Reconeixement de les dècimes, centèsimes i mil·lèsimes.–Resolució de problemes amb nombres decimals.



– La suma i la resta de decimals.

– La multiplicació de decimals.

– La divisió de decimals.

– L'arredoniment i l'estimació en les quatre operacions bàsiques.

AVALUACIÓ FINAL



62

Sumar i restar correctament nombres decimals. Activitat 1

Saber multiplicar i dividir nombres decimals per un nombre natural. Activitat 3 Llibre: pàg. 94, Activitats 2 i 3

Resoldre problemes de sumes, restes, multiplicacions i divisions amb nombres decimals. Activitats 2, 5 i 7

Saber multiplicar i dividir nombres decimals per potències de deu. Activitats 4 i 6

Saber obtenir el quocient decimal en divisions de nombres naturals. Activitat 8

Inventar preguntes per resoldre problemes. Activitat 9

TEMA 8

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Classificació d'angles.–Mesura d'angles amb el transportador.–Identificació de les diferents classes de rectes.–Dibuix de segments.



– El mesurament i construcció d'angles.

– El reconeixement de les quatre classes d'angles.

– El dibuix de la bisectriu d'un angle i de la mediatriu d'un segment.

– La identificació d'angles consecutius, adjacents i oposats.

AVALUACIÓ FINAL



Identificar rectes paral·leles, perpendiculars i secants en objectes quotidians. Activitats 1 i 9

Saber mesurar angles usant el transportador. Activitat 2 Llibre: pàg. 100, Activitat 2

Utilitzar correctament el regle i el transportador per construir angles. Activitat 3

Identificar i diferenciar les quatre classes d'angles: recte, agut, pla i obtús. Activitats 4, 5 i 6

Reconéixer la bisectriu d'un angle i saber traçar-la en una figura plana. Activitat 7 Llibre: pàg. 108, Activitat 4

Identificar la mediatriu d'un segment i saber dibuixar-la utilitzant el regle i el compàs. Activitat 8

Conéixer el significat d'angles consecutius, adjacents i oposats pel vèrtex. Activitat 10

TEMA 9

63

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Classificació de polígons segons els seus costats.–Identificació de triangles segons els seus angles i els seus costats.–Càlcul del perímetre d'un polígon.–Identificació de circumferències en objectes reals.



– La classificació de polígons.

– La classificació i la construcció de triangles.

– El reconeixement de polígons regulars.

– La identificació dels elements del cercle i de la circumferència.

AVALUACIÓ FINAL



Reconéixer els elements d'un polígon. Activitat 1

Saber classificar els polígons segons el nombre de costats. Activitat 6

Classificar els triangles i els polígons segons els costats i segons els angles. Activitats 4 i 5 Llibre: pàg. 118, Activitat 1

Construir triangles i paral·lelograms amb l’ajuda del compàs i el regle. Activitat 3

Diferenciar els quadrilàters en trapezoides, trapezis i paral·lelograms. Activitat 2

Reconéixer les característiques dels polígons regulars. Activitat 7

Identificar els elements de la circumferència i del cercle. Activitat 8 Llibre: pàg. 122, Activitat 1; pàg. 123, Activitat 1

TEMA 10

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Identificació dels elements d'alguns cossos geomètrics.–Pràctica de càlcul de volums.–Escriptura del nom dels diferents cossos geomètrics.



– La identificació dels elements dels poliedres.

– El reconeixement del desenvolupament pla dels poliedres.

– La relació dels cossos redons amb els cossos de revolució.

– El càlcul de volum d'un cos geomètric.64

AVALUACIÓ FINAL



Identificar les principals característiques dels cossos geomètrics. Activitats 5, 8

Reconéixer els elements i el desenvolupament dels diferents tipus de prismes. Activitats 1, 2, 3

Identificar els elements i el desenvolupament dels principals tipus de piràmides. Activitat 1, 2 Llibre: pàg. 138, Activitat 2

Classificar els poliedres regulars. Activitat 4

Identificar els elements dels cossos redons: cilindre, con i esfera. Activitat 6 Llibre: pàg. 139, Activitats 6 i 7

Saber calcular el volum d'un cos geomètric. Activitat 7

TEMA 11

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Expressió de forma complexa i incom-plexa d'algunes distàncies.–Pràctica de l'ús del regle per mesurar longituds.–Identificació de canvis d'unitats.



– L'expressió complexa i incomplexa de la longitud. Ús de decimals.

– La conversió d'unitats de longitud.

– La resolució de problemes i operacions amb unitats de longitud.

– L'aplicació de l'escala en els mapes.

AVALUACIÓ FINAL



Saber escriure les unitats de longitud mitjançant l'expressió complexa i incomplexa. Activitat 1

Reconéixer els múltiples i submúltiples del metre. Activitats 1, 2, 7

Llegir i escriure correctament les longituds decimals. Activitat 4 Llibre: pàg. 148, Activitat 2

Saber convertir unitats de longitud. Activitats 2, 3, 7 Llibre: pàg. 152, Activitats 5, 6 i 8

Realitzar correctament canvis d'unitat que impliquen el maneig de zeros intermedis o finals. Activitat 8

Saber operar correctament amb unitats de longitud. Activitat 5

65

Resoldre problemes amb unitats de longitud. Activitat 6

Interpretar correctament el significat de l'escala dels mapes. Activitat 9 Llibre: pàg. 151, Activitat 3

TEMA 12

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:

– Expressió de pesos i capacitats en fraccions i decimals.

– Identificació dels múltiples i submúltiples del quilo.

– Resolució d'operacions amb mesures de pes i capacitat.



– El reconeixement dels múltiples i submúltiples del gram.

– La conversió d'unitats de pes i capacitat.

– La lectura i escriptura de mesures de pes i capacitat.

– El reconeixement dels múltiples i submúltiples del litre.

AVALUACIÓ FINAL


CRITERIS D’AVALUACIÓ: TEMA 12 PROVA D’AVALUACIÓ ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ

Expressar les unitats de pes de forma complexa i incomplexa. Activitats 1, 6

Realitzar correctament conversions entre els submúltiples i múltiples del gram. Activitats 2, 3

Saber realitzar equivalències entre les fraccions de quilo i els decimals. Activitats 4, 5 Llibre: pàg. 161, Activitat 2

Resoldre conversions amb tones. Activitat 3

Realitzar conversions entre els submúltiples i múltiples del litre. Activitats 7, 8 Llibre: pàg. 165, Activitats 3 i 4

Saber realitzar equivalències entre les fraccions de litre i els decimals. Activitat 7

TEMA 13

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Pràctica amb el dibuix dels eixos de simetria de diferents figures.–Dibuix de parts de figures simètriques.–Interpretació del centímetre quadrat per calcular superfícies.



– El reconeixement dels eixos de simetria.66

– La realització de moviments de translació de figures en el pla.

– La identificació de les unitats de superfície.

– El càlcul de superfícies de figures geomètriques.

AVALUACIÓ FINAL



Reconéixer els eixos de simetria d'una figura geomètrica plana. Activitat 1

Saber dibuixar dues figures simètriques respecte a un eix. Activitat 2 Llibre: pàg. 173, Activitat 2

Reconéixer el concepte de translació i saber desplaçar objectes segons la direcció indicada. Activitat 3

Reconéixer el centímetre quadrat com a mesura de superfície. Activitat 4

Calcular superfícies amb metres quadrats. Activitat 5 Llibre: pàg. 176, Activitat 1

Saber calcular la superfície de figures planes: rectangle, quadrat, romboide i triangle rectangle. Activitats 6, 7, 8, 9

TEMA 14

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Escriptura del temps en rellotges digitals i analògics. Pràctica amb les equivalencies entre unitats de temps.–Interpretació de problemes amb operacions amb unitats de temps i diners.–Reconeixement de l'euro.



– La conversió d'unitats de temps.

– La realització d'operacions amb unitats de temps.

– El pas d'expressions complexes a incomplexes.

– Les operacions amb euros i l'arredoniment de preus.

AVALUACIÓ FINAL



Saber realitzar equivalències entre unitats de temps. Activitat 1

Realitzar correctament operacions de sumes i restes amb unitats de temps. Activitats 3 i 4 Llibre: pàg. 196, Activitat 2

Expressar les unitats de temps de forma complexa i incomplexa. Activitats 5, 6

Realitzar correctament pagaments i devolucions amb monedes d'euro. Activitat 7 Llibre: pàg. 196, Activitats 8 i 9.

67

Saber operar correctament sumes i restes amb euros i cèntims d'euro. Activitat 10

Arredonir preus en euros. Activitat 8

Saber resoldre divisions amb euros arredonint al cèntim més pròxim. Activitat 9 Llibre: pàg. 195, Activitat 1

Resoldre problemes amb unitats de temps i amb euros. Activitats 2, 5, 10

TEMA 15

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Interpretació de gràfiques per respondre un qüestionari o una enquesta.–Compleció de dades en un gràfic.–Pràctica amb les probabilitats en ruletes de colors.



– L'ús de les taules de freqüències.

– La interpretació de gràfics circulars.

– El càlcul de la mitjana aritmètica i el reconeixement de la moda.

– La introducció a les nocions bàsiques de probabilitat.

AVALUACIÓ FINAL



Realitzar taules de freqüències i saber calcular la moda. Activitat 1 Llibre: pàg. 210, Activitat 1

Interpretar diferents tipus de gràfics: de barres i circulars. Activitats 1, 2, 3

Reconéixer el concepte de mitjana o mitjana aritmètica. Activitat 4

Saber calcular la mitjana aritmètica. Activitats 4, 6

Reconéixer les diferents probabilitats de que ocorre un succés. Activitat 7 Llibre: pàg. 208, Activitats 1, 2 i 3

Saber expressar la probabilitat de què un succés ocorre utilitzant fraccions. Activitats 5, 7


TEMA 1

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:

68

–Descomposició de nombres grans.–Pràctica de la relació entre la suma i la resta per trobar el minuend.–Resolució de problemes utilitzant les quatre operacions bàsiques i la seua relació.–Càlcul del resultat de les operacions combinades utilitzant parèntesi.



– La relació entre la suma i la resta.

– La relació entre la multiplicació i la divisió.

– El repartiment en parts desiguals.

– La prioritat en la realització d'operacions combinades.

AVALUACIÓ FINAL


CRITERIS D'AVALUACIÓ: UNITAT 1. PROVA D'AVALUACIÓ ALTRES FONTS D'INFORMACIÓ

Mecanitzar la descomposició de nombres naturals. Activitats 1 i 2

Reconéixer la relació existent entre la suma i la resta. Activitat 3 Llibre: pàg. 5, Activitat 2

Mecanitzar els procediments de la multiplicació i la divisió. Activitats 6 i 8

Relacionar la multiplicació amb la divisió. Activitats 4 i 5

Utilitzar la prova de la divisió per comprovar que el resultat obtingut és correcte.

Activitat 9 Llibre: pàg. 7, Activitats 4 i 5

Saber realitzar repartiments en parts desiguals. Activitat 7

Operar tenint en compte la prioritat que determina la presència de parèntesi.

Activitat 10 Llibre: pàg. 9, Activitats 1 i 4

TEMA 2

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Escriptura de sèries de nombres: múltiples d'un nombre.–Resolució de problemes que impliquen multiplicitat i divisibilitat.



– El càlcul dels múltiples i divisors d'un nombre.

– El procediment per calcular el mínim comú múltiple i el màxim comú divisor.

– La busca de nombres primers i nombres compostos.

– El reconeixement dels criteris de divisibilitat.

AVALUACIÓ FINAL


69


Saber obtenir els múltiples d'un nombre natural. Activitats 1, 2 i 3

Conéixer el procediment per calcular el mínim comú múltiple de dos nombres (m.c.m.).

Activitat 4 Llibre: pàg. 17, Activitat 4

Saber obtenir els divisors d'un nombre natural. Activitat 5

Conéixer el procediment per calcular el màxim comú divisor de dos nombres (m.c.d.).

Activitats 6 i 11 Llibre: pàg. 20, Activitats 4 i 5

Trobar tots els divisors i múltiples d'un nombre descomposant-lo en productes de dos factors.

Activitats 7 i 10 Llibre: pàg. 19, Activitat 2

Definir, identificar i saber trobar nombres primers i compostos.

Activitat 8

Saber descompondre un nombre en factors primers. Activitat 9 Llibre: pàg. 23, Activitat 1

Identificar correctament els criteris de divisibilitat d'un nombre. Activitat 12

TEMA 3

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Identificació dels termes de les potències i el seu significat.–Resolució de problemes utilitzant operacions amb potències d'exponent 2 i 3.–Representació de l'arrel quadrada de forma gràfica.



– El reconeixement dels conceptes de potència, base i exponent.

– El càlcul del quadrat i el cub d'un nombre.

– L'escriptura de forma abreujada de nombres grans.

– L'obtenció de l'arrel quadrada exacta i aproximada.

AVALUACIÓ FINAL


Criteris d’Avaluació: Tema 3 PROVA D’AVALUACIÓ ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ

Conéixer els conceptes de potència, base i exponent. Activitat 1

Saber calcular el quadrat d'un nombre. Activitats 2, 3 Llibre: pàg 30, Activitats 1, 2 i 3

Conéixer el procediment per obtenir el cub d'un nombre. Activitat 4

Reconéixer potències de base 10 i escriure nombres naturals en potències de 10. Activitats 5, 6, 7 Llibre: pàg 32, Activitats 3 i 4

Escriure de forma abreujada nombres grans. Activitat 8

Obtenir l'arrel quadrada d'un nombre. Activitats 9, 10

70

Conéixer el procediment per calcular l'arrel quadrada aproximada d'un nombre. Activitats 11, 12 Llibre: pàg 35, Activitats 1 i 2

TEMA 4

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Representació de nombres decimals mit-jançant figures geomètriques.–Comparació de nombres decimals.–Escriptura de nombres decimals.–Identificació en la recta numèrica de nombres decimals..



– La lectura i escriptura de nombres decimals.

– La representació de nombres decimals en la recta numèrica.

– La comparació i aproximació de nombres decimals.

– L'escriptura de nombres grans de forma abreujada.

AVALUACIÓ FINAL



Diferenciar els conceptes de part entera i part decimal i saber llegir i escriure correctament nombres decimals. Activitats 1, 12

Representar els nombres naturals en la recta numèrica. Activitats 2, 11 Llibre: pàg. 50, Activitat 2

Suprimir els zeros innecessaris en un nombre decimal. Activitats 3, 4

Comparar i ordenar correctament nombres decimals. Activitats 5, 6 Llibre: pàg. 46, Activitat 3

Aproximar nombres decimals a mil·lèsimes, centèsimes, dècimes i unitats. Activitat 7

Aprendre a arredonir nombres decimals. Activitats 8, 10 Llibre: pàg. 48, Activitat 2

Escriure nombres grans de forma abreujada. Activitat 9

TEMA 5

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Pràctica amb la suma, resta i multiplicació de nombres decimals.–Càlcul de multiplicacions de nombres decimals per la unitat seguida de zeros.–Resolució de divisions entre un decimal i un natural.–Identificació de l'operació a realitzar en els problemes amb decimals.


71


– La realització de sumes, restes i multiplicacions amb decimals.

– La divisió d'un decimal per un nombre natural.

– L'obtenció de quocients decimals en divisions amb naturals.

– La resolució de divisions amb decimals.

AVALUACIÓ FINAL



Realitzar sumes i restes amb nombres decimals. Activitat 1

Mecanitzar el procediment de les multiplicacions de dos decimals. Activitats 2, 3 Llibre: pàg. 66, Activitat 3

Resoldre divisions entre un decimal i un natural. Activitats 4, 5 Llibre: pàg. 60, Activitats 1 i 2

Obtenir quocients decimals en una divisió de nombres naturals. Activitat 6

Mecanitzar les multiplicacions i divisions de nombres decimals per la unitat seguida de zeros. Activitat 7

Reconéixer i saber trobar divisions equivalents. Activitat 8 Llibre: pàg. 65, Activitat 1

Realitzar divisions entre nombres decimals. Activitat 9

TEMA 6

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Escriptura de fraccions.–Representació de fraccions amb figures geomètriques.–Identificació de fraccions a la recta numèrica.–Pràctica del càlcul de la fracció d'un nombre.



– El reconeixement i l'obtenció de fraccions equivalents.

– La simplificació de fraccions.

– La comparació de fraccions.

– La representació de fraccions i nombres mixtos a la recta numèrica.

