1

PCC

del CPFPA Sant Carles Ontinyent

Aprovat en Claustre de 23 de maig de 2014

2

ÍNDEX

Introducció 3 Camp de Coneixement Lingüístic. Comunicació: 9 Valencià: llengua i literatura. Cicle I. 9 Valencià: llengua i literatura. Cicle II. 12 Programa Formatiu de Valencià (JQCV). 22 Programa Formatiu de llengua estrangera (Anglés). 48 Programa Formatiu d’espanyol per a estrangers. 111 Castellà: llengua i literatura. Cicle I . 133 Castellà: llengua i literatura. Cicle II. 138 Llengua estrangera: anglés. Cicle II. 142 Camp de Coneixement Cientificotecnològic. 146 Camp de Coneixement Ciències Socials. 184 Optatives GES I. 200 TCT. Taller de ciència i tecnologia. 200 TLM. Taller de matemàtiques. 205 TLV. Taller de Valencià. Geografia del País Valencià. 206 TMI. Creació de continguts en xarxa. Viquipèdia. 208 TMI. Recerca Ciències Socials. 208 Optatives GES II. 210 TMI. Taller monogràfic d’investigació. 210 TMI. Viatge als països de parla anglesa. 212 TLV. Taller de Valencià. Cultura popular valenciana. 213 TMI. Creació de continguts en la xarxa. Viquipèdia. 218 PAD 220 PAF 222

3

PCC INTRODUCCIÓ. Aquest Projecte Curricular de Centre defineix l’oferta formativa i acadèmica del CPFPA Sant Carles. Estarà en contínua reelaboració perquè ha de possibilitar la innovació dels currículums i ha de definir l’estil docent i metodològic d’acord als temps i els contextos en què s’insereix. La responsabilitat d’elaborar-lo i executar-lo és del professorat, sempre d’acord al PEC i seguint les orientacions del Consell Escolar de Centre i de la Comissió de Coordinació Pedagògica pel que fa a les finalitats i les prioritats que s’hi han de recollir. El PCC desenvoluparà els objectius, els continguts, les prioritats, la metodologia, els materials, els recursos i l’avaluació. El PCC articularà i integrarà els diferents nivells de concreció dels Projectes Curriculars de Programa Formatiu, Cicle, Nivell i Aula; i definirà l’Adaptació curricular. Finalitats: Ésser coherent amb el PEC, la PGA i la documentació que elabore la CCP.

Coordinació i distribució de l’oferta formativa. Planificació de les activitats del currículum en el context del centre. Ésser el marc de referència de l’activitat departamental i del conjunt del professorat. Elements definidors del PCC:

Context

Variables psicològiques de l’alumnat

Objectius generals

Seqüenciació de continguts per assolir els objectius susdits

Orientacions per a la incorporació dels Temes transversals del Currículum de la Formació bàsica de Persones Adultes

Els Mòduls optatius del Cicle II

Programacions didàctiques dels Departaments

Criteris d’avaluació.

Metodologia i recursos.

Atenció a la Diversitat: Adaptacions curriculars i NEE

Avaluació del PCC. Anàlisi pels diferents òrgans col·legiats. Enquestes alumnat.

Pla de Formació del Professorat.

Pla d’Orientació educativa, psicopedagògica i professional de l’alumnat. Aquest document és públic, per la qual cosa està a l’abast de qui el vulga consultar. Legislació: DECRET 220/1999, de 23 de novembre, del Govern Valencià, pel qual es regulen els programes formatius que figuren en la Llei 1/1995, de 20 de gener, de la Generalitat Valenciana, de formació de les persones adultes, i s'estableix el currículum dels programes d'alfabetització i programes per a adquirir i actualitzar la formació bàsica de les persones adultes fins a l'obtenció del títol de Graduat en Educació Secundària, a la Comunitat Valenciana. [1999/S10034] (DOCV núm. 3638 de 02.12.1999) Ref. Base de dades 3648/1999 CORRECCIÓ d'errades del Decret 220/1999, de 23 de novembre, del Govern Valencià, pel qual es regulen els programes formatius que figuren en la Llei 1/95, de 20 de gener, de la Generalitat Valenciana, de formació de les persones adultes, i s'estableix el currículum dels programes d'alfabetització i programes per a adquirir i actualitzar la formació bàsica de les persones adultes fins a l'obtenció del títol de Graduat en Educació Secundària, a la Comunitat Valenciana. [2000/969] DESENVOLUPADA O COMPLEMENTADA PER: ORDRE de 14 de juny de 2000, de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es regula la implantació dels programes formatius dirigits a la formació de persones adultes establits en els annexos I i III del Decret 220/1999, de 23 de novembre, del Govern Valencià, i per la qual es dicten instruccions per a l'organització i el funcionament dels centres públics de formació de persones adultes de la Comunitat Valenciana. [2000/X5381] DECRET 83/2000, de 30 de maig, del Govern Valencià, pel qual s'estableix la prova perquè les persones majors de 18 anys d'edat puguen obtindre directament el títol de Graduat en Educació Secundària, a la Comunitat Valenciana. [2000/F4540] Context. Pel que fa al context el següent document queda emmarcat en el que ve definit en el PEC del centre aprovat en Claustre del

professorat de 28 de febrer de 2014 i aprovat en Consell escolar de centre de 4 de març de 2014.

4

Objectius generals de la Formació Bàsica de les Persones Adultes Els objectius generals de la Formació Bàsica de les Persones Adultes hauran de desenrotllar-se en els dos cicles a través d'un tractament progressiu i seqüencial, de manera que s'iniciarà la seua aplicació en el primer cicle, i s'ampliarà el seu desenrotllament i s'aprofundirà en la consecució en el segon cicle, de forma que al finalitzar l'etapa única, les persones adultes els hagen aconseguit segons els criteris d'avaluació expressats en el projecte curricular, que inclourà la seqüència per cicles del grau de desenrotllament de les capacitats expressades en els objectius generals. Cal assolir els següents objectius generals per tal de desenvolupar les capacitats que els adults han d'aconseguir al llarg dels dos cicles de la Formació Bàsica de les persones adultes: Llegir, escriure i expressar oralment informacions, textos o qüestions senzilles procedents de diferents situacions comunicatives sorgides en el desenrotllament de la vida quotidiana, i interpretar oralment símbols i imatges senzilles. Consolidar el domini verbal i escrit del vocabulari bàsic dominant progressivament l'ordre alfabètic en les diferents situacions que exigeixen estes destreses. Superar estereotips i prejuís en relació amb les varietats dialectals d'una mateixa llengua i respecte a la importància sociocultural de les diverses llengües. Desenvolupar la capacitat comunicativa comprenent i produint de forma ordenada i clara missatges orals i escrits en distints contextos de comunicació i amb diferents intencions expressives. Utilitzar la lectura com a font de gaudi, informació i aprenentatge i com a mitjà de perfeccionament i enriquiment lingüístic, cultural i personal. Adquirir conceptes lingüístics generals a fi de consolidar la comprensió i l'expressió oral i escrita. Conscienciar sobre el valor de la pròpia llengua com a vehicle d'identitat cultural i utilitzar-la com a instrument per a l'adquisició de nous aprenentatges, el desenrotllament del pensament i la comprensió i anàlisi de la realitat social, econòmica i cultural. Desenrotllar una actitud crítica cap als distints tipus de missatges gràfics, plàstics i visuals, reconeixent i interpretant les seues formes d'expressió, distingint la seua adequació a les necessitats expressives i reflexionant sobre la seua incidència en la vida quotidiana. Buscar, obtindre i utilitzar informació de forma autònoma i crítica, coneixent les formes en què esta es troba disponible, seleccionant el pertinent per a una finalitat concreta i presentant esta informació als altres de forma adequada. Desenrotllar la capacitat per a analitzar i regular les produccions lingüístiques, utilitzant les pròpies idees i experiències en la producció de textos d'intenció creativa i literària. Interpretar i comparar les principals tècniques i llenguatges utilitzats en els mitjans de comunicació social, a fi d'ampliar les habilitats discursives i de desenrotllar una actitud crítica davant dels missatges procedents d'estos mitjans. Obtindre un coneixement de la realitat lingüística espanyola a fi d'afavorir una actitud d'interés i respecte per les realitats plurilingües. Comprendre la funció de la literatura com a instrument de transmissió i creació cultural i com a expressió historicosocial, mostrant una actitud crítica i descobrint que la seua lectura pot ser font d'ampliació d'experiències, gaudi personal i estímul per a l'escriptura creativa. Establir relacions entre obres, autors i moviments que constituïsquen un referent clau en la història de l'art i de la literatura i, els elements més destacats del context social i històric que apareixen, valorant les obres rellevants com mostres destacades del patrimoni cultural. Apreciar que l'estudi d'altres llengües i les seues cultures constituïx un mitjà per a conéixer i valorar la multiculturalitat i afavorir l'enteniment intercultural i internacional. Llegir de forma comprensiva i autònoma textos senzills en llengua estrangera i emetre missatges orals i per escrit referents a les situacions de comunicació més habituals. Desenvolupar estratègies de comunicació elementals, en llengua estrangera, afavoridores de l'aprenentatge autònom de llengües. Iniciar-se en el càlcul mental amb les operacions bàsiques partint de procediments intuïtius propis de les persones adultes. Adquirir el valor conceptual i instrumental dels nombres, utilitzant-los correctament i introduir-se en l'anàlisi de la dimensió matemàtica de la realitat i de l'evolució històrica del llenguatge matemàtic, de manera que s'arribe al concepte de les operacions bàsiques a través de situacions vivencials concretes. Plantejar i resoldre problemes senzills de la vida quotidiana utilitzant procediments matemàtics de forma que siga possible identificar, plantejar i resoldre interrogants i problemes a partir de l'experiència. Conéixer els distints sistemes de mesura, així com els conceptes de proporcionalitat, tant per cent i representació gràfica de percentatges, per a entendre el seu ús social. Conéixer els elements fonamentals de la geometria i les principals figures planes i realitzar càlculs i mesures sobre elles. Elaborar estratègies d'identificació i resolució de problemes, de forma individual i col·lectiva, en els diversos camps del coneixement i l'experiència quotidiana, per mitjà de procediments intuïtius i de raonament lògic, verbal i matemàtic. Incorporar al llenguatge i a les formes d'argumentació habituals distintes formes d'expressió per tal de poder comunicar-se de manera precisa i rigorosa, identificant els elements lingüístics, matemàtics i estadístics bàsics presents en la informació, analitzant críticament les funcions que exerceixen i les seues aportacions per a una millor comprensió dels missatges.

5

Elaborar estratègies personals de resolució de problemes i expressar amb claredat els passos seguits, valorant la importància del procés i la seua aplicació en diferents contextos, desenrotllant les destreses cognitives més rellevants que intervenen en la formació del pensament matemàtic. Utilitzar tècniques senzilles d'arreplegada i classificació de dades sobre temes d'interés i situacions diverses, i ser capaç de representar la informació de forma verbal, gràfica i numèrica i de formar-se un juí sobre la mateixa. Utilitzar els camps numèrics i dominar els mecanismes operatius bàsics a fi de resoldre situacions problemàtiques quotidianes, realitzant els càlculs apropiats a cada situació. Conéixer i utilitzar procediments algebraics elementals i els conceptes bàsics d'estadística i probabilitat que tinguen una aplicació real i funcional. Analitzar i valorar els efectes que sobre la salut personal i col·lectiva tenen la determinació i el respecte d'unes normes de seguretat i higiene, i de tot allò que contribuïsca a la consecució d'un ambient saludable en distints entorns. Utilitzar els coneixements sobre el funcionament del cos humà per a desenrotllar hàbits de prevenció i salut corporal que propicien un clima individual i social saludables, i contribuir al desenrotllament equilibrat de la persona. Conéixer els principals aspectes del desenrotllament evolutiu des de la infància a l'edat adulta, així com les característiques fonamentals que configuren cada etapa. Analitzar els distints modes de viure els fets bàsics de l'edat adulta, especialment les transicions afectives i la maternitat / paternitat. Fomentar la tolerància i el respecte per les diferències individuals físiques i psíquiques, a fi de superar tot tipus de discriminacions, per mitjà de l'anàlisi, la reflexió crítica i les accions socials amb les persones adultes amb discapacitats motrius, psíquiques i sensorials. Desenvolupar actituds de cooperació i respecte, reconeixent els aspectes de relació que tenen les activitats físiques i el valor cultural dels esports i jocs autòctons. Reconéixer la riquesa expressiva del cos i el moviment com a mitjans de comunicació i expressió creativa, apreciant el ritme, el moviment i la dansa, com a mitjans de representació d'imatges, de sensacions, d'idees i com a forma d'expressió individual i col·lectiva. Adquirir els instruments teòrics i metodològics que permeten desenrotllar progressivament una interpretació científica de la naturalesa i una reorganització de les idees segons ella i elaborar criteris raonats sobre qüestions científiques i tecnològiques bàsiques de la nostra època, per mitjà del contrast i l'avaluació d'informació obtinguda de distintes fonts, utilitzant els conceptes bàsics de les Ciències. Descobrir la capacitat que té la naturalesa de produir canvis, desenrotllant una actitud crítica i responsable cap a la degradació ecològica i l'impacte de certes tecnologies. Utilitzar els coneixements bàsics sobre els sers vius i els elements físics i les seues interaccions per a comprendre millor l'ecosistema. Desenvolupar la imatge de la ciència com a procés, com a mètode i com a activitat humana realitzada per dones i hòmens, davant de la concepció de la ciència com a dogma, prenent consciència de la seua provisionalitat i valorant el coneixement científic com un procés en construcció lligat a les característiques i necessitats de la societat en cada moment històric i sotmés a evolució i revisió contínua. Reconéixer i valorar les aportacions de la ciència per a la millora de les condicions d'existència dels sers vius, apreciant la importància de la formació científica, utilitzant en les activitats quotidianes i en l'elaboració de coneixements els valors i les actituds pròpies de la ciència, adoptant una actitud crítica i fonamentada davant dels grans problemes que actualment plantegen les relacions entre ciència, tècnica i societat. Iniciar-se de manera progressiva en l'ús de les noves tecnologies, com a part de la formació polivalent, per a facilitar l'aprenentatge i millorar les condicions d'integració laboral i social. Conéixer els problemes derivats d'un ús irracional de les tecnologies analitzant-los des d'una perspectiva científica i fomentat una actitud de respecte i atenció del medi ambient i d'aprofitament racional dels recursos existents. Desenrotllar una actitud crítica i d'indagació cap a l'enorme presència d'elements i processos tecnològics en el nostre entorn, valorant els efectes econòmics, morals i culturals de les aplicacions de les ciències i de les tecnologies en la qualitat de vida, així com el seu paper en la configuració de determinades professions i en l'organització i realització d'activitats del temps lliure. Comprendre i expressar missatges científics utilitzant el llenguatge oral i escrit adequadament així com altres sistemes de notació i de representació quan corresponga i aplicar estratègies coherents amb els procediments de la ciència, en la resolució de problemes. Indagar sobre les causes dels fenòmens socials des d'una actitud oberta cap a la complexitat dels problemes, i apreciar que les anàlisis socials són processos en constant elaboració. Desenvolupar una actitud positiva cap al treball manual, com a mitjà de suport i realització personal, superant la tradicional dicotomia entre l'activitat intel·lectual i l'activitat manual. Analitzar críticament les concepcions que inspira el funcionament de l'economia de la nostra societat a fi d'actuar com a consumidor i/o productor conscient. Conéixer tècniques i estratègies de recerca d'ocupació i desenrotllar mecanismes d'adaptació a les noves situacions del món del treball, a fi de millorar les condicions d'inserció social i laboral en un món en canvi permanent.

6

Adquirir instruments polivalents, metodològics i de coneixement que permeten aprofitar ofertes formatives destinades a la millora professional i a la inserció social, així com dels recursos temporals, materials i humans de l'entorn immediat que puguen contribuir al desenrotllament d'iniciatives pròpies en l'àmbit professional i social. Utilitzar els coneixements i experiències adquirits sobre els diferents recursos, tècniques, instruments, ..., així com sobre els distints certificats i perfils de professionalitat per a organitzar-se una idea respecte als coneixements, experiències i condicions necessàries per a incorporar-se al món del treball, millorar o canviar l'ocupació. Adquirir les estratègies intel·lectuals i culturals que permeten utilitzar amb llibertat i racionalitat el consum i la producció de béns, així com els recursos naturals i econòmics i els servicis socioculturals. Conéixer els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, en especial els referits als drets i deures que regulen la participació política, econòmica, cultural i social dels ciutadans i ciutadanes. Conéixer el medi geogràfic i natural immediat a fi de conservar-lo i utilitzar-lo responsablement, en tant que determinant de la qualitat de vida i adquirir una actitud crítica davant de l'impacte que sobre eixe entorn tenen determinades accions humanes derivades d'un ús no degudament planificat de la tecnologia. Conéixer la varietat de factors geogràfics i històrics i la seua interrelació amb la societat actual i la interdisciplinarietat entre ambdós dimensions del coneixement social, distingint i analitzant els elements bàsics manejats en l'explicació de la societat, en les seues manifestacions tant temporals com espacials. Conéixer la dimensió europea i mundial d'una nova ciutadania basada en la igualtat, la solidaritat, la llibertat, el respecte als altres i la participació democràtica. Conéixer, apreciar i respectar el patrimoni natural, cultural, i historicoartístic, entenent la diversitat cultural i lingüística com un dret dels pobles i dels individus a la seua identitat. Acostar-se, conceptualment i estèticament, al patrimoni cultural i al fet artístic contribuint activament a la seua conservació i millora, respectant la diversitat lingüística, ètnica i cultural i impulsant el coneixement crític de les creences, actituds i valors bàsics que conformen les nostres tradicions i les d'altres cultures, per tal d'afavorir el respecte i la convivència multicultural. Desenvolupar una actitud crítica i de gaudi, front a les creacions musicals enteses com a formes de comunicació i d'expressió cultural i històrica, a fi d'apreciar i d'elaborar criteris personals sobre la qualitat i els usos socials de la música. Comprendre les relacions existents entre el desenrotllament personal i el context sociocultural i ecològic, a fi de formar-se criteris per a avaluar les normes que regulen la convivència i actuar en conseqüència. Desenvolupar destreses i habilitats bàsiques per a les relacions interpersonals i socials. Fomentar la participació de manera deliberada i crítica en l'espai de diferents institucions, fent ús dels drets de ciutadà. Utilitzar els coneixements i les experiències sobre les organitzacions socials per a activar i implementar modes de participació social que garantisquen el gaudi de béns i servicis que milloren les condicions de vida de la comunitat. Adquirir tècniques, recursos i procediments expressius que permeten interpretar i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzen els diferents codis actuals. Tot això per tal d'enriquir les seues possibilitats de comunicació (interpersonal i social) i reflexionar sobre els fets culturals, artístics, científics i tecnològics que configuren la societat actual i que estan compromesos amb la millora de la qualitat de vida. Continguts Els continguts curriculars s'organitzen a través d'una proposta integrada per les distintes dimensions formatives complementàries i interrelacionades entre si, que configuren la formació de persones adultes. S'inclouen continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals, per tal que les persones adultes adquirisquen un conjunt de coneixements, habilitats, tècniques, mètodes, estratègies, actituds i valors que possibiliten la seua formació integral, i faciliten el seu desenvolupament personal i sociocultural. Per tal de flexibilitzar el procés d'aprenentatge i d'acomodar-se a les característiques i necessitats de les persones adultes, s'han distribuït els continguts a través d'una estructura modular. S'han reunit en cada camp de coneixement o àmbit d'experiència els mòduls que estan relacionats, a través d'un eix vertebrador fonamental, per tal d'aconseguir un conjunt determinat de coneixements, procediments, actituds i valors, que responen als objectius generals de la formació bàsica de les persones adultes. La seqüenciació i estructuració quedaran reflectides en les programacions d'aula. Els camps de coneixement o àmbits d'experiència que integren la Formació Bàsica de les persones adultes són: A) Comunicació. Tres mòduls: A.1. Mòduls a cursar en els Cicles I i II: * Valencià. * Castellà. A.2. Mòdul a cursar només en el Cicle II: * Llengües estrangeres. B) Cientificotecnològic. Tres mòduls: B.1. Mòdul a cursar en els Cicles I i II: Processos i Instruments Matemàtics. B.2. Mòdul a cursar en els Cicles I i II: Naturalesa, Ecologia i Salut.

7

B.3. Mòdul a cursar només en el Cicle II: Ciències i Tecnologia. C) Ciències socials. Dos mòduls: C.1. Mòdul a cursar en els Cicles I i II: El món del treball. C.2. Mòdul a cursar en els Cicles I i II: Societats, territori i processos historicoculturals D) Optatiu. Tres Mòduls: a cursar només en el Cicle II. IV. Criteris d'avaluació Els criteris d'avaluació estableixen el tipus d'aprenentatge que s'espera que les persones adultes hagen aconseguit com a resultat del procés formatiu, en referència als objectius i els continguts del currículum. Constitueixen criteris orientadors que s'hauran d'integrar de manera coherent en l'estratègia metodològica general. A.1. Mòduls: Valencià i castellà. 1. Continguts * L'adquisició de recursos i procediments expressius que permeten interpretar i produir amb autonomia i creativitat missatges en diferents contextos comunicatius (interpersonals i socials). * Desenvolupament d'una actitud crítica cap als distints tipus de missatges gràfics, plàstics i visuals, ja siguen artístics o comercials, reconeixent i interpretant tant la seua estructura i organització interna com les seues formes d'expressió i la seua incidència en la vida quotidiana. * Adquisició de recursos expressius i comprensius que permeten enfrontar-se amb llibertat i racionalitat al consum i producció de béns i a la utilització de recursos naturals i servicis socioculturals. * Adquisició de tècniques i mecanismes tendents a refermar el sentit de grup, afavorir la relació interpersonal i la convivència, i contribuir a l'ocupació conscient del temps lliure, a través d'intercanvis comunicatius. * Adopció d'una actitud favorable a la comunicació respectuosa, fluida i gratificant, superant estereotips i prejuís sociolingüístics respecte a la vàlua i importància sociocultural de les diverses llengües, així com de les seues varietats dialectals. * Conscienciació sobre el valor de la llengua pròpia com a vehicle d'identitat cultural. * Utilització de la llengua com a instrument per a l'adquisició de nous aprenentatges que faciliten la comprensió i l'anàlisi de la realitat social, econòmica i cultural, analitzant els seus diferents usos socials així com els mitjans, tecnològics o no, que utilitza. * La lectura i l'escriptura com a formes de comunicació i com a fonts d'enriquiment cultural i de plaer personal. * Desenrotllament d'una actitud crítica i de gaudi front a les creacions musicals enteses com a formes de comunicació. * Valoració del ritme, el moviment i la dansa, com a mitjà de representació d'imatges, de sensacions, d'idees i com a forma d'expressió individual i col·lectiva. * Coneixement de la conducta motriu com a organització significativa del comportament humà, reconeixent la riquesa expressiva del cos com a mitjà de comunicació i expressió creativa. * L'expressió oral d'opinions personals, indicacions, instruccions, etc., amb claredat, ordre i bona pronunciació en diferents situacions comunicatives (exposició, diàleg, col·loqui, etc.). * L'escolta i el respecte a les opinions dels altres, així com saber guardar el torn de paraula en comunicacions de grup. * El resum oral d'informacions senzilles procedents de qualsevol de les fonts d'informació existents (ràdio o televisió, pel·lícules, conversacions, entrevistes, etc.). * La interpretació oral de símbols, imatges, plans i gràfics senzills. * La lectura correcta i de forma autònoma, amb una comprensió bàsica, de textos senzills, escrits amb diferents tipus de lletra i diferent intencionalitat (cartes, impresos, missatges publicitaris, titulars de premsa, narracions breus, etc.) * L'escriptura de forma autònoma de textos curts i senzills (encàrrecs, notes, avisos, refranys, etc.), utilitzant correctament l'ortografia natural i sent capaç d'aplicar esta destresa en l'ompliment d'impresos i formularis senzills relacionats amb necessitats quotidianes. * Consolidació del domini verbal i escrit del vocabulari bàsic a fi de facilitar una comunicació fluida i precisa. * Comprensió i producció en forma ordenada i clara de missatges orals atenent a diferents intencions expressives (idees pròpies, vivències, informacions breus, queixes, reclamacions, etc.) i contextos de comunicació (públics i privats), on s’aprenen a respectar les regles socials, gramaticals i de pronunciació que regulen l'intercanvi comunicatiu. * Desenvolupament de la capacitat comunicativa exercitant l'expressió i la comprensió oral i escrita a partir de discursos (orals, escrits, icònics, gràfics, etc.) de dificultat mitjana (periodístics, literaris, exposicions orals, conversacions, etc.) seguint un mètode d'anàlisi basada en la distinció entre el fonamental i l'accessori, a través de resums, interpretacions, preguntes i respostes, etc. * Utilització de la lectura com a font de gaudi, d'informació i d'aprenentatge i com a mitjà de perfeccionament i enriquiment personal, lingüístic i cultural, desenrotllant destreses de lectura silenciosa que incrementen la velocitat i la comprensió lectora. * Consolidació de l'expressió escrita, tenint en compte l'ortografia i la coherència en l'elaboració de textos curts amb una determinada intenció comunicativa (opinions, vivències, receptes, consells, instruccions, composicions literàries ...). * Elaboració per escrit de textos i formularis que responguen a necessitats quotidianes (impresos, sol·licituds, instàncies,

8

telegrames, girs postals, cartes, etc.). * Adquisició de conceptes lingüístics generals, referits als elements de la situació comunicativa, a l'ordre de la frase, a la noció del temps, a l'estructura de l'oració, etc. * Comprensió de les relacions del llenguatge visual i plàstic amb altres llenguatges, triant la fórmula expressiva més adequada en funció de les necessitats i possibilitats de comunicació. * Domini de l'ordre alfabètic per a utilitzar-lo amb agilitat i sentit en diferents situacions: consulta de guies telefòniques, llistats alfabètics, diccionari, etc. D'igual manera s'ha de manejar amb fluïdesa el vocabulari bàsic, les sigles i abreviatures més comunes i altres elements formals del llenguatge escrit. * Comunicació a través de mitjans d'expressió verbal, desenrotllant el raonament lògic i verbal. * Selecció entre els distints llenguatges gràfics, plàstics i visuals, del més adequat a les necessitats d'expressió, integrant, si és necessari, dos o més llenguatges en les produccions creatives. * Recerca, obtenció i utilització d'informació de forma autònoma i crítica, coneixent les formes en què esta es troba disponible, seleccionant allò que puga ser pertinent per a una finalitat concreta i presentant esta informació als altres de forma adequada. * Coneixement de tècniques per al tractament de la informació: arreplegada i registre de dades, anàlisi crítica, contrast i síntesi interpretativa. * La comunicació oral i escrita, amb coherència i correcció, segons les diferents finalitats i situacions comunicatives, a través del coneixement de la gramàtica bàsica com a mitjà de perfeccionament de l'expressió lingüística, oral i escrita. * Desenrotllament de la capacitat per a analitzar i regular les produccions lingüístiques, utilitzant les pròpies idees i experiències, i fent servir conscientment les possibilitats expressives, estètiques i lúdiques de la llengua en la producció de textos d'intenció creativa i literària. * Expressió per escrit d'opinions, crítiques, reclamacions i vivències personals, etc., amb coherència, correcció gramatical i ortogràfica, en diferents contextos de comunicació com ara l'ompliment d'impresos i formularis, l'elaboració de recensions d'articles i llibres i en la producció de diferents tipus de textos (narratius, descriptius, expositius i argumentatius). * Interpretació del llenguatge figurat (frases fetes, refranys, figures literàries, etc.), tenint en compte el context en què s'utilitza, com a reforç lexicoortogràfic i lúdic. * Interpretació i comparació de les principals tècniques i llenguatges utilitzats en els mitjans de comunicació social (premsa, ràdio, televisió, publicitat, etc.), a fi d'ampliar les habilitats discursives i de desenrotllar una actitud crítica davant dels missatges procedents d'estos mitjans. * Coneixement de la realitat lingüística de l'Estat espanyol amb el fi d'afavorir una actitud d'interés i respecte per les realitats plurilingües. * Utilització de tècniques senzilles d'arreplegada i classificació de dades a fi de documentar-se i obtindre informació sobre temes d'interés sent capaç de presentar esta informació de forma verbal i gràfica, i de formar-se'n un juí. * Establiment de relacions entre obres, autors, i moviments que constituïsquen referents claus en la història de la literatura i, els elements més destacats del context social i històric que van aparéixer, valorant les obres rellevants de la tradició literària com a mostres destacades del patrimoni cultural. * Comprensió de la literatura com a instrument de transmissió, de creació cultural i com a expressió historicosocial, mostrant una actitud crítica davant del contingut ideològic de les obres literàries, descobrint que la seua lectura pot ser font d'ampliació d'experiències, de gaudi personal i d'estímul per a l'escriptura creativa. 2. Criteris d'avaluació dels mòduls: Valencià i Castellà. * Valorar oportunament les distintes possibilitats que ofereix el conjunt d'elements de llenguatge i comunicació, en relació amb el món del treball i la participació social, buscant en cada cas els més adequats a cada situació concreta. * Comprendre i produir missatges en què s'integren, el llenguatge verbal i els llenguatges no verbals (icònic, gestual, musical), atenent a les principals característiques de la situació de comunicació i utilitzant els procediments expressius dels diferents codis. * Planificar i portar a terme, individualment o en equip, la consulta de diverses fonts d'informació, per mitjà del maneig d'índexs, fitxes i altres sistemes de classificació, en el marc de treballs senzills d'investigació. * Captar les idees essencials i intencions de produccions orals i escrites, de diferent tipus i distint nivell de formalització, reproduint el seu contingut oralment i per escrit, per mitjà de resums, exposicions, debats, etc. * Sintetitzar oralment i per escrit, informacions procedents d'idees i experiències pròpies i alienes, així com de diferents fonts d'informació sobre un mateix tema, amb el fi d'elaborar conclusions pròpies. * Produir textos escrits de diferent tipus (narratius, descriptius, expositius i argumentatius), adequant-los a la situació de comunicació, utilitzant l'estructura organitzativa de cada un i respectant els criteris de correcció. * Utilitzar les pròpies idees i experiències, així com la reflexió sobre els mecanismes de la llengua i els seus elements formals per a una millor comprensió i producció de textos d'intenció creativa, possibilitant la incorporació conscient de procediments literaris. * Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de comunicació per a l'elaboració i difusió d'informacions i d'opinions. * Identificar, respectar i valorar les diferents llengües i varietats dialectals de l'Estat, en relació amb les manifestacions històriques, socials i culturals. * Identificar en textos orals, escrits i en mitjans audiovisuals de distint tipus, imatges i expressions que denoten alguna forma de

9

discriminació social, ètnica, sexual, etc., utilitzant els llenguatges com a mitjans de resolució de conflictes interpersonals. * Obtindre informació concreta i rellevant sobre temes d'interés prèviament delimitats a partir de les consultes de diverses fonts (enquestes, qüestionaris, documents, escrits, etc.) elaborant la informació arreplegada, traient conclusions i presentant esta informació de forma verbal i gràfica. * Establir relacions entre obres, autors i moviments que constitueixen un referent clau en la història de la literatura i els elements més destacats del context cultural, social i històric que apareixen. * Reconéixer les característiques literàries més destacades en els textos llegits per a la seua valoració, i manifestar preferències en la selecció de lectures. Expressar-hi les pròpies opinions i gustos personals.

Camp de Coneixement Lingüístic. Comunicació. VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA. OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL CICLE I NIVELL 1 Conceptuals: Reconèixer tots els fonemes. Reconèixer els signes gràfics més usuals ( . , ¿ ? ! ¡ ). Procedimentals: Comprensió i expressió oral: Escoltar i comprendre narracions, descripcions i explicacions senzilles. Distingir i pronunciar correctament tots els sons de la llengua. Respondre preguntes, a nivell oral, sobre un text llegit de 5 o 6 línies. Comprensió i expressió escrita: Adquirir la tècnica lectora. Llegir clarament tots els fonemes. Comprendre el sentit d´una frase. Fonologia i ortografia: Dominar l´ortografia natural. Utilitzar majúscules en noms propis i a principi de frase. Usar el punt en acabar la frase Pronunciar correctament els sons: ny, c, qu, ce, ci, ç, s, ss, z, ja, jo, ju, ge,gi,ga,go,gu,gue,gui,r,rr,ll. Morfosintaxi: Ordenar paraules per formar una frase. Actitudinals: Adquirir hàbit lector. OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL CICLE I NIVELL 2 Conceptuals: Reconèixer tots els signes : . , : ¿? !¡ ; ... Interioritzar el fet que una grafia correspon a més d´un so, i que un so es pot representar per grafies diferents. Distingir el present, passat i futur. Evitar els castellanismes en el vocabulari bàsic. Extraure la idea principal d´un missatge que s´escolta, després d’haver-lo treballat. Fonologia i ortografia: Conèixer l´abecedari. Morfosintaxi. Reconéixer el substantiu, l´adjectiu i el verb. Distingir les frases interrogatives de les exclamatives. Distingir el gènere i el nombre del nom i de l´article. Reconèixer accions en present, passat i futur. Lexicologia i semàntica: Reconèixer els significats diferents d´alguns mots, oralment. Procedimentals: Comprensió i expressió oral: Contestar preguntes sobre una explicació de 50 a 100 paraules. Utilitzar les paraules adequades a cada context. Comprendre correctament narracions i explicacions senzilles. Executar cinc ordres donades oralment relacionades entre elles. Mantenir un diàleg coherent sobre un tema determinat. Adquirir la capacitat expressiva en les diferents entonacions: afirmació, negació, pregunta.

10

Apreciar la intenció comunicativa d´un missatge que s´escolta. Participar en col·loquis i debats, de manera ordenada. Dramatitzar contes i narracions. Comprensió i expressió escrita: Escriure correctament al dictat els digrafs: ny, rr, ll. Llegir amb correcta entonació i puntuació. Respondre per escrit preguntes sobre un text llegit anteriorment. Adquirir completament la tècnica lectora. Expressar idees o sensacions suggerides per imatges. Trobar la idea fonamental d´un text escrit, tot i havent-lo treballat anteriorment. Escriure textos lliures de cinc línies. Ordenar un text desordenat d´extensió curta. Fonologia i ortografia: Saber utilitzar la majúscula. Utilitzar m davant p i b , r / rr. Utilitzar correctament les majúscules i les minúscules Morfosintaxis: Diferenciar l´article masculí i el femení. Familiarització en l’ús dels articles : el, la l´. Formar plural dels noms. Formar diminutius i augmentatius. Formar el femení a partir del masculí. Lexicologia i semàntica: Utilitzar els termes de la comparació: més, menys, tant. Evitar els castellanismes. Actitudinals: Gaudir de la lectura. Respectar les produccions escrites dels demés. Interessar-se per escriure correctament, amb el mínim de faltes d´ortografia. Motivar la lectura de llibres. Utilitzar el llenguatge de forma personal i creativa. OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL CICLE I NIVELL 3 Conceptuals: Comprensió i expressió oral: Evitar els castellanismes en el vocabulari usual. Morfosintaxi: Distingir el gènere i el nombre en el nom, l´article i l´adjectiu. Conèixer les diferents classes d´oracions: interrogatives, exclamatives, enunciatives, afirmatives i negatives. Distingir en una oració el sintagma nominal del sintagma verbal. Reconèixer dintre de l´oració: el sintagma nominal i sintagma verbal. I dintre d´ell els seus respectius nuclis. Reconèixer dintre del sintagma nominal: els determinants, articles numerals i ordinals. Induir les regles generals de formació dels plurals i del femení. Lexicologia i semàntica: Conèixer els conceptes de sinonímia i antonímia, tant en paraules com en frases, en funció del vocabulari. Conèixer el concepte de paraules base i derivades en funció del vocabulari. Identificar les abreviatures i els signes més habituals de la comunicació diària. Conèixer quines són paraules compostes i reconèixer les seues parts. Reconèixer les oposicions de substantius i adjectius i els seus antònims. Procedimentals: Comprensió i expressió oral: Treballar els següents fonemes: /p/, /b/, /b-v/, /t/, /d/, /k/, /g/, /s/, /z/, /dz/. Comprendre el significat de tots els elements d´un text. Comprendre i usar expressions usuals, locucions, frases fetes, refranys, modismes i preguntes en qualsevol situació. Comprendre correctament una narració i explicació concreta. Saber resumir-la oralment i valorar-ne el contingut. Mantenir diàlegs coherents sobre temes concrets diversos. Saber utilitzar el vocabulari bàsic treballat en una conversa Distingir en un missatge oral la idea principal de les secundàries. Comprendre correctament una narració, descripció i explicació, Explicar situacions utilitzant el vocabulari bàsic treballat.

11

Saber resumir un missatge rebut oralment. Dramatitzar obres de teatre. Evitar els castellanismes del vocabulari propi del nivell. Conèixer el vocabulari necessari per a comunicar-se en qualsevol situació: sentiments, creences, percepcions, sensacions, art, tècnica, professions.... Comprensió i expressió escrita: Adquirir una correcta tècnica lectora, respectant signes de puntuació, amb expressivitat adient i entonació adequada. Realitzar diàlegs entre dos o tres personatges. Trobar la idea fonamental d´un text treballat. Llegir comprensivament textos. Construir textos lliures de 15 línies o més. Narració, descripció... Resumir per escrit un text llegit o una exposició oral. Llegir textos literaris adequats (prosa i poesia). Interpretar impresos usuals en la vida quotidiana. Escriure cartes. Respondre per escrit a preguntes d´un text llegit. Donar una opinió pròpia respecte als continguts dels textos llegits. Fonologia i ortografia: Reconéixeer i utilitzar les grafies: (c, qu) ( c, ç, s, ss) (x, tx) (ny) (l·l) (g,gu) l l´apòstrof en : l´ i d´. Treballar casos en els quals s´utilitzen grafies diferents al castellà en mots semblants: cavall, caballo. Assegurar, especialment, les oposicions e (oberta) e ( tancada) relacionant-les amb l´ús de l´accent greu i agut. Assegurar l´escriptura dels grups br, bl, mb, mp. Mn. Assegurar la pronúncia correcta i l´escriptura correcta dels fonemes /b/ i /v/. Assegurar la pronúncia i escriptura correcta dels fonemes /t/ i /d/. Assegurar la pronúncia i escriptura correcta de les grafies /quan/ i /quant/, /tan/ i /tant/. Diferenciar l´escriptura de hi ha i ja. Utilitzar el guionet en els pronoms àtons, substitut d´un sintagma nominal darrere de verb. Reforçar les excepcions de l´apòstrof de l´article davant de les vocals i, u, hi, hu àtones. Treballar l´escriptura i utilitzar correctament els següents fonemes: /k/ , /q/, /s/, /z/,/dz/. Treballar l´escriptura i utilitzar correctament els següents signes de puntuació: . : ; - Ús de les majúscules. Aplicar les regles ortogràfiques més comunes. Arribar a escriure amb correcció. Assegurar la utilització de la dièresi sobre la u (ü). Morfosintaxi: Conjugar els verbs: ésser, estar, dibuixar, rebre, fugir i dormir. Construir correctament estructures oracionals de diversos tipus d´acord amb el missatge que hom vol transmetre. Reconèixer en l´estructura de la frase: SN: determinats, modificadors (adjectius). SV: verb, complements, atributs, OD, OI, CC. Conèixer la formació del plural i femení dels noms i dels adjectius. Conèixer els determinants següents: demostratius, possessius, indefinits, interrogatius. Conjugar els següents verbs: parlar, batre, fer, anar i haver. Literatura: Conèixer el nom d’autors valencians destacats de totes les èpoques i algunes de les seues obres. Llegir, comentar i apreciar poemes, contes, etc. d´algun conegut autor valencià. Lexicologia i semàntica: Escriure paraules compostes pròpies del seu vocabulari. Utilitzar locucions i formes de dir pròpies del nivell. Treballar la precisió en els significats dels mots sinònims. Construir comparacions. Utilitzar correctament les comparacions, la composició i la derivació de les paraules. Utilitzar el diccionari ideològic. Corregir els estrangerismes propis del cicle. Distingir la partícula derivativa d´un mot a la vista de tres o quatre mots derivats. Formar paraules compostes Formar paraules afegint sufixes i prefixes. Treballar paraules poc o gens usuals en valencià que normalment son substituïdes per castellanismes. Treballar la fraseologia, les locucions, les dites, els refranys... Definir de diverses maneres un concepte. Actitudinals: Reconèixer l´existència de persones dedicades a la creació literària. Habituar-se a llegir poemes i narracions senzilles d´autors valencians.

12

Aconseguir gaudir de la lectura. OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL CICLE II GES 1 Introducció L'Ensenyament Secundari té com a finalitat el desenrotllament integral i harmònic dels aspectes intel·lectuals, afectius i socials de la persona. Un dels camps d'acció fonamentals d'aquest cicle ha de ser una educació relativa al llenguatge i a la comunicació, de manera que els alumnes aconseguisquen un saber reflexiu sobre les pràctiques comunicatives necessàries per a la socialització. Aquestes metes educatives afecten especialment les àrees de llengües, encara que qualsevol altra àrea o disciplina, en utilitzar el llenguatge com a mitjà de comunicació i d'adquisició i transmissió del coneixement, és responsable de l'èxit d'aquest objectiu. Al mateix temps, la millora de la competència en les habilitats lingüístiques és un factor determinant per a la consecució dels objectius específics de cada àrea no lingüística. L'ensenyament i l'aprenentatge en l'àrea de Llengua i Literatura té com a objecte la formació de parlants competents en les dos llengües oficials, així com l'adquisició i el desenrotllament de la competència per a llegir i interpretar textos literaris en cadascuna d'aquests dues llengües. L'objectiu assenyalat doncs, suposa la prolongació en el Cicle II de les metes fixades per al Cicle I. Les diferències entre un cicle i un altre no residixen, per tant, en l'objecte d'aprenentatge, sinó fonamentalment en la selecció dels discursos que s'han d'analitzar i produir segons la complexitat que tinguen i d'acord amb l'horitzó d'expectatives de l’alumnat, en l'orientació que s'ha de donar a la reflexió lingüística i literària, en la selecció de continguts conceptuals i en el grau de sistematització que han d'aconseguir. L'educació lingüística i literària estarà guiada per la consideració del llenguatge com una activitat que té com a funcions bàsiques la comunicació i la representació de la realitat física i social, és a dir la configuració de la identitat. El llenguatge s'adquireix i es desenvolupa a partir de les aptituds humanes per a la parla, per mitjà dels intercanvis en contextos socials determinats. Per la interacció, els xiquets i les xiquetes aprenen a conferir significats als signes que intercanvien amb les persones adultes i a usar-los amb finalitats diverses, i s'apropien de les unitats i les regles de la llengua del seu entorn, així com de les normes que regulen la parla com a activitat social. Aquest aprenentatge no és una activitat mimètica, sinó que suposa la construcció de sistemes successius de regles lingüístiques i de normes ociocomunicatives, així com l'avaluació i la reelaboració contínua d'estos sistemes d'acord amb les noves necessitats i experiències. Així, el llenguatge té una arrel comunicativa, una arrel expressiva, una arrel sensorial, una arrel identitària... El llenguatge també és un mitjà de representació del món. Les funcions comunicativa i identitària estan interrelacionades: la comunicació es produeix per la capacitat del llenguatge per a representar i simbolitzar la realitat i, a més, en l'intercanvi comunicatiu es creen representacions compartides intersubjectivament. El llenguatge està vinculat al pensament i al coneixement. Per mitjà de les operacions cognoscitives que constitueixen el llenguatge interior ens comuniquem amb nosaltres mateixos, analitzem problemes, organitzem la informació, elaborem plans i mamprenem processos de decisió. En suma, regulem i orientem la nostra pròpia activitat. D'altra banda, en els intercanvis comunicatius, regulem i orientem l'activitat de les altres persones, alhora que elles influeixen sobre nosaltres, regulant i orientant la nostra pròpia activitat. En este sentit, el llenguatge compleix una funció de representació i de regulació del pensament i de l'acció. Aprendre una llengua no és únicament apropiar-se d'un sistema de signes, sinó també dels significats culturals que aquests signes transmeten i, amb aquests significats, de les maneres com les persones de l'entorn entenen o interpreten la realitat. El llenguatge contribueix així a construir una representació del món compartida socialment i comunicable i, amb això, a la integració social i cultural de les persones. S’hi treballarà críticament per comprovar com alguns d'aquests significats culturals que s'adquireixen en el procés de l'aprenentatge lingüístic constitueixen prejudicis respecte al gènere social, als grups ètnics, a la religió, a la procedència social, a l’existència de les diferents llengües i a les maneres d'usar-les... a fi de contribuir a l'eradicació dels usos discriminatoris i al foment d'actituds de respecte davant de la varietat, cultural i lingüística. En aquest sentit, l'educació ha d'afavorir el coneixement i la valoració positiva de la realitat plurilingüe i pluricultural d'Espanya. Si el llenguatge és un mitjà de comunicació i de representació, l'educació lingüística s'ha de referir al domini del funcionament de la llengua en contextos socials o competència comunicativa. Aquesta competència comprén no sols el coneixement del sistema d'unitats i de regles d'una llengua, és a dir, la seua gramàtica, sinó també la capacitat per a ancorar el discurs en la situació i per adequar-lo als aspectes rellevants del context social. Situar l'ensenyança i l'aprenentatge de la llengua en el marc de la competència comunicativa significa que el nucli de l'objecte d'aprenentatge són les destreses discursives (comprensió i expressió oral i escrita), el domini de les quals requerix l'aprenentatge de procediments i de coneixements explícits sobre el funcionament del llenguatge en els plans següents: la relació dels enunciats amb el context físic (participants, espai i temps) i social (papers socials dels participants, relacions entre ells, finalitats...) en què es produeixen; la planificació i l'estructuració dels textos segons els esquemes convencionals; l'articulació dels enunciats per mitjà dels procediments de cohesió lèxics i gramaticals; l'organització de les oracions d'acord les regles lexicosintàctiques.

13

Les estratègies que constitueixen la competència comunicativa s'ensenyen i s'aprenen des d'una llengua determinada, però no es refereixen exclusivament a saber usar esta llengua concreta, sinó a una competència sobre l'ús del llenguatge en general. Aquesta característica de l'aprenentatge lingüístic té una gran importància en el nostre context educatiu, en què s'aprenen les dos llengües oficials junt amb una llengua estrangera. Situar l'aprenentatge en l'àmbit de la competència comunicativa significa que els aprenentatges que s'efectuen en una llengua s'apliquen a l'aprenentatge d'altres, el coneixement de les quals contribueix, al mateix temps, a acréixer aquesta competència comunicativa o competència sobre l'ús del llenguatge en general. Totes les àrees lingüístiques han de participar, per tant, d'un marc de referència comuna i aconseguir uns acords bàsics sobre els criteris didàctics, coherents i respectuosos amb l'especificitat de cada disciplina. L'educació lingüística entesa com a desenvolupament de la competència comunicativa requereix el treball sistemàtic de producció i d'interpretació de textos pertanyents als diversos àmbits d'ús. Aquest treball es refereix tant al discurs oral com a l'escrit. La comunicació oral i l'escrita s'oposen, principalment, per la naturalesa dels signes i el canal utilitzat i pel caràcter diferit o no diferit de l'intercanvi, la qual cosa afecta la copresència dels participants i el fet que es compartisca o no el context espacial i temporal. Aquestes diferències reclamen estratègies específiques en l'ensenyament i l'aprenentatge de l'un i l'altre ús. No obstant això, en un nivell formal i planificat, l'ús oral i l'ús escrit tenen molts aspectes comuns (tema prefixat, planificació del contingut, explicitació sintàctica i lèxica, subjecció a una norma estàndard...). A més, hi ha nombroses situacions de comunicació que combinen diversos usos; per exemple, una exposició oral que es basa en un guió o les conclusions d'un debat que es fixen per escrit. Aquests aspectes comuns en el nivell formal permeten relacionar ambdós aprenentatges i recolzar l'un sobre l'altre. En el Cicle II el treball entorn de l'ús oral es refereix al nivell formal i planificat. L'aprenentatge d'aquest nivell formal s'ha de realitzar, òbviament, dins de les situacions d'interacció comunicativa que ofereix el context de l'aula i el del centre escolar en general. L'ús oral informal, l'ús espontani entre els interlocutors amb tracte freqüent i familiar, serà objecte d'observació i anàlisi a fi de reconéixer les normes sociocomunicatives que regeixen l'intercanvi en diferents contextos socials, per a observar les estratègies que posen en funcionament els parlants a fi d'aconseguir una comunicació satisfactòria i per a reconéixer i criticar els estereotips i prejudicis, tant socials com sociolingüístics. Pel que fa a l'ús escrit, l'aprenentatge de la lectura i de l'escriptura, que s'ha d'haver iniciat i desenvolupat en el Cicle I, continua en el Cicle II amb majors nivells de complexitat en la planificació i en l'estructuració dels textos i una major diversificació en els contextos en què se situa el discurs que es produeix o s'interpreta. En el Cicle II adquireix rellevància el discurs acadèmic, és a dir, l'usat en exàmens, treballs, recensions, articles, comentaris de textos... És un tipus de discurs que requereix, a més de les estratègies habituals de l'expressió escrita, un conjunt d'habilitats especials (tècniques de treball) com saber arreplegar, classificar, analitzar, sintetitzar, interpretar i adaptar informacions procedents d'explicacions, discussions en classe, apunts, lectures complementàries, manuals, etc.; així mateix, saber obtindre i organitzar informació a partir de diccionaris o d'Internet, localitzar referències bibliogràfiques, saber donar compte d'estudis realitzats (experiments, observacions, enquestes), saber analitzar i interpretar correctament les dades... A més, s'ha de consolidar el domini de les tècniques gràfiques i la disposició del text en la pàgina.

Aquest vessant de l'educació lingüística, l'ús i la producció de textos amb funció predominantment documental, o l'aproximació a qualsevol text des d'aquesta perspectiva, té una gran importància en el currículum, ja que l'ús de la llengua per a l'adquisició i l'organització de coneixements està estretament vinculat a les activitats d'ensenyança i d'aprenentatge en totes les àrees. Per això, és necessari garantir per a la llengua minoritzada aquest àmbit d'ús, que tradicionalment li ha estat negat, com a únic camí per a aconseguir un tractament adequat dels continguts d'aquest bloc.

Adquireix importància en aquest cicle, en relació amb les activitats de producció i d'interpretació de textos orals i escrits, la reflexió sistemàtica sobre el llenguatge: els factors del context a què s'ha d'adequar el discurs, els esquemes textuals convencionals que serveixen de model tant per a la producció com per a la interpretació del discurs, el funcionament de certes unitats lingüístiques com a elements de cohesió del text, les regularitats lexicosintàctiques de l'oració i els mecanismes per a la formació de paraules. Aquesta reflexió sobre el llenguatge i les seues condicions d'ús ha de desembocar en l'estructuració dels coneixements en un sistema conceptual bàsic i d'un metallenguatge que facilite la comunicació a l'aula dins del procés d'aprenentatge i que servisca de suport per a l'aprenentatge d'altres llengües. L'estudi de les unitats del sistema lingüístic en relació amb les seues condicions d'ús, en la relació del text amb el context, en l'estructuració i la cohesió del text, i en la construcció d'oracions i paraules, és un requisit imprescindible per a incorporar l'avaluació i la correcció de les pròpies produccions al procés d'escriptura, a fi d'afavorir l'aprenentatge autònom. La lectura i la interpretació de textos literaris requereixen el desenvolupament d'unes competències específiques, ja que la comunicació en què intervé el discurs literari té característiques diferents de la comunicació habitual. L'obra literària està destinada a la fruïció, és a dir, a produir en el lector un plaer buscat conscientment i activament. Aquesta finalitat del text se satisfà

14

si es crea una situació de comunicació en què el lector acudeix a la trobada de l'obra i allunyat del context espacial, temporal i cultural en què l'obra es va escriure, crea un context nou, a partir dels propis repertoris de significats tant individuals com socioculturals. En el cicle anterior, s'ha d'haver propiciat en els estudiants experiències plaents amb la lectura i la recreació de textos literaris, sobretot per mitjà dels jocs verbals que la literatura ofereix. Aquest objectiu ha de continuar actuant com a eix del Cicle II, però ací, junt amb els jocs verbals, la literatura ha d'atraure a més pel seu poder per a representar i interpretar simbòlicament tant l'experiència interior com la col·lectiva, i els alumnes s'aficionaran a la literatura si descobreixen en les seues obres exemplars, i exploren en les produccions pròpies aquesta capacitat per a simbolitzar les pròpies experiències. Per aconseguir això és necessari desenvolupar en l’alumnat una competència literària que elsproporcione instruments específics per a la interpretació i la recreació del discurs literari, tant per mitjà de la lectura activa com per mitjà de la producció de textos. Aquests instruments es refereixen, d'una banda, al coneixemen de les convencions literàries, estructures de gènere i procediments retòrics. i, per una altra, a l'aplicació d'informacions sobre el context lingüístic, històric, cultural i ideològic en què les obres literàries s'han produït, en la mesura que estes dades siguen significatives per a la interpretació del text i d'acord amb les expectatives d'un lector d'aquest cicle educatiu. A més, s'ha de considerar la literatura com un mitjà per a conéixer i interpretar críticament l'experiència col·lectiva, fet que afavoreix la inserció de l'individu en la tradició del seu àmbit cultural. Així, el coneixement de la literatura produïda en la llengua pròpia i que té relació amb la història, la cultura i la tradició de la comunitat a què es pertany actua com un poderós mitjà de socialització. L'educació literària, finalment, inclou la capacitat crítica per a avaluar un conjunt de factors externs a l'obra mateixa que en condicionen la recepció: els prejudicis pel que fa al genere social, la llengua i la cultura dels escriptors, la crítica, la publicitat, les modes, etc. En conclusió, el desenvolupament de la competència literària té uns objectius i uns aprenentatges específics, però requereix, per la seua banda, el desenvolupament de la competència lingüística i discursiva, objecte d'aprenentatge en el conjunt de l'àrea. Al seu torn, la interpretació reflexiva del discurs literari potencia l'aprenentatge lingüístic i discursiu general, ja que els textos literaris representen tota la varietat de situacions de comunicació, d'actes de parla, de registres, de tons i d'estils, i suposen una anàlisi del llenguatge en l'acte mateix de funcionament. En qualsevol situació d'intercanvi comunicatiu estan presents els prejudicis, les actituds i els estereotips discriminatoris, que també incideixen en els coneixements sociolingüístics i sociocomunicatius previs. La institució escolar en el seu conjunt, i l'àrea de Llengua i Literatura en concret, ha de ser sensible a qualsevol discriminació, i especialment a la discriminació sexual, en tant que aquesta se superposa a totes les altres i deixa una empremta específica en el fet lingüístic. Pel que fa a la valoració discriminatòria en relació amb les llengües i, per tant, amb els seus parlants, i quant a les actituds que aquesta valoració comporta, una educació lingüística satisfactòria haurà de contribuir a valorar qualsevol llengua com a igualment apta per a exercir les funcions de comunicació i de representació. En el nostre àmbit lingüístic i cultural, els prejudicis lingüístics i les actituds discriminatòries procedeixen d'una realitat sociolingüística caracteritzada per la convivència, en situació de conflicte, d'una llengua minoritzada (el valencià) i una altra prestigiada socialment (el castellà), amb un repartiment desigual d'usos i de funcions, tant en l'escola com en el conjunt de la societat. Tot això fruit d’un procés històric de prohibició i persecució del valencià. Els prejudicis sociolingüístics generats per aquesta situació poden ser un obstacle important per a l'aprenentatge, i la seua eradicació no depén únicament de la tasca que es realitze en aqueata àrea, sinó que requerix que la llengua minoritzada funcione com a llengua de comunicació formal i s'utilitze com a instrument d'aprenentatge en les distintes disciplines del currículum, i, en definitiva, impregne tots els àmbits de l'activitat escolar. Una altra font important de prejudicis i d'actituds discriminatòries, la constitueixen els usos, geogràfics o socials, menys valorats culturalment. Si aquesta valoració discriminatòria d'uns usos sobre uns altres es produeix en l'àmbit escolar, el resultat és l'aparició de barreres sociolingüístiques entre els alumnes i el sistema educatiu. El punt de partida per a l'educació lingüística haurà de ser l'ús de la llengua que l'alumnat ha adquirit en el medi familiar i que és funcionalment adequada per a l'intercanvi en aquell context. El paper de l'escola serà ampliar la competència lingüística i comunicativa dels estudiants perquè puguen ser capaços d'interactuar en els diversos àmbits socials en què es veuran immersos. D'aquesta manera, el respecte per la diversitat d'usos pot ser compatible amb el component normatiu que ha de tindre l'ensenyament de la llengua pel fet que l’alumnat ha d'aprendre a comunicar-se en la llengua estàndard, ja que és l'apropiada socialment per a tractar certs temes en situacions determinades. En resum, l'eix de l'educació lingüística estarà constituït pels procediments encaminats al desenvolupament de les capacitats d'expressió i de comprensió oral i escrita, en les dues llengües oficials, en contextos socials significatius, així com en l'àmbit de la comunicació literària. Aquests procediments requereixen una reflexió planificada sobre el funcionament del llenguatge i sobre les característiques formals de la llengua l'ús de la qual s'està aprenent, coneixement que s'organitza en forma de conceptes gramaticals. A més, l'aprenentatge de la llengua implica l'aprenentatge de significats culturals impregnats de valoracions socials i sociolingüístiques que requereixen el desenvolupament d'actituds crítiques sobre la manera com el llenguatge els transmet i els sanciona. Per tant, l'objecte d'aprenentatge en l'àrea de Llengua en el Cicle II comprén el conjunt dels components del procés comunicatiu:

15

a) L'apropiació pel parlant dels factors del context físic i social susceptibles de deixar empremta en els enunciats, així com de les regles comunicatives per mitjà de les quals s'adequa el discurs al context. b) El coneixement i l'ús reflexiu del codi lingüístic, pel que fa tant al pla oracional com al textual i atenent a les realitzacions orals i escrites. c) Actitud afavoridora d'una comunicació satisfactòria, així com actituds crítiques respecte a les formes per mitjà de les quals el llenguatge reflecteix prejudicis i estereotips socials i sociolingüístics. L'objecte d'aprenentatge així definit orientarà la selecció de continguts per a l'ensenyament i l'aprenentatge de les dos llengües incloses en l'àrea de Llengua i Literatura en aquest cicle educatiu. Al mateix temps, estableix un marc per a l'aprenentatge comú amb el Cicle anterior de la mateixa àrea i amb l'àrea de Llengües Estrangeres. Aquest marc comú aconsella adoptar una orientació didàctica igualment compartida. Objectius generals 1. Comprendre discursos orals i escrits i reconéixer les finalitats diferents que tenen i les situacions de comunicació en què es produeixen. 2. Expressar-se oralment i per escrit amb coherència i correcció d'acord amb les finalitats i les situacions comunicatives diferents i amb un estil expressiu propi. 3. Conéixer i valorar la realitat plurilingüe i pluricultural d'Espanya i les variants de cada llengua, amb les diferents situacions que plantegen les llengües en contacte. 4. Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística, la necessitat de recuperar un ús normalitzat del valencià, símbol d'identitat cultural i mitjà irrenunciable per a entendre la realitat de l'entorn i per a accedir al patrimoni cultural propi. 5. Conéixer i usar les normes lingüístiques, amb una atenció especial a les ortogràfiques. 6. Reconéixer i analitzar els elements i les característiques dels mitjans de comunicació, desenvolupar actituds crítiques davant dels seus missatges i valorar la importància de les seues manifestacions en la cultura contemporània. 7. Beneficiar-se i gaudir autònomament de la lectura i de l'escriptura com a formes de comunicació i com a fonts d'enriquiment cultural i de plaer personal. 8. Conéixer i diferenciar els principals gèneres de la tradició literària occidental, les característiques de les principals èpoques (artístiques i literàries) i els autors i les obres més representatives de cadascuna d'elles. 9. Interpretar i produir textos literaris i d'intenció literària, orals i escrits, des de postures personals crítiques i creatives, i valorar les obres rellevants de la tradició literària com a mostres destacades del patrimoni cultural, amb una incidència especial en les literatures presents en l'entorn. 10. Conéixer i analitzar les unitats i els mecanismes de la llengua en els plànols fonològic, morfosintàctic, lexicosemàntic i textual, i les seues estructures discursives, per tal de desenvolupar la capacitat per a regular les produccions pròpies. 11. Analitzar i jutjar críticament els diferents usos socials de les llengües, evitant els estereotips lingüístics que suposen judicis de valor, per mitjà del reconeixement del contingut ideològic del llenguatge, especialment pel que fa al gènere social, a la llengua que es parla i a les consideracions racistes o classistes. 12. Utilitzar la llengua per a adquirir nous coneixements i per a aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació per mitjà dels mitjans tradicionals i de la tecnologia informàtica. Continguts D'acord amb la definició de l'objecte d'aprenentatge i amb els objectius de l'àrea de Llengua i Literatura en l'Ensenyament Secundari, s'estableixen tres tipus de continguts: Procediments o continguts que es referixen a les destreses per a la producció i la recepció del discurs. Conceptes o coneixements explícits i organitzats sobre el sistema lingüístic i les condicions del seu funcionament en distintes situacions discursives. Actituds afavoridores de la comunicació i de l'ús no discriminatori. Aquests tres grans tipus de continguts recorren els cinc blocs següents: Bloc I: Comunicació. Bloc II: Llengua i societat. Bloc III: Estudi de la llengua. Bloc IV: Tècniques de treball. Bloc V: Literatura. Els blocs primer, segon, quart i cinqué es refereixen a l'aprenentatge de la llengua en diferents àmbits d'ús. Tenen un caràcter eminentment procedimental, encara que hi intervenen la reflexió i la sistematització de conceptes en relació amb les activitats de producció i d'anàlisi del discurs i, així mateix, impliquen el foment d'actituds favorables al funcionament de la comunicació i a l'ús no discriminatori del llenguatge. El tercer bloc té un caràcter essencialment conceptual, encara que, per tractar-se de continguts que procedeixen de la reflexió sistemàtica sobre els usos de la llengua, aquest bloc està imbricat amb els altres. De la mateixa manera, la sistematització de les reflexions i la seua organització en sistemes conceptuals requereixen l'aprenentatge de

16

procediments d'anàlisi, de manipulació, de generalització, d'estructuració, etc. La relació de continguts apareix diferenciada per a les àrees de Valencià i Castellà, per atendre els aspectes formals, històrics, socials i literaris específics de cada llengua. No obstant, la distribució dels continguts en cada bloc es presenta de manera que permet l'enfocament integrat de l'aprenentatge lingüístic de l'alumnat. GES 1 VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA I. Comunicació. 1. Elements de la comunicació. 2. Funcions del llenguatge. 3. Comprensió i producció de textos pertanyents a les tipologies textuals narrativa, descriptiva, conversacional, expositiva i argumentativa. II. Llengua i societat. 1. La variació lingüística. Usos formals i informals de la llengua. 2. Els usos discriminatoris de la llengua. 3. Les varietats geogràfiques i socials. 4. L'estàndard. III. Estudi de la llengua. 1. Fonètica i ortografia Sons i grafies. L'alfabet i els dígrafs.Nocions bàsiques d'accentuació i puntuació. L'apòstrof. 2. Morfosintaxi. Classes de paraules.Els determinants. El gènere i el nombre.Estructura de l'oració simple. La concordança. 3. Lèxic. Estructura de la paraula.Vulgarismes i barbarismes. 4. Text. Les propietats textuals en la narració, la descripció i la conversació (I). 5. Fonètica i ortografia. Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques (I). 6. Ús de l'accent gràfic i la dièresi en Combinacions vocàliques. La puntuació. El guionet. 7. Morfosintaxi.Pronoms personals tònics. Interrogatius. L'adverbi. L'oració simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements.Classes d'oracions. 8. Lèxiclisèmia, homonímia, sinonímia i antonímia.Dialectalismes. 9.Text.Les propietats textuals en l'exposició i l'argumentació (I). IV. Tècniques de treball. 1. Ús del diccionari, les enciclopèdies i altres obres de consulta. 2. Tècniques de treball. Anàlisi (lectura i anotacions). Síntesi (esquemes, resums). 3. Ús de diccionaris especialitzats (sinònims, refranys, locucions, dubtes...) V. Literatura. 1. Introducció als gèneres literaris a través de la lectura de fragments representatius. Anàlisi dels trets més característics. El llenguatge literari. Recursos lingüístics més importants. La narrativa: estructura. L'èpica, el conte i la novel·la.La lírica: el ritme i la rima. Mètrica. Versos i estrofes. El teatre: text i representació. Aspectes generals de la tragèdia i de la comèdia. GES 2 VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA I. Comunicació. 1. Els mitjans de comunicació escrits: la premsa. 2. Els mitjans de comunicació audiovisuals: ràdio i televisió. 3. Comprensió i producció de textos pertanyents als gèneres narratius (conte, novel·la, notícia, etc.), descriptius descripció científica, literària, etc.), conversacionals (entrevista, enquesta, teatre, etc.), expositius (exàmens, treballs d'investigació, exposicion orals, memòries, etc.) i argumentatius (debats, articles d'opinió, reclamacions, etc.) lI. Llengua i societat. 1. Origen i evolució de la llengua. 2. Els fenòmens de contacte de llengües. 3. Situació actual del valencià. 4. Trets principals de les varietats geogràfiques. III. Estudi de la llengua. 1. Fonètica i ortografia. Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques. L'accentuació diacrítica.Ortografia de les paraules compostes.La puntuació: el parèntesi, el guió, les cometes. 2. Morfosintaxi. El verb. Les perífrasis verbals. Els pronoms personals àtons. Les preposicions. Les conjuncions. Categories i funcions. L'oració composta: coordinació i subordinació. Els relatius. La concordança i l'orde. 3. Lèxic. Processos fonamentals de la formació de paraules: derivació i composició. Formació del lèxic: veus patrimonials, préstecs, neologismes.Locucions i frases fetes. 4. El text. Les propietats textuals en la narració, la descripció, l'exposició, l'argumentació i la conversa. Marques lingüístiques. 5. Fonètica i ortografia. Abreviatures, acrònims i sigles. Ús de correctors ortogràfics en processadors de textos.

17

IV. Tècniques de treball. 1. Tècniques de busca d'informació en suports tradicionals i en suport informàtic. 2. Presentació de la informació.Tractament informàtic de textos. V. Literatura. 1. Lectura de textos de les literatures de les llengües existents a Espanya i de la literatura occidental. 2. La literatura medieval. Característiques generals. La lírica. La poesia trobadoresca. La prosa. Les Cròniques. El teatre. El Misteri d'Elx. 3. El Segle d'Or. Característiques generals. La lírica. Ausiàs March. Roís de Corella. La prosa humanista. La novel·la. Tirant lo Blanch. 4. Els segles XVI, XVII i XVIII. Característiques generals. La tradició popular i culta. 5. La literatura del segle XIX: romanticisme i realisme. Característiques generals. La poesia de la Renaixença. Teodor Llorente. El teatre culte i popular. Eduard Escalante.La narrativa realista. 6. El segle XX. Característiques generals. Modernisme, noucentisme i avantguardisme. La poesia del segle XX. Vicent Andrés Estellés. L'evolució de la novel·la i el conte. Enric Valor. El teatre. Text i espectacle. L'assaig. Joan Fuster. 7. Processos històrics de formació de les llengües. Processos de consolidació de llengües i les respectives literatures. Aportació de la literatura en aquests processos. 8. Història de la llengua i la literatura catalanes. Prohibició i persecució lingüística. VI. Sociolingüística. 1. Història i principals autors i textos. 2. Conceptes i terminologia. 3. Aplicació al cas valencià. Criteris d'avaluació GES 1 1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalització, i reproduir-ne el contingut en textos escrits.Este criteri fa referència a l'avaluació del desenrotllament de les capacitats dels alumnes per a la comprensió de textos orals de diferent complexitat pertanyents a diversos àmbits d'ús. Es destaca la necessitat de tindre en compte, per a determinar esta comprensió, tant l'estructura semàntica del text com les intencions amb què ha sigut elaborat, fet que suposa tindre en compte el context de situació (especialment el context social i la relació emissor-receptor). Cal tindre present que este criteri implica atendre destreses de distint tipus: d'una banda, les relacionades amb la selecció d'idees principals i la reconstrucció de les característiques de la situaciódecomunicació del text de partida i, d'una altra, les relacionades amb la plasmació per escrit .en una situació de comunicació determinada que contextualitze l'activitat. de les idees i de les intencions reconegudes en els textos orals. El criteri proposat s'ha de seguir tant amb textos orals produïts pels alumnes mateixos-normalment, més contextualitzats i menys formalitzats. com amb textos de caràcter més formal i descontextualitzat. 2. Elaborar el resum d'una exposició o d'una argumentació oral sobre un tema específic i conegut, reflectint els principals arguments i punts de vista dels participants.Este criteri suposa prendre en consideració, per a l'avaluació, el desenrotllament de la capacitat de reproduir de forma sistemàtica el contingut i la intenció d'idees exposades oralment sobre un tema determinat i conegut pels estudiants, adequant el llenguatge utilitzat a la naturalesa del tema i a la situació de comunicació. S'han de valorar tant el reconeixement de la coherència interna de les idees dels textos de partida, com la percepció de l'adequació o la inadequació d'estes idees a la finalitat i a la resta de les característiques contextuals. A l'hora de valorar el resum elaborat pels joves ha de prestar-se una atenció especial a l'ús per part d'estos de les marques textuals que caracteritzen el resum (esquemes, marques d'ordenació i jerarquització d'idees, oracions que sintetitzen el tema i/o els subtemes del text, etc.). 3. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius i argumentatius, identificant les intencions que tinguen, diferenciant les idees principals i les secundàries, reconeixent les possibles incoherències o ambigüitats en el contingut i aportant una opinió personal.Este criteri pretén servir de guia per a la valoració del desenrotllament de les capacitats dels alumnes i de les alumnes per a comprendre textos escrits. Este procés de comprensió suposa l'aplicació d'una sèrie d'estratègies de selecció, de relació i de síntesi d'idees i intencions de textos escrits expositius i argumentatius, i té en compte la situació de comunicació a què responen. S'ha de valorar també el desenrotllament de la capacitat de l'alumne i de l'alumna de donar la seua opinió personal sobre allò que s'ha llegit, tenint en compte que per a elaborar esta opinió es requerix comprendre el sentit del text i posar-lo en relació amb les idees o els valors rellevants per a l'alumnat. Com en els criteris anteriors, en este criteri es combinen també destreses referides d'una banda a la comprensió (en este cas escrita) i a l'expressió (oral, en este cas), per la qual cosa serà necessari atendre estes distintes facetes en el seguiment del criteri. 4.-Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema a fi d'elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les principals informacions i els punts de vista trobats com el punt de vista propi.Este criteri fa referència a la utilització de textos escrits com a mitjà de construcció de noves idees, és a dir, com a mitjà d'aprenentatge en l'entorn escolar. Es pren així com a punt de referència per a la valoració dels aprenentatges lingüístics dels alumnes i de les alumnes el desenrotllament de la seua capacitat per a integrar i sintetitzar les informacions i les opinions procedents de textos distints, i per a posar-les en relació amb

18

els seus coneixements previs i les opinions pròpies a este respecte. Els textos de síntesi hauran de respondre a una finalitat comunicativa que faça necessària la mencionada construcció d'idees noves. 5.-Exposar oralment el desenrotllament d'un tema de forma ordenada i fluida ajustant-se a un pla o guió previ, seguint un orde lògic en la presentació de les informacions i dels arguments, adequant el llenguatge utilitzat al contingut i a la situació comunicativa, i mantenint l'atenció del receptor.El criteri pretén orientar la valoració del desenrotllament de la capacitat dels joves per a realitzar exposicions orals de caràcter formal. Per a esta valoració hauran de tindre's en compte com a factors principals: l'adequació de l'exposició al receptor i a la finalitat comunicativa, l'ús de recursos per a controlar l'atenció del receptor, els aspectes lingüístics i els paralingüístics relacionats amb la fluïdesa, l'orde de les idees i dels arguments exposats, la incorporació pertinent d'informacions disponibles i d'opinions pròpies, i l'adequació a les normes de correcció 6.Crear textos escrits expositius i argumentatius adequant-los a la situació comunicativa, organitzant-ne el contingut de forma coherent, utilitzant un vocabulari ric i variat i respectant els criteris de correcció gramatical i ortogràfica. Este criteri orienta la valoració dels textos escrits (expositius i argumentatius) produïts pels alumnes i les alumnes; per a fer-ho s'haurà de tindre en compte: l'adequació dels textos a la situació de comunicació en què s'inscriuen, l'estructuració d'acord amb els patrons estructurals bàsics del tipus de text que es vol produir, l'ús apropiat dels procediments lingüísticsque garantixen la cohesió del text (anàfores pronominals, repeticions, substitucions, el·lipsis, connexions sintàctiques i organitzadors textuals) i la construcció correcta d'oracions, d'acord amb la normativa morfosintàctica i amb el respecte a la convenció ortogràfica. 7 Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats i obres de consulta diverses, en el marc de treballs senzills d'investigació.Este criteri orienta la valoració dels aprenentatges realitzats pels alumnes pel que fa al maneig de diferents tipus de diccionaris i a la utilització de les tècniques de consulta per a dur a terme nous aprenentatges. Es tracta de valorar el desenrotllament de la capacitat de l'alumne i de l'alumna per a realitzar tasques de localització i organització de la informació amb vista a l'elaboració de treballs d'investigació adequats a les seues possibilitats. Per a això és necessari que l'alumnat conega diverses fonts d'informació i puga utilitzar-les. 8.Iificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat, reconéixer els elements estructurals bàsics i els grans tipus de recursos lingüístics, i emetre una opinió personal.El criteri proposat centra l'atenció en la lectura de textos literaris complets (o de fragments de certa extensió que permeten l'assignació d'un sentit unitari que no contradiga el sentit global de l'obra completa). La lectura d'estos textos ha d'orientar-se a l'ampliació de l'experiència lectora de l'alumne, per al desenrotllament de la seua capacitat de fruïció i de recreació-creació de textos. Com a factors que permeten valorar este desenrotllament caldrà tindre en compte el reconeixement per part dels alumnes dels principals gèneres literaris i dels recursos lingüístics, així com el desenrotllament de la seua capacitat per a accedir al coneixement de les característiques més destacades del context de producció i per a la valoració dels textos literaris llegits. Un altre factor important que intervé en la configuració d'este criteri és el desenrotllament de la capacitat de l'estudiant per a donar compte de forma raonada, com a lector actiu, de la seua valoració personal sobre els textos llegits. 9 Esbrinar les principals relacions de significat entre elements lèxics.El criteri pretén orientar la valoració de la capacitat de l'alumnat per a reconéixer els fenòmens d'homonímia, polisèmia, sinonímia i antonímia com un aspecte bàsic de la cohesió textual. Així mateix, caldrà atendre a l'aplicació d'estos coneixements en les produccions pròpies, i valorar la riquesa i la varietat del lèxic utilitzat. 10. Reconéixer les unitats de la llengua, les classes i les relacions, i ser capaç d'utilitzar-les en l'ús oral i escrit. Aquest criteri pretén orientar la valoració dels aprenentatges més directament relacionats amb el funcionament de les unitats lingüístiques en distnts plans (text, oració i paraula). En este sentit, caldrà atendre al reconeixement i a la utilització adequada d'elements lingüístics que posen en relació el text amb el context, als recursos d'estructuració de textos, als procediments de construcció d'oracions i als de formació de paraules. 11. Identificar, localitzar i descriure els fenòmens de contacte entre les distintes llengües de l’Estat i les grans varietats dialectals que les caracteritzen. Conéixer alguns trets de la seua Història. El criteri tracta d'orientar, en primer lloc, la valoració dels aprenentatges realitzats per l'alumnat pel que fa a les llengües del territori espanyol: extensió de cadascuna, parentiu entre elles, relacions amb altres llengües... i als fenòmens de contacte entre elles. Factors que expliquen aquest contacte, característiques i conseqüències, actituds que provoca.... Un altre factor de valoració serà el reconeixement de les grans varietats dialectals de les llengües espanyoles. Tot això amb especial atenció a la situació lingüística del País Valencià. 12. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics de la llengua, per mitjà de l'observació directa i de la comparació de produccions diverses. Aquest criteri orienta la valoració del desenvolupament de la capacitat de l'alumnat per a reconéixer usos distints de la llengua determinats per factors relacionats amb la procedència geogràfica o el nivell sociocultural dels parlants, per mitjà de la participació directa en situacions reals (entrevistes, col·loquis, enquestes,

19

conversacions...) i l'observació de documents procedents de distints àmbits, en especial dels mitjans de comunicació, a causa de la seua omnipresència i de la difusió dels usos lingüístics que s'hi transmeten. 13. Manejar els processadors de textos i ser capaç d'aplicar-los a treballs senzills d'investigació, utilitzant els mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, processadors de textos, etc.) Aquest criteri pretén orientar la valoració de la capacitat de l'alumnat per a la utilització i el maneig de les tecnologies de la informació i l'aplicació en l'àmbit acadèmic. 14. Identificar en textos orals i escrits imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (sexual, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l'ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.El criteri orienta la valoració del desenrotllament de la capacitat de l'alumnat per a identificar usos discriminatoris del llenguatge en textos orals, escrits i iconicoverbals, així com de la seua capacitat de reflexionar críticament davant d'estos usos i d'evitar-los, per mitjà de la utilització adequada de recursos lingüístics. Així mateix, el criteri orienta la valoració de l'ús adequat del llenguatge per part de l'alumnat en situacions de comunicació col·lectiva com a mitjà de resolució de conflictes, el desenrotllament de la seua capacitat d'autocontrol en nom d'una omunicació satisfactòria i d'una actitud positiva davant de la possibilitat de resoldre conflictes per mitjà del llenguatge. Criteris d'avaluació GES 2 1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalització, i reproduir-ne el contingut en textos escrits. Aquest criteri fa referència a l'avaluació del desenrotllament de les capacitats dels alumnes i de les alumnes per a la comprensió de textos orals de diferent complexitat pertanyents a diversos àmbits d'ús. Es destaca la necessitat de tindre en compte, per a determinar esta comprensió, tant l'estructura semàntica del text com les intencions amb què ha sigut elaborat, la qual cosa suposa tindre en compte el context de situació (especialment el context social i la relació emissor-receptor). Cal tindre present que aquest criteri implica atendre destreses de distint tipus: d'una banda, les relacionades amb la selecció d'idees principals i la reconstrucció de les característiques de la situació de comunicació del text de partida i, d'una altra, les relacionades amb la plasmació per escrit .en una situació de comunicació determinada que contextualitze l'activitat. de les idees i de les intencions reconegudes en els textos orals. El criteri proposat s'ha de seguir tant amb textos orals produïts pels propis estudiants .normalment, més contextualitzats i menys formalitzats. com amb textos de caràcter més formal i descontextualitzat. 2. Elaborar el resum d'una exposició o d'un debat oral sobre un tema específic i conegut, reflectint els principals arguments i punts de vista dels participants. Aquest criteri suposa prendre en consideració, per a l'avaluació, el desenvolupament de la capacitat de reproduir de forma sistemàtica el contingut i la intenció d'idees exposades oralment sobre un tema determinat i conegut pels alumnes i les alumnes, adequant el llenguatge utilitzat a la naturalesa del tema i a la situació de comunicació. S'han de valorar tant el reconeixement de la coherència interna de les idees dels textos de partida, com la percepció de l'adequació o la inadequació d'estes idees a la finalitat i a la resta de les característiques contextuals. A l'hora de valorar el resum elaborat pels alumnes ha de prestar-se una atenció especial a l'ús per part d'aquests de les marques textuals que caracteritzen el resum (esquemes, marques d'ordenació i jerarquització d'idees, oracions que sintetitzen el tema i/o els subtemes del text, etc.). 3. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits, de diferent tipus i de distint nivell de formalització, identificant les intencions que tinguen, diferenciant les idees principals i les secundàries, reconeixent les possibles incoherències o ambigüitats en el contingut i aportant una opinió personal. Aquest criteri pretén servir de guia per a la valoració del desenvolupament de les capacitats de l'alumnat per a comprendre textos escrits. Aquest procés de comprensió suposa l'aplicació d'una sèrie d'estratègies de selecció, de relació i de síntesi d'idees i intencions de textos escrits, i té en compte la situació de comunicació a què responen. S'ha de valorar també el desenrotllament de la capacitat de l'alumne i de l'alumna de donar l'opinió personal sobre allò que s'ha llegit, tenint en compte que per a elaborar aquesta opinió es requereix comprendre el sentit del text i posar-lo en relació amb les idees o els valors rellevants per a l'alumnat. Com en els criteris anteriors, es combinen destreses referides d'una banda a la comprensió (en aquest cas escrita) i a l'expressió (oral, en aquest cas), per la qual cosa serà necessari atendre aquestes distintes facetes en el seguiment del criteri. 4. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema a fi d'elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les principals informacions i els punts de vista trobats com el punt de vista propi. Aquest criteri fa referència a la utilització de textos escrits com a mitjà de construcció de noves idees, és a dir, com a mitjà d'aprenentatge en l'entorn escolar. Es pren així com a punt de referència per a la valoració dels aprenentatges lingüístics dels estudiants el desenvolupament de la seua capacitat per a integrar i sintetitzar les informacions i les opinions procedents de textos distints, i per a posar-les en relació amb els seus coneixements previs i les opinions pròpies al respecte. Els textos de síntesi hauran de respondre a una finalitat comunicativa que faça necessària l’esmentada construcció d'idees noves. 5. Exposar oralment el desenvolupament d'un tema de forma ordenada i fluida ajustant-se a un pla o guió previ, seguint un orde lògic en la presentació de les informacions i dels arguments, adequant el llenguatge utilitzat al contingut i a la situació comunicativa i mantenint l'atenció del receptor.El criteri pretén orientar la valoració del desenrotllament de la capacitat dels joves per a realitzar exposicions orals de caràcter formal. Per a aquesta valoració s’hauran de tindre en compte com a factors principals: l'adequació

20

de l'exposició al receptor i a la finalitat comunicativa, l'ús de recursos per a controlar l'atenció del receptor, els aspectes lingüístics i els paralingüístics relacionats amb la fluïdesa, l'orde de les idees i dels arguments exposats, la incorporació pertinent d'informacions disponibles i d'opinions pròpies, i l'adequació a les normes de correcció. 6. Crear textos escrits de diferent tipus (narratius, descriptius, expositius i argumentatius) adequant-los a la situació comunicativa, organitzant-ne el contingut de forma coherent, utilitzant un vocabulari ric i variat i respectant els criteris de correcció gramatical i ortogràfica. Este criteri orienta la valoració dels textos escrits (narratius, descriptius i dialogats) produïts pels alumnes i les alumnes; per a fer-ho s'haurà de tindre en compte: l'adequació dels textos a la situació de comunicació en què s'inscriuen, l'estructuració d'acord amb els patrons estructurals bàsics del tipus de text que es vol produir, l'ús apropiat dels procediments lingüístics que garantixen la cohesió del text (anàfores pronominals, repeticions, substitucions, el·lipsis, connexions sintàctiques i organitzadors textuals), la construcció correcta d'oracions, d'acord amb la normativa morfosintàctica i amb el respecte a la convenció ortogràfica. 7. Identificar en textos orals i escrits imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (sexual, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l'ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolció de conflictes.El criteri orienta la valoració del desenvolupament de la capacitat de l'alumnat per a identificar usos discriminatoris del llenguatge en textos orals, escrits i iconicoverbals, així com de la seua capacitat de reflexionar críticament davant d'aquests usos i d'evitar-los, per mitjà de la utilització adequada de recursos lingüístics. Així mateix, es tindrà en compte la valoració de l'ús adequat del llenguatge per part de l'alumnat en situacions de comunicació col·lectiva com a mitjà de resolució de conflictes, el desenrotllament de la seua capacitat d'autocontrol en nom d'una comunicació satisfactòria i d'una actitud positiva davant de la possibilitat de resoldre conflictes per mitjà del llenguatge. 8. Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diverses fonts d'informació per mitjà del maneig d'índexs, fitxes i altres sistemes de classificació de fonts, aplicant mitjans tradicionals i tecnologia informàtica en el marc de treballs d'investigació. Aquest criteri orienta la valoració dels aprenentatges realitzats per l’alumnat pel que fa a la recerca de textos, orals o escrits, com a mitjà d'adquisició de coneixements, per a dur a terme nous aprenentatges. Es tracta de valorar el desenvolupament de la capacitat de l'alumnat per a realitzar tasques de localització i d'organització de la informació amb vista a l'elaboració de treballs d'investigació adequats a les seues possibilitats. Cal que l'estudiant conega diverses fonts d'informació i puga utilitzar-les i, en especial, les que aporta la tecnologia informàtica. 9. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat, reconéixer els elements estructurals bàsics i els grans tipus de recursos lingüístics, emetre una opinió personal i utilitzar aquests coneixements en la producció de textos d'intenció literària. El criteri proposat centra l'atenció en la lectura de textos literaris complets (o de fragments de certa extensió que permeten l'assignació d'un sentit unitari que no contradiga el sentit global de l'obra completa). La lectura d'aquests textos ha d'orientar-se a l'ampliació de l'experiència lectora de l'alumnat, per al desenvolupament de la seua capacitat de fruïció i per a utilitzar les idees i les experiències pròpies en la creació i recreació de textos. Com a factors que permeten valorar aquest desenvolupament caldrà tindre en compte el reconeixement, per part de l’alumnat, dels principals gèneres literaris i dels recursos lingüístics, així com el desenvolupament de la seua capacitat per a accedir al coneixement de les característiques més destacades del context de producció i valoració dels textos literaris llegits. Un altre factor important que intervé en la configuració d'aquest criteri és el desenrotllament de la capacitat de l'alumnat per a donar compte de forma raonada, com a lector actiu, de la seua valoració personal sobre els textos llegits. 10. Establir relacions entre les obres, els autors i els moviments que constitueixen un referent clau en la història de la literatura dels segles XIX i XX . i els elements més destacats del context cultural, social i històric en què apareixen.Es tracta de valorar la comprensió del fenomen literari com a producte cultural situat en un context històric i social determinat. Cobra una importància especial tindre en compte el reconeixement dels factors que intervenen en la transmissió de l'obra literària (per exemple, la importància en la configuració d'una literatura nacional i en la fixació de la llengua, la pervivència en reelaboracions posteriors...). Per aconseguir-ho és necessari que l'estudiant conega un repertori bàsic d'obres i autors literaris, així com que sàpia utilitzar les fonts d'informació adequades (manuals, monografies de divulgació, diccionaris i enciclopèdies especialitzats...) que li permeten relacionar obres i autors entre si i amb els esdeveniments culturals i socials de major repercussió en el seu context. 11. Reconéixer les diferents unitats de la llengua, les combinacions i, si és el cas, la relació entre aquestes unitats i els seus significats, i ser capaç d'utilitzar-les en l'ús oral i escrit.Aquest criteri pretén orientar la valoració dels aprenentatges més directament relacionats amb el funcionament de les unitats lingüístiques en distints plans (text, oració i paraula). Caldrà atendre doncs, el reconeixement i la utilització adequada d'elements lingüístics que posen en relació el text amb el context, els recursos d'estructuració de textos, els procediments de construcció d'oracions i els de formació de paraules. 12. Identificar i localitzar les varietats dialectals actuals del castellà (inclòs l'espanyol d'Amèrica) i del català.El criteri tracta d'orientar la valoració dels aprenentatges realitzats per l'alumnat pel que fa al reconeixement de la situació actual del castellà i del valencià i de les varietats dialectals.

21

13. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics de la llengua, per mitjà de l'observació directa i la comparació de produccions diverses.Aquest criteri orienta la valoració del desenvolupament de la capacitat de l'alumnat per a reconéixer usos distints de la llengua determinats per factors relacionats amb la procedència geogràfica o el nivell sociocultural dels parlants, per mitjà de la participació directa en situacions reals (entrevistes, col·loquis, enquestes, converses...) i l'observació de documents procedents de distints àmbits, en especial dels mitjans de comunicació, a causa de la seua omnipresència i de la difusió dels usos lingüístics que s'hi transmeten. 14. Manejar els processadors de textos i ser capaç d'aplicar-los a treballs senzills d'investigació, utilitzant els mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, processadors de textos...). Aquest criteri pretén orientar la valoració de la capacitat de l'alumnat per a la utilització de les tecnologies de la informació en l'àmbit acadèmic. 15. Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de comunicació per a l'elaboració i la difusió d'informacions i d'opinions. Aquest criteri pretén orientar la valoració del desenrotllament de la capacitat de l'alumnat per a reconéixer els procediments per mitjà dels quals s'elabora i es transmet la informació i l'opinió i per a reflexionar críticament sobre estos procediments, amb una incidència especial en els missatges iconicoverbals i particularment en la publicitat, tant comercial com institucional. 16. Elaborar missatges en què s'integren el llenguatge verbal i els llenguatges no verbals (icònic, gestual i musical), tenint en compte la situació de comunicació i comparant els procediments expressius d'estos llenguatges. Este criteri pretén valorar la capacitat de l'alumnat per a produir missatges en què s'integren codis diferents. Esta valoració haurà de tindre en compte en primer lloc si l'estudiant és capaç d'identificar en este tipus de missatges els principals elements de la situació comunicativa (tipus d'emissor i de receptor, intencionalitat) per a després aplicar-los a les produccions pròpies. Així mateix, es valorarà el coneixement de les possibilitats comunicatives de la imatge, del gest o de la música i s'assenyalaran els procediments, els mitjans i les formes de persuasió utilitzats en els llenguatges no verbals en contrast amb el llenguatge verbal. 17. Identificar en textos orals i escrits de distint tipus imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (sexual, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), explorar alternatives que n'eviten l'ús i utilitzar estes alternatives en les produccions pròpies.eLcriteri orienta la valoració del desenrotllament de la capacitat de l'alumne per a identificar usos discriminatoris del llenguatge en textos orals, escrits i iconicoverbals, així com de la seua capacitat de reflexionar críticament davant d'estos usos i d'evitar-los, per mitjà de la utilització adequada de recursos lingüístics. Criteris mínims d'avaluació El curs s'organitza en avaluació contínua, per tant no hi haurà recuperació, a excepció de les lectures obligatòries que seran condició sine qua non per tal d'aprovar l'assignatura i que sí podran estar subjectes a recuperació. Cada avaluació tindrà: 1/ Una o dues lectures obligatòries -eliminatòries- Per aprovar el curs caldrà aprovar totes les lectures. 2/ Un examen de currículum ajustat als continguts que s'hagen tractat en cada trimestre. 3/ Un mínim d’un treball, que pertinentment detallarà el professorat d'acord als objectius i continguts del curs. 4/ Una lectura voluntària per avaluació d’entre una llista tancada que facilitarà el Departament. Aquestes lectures podran augmentar fins a un punt la nota d'avaluació, sempre que se supere favorablement un examen o un treball que a tal efecte requerirà el professorat. I sempre que s’haja aprovat l’avaluació amb les tres fases eliminatòries anteriors. L’alumnat que s’incorpore tard haurà de fer igualment totes les lectures. Les qualificacions d’avaluació correspondran als següents barems: De 0 a 4,99: suspés De 5 a 10: aprovat. L'aprovat s'hi classificarà així: 5 (suficient), 6 (bé), 7 i 8 (notable), 9 i 10 (excel·lent) No s'hi farà mitjana aritmètica de tots els treballs, lectures i exàmens avaluats, sinó que s'aplicaran els següents criteris: Cada avaluació consta de tres fases eliminatòries. Cal aprovar cadascuna d’elles per sumar el conjunt. 1/ lectures obligatòries: puntuació màxima 1P. Mínim per aprovar: 0’5P. 2/ treball: puntuació màxima 1P. Mínim per aprovar: 0’5P. 3/ examen de currículum: puntuació màxima 8P. Mínim per aprovar: 4P. Criteris metodològics generals 1. La matèria és concebuda d’una manera global. 2. Els continguts estan distribuïts d’una manera progressiva. 3. Es treballen les quatre habilitats bàsiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) mitjançant activitats de reconeixement, comprensió, precisió i producció pròpia. 4. L’expressió oral i l’escrita es tracten en cada nivell. 5. Els continguts del primer nivell es revisen i s’amplien al llarg del cicle.

22

6. Es treballen minuciosament la llengua escrita i el text literari. A més, la llengua oral i la lectura són motiu de reflexió. 7. En les activitats, quan és possible, és treballa amb textos reals, escrits i orals. 8. El text és el punt de partida per a la reflexió lingüística. 9. Al llarg dels materials es proposen exercicis de repàs i d’ampliació de cadascun dels apartats (ortografia, gramàtica, lèxic...) que permeten la reflexió sobre allò que s’ha aprés anteriorment. 10. Es proposen activitats per treballar individualment i en grup. El professor actua com a guia. 11. Es proposen activitats lúdiques per treballar aspectes de fonètica i dicció i es promou l’ús de les TIC. 12. En algunes activitats, com ara els treballs de camp i lectures voluntàries, s’ofereixen un ventall d’activitats opcionals de diferents graus de dificultat, que permeten atendre la diversitat; aquestes activitats es poden realitzar individualment o en equip, segons indique el professorat. PF VALENCIÀ (JQCV) NIVELL ORAL Objectiu general

La persona que opte a este certificat ha de ser capaç de comprendre frases i expressions utilitzades habitualment i relacionades

amb temes d’importància immediata (informacions personals bàsiques, informacions familiars, compres, geografia local,

ocupació). Ha de poder comunicar-se en situacions senzilles que exigisquen un intercanvi simple i directe d’informació sobre temes

familiars i habituals. Ha de poder descriure, de manera senzilla, aspectes de la seua experiència o bagatge personal, del seu entorn

i assumptes relacionats amb necessitats immediates.

Objectius específics Àrea de comprensió

Comprensió oral 1/ És capaç de comprendre expressions i frases relacionades amb àrees de prioritat immediata (informació personal i familiar bàsica, compres, lloc de residència, ocupació...) per a poder respondre a necessitats concretes, sempre que la parla siga clara i lenta. 2/ És capaç d’identificar la idea principal de les notícies de televisió si el comentari s’acompanya d’imatges, i saber quan es canvia de tema en els titulars i fer-se una idea del contingut principal de la notícia. 3/ Pot identificar generalment el tema d’una discussió si es porta a terme lentament i s’articula amb claredat. 4/ Pot comprendre indicacions senzilles sobre localitzacions. 5/ Pot comprendre i extraure la informació essencial de passatges curts gravats que tracten de temes corrents i previsibles, i que s’hagen pronunciat d’una manera lenta i clara.

Comprensió lectora

Pot llegir i comprendre textos senzills i breus d’ús habitual sobre temes corrents com ara cartes (personals, comercials), targetes

postals, faxos, sol·licituds d’informació, comandes, confirmacions, rètols i cartells (carrers, restaurants, estacions de tren, llocs de

treball, adreces, instruccions o senyals de perill) i reglaments.

Pot trobar informació específica i previsible en documents senzills d’ús quotidià com ara prospectes, menús, anuncis, inventaris,

horaris, pàgines d’informació telefònica, cartes i articles curts de diari. Pot seguir instruccions d’ús d’aparells corrents, si són senzilles, com ara un telèfon públic. És capaç de comprendre textos curts i senzills sobre temes corrents si contenen un bon nombre de termes de vocabulari internacionalment compartit i un vocabulari molt freqüent i quotidià o relacionat amb la faena, i pot captar-ne la idea principal.

Pot utilitzar una idea del significat global dels textos i enunciats curts que tracten temes quotidians concrets, per a deduir, a partir

del context, el sentit probable de paraules desconegudes. Àrea d’expressió

Expressió oral És capaç d’utilitzar expressions i frases simples en llista per a fer descripcions, narracions d’històries quotidianes o presentar d’una manera senzilla aspectes diversos (persones, llocs, fets recents i autobiogràfics, experiències, anècdotes familiars, condicions de vida o laborals, rutines diàries, gustos i preferències...). És capaç de fer declaracions i exposicions breus i prèviament preparades, d’un contingut previsible i aprés, sobre temes relacionats amb la seua vida quotidiana, i explicar breument les seues opinions, els seus projectes i les seues accions. Pot respondre a un nombre limitat de preguntes directes i senzilles sobre el contingut de la seua intervenció i mantindre un diàleg o una conversa guiada que evidencien estes capacitats.

Expressió escrita

Pot escriure textos curts i senzills (notes, missatges, formularis, cartes personals...) sobre aspectes quotidians del seu entorn (la

23

gent, els llocs, la família, les condicions de vida, la faena o els estudis i biografies), i és capaç d’enllaçar les frases amb connectors

simples.

Pot expressar per escrit agraïments o excuses i donar resposta a assumptes relatius a necessitats immediates, i pot prendre nota

d’estos tipus de textos i si cal pot demanar que li tornen a formular el que s’ha dit.

Pot escriure una història o descriure alguna cosa utilitzant una llista senzilla d’elements i connectors simples. Àrea de pragmàtica i d’interacció 1. Pot interactuar amb una facilitat raonable en situacions ben estructurades i en converses curtes a condició de poder demanar que l’ajuden si fa falta; pot fer front a intercanvis senzills i habituals sense molt d’esforç; pot formular preguntes i respondre’n; pot adaptar a circumstàncies particulars expressions senzilles ben preparades i memoritzades mitjançant una substitució lèxica limitada.

2. És capaç d’utilitzar, com a font d’informació, un ventall restringit de gèneres orals (avisos públics i instruccions, converses espontànies, converses telefòniques i retransmissions esportives), escrits (manuals d’instruccions, receptes de cuina, anuncis, catàlegs i prospectes, mapes, informació meteorològica, bitllets, formularis i qüestionaris, tríptics, notes i avisos...) i en altres suports (tires còmiques, acudits gràfics, dibuixos animats, falques i espots, cançons…), amb estructures lingüístiques senzilles i lèxic bàsic.

3. Coneix l’estructura elemental del diàleg, la descripció i la instrucció, i és capaç d’entendre els gèneres més senzills que utilitzen estes tipologies textuals, vehiculats a través de suports diversos, com ara la veu directa o el telèfon, la informàtica (correu electrònic) i el text imprés, i d’inferir informació del suport gràfic i dels elements comunicatius no verbals que acompanyen els missatges.

4. Pot inferir el tema o els temes d’una exposició oral breu –si el discurs aborda temes familiars, la presentació és clara i ben estructurada, utilitza un llenguatge senzill i s’articula amb claredat– i pot completar mapes conceptuals senzills que reflectisquen el contingut de l’exposició.

5. Pot extraure i reproduir paraules i expressions clau o frases curtes de textos breus que es troben dins de la competència i els límits de l’experiència comunicativa de l’aprenent.

6. Pot establir contacte social i utilitzar formes de cortesia senzilles (dirigir-se a algú, saludar-lo o acomiadar-se’n, fer presentacions, formular agraïments, expressar sentiments, fer i acceptar un oferiment o una invitació, excusar-se, expressar preferències...).

7. Pot reconéixer generalment el tema d’una discussió informal entre amics si es desenrotlla d’una manera lenta, clara i directa, fer suggeriments i expressar l’acord o el desacord amb les propostes d’altres persones o discutir sobre qüestions pràctiques de la vida quotidiana.

8. Pot participar en reunions i en discussions formals relacionades amb la seua especialitat i seguir els canvis de tema si s’articulen clarament i amb lentitud, i és capaç d’intercanviar informacions pertinents, donar la seua opinió quan li la pregunten i demanar que li repetisquen els punts importants.

9. Pot participar d’una manera eficaç en activitats de cooperació orientades a un objectiu; pot dur a terme intercanvis senzills i rutinaris sense esforç, demanar en termes molt simples que li repetisquen el que no ha entés, discutir el que es farà a continuació, respondre als suggeriments i fer-ne, i demanar directrius o informació i donar-ne.

10. Pot utilitzar els mecanismes discursius adequats per a comunicarse en les situacions d’interacció més habituals sempre que demanen un processament d’informació senzilla, rutinària i no especialitzada:

a) Formular i respondre preguntes sobre hàbits, faena, temes personals, temps lliure...

b) Fer front a situacions corrents de la vida quotidiana (desplaçaments, gestions, compres...).

c) Demanar i donar informació sobre quantitats, números o preus. Àrea d’estructures lingüístiques. 1. Té un repertori lingüístic bàsic, suficient per a fer front a situacions i temes familiars i quotidians de contingut previsible, que inclou un conjunt limitat d’expressions breus memoritzades, per bé que pot adaptar el missatge i fer un esforç per a buscar les paraules adequades. 2. És capaç de produir expressions breus i quotidianes, d’utilitzar estructures sintàctiques elementals i unitats memoritzades

24

(paraules, locucions i frases fetes, grups de paraules i expressions convencionals), a fi de respondre a necessitats simples de tipus concret (detalls personals, rutines, desitjos i necessitats, sol·licituds d’informació...). 3. Domina el repertori lèxic necessari per a fer front a necessitats de supervivència quotidianes (el cos humà, el vestit i els complements, l’habitatge, les relacions de parentiu, les vies urbanes i no urbanes, els estudis i les professions, els dies de la setmana i les expressions horàries, els aliments i les begudes, els noms propis...). 4. Té una competència sobre el significat que li permet establir relacions semàntiques de sinonímia, antonímia i hiponímia entre les paraules del vocabulari bàsic. 5. Coneix la morfologia bàsica: flexió nominal (substantius i adjectius), flexió dels verbs més usuals, els articles, els demostratius, els numerals, els possessius, els interrogatius, els relatius, els exclamatius, els quantitatius, els indefinits, les conjuncions i les preposicions; coneix i pot utilitzar els elements díctics més usuals (personals, espacials i temporals), incloent-hi els adverbis i les locucions de temps i de lloc. 6. Utilitza correctament algunes estructures sintàctiques simples, encara que pot cometre errors elementals, com per exemple confondre els temps verbals i oblidar la concordança. 7. Coneix l’alfabet i pot identificar les lletres i els dígrafs, i és capaç de distingir les síl·labes i diferenciar les tòniques de les àtones. 8. Utilitza, en els textos escrits de la vida quotidiana (cartes, postals, missatges, notes, formularis...), una ortografia aproximada, suficient per a fer-se entendre, però no forçosament ajustada a la norma ortogràfica. 9. Té una pronunciació prou clara per a fer-se entendre i que comprenen els usuaris competents de la llengua, i és capaç d’articular els sons amb prou precisió per a no provocar confusions importants. Àrea de sociolingüística 1/ Pot dur a terme funcions lingüístiques elementals, com intercanviar informació i demanar-ne; també pot expressar opinions i actituds utilitzant expressions comunes i seguint les rutines més elementals. 2/ Pot mantindre intercanvis socials curts utilitzant fórmules quotidianes de salutació i de tractament (Hola!, Bon dia!, Adéu!, senyora, professor, Vicent!, Maria!...) i és capaç d’expressar adequadament invitacions, excuses, suggeriments, agraïments i peticions (gràcies, de res, per favor...). 3/ Coneix i utilitza un registre neutre. Àrea de coneixements socioculturals 1/ Té un coneixement bàsic del marc sociocultural i de la realitat física valenciana i dels elements més representatius i coneguts de la nostra comunitat (llocs, institucions, persones, esdeveniments, actes...), la qual cosa li permet relacionar-se a un nivell bàsic i suficient en els àmbits personal, públic, professional i educatiu. 2/ És capaç d’identificar les dades més rellevants de l’entorn cultural valencià (menjars, festes, tradicions) i té un coneixement inicial del marc geogràfic. 3/ És capaç de distingir els aspectes socioculturals bàsics característics de la nostra comunitat, encara que siga de manera estereotipada, i relacionar-los amb els d’altres culturescontinguts Elocució i fonologia Reconeixement de la diferència entre les vocals obertes i les tancades del vocabulari bàsic. Elisions vocàliques més usuals amb l’article (l’escola, l’amic). Pronunciació de sons consonàntics de la llengua. Normativa ortogràfica

Alfabet i grafies vocàliques Coneixement de l’ordenació alfabètica bàsica. Coneixement de la correspondència entre l’alfabet i els sons de la llengua. Reconeixement dels dígrafs més habituals.

Separació de frases i paraules

Separació de les paraules de la frase.

Síl·laba, diftong i hiat

Distinció de la síl·laba tònica.

L’accentuació gràfica

25

Coneixement de l’accentuació de paraules agudes acabades en consonant + vocal que pertanyen al vocabulari usual (vindrà, aniré,

cosí, sabó, algú).

Reconeixement de la vocal i de la síl·laba tònica de les paraules del vocabulari bàsic.

L’apòstrof i la contracció Usos bàsics de l’apostrofació i de la contracció. Les oclusives 1. Escriptura de p, t, c; b, d, g en paraules del vocabulari bàsic, en posicions inicial i interior de paraula (pedra, matar, cabra, bo,

dona, gos). 2. Escriptura de les oclusives velars en posició inicial de síl·laba (gat, guerra, guitarra, vagó, gust; casa, que, taca, vaquer, quilo,

cosí, cuc).

La bilabial b i la labiodental v 1. Escriptura de b/v en paraules usuals del vocabulari bàsic (ambientar, llebre, doblar; bonic, vaca, vindrà). 2. Norma bàsica de l’escriptura de la grafia b davant de l, r (oblidar, brusa).

Les nasals 1. Escriptura de les nasals m, n, ny en paraules del vocabulari bàsic (mona, mare, nina, any, juny). 2. Escriptura de m i n en les terminacions verbals de 1a i 3a persona del plural (cantem, canten).

Les palatals 1. Escriptura de les palatals del vocabulari bàsic amb palatal sonora (jardí, verge, girar, germà, jove, junta). 2. Escriptura de les palatals del vocabulari bàsic amb palatal africada sorda (xarrar, cotxe, mig). 3. Escriptura de les palatals del vocabulari bàsic amb palatal fricativa sorda (bruixa, peix).

Les alveolars

Escriptura de les alveolars amb les grafies s, z, ss, c, ç en les paraules del vocabulari bàsic, tot respectant les normes ortogràfiques

com ara l’ús de ss entre vocals i l’ús de c davant de e, i (cassola, ceba, cine).

Les laterals 1. Escriptura de les grafies simples de les laterals (litre, parlar, colar). 2. Escriptura del dígraf ll en totes les posicions (llavi, llibre, lluna, pollastre, poll, conill).

Les ròtiques

Escriptura de les grafies ròtiques en paraules del vocabulari bàsic (caramel, carrer).

La grafia h 1. Escriptura de la h en paraules del vocabulari bàsic (home, hora, hospital). 2. Escriptura de la h en el verb haver.

Les majúscules i minúscules

Escriptura de les majúscules i de les minúscules respectant les normes bàsiques que regulen l’ús de la majúscula inicial i la

majúscula en els noms propis.

La puntuació 1. Ús del punt i de la coma. 2. Ús i ortografia del signe d’interrogació i d’admiració. 3. Ús dels dos punts davant d’una enumeració o llista. Morfologia i sintaxi

El substantiu i l’adjectiu: gènere i nombre 1. Ús de la flexió bàsica de gènere del substantiu i de l’adjectiu en el vocabulari del nivell: afegir -a al masculí; canvi de -e per -a;

canvi de -o per -a; addició de -na als masculins acabats en vocal tònica (gat, gata; mestre, mestra; moro, mora; bo, bona). 2. Ús de la flexió bàsica de nombre del substantiu i de l’adjectiu en el vocabulari del nivell: afegir -s, -ns, -os; canvi de -a per -es

(cotxe, cotxes; mare, mares; lleó, lleons, pingüí, pingüins; audaç, audaços; dia, dies, dona, dones). Els articles definits

26

1. Ús de l’article definit general: morfologia de gènere i nombre (el gos, la casa, els xiquets, les dones). 2. Introducció de la forma apostrofada de l’article quan acompanya el vocabulari bàsic (l’home, l’orella).

Els possessius

Ús de les formes plenes dels possessius (la meua casa, els meus cosins, les vostres germanes).

Els díctics

Ús dels determinants demostratius, els pronoms neutres i els adverbis demostratius de lloc (esta pel·lícula, eixos papers; això no

m’agrada; ací va!).

Els numerals Ús dels numerals cardinals (zero, quatre, cinc, catorze, trenta-dos, cent, tres-cents, mil, un milió). Ús dels numerals ordinals de l’1 al 10.

Els quantitatius

Ús dels quantitatius variables i invariables més bàsics: massa, més, menys, prou, gens, molt, poc, tant.

Els indefinits

Ús dels indefinits (quantificadors nominals i pronoms) més bàsics: un, algun, cap, mateix, tot, res, altre, cada, cert, algú, ningú.

Les preposicions

Ús de les preposicions àtones a, en, amb, de, per i les compostes més freqüents per a, des de, cap a, amb les seues funcions més

generals.

Els relatiu, els interrogatusius i els exclamatius Usos bàsics dels relatius que i on (El riu on pesque és l’Ebre. L’home que ha vingut és el llanterner). Ús dels interrogatius amb funció d’adjectiu, pronom o adverbi: què, per què, qui, quin, quant, quan, (a) on, com (Qui és? Quin cotxe du? Quant val? Quan véns?). Ús de l’exclamatiu que davant d’adjectius i d’adverbis (Que fort! Que lluny!).

Les conjuncions 1. Ús de les conjuncions de coordinació copulatives, disjuntives, adversatives i distributives més usuals: i, ni, o, però. 2. Ús de les conjuncions de subordinació completives, temporals, modals, comparatives, concessives, causals, condicionals i

finals més usuals: que, mentres, com, encara que, perquè, ja que, si.

Els adverbis 1. Ús dels adverbis més usuals (formes i funcions): així, bé, malament, millor, pitjor; gens, massa, més, menys, molt, poc, prou,

quant, almenys, només, quasi, tot, sobretot; ací/aquí, ahí, allà, allí, avall, amunt, davant, darrere, damunt, davall, dalt, baix, enmig, dins, fora, lluny, prop; ahir, hui, demà, abans, ara, ja, prompte, després, aleshores, mai, sempre, sovint, tard, quan; sí, clar, també, tampoc, potser, probablement.

2. Ús dels adverbis de manera acabats en -ment (tècnicament, feroçment).

Els pronoms personals: tònics i febles 1. Ús dels pronoms personals forts: jo, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells, elles. 2. Ús dels pronoms personals febles que expressen la dixi personal. Formes i col·locació: em, et, es, ens, vos/us, es, -me, -te, -se,

-nos, -vos, -se, m’, t’, s’, ‘m, ‘t, ‘s, ‘ns.

Els verbs 1. Ús del mode indicatiu dels verbs regulars: el present, l’imperfet, el passat perifràstic, el perfet, el futur i el condicional. 2. Ús del mode indicatiu (el present i l’imperfet) dels verbs irregulars més freqüents: ser, anar, estar, fer, haver, dir, eixir, obrir,

poder, saber, tindre, vindre, veure, voler. 3. Ús del mode subjuntiu dels verbs regulars i dels irregulars més freqüents: el present. 4. Ús de les formes no personals dels verbs més usuals: infinitiu, participi i gerundi. Lèxic i semàntica El vocabulari bàsic de: La família: les relacions de parentiu. Els noms propis. Els països i les nacionalitats. Els estudis i l’escola. Les professions. Les vies urbanes i no urbanes. El transport i la comunicació. La mesura del temps: l’hora, les parts del dia, la setmana, els mesos, les

27

estacions. El menjar: els aliments, les begudes, els envasos i les mesures. El vestit i els complements. El cos humà. Els colors. L’habitatge. El temps lliure i les aficions. Els viatges i les vacances. Les festes. Les malalties i els remeis. Els adjectius referits a persones i coses. Els enunciats fraseològics constituïts per fórmules rutinàries. Sinonímia, antonímia i hiponímia entre les paraules del vocabulari bàsic. Àrea d’expressió escrita

Àrea d’expressió i interacció oral 1. Escriure un text senzill (una nota, una carta personal, una postal, una recepta de cuina, etc.), d’un mínim de 50 paraules, sobre

aspectes quotidians de l’entorn. 2. Mantindre una conversa guiada i participar en una situació comunicativa interactuant amb una altra persona. PF VALENCIÀ (JQCV) NIVELL ELEMENTAL Objectiu general

La persona que opte a este certificat ha de ser capaç de comprendre les idees principals i les secundàries d’una informació clara

sobre temes diversos. Ha de poder fer front a la major part de dificultats lingüístiques que es poden produir en situacions de

comunicació real. Ha de poder produir un discurs senzill i coherent sobre temes que li són familiars o d’interés personal, i ha de

poder descriure fets i experiències, somnis, esperances i ambicions, i donar raons i explicacions breus de les opinions i dels

projectes.

Objectius específics Àrea de comprensió

Comprensió oral 1. És capaç de comprendre les idees principals i els detalls específics d’un discurs clar i en llenguatge estàndard sobre temes

familiars relatius a la faena, a l’escola o al temps lliure, etc., incloent-hi narracions, interaccions conversacionals breus i descripcions; pot comprendre la idea principal dels programes de ràdio i televisió que tracten sobre assumptes actuals o d’interés personal o professional.

2. Pot comprendre generalment les idees principals de discussions extenses en què participe. 3. Pot comprendre instruccions senzilles, com les d’una recepta de cuina, i pot seguir directrius detallades.

Comprensió lectora 1. Pot trobar i comprendre la informació rellevant d’escrits quotidians com ara cartes, prospectes i documents oficials; pot comprendre la descripció d’esdeveniments, de sentiments i de desitjos en cartes personals per a mantindre una correspondència regular amb una persona coneguda. 2. Pot trobar una informació concreta en un text bastant llarg i pot reunir les informacions que provenen de diferents parts del text o de textos diferents a fi de complir una tasca específica. 3.Pot identificar les conclusions principals de textos argumentatius que tenen una estructura clara; pot reconéixer el fil argumental en el tractament d’un problema presentat, encara que no necessàriament d’una manera detallada, i pot reconéixer els punts significatius d’articles de diari senzills sobre temes quotidians. 1. Pot comprendre instruccions d’ús d’aparells si estan redactades amb claredat. 2. Pot inferir el significat d’algunes paraules desconegudes amb l’ajuda del context i pot deduir el significat de la frase en textos

que aborden temes pròxims. Àrea d’expressió Expressió oral 1. És capaç de fer, d’una manera raonablement fluida, una descripció o una narració senzilla d’un dels seus possibles temes d’interés i presentar-la com una successió lineal d’elements. 2. Pot fer exposicions senzilles i preparades sobre temes pròxims als seus interessos explicant els punts importants amb suficient precisió. És capaç d’afrontar possibles preguntes que sorgisquen a partir de l’exposició i de participar en converses que demostren estes capacitats. 3. És capaç de respondre a diferents situacions de comunicació (disculpar-se i donar explicacions, demanar informació, fer una proposta...).

Expressió escrita 1. Pot redactar escrits breus i senzills, ben cohesionats, sobre temes familiars o d’interés personal; és capaç de descriure un

28

esdeveniment o un viatge recent (real o imaginari), de narrar una història i d’escriure cartes personals per a demanar i donar informació, explicar fets, expressar desitjos o fer plans i propostes. 2. Pot prendre nota de missatges que demanen informació o expliquen problemes, i pot escriure notes que transmeten informació senzilla d’importància immediata per a les amistats, els companys, els parents i altres persones que formen part de la vida quotidiana. 3. Pot prendre apunts durant una exposició senzilla, si el tema tractat és familiar i el discurs es formula amb un llenguatge senzill i s’articula amb claredat, i pot fer-ho d’una manera prou precisa per a poder utilitzar posteriorment les notes en l’elaboració d’un text propi. Àrea de pragmàtica i d’interacció 1. Pot començar, mantindre i acabar converses corrents articulades per mitjà d’un discurs clar amb un parlant competent, tot i

que de vegades haja de fer repetir certes paraules o expressions, i pot participar sense preparació prèvia en converses o discussions sobre temes familiars, expressar sentiments, com ara la sorpresa, l’alegria, la tristesa, la curiositat i la indiferència, i reaccionar-hi.

2. Pot expressar-se amb relativa facilitat, a pesar d’alguns problemes de formulació que provoquen pauses o conduïxen a situacions sense eixida, i pot continuar parlant de manera efectiva sense ajuda.

3. És capaç d’utilitzar un conjunt significatiu de gèneres orals (entrevistes, butlletins informatius, rondalles, acudits), escrits (manuals d’instruccions, guies, notícies de premsa, cartes personals, correspondència electrònica, relats) i audiovisuals (noticiaris, pàgines web, telesèries), i pot participar activament en l’elaboració de textos de la vida quotidiana (cartes, xats).

4. Coneix l’estructura elemental de la seqüència dialogada, de la descripció, de la narració, de l’exposició i de l’argumentació, i és capaç d’identificar les característiques més emblemàtiques dels gèneres descriptius, narratius, expositius i argumentatius.

5. Pot comparar fragments curts d’informació procedents de fonts diverses i resumir-los per a altres persones, i pot fer paràfrasis senzilles de fragments escrits utilitzant les paraules i l’orde del text original.

6. Pot participar activament en discussions o reunions formals i informals entre amics, així com en una situació de cooperació orientada a un objectiu:

a) Pot comprendre quasi tot el que es diu en una discussió informal entre amics sobre temes generals.

b) Pot expressar oralment les seues conviccions, opinions, acords o desacords; pot expressar les idees pròpies sobre temes

abstractes o culturals com ara la bellesa, la música, el cine...; pot explicar per què alguna cosa planteja problemes; pot fer

comentaris breus sobre els punts de vista dels altres, i pot comparar i contrastar alternatives, i discutir sobre què fer, on anar, qui

o què triar i com organitzar un esdeveniment.

c) Pot comprendre gran part del que es diu en reunions i en discussions formals que impliquen un intercanvi d’informacions

basades en fets o discussions en què apareguen instruccions o s’oferisquen solucions a problemes pràctics. 1. Pot fer front a la majoria de les situacions de comunicació habituals de la vida quotidiana, que tenen lloc en l’Administració,

botigues, oficines de correus, entitats bancàries i altres establiments públics; per exemple, pot retornar una compra defectuosa, formular una queixa o fer una reclamació.

2. Pot intercanviar amb seguretat informacions concretes relacionades amb temes quotidians, i pot facilitar, tot i que amb una precisió limitada, informacions específiques exigides en una entrevista o consulta (per exemple, pot descriure els símptomes al metge):

a) Pot explicar com s’ha de fer alguna cosa utilitzant instruccions detallades, i pot demanar i seguir directrius concretes.

b) Pot resumir històries curtes, articles, exposicions, converses, entrevistes o documentals i exposar la seua opinió, i pot respondre

a preguntes complementàries que requerisquen detalls.

c) Pot verificar i confirmar la informació, encara que de vegades haja de demanar que l’interlocutor repetisca el que ha dit si la

seua resposta ha sigut massa ràpida o extensa, i pot prendre certes iniciatives (per exemple, per a introduir un tema nou).

d) Pot corregir els malentesos si l’interlocutor li indica que hi ha un problema, i pot recomençar amb una tàctica diferent si hi ha

una ruptura de comunicació.

Àrea d’estructures lingüístiques 1. Té un repertori lingüístic suficientment ampli i un vocabulari adequat per a expressar-se, encara que siga amb algunes

vacil·lacions, dubtes i circumloquis, sobre temes com ara la família, les aficions, els interessos, la faena, els viatges i els fets quotidians, tot i que pot cometre errors importants quan expressa pensaments més complexos o aborda temes i situacions poc habituals.

2. Coneix els casos més habituals de polisèmia i homonímia, els mecanismes de creació lèxica més productius (composició i derivació), i els sap aplicar en els processos de comprensió i producció discursiva.

3. Sap identificar les interferències lèxiques més habituals i pot substituir-les per les expressions genuïnes. 4. Té una competència que li permet utilitzar amb suficiència les relacions semàntiques entre paraules, particularment la

selecció lèxica, les relacions lèxiques textuals i les equivalències més elementals en la traducció.

29

5. Es comunica amb una correcció suficient en contextos quotidians; per regla general, té un bon domini gramatical, i, tot i que pot cometre errors, té prou recursos per a expressar les seues idees de manera clara i adequada a la situació:

a) És capaç de pronunciar d’una manera clarament intel·ligible, encara que en alguns aspectes la pronunciació puga ser imperfecta.

b) Pot produir escrits comprensibles, des del principi fins al final, amb una ortografia i un ús dels signes de puntuació més habituals

(coma, punt, punt i coma, dos punts, punts suspensius, guió del diàleg), amb una claredat suficient per a fer el text entenedor.

c) Coneix i aplica a les seues produccions escrites les normes convencionals d’escriptura del vocalisme (accentuació i dièresi,

apostrofació i contracció); dels sons oclusius (p/b, t/d i c/g en posició final), bilabials i labiodentals, alveolars, palatals, nasals,

laterals i vibrants; de l’escriptura de la h i del guionet en els numerals i en els pronoms febles.

d) Té un coneixement suficient de la morfologia nominal i verbal, la qual cosa li permet comunicar-se amb les exigències pròpies

del nivell; fins i tot domina els casos problemàtics que presenten discordances entre els usos formals i informals de la llengua i

amb les llengües de l’entorn cultural de l’aprenent. Coneix les regles de formació del gènere i del nombre de substantius i

d’adjectius. Coneix el paradigma de la conjugació dels verbs regulars, sap les irregularitats verbals més productives i usa amb

propietat les perífrasis d’obligació.

e) Té la competència suficient per a usar, amb eficàcia i de manera elemental, les diverses categories gramaticals (determinants,

adverbis, preposicions, conjuncions, relatius, interrogatius i exclamatius). Coneix les formes i les funcions que poden tindre els

pronoms febles (CI, CD, CAtribut i CCLloc) i, fins i tot, és capaç d’utilitzar les combinacions pronominals més simples.

f) És capaç de produir textos ben construïts aplicant les regles bàsiques de la cohesió textual, i utilitzar els connectors més

freqüents i els mecanismes anafòrics més elementals. Àrea de sociolingüística 1. Pot usar i seleccionar formes de salutació per a presentarse (encantat!, molt de gust!, com està?, com anem?...) i també de comiat (adéu, fins demà...). 2. És conscient de les normes de cortesia més importants i sap actuar en conseqüència: és capaç de demostrar interés per la salut d’algú, de compartir experiències i preocupacions, d’expressar sentiments diferents (admiració, afecte, gratitud, etc.), d’oferir regals, de prometre favors futurs i de ser hospitalari, d’evitar els comportaments amenaçadors (dogmatisme, ordes directes, etc.), d’expressar penediment, de demanar disculpes i d’utilitzar elements per a suavitzar el discurs (vols dir?, em pareix que...). 3. És capaç d’utilitzar un repertori ampli de funcions lingüístiques amb un registre neutre. Àrea de coneixements socioculturals

1. Té un coneixement suficient del marc sociocultural i de la realitat física, cosa que li permet:

a) Identificar els elements més representatius de la nostra comunitat (llocs, institucions, persones, esdeveniments...) i relacionar-

se amb naturalitat en els àmbits personal, públic, professional i educatiu.

b) Identificar les dades més rellevants de l’entorn cultural valencià (menjars, festes, tradicions...).

c) Conéixer el marc geogràfic elemental (per exemple, les ciutats més importants i més pròximes a on viu).

d) Ser conscient de la situació actual de l’ús de la llengua i del marc legal que en regula l’ús.

2. És capaç d’utilitzar les seues habilitats pràctiques (les socials i les específiques de la vida quotidiana, les tècniques i professionals,

i les pròpies de l’oci) per a desplegar una sèrie d’estratègies o factors (motivacions, valors, creences, estils cognitius i trets de la

personalitat) que li permeten mantindre actituds personals positives com a usuari o aprenent de la llengua.

Continguts

A més dels continguts que es detallen a continuació, la persona que opte al certificat de grau elemental haurà de demostrar el

domini dels continguts exigits en el nivell anterior. Elocució i fonologia 1. Distinció de vocals obertes i tancades. 2. Distinció entre vocalisme tònic i àton. 3. Elisions vocàliques en vocabulari bàsic i expressions (Quina hora és? Quinze anys). 4. Discriminació dels sons consonàntics propis de la llengua en posicions contrastants amb altres llengües (juny). 5. Identificació dels emmudiments consonàntics més sistemàtics i aplicació en l'activitat discursiva. 6. Articulació clara de les consonants simples, els grups consonàntics i les geminacions. Normativa ortogràfica

Alfabet i grafies vocàliques 1. Coneixement de les lletres modificades i simples, dels dígrafs i de les geminacions. 2. Escriptura de les vocals correctes en els principals casos de confusió a/e (Miquelet, afaitar), o/u (cobert, Joan, muntanya). 3. Escriptura de e en les paraules usuals començades per em-, en-, es-, eix- (embastar, entendre, estendre, eixugar). 4. Escriptura de les alternances e/i, o/u en les formes verbals irregulars (llig/llegim, ixes/eixim; puc/pot, vullga/volia). Separació de frases i paraules

30

1. Separació entre verb i pronom. 2. Escriptura dels parònims amb unió per mitjà d’apòstrof (descriure, d’escriure; banyat, banya’t).

La síl·laba, el diftong i el hiat 1. Distinció de les síl·labes àtones. 2. Coneixement de diftongs i hiats. 3. Separació de paraules en síl·labes. Paraules amb els dígrafs més comuns: rr, ll, l·l, ny, gu, qu, ss, tj, tg i tz (car-ro, ca-llar, ca-

nya).

Accentuació gràfica. Accent diacrític. Dièresi 1. Classificació de les paraules en agudes, planes i esdrúixoles. 2. Normes generals de l’accentuació (Ramon, camió; fenomen, plàstic; fàbrica, justícia). 3. Accentuació d’homòfons i parònims diversos del vocabulari general (patí/pati, mitjà/mitja; mà/ma/m’ha, a/ha/ah, sa/s’ha). 4. Ús de l’accent obert i tancat d’acord amb les regles habituals, incloent-hi les formes verbals (créixer, aniré, féiem) i els usos

excepcionals més comuns (església, Dénia, arròs, però, això, pólvora). 5. Ús dels diacrítics més usuals (bé, dóna, és, més, sóc, són, té, món). 6. La dièresi en els grups güe, güi i qüe, qüi; en paraules amb hiat (veïna) i en els temps verbals més usuals de la 3a conjugació.

L’apòstrof, la contracció i el guionet 1. Regles generals d’apostrofació de l’article i de la preposició de (la infermera, la universitat; l’ase, l’era, l’illa, l’home, l’ungla; d’amo, d’Isabel). 2. Contraccions entre l’article i les preposicions a, de, per i ca (Me’n vaig al poble. Escriuen als amics. Malparla del veí. Vénen pel camí. Parlen pels descosits. Vaig a cal iaio). Contracció i apostrofació. 3. Escriptura del guionet en els numerals (vint-i-cinc, norantanou, dos-cents), i del guionet i de l’apòstrof en els pronoms febles (compra’l, m’atabala, l’obri, m’ho diu; dir-li, comprarlo, cantar-la).

Les oclusives 1. Escriptura de les alternances ortogràfiques de les oclusives finals que apareixen en la flexió i derivació dels adjectius, substantius i verbs (salat/salada, verd/verda, tort/torta, groc/groga, llarg/llarga/llargs/llargues; llop/lloba, cunyat/cunyada; rep/rebem). 2. Escriptura de les paraules del vocabulari usual acabades en consonant oclusiva (àrab, covard, sang). 3. Escriptura correcta de cu/qu (cuota/quota, evacuar/adequar). 4. Escriptura de les grafies xc i cc (excés/accés).

La bilabial b i la labiodental v 1. Escriptura de b alternant amb p (sap, saber; cap, cabota) i de v alternant amb u (neu, nevar). 2. Escriptura de b darrere de m i de v darrere de n (ambició, embolic; convent, invent). 3. Escriptura de la v en els imperfets d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació (trobava, trobàvem).

Les nasals 1. Ortografia de la nasal m davant de les grafies b, p, m (umbracle, irrompre, immens). 2. Escriptura de ny final (bony, plany, puny).

Les palatals

1. Escriptura de les palatals g, j, tg, tj, ig en paraules del vocabulari usual (gener, jove, platja, mitges, raig), i les excepcions

principals a la norma general de l'ús de la g/j (objecte). Aplicació de la norma general: consonant + x (planxa), tx entre vocals

(fitxa), x a inici de paraula (xica, xarop).

2. Escriptura de la variació ortogràfica de la flexió en paraules del vocabulari usual en aplicació de la norma general: j + a, o, u i

g + e, i (boja, bojos, boges; platja, platges). 3. Escriptura dels derivats de les paraules acabades en -tx i -ig (escabetxar,

despatxos, rojor, lletja).

Les alveolars 1. Escriptura de la variació ortogràfica c/ç que es produïx amb la flexió en substantius, adjectius i verbs (pinça, pinces; forçar,

forcem; vençut, véncer). 2. Escriptura de paraules acabades en -ança, -ença (esperança, complaença). 3. Escriptura del so [ks] i [gz] amb les lletres x, cc (taxa; examen, exèrcit; acció). 4. Escriptura de les paraules acabades en -essa, -esa (bellesa, timidesa, marquesa, alcaldessa), i la flexió nominal dels gentilicis

acabats en -és (xinesa, xinesos, xineses). 5. Escriptura de les paraules del vocabulari general derivades de paraules agudes acabades en vocal + s (gos, gossa; pas, passos;

31

calorós, calorosa; mes, mesos). 6. Escriptura de la grafia -sc (piscina, escena, ascens).

Les laterals 1. Escriptura de la l·l en les paraules del vocabulari general (col·legi, pel·lícula, intel·ligent). 2. Escriptura de la tl/tll en les paraules del vocabulari general (ametla, ratlla).

Les ròtiques 1. Escriptura de la r a principi de paraula i després de consonant (rosa, Enric). 2. Escriptura de la r final que en alguns parlars s’emmudix (portar, senyor, carrer).

La grafia h 1. Escriptura de la h en paraules del vocabulari general en l’inici i en l’interior de paraula (alcohol, ahir, tothom, prohibir). 2. Escriptura d’alguns homòfons molt usuals: a, ha, ah; em, hem; i, hi. 3. Escriptura del verb haver en els temps compostos (m’ha agradat). Abreviacions, sigles i acrònims

Abreviacions, sigles i símbols més bàsics: tel. (telèfon), ESO (Educació Secundària Obligatòria), l (litre).

Les majúscules i minúscules

Normes bàsiques d’escriptura de les majúscules i de les minúscules.

La puntuació 1. Ús del punt i coma, dels dos punts i dels punts suspensius. 2. Escriptura del guió de diàleg. 3. Ús dels parèntesis. Morfologia i sintaxi

El substantiu i l’adjectiu: gènere i nombre 1. Ús de la flexió completa de gènere del substantiu i de l’adjectiu: formes variables i invariables. Canvi de -u per -va; modificacions ortogràfiques de les consonants, terminacions especials: -òloga, -essa, -iu, -ot; accentuació gràfica (aeri, aèria). 2. Ús de la flexió completa del nombre del substantiu i de l’adjectiu: formes variables i invariables. 3. Ús dels heterònims (cavall, egua; gendre, nora; home, dona; marit, muller; bou, vaca). 4. Ús dels substantius més usuals amb doble gènere de significat diferent (clau, fi, llum, pols, salut, terra). 5. Concordança entre substantiu i adjectiu (casa nova, peix fresc. Un cel i un paisatge bellíssims). 6. Col·locació adjectiu-substantiu (Un alt directiu. Un directiu alt). 7. Ús igualitari de la llengua: el gènere dels càrrecs, de les professions i dels oficis.

Els articles definits

Ús de les diverses formes de l’article definit. La contracció i l’apostrofació (l’era, l’home, l’amiga; les eres, els hòmens, les amigues;

l’infermer, la infermera; del mercat, a l’estadi).

Els possessius 1. Ús de les formes tòniques. 2. Ús de les formes àtones més habituals dels possessius i contextos familiars en què se solen usar: ma, ta, sa; mon, ton, son (ma casa, ton pare, sa tia).

Els díctics

Identificació de les formes simples i reforçades dels determinants demostratius: funcions bàsiques (este/aquest producte,

eixe/aqueix pardalet).

Els numerals 1. Ús dels numerals ordinals (primer, primera, segon, quart, quint/cinqué, sexta/sisena, primers, quarts, quartes), les abreviatures (1r, 1a, 2n, 4t, 5t/5é, 6a, 1rs, 4ts, 4es) i les perífrasis equivalents (El que fa huit). 2. Ús dels numerals multiplicatius doble, triple i quàdruple. 3. Ús dels numerals partitius (mig, terç, quart, tres dotzenes parts).

Els quantitatius Ús dels quantitatius variables i invariables. Ús de quant i bastant. Ús de les locucions més freqüents que fan funció de quantitatiu (bona cosa de, gens ni mica de, un grapat de).

32

Els indefinits Ús dels indefinits variables i invariables: quantificadors nominals i pronoms (diversos, diferents, qualsevol, tal, tothom, alguna cosa). Distinció entre res, gens i cap (No vol res. No queda gens de vi. No tinc cap ordinador). Les preposicions 1. Ús de les preposicions àtones i tòniques i de les locucions prepositives més freqüents: entre, cap, com, contra, fins, durant, sense, segons, sobre, vora; en compte de, en lloc de, en virtut de, al costat de, a causa de, al cap de, a mitjan, enmig de, fora de. 2. Ús de les preposicions tòniques que indiquen la posició en l’espai: damunt, davall, dins, fora, davant, darrere, etc. 3. Ús de les preposicions àtones a, en, de i per en el domini espacial i temporal (Visc a Mallorca. S’ha fet mal a la cara. Ho he llegit en l’article 32. Estic a casa. Ho he vist en un llibre. Ho he vist en tres llocs. Treballa de nit. Pel juliol o al juliol). 4. Usos bàsics de les preposicions per/per a i fins/fins a.

Els relatius, els interrogatius i els exclamatius Ús del relatiu àton article + que (El que dius és perfecte). Ús del relatiu tònic preposició + què (La goma amb què esborre és teua). Ús del relatiu tònic article o preposició + qui (El qui vinga ho veurà. L’home amb qui has vingut el conec). Diferència entre l’interrogatiu què i la conjunció que introductora d’interrogacions (Què vols? Que no en voldràs?). Ús dels exclamatius quin, quina, quins, quines davant de substantiu (Quina festa! Quin treball!). Diferència entre el relatiu que i la conjunció que (El llibre que vull és curt. Vull que vingues). Diferència entre el relatiu què i l’interrogatiu què (El producte de què parles és tòxic. No sé què esperes).

Les conjuncions Ús de les conjuncions de coordinació copulatives, disjuntives, adversatives i distributives. La conjunció copulativa i i la disjuntiva o (Curs de traducció i interpretació. Li donarem carn o ossos?). Ús de les conjuncions de subordinació completives, temporals, modals, comparatives, concessives, causals, condicionals i finals. Els adverbis Ús dels adverbis: formes i funcions (alhora, arreu, sols, arrere/endarrere, tan, tant, adés, enguany, avant/endavant, enfora, dintre, pertot, enllà, fins, bastant, debades, enfront, ençà, endins, despús-ahir, despús-demà, sovint, quasi). Ús de les locucions adverbials més freqüents. Expressió de la posició i del moviment en els adverbis de lloc (La veïna de dalt. Es va enfilar dalt de l’arbre. T’espere baix. Va riu amunt. Ella pujà ben amunt). Diferenciació entre els adverbis bé/ben i mal/malament (Està ben fet. Ho has fet bé. Està malament. Està mal fet).

Els pronoms personals: tònics i febles 1. Ús dels pronoms personals forts mi, si, vosté, vostés. Els pronoms forts darrere de preposició (sense mi, amb tu). 2. Formes i col·locació dels pronoms febles: el, la, els, les, -lo, -la, -los, -les, l’, ‘l, ‘ls, ho, -ho, en, -ne, n’, ’n, m’, ‘m, li, -li, hi, -hi. 3. Ús dels pronoms febles en funció de CD i CI que expressen la dixi personal (Sempre em parla bé. No ens vol comprar flors). 4. Ús del pronom reflexiu es (Ara es canviaran de cotxe). 5. Ús dels pronoms febles en funció de CD determinat, indeterminat i neutre (Canviaràs la cortina? Sí, la posaré verda. Vols caramels? En vull un de maduixa. Conta el que vullgues. Vinga, conta-ho). 6. Ús dels pronoms febles en funció de CAtr (Està malalt? Ho està des d’ahir). 7. Ús dels pronoms febles en funció de CI (Li escriuré cartes boniques. Els llegiré contes). 8. Ús dels pronoms febles en funció de CCLl (Aniré a Vinaròs. Hi aniré. Vinc d’Elx. En vinc). 9. Ús de les formes úniques dels pronoms febles li, hi, ho i les (li escriu, escriu-li, les estima, compra-les). 10. Ús del pronom feble la davant de les vocals i, u àtones (la usaré, la inventaré). 11. Ús de les combinacions dels pronoms febles me, te, se amb pronoms febles de 3a persona (Me l’estudiaré. Te la donaré. Se la menjarà). Els verbs 1. Ús dels verbs velaritzats més usuals i dels verbs irregulars:

aparéixer, aprendre, beure, cabre, caure, collir, conéixer, córrer, cosir, coure, créixer, creure, dur, engolir, entendre, escriure,

excloure, fugir, llegir, moure, nàixer, omplir, pertànyer, prendre, rebre, resoldre, respondre, riure, seure, teixir, tossir, traure, valdre,

vendre, vestir, viure. Ús de les irregularitats de l’imperfet dels verbs de la 2a i 3a conjugacions (bevia; movíem; coïa, coíem; feia, féiem; resolia, resolíem). Ús dels morfemes verbals de la 1a i 2a persones del plural dels presents d’indicatiu i de subjuntiu (riem, riguem; bevem, beguem).