AVALUACIÓ FINAL



Conéixer els conceptes de denominador i numerador d'una fracció. Activitat 1

72

Reconéixer fraccions en representacions gràfiques. Activitats 2, 3

Saber identificar i obtenir fraccions equivalents. Activitats 4, 5, 6 Llibre: pàg. 80, Activitats 1 i 2

Reconéixer el procediment per simplificar fraccions. Activitats 7, 8 Llibre: pàg. 76, Activitat 4

Saber comparar fraccions amb igual i diferent denominador. Activitat 9

Aprendre a representar fraccions i nombres mixtos a la recta numèrica. Activitats 10, 11 Llibre: pàg. 79, Activitats 2 i 3

Saber resoldre problemes amb fraccions. Activitat 12

TEMA 7

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Càlcul de la fracció d'un nombre.–Reconeixement de la suma i la resta de dues fraccions amb igual denominador.–Identificació d'una fracció en una recta numèrica.



– El càlcul de la fracció d'un nombre.

– La suma i la resta de fraccions amb igual o diferent denominador.

– El càlcul de productes i divisions de fraccions.

– El reconeixement de l'equivalència entre fraccions i decimals.

AVALUACIÓ FINAL



Realitzar sumes i restes de fraccions amb igual i amb diferent denominador. Activitats 1, 2, 3, 7

Reconéixer el producte d'un nombre natural per una fracció. Activitats 4, 5 Llibre: pàg. 87, Activitats 3, 4, 5, 6

Mecanitzar la reducció de fraccions a comú denominador. Activitat 6

Realitzar productes de fraccions. Activitat 9 Llibre: pàg. 90, Activitats 1, 2

Saber realitzar divisions de fraccions. Activitats 8, 9

Reconéixer les fraccions més grans que la unitat. Activitat 10

Identificar la fracció com a divisió i relacionar-la amb els nombres decimals. Activitat 11

TEMA 8

AVALUACIÓ INICIAL

73

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Identificació del concepte de coordenada.–Representació de figures en un pla mitjançant les coordenades.



– La identificació dels nombres enters positius i els nombres enters negatius.

– La localització dels nombres enters en la recta numèrica.

– La comparació i ordenació dels nombres enters.

– L'ús de les coordenades per situar punts en el pla.

AVALUACIÓ FINAL



Reconéixer el concepte de nombre sencer. Activitat 1

Localitzar els nombres sencers en la recta numèrica. Activitat 2 Llibre: pàg. 101, Activitat 1

Comparar i ordenar nombres sencers en la recta numèrica. Activitats 3, 4 Llibre: pàg. 102, Activitats 3 i 4

Relacionar les coordenades amb els sencers mitjançant la col·locació de punts en una quadrícula amb sencers. Activitat 7

Utilitzar les coordenades per situar objectes en el pla. Activitats 5, 6

TEMA 9

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Pràctica del càlcul de magnituds proporcionals.–Utilització del procediment de reducció a la unitat.–Identificació de dues magnituds proporcionals.



– La diferenciació entre magnituds proporcionals i no proporcionals.

– La utilització de la regla de tres.

– El càlcul del percentatge d'un nombre.

– La resolució de problemes de proporcionalitat i percentatges.

AVALUACIÓ FINAL



Reconéixer i diferenciar entre magnituds proporcionals i no proporcionals. Activitat 1 Llibre: pàg. 114, Activitats 1, 2 i 3

74

Construir taules amb magnituds proporcionals i resoldre problemes de magnituds. Activitats 1, 2

Reconéixer el procediment de la reducció a la unitat i el càlcul de la regla de tres. Activitats 3, 4, 5

Conéixer el significat dels percentatges en la vida quotidiana i saber calcular un percentatge o tant per cent. Activitats 6, 7 Llibre: pàg. 119, Activitats 3 i 4

Buscar el preu d'un article després d'aplicar-li un tant per cent de descompte. Activitat 8

Calcular l'IVA en determinades compres i serveis i resoldre problemes d'augments. Activitats 9, 10

TEMA 10

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Pràctica amb el càlcul d'equivalències amb unitats de temps.–Reconeixement del procediment per sumar i restar amb unitats de temps.–Identificació del pas de forma incomplexa a complexa.



– El pas d'expressions complexes a incomplexes i viceversa.

– La suma, la resta i la multiplicació en el sistema sexagesimal.

– La utilització de la unitat més adequada.

– El reconeixement dels fusos horaris.

AVALUACIÓ FINAL



Saber passar d'expressions complexes a incomplexes i viceversa amb unitats de temps. Activitats 1, 2, 3, 4, 5 Llibre: pàg. 136, Activitats 1 i 2

Realitzar correctament sumes amb el sistema sexagesimal. Activitats 6, 7

Aprendre a resoldre restes amb el sistema sexagesimal. Activitat 8

Realitzar correctament multiplicacions amb el sistema sexagesimal. Activitat 9 Llibre: pàg. 134, Activitat 4

Utilitzar la unitat adequada per expressar els resultats. Activitats 9, 10

Reconéixer i treballar amb els diferents fusos horaris. Activitat 11

TEMA 11

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Pràctica amb el canvi d'unitats de longituds, pesos i superfície.–Resolució de problemes amb canvis d'unitats.

75

–Escriptura de longituds en forma complexa i incomplexa.



– El reconeixement i ús de les unitats de pes, longitud i superfície.

– La realització de conversions d'unes unitats a altres.

– La resolució de problemes amb unitats del sistema mètric.

– El reconeixement de les antigues unitats d'ús local.

AVALUACIÓ FINAL



Reconéixer i utilitzar correctament les unitats de longitud. Activitats 1, 2 i 3 Llibre: pàg. 144, Activitat 1

Utilitzar correctament les unitats de pes. Activitats 4, 5, 6 i 7

Realitzar correctament conversions d'unes unitats a altres. Activitats 1, 2, 3, 4, 5

Reconéixer i utilitzar correctament les unitats de superfície. Activitat 8

Realitzar correctament conversions amb les unitats de superfície. Activitats 9, 10

Conéixer i treballar amb algunes de les antigues unitats de mesura d'ús local. Activitat 11 Llibre: pàg. 151, Activitats 3, 4 i 5

TEMA 12

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Pràctica de la conversió d'unitats amb els submúltiples i múltiples del litre.–Càlcul de volums.



– El reconeixement dels múltiples i submúltiples del litre.

– L'ús de la unitat més adequada.

– El reconeixement de les equivalències entre unitats de capacitat i volum.

– La identificació de les antigues unitats d'ús local.

AVALUACIÓ FINAL


CRITERIS D’AVALUACIÓ: TEMA 12 PROVA D’AVALUACIÓ ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ

Conéixer els múltiples i submúltiples del litre. Activitats 1, 2, 4, 6, 7, 8, 9 Llibre: pàg. 164, Activitat 1

Identificar les principals unitats de volum. Activitat 5

76

Reconéixer les equivalències entre unitats de capacitat i volum. Activitats 3, 6, 10 Llibre: pàg. 162, Activitats 1, 2 i 3

Efectuar canvis d'unitats en mesures de volum. Activitat 5

Reconéixer i treballar amb algunes unitats de capacitat d'ús local. Activitat 9 Llibre: pàg. 163, Activitats 1 a 4

Utilitzar correctament la unitat més adequada en cada situació a l'hora de resoldre problemes. Activitat 11

TEMA 13

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Pràctica amb la mesura d'angles amb el transportador d’angles.–Càlcul d'angles utilitzant el concepte d'angle recte i pla.–Identificació de la bisectriu i la mediatriu.–Dibuix d'angles amb el transportador d’angles.



– El mesurament d'angles amb el transportador d’angles.

– La identificació d'angles complementaris i suplementaris.

– El mesurament d'angles de triangles i quadrilàters.

– El dibuix de la bisectriu i de la mediatriu.

AVALUACIÓ FINAL



Identificar els diferents tipus d’angles i saber mesurar angles amb el transportador d’angles. Activitats 1, 2, 3

Reconéixer dos angles que són suplementaris i saber que sempre sumaran 180°. Activitats 4, 5 Llibre: pàg. 172, Activitats 1 i 2

Identificar dos angles que són complementaris i comprendre que sempre sumaran 90°. Activitat 6

Reconéixer el procediment per sumar els angles d'un triangle i un quadrilàter. Activitat 7 Llibre: pàg. 175, Activitats 1 a 4

Aprendre a dibuixar la bisectriu d'un angle. Activitats 8, 9

Conéixer el procediment per dibuixar la mediatriu d'un segment. Activitat 10

TEMA 14

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Reconeixement del metre quadrat com unitat de superfície.–Pràctica del càlcul d'àrees de figures planes com el quadrat, el rectangle ...

77

–Identificació dels elements de la circumferència.



– El càlcul de l'àrea i del perímetre de quadrilàters.

– La identificació d'elements de la circumferència.

– El reconeixement del nombre pi.

– El càlcul de la longitud de la circumferència.

AVALUACIÓ FINAL



Saber calcular àrees i perímetres de diferents quadrilà-ters. Activitats 1, 2, 3, 4, 5

Identificar els elements de la circumferència. Activitat 6

Identificar la posició de rectes respecte a una circumfe-rència. Activitat 7 Llibre: pàg. 191, Activitat 3

Reconéixer el valor del nombre pi i conéixer exemples de la seua utilitat en la geometria. Activitat 8

Aplicar el procediment per calcular la longitud de la circumferència. Activitats 8, 9 Llibre: pàg. 195, Activitats 11 i 14

TEMA 15

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:–Interpretació d'un gràfic de línies.–Reconeixement d'una taula de freqüències i càlcul de la moda.–Pràctica del càlcul de mitjanes.–Identificació del concepte de probabilitat.



– El càlcul de freqüències relatives i absolutes.

– L'obtenció de la mitjana aritmètica i la moda.

– La interpretació i la construcció de gràfics de línies i circulars.

– L'estudi de situacions aleatòries i càlcul de probabilitats.

AVALUACIÓ FINAL



Diferenciar i saber calcular la freqüència absoluta i la freqüència relativa. Activitat 1

78

Aprendre a calcular la mitjana aritmètica o terme mitjà i la moda. Activitats 2 i 3

Saber construir i interpretar correctament gràfics de línies i de sectors. Activitat 4 Llibre: pàg. 211, Activitat 9

Reconéixer els resultats possibles dels jocs d'atzar. Activitat 5

Identificar jocs de probabilitat i aprendre a calcular probabilitats. Activitat 6 Llibre: pàg. 208, Activitats 1 a 3

79

7. AVALUACIÓ7.D CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Avaluació Inicial: Valorarem els coneixements previs que es tenen sobre cada un dels aspectes avaluats establint si:

Són suficients.

Es deuen millorar.

Es desconeixen.

Avaluació Contínua: Descobrirem el grau de consolidació de cada un dels continguts mínims exigibles i indicarem en la taula individual si:

Està consolidat.

Es mostren dificultats en el seu consolidació.

No està consolidat.

Avaluació Final: Determinarem el grau de consecució dels aprenentatges de cada alumne a partir de les activitats de la prova d'avaluació i dels altres instruments avaluatius proposats i establirem si cada un d'aquests aprenentatges:

Està consolidat.

Necessita encara ser reforçat.

L'aprenentatge no s'ha aconseguit.

80

7. AVALUACIÓ7.E ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ


TEMA 1

■ Tot seguit, s’indica el web del projecte Xifres que inclou una guia didàctica de les activitats amb les que podem treballar els nombres naturals a nivell del Tercer Cicle de Primària:

http://ares.cnice.mec.es/matematicasep/c/1/guiones/g_cc01vf.pdf

■ La pàgina web següent del projecte Primariasagunt inclou diferents materials didàctics relacionats amb les operacions amb nombres naturals.

També permet accedir a aplicacions interactives que serveixen per practicar les operacions bàsiques en forma de jocs.

http://primariasagunt.blogia.com/temas/area-de-matematiques.-sumes.php

■ En aquesta pàgina web del projecte Des-cartes podem trobar informació sobre los nombres romans:– Una introducció històrica.– Les regles de l’escriptura.– Escenes interactives que permeten passar de la numeració aràbiga a romana i viceversa.

http://sauce.pntic.mec.es/ebac0003/descartes/romanos/index.htm

■ Aquesta pàgina web està dirigida a xiquets i xiquetes de primària per poder practicar sumes, restes i multiplicacions de nombres naturals d’una i de dues xifres.

Els usuaris han d’escriure el resultat de l’operació proposada, que poden escollir, i el programa valora el resultat introduït:

http://www.eurion.net/matemagic/

■ Escriurem aquests nom-bres a la pissarra i demanarem a l'alumnat que els escriga correctament.

Per a això, hauran de suprimir els zeros inútils i separar les xifres de tres en tres:

0072710202 000050000 10370000 0030660

■ Dictarem els nombres següents als alumnes i els copiaran al seu quadern:

8 -5-7-9 -1 -3 -0

a) Escriuran el nombre imparell més gran possible.

b) Escriuran el nombre parell més petit possible.

c) Escriuran el nombre parell més gran de quatre xifres.

d) Escriuran el nombre imparell més petit de cinc xifres.

e) Escriuran un nombre entre 7.000 i 8.000.

■ Escriurem a la pissarra aquestes operacions que l’alumnat copiarà i resoldrà al seu quadern:

(13 + 57) + (24 – 18) (77 – 34) + (49 – 32)

(15 + 81) – (69 – 37) (92 – 11) – (23 + 14)

(79 + 31) – (30 – 26) (38 – 25) + (12 +43)

Una vegada resoltes, hauran d’ordenar els resultats del més petit al més gran.

Al final farem una posada en comú entre tota la classe.

81

■ Els alumnes llegiran l'enunciat de cada problema i escriuran una expressió numèrica amb parèntesis i una altra sense parèntesis:– En un tren viatjaven 175 persones. En una estació baixen 48 passatgers i en pugen 29.

En la següent estació baixen 35 passatgers i en pugen 52. Quants viatgers queden al tren?

– L’ascensor d’un gratacel està al pis 21. Si l’ascensor puja 7 pisos, en baixa 11 i en torna a pujar 6. A quin pis es troba ara?

– En la pàgina web següent es proposen jocs de sumes i de restes on l’usuari ha de distribuir nombres a una figura seguint una regla determinada.

Els primers casos, que són els més senzills estan a l’abast dels alumnes del Tercer Cicle de Primària:

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/figuras_magicas/restas.htm

TEMA 2

■ En la web següent de recursos didàctics s’inclou un enllaç a activitats de matemàtiques per a cinqué curs de l’educació primària.

Es pot practicar la suma i la multiplicació con nombres naturals:

http://intercentres.cult.gva.es/intercentres/03000734/Benalua/recursos_educatius.htm

■ Aquest enllaç proposa emparellar sumes amb els seus resultats:

http://www.matesymas.es/jm/numeros/naturales/suma_numnat.htm

■ En la pàgina següent s’indica una llista de enllaços a activitats relacionades amb la suma i les seues propietats:

http://www.clasesparticulares.cl/?a=78

■ L'alumnat calcularà un resultat aproximat d'aquestes multiplicacions:

799 x 7 2.097 x 5 589 x 6 397 x 38 403 x 5

Una vegada resoltes, hauran de comprovar si el resultat exacte serà més gran o més petit que l'estimat.

■ Haurà d’indicar el nom de la propietat utilitzada en aquestes igualtats:

(7 + 5) x 3 = 21 + 15 propietat distributiva

20 x 15 = 15 x 20 propietat commutativa

(7 x 5) x 3 = 7 x (5 x 3) propietat associativa

■ Escriurem aquestes operacions perquè les resolguen al seu quadern:

(7 + 5) x 3 (36) (12 + 3) x 5 (75) (22 + 8) x 4 (120)

(7 – 5) x 9 (18) (14 – 7) x 8 (56) (12 – 3) x 5 (45)

■ En aquesta web s’inclou un document amb teoria i activitats sobre les matemàtiques de cinqué curs de primària.

En particular es treballen les operacions bàsiques i les seues propietats:

http://www.educa.madrid.org/web/cepa.lasrosas.madrid/descargas/matematicas/mat51.doc

TEMA 3

■ En la següent pàgina web s’inclouen tres escenes interactives que permeten practicar la divisió de nombres naturals amb una i dos xifres:

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/naturales2/division.htm

■ Aquests jocs de multiplicacions i divisions es poden aplicar a partir del tercer cicle de primària.

Cal tenir una certa destresa mental en multiplicacions i divisions:

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/figuras_magicas/multipli.htm

■ En aquesta pàgina web s’inclou un document pdf que resumeix les principals propietats dels nombres naturals.

82

Els alumnes i les alumnes trobaran nombrosos exercicis en els que s’apliquen les diferents propietats comentades:

http://intercentres.cult.gva.es/fpadoliva/Pagines/Professorat/ToniP/Materials/Cap%C3%ADtulo%201-naturales.doc

■ Escriurem les següents divisions a la pissarra perquè diversos alumnes puguen resoldre-les:

945 : 12 326 : 8 528 : 54 683 : 23

257 : 6 714 : 38 129 : 9 490 : 15

Després faran la prova de la divisió per saber si l'operació està ben feta.

■ Si repartim 27 boles entre 5 xiquets, a cada un li tocaran 5 boles i en sobraran 2. Dibuixarem aquesta taula a la pissarra perquè l'alumnat la copie i la complete al seu quadern.

repartim entre a cada un toquen i sobren27 5 x 5 2

30 8 x ............. .............

22 4 x ............. .............

45 7 x ............. .............

■ En aquesta pàgina web s’inclou un vídeo que simula pas a pas el càlcul d’una expressió amb operacions combinades de suma, resta i multiplicació:

http://www.tareaescolar.net/tareaescolar/matematicas/SEXTO/NUMEROS%20NATURALES/operaciones%20combinadas%20suma%20resta%20multiplicacion/operaciones%20combinadas%20suma%20resta

%20multiplicacion.html

TEMA 4

■ Aquesta pàgina del projecte Descartes inclou una primera escena interactiva en la que es representa gràficament el concepte de fracció.

Els xiquets i les xiquetes poden fixar el valor del denominador i veure la seua representació gràfica corresponent en la que la unitat es divideix en las parts indicades:

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/Fracciones_decimales_porcentajes/Fracciones_1.htm

■ La següent pàgina web inclou una colecció de fraccions representades gràficament perquè l’alumnat indique la fracció ombrejada. També es proposa una altra col·lecció de fraccions que han de representar-se gràficament.

http://www.sectormatematica.cl/basica/sombras.htm

■ Aquesta web explica mitjançant exemples com s’han de comparar dues fraccions que tinguen el mateix denominador.

També s’inclouen enllaços per analitzar els casos en que tinguen el mateix numerador i el cas en que els denominadors i numeradors siguen diferents:

http://www.ceibal.edu.uy/portal/contenidos/areas_conocimiento/mat/comparaciondefracciones/fracciones_de_igual_denominador.html

■ Dictarem aquestes fraccions perquè les representen, primer en un segment i després en un cercle:

Després les ordenaran de més gran a més petita.

Al final resoldrem les fraccions entre tots a la pissarra.

Escriuran la fracció i el nombre mixt que correspon a la figura:

= 1 +

83

■ Els alumnes hauran d’escriure diversos problemes que es solucionen utilitzant nombres mixtos.

Després, en grups, intentaran resoldre els exercicis proposats pels seus companys.

■ Esta web presenta un programa generador d’activitats de matemàtiques per l’edu-cació primària i secundària.

En particular l’aplicació Mathematics Woorksheet Factory pot generar activitats relacionades amb les fraccions:

http://www.espinos.es/modules.php?name=News&file=article&thold=-1&mode=flat&order=0&sid=290

TEMA 5

■ En aquesta pàgina web del projecte Descartes se presenta una segona escena interactiva en la que es pot treballar el concepte de fraccions equivalents.

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/Fracciones_decimales_porcentajes/Fracciones_1.htm#equivalentes

■ En la següent pàgina web s’inclou una aplicació en flash que treballa el procedimient de suma de fracciones.

Les xiquetes i els xiquets han de completar el numerador i el denominador de la fracció suma i el programa indica si la resposta es correcta:

http://www.salonhogar.com/matemat/practica/fracciones.swf

■ Aquesta web proposa una colecció de problemes amb fraccions.

S’inclouen les solucions perquè l’alumnat pot comprovar les seues respostes:

http://endrino.pntic.mec.es/mrid0006/Alumnos/PROBLEMAS%20DE%20FRACCIONES.htm

■ La pàgina de la Societat d’educació matemática Al-Khwarizmi ofereix links a recursos didàctics de diferents nivells:

http://www.semcv.org/index.htm

■ Dictarem aquestes fraccions perquè les representen, primer en un segment i després en un cercle:

Després les ordenaran de més petita a més gran.

Al final representarem les fraccions a la pissarra adequadament.

Escriuran la fracció i el nombre mixt que correspon a la figura:

= 1

■ Els alumnes hauran d’explicar, amb les seues pròpies paraules i posant un exemple, què és un nombre mixt.

Després entre tots valorarem les definicions més intel·ligibles.

■ La següent pàgina web inclou una col·lecció d’activitats per posar a prova el càl-cul mental:

http://sauce.pntic.mec.es/jdiego/calculo/calculo.htm

TEMA 6

■ En la pàgina web següent es pot descarregar un paquet d’activitats clic per treballar les matemàtiques de primària.

Les xiquetes i els xiquets tenen un recull de les activitats més destacades relacionades amb el currículum de matemàtiques del cicle superior:


■ En aquesta pàgina web se presenta una aplicació que inclou 28 activitats per practicar l’escriptura de nombres decimals i la comparació entre aquest tipus de nombres

84

http://centros3.pntic.mec.es/cp.antonio.de.ulloa/webactivhotpot/raiz/Hot%20Pot/MATEMATICAS/decimales/comparaciondecimales.htm

■ En aquesta pàgina web es presenta un resum sobre les propietats bàsiques dels nombres decimals amb un apartat que tracta l’arredoniment dels nombres decimals.

També es proposen alguns exercicis de pràctica dels continguts introduïts:

http://ponce.inter.edu/cremc/decimales.htm

■ En la següent pàgina web s’inclouen dos generadors que capaciten a l’usuari per confeccionar fulles d’exercicis de convertir fraccions en nombres decimals o nombres decimals en fracciones.

L’usuari pot elegir diferents característiques dels exercicis, per exemple el nombre de zeros del denominador:

http://www.mamutmatematicas.com/ejercicios/fraccion-decimal.php

■ Sobre una recta numèrica graduada en dècimes des de 35 fins a 40, demanarem als alumnes que situen aquestes temperatures:

36,2 37,5 39,3 37,9 38,6 36,9

Ordenaran de més petita a més gran les temperatures.

Plantejarem preguntes del tipus:

– 36,9 està més a prop de 36 o de 37?

– Quant li falta a 39,3 per arribar a 40? (7 dècimes).

■ Dictarem els següents nombres decimals que l'alumnat escriurà al seu quadern en una taula de valor posicional:

a) 45 dècimes.

b) 32 unitats i 7 dècimes.

c) 6 desenes i 3 dècimes.

■ En aquesta pàgina web es presenta una col·lecció d’ activitats relacionades amb les propietats dels nombres decimals.

Els xiquets i les xiquetes poden elegir treballar amb nombres decimals amb dècimes, centèsimes o mil·lèsimes:

http://www.gobiernodecanarias.org/educacion/9/Usr/eltanque/pizarradigital/NumDec5/inicio_m.html

TEMA 7

■ Aquesta pàgina web presenta un document en format word que treballa diferents propietats del nombres decimals.Les xiquetes i els xiquets poden operar amb nombres decimals, practicar la seua escriptura i resoldre problemes:

http://molivas.files.wordpress.com/2008/02/ejercicios-refuerzotema-5-valencia.doc

■ Aquesta pàgina web resumeix les regles per operar amb nombres decimals i proposa alguns exemples en els que els xiquets i les xiquetes han d’indicar si les operacions realitzades són correctes o no:

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/expectacion/Alumnos/Descubre/Operaciones%20con%20decimales/DECIMALES.htm

■ Aquesta pàgina web introdueix les principals propietats dels nombres decimals i les seues operacions bàsiques.També permet practicar amb la lectura i escriptura dels nombres decimals i la seua ordenació:

http://sauce.pntic.mec.es/ebac0003/descartes/decimal1/index.htm

■ Aquesta pàgina web permet descarregar una aplicació per practicar les operacions matemàtiques bàsiques.En particular, els xiquets i les xiquetes poden treballar les operacions amb nombres decimals:

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/impe/web/contenidoRecurso?pag=/2007/12/05/0005/NDOIAND-20071205-0005&idSeccion=28041

■ L'alumnat calcularà un resultat d'aquestes multiplicacions al seu quadern de treball:

85

7,91 x 3 (23,73) 206 x 5,2 (1071,2) 0,57 x 6 (3,42)

Després farem una posada en comú a la pissarra.

■ Dictarem aquests problemes que hauran de resoldre individualment en el seu quadern:

– Calcula la longitud d'un tren format per una locomotora de 17,45 metres i 7 vagons de 18,43 metres.

– Cada dia camine 2,67 km per anar a l'escola. Quants quilòmetres hauré recorregut en 1 setmana?

– Una nina val 34,32 euros. Quant costaran 3 nines?

Al final farem una posada en comú dels problemes a la pissarra.

■ En la següent web s’inclou una presentació electrònica que aborda el procediment d’arredoniment.En primer lloc s’arredoneixen nombres enters i a continuació s’aplica el mètode als nombres decimals:

http://www.slideshare.net/guest6a6419/redondeo-nmeros-cardinales-y-decimales-presentation

TEMA 8

■ En la pàgina web següent es pot descarregar un paquet d’activitats clic per avaluar les matemàtiques de primària.

Si un xiquet no supera les proves del seu nivell, podem passar-li les del nivell inferior i al xiquet amb un nivell alt podem aplicar-li les proves del nivell superior.

http://weib.caib.es/Recursos/matemat2/matemat2_clic_.htm

■ En aquesta pàgina web s’inclou una escena interactiva en la que es practica l’ús del transportador d’angles. Els xiquets i les xiquetes poden desplaçar els elements d’ un angle per a superposar-lo al transportador i obtenir l’angle demanat:

http://concurso.cnice.mec.es/cnice2006/material098/geometria/geoweb/1eso.htm

■ En la següent pàgina web es presenta un glossari de terminis matemàtics que reuneixen les definicions bàsiques.

Els xiquets i les xiquetes poden comparar les definicions i els dibuixos dels angles consecutius, adjacents i oposats:

http://sauce.pntic.mec.es/jdiego/glosario/glosario.htm

■ En aquesta pàgina web s’inclouen tres escenes amb animacions que representen les tres posiciones relatives entre dues rectes.

A continuació es pot treballar amb dues finestres que representen el procediment utilitzat per traçar rectes paral·leles, secants i perpendiculars.

http://concurso.cnice.mec.es/cnice2006/material098/geometria/geoweb/recta2.htm

■ L'alumnat haurà de construir mitjançant les tècniques apreses durant la unitat els angles següents:

25 ° 160 ° 45 ° 315 °

Després, dibuixarem els angles a la pissarra.

■ En aquesta activitat, els xiquets i xiquetes, en grups de 5, elaboraran un dibuix artístic on hauran d’introduir els següents elements:

– Dues bisectrius d'angles de 60 ° i 140 °.

– Tres mediatrius de segments que mesuren 25 cm, 38 cm i 40 cm.

– Set línies paral·leles entre elles i una perpendicular a cada una de les paral·leles.

– Dos angles aguts, un obtús i un angle recte.

Per finalitzar, tots els alumnes buscaran en els dibuixos dels companys els elements ací citats.

■ En la següent pàgina web s’inclouen dues escenes que mostren dos procediments per construir la bisectriu d’un angle.

També hio ha una animació que permet veure la relació entre un angle i la seua bisectriu:


86

TEMA 9

■ Aquesta és la web de la coordinació educativa de centres d’Alacant, que inclou un llistat de programes educatives.

L’aplicació Clic Activitats de matemàtiques 5é de primària permet practicar amb els polígons i les seues propietats:


■ En aquesta pàgina web es mostren les característiques dels tipus de quadrilàters classificats segons la longitud dels seus costats i segons els seus angles.

S’inclouen set animacions que mostren les característiques de cadascun dels tipus de quadrilàter:

http://concurso.cnice.mec.es/cnice2006/material098/geometria/geoweb/cuadri2.htm

■ En la següent pàgina web es proposen quatre activitats relacionades amb la construcció d’una circumferència.

Els xiquets i les xiquetes han d’aplicar la definició de circumferència en diferents situacions:

http://www.sectormatematica.cl/basica/construye.htm

■ En la següent pàgina web s’inclou una aplicació en flash dirigida a practicar el càlcul del perímetre de polígons.

Els xiquets i les xiquetes poden escollir entre polígons regulars i polígons irregulars i disposen d’un petit taller d’investigació en el que poden manipular una regla per determinar el perímetre dels polígons proposats:

http://www.genmagic.org/mates1/per1c.swf

■ En la següent pàgina web s’inclou un document pdf que presenta nombroses activitats per practicar i estimular el càlcul mental.

Se tracta d’exercicis dirigits a xiquets i xiquetes dels cicles mitjà i superior de primària:

http://www.gpdmatematica.org.ar/publicaciones/juegocalculando5y6y7.pdf

TEMA 10

■ A través de la pàgina web de la Coordinació Educatica de Centres d’Alacant es pot accedir a l’aplicació Clic titulada Proves de matemàtiques de primària.

En particular poden treballar els exercicis de geometria:


■ En la següent pàgina web s’inclou una presentació electrònica que resum els principals continguts de la geometria d’educació primària.

Els xiquets i les xiquetes poden revisar la informació relativa als cossos geomètrics i les superfícies de revolució:

http://www.slideshare.net/jmm00114/geometria-de-primaria

■ En la següent pàgina web s’inclouen diferents recursos per a l’ensenyament de la geometria a nivell d’educació primària.

Per exemple es poden trobar activitats amb el tangram o desenvolupaments plans de cossos geomètrics:

http://www.educared.net/aprende/anavegar4/Mis%20Favoritos/profesores/02borras/recursos.htm#2

■ Proposem una activitat on s’hauran de relacionar, mitjançant unes afirmacions, a quins cossos geomètrics pertanyen:Cilindre, Con, Prisma triangular, Piràmide triangular– Té quatre vèrtexs. (Piràmide triangular)– Té dos bases i una superfície corba. (Cilindre)– Només té un vèrtex. (Con)– Té cinc superfícies planes. (Prisma triangular)

Finalment, resoldrem aquests exercicis a la pissarra, dibuixant els cossos ací indicats.

■ Proposem l’activitat següent. El professor presentarà a classe els objectes següents:– Tres cossos redons: Un gerro en forma de cilindre, una gorra de disfressa amb forma de con i un globus.

87

Els alumnes hauran de dibuixar el perfil del cos de revolució presentat.

■ En la següent pàgina web es treballen els continguts de geometria d’educació primària amb metodologia interactiva.

També inclou la secció Diverteix-te amb els polígons amb nombroses activitats sobre geometria:

http://www.ue-nsc.com/cuerposgeometricos.html

TEMA 11

■ Aquesta pàgina de “El Quefer Matemàtic” inclou un llistat d’enllaços d’interés amb organismes relacionats amb les matemàtiques.

La informació està dirigida als docents perquè seleccionen els materials que siguen més adients als nivells en que treballen:

http://www.pangea.org/crpbdln/cd06/eines/activit/index.htm

■ En la següent pàgina web se treballa el canvi d’unitats de longitud.

Se presenta una escena interactiva de tipus Descartes que proposa completar equi-valències entre diferents mesures de longitud. Les xiquetes i els xiquets també poden modificar la posició de la coma decimal en las respostes

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/smd/longitud.htm

■ En aquesta pàgina web se proposa una escena interactiva en la que se practica el canvi d’unitats de longitud.

Els xiquets i les xiquetes han de completar diferents equivalències entre diferents mesures de longitud, però no se’ls dóna ajuda fins que hagen fet el primer intent.

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/smd/longitu2.htm

■ Dibuixarem una taula de valor posicional a la pissarra i dictarem una sèrie de mesures de longitud:

246 cm 23 m 69 dam 50 km 456 mm 128 dm

Els alumnes hauran de col·locar correctament aquests nombres a la taula.

km hm dam m dm cm mm


■ Escriurem aquestes igualtats a la pissarra i l'alumnat haurà d’indicar si són vertaderes o falses:215 cm = 2,15 m 107 dm = 1070 cm346 mm = 3,46 cm 2 km = 200 dam145 mm = 14,5 cm 1.468 m = 1,468 km

■ En la següent pàgina web s’apliquen les unitats de longitud de forma pràctica, ja que els xiquets i les xiquetes han de realitzar algunes mesures de distàncies.