33

Realització dels canvis vocàlics de e per i i de o per u en alguns verbs purs de la 3a conjugació: ix, eixim; afig, afegim; llig, llegim; vist, vestim; cull, collim; cusa, cosim; escupa, escopim. Ús dels dos models de la 3a conjugació: purs i incoatius. Ús del mode indicatiu dels verbs regulars: el passat simple i els temps compostos. Ús del mode subjuntiu dels verbs regulars: el perfet i l’imperfet. Ús de l’imperatiu dels verbs més usuals. Ús del subjuntiu en frases imperatives negatives (No encengueu foc). Ús de les formes no personals dels verbs regulars i irregulars més usuals. Ús de les perífrasis d’obligació. Lèxic i semàntica El vocabulari usual de: La faena. Els vehicles i el trànsit. Els jocs i els esports. Els viatges. Els esdeveniments actuals. Els temes culturals: la música, el cinema. Les plantes i els animals. L’oratge. El paisatge. Els diners i els negocis. La fraseologia: frases fetes i locucions. La precisió lèxica i la genuïtat en el vocabulari usual. La polisèmia. L’homonímia. La creació lèxica: derivació i composició. L’ordenació de les paraules. Les relacions lèxiques textuals. Les equivalències elementals en la traducció. PF VALENCIÀ (JQCV) NIVELL MITJÀ Objectiu general

La persona que opte a este certificat ha de ser capaç de comprendre una àmplia gamma de textos llargs i complexos, i de

reconéixer-ne el sentit implícit. Ha de poder expressar-se amb fluïdesa i espontaneïtat sense haver de buscar d’una manera molt

evident paraules o expressions. Ha de poder utilitzar la llengua de manera flexible i eficaç per a propòsits socials, acadèmics i

professionals. Ha de poder produir textos clars, ben estructurats i detallats sobre temes complexos, i ha de demostrar un ús

controlat d’estructures organitzatives, de connectors i de mecanismes de cohesió.

Objectius específics Àrea de comprensió

Comprensió oral 1. És capaç de comprendre discursos llargs, sobre temes abstractes o complexos, relacionats amb la vida personal, social,

acadèmica o professional, encara que no estiguen ben estructurats i no siguen de la seua especialitat, i que les relacions només siguen implícites i no estiguen assenyalades explícitament.

2. És capaç de reconéixer una àmplia gamma d’expressions idiomàtiques i col·loquials, i apreciar els canvis de registre. 3. És capaç de seguir fàcilment interaccions complexes entre interlocutors en debats de grup, fins i tot quan els temes són

abstractes, complexos i no familiars, i pot comprendre amb facilitat la majoria de les conferències i discussions. 4. Pot comprendre informacions tècniques complexes, com instruccions d’ús i especificacions tècniques de productes i servicis

familiars. 5. Pot extraure informació precisa d’anuncis públics emesos amb un so distorsionat i de poca qualitat (per exemple, en una

estació, un estadi, etc.). 6. Pot comprendre una àmplia gamma de material enregistrat i retransmés, incloent-hi algun ús no estàndard, i identificar detalls

que inclouen actituds i relacions implícites entre els interlocutors. 7. Pot comprendre programes de televisió i pel·lícules que utilitzen una quantitat considerable d’argot i d’expressions

idiomàtiques. Comprensió lectora 1. És capaç d’identificar ràpidament el contingut i la importància d’una notícia, d’un article o d’un reportatge sobre una àmplia

gamma de temes personals, socials, acadèmics o professionals, a fi de decidir si val la pena fer-ne un estudi més aprofundit; pot localitzar els detalls més importants i identificar els detalls més subtils que poden incloure actituds i opinions tant implícites com explícites.

2. És capaç de comprendre textos llargs i complexos de caràcter literari o basats en fets, i pot apreciar-ne les diferències d’estil. Pot comprendre articles d’especialitat i instruccions tècniques llargues, encara que no tinguen relació amb el seu camp d’especialitat.

3. És capaç de comprendre tot tipus de correspondència, tot i que pot ser que esporàdicament haja d’utilitzar un diccionari. 4. Pot comprendre amb detall instruccions de procediment o d’ús, llargues i complexes, com ara les d’una màquina nova, sempre

que puga tornar a rellegir les parts difícils. 5. És capaç d’utilitzar els indicis contextuals, gramaticals i lèxics per a inferir una actitud, una predisposició, unes intencions i

preveure com continuarà el text. Àrea d’expressió

34

Expressió oral 1. És capaç d’expressar-se espontàniament i amb fluïdesa, i de dirigir i estructurar el discurs d’acord amb la situació. Pot utilitzar la llengua de manera flexible i eficaç amb finalitats socials i professionals, i amb una entonació adequada. Pot formular, de manera precisa, idees i opinions i relacionar hàbilment la seua contribució al discurs amb la dels altres interlocutors. 2. Pot fer exposicions clares i ben estructurades sobre temes complexos, i desenrotllar i confirmar els seus punts de vista amb idees complementàries, justificacions i exemples adequats. 3. Pot participar d’una manera cooperativa en tot tipus de textos conversacionals, fins i tot en els d’àmbit formal com ara tertúlies i debats. 4. Pot mantindre de manera consistent un alt grau de correcció gramatical; els errors són escassos, difícils de detectar i generalment els recorda i els corregix quan es produïxen. 5. S’expressa sense limitacions importants: les seues intervencions tenen un orde lògic, tot i que poden no ser molt llargues, i té recursos suficients per a expressar clarament la intenció i el contingut del missatge, encara que pot tindre alguna dificultat puntual d’estructura o de coherència relacionats amb el lligam entre les parts del discurs.

Expressió escrita És capaç d’expressar-se mitjançant textos clars i amb l’adequació, la coherència i la cohesió apropiades, i de desenrotllar el seu punt de vista amb una certa extensió, sobre una gamma àmplia de temes. Pot escriure sobre temes complexos en cartes, assajos o informes, i subratllar-ne els aspectes que considere més importants. Pot seleccionar l’estil apropiat en funció del lector a qui van dirigits els seus textos. Pot escriure textos descriptius i narratius de ficció clars, detallats i ben construïts (amb un estil segur, personal i natural adequat al lector a qui van dirigits), i pot exposar per escrit, clarament i de manera ben estructurada, un tema complex i subratllar-ne les idees principals. Pot escriure argumentacions, de caràcter no especialitzat, relacionades amb l’àmbit privat, laboral o acadèmic; i pot exposar i defendre d’una manera extensa el seu punt de vista amb l’ajuda d’arguments secundaris, de justificacions i d’exemples pertinents. Pot escriure cartes que transmeten diferents graus d’emoció, subratllar el que considera important d’esdeveniments o experiències i fer comentaris sobre les notícies i els punts de vista del destinatari. Pot prendre apunts detallats durant una conferència sobre temes de la seua especialitat, i transcriure la informació d’una manera tan precisa i fidel a l’original que podrien fer-ne ús altres persones. Pot resumir amb precisió textos expositius i argumentatius llargs i exigents, i pot distingir la informació de l’opinió. Pot utilitzar circumloquis i paràfrasis per a dissimular les llacunes de lèxic i d’estructura, i pot evitar una dificultat i reformular el que vol dir sense interrompre del tot el discurs. Àrea de pragmàtica i d’interacció 1. Pot ajustar el que diu i la manera de dir-ho a la situació i al destinatari, i adoptar el nivell de formalitat adequat a les circumstàncies. 2. Pot produir un discurs clar, fluid i ben estructurat, que demostra un ús controlat d’estructures organitzatives, connectors i mecanismes de cohesió. 3. Pot qualificar amb precisió opinions i afirmacions en termes de certesa o incertesa, de creença o dubte, de probabilitat, etc. 4. Pot expressar-se amb convicció, de manera clara i educada, en un registre formal o informal, adequat a la situació i a les persones, i seguir el ritme de debats i participar-hi. 5. Pot utilitzar la llengua, oralment en societat o per escrit en la correspondència personal, amb flexibilitat i eficàcia, incloenthi usos afectius, al·lusius o humorístics. 6. Pot mantindre fàcilment converses formals o informals, fins i tot sobre temes abstractes o complexos. Pot argumentar la seua postura amb un discurs convincent, responent amb fluïdesa i espontaneïtat a les preguntes, als comentaris i als contraarguments. 7. Pot comprendre de manera fiable instruccions detallades. Pot esbossar clarament una qüestió o un problema, especular sobre les causes i les conseqüències, i valorar els avantatges i els inconvenients dels diferents enfocaments. 8. Pot comprendre i intercanviar informacions complexes i opinions sobre una extensa gamma de temes generals o relacionats amb la seua professió. 9. Pot participar plenament en una entrevista, com a entrevistador o com a entrevistat, desenrotllar o valorar els punts discutits de manera fluida i sense cap ajuda, i utilitzar bé els marcadors conversacionals.

10. Identifica i és capaç d’utilitzar amb solvència i amb eficàcia les convencions pròpies d’una gamma àmplia de gèneres, tant

expositius (manuals, conferències, exposicions orals, enciclopèdies temàtiques…) com argumentatius (articles d’opinió, assajos,

debats…) com narratius (notícies, narracions audiovisuals...), pertanyents als àmbits formals més habituals de la vida pública

(periodístic, acadèmic, jurídic...).

Àrea d’estructures lingüístiques

Domina un repertori lingüístic ampli que li permet expressar clarament i sense restriccions el que vol dir, superar fàcilment els

buits mitjançant circumloquis, i usar expressions idiomàtiques i mots col·loquials, encara que pot cometre, de tant en tant, alguns

35

errors de vocabulari no significatius.

a) Utilitza el vocabulari amb una precisió lèxica remar-cable i pot inserir en el discurs expressions idiomàtiques.

b) Té un domini acceptable dels conceptes bàsics de terminologia i coneix els criteris utilitzats per a la fixació del lèxic especialitzat

d’ús general. Coneix les relacions semàntiques bàsiques, incloent-hi les que permeten cohesionar lèxicament el text i altres relacions pragmàtiques (substitucions, pressuposicions, sobreentesos, inferències, ironia), i pot utilitzar estos mecanismes sense limitacions importants en la comunicació oral i escrita. Manté constantment un grau elevat de correcció que s’ajusta a la normativa gramatical; els errors són escassos i difícils de detectar:

a) Pot variar l’entonació i la corba melòdica de l’oració correctament a fi d’expressar matisos subtils de significat, i és capaç

d’aplicar els criteris de pronunciació propis dels registres formals.

b) Domina les normes d’ús avançades dels signes ortogràfics i és capaç d’utilitzar-les amb naturalitat, incloent-hi les excepcions a

les regles generals. Domina les regles d’ús dels signes diacrítics auxiliars (l’accentuació gràfica: accent en paraules compostes i

derivades, paraules que presenten dubtes a causa de la posició de la síl·laba tònica, paraules amb interferències fonètiques d’altres

llengües...; l’apostrofació i els fenòmens de fonètica sintàctica: elisions i sinalefes, neutralitzacions, emmudiments i sonoritzacions;

l’apostrofació de les sigles; el guionet). Usa correctament les abreviacions, les sigles, els símbols i els acrònims més generals.

Coneix i és capaç de corregir les dificultats relacionades amb les regles avançades de l’ortografia dels sons consonàntics.

c) Domina la morfologia nominal i verbal adequada als contextos formals, i evita els casos d’interferència morfològica impropis de

la llengua estàndard general. Coneix les dificultats que presenta la morfologia del nom i de l’adjectiu i pot solucionar-les amb

relativa facilitat. Usa la morfologia verbal pròpia de les varietats formals del valencià i de l’estàndard (verbs irregulars, verbs purs

i incoatius, formes velaritzades i no velaritzades, formes irregulars dels participis i gerundis, formes de l’imperatiu, dobles formes

verbals alternatives).

d) Domina els usos i les funcions sintàctiques de les diverses categories gramaticals, i sap aplicar-los amb naturalitat i precisió,

adequant-los a la llengua formal general. Domina els usos de tots els determinants, les preposicions, els relatius, els interrogatius

i els exclamatius, les conjuncions, els adverbis, els pronoms personals (els pronoms febles i les combinacions binàries), els verbs i

les perífrasis verbals.

És capaç de produir textos ben construïts (adequats, coherents i ben cohesionats) i d’aplicar regles complexes de cohesió textual,

tant lèxica com gramatical. I a més, la connectivitat i la divisió del text per paràgrafs, així com l’ús dels signes de puntuació, són els

que requerix el propòsit comunicatiu. Àrea de sociolingüística 1. Pot utilitzar la llengua de manera flexible i efectiva en les relacions socials, incloent-hi els usos emocionals, fins i tot en formes de tractament afectuoses o despectives. 2. Pot usar i seleccionar formes de tractament oficial (Molt Honorable, Excel·lentíssim Senyor...) i familiar (bonica, rei...), ja que reconeix l’estatus dels interlocutors o destinataris i el grau de proximitat de les relacions. 3. És capaç de reconéixer un ampli repertori de refranys (de moliner mudaràs, però de lladre no t’escaparàs...) i d’expressions idiomàtiques, col·loquials o familiars. Pot entendre productes audiovisuals (pel·lícules, programes de televisió...) i en suports diversos (grafits, eslògans publicitaris, cartells...), que utilitzen un grau considerable d’estes expressions, i pot apreciar els canvis de registre. 4. Coneix indicadors lingüístics d’origen sociocultural o de procedència geogràfica, està familiaritzat amb trets dialectals propis de les principals varietats geogràfiques del sistema lingüístic i pot entendre converses amb una presència considerable d’expressions típiques dels anomenats argots. Àrea de coneixements socioculturals

1. Té un coneixement notable del marc sociocultural i de la realitat física valenciana, cosa que li permet participar amb naturalitat

en la major part de les pràctiques socials de la vida quotidiana, del món professional i de l’àmbit cultural i acadèmic:

a) Coneix els elements més representatius i emblemàtics de la nostra comunitat (llocs, institucions, persones, objectes,

esdeveniments, actes i textos), la qual cosa li permet relacionar-se amb naturalitat en els àmbits personals, públic, professional i

educatiu.

b) És capaç d’identificar les dades més rellevants de l’entorn cultural valencià, tant les manifestacions de la cultura popular

tradicional com les tendències de la cultura de massa i de les cultures especialitzades (música, arquitectura popular, art...).

c) Té uns coneixements generals sobre els corrents literaris i els principals autors, que li permeten gaudir de la lectura de les obres

més representatives i li proporcionen les dades necessàries per a contextualitzar-les i valorar-les adequadament.

d) Té un coneixement avançat del marc geogràfic i de geografia humana (comarques, capitals, rius, muntanyes...), dels orígens i la

formació de les llengües romàniques i de les principals etapes d’història de la llengua, i és conscient de la situació social de la

36

llengua en els diversos àmbits de relació (legislació, administració, mitjans de comunicació, educació...).

2. És capaç d’utilitzar les seues habilitats pràctiques (les socials i les específiques de la vida quotidiana, les tècniques i professionals

i les pròpies de l’oci) per a desenrotllar una sèrie d’estratègies

o factors (motivacions, valors, creences, estils cognitius i trets de la personalitat) que li permeten mantindre actituds personals

positives com a usuari o aprenent de la llengua.

3. És capaç de desenrotllar algunes habilitats bàsiques per a l’estudi de la llengua i algunes estratègies de descobriment i d’anàlisi,

per a arribar a ser cada vegada més independent en l’aprenentatge i en l’ús del valencià.

Continguts

A més dels continguts que es detallen a continuació, la persona que opte al certificat de grau mitjà haurà de demostrar el domini

dels continguts exigits en els nivells anteriors. Elocució i fonologia 1. Vocals en contacte: elisions i altres fenòmens de fonètica sintàctica. Emmudiments. 2. Adequació de la pronúncia a la normativa sobre elocució estàndard, evitant els casos de relaxació fonètica impròpies dels àmbits formals (*sat mil, *nyervi, *dixar, *fogir, *aulorar). 3.Geminacions, emmudiments i contactes consonàntics. Sonoritzacions, neutralitzacions, sensibilitzacions i altres fenòmens de fonètica sintàctica. 4. Pronunciació de paraules evitant el desplaçament accentual impropi de l’elocució formal (diòptria, atmosfera, estudia, període). 5. Discriminació entre sons consonàntics sords i sonors (rosa/rossa; casar/caçar; posar, colze, metge/metxa). 6. Pronunciació que evite les assimilacions, les dissimilacions i les metàtesis no recomanables en àmbits formals de la llengua (ganivet, frare, seixanta, gener, processó, ametla, cridar). 7. Pronunciació que evite la supressió o l’addició de sons impropis de l’àmbit formal (paciència, vesprada, parlàvem, premi). 8. Pronunciació que evite la modificació de consonants contrària a les normes d’elocució formal de la llengua (distingir, trajecte, literatura, qualsevol, qualitat). 9. Pronúncia que evite la iodització de la /λ/. Normativa ortogràfica

Alfabet i grafies vocàliques

Escriptura de les vocals en les paraules amb un cert grau de dificultat ortogràfica: alternances vocàliques entre veus patrimonials

i els corresponents pseudoderivats d’ús general (món/mundial, homenet/humà, corba/curvilini); ortografia vocàlica contrastiva

amb la d’altres llengües (avorrir-se, afaitar, metre, línia); paraules que col·loquialment es pronuncien amb vocal diferent (cobert,

obrir, poguera, seixanta, queixal), etc.

Separació de frases i paraules Escriptura de les paraules compostes o derivades juntes, separades o amb guionet, segons les normes ortogràfiques (benestar, mal humor, malacostumar, un no res, café teatre, el no-res, Sud-àfrica). Modificacions de la forma dels pronoms febles en els canvis de posició davant/darrere del verb.

Síl·laba, diftong i hiat Separació de paraules per síl·labes tenint en compte tots els dígrafs i les geminacions (in-nocent, set-mana, cot-na). Separació d’elements d’una paraula composta (ben-estar, des-aire, vos-altres).

Accentuació gràfica. Accent diacrític. Dièresi Accentuació de les paraules compostes i derivades (fisicoquímic, útilment, sud-americà, pèl-roig). Escriptura de l’accent obert i tancat segons la norma ortogràfica, incloent-hi les excepcions a les regles generals i les paraules que presenten més dubtes ortogràfics (préstec, estómac, refós). Accentuació de paraules d’ús general en la llengua formal que solen presentar dubtes a causa de la posició de la síl·laba tòn ica (acne, atmosfera, ciclop, etíop, diòptria, miop, monòlit, timpà). Ús de l’accent diacrític (móra/mora; ós/os; vénen/venen), incloent-hi els casos de flexió i derivació (món/mons; sòl/subsòl). Escriptura de la dièresi, incloent-hi les excepcions i l’estalvi de la dièresi. L’apòstrof, la contracció i el guionet Apostrofació de l’article i les seues excepcions (la una en punt, la ira, la eme, l’11). Apostrofació de sigles i acrònims (l’IVAM, la IBM). Apostrofació i contracció de l’article personal el i en (Me’n vaig a cal Pere; Llocnou d’en Fenollet). Escriptura del guionet en els seus usos diversos (nord-oest, despús-ahir, Vila-real, barba-serrat; portar-la, vestiu-les; bumbum, xino-xano), i casos en què no s’escriu el guionet (subsecretari, infraroig, hispanoamericà).

37

Les oclusives Escriptura de les oclusives en posició final de síl·laba (apte, cabdill, cognom, dissabte, sobte, substitució; mag, zig-zag). Escriptura de les oclusives en posició final de paraula, evitant la vocal de suport (absurd, immund) i tenint en compte terminacions com ara -etud, -itud (quietud, solitud), -leg (diàleg, psicòleg) i la resta d’excepcions a la regla general. Escriptura d’homòfons i parònims diversos (quan/quant; tan/tant; ordenant/ordenand; multiplicant/multiplicand; cub/cup).

La bilabial b i la labiodental v Domini de les regles avançades de l’ortografia de les grafies b/v: usos contrastius amb altres llengües (arribar, treballar, covard, rebentar, trobar, gravar, llavi, immòbil, rebolcar, trèvol); usos excepcionals (tramvia, circumval·lar); etc. Escriptura d’homòfons, parònims i diverses paraules que es poden confondre (abans/avanç; baca/vaca; probable/provable; abís/avís; hibernar/hivernar).

Les nasals Domini de les regles avançades de l’ortografia de les nasals: n o m davant de f i r (enfadar, àmfora, Enric, somriure); n i m en posició final (tron, orangutan, betum); usos diferents dels d’altres llengües (simfonia, Alemanya, canó, impremta); escriptura dels grups mpt, mpc, mt, nt, mn (assumpte, exempció, compte/comte/conte, condemnar); etc. Escriptura d’homòfons i parònims diversos (amb/em, també/tan bé). Les palatals Domini de les regles avançades de l’ortografia de les palatals: escriptura dels verbs acabats en -tjar i en -jar (hostatjar, marejar); ortografia excepcional de j + e (injecció, injectable, jeroglífic); ús dels diversos valors de la grafia x, incloent-hi els no palatals (taxa, examen) i l’ortografia de la x amb so fricatiu a l’inici de paraules (Xàtiva, Xàbia, Xaló, Xixona; xerografia, xilòfon); etc. Ús de les grafies palatals i oclusives evitant confusions (distingir, burgés).

Les alveolars Domini de les regles avançades de l’ortografia de les alveolars: verbs acabats en -issar, -isar, -itzar (acarnissar, matisar, polititzar); usos de la grafia tz (Natzaret); usos excepcionals de la z (espermatozoide, trapezi); paraules en vocal + si (oasi, tesi, crisi); arabismes (tassa, safrà); flexió de les paraules acabades en -s (pis, pisos; arcabús, arcabussos; obés, obesos); grafies dels cultismes (decisió, terminacions -gressió, -pressió i -missió...); compostos i derivats amb s/ss (aerosol, pressentir, asèptic, assenyalar), etc. Escriptura distintiva d’homòfons (cessió, sessió; cent, sent; cella, sella) i parònims amb grafies alveolars (casa, caça; braça, brasa; cinc, zinc; abraçar, abrasar; zona, sona; peces, peses; desolar, dessolar).

Les laterals

Domini de les regles avançades de l’ortografia de les consonants laterals: l·l en paraules començades per al-, col-, il-, mil-, sil+ l

(al·legoria, col·lecció, il·legal, mil·lèsim, síl·laba) i en les acabades en -el·la, -il·la (mortadel·la, til·la); derivació amb l·l de paraules

amb l o ll (metàl·lic, mol·lície, cristal·lí); cultismes amb l inicial (labial, laboral, lingüista); cultismes amb l·l (cèl·lula, cal·ligrafia,

paral·lelogram), etc.

Distinció ortogràfica de parelles de paraules com ara vila/vil·la.

Les ròtiques Domini de les regles avançades de l’ortografia de les consonants ròtiques: les grafies r, rr en paraules compostes (mata-rates, grecoromà, trirrem, Vila-real) i darrere de prefix (arítmia, autoretrat, coreferent, prerrogativa); usos diferents dels d’altres llengües (brusa, frare, escorta); r medial muda del verb prendre i derivats (comprendre) i d’altres casos (cerndre, dimarts, marbre); cultismes (derogar), etc.

La grafia h Domini de les regles avançades de l’ortografia de la grafia h: usos diferents dels d’altres llengües (coet, orxata, truà, harmonia, subhasta); la grafia h en els cultismes (hèlix, hemorràgia, híbrid, hídric), etc. Distinció ortogràfica de parelles de paraules (ala ≠ hala; aprendre ≠ aprehendre; hom ≠ om; ostatge ≠ hostatge).

Les abreviacions, les sigles i els acrònims Ús correcte d’abreviacions, símbols i sigles d’ús general en els àmbits públics. Escriptura de xifres, magnituds i quantitats en lletra o en número segons el context.

Les majúscules i les minúscules

Ús de la minúscula en dies de la setmana, mesos, estacions de l’any, gentilicis, monedes i en l’article dels topònims propis

o adaptats (el Pinós, la Vall d’Albaida, l’Havana; però El Escorial, Le Havre).

38

La puntuació

Domini de les regles avançades d’ús dels signes de puntuació: puntuació adequada de les oracions compostes; casos en què no hi

ha correspondència entre les pauses de l’entonació i l’ús del signe de puntuació; signes per a introduir incisos i la seua gradació;

omissió de la coma entre el subjecte i el predicat, etc.

Morfologia i sintaxi

El substantiu i l’adjectiu: gènere i nombre

Adequació de la forma de substantius i adjectius a la llengua formal i a l’estàndard: correcció ortogràfica en la flexió del gènere i

nombre (postís, postissa; narcís, narcisos; mul, mula; nul, nul·la); assignació de gènere gramatical als substantius d’ús general en

la varietat formal de la llengua, evitant la interferència morfològica (el costum, el compte, el corrent; la calor, una dita, la icona);

substantius de doble gènere amb significat diferent que són d’ús general en la varietat formal de la llengua (canal, capital, còlera,

coma, fi, llum, orde, pudor, son, vall); ús dels epicens (cadernera mascle, cadernera femella); adjectius variables i invariables,

incloent-hi els que presenten una forma única en el singular i doble forma de plural (feliç, feliços, felices), els que presenten dos

formes de singular i una de plural (alumne, alumna, alumnes), i els que contrasten amb el castellà (verd, verda; rude); noms amb

doble forma de plural (discs/discos, trists/tristos, texts/textos, desigs/desitjos, homes/hòmens); plurals gràfics (els apèndixs, les

falçs, qualssevol); substantius i adjectius invariables en nombre (llapis, cactus, plebs, dilluns, torcamans; isòsceles); els pluralia

tantum (les ulleres, els escacs, els antípodes); usos contrastius quant al nombre amb el castellà (bon dia, bon Nadal, el parafang,

amb escreix, el gratacel, els diners, les tovalles, les postres); adjectius amb terminacions en hiat o en diftong creixent (promiscu,

promíscua; ambigu, ambigua); etc.

Els articles definits Les possibles solucions formals a l’article neutre (el millor que pots fer, el que dius). Determinació del substantiu (l’un i l’altre. Ens veurem dilluns. Parar taula).

Els possessius Ús de les formes àtones menys habituals dels possessius en les relacions de parentiu (mes cosines, mos pares). Ús de les formes àtones en els tractaments (ses majestats, vostra excel·lència). Col·locació de les formes plenes dels possessius segons la funció (És el teu equip. L’equip seu ha guanyat). Estalvi del possessiu en els usos abusius (Es menja les seues ungles. Prenga el seu tiquet).

Els díctics

Funcions dels demostratius: determinants, pronoms o adverbis (Eixe problema el vaig resoldre; aquell altre, no. No parleu d’allò.

Ací el tinc).

Els numerals Ús coherent de les diverses formes dels numerals cardinals i de la concordança amb el substantiu que modifiquen. El cardinal u/un. Escriptura dels numerals en xifra o en lletres (la pàgina 5; el 2 de març; 22,5; El pressupost és de tres milions d’euros. Ho has fet mil vegades). Ús coherent de les diverses formes dels numerals ordinals. Ordinals escrits amb xifres romanes (VI, sext; XI, onze). Els cardinals usats com a ordinals i les perífrasis amb este valor. Flexió de gènere dels numerals multiplicatius: ús variable i ús invariable. Les perífrasis equivalents als multiplicatius (quatre vegades més ric). Ús dels numerals col·lectius més habituals.

Els quantitatius Expressió de la quantitat mitjançant fraseologia i locucions quantitatives genuïnes (Com més treballem millor. Com a màxim. Si més no. A tot estirar). L’expressió de la quantitat aproximada (prop de, vora) i la quantitat comparada. La concordança dels quantitatius variables i l’ús de la preposició partitiva de en els quantitatius (Fa molt de fred. No tinc gens de gana. No era gens fàcil. Tinc molta gana). Precisió en l’ús dels quantitatius bastant, prou; tan, tant (Ha menjat bastant, però no prou. Tant de bo. Hi ha tant de treball. És tan agradable. Està tan lluny). Valoració d’altres quantitatius, com ara força. Els indefinits Valoració i ús dels indefinits: quantificadors nominals i pronoms, amb valor universal, existencial i negatiu.

39

Precisió en l’ús dels indefinits i adequació de la forma a la funció exercida (qualsevol, qualssevol; qualsevulla, qualssevulla; ambdós; un, u; cada un, cada u, cadascun, cadascú; algun, algú; ningun, ningú; altre, un altre, l’altre; cert, un cert). Els diversos valors del quantificador nominal tot (amb numeral, topònim, gerundi, adjectiu, adverbi). L’ús de les preposicions amb els indefinits: la preposició partitiva de (res de transcendent) i altres estructures fraseològiques (res a fer). Solucions als usos impropis dels indefinits (Ho hem fet unes quantes/diverses vegades. Des de fa uns quants anys. Els altres es quedaren. Ens atengué la propietària mateix). Valoració de l’ús dels indefinits negatius en frases interrogatives i condicionals.

Les preposicions Precisió en l’ús de les preposicions tòniques i àtones, així com en l’ús de les locucions prepositives (llevat, malgrat, mitjançant, tocant, com a, contra de, a força de, a través de, al llarg de, arran de, d’acord amb, en contra de, en virtut de, en vista de, amb vista a, de por de, pel que fa a, referent a): adequació de l’ús de les preposicions cap i cap a, fins i fins a, com i com a; les preposicions per i per a; preposicions que introduïxen complements verbals (CD, CI, CRV, CCLloc, CCTemps); preposicions en i al en la construcció temporal d’infinitiu (En arribar a casa va dinar); usos diversos de les preposicions a, de, en i amb; etc. Solucions als usos impropis de les preposicions: la preposició a davant de CD (Has vist el mestre. Crida a tots); la preposició de davant d’infinitiu amb valor condicional; alternatives als usos no genuïns (Alacant, 2 de febrer. Menjava a poc a poc); les preposicions que expressen relacions espacials (Em trobe sota o davall d’un arbre. Viu enfront de l’ajuntament); etc. Elisió i canvi de les preposicions àtones: davant d’oracions d’infinitiu i davant de la conjunció que. Els relatius, els interrogatius i els exclamatius 1. Precisió en l’ús formal dels pronoms relatius (que, què, qui, el qual, quan, com, on): construccions de relatiu amb preposició i sense; usos adequats de la combinació preposició + article + que (Ho he llegit en el diari de hui i en el que vaig comprar ahir); limitació de l’ús d’alguns relatius (qui en oracions explicatives sense preposició, el qual en oracions especificatives sense preposició, què i qui darrere de preposició tònica); la repetició de l’antecedent; les construccions de relatiu possessiu (El gos la corretja del qual és roja és meu); les construccions de relatiu quan l’antecedent és tota una oració anterior (No menjava mai fruita, la qual cosa no el beneficiava); qui i que en les oracions substantives. 2. Classificació de les oracions subordinades de relatiu: substantives (Els qui firmen vindran. Va fer el que havia dit); adverbials (He tornat d’on m’havies enviat) i adjectives (Les taronges que he comprat estan bones); adjectives especificatives i explicatives (Els mestres que treballen en el segon pis no assistiran a la reunió. Els mestres, que treballen en el segon pis, no assistiran a la reunió). 3. Ús de construccions sintètiques formals, en lloc de les construccions analítiques informals que amplien els usos del relatiu que. 4. Precisió en l’ús dels exclamatius: funcions de quin, quant, que i com; la construcció quin + substantiu + més + adjectiu; oracions amb el relatiu que que completen les oracions exclamatives (Que bé que ho fas!).

Les conjuncions

1. Precisió en l’ús de les conjuncions i de les locucions conjuntives, i presentació d’alternatives als usos que són impropis de la

llengua formal: distinció entre per què, perquè i per a què (Per què no has vingut? Perquè estava malalt. Els motius per què ho he

fet. No arribí a entendre el perquè. Per a què vols el got?); caiguda de la preposició davant de la conjunció que (Estic content que

vingues); usos formals de les conjuncions causals i consecutives (Ha suspés, doncs perquè no havia estudiat); la conjunció

adversativa sinó i la condicional si + no (No has de parlar amb este advocat sinó amb l’altre); les locucions conjuntives condicionals

(De no ser Si no fóra pare ho comprendria. T’ho diré sempre i quan sempre que et comprometes a callar. Amb tal que Amb la

condició que parles estic content. Com Si no aproves, no vindràs de viatge); els adverbis connectius i la connexió textual; etc.

2. Connectivitat oracional per mitjà de les diverses classes de paraules que l’exercixen: conjuncions, locucions conjuntives i

adverbis connectius.

Els adverbis 1. Precisió en l‘ús dels adverbis i de les locucions adverbials, i presentació d’alternatives als usos que són impropis de la llengua formal: adverbis i locucions adverbials de manera (la coordinació dels adverbis acabats en -ment: Ho va fer ràpidament i eficaçment. La magnitud s’ha determinat teòricament i experimental); adverbis i locucions adverbials de lloc (precisió en l’ús de baix, davall i sota; el triple grau dels adverbis demostratius; l’expressió de la posició i del moviment; solucions als usos no genuïns o poc formals); adverbis i locucions adverbials de temps (l’expressió de la dixi temporal); adverbis i locucions adverbials de quantitat (precisió en l’ús de només, no més, sols, solament, a soles); adverbis i locucions modals, d’afirmació i de negació (mode verbal exigit per l’adverbi potser; l’adverbi no amb paraules negatives); adverbis textuals (connectors distributius i lògics –d’addició, de contrast, de reformulació, de conseqüència, etc.). 2. Ús dels adverbis enlloc, força, dempeus, corrents, adesiara, tothora, manco, enjorn o d’hora, sota, l’endemà. 3. Ús de les locucions adverbials pròpies i generals de la llengua formal. 4. Valoració de les funcions dels adverbis: adverbis de predicat, adverbis oracionals i adverbis textuals. Valoració de la forma dels adverbis: adverbis en -ment, adjectius habilitats com a adverbis, locucions adverbials (paronímia i lexicalització de les locucions adverbials: aleshores, a les hores; alhora, a l’hora; enlaire, en l’aire; potser, pot ser; sobretot, sobre tot; enlloc, en lloc; només, no més).

40

Els pronoms personals: tònics i febles Expressió adequada de la dixi social i les formes de cortesia: el pronom vós. Ús restringit dels pronoms personals forts de tercera persona ell, ella, ells, elles amb les entitats inanimades (Cal llegir eixos llibres perquè ells els llibres són la clau. Sobre els temes actuals, ja veurem qui s’ocupa d’ells se n’ocupa. Té paciència i confia en ella hi confia. He comprat tres productes nous i podem recórrer a ells als quals podem recórrer). Ús dels pronoms febles en funció de complement del nom (Valora el preu del pis; en valora el preu); de subjecte (D’avions? N’arriben cada dia); de complement circumstancial (Parla malament; hi parla. Va a peu; hi va); de complement de règim verbal (Parlaven de música; en parlaven. Es dedicava a passejar; s’hi dedicava). Combinacions binàries de pronoms febles, adequant-los a la funció sintàctica, a la morfologia i a l’ortografia gramaticals (Agarreu-los-els. Se la compra. Agarra’ls-la. Me la regalaràs? Me l’han deixada. Se vos escapa. Li la deixarà. Deixa-li’n). Precisió en l’ús dels pronoms febles quant a la forma i a la funció: ús de la forma plena del pronom se davant dels verbs començats per [s] (Se situaren al meu costat. Demà se celebra el triomf); ús dels pronoms en i hi quan són gramaticalment necessaris (No es va presentar a l’examen, i ara es se’n penedix. En vols més. No hi havia ningú); adequació de l’ús dels pronoms que fan funció de CD i de CI (No li el vaig conéixer); ús de les combinacions genuïnes de CI + CD (S’ho Li ho vaig regalar ahir); usos pleonàstics admesos i no admesos (N’hi ha Hi ha molta aigua. A la teua germana li parlaran clar); usos lexicalitzats dels pronoms febles en i hi, sense valor sintàctic (Me’n vaig al futbol. Vine-te’n a ma casa. Hi ha una porta oberta. Quasi no s’hi veu. En tinc prou amb una salutació); concordança del participi de les formes compostes del verb amb els pronoms acusatius de tercera persona; etc.

Els verbs 1. Ús dels valors bàsics dels temps d’indicatiu i de subjuntiu: propietat en l’ús dels temps verbals, tant de les oracions principals

com de les oracions subordinades que en depenen, tant en els verbs que remeten al temps de l’enunciació com en els que ho fan als temps de l’enunciat; propietat en l’ús bàsic dels verbs segons el règim sintàctic (verbs transitius i intransitius, verbs pronominals i no pronominals).

2. Ús de l’imperatiu dels verbs propi de la varietat formal de la llengua, incloent-hi els verbs irregulars: les formes de 2a persona i 1a persona del plural; les ordes referides a la 3a persona singular i plural; les ordes negatives.

3. Ús adequat de les formes no personals del verb, d’acord amb els usos formals de la llengua: restricció de la substantivització dels infinitius; evitació de l’ús agramatical de l’infinitiu amb valor imperatiu (No fumar No fumeu); usos del gerundi admesos i usos no admesos (Va començar parlant de l’oratge. Va caure un bac trencant-se i es va trencar la cama).

4. Ús de la morfologia verbal adequada als contextos formals: verbs irregulars poc usuals però propis de la llengua formal general (complaure, cruixir, escopir, fondre, imprimir, jaure, lluir, moldre, morir, oir, romandre, rostir); doble conjugació dels verbs que admeten el model pur i incoatiu (llig, llegix); valoració i reconeixement del polimorfisme verbal i de l’adequació o no de cada forma a la normativa gramatical (canto = cante, però *Hui ell passege); dobles formes verbals alternatives (passat simple i passat perifràstic, vas/vares, càpia/càpiga); adopció de la conjugació de cada verb, evitant els canvis de paradigma impropis de la llengua formal (garantir, telefonar, trair, rebre, percebre, florir), incloent-hi els verbs acabats en les terminacions -metre, -córrer, -fondre, -batre, -rompre, -cloure; davant de doble forma amb velar i sense en els verbs de la 2a i 3a conjugació, preferència per les formes verbals sense velaritzar, que són les pròpies de les varietats formals del valencià i de l’estàndard, en el present d’indicatiu, el present de subjuntiu i l’imperatiu (dorm, perd, sent, cull, dorma, perda, apareixeu); formes irregulars dels participis (confós, detingut, distret, exclòs) i dels gerundis (bevent, traient/traent, estenent).

5. Ús de les perífrasis verbals de probabilitat i d’imminència. Lèxic i semàntica El vocabulari formal general de: Els esports: els llocs i els equipaments. El turisme. Els mitjans de comunicació. La publicitat. Els successos. Les arts: el cine, el teatre, les arts plàstiques, etc. El medi ambient. La ciència i la tecnologia. La societat i el govern. Els problemes socials. Expressions idiomàtiques i enunciats fraseològics d’ús freqüent: frases fetes, locucions i refranys. Precisió lèxica. Interferències lèxiques. Distinció entre barbarismes, neologismes i vulgarismes. Paraules patrimonials i cultismes. Polisèmia. Sinonímia i geosinònims. Falsos sinònims. Creació lèxica: derivació, composició i metaforització. Reculls lèxics (diccionaris, vocabularis, nomenclàtors, índexs temàtics). Reformulacions i nominalitzacions (en discurs acadèmic i periodístic). Mecanismes lèxics de cohesió textual: de referència i de sentit. Denotació i connotació. Usos lèxics figurats: comparació, metàfora, metonímia, sinècdoque... Onomatopeies. Registres i varietats lingüístiques: històrica, geogràfica, social i funcional. PF VALENCIÀ (JQCV) NIVELL SUPERIOR Objectiu general

41

La persona que opte a este certificat ha de ser capaç de comprendre sense esforç pràcticament tot el que llig o escolta. Ha de

poder resumir informació procedent de diferents fonts orals o escrites, reconstruir fets i arguments, i presentar-los d’una manera

coherent. Així mateix, ha de ser capaç d’expressar-se espontàniament, amb fluïdesa i precisió, distingint matisos subtils de

significat fins i tot en les situacions més complexes.

Objectius

Àrea de comprensió

Comprensió oral 1. És capaç de comprendre sense dificultat qualsevol altre parlant de la llengua i qualsevol tipus de parla, siga quin siga el ritme amb què s’articule, tant si es tracta de converses cara a cara com vehiculades a través de mitjans de comunicació, i encara que la velocitat de parla siga ràpida o que es parle amb un accent o una varietat lingüística diferent de la pròpia, tant formal com informal. 2. Pot seguir fàcilment interaccions complexes entre interlocutors hàbils en debats en grup, fins i tot quan es tracten temes especialitzats que siguen pròxims, o temes generals abstractes o complexos. 3. Pot seguir conferències o exposicions especialitzades, encara que hi apareguen expressions col·loquials, regionalismes o terminologia poc familiar. 4. Pot extraure informació precisa d’anuncis públics, fins i tot si són emesos amb un so distorsionat i de poca qualitat (per exemple, en una estació, un estadi, etc.), i pot comprendre una àmplia gamma de material enregistrat i retransmés, incloent-hi algun ús no estàndard, i identificar-hi detalls que evidencien actituds i relacions implícites entre els interlocutors. 5. És hàbil a l’hora d’utilitzar tant els indicis contextuals (implicatures) com gramaticals i lèxics (pressuposicions), a l’efecte d’inferir la informació implícita d’una conversa, com poden ser les actituds i les intencions dels parlants o determinats actes comunicatius complexos com ara la ironia. Comprensió lectora

1. És capaç de comprendre i d’interpretar de manera crítica qualsevol forma de llenguatge escrit, incloent-hi textos, literaris o no

literaris, abstractes i estructuralment complexos o rics en expressions col·loquials, com ara manuals, articles d’especialitat i obres

literàries, i pot apreciar distincions subtils d’estil i el sentit tant implícit com explícit. 2. Pot resoldre qualsevol dubte de comprensió, causat per la complexitat del text, fent ús del diccionari o d’altres fonts d’informació disponibles. 3. Pot identificar ràpidament el contingut i la importància d’una notícia, d’un article o d’un reportatge sobre una àmplia gamma de temes generals, a fi de decidir si val la pena fer-ne una anàlisi més aprofundida, i pot localitzar, si cal, els detalls importants i les relacions precises entre les idees exposades en textos llargs i complexos. 4. Pot comprendre amb detall una àmplia gamma de textos que poden aparéixer en la vida social, professional o acadèmica, i identificar-hi detalls subtils que demostren actituds i opinions tant implícites com explícites. 5. Pot comprendre amb detall instruccions tècniques llargues i complexes; per exemple, per a utilitzar una màquina o dur a terme un procediment, tant si les instruccions estan relacionades amb la seua especialitat com si no ho estan. 6. Pot comprendre pel·lícules que presenten una quantitat considerable d’argot i d’expressions idiomàtiques. 7. És hàbil a l’hora d’utilitzar tant els indicis contextuals (implicatures) com gramaticals i lèxics (pressuposicions), a l’efecte d’inferir la informació implícita d’un text, com poden ser les actituds i les intencions dels locutors o determinats actes comunicatius complexos com ara la ironia. Àrea d’expressió

Expressió oral 1. És capaç de produir oralment textos de diferent tipologia sense limitacions de cap tipus, de manera planera, fluida i ben estructurada, amb un discurs clar, amb un estil apropiat i eficaç, i amb una estructura lògica que ajude el destinatari a advertir els punts significatius i recordar-los. Així mateix, utilitza uns recursos lingüístics i discursius variats i adequats a cada situació comunicativa. 2. Pot fer exposicions clares, elaborades i ben construïdes, sobre temes complexos, d’una manera planera i fluida; desenrotllar i confirmar el punt de vista propi amb idees complementàries, justificacions i exemples, utilitzant l’entonació adequada per a transmetre matisos subtils de significat. 3. Pot presentar temes complexos amb seguretat davant d’un públic que desconeix el tema, i estructurar i adaptar l’exposició amb flexibilitat per a respondre a les necessitats d’esta audiència; té prou domini de les estratègies comunicatives per a fer front a preguntes difícils, fins i tot hostils.

Expressió escrita 1. Pot produir, de manera clara, plana i fluida, escrits complexos (informes, articles d’opinió, crítiques...), que presenten una argumentació o una apreciació crítica d’obres literàries, productes audiovisuals i projectes d’investigació, i és capaç de dotar els seus textos d’una estructura lògica, apropiada i eficaç, que ajuda el lector a trobar i recordar les idees importants. Pot escriure resums o ressenyes d’obres professionals o literàries.

42

2. És capaç d’escriure textos de formalitat alta en varietat estàndard, de caràcter no especialitzat i que requerixen una preparació prèvia notable: textos de l’àmbit periodístic (cartes al director d’un diari, articles d’opinió, col·laboracions a revistes...); corres-pondència formal a institucions, empreses...; textos escrits per a ser dits (discursos breus, parlaments en festes, reunions...), etc. 3. Pot prendre apunts detallats del que es diu en una conferència de manera tan acurada que estos puguen ser utilitzats per altres persones. 4. Pot resumir amb precisió la informació procedent de diferents fonts, reconstruir arguments i consideracions i presentar d’una manera coherent el resultat general; és capaç de distingir la informació de l’opinió. Àrea de pragmàtica i d’interacció 1. Pot participar sense esforç en tota classe de converses i discussions, i mostrar un bon ús d’expressions idiomàtiques i col·loquials. Pot expressar-se amb fluïdesa i transmetre matisos subtils de significat amb precisió. En cas de dificultat, pot fer marxa arrere, reestructurar el discurs i corregir-lo de manera que els altres interlocutors difícilment se n’adonen. 2. Pot crear un text coherent i cohesionat utilitzant d’una manera completa i adequada una varietat d’estructures organitzatives i una gamma àmplia de mecanismes de cohesió, integranthi subtemes, desenvolupant punts particulars i acabant amb una conclusió apropiada. 3. Pot expressar-se, detalladament i sense esforçar-se, amb un discurs natural i fluid. Així i tot, es pot detindre per a reflexionar sobre la paraula exacta que expressarà amb precisió el seu pensament o per a trobar un exemple apropiat que il·lustre l’explicació. 4. Pot expressar amb precisió matisos subtils de significat, utilitzant amb una correcció suficient un repertori ampli de procediments de modalització, des d’elements lèxics valoratius fins a recursos pragmàtics com la ironia o els canvis de registre, i pot insistir, diferenciar i eliminar l’ambigüitat. 5. Pot participar en un intercanvi comunicatiu de manera cooperativa seleccionant la informació, quant a la qualitat, a la quantitat i a la rellevància, i presentant esta informació de manera clara i ordenada. Així mateix, pot qualificar amb precisió opinions i afirmacions en termes de certesa o incertesa, de creença o dubte, de probabilitat, etc. 6. Pot conversar de manera còmoda i apropiada, sense limitacions lingüístiques, en qualsevol situació de la vida personal i social, estructurant el discurs i interactuant amb competència i fluïdesa, de la mateixa manera que ho faria un altre parlant competent. 7. Pot defendre la seua posició sobre qüestions complexes en reunions i converses formals, amb arguments articulats i persuasius. 8. És capaç d’utilitzar els indicis contextuals, gramaticals i lèxics per a inferir la informació implícita d’un text, com poden ser les actituds i les intencions dels locutors o determinats actes comunicatius complexos com ara la ironia. 9. És capaç d’aplicar el coneixement sobre l’estructura de la seqüència argumentativa i les característiques dels textos dialogats per a produir textos d’estes tipologies que complisquen el propòsit comunicatiu de manera eficaç (debats, tertúlies i converses espontànies, articles d’opinió, assajos...). Àrea d’estructures lingüístiques 1. És capaç d’explotar, amb un domini exhaustiu i fiable, i sense manifestar cap tipus de limitació en el que vol dir, un repertori

lingüístic molt ampli per a formular de manera precisa el seu pensament, insistint, diferenciant i eliminant l’ambigüitat, i ajustant els recursos expressius al grau de formalitat i a les exigències específiques d’una sèrie molt extensa de gèneres discursius.

2. S’expressa amb una precisió lèxica absoluta i utilitza amb consistència un vocabulari correcte i adequat. Domina un repertori lèxic molt ampli, que comprén expressions idiomàtiques i col·loquials, i demostra tindre consciència dels graus de connotació semàntica, així com de l’adequació a la formalitat del discurs i dels usos intencionats de canvi de registre.

3. Té una competència semàntica àmplia, no sols de la relativa al lèxic sinó també de la que transmeten els elements gramaticals i la perspectiva pragmàtica, la qual cosa es traduïx en una alta consciència i un bon domini de l’organització del significat.

4. Manté un domini gramatical constant sobre un llenguatge complex, fins i tot quan ha de desviar l’atenció cap a un altre punt (per exemple, quan planifica el que dirà o seguix les reaccions dels altres):

a) Té una pronunciació que li permet variar l’entonació i la corba melòdica de l’oració correctament, a fi d’expressar matisos subtils

de significat, i pot utilitzar els criteris d’elocució en funció del context comunicatiu. Coneix els criteris d’elocució estàndard, tant

del nivell estrictament fonètic com del nivell morfosintàctic, i és capaç d’utilitzar adequadament, en les seues produccions, les

formes pròpies de l’àmbit general i les formes de l’àmbit restringit en funció del context, del gènere textual i de les varietats

funcionals pertinents (formals i informals).

b) Domina els conceptes bàsics de fonètica i fonologia, del sistema vocàlic i del consonàntic, i és capaç d’interpretar la transcripció

fonètica de paraules o expressions.

c) Té un domini profund de la normativa ortogràfica, incloent-hi les excepcions i els casos de més dificultat, i escriu textos sense

faltes d’ortografia. Coneix els criteris que s’utilitzen quan cal fer adaptacions fonètiques i gràfiques de les paraules estrangeres

(préstecs). Domina l’ortografia de les grafies cultes.

d) Coneix amb aprofundiment la morfologia nominal i verbal, incloent-hi els casos excepcionals, d’especial dificultat o més formals.

e) Domina els usos i les funcions sintàctiques de les diverses categories gramaticals, com també una gran varietat d’estructures

sintàctiques, i sap aplicarho amb precisió i adequació a la llengua formal general per tal d’organitzar les paraules en oracions ben

construïdes gramaticalment. És capaç d’utilitzar sense restriccions, i amb una precisió quasi absoluta, les formes diverses dels

43

determinants, dels pronoms, de les preposicions, de les conjuncions i dels adverbis. Té un domini complet dels processos de

pronominalització, fins i tot dels usos més problemàtics des del punt de vista normatiu, i pot utilitzar estos coneixements en funció

del context de comunicació, del gènere i del grau de formalitat de la situació. Pot utilitzar una àmplia gamma de recursos de

composició oracional, amb un coneixement aprofundit dels usos dels relatius, de les conjuncions i de les locucions conjuntives,

així com de la sintaxi verbal. 5. Té un coneixement exhaustiu de l’organització del significat dels textos, tant des del punt de vista de la coherència i l’estructura de la informació com des de la perspectiva de la cohesió i dels elements lingüístics que permeten la construcció global del discurs. Té prou coneixements de gramàtica del text per a corregir les produccions pròpies, reparar les produccions alienes i garantir un estil adequat al propòsit dels gèneres expositius i argumentatius més emblemàtics. Àrea de sociolingüística Té un bon domini de les expressions de saviesa popular, és conscient dels nivells connotatius del significat, valora les implicacions sociolingüístiques i socioculturals quan altres parlants competents utilitzen la llengua, i sap reaccionar-hi adequadament. Disposa d’un repertori ampli de refranys (Qui té fam somia rotllos), expressions idiomàtiques (afluixar la mosca, anar a palpes) i citacions corrents (Al meu país la pluja no sap ploure; Conte contat, conte acabat), i té un bon domini d’expressions de creences com ara els refranys sobre l’oratge (Cel a borreguets, aigua a canterets), d’actituds tipificades com a clixés (La vergonya cria ronya) i d’expressions que inclouen valoracions (Això és bufar i fer ampolles).

Té un bon domini dels diferents registres i d’expressions pròpies de graus de formalitat diversos, com ara el familiar o col·loquial

(Au, a fer faena!), el solemne (Es demana silenci a la sala) i l’íntim (Estàs a punt, rei?).

Domina un ampli repertori d’indicadors lingüístics d’origen sociocultural, de procedència geogràfica o de grup professional, que

inclouen:

a) El lèxic: policia/bòfia (variació social); roig/vermell (variació geogràfica); esperit de vi/alcohol (variació generacional).

b) La gramàtica: parle/parlo (variació geogràfica); Quan vindràs a casa, et donaré el regal / Quan vingues a casa, et donaré el regal

(variació generacional).

c) La fonologia: /plorá/ /plorár/ (variació geogràfica).

d) Característiques de la veu (ritme, volum, etc.), aspectes paralingüístics i llenguatge corporal.

Àrea de coneixements socioculturals

1. Té un coneixement profund de la realitat sociocultural, de la història i del territori valencians i pot participar sense problemes

en totes les pràctiques socials de la vida quotidiana, del món professional i de l’àmbit cultural valencians.

a) Coneix els elements més representatius de la Comunitat Valenciana (llocs, institucions, persones, objectes, esdeveniments,

actes i textos), la qual cosa li permet relacionar-se de manera exitosa en els àmbits personal, públic, professional i educatiu.

b) És capaç d’identificar les dades més rellevants de l’entorn cultural valencià, tant les manifestacions de la cultura popular

tradicional com les tendències de la cultura de masses i de les cultures especialitzades.

c) Té un coneixement avançat del marc de la geografia física i humana.

d) Té un coneixement avançat dels orígens i la formació de les llengües romàniques i de les principals etapes de la història de la

llengua, i és conscient de la situació social de la llengua en els diversos àmbits de relació; té uns coneixements generals sobre els

corrents literaris i sobre els principals autors, la qual cosa li permet gaudir de la lectura de les obres més representatives i li

proporciona les dades necessàries per a contextualitzar-les i valorar-les adequadament.

e) És capaç de distingir els aspectes socioculturals més representatius de la nostra comunitat i de relacionar-los amb els d’altres

comunitats. És capaç d’utilitzar les seues habilitats pràctiques (les socials i les específiques de la vida quotidiana, les tècniques i les professionals, i les pròpies del temps lliure) per a desenrotllar una sèrie d’estratègies o factors (motivacions, valors, creences, estils cognitius i trets de la personalitat) que li permeten mantindre actituds personals positives com a usuari o aprenent de la llengua. És capaç de desenrotllar habilitats per a l’estudi de la llengua i estratègies de descobriment i d’anàlisi que el fan independent en l’aprenentatge i en l’ús del valencià. Continguts

A més dels continguts que es detallen a continuació, la persona que opte al certificat de grau superior haurà de demostrar el

domini dels continguts exigits en els nivells anteriors. Elocució i fonologia Coneixement aprofundit i aplicació dels criteris d’elocució estàndard, i valoració dels casos excepcionals, d’especial dificultat o més formals: enllaços sintàctics, casos especials amb sons consonàntics sonors (examen, transistor), etc. Coneixement suficient de l’alfabet fonètic internacional (AFI) per a interpretar la transcripció fonètica de paraules aïllades i de frases.

44

Normativa ortogràfica

L’alfabet i les grafies vocàliques

Domini profund de la normativa ortogràfica sobre les vocals, incloent-hi les excepcions, les paraules amb més dificultat i les més

formals:

-Els criteris aplicables als préstecs; escriptura de vocals i/e i o/u en pseudoderivats (línia/alinear; doble/duplicar; full/fol·licular).

-Ortografia de paraules amb dificultat vocàlica o que contrasten amb altres llengües (arravatar, ciment, bambolina, sarbatana).

-Escriptura de paraules amb e de suport i sense (infraestructura, reescriure, hidroscòpia); etc.

Separació de frases i paraules

Domini exhaustiu de la composició. Ús del guionet, escriptura junta o separada de paraules compostes i altres locucions (filferro,

fil d’aram, cotó en pèl, maldecap, mal de cap, sobretot, sobre tot).

La síl·laba, el diftong, el triftong i el hiat

Domini complet de la separació de síl·labes en tot tipus de paraula (compostes, préstecs adaptats i no adaptats, etc.).

Accentuació gràfica. Accent diacrític. Dièresi

Coneixement aprofundit de la normativa sobre l’accentuació, incloent-hi les excepcions i els casos de més dificultat:

-Escriptura de paraules amb doble possibilitat d’accentuació a causa de la diferent posició de la síl·laba tònica (càstig/castic;

xofer/xòfer).

-Accentuació de cultismes d’ús formal restringit que solen presentar alteracions en la posició de la síl·laba tònica (alvèol, èczema,

cotilèdon).

-Escriptura de topònims i antropònims (Kíev, Vladímir).

-Ús coherent de l’accentuació de la e atenent al timbre vocàlic i la tradició ortogràfica (anglés, anglès; conéixer, conèixer). . Escriptura de la dièresi en síl·laba àtona (aïllar, helicoïdal), en els verbs de complexitat especial de la 3a conjugació (argüir, argüit, argüia) i en altres casos problemàtics. . Escriptura de parelles de paraules que es diferencien per la dièresi (fluid/fluït; fruit/fruït; reina/reïna); etc.

L’apòstrof, la contracció i el guionet 1. Casos especials de l’apòstrof (símbols, títols, topònims precedits de l’article, topònims estrangers, marques registrades). 2. Ús del guionet en préstecs, símbols i altres usos excepcionals (α-naftol, àcid d-lisèrgic). Les oclusives

Domini profund de l’ortografia de les oclusives, incloent-hi les excepcions, les paraules amb més dificultat i les més formals:

-Escriptura correcta dels grups cap-, prop- (capbussarse, proppassat).

-Grups consonàntics cultes com ara pn-, ps-, pt-, tsen inici de paraula (pneumàtic, pterodàctil, ptolemaic, tsarista) i de paraules

amb dificultat (tungsté, apotegma, babord, feldspat, molibdé). . Escriptura de les duplicacions gràfiques més complexes (subbranquial, addició, accèssit, aflicció, suggestionar, sangglaçar). . Escriptura de les oclusives en préstecs, topònims i antropònims (Carib, Eduard, grog i groc; Qatar, Iraq; pàrquing, màrqueting; judoka, karate); etc.

La bilabial b i la labiodental v

Domini profund de l’ortografia de les grafies b/v, incloent-hi els pseudoderivats (berruga/verrucària; avortar/abortiu) i altres casos

que presenten dificultat, com ara l’escriptura de topònims discrepants amb altres llengües (Anvers, Nerbion, l’Havana).

Les nasals

Coneixement aprofundit de l’ortografia de les nasals, incloenthi l’escriptura dels grups mm, nn, nm i mn en els cultismes i en

paraules d’especial complexitat ortogràfica (primmirat, annal, bienni, tanmateix, enmig, escamnar, mnemotècnia).

Les palatals

Domini ampli de l’ortografia de les palatals:

-Escriptura adequada de les palatals en tots els casos, fins i tot en els que presenten més dificultat ortogràfica.

-Les palatals en les paraules adaptades d’altres llengües (haixix, Txaikovski).

-Ús excepcional de tx- inicial (Txad).

Les alveolars

Coneixement aprofundit de l’ortografia de les alveolars:

-Cultismes i paraules d’especial complexitat ortogràfica (Saragossa, èczema, Moçambic, Ignasi, sentinella, Ademús). . Les grafies alveolars en paraules compostes i derivades amb un prefix (asimetria, contrasenya, transsiberià, pressentir).

45

. Les grafies tz i ts (zitzània, sotsobrar); etc.

Les laterals

Domini ampli de l’ortografia de les laterals:

-Escriptura de l final en paraules amb una certa dificultat (bonítol, cerebel, nínxol, cervo/cérvol).

-Ús coherent de les grafies geminades tl i tll (butla/butlla, batle/batlle); etc.

Les ròtiques

Paraules d’especial complexitat ortogràfica de les grafies r i rr (sabre, eradicar, crebantar, ornitorinc, otorino).

La grafia h Ortografia de la h en préstecs (hàmster, handbol) i en cultismes no molt usuals (subtrahend, hidròfob, hexagonal, holograma). Ortografia de la h com a consonant velar aspirada en onomatopeies (ha, ha, ha!) i en estrangerismes (hippy, Hollywood). Altres sistemes de representació gràfica d’esta consonant (Jerez, sikh, Khartum).

Les abreviacions, les sigles i els acrònims

Escriptura d’abreviacions, símbols, sigles i acrònims d’abast local i internacional.

Les majúscules, les minúscules i els tipus de lletra

Normes de les majúscules, minúscules, versaleta, negreta i cursiva en noms de càrrecs, institucions, obres literàries, citacions

bibliogràfiques, convencions i casos especials.

La puntuació

Domini de les regles avançades d’ús dels signes de puntuació.

Morfologia i sintaxi

El substantiu i l’adjectiu: gènere i nombre

Coneixement aprofundit de la morfologia de substantius i adjectius, i domini dels casos excepcionals, d’especial dificultat

-Assignació de gènere gramatical als substantius d’acord amb l’ús preferent (colom, rabosa).

-Usos contrastius quant al gènere amb el castellà, tant en els substantius (molta esplendor) com en els adjectius (una nau víking).

-Substantius amb doble forma de gènere equivalents (cistell, cistella; teulat, teulada; garrofer, garrofera) i amb significat diferent

(ganivet, ganiveta; sac, saca; cove, cova; full, fulla; cuc, cuca; regle, regla; regne, regna; crit, crida).

-Flexió de nombre en els antropònims (els Borbons, els Borja, els Guitart).

-Formació del plural de les paraules compostes i de les locucions nominals (curtmetratges, cafés teatre, guàrdies civils, maldecaps,

mals de cap).

-Substantius de doble gènere amb significat diferent d’ús restringit (clímax, cremallera, delta, paleta, post, planeta).

-Usos contrastius quant al nombre amb el castellà en expressions d’ús restringit (anar camps a través, Blancaneu, llevar l’àncora);

etc.

Els articles definits Valoració i ús de l’article personal: morfologia, apostrofació i contracció (Me’n vaig a cal Pere; Canet d’en Berenguer). Ús de l’article en les expressions que discrepen del castellà (jugar a pilota, alçar el cap, anar a fira). Coneixement i valoració gramatical de les diverses formes dels articles definits (lo pare, sa vall, es pi, es pares i es mares).

Els possessius

1. Ús de les formes àtones en expressions lexicalitzades (Cada terra fa sa guerra). 2. Expressions que contrasten amb el castellà (a càrrec seu, a gust teu). 3. Valoració d’altres formes dels possessius: formes clàssiques (mia, tua, sua) i formes amb v (meva, teva, seva). Valoració i ús dels possessius molt formals llur i llurs (Els mestres i llurs alumnes. Els directors i llur premi). 4. Ús del pronom feble en i dels pronoms datius amb valor possessiu (En coneixia l’origen. Li feia mal l’esquena).

Els díctics Col·locació del determinant demostratiu (Aquella ciutat és preciosa. La pel·lícula aquella m’agrada). Estalvi dels usos abusius dels demostratius (No s’ha parlat de poder ni si este és necessari). Valoració i ús coherent de la doble o la triple gradació en els díctics. Ús d’altres determinants anafòrics (el dit, el mencionat, l’esmentat, etc.) i de la dixi temporal amb determinant + substantiu (esta setmana, este mes) i límits del seu ús (enguany).

Els numerals Lectura i escriptura de les fraccions. Ús dels col·lectius (una dotzena, dos centenars, un duo de trompetes, un lustre, una revista quinzenal, una iaia centenària), incloent-hi els col·lectius tradicionals (grossa, tern, qüern). Ús de construccions genuïnes enfront de les procedents d’altres llengües (el primer de la classificació i no *el número u de la classificació). Els prefixos cultes numerals hemi-, semi-, mono-, bi-, tetrai les formes compostes (quadrimestre).

Els quantitatius

Coneixement aprofundit de la forma i la funció dels quantitatius:

46

- Els quantitatius i les unitats de quantitat tradicionals (manco, quinzets, unces, sous, mesures).

-Formes genuïnes i interferències del castellà (No m’ha fet cap gens de gràcia); etc.

Els indefinits

Coneixement aprofundit dels usos i les funcions gramaticals dels indefinits, i domini dels casos excepcionals, d’especial dificultat

o molt formals:

-Usos propis de cada (Té cada cosa unes coses. Cada dia vaig al mercat).

-Els indefinits arcaics, poc usats o molt formals (mant, quelcom, altri, hom, qualque, sengles).

-Ús de altre, un altre, l’altre i d’altre; tal com a substitut d’un nom propi (Ho va dir en tal i en tal altre).

-Evitació dels usos poc genuïns dels indefinits i les interferències del castellà (Es creu que és algú important. Tinc alguna un poc de

pressa); etc.

Les preposicions

Coneixement aprofundit dels usos i les funcions gramaticals de les preposicions, i domini dels casos excepcionals i d’especia l

dificultat:

- Ús de les preposicions vers, envers, devers, ultra, via, i de la locució prepositiva a despit de.

- Precisió en els usos particulars de cada preposició (És diferent d’aquell. Fa gust de maduixa. Res a fer. Tenim un llapis

negre i dos de blaus. Tothom portava menjar, però jo anava sense). . Usos excepcionals de les preposicions (N’hi ha prou amb dir-li-ho una vegada només. Amb que li ho digues una vegada només, ja n’hi ha prou). . Usos preposicionals relacionats amb el règim sintàctic del verb (Es va estirar dels els cabells. Què hi ha de per a sopar? Recórrer contra una sentència).

- Contactes entre diverses preposicions; coordinació d’elements amb règims preposicionals diferents; substitució de les

construccions agramaticals (Amb abandonar-te Abandonant-te no aconseguixes res).

- Ús genuí de les preposicions en la fraseologia (posar en relleu, amb molta honra).

-Ús de les preposicions des de... fins a i de... a per a expressar els punts extrems (des de Canet fins al Port, de Sagunt a Puçol).

-Ús genuí de les locucions prepositives evitant les interferències i els usos impropis, etc.

Els relatius, els interrogatius i els exclamatius

Coneixement aprofundit dels usos i les funcions gramaticals dels relatius, interrogatius i exclamatius, i domini dels casos

excepcionals i d’especial dificultat:

-Substitució de les interferències i adequació als contextos formals.

-Supressió gramatical de la preposició (En la casa que vaig viure).

-Construccions de relatiu precedit de verb (baixant la qual...).

-Construccions de relatiu particulars (N’hi ha que... Hi ha qui...).

-Supressió d’usos redundants dels pronoms febles en les oracions de relatiu; pronoms interrogatius reforçats per un substantiu

interjectiu (Què dimonis fas?); etc.

Les conjuncions

Coneixement aprofundit dels usos i les funcions gramaticals de les conjuncions i locucions conjuntives, i domini dels casos

excepcionals, d’especial dificultat i molt formals:

-No supressió de que en les oracions completives (Demanem que acudisquen puntuals a la reunió) i després de l’adverbi sí (Ella sí

que l’espera).

-Propietat en l’ús de les locucions conjuntives i substitució de les interferències i calcs lingüístics (Situa els convidats conforme tal

com vagen arribant. Segons A mesura que anava passant el temps em posava nerviós).

-Ús de la conjunció temporal mentres, la locució conjuntiva mentres que i l’adverbi mentrestant.

-Conjuncions arcaiques o molt formals (jatsia, car, puix).

-Col·locació diversa de la conjunció però, etc.

Els adverbis

Coneixement aprofundit dels usos i les funcions gramaticals dels adverbis i de les locucions adverbials, i domini dels casos

excepcionals, d’especial dificultat i molt formals:

-Ús opcional de l’adverbi de negació no en respostes curtes (Havia menjat això alguna vegada? Mai/No mai).

-Valoració de l’ús de l’adverbi pas.

-Ús expletiu de l’adverbi no (Tinc por que no guanye).

-Ús particular d’alguns adverbis i locucions adverbials com ara corrents (Li telefoní i va arribar a casa corrents), inclusivament i

exclusivament (Hi ha festa tots dos dies inclusivament), amb escreix (Li va tornar el favor amb escreix), escaig (He comprat 20

quilos i escaig).

-Propietat en l’ús dels adverbis i les locucions adverbials i substitució de les interferències i els calcs lingüístics (Un contracte acabat

47

de firmar); etc.

Els pronoms personals: forts i febles Valoració i ús de les formes pronominals del plural majestàtic i del plural de modèstia. Coneixement aprofundit dels usos i les funcions gramaticals dels pronoms febles, i domini dels casos excepcionals, d’especial dificultat o molt formals:

-Ús especial de les formes plenes dels pronoms febles en modismes i frases fetes (Tant se val. Tant me fa).

-Pronoms febles en funció de predicatiu (S’ha tornat roig; s’hi ha tornat. S’ha fet del Vila-real; se n’ha fet).

-Pronominalització molt formal de l’atribut amb el, la, els, les en els sintagmes definits.

-Ús del pronom hi amb complements introduïts per locucions prepositives (No deixes res davall del llit; no hi deixes res davall).

-Adequació de l’ús dels pronoms al règim sintàctic exigit pel verb i la frase, evitant l’aparició o la supressió agramatical del pronom

o bé la substitució per un altre pronom (Si vols guerra, la en tindràs. Mentres camina ho aprofita per a relaxar-se. El president és

ell, tal com demostra la foto; no li hi pegues més voltes).

-Pronoms que acompanyen els verbs transitius i intransitius (avisar-lo, telefonar-li, ensenyar-li a parlar).