S’inclou una regla mòbil per a mesurar les distàncies propostes en la pantalla i posteriorment han d’expressar-les en las unitats que s’indiquen:

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/smd/mide.htm

TEMA 12

■ Aquesta pàgina desenvolupada en Java vol ajudar els xiquets i xiquetes a millorar les seues habilitats matemàtiques.

Entre els materials que s’ofereixen hi ha jocs, FlashCards per practicar les operacions básiques, fulls de treball en casa, etc:

http://www.aplusmath.com

■ En la següent pàgina web se treballa el canvi d’unitats de massa.

Se presenta una escena interactiva de tipus Descartes que proposa completar equivalències entre diferents mesures de massa. Les xiquetes i elsxiquets també poden modificar la posició de la coma decimal en las respostes:

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/smd/masa.htm

88

■ La següent pàgina web inclou un resumen de les unitats de capacitat indicant el significat del prefix, el seu nom i el seu símbol.

Els xiquets i les xiquetes poden treballar amb una activitat en la que hi ha que ordenar aquestes unitats:

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/smd/litro.htm

■ En la següent pàgina web se treballa el canvi d’unitats de capacitat.

Se presenta una escena interactiva de tipus Descartes que proposa completar equivalències entre diferents mesures de capacitat. Les xiquetes i els xiquets també poden modificar la posició de la coma decimal en las respostes:

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/smd/capacid.htm

Introduirem una nova unitat de mesura, la lliura, i citarem l'equivalència amb els grams:

1 lliura = 453,59 g

Després proposarem alguns problemes amb canvis d'unitats fins a obtenir el resultat en lliures:

5 kg 1.000 g 453,59 g 7 t 453,59 kg

En aquesta activitat, els alumnes hauran de fer les operacions amb mesures de pes que es plantegen a continuació:

– Si cinc llaunes de tomaca pesen 2,2 kg, quant pesa cada llauna?

– Si una pedra pesa 30 kg, quant pesen 120 pedres?

– Quant pesa un ou si una dotzena pesa 720 g?Per finalitzar, corregirem els exercicis, debatent els resultats i els procediments seguits.

En aquesta pàgina web s’inclouen dos escenes interactives de tipus Descartes per treballar l’equivalència entre unitats de capacitat.

Els xiquets i les xiquetes han d’arrastrar uns valors juntament a altres equivalents:

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/smd/igualcap.htm

TEMA 13

■ En aquesta pàgina web es presenta una aplicació per treballar el concepte de superfície a nivell d’educació primària.

Els xiquets i les xiquetes poden realitzar diferents activitats de mesura de superfície i d’ utilització de les unitats de superfície:

http://www.isftic.mepsyd.es/w3/recursos/primaria/matematicas/superficie/menu.html

■ La següent pàgina web inclou un resumen de les unitats de superfície indicant el prefix, el seu nom i els seu símbol.

Els xiquets i les xiquetes poden treballar amb una activitat en la que hi ha que poden comparar visualment algunes unitats:

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/m2m3/metro2.htm

■ En aquesta pàgina web se inclou l’aplicació flash “construir la geometria” que es un material didàctic per la geometria d’ educació primària.

A través del menú se poden localitzar les activitats relacionades amb el càlcul de superfícies de rectangles:

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/concurso2004/ver/02/indexflash.htm

■ La següent pàgina web inclou un document amb nombrosos exemples i activitats relacionades amb la simetria.

En particular se proposen traçar figures geomètriques amb respecte a un eix de simetria i realitzar translacions.

http://www.scribd.com/doc/5108927/SimetriaReflexion-y-Traslacion

■ Proposem la següent activitat. Es tracta de calcar la figura que exposem a continuació a la quadrícula. Podem utilitzar la quadrícula del quadern d'activitats de cada alumne.

89

■ Una vegada completada l'anterior activitat, traslladarem la figura segons les indicacions següents: → 3 i ↓ 4.Finalment, farem eixir a la pissarra algun alumne per explicar els passos que ha seguit per fer la translació de la figura.

■ La següent pàgina web inclou activitats i materials sobre la simetria a l'aula.

Es poden treballar activitats clàssiques amb figures i interpretar fotografies:

http://curso0708.wikispaces.com/Aplicaci%C3%B3n+en+el+aula+de+la+simetr%C3%ADa

TEMA 14

■ En la següent pàgina web s’ntrodueixen les unitats de mesura del temps en el sistema sexagesimal.

Inclou una escena interactiva en la que es representa un rellotge amb seconder i els controls que permeten posar-lo en hora:

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/Tiempo_y_angulos_d3/medidatiempos.htm

■ En la següent pàgina web s’inclou una aplicació flash que permet resoldrer problemes relacionats amb el sistema monetari euro.

Es tracta d’un joc en el que els xiquets i les xiquetes han des proposar el preuo en euros d’un article complint determinades condicions:

http://www.genmagic.net/mates3/pr1c.swf

■ En la següent pàgina web s’inclou un resum sobre l’arredoniment de nombres decimals amb nombrosos exemples.

Els xiquets i les xiquetes poden accedir a una pàgina d’exercicis en els que han d’escriure nombres decimals i passar fraccions a decimals.

http://ponce.inter.edu/cremc/decimales.htm

■ En aquesta pàgina web de la Coordinació Educativa d’Alacant s’inclouen diferents recursos relacionats amb les matemàtiques de primària.

Per exemple, poden treballar la mesura del temps i el sistema monetari euro:


■ Escriurem a la pissarra aquestes igualtats, que l'alumnat haurà de completar:

45 min = …. s 60 s = …. min

24 h = …. min 180 min = …. h

5 d = …. h 1.200 s = …. min

720 s = …. min 30 min = .... s

■ Dictarem el problema següent que l'alumnat resoldrà en el seu quadern de tre-ball:– A una sessió doble de cine la primera pel·lícula dura 1 hora i 20 minuts i la segona 1 hora i 45 minuts. – Quant duren les dues projeccions seguides? (3 hores i 5 minuts)Després farem una posada en comú entre tots a la pissarra.

■ El pas de forma complexa a incomplexa en les mesures del temps es pot treballar am la segona escena interactiva que s’inclou en aquesta pàgina web.

Es xiquets i les xiquetes poden introduir les hores, els minuts i els segons en els controls respectius i obtenen l’expressió incomplexa de l’esmentada mesura:

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/Tiempo_y_angulos_d3/medidatiempos.htm

TEMA 15

90

■ En aquesta pàgina web s’inclou una escena interactiva que permet representar un diagrama de sectors introduint els valors de les freqüències.

Encara que està dirigida a alumnes de secundària, el seu funcionament és molt intuïtiu i permet obtenir el gràfic amb facilitat:

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/iniciacion_estadististica_fjgarcia/03GraficasEstadisticas.htm

■ Aquesta pàgina, en anglés, inclou un joc de llançar dards que pot utilitzar-se per introduir el concepte de probabilitat.

Els xiquets i les xiquetes pitgen un botó per llançar els dards a l'atzar i poden comprovar com canvia la distribució dels llançaments en cada jugada:

http://www.explorelearning.com/index.cfm?method=cResource.dspView&ResourceID=59

■ En aquesta pàgina del projecte Descartes s’inclo una escena interactiva per calcular la moda de una sèrie de valors.

Els xiquets i les xiquetes poden introduir els valors de la sèrie de dades i obtenir el valor de la moda corresponent:

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/unidimensional_lbarrios/moda_discreta_est.htm

■ Proposem una sèrie d'enunciats on es treballen conceptes de probabilitat, mitjanes, modes...

1. Les temperatures registrades la primera setmana de gener van ser: 10 °C, 15 °C, 12 °C, 11 °C, 12 °C, 9 °C i8 °C. Calcula la mitjana i la moda d'aquestes da-des.

2. Marta, Jordi i Carles han sumat les seues estatures i obtenen 5,44 metres. Calcula l'estatura mitjana del grup.

3. Un ciclista recorre 50 km cada dia durant 5 hores, i 110 km el sisé dia. Calcula la mitjana de quilòmetres recorreguts. Quina és la moda?

4. Un tall de publicitat ha durat 48 segons. Durant aquest temps han passat 4 anuncis. Quina ha estat la durada mitjana de cada anunci? És possible que un anunci haja durat 15 segons?

■ Aquesta pàgina web inclou un article de les Jornades de d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana que tracta el joc com recurs matemàtic a l’educació primària.

Entre els continguts considerats es comenten el recompte de possibilitats i la probabilitat:

http://www.ua.es/personal/SEMCV/Actas/IJornadas/pdf/Part03.PDF


TEMA 1

■ Aquesta pàgina web inclou un document word que explica com fer la divisió entre nombres naturals i proposa una col·lecció d’exercicis:

http://intercentres.cult.gva.es/intercentres/46003949/documents/Divisions-1.doc

■ En aquesta web es pot descarregar una aplicació que permet treballar les operacions matemàtiques bàsiques:

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/impe/web/contenidoRecurso?pag=/2007/12/05/0005/NDOIAND-20071205-0005&idSeccion=28041

■ En aquesta pàgina web es proposen dos escenes interactives que permeten practicar la resta de nombres naturals amb una xifra.

Els enllaços que s’inclouen permeten accedir a altres activitats, com els quadrats màgics, en els que es treballen aquestes operacions:

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/enteros1/resta.htm

■ Proposem la següent activitat, on els alumnes hauran d’escriure parèntesi perquè els dos costats de la igualtat tinguen el mateix resultat:

5 4 + 2 = 6 3 + 2

91

15 – 4 + 2 = 3 2 + 1

80 + 3 2 = 54 – 2 2 + 30

35 – 7 2 = 14 3 + 16 – 2

■ A la següent activitat proposem que els alumnes plantegen un problema mitjançant les dades següents:

275 borses de te, 20 caixes de te, 15 borses de te

A manera d'exemple: Tenim 275 borses de te i les volem col·locar a parts iguals en 20 caixes. Si sobren 15 borses, quantes n’hi haurà a cada caixa?

■ En la pàgina web següent es treballa el càlcul mental a través d’activitats en les que se proposen sèries per completar, quadrats màgics, construir piràmides, etc.:

http://sauce.pntic.mec.es/jdiego/calculo/calculo.htm

TEMA 2

■ Aquesta pàgina web inclou una prova que avalua les propietats i les operacions amb nombres naturals:

http://mural.uv.es/jorhera/jordimates/examens/1r%20eso/tema%201.doc

■ En la pàgina web següent s’inclou una finestra de tipus Descartes en la que es treballa el càlcul mental del màxim comú divisor de dos nombres qualsevol.

Els xiquets i les xiquetes introdueixen la res-posta i la finestra indica si el resultat es correcte o no:

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/Multiplos_divisores/mcd2n.htm

■ Aquesta web inclou una finestra interactiva en la que es proposa un nombre qualsevol del qual s’han de buscar els divisors.

Els alumnes i les alumnes escriuen el possible divisor i l’escena indica si la res-posta es correcta o no:

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/Multiplos_divisores/buscadiv.htm

■ En la pàgina web següent l’usuari introdueix un nombre qualsevol i l’escena interactiva indica si es tracta d’un nombre primer o compost:

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/Multiplos_divisores/primos.htm

■ Dictarem aquests nom-bres i els alumnes hauran de classificar-los en primers o compostos:

4 10 35 7 1 11 14 23

13 27 9 2 21 6 3 15

■ Escriurem les següents parelles de nombres a la pissarra perquè l'alumnat trobe el m.c.d. de cada una d'elles:

8 i 12 27 i 18 2 i 6 8 i 24 3 i 11 2 i 3

5 i 7 21 i 22 16 i 32 6 i 12 22 i 33 8 i 9

■ Per parelles els demanarem que escriguen al seu quadern com explicarien el concepte de màxim comú divisor de dos nombres.

Després demanarem a alguns d'ells que exposen el seu treball a la resta de la classe.

■ En aquesta pàgina web s’inclou una selecció d’enllaços a webs que inclouen materials didàctics relacionats amb els múltiples i els divisors:

http://roble.pntic.mec.es/arum0010/temas/multiplos_y_divisores.htm

TEMA 3

92

■ Aquesta pàgina web presenta un do-cument pdf amb una col·lecció d’activitats de càlcul de potències i arrels amb la solució corresponent:

http://www.iessantvicent.com/departament/matematiques/solucions/SolucionsMate/Sols1ESO/unidad3_9.pdf

■ En la pàgina web següent s’inclou una escena interactiva de tipus Descartes en la que l’usuari introdueix un nombre i el programa calcula l’arrel quadrada sencera i la resta:

Els xiquets i les xiquetes poden veure el significat gràfic de l’operació realitzada:

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/raiz/cuadrado.htm

■ En la pàgina web següent s’inclouen dos finestres interactives en les que es pot practicar el càlcul d’arrels exactes i inexactes.

L’alumnat introdueix el valor del radicand i obté el resultat de l’arrel quadrada:

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/Potencias_y_raices/potencias3.htm

■ Escriurem els següents nombres a la pissarra i diversos alumnes pujaran a calcular els seus quadrats:

302 252 202 2002 4002 6002

■ Dibuixarem aquesta taula a la pissarra i diversos alumnes pujaran a completar-la:producte potència base exponent resultat2 x 2 x 2

43

2 6

3 x 3

5 5

74

Al final ordenaran els nombres de més petit a més gran.

■ La web següent introdueix el concepte de cub d’un número utilitzant diferents exemples i il·lustracions.Seguidament se proposen tres activitats per aplicar els continguts apresos:

http://www.isftic.mepsyd.es/w3/eos/MaterialesEducativos/primaria/matematicas/conmates/unid-5/el_cubo_de_un_n.htm

TEMA 4

■ Aquesta pàgina web, en anglés, dedicada a les matemàtiques de primària per confeccionar fulls d’exercicis en paper i on line de diferents operacions amb nombres decimals:

http://www.aplusmath.com/Worksheets/index.html

■ En aquesta pàgina web es proposen exemples d’arredoniment de nombres decimals i s’inclou una activitat per practicar aquest procediment matemàtic:

http://www.aaamatematicas.com/est-dec-round.htm

■ En aquesta pàgina web es proposen activitats per practicar l’arredoniment de nombres decimals.

Els alumnes i les alumnes poden escollir una solució entre les propostes i comprovar la seua resposta:

http://www.educa.madrid.org/web/cp.ermitadelsanto.madrid/recursos/decimal/redondeo.htm

■ Dibuixarem aquesta taula a la pissarra i els alumnes la completaran al seu quadern de treball.Nombre 4,56 5,250 0,9

Part entera 30 unitats 0 unitats

Part decimal 312 mil·lèsimes


■ Escriurem els següents nombres a la pissarra i l'alumnat haurà de copiar-los al seu quadern suprimint els zeros innecessaris.

0,03 00,708 040,70 20,60 21,060

93

0,010 60,06 00,500 30,00 1,001

Per acabar, alguns d'ells aniran a resoldre'ls a la pissarra.

■ En aquesta pàgina web es proposa una bateria d’exercicis en els que s’aplica la comparació i l’ordenació de nombres decimals:

http://www.thatquiz.org/tq/previewtest?PJZT9865

TEMA 5

■ Aquesta pàgina web presenta un document en format word que treballa diferents propietats del nombres decimals. Les xiquetes i els xiquets poden operar amb nombres decimals, practicar la seua escriptura i resoldre problemes:

http://molivas.files.wordpress.com/2008/02/ejercicios-refuerzotema-5-valencia.doc

■ Aquesta pàgina web inclou una escena interactiva en la que es pot practicar la multiplicació i la divisió d’un nombre decimal per la unitat seguida de zeros. Polsant el botó inici es proposen diferents operacions per a resoldre:

http://sauce.pntic.mec.es/ebac0003/descartes/decimal2/mx10a.htm

■ Aquesta web inclou una finestra interactiva en la que poden simular el mètode de divisió de dos nombres decimals.

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/decimal2/d2cda.htm

Per efectuar la divisió l’alumnat ha de des-plaçar les comes dels nombres decimals i arrastrar les xifres fins les posicions correctes.

■ Aquesta pàgina web s’explica el mètode de divisió d’un nombre decimal per altre nombre decimal.

També inclou una activitat interactiva per practicar aquest procediment:

http://www.aaamatematicas.com/dec56bx2.htm

■ Escriurem les següents sumes i restes a la pissarra i els alumnes les resoldran al seu quadern de treball.

145,8 + 32,79 0,101 + 10,11 + 100,1

0,125 + 5,25 + 4 64,2 + 1,309

43 – 7,35 7,8 – 5,27 3,15 – 0,5


■ Dictarem aquests problemes que resoldran individualment al seu quadern de treball:– La suma de tres nombres decimals és 24,7. Un dels nombres és 6,96 i un altre 5,719. Quin és el tercer nombre?

– Un recipient ple pesa 1,8 kg. Si el contingut delrecipient pesa 0,250 kg, quant pesa el recipientbuit?

Finalment corregirem els exercicis entre tots.

■ En la següent pàgina web s’inclou una pel·lícula flash que mostra simulacions de la divisió d’un nombre decimal per la unitat seguida de zeros:

http://www.gobiernodecanarias.org/educacion/usr/eltanque/todo_mate/divi_deci/divi_deci.swf

TEMA 6

■ Aquesta pàgina web inclou enllaços a documents en word amb col·leccions d’ac-tivitats de problemes i simplificació de fraccions:

http://www.iesantonillido.com/index.php?option=com_content&view=article&id=293:simplificacio-de-fraccions&catid=121:2n-eso

■ En la següent pàgina web se treballen els conceptes de fraccions pròpies i impròpies utilitzant representacions gràfiques de fraccions:

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos_informaticos/proyectos2004/matematicas/Tema5/Representacion/entrada.htm

■ En aquesta pàgina web a través d’una escena interactiva es compara el valor de dues fraccions introduïdes pels xiquets i les xiquetes.

94

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/Fracciones_decimales_porcentajes/Fracciones_1.htm#comparacion

■ Escriurem les següents fraccions a la pissarra i l'alumnat haurà de simplificar-les segons deduïsquen en cada cas:

= = =

= = =

Al final farem una posada en comú a la pissarra.

■ En grups reduïts demanarem a l'alumnat que explique al seu quadern el mètode de simplificació de fraccions i que posen un exemple.

A continuació, alguns d'ells exposaran les seues explicacions a la resta de la classe.

Entre tots valorarem quin és el grup que ha explicat millor el mètode de simplificar fraccions.

■ La següent pàgina inclou una escena interactiva en la que es proposa a l’atzar una fracció i s’indiquen els divisors del numerador i del denominador.

L’usuari ha d’indicar un possible nombre que permeta simplificar la fracció:

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/fracciones/simplif1.htm

TEMA 7

■ Aquesta pàgina web inclou una col·lecció d’activitats relacionades amb les propietats de les fraccions:

http://www.iespouclar.org/webs/depart/mate/pagsdep/primercicle/exercicis/exer1/fraccions.pdf

■ Aquesta pàgina web inclou un document word amb una col·lecció d’activitats relacionades amb les propietats de les fraccions:

http://mural.uv.es/jorhera/jordimates/apunts/Repas%20de%20fraccions.doc

■ En la següent pàgina web s’inclou una escena del tipus Descartes en la que l’ usuari introdueix el numerador i el denominar d’ una fracció i obté el nombre decimal equivalent:

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/Fracciones_decimales_porcentajes/Fracciones_4.htm

■ En aquesta pàgina s’enumeren els continguts de les activitats relacionades amb fraccions de la web, fonamentalment algoritmes de càlcul d’operacions amb fraccions:

http://www.gobiernodecanarias.org/educacion/9/Usr/eltanque/todo_mate/fracciones_e/fracciones_ej_p.html

■ Dictarem aquests problemes que els alumnes resoldran individualment al seu quadern:– Quants quilos de fesols blancs són 4 bosses de 3/4 de quilo?

– Quants litres de llet caben en 8 botelles de mig litre?

– Si en una botella hi ha 3/4 de litre de suc de taronja, quina quantitat hi ha en 8 botelles?

■ Escriurem aquesta frase a la pissarra:– Una fracció és una divisió indicada. Si el numerador no és múltiple del denominador, aleshores la fracció equival a un

nombre decimal.

Per grups, els alumnes hauran de buscar un exemple que exemplifique aquesta frase. Després alguns d'ells exposaran els seus resultats a la resta de la classe.

■ En aquesta pàgina web s’inclou un generador de fulls d’exercicis de fracciones amb els que es poden practicar les operacions bàsiques.

El docent pot escollir les operacions, el número d’exercicis i l’interval de valors que poden tenir els numeradors i els denominadors:

http://www.mamutmatematicas.com/ejercicios/fracciones.php

95

TEMA 8

■ En aquesta pàgina s’inclou un document pdf que proposa activitats sobre els contin-guts principals del currículum de matemàtiques de sisé de primària:

http://www.uji.es/bin/publ/cataleg/edu/matemat/val/12.pdf

■ La següent web mostra una escena interactiva que permet identificar les coordenades d’un punt o situar un punt a partir de les seues coordenades:

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/Coordenadas_cartesianas/Coordenadas_cartesianas.htm

■ En la següent pàgina web se inclouen dues escenes interactives en les que es proposa un joc sobre l’ordenació de nombres enters en la recta numèrica.

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/leonor_de_guzman/Proyecto%20innovacion/temas/enteros_representacion.htm

■ Per parelles escriuran al seu quadern el procediment per situar nombres enters en la recta numèrica i posaran un exemple.

■ Després alguns d'ells exposaran les seues explicacions a la resta de la classe.

Seguidament l'alumnat observarà els termòmetres i contestarà aquestes preguntes:

■ Quina és la diferència de temperatures entre –50° C i –30° C?

■ Quina és la diferència de temperatures entre –30° C i +10° C?

■ En aquesta pàgina web se inclou una escena de tipus Descartes que permet practicar el càlcul d’expressions numèriques amb operacions combinades.

L’usuari introdueix les transformacions successives d’una expressió aritmètica fins arribar al resultat final:

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/enteros2/opcombin.htm

TEMA 9

■ Aquesta pàgina web inclou un document word amb una col·lecció d’activitats relacionades amb les magnituds proporcionals:

http://www.toomates.net/Llistes/aritmetica/proporcionalitat_numerica/magnituds_proporcionals1.doc

■ En aquesta pàgina web s’inclou una escena interactiva que permet veure l’equi-valència entre percentatges i fraccions. L’alumnat introdueix una fracció i observa la seua equivalència en percentatge:

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/Fracciones_decimales_porcentajes/Fracciones_4b.htm

■ En l’escena interactiva que s’inclou en aquesta pàgina web es pot calcular el preu amb IVA a partir del preu sense IVA i del valor del IVA:

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/Porcentajes_e_indices/porcentaje.htm#2

■ En aquesta pàgina web s’inclou una explicació sobre el càlcul dels percentatges amb exemples relacionats amb la vida quotidiana:

http://www.educared.cl/educared/hojas/articulos/detallearticulo.jsp?pagina=1&idapr=27_178_esp_4__&articulo=11114

■ Els alumnes resoldran els següents problemes treballant individualment al seu quadern:– He pagat 18,30 euros per 3 entrades per anar al cine. Quant costaran 5 entrades?– 5 cm d'un mapa corresponen a 20,5 km en la realitat. A quant equivalen 10 cm del mapa? I 2 cm del mapa?– Un meló d’Alger de 3,2 kg val 4,37 euros. Quant val un meló d’Alger de 5,06 kg? I un de 4,9 kg?

Al final farem una posada en comú a la pissarra.

■ Escriurem els següents percentatges a la pissarra i l'alumnat els calcularà al seu quadern:15% de 720 90% de 360 2% de 400

50% de 250 20% de 180 30% de 600

Després, farem una posada en comú a la pissarra.

96

■ En aquesta pàgina web s’inclou un document pdf amb una col·lecció d’activitats sobre el concepte de semblança. En particular presenta alguns exercicis en els que es treballa amb el concepte d’escala:

http://iescarin.educa.aragon.es/depart/ma/2eso/pdfs/semejanza.pdf

TEMA 10

■ En aquesta pàgina web s’inclou un document pdf sobre la mesura del temps en un nivell de Tercer Cicle de Primària. Entre altres activitats, els xiquets i les xiquetes poden passar una mesura de temps incomplexa a la seua expressió en forma complexa i operar amb expressions complexes.

http://www.cprcieza.net/web/cpvillanueva/villanueva/mat_tercer/tiempo.pdf

■ En aquesta pàgina web s’inclou un document pdf sobre la mesura del temps en un nivell de Tercer Cicle de Primària. Entre altres activitats, els xiquets i les xiquetes poden passar una mesura de temps incomplexa a la seua expressió en forma complexa i operar amb expressions complexes.

http://www.cprcieza.net/web/cpvillanueva/villanueva/mat_tercer/tiempo.pdf

■ En aquest web s’inclouen quatre escenes interactives en què es poden realitzar operacions amb mesures de temps: sumes, restes, multiplicació per un nombre natural i i divisió per un nombre natural:

http://descartes.cnice.mecd.es/materiales_didtics/Tiempo_y_angulos_d3/operacionestiempos.htm

■ Escriurem les següents expressions a la pissarra i demanarem a diversos alumnes i alumnes que isquen a resoldre-les:

3 h 51 min = ....... min 2 h 30 min = ...... s

1 h 35 min 27 s = ....... s 12 min 12 s = ..... s

5 h 34 min = ...... min 4 min 35 s = ...... s


3 h 51 min = ....... min 2 h 30 min = ...... s

1 h 35 min 27 s = ....... s 12 min 12 s = ..... s

5 h 34 min = ...... min 4 min 35 s = ...... s


3 h 51 min = ....... min 2 h 30 min = ...... s

1 h 35 min 27 s = ....... s 12 min 12 s = ..... s

5 h 34 min = ...... min 4 min 35 s = ...... s

TEMA 11

■ En la següent web s’inclou una aplicació que permet practicar amb les unitats fonamentals de pes i massa mitjançant diferents activitats.

http://www.isftic.mepsyd.es/w3/recursos/primaria/matematicas/pesomasa/index.html

■ En aquesta pàgina web es treballa amb els principals múltiples i submúltiples del metre quadrat.

Permet comparar gràficament alguns submúltiples del metre quadrat. http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/m2m3/metro2.htm

■ Aquesta pàgina web presenta algunes unitats de mesura (llongitut, superfície, capacitat, pes i monetàries) tradicionals de la Comunitat Valenciana:

http://www.temesvalencians.com/unitats.htm

També podeu consultar el web:

http://www.rodamots.com/mot.asp?nm=1487

97

■ Aquesta web treballa el canvi d’unitats de longitud mitjançant una escena interactiva que proposa completar equivalències entre diferents mesures de longitud. L’usuari també pot modificar la posició de la coma decimal en les respostes:

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/smd/longitud.htm

■ Dictarem aquests pro-blemes que l'alumnat resoldrà al seu quadern:– Un cangur avança donant salts d'11,5 metres. Quants salts ha de donar per recórrer 1 quilòmetre?– La lliura és una unitat anglesa que equival a 453,6 grams. Si una persona pesa 150 lliures, quants quilos són?

Si una persona pesa 56 kg, quantes lliures són?

Després farem una posada en comú entre tots a la pissarra.

■ Anotarem a la pissarra una sèrie d'objectes amb els seus pesos però sense la unitat adequada i els alumnes hauran de deduir-la i indicar-la per cada cas:

pastor alemany: 35 ... llapis: 2 ... clip: 40...

camió: 6 ... pilota: 1000 ... elefant: 30000 ...

■ En la següent pàgina web s’inclou una col·lecció d’activitats que treballen les unitats de les magnituds habituals.

S’indiquen alguns passos de la resolució i la solució final:

http://www.vitutor.com/di/m/a_a.html

TEMA 12

■ En aquesta pàgina web del projecte Descartes es presenta una segona escena interactiva en la que es pot treballar el concepte de fraccions equivalents.

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/Fracciones_decimales_porcentajes/Fracciones_1.htm#equivalentes

■ Aquesta pàgina web inclou un document pdf que presenta un resum de les unitats del Sistema Mètric Decimal i proposa deferents exercicis per practicar les equivalències entre unitats:

http://pacoclase.iespana.es/DOCUMENTOS/MATEMATICAS%202.1/PIM21_T7.pdf

■ La següent pàgina web inclou un docu-ment pdf amb activitats per a practicar les unitats de volum i de capacitat:

http://mates1sec.googlepages.com/04-volumen_capacidad.pdf

■ Escriurem les següents capacitats de recipients a la pissarra.

Els alumnes hauran d’expressar-les en litres i després ordenar-les de més a menys capacitat:

50 ml 33 cl 500 ml 750 ml 1 dl 70 cl

■ Al final farem una posada en comú a la pissarra Dictarem les següents capacitats, que l'alumnat copiarà al seu quadern:

5 l 1,5 l 2 l 8 l 0,5 l 5,05 l

Després, hauran d’expressar cada una d'elles en dl, cl i ml.

■ Els alumnes ordenaran aquestes capacitats de menor a major:

230 cl 1,5 dl 0,25 hl 4,7 dal 0,5 kl 0,2 l

■ La següent pàgina web treballa els conceptes de capacitat i volum amb molts exemples pràctics que poden facilitar la seua comprensió:

http://ceibal.edu.uy/contenidos/areas_conocimiento/mat/midiendocapacidades/medidas_de_capacidad_y_volumen.html

TEMA 13

■ En aquesta pàgina s’inclou un pdf titolat Geometria interactiva que proposa moltes activitats realitzades mitjançant l’aplicació CabriJava.

Per exemple, poden treballar les propietats i els elements d’un triangle:

http://www.escolalliurex.es/binary/983/files313/trianglesweb/guia.pdf

98

■ En aquesta pàgina web s’inclou una escena interactiva en la que es practica l’ús del transportador d’angles.

Els xiquets i les xiquetes poden desplaçar els elements d’un angle per superposar-lo al transportador i obtenir l’angle demanat:


■ En la següent pàgina web s’inclouen dues escenes que mostren dos procediments per construir la bisectriu d’un angle.

També es presenta una animació que permet veure la relació entre un angle i la seua bisectriu:


■ En la següent web s’inclou una escena interactiva que permet obtenir l’angle complementari o suplementari d’un altre, gràficament i en unitats del sistema sexagesimal:

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/Medicion_de_angulos/angulo9.htm

■ L'alumnat dibuixarà al seu quadern amb ajuda del transportador d’angles angles de 30°, 45°, 55°, 60°, 75°, 90°, 110°, 130°, 160°.

Després realitzaran les següents activitats:– Ordenaran els angles del més petit al més gran.– Indicaran en cada cas quants graus li falten per ser de 360°.Al final farem una posada en comú a la pissarra.

■ Dibuixarem uns angles a la pissarra.

Amb l'ajuda de el transportador d’angles de pissarra, diversos alumnes hauran de calcular la mesura dels angles suplementaris indicats.

■ En la següent pàgina web es treballa l’estimació en la mesura d’angles a través de dues escenes interactives en les que els alumnes tracten d’indicar quin valor té l’angle que es representa.

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/Tiempo_y_angulos_d3/estimacion_angulos.htm

TEMA 14

■ Aquesta web mostra una escena que permet construir diferents quadrilàters i determinar el seu perímetre que has trobat amb el que apareix en la figura.

En l’escena següent es pot determinar el valor de les àrees representades:

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/Los_cuadrilateros/Cuadrilateros2.htm

■ En la següent pàgina web s’inclou una escena en la qual es pot estudiar l’àrea d’ un polígon variant dades com el perímetre o l’apotema:

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/Medidas_de_poligonos/area_poligonos.htm

■ Aquesta pàgina web inclou una presentació digital que tracta la mesura de la circumferència mitjançant una sèrie d’activitats pràctiques:

http://www.slideshare.net/guest0b7991/creamat-competencies-primaria-nuria-guitart

■ En la següent pàgina web s’inclouen tres escenes interactives que demostren la fórmula de l’àrea d’un triangle en diferents situacions:

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/Figuras_geometricas_del_plano/figugeo_2.htm

■ Entregarem a l'alumnat les peces del Tangram del fotocopiable de les activitats d'ampliació.

Utilitzaran només els dos triangles petits i el triangle mitjà per construir aquestes figures de les que només dibuixarem el contorn de cada una:

– Tenen la mateixa superfície les cinc figures?

■ Amb un got com a plantilla dibuixaran en un paper una circumferència i retallaran la figura:

99

– Com es pot trobar exactament el centre de la circumferència?– Mesura el radi de la circumferència.– Calcula la longitud de la circumferència.