-Restriccions en les combinacions entre pronoms febles (Cuinaran uns quants pastissos de xocolate; en cuinaran uns quants

pastissos; en cuinaran uns quants de xocolate. Ho he tret del calaix; ho he tret. Ho trobaràs a l’armari; ho trobaràs. Hi vivia

acompanyat).

-Concordança del participi de les formes verbals perifràstiques amb els pronoms acusatius de tercera persona.

-Verbs pronominals i verbs no pronominals (callar, aprimar-se); etc.

-Combinacions de més de dos pronoms (emportar-seme’n).

Els verbs

1. Coneixement aprofundit dels valors dels temps verbals, i domini dels casos excepcionals, d’especial dificultat o més formals:

-Contextos en què es pot usar tant el mode indicatiu com el mode subjuntiu (Quan tornarem/tornem a escola, pararà de ploure.

Si escoltaves/escoltares la ràdio, estaries informat. Tem que li guanyarà/guanye en la final).

-Ús del mode indicatiu amb els adverbis de dubte.

-Els verbs defectius (Ens cal més temps. Plovia pedres. Els accidents ocorren massa sovint).

-Els valors de les formes no personals: casos en què l’infinitiu es pot usar amb valor imperatiu (A córrer!) i quan s’ha de substituir

perquè no s’admet (No fumeu!).

-Evitació de l’infinitiu amb valor de recapitulació i del gerundi amb valor copulatiu i especificatiu (És una llei adequada aplicant-se

i s’aplicarà a totes les situacions previstes. La carta exposant que exposa les peticions està clara).

-Propietat en l’ús dels règims verbals de verbs coordinats (Veig i parle d’una cosa. Veig una cosa i en parle. Van escoltar i accedir

a... Van escoltar la petició i hi van accedir).

-Ús ajustat al règim sintàctic de cada verb: verbs transitius i intransitius, verbs pronominals i no pronominals; etc.

2. Coneixement aprofundit de la morfologia verbal, i domini dels casos excepcionals, d’especial dificultat o més formals:

-Verbs que presenten formes diferenciades, bé per diferenciacions semàntiques (Les estreles lluen. La joia no li lluïx gens. He cuit

el dinar. M’ha cogut la ferida), bé perquè una de les formes és pròpia de contextos molt més formals (patisca/patesca,

omplit/omplert, ser/ésser, sigut/estat).

-Ús coherent de les formes verbals amb el grau de formalitat de la situació.

-Valor condicional d’algunes formes fixades en -ra (Fóra cas que...).

-Valoració dels usos dels verbs ser, estar i haver-hi (Carme és casada. Sílvia és/està al treball. Al costat hi ha el casal).

3. Ús aprofundit de les perífrasis verbals.

Lèxic i semàntica 1. El vocabulari culte general no especialitzat. Conceptes bàsics de terminologia i criteris per a la fixació del lèxic; els recursos terminològics. 2. Expressions idiomàtiques i col·loquials. Metàfores lexicalitzades. Enunciats fraseològics: col·locació, ordenació d’elements, locucions i frases fetes. 3. Onomàstica, antroponímia i toponímia. 4. Precisió lèxica. Interferències lèxiques: barbarismes i préstecs. Falsos sinònims. Ultracorrecció. 5. Paraules patrimonials i cultismes. Arcaismes. Vulgarismes i dialectalismes. 6. Creació lèxica: parasíntesi, neologismes, calcs i habilitació. 7. Paraules tabú, eufemismes i disfemismes. 8. Mecanismes lèxics de cohesió textual: de referència (repetició, hiperonímia, hiponímia, sinonímia, mots generals) i de sentit (complementarietat, antonímia, oposició relativa, relacions pragmàtiques). 9. Semàntica pragmàtica: substitucions, pressuposicions, sobreentesos, inferències, ironia. 10. Usos lèxics figurats: comparació, metàfora, metonímia, sinècdoque... 11. Registres i varietats lingüístiques: històrica, geogràfica, social i funcional.

48

12. Formació històrica del lèxic. PF LLENGUA ESTRANGERA (ANGLÉS) Mòdul: Llengües estrangeres 1. Continguts: * Comprensió que l'estudi d'altres llengües constitueix un mitjà per a conéixer i valorar la diversitat entre persones de diferents cultures i nacions. * Adopció d'una actitud favorable a la comunicació respectuosa, fluida i gratificant, superant estereotips i prejuís respecte a la vàlua i importància de les diverses llengües, així com de les seues varietats dialectals. * Constatar la presència de llengües estrangeres en la Comunitat Valenciana a través d'anuncis de periòdics, fullets informatius i turístics, cançons, ràdio i televisió..., i iniciar-se en l'estudi d'alguna d'elles aconseguint expressar i comprendre missatges orals i escrits relatius a les situacions de comunicació més habituals en la vida quotidiana. * Desenrotllament de coneixements i destreses que faciliten la comprensió i expressió lingüística amb respecte al seu espai vital immediat, el seu desenrotllament en el medi i en el seu món laboral. * Desenrotllament d'estratègies de comunicació elementals, en llengua estrangera, així com d'aprenentatge autònom de llengües, a fi d'iniciar situacions comunicatives, evitar que s'interrompa la comunicació i sol·licitar i verificar informació * Desenrotllament de destreses cognitives que permeten establir analogies, comparacions i contrastos entre les llengües i la cultura que estes transmeten. * Lectura i audició de forma comprensiva i autònoma de produccions senzilles, en llengua estrangera, i emissió de missatges orals i escrits referents a les situacions de comunicació més habituals 2. Criteris d'avaluació del mòdul: llengües estrangeres. * Valorar oportunament les distintes possibilitats que ofereix el conjunt d'elements de llenguatge i comunicació en un idioma modern, en relació amb el món del treball i la participació social, buscant en cada cas els més adequats a cada situació concreta, i respectant sempre les diferències socials i culturals que eixe idioma suposa. * Comprendre globalment missatges orals i escrits expressats en una llengua estrangera, emesos en una situació de comunicació, sobre temes pròxims al món i interessos de les persones adultes. * Participar en conversacions breus, expressant-se en llengua estrangera, utilitzant les estratègies adequades per a iniciar, mantindre i fer progressar la comunicació, produint un discurs comprensible i adaptat a Les característiques de la situació i a la intenció de comunicació. * Llegir i redactar de manera autònoma, utilitzant correctament el diccionari, produccions senzilles en llengua estrangera relacionades amb les situacions de comunicació habituals. * Emprar totes les estratègies de comunicació i els recursos expressius disponibles per a superar les possibles dificultats de comprensió mútua en les situacions de comunicació interactives, insistint per a comprendre i fer-se comprendre i evitant que la comunicació es trenque. PROGRAMA D’APRENENTATGE DE LLENGUA ESTRANGERA (ANGLÉS) I. Introducció Aquest programa formatiu que ofereix el CPFPA Sant Carles d’Ontinyent, pretén satisfer la consecució dels objectius assenyalats en l’article 3 de la Llei 1/95, de 20 de gener de la Generalitat Valenciana, de Formació de Persones adultes relatius a l’aprenentatge de l’anglés com a llengua estrangera. La llei contempla la possibilitat que l’oferta formativa de la formació de persones adultes siga sensible a les noves necessitats educatives i formatives que vagen sorgint en el marc de la societat valenciana i que s’adapte a elles en la mesura de les seues possibilitats organitzatives i funcionals. En este context, la presencia de les llengües estrangeres en la Formació de Persones Adultes es justifica per la necessitat de contribuir a la consecució de les finalitats educatives generals que parteixen d’un interés i una necessitat social real. Per tal de respondre a la creixent demanda d’aprenentatge de llengües estrangeres, i, en especial, de la llengua anglesa, el centre ofereix un Programa de formació en llengua anglesa basant-se en allò que hom preveu al Marc comú europeu de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar (MCER), aprovat pel Consell d’Europa, l’any 2001. Aquest marc normatiu estableix sis nivells comuns de referència estructurats en tres grans blocs: A) Nivell d’usuari bàsic:

Nivell A1 (Iniciació) - Elemental Nivell A2 (Bàsic) – Pre-intermedi

B) Nivell d’usuari independent Nivell B1 (Nivell Intermedi) Nivell B2 (Nivell Avançat)

C) Nivell d’usuari competent Nivell C1 (Nivell de domini funcional) Nivell C2 (Nivell de domini competent)

49

A partir d’aquests sis nivells generals s’estructuren els plans d’estudi de totes les llengües dins de l’àmbit europeu (Eurozona). També possibilita que s’unifique un mateix sistema de certificació i avaluació comú per a tota la zona en totes les llengües oficials d’Europa. Dins d’aquest marc, i en l’àmbit de l’ensenyament de llengües, cada nivell general es sol subdividir en altres nivells d’estructuració interna de menor grau que fan més progressiva i flexible la consecució dels objectius d’aprenentatge. Açò permet una millor adaptació del sistema a les necessitats reals de l’alumnat i, per tant, possibilita un millor èxit en l’aprenentatge i l’ensenyament de les llengües. Aquest sistema d’estructuració més escalonada resulta molt necessari en l’àmbit de la formació de persones adultes, degut a la diversitat de necessitats i d’interessos que trobem entre este tipus d’alumnat. El coneixement d’una o més llengües estrangeres és una condició necessària per a facilitar l’enteniment intercultural, desenvolupar una comprensió i valoració crítica de les diferents cultures i poder adoptar una actitud reflexiva i crítica davant dels estereotips en un món cada vegada més obert a les relacions internacionals de qualsevol tipus. La comunicació en altres llengües permet d’ampliar el camp de les relacions personals, adquirir informació i utilitzar-les amb finalitats diverses, com ara professionals, recreatives o en estudis posteriors. La situació específica de la Comunitat Valenciana on conviuen dues llengües oficials presenta característiques que obliguen a tenir en compte la necessitat d’integració de destreses lingüístiques i la seua complementarietat, afavorint el procés de socialització i el reconeixement de la identitat cultural pròpia. Eixes capacitats poden ser desenvolupades amb efectivitat si els participants poden comunicar-se en altres llengües diferents de la pròpia per mitjà de la implantació del Programa J de llengües estrangeres. II. Objectius, Continguts i criteris d’avaluació D’acord amb el que estableix el MCER respecte als nivells de referència, els objectius, continguts i criteris d’avaluació de cadascun d’ells són els que figuren a continuació. A) Nivell d’usuari Bàsic Format per dos nivells: Nivell A1 (Nivell d’iniciació o Elemental) Nivell A2 (Nivell bàsic o Pre-Intermedi) A.1) Nivell A1 (Nivell d’iniciació o Elemental) 1. Objectius generals i específics per destreses 1.1 Comprensió oral OBJECTIU GENERAL Comprendre el sentit general, la informació essencial i informació específica clara de textos orals breus, ben estructurats, articulats clarament amb pauses suficients per a assimilar el significat. La llengua serà estàndard amb una variació formal i informal. Les condicions acústiques hauran de ser òptimes i la comunicació directa. Els textos versaran principalment sobre l’àmbit personal i assumptes quotidians o d’immediata rellevància per a l’alumnat, i podran ser transmesos de viva veu o per mitjans tècnics (telèfon, megafonia, TV, etc.) OBJECTIUS ESPECÍFICS 1. Comprendre els punts principals i informació específica en missatges i anuncis públics clars i senzills que continguen instruccions, indicacions o una altra informació. 2. Comprendre el que es diu en transaccions i gestions senzilles. 3. Comprendre la informació essencial i els punts principals del que es diu en converses en què participa. 4. Comprendre el sentit general i informació específica de converses clares i pausades que tenen lloc en la seua presència i identificar un canvi de tema. 5. Comprendre el sentit general i informació específica senzilla de programes de televisió o altres mitjans audiovisuals. 6. Utilitzar el context lingüístic i extralingüístic com a mitjà per a incrementar la comprensió. 7. Comprendre de manera apropiada els matisos bàsics de l’entonació, pronunciació, ritme i accent. 1.2 Expressiói i interacció oral OBJECTIUS GENERALS 1. Produir textos orals breus i bàsics des del punt de vista gramatical i lèxic, en llengua estàndard i en comunicació cara a cara. Els textos tractaran sobre aspectes personals i quotidians. 2. Comunicar-se de forma bàsica però comprensible, encara que siga necessari utilitzar ben soviet mitjans no verbals per a mantindre la comunicació, així com moltes pauses per a buscar expressions, i la repetició i cooperació dels interlocutors. OBJECTIUS ESPECÍFICS 1. Fer, davant d’una audiència, anuncis públics i presentacions breus i assajades sobre temes habituals donant explicacions sobre opinions, plans i accions, així com responent a preguntes breus i senzilles dels oients.

50

2. Narrar experiències o esdeveniments i descriure aspectes quotidians del seu entorn (persones, llocs, una experiència de treball o d’estudi, objectes i possessions), així com activitats habitual, plans, comparacions i el que li agrada i no li agrada, per mitjà d’una relació senzilla d’elements. 3. Desembolicar-se en els aspectes més comuns de transaccions i gestions de béns i serveis quotidians (transport, botigues, bancs, restaurants, etc.) 4. Participar de forma senzilla en una entrevista- per exemple de treball- i poder donar informació, reaccionar davant de comentaris o expressar idees sobre qüestions habituals, sempre que puga demanar de tant en tant aclariments o repeticions del que s’ha dit. 5. Participar en converses en què s’establisca contacte social, s’intercanvie informació sobre temes senzills i habituals; es demane, oferisca o suggerisca; es donen i es demanen instruccions; s’expressen sentiments, opinions, acord i desacord; amb la possibilitat de demanar que es repetisca o reformule el que s’ha dit. 6. Reproduir de manera apropiada els matisos bàsics de l’entonació, pronunciació, ritme i accent. 7. Utilitzar major varietat d’estratègies comunicatives lingüístiques i extralingüístiques 1.3 Comprensió lectora OBJECTIU GENERAL Comprendre, sempre que es puga rellegir quan siga necessari, el sentit general, els punts principals i informació específica, de textos breus d’estructura simple i molt clara. El vocabulari haurà de ser d’ús molt freqüent i la gramàtica, senzilla. Els textos aniran preferiblement acompanyats d’imatges o il·lustracions i es referiran a la vida quotidiana. OBJECTIUS ESPECÍFICS 1. Comprendre instruccions, indicacions i informació bàsica en rètols i cartells en carrers, botigues, restaurants, mitjans de transport i altres serveis i llocs públics. 2. Comprendre, en notes personals i anuncis públics, missatges breus que continguen informació, instruccions i indicacions relacionades amb activitats i situacions de la vida quotidiana. 3. Comprendre correspondència personal (cartes, correus electrònics, postals) 4. Comprendre correspondència formal senzilla (cartes, correus electrònics, faxos) sobre qüestions pràctiques com ara la confirmació d’una comanda o concessió d’una beca. 5. Comprendre informació essencial i localitzar informació específica en fullets il·lustrats i un altre material informatiu d’ús quotidià com a prospectes, menús, llistats, horaris, plans i pàgines web d’estructura clara i tema familiar. 6. Identificar els punts principals i la informació específica en textos periodístics breus i senzills, com ara resums de notícies que descriguen fets o esdeveniments amb vocabulari en la seua major part freqüent. 1.4 Expressió i interacció escrita OBJECTIU GENERAL Escriure textos senzills i breus,en llengua estàndard i utilitzant adequadament les convencions ortogràfiques i de puntuació més elementals, així com un repertori limitat de recursos de cohesió, paraules i estructures. Els textos es referiran principalment a assumptes quotidians o d’immediata rellevància per a l’alumnat. OBJECTIUS ESPECÍFICS 1. Escriure notes i anuncis i prendre missatges senzills amb informació, instruccions i indicacions relacionades amb activitats i situacions de la vida quotidiana. 2. Escriure correspondència personal simple en la que es donen les gràcies, es demanen disculpes o es parle d’un mateix o del seu entorn (família, condicions de vida, treball, amics, diversions, descripció elemental de persones, vivències, plans i projectes, gustos i preferències, etc.) 3. Escriure correspondència formal senzilla i breu en la que se sol·licite un servici o es demane informació. 4. Redactar instruccions senzilles, relatives a aspectes quotidians, com ara una recepta, o les indicacions necessàries per a arribar a un lloc. 5. Narrar, de forma breu i elemental, històries imaginades o activitats i experiències personals passades, utilitzant, de manera correcta i coherent, els recursos lèxics i estructurals necessaris per a articular la narració. 2. Continguts A) Continguts morfosintàctics 1. L'ORACIÓ SIMPLE 1.1. Tipus d'oracions, elements que les constituïxen i la seua posició dins de la frase 1.1.1 Oració enunciativa: afirmativa i negativa 1.1.2 Subj.+V+CC 1.1.3 Negació: ús d'auxiliars 1.1.4 Oracions amb verbs atributius (be)

51

1.1.5 Respostes curtes 1.1.6 Oració interrogativa (amb i sense verb auxiliar) 1.1.7 Total: Ves/No questions 1.1.8 Parcial: Wh- questions 1.1.9 Oració imperativa (afirmativa/negativa). (Don't)+V / Let's + V 1.2. Concordança entre subjecte i verb 2. L'ORACIÓ COMPOSTA 2.1. Expressió de relacions lògiques 2.1.1 Addició: and. 2.1.2 Disjunció: or 2.1.3 Oposició: but 2.1.4 Causa: because 2.1.5 Relacions temporals: 2.1.5.1 Anterioritat: before 2.1.5.2 Posterioritat: after 2.1.5.3 Simultaneïtat: when 2.1.6 Finalitat: to 2.1.7 Concessió: although 2.1.8 Condició: if 2.1.8.1 Zero conditional 2.1.8.2 First conditional 2.1.9 Resultat: so ... that 2.1.10 Comparació 2.1.10.1 than 2.1.10.2 (not) as ... as 2.2. El·llipsi en l'oració composta (ús d'auxiliars) 3. EL SINTAGMA NOMINAL 3.1. Components 3.1.1 Substantiu 3.1.1.1 Classes: 3.1.1.1.1 Propis 3.1.1.1.2 Comuns: comptables, no comptables i substantius que poden ser comptables i no comptables; a glass, made of glass 3.1.1.2 Gènere 3.1.1.2.1 No marcat morfològicament (uncle - aunt) 3.1.1.2.2 Marcat morfològicament (waiter - waitress) 3.1.1.2.3 Gènere dual (artist, architect) 3.1.1.2.4 Gènere comú (baby, child) 3.1.1.3 Nombre 3.1.1.3.1 Singular i plural regular 3.1.1.3.2 Plurals irregulars més comuns 3.1.1.3.3 Summation plurals comuns: scissors, glasses 3.1.1.4 EI genitiu saxó ('s/s) i la construcció amb of 3.1.2 Pronoms 3.1.2.1 Personals 3.1.2.1.1 Personals de subjecte 3.1.2.1.2 Personals de complement 3.1.2.2 Possessius 3.1.2.3 Demostratius (this, that, these, those) 3.1.2.4 Interrogatius 3.1.3 Determinants 3.1.3.1 Articles: determinat i indeterminat 3.1.3.2 Demostratius 3.1.3.3 nterrogatius 3.1.3.4 Adjectius possessius 3.1.3.5 Quantificadors: numerals cardinals i ordinals 3.1.3.6 Altres quantificadors: some, any, much, many, every, a lot (of); metric system: mesures bàsiques del sistema mètric; expressions partitives (a piece of, containers [recipients] (a botlle of/ a cup of...). 3.1.4 Aposició (John, my brother, lives in Portugal

52

3.2. Modificació del substantiu 3.2.1 Per mitjà de SN (fire brigade, coffee table) 3.2.2 Per mitjà de SAdj (the big bag) 3.2.3 Per mitjà de SPrep (the picture in the corner) 3.3. Ordre dels components del sintagma nominal 3.4. Fenòmens de concordança dins del sintagma nominal: gènere i nombre 4. EL SINTAGMA ADJECTIVAL 4.1. L'adjectiu. Grau: absolut o positiu 4.2. Modificació de l'adjectiu. 4.2.1 Per mitjà de negació: not, not very 4.2.2 Per mitjà de Sadv: very, quite/too 4.1. L'adjectiu. 4.1.1 Grau. Absolut o positiu 4.2. Modificació de l'adjectiu. 4.2.1 Per mitjà de negació: not, not very 4.2.2 Per mitjà de SAdv: quite/too 5. EL SINTAGMA VERBAL 5.1. EI verb. 5.1.1 Tipus 5.1.2 Verbs d'ús bàsic: be, have (got), do 5.1.3 There + be 5.1.4 Verbs modals 5.1.5 Time and tense 5.1.5.1 Expressió del present 5.1.5.1.1 Present simple 5.1.5.1.2 Present continuous 5.1.5.1.3 Present simple/present continuous 5.1.5.2 Expressió del passat 5.1.5.2.1 Past simple (regular i irregular) 5.1.5.3 Expressió del futur: 5.1.5.3.1 Going to 5.1.5.3.2 Present continuous 5.1.6 Modalitat. 5.1.7 Factualitat: indicatiu. 5.1.8 Imperatiu: afirmatiu, negatiu (don't), let’s 5.1.13 Capacitat/habilitat: can/can't 5.1.14 Permís: Can 5.1.15 Possibilitat: Can/can't 5.1.16 Prohibició: Can't/ Don't / No + -ing (no smoking) 5.1.17 Intenció: be going to / want. 5.1.18 Plans i prediccions: be going to 5.1.19 Suggeriments, oferiments i peticions formals: would like 5.1.20 Verb patterns: Verbs + to + inf (want to) / Verb + inf: can / Verbs + -ing (Iike, hate, go, start) 5.2. Ordre dels components del sintagma verbal 5.2.1 Oració enunciativa (afirmativa i negativa) 5.2.2 Oració interrogativa 5.2.3 Oració imperativa 5.2.4 Multiword verbs (look at something, pick something up) 6. EL SINTAGMA ADVERBIAL 6.1. L'adverbi 6.1.1 Formació (-ly) i sufixos més comuns 6.1.2 Classes 6.1.3 Temps: now, today, yesterday, tomorrow 6.1.4 Lloc: here, there 6.1.5 Freqüència: often, always ... 6.1.6 Mode: slowly, fast 6.1.7 Grau: : very, etc

53

6.1.8 Interrogatius: how often, how long, how far ... 6.2. Locucions adverbials: once a week, twice a month 6.3. Modificació de l'adverbi per mitjà de S.Adv.: very well, not very 6.4. Posició dels elements dins del sintagma i dins de l'oració 7. EL SINTAGMA PREPOSICIONAL 7.1. Preposició: Classes 7.1.1 Temps: in, on, at, from..., to... 7.1.2 Duració: for 7.1.3 Lloc: in, on, at, … 7.1.4 Direcció: to, from 7.1.5 Pertinença: of 7.1.6 Companyia/instrument: with 7.2. Locucions preposicionals: in front of, next to, far from 7.3. Adjectius i verbs que regixen preposició: worried about, listen to, tired of, wait for 7.4. Posició dels elements dins del sintagma preposicional i de la frase, especialment en posició final en oracions interrogatives B) Continguts foneticofonològics 1. Sons i fonemes vocàlics 1.1. Sistema vocàlic: introducció a la seua identificació i producció 2. Sons i fonemes consonàntics 2.1. Sistema consonàntic: introducció a la seua identificació i producció 3. Processos fonològics: introducció 3.1. Alternances morfofonològiques 3.1.1. Assimilació 3.1.3. Sonorització en plural 3.1.3.1. Amb reflex ortogràfic: life, lives 3.1.3.2. Sense reflex ortogràfic: house, houses 3.2. Enllaç 3.3. Reducció en síl·labes àtones: chocolate, restaurant, vegetable... 4. Accent dels elements lèxics aïllats 5. Patrons d'entonació, accent i ritme per a les funcions comunicatives estudiades C) Continguts ortogràfics 1. Sistema d'escriptura: alfabet 2. Representació gràfica de fonemes 2.1. Correspondències més freqüents entre grafies i fonemes 2.2. Vocals mudes: love, cupboard... 2.3. Consonants mudes: teacher, know, hour, talk, receipt... 2.4. Canvis ortogràfics davant d'inflexions 2.4.1. Formació del plural: city-cities, thief-thieves 2.4.2. Formes verbals del present: carry-carries 2.4.3. Formes verbals del passat: study-studied, stop-stopped 2.4.4. Formes verbals amb -ing: put-putting, travel-travelling 2.4.5. Paraules derivades: cut-cutter 3. Ús de majúscules: mesos, dies de la setmana, nacionalitats, idiomes, pronom personal, noms propis de persones i llocs. 4. Ús dels signes ortogràfics: punt, dos punts, coma, interrogació, exclamació i apòstrof. 3. Criteris d’avaluació per destreses i competències 3.1 Comprensió oral Es considerarà que l’alumne o l’alumna ha adquirit les competències pròpies d'aquest nivell quan siga capaç de comprendre el sentit general, la informació essencial i els punts principals de textos breus, ben estructurats, transmesos de viva veu o per mitjans tècnics i articulats a una velocitat lenta, en un registre formal o neutre i sempre que les condicions acústiques siguen bones i el missatge no estiga distorsionat. Es considerarà que un alumne o una alumna ha adquirit les competències necessàries d'aquest nivell quan siga capaç de: - Comprendre expressions habituals referides a necessitats quotidianes senzilles, sempre que es diguen lentament, de forma clara i es repetisquen més d’una vegada. - Comprendre un discurs lent i articulat amb claredat, amb pauses prolongades que permeten comprendre el significat. - Comprendre preguntes i instruccions i seguir indicacions breus i senzilles. - Comprendre l’expressió de números, preus i hores.

54

- Comprendre el sentit general i la informació específica de conversacions que tinguen lloc en la seua presència, si el llenguatge és lent i clar, i identificar el canvi de tema. - Comprendre un discurs que siga clar i en llengua estàndard sobre assumptes coneguts que es donen en conversacions en què participe, sempre que puga demanar informació. - Comprendre indicacions senzilles sobre transaccions i gestions quotidianes, com anar d'un lloc a un altre a peu o en transport públic. - Comprendre i saber identificar la idea principal de notícies televisades sobre esdeveniments, accidents, butlletins meteorològics, etc., quan hi haja material visual que il·lustre el comentari. - Comprendre i captar la idea principal de missatges i avisos clars i senzills. - Comprendre la informació essencial de breus passatges gravats relacionats amb assumptes quotidians, sempre que es parle lentament i amb claredat. 3.2 Expressió oral Es considerarà que l’alumne ha adquirit les competències pròpies d'aquest nivell quan siga capaç de produir textos orals breus, tant en comunicació cara a cara com per telèfon o altres mitjans tècnics, en un registre neutre, i expressar-se amb una fluïdesa i una pronunciació que permeten la comprensió del discurs, encara que resulten evidents l’accent estranger, les pauses i els titubejos i siga necessària la repetició, la paràfrasi i la cooperació dels interlocutors per a mantindre la comunicació. Es considerarà que l’alumne o l’alumna ha adquirit les competències pròpies d'aquest nivell quan siga capaç de: - Presentar-se i poder expressar-se amb frases senzilles i aïllades relatives a persones i llocs. - Realitzar descripcions d'un mateix i del seu entorn més pròxim: professió, família, lloc de residència. - Participar en conversacions de forma senzilla, en les que hi haja la possibilitat d'efectuar repeticions a un ritme més lent, reformulacions i rectificacions. - Plantejar i contestar preguntes senzilles sobre temes quotidians. - Narrar històries o descriure alguna cosa per mitjà d'una relació senzilla d'elements. - Efectuar una comunicació o presentació breu, assajada prèviament, sobre temes coneguts. - Expressar les seues preferències i els seus gustos. - Defendre's en transaccions i gestions quotidianes. - Participar en conversacions breus amb una comoditat raonable i defendre's en intercanvis senzills habituals sense molt d'esforç. 3.3 Comprensió de lectura Es considerarà que un alumne o una alumna ha adquirit les competències pròpies d'aquest nivell quan siga capaç de comprendre el sentit general, la informació essencial, els punts principals i detalls rellevants en textos escrits breus d’estructura senzilla i clara, en un registre formal o neutre. Es considerarà que un alumne ha adquirit les competències pròpies d'aquest nivell quan siga capaç de: - Comprendre la idea general de textos informatius senzills i breus i les descripcions senzilles, especialment si contenen il·lustracions que ajuden a explicar el text. - Comprendre textos molt curts i senzills, amb l’ajuda de paraules que resulten familiars i d’expressions bàsiques, rellegint, per exemple, parts del text. - Comprendre i seguir instruccions escrites, breus i senzilles, especialment si contenen il·lustracions. - Reconèixer paraules i expressions senzilles que figuren en un text (per exemple, un anunci), relatiu a situacions de la vida quotidiana. - Comprendre missatges breus i senzills, per exemple, una postal o un correu electrònic. - Comprendre textos breus i senzills, que continguen instruccions sobre aparells d’ús comú en la vida quotidiana. - Demanar informació específica a partir de materials senzills, com cartes, fullets, menús, llistats i horaris. - Comprendre correspondència personal breu i senzilla així com correspondència formal breu sobre qüestions pràctiques com ara la confirmació d’una comanda o la concessió d’una beca. - Identificar informació rellevant en textos periodístics breus i senzills, com ara resums de noticies que descriguen fets o esdeveniments. - Comprendre senyals i avisos que es troben usualment en llocs públics, com carrers, estacions de tren, metro, aeroports, etc. 3.4 Expressió escrita Es considerarà que un alumne o una alumna ha adquirit les competències pròpies d'aquest nivell quan siga capaç d'escriure textos breus i d'estructura senzilla, en un registre neutre, utilitzant adequadament els recursos de cohesió i les convencions ortogràfiques i de puntuació més elementals. Es considerarà que un alumne ha adquirit les competències pròpies d'aquest nivell quan siga capaç de: - Escriure expressions i frases senzilles aïllades. - Escriure notes senzilles relacionades amb situacions de la vida quotidiana. - Escriure una postal o un correu electrònic breu i senzill. - Emplenar formularis amb dades personals. - Descriure el lloc on es viu.

55

- Escriure cartes personals molt senzilles: parlar d'un mateix, del seu entorn, expressar agraïment o demanar disculpes. - Descriure esdeveniments i activitats de forma breu i bàsica. - Descriure plans, projectes i expressar preferències. - Escriure correspondència formal senzilla i breu: sol·licitar un servici o demanar una informació. 3.5 Competència lexico-semàntica S’han assenyalat per a cada nivell els aspectes que l’alumne ha de ser capaç de comprendre o produir (bàsics i derivats, concrets i abstractes) dels temes generals següents. EI mínim de vocabulari en cadascuna de les àrees és: TEMES a) Identificació personal: Lèxic bàsic relacionat amb la informació personal: nom, cognom, edat, professió, sexe, estat civil, nacionalitat, adreça, adreça electrònica, dates i llocs de naixement, estudis, família, religió. Lèxic propi dels documents més habituals de la informació personal: passaport, documents identificatius. L'alfabet. Lèxic bàsic relacionat amb el caràcter, les habilitats i la descripció física de les persones. Lèxic relacionat amb la vestimenta i accessoris. b) L'habitatge, llar i entorn: L'habitatge: tipus, ubicació, parts i distribució. Mobiliari, objectes i utensilis bàsics. La ciutat: situació, parts, carrers, edificis, espais verds i monuments, mobiliari urbà. c) Activitats de la vida diària: Lèxic relacionat amb les fraccions del temps: anys, mesos, setmanes, dies, parts del dia i l'hora. Lèxic bàsic relacionat amb les activitats en la casa, en el treball o en centres escolars i en la ciutat. d) Temps lliure i oci: Lèxic bàsic relacionat amb les activitats: esports, activitats culturals. Llocs d'oci: teatre, museu, platja, cine. Aficions i interessos. Festes. e) Mitjans de comunicació: Ràdio, Televisió, Internet, Premsa. f) Viatges: Lèxic relacionat amb els mitjans de transport més comuns, preus dels trajectes, allotjament. g) Relacions humanes i socials: Lèxic relacionat amb els membres d’una família, amistats i coneguts. Lèxic relacionat amb el tema escolar i l’oci. h) Salut i cures físiques: Parts del cos. Estat físic i anímic. Lèxic relacionat amb el món sanitari. Higiene personal. i) Educació: Lèxic relacionat amb l’educació: centres educatius, assignatures. Lèxic relacionat amb les activitats i material escolar. j) Compres i activitats comercials: Noms d’objectes d’ús personal més usuals (roba i accessoris, menjar, objectes, objectes d’oci, etc.). Establiments i operacions comercials bàsiques. Preu, monedes, formes de pagament. k) Alimentació: Noms dels diferents menjars del dia. Noms d’utensilis relacionats amb el menjar. Establiments de restauració. l) Béns i servicis: Servicis privats i públics: bancs, correus, telèfons. m) Llengua i comunicació: Lèxic bàsic relacionat amb l’aprenentatge d’un idioma. Diferents idiomes del món. Llenguatge de l’aula. n) Medi físic i clima: Medi físic: accidents geogràfics i els punts cardinals. Fenòmens atmosfèrics climàtics. Lèxic bàsic relacionat amb la flora i la fauna. o) Ciència i tecnologia: Lèxic relacionat amb aparells elèctrics i electrònics més comuns i el seu ús bàsic. 3.6 Competència sociolingüística Comprenen el coneixement i les destreses necessàries per a abordar la dimensió social de l’ús de la llengua, especialment pel que fa a les convencions pròpies del tractament, al registre de llengua adequat, als diferents accents i dialectes, i a la capacitat d’interpretar referències culturals. Són continguts sociolingüístics els marcadors lingüístics de relacions socials, les normes de cortesia, els estereotips i modismes populars, els registres, els dialectes, els accents. En el Nivell d’iniciació o Elemental els objectius sociolingüístics són: a) Conéixer els aspectes socioculturals i les convencions socials que incideixen en la vida i aquells que es referixen al propi àmbit, per a plasmar-los en el seu comportament i en la seua comunicació. b) Reconéixer i utilitzar les formes de salutació, de cortesia i de tractament més habituals. e) Utilitzar, en general, un registre de llengua estàndard, de formalitat i informalitat, bàsic però acurat. Reconéixer algunes expressions col·loquials molt freqüents, així com referències culturals relacionades amb la vida quotidiana.

56

d) Comprendre gestos, comportaments i valors diferents als propis, subjacents en situacions socioculturals més quotidians i evidents. 3.7 Competència pragmàtica: funcional i discursiva La competència pragmàtica és la capacitat d’adequar les activitats comunicatives d’interacció i expressió en les situacions concretes de comunicació, i és també la capacitat de transmetre funcions comunicatives desitjades (competència funcional) per mitjà de "textos" cohesionats (competència discursiva). A. COMPETÈNCIA FUNCIONAL 1. Actes assertius: (donar i sol· licitar informació general, opinió, creença i conjectura). Afirmar, anunciar, assentir, classificar, descriure, expressar acord i desacord, expressar una opinió, formular hipòtesis, identificar-se, presentar-se, informar, rectificar i expressar dubtes. Inclou funcions com: demanar/donar informació sobre persones i llocs, descriure accions habituals, parlar del clima, localitzar i situar en l’espai, enumerar en una explicació, descriure persones de forma bàsica, referir-se a accions habituals, o del món present, referir-se a accions i situacions del passat, parlar d’accions futures possibles, mostrar acord total o parcial. 2. Actes compromissoris (expressar oferiment, intenció, voluntat i decisió) Expressar la intenció, el desig o la voluntat de fer alguna cosa, invitar, oferir alguna cosa, demanar i oferir ajuda, acceptar-la i rebutjar-la, demanar i donar informació sobre la intenció, la decisió de fer alguna cosa. Inclou funcions com: demanar i oferir ajuda, acceptar-la i rebutjar-la; demanar i donar informació sobre la intenció, la voluntat o la decisió de fer alguna cosa, invitar a fer alguna cosa, acceptar o rebutjar invitació. 3. Actes expressius (expressar sentiments davant de certes situacions) Expressar alegria, felicitat, estima, simpatia, decepció, interès, desinterès, esperança, preferència, satisfacció i tristesa. Inclou funcions com: expressar preferència, expressar estats de salut/d’ànim i relacionar-los amb els estats dels altres. 4. Actes directius (persuadir, convéncer, propòsit d’acció) Alertar, donar instruccions, donar permís, demanar alguna cosa/ajuda, confirmació, informació, que algú faça alguna cosa, prohibir o denegar, proposar o sol· licitar i recordar alguna cosa a algú. Inclou funcions com sol·licitar/donar instruccions per a aplegar a un lloc, preguntar i expressar traducció d’una paraula o expressió; sol· licitar que es lletregeu una paraula; animar algú a fer una repetició o que es parle més lentament. 5. Actes fàctics i solidaris (socialitzar, establir o mantindre el contacte social) Invitar, acceptar o rebutjar una invitació, agrair, atraure l’atenció, donar la benvinguda, acomiadar-se, expressar aprovació, felicitar, interessar-se per algú, alguna cosa, lamentar, demanar disculpes, refusar. Inclou funcions com: dirigir-se a algú, saludar, respondre a una salutació i acomiadar-se, demanar la paraula, intervindre breument en un debat, reaccionar i cooperar en la interacció; iniciar, organitzar, emfatitzar i tancar el discurs de forma senzilla; brindar. B. COMPETÈNCIA DISCURSIVA Un enfocament centrat en l’ús de l'idioma suposa considerar el text com la unitat mínima. Perquè un text siga comunicativament vàlid, deu ser coherent respecte al context en que s'interpreta i ha de presentar una cohesió o organització interna que facilite la seua comprensió i així mateix la dinàmica de comunicació en què es desenvolupa. Adquirir aquesta competència suposa desenvolupar els següents aspectes: a) Adequació al propòsit funcional Intencionalitat comunicativa, context, cotext i situació, registre i nivell de llengua, mitjà. b) Coherència textual Tipus i format de text, varietat de llengua i registre, esquemes d’interacció i transacció de la quantitat i la qualitat, rel levància, orde i claredat de la informació, tema, enfocament i contingut d’estructures sintàctiques. c) Cohesió textual Estructuració del discurs, divisió en parts: Inici del discurs, desenvolupament del discurs i conclusió del discurs; la puntuació com a recurs de cohesió del text escrit, la entonació com a recurs de cohesió del marcadors del discurs, marcadors espacials, marcadors temporals, connectors textuals coordinades i subordinades, marcadors o connectors textuals d’enllaç i relació lògica entre oracions o paràgrafs i marcadors per a mantindre el discurs oral, crosses .... FORMATS DE TEXT A continuació es presenten els tipus de textos orals i escrits que estan relacionats amb els habituals dels àmbits personal, públic, acadèmic i laboral. EI seu grau de complexitat estarà referit al Nivell A1. 1) Textos orals a) En interacció - Contactes socials quotidians (salutació, acomiadaments, disculpes, agraïment) i en ocasions especials (elogis i compliments). - Felicitacions, invitacions, expressió de desig. - Intercanvis d’informació personal al voltant de llocs, quantitats, preus, dates, hores, gustos, interessos, opinions i activitats. - Transaccions fàcils per demanar i oferir informació, bens i servicis, i resoldre problemes concrets.

57

- Converses cara a cara, de caràcter informal, i interaccions de caràcter formal en les situacions quotidianes. - Aclariments o traduccions d’una paraula o missatge a un company. b) Comprensió com a oient: - Missatges relacionats amb els àmbits coneguts (personal ,estudis,treball,oci) - Instruccions, consells i indicacions senzilles. - Presentacions, descripcions i narracions breus i contextualitzades. - Textos publicitaris amb recolzament de la imatge, sense implicacions culturals i expressats amb claredat. - Lletres de cançons senzilles enregistrades de les quals es discriminen paraules i expressions. - Notícies al voltant de temes coneguts. - Informació meteorològica en TV. - Passatges curts al voltant d’aspectes familiars. c) Producció - Presentació i descripció breu de persones, del lloc de residència, treball, activitats diàries, gustos, interessos, salut i estats d’ànim. - Relat breu d’activitats freqüents presents i passades. - Formulació d’intencions i projectes. - Presentacions breus i assajades al voltant de temes coneguts. 2) Textos escrits a) Interacció - Missatges de caràcter personal (SMS, correus electrònics, cartes, etc. ) - Qüestionaris senzills. - Notes i missatges relacionats amb les seues activitats quotidianes de treball, estudi i oci. - Textos socials breus tipificats (per a felicitar, convidar, acceptar/rebutjar, agrair, demanar un servici, demanar disculpes). b) Comprensió - Senyals i rètols usuals. - Llistes (telèfon, agenda, guies d'oci, horaris, catàlegs, diccionaris). - Llibres de text i materials de treball del nivell. - Documents "autèntics": bitllets, entrades, cartes de restaurant, factures, etiquetes, plànols. - Pàgines web i blogs senzills. - Fullets turístics i comercials. - Receptes. - Instruccions i normes bàsiques. - Anuncis de treball. - Diaris i revistes de caràcter escolar: titulars de premsa, notícies, anuncis. - Còmics fàcils de llegir. - Lletres de cançons. - Poemes senzills. - Horòscops. - Contes i novel·les curtes (graduades per al nivell). c) Producció - Còpia de models escrits o orals. - Impresos senzills. - Descripcions breus al voltant de persones i aspectes del seu entorn. - Relats breus d'activitats. - Receptes senzilles. - Instruccions. - Anuncis breus. - Notes biogràfiques. - Sol·licituds de treball.Currículum vitae. - Escrits creatius. - Diaris de classe (pròxim a un model) i Portfoli. A.2) Nivell A2 (Nivell Bàsic o Pre-Intermedi) 1. Objectius generals i específics per destreses 1.1 Comprensió oral OBJECTIU GENERAL Comprendre el sentit general, la informació essencial i informació específica clara de textos orals breus, ben estructurats, articulats clarament amb pauses suficients per a assimilar el significat. La llengua serà estàndard amb una variació formal i informal. Les condicions acústiques hauran de ser òptimes i la comunicació directa.

58

Els textos versaran principalment sobre l’àmbit personal i assumptes quotidians o d’immediata rellevància per a l’alumnat, i podran ser transmesos de viva veu o per mitjans tècnics (telèfon, megafonia, TV, etc.) OBJECTIUS ESPECÍFICS 1. Comprendre els punts principals i informació específica en missatges i anuncis públics clars i senzills que continguen instruccions, indicacions o una altra informació. 2. Comprendre el que es diu en transaccions i gestions senzilles. 3. Comprendre la informació essencial i els punts principals del que es diu en converses en què participa. 4. Comprendre el sentit general i informació específica de converses clares i pausades que tenen lloc en la seua presència i identificar un canvi de tema. 5. Comprendre el sentit general i informació específica senzilla de programes de televisió o altres mitjans audiovisuals. 6. Utilitzar el context lingüístic i extralingüístic com a mitjà per a incrementar la comprensió. 7. Comprendre de manera apropiada els matisos bàsics de l’entonació, pronunciació, ritme i accent. 1.2 Expressió i interacció oral OBJECTIUS GENERALS 1. Produir textos orals breus i bàsics des del punt de vista gramatical i lèxic, en llengua estàndard i en comunicació cara a cara. Els textos tractaran sobre aspectes personals i quotidians. 2. Comunicar-se de forma bàsica però comprensible, encara que siga necessari utilitzar ben soviet mitjans no verbals per a mantindre la comunicació, així com moltes pauses per a buscar expressions, i la repetició i cooperació dels interlocutors. OBJECTIUS ESPECÍFICS 1. Fer, davant d’una audiència, anuncis públics i presentacions breus i assajades sobre temes habituals donant explicacions sobre opinions, plans i accions, així com responent a preguntes breus i senzilles dels oients. 2. Narrar experiències o esdeveniments i descriure aspectes quotidians del seu entorn (persones, llocs, una experiència de treball o d’estudi, objectes i possessions), així com activitats habitual, plans, comparacions i el que li agrada i no li agrada, per mitjà d’una relació senzilla d’elements. 3. Desembolicar-se en els aspectes més comuns de transaccions i gestions de béns i serveis quotidians (transport, botigues, bancs, restaurants, etc.) 4. Participar de forma senzilla en una entrevista- per exemple de treball- i poder donar informació, reaccionar davant de comentaris o expressar idees sobre qüestions habituals, sempre que puga demanar de tant en tant aclariments o repeticions del que s’ha dit. 5. Participar en converses en què s’establisca contacte social, s’intercanvie informació sobre temes senzills i habituals; es demane, oferisca o suggerisca; es donen i es demanen instruccions; s’expressen sentiments, opinions, acord i desacord; amb la possibilitat de demanar que es repetisca o reformule el que s’ha dit. 6. Reproduir de manera apropiada els matisos bàsics de l’entonació, pronunciació, ritme i accent. 7. Utilitzar major varietat d’estratègies comunicatives lingüístiques i extralingüístiques 1.3 Comprensió lectora OBJECTIU GENERAL Comprendre, sempre que es puga rellegir quan siga necessari, el sentit general, els punts principals i informació específica, de textos breus d’estructura simple i molt clara. El vocabulari haurà de ser d’ús molt freqüent i la gramàtica, senzilla. Els textos aniran preferiblement acompanyats d’imatges o il·lustracions i es referiran a la vida quotidiana. OBJECTIUS ESPECÍFICS 1. Comprendre instruccions, indicacions i informació bàsica en rètols i cartells en carrers, botigues, restaurants, mitjans de transport i altres serveis i llocs públics. 2. Comprendre, en notes personals i anuncis públics, missatges breus que continguen informació, instruccions i indicacions relacionades amb activitats i situacions de la vida quotidiana. 3. Comprendre correspondència personal (cartes, correus electrònics, postals) 4. Comprendre correspondència formal senzilla (cartes, correus electrònics, faxos) sobre qüestions pràctiques com ara la confirmació d’una comanda o concessió d’una beca. 5. Comprendre informació essencial i localitzar informació específica en fullets il·lustrats i un altre material informatiu d’ús quotidià com a prospectes, menús, llistats, horaris, plans i pàgines web d’estructura clara i tema familiar. 6. Identificar els punts principals i la informació específica en textos periodístics breus i senzills, com ara resums de notícies que descriguen fets o esdeveniments amb vocabulari en la seua major part freqüent. 1.4 Expressió i interacció escrita OBJECTIU GENERAL

59

Escriure textos senzills i breus,en llengua estàndard i utilitzant adequadament les convencions ortogràfiques i de puntuació més elementals, així com un repertori limitat de recursos de cohesió, paraules i estructures. Els textos es referiran principalment a assumptes quotidians o d’immediata rellevància per a l’alumnat. OBJECTIUS ESPECÍFICS 1. Escriure notes i anuncis i prendre missatges senzills amb informació, instruccions i indicacions relacionades amb activitats i situacions de la vida quotidiana. 2. Escriure correspondència personal simple en la que es donen les gràcies, es demanen disculpes o es parle d’un mateix o del seu entorn (família, condicions de vida, treball, amics, diversions, descripció elemental de persones, vivències, plans i projectes, gustos i preferències, etc.) 3. Escriure correspondència formal senzilla i breu en la que se sol·licite un servici o es demane informació. 4. Redactar instruccions senzilles, relatives a aspectes quotidians, com ara una recepta, o les indicacions necessàries per a arribar a un lloc. 5. Narrar, de forma breu i elemental, històries imaginades o activitats i experiències personals passades, utilitzant, de manera correcta i coherent, els recursos lèxics i estructurals necessaris per a articular la narració. 2. Continguts A) Continguts morfosintàctics 1. L'ORACIÓ SIMPLE 1.1. Tipus d'oracions, elements que les constituïxen i la seua posició dins de la frase 1.1.1 Oració enunciativa: afirmativa i negativa 1.1.2 Subj.+V+CC 1.1.3 Negació: ús d'auxiliars 1.1.4 Oracions amb verbs atributius (be) 1.1.5 Oracions amb verbs atributius (seem, look, appear) 1.1.6 Respostes curtes 1.1.7 Oració interrogativa (amb i sense verb auxiliar) 1.1.8 Total: Ves/No questions 1.1.9 Parcial: Wh- questions 1.1.10 Question tags 1.1.11 Oració imperativa (afirmativa/negativa) 1.1.11.1 (Don't) + V 1.1.11.2 Let's + V 1.1.11.3 Let's ( + not) + V 1.1.12 Oració exclamativa 1.1.12.1 What + SN 1.1.12.2 How + SAdj 1.2. Concordança entre subjecte i verb 2. L'ORACIÓ COMPOSTA 2.1. Expressió de relacions lògiques 2.1.1 Addició: and. 2.1.2 Disjunció: or 2.1.3 Oposició: but 2.1.4 Causa: because 2.1.5 Relacions temporals: 2.1.5.1 Anterioritat: before

2.1.5.2 Posterioritat: after 2.1.5.3 Simultaneïtat: when, while 2.1.6 Finalitat: to 2.1.7 Concessió: although 2.1.8 Condició: if 2.1.8.1 Zero conditional 2.1.8.2 First conditional 2.1.9 Resultat: so ... that 2.1.10 Comparació 2.1.10.1 than 2.1.10.2 (not) as ... as 2.2. El·llipsi en l'oració composta (ús d'auxiliars)

60

3. EL SINTAGMA NOMINAL 3.1. Components 3.1.1 Substantiu 3.1.1.1 Classes: 3.1.1.1.1 Propis 3.1.1.1.2 Comuns: comptables, no comptables i substantius que poden ser comptables i no comptables; a glass, made of glass 3.1.1.2 Gènere 3.1.1.2.1 No marcat morfològicament (uncle - aunt) 3.1.1.2.2 Marcat morfològicament (waiter - waitress) 3.1.1.2.3 Gènere dual (artist, architect) 3.1.1.2.4 Gènere comú (baby, child) 3.1.1.3 Nombre 3.1.1.3.1 Singular i plural regular 3.1.1.3.2 Plurals irregulars més comuns 3.1.1.3.3 Summation plurals comuns: scissors, glasses 3.1.1.4 EI genitiu saxó ('s/s) i la construcció amb of 3.1.2 Pronoms 3.1.2.1 Personals 3.1.2.1.1 Personals de subjecte 3.1.2.1.2 Personals de complement 3.1.2.2 Possessius 3.1.2.3 Demostratius (this, that, these, those) 3.1.2.4 Interrogatius 3.1.2.5 Indefinits 3.1.2.6 some, any 3.1.2.7 Compostos de some, any i no 3.1.3 Determinants 3.1.3.1 Articles: determinat i indeterminat 3.1.3.2 Demostratius 3.1.3.3 Interrogatius 3.1.3.4 Adjectius possessius 3.1.3.5 Quantificadors: numerals cardinals i ordinals 3.1.3.6 Altres quantificadors: some, any, much, many, every, a lot (of), little, few, other, another, both, all, too, enough, metric system: mesures bàsiques del sistema mètric; expressions partitives (a piece of, containers [recipients] (a botlle of/ a cup of...). 3.1.4 Aposició (John, my brother, lives in Portugal 3.2. Modificació del substantiu 3.2.1.1.1.1 Per mitjà de SN (fire brigade, coffee table) 3.2.2 Per mitjà de SAdj (the big bag) 3.2.2.1 Per mitjà de SPrep (the picture in the corner) 3.2.2.2 Per mitjà d'oracions de relatiu bàsiques: it is something that ... , an actor is a person who ... , this is the town where ... , Monday is the day when ... 3.3. Ordre dels components del sintagma nominal 3.4. Fenòmens de concordança dins del sintagma nominal: gènere i nombre 3.5. Altres categories gramaticals en funció de sintagma nominal (formes verbals en -ing, infinitius, adverbis, adjectius, etc.) 4. EL SINTAGMA ADJECTIVAL 4.1. L'adjectiu. 4.1.1 Grau 4.1.1.1 Absolut o positiu 4.1.1.2 Comparatiu 4.1.1.3 Superioritat 4.1.1.4 Inferioritat 4.1.1.5 gualtat 4.1.1.6 Superlatiu 4.2. Adjectius en –ing/-ed 4.3. Modificació de l'adjectiu. 4.3.1 Per mitjà de negació: not, not very 4.3.2 Per mitjà de SAdv: quite/too 4.3.3 Per mitjà de SAdv: enough 4.3.4 djectius que regixen preposició (good at)

61

4.4. Ordre dels components del sintagma adjectival (long fair hair) 5. EL SINTAGMA VERBAL 5.1. EI verb. 5.1.1 Tipus 5.1.2 Verbs d'ús bàsic: be, have (got), do 5.1.3 There + be 5.1.4 Verbs modals 5.1.5 Time and tense 5.1.5.1 Expressió del present 5.1.5.1.1 Present simple 5.1.5.1.2 Present continuous 5.1.5.1.3 Present simple/present continuous 5.1.5.1.4 Present perfect 5.1.5.2 Expressió del passat 5.1.5.2.1 Past simple (regular i irregular) 5.1.5.2.2 Present perfect 5.1.5.2.3 Past continuous 5.1.5.2.4 Past simple/past continuous: diferències bàsiques 5.1.5.2.5 Past simple/present perfect: diferències bàsiques 5.1.5.3 Expressió del futur: 5.1.5.3.1 Going to 5.1.5.3.2 Present continuous 5.1.5.3.3 Will 5.1.5.3.4 Present simple 5.1.5.3.5 Going to/will: diferències bàsiques 5.1.6 Modalitat. 5.1.7 Factualitat: indicatiu. 5.1.8 Imperatiu: afirmatiu, negatiu (don't), let’s 5.1.9 Necessitat: need to 5.1.10 Obligació: must/have to 5.1.11 Absència d'obligació o necessitat: don't have to, don't need to 5.1.12 Consell: should 5.1.13 Capacitat/habilitat: can/can't/ could/be able to 5.1.14 Permís: Can / May 5.1.15 Possibilitat: Can/can't – May 5.1.16 Prohibició: Can't / Mustn't / Don't / No + -ing (no smoking) 5.1.17 Intenció: be going to / want. 5.1.18 Plans i prediccions: be going to 5.1.19 Suggeriments, oferiments i peticions formals: would like 5.1.20 Veu Activa 5.1.21 Passiva: present and past simple 5.1.22 Verb patterns: 5.1.22.1 Verbs + to + infinitive (want to) 5.1.22.2 Verb + infinitive: can, let, make 5.1.22.3 Verbs + -ing (Iike, hate, go, start) 5.2. Ordre dels components del sintagma verbal 5.2.1 Oració enunciativa (afirmativa i negativa) 5.2.2 Oració interrogativa 5.2.3 Oració imperativa 5.2.4 Multiword verbs (look at something, pick something up) 5.2.5 Ditransitive verbs (Give something to someone, give someone something, buy something for someone, buy someone something) 6. EL SINTAGMA ADVERBIAL 6.1. L'adverbi 6.1.1 Formació (-ly) i sufixos més comuns 6.1.2 Classes 6.1.3 Temps 6.1.4 Ús d'adverbis amb present perfect: already, (not) yet, ever, just

62

6.1.5 Ús d'adverbis amb present perfect per a expressar duració: for, slnce 6.1.6 Lloc 6.1.7 Moviment: up, down, away, etc. 6.1.8 Freqüència 6.1.9 Mode 6.1.10 Grau 6.1.11 Interrogatius 6.1.12 Grau: positiu, comparatiu i superlatiu 6.2. Locucions adverbials 6.3. Modificació de l'adverbi per mitjà de S.Adv. 6.4. Posició dels elements dins del sintagma i dins de l'oració 7. EL SINTAGMA PREPOSICIONAL 7.1. Preposició: Classes 7.1.1 Temps 7.1.2 Duració 7.1.3 Lloc 7.1.4 Moviment: over, Into, through 7.1.5 Direcció 7.1.6 Pertinença 7.1.7 Companyia/instrument: with, without 7.1.8 Agent: by 7.2. Locucions preposicionals. 7.3. Adjectius i verbs que regixen preposició: worried about, listen to, tired of, wait for 7.4. Ús de –ing després de preposició: be good at -ing 7.5. Posició dels elements dins del sintagma preposicional i de la frase, especialment en posició final en oracions interrogatives B) Continguts fonètics, fonològics i ortogràfics 1. Fonètica i Fonologia 1.1. Sons i fonemes vocàlics 1.1.1. Sistema vocàlic: consolidació 1. 1.2. Contrast entre vocals llargues i curtes 1.1.3. Similituds i diferències entre l'anglés i les llengües oficials de la Comunitat Valenciana (vocals obertes i tancades) 1.2. Sons i fonemes consonàntics 1.2.1. Sistema consonàntic: consolidació 1.2.2. Pronunciació de consonants i grups consonàntics d'especial dificultat: 1.2.2.1 -s, -es en plurals, formes possessives i verbs 1.2.2.2 paraules que comencen por /st/, /sp/, /sk/ 1.2.2.3 -ed (passat simple) /t/ /, /dz/, /z/ 1.2.2.4 Grafemes muts 1.2.2.5 Aspiració 1.2.2.6 Similituds i diferències entre el sistema consonàntic de l'anglés i les llengües oficials de la Comunitat Valenciana (/z/, /v/, /b/, /dz/ 1.3 Processos fonològics: introducció 1.3.1 Alternances morfofonològiques 1.3.1.1. Assimilació: ten pounds 1.3.1.2. Epèntesi (addició del fonema): sufixos – (e)s i -{e)d 1.3.1.3. Sonorització en plural 1.3.1.3.1. Amb reflex ortogràfic: life, lives 1.3.1.3.2. Sense reflex ortogràfic: house, houses 1.3.2. Enllaç 1.3.2.1. /r/ d'enllaç en accents no ròtics (intrusive r): the idea r of 1.3.2.2./j,w/ en frontera de síl·laba: blow in the wind, corduroy and silk. 1.3.3. Reducció en síl·labes àtones: chocolate, restaurant, secretary, comfortable… 1.4. Accent dels elements lèxics aïllats 1.5. Patrons d'entonació, accent i ritme per a les funcions comunicatives estudiades 2. Ortografia 2.1. Sistema d'escriptura: alfabet 2.2. Representació gràfica de fonemes i sons

63

2.2.1. Correspondències més freqüents entre grafies i fonemes. Correspondències inusuals en paraules d'ús freqüent: favour, elephant, laugh, off; women 2.2.2. Vocals mudes: love, cupboard 2.2.3. Consonants mudes: know, tour, talk, receipt, doubt 2.2.4. Canvis ortogràfics davant d'inflexions 2.2.4.1. Formació del plural: city-cities, thief-thieves 2.2.4.2. Formes verbals de present: carry-carries 2.2.4.3. Formes verbals de passat: study-studied, stop-stopped 2.2.4.4. Formes verbals amb -ing: put-putting, tavel-travelling 2.2.4.5. Paraules derivades: cut-cutter 2.3. Signes no alfabetitzats d'ús freqüent: @, .com, +, &, €... 2.4. Ús de majúscules: mesos, dies de la setmana, nacionalitats, idiomes, pronom personal I, noms propis de persones i llocs. 2.5. Ús dels signes ortogràfics: punt, dos punts, coma, punt i coma, interrogació, exclamació, apòstrof i guió. 2.6. Similituds i diferències entre els sistemes ortogràfics de l'anglés i les llengües oficials de la Comunitat Valenciana. 3. Criteris d’avaluació per destreses i competències 3.1 Comprensió oral Es considerarà que l’alumne o l’alumna ha adquirit les competències pròpies d'aquest nivell quan siga capaç de comprendre el sentit general, la informació essencial i els punts principals de textos breus, ben estructurats, transmesos de viva veu o per mitjans tècnics i articulats a una velocitat lenta, en un registre formal o neutre i sempre que les condicions acústiques siguen bones i el missatge no estiga distorsionat. Es considerarà que un alumne o una alumna ha adquirit les competències necessàries d'aquest nivell quan siga capaç de: - Comprendre expressions habituals referides a necessitats quotidianes senzilles, sempre que es diguen lentament, de forma clara i es repetisquen més d’una vegada. - Comprendre un discurs lent i articulat amb claredat, amb pauses prolongades que permeten comprendre el significat. - Comprendre preguntes i instruccions i seguir indicacions breus i senzilles. - Comprendre l’expressió de números, preus i hores. - Comprendre el sentit general i la informació específica de conversacions que tinguen lloc en la seua presència, si el llenguatge és lent i clar, i identificar el canvi de tema. - Comprendre un discurs que siga clar i en llengua estàndard sobre assumptes coneguts que es donen en conversacions en què participe, sempre que puga demanar informació. - Comprendre indicacions senzilles sobre transaccions i gestions quotidianes, com anar d'un lloc a un altre a peu o en transport públic. - Comprendre i saber identificar la idea principal de notícies televisades sobre esdeveniments, accidents, butlletins meteorològics, etc., quan hi haja material visual que il·lustre el comentari. - Comprendre i captar la idea principal de missatges i avisos clars i senzills. - Comprendre la informació essencial de breus passatges gravats relacionats amb assumptes quotidians, sempre que es parle lentament i amb claredat. 3.2 Expressió oral Es considerarà que l’alumne ha adquirit les competències pròpies d'aquest nivell quan siga capaç de produir textos orals breus, tant en comunicació cara a cara com per telèfon o altres mitjans tècnics, en un registre neutre, i expressar-se amb una fluïdesa i una pronunciació que permeten la comprensió del discurs, encara que resulten evidents l’accent estranger, les pauses i els titubejos i siga necessària la repetició, la paràfrasi i la cooperació dels interlocutors per a mantindre la comunicació. Es considerarà que l’alumne o l’alumna ha adquirit les competències pròpies d'aquest nivell quan siga capaç de: - Presentar-se i poder expressar-se amb frases senzilles i aïllades relatives a persones i llocs. - Realitzar descripcions d'un mateix i del seu entorn més pròxim: professió, família, lloc de residència. - Participar en conversacions de forma senzilla, en les que hi haja la possibilitat d'efectuar repeticions a un ritme més lent, reformulacions i rectificacions. - Plantejar i contestar preguntes senzilles sobre temes quotidians. - Narrar històries o descriure alguna cosa per mitjà d'una relació senzilla d'elements. - Efectuar una comunicació o presentació breu, assajada prèviament, sobre temes coneguts. - Expressar les seues preferències i els seus gustos. - Defendre's en transaccions i gestions quotidianes. - Participar en conversacions breus amb una comoditat raonable i defendre's en intercanvis senzills habituals sense molt d'esforç. 3.3 Comprensió de lectura Es considerarà que un alumne o una alumna ha adquirit les competències pròpies d'aquest nivell quan siga capaç de comprendre el sentit general, la informació essencial, els punts principals i detalls rellevants en textos escrits breus d’estructura senzilla i clara, en un registre formal o neutre.

64

Es considerarà que un alumne ha adquirit les competències pròpies d'aquest nivell quan siga capaç de: - Comprendre la idea general de textos informatius senzills i breus i les descripcions senzilles, especialment si contenen il·lustracions que ajuden a explicar el text. - Comprendre textos molt curts i senzills, amb l’ajuda de paraules que resulten familiars i d’expressions bàsiques, rellegint, per exemple, parts del text. - Comprendre i seguir instruccions escrites, breus i senzilles, especialment si contenen il·lustracions. - Reconèixer paraules i expressions senzilles que figuren en un text (per exemple, un anunci), relatiu a situacions de la vida quotidiana. - Comprendre missatges breus i senzills, per exemple, una postal o un correu electrònic. - Comprendre textos breus i senzills, que continguen instruccions sobre aparells d’ús comú en la vida quotidiana. - Demanar informació específica a partir de materials senzills, com cartes, fullets, menús, llistats i horaris. - Comprendre correspondència personal breu i senzilla així com correspondència formal breu sobre qüestions pràctiques com ara la confirmació d’una comanda o la concessió d’una beca. - Identificar informació rellevant en textos periodístics breus i senzills, com ara resums de noticies que descriguen fets o esdeveniments. - Comprendre senyals i avisos que es troben usualment en llocs públics, com carrers, estacions de tren, metro, aeroports, etc. 3.4 Expressió escrita Es considerarà que un alumne o una alumna ha adquirit les competències pròpies d'aquest nivell quan siga capaç d'escriure textos breus i d'estructura senzilla, en un registre neutre, utilitzant adequadament els recursos de cohesió i les convencions ortogràfiques i de puntuació més elementals. Es considerarà que un alumne ha adquirit les competències pròpies d'aquest nivell quan siga capaç de: - Escriure expressions i frases senzilles aïllades. - Escriure notes senzilles relacionades amb situacions de la vida quotidiana. - Escriure una postal o un correu electrònic breu i senzill. - Emplenar formularis amb dades personals. - Descriure el lloc on es viu. - Escriure cartes personals molt senzilles: parlar d'un mateix, del seu entorn, expressar agraïment o demanar disculpes. - Descriure esdeveniments i activitats de forma breu i bàsica. - Descriure plans, projectes i expressar preferències. - Escriure correspondència formal senzilla i breu: sol·licitar un servici o demanar una informació. 3.5 Competència lexico-semàntica S’han assenyalat per a cada nivell els aspectes que l’alumne ha de ser capaç de comprendre o produir (bàsics i derivats, concrets i abstractes) dels temes generals següents. EI mínim de vocabulari en cadascuna de les àrees és: TEMES a) Identificació personal: Lèxic bàsic relacionat amb la informació personal: nom, cognom, edat, professió, sexe, estat civil, nacionalitat, adreça, adreça electrònica, dates i llocs de naixement, estudis, família, religió. Lèxic propi dels documents més habituals de la informació personal: passaport, documents identificatius. L'alfabet. Lèxic bàsic relacionat amb el caràcter, les habilitats i la descripció física de les persones. Lèxic relacionat amb la vestimenta i accessoris. b) L'habitatge, llar i entorn: L'habitatge: tipus, ubicació, parts i distribució. Mobiliari, objectes i utensilis bàsics. La ciutat: situació, parts, carrers, edificis, espais verds i monuments, mobiliari urbà. c) Activitats de la vida diària: Lèxic relacionat amb les fraccions del temps: anys, mesos, setmanes, dies, parts del dia i l'hora. Lèxic bàsic relacionat amb les activitats en la casa, en el treball o en centres escolars i en la ciutat. d) Temps lliure i oci: Lèxic bàsic relacionat amb les activitats: esports, activitats culturals. Llocs d'oci: teatre, museu, platja, cine. Aficions i interessos. Festes. e) Mitjans de comunicació: Ràdio, Televisió, Internet, Premsa. f) Viatges: Lèxic relacionat amb els mitjans de transport més comuns, preus dels trajectes, allotjament. g) Relacions humanes i socials: Lèxic relacionat amb els membres d’una família, amistats i coneguts. Lèxic relacionat amb el tema escolar i l’oci. h) Salut i cures físiques: Parts del cos. Estat físic i anímic. Lèxic relacionat amb el món sanitari. Higiene personal. i) Educació:

65

Lèxic relacionat amb l’educació: centres educatius, assignatures. Lèxic relacionat amb les activitats i material escolar. j) Compres i activitats comercials: Noms d’objectes d’ús personal més usuals (roba i accessoris, menjar, objectes, objectes d’oci, etc.). Establiments i operacions comercials bàsiques. Preu, monedes, formes de pagament. k) Alimentació: Noms dels diferents menjars del dia. Noms d’utensilis relacionats amb el menjar. Establiments de restauració. l) Béns i servicis: Servicis privats i públics: bancs, correus, telèfons. m) Llengua i comunicació: Lèxic bàsic relacionat amb l’aprenentatge d’un idioma. Diferents idiomes del món. Llenguatge de l’aula. n) Medi físic i clima: Medi físic: accidents geogràfics i els punts cardinals. Fenòmens atmosfèrics climàtics. Lèxic bàsic relacionat amb la flora i la fauna. o) Ciència i tecnologia: Lèxic relacionat amb aparells elèctrics i electrònics més comuns i el seu ús bàsic. 3.6 Competència sociolingüística Comprenen el coneixement i les destreses necessàries per a abordar la dimensió social de l’ús de la llengua, especialment pel que fa a les convencions pròpies del tractament, al registre de llengua adequat, als diferents accents i dialectes, i a la capacitat d’interpretar referències culturals. Són continguts sociolingüístics els marcadors lingüístics de relacions socials, les normes de cortesia, els estereotips i modismes populars, els registres, els dialectes, els accents. En el Nivell A2 o Pre-intermedi els objectius sociolingüístics són: a) Conéixer els aspectes socioculturals i les convencions socials que incideixen en la vida i aquells que es referixen al propi àmbit, per a plasmar-los en el seu comportament i en la seua comunicació. b) Reconéixer i utilitzar les formes de salutació, de cortesia i de tractament més habituals. e) Utilitzar, en general, un registre de llengua estàndard, de formalitat i informalitat, bàsic però acurat. Reconéixer algunes expressions col·loquials molt freqüents, així com referències culturals relacionades amb la vida quotidiana. d) Comprendre gestos, comportaments i valors diferents als propis, subjacents en situacions socioculturals més quotidians i evidents. 3.7 Competència pragmàtica: funcional i discursiva La competència pragmàtica és la capacitat d’adequar les activitats comunicatives d’interacció i expressió en les situacions concretes de comunicació, i és també la capacitat de transmetre funcions comunicatives desitjades (competència funcional) per mitjà de "textos" cohesionats (competència discursiva). A. COMPETÈNCIA FUNCIONAL 1. Actes assertius: (donar i sol· licitar informació general, opinió, creença i conjectura). Afirmar, anunciar, assentir, classificar, descriure, expressar acord i desacord, expressar una opinió, formular hipòtesis, identificar-se, presentar-se, informar, rectificar i expressar dubtes. Inclou funcions com: demanar/donar informació sobre persones i llocs, descriure accions habituals, parlar del clima, localitzar i situar en l’espai, enumerar en una explicació, descriure persones de forma bàsica, referir-se a accions habituals, o del món present, referir-se a accions i situacions del passat, parlar d’accions futures possibles, mostrar acord total o parcial. 2. Actes compromissoris (expressar oferiment, intenció, voluntat i decisió) Expressar la intenció, el desig o la voluntat de fer alguna cosa, invitar, oferir alguna cosa, demanar i oferir ajuda, acceptar-la i rebutjar-la, demanar i donar informació sobre la intenció, la decisió de fer alguna cosa. Inclou funcions com: demanar i oferir ajuda, acceptar-la i rebutjar-la; demanar i donar informació sobre la intenció, la voluntat o la decisió de fer alguna cosa, invitar a fer alguna cosa, acceptar o rebutjar invitació. 3. Actes expressius (expressar sentiments davant de certes situacions) Expressar alegria, felicitat, estima, simpatia, decepció, interès, desinterès, esperança, preferència, satisfacció i tristesa. Inclou funcions com: expressar preferència, expressar estats de salut/d’ànim i relacionar-los amb els estats dels altres. 4. Actes directius (persuadir, convéncer, propòsit d’acció) Alertar, donar instruccions, donar permís, demanar alguna cosa/ajuda, confirmació, informació, que algú faça alguna cosa, prohibir o denegar, proposar o sol· licitar i recordar alguna cosa a algú. Inclou funcions com sol·licitar/donar instruccions per a aplegar a un lloc, preguntar i expressar traducció d’una paraula o expressió; sol· licitar que es lletregeu una paraula; animar algú a fer una repetició o que es parle més lentament. 5. Actes fàctics i solidaris (socialitzar, establir o mantindre el contacte social) Invitar, acceptar o rebutjar una invitació, agrair, atraure l’atenció, donar la benvinguda, acomiadar-se, expressar aprovació, felicitar, interessar-se per algú, alguna cosa, lamentar, demanar disculpes, refusar. Inclou funcions com: dirigir-se a algú, saludar, respondre a una salutació i acomiadar-se, demanar la paraula, intervindre breument en un debat, reaccionar i cooperar en la interacció; iniciar, organitzar, emfatitzar i tancar el discurs de forma senzilla; brindar. B. COMPETÈNCIA DISCURSIVA

66

Un enfocament centrat en l’ús de l'idioma suposa considerar el text com la unitat mínima. Perquè un text siga comunicativament vàlid, deu ser coherent respecte al context en que s'interpreta i ha de presentar una cohesió o organització interna que facilite la seua comprensió i així mateix la dinàmica de comunicació en què es desenvolupa. Adquirir aquesta competència suposa desenvolupar els següents aspectes: a) Adequació al propòsit funcional Intencionalitat comunicativa, context, cotext i situació, registre i nivell de llengua, mitjà. b) Coherència textual Tipus i format de text, varietat de llengua i registre, esquemes d’interacció i transacció de la quantitat i la qualitat, rel levància, orde i claredat de la informació, tema, enfocament i contingut d’estructures sintàctiques. c) Cohesió textual Estructuració del discurs, divisió en parts: Inici del discurs, desenvolupament del discurs i conclusió del discurs; la puntuació com a recurs de cohesió del text escrit, la entonació com a recurs de cohesió del marcadors del discurs, marcadors espacials, marcadors temporals, connectors textuals coordinades i subordinades, marcadors o connectors textuals d’enllaç i relació lògica entre oracions o paràgrafs i marcadors per a mantindre el discurs oral, crosses .... FORMATS DE TEXT A continuació es presenten els tipus de textos orals i escrits que estan relacionats amb els habituals dels àmbits personal, públic, acadèmic i laboral. EI seu grau de complexitat estarà referit al Nivell A2. 1) Textos orals a) En interacció - Contactes socials quotidians (salutació, acomiadaments, disculpes, agraïment) i en ocasions especials (elogis i compliments). - Felicitacions, invitacions, expressió de desig. - Intercanvis d’informació personal al voltant de llocs, quantitats, preus, dates, hores, gustos, interessos, opinions i activitats. - Transaccions fàcils per demanar i oferir informació, bens i servicis, i resoldre problemes concrets. - Converses cara a cara, de caràcter informal, i interaccions de caràcter formal en les situacions quotidianes. - Aclariments o traduccions d’una paraula o missatge a un company. b) Comprensió com a oient: - Missatges relacionats amb els àmbits coneguts (personal ,estudis,treball,oci) - Instruccions, consells i indicacions senzilles. - Presentacions, descripcions i narracions breus i contextualitzades. - Textos publicitaris amb recolzament de la imatge, sense implicacions culturals i expressats amb claredat. - Lletres de cançons senzilles enregistrades de les quals es discriminen paraules i expressions. - Notícies al voltant de temes coneguts. - Informació meteorològica en TV. - Passatges curts al voltant d’aspectes familiars. c) Producció - Presentació i descripció breu de persones, del lloc de residència, treball, activitats diàries, gustos, interessos, salut i estats d’ànim. - Relat breu d’activitats freqüents presents i passades. - Formulació d’intencions i projectes. - Presentacions breus i assajades al voltant de temes coneguts. 2) Textos escrits a) Interacció - Missatges de caràcter personal (SMS, correus electrònics, cartes, etc. ) - Qüestionaris senzills. - Notes i missatges relacionats amb les seues activitats quotidianes de treball, estudi i oci. - Textos socials breus tipificats (per a felicitar, convidar, acceptar/rebutjar, agrair, demanar un servici, demanar disculpes). b) Comprensió - Senyals i rètols usuals. - Llistes (telèfon, agenda, guies d'oci, horaris, catàlegs, diccionaris). - Llibres de text i materials de treball del nivell. - Documents "autèntics": bitllets, entrades, cartes de restaurant, factures, etiquetes, plànols. - Pàgines web i blogs senzills. - Fullets turístics i comercials. - Receptes. - Instruccions i normes bàsiques. - Anuncis de treball. - Diaris i revistes de caràcter escolar: titulars de premsa, notícies, anuncis. - Còmics fàcils de llegir. - Lletres de cançons.