■ En la següent pàgina web s’inclou diferents escenes interactives que permeten estudiar les posicions relatives d’una recta i una circumferència i de dues circumferències entre si:

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/Poligonos_regulares_y_circulos/Polici7.htm

TEMA 15

■ En aquesta pàgina del portal Disfuta las matemáticas es defén el concepte de gràfic de línees, s’inclou un exemple i s’indiquen enllaços a altres temes relacionats amb aquest tipus de gràfics:

http://www.disfrutalasmatematicas.com/definiciones/grafico-de-lineas.html

■ En aquesta pàgina web s’inclou un document pdf que presenta un taller d’assig-nació de probabilitat a nivell de l’educació primària:

http://www.ua.es/personal/SEMCV/Actas/IIJornadas/pdf/Part40.PDF

■ La següent pàgina web del projecte Descartes inclou una escena interactiva en la que es simula el llançament repetit d’una moneda:

http://descartes.cnice.mec.es/materiales_didacticos/Azar_y_Probabilidad_jpr/comenzando.htm

■ En la següent pàgina web els alumnes i les alumnes poden trobar un exemple pràctic en el que es calcula la mitjana aritmètica amb dades no agrupades:

http://www.eumed.net/libros/2007a/239/4a.htm

■ Els alumnes hauran de calcular la mitjana de gols per partit que han aconseguit aquests equips de futbol:– Alemanya: 3 gols en 2 partits.– Argentina: 22 gols en 10 partits.– Espanya: 5 gols en 3 partits– Mèxic: 17 gols en 6 partits.– Itàlia: 7 gols en 8 partits.– França: 10 gols en 5 partits.

■ Demanarem a l'alumnat que, per parelles, preparen un joc d'atzar amb 10 targetes de 3 colors de manera que siga:– Molt probable que isca el color roig.– Molt poc probable que isca el color blau.

Realitzaran 20 extraccions i comprovaran que es compleixen aquestes condicions.

■ En aquesta pàgina web es proposen algunes activitats per treballar amb les freqüències absolutes i relatives obtingudes en els jocs proposats:

http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99/ed99-0224-04/simulacion.htm

100

7. AVALUACIÓ7.F AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'ENSENYAMENT I APRENENTATGE

Adequació del planificat: Farem un seguiment de la pràctica docent per avaluar en què mesura es duen a terme les activitats d'ensenyament i aprenentatge en els terminis establerts i els resultats que s'aconsegueixen. L'objectiu hauria de ser corregir les previsions que no s'ajusten en la realitat i modificar el procés d'implementació de les tasques programades quan no s'aconsegueixen els resultats volguts.

Resultats acadèmics: Haurem de tenir en compte que els resultats acadèmics de cada alumne no poden valorar-se exclusivament amb criteris estandarditzats sinó tenint en compte les característiques individuals de cada alumne i el context social i cultural en el que es desenvolupa el procés d'aprenentatge.

Suports: Tant a nivell de cada classe com a nivell de cicle i d'escola, els recursos educatius hauran d’estructurar-se en funció dels problemes que es vagen detectant en el desenvolupament dels processos d'ensenyament-aprenentatge, redistribuint l'ús de mitjans disponibles per recolzar els alumnes i/o els grups que ho requereixen.

101

8. MESURES D'ATENCIÓ A L'ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA

Hauran de diferenciar-se els alumnes que requereixen necessitats específiques de suport educatiu en funció de les seues particularitats, que poden agrupar-se en aquests tres àmbits:

– En primer lloc, hauran de cobrir-se les necessitats educatives especials.

– En segon lloc, es tindran en compte aquells casos que representen una incorporació tardana al Sistema Educatiu.

– En tercer lloc, haurà de posar-se un atenció especial a aquells alumnes que disposen d'unes altes capacitats intel·lectuals.

Convé assenyalar que l'atenció a aquests tres grups d'alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu no ha de desvirtuar el que ha de ser la intenció fonamental del centre educatiu en general i de cada cicle en particular, que persegueix l'educació integral de tots els alumnes i que es materialitza en la necessària integració de tot l'alumnat.

L'orientació és una activitat educativa amb diferents àmbits o dimensions. Per un costat, es dirigeix a la millora dels processos d'ensenyament i, en particular a l'adaptació de la resposta escolar a la diversitat de necessitats de l'alumnat; per un altre, es dirigeix a garantir el desenvolupament de les capacitats que faciliten la maduresa dels xiquets i les xiquetes, i que els permeten adquirir una progressiva autonomia cognitiva, personal i social al llarg de l'Educació Primària.

En els instruments de planificació institucional hauran d’establir-se els mecanismes necessaris per facilitar una resposta adequada a les necessitats educatives de l'alumnat. Aquestes respostes poden ser de dos tipus:

– Les respostes de tipus curricular, que es concreten en l'elaboració, desenvolupament i avaluació de les adaptacions curriculars amb diferents graus de significació.

– Les respostes organitzatives, que tenen a veure amb l'organització dels recursos humans i materials del centre per atendre a aquest alumnat i amb la planificació de les mesures educatives més adequades.

L'Orientació Educativa s'organitza en tres nivells que van des de l'acció tutorial, desenvolupada a l'aula, i les tasques orientadores que realitzen els Departaments d'Orientació, fins a les actuacions complementàries dels equips de suport extern. Encara que cada un d'aquests nivells té funcions específiques, es complementen entre si, donat que comparteixen la mateixa finalitat i objectius generals comuns: la personalització de l'educació i la contribució al desenvolupament dels objectius establerts en aquesta etapa educativa.

La intervenció educativa ha de contemplar com principi la diversitat de l'alumnat, entenent que d'aquesta manera es garanteix el desenvolupament de tots ells a la vegada que una atenció personalitzada en funció de les necessitats de cada un.

Perquè l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu al que es refereix l'article 71 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, puga assolir el màxim desenvolupament de les seues capacitats personals i els objectius de l'etapa, s'establiran les mesures curriculars i organitzatives oportunes que asseguren el seu adequat progrés.

Es podran prendre mesures de reforç com el suport en el grup ordinari, els agrupaments flexibles o les adaptacions del currículum. Aquestes adaptacions es realitzaran buscant el màxim desenvolupament possible de les competències bàsiques.

Sense perjudici de la permanència durant un curs més en el mateix cicle, prevista a l'article 20.4 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, l'escolarització d'aquest alumnat en l'etapa d'Educació primària en centres ordinaris podrà prolongar-se un any més, sempre que això afavorïsca la seua integració socioeducativa.

L'escolarització de l'alumnat que s'incorpora tardanament al sistema educatiu als que es refereix l'article 78 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, es realitzarà atenent a les seues circumstàncies, coneixements, edat i historial acadèmic.

102

Quan els alumnes presenten greus carències en la llengua d'escolarització del centre, rebran una atenció específica que serà, en tot cas, simultània a la seua escolarització en els grups ordinaris, amb els que compartiran el major temps possible de l'horari setmanal.

Els qui presenten un desfasament en el seu nivell de competència curricular de més d'un cicle, podran ser escolaritzats en el curs inferior al que els correspondria per edat. Per a aquest alumnat s'adoptaran les mesures de reforç necessàries que faciliten la seua integració escolar i la recuperació del seu desfasament i li permeten continuar amb aprofitament els seus estudis. En el cas de superar aquest desfasament, s'incorporaran al grup corresponent a la seua edat.

L'escolarització de l'alumnat amb altes capacitats intel·lectuals, identificat com a tal pel personal amb la deguda qualificació i en els termes que determinen les administracions educatives, es flexibilitzarà de forma que puga anticipar-se un curs l'inici de l'escolarització en l'etapa o reduir-se la durada de la mateixa, quan es prevega que són aquestes les mesures més adequades per al desenvolupament del seu equilibri personal i el seu socialització.

L'acció tutorial està lligada a una visió integral de l'educació, la finalitat de la qual és la formació de persones que, a més a més de disposar de coneixements, desenvolupen el conjunt de les seues potencialitats i sàpiguen desenvolupar-se en el món actual.

El Pla d'Acció Tutorial tendirà a afavorir el seguiment personalitzat del procés d'aprenentatge de l'alumnat i establirà mesures que permeten mantenir una comunicació fluida amb les famílies, tant amb la finalitat d'intercanviar informacions sobre aquells aspectes que puguen resultar rellevants per millorar el procés d'aprenentatge dels alumnes, com per orientar-los i promoure la seua cooperació.

Així mateix, assegurarà la coherència educativa en el desenvolupament de les programacions mitjançant procediments de coordinació de l'equip educatiu que permeten adoptar acords sobre l'avaluació i sobre les mesures que han de posar-se en marxa per donar resposta a les necessitats detectades.

Els principis que regeixen l'orientació i l'acció tutorial es concreten en els següents objectius:

a) Facilitar la integració dels alumnes en el seu grup i en el conjunt de la dinàmica del col·legi.

b) Potenciar l'esforç individual i la faena en equip.

c) Afavorir els processos de maduresa personal, de desenvolupament de la pròpia identitat i sistema de valors; i la progressiva presa de decisions.

d) Proporcionar als alumnes una orientació educativa adequada, conforme a les aptituds, necessitats i interessos dels mateixos, a través d'una actuació tutorial individualitzada i planificada.

i) Efectuar un seguiment global de l'aprenentatge dels alumnes per detectar dificultats i necessitats especials i recórrer als suports o activitats adequades.

f) Promoure el desenvolupament d'habilitats socials bàsiques, fomentant activitats de cooperació i solidaritat amb els altres i aprenent a resoldre pacíficament els conflictes entre iguals.

g) Afavorir processos de millora educativa a través de la programació d'activitats formatives per part dels equips docents, i la coordinació amb l'equip de suport, realitzant les adaptacions curriculars necessàries.

h) Contribuir a l'adequada interacció entre els integrants de la comunitat educativa i establir els vincles de col·laboració, suport i assessorament amb les famílies per a l'assoliment d'un desenvolupament integral dels seus fills i filles.

103

9. FOMENT DE LA LECTURA

Els objectius del nostre projecte per a l'Educació Primària:– Crear l'entorn adequat perquè els alumnes senten el desig o la motivació de llegir i perceben la lectura com un acte de

plaer i una necessitat.– Fer participar a les famílies en aquest procés amb l'objectiu de relacionar la lectura i la vida quotidiana, evitant així

circumscriure-la a l'àmbit escolar.– Entendre la lectura com una font de coneixement i d'enriquiment lingüístic i personal imprescindible a la nostra societat

de la informació.– Aprofundir en el domini de la llengua, en les seues estructures i destreses bàsiques (escoltar, parlar, llegir i escriure)

perquè els alumnes no tinguen dificultats de comprensió lectora, i siguen capaços de planificar activitats i de transmetre missatges –opinions, desitjos i pensaments– clars i coherents.

– Impulsar progressivament el gust per la lectura a través d'una selecció de textos que considere el nivell formatiu dels diferents cursos o cicles, és a dir, que adeqüe el seu llenguatge, els seus personatges i arguments als interessos i als coneixements dels alumnes.

– Desenvolupar a cada cicle, de manera gradual, competències que asseguren una lectura comprensiva, eficaç i fluida: la memòria, el bagatge lèxic, la capacitat de concentració en la lectura personal, d'atenció en la realitzada en grup...

– Exercitar la lectura expressiva de diferents tipologies textuals utilitzant el registre adequat a cada una: ritme, entonació, pronunciació...

– Incidir en recursos que permeten integrar sistemes d'expressió verbal i no verbal a fi d'optimitzar les habilitats comunicatives.

– Assimilar estratègies de comprensió lectora (rellegir, avançar, consultar el diccionari, buscar referents pròxims, formular i validar hipòtesis, comentar impressions, dialogar sobre el que hem llegit, preguntar dubtes, redactar resums i esquemes...)

– Concebre la lectura com un procés actiu i creatiu que convida a posar en joc coneixements i experiències prèvies, a formular inferències o anticipacions i a compartir interpretacions que matisen o enriqueixen el sentit global dels textos.

– Despertar la sensibilitat, la imaginació i la creativitat mitjançant la lectura, així com la facultat de raonar crítica i ponderadament sobre els missatges, les formes i la qualitat dels escrits.

– Establir les bases per un acostament personal a la lectura, ajudant a definir afinitats i gustos.– Animar la producció pròpia de textos senzills a partir de l'observació de models i estimular el gust por compartir aquestes

creacions individuals.– Fomentar la valoració i la fruïció estètica de les manifestacions literàries.– Suscitar, a través de valors explícits o subjacents a les lectures, una mirada crítica, tolerant i reflexiva, una percepció més

complexa i oberta de l'entorn, que defuja prejudicis per raons de sexe, condició social o origen geogràfic.– Afavorir l'ús continu i autònom de la biblioteca perquè l'alumnat es familiaritze amb les seues normes d'ús i els seus

fons, i la considere un espai privilegiat d'aprenentatge i gaudi.– Incentivar un acostament productiu a les noves tecnologies que permeta obtenir i seleccionar información pertinent, i

utilitzar-les com una via complementària d'accés a la lectura.– Promoure l'aplicació de les competències adquirides a través de les propostes o activitats concretes de lectoescritura en

totes les àrees curriculars de l'Educació Primària.

Metodologia per a l'ensenyament i l'aprenentatge de la lectura

1. L'estímul d'hàbits lectors

Abans de perfilar el pla lector és recomanable establir unes bases que consoliden el seu disseny i aplicació: què entenem per foment de la lectura, quins requisits i actituds han de reunir els mediadors, quins tipus de lectures requereix cada cicle, quin esquema general seguirem perquè el projecte no s'estanque i, finalment, quines circumstàncies o accions poden contrariar la motivació de llegir.

1.1. Definició d'una idea de foment de la lectura

104

El nostre projecte aposta per una transmissió gradual del gust per llegir que contemple aspectes afectius i intel·lectuals. No s'ha d'oblidar que el descobriment del plaer lector ha de basar-se en procediments lúdics i creatius que eviten qualsevol temptació imperativa. En primer lloc, presentarem la lectura com un divertiment per, després, associar-la a les necessitats d'informació i aprenentatge dels alumnes.

Òbviament, la nostra meta és desenvolupar competències lectores entre els menuts per aconseguir que les interioritzen, és a dir, que adquirisquen el costum de llegir i es convertisquen en lectors estables. Però no convé “començar la casa per la teulada”. Ens valdrem de propostes i estratègies variades que s'ajusten als diferents nivells formatius i a la diversitat de l'alumnat. Es tracta de dissenyar un itinerari que partisca de la identificació d'elements lingüístics –sons, lletres, síl·labes, paraules, frases, paràgrafs–, passe per la construcció de significats –a través, per exemple, de la selecció d'idees, personatges o accions–, i culmine amb la interpretació i la valoració de les lectures des de criteris raonats que, sense negar mirades pròpies, respecten una base textual.

Volem que els alumnes s'acosten als llibres deixant-los “parlar”, aprenent a “escoltar” el que diuen, i dialoguen amb ells, ja que tota lectura és un acte interactiu que apel·la a la sensibilitat, a la imaginació i a l'obertura de mires. Per a això comptem amb la necessitat de comunicar-se que sent el xiquet, de compartir experiències, amb la seua curiositat. En suma, vam desitjar transmetre la motivació de llegir, no l'obligació de fer-ho, perquè “el verb llegir no suporta l’imperatiu” (Daniel Pennac).

1.2. Com ha d'actuar el mediador

En un bon pla d'invitació a la lectura tot l'equip docent ha d'assumir, en menor o major grau, un paper de mediador i reunir els següents atributs:

Entendre la psicologia infantil i la seua diversitat.

Llegir habitualment i tenir coneixements sobre literatura infantil i juvenil, i disposar d'informació al voltant de novetats editorials d'interés.

Voler transmetre el plaer de la lectura, així com el valor personal i social de ser un lector autònom, confiant en una tasca mediadora que apel·le a recursos didàctics tant personals com materials.

Ser sensible als valors que irradien els textos per incentivar la reflexió i l'esperit crític entre els alumnes.

Entendre l'acte lector com un estímul que ajuda a configurar la pròpia personalitat i a superar conflictes o problemes.

Saber promoure la participació mitjançant estratègies lúdiques que activen la imaginació, i generar ambients que faciliten aquesta tasca.

Estar obert a les recreacions individuals sense imposar lectures concloents que inhibisquen la creativitat dels xiquets.

Sentir curiositat pels gustos i els interessos dels seus alumnes.

Tenir aptituds per convertir-se en un model de lectura silenciosa i col·lectiva.

A més, és probable que el mestre o la mestra tope amb obstacles a l'exercir de mediador. Una forma de preveure'ls és explicitar els més freqüents. Per exemple:

Els contextos familiars i socials que viuen d'esquena a la lectura.

La possible heterogeneïtat dels grups, tant les competències lingüístiques com en la seua relació amb els llibres.

El “tòpic popular” que considera la lectura com una alternativa d'oci excessivament seriosa, i fins i tot avorrida, que obliga a pensar però no distrau.

La propensió, comú entre els escolars de Primària, d'associar qualsevol obra amb llibres de text i, per tant, amb els “deures” o l'estudi de continguts.

La tendència a automatitzar les habilitats de lectoescriptura que se'n van assimilant i a desatendre la vessant comprensiva.

En aquest sentit, el coordinador del projecte pot organitzar reunions periòdiques on valorar la situació dels diferents cursos i traçar estratègies d'intervenció. Recordem que el coordinador ha de facilitar la faena mediadora assumint, entre altres, les següents funcions:

Efectuar l'anàlisi de les necessitats de formació del professorat, dels materials didàctics per al foment de la lectura i de l'estat de les biblioteques d'aula i del centre.

105

Impulsar el pla anual per alumnes i mestre, en col·laboració amb el professorat, i seleccionar textos per cada cicle que permeten avaluar les habilitats de comprensió lectora.

Promoure en el centre totes les iniciatives i projectes que el professorat o els alumnes proposen en relació amb el foment de la lectura.

Proposar, si s’estima necessari, a les autoritats competents de la comunitat l'organizació de cursos de formació al voltant de la promoció de la lectura i el desenvolupament de la comprensió lectora.

Informar als docents de quantes convocatòries sorgeixen relatives a la formació en tècniques i estratègies de foment de la lectura, especialment d'aquelles que es dirigisquen a les comunitats educatives (pares, professors i alumnes).

1.3. Disseny de línies generals d’actuació

En les primeres reunions sobre el projecte, el coordinador i els professors dels diferents cursos i cicles poden esbossar un pla estructurat en tres moments perquè progresse en funció de les competències lectores que va adquirint l'alumnat. Vegem un possible resultat:

a) El codi oral, gairebé exclusiu a l'Educació Infantil, perd la seua preeminència a favor de l'escrit. Conscients d'això, començarem prioritzant la lectura mecànica, la descodificació de les lletres i les paraules, la seua correcta expressió oral i traç. Durant el primer cicle de Primària és molt important l'acostament visual. Les lectures seran molt senzilles, amb lletres grans i frases curtes, que repetisquen paraules o rimes lleugeres que ajuden a comprendre allò llegit; i es recolzen sempre en il·lustracions atractives per la seua varietat de colors i, fins i tot, en suports musicals. Com és lògic, per qui aprén a llegir les imatges són tan importants com les paraules i tendeix a fixar la seua atenció a les escenes, a veure-les com compartiments independents. La trama, per hàbil que siga, és per ell secundària.

Per mitjà d'aquests textos, començarem a treballar l'elaboració d'inferències a partir d'imatges i títols; i la lectura expressiva per identificar i pronunciar correctament els sons, respectar les pauses marcades per punts i comes, distingir les frases enunciatives de les exclamatives i interrogatives i els diàlegs de la narració. És a dir, les habilitats que permeten aprendre el sentit global d’allò llegit, recórrer a la pròpia experiència per comprendre-ho, reconéixer als seus protagonistes, seqüenciar les seues accions (en una introducció, un nus i un desenllaç), compartir opinions o impressions sobre les lectures, enriquir el vocabulari i escriure oracions simples.

b) Quan els xiquets dominen la lectura mecànica, ens plantejarem consolidar els recursos assimilats i incidir en la comprensiva. Un pas que podem situar en el primer cicle, sempre que no descuidem als alumnes que encara tinguen dificultats amb les competències bàsiques abans citades. Per pal·liar aquestes situacions, establirem diversos nivells de lectura que contemplen diferents ritmes d'aprenentatge i permeten una òptima progressió de tots (veure els exemples de l'Annex).

És el moment en què la “curiositat del xiquet li fa interessar-se per moltes coses que l'envolten; però això, no obstant, no li impedeix que també li atraguen els contes meravellosos” (Pedro C. Cerrillo et. al). Per aquest motiu, seleccionarem tant lectures aferrades a la realitat com llegendes i narracions fantàstiques, on les il·lustracions, sense deixar de ser fonamentals, perden centralitat a favor d'un text on la tipografia s'acoste als patrons estandarditzats. La seua acció ha de ser dinàmica, la seua sintaxi àgil i han de combinar parts narratives amb descripcions i diàlegs breus perquè seran els primers models de producció escrita. A semblants criteris de senzillesa respondran les cançons de bressol, nadales, embarbussaments i endevinalles que ens serviran per plantejar jocs lingüístics que estimulen la imaginació i la creativitat.

En aquesta fase, la consulta del diccionari i la pràctica de tècniques elementals que faciliten la comprensió (rellegir, avançar, deduir el significat de fragments “difícils” a través de la interrelació amb altres...) són recursos imprescindibles. També ho són les lectures dramatitzades i les representacions teatrals amb les que exercitar la dicció, el ritme i la pronunciació clares, així com l'harmonia entre textos i sistemes de comunicació no verbal en virtut del personatge, el missatge i la situació concreta.

c) En el tercer cicle, aprofundirem en les habilitats de lectoescriptura perquè el xiquet inicie l'ESO en condicions i reforce la seua afició pels llibres. Entre els que elegim (de 100 a 150 pàgines aproximadament), inclourem les faules, els relats d'aventures i de viatges, les intrigues detectivesques i de terror, les llegendes, alguns clàssics adaptats que puguen atraure pel perfil dels seus protagonistes i la seua trama; així com les antologies líriques i de proses poètiques que versen sobre temes que preocupen o interessen als menuts (l'amor, la llibertat, la solidaritat, l'amistat, la naturalesa, el misteri...). Paral·lelament, els contes meravellosos ens portaran a les narracions fantàstiques i els humorístics als girs irònics. Així descobriran nous estils i gèneres que els ajuden a definir els seus gustos o preferències. Aleshores, cal observar si visiten la biblioteca amb assiduïtat i utilitzen el servei de préstec autònoma i voluntàriament. És una manera directa de valorar si el pla lector ha tingut els fruits esperats, si la motivació per llegir forma part del dia a dia dels alumnes.

106

Així mateix, en aquesta etapa reforçarem tècniques com el resum, l'esquema o l'escriptura de textos propis basats en models més complexos, malgrat ser també dinàmics i de sintaxi senzilla, i ens assegurarem que l'eficàcia, la velocitat i la comprensió lectores són les esperables al nivell formatiu.

En un altre ordre de coses, és oportú evitar actituds o estratègies que frustren la intenció última del projecte explicitant les més corrents a fi de preveure-les i no incórrer en elles. Per exemple, procurarem evitar aquests errors:

Presentar el pla lector com una obligació o com una assignatura més.

Que les pràctiques de foment de la lectura impliquen premis o sancions.

Que els jocs de lectoescriptura siguen una excusa per a l'enrenou improductiu.

Imposar la participació en activitats relacionades amb el projecte de lectura.

Seleccionar obres atenent només a les inclinacions literàries dels mediadors.

Que els llibres escollits no interessen als alumnes, als seus destinataris reals.

Usar fragments on el seu significat propi resulte equívoc, indefinit o confús.

Limitar les propostes de motivació a actes que giren entorn del llibre com a objecte, arraconant així la faena directa sobre les competències lectores.

2. Altres aspectes de rellevància

2.1. Els ambients lectors

La creació d'ambients propicis a la lectura entre els alumnes no és matèria intranscendent, sinó essencial i de complexes ramificacions. En un sentit lax, el terme ambient engloba els espais, els temps, les accions i les vivències dels participants en els processos educatius. Malgrat ser un tema que sobrepassa els límits d'aquestes pàgines subratllem diverses qüestions:

a) Volem que les activitats de foment de la lectura realitzades a l'aula possibiliten la participació de tots, l'acostament i el diàleg entre els uns i els altres, per formar grups cohesionats que compartisquen objectius, metes i il·lusions i, al temps, secunden l'autonomia personal en el marc d'unes relacions cooperatives. Per aquest motiu, i sempre que siga possible, prescindirem de la tradicional disposició espacial pròpia de les classes magistrals basades en una comunicació unidireccional: el professor és l'emissor i els alumnes, en files d'una persona, actuen de simples receptors. Davant aquest patró de tall “acadèmic”, optarem per una organizació més activa ajuntant els pupitres en grups d'entre tres i sis persones perquè cada xiquet siga, al mateix temps, receptor i emissor; i es potencie la faena en grup, el diàleg i l'opció d'abordar simultàniament activitats complementàries o diferents en funció de les necessitats. D'aquesta manera, crearem ambients dinàmics, susceptibles de transformar-se segons la naturalesa del treball que es plantege. Per exemple, en una xarrada o debat els xiquets i el professor poden seure al voltant de l'aula perquè flueixen les opinions i es cree una impressió de complicitat que, aliena a qualsevol ordre marcadament jeràrquic, afavorisca una comunicació circular entre el docent, els alumnes i el grup.

b) També desitgem que els entorns de lectura reflectisquen les peculiaritats, els interessos i la personalitat dels menuts. Per a això cal fer-los partíceps de la configuració dels espais a través, per exemple, de cartells amb missatges sobre la lectura en general o llibres en particular que siguen una nota de color en el centre i susciten el compromís personal amb el projecte. Similar efecte tindrà l'elaboració d'eslògans publicitaris (com aquest aforisme de Ciceró ideal per a la biblioteca: “Els meus llibres sempre estan a la meua disposició, mai estan ocupats”), d'octavilles sobre la lectura o els llibres; o les firmes voluntàries i les reflexions de suport al pla de lectura que reculla un panell situat en un lloc transitat de l'escola.

A la mateixa línia, podem impulsar biblioteques d'aula que faciliten l'accés dels xiquets a un variat repertori d'obres infantils i els permeten compartir i intercanviar lectures. Han de situar-se en espais accessibles i compondre's de llibres d'atractiu disseny, acompanyats de motius ornamentals realitzats pels alumnes.

c) En el terreny de les estratègies i les vivències, ens vam decantar per un acostament lúdic a la lectura que evite la seua excessiva sacralització. No al·ludim a tècniques que simplement “entretinguen” al xiquet, sinó que transmeten una concepció de la lectura com a acte de comunicació i plaer que estiga d'acord amb la idea que “la cultura humana ha sorgit de la capacitat de l'home per jugar, per adoptar una actitud lúdica” (Johanes Huizinga). Vam buscar activar els vasos comunicants entre joc, pensament i llenguatge, entenent que el primer és un instint vital de l'ésser humà del que es val per conéixer el seu entorn i desenvolupar habilitats socials i intel·lectuals imprescindibles en un món on la interacció comunicativa és crucial. A més, el joc indueix a la participació seguint unes regles, un ordre, i tendeix a enfortir l'autoconfiança i la motivació. És més, les seues normes, en no haver de cenyir-se a una lògica de l'ús, són un instrument que potencia la creativitat i la imaginació. Superarem així l'“obligació de llegir”apostant pel “joc de llegir”.

107

Per exemple, les tècniques que exposa Gianni Rodari a la Gramàtica de la fantasia, com ara la creació d'històries a partir d'un binomi fantàstic o de l'error creatiu, transformant les funcions que assumeixen els personatges assignant-los fins i tot papers antagònics, pensant què els ocorrerà després del final, què haguera passat si... són un bon viver de propostes validades per l'experiència docent de l'enginyós pedagog italià.

d) Per últim, els espais lectors han d'estendre's fora de les quatre parets de l'aula i efectuar-se també en el mateix pati, a la biblioteca del centre, a l'aula d'informàtica... Aquests dos últims llocs estaran ben senyalitzats i el seu condicionament ha de ser agradable –bona il·luminació i organizació, espai balder, decoració amable, etc.– per no retraure als xiquets i convidar-los a entrar.

Per aconseguir-ho, cap realitzar visites periòdiques perquè els alumnes, sobretot en els dos primers cicles, es familiaritzen amb el seu contingut –prestatges, cartellera, revisters, panells informatius, etc– i practiquen les seues normes d'ús i gaudi. Per exemple, programant alguna activitat de sol·licitud de préstec; jugant a col·locar llibres en el seu lloc, a localitzar obres, temes o autors; a representar situacions i personatges que descobrim, i fins i tot amb sessions d’explicar contes o lectures dramatitzades que continguen fragments i personatges de diferents històries. No ens serveix una biblioteca que siga només un magatzem de llibres perquè, sense deixar de transmetre els principis de respecte i ordre que regeixen la seua utilizació, aspirarem a integrar-la en l'ambient lúdic, participatiu i motivador que encoratge el projecte de lectura.

A més de les biblioteques, gairebé tots els centres de Primària i Secundària solen tenir una aula d'informàtica amb ordinadors Pentium connectats a la xarxa que, en ocasions, disposen d'accessoris: impressores, escàners... i utilitzen programes educatius virtuals o en suport digital. L'ús actiu de tals recursos en el nostre projecte lector és un element clau, ja que els xiquets senten especial curiositat per tot el que s'associe a les TIC.

Per potenciar aquesta volença, els mediadors han de considerar tres vessants:

L'aprenentatge de recursos amb els que dominar les funcions bàsiques de l'ordinador: escriure, buscar informació, emmagatzemar-la...

La utilizació de la informàtica com una eina: per dissenyar la portada de la revista escolar, realitzar dibuixos o cartells el motiu del qual siga la lectura o els llibres, passar a net contes propis o inventats entre tots, usar el corrector per descobrir quines faltes d'ortografia s'han comés, visitar pàgines de literatura infantil i seleccionar un o diversos textos que atraguen per llegir en veu alta, intercanviar correus i textos amb alumnes d'altres centres, etc.

L'ordinador com a recurs pedagògic per matisar o ampliar coneixements de lectoescriptura, aprofitant webs especialitzades que incloguen exercicis interactius o amenes pràctiquess d'escriptura i comprensió lectora (veure les pàgines recomanades a l'apartat 7)

2.2. Implicació de les famílies en el projecte

És indispensable buscar la col·laboració de les famílies perquè el pla lector no es limite a l'àmbit escolar. La manera més directa d'implicar-les és donar a conéixer el nostre projecte mitjançant fullets i organitzar reunions informatives que tinguen, per exemple, una periodicitat mensual. Naturalment, en elles convé esbossar unes pautes d'actuació. A sota llistem una sèrie d'idees a comentar o debatre entre tots:

Pares i mares han de tenir present que són uns models de conducta pels seus fills i filles. Si els petits els veuen llegir és més fàcil que valoren la lectura i la perceben com una activitat quotidiana.

Hem de recordar, encara que siga evident, que cada persona té els seus gustos i que no tots els llibres han d’interessar-li. Ni tan sols si és un bon lector.

Tampoc s’ha de plantejar la lectura com una obligació i, encara menys, convertir-la en un càstig. Al contrari, pot ser una excusa per compartir aficions, per disfrutar junts explicant històries i llegir o fullejar llibres que els resulten interessants als xiquets.

És bo afavorir qualsevol mena de lectures adequades a la seua edat i capacitats, des de còmics a revistes infantils, i no transmetre mai la impressió que llegir és una pèrdua de temps o una activitat tediosa.

La motivació lectora es reforçarà si a casa hi ha llibres de temàtica variada i comprometem al xiquet a l'ampliació de la biblioteca domèstica i en la constitució d'una pròpia. De fet, un dels objectius centrals de les sessions informatives serà orientar en l'elecció de lectures infantils, tenint en compte les característiques de cada alumne, el seu nivell formatiu i inclinacions. La disponibilitat dels tutors i del coordinador per aconsellar als pares –fixant horaris de visita i presentant-se com a figures de referència– són un requisit imprescindible.

108

En aquest sentit, també és interessant comprovar si alguna biblioteca pública pròxima inclou un “racó” per pares, una secció amb obres i documents que serveixen d'ajuda en l'educació dels fills, especialment en relació amb la lectura: manuals sobre la manera d'explicar contes, llibres per intentar que els xiquets es convertisquen en lectors... Si no trobàrem aquest servei, sempre és possible crear-lo a la biblioteca del centre.