67

- Poemes senzills. - Horòscops. - Contes i novel·les curtes (graduades per al nivell). c) Producció - Còpia de models escrits o orals. - Impresos senzills. - Descripcions breus al voltant de persones i aspectes del seu entorn. - Relats breus d'activitats. - Receptes senzilles. - Instruccions. - Anuncis breus. - Notes biogràfiques. - Sol·licituds de treball.Currículum vitae. - Escrits creatius. - Diaris de classe (pròxim a un model) i Portfoli. B) Nivell d’usuari independent Format per dos nivells: Nivell Intermedi (B1) Nivell Avançat (B2) B.1) Nivell B1 - Intermedi 1. Objectius generals i específics per destreses 1.1 Comprensió oral OBJECTIUS GENERALS 1. Comprendre el sentit general, la informació essencial, els punts principals i els detalls més rellevants en textos orals clarament estructurats i en llengua estàndard, articulats a velocitat relativament lenta o mitjana i transmesos de viva veu o per mitjans tècnics, sempre que les condicions acústiques siguen raonablement bones o es puga tornar a escoltar el que s'ha dit. 2. Comprendre el sentit general,la informació essencial, els punts principals i els detalls més rellevants en textos orals clarament estructurats i en llengua estàndard, articulats a velocitat relativament lenta o mitjana i transmesos de viva veu o per mitjans tècnics, sempre que les condicions acústiques siguen raonablement bones o es puga tornar a escoltar el que s’ha dit. OBJECTIUS ESPECÍFICS 1. Deduir pel context el significat d'algunes paraules desconegudes i entendre el significat de la frase, si es coneix el tema. 2. Seguir conversacions quotidianes sempre que els interlocutors eviten un ús molt idiomàtic i pronuncien amb claredat, encara que en una situació real haja de demanar de tant en tant que se li repetisquen algunes paraules i frases concretes. 3. Entendre informació senzilla sobre fets relacionats amb temes quotidians o amb el treball, identificant tant els missatges generals com els detalls específics, sempre que es parle amb claredat i amb un accent que li resulte conegut. 4. Entendre les idees principals d'un discurs clar en llengua estàndard sobre qüestions familiars i que ocorren habitualment. 5. Entendre el contingut de quasi tot el material d'àudio gravat o retransmés sobre temes quotidians, si el discurs és lent i clar. 6. Captar les idees principals de programes retransmesos sobre temes coneguts o d'interés personal, si el discurs és lent i clar. 7. Captar les idees principals de conversacions perllongades, sempre que la dicció siga clara i s’utilitze un nivell de llengua estàndard. 8. Entendre conferències o xerrades que tracten assumptes de la seua especialitat, sempre que el tema li resulte conegut i la presentació siga clara i estiga ben organitzada. 9. Comprendre informació senzilla de caràcter tècnic, com per exemple les instruccions d’ús de qualsevol aparell conegut. 10. Seguir instruccions detallades, i fins i tot transmeses per mitjans tècnics (p.e. informadors telefònics). 11. Seguir moltes pel·lícules en què la part visual i l’acció il·lustren bona part de l’argument i el llenguatge siga clar. 12. Comprendre una narració curta fins al punt de poder fer prediccions sobre el seu desenvolupament posterior. 1.2 Expressió i interacció oral OBJECTIUS GENERALS Produir textos orals ben organitzats i adequats a l'interlocutor i propòsit comunicatiu. Moure's amb una correcció, fluïdesa i espontaneïtat que permeten mantindre la interacció, sent capaç de reaccionar, qüestionar o repetir allò que s'ha enunciat per a garantir la comprensió mútua. A vegades resultaran evidents l'accent estranger, les pauses per a planificar el discurs o corregir errors i caldrà una certa cooperació per part dels interlocutors. OBJECTIUS ESPECÍFICS 1. Poder participar en conversacions amb intercanvi d'informació sobre fets concrets o en què es donen instruccions o solucions a problemes pràctics, encara que a vegades resulte difícil entendre'l quan intenta expressar el que vol dir.

68

2. Dur a terme, amb raonable fluïdesa, una descripció senzilla d'una varietat de temes que siguen del seu interés, presentant-los com una seqüència lineal d'elements. 3. Realitzar amb raonable fluïdesa narracions i descripcions senzilles seguint una seqüència lineal d'elements. 4. Relatar arguments de llibres o pel·lícules i descriure reaccions a estos. 5. Formular sons, esperances i ambicions, fets reals o imaginats. 6. Narrar històries senzilles. 7. Fer breus declaracions assajades sobre un tema pertinent dins de la seua especialitat que són clarament intel·ligibles, a pesar d'anar acompanyades d'un accent i entonació inconfusiblement. 8. Realitzar descripcions senzilles sobre una varietat d’assumptes habituals dins de la seua especialitat. 9. Realitzar relacions detalladles d’experiències descrivint sentiments i reaccions. 10. Relatar els detalls d’esdeveniments imprevisibles com, per exemple, un accident. 11. Descriure somnis, esperances i ambicions, fets reals o imaginats. 12. Narrar històries. 13. Desenvolupar arguments prou bé com perquè es puguen comprendre sense dificultat la major part del temps. 14. Fer una presentació breu i preparada sobre un tema dins de la seua especialitat amb la suficient claredat com perquè es puga seguir sense dificultat la major part del temps les idees principals, explicades amb una raonable precisió. 15. Resumir i donar opinió sobre relats, articles, xerrades, discussions, entrevistes o documentals breus i respondre a preguntes complementàries que requerixen detalls. 16. Argumentar i explicar les seus opinions, plans i accions. 17. Expressar i respondre adequadament a sentiments com ara tristesa, interès o indiferència. 18. Contrastar i comparar alternatives per a triar una línea d’acció. 1.3 Comprensió lectora OBJECTIU GENERAL Comprendre el sentit general, la informació essencial, els punts principals i els detalls més rellevants en textos escrits clars i ben organitzats en llengua estàndard i sobre temes generals, actuals, relacionats amb la pròpia especialitat, o en els quals té un interés especial. OBJECTIUS ESPECÍFICS 1. Entendre textos clars sobre temes relacionats amb els seus camps d'interés. 2. Trobar i entendre la informació general necessària en materials quotidians, com cartes, fullets i documents oficials breus. 3. Reconéixer els punts més importants en articles clars de periòdics que tracten sobre temes familiars. 4. Entendre instruccions senzilles i escrites amb claredat sobre el maneig d'un aparell. 5. Buscar en textos extensos o en diversos textos breus la información específica necessària per a realitzar una tasca. 6. Identificar les conclusions principals de textos argumentatius escrits amb claredat. 7. Entendre la descripció d’esdeveniments, sentiments i desitjos en cartes personals, prou bé com per a mant indre correspondència amb amics o coneguts. 8. Reconéixer la línia argumental general d’un text, sense arribar a entendre-ho tot amb detall. 1.4 Expressió i interacció escrita OBJECTIU GENERAL Escriure textos senzills i cohesionats, de caràcter públic o privat, sobre temes quotidians o en els quals es té un interés personal, i en què es demana o transmet informació; es narren històries; es describen experiències o esdeveniments, siguen estos reals o imaginats, sentiments, reaccions, desitjos i aspiracions; es justifiquen breument opinions i s'expliquen plans OBJECTIUS ESPECÍFICS 1. Escriure informes molt breus per a transmetre informació sobre fets quotidians i indicar els motius d'una actuació determinada. 2. Relatar les seues experiències, descrivint els seus sentiments i reaccions en un text cohesionat senzill. 3. Descriure detalls bàsics de successos imprevisibles com per exemple un accident. 4. Formular somnis, esperances i ambicions. 5. Prendre notes sobre problemes, peticions d'informació. 6. Exposar breument les raons i donar explicacions sobre les seues opinions, plans i accions. 7. Escriure cartes personals descrivint experiències, sentiments i esdeveniments fil per randa. 8. Escriure cartes per a donar o sol·licitar informació específica (p.e. un curs o un itinerari de viatge). 9. Descriure somnis, esperances i ambicions. 10. Descriure persones conegudes utilitzant el llenguatge adequat. 11. Descriure l’argument d’un llibre o una pel·lícula i descriure també les seues reaccions. 12. Narrar històries senzilles utilitzant una varietat de temps verbals. 13. Exposar les raons i argumentar les seues opinions, plans i accions. 14. Escriure treballs o articles senzills i curts sobre temes del seu interès.

69

15. Resumir, fer informes i donar la seua opinió per escrit referent a información factuals que haja recopilat o a assumptes dins del seu camp laboral o d’interès. 2. Continguts A) Continguts morfosintàctics 1. L'ORACIÓ SIMPLE 1.1. Tipus d’oració, elements constituents i la seua posició 1.1.1. Oració enunciativa: afirmativa i negativa 1.1.1.1 Complexa 1.1.1.1.1. Estil indirecte (He said that she was ill) 1.1.1.1.2. De relatiu. Especificatives i explicatives 1.1.1.1.3. Completiva 1.1.1.2. Posició dels elements. 1.1.2. Oració interrogativa 1.1.2.1. Interrogatives totals 1.1.2.1.1. Interrogatives negatives 1.1.2.1.2. Question tags 1.1.2.1.3. Extraposició de la preposició, p.e: What do you do it with? 1.1.2.2. Interrogatives parcials 1.1.2.2.1. Formes el·líptiques; p.e. What about? 1.1.2.2.2. Disjuntives; p.e. Are you staying or leaving?; 1.1.2.3. Interrogatives retòriques, p.e: What difference does it make?; Who cares? 1.1.3. Oració exclamativa, p.e: That's fun! What a pity! How boring! 1.1.4. Oració imperativa 1.1.4.1. Verbs modals: Open the door, will you? 1.2. Fenòmens de concordança 1.2.1. Subjecte +-+ Verb. Concordança gramatical, nocional i de proximitat 1.2.1.1. Subjecte col· lectiu 1.2.1.2. Subjecte múltiple (plurals coordinats i juxtaposats) 1.2.1.3. Subjecte indefinit; p. e. None (of the guests) have/has arrived 1.2.1.4. Incomptables, p.e: The news is terrible! 2. L’ORACIÓ COMPOSTA 2.1 Expressió de relacions lògiques 2.1.1. Addició i negació: both ... and; neither ... nor; .. , not only ... but (also) 2.1.2. Disjunció: either ... or 2.1.3. Oposició: while, except, only, however 2.1.4. Concessió: even though, although, though, however (. . .), despite, in spite of + the fact that 2.1.5. Comparació: more /less ... than; (not) as/so ... as, p.e: Reading is more interesting than / not as interesting as watching TV. 2.1.6. Condició: if, whether, unless, in case.

Tipus O. Veritats universals Tipus 1. Possible Tipus 2. Hipotètica Tipus 3. Impossible

2.1.7. Causa: as, since, due to / because of the fact that, because. 2.1.8. Finalitat: to, in order to, so (that), for (s. o.) to, so as to, for + -ing 2.1.9. Resultat: and so, so/such ... (that), therefore, as a result, that's why, which is why 2.1.10. Relacions temporals: before, until, as soon as, the moment (that), at the time (that), for, since, as, once, by the time (that), after, every time (that): anterioritat, simultaneïtat, posterioritat, duració, repetició. 2.2. Ordre de les oracions 3. EL SINTAGMA NOMINAL 3.1 Components 3.1.1. Substantiu 3.1.1.1 Classes: propis i comuns (comptables i incomptables i col· lectius). Equivalents singulars de substantius incomptables: bread /a loaf 3.1.1.2. Gènere - No marcat morfològicament (uncle - aunt) - Marcat morfològicament (widow-widower) - Gènere dual (artist)

70

- Gènere comú (baby) - Neutralització: p.e: spokesperson, flight attendant - Diferenciació per indicadors lèxics; p.e. male nurse, female taxi driver 3.1.1.3. Nombre - Pluralia tantum en –s, p.e: scissors, trousers - Singularia tantum, p.e: the news is good ,athletics ,measles, maths i excepcions. - Substantius compostos: sisters-in-Iaw - Doble nombre; the species is/are, etc. - Noms propis, p.e: The Smiths - Substantius comuns pertanyents a dos classes , p.e: chocolate 3.1.1.4. Cas - Genitiu saxó ('s/s') - Omissió: Let's go to Mary's - Doble genitiu: Some friends of Jane's - Genitiu temporal: In two weeks' time - La construcció amb of 3.1.1.5. Formació - Afixació - Diminutiu i augmentatiu, p. E: doggie/telly/minicruise; supermodel/megastar - Composició 3.1.2. Pronoms 3.1.2.1 Personals 3.1.2.1.1. Usos especials de we/you/they/one. Genèric (you never know) , incloent/excloent. 3.1.2.1.2. Usos especials de “it”. 3.1.2.1.2.1. Subjecte/Objecte anticipat, p.e: It takes me thirty minutes to get there. 3.1.2.1.2.2. No referencial, p.e: I find it difficult to do. 3.1.2.1.2.3. De referència general, p.e: How's it going? 3.1.2.2. Reflexius 3.1.2.2.1. Ús obligat: look after yourself 3.1.2.2.2. Ús emfàtic i semiemfàtic (I did it myself) 3.1.2.3. Possessius 3.1.2.4. Recíprocs: each other; one another 3.1.2.5. Relatius 3.1.2.5.1. Ús obligat i omissió. Elecció de formes (Who/whom) 3.1.2.6. Demostratius: ús anafòric (The women of my life are those) i catafòric (These are the men of my life) 3.1.2.7. Indefinits: none, each, either, neither, more, most, (a) few, (a) little, some-, no-, any-, every- series, the other / others / another one. 3.1.2.8. Interrogatius. Distinció Who/whom i what/which 3.1.3. Determinants 3.1.3.1 Articles 3.1.3.1.1 Determinat - Ús i omissió amb referències generals i específiques, p.e: (the) Earth; today's newspaper; yesterday's New York Times - Usos idiomàtics, p.e: look s.o. in the eye - En exclamacions, p.e: John's late again, the idiot! 3.1.3.2. Quantificadors: col· lectius, partitius, números ordinals, cardinals, fraccionaris, percentuals i decimals (p.e: a pack of lies, a lump of sugar, thirty something, minus three degrees, three fifths, three hundred per cent, one point nine) 3.1.3.3 Possessius: emfatitzats per own: my own car 3.1.4. Aposició 3.1.4.1. Indicadors apositius, p.e: such as; including/included 3.2. Modificació 3.2.1. Per mitjà de SN, p.e.:people our age, you students 3.2.2. Per mitjà de SAdj posposat, p.e.:something bigger, the people involved 3.2.3. Per mitjà de SV, p.e: the man sitting behind, the person to talk to 3.2.4. Per mitjà de Sadv, p.e: three stops back, a step forward 3.2.5. Per mitjà de SPrep sense modificació, p.e: four votes against 3.2.6. Per mitjà d'oració, p.e: a message (that) he would be late 3.2.7. Per mitjà de frase de relatiu especificativa i explicativa, p.e: the car, which is really fast, cost a fortune 3.3. Posició dels elements del sintagma 4. El SINTAGMA ADJECTIVAL

71

4.1. L’adjectiu 4.1.1. Classes: d’ús lexicalitzat, p.e: close friend; the plain truth 4.1.2. Grau 4.1.2.1. Positiu relatiu i modificació (somewhat; slightly; fairly, pretty; quite; so; rather; hardly; sort/kind of, absolutely; completely; deeply) 4.1.2.2. Comparatiu. Intensificació (much/a lot/ far better). Usos especials 4.1.2.2.1. Formes coordinades, p.e: more and more difficult 4.1.2.3. Superlatiu (the least); Intensificació (the very best, ever) 4.1.2.4. Gradable vs. Non gradable (tired, exhausted) 4.1.3. Formació: - Afixació: c1assical, homeless, unhappy - Participis com a adjectius (boring/ bored) - Composició: a four-year-old child, navy-blue, 'blue-eyed' 4.2. Modificació 4.2.1. Per mitjà de SN, p.e: emmerald green, sky blue 4.2.2. Per mitjà de Sadj, p.e: dark green 4.2.3. Per mitjà de SV, p.e: pleased to meet you; busy doing nothing 4.2.4. Per mitjà de Sadv, p.e: terribly sorry 4.2.5. Per mitjà d'oració, p.e: sure (that) he's here now 4.2.6. Per mitjà de frase completiva, p.e: Not sure where to go 4.2.7. Modificació múltiple, p.e: far too difficult for me to understand 4.3. Adjectius que regixen preposició, p.e: responsible for, fed up with, good at 4.4. Ordre dels adjectius i altres elements del sintagma. 5. EL SINTAGMA VERBAL 5.1. Verb 5.1.1. Classes 5.1.1.1. Segons l’aspecte i la modalitat 5.1.1.2. Transitivitat i intransitivitat 5.1.1.3. Multiword verbs: - Phrasal verbs, p.e: keep on, switch off - Prepositional verbs, p.e: look after - Phrasal prepositional verbs, p.e: get on with 5.1.2. Formació: - Afixació: lengthen - Composició 5.1.3. Estate and tense 5.1.3.1. Expressió del present: present simple, present continuous, present perfect simple, present perfect continuous. 5.1.3.2. Expressió del passat: past perfect simple; past perfect continuous, present històric, present perfect simple, present perfect continuous; past simple, past continuous 5.1.3.3. Expressió del futur: present simple, present continuous, will (+ inf); be about to + inf 5.1.3.4. Expressió de la condició i la hipòtesi: present simple, past simple, past perfect, would + inf, would + have + past part. 5.1.3.5. Contrast entre temps verbals, p.e: He's written twenty letters / He's been writing letters for three hours. 5.1.3.6. Formes no personals: present and past participle, infinitiu present i infinitiu passat. 5.1.4. Aspecte 5.1.4.1. Duratiu 5.1.4.1.1. Verbs intrínsecament duratius (last, take) 5.1.4.1.2. Perífrasis verbals: Present and Past Perfect continuous 5.1.4.2. Habitual: Perífrasis verbals (used to + inf.) 5.1.4.3. Incoatiu 5.1.4.3.1. Verbs intrínsecament incoatius (start) 5.1.4.3.2. Perífrasis verbals (be about to/going to) 5.1.4.4. Iteratiu 5.1.4.4.1. Verbs intrínsecament iteratius (continue) 5.1.4.4.2. Perífrasis verbals (carry / go / keep on + -ing) 5.1.4.4.3. Repetició del verb (he walked and walked and walked) 5.1.4.5. Terminatiu 5.1.4.5.1. Verbs intrínsecament terminatius (finish) 5.1.4.5.2. Temps verbals (present perfect, p.e: l've just finished; past perfect, p.e: He had already read the book 5.1.4.6. Contrast: state verbs (know) vs activity verbs (walk)

72

5.1.5. Modalitat 5.1.5.1. Factualitat: - Present simple per a expressar veritats generals, p.e: The sun rises in the east - Will, p.e: you'lI get wet 5.1.5.2. Condició real, hipotètica i impossible: If you go to the party, you will have fun; If I didn't have to study, I would go to the cinema; If you had come, you would have met my cousin. 5.1.5.3. Necessitat i obligació: have (got) to / must + present infinitive i el seu contrast/ be supposed to + present infinitive. Absència de necessitat i obligació: needn't + present infinitive / don't need to / don’t have to 5.1.5.4. Consell: should / ought to + present infinitive. must, had better 5.1.5.5. Capacitat: could / couldn't, manage to, be able to 5.1.5.6. Permís 5.1.5.6.1. Verbs que expressen permís: let, allow 5.1.5.6.2. Can, may, could 5.1.5.7. Possibilitat i probabilitat: May / might /will / would / must / can't /cannot / could / couldn't 5.1.5.7.1. Perífrasis que expressen possibilitat: be Iikely/unlikely, it's possible 5.1.5.7.2. Deducció: must, can 't, might, may 5.1.5.8. Prohibició 5.1.5.8.1. Verbs que expressen prohibició :forbid, etc. 5.1.5.8.2. Forma negativa de verbs que expressen permís : not allow, not let, etc. 5.1.5.8.3. Imperatiu negatiu : don't you dare! 5.1.5.8.4. Modals: mustn't, can't, shouldn't 5.1.5.9. Intenció i volició 5.1.5.9.1. Verbs que expressen intenció o volició: going to, intend to, be thinking of + ing, hope, promise 5.1.6. Veu passiva: Expressió del present, passat i futur. 5.1.6.1. Passiva amb objecte directe com a subjecte, p.e: The window has been broken. 5.1.6.2. Passiva amb objecte indirecte com a subjecte, p.e: She was given the first prize. 5.1.6.3. It introductori, p.e: It is said that ... 5. 2. Modificació en el SV 5.2.1. Verb patterns: - Verbs seguits de “ing” form - Verbs seguits d'infinitiu amb o sense to (make, let) - Want, would like, ask, tell seguits de complement més infinitiu amb to, pe: I want you to come with me - Altres verbs seguits de complement més infinitiu amb to (invite, advise, remind, etc.) - Verbs seguits de “ing” form o infinitiu sense un canvi substancial de significat. 5.2.2. Negació anticipada, p.e: I don't think you will 5.3. Posició dels elements del SV i fenòmens de concordança - Oració enunciativa: afirmativa i negativa; directa i indirecta - Oració interrogativa (directa i indirecta), sense canvi de temps verbal , p.e :She wants to know what time it is; amb canvi de temps verbal , p.e : She wanted to know what time it was - Oració imperativa: afirmativa i negativa (directa i indirecta) - Multiword verbs (separable, non separable) , p.e: She had to put off the wedding, She had to put it/the wedding off - Ditransitive verbs: excepcions , p.e: He explained the problem to me / he explained to me the reason 6. EL SINTAGMA ADVERBIAL 6.1. Adverbis i locucions adverbials. 6.1.1. Classes. Emfatitzadors/restrictius/actitudinals/discursius, p.e.: really, actually, simply, just, certainly, hardly, (un)fortunately, surprisingly, personally, besides, briefly, first(ly), finally, for instance, definitely, obviously, consequently, anyway, by the way. 6.1.2. Grau: positiu, comparatiu i superlatiu. 6.2. Formació: - Afixació: unnaturally. 6.3. Modificació: 6.3.1. Per mitjà de SN, p.e: three miles further 6.3.2. Per mitjà de Sadv, p.e: fairly (easily), pretty (badly), somewhat (better), rather (slowly), (well) enough, slightly (better), further west, down south, much more slowly, far more dangerously 6.3.3. Per mitjà de Sprep, p.e: up to Scotland 6.3.4. Per mitjà de frase completiva, p.e: there where we last met 6.4. Posició dels elements del sintagma 6.4.1. Posició relativa d’elements en cadenes d’adverbis i locucions de mode, lloc i temps 7. EL SINTAGMA PREPOSICIONAL

73

7.1. Preposicions i locucions preposicionals. Classes. 7.2. Modificació 7.2.1. Per mitjà de SN; p.e. som e minutes before midnight 7.2.2. Per mitjà de SAdv; p. e. deeply in love 7.2.3. Per mitjà de SPrep; p.e. from under the table 7.2.4. Coordinació d'elements; p.e. before, during and after meals 7.3. Posició dels elements del sintagma. 7.3.1. Posició desplaçada de la preposició: The man I was talking to ... 7.4. Règim preposicional desprès d’adjectius i verbs (think ot, responsible for) B) Continguts fonètics i fonològics 1. Sons i fonemes vocàlics i les seues combinacions 1.1. Al·lòfons principals 1.1.1. Quantitat/qualitat 1.2. Pronunciacions alternatives, p.e: neither; 2. Sons i fonemes consonàntics i les seues agrupacions 2.1. Al·lòfons principals 2.1.1. Lloc d’articulació 2.1.2. Mode d’articulació 2.1.3. Sonoritat 2.1.4. Aspiració 2.2. Pronunciacions alternatives , p.e: often, schedule 2.3. Seqüències complexes, p.e:scientists, stopped 3. Processos fonològics 3.1. Elisió vocàlica en posició àtona: consonants sil·làbiques , p.e: rock 'n' roll 3.2. Elisió consonàntica en seqüències complexes i en contraccions, pe.:mustn't 3.3. Assimilació consonàntica: lloc d'articulació i sonoritat , p.e : used to , opened the door 3.4. Sinalefes, p.e: These are, are as, in the ocean, stay out of the ocean. 4. Accent dels elements lèxics aïllats. 4.1. Funció distintiva entre parts de l'oració: export, present 4.2. Accentuació de paraules derivades: influència dels afixos , p.e: photograph-photography, vary-variety) 4.3. Accentuació de compostos: accent primari i secundari. - Accent i atonicitat: patrons d’accentuació i entonació en el sintagma i en l’oració. 5. Formes fortes i dèbils. C) Continguts ortogràfics 1. Representació gràfica de fonemes i sons. 2. Grafemes amb nombroses correspondències fonèmiques 2.1. Correspondències inusuals en noms propis (Leicester, Thames) i paraules estrangeres (café, ballet) 2.2. Homòfons i homògrafs. 2.3. Principals diferències entre la varietat estàndard britànica i americana. 3. Usos específics de les lletres majúscules, cursiva, negreta i subratllat. 4. Ús dels signes ortogràfics: punt i coma, cometes, parèntesis i punts suspensius, guió, accent en paraules d’origen estranger (fiancée) 5. Abreviatures, sigles i símbols d’ús freqüent (@, €, $, etc.) 6. Similituds i diferències entre els sistemes ortogràfics de l’anglès i les llengües oficials de la Comunitat Valenciana. 3. Criteris d’avaluació per destreses i competències A més de les competències dels nivells elemental i pre-intermedi, l’alumne haurà adquirit les pròpies del nivell intermedi quan siga capaç de realitzar les actuacions que es detallen a continuació. 3.1 Comprensió oral Es considerarà que un alumne o una alumna ha adquirit les competències necessàries d’este nivell quan siga capaç d’identificar informació global i específica en textos orals breus, d’estructura clara i senzilla i lèxic d’ús freqüent, referits a temes quotidians o relacionats amb necessitats bàsiques i concretes, articulats amb claredat, a velocitat lenta, en llengua estàndard i transmesos de viva veu o per mitjans tècnics. Més concretament: 1. Comprendre les idees principals d’un discurs clar i en llengua estàndard quan tracten assumptes quotidians que tinguen lloc en el treball, en l’escola, durant el temps d’oci, etc., incloent-hi breus narracions. 2. Comprendre instruccions amb informació tècnica senzilla, com per exemple, instruccions de funcionament d’aparells d’ús freqüent i seguir indicacions detallades.

74

3. Comprendre generalment les idees principals d’una conversació o discussió formal sempre que el discurs estiga articulat amb claredat i en llengua estàndard. 4. Comprendre informació concreta relativa a temes quotidians o al treball, i identificar tant el missatge general com els detalls específics, sempre que el missatge estiga articulat amb claredat i amb un accent normal. 5. En conversacions formals i reunions de treball, comprendre gran part del que es diu si està relacionat amb la seua especialitat i sempre que els interlocutors eviten un ús molt idiomàtic i pronuncien amb claredat. 6. Seguir generalment les idees principals d’un debat llarg que tinga lloc en la seua presència, sempre que el discurs estiga articulat amb claredat i en una varietat de llengua estàndard. 7. Comprendre, en línies generals, conferències i presentacions senzilles i breus sobre temes quotidians sempre que es desenrotllen amb una pronunciació estàndard i clara. 8. Comprendre les idees principals de programes de ràdio o televisió que tracten de temes quotidians o actuals, o assumptes d’interés personal o professional, quan l’articulació siga relativament lenta i clara. 9. Comprendre pel·lícules que s’articulen amb claredat i en un nivell de llengua senzill, i on els elements visuals i l’acció conduïsquen gran part de l’argument. 3.2 Expressió i interacció oral Es considerarà que un alumne o una alumna ha adquirit les competències necessàries d’este nivell quan siga capaç d’interactuar i expressar-se en situacions inclús poc habituals i sobre temes concrets o abstractes, per a relacionar-se i intercanviar opinions i informació detallada, narrar i descriure experiències, sentiments i esdeveniments, presentar un tema conegut i justificar breument les pròpies opinions en un registre estàndard de formalitat o informalitat. Més concretament: 1. Fer declaracions públiques breus i assajades, sobre un tema quotidià del seu àmbit, que siguen clarament intel·ligibles a pesar d’anar acompanyades d’un accent i una entonació inconfusiblement estrangers. 2. Fer una presentació breu i preparada, sobre un tema dins de la seua especialitat, amb la suficient claredat com perquè es puga seguir sense dificultat la major part del temps i les idees principals de la qual estiguen explicades amb una precisió raonable, així com respondre preguntes complementàries de l’audiència,encara que potser haja de demanar que li les repetisquen si es parla amb rapidesa. 3. Defendre’s en transaccions comunes de la vida quotidiana com són els viatges, l’allotjament, els menjars i les compres. Intercanviar, comprovar i confirmar informació amb el detall corresponent. Enfrontar-se a situacions menys corrents i explicar el motiu d’un problema. 4. Iniciar, mantindre i acabar conversacions i discussions senzilles cara a cara sobre temes quotidians, d’interés personal o que siguen pertinents per a la vida diària (per exemple, família, aficions, treball, viatges i fets d’actualitat). 5. En conversacions informals, oferir o buscar punts de vista i opinions personals discutint sobre temes d’interés; fer comprensibles les seues opinions o reaccions respecte d’això a les solucions possibles de problemes o qüestions pràctiques, o als passos que s’han de seguir (sobre on anar, què fer, com organitzar un esdeveniment; per exemple, una excursió) i invitar a altres a expressar els seus punts de vista sobre la forma de procedir; descriure experiències i fets, somnis, esperances i ambicions; expressar amb amabilitat creences, opinions, acords i desacords i explicar i justificar breument les seues opinions i projectes. 6. Prendre part en discussions formals i reunions de treball habituals sobre temes quotidians i que suposen un intercanvi d’informació sobre fets concrets o en les quals es donen instruccions a problemes pràctics i plantejar-hi un punt de vista amb claredat, oferint breus raonaments i explicacions d’opinions, plans i accions. 7. Prendre iniciativa en entrevistes o consultes (per exemple, per a plantejar un nou tema), encara que depenga molt de l’entrevistador, durant la interacció i utilitzar un qüestionari preparat per a realitzar una entrevista estructurada, amb algunes preguntes complementàries. 3.3 Comprensió de lectura Es considerarà que un alumne o una alumna ha adquirit les competències necessàries d’este nivell quan siga capaç d’identificar les intencions comunicatives, el tema, les idees principals, els detalls més rellevants, el fil argumental I les conclusions de textos clars i ben organitzats sobre temes generals o relacionats amb la seua especialitat (missatges i textos de relació social, anuncis de treball o publicitaris, fullets turístics i comercials, instruccions, notícies, relats i articles d’opinió o d’informació no especialitzats), així com localitzar informació procedent de distintes fonts en els mateixos tipus de text. Més concretament: 1. Comprendre textos redactats en una llengua d’ús habitual i quotidià o relacionat amb el treball. 2. Llegir textos senzills sobre fets concrets que tracten sobre temes relacionats amb la seua especialitat amb un nivell de comprensió satisfactori. 3. Comprendre la descripció d’esdeveniments, sentiments i desitjos en correu personal prou bé com per a comunicar-se amb un amic estranger. 4. Consultar textos extensos a fi de trobar la informació desitjada, i arreplegar informació procedent de les distintes parts d’un text o de distints textos a fi de realitzar una activitat específica. 5. Trobar i comprendre informació rellevant en material escrit d’ús quotidià, com poden ser cartes, catàlegs i documents oficials breus. 6. Reconéixer les idees significatives d’articles senzills de periòdic que tracten de temes quotidians.

75

7. Identificar les conclusions principals en textos clarament argumentatius. 8. Comprendre instruccions senzilles escrites amb claredat i relatives a un aparell. 3.4 Expressió i interacció escrita Es considerarà que un alumne o una alumna ha adquirit les competències necessàries d’este nivell quan siga capaç d’escriure textos senzills sobre temes generals de diversa tipologia (cartes i missatges personals, cartes formals tipificades, instruccions, sol·licituds, qüestionaris, breus informes, descripcions o relats) en els quals se sol·licita o es transmet informació; es descriuen o narren esdeveniments coneguts, fets imaginaris, somnis, desitjos, reaccions i sentiments; es justifiquen breument les opinions i s’expliquen plans o projectes. Més concretament: 1. Escriure textos senzills i ben enllaçats sobre temes que resulten coneguts o d’interés personal. 2. Escriure correu personal que descriga experiències i emocions amb un cert detall. 3. Fer descripcions senzilles i detallades sobre una sèrie de temes quotidians. 4. Escriure relacions d’experiències descrivint sentiments i reaccions en textos senzills i estructurats. 5. Descriure un fet determinat, un viatge recent, real o imaginari. Narrar una història. 6. Escriure informacions breus en format convencional amb informació sobre fets habituals. 7. Resumir, comunicar i oferir la seua opinió amb una certa seguretat sobre fets concrets relatius a assumptes quotidians, habituals o no, propis de la seua especialitat. 8. Anotar missatges en què es requerisca informació i s’expliquen problemes. 3. 5 Competència lexico-semàntica S'han assenyalat els aspectes que l'alumne ha de ser capaç de comprendre o produir (bàsics i derivats, concrets i abstractes) dels temes generals següents. A més a més del lèxic descrit al nivell bàsic, l'alumne haurà de conèixer: A) TEMES a) Identificació personal: Lèxic relacionat amb la informació personal. Dades personals necessàries per a moure’s en els àmbits personal i públic en situacions quotidianes, amb amics i coneguts, i en visites turístiques a països estrangers, passaport, carnet d’estudiant, abonament de transport i documents identificatius. Lèxic relacionat amb el caràcter, les emocions, les habilitats i la descripció física i psíquica de les persones, lèxic relacionat amb la vestimenta i els accessoris. b) Habitatge, llar i entorn: L’habitatge: ampliació de tipus, ubicació, parts i distribució; lèxic propi del mobiliari, objectes i utensilis de l’habitatge: ampliació relacionada amb les distintes parts de les casa; la ciutat: situar-se en plànols, distingir les distintes parts; el camp: vida rural. c) Activitats de la vida diària: Lèxic relacionat amb la rutina diària i les activitats en la casa, en el treball o en centres escolars en la ciutat i en el camp. Horaris. d) Temps lliure i oci: Lèxic relacionat amb les activitats de temps lliure i oci: esports, jocs, activitats culturals, excursions, música, lectura; llocs d’oci: lèxic relacionat amb elements d’un teatre, un museu, la platja, el cine, espectacles, etc.; la ràdio i la televisió, premsa escrita, Internet i les noves tecnologies: aficions i interessos; festes. e) Mitjans de comunicació: Ràdio, televisió, Internet, premsa, telefonia. f) Viatges: Lèxic relacionat amb el turisme i l’emigració, mitjans de transport, vacacions: naturalesa, turisme rural, platja, balnearis, muntanya, esports, viatges alternatius: vacacions amb una ONG, camps de treball, allotjament: tipus. g) Relacions humanes i socials: Lèxic relacionat amb els membres d’una família: ampliació; lèxic relacionat amb l’amistat, els sentiments, relacions amoroses; lèxic relacionat amb el món laboral, escolar i d’oci; convencions i tabús del comportament i de les conversacions; correspondència privada (família, amics); correspondència comercial senzilla (banc, publicitat, factures, etc.); correspondència formal senzilla (reclamacions, sol·licitud d’informació, de treball) h) Salut i cures físiques: Parts del cos (ampliació); estat físic i anímic; símptomes i malalties comunes; tractaments i consells (ampliació); lèxic relacionat amb el món sanitari: malalties, consultes; estètica; higiene personal; consulta mèdica, accidents i urgències. i) Educació i formació: Lèxic relacionat amb l’educació: distints nivells educatius, assignatures, informació i matrícula, qualificacions, certificats; lèxic relacionat amb les activitats de l’aula i material escolar; lèxic relacionat amb el món universitari i les seues distintes opcions; estudis en l’estranger: intercanvis, beques, programes europeus, allotjament; la importància de conèixer altres llengües estrangeres. j) Compres i activitats comercials: Noms d’objectes d’ús personal (ampliació del lèxic de la roba i accessoris, menjar, objectes per a la llar i la neteja, objectes d’oci, regals, etc); selecció i comparació de productes; lèxic per a descriure estos objectes d’ús personal (color, grandària); establiments

76

i operacions comercials i bancàries bàsiques; preu, monedes, formes de pagament, targetes; correu comercial (banc, publicitat, factures, etc.) k) Alimentació: Hàbits alimentaris en el país objecte d’estudi: menjar, plats i productes típics; lèxic relacionat amb els aliments, tipus d’envasos i porcions.; quantitats, pesos i mesures; preparació de menjars; establiments de restauració; tipus d’alimentació, avantatges i inconvenients: dietes, menjars típics, menjar sa, menjar fem. l) Béns i servicis: Servicis privats i públics: bancs, correus, arreplegada de fem, policia, hospitals, etc. m) Llengua i comunicació: Lèxic relacionat amb l’aprenentatge d’un idioma; metallenguatge; diferents idiomes del món; mitjans de comunicació aplicats a la formació; llenguatge usat en l’entorn de l’aula; eI llenguatge gestual; el llenguatge juvenil. n) Medi físic i clima: Medi físic: accidents geogràfics; fenòmens atmosfèrics i climàtics; lèxic relacionat amb la flora i la fauna; lèxic relacionat amb la protecció del medi ambient (Reciclatge, energies alternatives, etc.); el canvi climàtic. o) Ciència i tecnologia: Lèxic bàsic relacionat amb aparells elèctrics i electrònics: instruccions d’ús bàsiques; lèxic bàsic relacionat amb el món científic i tecnològic (ordinadors, televisió, Internet). p) Política i societat: Sistema polític del país (Institucions més conegudes, partits polítics i govern); entitats regionals i autonòmiques; administració i institucions públiques; altres organitzacions públiques i privades; religió. B) ASPECTES LEXICOSEMÀNTICS - Agrupacions semàntiques (temes i àrees lèxiques, parts d’un tot, exemples d’una categoria, etc.) - Combinacions freqüents de paraules. - Sinònims, antònims i paraules polisèmiques. - Formació de paraules: prefixos i sufixos; composició i derivació de paraules. - Expressions idiomàtiques comunes: proverbis i modismes. - Modificació i transformació lexicosemàntica per mitjà de partícules i derivació per mitjà de sufixació/prefixació. - Gramàtica del vocabulari (reconèixer la classe de paraula, i les seues normes gramaticals d’ús com a part integrant del seu significat). - Diferències bàsiques de registre. - Paraules comunes de significat pròxim o fàcilment confusible. - Paraules transparents (de significat idèntic o pròxim) i falsos amics comuns (de distint significat), semblants a termes de les llengües cooficials de la Comunitat Valenciana. - Xenismes d’ús freqüent en les llengües cooficials. - Paraules d’ús habitual procedents d’altres llengües (préstecs): quimono. - Introducció a les diferències lexicosemàntiques bàsiques en les varietats més comunes de l'idioma. 3.6 Competència sociolingüística Un enfocament centrat en l’ús de l'idioma implica necessàriament la seua dimensió social. Els alumnes hauran d’adquirir les competències sociolingüístiques que els permeten comunicar-se amb efectivitat en ell nivell especificat. a) Relacions socials Ús i elecció de salutacions: en aplegar a un lloc, presentacions, acomiadaments; ús i elecció de les formes de tractament; realitzacions lingüístiques per a formes de salutació segons el moment del dia; fórmules de salutació per al retrobament després de molt de temps; recursos per a parlar de la salut; convencions gràfiques en la correspondència personal i formal; convencions per als torns de paraula; recursos per a parlar del temps climàtic; recursos per a concertar una cita de manera formal i informal; fórmules de pagament; realitzacions lingüístiques per a cridar l’atenció d'algú; ús i elecció d’interjeccions i frases interjectives. b) Normes de cortesia Fórmules de cortesia per a sol· licitar permís, ajuda, un servici, un producte; fórmules per a expressar agraïment; fórmules per a disculpar-se; fórmules per a fer compliments; expressions per a reaccionar davant de situacions inesperades, agradables ...; fórmules de felicitació; fórmules per a expressar acord i desacord, convencions i tabús relatius al llenguatge; expressar admiració, afecte, gratitud; expressar penediment i disculpes; descortesia deliberada: queixa, ira ... etc; utilització d’enunciats evasius. c) Expressions de saviesa popular Refranys, proverbis més comuns; valors, creences i supersticions més comunes. d) Registre estàndard Registre estàndard en situacions formals i informals e) Dialecte i accent Variacions diatòpiques més comunes.

77

3.7 Competència pragmàtica: funcional i discursiva La competència pragmàtica és la relació entre els parlants i el context social en que ocorre la comunicació. És a dir, la competència pragmàtica és saber usar la llengua per a realitzar una activitat com pot ser la de demanar alguna cosa o fer una cridada telefònica.També inclou l’habilitat de triar entre algunes opcions o formes diferents d’expressar alguna cosa per a usar la més adient a la situació. La competència pragmàtica inclou, per exemple: A) COMPETÈNCIA FUNCIONAL En el Nivell Intermedi, el mínim de funcions que l’alumne haurà de saber expressar, a més de les ja assenyalades en els nivells A1 i A2 són: 1) Actes assertius (funcions relacionades amb l’expressió del coneixement, l’opinió, la creença i la conjectura). Afirmar, anunciar, assentir, dissentir, classificar, descriure, expressar acord/desacord, expressar desconeixement, expressar una opinió, formular una hipòtesi, identificar-se, presentar-se, informar, predir, rectificar, recordar alguna cosa a algú i expressar dubtes. Inclou funcions com: descriure persones, objectes i llocs; repetir o transmetre informació en la mateixa situació o una altra; fer hipòtesis i graus de probabilitat; comparar idees, persones, llocs, situacions i accions. 2) Actes compromissaris (funcions relacionades amb l’expressió d’oferiment, intenció, voluntat i decisió). Expressar la intencionalitat, el desig o la voluntat de fer alguna cosa, oferir alguna cosa (també ajuda), oferirse a fer alguna cosa o un oferiment, rebutjar fer alguna cosa o un oferiment; accedir a un prec, una petició, una proposta, una amenaça; negar-se a un prec, una petició, una proposta, una amenaça; expressar decisió de fer alguna cosa; titubejar. 3) Actes expressius (funcions amb les quals s'expressen actituds i sentiments davant de determinades situacions). Expressar alegria/felicitat, estima/simpatia, enuig, decepció, interès, desinterès, avorriment, incredulitat, resignació, esperances, preferències, satisfacció, sorpresa, temor, disgust, dolor i tristesa. Inclou funcions com: interessar-se per algú o alguna cosa; compartir sentiments; expressar una queixa o una reclamació, disculpar-se i acceptar disculpes. 4) Actes directius (funcions que tenen com a finalitat que el destinatari faça o no faça alguna cosa, tant si és un acte verbal com una acció d’una altra índole). Alertar/advertir; donar instruccions; donar permís; demanar alguna cosa/ajuda/confirmació/informació; instruccions; opinió; permís; que algú faça alguna cosa; prohibir o rebutjar; proposar o sol· licitar; recordar alguna cosa a algú; aconsellar; suggerir. Inclou funcions com: demanar amb caràcter immediat i amb cortesia; declinar o rebutjar justificant; aconsellar, animar i persuadir a algú per a fer una cosa; suggerir activitats i reaccionar davant de suggeriments; planificar una activitat. 5) Actes fàctics i solidaris (funcions que es fan per a mantindre el contacte social i expressar actituds de respecte cap als altres). Invitar, acceptar o declinar una invitació; agrair, atraure l’atenció; donar la benvinguda; saludar i acomiadar-se utilitzant diversos registres; expressar aprovació; felicitar; interessar-se per algú/alguna cosa; lamentar; demanar disculpes; expressar condolences; dirigir-se a algú correctament; reaccionar adequadament quan es dirigixen a un mateix; cedir la paraula; indicar que alguna cosa no s’ha comprés, reaccionar al telèfon; mantindre el buit amb paraules buides (mm, aha .. ); finalitzar adequadament les converses o les cartes; mediar. Inclou funcions com: demanar, prendre i donar la paraula; reaccionar i cooperar en la interacció d’acord amb la situació; anunciar el tancament d’un discurs i tancar-lo; enumerar, exemplificar, aclarir aspectes, contrastar, emfatitzar, canviar de tema, resumir. B) COMPETÈNCIA DISCURSIVA Un enfocament centrat en l’ús de l'idioma suposa considerar el text com la unitat mínima de comunicació. Per tal que un text siga comunicativament vàlid, haurà de ser coherent amb el context en què es produix la comunicació o s’interpreta la comunicació i ha de presentar una cohesió i organització interna que facilite la seua comprensió i que reflectisca, així mateix, la dinàmica de comunicació en què es desenvolupa. Els alumnes hauran d'adquirir, per tant, les competències discursives que els permeten produir i comprendre textos atenent, la coherència i la cohesió adients a cada nivell. C) GRAMÀTICA TEXTUAL: PROPIETATS DEL TEXT a) Adequació al propòsit funcional - Intencionalitat comunicativa. - Context, cotext i situació. - Registre i nivell de llengua. - Mitjà: llenguatge oral i escrit. b) Coherència textual - Tipus i format de text: narratius, descriptius, dialogats, expositius i argumentatius (orals i escrits). - Esquemes d’interacció i transacció del llenguatge oral (en situacions convencionals com comprar menjar o reservar una habitació en un hotel). - Quantitat, qualitat, rellevància, orde i c1aredat de la informació. - Tema: enfocament i contingut. - Selecció: lèxic, estructures sintàctiques i contingut rellevant. - Contingut espaciotemporal. - Referència espacial: ús d’adverbis i expressions espacials.

78

- Referència temporal: ús dels temps verbals, adverbis i expressions temporals c) Cohesió textual - La puntuació com a recurs de cohesió del text escrit .Ús del signes de puntuació. - Recursos de cohesió del text oral: entonació, pauses, mitjans paralingüístics. - Ús de marcadors del discurs. - Marcadors espacials (d’ubicació). - Marcadors temporals ( per a expressar accions successives) - Marcadors o connectors textuals entre oracions coordinades i subordinades. - Marcadors o connectors textuals de enllaç i relació lògica entre oracions i paràgrafs. - Marcadors per a mantindre el discurs. - Estructuració del discurs,divisió en parts: - Inici del discurs.lnitziadors. Introducció del tema. Tematització i focalització: orde de paraules, ús de partícules etc. Enumeració. - Desenrotllament del discurs. Desenrotllament temàtic. Manteniment del tema: referència, substitució, repetició. Sinonímia, camps semàntics. Expansió temàtica: exemplificació, reforç, contrast i introducció de subtemes. Canvi de tema. - Manteniment i seguiment del discurs oral. Presa, manteniment, cessió del torn de paraula. Recolzament, demostració de comprensió, petició d’aclariment,.etc. - Conclusió del discurs. Resum i recapitulació. Indicació de tancament textual. Tancament Textual. TIPOLOGIA TEXTUAL A continuació es presenten els tipus de text orals i escrits que estan relacionats amb els aspectes més habituals dels àmbits personal, públic, acadèmic i laboral. EI seu grau de complexitat estarà referit als objectius del nivell intermedi. 1) TEXTOS ORALS a. En interacció - Intercanvis socials habituals (salutacions, acomiadaments, presentacions, disculpes, agraïments, permisos, excuses, propostes d’activitats, benvingudes, i en ocasions especials (enhorabona, brindis, condolences, elogis i compliments). - Converses informals amb intercanvi d’informació, experiències i punts de vista. - Converses formals en situacions habituals. - Comentaris, opinions i justificacions al voltant de temes coneguts de cultura o actualitat. Debats preparats. - Transaccions per a demanar i oferir informació, béns i servicis i resoldre problemes concrets com tràmits administratius i comercials senzills. - Converses telefòniques. - Repetició i transmissió de missatges. - Aclaracions, explicacions, resumens o traduccions de missatges breus. b. Comprensió com a oient - Missatges i explicacions relacionats amb els àmbits coneguts (personal, estudis, treball, oci) - Instruccions, consells i indicacions .. - Presentacions, descripcions i narracions contextualitzades. - Anuncis publicitaris amb poca distorsió. - Lletres de cançons senzilles clarament articulades. - Notícies de temes sobre els quals es tenen referents. - Informacions meteorològiques en TV. - Passatges curts sobre temes generals. - Sèries i pel·lícules no complexes. - Relats, entrevistes, conversacions sobre temes generals. c. Producció - Descripció i comparació de persones, objectes, activitats, llocs, condicions de vida, sentiments aspectes socioculturals. - Relats detallats d’esdeveniments, experiències o projectes futurs. - Narracions d’històries. - Resum i valoració de llibres i pel·lícules. - Presentacions i argumentacions assajades sobre temes coneguts. - Explicació, justificació d’idees i d’activitats. 2) TEXTOS ESCRITS a) Interacció - Missatges i cartes de caràcter personal (SMS, correus electrònics, xat, cartes) per a intercanviar informació, interessos, experiències, reaccions i sentiments. - Cartes formals bàsiques. - Qüestionaris sobre temes generals.

79

- Notes i missatges relacionats amb temes de treball, servicis, estudi i oci. - Informes breus de caràcter informatiu i explicatiu. - Missatges en fòrums virtuals sobre temes coneguts. b) Comprensió - Llistes (telèfon, agendes, guies d’oci, horaris, catàlegs, diccionaris bilingües i monolingües) - Llibres de text i materials de treball del nivell. - Documents "autèntics": bitllets, entrades, cartes de restaurant, factures, etiquetes, plans. - Pàgines web i blogs o semblants. - Fullets turístics i comercials. Prospectes. - Receptes. - Instruccions i normes bàsiques. - Anuncis de treball. Anuncis publicitaris. - Periòdics i revistes amb referents coneguts, articles no especialitzats, reportatges, entrevistes, articles d’opinió, cartes al director. - Còmics en registre estàndard o poc idiomàtic. - Lletres de cançons i poemes senzills. - Horòscops o semblants. - Biografies. - Contes i novel·les curtes (graduades per al nivell) c) Producció - Narració d’experiències, esdeveniments, històries, fets reals i imaginaris. - Descripcions breus sobre persones, objectes, activitats, servicis i llocs. - Descripció de plans i projectes. Compromisos i normes. - Presentació d'informació i opinions. - Argumentació sobre qüestions conegudes. - Receptes. Instruccions. - Biografies. - Sol· licituds de treball. Currículum vitae. - Escrits creatius. Diari. B.2) Nivell B2 - Avançat 1. Objectius generals i específics per destreses 1.1 Comprensió oral

OBJECTIUS GENERALS 1. Comprén informació concreta relativa a temes quotidians o al treball i identifica tant el missatge general com els detalls específics sempre que el discurs estiga articulat amb claredat i amb un accent normal. 2. Comprén les idees principals d'un discurs complex lingüísticament que tracte tant temes concrets com abstractes pronunciats en un nivell de llengua estàndard, incloent debats tècnics dins de la seua especialitat. Comprén discursos extensos i línies complexes d'argumentació sempre que el tema siga raonablement conegut i el desenvolupament del discurs es facilite amb marcadors explícits.

OBJECTIUS ESPECÍFICS 1. Pot seguir converses animades entre parlants nadius. 2. Capta amb algun esforç gran part del que es diu al seu voltant, però pot resultar-li difícil participar amb eficàcia en una discussió amb diversos parlants nadius si no modifiquen el seu discurs d’alguna manera. 3. Comprén una conferència o una xerrada de la seua especialitat, sempre que el tema li resulte familiar i la presentació siga senzilla i estiga estructurada amb claredat. 4. Comprén declaracions i missatges sobre temes concrets i abstractes, en llengua estàndard i amb un ritme normal. 5. Comprén la majoria dels documentals radiofònics i un altre material gravat o retransmés pronunciat en llengua estàndard, i és capaç d’identificar l’estat d'ànim i el to del parlant. 6. Comprén la majoria dels programes de televisió que tracten temes d'interés personal com, per exemple, entrevistes, conferències i informatius breus quan s'articulen de forma relativament lenta i clara. 7. Pot seguir converses animades entre parlants nadius. 8. Comprén una conferència o una xerrada de la seua especialitat. 9. Comprén declaracions i missatges sobre temes concrets i abstractes, en llengua estàndard i amb un ritme normal. 10. Comprén informació tècnica complexa com, per exemple, instruccions de funcionament, especificacions de productes i serveis quotidians. 11. Comprén gravacions en llengua estàndard amb què pot trobar-se en la vida social, professional o acadèmica i identifica els punts de vista i les actituds del parlant així com el contingut de la informació. 12. Comprén la majoria dels programes de televisió que tracten temes d'interés personal com, per exemple, entrevistes, breus conferències i informatius

80

1.2 Comprensió escrita

OBJECTIUS GENERALS 1. Llig amb independència, adaptant l’estil i la velocitat de lectura a diferents texts i finalitats i utilitzant fonts de referència apropiades de forma selectiva. Té un vocabulari passiu de lectura ample, però pot tenir alguna dificultat amb modismes poc freqüents. 2. Llig amb un alt grau d'independència, adaptant l'estil i la velocitat de lectura a distints texts i finalitats i sense necessitat d’utilitzar fonts de referència. Té un vocabulari actiu de lectura ample i sap resoldre les dificultats plantejades per modismes poc freqüents mitjançant diferents recursos. OBJECTIUS ESPECÍFICS 1. Comprén qualsevol tipus de correspondència fent un ús esporàdic del diccionari. 2. És capaç de consultar texts extensos a fi de trobar la informació desitjada i sap recollir informació procedent de les distintes parts d'un text o de distints texts a fi de realitzar una tasca específica. 3. Comprén articles i informes relatius a problemes actuals en què els autors adopten postures o punts de vista concrets. 4. Comprén instruccions extenses i complexes que estiguen dins de la seua especialitat, inclosos detalls sobre condicions i advertències, sempre que puga tornar a llegir els fragments difícils. 5. Comprén qualsevol tipus de correspondència sense necessitat de fer ús del diccionari. 6. Cerca amb rapidesa en texts extensos i complexos per localitzar detalls rellevants. 7. Identifica amb rapidesa el contingut i la importància de notícies, articles i informes sobre una sèrie extensa de temes professionals i decideix si és oportú una anàlisi més profunda. 8. Aconsegueix informació, idees i opinions procedents de fonts especialitzades dins del seu camp d'interés. 9. Comprén articles especialitzats que no són de la seua especialitat sempre que puga utilitzar un diccionari de tant en tant per confirmar la seua interpretació de la terminologia. 10. Comprén instruccions extenses i complexes que estiguen dins de la seua especialitat, incloent detalls sobre condicions i advertències. 11. Comprén texts extensius en versió original.

1.3 Expressió oral

OBJECTIUS GENERALS 1. Realitza descripcions i presentacions clares i detallades sobre una àmplia sèrie d'assumptes relacionats amb la seua especialitat, ampliant i defensant les seues idees amb aspectes complementaris i exemples rellevants. 2. Realitza descripcions i presentacions clares i sistemàticament desenvolupades, ressaltant adequadament els aspectes significatius i els detalls rellevants que servisquen de suport.

OBJECTIUS ESPECÍFICS 1. Realitza descripcions clares i detallades sobre una gamma extensa de temes d'interés general, desenvolupant idees subjacents amb punts secundaris i exemples rellevants. 2. Desenvolupa arguments amb claredat, ampliant amb certa extensió i defensant els seus punts de vista amb idees complementàries i exemples adequats fins a cert punt. 3. Construeix cadenes argumentals bastant ben raonades. 4. Explica punts de vista sobre un tema, analitzant els avantatges i els desavantatges de diverses opcions. 5. És capaç de fer una presentació breu sense preparació sobre un tema d'interés general amb la suficient claredat com perquè es puga seguir sense dificultat la major part del temps i les idees principals de la qual estan explicades amb una raonable precisió. 6. Realitza descripcions clares i detallades sobre una gamma extensa de temes d'interés general i relacionats amb la seua especialitat, assenyalant de manera adient punts rellevants i els detalls de suport necessaris. 7. Desenvolupa arguments sistemàticament, donant un èmfasi apropiat als aspectes importants i recolzant-se en detalls adequats. 8. És capaç d’explicar un argument de manera sistemàtica ressaltant adequadament els punts rellevants i els detalls de suport. 9. És capaç de fer una presentació sense preparació sobre un tema dins de la seua especialitat amb la suficient claredat com perquè es puga seguir sense dificultat i les idees principals de la qual estan explicades amb precisió. 10. És capaç de desviar-se de manera espontània d’un text preparat i filar aspectes interessants, demostrant fluïdesa i facilitat d’expressió. 1.4 Interacció oral OBJECTIUS GENERALS 1. Pot participar en una conversa amb certa fluïdesa i espontaneïtat, la qual cosa possibilita la comunicació normal amb parlants nadius. Pot prendre part activa en debats desenrotllats en situacions quotidianes, explicant i defenent els seus punts de vista. 2. És capaç d’utilitzar l’idioma amb fluïdesa i claredat sobre temes generals, acadèmics,

81

de treball o d’oci, relacionant les idees desenrotllades. És capaç d’expressar-se amb un alt grau d’espontaneïtat i amb un alt grau de correcció gramatical sense que es noten a penes les vacil·lacions a l’hora de buscar l’expressió més adequada, amb un nivell de formalitat adaptat a la situació. OBJECTIUS ESPECÍFICS 1. Comprén el discurs articulat amb claredat adreçat a ell en converses corrents. 2. Transmet certa emoció i ressalta la importància personal de fets i experiències. 3. Aborda d’una forma clarament participativa converses extenses sobre la majoria de temes generals, fins i tot en un ambient amb sorolls. 4. Manté xerrades amb parlants nadius, encara que de vegades hagen d’adaptar el seu comportament lingüístic. 5. Pren part activa en discussions informals que es donen en situacions quotidianes. 6. Capta amb algun esforç gran part del que es diu en discussions que es donen al seu voltant, però li pot resultar difícil participar amb eficàcia en discussions amb diversos parlants nadius si aquests no modifiquen el seu discurs d’alguna manera. 7. Expressa i sosté les seues opinions en discussions. Sol comprendre el que es diu i, quan és necessari, repeteix part del que algú ha dit per confirmar la comprensió. 8. Comprén fil per randa el que se li diu en llengua estàndard, fins i tot en un ambient amb un soroll de fons. 9. Transmet emocions i ressalta la importància personal de fets i experiències. 10. Aborda d’una forma clarament participativa converses extenses sobre temes generals i del seu àmbit professional, fins i tot en un ambient amb sorolls. 11. Manté xerrades amb parlants nadius, sense divertir-los o molestar-los involuntàriament, i sense exigir d’ells un comportament diferent del que tindrien amb un parlant nadiu. 12. Pren part activa en discussions informals que es donen en situacions quotidianes fent comentaris, expressant amb claredat els seus punts de vista, avaluant propostes alternatives, realitzant hipòtesis i responent-hi. 13. Capta sense esforç gran part del que es diu en discussions que es donen al seu voltant. 14. Expressa i sosté les seues opinions en discussions proporcionant explicacions, arguments i comentaris adequats. 1.5 Expressió i interacció escrites OBJECTIUS GENERALS 1. Escriu texts clars i detallats sobre una varietat de temes relacionats amb la seua especialitat, sintetitzant i avaluant informació i arguments procedents de diverses fonts. 2. Escriu redaccions, informes i cartes que desenvolupen un argument, raonant a favor o en contra d'un punt de vista concret i explicant els avantatges i els desavantatges de diverses opcions. Sap sintetitzar informació i arguments procedents de diverses fonts. OBJECTIUS ESPECÍFICS 1. Escriu texts clars i ben estructurats sobre temes complexos ressaltant les idees principals, ampliant amb certa extensió i defensant els seus punts de vista amb idees complementàries, motius i exemples adequats, i acabant amb una conclusió apropiada. 2. És capaç de descriure de manera clara i detallada una gamma de temes relacionats amb el seu camp d’interés. 3. És capaç d’escriure una ressenya d’una pel·lícula , un llibre o una obra de teatre. 4. Pot resumir l’argument i la seqüència de fets d’una pel·lícula o una obra de teatre. 5. És capaç de resumir informació i arguments procedents de diferents fonts. 6. Pot comprendre una conferència clarament estructurada sobre un tema familiar i prendre apunts sobre punts que considera importants, fins i tot si tendeix a concentrar-se en les paraules i per tant perd alguna informació. 7. Escriu descripcions clares i detallades de fets i experiències reals o imaginàries en texts clars i estructurats, marcant la relació existent entre les idees i seguint les normes establides del gènere literari triat. 8. Escriu redaccions o informes que desenvolupen sistemàticament un argument, destacant els aspectes significatius i oferint detalls rellevants que servisquen de suport. 9. Sap avaluar les diferents idees o solucions que es puguen aplicar a un problema. 10. Escriu cartes que transmeten certa emoció i ressalta la importància personal de fets i experiències; comenta les notícies i els punts de vista de la persona amb qui s'escriu. 11. És capaç d’avaluar idees diferents o solucions d’un problema. 12. Pot resumir extractes de notícies, entrevistes o documentals que contenen opinions, arguments i discussions. 2. Continguts

A) Continguts morfosintàctics

1. ORACIÓ SIMPLE 1.1 Tipus d’oració. 1.1.1. Oracions desideratives amb If only en referència al passat.

82

1.1.2. Tag questions i Tag responses. 1.1.3. Oracions impersonals (It + adjectiu + infinitiu). 1.1.4. Seem i appear. 1.1.5. Veu passiva amb construccions complexes (amb agent / sense). 1.1.6. Ús causatiu de have i get. 1.1.7. Concordança entre subjecte i verb: Ampliació. 1.1.8. Ús de marcadors discursius. 2. ORACIÓ COMPOSTA 2.1. Estil indirecte: repàs i ampliació. (Preguntes i ordes indirectes, verbs introductoris). 2.2. Oracions de relatiu: Repàs i ampliació (defining and non-defining relative clauses). 2.3. Oracions condicionals (reals, hipotètiques i irreals) amb usos d’altres conjuncions (unless, provided, even if…) i condicionals mixtes. 2.4. Ús de should, were to, happen to, if it were not per a expressar poca probabilitat. 2.5. Expressions comparatives (it’s getting better and better; the faster you speak, the less we understand). 2.6. Oracions causals: as, since. 2.7. Oracions finals: in order (not) to + infinitiu, so as (not) to, in order that + clause, for + -ing. 2.8. I wish. 2.9. Oracions consecutives: otherwise, therefore, hence, as a result. 2.10. Oracions temporals (indicant accions anteriors, posteriors o simultànies). 2.11. Emphasis: introducció (cleft sentences, negative introductory expressions, fronting). 2.12. Concordança dels subjectes en l’oració composta (somebody... they). 3. SINTAGMA NOMINAL 3.1. Classes de noms: reforç i ampliació (ús de prefixos i sufixos). 3.2. Ampliació de noms incomptables concrets i abstractes. 3.3. Partitius. 3.4. Noms col·lectius. 3.5. Substantivació d’adjectius: consolidació i ampliació. 3.6. Ús de l’article determinant amb noms comuns en posició atributiva, amb adjectius de referencia abstracta i omissió de l’article. 3.7. Pronoms personals: consolidació i ampliació. Ús de they, them, their amb referent en singular o per a referir-se als dos sexes. 3.7.1. Pronoms reflexius i recíprocs: usos emfàtics. 3.7.2. Pronoms forts i febles. 3.7.3. Anàfora i catàfora. 4. SINTAGMA ADJECTIVAL 4.1. Consolidació i ampliació de les característiques de l’adjectiu. Formació per mitjà de sufixos o prefixos: -ful, -able, -ish, -ous, -al… 4.2. Gradable and non gradable adjectives. 4.3. Adjectius en posició atributiva i predicativa: canvis de significat. 4.4. Consolidació de l’orde d’adjectius. 4.5. Modificació de l’adjectiu: ampliació. 4.6. Graus de l’adjectiu, ampliació i consolidació del comparatiu de superioritat, inferioritat i igualtat. 4.7. Formes de complementar el superlatiu. 5. SINTAGMA VERBAL 5.1. El verb. 5.1.1. Revisió dels temps verbals treballats en Nivell Intermedi 2. 5.1.2. Multiword verbs: - phrasal verbs. - prepositional verbs. - phrasal prepositional verbs. 5.1.3. Time and tense. 5.1.3.1. Expressió del present: present simple, present perfet, present perfet continu. 5.1.3.2. Expressió del passat: passat simple i continu i passat perfet i continu. 5.1.3.3. Expressió del futur: futur simple, shall, present continu, present simple, futur continu simple i futur perfet. 5.1.3.4. Expressió del futur en passat: was going to, passat continu o could/might/could. 5.1.3.5. Stative vs Dynamic Verbs.

83

5.1.3.6. Past subjunctive amb valor hipotètic. 5.1.3.7. Veu activa i veu passiva. Veu passiva amb agent i sense. 5.1.3.8. It + verb passiu + that + subjecte (verbs: believe, expect, rumour, fear, hope, know, think). 5.1.3.9. It + seem / appear + that + clause. 5.1.3.10. Verbs seguits de gerundi o infinitiu. 5.1.3.11. Perífrasis verbals (used to, be used to, get used to). 5.1.3.12. Verbs modals: revisió i consolidació dels verbs modals ampliació: verbs modals en passat. 6. SINTAGMA ADVERBIAL 6.1. Adverbis i locucions adverbials: classes d’adverbis. 6.2. Formació d’adverbis: sufixos. 6.3. Posició i orde dels adverbis en l’oració. 6.4. Grau dels adverbis. 6.5. Adverbis que modifiquen adjectius, verbs o preposicions. 6.6 Adverbis de gradació (quite, rather, such, fairly). B) Continguts fonéticofonològics 1. Òrgans que intervenen en la producció del so. 2. Sons anglesos: vocals, consonants i diftongs. 3. Pronunciació de prefixos i sufixos. 4. Paraules amb doble pronunciació. 5. Weak forms. 6. Pronunciació i significat de les paraules. 7. L’accent en els phrasal verbs. 8. L’accent en els noms compostos. 9. L’accent en els adjectius compostos. 10. L’accent en grups de paraules. 11. Paraules amb pronunciació excepcional. 12. La pronunciació en els diccionaris i en les fonts online.

C) Continguts ortogràfics 1. Paraules que acaben en -ch, -sh, -s, -ss, -x, -z, -zz. 2. Paraules que acaben en consonant + -y. 3. Paraules que acaben en vocal + -y. 4. Paraules que acaben en -f/-fe. 5. Paraules que acaben en consonant + -o. 6. Paraules que acaben en -e. 7. Paraules que acaben en -ie. 8. Paraules que acaben en -c. 9. Paraules que acaben en una consonant final. 10. Paraules que acaben en consonant: Doubling of the last consonant, les lletres l, m, p i s. 11. Escriptura del verb: Diferències entre l’anglés americà i el britànic. 12. Ús dels signes ortogràfiques. 13. Errors ortogràfics més comuns. 3. Criteris d’avaluació per criteris i competències

3.1 Comprensió oral L’alumne/a ha de ser capaç d’identificar informació global i específica en texts orals extensament i lingüísticament complexos, clarament estructurats, referits a temes tant concrets com abstractes, articulats amb claredat a velocitat normal en llengua estàndard i transmesos directament o per mitjans tècnics, fins i tot en entorns moderadament sorollosos. Mitjançant aquest criteri es valorarà en quina mesura l’alumne o l’alumna: 1. Comprén declaracions i missatges, avisos i instruccions detallades sobre temes concrets i abstractes, en llengua estàndard i amb un ritme normal. 2. Comprén discursos i conferències extensos, i fins i tot segueix línies d’argumentació complexes sempre que el tema siga relativament conegut i el desenvolupament del discurs es facilite amb marcadors explícits. 3. Comprén les idees principals de conferències, xerrades i informes, i altres formes de presentació acadèmica i professional lingüísticament complexes. 4. Comprén documentals radiofònics o retransmesos en diferents formats audiovisuals i un altre material gravat en llengua estàndard, i identifica l'estat d'ànim i el to del parlant. 5. Comprén notícies de la televisió i programes sobre temes actuals, identificant la informació general i específica.

84

6. Comprén documentals, entrevistes en directe, debats, obres de teatre, sèries de televisió i pel·lícules en llengua estàndard, seguint la línia argumental i captant la informació rellevant i gran part dels matisos. 7. Capta, amb algun esforç, gran part del que es diu al seu voltant i pot seguir el ritme de converses animades entre parlants nadius. 8. Comprén fil per randa el que se li diu directament en converses i transaccions en llengua estàndard, fins i tot en un ambient amb soroll de fons. 9. Comprén les discussions sobre assumptes relacionats amb la seua especialitat i entén fil per randa les idees que destaca l'interlocutor. 10. Identifica els elements contextuals, com el registre, el tipus d'interlocutor, la situació de comunicació, els personatges que intervenen i el tipus de text. 11. Reconeix termes, expressions i frases de certa complexitat que funcionen com a claus contextuals de comprensió en situacions habituals i més específiques, així com les frases fetes associades a les situacions. 12. Reconeix les convencions lingüístiques associades a les característiques de l'estil de vida i les convencions socials implícites o explícites en el text. 3.2 Comprensió lectora L’alumne/a ha de ser capaç d’identificar el sentit general, la informació essencial, els punts principals i els detalls més rellevants de texts extensos i complexos, escrits en llengua estàndard, sobre una varietat extensa de temes, tant concrets com abstractes, adaptant l’estil i la velocitat de lectura als distints texts i finalitats, en suports tradicionals o utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació. Mitjançant aquest criteri es valorarà en quina mesura l’alumne o l’alumna: 1. Comprén instruccions extenses i complexes relacionades amb assumptes de la vida quotidiana o que estiguen dins de la seua especialitat, inclosos detalls sobre condicions i advertències, sempre que puga tornar a llegir les seccions difícils. 2. Identifica amb rapidesa el contingut i la importància de notícies, articles i informes sobre una sèrie extensa de temes professionals. 3. Llig i comprén correspondència relativa a assumptes de la vida quotidiana o a la seua especialitat i capta fàcilment el significat essencial. 4. Comprén articles i informes relatius a assumptes actuals en què els autors adopten postures o punts de vista concrets. 5. Identifica i interpreta adequadament els punts de vista expressats i les conclusions principals de texts en què els autors adopten postures concretes. 6. Identifica el tema, la línia argumental, les idees principals i els detalls rellevants en texts de la prosa literària contemporània. 7. Interpreta adequadament els trets culturals, convencions socials i estils de vida que apareixen implícitament o explícitament en el text. 3.3 Expressió i interacció oral L’alumne/a ha de ser capaç de produir texts orals extensos clars, detallats i ben organitzats, sobre temes diversos, tant concrets com abstractes, i participar en converses cara a cara o per mitjans tècnics, amb una pronunciació i una entonació clares i un grau de correcció, fluïdesa i naturalitat que permeta que la comunicació es realitze sense esforç per part del parlant i els seus interlocutors, encara que es cometen errors esporàdics. Mitjançant aquest criteri es valorarà en quina mesura l'alumne o l’alumna: 1. Fa declaracions públiques sobre la majoria de temes generals amb un grau de claredat, fluïdesa i espontaneïtat que no provoca tensió o molèsties a l’oient. 2. Realitza amb claredat i detall presentacions preparades prèviament sobre una sèrie extensa d’assumptes generals o relacionats amb la CEOE especialitat, explicant punts de vista sobre un tema, raonant a favor o en contra d’un punt de vista concret, mostrant els avantatges i desavantatges de diverses opcions, desenvolupant arguments amb claredat i ampliant i defensant les seues idees amb aspectes complementaris i exemples rellevants i també respon a una sèrie de preguntes complementàries de l’audiència amb un grau de fluïdesa i espontaneïtat que no suposa cap tensió ni per a si mateix ni per al públic. 3. En una entrevista, pren la iniciativa, amplia i desenvolupa les seues idees, amb poca ajuda o obtenint-la de l’entrevistador si la necessita. 4. En transaccions i intercanvis per a obtenir béns i serveis, explica un problema que ha sorgit i deixa clara que el proveïdor del servei o el client ha de fer concessions. 5. Participa activament en converses i discussions formals, debats i reunions de treball, siguen habituals o no, en què esbossa un assumpte o un problema amb claredat, especulant sobre les causes i conseqüències i comparant els avantatges i desavantatges de diferents enfocaments, i en què ofereix, explica i defensa les seues opinions i punts de vista, avalua les propostes alternatives, formula hipòtesis i hi respon, contribuint al progrés de la tasca i invitant els altres a participar-hi. 6. Participa activament en converses informals que es donen en situacions quotidianes, fent comentaris; expressant i defensant amb claredat els seus punts de vista; avaluant propostes alternatives; proporcionant explicacions, arguments, i comentaris adequats; realitzant hipòtesis i responent-hi; tot això sense divertir o molestar involuntàriament els seus interlocutors, sense

85

exigir-ne un comportament diferent del que tindrien amb un parlant nadiu, sense suposar tensió per a cap de les parts, transmetent certa emoció i ressaltant la importància personal de fets i experiències. 7. Utilitza adequadament marcadors paraules i frases clau, mecanismes de cohesió i connectors apropiats per a crear un discurs clar i coherent. 8. Utilitza convenientment un vocabulari ample i variat per tractar temes i assumptes d'interés personal i general sense necessitat de limitar el que vol dir, variant la formulació per evitar la repetició i sense cometre errors que obstaculitzen la comunicació. 9. Utilitza apropiadament un repertori de fórmules i estructures gramaticals complexes adequades a diferents situacions comunicatives i estructura el missatge en oracions complexes unides per connectors apropiats per crear una seqüència lògica i un discurs clar i coherent. 10. Inicia, manté i acaba el discurs adequadament fent un ús eficaç del seu torn de paraula, sense vacil·lacions i amb la formalitat i correcció degudes. 11. Utilitza mecanismes de compensació com la repetició i la reformulació per mantenir la conversa, ordenar idees i evitar malentesos. 12. Reconeix convencions lingüístiques i socials implícites i explícites en el text i les utilitza per afavorir la comunicació i evitar conflictes deguts a malentesos. 13. Expressa les opinions i gusts personals de forma respectuosa i adequada al seu interlocutor i a la situació de comunicació, considera les opinions i trets culturals que prevalen en aqueixa comunitat, que poden ser diferents dels propis, i s’hi mostra tolerant. 14. Ajusta el nivell de formalitat al propòsit comunicatiu, a la situació i al receptor. 3.4 Expressió i interacció escrita L’alumne/a ha de ser capaç d’escriure texts detallats, conceptualment i lingüísticament complexos, clarament estructurats en suport tradicional o utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació, en què es transmet i s’intercanvia informació, idees i opinions sobre temes diversos concrets i abstractes, adequant el text a l'interlocutor, a la intenció comunicativa i a la situació de comunicació. Mitjançant aquest criteri es valorarà en quina mesura l’alumne o l'alumna: 1. Escriu notes en què es transmet o requereix informació senzilla de caràcter immediat i en què es ressalten els aspectes que li resulten importants. 2. Escriu cartes en què s’expressen notícies i punts de vista amb eficàcia, es transmet certa emoció, es ressalta la importància personal de fets i experiències, i es comenten les notícies i els punts de vista de la persona a qui escriu i d’altres persones. 3. Escriu informes que desenvolupen un argument, raonant a favor o en contra d’un punt de vista concret i explicant els avantatges i els desavantatges de diverses opcions. 4. Escriu ressenyes de pel·lícules, de llibres o d’obres de teatre i hi descriu les seues reaccions i opinions. 5. Pren notes sobre aspectes que li semblen importants en una conferència estructurada amb claredat sobre un tema conegut, encara que tenda a concentrar-se en les paraules mateixes i perda per tant alguna informació. 6. Resumeix texts tant factuals com de ficció, comentant i analitzant punts de vista oposats i els temes principals, així mateix, resumeix fragments de notícies, entrevistes o documentals que contenen opinions, arguments i anàlisi, i la trama i la seqüència dels esdeveniments de pel·lícules o d’obres de teatre. 7. Organitza la presentació dels seus escrits, s’ajusta a les convencions pròpies de cada tipus de text i utilitza el nivell de formalitat adequat al propòsit comunicatiu del text i al receptor. 8. Utilitza apropiadament mecanismes de cohesió per enllaçar frases, convencions d’organització i distribució en paràgrafs, i convencions ortogràfiques i de puntuació, per crear una estructura intel·ligible amb un discurs clar i coherent. 9. Utilitza convenientment un vocabulari extens sobre temes i assumptes d'interés personal i general, variant la formulació per evitar repeticions i sense cometre errors que obstaculitzen la comunicació. 10. Utilitza adequadament un repertori de fórmules i estructures gramaticals complexes adequades a diferents situacions comunicatives i estructura el text en oracions complexes unides per connectors apropiats per crear una seqüència lògica i un discurs clar i coherent. 11. Expressa les opinions i gusts personals de forma respectuosa i adequada al seu interlocutor i a la situació de comunicació, considera les opinions i trets culturals que prevalen en aqueixa comunitat, que poden ser diferents dels propis, i s’hi mostra tolerant. 3.5 Competència lèxico-semàntica S’han assenyalat per a cada nivell els aspectes que l’alumne ha de ser capaç de comprendre i produir (bàsic i derivats, concrets i abstractes) dels temes generals següents. Aquestes àrees temàtiques hauran de ser tingudes en compte per als futurs desenvolupaments curriculars i per a la programació dels departaments didàctics. El mínim de vocabulari en cada àrea temàtica és: 1. Ampliació del lèxic relacionat amb l’àmbit i la identificació personals: - Documentació identificativa i certificats oficials - Encapçalament i tractament en cartes formals - Títols acadèmics i nobiliaris

86

- Estat civil - Gentilicis - Confessió religiosa - Telecomunicació (telèfon, fax, correu electrònic, Internet) - Edat i fases de la vida - Origen - Professió - Relacions familiars - Idiosincràsia i descripció física 2. Ampliació del lèxic relacionat amb el treball i l’activitat professional: - Professions i activitats professionals - Caracterització del treball i de la professió - Lloc de treball i sector productiu - Remuneració i drets laborals - Funcions de l’ordinador - Condicions laborals - Acomiadaments i indemnitzacions 3. Ampliació del vocabulari relacionat amb el temps lliure: 3.1 Aficions: - Activitats de temps lliure - Jocs de taula - Música 3.2 Esport: - Llocs on es practica - Material necessari - Persones que hi participen - Tipus d’esport i activitats físiques 3.3 Activitats culturals: - Llocs on se celebren - Lèxic relacionat - Professions relacionades - Accions relacionades 3.4 Vacances i viatges: - Tipologia - Llocs d'interés - Professions relacionades - Allotjament - Instal·lacions - Serveis 3.5 Anar de compres: - Tipus de botigues - Productes - Activitats relacionades - Mitjans de pagament i descomptes - Reclamacions 4. Roba: - Penyores - Descripció - Materials - Accessoris 5. Mitjans de comunicació: - Televisió i ràdio - Tipus de programes - Aparells i accessoris - Professions relacionades - Premsa i literatura - Tipologia textual 6. Actes Socials: - Expressions comunes - Activitats relacionades

87

- Llocs on se celebren 7. Ampliació del lèxic relacionat amb l’alimentació: - Aliments - Components alimentaris i dieta sana - Trastorns alimentaris - Denominacions d’establiments d’hoteleria - Adjectius per a caracteritzar aliments - Sensacions i desitjos 8. Ampliació del lèxic relacionat amb l’habitatge: - Tasques de la llar - Tipus d’habitatge - Arrendament - Parts de la casa - Restauració d’un habitatge - Mobles i complements de la casa - Electrodomèstics i utensilis més comuns - Instal·lacions - Caracterització d’objectes de la llar 9. Ampliació del lèxic relacionat amb l’entorn: - Denominacions de llocs - Paisatges - Zones urbanes 10. Orientació i desplaçament: - Punts cardinals i adjectius corresponents - Desplaçament - Accions relacionades amb els mitjans de transport públics - Equipatge - Professions 11. Serveis: - Correus - Telefonia - Administració - Banca 12. Mitjà de locomoció privat - Automòbil - Motocicleta - Bicicleta 13. Medi ambient: - Conceptes generals - Catàstrofes mediambientals - Fenòmens atmosfèrics - Reciclatge 14. Ampliació del lèxic relacionat amb el cos humà, salut i higiene: - Parts del cos i òrgans - Activitats físiques - Estats corporals determinats - Estats d’ànim - Activitats motrius, manuals i corporals - Higiene i atenció corporal - Cura de la roba - Salut - Malalties i simptomatologia - Accidents i lesions - Drogodependències i rehabilitació - Assistència sanitària - Personal sanitari - Proves mèdiques - Assegurança mèdica - Medicaments - Percepció dels sentits i moviments corporals

88

- Minusvalideses 15. Ampliació del lèxic relacionat amb la formació - Personal d’institucions educatives - Sistema educatiu - Universitat - Assignatures - Activitats acadèmiques - Tipus d’examen, notes i certificacions - Titulacions 16. Ampliació del lèxic relacionat amb la ciència i tecnologia - TIC - Avanços tecnològics 17. Ampliació del lèxic relacionat amb les relacions personals i socials - Persones - Activitats - Qualificació 18. Ampliació del lèxic relacionat amb la política i societat - Formes de govern - Partits polítics del país de la llengua - Qualificació d’un sistema polític o d’un partit - Estructura política del país de la llengua - Càrrecs polítics - Esdeveniments rellevants de la història recent del país - Classes socials - Ajudes socials 19. Institucions públiques - Tipus d’institucions - Sol·licituds i concessions - Infraccions i multes ASPECTES LEXICOSEMÀNTICS A continuació, es detallen els aspectes lexicosemàntics més rellevants per al nivell avançat: 1. Famílies lèxiques (polisèmia, antonímia, sinonímia, homonímia, hiperonímia i hiponímia). 2. Formació de paraules (derivació i composició). 3. Abreviatures i acrònims. 4. Onomatopeies i formació de paraules derivades. 5. Expressions comparatives. 6. Préstecs lingüístics i xenismes. 7. Diferenciació del registre del sinònims parcials. 8. Frases fetes, dites i refranys més freqüents. 9. Cognats i paraules transparents. 10. Diferències lèxiques més importants de les varietats diatòpiques. 3.6 Competència sociocultural El coneixement de la societat i de la cultura de la comunitat o comunitats en què es parla la llengua objecte d’estudi és un aspecte del coneixement del món que té especial rellevància en el context de l’aprenentatge d’una llengua, ja que és probable que no forme part de l’experiència prèvia de l’estudiant o que el seu coneixement estiga deformat per estereotips. Aquest coneixement, conjunt de creences i valors que conformen la identitat dels individus i dels pobles, configura una manera de veure i d’entendre el món i incideix en la forma de comunicar-se amb els altres. Caldrà desenvolupar en l’alumnat una consciència intercultural que li permeta fer-se’n conscient i interpretar les situacions de comunicació i les convencions socials amb què es trobarà en els seus intercanvis interculturals. A continuació es llisten els àmbits que poden estar relacionats amb els trets distintius de la societat i la cultura de la llengua que s’estudia. 1. Vida quotidiana: - Hàbits alimentaris: dieta, horaris, comportament a taula, etc. - Horaris i hàbits de treball. - Vacances i festes. - Activitats de lleure. 2. Condicions de vida: - Nivell de vida (diferències regionals, ètniques i de grup social).

89

- Habitatge. - Prestacions socials (educació, sanitat, pensions,…). - Paisatge i clima. - Trets socioeconòmics (agricultura, ramaderia, pesca, indústria, comerç, turisme, banca, noves tecnologies…). 3. Relacions interpersonals: - Estructura familiar i relacions de parentiu. - Relacions entre generacions. - Relacions entre homes i dones. - Relacions en el treball. - Estructura de la societat (grups socials, partits polítics, institucions religioses…). - Relacions entre diferents comunitats. - Relacions entre grups polítics i religiosos. 4. Valors i creences: - Cultura i tradicions. - Història i identitat nacional. - Estructura social i canvis que s’hi produesquen. - Institucions, política i seguretat. - Religió. - Altres cultures i grups socials (països estrangers, turisme, immigració). - Manifestacions artístiques (literatura, arts plàstiques…). - Sentit de l’humor. 5. Llenguatge corporal: - Gests i postures. - Expressions facials. - Contacte visual. - Contacte físic. 6. Convencions socials (normes de cortesia): - Puntualitat. - Indumentària. - Regals. - Celebracions (festes familiars, tradicionals…). - Visites (durada, acomiadament…). - Conversa (actituds, convencions i tabús). - Actes de caràcter social (aniversaris, noces, soterraments…). 7. Comportaments rituals: - Pràctiques religioses i ritus. - Naixements, casaments, soterraments… - Actitud de l’audiència en espectacles i cerimònies. - Celebracions, festivals, balls… - Tradicions paganes. 8. Saviesa popular: - Refranys i expressions idiomàtiques. - Cites d’autors famosos. - Eslògans publicitaris. - Expressions de moda. 9. Diferències de registre en contexts diferents: - Formal. - Estàndard. - Informal. - Col·loquial. 10. Dialectologia: - Accent. - Aspectes paralingüístics. - Llenguatge corporal. 3.7 Competència pragmàtica: funcional i discursiva A) Competència funcional En el nivell avançat, el mínim de funcions que l’alumne haurà de saber expressar, a més de les assenyalades en els nivells bàsic i intermedi, són:

90

1. Funcions o actes de parla assertius 1.1 Comunicació - Saber identificar i anomenar. - Saber constatar: afirmant, negant, suposant, assegurant, expressant dubte, possibilitat o impossibilitat. - Saber afirmar. - Saber generalitzar. - Saber descriure. - Saber cridar l’atenció sobre quelcom, fer insistència. - Saber expressar records. - Saber expressar opinions d’altres. - Saber donar notícies. - Saber formular hipòtesis: parlar de fets possibles o irreals. - Saber assegurar. 1.2 Pregunta - Saber informar-se. - Saber assegurar-se. 1.3 Resposta - Saber respondre. - Saber respondre donant informació. - Saber expressar que no se sap. - Saber negar-se a contestar. - Saber dir que no. 1.4 Preguntar per l’opinió de l’altre: - Saber preguntar pel que un altre sap. - Saber preguntar pel que un altre creu, suposa o està convençut. 2. Funcions o actes de parla valoratius 2.1 Expressar opinions: - Saber expressar opinions i punts de vista. - Saber prendre partit. 2.2 Emetre judicis de valor: - Saber valorar positivament. - Saber valorar negativament, criticar. - Saber reconéixer amb agraïment. - Saber llevar importància. - Saber admetre. - Saber reprovar. - Saber retraure, culpar a l’altre. - Saber lamentar. 2.3 Justificar, donar raons: - Saber donar raons i justificar. - Saber admetre i reconéixer. - Saber disculpar-se. 2.4 Demanar a l’altre que prenga una postura: - Saber demanar opinió. - Saber demanar una valoració. - Saber cercar corroboració. - Saber exigir una justificació. 2.5 Acord i desacord: - Saber expressar l’acord i el desacord. - Saber contradir. - Saber corregir. - Saber concedir. - Saber objectar. - Saber reafirmar-se o persistir en el seu parer. - Saber revocar una opinió o retractar-se’n. 2.6 Defensar la pròpia postura: - Saber expressar interés - Saber expressar estimacions.

91

- Saber expressar desitjos hipotètics. - Saber expressar preferències. - Saber expressar indiferència. - Saber expressar desdeny o menyspreu. - Saber expressar desinterés. 2.7 Preguntar per la postura de l’altre: - Saber preguntar pels interessos de l’altre. - Saber preguntar per estimacions. - Saber preguntar per desitjos hipotètics. - Saber preguntar per preferències 3. Funcions o actes de parla expressius - Saber expressar simpatia i antipatia. - Saber expressar compassió. - Saber expressar agraïment. - Saber expressar entusiasme, alegria, satisfacció, sorpresa. - Saber expressar decepció, consternació, desconcert. - Saber expressar flexibilitat. - Saber expressar indiferència. - Saber expressar resignació i impotència. - Saber expressar esperança.. - Saber expressar por, temor, cautela. - Saber expressar preocupació, tristesa, insatisfacció i dolor. - Saber expressar avorriment, impaciència. - Saber expressar enuig. - Saber expressar horror o fàstic. 4. Funcions o actes de parla directius 4.1 Petició: - Saber invitar. - Saber proposar realitzar quelcom conjuntament. - Saber demanar. - Saber demanar ajuda. - Saber expressar desitjos. - Saber exigir. - Saber demanar (en locals). - Saber fer una comanda o encàrrec. 4.2 Ordres: - Saber donar una ordre. - Saber expressar prohibició. 4.3 Donar instruccions. 4.4 Reclamar. 4.5 Instar. 4.6 Advertir. 4.7 Amenaçar. 4.8 Animar. 4.9 Proposar: - Accions conjuntes. - Accions a l’altre. - Accions pròpies. 4.10 Aconsellar: - Saber donar un consell, recomanar. - Saber desaconsellar. 4.11 Permís i prohibició: - Saber donar permís, llicència. - Saber denegar el permís o llicència. 4.12 Consulta: - Saber demanar permís o llicència. - Saber demanar propostes. - Saber demanar consell.

92

- Saber demanar instruccions. 4.13 Oferiment: - Saber preguntar per desitjos. - Saber invitar a fer quelcom. - Saber oferir ajuda. - Saber invitar. - Saber prometre. 5. Funcions o actes de parla compromisius. 5.1 Saber accedir a un prec: - Saber reaccionar davant requeriments en general, peticions o desitjos, requeriments d’una acció conjunta, davant peticions d’ajuda, ordres, instruccions, advertències, amenaces, ànims, propostes. 5.2 Saber arribar a acords. 5.3 Saber acceptar i refusar oferiments: - Reaccionant davant desitjos, oferiments de coses, oferiments d’ajuda, invitacions. 5.4 Saber negar-s’hi. 5.5 Saber titubejar. 5.6 Expressió d’opinions i condicions amb referència a una acció. 5.6.1 Intenció: - Saber expressar intencions i carència d’elles, decisions i indecisions. - Saber expressar que es prescindeix de quelcom. 5.6.2 Motivació: - Saber expressar desitjos i intencions d’accions. - Saber expressar preferències. 5.6.3 Factibilitat: - Saber expressar capacitat i incapacitat, competència i la mancança de competència, disponibilitat, capacitat o incapacitat de maniobra, impediment i inhibició. 5.6.7 Obligació: - Saber fer al·lusió a obligacions, prohibicions i permisos. 5.7 Preguntar per opinions i condicions amb referència a una acció 5.7.1 Intenció: - Saber preguntar per intencions i carència d’elles, per decisions i indecisions, per què se’n prescindeix. 5.7.2 Motivació: - Saber preguntar per desitjos i intencions d’accions, per preferències. 5.7.3 Factibilitat: - Saber preguntar per la capacitat i la incapacitat, per la competència i la mancança de competència, per la disponibilitat, per la capacitat o la incapacitat de maniobra, per l'impediment i la inhibició. 5.7.4 Obligació: - Saber preguntar per les obligacions, prohibicions i permisos. 6. Funcions o actes de parla fàctics i solidaris 6.1 Presa de contacte: - Saber saludar-se. - Saber preguntar per l’estat d’ànim i saber reaccionar-hi adequadament. - Saber presentar i presentar-se. - Saber adreçar-se a algú. - Saber reaccionar adequadament quan s’hi adrecen. - Saber demanar i donar permís per a entrar-hi. - Saber reaccionar al telèfon, tant com qui realitza la telefonada, com el qui la rep. - Saber encapçalar correctament les cartes formals. 6.2 Finalització de la presa de contacte: - Saber acomiadar i acomiadar-se. - Saber donar records. - Saber acabar adequadament converses telefòniques. - Saber finalitzar adequadament les cartes formals. 6.3 Consolidació de contacte: - Saber disculpar-se i reaccionar-hi. - Saber donar les gràcies i reaccionar-hi. - Saber fer un compliment i reaccionar-hi. - Saber felicitar i reaccionar-hi.

93

- Saber donar el condol i reaccionar-hi. - Conéixer les expressions emprades per a brindar. 7. Funcions o actes de parla discursius 7.1 Intercanvi de paraula - Saber demanar la paraula. - Saber interrompre. - Saber donar a entendre que hom vol continuar el discurs. - Saber suscitar l’atenció de l’oient. - Saber cedir la paraula. - Saber invitar a parlar. - Saber donar a entendre a algú que escolte. - Saber donar a entendre a algú que calle. 7.2 Confirmació d’entesa: - Saber tornar la pregunta. - Saber demanar que es repetisca allò que no s’ha entés. - Saber indicar que quelcom no s'ha entés. - Saber demanar una explicació per quelcom que no s’ha entés. - Saber demanar un exemple o un comentari. - Saber expressar que s’ha entés el que escolta. - Conéixer els signes de puntuació. - Saber controlar si ha sigut entés acústicament. - Saber controlar si el contingut del que ha dit ha sigut entés. - Saber donar exemples o comentaris del que un mateix diu. 7.3 Estructuració del discurs: - Saber introduir una conversa. - En cas de dificultat per a expressar-se, saber usar fórmules de titubeig, preguntar per paraules o expressions, reformular, autocorregir-se. - Saber enumerar. - Saber donar exemples. - Saber canviar de tema. - Saber resumir. - Saber ressaltar. - Saber concloure. 8. Funcions o actes de parla referents als aspectes culturals específics 8.1 Presa de contacte. 8.2 Finalització de la presa de contacte. 8.3 Cooperació social: a. Saber participar en una conversa com a oient actiu: - Sabent-la començar i acabar adequadament. - Sabent prendre i donar la paraula. - Sabent canviar adequadament de tema. - Sabent mantenir el torn de paraula. - Sabent desenvolupar i exposar el tema. - Sabent omplir els propis buits. b. Saber reaccionar a una petició: - Sabent acceptar o declinar una invitació. c. Saber atenuar afirmacions: - Emprant expressions atenuants introductòries. - Emprant preguntes de confirmació. d. Saber felicitar i fer compliments. e. Acceptar i demanar ajuda: - Saber demanar ajuda i consell adequadament. - Saber oferir ajuda f. Saber confirmar un oferiment: - Sabent preguntar per la disposició de l’altre i per la seua factibilitat. g.Donar el condol: - Saber donar el condol i males notícies adequadament. h. Autocorregir-se o expressar dubte:

94

Saber corregir l'interlocutor adequadament i amb cortesia: - Disculpant-se, - Preguntant pels seus coneixements, - Expressant dubte, - Expressant parer, opinió, - Objectant o argumentant, - Refusant. - Saber autocorregir-se per mitjà de comodins. i. Saber expressar diferències d’opinió j. Saber evitar malentesos i aclarir-los: - Preguntant i sabent contestar-hi davant un possible malentés. - Aclarint el propi discurs, opinió o valoració. k.Saber agrair i reaccionar-hi adequadament. l. Saber disculpar i disculpar-se, i reaccionar-hi adequadament m. Saber incitar a una acció: - Fent un oferiment o invitant adequadament: · convidar. · convidar a fer quelcom. · proposar fer quelcom conjuntament. · preguntar per la disposició. - Revocant un permís o prohibint de manera cortesa: · ordenar. · denegar un permís. · eximir, dispensar. · expressar resignació. - Requerint una acció de l'interlocutor: · requerir quelcom de l’altre. · aconsellar, recomanar. · demanar quelcom. · expressar preferència. 8.4 Sentiments Saber expressar alegria, entusiasme: - Ús adequat d'expressions i partícules. Saber expressar sentiments negatius: - Ús adequat d'expressions de desgrat, desaprovació, censura o antipatia. Saber expressar sentiments positius: - Ús adequat d’expressions de grat, aprovació o simpatia. Saber expressar ira, tristesa, dolor: - Ús adequat d’exclamacions. B) Competència discursiva i textual (tipologia textual) Un enfocament centrat en l’ús de l’idioma suposa considerar el text com a la unitat mínima de comunicació. Perquè un text siga comunicativament vàlid, ha de ser coherent quant al context en què es produeix o s’interpreta i ha de presentar una cohesió o organització interna que facilite la comprensió i que reflectesca la dinàmica de comunicació en què es desenvolupa. Els alumnes hauran d’adquirir - per tant – les competències discursives que els permeten produir i comprendre texts coherents, cohesionats i adequats al nivell avançat. A continuació, es detallen els trets que els texts han de posseir: 1. Adequació a l’objectiu funcional: - Intenció comunicativa. - Context, cotext i situació: lloc, canal, interlocutors i relació entre ells. - Registre i varietat de llengua. - Tipologia textual i format. - Mitjà: llenguatge oral i escrit. 2. Coherència textual: - Pertinença del contingut: selecció de contingut rellevant. - Estructuració del contingut: ordenació lògica de les idees. - Selecció de les estructures morfosintàctiques i del lèxic adients. - Context espacial i temporal. 3. Cohesió textual: 3.1 Inici del discurs - Mecanismes iniciadors (presa de contacte)

95

- Introducció del tema - Tematització 3.2 Desenvolupament del discurs: - Desenvolupament temàtic i manteniment del tema. - Deixi. - El·lipsi. - Repetició. - Reformulació. Paràfrasis i aclariments. - Èmfasi. - Expansió temàtica. - Enumeració, seqüenciació temporal. - Exemplificació. - Al·lusions, referències, cites i evocacions. - Definicions. - Reforç: precisió i matisació. - Contrast. - Introducció de subtemes. - Personalització. - Canvi temàtic. - Digressió. - Recuperació del tema. - Connectors textuals: · Addició. · Contrast. · Finalitat. · Exclusió, excepció. · Causa. · Condició. · Comparació. 3.3 Conclusió del discurs. - Resum/recapitulació. - Indicació de tancament textual i tancament textual. 3.4 Discurs oral: iniciació i manteniment (recursos específics). - Torn de paraula: presa, manteniment i cessió. - Paper de l’interlocutor. - Demostració de comprensió. - Petició d’aclariments, interrupció… - Exemplificació - Recursos dilatoris: ús de mots falca. - Autocorrecció, rectificació, expressió de dubte. - Entonació com a recurs de cohesió oral. 3.5 Puntuació com a recurs de cohesió d’un text escrit: ús dels signes de puntuació: - Ordenació de paràgrafs. Punt i seguit i punt i a part. - Signes d’interrogació i exclamació. - Guions i cometes en la transcripció de diàlegs. - Comes entre oracions subordinades i en enumeracions. - Punts suspensius. - Guions o parèntesis per a informacions addicionals o aclaratòries. Tipologia textual A continuació es presenten els tipus de texts oral i escrits que estan relacionats amb aspectes comuns dels àmbits personal, públic, acadèmic i laboral. El seu grau de complexitat s’adiu als objectius del nivell avançat. 1. Expressió i interacció oral: - Converses de caràcter col·loquial i transaccional. - Converses de caràcter formal o semiformal. - Monòlegs espontanis o preparats, adreçats a una audiència. Narracions de fets, experiències, exposició argumentada d’idees i presentacions de temes d’interès general no especialitzat. - Participació en tertúlies i debats. - Participació en activitats d’aprenentatge i d’avaluació (presentació d’un tema d’interès personal o professional, debats, simulacions, enquestes, entrevistes…)

96

- Participació en videoconferències, xats, blogs i altres mitjans que ens ofereixen les TIC. 2. Expressió i interacció escrita: - Cartes formals: de sol·licitud, acceptació, reclamacions, queixes… - Escrits personals, informes i articles relacionats amb els estudis o el treball. - Formularis de reclamació, comunicat d’accidents o sinistres. - Articles d’opinió (cartes al director, revista de l’escola…) - Prendre apunts i fer resums. - Escriptura creativa (cançons, eslògans, contes, narracions curtes…). - Activitats d’aprenentatge i avaluació (crítiques d’espectacles, ressenyes, narracions, escriptura col·laborativa…). - Participació en videoconferències, xats, blogs i altres mitjans que ens ofereixen en Internet i les TIC. 3. Comprensió oral: - Notícies, reportatges, debats, tertúlies, etc. emesos per ràdio o televisió. - Espectacles en directe (teatre, cinema, esports, cançons…). - Discursos, conferències… 4. Comprensió escrita: - Diaris i revistes. - Texts literaris (novel·la i assaig sobre temes d’interès general i de l’especialitat de l’aprenent) - Manuals d’instruccions, catàlegs i prospectes. - Tires còmiques, acudits i contes. - Anuncis publicitaris. - Diccionaris monolingües. 5. Mediació oral i escrita: - Fer d’intermediari en transaccions i situacions socials per a amics, família, col·legues professionals, convidats estrangers… - Resum de la informació essencial d’articles de diaris i revistes. - Resum d’una xerrada o conferència sobre temes d’interès general o relacionats amb l’àmbit acadèmic o professional de l’alumne. - Traducció global de texts no especialitzats relacionats amb situacions de la vida quotidiana (contracte de lloguer, de treball, acta d’una reunió…) i fragments d’articles en diaris, revistes i texts no especialitzats. C) Nivell d’usuari competent Format per dos nivells: Nivell C1 – Nivell de domini funcional Nivell C2 – Nivell de domini competent C.1) Nivell C1 Adquirir un nivel de domini funcional en la llengua anglesa implica ser capaç d’utilitzar l'idioma amb flexibilitat, eficàcia i precisió per a participar en tot tipus de situacions, en els àmbits personal, públic, acadèmic i professional, que requerisquen comprendre, produir i processar textos orals i escrits extensos i complexos, en diverses varietats estàndard de la llengua, amb un repertori lèxic ampli, i que versen sobre temes tant abstractes com a concrets, fins i tot aquells amb els quals el parlant no estiga familiaritzat. 1. Objectius generals per destreses 1.1 Comprensió oral Comprendre, fins i tot en males condicions acústiques, textos extensos, lingüística i conceptualment complexos, que continguen expressions idiomàtiques i col·loquials i que tracten temes tant concrets com a abstractes o desconeguts per a l'alumne, incloent aquells de caràcter tècnic o especialitzat, en diverses varietats estàndard de la llengua i articulats a velocitat normal o ràpida, encara que pot ser que necessite confirmar certs detalls, sobretot si l'accent no li resulta familiar. 1.2 Expressió i interacció oral. Produir textos clars i detallats sobre temes complexos, integrant altres temes, desenvolupant idees concretes i acabant amb una conclusió adequada, així com dominar un ampli repertori lèxic que li permeta suplir les deficiències fàcilment amb circumloquis quan pren part activa en intercanvis extensos de diversos tipus, expressant-se amb fluïdesa, espontaneïtat i quasi sense esforç. 1.3 Comprensió de lectura Implica comprendre amb tot detall textos extensos i complexos, tant si es relacionen amb la seua especialitat com si no, sempre que puga tornar a llegir les seccions difícils. 1.4 Expressió i interacció escrita Suposa ser capaç d’escriure textos clars i bé estructurats sobre temes complexos ressaltant les idees principals, ampliant amb certa extensió i defensant els seus punts de vista amb idees complementàries, motius i exemples adequats, i acabant amb una conclusió apropiada. 2. Continguts per competències Els continguts competencials que s'hauran de tenir en compte per al nivell C1 i que requeriran una concreció en el desenvolupament curricular i en les programacions didàctiques, són els següents:

97

2.1 Competències socioculturals En el nivell C1, l'alumne ha de poder desembolicar-se en la llengua amb flexibilitat i eficacia per a finalitats socials, la qual cosa suposa aprofundir en els diversos aspectes socioculturals de l'ús de l'idioma i la incidència que aquests tenen sobre el mateix. El desenvolupament d'aquestes competències, al nivell C1, es potenciarà a través de tasques de caràcter transversal que incorporen i integren aspectes sociològics, geogràfics, històrics o culturals sobre les comunitats en les quals es parla la llengua fique, tal com aquests apareixen i s'integren en textos reals com els quals l'alumne haurà de comprendre, produir i tractar en situacions reals de comunicació. Es consideraran i desenvoluparan els següents aspectes: –Vida quotidiana: festivitats; horaris; pràctiques de treball; activitats d'oci. –Condicions de vida: nivells de vida; habitatge; treball; assistència social. –Relacions personals: estructura social i relacions entre els seus membres (entre sexes; familiars; generacions; en situacions de treball; amb l'autoritat i l'Administració; de comunitat; entre grups polítics i religiosos). –Valors, creences i actituds: classes socials; grups professionals; cultures regionals; institucions; història i tradicions; política; arts; religió; humor. –Kinésica, proxèmica i aspectes paralingüístics: gestos; postures; expressions facials; contacte visual; contacte corporal; sons extralingüístics i qualitats prosòdiques (qualitat de veu, to, accentuació, volum). – Convencions socials: modals, usos, convencions i tabús relatius al comportament. – Comportament ritual: comportaments públics; celebracions; cerimònies i practiques socials i religioses. 2.2 Competències nocionals Les nocions que es llisten a continuació, i que hauran de desglossar-se i desenvolupar-se en els currículums i les programacions didàctiques, són nocions o categories cognitives generals aplicables a qualsevol llengua i cultura i que estan presents en tota situació de comunicació i en tot text producte de l'activitat lingüística. Es consideraran, per al nivell C1, els exponents de les diverses subclasses de nocions tenint en compte que aquests exponents poden ser formal i conceptualment complexos, menys freqüents o de caràcter especialitzat, i que dits exponents corresponen tant als repertoris lèxics com a les estructures sintagmàtiques, sintàctiques i textuals que es determinen per al nivell. – Entitats: expressió de les entitats (persones, objectes i altres éssers i ens concrets i abstractes) i referència a les mateixes. – Propietats: existència; quantitat; qualitat i valoració. – Relacions: espai (ubicació absoluta i relativa en l'espai); temps (situació absoluta i relativa en el temps); estats, processos i activitats (aspecte, modalitat, participants i les seues relacions); relacions lògiques (entre estats, processos i activitats): conjunció; disjunció; oposició; comparació; condició; causa; finalitat; resultat; relacions temporals (anterioritat, simultaneïtat, posterioritat). 2.3 Competències comunicatives: 2.3.1 Competència sociolingüística Aquesta competència comprèn els coneixements i destreses necessàries per a abordar la dimensió social de l'ús de l'idioma, i inclou marcadors lingüístics de relacions socials, normes de cortesia, modismes i expressions de saviesa popular, registres, dialectes i accents. En el nivell C1, s'espera que l'alumne desenvolupe aquesta competència de manera que es comunique amb flexibilitat i eficàcia, incloent els usos emocional, al·lusiu i humorístic de l'idioma, la qual cosa suposa apreciar diferents varietats de l'idioma i canvis de registre, així com reconèixer una gran diversitat d'expressions idiomàtiques, col·loquials i d'argot, encara que pot ser que necessite confirmar detalls esporàdics, sobretot si l'accent li resulta desconegut. 2.3.2 Competència pragmàtica 2.3.2.1 Competència discursiva: En el nivell C1, s'espera que l'alumne siga capaç de produir, comprendre i processar textos extensos i complexos de molt diversos tipus, formats i temes, en les varietats estàndard de la llengua i en diversos registres, utilitzant per a açò una rica gamma de recursos lingüístics i ajustant-los amb eficàcia al context específic, fins i tot especialitzat. En la determinació de les competències concretes de construcció textual que l'alumne ha d'adquirir per a produir i comprendre textos ajustats al seu context específic i que presenten una organització interna complexa es desenvoluparan els aspectes següents: 1. Coherència textual: adequació del text oral o escrit al context comunicatiu: 1.1 Tipus i format de text. 1.2 Varietat de llengua. 1.3 Registre. 1.4 Tema. Enfocament i contingut: selecció de contingut rellevant; selecció lèxica; selección d'estructures sintàctiques. 1.5 Context espai-temporal: referència espacial. Referència temporal. 2. Cohesió textual: organització interna del text oral o escrit. Inici, desenvolupament i conclusió de la unitat textual: 2.1 Inici del discurs: mecanismes iniciadores (presa de contacte, etc.); introducció del tema; tematització. 2.2 Desenvolupament del discurs: 2.2.1 Desenvolupament temàtic:

98

2.2.1.1 Manteniment del tema: coreferència; el·lipsi; repetició; reformulació; èmfasi. 2.2.1.2 Expansió temàtica: exemplificació; reforç; contrast; introducció de subtemes. 2.2.1.3 Canvi temàtic: digressió; recuperació del tema. 2.3 Conclusió del discurs: resumeixen/recapitulació, indicació de tancament textual i tancament textual. 2.3.2.2 Competència funcional. En el nivell C1, s'espera de l'alumne una competència que li permeta dur a terme les següents funcions comunicatives o actes de parla, utilitzant els exponents d'aquestes funcions més adequats per a cada context comunicatiu específic, tant a través d'actes de parla directes com a indirectes, en una àmplia varietat de registres (familiar, informal, neutre, formal): - Funcions o actes de parla assertius, relacionats amb l'expressió del coneixement, l'opinió, la creença i la conjectura: afirmar; anunciar; postil·lar; assentir; atribuir; classificar; confirmar la veracitat d'un fet; conjeturar; corroborar; descriure; desmentir; dissentir; expressar acord i desacord; expressar desconeixement, dubte, escepticisme, una opinió; formular hipòtesi; identificar i identificar-se; informar; objectar; predir; rebatre; rectificar; replicar; suposar. - Funcions o actes de parla compromisius, relacionats amb l'expressió d'oferiment, intenció, voluntat i decisió: accedir; admetre; consentir; expressar la intenció o voluntat de fer alguna cosa; convidar; jurar; negar-se a fer alguna cosa; oferir alguna cosa; oferir ajuda; oferir-se a fer alguna cosa; prometre; retractar-se. - Funcions o actes de parla directius, que tenen com a finalitat que el destinatari faça o no faça alguna cosa, tant si açò és al seu torn un acte verbal com una acció d'una altra índole: aconsellar; advertir; alertar; amenaçar; animar; autoritzar; donar instruccions; donar permís; demandar; denegar; desanimar; desestimar; dispensar o eximir a algú de fer alguna cosa; dissuadir; exigir; intimidar; ordenar; demanar alguna cosa, ajuda, confirmació, consell, informació, instruccions, opinió, permís, que algú faça alguna cosa; negar permís a algú; persuadir; prevenir a algú en contra d'alguna cosa o d'algú; prohibir; proposar; reclamar; recomanar; recordar alguna cosa a algú; restringir; pregar; sol·licitar; suggerir; suplicar. - Funcions o actes de parla fàtics i solidaris, que es realitzen per a establir o mantenir el contacte social i expressar actituds pel que fa als altres: acceptar i declinar una invitació; agrair; atraure l'atenció; compadir-se; consolar; donar la benvinguda; acomiadar-se; expressar condolença; felicitar; fer compliments; insultar; interessar-se per algú o alguna cosa; convidar; demanar disculpes; presentar-se i presentar a algú; refusar; saludar; tranquil·litzar. - Funcions o actes de parla expressius, amb els quals s'expressen actituds i sentiments davant determinades situacions: acusar; defensar; exculpar; expressar admiració, afecte, alegria o felicitat, alleujament, ansietat i preocupació, estima o simpatia, aprovació i desaprovació, penediment, confiança i desconfiança, decepció, desinterès i interès, menyspreu, disgust, dolor, dubte, escepticisme, esperança i desesperança, estima, insatisfacció, orgull, preferència, ressentiment, resignació, satisfacció, sorpresa i estranyesa, temor, tristesa, vergonya; lamentar; retraure. 2.3.3 Competència gramatical En aquest nivell C1, l'alumne manifestarà un alt grau de correcció gramatical de manera consistent i els seus errors seran escassos i amb prou faenes apreciables. Les competències gramaticals que han de desenvolupar-se per a aquest nivell són les següents: - Oració composta: Expressió de relacions lògiques: Conjunció; disjunció; oposició; concessió; comparació, condició; causa; finalitat, resultat; relacions temporals (anterioritat, posterioritat, simultaneïtat). - Oració simple: Tipus d'oració, elements constituents i la seua posició. Fenòmens de concordança. - El sintagma nominal: Nucli (classes, gènere, nombre, cas de substantius i pronoms) i la seua modificació mitjançant determinants (articles, demostratius, possessius, quantificadors), aposició, sintagma (nominal, adjectival, verbal, adverbial, proposicional), frase de relatiu, oració i altres mecanismes. Posició dels elements constituents del sintagma i fenòmens de concordança interna. Funcions sintàctiques del sintagma nominal. - El sintagma adjectival: Nucli (classes, gènere, nombre, cas i grau de l'adjectiu) i la seua modificació mitjançant sintagma (nominal, adjectival, verbal, adverbial, preposicional), oració i altres mecanismes. Posició dels elements constituents del sintagma i fenòmens de concordança interna. Funcions sintàctiques del sintagma adjectival. - El sintagma verbal: Nucli (classes, temps, aspecte, modalitat i veu del verb) i la seua modificació mitjançant negació i altres mecanismes. Posició dels elements constituents del sintagma i fenòmens de concordança interna. Funcions sintàctiques del sintagma verbal. - El sintagma adverbial: Nucli (classes i grau d'adverbis i locucions adverbials) i la seua modificació mitjançant sintagma adverbial, preposicional i altres mecanismes. Posició dels elements constituents del sintagma i fenòmens de concordança interna. Funcions sintàctiques del sintagma adverbial. - El sintagma preposicional: Nucli (classes de preposicions i locucions adverbials) i la seua modificació mitjançant sintagma adverbial, preposicional i altres mecanismes. Posició dels elements constituents del sintagma i fenòmens de concordança interna. Funcions sintàctiques del sintagma preposicional. 2.3.4 Competència lèxica L'alumne, a nivell C1, tindrà un bon domini d'un ampli repertori lèxic, incloent expressions idiomàtiques i col·loquials, que li permeta superar amb soltesa les seues deficiències mitjançant circumloquis, encara que encara puga cometre xicotets i esporàdics llisques, però sense errors importants de vocabulari.

99

Les àrees per a les quals es consideraran subtemes i els seus corresponents repertoris lèxics, tenint en compte les demandes dels objectius d'aquest nivell, són les següents: - Identitat personal: dimensió física i anímica. - Habitatge, llar i entorn. - Alimentació. - Salut i cures físiques. - Relacions personals i socials. - Treball i activitats professionals. - Educació i activitats acadèmiques. - Oci. - Viatges, allotjament i transport. - Compres i activitats comercials. - Béns i serveis. - Economia i indústria. - Govern, política i societat. - Informació i mitjans de comunicació. - Cultura i activitats artístiques. - Religió i filosofia. - Geografia, naturalesa i medi ambient. - Ciència i tecnologia. En el tractament d'aquesta competència, es tindrà present que no existeix un lèxic «passiu» i un lèxic «actiu» sinó repertoris de formes i significats que depenen de l'activitat comunicativa de la qual es tracte (comprensió, expressió, interacció, mediació). Una persona que llig o escolta la ràdio està tan activa lingüísticament com quan es dirigeix a una audiència o pren part en una conversa. En aquest sentit, el grau de competència léxica propi del nivell ha d'adquirir-se en relació amb el seu caràcter específic en els textos producte de les activitats lingüístiques corresponents en les diverses situacions de comunicació. Es tindrà en compte, així mateix, la conveniència de tractar el lèxic considerant formes plurilexemàtiques i unitats superiors a la paraula aïllada de manera que es proveïsca a l'alumne d'un context més ampli d'ús que facilite el desenvolupament adequat de la competència lèxica. 2.3.5 Competència fonètico-fonològica Aquesta competència suposa, a nivell C1, una capacitat articulatòria pròxima a alguna de les varietats estàndard pròpies de la llengua fique i una capacitat de percepció, sense molt esforç, d'aquestes variants. L'entonació ha d'ajustar-se a la situació comunicativa i variar per a expressar matisos subtils de significat. Les competències fonètico-fonològiques que han de desenvolupar-se per a aquest nivell són les següents: – Variants de sons i fonemes vocàlics i consonàntics i les seues respectives combinacions. – Variants de processos fonològics d'ensordiment, sonorització, assimilació, elisió, palatalització, nasalització, epèntesis, alternança vocàlica i uns altres. – Canvis d'accent i atonicitat en l'oració amb implicacions sintàctiques i comunicatives. 2.3.6 Competència ortogràfica: A nivell C1, l'alumne serà capaç de comprendre en textos escrits les convencions ortogràfiques pròpies de la llengua fique i d'utilitzar-les per a produir textos escrits en els quals l'estructura, la distribució en paràgrafs i la puntuació són consistents i pràctiques i en els quals l'ortografia és correcta, salve llisques tipogràfics de caràcter esporàdic. Les competències ortogràfiques que han de desenvolupar-se per a aquest nivell són les següents: –Variants de l'alfabet / dels caràcters i el seu ús en les diverses formes. –Variants en la representació gràfica de fonemes i sons. –Adaptació ortogràfica de préstecs. –Valors discursius dels signes tipogràfics, ortogràfics i de puntuació. 3. Criteris d’avaluació Es considerarà que l'alumne ha adquirit les competències pròpies del nivell C1, per a cada destresa, quan siga capaç del següent: 3.1 Comprensió oral 1. Comprendre informació específica en declaracions i anuncis públics que tenen poca qualitat i un so distorsionat; per exemple, en una estació o en un estadi. 2. Comprendre informació tècnica complexa, com, per exemple, instruccions de funcionament, especificacions de productes i serveis quotidians. 3. Comprendre informació complexa i consells sobre tots els assumptes relacionats amb la seua professió o les seues activitats acadèmiques. 4. Comprendre amb relativa facilitat la majoria de les conferències, xarrades, discussions i debats sobre temes complexos de caràcter professional o acadèmic.

100

5. Comprendre una àmplia gamma de material gravat i retransmès, incloent algun ús fora de l'habitual, i identificar detalls i subtileses com a actituds i relacions implícites entre els parlants. 6. Comprendre pel·lícules que contenen una quantitat considerable d'argot o llenguatge col·loquial i d'expressions idiomàtiques. 7. Comprendre els detalls de converses i debats de certa longitud entre terceres persones, fins i tot sobre temes abstractes, complexos o desconeguts, i captar la intenció del que es diu. 8. Comprendre converses de certa longitud en les quals participa encara que no estiguen clarament estructurades i la relació entre les idees siga solament implícita. 3.2 Expressió oral 1. Fer declaracions públiques amb fluïdesa, quasi sense esforç, usant certa entonació per a transmetre matisos subtils de significat amb precisió. 2. Realitzar presentacions clares i bé estructurades sobre un tema complex, ampliant amb certa extensió, integrant altres temes, desenvolupant idees concretes i defensant els seus punts de vista amb idees complementàries, motius i exemples adequats, i acabant amb una conclusió apropiada, així com respondre espontàniament i sense amb prou faenes esforç a les preguntes de l'audiència. 3.3 Interacció oral 1. Participar de manera plena en una entrevista, com a entrevistador o entrevistat, ampliant i desenvolupant les idees discutides amb fluïdesa i sense suport i fent un bon ús de les interjeccions i altres mecanismes per a expressar reaccions i mantenir el bon desenvolupament del discurs. 2. En transaccions i intercanvis per a obtenir béns i serveis, negociar la solució de conflictes i desenvolupar la seua argumentació en cas de danys i perjudicis, utilitzant un llenguatge persuasiu per a reclamar una indemnització, i establir amb claredat els límits de qualsevol concessió que estiga disposat a realitzar. 3. Participar activament en converses i discussions formals animades i en les quals es tracten temes abstractes, complexos i desconeguts, identificant amb precisió els arguments dels diferents punts de vista, argumentant la seua postura formalment, amb precisió i convicció, responent a preguntes i comentaris i contestant de forma fluïda, espontània i adequada a argumentacions complexes contràries. 4. Participar activament en converses informals animades que tracten temes abstractes, complexos i desconeguts, expressant les seues idees i opinions amb precisió, presentant línies argumentals complexes de manera convincent i responent a les mateixes amb eficàcia. 3.4 Comprensió de lectura 1. Comprendre amb tot detall instruccions extenses i complexes sobre aparells i procediments nous, tant si les instruccions es relacionen amb la seua especialitat com si no, sempre que puga tornar a llegir les seccions difícils. 2. Comprendre qualsevol correspondència fent un ús esporàdic del diccionari. 3. Comprendre amb tot detall articles, informes i altres textos extensos i complexos en l'àmbit social, professional o acadèmic, i identificar detalls subtils que inclouen actituds i opinions tant implícites com a explícites. 4. Comprendre sense dificultat textos literaris contemporanis extensos i captar el missatge, les idees o conclusions implícits. 3.5 Expressió escrita 1. Escriure informes, articles i assajos clars i bé estructurats sobre temes complexos ressaltant les idees principals, ampliant amb certa extensió, defensant punts de vista amb idees complementàries, motius i exemples adequats, i acabant amb una conclusió apropiada. 2. Escriure textos de ficció de manera clara, detallada i bé estructurada, amb un estil convincent, personal i natural, apropiats per als lectors als quals van dirigits. 3. Prendre notes detallades durant una conferència, curs o seminari que tracte temes de la seua especialitat, transcrivint la informació de forma tan precisa i propera a l'original que les notes també podrien ser útils per a altres persones. 3.6 Interacció escrita 1. Escriure correspondència personal, independentment del suport, en la qual s'expressa amb claredat, detall i precisió i es relaciona amb el destinatari amb flexibilitat i eficàcia, incloent usos de caràcter emocional, al·lusiu i humorístic. 2. Escriure correspondència formal amb la correcció deguda i ajustant-se a les convencions que requereixen la situació, el destinatari i el format. 3.7 Mediació 1. Parafrasejar i resumir textos llargs i minuciosos de divers caràcter i convertir en un nou text escrit coherent informacions de diverses fonts. 2. Parafrasejar i resumir en forma oral textos llargs i minuciosos de divers caràcter i convertir en un nou text oral coherent informacions de diverses fonts.

101

3. Intervenir amb eficàcia entre parlants de la llengua fique i de la pròpia o unes altres tenint en compte les diferències i les implicacions sociolingüístiques i socioculturals de les mateixes i reaccionant en conseqüència. C.2) Nivell C2 En aquest nivell l'alumne o alumna haurà d'utilitzar l'idioma amb enorme naturalitat per a participar en una gran diversitat de situacions, en els àmbits personal, públic, acadèmic i professional, que requerisquen comprendre, produir i processar textos orals i escrits extensos i molt complexos, en moltes varietats de la llengua, amb un molt ric repertori lèxic i estructural, i que versen sobre temes abstractes i concrets, fins i tot aquells fora del seu camp d'especialitat. Es tracta d'un nivell molt alt i serà necessari un treball constant per a aconseguir els següents objectius 1. Objectius generals per destreses 1.1 Comprensió oral 1. Comprendre l'escoltat, en viu o retransmès, fins i tot en ambients amb soroll, d'una molt assortida gamma de fonts orals. 2. Comprendre a un espectre molt ampli d'interlocutors, nadius o no natius, a velocitat ràpida, fins i tot tractant-se de temes abstractes i complexos de caràcter especialitzat i més enllà del seu propi camp d'especialitat. 3. Comprendre “textos” que continguen considerables ingredients d'argot, expressions idiomàtiques, regionals i col·loquials després de familiaritzar-se amb un accent o dialecte que no siga estàndard. 1.2 Expressió i interacció oral Produir “textos” molt clars, fluïts i sovint destacables, l'estructura lògica dels quals resulte eficaç i ajude a l'oïdor a fixar-se en elements significatius i a recordar-los, transmetent amb precisió subtils matisos de significat mitjançant un bon domini d'una àmplia sèrie de procediments de modificació. 1.3 Comprensió de lectura Comprendre i interpretar de forma crítica una gran abundància de formes de llengua escrita, inclosos textos abstractes i d'estructura complexa o textos literaris, contemporanis o clàssics, fins i tot aquells en els quals abunden els jocs de paraules, l'argot o les expressions idiomàtiques, col·loquials o regionals, apreciant distincions subtils d'estil i significat, tant implícit com a explícit. 1.4 Expressió i interacció escrita. Escriure textos molt complexos amb claredat i fluïdesa, amb un estil apropiat i eficaç i una estructura lògica que ajuden al lector a trobar les idees significatives; textos pràcticament exempts d'errors que transmeten amb precisió subtils matisos de significat, inclosos els usos al·lusius de l'idioma. 2. Continguts per competències 2.1 Competència sociocultural En el nivell C2, l'alumne ha de poder apreciar les subtileses i implicacions dels aspectos socioculturals de la comunicació per a desembolicar-se de manera molt natural i poder intervenir amb gran eficàcia entre parlants de la llengua fique i de la seua llengua o unes altres, la qual cosa suposa incorporar aquests aspectes a cada activitat d'ensenyament i aprenentatge. Es consideraran i desenvoluparan els següents aspectes: –Vida quotidiana: treball i oci. –Condicions de vida: nivells de vida, habitatge, ocupació i assistència social –Relacions socials: de gènere, familiars, generacionals, laborals, institucionals i polítiques. –Valors, creences i actituds: classes socials, grups professionals, cultures regionals; institucions, història, tradicions, política, arts, religions i humor. –Llenguatge gestual, modals, usos, convencions i tabús. –Comportament ritual: celebracions, cerimònies i pràctiques socials. 2.2 Competència nocional Es consideraran, per al nivell C2, nocions els exponents de les quals hauran de ser formal i conceptualment complexos dau el seu ajust precís al context específic de comunicació del que es tracte; dits exponents corresponen tant als repertoris lèxics com a les estructures sintagmàtiques, sintàctiques i textuals. – Entitats: expressió de les entitats (persones, objectes i altres éssers i ens concrets i abstractes) i referència a les mateixes. – Propietats: existència; quantitat; qualitat i valoració. – Relaciones: espai (ubicació absoluta i relativa en l'espai); temps (situació absoluta i relativa en el temps); estats, processos i activitats (aspecte, modalitat, participants i les seues relacions); relacions lògiques (entre estats, processos i activitats): conjunció; disjunció; oposició; comparació; condició; causa; finalitat; resultat; relacions temporals (anterioritat, simultaneïtat, posterioritat). 2.3 Competència sociolingüística

102

Aquesta competència comprèn els coneixements i destreses necessaris per a abordar la dimensió social de l'ús de l'idioma, i inclou marcadors lingüístics de relacions socials, normes de cortesia, modismes i expressions de saviesa popular, registres, dialectes i accents. En el nivell C2, s'espera que l'alumne desenvolupe aquesta competència de manera que es comunique amb naturalitat, eficàcia i precisió, incloent els usos emocional, al·lusiu i humorístic de l'idioma, la qual cosa suposa apreciar diferents varietats i canvis de registre, així com reconèixer una gran diversitat d'expressions idiomàtiques, col·loquials, regionals i d'argot. 2.4 Competència discursiva En el nivell C2, s'espera que l'alumne siga capaç de produir, comprendre i processar textos extensos i complexos de molt diversos tipus, formats i temes, en diverses varietats de la llengua i en diversos registres, utilitzant per a açò una rica gamma de recursos de producció, comprensió i processament del text, ajustant-los amb eficàcia, naturalitat i precisió a un context específic, fins i tot especialitzat. 2.5 Competència funcional En el nivell C2, s'espera de l'alumne una competència que li permeta dur a terme les següents funcions comunicatives o actes de parla, utilitzant els exponents d'aquestes funcions més adequats per a cada context comunicatiu específic, fins i tot especialitzat, tant a través d'actes de parla directes com a indirectes, en qualsevol registre (íntim, familiar, informal, neutre, formal, solemne): 1. Funcions o actes de parla assertius, relacionats amb l'expressió del coneixement, l'opinió, la creença i la conjectura: afirmar, anuncia, postil·lar, assentir, atribuir, classificar, confirmar la veracitat d'un fet, conjeturar; corroborar, descriure, desmentir, dissentir, expressar acord i desacord, expressar desconeixement, dubte, escepticisme, una opinió, formular hipòtesi, identificar i identificar-se, informar, objectar, predir, rebatre, rectificar, replicar i suposar. 2. Funcions o actes de parla relacionats amb l'expressió d'oferiment, intenció, voluntat i decisió: accedir, admetre, consentir, expressar la intenció o voluntat de fer alguna cosa, convidar, jurar, negar-se a fer alguna cosa, oferir alguna cosa, oferir ajuda, oferir-se a fer alguna cosa, prometre i retractar-se. 3. Funcions o actes de parla directius, que tenen com a finalitat que el destinatari faça o no faça alguna cosa: aconsellar, advertir, alertar, amenaçar, animar, autoritzar, donar instruccions, donar permís, demandar, denegar, desanimar, desestimar, eximir, dissuadir, exigir, intimidar, ordenar, demanar, negar permís a algú, persuadir, prevenir, prohibir, proposar, reclamar, recomanar, recordar alguna cosa a algú, restringir, pregar, sol·licitar, suggerir i suplicar. 4. Funcions o actes de parla fàtics i solidaris: acceptar i declinar una invitació, agrair, atraure l'atenció, compadir-se, consolar, donar la benvinguda, acomiadar-se, expressar condolença, felicitar, fer compliments, insultar, interessar-se per algú o alguna cosa, convidar, demanar disculpes, presentar-se i presentar a algú, refusar, saludar i tranquil·litzar. 5. Funcions o actes de parla expressius: acusar, defensar, exculpar, expressar admiració, afecte, alegria o felicitat, alleujament, ansietat i preocupació, estima o simpatia, aprovació i desaprovació, penediment, confiança i desconfiança, decepció, desinterès i interès, menyspreu, disgust, dolor, dubte, escepticisme, esperança i desesperança, estima, insatisfacció, orgull, preferència, ressentiment, resignació, satisfacció, sorpresa i estranyesa, temor, tristesa, vergonya; lamentar i retraure. 2.6 Competència gramatical A nivell C2, l'alumne mantindrà un consistent control gramatical sobre un repertori lingüístic complex, fins i tot quan la seua atenció se centre en altres activitats (per exemple, en la planificació del seu discurs o en el seguiment de les reaccions dels altres), i comprendrà sense problemes les estructures gramaticals de la llengua fique, fins i tot aquelles amb efectes comunicatius més subtils, gràcies al domini d'una gran diversitat de mecanismes d'expressió i cohesió i de procediments d'èmfasis, diferenciació i eliminació de l'ambigüitat. Les competències gramaticals que han de desenvolupar-se per a aquest nivel són les següents: 1. Temps verbals narratius 2. Formes verbals del passat per a expressar present o futur 3. Diferents usos de would 4. El futur i les oracions subordinades temporals 5. Expressió del temps futur 6. Èmfasi i oracions escindides 7. Aspecte perfectiu 8. El passat en els verbs modals 9. Oracions de relatiu 10. Verbs d'estat 11. Aspectes simple i continu 12. Substantius i formes acabades en ing 13. Gerundis i infinitius 14. Usos dels verbs have i get 15. L'estructura semipassiva have something done 16. Ús de la forma passiva 17. Oracions subordinades causals i adversatives 18. Oracions subordinades adverbials de manera

103

19. Estil indirecte: interrogació i tipus de verbs 20. Oracions subordinades condicionals: hipotètiques, mixtes i alternatives 2.7 Competència lèxica L'alumne, a nivell C2, es mostrarà capaç d'apreciar els nivells connotatius del significat i tindrà un bon domini d'un repertori lèxic molt ampli que inclou expressions idiomàtiques i col·loquials, utilitzant-ho apropiada i correctament de forma consistent. Lèxic 1. Descripció de personatges i trames 2. El verb get 3. Paraules combinables amb memory 4. Connectors 5. Col·locacions d'adjectius i substantius 6. Expressions relacionades amb animal 7. Preposicions dependents 8. Adjectius composts 9. Marcadors de discurs: generalitzacions i excepcions 10. El camp semàntic de la cultura 11. Adjectius descriptius 12. Estil formal i informal 13. Prefixos 14. Girs i èmfasis 15. Marcadors del discurs: exemplificació 16. Préstecs 17. Descripció del comportaments 18. Expressions relacionades amb la comunicació 19. Marcadors del discurs- miscel·lània 20. Fòbies 21. Formes de mirar (look) 22. Expressions amb les paraules weather i storm 23. Col·locacions de risk i danger 24. Malaltia i lesions 25. Expressions relacionades amb el món de l'esport 26. Sentiments 27. Expressions amb life 28. Prefixos i sufixos 29. Descripció de la llum 30. El camp lèxic de la ciència i la tecnologies 31. Efectes i conseqüències 32. Sinònims: change 33. Col·locacions 34. Vocabulari relacionat amb el món de la llei i els delictes amb les corresponents preposicions 35. Especulació i resolució de problemes 36. Sufixos 37. Expressions amb els vocables llisten, hear i ear 38. Verbs i els seus significats 39. Expressions amb face 40. Substantius i adjectius frasals 41. Adjectius relacionats amb menjar i beguda 42. Expressions amb make 43. Dites i refranys sobre els diners 44. Paraules i expressions relacionades amb el comerç i els diners 45. Expressions amb market 46. Paraules que expressen èxit i fracàs 47. Expressions amb if, cut, road, path i track Les àrees per a les quals es consideraran subtemes i els seus corresponents repertoris lèxics, tenint en compte les demandes dels objectius d'aquest nivell, són les següents: 1. Llocs i gent 2. El medi ambient 3. Llengua i cultura 4. Família i relacions

104

5. Seguretat i perill 6. Salut i estil de vida 7. Ciència i tecnologia 8. Llei i ordre 9. Psicologia i ocupació 10. Oci i plaure 11. Economia 12. Turisme i viatges Es tindrà en compte la conveniència de tractar el lèxic considerant unitats superiors a la paraula aïllada: expressions, locucions i entorn d'ús. 2.8 Competència fonètico-fonològica Aquesta competència suposa, a nivell C2, una capacitat articulatòria pròxima a alguna de les varietats estàndard pròpies de la llengua fique i una capacitat de percepció, sense amb prou faenes esforç, d'aquestes variants. L'entonació ha d'ajustar-se a la situació comunicativa i variar per a expressar matisos subtils de significat i adaptar-se als estats d'ànim i a les diverses intencions pragmàtiques (cortesia, humor, ironia, sarcasme i unes altres). A més de corregir errors fossilitzats i superar llacunes, les competències fonètico-fonològiques que han de desenvolupar-se per a aquest nivell són les següents: 1. Consideracions generals: varietats de l'idioma, l'anglès com a llengua global; diccionaris i recursos en línia; pronunciació lenta i ràpida en la cadena parlada. 2. Pronunciació de paraules i grups de paraules: grups consonàntics, accentuació i estrangerismes. 3. Pronunciació en la conversa: fluïdesa amb contraccions, el·lipsis i sinalefa; unitats del discurs (speech units); girs i expressions; entonació. 4. Pronunciació en el discurs estructurat: ordre, varietat i exemples. 2.9 Competència ortogràfica i de puntuació A nivell C2, l'alumne serà capaç de comprendre en textos escrits les convencions ortogràfiques pròpies de la llengua fique i d'utilitzar-les per a produir textos escrits exempts d'errors d'ortografia, format, estructura, distribució en paràgrafs i puntuació. Les competències ortogràfiques que han de desenvolupar-se per a aquest nivell són les següents: 1. Superació de fallades i fossilitzacions en la comprensió i utilització de l'alfabet i la correlació de valors gràfics - sonors. 2. Apòstrofe, coma, punt, punt i coma, dos punts, guió, signes d'exclamació i interrogació i emoticones. 3. Criteris d’avaluació Es considerarà que l'alumne ha adquirit les competències pròpies del nivell C2, per a cada destresa, quan siga capaç de: 3.1 Comprensió oral 1. Comprendre, fins i tot en un ambient amb soroll, qualsevol tipus d'informació específica en declaracions i anuncis públics que tenen poca qualitat i un so distorsionat. 2. Comprendre informació tècnica complexa, com, per exemple, instruccions de funcionament, especificacions de productes i serveis que li són desconeguts. 3. Comprendre informació complexa i consells sobre tots els assumptes relacionats, directa o indirectament, amb la seua professió o les seues activitats acadèmiques. 4. Comprendre conferències, xarrades, discussions i debats especialitzats, encara que continguen una gran quantitat de col·loquialismes, regionalismes o terminologia poc habitual. 5. Comprendre pel·lícules, obres de teatre i programes de televisió o ràdio que continguen una gran quantitat d'argot o llenguatge col·loquial o regional i d'expressions idiomàtiques, identificant detalls i subtileses com a actituds i relacions implícites entre els parlants i apreciant al·lusions de tipus sociocultural. 6. Comprendre els detalls de converses i debats animats i extensos entre terceres persones, fins i tot sobre temes abstractes, complexos o desconeguts. 7. Comprendre converses extenses i animades en les quals participa encara que no estiguen clarament estructurades i la relació entre les idees siga solament implícita. 3.2 Expressió oral 1. Fer declaracions públiques amb fluïdesa i flexibilitat usant certa entonació per a transmetre amb precisió matises subtils de significat. 2. Realitzar presentacions sobre temes complexos amb seguretat i de manera eloqüent a un públic que no coneix el tema, estructurant i adaptant el seu discurs amb flexibilitat per a satisfer les necessitats de l'audiència, així com enfrontar-se amb èxit a preguntes difícils, imprevisibles i fins i tot hostils. 3.3 Interacció oral

105

1. En una entrevista, representar molt bé la seua part del diàleg, estructurant el que diu i desembolicant-se amb autoritat i amb total fluïdesa com a entrevistador o entrevistat, sense estar en desavantatge respecte a un parlant natiu. 2. Desembolicar-se, amb arguments bé organitzats i persuasius, en transaccions, discussions o debats formals sobre assumptes complexos de caràcter general o especialitzat, professional o acadèmic, sense desavantatge significatiu respecte als parlants natius i fins i tot si es duen a terme a una velocitat molt ràpida. 3. Conversar còmoda i adequadament en tot tipus de situacions de la vida social i personal. 3.4 Comprensió de lectura 1. Comprendre manuals, disposicions i contractes fins i tot quan es refereixen a assumptes professionals amb els quals no estiga molt familiaritzat. 2. Comprendre amb tot detall articles, informes i altres textos extensos i complexos en l'àmbit social, professional o acadèmic, identificant actituds i opinions implícites i apreciant les relacions, al·lusions i implicacions de tipus sociocultural. 3. Comprendre i interpretar de manera crítica textos literaris tant clàssics com a contemporanis en els diversos gèneres (prosa, poesia, teatre i uns altres), fins i tot aquells que continguen argot o llenguatge col·loquial o regional i d'expressions idiomàtiques, apreciant les relacions, al·lusions i implicacions de tipus sociocultural. 3.5 Expressió escrita 1. Escriure ressenyes, informes o articles complexos que presenten una argumentació o una apreciació crítica d'obres literàries o esdeveniments culturals, projectes d'investigació o publicacions i unes altres ressenyes, informes o articles escrits per uns altres. 2. Escriure assajos, treballs de recerca i altres escrits de caràcter acadèmic o professional en els quals presenta el rerefons teòric i descriu els procediments de treball, fa un tractament exhaustiu del tema, incorpora i resumeix opinions d'uns altres, inclou i avalua informació i fets detallats, i presenta les seues conclusions de manera adequada i convincent i d'acord a les convencions corresponents a aquest tipus de textos. 3. Escriure textos de ficció atractius, amb claredat i fluïdesa i amb un estil adequat al gènere literari triat. 4. Prendre notes detallades i fidedignes mentre continua participant activament en una reunió o seminari. 3.6 Interacció escrita 1. Escriure, independentment del suport, cartes o missatges personals en els quals s'expressa d'una manera deliberadament humorística, irònica o ambigua. 2. Escriure, independentment del suport, cartes o missatges de caràcter formal complexos, clars, exempts d'errors i bé estructurats, ja siga per a sol·licitar alguna cosa, demandar o oferir els seus serveis a clients, superiors o autoritats, adoptant les convencions estilístiques i de format que requereixen les característiques del context. 3. Parafrasejar i resumir en forma oral informació provinent de diverses fonts, reconstruint arguments i fets amb precisió, de manera coherent i concisa sense incloure detalls innecessaris. 4. Parafrasejar i resumir en forma escrita informació provinent de diverses fonts, reconstruint arguments i fets amb precisió, de manera coherent i concisa sense incloure detalls innecessaris. 5. Intervenir amb eficàcia i total naturalitat entre parlants de la llengua fique i de la propia o unes altres tenint en compte les diferències i les implicacions sociolingüístiques i socioculturals de les mateixes i reaccionant en conseqüència. III. METODOLOGIA 1. Consideracions metodològiques L’idioma és un sistema lingüístic per a la comunicació en diferents situacions d’interacció social i per tant els estudiants d’idiomes són membres d’una societat en la que es fa ús de la llengua no per a realitzar actes de parla aïllats, sinó inserits dins d’un context social més ample. Tenint en compte esta visió, les competències purament lingüístiques seran un vehicle per a la comunicació i no un fi en si mateix. Per altra banda, el centre del procés d'ensenyament és l'alumne. Atès que els estils d'aprenentatge són diversos i que l'aprenentatge, segons apunta el Marc Comú Europeu de Referència, es potencia mitjançant «la diversitat d'experiències, sempre que no estiguen compartimentades ni siguen estrictament repetitives», la qüestió de com s'aprèn a actuar –i a actuar millor– en altres llengües no té una única resposta. No cap, en aquest sentit, la determinació de mètodes pedagògics concrets sinó la recomanació de tenir en compte les diverses opcions metodològiques i de fer una selección de les mateixes en funció dels objectius d'aprenentatge que s'establisquen en cada cas. L'enfocament metodològic d'aquest currículum es basa, doncs, en les necessitats comunicatives dels alumnes i en l'ús de materials i mètodes que permeten a aquests satisfer les necessitats i que siguen els més apropiats per a les seues característiques específiques.