Igualment, durant la primera sessió informativa o en les posteriors, podem traçar altres estratègies que col·laboren en la motivació lectora suggerint a les famílies diverses activitats. Per exemple:

Acompanyar al xiquet a la biblioteca pública més propera, “tafanejar-hi”, tramitar el carnet de soci i prendre un llibre en préstec per, finalment, retornar-lo a la data indicada.

Visitar una llibreria amb una bona oferta de literatura infantil i juvenil, assignar-li un pressupost (20 o 30 €, per exemple) i deixar que elegisca el llibre que més li atraga. Després, podem comentar les raons de la seua elecció i ressaltar aspectes positius: un títol o tema que indueix a la lectura, les il·lustracions divertides, etc.

Amb el mateix objectiu cal visitar fires de llibres que solen organitzar-se anualment a moltes localitats en determinades dates, com el dia del llibre.

Aconsellar, particularment als pares i mares del primer cicle, que lligen contes als seus fills abans de dormir. Un quart d'hora o deu minuts de lectura en veu alta estimulen l'afició per les històries que contenen els llibres. Encara que demanen de gaudir reiteradament d'aquelles que més els agraden fins a aprendre-se-les de memòria, és fàcil despertar la seua curiositat per noves obres fullejant-les, observant les il·lustracions, el títol, etc. Una alternativa és recórrer a contes en CD durant els trajectes en cotxe per, una vegada acabada l'audició, comentar-los entre tots. També és possible narrar alguna llegenda ambientada en els llocs que es recorren o inventar-ne una conjuntament i gravar-la després.

Proposar a les mares, als pares o als iaios/es més implicats que assisteixen a les reunions que, en horaris prèviament convinguts, narren contes, reciten poemes o expliquen històries que recorden de la seua infantesa. És més, poden exposar i compartir les seues experiències lectores.

Associar l'acte de llegir a moltes tasques quotidianes. Per exemple, el xiquet pot participar en les següents faenes:

Ajudar a escriure la llista de la compra i a revisar-la a la botiga o al supermercat, o descobrir els ingredients i passos d'una recepta de cuina mentre s'elabora.

Consultar la programació televisiva per escollir què vol veure, a decidir quina pel·lícula escollim per a una vesprada de dissabte o de diumenge, llegint en veu alta les sinopsis que ofereixen alguns cines o la cartellera de molts diaris.

Revisar un mapa de carreteres o el plànol d'una població quan vulguem saber el lloc on ens trobem, quin serà el proper poble o carrer que ens trobarem, o a quants quilòmetres estem del nostre destí.

Llegir en veu alta i comentar notícies curioses o les instruccions d'un electrodomèstic en posar-lo en marxa...

En fi, es tracta de coordinar-se i sumar esforços perquè els petits associen la lectura a diverses activitats que realitzen al costat dels seus éssers més pròxims.

3. Objectius generals per a l'educació primària

Passem a llistar uns objectius generals com a punt de partida per a altres més concrets que s'explicitaran per cicles en els següents apartats. Prèviament, s'ha de recordar que la formació en hàbits lectors és un procés que s'inicia en etapes anteriors. En efecte, a l'Educació Infantil es reforça especialment la parla, i el contacte amb el llibre es planteja des de procediments orals i visuals, centrats en il·lustracions o imatges. Durant aquests anys es recorre a contes i textos de la tradició popular per activar la imaginació, l'interés i la curiositat dels xiquets. És obvi que el paper mediador de la mestra o el mestre és essencial en convertir-se en la persona que explica històries, estimula la participació i guia la comprensió i l'expressió orals. Però, amb el temps, l'alumne deixa de ser un mer receptor que intervé en la comunicació directa, conversacional, i s'acosta al codi escrit utilitzant les seues competències orals per adquirir habilitats de lectoescriptura. Estem davant d’un salt qualitatiu de primera magnitud que comença en els cursos inicials de l'Educació Primària. En general, convindria que durant aquesta etapa els alumnes pogueren consolidar les aptituds que segueixen:

Desenvolupar competències per llegir amb fluïdesa, velocitat i entonació adequades, comprendre diferents tipus de textos adaptats a la seua edat o pensats per aquesta, utilitzar la lectura com a mitjà per ampliar vocabulari i conéixer les regles bàsiques d'ortografia.

Dominar estratègies elementals de comprensió lectora.

Estimar el valor dels textos literaris i servir-se de la lectura com a font de plaer, informació i enriquiment personal.

109

Usar la biblioteca per a la cerca d'informació en els processos d'aprenentatge, així com veure en ella un recurs privilegiat de gaudi o fruïció.

Llegir i resumir (de manera oral o per escrit), en acabar cada cicle, deu obres aproximadament, a més de gaudir de tipus de textos d'extensió variable, tant per suggeriment del mestre o de la mestra com per iniciativa personal.

Adequant-nos al marc d'actuació descrit, començarem sintetitzant les intencions que ens mouen en tres grans blocs:– Saber llegir → Ensenyar i reforçar competències de lectoescriptura.– Voler llegir → Estimular la motivació o el gust per la lectura.– Poder llegir → Generar ambients propicis a la pràctica lectora.

A partir d'aquest esquema general desglossarem els objectius del nostre projecte per a l'Educació Primària:

Crear l'entorn adequat perquè els alumnes senten el desig o la motivació de llegir i perceben la lectura com un acte de plaer i una necessitat.

Fer partíceps a les famílies en aquest procés amb l'objectiu de relacionar la lectura i la vida quotidiana, evitant així circumscriure-la a l'àmbit escolar.

Entendre la lectura com una font de coneixement i d'enriquiment lingüístic i personal imprescindible a la nostra societat de la informació.

Aprofundir en el domini de la llengua, en les seues estructures i destreses bàsiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) perquè els alumnes no tinguen dificultats de comprensió lectora, i siguen capaços de planificar activitats i de transmetre missatges –opinions, desitjos i pensaments– clars i coherents.

Impulsar progressivament el gust per la lectura a través d'una selecció de textos que considere el nivell formatiu dels diferents cursos o cicles, és dir, que adeqüen el seu llenguatge, els seus personatges i arguments als interessos i als coneixements dels alumnes.

Desenvolupar a cada cicle, de manera gradual, competències que asseguren una lectura comprensiva, eficaç i fluida: la memòria, el bagatge lèxic, la capacitat de concentració en la lectura personal, d'atenció en la realitzada en grup...

Exercitar la lectura expressiva de diferents tipologies textuals utilitzant el registre adequat a cada una: ritme, entonació, pronunciació...

Incidir en recursos que permeten integrar sistemes d'expressió verbal i no verbal a fi d'optimitzar les habilitats comunicatives.

Assimilar estratègies de comprensió lectora (rellegir, avançar, consultar el diccionari, buscar referents pròxims, formular i validar hipòtesis, comentar impressions, dialogar sobre el que anem llegint, preguntar dubtes, redactar resums i esquemes...)

Concebre la lectura com un procés actiu i creatiu que invita a posar en joc coneixements i experiències prèvies, a formular inferències o anticipacions i a compartir interpretacions que matisen o enriquisquen el sentit global dels textos.

Despertar la sensibilitat, la imaginació i la creativitat mitjançant la lectura, així com la facultat de raonar crítica i ponderadament sobre els missatges, les formes i la qualitat dels escrits.

Establir les bases per un acostament personal a la lectura, ajudant a definir afinitats i gustos.

Animar la producció pròpia de textos senzills a partir de l'observació de models i estimular el gust per compartir aquestes creacions individuals.

Fomentar la valoració i la fruïció estètica de les manifestacions literàries.

Suscitar, a través de valors explícits o subjacents en les lectures, una mirada crítica, tolerant i reflexiva, una percepció més complexa i oberta de l'entorn, que defugi prejudicis per raons de sexe, condició social o origen geogràfic.

Afavorir l'ús continu i autònom de la biblioteca perquè l'alumnat es familiaritze amb les seues normes d'ús i els seus fons, i la considere un espai privilegiat d'aprenentatge i gaudi.

Incentivar un acostament productiu a les noves tecnologies que permeta obtenir i seleccionar informació pertinent, i utilitzar-les com una via complementària d'accés a la lectura.

Promoure l'aplicació de les competències adquirides a través de les propostes o activitats concretes de lectoescriptura a totes les àrees curriculars de l'Educació Primària.

110

10. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

A l'actualitat la introducció i generalizació de l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació tant a l'entorn social de l'alumnat com, específicament, a l'àmbit escolar fan necessari que els educands es familiaritzen amb aquesta nova realitat des d'edats el més primerenques possibles.

El terme TIC engloba, a més, una gran diversitat de realitats socials i educatives a les que el professorat haurà de fer front des de l'aula. Per estructurar adequadament la faena educativa de les TIC en el Primer Cicle de Primària afrontarem aquest nou repte educatiu a partir d'aquests tres objectius:

a) Portar a terme un primera aproximació a l'adquisició de les habilitats i destreses directament relacionades amb els eines informàtiques.

b) Iniciar la familiarizació de l'alumnat amb els entorns comunicatius i socials que suposen les TIC en la seua més àmplia accepció.

c) Desenvolupar la pròpia tasca educativa a través de l'ús dels nous mitjans i eines que aporten les TIC.

El primer d'aquests tres objectius seria de caràcter instrumental i psicomotriu. L'alumnat començaria a familiaritzar-se amb els entorns informàtics i, molt especialment, amb l'ús del ratolí i les habilitats psicomotrius que requereix el seu ús.

En el segon objectiu, la familiarizació amb els nous entorns comunicatius i socials que suposen les TIC, es desenvoluparà la capacitat de l'alumnat per identificar i comprendre algunes de les realitats tecnològiques i de comunicació que estan presents en el seu entorn immediat. Per a això, seria convenient integrar de forma transversal en les diferents àrees de coneixement l'anàlisi de missatges o continguts oferts a través dels anomenats mass media, principalment la televisió.

Així mateix, al llarg d'aquest segon objectiu, seria interessant l'alumnat tinguera una noció de les noves realitats sorgides a l'entorn de la Informàtica i Internet.

Un tercer objectiu, i no menys ambiciós, es centraria en la transformació dels processos d'aprenentatge a partir de l'ús de les noves eines i realitats tecnològiques. No es tractaria per tant, únicament, d'introduir canvis menors o puntuals a les activitats formatives, sinó d'iniciar la capacitació de l'alumnat en l'aplicació dels coneixements i competències bàsiques que vaja adquirint a l'entorn de les TIC:

Per començar aquesta tasca, en el Primer Cicle de l'Educació Primària haurà introduir-se a l'alumnat en el coneixement i ús de l'ordinador mitjançant la seua utilizació com a recurs didàctic complementari per reforçar o ampliar els aprenentatges que es duen a terme a l'aula. Els diferents continguts i competències bàsiques es treballaran tant des de l'ús de les eines tradicionals com en la realizació d'activitats interactives, comentari d'imatges o vídeos extrets d'Internet o amb el suport d'altres continguts i aplicacions procedents de la web o dels mass media.

Per últim, per l'atractiu que els formats digitals tenen sobre l'alumnat caldria incidir en l'ús de les TIC en els processos d'adquisició de les competències bàsiques relacionades amb la lectoescriptura.

111

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS

L'organizació dels recursos materials i personals són un element bàsic per fer possible el desenvolupament del procés d'aprenentatge-ensenyament. Algunes de les decisions més rellevants en l'ús dels recursos didàctics i organitzatius seran:

Establir els mecanismes de coordinació de responsabilitats educatives (els instruments, els espais i temps d’aquesta coordinació). S'establiran les responsabilitats de la comissió de coordinació pedagògica, dels departaments didàctics i dels equips docents a totes les mesures d'atenció a la diversitat.

Definició dels principis generals sobre metodologia i didàctica per atenció a la diversitat (tal com hem vist a la secció anterior).

Definició dels criteris per a l'assignació dels espais i per a la distribució dels temps en l'organizació de les mesures d'atenció a la diversitat.

En relación amb l'organizació dels espais: s'atendrà tant els processos educatius que afavoreixen la individualizació de l'aprenentatge com aquells que són més socialitzadors. Primer, en relació amb els espais comuns (passadissos, patis, lavabos, biblioteca, aules d'usos múltiples, laboratoris...) es procurarà que siguen accessibles per a tots els alumnes que presenten deficiències de qualsevol tipus... Segon, l'interior de l'aula habitual haurà de facilitar la realització d'una diversitat d'activitats. El mobiliari serà adaptat, lleuger i funcional..

En relació amb la distribució dels temps: pel que fa a l'horari dels alumnes: tot i respectant les normes imposades des de l'administració educativa, l'atenció a la diversitat exigeix certa flexibilitat per agrupar hores de classe diferents de les ordinàries. D'aquesta manera es facilita la realització d'activitats interdisciplinars, d'agrupaments flexibles de reforç, aprofundiments...etc. En relació amb l'horari dels professors, s’han d’establir uns temps per a la coordinació entre professors d'àrees diferents, i entre professors de cursos i cicles diferents. La coordinació del professorat és un dels factors clau en l'organizació i l'eficàcia de l'atenció a la diversitat.

Establir els criteris per a l'organizació i la selecció dels materials curriculars i altres recursos didàctics necessaris per a l'atenció a la diversitat.

En relació amb l'organizació dels materials curriculars per a l'alumnat (llibres cartografies, material de laboratori, instruments musicals, material per educació física...) han de tenir-se en compte alguns criteris com: ús compartit per tots els alumnes, que no siguen discriminatoris, que siguen segurs i adaptats a l'edat dels alumnes, que no siguen perjudicials per al medi ambient...

En relació amb els materials curriculars per al professorat: han de ser recursos útils i pràctics per a l'elaboració i el desenvolupament del projecte curricular, i per a l'elaboració de les programacions d'aula. S'ha de tenir en compte que aquests materials respecten la pluralitat d'opcions didàctiques que pot seguir el professorat...

112

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Podem definir les activitats complementàries i extraescolars com aquelles que contribueixen de manera important al desenvolupament integral de la personalitat de l'alumne i constitueixen un camp específic per a la iniciativa i la capacitat d'organizació del Centre.

Les activitats complementàries i extraescolars han de considerar-se com accions complementàries que tenen com a finalitat primordial, propiciar el ple desenvolupament de la personalitat de l'alumne, en la finalitat del qual és imprescindible que transcendeixen l'àmbit purament acadèmic estenent l'acció formativa dels alumnes fins al mitjà en què el Centre Educatiu es trobe inserit i incidint en els seus aspectes econòmics, culturals, sociolaborals, etcètera, pel que no han d’enfocar-se com activitats imprescindibles per a la consecució dels objectius específics assignats a les determinades matèries, sinó com un complement de l'acció instructiva i formativa d'aquestes.

Els objectius a conseguir amb la realizació d'activitats complementàries i extraescolars són:

Afavorir el desenvolupament personal dels alumnes i el seu accés al patrimoni cultural, sense discriminació alguna per raons de sexe, raça, capacitat o origen social.

Adaptar-se a les peculiaritats i interessos individuals dels alumnes.

Respondre a les exigències d'una societat democràtica, complexa i tecnificada.

Compensar les desigualtats socials, culturals o per raó de sexe, sense incórrer en el favoritisme, però tenint en compte les diverses capacitats dels alumnes.

Preparar la inserció a la vida activa, per al desenvolupament de les responsabilitats socials i professionals pròpies de l'existència adulta.

Es consideren activitats extraescolars en els centres públics d'ensenyament, senyalant alguns aspectes que les caracteritzen:

Completen la formació mínima que han de rebre tots els ciutadans i ciutadanes.

Són activitats que no poden formar part de l'horari lectiu, és a dir, de l'horari que comprén la jornada escolar, inclosos els períodes de descans que s'estableixen entre dos classes consecutives.

Tenen caràcter voluntari, per tant cap alumne pot ser obligat a assistir a aquestes activitats.

No formen part del procés d'avaluació individual per on passa l'alumnat per a la superació dels diferents ensenyaments que integren els plans d'estudis, encara que el projecte ha de ser avaluat com a part del pla anual d'actuació del centre educatiu.

No poden constituir motiu ni mitjà de discriminació alguna per cap membre de la comunitat educativa.

No poden tenir caràcter lucratiu.

Han d’incloure's a la programació general anual, una vegada aprovades pel Consell Escolar del centre.

113

Documents

PD Matemàtiques 5-6.doc