106

Açò no obstant això, l'adopció d'un enfocament accional comporta també una certa visió general de la metodologia. De fet, aquest enfocament suposa una mutació pedagògica, que té un triple vessant. D'una banda, el canvi de perspectiva des del nero saber en ser capaç d'actuar –que comprèn tant el saber com el saber ser, el saber fer i el saber aprendre– reclama que els mètodes emprats siguen aquells que es consideren més eficaços per a desenvolupar en l'alumne la capacitat d'acció i que incorporen tots els elements necessaris d'aquesta acció en funció de les peculiaritats de cada activitat de recepció escrita i oral, producció escrita i oral, interacció escrita i oral, i mediació en les seues múltiples modalitats. En aquest sentit, i segons suggereix el MCER, convé considerar «les diferències de mitjà o canal de comunicació i de processos psicolingüístics implicats en la parla, l'audició, la lectura i l'escriptura en les activitats d'expressió, comprensió i interacció» a l'hora de seleccionar, adaptar o dissenyar les tasques i els textos orals i escrits presentats als alumnes i de determinar la forma en què s'espera que aquests manegen aquests textos i tasques. La capacitat comunicativa i la motivació per a millorar-la s'incrementen si l'alumne aprèn utilitzant la llengua per a dur a terme tasques que siguen del seu interès i que puguen situarse en un context sociocultural real; si se li proposa i exposa a la llengua autèntica pròpia de cada activitat i si se li brinden els instruments més apropiats per a tractar l'activitat particular. La capacitat de l'alumne d'expressar-se oralment, per exemple, es facilita, d'una banda, si troba una raó comunicativa per a utilitzar la llengua i, per una altra, si s'exposa a aquesta activitat no a través de textos escrits, ni tan sols exclusivament orals, sinó de textos en suport audiovisual, que poden reproduir les dimensions superposades indispensables per a la producció oral i impossibles de mostrar simultàniament, de manera apropiada, per altres mitjans: l'entonació, el ritme, el volum, els gestos i les accions que constitueixen la producció d'aquest tipus de textos. Així, a partir de la necessitat o proposta de realització d'un conjunt de tasques de la vida real, es determina primer el context d'actuació lingüística; es mobilitzen llavors les estratègies de comunicació; s'integren de manera natural les diferents destreses o activitats comunicatives implicades; es concreten les competències generals i comunicatives que l'alumne ja té i ha d'adquirir per al compliment de les tasques, i se seleccionen els materials idonis, entre els quals el document autèntic resulta del màxim interès. Els materials didàctics, inclosos els llibres de text, s'utilitzaran en funció dels resultats que llance una anàlisi del seu enfocament, del tipus de tasques que proposen i del tractament que fan de les mateixes i de les diferents estratègies i competències que l'alumne ha de desenvolupar per a portar les tasques a cap, segons aquests aspectes es contemplen en el currículum. Aquesta manera de fer facilita, a més, l'aprendre a aprendre. El segon vessant de la mutació pedagògica que comporta un enfocament accional és l'evolució cap a un aprenentatge autònom i al llarg de la vida, per la qual cosa l'ensenyament formal ha d'equipar als alumnes no solament amb competències en llengües, sinó també amb l'actitud, les competències generals i les estratègies d'aprenentatge que aquells puguen utilitzar per a enriquir i desenvolupar la seua competència plurilingüe i pluricultural fóra del sistema educatiu. En aquest aspecte, els departaments de coordinació didàctica i els professors hauran de considerar i determinar què van a oferir als alumnes perquè el seu aprenentatge i el seu ús de la llengua siguen cada vegada més independents, així com quines capacitats de descobriment i anàlisi, i destreses d'estudi, es fomentaran en els alumnes o se'ls ensenyarà a desenvolupar. Encara que la capacitat d'aprendre a aprendre es desenvolupa de manera natural en el procés mateix d'aprenentatge, convé reflexionar amb els alumnes sobre la comunicació, la llengua en general i les llengües que estudien, de manera que prenguen consciència tant del substrat comú a tota llengua i cultura com de les peculiaritats de cadascuna; en el primer cas, es facilita un aprofitament per part de l'alumne de les competències que té en la seua primera o primeres llengües per a l'aprenentatge d'unes altres, així com millorar diverses competències en aquelles en fer-se més conscient de com s'articulen les diferents activitats lingüístiques i dels factors que determinen aqueixa articulació; en el segon cas, atendre a les particularitats pròpies de les cultures i llengües que s'aprenen fomenta el respecte per la diversitat lingüística i cultural i ajuda a aprendre amb més eficàcia evitant la generalització inadequada que pot produir-se en molts aspectes en relacionar unes llengües i cultures amb altres en el procés d'aprenentatge. En la reflexió sobre la llengua, no es tracta d'arribar al descobriment de «regles», sinó d'observar l'activitat lingüística real en qualsevol llengua i els patrons d'actuació que apliquen els parlants. Per a referir-se a aquestes regularitats, ja siga el significat d'un element lèxic, la funció d'una estructura sintàctica o les etapes de processament del text, caldrà manejar una certa terminologia, de la qual l'alumne pot beneficiar-se en el seu aprenentatge autònom. En qualsevol cas, aquesta terminologia haurà de ser el més transparent i coherent possible, i susceptible d'aplicar-se a qualsevol llengua. El present currículum incorpora una nomenclatura de caràcter universalista, que suposa l'existència de principis comuns a totes les llengües, donada la base cognitiva compartida per tots els éssers humans, així com el conjunt d'usos socials de l'idioma, que pot fer-se extensible a qualsevol comunitat de parlants.

107

A més de mitjançant l'observació dels processos comunicatius, l'alumne desenvolupa la seua capacitat d'aprendre participant en ells i analitzant la seua actuació per a reconèixer els seus assoliments i les seues necessitats, marcar-se objectius, planejar com aconseguir-los i trobar els recursos adequats. En aquest sentit, el paper que el professor pot jugar com a entrenador i assessor lingüístic és fonamental i transcendeix l'àmbit de l'aula: en la classe pot potenciar –i monitoritzar– l'actuació dels aprenents en comptes de l'explicació o l'execució d'exercicis que aquests poden realitzar de forma autònoma, mentre que, per a ajudar-los a aprendre a aprendre, pot proporcionar recursos o guiar-los cap als mateixos i orientar-los en la manera d'utilitzar-los. Entre aquests recursos destaquen les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), que constitueixen el tercer vessant de la mutació pedagògica a la qual s'ha fet referència. Les TIC són una realitat omnipresent en les societats actuals i, pel que fa a l'aprenentatge de llengües, no es tracta simplement de reemplaçar els llibres pels ordinadors per a seguir desenvolupant pràctiques tradicionals, sinó d'engegar noves pràctiques, especialment en el que concerneix a la relació entre l'aula i el context real de comunicació. La utilització de les TIC no solament permet diversificar i fer més atractives les activitats desenvolupades en classe o demandades per l'aprenentatge autònom, sinó que és també un dels millors mitjans per a acréixer l'exposició de l'alumne a la llengua autèntica, perquè aquest entre en contacte directe i en temps real amb altres parlants i les seues cultures, i per a actualitzar de forma immediata a cada moment l'elenc de materials d'ensenyament, aprenentatge i autoaprenentatge. A més, l'ús d'aquestes tecnologies per part de l'alumne, i també del professorat, contribueix al desenvolupament de la competència digital, que es troba entre les competències bàsiques que han de posseir els ciutadans. Les TIC constitueixen el millor instrument per a concebre i realitzar, en l'aula i especialment fora d'ella, tasques de caràcter transversal, en les quals estan involucrats molts altres coneixements i competències, a part dels merament lingüístics. Aquests, per la seua banda, es troben en les TIC en el seu context real d'ús, la qual cosa permet a l'alumne observar i entendre què fan en realitat les persones quan actuen lingüísticament i prendre consciència dels usos lèxics, sintàctics i discursius dels parlants en una determinada llengua, així com dels trets socioculturals i contextuals dels quals depenen tals usos. Les noves tecnologies tenen igualment un paper rellevant en l'avaluació i l'autoavaluació. D'una banda, les TIC faciliten l'accés a textos de tot tipus i característiques per a la seua comprensió com l'oportunitat de produir textos diversos, especialment en la modalitat d'interacció, oral i escrita. Els alumnes poden beneficiar-se d'aquests mitjans per a comprovar per si mateixos el grau en què són capaços de comunicar-se amb eficàcia en contextos reals a través d'activitats de comprensió, expressió, interacció i mediació, mentre que els professors tenen en les TIC un recurs molt valuós per a accedir a materials amb els quals dissenyar tasques i proves per a avaluar el progrés i l'aprofitament dels alumnes, així com el seu nivell de domini en l'ús de les llengües que aquests aprenen. D'altra banda, existeixen també programes especialment dissenyats per a comprovar, de forma autònoma, el grau de consecució d'objectius generals o específics en diverses competències, de manera que l'alumne, assessorat pels professors quan siga necessari, pot fer un seguiment, amb el ritme que es considere apropiat, de l'estat de les seues competències parcials i exercir el control adequat sobre les mateixes per a millorar-les. Les TIC, en fi, suposen canvis importants en tot el que es relaciona amb l'ensenyament, l'aprenentatge i avaluació en les escoles oficials d'idiomes, des de les característiques dels espais a la programació d'activitats; aquests canvis aconsegueixen la pròpia fi de la institució, que, seguint els corrents més innovadors, se centra a contribuir al fet que els alumnes, donades les seues característiques, es facen responsables del seu propi aprenentatge i siguen capaços de construir una competència com a individus el més àmplia i rica possible a través d'un aprenentatge tant formal com no formal. Pel que fa a altres competències, com la sociocultural, l’alumnat ha d’adquirir - a través de tasques en què s’utilitzen materials autèntics - un coneixement de les cultures associades amb els idiomes objecte d’estudi. A més a més, caldrà desenvolupar en l’alumne estratègies d’aprenentatge adequades per a l’autoformació així com actituds positives cap al procés d’ensenyament-aprenentatge. En aquest context el paper del professor serà el de presentador, impulsor i avaluador de l’activitat, tot valorant l’ús adequat de l’idioma per damunt del coneixement del sistema teòric del mateix i de la mera correcció formal. Quant al paper de l’alumne, s’haurà de recordar que els errors que aquest presente han d’acceptar-se com a producte de la seua interllengua de transició i, per tant, no han de ser considerats com un element negatiu en el procés d’aprenentatge sinó que formen part de la mateixa naturalesa d’aquest. Això no exclou en absolut una anàlisi d’aquests errors car l’alumne haurà de reflexionar sobre la seua situació per a arribar a millorar-la. Les experiències d’aprenentatge que presentarà el professor intentaran estimular l’interès, fomentar la confiança, augmentar la motivació i desenvolupar l’autonomia de l’alumne. Les activitats, així com els mètodes i els materials hauran de ser pròxims a situacions de comunicació real i tindran com a objectiu l’ús efectiu de l’idioma. Les classes s’impartiran en l’idioma objecte d’estudi en la mesura que siga posible, depenent del nivell de competència de l’alumne i s’organitzaran per tal d’afavorir la comunicació, la dinàmica de grup i un clima de col·laboració entre l’alumnat.

108

L’aprenentatge es basarà en tasques dissenyades a partir dels objectius específics. En la realització d’aquestes tasques, l’alumnat haurà d’adquirir uns coneixements formals, aprendre a utilitzar uns procediments discursius així com comprendre i produir textos ajustats a les situacions de comunicació. A l’hora de programar unitats didàctiques s’han de tenir en compte aspectes com ara la motivació, la previsió de la tasca final i els passos necessaris per a realitzar-la, la temporalització, els objectius d’aprenentatge, els continguts, l’avaluació, l’autoavaluació i els materials que caldrà fer servir. 2.Vers l’autonomia: desenvolupament de la competència estratègica És fonamental que l’alumne prenga consciència de la importància del desenvolupament de la competencia estratègica, ja que mobilitza tots els recursos disponibles per a aconseguir una comunicació i un aprenentatge més eficaços i personalitzats. EI professor haurà d’ajudar l’alumnat a identificar i a aplicar les estratègies que ja usa en la seua llengua i a desenvolupar altres de noves. Per a fer això, serà també imprescindible el foment de l'autoaprenentatge. Aquestes estratègies podran o no ser directament avaluables. a) Estratègies d’expressió oral i escrita a.1) Planificació 1. Determinar els requeriments de la tasca i avaluar els propis coneixements i recursos lingüístics per al seu desenvolupament. 2. Mobilitzar i coordinar les pròpies competències generals i comunicatives a fi de realitzar eficaçment la tasca (repassar què sabem sobre el tema, què podem o volem dir, etc.) 3. Planificar el missatge amb claredat, tot distingint la seua idea o idees principals i la seua estructura bàsica. 4. Adequar de forma bàsica el text (oral o escrit) al destinatari, context i canal, planificant el registre, estructura de discurs, etc. apropiats en cada cas. 5. Localitzar i usar adequadament recursos lingüístics o temàtics adequats al nivell (ús d’un diccionari o gramàtica, obtenció d’ajuda, etc.) a.2) Execució 1. Expressar el missatge amb claredat i coherència. 2. Reajustar la tasca després de valorar les dificultats i els recursos disponibles. 3. Aprofitar els coneixements previs. 4. Provar noves expressions i, en general, ser capaç d’adoptar certs riscos sense bloquejar la comunicació. 5. Enfrontar-se de forma elemental a interrupcions de la comunicació. 6. Compensar les carències lingüístiques per mitjà de procediments lingüístics, paralingüístics o paratextuals: 6.1 Lingüístics - Realitzar hipòtesi basada en els coneixements previs, semblances entre llengües, etc. - “Estrangeritzar” paraules de la seua llengua materna. - Modificar paraules de significat paregut. - Definir o parafrasejar un terme o expressió. - Usar sinònims, quasi-sinònims o antònims. - Ajustar o aproximar el missatge (fent-ho més simple o menys precís, etc.) 6.2 Paralingüístics (textos orals) - Demanar ajuda. - Assenyalar objectes, usar deíctics o realitzar accions que aclareixen el significat. - Usar llenguatge corporal culturalment pertinent (gestos, expressions facials, postures, contacte visual o corporal, proxèmica). - Usar sons extralingüístics i qualitats prosòdiques convencionals. 6.3 Seguiment,(auto)avaluació i correcció - Realitzar (per als textos orals) un seguiment de l'efecte o èxit de la comunicació, basant-se en la reacció de l'interlocutor o audiència, i modificar-lo si cal. - Corregir el text durant l’execució. - En l'expressió oral, gravar-se per tal de prendre consciència de les dificultats. - En l'expressió escrita, rellegir el que s’ha escrit per tal d’adonar-se dels errors i reescriure el text. - Corregir i reescriure el text tractant de superar les dificultats observades. b) Estratègies de comprensió oral i escrita b.1) Planificació - Repassar què sabem sobre el tema. - Identificar el tipus de text o discurs. - Decidir per avançat a què es prestarà atenció: al sentit general o a la informació específica. - Realitzar hipòtesis sobre el contingut d'un text oral o escrit. - Usar adequadament recursos lingüístics o temàtics adequats al nivell (ús d'un diccionari o gramàtica, obtenció d'ajuda, etc.)

109

- Desenvolupar la capacitat d'entendre globalment, malgrat no entendre cadascun dels elements. b.2) Execució - Deduir i fer hipòtesis sobre el significat de paraules o frases per mitjà del context. - Distingir entre idees principals i secundàries d'un text. - Distingir de forma bàsica l’estructura del text, valent-se dels elements lingüístics, paralingüístics i paratextuals que assenyalen tal estructura i servint-se d’ella per a facilitar la comprensió. - Subratllar o prendre notes per a aconseguir una millor comprensió del text. b.3) Seguiment, (auto)avaluació i correcció - Contrastar i verificar si s'ha comprés bé. - Assenyalar allò que no s'ha comprés. - Demanar aclariments, si cal. c) Estratègies d’interacció oral i escrita c.1) Planificació - Seleccionar l'esquema d'interacció oral (model de diàleg situacional, etc.) o tipus de text d'escrit (carta informal, formal bàsica, etc.), adequats a l’activitat. - Anticipar el que els interlocutors coneixen o no per a ajustar la activitat. c.2) Execució - Fer ús de procediments per a començar, continuar o acabar una conversa. - Resoldre dubtes o bloquejos en la comunicació. - Referir-se amb claredat al missatge emès per l'altra persona i indicar clarament les característiques del missatge que s'espera (interacció escrita). - Cooperar amb l'interlocutor per tal de facilitar la comprensió mútua, demanant o facilitant ajuda o aclariment quan siga necessari. - Invitar una altra persona a participar en l'intercanvi comunicatiu. c.3) Seguiment, (auto) avaluació i correcció - Efectuar les repeticions, aclariments i correccions necessàries. d) Estratègies de mediació i plurilingües d.1) Mediació La mediació es quan l’usuari està actuant com a canal de comunicació entre dos o més persones que - per un motiu o un altre - no es poden comunicar directament. Les activitats de mediació són: - Traducció informal de frases o textos, parlats o escrits, amb fins comunicatius o aprenentatge. - Resumir la idea o idees principals d'un text escrit en llengua estàndard i basat en temes generals. - Els textos que hauran de ser utilitzats per a les activitats de mediació han d'adequar-se a les característiques enunciades en la definició i objectius segons el nivell. Aquestes activitats s’integraran en la pràctica de les quatre destreses i les competències, i comportaran el desenvolupament de les estratègies següents: - Comprendre adequadament el text (oral o escrit) que serveix de base a la mediació, percebent el seu tema, significat i estructura fonamental. - Per a aconseguir una millor comprensió del text que serveix de base a la mediació utilitzarem les eines que calguen, com el subratllat, anotacions, etc. - Usar adequadament els recursos necessaris (ús d'un diccionari, obtenció d'ajuda, etc.) per a la realització de l'activitat. - Distingir entre idees principals i secundàries. d.2) Plurilingües - Utilitzar els coneixements i estratègies de la llengua materna i - si és el cas - d’altres llengües. - Deduir les normes gramaticals i d’ús, i el significat de paraules o frases de la llengua estrangera per analogia amb les de la llengua materna o d’altres llengües conegudes. e) Estratègies d’aprenentatge Moltes estratègies poden formar part ja de la forma conscient o inconscient d’aprendre la llengua dels alumnes; les farem servir intencionadament per a agilitzar l’aprenentatge de l’anglès. e.1) Estratègies metacognitives - Comprendre la terminologia bàsica de l’aprenentatge de la llengua. - Comprendre els objectius de les diferents activitats.

110

- Establir amb claredat i de forma realista els propis objectius i necessitats tant a curt com a llarg termini. - Organitzar adequadament el temps personal per a l’aprenentatge de la llengua. - Desenvolupar un estil d’aprenentatge i tècniques d’estudi i treball personals. - Desenvolupar autonomia en l’aprenentatge, utilitzant els recursos disponibles tant dins com fora de l’aula i l'Escola, i buscant o creant oportunitats per a practicar la llengua. Es farà especial insistència en els recursos de les TICS. - Comprendre el paper dels errors en el procés d’aprenentatge i aprendre d’ells. - Utilitzar l’autoavaluació com a element de millora del procés d’aprenentatge. - Reconèixer les dificultats i les formes de superar-les, així com valorar els èxits i els mitjans que han ajudat a aconseguir-los. e.2) Estratègies cognitives - Usar eficaçment materials de consulta i autoaprenentatge (diccionaris, gramàtiques, llibres d’exercicis, noves tecnologies, etc.). - Prendre notes de paraules o conceptes clau, subratllar i fer resums. - Utilitzar els distints sentits per a entendre i recordar informació, utilitzant tècniques de memorització i organització personals, organitzar i classificar paraules, per exemple, mitjançant mapes conceptuals. - Utilitzar el llenguatge après a mesura que s’adquireix a fi d’assimilar-lo adequadament. - Analitzar textos, frases i paraules tractant de comprendre l’estructura i construcció, a fi de percebre millor el significat. - Aplicar adequadament les regles d’ús i construcció d’una llengua. - Aprofitar adequadament la presència de parlants nadius o amb un nivell de competència lingüística més avançat per a aclarir, verificar o corregir. e.3) Estratègies afectives - Perdre la por als errors i reconèixer-los com necessaris per a aprendre, sense perdre de vista l'interès per millorar. - Tolerar la comprensió parcial o vaga en una situació comunicativa. - Valorar i reforçar la motivació com a clau de l'èxit en l’aprenentatge. - Entendre la relació professor-alumne com a element potenciador d’un bon procés d'aprenentatge. e.4) Estratègies socials - Sol·licitar ajuda, correccions, aclariments o confirmacions. - Desenvolupar formes d’oci connectades amb l’aprenentatge de la llengua. - Saber treballar en equip (pair Works, grop Works…) 3. Actituds S’haurà d’ajudar a l’alumnat a identificar les seues pròpies actituds i a treballar en el desenvolupament d’actituds positives. Les actituds no seran directament avaluables. a) Valorar la comunicació interpersonal - Mostrar una actitud positiva i participativa davant de la comunicació. - Valorar l’enriquiment personal que suposa la relació i cooperació amb altres persones dins i fora de l’aula. - Valorar el contingut i la forma en la comunicació. b) Respectar la pluralitat Iingüística i cultural i valorar la identitat cultural pròpia - Mostrar curiositat i respecte cap a altres cultures, tot valorant la diversitat ètnica, religiosa, etc. - Superar els prejuís i estereotips cap a altres cultures. - Interessar-se per adquirir una visió més àmplia i un sentit crític de la pròpia cultura al comparar-la amb altres cultures. - Valorar l’enriquiment personal que suposa la relació entre persones de distintes cultures. c) Valorar l'aprenentatge d’una llengua estrangera - Valorar una llengua com a instrument de desenvolupament personal, professional i educatiu i com a mitjà d’expressió artística i cultural. - Valorar la importància de l’autonomia en el propi aprenentatge, tot responsabilitzant-se d’aquesta autonomia. - Valorar la utilitat de l’aprenentatge d’una llengua com a base per a altres aprenentatges, l’adquisició d’altres llengües i el desenvolupament intel·lectual. - Valorar la competència plurilingüe. d) Desenvolupar actituds que afavoreixen l’èxit de l’aprenentatge - Desenvolupar creativitat, capacitat d’anàlisi i iniciativa. - Desenvolupar autoestima i confiança realista en les pròpies capacitats. - Apreciar la importància de la motivació en l’aprenentatge d’una llengua, definint els propis objectius d’aprenentatge. - Tractar de reduir els impediments psicològics (estrès, por al ridícul, timidesa, etc,) que obstaculitzen la comunicació. - Minimitzar l’ansietat o negativitat davant d’una comprensió parcial o vaga en una situació comunicativa.

111

- Valorar la importància de "sobreviure" comunicativament, utilitzant tots els mitjans (lingüístics i nolingüístics) a l'abast del parlant. - Valorar la importància de l'ús de la llengua objecte d'estudi en l'aula. - Desenvolupar una actitud positiva cap a les tasques realitzades dins i fora de l'aula, així com puntualitat, constància i mètode en el treball. PF D’ESPANYOL PER A ESTRANGERS I. Introducció Aquest programa formatiu que ofereix el CPFPA Sant Carles d’Ontinyent, pretén satisfer la consecució dels objectius establerts a l’article 3 de la Llei 1/95, de 20 de gener de la Generalitat Valenciana, de Formació de Persones adultes, i, en especial, aquells relatius al desenvolupament de la igualtat d'oportunitats, la superació de tot tipus de discriminacions i la participació sòcio-cultural i laboral. La finalitat d’aquest programa formatiu que fomenta l’aprenentatge de l’espanyol per al estrangers és combatre la discriminació de qualsevol tipus per mitjà de l’anàlisi, la reflexió crítica i les accions particulars sobre les actituds sexistes, prejudicis i estereotips dominants i contribuir així que les persones puguen descobrir-se, relacionar-se i valorar positivament fomentant l’autoestima i la dignitat. Mitjançant esta oferta formativa s’afavoreix la integració de col·lectius socialment desafavorits i en risc d’exclusió per raons econòmiques, professionals, culturals, formatives, d’edat i ètnia i de persones amb dificultats subjectives de diferent caracterització. La creixent afluència d’immigrants al nostre territori i, particularment, al nostre municipi fa necessària l’oferta d’aquest programa formatiu. El coneixement de les llengües parlades i oficials al nostre territori resulten de vital importància per a afavorir eixa integració tan necessària i que afecta especialment a l’àmbit de la inserció i promoció laboral d’este col·lectiu, però també a la seua participació activa en la nostra realitat cultural, econòmica i social. En particular, este programa fomenta l’aprenentatge del castellà o espanyol com a llengua estrangera, llengua oficial a tot l’Estat espanyol. El centre ofereix diverses possibilitats d’integració dels immigrants castellanoparlants en els diferents programes formatius que s’ofereixen segons les seues necessitats formatives i interessos personals, des de la Formació Bàsica per a l’obtenció del Títol de GES (cicles I i II), l’accés a altres nivells formatius (universitat per a majors de 25 o 45 anys) o la formació en valencià, mitjançant l’ampli ventall de nivells i grups (valencià oral, elemental, mitjà o superior). Els alumnes no castellanoparlants tenen com a principal motivació per a acudir al centre assistir als cursos d’espanyol com a llengua estrangera. Al mateix temps, també poden integrar-se dins dels cursos del programa C, per a iniciar-se en el coneixement i l’ús del valencià, o en els altres programes del centre. Aquest programa, amb la seua pròpia singularitat, requereix una permanent planificació d’actuacions, tant per al desenvolupament de la igualtat d’oportunitats com per a una participació activa dins la nostra societat que evite les possibles reticències per a la seua integració. És necessària i prioritària la coordinació amb els diferents estaments administratius i socials (Ajuntament d’Ontinyent, Conselleria d’Educació i Serveis Socials, entre d’altres) per tal de detectar les necessitats reals i optimitzar recursos per a atendre a este col·lectiu amb necessitats educatives bàsiques. Tenint en compte els recursos humans de què disposem en l’actualitat i les possibilitats organitzatives del centre, l’oferta d’espanyol com a llengua estrangera s’adreça als alumnes amb més dificultats en l´ùs d’aquesta llengua, per això prioritzem els nivells d’usuari bàsic (Nivells A1 i A2) establerts al Marc comú europeu de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar (MCER), aprovat pel Consell d’Europa, l’any 2001. II. Objectius, Continguts i criteris d’avaluació El decret 155/2007 establix que les ensenyament de les llengües estaran orientades al desenvolupament de la competència comunicativa de l'alumne i assumiran l'enfocament d'acció que adopta el Marco Comú Europeu de Referència per a les Llengües, açò és, un enfocament orientat a l'ús de la llengua. Es tracta que l'estudiant de llengües, com a futur usuari de l'idioma, arribe a ser capaç de posar en joc les competències necessàries per a dur a terme activitats lingüístiques per mitjà del processament receptiu i productiu de textos de distint tipus sobre diversos temes, en àmbits i contextos específics, i per mitjà del desenvolupament de les estratègies més adequades per a dur a terme les dites activitats. D'estes competències, les purament lingüístiques són un mer vehicle per a la comunicació i l'alumne haurà d'adquirir-les a través d'activitats i tasques en què les dites competències es posen en ús. De la mateixa manera, les competències sociolingüística i pragmàtica hauran d'adquirir-se preferentment a través de tasques, en les quals s'utilitzaran materials autèntics que els permetran entrar en contacte directe amb els usos i característiques de les cultures en qüestió. Les tasques d'aprenentatge, dissenyades a partir dels objectius específics que es pretenen aconseguir, han de ser també comunicatives per a oferir a l'alumnat adult l'oportunitat d'utilitzar l'idioma tal com ho faria en situacions reals de comunicació. En el context d'unes tasques d'estes característiques, l'alumnat realitzarà activitats d'expressió, comprensió, mediació o una combinació d'elles. Per a dur a terme eficaçment les tasques corresponents, l'alumnat serà entrenat en estratègies de planificació, execució, control i reparació, així com en una sèrie de procediments discursius generals i específics per a cada destresa, i se li proporcionarà uns coneixements formals que li permeten comprendre i produir textos ajustats les ecessitats comunicació. A) Nivell d’usuari Bàsic

112

El Nivell d’usuari bàsic té com a objectiu general utilitzar l'idioma interactiva, receptiva i productivament de forma senzilla, però adequada i eficaç, comprenent i produint textos breus, orals o escrits, sobre assumptes quotidians, amb un control limitat d'un repertori bàsic de recursos lingüístics freqüents i en llengua estàndard. Les ensenyances del Nivell d’usuari Bàsic s'organitzen en dos nivells: Nivell A1 i Nivell A2 1.1 – PRIMER CURS DEL NIVELL BÀSIC (NIVELL A1) 1.1.1. – Objectius per destreses. 1.1.1.1. Comprensió oral 1. Comprendre l'essencial d'instruccions i indicacions breus i senzilles amb una articulació molt clara. 2. Comprendre l'essencial del que es diu en transaccions i gestions quotidianes bàsiques cara a cara sempre que es puga demanar confirmació i repetició. 3. Comprendre la informació essencial del que es diu en conversacions breus en què l'alumne participa, sempre que puga demanar confirmació i repetició i l'interlocutor parle amb claredat. Estes conversacions versaran principalment sobre l'àmbit personal i assumptes quotidians o d'immediata rellevància per a l'alumnat. 4. Comprendre el sentit general, la informació essencial i informació específica senzilla de conversacions breus i clares que tenen lloc en la seua presència. Estes conversacions versaran principalment sobre l'àmbit personal i assumptes quotidians o d'immediata rellevància per a l'alumnat. 5. Identificar el tema i comprendre informació específica molt senzilla d'extractes breus de televisió o audiovisuals, quan els comentaris compten amb suport de la imatge, i tracten sobre assumptes quotidians. 6. Utilitzar el context lingüístic i extralingüístic com a mitjà per a incrementar la comprensió. 7. Comprendre de manera apropiada els matisos més bàsics de l'entonació, pronunciació, ritme i accent. 1.1.1.2. Expressió i interacció oral 1. Fer un comunicat breu i prèviament assajat (presentar-se a si mateix o a una altra persona). 2. Parlar breument d'un mateix i dels aspectes més rellevants de la seua experiencia (família, vida quotidiana, etc.) i descriure de forma bàsica els aspectes més rellevants del seu entorn (família, casa, etc.) i experiència (activitats habituals, la qual cosa li agrada i no li agrada, l'essencial de vivències i esdeveniments, etc.) 3. Respondre a preguntes breus i senzilles referides a aspectes personals o situacions quotidianes, demanant aclariment o repetició quan fóra necessari. 4. Desembolicar-se de manera molt bàsica en transaccions i gestions senzilles que tinguen a veure amb informació personal, números, quantitats, preus, dates i horaris, així com en la comunicació essencial de béns i servicis quotidians (per exemple restaurant, transport, etc.). 5. Participar en intercanvis socials breus i bàsics (salutacions i despedides; agraïments i disculpes; invitacions i respostes; interessar-se per l'estat dels altres i reaccionar de manera apropiada), així com en conversacions breus en què s'intercanvia informació molt bàsica sobre aspectes personals, assumptes quotidians o d'immediata necessitat, i s'expressen opinions i sentiments molt senzills, sempre que es compte amb la repetició i la cooperació dels interlocutors. 6. Reproduir de manera apropiada els matisos més bàsics de l'entonació, pronunciació, ritme i accent. 7. Utilitzar estratègies comunicatives bàsiques, tant lingüístiques com extralingüístiques. 1.1.1.3. Comprensió lectora 1. Comprendre indicacions bàsiques per a omplir fitxes i impresos. 2. Comprendre informació, instruccions i indicacions bàsiques, breus i usuals contingudes en rètols i cartells en carrers, botigues, restaurants, mitjans de transport i altres servicis i llocs públics. 3. Comprendre, en notes personals i anuncis públics, el sentit essencial de missatges breus, de gramàtica senzilla i lèxic freqüent, i que continguen informació, instruccions i indicacions relacionades amb activitats i situacions de la vida quotidiana. 4.Comprendre la informació essencial de correspondència personal breu, amb gramàtica senzilla i vocabulari freqüent (postals, correus electrònics, missatges de text). 5. Formar-se una idea clara del contingut general i localitzar informació específica senzilla en material informatiu comú i d'ús quotidià (horaris, menús, mapes, directoris, guies telefòniques, i pàgines web d'estructura clara i tema familiar), preferentment acompanyat d'il·lustracions o imatges. 6. Comprendre el sentit general i informació específica senzilla en articles breus d'estructura simple i clara, gramàtica senzilla, lèxic freqüent, i referits a temes habituals. 1.1.1.4. Expressió i interacció escrita 1. Omplir amb informació personal impresos i formularis senzills. 2. Escriure anuncis i notes amb informació, instruccions i indicacions bàsiques relacionades amb activitats quotidianes o d'immediata necessitat. 3.Escriure correspondència personal molt senzilla, per exemple, postals o missatges electrònics en què es parla d'aspectes elementals d'un mateix o del seu entorn (per exemple informació personal, activitats i hàbits quotidians, família, gustos, etc.).

113

4. Redactar instruccions senzilles, relatives a aspectes quotidians, com ara una recepta, o les indicacions necessàries per a arribar a un lloc. 5. Narrar, de forma breu i elemental, històries imaginades o activitats i experiències personals passades, utilitzant, de manera senzilla però correcta i coherent, els recursos lèxics i estructurals bàsics per a articular la narració. 1.1.2. Continguts Els següents continguts es tractaran en l'aula a mesura que vaja sorgint la necessitat expressiva. 1. CONTINGUTS GRAMATICALS 1.1. L'ORACIÓ SIMPLE 1.1.1. Tipus d'oracions, elements constituents i la seua posició. 1.1.1.1. Oració declarativa. 1.1.1.1.1. Subjecte en posició inicial: Ella es española. 1.1.1.1.2. CC en posició inicial: Todos los días nos levantamos a las 8 h 1.1.1.1.3. Pronom personal en posició inicial (I): Me duele la cabeza. 1.1.1.1.4. Se en posició inicial (I): Se llama Ana. 1.1.1.1.5 Posició de la negació (I): Tu no eres americana. 1.1.1.2. Oració interrogativa. 1.1.1.2.1. Oració declarativa amb marques interrogatives: ¿Se llama María? 1.1.1.2.2. Element interrogatiu en posició inicial: ¿Dónde vives? 1.1.1.3. Oració exclamativa. 1.1.1.3.1. Oració declarativa amb marques exclamatives: ¡Llueve mucho! 1.1.1.3.2. Element exclamatiu en posició inicial (I): ¡Qué bien! 1.1.1.4. Oració imperativa. 1.1.1.4.1. Verb en posició inicial: Sigue todo recto.. 1.1.2. Fenòmens de concordança (I): Los italianos son muy amables y educados. 1.1.2.1. Oracions del tipus ME GUSTA + Sust. sg. / Sust. pl. / Infinitiu: Me gusta el cine, le gustan las chocolatinas, nos gusta leer. 1.1.3. Modificadors oracionals (I): A LO MEJOR, QUIZÁS. A lo mejor viene ahora. Quizás está en casa.. 1.1.4. Oracions copulatives (I): contrast SER-ESTAR: Es estudiante de español – Está enfermo 1.1.5. Contrast HAY – ESTÁ/-N: Hay un alumno en clase – El alumno está en clase – Los alumnos están en clase. 1.2 L'ORACIÓ COMPOSTA 1.2.1. Oracions copulatives: nexes y (Esta mañana he ido a comprar y me he encontrado con María en el supermercado), ni (No es ni bueno ni malo). 1.2.2. Oracions disjuntives: nexe o (¿Estudias o trabajas?). 1.2.3. Oracions adversatives: nexe pero (Vivo en Alicante pero trabajo en Elche). 1.2.4. Oracions substantives: expressió de l'opinió (Creo que el cine está cerca de la parada de autobús, Me gusta bailar), expressió de la voluntat (Quiero visitar Barcelona). 1.2.5. Oracions causals: nexes porque (No puedo ir al cine porque tengo que estudiar), es que (Lo siento, es que el autobús ha llegado tarde). 1.2.6. Oracions finals: para + infinitiu (Aprendo español para ayudar a mis hijos con los deberes). 1.2.7. Oracions temporals: anterioritat: antes de + infinitiu (Antes de venir a casa, llámame por teléfono); posterioritat: después de + infinitiu (Después de leer el texto, contestad a las preguntas); Simultaneïtat: cuando, mientras (Mientras Juan lava los platos, María estudia). 1.2.8. Oracions condicional: Si + present d’indicatiu (Si no llueve, vamos a la playa, ¿vale?). 1.3. EL SINTAGMA NOMINAL 1.3.1. Nucli. 1.3.1.1. Substantiu 1.3.1.1.1. Classes: comuns i propis. (Antropònims i topònims: Rafael, Azucena, Rojales, Formentera...) 1.3.1.1.2. Gènere: amb i sense oposició. 1.3.1.1.2.1. Regles generals de diferenciació del gènere per la terminació (cosas y personas: la pizarra, el libro, el profesor, la profesora...). 1.3.1.1.2.2. Casos especials més freqüents (el mapa, la moto...). 1.3.1.1.3. Número: amb i sense oposició. Formació del plural i usos particulars (casa-casas, país-países, la gente, las gafas...). 1.3.1.1.4. Grau: positiu. 1.3.1.1.5. Els diminutius i augmentatius (I): casita, cucharilla, cochazo... 1.3.1.2. Pronoms. 1.3.1.2.1. Personals: àtons i tònics (I): 1.3.1.2.1.1. Subjecte: presència i absència: ¿Quién eres? ¿Tú quién eres? 1.3.1.2.1.2. Complement directe i indirecte. Formes, posició i combinacions més freqüents (primera i segona persona: me lo – te la...)

114

1.3.1.2.1.3. Construccions valoratives: A mi madre le gusta... 1.3.1.2.2. Possessius: un sol posseïdor, diversos posseïdors (I). Contrast de formes: mi casa es mía.. 1.3.1.2.3. Reflexius (I). Construccions reflexives: ella se pinta – yo me baño... 1.3.1.2.4. Demostratius. 1.3.1.2.4.1. Proximitat i llunyania (I): les tres distàncies espacials i temporals (Esta mujer – esa casa – aquella noche ... ). 1.3.1.2.4.2. Usos del neutre: ¿Qué es esto? – Dame eso - ¿Aquello es tuyo? 1.3.1.2.5. Indefinits (I): amb oposició o sense de gènere i nombre. 1.3.1.2.5.1. Morfologia i ús dels més freqüents. Formes apocopades (Algún estudiante – ninguna casa) 1.3.1.2.5.2. Oposicions: algo/nada, alguien/nadie, alguno/ninguno. 1.3.1.2.5.3. Construccions de doble negació: no hay nadie. 1.3.1.2.6. Interrogatius/ exclamatius (I): amb oposició o sense de gènere o número. 1.3.1.2.6.1. Morfologia i usos de la interrogativa directa. 1.3.1.2.6.2. Contrast d'alguns interrogatius: qué/cuál/quién 1.3.1.2.6.3. Usos d'interrogatius més freqüents precedits de preposició: ¿De qué / Con cuál / A quiénes...? 1.3.2. Modificació del nucli. 1.3.2.1. Determinants 1.3.2.1.1. Articles: determinats i indeterminats (I). 1.3.2.1.1.1. Formes. 1.3.2.1.1.2. Usos: coge el libro/coge un libro. .1.3.2.1.1.3. Presència i absència: coche, tengo un coche, tengo el coche. 1.3.2.1.2. Demostratius: de proximitat i llunyania. Contrast amb els usos pronominals: quiero este piso, me gusta éste. 1.3.2.1.3. Possessius: formes àtones. Contrast amb els usos pronominals: es tu bici/es tuya. 1.3.2.1.4. Quantificadors (I): numerals i altres quantificadors. 1.3.2.1.5. Numerals: cardinals i ordinals. 1.3.2.1.6. Altres quantificadors (amb substantius, adjectius i verbs: bastante grande, muchas cosas, duermo demasiado...). 1.3.2.2. Modificació per mitjà de S.Adj., S.Prep: día bonito, médico de familia. 1.3.2.2.1. Posició dels elements: (Det.+) (S.Adj.+) N (+S.Adj.) (+S.Prep). 1.3.2.2.2. Fenòmens de concordança. Regles generals de concordança de gènere i número entre determinant, adjectiu i substantiu. 1.3.2.2.3. Funcions sintàctiques del sintagma: Sujeto, Atributo, OD, CC. 1.4. EL SINTAGMA ADJECTIVAL 1.4.1. Nucli: adjectiu. 1.4.1.1. Gènere: amb oposició genèrica (-o/; Ø/-a) i invariables: frío/fría, español/española interesante... 1.4.1.2. Número: regles generals (Ø/-[e]s): simpático/simpáticos, feliz/felices... 1.4.1.3. Grau: positiu, comparatiu i superlatiu (I). 1.4.1.4. Estructures comparatives: d'igualtat (tan...como), de superioritat (más...que) i d'inferioritat (menos...que). 1.4.1.5. Alguns comparatius irregulars: mayor, menor, mejor, peor. 1.4.2. Modificació del nucli per mitjà de SAdv., SAdj. i SPrep (I): muy grande, harto de. 1.4.3. Posició dels elements: (SAdv.+)N(+SAdj.)(+SPrep.) (I). Posició habitual de l'adjectiu i del sintagma preposicional: pared blanca, pared de piedra 1.4.4. Funcions sintàctiques del sintagma: Atrib.: Es increíble… 1.5. EL SINTAGMA VERBAL 1.5.1. Expressió del temps. 1.5.1.1. Present d'indicatiu: valor actual (Pienso en ti), habitual (Los lunes tengo clase de español), gnòmic (La dieta mediterránea es saludable), prospectiu (El próximo fin de semana vamos a un concierto). 1.5.1.2. Pretèrit indefinit (Ayer fui al médico) 1.5.1.3. Pretèrit perfet (Esta semana no he estudiado) 1.5.1.4. Contrast pretèrit perfet / indefinit (Nunca he ido a la Patagonia / Cuando vivía en Argentina, nunca fui a la Patagonia). 1.5.1.5. Imperatiu: valor instruccional (Primero lava las patatas, luego pélalas y córtalas...), permissiu (Pasa, pasa) i d'obligació (Traed el libro de lectura el martes) 1.5.2. Expressió de l'aspecte 1.5.2.1. Contrast duratiu/ habitual: estar + gerundi / presente de indicatiu (Está lloviendo / Siempre llueve en fin de semana). 1.5.2.2. Contrast iteratiu / puntual: volver a + infinitiu / present, pretèrit perfet i pretèrit indefinit de indicatiu (Ha vuelto a ganar / Ha ganado). 1.5.3. Expressió de la modalitat: perífrasi: 1.5.3.1. Ir a + infinitiu (expressió modal de la intenció): voy a ser astronauta. 1.5.3.2. Tener que + infinitiu. (expressió modal de la necessitat): Tengo que llamar/ descansar un poco 1.5.3.3. Tener, haber que + infinitiu; deber + infinitiu (expressió modal de l'obligació): tengo que estudiar más; hay que hacer los deberes; debéis leer este libro. 1.5.3.4. Poder + infinitiu; saber + infinitiu. (expressió modal de la capacitat): Puedo escribir con las dos manos /Sé cocinar.

115

1.5.3.5. Poder + infinitiu (expressió modal del permís): puedes llamarme a medianoche. 1.5.3.6. Poder + infinitiu; (expressió modal de la possibilitat): podemos buscarlo en internet o en un libro. 1.5.3.7. No poder + infinitiu; (expressió modal de la prohibició): No podéis copiar. 1.5.3.8. Empezar a + infinitiu; (expressió modal de l'inici): ha empezado a trabajar 1.5.4. Modificació del nucli per mitjà de negació. 1.5.4.1. Posició dels elements: (Neg.+) N: no sé hablar chino. 1.5.5. Funcions sintàctiques del sintagma (I): Verbo (Hablo espanyol); Sujeto (Fumar es perjudicia; Me gusta cantar); OD (Quiero aprender espanyol). 1.6. EL SINTAGMA ADVERBIAL 1.6.1. Nucli: adverbi i locucions adverbials. 1.6.1.1. Classes (I): mode (Estoy bien); quantitat i grau (Bebe mucho); espai (Vive allí); temps (Llega hoy) 1.6.2. Modificació del nucli per mitjà de S. Adv. i S. prep. (I) (Vive cerca de la escuela..) 1.6.3. Funcions sintàctiques del sintagma: CC. (Siempre llega pronto a classe). 1.7. EL SINTAGMA PREPOSICIONAL 1.7.1. Nucli: preposicions i locucions preposicionals (I). 1.7.1.1. Usos bàsics de les preposicions: 1.7.1.1.1. Contrast A/ EN 1.7.1.1.2. Contrast DE/ DESDE 1.7.1.1.3. Contrast HASTA/ HACIA 1.7.1.1.4. Contrast EN / ENTRE 1.7.1.1.5. Contrast POR / PARA 1.7.1.2. Locucions preposicionals més freqüents (de localització): encima de, debajo de, enfrente de, junto a, en medio de ... 1.7.2. Modificació del sintagma per mitjà de S.Adv. (I) 1.7.2.1. Posició dels elements (I): (Adv+) Prep. + Término. 1.7.3. Funcions sintàctiques del sintagma preposicional (I): 1.7.3.1. CC (Vivo en Sagunto; Viajo a Castellón; Te espero hasta las cinco...) 1.7.3.2. OI (Compré un regalo a mi madre.) 1.7.3.3. CR (Pienso en las vacaciones/ Sueño con mi país). 1.7.3.4. OD (de persona) (Vi a tu amiga ayer). 1.7.3.5. Atributo (Soy de Venezuela). 2. CONTINGUTS FONÈTICS, FONOLÒGICS I ORTOGRÀFICS 2.1. Fonètica i Fonologia 2.1.1. Sons i fonemes vocàlics. 2.1.1.1. Monoptongos. 2.1.1.2. Diftongs. 2.1.1.3. Hiats 2.1.2. Sons i fonemes consonàntics. 2.1.2.1. Sistema consonàntic. 2.1.2.2. Seqüències en principi i interior de paraula. 2.1.3. Processos fonològics. 2.1.3.1. Contracció de l'article l'ant la preposicions a i de. 2.1.4. Accent dels elements lèxics aïllats. 2.1.5. Accent i atonicidad: patrons tonals en el sintagma (I). 2.1.5.1. Art./Pos.+Sust.; Pron. Pers. Átono+V; Prep.. monosilábica+Sust/ Pron. Tònic. 2.1.6. Entonació enunciativa, interrogativa i exclamativa. 2.2. Ortografia 2.2.1. Sistema d'escriptura: alfabet. 2.2.2. Representació gràfica de fonemes i sons. 2.2.2.1. Correspondències regulars. 2.2.2.2. Casos excepcionals. 2.2.3. Ús de la majúscula a principi d'oració i per als noms propis. 2.2.4. Signes ortogràfics. 2.2.4.1. Accent en partícules interrogatives i exclamatives, en Pron. Tònics i en les formes verbals del nivell. 2.2.4.2. Signes interrogatius i exclamatius d'obertura i tancament. 2.2.4.3. Coma i punt 2.2.5. Estructura sil·làbica. 2.2.5.1. Estructura sil·làbica: (C[C][SemiC])V([SemiV][C]C). 1.1.3.- Criteris d’avaluació per destreses i competències

116

1 Comprensió oral Es considerarà que l’alumne o l’alumna ha adquirit les competències pròpies d'aquest nivell quan siga capaç de comprendre el sentit general, la informació essencial i els punts principals de textos breus, ben estructurats, transmesos de viva veu o per mitjans tècnics i articulats a una velocitat lenta, en un registre formal o neutre i sempre que les condicions acústiques siguen bones i el missatge no estiga distorsionat. Es considerarà que un alumne o una alumna ha adquirit les competències necessàries d'aquest nivell quan siga capaç de: - Comprendre expressions habituals referides a necessitats quotidianes senzilles, sempre que es diguen lentament, de forma clara i es repetisquen més d’una vegada. - Comprendre un discurs lent i articulat amb claredat, amb pauses prolongades que permeten comprendre el significat. - Comprendre preguntes i instruccions i seguir indicacions breus i senzilles. - Comprendre l’expressió de números, preus i hores. - Comprendre el sentit general i la informació específica de conversacions que tinguen lloc en la seua presència, si el llenguatge és lent i clar, i identificar el canvi de tema. - Comprendre un discurs que siga clar i en llengua estàndard sobre assumptes coneguts que es donen en conversacions en què participe, sempre que puga demanar informació. - Comprendre indicacions senzilles sobre transaccions i gestions quotidianes, com anar d'un lloc a un altre a peu o en transport públic. - Comprendre i saber identificar la idea principal de notícies televisades sobre esdeveniments, accidents, butlletins meteorològics, etc., quan hi haja material visual que il·lustre el comentari. - Comprendre i captar la idea principal de missatges i avisos clars i senzills. - Comprendre la informació essencial de breus passatges gravats relacionats amb assumptes quotidians, sempre que es parle lentament i amb claredat. 2 Expressió oral Es considerarà que l’alumne ha adquirit les competències pròpies d'aquest nivell quan siga capaç de produir textos orals breus, tant en comunicació cara a cara com per telèfon o altres mitjans tècnics, en un registre neutre, i expressar-se amb una fluïdesa i una pronunciació que permeten la comprensió del discurs, encara que resulten evidents l’accent estranger, les pauses i els titubejos i siga necessària la repetició, la paràfrasi i la cooperació dels interlocutors per a mantindre la comunicació. Es considerarà que l’alumne o l’alumna ha adquirit les competències pròpies d'aquest nivell quan siga capaç de: - Presentar-se i poder expressar-se amb frases senzilles i aïllades relatives a persones i llocs. - Realitzar descripcions d'un mateix i del seu entorn més pròxim: professió, família, lloc de residència. - Participar en conversacions de forma senzilla, en les que hi haja la possibilitat d'efectuar repeticions a un ritme més lent, reformulacions i rectificacions. - Plantejar i contestar preguntes senzilles sobre temes quotidians. - Narrar històries o descriure alguna cosa per mitjà d'una relació senzilla d'elements. - Efectuar una comunicació o presentació breu, assajada prèviament, sobre temes coneguts. - Expressar les seues preferències i els seus gustos. - Defendre's en transaccions i gestions quotidianes. - Participar en conversacions breus amb una comoditat raonable i defendre's en intercanvis senzills habituals sense molt d'esforç. 3 Comprensió de lectura Es considerarà que un alumne o una alumna ha adquirit les competències pròpies d'aquest nivell quan siga capaç de comprendre el sentit general, la informació essencial, els punts principals i detalls rellevants en textos escrits breus d’estructura senzilla i clara, en un registre formal o neutre. Es considerarà que un alumne ha adquirit les competències pròpies d'aquest nivell quan siga capaç de: - Comprendre la idea general de textos informatius senzills i breus i les descripcions senzilles, especialment si contenen il·lustracions que ajuden a explicar el text. - Comprendre textos molt curts i senzills, amb l’ajuda de paraules que resulten familiars i d’expressions bàsiques, rellegint, per exemple, parts del text. - Comprendre i seguir instruccions escrites, breus i senzilles, especialment si contenen il·lustracions. - Reconèixer paraules i expressions senzilles que figuren en un text (per exemple, un anunci), relatiu a situacions de la vida quotidiana. - Comprendre missatges breus i senzills, per exemple, una postal o un correu electrònic. - Comprendre textos breus i senzills, que continguen instruccions sobre aparells d’ús comú en la vida quotidiana. - Demanar informació específica a partir de materials senzills, com cartes, fullets, menús, llistats i horaris. - Comprendre correspondència personal breu i senzilla així com correspondència formal breu sobre qüestions pràctiques com ara la confirmació d’una comanda o la concessió d’una beca. - Identificar informació rellevant en textos periodístics breus i senzills, com ara resums de noticies que descriguen fets o esdeveniments. - Comprendre senyals i avisos que es troben usualment en llocs públics, com carrers, estacions de tren, metro, aeroports, etc.

117

4 Expressió escrita Es considerarà que un alumne o una alumna ha adquirit les competències pròpies d'aquest nivell quan siga capaç d'escriure textos breus i d'estructura senzilla, en un registre neutre, utilitzant adequadament els recursos de cohesió i les convencions ortogràfiques i de puntuació més elementals. Es considerarà que un alumne ha adquirit les competències pròpies d'aquest nivell quan siga capaç de: - Escriure expressions i frases senzilles aïllades. - Escriure notes senzilles relacionades amb situacions de la vida quotidiana. - Escriure una postal o un correu electrònic breu i senzill. - Emplenar formularis amb dades personals. - Descriure el lloc on es viu. - Escriure cartes personals molt senzilles: parlar d'un mateix, del seu entorn, expressar agraïment o demanar disculpes. - Descriure esdeveniments i activitats de forma breu i bàsica. - Descriure plans, projectes i expressar preferències. - Escriure correspondència formal senzilla i breu: sol·licitar un servici o demanar una informació. 5 Competència lexico-semàntica S’han assenyalat per a cada nivell els aspectes que l’alumne ha de ser capaç de comprendre o produir (bàsics i derivats, concrets i abstractes) dels temes generals següents. EI mínim de vocabulari en cadascuna de les àrees és: TEMES a) Identificació personal: Lèxic bàsic relacionat amb la informació personal: nom, cognom, edat, professió, sexe, estat civil, nacionalitat, adreça, adreça electrònica, dates i llocs de naixement, estudis, família, religió. Lèxic propi dels documents més habituals de la informació personal: passaport, documents identificatius. L'alfabet. Lèxic bàsic relacionat amb el caràcter, les habilitats i la descripció física de les persones. Lèxic relacionat amb la vestimenta i accessoris. b) L'habitatge, llar i entorn: L'habitatge: tipus, ubicació, parts i distribució. Mobiliari, objectes i utensilis bàsics. La ciutat: situació, parts, carrers, edificis, espais verds i monuments, mobiliari urbà. c) Activitats de la vida diària: Lèxic relacionat amb les fraccions del temps: anys, mesos, setmanes, dies, parts del dia i l'hora. Lèxic bàsic relacionat amb les activitats en la casa, en el treball o en centres escolars i en la ciutat. d) Temps lliure i oci: Lèxic bàsic relacionat amb les activitats: esports, activitats culturals. Llocs d'oci: teatre, museu, platja, cine. Aficions i interessos. Festes. e) Mitjans de comunicació: Ràdio, Televisió, Internet, Premsa. f) Viatges: Lèxic relacionat amb els mitjans de transport més comuns, preus dels trajectes, allotjament. g) Relacions humanes i socials: Lèxic relacionat amb els membres d’una família, amistats i coneguts. Lèxic relacionat amb el tema escolar i l’oci. h) Salut i cures físiques: Parts del cos. Estat físic i anímic. Lèxic relacionat amb el món sanitari. Higiene personal. i) Educació: Lèxic relacionat amb l’educació: centres educatius, assignatures. Lèxic relacionat amb les activitats i material escolar. j) Compres i activitats comercials: Noms d’objectes d’ús personal més usuals (roba i accessoris, menjar, objectes, objectes d’oci, etc.). Establiments i operacions comercials bàsiques. Preu, monedes, formes de pagament. k) Alimentació: Noms dels diferents menjars del dia. Noms d’utensilis relacionats amb el menjar. Establiments de restauració. l) Béns i servicis: Servicis privats i públics: bancs, correus, telèfons. m) Llengua i comunicació: Lèxic bàsic relacionat amb l’aprenentatge d’un idioma. Diferents idiomes del món. Llenguatge de l’aula. n) Medi físic i clima: Medi físic: accidents geogràfics i els punts cardinals. Fenòmens atmosfèrics climàtics. Lèxic bàsic relacionat amb la flora i la fauna. o) Ciència i tecnologia: Lèxic relacionat amb aparells elèctrics i electrònics més comuns i el seu ús bàsic. 6 Competència sociolingüística

118

Comprenen el coneixement i les destreses necessàries per a abordar la dimensió social de l’ús de la llengua, especialment pel que fa a les convencions pròpies del tractament, al registre de llengua adequat, als diferents accents i dialectes, i a la capacitat d’interpretar referències culturals. Són continguts sociolingüístics els marcadors lingüístics de relacions socials, les normes de cortesia, els estereotips i modismes populars, els registres, els dialectes, els accents. En el Nivell d’iniciació o Elemental els objectius sociolingüístics són: a) Conéixer els aspectes socioculturals i les convencions socials que incideixen en la vida i aquells que es referixen al propi àmbit, per a plasmar-los en el seu comportament i en la seua comunicació. b) Reconéixer i utilitzar les formes de salutació, de cortesia i de tractament més habituals. e) Utilitzar, en general, un registre de llengua estàndard, de formalitat i informalitat, bàsic però acurat. Reconéixer algunes expressions col·loquials molt freqüents, així com referències culturals relacionades amb la vida quotidiana. d) Comprendre gestos, comportaments i valors diferents als propis, subjacents en situacions socioculturals més quotidians i evidents. 7 Competència pragmàtica: funcional i discursiva La competència pragmàtica és la capacitat d’adequar les activitats comunicatives d’interacció i expressió en les situacions concretes de comunicació, i és també la capacitat de transmetre funcions comunicatives desitjades (competència funcional) per mitjà de "textos" cohesionats (competència discursiva). A. COMPETÈNCIA FUNCIONAL 1. Actes assertius: (donar i sol· licitar informació general, opinió, creença i conjectura). Afirmar, anunciar, assentir, classificar, descriure, expressar acord i desacord, expressar una opinió, formular hipòtesis, identificar-se, presentar-se, informar, rectificar i expressar dubtes. Inclou funcions com: demanar/donar informació sobre persones i llocs, descriure accions habituals, parlar del clima, localitzar i situar en l’espai, enumerar en una explicació, descriure persones de forma bàsica, referir-se a accions habituals, o del món present, referir-se a accions i situacions del passat, parlar d’accions futures possibles, mostrar acord total o parcial. 2. Actes compromissoris (expressar oferiment, intenció, voluntat i decisió) Expressar la intenció, el desig o la voluntat de fer alguna cosa, invitar, oferir alguna cosa, demanar i oferir ajuda, acceptar-la i rebutjar-la, demanar i donar informació sobre la intenció, la decisió de fer alguna cosa. Inclou funcions com: demanar i oferir ajuda, acceptar-la i rebutjar-la; demanar i donar informació sobre la intenció, la voluntat o la decisió de fer alguna cosa, invitar a fer alguna cosa, acceptar o rebutjar invitació. 3. Actes expressius (expressar sentiments davant de certes situacions) Expressar alegria, felicitat, estima, simpatia, decepció, interès, desinterès, esperança, preferència, satisfacció i tristesa. Inclou funcions com: expressar preferència, expressar estats de salut/d’ànim i relacionar-los amb els estats dels altres. 4. Actes directius (persuadir, convéncer, propòsit d’acció) Alertar, donar instruccions, donar permís, demanar alguna cosa/ajuda, confirmació, informació, que algú faça alguna cosa, prohibir o denegar, proposar o sol· licitar i recordar alguna cosa a algú. Inclou funcions com sol·licitar/donar instruccions per a aplegar a un lloc, preguntar i expressar traducció d’una paraula o expressió; sol· licitar que es lletregeu una paraula; animar algú a fer una repetició o que es parle més lentament. 5. Actes fàctics i solidaris (socialitzar, establir o mantindre el contacte social) Invitar, acceptar o rebutjar una invitació, agrair, atraure l’atenció, donar la benvinguda, acomiadar-se, expressar aprovació, felicitar, interessar-se per algú, alguna cosa, lamentar, demanar disculpes, refusar. Inclou funcions com: dirigir-se a algú, saludar, respondre a una salutació i acomiadar-se, demanar la paraula, intervindre breument en un debat, reaccionar i cooperar en la interacció; iniciar, organitzar, emfatitzar i tancar el discurs de forma senzilla; brindar. B. COMPETÈNCIA DISCURSIVA Un enfocament centrat en l’ús de l'idioma suposa considerar el text com la unitat mínima. Perquè un text siga comunicativament vàlid, deu ser coherent respecte al context en que s'interpreta i ha de presentar una cohesió o organització interna que facilite la seua comprensió i així mateix la dinàmica de comunicació en què es desenvolupa. Adquirir aquesta competència suposa desenvolupar els següents aspectes: a) Adequació al propòsit funcional Intencionalitat comunicativa, context, cotext i situació, registre i nivell de llengua, mitjà. b) Coherència textual Tipus i format de text, varietat de llengua i registre, esquemes d’interacció i transacció de la quantitat i la qualitat, rel levància, orde i claredat de la informació, tema, enfocament i contingut d’estructures sintàctiques.

119

c) Cohesió textual Estructuració del discurs, divisió en parts: Inici del discurs, desenvolupament del discurs i conclusió del discurs; la puntuació com a recurs de cohesió del text escrit, la entonació com a recurs de cohesió del marcadors del discurs, marcadors espacials, marcadors temporals, connectors textuals coordinades i subordinades, marcadors o connectors textuals d’enllaç i relació lògica entre oracions o paràgrafs i marcadors per a mantindre el discurs oral, crosses .... FORMATS DE TEXT A continuació es presenten els tipus de textos orals i escrits que estan relacionats amb els habituals dels àmbits personal, públic, acadèmic i laboral. EI seu grau de complexitat estarà referit al Nivell A1. 1) Textos orals a) En interacció - Contactes socials quotidians (salutació, acomiadaments, disculpes, agraïment) i en ocasions especials (elogis i compliments). - Felicitacions, invitacions, expressió de desig. - Intercanvis d’informació personal al voltant de llocs, quantitats, preus, dates, hores, gustos, interessos, opinions i activitats. - Transaccions fàcils per demanar i oferir informació, bens i servicis, i resoldre problemes concrets. - Converses cara a cara, de caràcter informal, i interaccions de caràcter formal en les situacions quotidianes. - Aclariments o traduccions d’una paraula o missatge a un company. b) Comprensió com a oient: - Missatges relacionats amb els àmbits coneguts (personal ,estudis,treball,oci) - Instruccions, consells i indicacions senzilles. - Presentacions, descripcions i narracions breus i contextualitzades. - Textos publicitaris amb recolzament de la imatge, sense implicacions culturals i expressats amb claredat. - Lletres de cançons senzilles enregistrades de les quals es discriminen paraules i expressions. - Notícies al voltant de temes coneguts. - Informació meteorològica en TV. - Passatges curts al voltant d’aspectes familiars. c) Producció - Presentació i descripció breu de persones, del lloc de residència, treball, activitats diàries, gustos, interessos, salut i estats d’ànim. - Relat breu d’activitats freqüents presents i passades. - Formulació d’intencions i projectes. - Presentacions breus i assajades al voltant de temes coneguts. 2) Textos escrits a) Interacció - Missatges de caràcter personal (SMS, correus electrònics, cartes, etc. ) - Qüestionaris senzills. - Notes i missatges relacionats amb les seues activitats quotidianes de treball, estudi i oci. - Textos socials breus tipificats (per a felicitar, convidar, acceptar/rebutjar, agrair, demanar un servici, demanar disculpes). b) Comprensió - Senyals i rètols usuals. - Llistes (telèfon, agenda, guies d'oci, horaris, catàlegs, diccionaris). - Llibres de text i materials de treball del nivell. - Documents "autèntics": bitllets, entrades, cartes de restaurant, factures, etiquetes, plànols. - Pàgines web i blogs senzills. - Fullets turístics i comercials. - Receptes. - Instruccions i normes bàsiques. - Anuncis de treball. - Diaris i revistes de caràcter escolar: titulars de premsa, notícies, anuncis. - Còmics fàcils de llegir. - Lletres de cançons. - Poemes senzills. - Horòscops. - Contes i novel·les curtes (graduades per al nivell). c) Producció - Còpia de models escrits o orals. - Impresos senzills. - Descripcions breus al voltant de persones i aspectes del seu entorn.

120

- Relats breus d'activitats. - Receptes senzilles. - Instruccions. - Anuncis breus. - Notes biogràfiques. - Sol·licituds de treball.Currículum vitae. - Escrits creatius. - Diaris de classe (pròxim a un model) i Portfoli. 1.2 – SEGON CURS DE NIVELL BÀSIC (NIVELL A2) 1.2.1. – Objectius per destreses. 1.2.1.1. Comprensió oral 1. Comprendre els punts principals i informació específica en missatges i anuncis públics clars i senzills que continguen instruccions, indicacions o una altra informació. 2. Comprendre el que es diu en transaccions i gestions senzilles. 3. Comprendre la informació essencial i els punts principals del que es diu en conversacions en què participa. 4. Comprendre el sentit general i informació específica de conversacions clares i pausades que tenen lloc en la seua presència, i identificar un canvi de tema. 5. Comprendre el sentit general i informació específica senzilla de programes de televisió o altres mitjans audiovisuals. 6. Utilitzar el context lingüístic i extralingüístic com a mitjà per a incrementar la comprensió. 7. Comprendre de manera apropiada els matisos bàsics de l'entonació, pronunciació, ritme i accent. 1.2.1.2. Expressió i interacció oral 1. Fer, davant d'una audiència, anuncis públics i presentacions breus i assajades sobre temes habituals, donant explicacions sobre opinions, plans i accions, així com responent a preguntes breus i senzilles dels oients. 2. Narrar experiències o esdeveniments i descriure aspectes quotidians del seu entorn (persones, llocs, una experiència de treball o d'estudi, objectes i possessions), així com activitats habituals, plans, comparacions i el que li agrada i no li agrada, per mitjà d'una relació senzilla d'elements. 3. Desembolicar-se en els aspectes més comuns de transaccions i gestions de béns i servicis quotidians (transport, botigues, bancs, restaurants, etc.). 4. Participar de forma senzilla en una entrevista -per exemple, de treball- i poder donar informació, reaccionar davant de comentaris o expressar idees sobre qüestions habituals, sempre que puga demanar de tant en tant que li aclarisquen o repetisquen el que s'ha dit. 5. Participar en conversacions en què s'establisca contacte social, s'intercanvie informació sobre temes senzills i habituals; es demane, oferisca o suggerisca; es donen i es demanen instruccions; s'expressen sentiments, opinions, acord i desacord; amb la possibilitat de demanar que es repetisca o reformule el que s'ha dit. 6. Reproduir de manera apropiada els matisos bàsics de l'entonació, pronunciació, ritme i accent. 7. Utilitzar major varietat d'estratègies comunicatives lingüístiques i extralingüístiques. 1.2.1.3. Comprensió lectora 1. Comprendre instruccions, indicacions i informació bàsica en rètols i cartells en carrers, botigues, restaurants, mitjans de transport i altres servicis i llocs públics. 2. Comprendre, en notes personals i anuncis públics, missatges breus que continguen informació, instruccions i indicacions relacionades amb activitats i situacions de la vida quotidiana. 3. Comprendre correspondència personal (cartes, correus electrònics, postals). 4. Comprendre correspondència formal senzilla (cartes, correus electrònics, faxos) sobre qüestions pràctiques com ara la confirmació d'un comanda o concessió d'una beca. 5. Comprendre informació essencial i localitzar informació específica en fullets il·lustrats i un altre material informatiu d'ús quotidià com a prospectes, menús, llistats, horaris, plans i pàgines web d'estructura clara i tema familiar. 6. ldentificar els punts principals i informació específica en textos periodístics breus i senzills, com ara resums de notícies que descriguen fets o esdeveniments amb vocabulari majoritàriament freqüent. 1.2.1.4. Expressió i interacció escrita 1. Escriure notes i anuncis i prendre missatges senzills amb informació, instruccions i indicacions relacionades amb activitats i situacions de la vida quotidiana. 2. Escriure correspondència personal simple en la que es donen les gràcies, es demanen disculpes o es parle d'un mateix o del seu entorn (família, condicions de vida, treball, amics, diversions, descripció elemental de persones, vivències, plans i projectes, gustos i preferències, etc.).

121

3. Escriure correspondència formal senzilla i breu en la que se sol·licite un servici o es demane informació. 4. Redactar instruccions senzilles, relatives a aspectes quotidians, com ara una recepta, o les indicacions necessàries per a arribar a un lloc. 5. Narrar, de forma breu i elemental, històries imaginades o activitats i experiències personals passades; utilitzant, de manera correcta i coherent, els recursos lèxics i estructurals necessaris per a articular la narració. 1.2.2. Continguts. Els següents continguts es tractaran en l'aula a mesura que vaja sorgint la necessitat expressiva. 1. CONTINGUTS GRAMATICALS 1.1. L'oració simple 1.1.1. Tipus d'oracions, elements constituents i la seua posició. 1.1.1.1. Oració declarativa. 1.1.1.1.1. Pronoms en posició inicial (II): Le he dado la noticia. 1.1.1.1.2. S'en posició inicial (II): Se vive bien en España. 1.1.1.1.3. Posició de la negació (II): Ni es americana ni es inglesa. 1.1.1.2. Oració exclamativa. 1.1.1.2.1. Element exclamatiu en posició inicial (II): ¡Qué dices! 1.1.1.3. Oració imperativa. 1.1.1.3.1. Negació en posició inicial: No cantes ahora. 1.1.2. Fenòmens de concordança (II): Los españoles somos alegres / La mayoría de los españoles es alegre. 1.1.3. Modificadors oracionals (II): PROBABLEMENTE, POSIBLEMENTE, QUIZÁS. Posiblemente esté enfermo. Quizás tenga fiebre. 1.1.4. Oracions copulatives (II): contrast SER – ESTAR - PARECER. Es feliz – Está feliz. Es listo – Está listo. Parece feliz. 1.1.5. Oracions amb verbs: INTERESAR, IMPORTAR y PARECER: Me interesa este libro – me interesan estos libros. Me importan tus decisiones 1.2. L'oració composta 1.2.1. Oracions substantives: expressió de la voluntat (Quiero que vengas pronto), expressió de l'opinió (Es posible que llegue tarde, Parece que Juan está en casa). 1.2.2. Oracions adjectives: La chica que vino ayer es mi vecina. 1.2.3. Oracions consecutives: nexes así que, por eso, entonces (Estás hablando mucho, así que cállate). 1.2.4. Oracions temporals: antes de + infinitiu, después de + infinitiu (Antes de venir a casa, llámame por teléfono, Después de leer el texto, contestad a las preguntas). 1.2.5. Oracions condicional: Si + futur d'indicatiu (Si no llueve, iremos a la playa, ¿vale?) 1.3. El sintagma nominal 1.3.1. Nucli. 1.3.1.1. Substantiu 1.3.1.1.1. Els diminutius i augmentatius (II). Infijos y sufijos: cochecito, cafelito, cabezón, 1.3.1.1.2. Regles especials per al gènere de persones i animals: caballo/yegua, yerno/nuera. 1.3.1.1.3. Formació de substantius invariables quant al gènere: pianista, hormiga, abeja... 1.3.1.2. Pronoms. 1.3.1.2.1. Personals: àtons i tònics (II) 1.3.1.2.1.1. Complement directe i indirecte. Formes, posició habitual i combinacions de totes les seues formes: se la/ te lo/ nos las... 1.3.1.2.1.2. Pronom neutre el: De CD oracional: No lo quiero; d'atribut: Sí que lo es. 1.3.1.2.1.3. Presència i reduplicació dels pronoms: A mí me duele mucho la cabeza/ Te ha invitado a ti. 1.3.1.2.1.4. Posició del pronom amb formes no personals i imperatives: dáselo/ estamos leyéndola/ te lo voy a decir 1.3.1.2.1.5. Formes tòniques amb preposició: contigo/ sin mí. 1.3.1.3. Possessius: un sol posseïdor, diversos posseïdors (II): 1.3.1.3.1. Possessius sense substantiu: La mía me gusta más. 1.3.1.3.2. Expressió de la possessió en tercera persona: Este ordenador es el suyo (de él/ ella/ usted/ ellos/ ellas/ ustedes). 1.3.1.4. Reflexius (II). 1.3.1.4.1. Combinació amb el CD: Se lava/ se lo lava (el pelo). 1.3.1.4.2. Construccions recíproques: Se escriben mucho. 1.3.1.5. Demostratius: de proximitat i llunyania (II). 1.3.1.5.1. Usos sense substantiu: Ése no me gusta, prefiero aquél. 1.3.1.5.2. Ús del neutre com referent oracional: No sabía nada de eso. 1.3.1.6. Indefinits (II): amb oposició o sense de gènere i número. 1.3.1.6.1. Construccions negatives. Posició: Nada me divierte/ No me divierte nada.

122

1.3.1.6.2. Contrast d'indefinits per a persones (alguien /alguno/ nadie/ ninguno) i coses (alguno/ ninguno) 1.3.1.7. Interrogatius/ exclamatius (II): amb oposició o sense de gènere o nombre. 1.3.1.7.1. Altres interrogatius amb preposició: ¿De cuántos metros es tu garaje?/ ¡Adónde iremos a parar! 1.3.2. Modificació del nucli. 1.3.2.1. Determinants 1.3.2.1.1. Articles: determinats i indeterminats (II) 1.3.2.1.1.1. Contrast d'usos freqüents (comptables i inenarrables): Quiero un caramelo/ Quiero caramelos;¿Tienes sal?/¿Me pasas la sal? 1.3.2.1.1.2. Casos especials de concordança amb el substantiu: un paraguas; el parabrisas. 1.3.2.1.1.3. Casos freqüents de discordança amb el gènere del substantiu: el agua; un habla 1.3.2.1.1.4. Ús d'article determinat amb les parts del cos: me duele la cabeza; tengo el pelo sucio. 1.3.2.2. Aposició: El parque de Elche, patrimonio de la Humanidad... 1.3.2.3. Modificació per mitjà de frase de relatiu: El niño que no dejaba de llorar... 1.3.3. Posició dels elements: (Det.) + (S.Adj.) + N + (frase de relatiu). 1.4. El sintagma adjectival 1.4.1. Nucli: adjectiu. 1.4.1.1. Adjectius invariables quant al gènere –ble, -ista, colors: respetable; pesimista; violeta... 1.4.1.2. Grau: positiu, comparatiu i superlatiu (II) 1.4.1.2.1. Altres estructures comparatives: d'igualtat ( igual de...). 1.4.1.2.2. Formes i usos dels superlatius més freqüents: -ísimo, el más... de/ el menos ... de. 1.4.2. Modificació del nucli per mitjà de S.Adv., S.Adj. i S.Prep. (II): muy harto de ti 1.4.3. Posició dels elements: (S.Adv.) + N + (SAdj.) + (S.Prep.) (II) 1.4.3.1. Casos freqüentes de canvi de significat: pobre hombre/ hombre pobre; casa grande/ gran casa... 1.5. El sintagma verbal 1.5.1. Nucli: verb 1.5.1.1. Present d'indicatiu: valor històric (El hombre llega a la Luna en 1969). 1.5.1.2. Present de subjuntiu. Expressió del present i del futur: Quiero que vengas ahora / Quiero que hagáis los ejercicios mañana. No creo que esté enfermo, Cuando llegue, te llamo. 1.5.1.3. Pretèrit imperfet: expressió dels hàbits en el passat (valor reiteratiu): El año pasado tenía classe los martes y los jueves; ús descriptiu: Pilar era mi compañera de clase. 1.5.1.4. Contrast pretèrit indefinit i pretèrit perfet (II) i pretèrit imperfet (Pilar vivía en Alicante, Pilar vivió en Alicante, Pilar ha vivido en Alicante). 1.5.1.4.1. Aspecte 1.5.1.4.1.1. Contrast duratiu / habitual: soler + infinitiu (Machado solía pasear por estas calles), pretèrit imperfecte d'indicatiu (Miguel Hernández escribía desde la cárcel) 1.5.1.4.1.2. Contrast iteratiu / puntual: pretèrit perfet i pretèrit indefinit d'indicatiu (II): Toda la vida he vivido en Salamanca, Últimamente he visto muchos extranjeros en la ciudad. 1.5.1.4.1.3. Contrast incoatiu / terminatiu: comenzar, empezar a + infinitiu / acabar, dejar, acabar de + infinitiu (Ha empezado a llover / Ha dejado de llover). 1.5.1.4.2. Modalitat 1.5.1.4.2.1. Prohibició: imperatiu negatiu (No me mientas). 1.5.2. Veu activa i passiva reflexa (Hablo español / Se hablan varios idioma). 1.5.3. Funcions sintàctiques del sintagma (II): atribut (Querer es poder) i CC (Se fue sin comer). 1.6. El sintagma adverbial 1.6.1. Nucli: adverbi i locucions adverbials. 1.6.1.1. Classes (II): mode: Canta estupendamente. 1.6.1.2. Formació d'adverbis en –mente: fácilmente, cariñosamente... 1.6.2. Quantitat i grau: (Bebe en exceso); lloc: (Vive a dos pasos); tiempo (Llegué inmediatamente). 1.6.2.1. Grau: positiu, comparatiu i superlatiu: El supermercado está lejos/El supermercado está tan lejos como el cine/El supermercado está lejísimo. 1.6.3. Modificació del nucli per mitjà de S. Adv. i S. Prep.: Vive muy lejos/Vive lejos de la ciudad. 1.6.3.1. Posició dels elements (II): (S. Adv.) + N + (S. Prep.) 1.7. El sintagma preposicional 1.7.1. Nucli: preposicions i locucions preposicionals (II). 1.7.1.1. Usos freqüents de les preposicions: 1.7.1.1.1. Amb valor temporal: A, EN, HACIA, SOBRE, POR, DE, DESDE, HASTA, PARA... 1.7.1.1.2. Amb valor espacial: A, EN, HACIA, SOBRE, POR, DE, DESDE, HASTA, PARA... 1.7.1.1.3. Preposicions regides per verbs de moviment: A, HACIA, HASTA... 1.7.1.1.4. Preposicions regides per altres verbs: acordarse de, olvidarse de, confiar en, enfadarse con.... 1.7.1.2. Usos freqüents de locucions i expressions preposicionals:

123

1.7.1.2.1. Temporals: a principios de, a finales de, etc. 1.7.1.2.2. Espacials: alrededor de, en las cercanías de, etc. 1.7.2. Modificació del sintagma per mitjà de S.Adv. 1.7.3. Posició dels elements (II): Adv. + Prep.+ Término: más hacia la derecha 1.7.4. Funcions sintàctiques del sintagma preposicional (II): Sujeto. 1.7.4.1. Entre: Entre tú y yo hacemos un buen equipo. 1.7.4.2. Hasta: Hasta tú podrías hacer el ejercicio. 2. CONTINGUTS FONÈTICS, FONOLÒGICS I ORTOGRÀFICS 2.1. Fonética i Fonologia 2.1.1. Sons i fonemes vocàlics (II): 2.1.1.1. Triftongs 2.1.2. Processos fonològics (II). 2.1.2.1. Fricatitzación de /b/, /d/ i /g/ en posició intervocàlica. 2.1.2.2. Sonorització de /p/, /t/ i /k/ en posició final de síl·laba. 2.1.2.3. Epèntesi de /r/ en imperatiu de 2a del plural + -os. 2.2. Ortografia 2.2.1. Signes ortogràfics. 2.2.1.1. Punts suspensius, parèntesi, guió, dos punts, punt i coma, cometes. 2.2.2. Divisió de paraules a final de línia. Estructura sil·làbica. 2.2.2.1. Divisió de paraules a final de línia. 2.2.2.1.1. Divisió per la frontera sil·làbica. 1.2.3. - Criteris d’avaluació per destreses i competències 1 Comprensió oral Es considerarà que l’alumne o l’alumna ha adquirit les competències pròpies d'aquest nivell quan siga capaç de comprendre el sentit general, la informació essencial i els punts principals de textos breus, ben estructurats, transmesos de viva veu o per mitjans tècnics i articulats a una velocitat lenta, en un registre formal o neutre i sempre que les condicions acústiques siguen bones i el missatge no estiga distorsionat. Es considerarà que un alumne o una alumna ha adquirit les competències necessàries d'aquest nivell quan siga capaç de: - Comprendre expressions habituals referides a necessitats quotidianes senzilles, sempre que es diguen lentament, de forma clara i es repetisquen més d’una vegada. - Comprendre un discurs lent i articulat amb claredat, amb pauses prolongades que permeten comprendre el significat. - Comprendre preguntes i instruccions i seguir indicacions breus i senzilles. - Comprendre l’expressió de números, preus i hores. - Comprendre el sentit general i la informació específica de conversacions que tinguen lloc en la seua presència, si el llenguatge és lent i clar, i identificar el canvi de tema. - Comprendre un discurs que siga clar i en llengua estàndard sobre assumptes coneguts que es donen en conversacions en què participe, sempre que puga demanar informació. - Comprendre indicacions senzilles sobre transaccions i gestions quotidianes, com anar d'un lloc a un altre a peu o en transport públic. - Comprendre i saber identificar la idea principal de notícies televisades sobre esdeveniments, accidents, butlletins meteorològics, etc., quan hi haja material visual que il·lustre el comentari. - Comprendre i captar la idea principal de missatges i avisos clars i senzills. - Comprendre la informació essencial de breus passatges gravats relacionats amb assumptes quotidians, sempre que es parle lentament i amb claredat. 2 Expressió oral Es considerarà que l’alumne ha adquirit les competències pròpies d'aquest nivell quan siga capaç de produir textos orals breus, tant en comunicació cara a cara com per telèfon o altres mitjans tècnics, en un registre neutre, i expressar-se amb una fluïdesa i una pronunciació que permeten la comprensió del discurs, encara que resulten evidents l’accent estranger, les pauses i els titubejos i siga necessària la repetició, la paràfrasi i la cooperació dels interlocutors per a mantindre la comunicació. Es considerarà que l’alumne o l’alumna ha adquirit les competències pròpies d'aquest nivell quan siga capaç de: - Presentar-se i poder expressar-se amb frases senzilles i aïllades relatives a persones i llocs. - Realitzar descripcions d'un mateix i del seu entorn més pròxim: professió, família, lloc de residència. - Participar en conversacions de forma senzilla, en les que hi haja la possibilitat d'efectuar repeticions a un ritme més lent, reformulacions i rectificacions. - Plantejar i contestar preguntes senzilles sobre temes quotidians. - Narrar històries o descriure alguna cosa per mitjà d'una relació senzilla d'elements. - Efectuar una comunicació o presentació breu, assajada prèviament, sobre temes coneguts.

124

- Expressar les seues preferències i els seus gustos. - Defendre's en transaccions i gestions quotidianes. - Participar en conversacions breus amb una comoditat raonable i defendre's en intercanvis senzills habituals sense molt d'esforç. 3 Comprensió de lectura Es considerarà que un alumne o una alumna ha adquirit les competències pròpies d'aquest nivell quan siga capaç de comprendre el sentit general, la informació essencial, els punts principals i detalls rellevants en textos escrits breus d’estructura senzilla i clara, en un registre formal o neutre. Es considerarà que un alumne ha adquirit les competències pròpies d'aquest nivell quan siga capaç de: - Comprendre la idea general de textos informatius senzills i breus i les descripcions senzilles, especialment si contenen il·lustracions que ajuden a explicar el text. - Comprendre textos molt curts i senzills, amb l’ajuda de paraules que resulten familiars i d’expressions bàsiques, rellegint, per exemple, parts del text. - Comprendre i seguir instruccions escrites, breus i senzilles, especialment si contenen il·lustracions. - Reconèixer paraules i expressions senzilles que figuren en un text (per exemple, un anunci), relatiu a situacions de la vida quotidiana. - Comprendre missatges breus i senzills, per exemple, una postal o un correu electrònic. - Comprendre textos breus i senzills, que continguen instruccions sobre aparells d’ús comú en la vida quotidiana. - Demanar informació específica a partir de materials senzills, com cartes, fullets, menús, llistats i horaris. - Comprendre correspondència personal breu i senzilla així com correspondència formal breu sobre qüestions pràctiques com ara la confirmació d’una comanda o la concessió d’una beca. - Identificar informació rellevant en textos periodístics breus i senzills, com ara resums de noticies que descriguen fets o esdeveniments. - Comprendre senyals i avisos que es troben usualment en llocs públics, com carrers, estacions de tren, metro, aeroports, etc. 4 Expressió escrita Es considerarà que un alumne o una alumna ha adquirit les competències pròpies d'aquest nivell quan siga capaç d'escriure textos breus i d'estructura senzilla, en un registre neutre, utilitzant adequadament els recursos de cohesió i les convencions ortogràfiques i de puntuació més elementals. Es considerarà que un alumne ha adquirit les competències pròpies d'aquest nivell quan siga capaç de: - Escriure expressions i frases senzilles aïllades. - Escriure notes senzilles relacionades amb situacions de la vida quotidiana. - Escriure una postal o un correu electrònic breu i senzill. - Emplenar formularis amb dades personals. - Descriure el lloc on es viu. - Escriure cartes personals molt senzilles: parlar d'un mateix, del seu entorn, expressar agraïment o demanar disculpes. - Descriure esdeveniments i activitats de forma breu i bàsica. - Descriure plans, projectes i expressar preferències. - Escriure correspondència formal senzilla i breu: sol·licitar un servici o demanar una informació. 5 Competència lexico-semàntica S’han assenyalat per a cada nivell els aspectes que l’alumne ha de ser capaç de comprendre o produir (bàsics i derivats, concrets i abstractes) dels temes generals següents. EI mínim de vocabulari en cadascuna de les àrees és: TEMES a) Identificació personal: Lèxic bàsic relacionat amb la informació personal: nom, cognom, edat, professió, sexe, estat civil, nacionalitat, adreça, adreça electrònica, dates i llocs de naixement, estudis, família, religió. Lèxic propi dels documents més habituals de la informació personal: passaport, documents identificatius. L'alfabet. Lèxic bàsic relacionat amb el caràcter, les habilitats i la descripció física de les persones. Lèxic relacionat amb la vestimenta i accessoris. b) L'habitatge, llar i entorn: L'habitatge: tipus, ubicació, parts i distribució. Mobiliari, objectes i utensilis bàsics. La ciutat: situació, parts, carrers, edificis, espais verds i monuments, mobiliari urbà. c) Activitats de la vida diària: Lèxic relacionat amb les fraccions del temps: anys, mesos, setmanes, dies, parts del dia i l'hora. Lèxic bàsic relacionat amb les activitats en la casa, en el treball o en centres escolars i en la ciutat.

125

d) Temps lliure i oci: Lèxic bàsic relacionat amb les activitats: esports, activitats culturals. Llocs d'oci: teatre, museu, platja, cine. Aficions i interessos. Festes. e) Mitjans de comunicació: Ràdio, Televisió, Internet, Premsa. f) Viatges: Lèxic relacionat amb els mitjans de transport més comuns, preus dels trajectes, allotjament. g) Relacions humanes i socials: Lèxic relacionat amb els membres d’una família, amistats i coneguts. Lèxic relacionat amb el tema escolar i l’oci. h) Salut i cures físiques: Parts del cos. Estat físic i anímic. Lèxic relacionat amb el món sanitari. Higiene personal. i) Educació: Lèxic relacionat amb l’educació: centres educatius, assignatures. Lèxic relacionat amb les activitats i material escolar. j) Compres i activitats comercials: Noms d’objectes d’ús personal més usuals (roba i accessoris, menjar, objectes, objectes d’oci, etc.). Establiments i operacions comercials bàsiques. Preu, monedes, formes de pagament. k) Alimentació: Noms dels diferents menjars del dia. Noms d’utensilis relacionats amb el menjar. Establiments de restauració. l) Béns i servicis: Servicis privats i públics: bancs, correus, telèfons. m) Llengua i comunicació: Lèxic bàsic relacionat amb l’aprenentatge d’un idioma. Diferents idiomes del món. Llenguatge de l’aula. n) Medi físic i clima: Medi físic: accidents geogràfics i els punts cardinals. Fenòmens atmosfèrics climàtics. Lèxic bàsic relacionat amb la flora i la fauna. o) Ciència i tecnologia: Lèxic relacionat amb aparells elèctrics i electrònics més comuns i el seu ús bàsic. 6 Competència sociolingüística Comprenen el coneixement i les destreses necessàries per a abordar la dimensió social de l’ús de la llengua, especialment pel que fa a les convencions pròpies del tractament, al registre de llengua adequat, als diferents accents i dialectes, i a la capacitat d’interpretar referències culturals. Són continguts sociolingüístics els marcadors lingüístics de relacions socials, les normes de cortesia, els estereotips i modismes populars, els registres, els dialectes, els accents. En el Nivell A2 o Pre-intermedi els objectius sociolingüístics són: a) Conéixer els aspectes socioculturals i les convencions socials que incideixen en la vida i aquells que es referixen al propi àmbit, per a plasmar-los en el seu comportament i en la seua comunicació. b) Reconéixer i utilitzar les formes de salutació, de cortesia i de tractament més habituals. e) Utilitzar, en general, un registre de llengua estàndard, de formalitat i informalitat, bàsic però acurat. Reconéixer algunes expressions col·loquials molt freqüents, així com referències culturals relacionades amb la vida quotidiana. d) Comprendre gestos, comportaments i valors diferents als propis, subjacents en situacions socioculturals més quotidians i evidents. 7 Competència pragmàtica: funcional i discursiva La competència pragmàtica és la capacitat d’adequar les activitats comunicatives d’interacció i expressió en les situacions concretes de comunicació, i és també la capacitat de transmetre funcions comunicatives desitjades (competència funcional) per mitjà de "textos" cohesionats (competència discursiva). A. COMPETÈNCIA FUNCIONAL 1. Actes assertius: (donar i sol· licitar informació general, opinió, creença i conjectura).

126

Afirmar, anunciar, assentir, classificar, descriure, expressar acord i desacord, expressar una opinió, formular hipòtesis, identificar-se, presentar-se, informar, rectificar i expressar dubtes. Inclou funcions com: demanar/donar informació sobre persones i llocs, descriure accions habituals, parlar del clima, localitzar i situar en l’espai, enumerar en una explicació, descriure persones de forma bàsica, referir-se a accions habituals, o del món present, referir-se a accions i situacions del passat, parlar d’accions futures possibles, mostrar acord total o parcial. 2. Actes compromissoris (expressar oferiment, intenció, voluntat i decisió) Expressar la intenció, el desig o la voluntat de fer alguna cosa, invitar, oferir alguna cosa, demanar i oferir ajuda, acceptar-la i rebutjar-la, demanar i donar informació sobre la intenció, la decisió de fer alguna cosa. Inclou funcions com: demanar i oferir ajuda, acceptar-la i rebutjar-la; demanar i donar informació sobre la intenció, la voluntat o la decisió de fer alguna cosa, invitar a fer alguna cosa, acceptar o rebutjar invitació. 3. Actes expressius (expressar sentiments davant de certes situacions) Expressar alegria, felicitat, estima, simpatia, decepció, interès, desinterès, esperança, preferència, satisfacció i tristesa. Inclou funcions com: expressar preferència, expressar estats de salut/d’ànim i relacionar-los amb els estats dels altres. 4. Actes directius (persuadir, convéncer, propòsit d’acció) Alertar, donar instruccions, donar permís, demanar alguna cosa/ajuda, confirmació, informació, que algú faça alguna cosa, prohibir o denegar, proposar o sol· licitar i recordar alguna cosa a algú. Inclou funcions com sol·licitar/donar instruccions per a aplegar a un lloc, preguntar i expressar traducció d’una paraula o expressió; sol· licitar que es lletregeu una paraula; animar algú a fer una repetició o que es parle més lentament. 5. Actes fàctics i solidaris (socialitzar, establir o mantindre el contacte social) Invitar, acceptar o rebutjar una invitació, agrair, atraure l’atenció, donar la benvinguda, acomiadar-se, expressar aprovació, felicitar, interessar-se per algú, alguna cosa, lamentar, demanar disculpes, refusar. Inclou funcions com: dirigir-se a algú, saludar, respondre a una salutació i acomiadar-se, demanar la paraula, intervindre breument en un debat, reaccionar i cooperar en la interacció; iniciar, organitzar, emfatitzar i tancar el discurs de forma senzilla; brindar. B. COMPETÈNCIA DISCURSIVA Un enfocament centrat en l’ús de l'idioma suposa considerar el text com la unitat mínima. Perquè un text siga comunicativament vàlid, deu ser coherent respecte al context en que s'interpreta i ha de presentar una cohesió o organització interna que facilite la seua comprensió i així mateix la dinàmica de comunicació en què es desenvolupa. Adquirir aquesta competència suposa desenvolupar els següents aspectes: a) Adequació al propòsit funcional Intencionalitat comunicativa, context, cotext i situació, registre i nivell de llengua, mitjà. b) Coherència textual Tipus i format de text, varietat de llengua i registre, esquemes d’interacció i transacció de la quantitat i la qualitat, rel levància, orde i claredat de la informació, tema, enfocament i contingut d’estructures sintàctiques. c) Cohesió textual Estructuració del discurs, divisió en parts: Inici del discurs, desenvolupament del discurs i conclusió del discurs; la puntuació com a recurs de cohesió del text escrit, la entonació com a recurs de cohesió del marcadors del discurs, marcadors espacials, marcadors temporals, connectors textuals coordinades i subordinades, marcadors o connectors textuals d’enllaç i relació lògica entre oracions o paràgrafs i marcadors per a mantindre el discurs oral, crosses .... FORMATS DE TEXT A continuació es presenten els tipus de textos orals i escrits que estan relacionats amb els habituals dels àmbits personal, públic, acadèmic i laboral. EI seu grau de complexitat estarà referit al Nivell A2. 1) Textos orals a) En interacció - Contactes socials quotidians (salutació, acomiadaments, disculpes, agraïment) i en ocasions especials (elogis i compliments). - Felicitacions, invitacions, expressió de desig. - Intercanvis d’informació personal al voltant de llocs, quantitats, preus, dates, hores, gustos, interessos, opinions i activitats. - Transaccions fàcils per demanar i oferir informació, bens i servicis, i resoldre problemes concrets. - Converses cara a cara, de caràcter informal, i interaccions de caràcter formal en les situacions quotidianes. - Aclariments o traduccions d’una paraula o missatge a un company.

127

b) Comprensió com a oient: - Missatges relacionats amb els àmbits coneguts (personal ,estudis,treball,oci) - Instruccions, consells i indicacions senzilles. - Presentacions, descripcions i narracions breus i contextualitzades. - Textos publicitaris amb recolzament de la imatge, sense implicacions culturals i expressats amb claredat. - Lletres de cançons senzilles enregistrades de les quals es discriminen paraules i expressions. - Notícies al voltant de temes coneguts. - Informació meteorològica en TV. - Passatges curts al voltant d’aspectes familiars. c) Producció - Presentació i descripció breu de persones, del lloc de residència, treball, activitats diàries, gustos, interessos, salut i estats d’ànim. - Relat breu d’activitats freqüents presents i passades. - Formulació d’intencions i projectes. - Presentacions breus i assajades al voltant de temes coneguts. 2) Textos escrits a) Interacció - Missatges de caràcter personal (SMS, correus electrònics, cartes, etc. ) - Qüestionaris senzills. - Notes i missatges relacionats amb les seues activitats quotidianes de treball, estudi i oci. - Textos socials breus tipificats (per a felicitar, convidar, acceptar/rebutjar, agrair, demanar un servici, demanar disculpes). b) Comprensió - Senyals i rètols usuals. - Llistes (telèfon, agenda, guies d'oci, horaris, catàlegs, diccionaris). - Llibres de text i materials de treball del nivell. - Documents "autèntics": bitllets, entrades, cartes de restaurant, factures, etiquetes, plànols. - Pàgines web i blogs senzills. - Fullets turístics i comercials. - Receptes. - Instruccions i normes bàsiques. - Anuncis de treball. - Diaris i revistes de caràcter escolar: titulars de premsa, notícies, anuncis. - Còmics fàcils de llegir. - Lletres de cançons. - Poemes senzills. - Horòscops. - Contes i novel·les curtes (graduades per al nivell). c) Producció - Còpia de models escrits o orals. - Impresos senzills. - Descripcions breus al voltant de persones i aspectes del seu entorn. - Relats breus d'activitats. - Receptes senzilles. - Instruccions. - Anuncis breus. - Notes biogràfiques. - Sol·licituds de treball.Currículum vitae. - Escrits creatius. - Diaris de classe (pròxim a un model) i Portfoli. III. METODOLOGIA 1. Consideracions metodològiques L’idioma és un sistema lingüístic per a la comunicació en diferents situacions d’interacció social i per tant els estudiants d’idiomes són membres d’una societat en la que es fa ús de la llengua no per a realitzar actes de parla aïllats, sinó inserits dins d’un context

128

social més ample. Tenint en compte esta visió, les competències purament lingüístiques seran un vehicle per a la comunicació i no un fi en si mateix. Per altra banda, el centre del procés d'ensenyament és l'alumne. Atès que els estils d'aprenentatge són diversos i que l'aprenentatge, segons apunta el Marc Comú Europeu de Referència, es potencia mitjançant «la diversitat d'experiències, sempre que no estiguen compartimentades ni siguen estrictament repetitives», la qüestió de com s'aprèn a actuar –i a actuar millor– en altres llengües no té una única resposta. No cap, en aquest sentit, la determinació de mètodes pedagògics concrets sinó la recomanació de tenir en compte les diverses opcions metodològiques i de fer una selección de les mateixes en funció dels objectius d'aprenentatge que s'establisquen en cada cas. L'enfocament metodològic d'aquest currículum es basa, doncs, en les necessitats comunicatives dels alumnes i en l'ús de materials i mètodes que permeten a aquests satisfer les necessitats i que siguen els més apropiats per a les seues característiques específiques. Açò no obstant això, l'adopció d'un enfocament accional comporta també una certa visió general de la metodologia. De fet, aquest enfocament suposa una mutació pedagògica, que té un triple vessant. D'una banda, el canvi de perspectiva des del nero saber en ser capaç d'actuar –que comprèn tant el saber com el saber ser, el saber fer i el saber aprendre– reclama que els mètodes emprats siguen aquells que es consideren més eficaços per a desenvolupar en l'alumne la capacitat d'acció i que incorporen tots els elements necessaris d'aquesta acció en funció de les peculiaritats de cada activitat de recepció escrita i oral, producció escrita i oral, interacció escrita i oral, i mediació en les seues múltiples modalitats. En aquest sentit, i segons suggereix el MCER, convé considerar «les diferències de mitjà o canal de comunicació i de processos psicolingüístics implicats en la parla, l'audició, la lectura i l'escriptura en les activitats d'expressió, comprensió i interacció» a l'hora de seleccionar, adaptar o dissenyar les tasques i els textos orals i escrits presentats als alumnes i de determinar la forma en què s'espera que aquests manegen aquests textos i tasques. La capacitat comunicativa i la motivació per a millorar-la s'incrementen si l'alumne aprèn utilitzant la llengua per a dur a terme tasques que siguen del seu interès i que puguen situarse en un context sociocultural real; si se li proposa i exposa a la llengua autèntica pròpia de cada activitat i si se li brinden els instruments més apropiats per a tractar l'activitat particular. La capacitat de l'alumne d'expressar-se oralment, per exemple, es facilita, d'una banda, si troba una raó comunicativa per a utilitzar la llengua i, per una altra, si s'exposa a aquesta activitat no a través de textos escrits, ni tan sols exclusivament orals, sinó de textos en suport audiovisual, que poden reproduir les dimensions superposades indispensables per a la producció oral i impossibles de mostrar simultàniament, de manera apropiada, per altres mitjans: l'entonació, el ritme, el volum, els gestos i les accions que constitueixen la producció d'aquest tipus de textos. Així, a partir de la necessitat o proposta de realització d'un conjunt de tasques de la vida real, es determina primer el context d'actuació lingüística; es mobilitzen llavors les estratègies de comunicació; s'integren de manera natural les diferents destreses o activitats comunicatives implicades; es concreten les competències generals i comunicatives que l'alumne ja té i ha d'adquirir per al compliment de les tasques, i se seleccionen els materials idonis, entre els quals el document autèntic resulta del màxim interès. Els materials didàctics, inclosos els llibres de text, s'utilitzaran en funció dels resultats que llance una anàlisi del seu enfocament, del tipus de tasques que proposen i del tractament que fan de les mateixes i de les diferents estratègies i competències que l'alumne ha de desenvolupar per a portar les tasques a cap, segons aquests aspectes es contemplen en el currículum. Aquesta manera de fer facilita, a més, l'aprendre a aprendre. El segon vessant de la mutació pedagògica que comporta un enfocament accional és l'evolució cap a un aprenentatge autònom i al llarg de la vida, per la qual cosa l'ensenyament formal ha d'equipar als alumnes no solament amb competències en llengües, sinó també amb l'actitud, les competències generals i les estratègies d'aprenentatge que aquells puguen utilitzar per a enriquir i desenvolupar la seua competència plurilingüe i pluricultural fóra del sistema educatiu. En aquest aspecte, els departaments de coordinació didàctica i els professors hauran de considerar i determinar què van a oferir als alumnes perquè el seu aprenentatge i el seu ús de la llengua siguen cada vegada més independents, així com quines capacitats de descobriment i anàlisi, i destreses d'estudi, es fomentaran en els alumnes o se'ls ensenyarà a desenvolupar. Encara que la capacitat d'aprendre a aprendre es desenvolupa de manera natural en el procés mateix d'aprenentatge, convé reflexionar amb els alumnes sobre la comunicació, la llengua en general i les llengües que estudien, de manera que prenguen consciència tant del substrat comú a tota llengua i cultura com de les peculiaritats de cadascuna; en el primer cas, es facilita un aprofitament per part de l'alumne de les competències que té en la seua primera o primeres llengües per a l'aprenentatge d'unes altres, així com millorar diverses competències en aquelles en fer-se més conscient de com s'articulen les diferents activitats

129

lingüístiques i dels factors que determinen aqueixa articulació; en el segon cas, atendre a les particularitats pròpies de les cultures i llengües que s'aprenen fomenta el respecte per la diversitat lingüística i cultural i ajuda a aprendre amb més eficàcia evitant la generalització inadequada que pot produir-se en molts aspectes en relacionar unes llengües i cultures amb altres en el procés d'aprenentatge. En la reflexió sobre la llengua, no es tracta d'arribar al descobriment de «regles», sinó d'observar l'activitat lingüística real en qualsevol llengua i els patrons d'actuació que apliquen els parlants. Per a referir-se a aquestes regularitats, ja siga el significat d'un element lèxic, la funció d'una estructura sintàctica o les etapes de processament del text, caldrà manejar una certa terminologia, de la qual l'alumne pot beneficiar-se en el seu aprenentatge autònom. En qualsevol cas, aquesta terminologia haurà de ser el més transparent i coherent possible, i susceptible d'aplicar-se a qualsevol llengua. El present currículum incorpora una nomenclatura de caràcter universalista, que suposa l'existència de principis comuns a totes les llengües, donada la base cognitiva compartida per tots els éssers humans, així com el conjunt d'usos socials de l'idioma, que pot fer-se extensible a qualsevol comunitat de parlants. A més de mitjançant l'observació dels processos comunicatius, l'alumne desenvolupa la seua capacitat d'aprendre participant en ells i analitzant la seua actuació per a reconèixer els seus assoliments i les seues necessitats, marcar-se objectius, planejar com aconseguir-los i trobar els recursos adequats. En aquest sentit, el paper que el professor pot jugar com a entrenador i assessor lingüístic és fonamental i transcendeix l'àmbit de l'aula: en la classe pot potenciar –i monitoritzar– l'actuació dels aprenents en comptes de l'explicació o l'execució d'exercicis que aquests poden realitzar de forma autònoma, mentre que, per a ajudar-los a aprendre a aprendre, pot proporcionar recursos o guiar-los cap als mateixos i orientar-los en la manera d'utilitzar-los. Entre aquests recursos destaquen les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), que constitueixen el tercer vessant de la mutació pedagògica a la qual s'ha fet referència. Les TIC són una realitat omnipresent en les societats actuals i, pel que fa a l'aprenentatge de llengües, no es tracta simplement de reemplaçar els llibres pels ordinadors per a seguir desenvolupant pràctiques tradicionals, sinó d'engegar noves pràctiques, especialment en el que concerneix a la relació entre l'aula i el context real de comunicació. La utilització de les TIC no solament permet diversificar i fer més atractives les activitats desenvolupades en classe o demandades per l'aprenentatge autònom, sinó que és també un dels millors mitjans per a acréixer l'exposició de l'alumne a la llengua autèntica, perquè aquest entre en contacte directe i en temps real amb altres parlants i les seues cultures, i per a actualitzar de forma immediata a cada moment l'elenc de materials d'ensenyament, aprenentatge i autoaprenentatge. A més, l'ús d'aquestes tecnologies per part de l'alumne, i també del professorat, contribueix al desenvolupament de la competència digital, que es troba entre les competències bàsiques que han de posseir els ciutadans. Les TIC constitueixen el millor instrument per a concebre i realitzar, en l'aula i especialment fora d'ella, tasques de caràcter transversal, en les quals estan involucrats molts altres coneixements i competències, a part dels merament lingüístics. Aquests, per la seua banda, es troben en les TIC en el seu context real d'ús, la qual cosa permet a l'alumne observar i entendre què fan en realitat les persones quan actuen lingüísticament i prendre consciència dels usos lèxics, sintàctics i discursius dels parlants en una determinada llengua, així com dels trets socioculturals i contextuals dels quals depenen tals usos. Les noves tecnologies tenen igualment un paper rellevant en l'avaluació i l'autoavaluació. D'una banda, les TIC faciliten l'accés a textos de tot tipus i característiques per a la seua comprensió com l'oportunitat de produir textos diversos, especialment en la modalitat d'interacció, oral i escrita. Els alumnes poden beneficiar-se d'aquests mitjans per a comprovar per si mateixos el grau en què són capaços de comunicar-se amb eficàcia en contextos reals a través d'activitats de comprensió, expressió, interacció i mediació, mentre que els professors tenen en les TIC un recurs molt valuós per a accedir a materials amb els quals dissenyar tasques i proves per a avaluar el progrés i l'aprofitament dels alumnes, així com el seu nivell de domini en l'ús de les llengües que aquests aprenen. D'altra banda, existeixen també programes especialment dissenyats per a comprovar, de forma autònoma, el grau de consecució d'objectius generals o específics en diverses competències, de manera que l'alumne, assessorat pels professors quan siga necessari, pot fer un seguiment, amb el ritme que es considere apropiat, de l'estat de les seues competències parcials i exercir el control adequat sobre les mateixes per a millorar-les. Les TIC, en fi, suposen canvis importants en tot el que es relaciona amb l'ensenyament, l'aprenentatge i avaluació en les escoles oficials d'idiomes, des de les característiques dels espais a la programació d'activitats; aquests canvis aconsegueixen la pròpia fi de la institució, que, seguint els corrents més innovadors, se centra a contribuir al fet que els alumnes, donades les seues característiques, es facen responsables del seu propi aprenentatge i siguen capaços de construir una competència com a individus el més àmplia i rica possible a través d'un aprenentatge tant formal com no formal.

130

Pel que fa a altres competències, com la sociocultural, l’alumnat ha d’adquirir - a través de tasques en què s’utilitzen materials autèntics - un coneixement de les cultures associades amb els idiomes objecte d’estudi. A més a més, caldrà desenvolupar en l’alumne estratègies d’aprenentatge adequades per a l’autoformació així com actituds positives cap al procés d’ensenyament-aprenentatge. En aquest context el paper del professor serà el de presentador, impulsor i avaluador de l’activitat, tot valorant l’ús adequat de l’idioma per damunt del coneixement del sistema teòric del mateix i de la mera correcció formal. Quant al paper de l’alumne, s’haurà de recordar que els errors que aquest presente han d’acceptar-se com a producte de la seua interllengua de transició i, per tant, no han de ser considerats com un element negatiu en el procés d’aprenentatge sinó que formen part de la mateixa naturalesa d’aquest. Això no exclou en absolut una anàlisi d’aquests errors car l’alumne haurà de reflexionar sobre la seua situació per a arribar a millorar-la. Les experiències d’aprenentatge que presentarà el professor intentaran estimular l’interès, fomentar la confiança, augmentar la motivació i desenvolupar l’autonomia de l’alumne. Les activitats, així com els mètodes i els materials hauran de ser pròxims a situacions de comunicació real i tindran com a objectiu l’ús efectiu de l’idioma. Les classes s’impartiran en l’idioma objecte d’estudi en la mesura que siga posible, depenent del nivell de competència de l’alumne i s’organitzaran per tal d’afavorir la comunicació, la dinàmica de grup i un clima de col·laboració entre l’alumnat. L’aprenentatge es basarà en tasques dissenyades a partir dels objectius específics. En la realització d’aquestes tasques, l’alumnat haurà d’adquirir uns coneixements formals, aprendre a utilitzar uns procediments discursius així com comprendre i produir textos ajustats a les situacions de comunicació. A l’hora de programar unitats didàctiques s’han de tenir en compte aspectes com ara la motivació, la previsió de la tasca final i els passos necessaris per a realitzar-la, la temporalització, els objectius d’aprenentatge, els continguts, l’avaluació, l’autoavaluació i els materials que caldrà fer servir. 2. Vers l’autonomia: desenvolupament de la competencia estratègica És fonamental que l’alumne prenga consciència de la importància del desenvolupament de la competencia estratègica, ja que mobilitza tots els recursos disponibles per a aconseguir una comunicació i un aprenentatge més eficaços i personalitzats. EI professor haurà d’ajudar l’alumnat a identificar i a aplicar les estratègies que ja usa en la seua llengua i a desenvolupar altres de noves. Per a fer això, serà també imprescindible el foment de l'autoaprenentatge. Aquestes estratègies podran o no ser directament avaluables. a) Estratègies d’expressió oral i escrita a.1) Planificació 1. Determinar els requeriments de la tasca i avaluar els propis coneixements i recursos lingüístics per al seu desenvolupament. 2. Mobilitzar i coordinar les pròpies competències generals i comunicatives a fi de realitzar eficaçment la tasca (repassar què sabem sobre el tema, què podem o volem dir, etc.) 3. Planificar el missatge amb claredat, tot distingint la seua idea o idees principals i la seua estructura bàsica. 4. Adequar de forma bàsica el text (oral o escrit) al destinatari, context i canal, planificant el registre, estructura de discurs, etc. apropiats en cada cas. 5. Localitzar i usar adequadament recursos lingüístics o temàtics adequats al nivell (ús d’un diccionari o gramàtica, obtenció d’ajuda, etc.) a.2) Execució 1. Expressar el missatge amb claredat i coherència. 2. Reajustar la tasca després de valorar les dificultats i els recursos disponibles. 3. Aprofitar els coneixements previs. 4. Provar noves expressions i, en general, ser capaç d’adoptar certs riscos sense bloquejar la comunicació. 5. Enfrontar-se de forma elemental a interrupcions de la comunicació. 6. Compensar les carències lingüístiques per mitjà de procediments lingüístics, paralingüístics o paratextuals: 6.1 Lingüístics - Realitzar hipòtesi basada en els coneixements previs, semblances entre llengües, etc. - “Estrangeritzar” paraules de la seua llengua materna. - Modificar paraules de significat paregut. - Definir o parafrasejar un terme o expressió. - Usar sinònims, quasi-sinònims o antònims. - Ajustar o aproximar el missatge (fent-ho més simple o menys precís, etc.) 6.2 Paralingüístics (textos orals) - Demanar ajuda. - Assenyalar objectes, usar deíctics o realitzar accions que aclareixen el significat. - Usar llenguatge corporal culturalment pertinent (gestos, expressions facials, postures, contacte visual o corporal, proxèmica). - Usar sons extralingüístics i qualitats prosòdiques convencionals.

131

6.3 Seguiment,(auto)avaluació i correcció - Realitzar (per als textos orals) un seguiment de l'efecte o èxit de la comunicació, basant-se en la reacció de l'interlocutor o audiència, i modificar-lo si cal. - Corregir el text durant l’execució. - En l'expressió oral, gravar-se per tal de prendre consciència de les dificultats. - En l'expressió escrita, rellegir el que s’ha escrit per tal d’adonar-se dels errors i reescriure el text. - Corregir i reescriure el text tractant de superar les dificultats observades. b) Estratègies de comprensió oral i escrita b.1) Planificació - Repassar què sabem sobre el tema. - Identificar el tipus de text o discurs. - Decidir per avançat a què es prestarà atenció: al sentit general o a la informació específica. - Realitzar hipòtesis sobre el contingut d'un text oral o escrit. - Usar adequadament recursos lingüístics o temàtics adequats al nivell (ús d'un diccionari o gramàtica, obtenció d'ajuda, etc.) - Desenvolupar la capacitat d'entendre globalment, malgrat no entendre cadascun dels elements. b.2) Execució - Deduir i fer hipòtesis sobre el significat de paraules o frases per mitjà del context. - Distingir entre idees principals i secundàries d'un text. - Distingir de forma bàsica l’estructura del text, valent-se dels elements lingüístics, paralingüístics i paratextuals que assenyalen tal estructura i servint-se d’ella per a facilitar la comprensió. - Subratllar o prendre notes per a aconseguir una millor comprensió del text. b.3) Seguiment, (auto)avaluació i correcció - Contrastar i verificar si s'ha comprés bé. - Assenyalar allò que no s'ha comprés. - Demanar aclariments, si cal. c) Estratègies d’interacció oral i escrita c.1) Planificació - Seleccionar l'esquema d'interacció oral (model de diàleg situacional, etc.) o tipus de text d'escrit (carta informal, formal bàsica, etc.), adequats a l’activitat. - Anticipar el que els interlocutors coneixen o no per a ajustar la activitat. c.2) Execució - Fer ús de procediments per a començar, continuar o acabar una conversa. - Resoldre dubtes o bloquejos en la comunicació. - Referir-se amb claredat al missatge emès per l'altra persona i indicar clarament les característiques del missatge que s'espera (interacció escrita). - Cooperar amb l'interlocutor per tal de facilitar la comprensió mútua, demanant o facilitant ajuda o aclariment quan siga necessari. - Invitar una altra persona a participar en l'intercanvi comunicatiu. c.3) Seguiment, (auto) avaluació i correcció - Efectuar les repeticions, aclariments i correccions necessàries. d) Estratègies de mediació i plurilingües d.1) Mediació La mediació es quan l’usuari està actuant com a canal de comunicació entre dos o més persones que - per un motiu o un altre - no es poden comunicar directament. Les activitats de mediació són: - Traducció informal de frases o textos, parlats o escrits, amb fins comunicatius o aprenentatge. - Resumir la idea o idees principals d'un text escrit en llengua estàndard i basat en temes generals. - Els textos que hauran de ser utilitzats per a les activitats de mediació han d'adequar-se a les característiques enunciades en la definició i objectius segons el nivell. Aquestes activitats s’integraran en la pràctica de les quatre destreses i les competències, i comportaran el desenvolupament de les estratègies següents:

132

- Comprendre adequadament el text (oral o escrit) que serveix de base a la mediació, percebent el seu tema, significat i estructura fonamental. - Per a aconseguir una millor comprensió del text que serveix de base a la mediació utilitzarem les eines que calguen, com el subratllat, anotacions, etc. - Usar adequadament els recursos necessaris (ús d'un diccionari, obtenció d'ajuda, etc.) per a la realització de l'activitat. - Distingir entre idees principals i secundàries. d.2) Plurilingües - Utilitzar els coneixements i estratègies de la llengua materna i - si és el cas - d’altres llengües. - Deduir les normes gramaticals i d’ús, i el significat de paraules o frases de la llengua estrangera per analogia amb les de la llengua materna o d’altres llengües conegudes. e) Estratègies d’aprenentatge Moltes estratègies poden formar part ja de la forma conscient o inconscient d’aprendre la llengua dels alumnes; les farem servir intencionadament per a agilitzar l’aprenentatge de l’anglès. e.1) Estratègies metacognitives - Comprendre la terminologia bàsica de l’aprenentatge de la llengua. - Comprendre els objectius de les diferents activitats. - Establir amb claredat i de forma realista els propis objectius i necessitats tant a curt com a llarg termini. - Organitzar adequadament el temps personal per a l’aprenentatge de la llengua. - Desenvolupar un estil d’aprenentatge i tècniques d’estudi i treball personals. - Desenvolupar autonomia en l’aprenentatge, utilitzant els recursos disponibles tant dins com fora de l’aula i l'Escola, i buscant o creant oportunitats per a practicar la llengua. Es farà especial insistència en els recursos de les TICS. - Comprendre el paper dels errors en el procés d’aprenentatge i aprendre d’ells. - Utilitzar l’autoavaluació com a element de millora del procés d’aprenentatge. - Reconèixer les dificultats i les formes de superar-les, així com valorar els èxits i els mitjans que han ajudat a aconseguir-los. e.2) Estratègies cognitives - Usar eficaçment materials de consulta i autoaprenentatge (diccionaris, gramàtiques, llibres d’exercicis, noves tecnologies, etc.). - Prendre notes de paraules o conceptes clau, subratllar i fer resums. - Utilitzar els distints sentits per a entendre i recordar informació, utilitzant tècniques de memorització i organització personals, organitzar i classificar paraules, per exemple, mitjançant mapes conceptuals. - Utilitzar el llenguatge après a mesura que s’adquireix a fi d’assimilar-lo adequadament. - Analitzar textos, frases i paraules tractant de comprendre l’estructura i construcció, a fi de percebre millor el significat. - Aplicar adequadament les regles d’ús i construcció d’una llengua. - Aprofitar adequadament la presència de parlants nadius o amb un nivell de competència lingüística més avançat per a aclarir, verificar o corregir. e.3) Estratègies afectives - Perdre la por als errors i reconèixer-los com necessaris per a aprendre, sense perdre de vista l'interès per millorar. - Tolerar la comprensió parcial o vaga en una situació comunicativa. - Valorar i reforçar la motivació com a clau de l'èxit en l’aprenentatge. - Entendre la relació professor-alumne com a element potenciador d’un bon procés d'aprenentatge. e.4) Estratègies socials - Sol·licitar ajuda, correccions, aclariments o confirmacions. - Desenvolupar formes d’oci connectades amb l’aprenentatge de la llengua. - Saber treballar en equip. 3. Actituds S’haurà d’ajudar a l’alumnat a identificar les seues pròpies actituds i a treballar en el desenvolupament d’actituds positives. Les actituds no seran directament avaluables. a) Valorar la comunicació interpersonal - Mostrar una actitud positiva i participativa davant de la comunicació. - Valorar l’enriquiment personal que suposa la relació i cooperació amb altres persones dins i fora de l’aula. - Valorar el contingut i la forma en la comunicació. b) Respectar la pluralitat Iingüística i cultural i valorar la identitat cultural pròpia

133

- Mostrar curiositat i respecte cap a altres cultures, tot valorant la diversitat ètnica, religiosa, etc. - Superar els prejuís i estereotips cap a altres cultures. - Interessar-se per adquirir una visió més àmplia i un sentit crític de la pròpia cultura al comparar-la amb altres cultures. - Valorar l’enriquiment personal que suposa la relació entre persones de distintes cultures. c) Valorar l'aprenentatge d’una llengua estrangera - Valorar una llengua com a instrument de desenvolupament personal, professional i educatiu i com a mitjà d’expressió artística i cultural. - Valorar la importància de l’autonomia en el propi aprenentatge, tot responsabilitzant-se d’aquesta autonomia. - Valorar la utilitat de l’aprenentatge d’una llengua com a base per a altres aprenentatges, l’adquisició d’altres llengües i e l desenvolupament intel·lectual. - Valorar la competència plurilingüe. d) Desenvolupar actituds que afavoreixen l’èxit de l’aprenentatge - Desenvolupar creativitat, capacitat d’anàlisi i iniciativa. - Desenvolupar autoestima i confiança realista en les pròpies capacitats. - Apreciar la importància de la motivació en l’aprenentatge d’una llengua, definint els propis objectius d’aprenentatge. - Tractar de reduir els impediments psicològics (estrès, por al ridícul, timidesa, etc,) que obstaculitzen la comunicació. - Minimitzar l’ansietat o negativitat davant d’una comprensió parcial o vaga en una situació comunicativa. - Valorar la importància de "sobreviure" comunicativament, utilitzant tots els mitjans (lingüístics i nolingüístics) a l'abast del parlant. - Valorar la importància de l'ús de la llengua objecte d'estudi en l'aula. - Desenvolupar una actitud positiva cap a les tasques realitzades dins i fora de l'aula, així com puntualitat, constància i mètode en el treball. CASTELLÀ: LLENGUA I LITERATURA. CICLES I i II 1. Continguts CICLE I * L'adquisició de recursos i procediments expressius que permeten interpretar i produir amb autonomia i creativitat missatges en diferents contextos comunicatius (interpersonals i socials). * Desenvolupament d'una actitud crítica cap als distints tipus de missatges gràfics, plàstics i visuals, ja siguen artístics o comercials, reconeixent i interpretant tant la seua estructura i organització interna com les seues formes d'expressió i la seua incidència en la vida quotidiana. * Adquisició de tècniques i mecanismes tendents a refermar el sentit de grup, afavorir la relació interpersonal i la convivència, i contribuir a l'ocupació conscient del temps lliure, a través d'intercanvis comunicatius. * Adopció d'una actitud favorable a la comunicació respectuosa, fluida i gratificant, superant estereotips i prejuís sociolingüístics respecte a la vàlua i importància sociocultural de les diverses llengües, així com de les seues varietats dialectals. * Conscienciació sobre el valor de la llengua pròpia com a vehicle d'identitat cultural. * Utilització de la llengua com a instrument per a l'adquisició de nous aprenentatges que faciliten la comprensió i l'anàlisi de la realitat social, econòmica i cultural, analitzant els seus diferents usos socials així com els mitjans, tecnològics o no, que utilitza. * La lectura i l'escriptura com a formes de comunicació i com a fonts d'enriquiment cultural i de plaer personal. * Desenrotllament d'una actitud crítica i de gaudi front a les creacions musicals enteses com a formes de comunicació. * Valoració del ritme, el moviment i la dansa, com a mitjà de representació d'imatges, de sensacions, d'idees i com a forma d'expressió individual i col·lectiva. * Coneixement de la conducta motriu com a organització significativa del comportament humà, reconeixent la riquesa expressiva del cos com a mitjà de comunicació i expressió creativa. * L'expressió oral d'opinions personals, indicacions, instruccions, etc., amb claredat, ordre i bona pronunciació en diferents situacions comunicatives (exposició, diàleg, col·loqui, etc.). * L'escolta i el respecte a les opinions dels altres, així com saber guardar el torn de paraula en comunicacions de grup. * El resum oral d'informacions senzilles procedents de qualsevol de les fonts d'informació existents (ràdio o televisió, pel·lícules, conversacions, entrevistes, etc.). * La interpretació oral de símbols, imatges, plans i gràfics senzills. * La lectura correcta i de forma autònoma, amb una comprensió bàsica, de textos senzills, escrits amb diferents tipus de lletra i diferent intencionalitat (cartes, impresos, missatges publicitaris, titulars de premsa, narracions breus, etc.) * L'escriptura de forma autònoma de textos curts i senzills (encàrrecs, notes, avisos, refranys, etc.), utilitzant correctament l'ortografia natural i sent capaç d'aplicar esta destresa en l'ompliment d'impresos i formularis senzills relacionats amb necessitats quotidianes. * Comprensió de les relacions del llenguatge visual i plàstic amb altres llenguatges, triant la fórmula expressiva més adequada en funció de les necessitats i possibilitats de comunicació.

134

* Domini de l'ordre alfabètic per a utilitzar-lo amb agilitat i sentit en diferents situacions: consulta de guies telefòniques, llistats alfabètics, diccionari, etc. D'igual manera s'ha de manejar amb fluïdesa el vocabulari bàsic, les sigles i abreviatures més comunes i altres elements formals del llenguatge escrit. * Comunicació a través de mitjans d'expressió verbal, desenrotllant el raonament lògic i verbal. CICLE II * L'adquisició de recursos i procediments expressius que permeten interpretar i produir amb autonomia i creativitat missatges en diferents contextos comunicatius (interpersonals i socials). * Desenvolupament d'una actitud crítica cap als distints tipus de missatges gràfics, plàstics i visuals, ja siguen artístics o comercials, reconeixent i interpretant tant la seua estructura i organització interna com les seues formes d'expressió i la seua incidència en la vida quotidiana. * Adquisició de recursos expressius i comprensius que permeten enfrontar-se amb llibertat i racionalitat al consum i producció de béns i a la utilització de recursos naturals i servicis socioculturals. * Adquisició de tècniques i mecanismes tendents a refermar el sentit de grup, afavorir la relació interpersonal i la convivència, i contribuir a l'ocupació conscient del temps lliure, a través d'intercanvis comunicatius. * Adopció d'una actitud favorable a la comunicació respectuosa, fluida i gratificant, superant estereotips i prejuís sociolingüístics respecte a la vàlua i importància sociocultural de les diverses llengües, així com de les seues varietats dialectals. * Conscienciació sobre el valor de la llengua pròpia com a vehicle d'identitat cultural. * Utilització de la llengua com a instrument per a l'adquisició de nous aprenentatges que faciliten la comprensió i l'anàlisi de la realitat social, econòmica i cultural, analitzant els seus diferents usos socials així com els mitjans, tecnològics o no, que utilitza. * La lectura i l'escriptura com a formes de comunicació i com a fonts d'enriquiment cultural i de plaer personal. * Desenrotllament d'una actitud crítica i de gaudi front a les creacions musicals enteses com a formes de comunicació. * Valoració del ritme, el moviment i la dansa, com a mitjà de representació d'imatges, de sensacions, d'idees i com a forma d'expressió individual i col•lectiva. * L'expressió oral d'opinions personals, indicacions, instruccions, etc., amb claredat, ordre i bona pronunciació en diferents situacions comunicatives (exposició, diàleg, col•loqui, etc.). * Consolidació del domini verbal i escrit del vocabulari bàsic a fi de facilitar una comunicació fluida i precisa. * Comprensió i producció en forma ordenada i clara de missatges orals atenent a diferents intencions expressives (idees pròpies, vivències, informacions breus, queixes, reclamacions, etc.) i contextos de comunicació (públics i privats), on s’aprenen a respectar les regles socials, gramaticals i de pronunciació que regulen l'intercanvi comunicatiu. * Desenvolupament de la capacitat comunicativa exercitant l'expressió i la comprensió oral i escrita a partir de discursos (orals, escrits, icònics, gràfics, etc.) de dificultat mitjana (periodístics, literaris, exposicions orals, conversacions, etc.) seguint un mètode d'anàlisi basada en la distinció entre el fonamental i l'accessori, a través de resums, interpretacions, preguntes i respostes, etc. * Utilització de la lectura com a font de gaudi, d'informació i d'aprenentatge i com a mitjà de perfeccionament i enriquiment personal, lingüístic i cultural, desenrotllant destreses de lectura silenciosa que incrementen la velocitat i la comprensió lectora. * Consolidació de l'expressió escrita, tenint en compte l'ortografia i la coherència en l'elaboració de textos curts amb una determinada intenció comunicativa (opinions, vivències, receptes, consells, instruccions, composicions literàries ...). * Elaboració per escrit de textos i formularis que responguen a necessitats quotidianes (impresos, sol•licituds, instàncies, telegrames, girs postals, cartes, etc.). * Adquisició de conceptes lingüístics generals, referits als elements de la situació comunicativa, a l'ordre de la frase, a la noció del temps, a l'estructura de l'oració, etc. * Comprensió de les relacions del llenguatge visual i plàstic amb altres llenguatges, triant la fórmula expressiva més adequada en funció de les necessitats i possibilitats de comunicació. * Selecció entre els distints llenguatges gràfics, plàstics i visuals, del més adequat a les necessitats d'expressió, integrant, si és necessari, dos o més llenguatges en les produccions creatives. * Recerca, obtenció i utilització d'informació de forma autònoma i crítica, coneixent les formes en què esta es troba disponible, seleccionant allò que puga ser pertinent per a una finalitat concreta i presentant esta informació als altres de forma adequada. * Coneixement de tècniques per al tractament de la informació: arreplegada i registre de dades, anàlisi crítica, contrast i síntesi interpretativa. * La comunicació oral i escrita, amb coherència i correcció, segons les diferents finalitats i situacions comunicatives, a través del coneixement de la gramàtica bàsica com a mitjà de perfeccionament de l'expressió lingüística, oral i escrita. * Desenrotllament de la capacitat per a analitzar i regular les produccions lingüístiques, utilitzant les pròpies idees i experiències, i fent servir conscientment les possibilitats expressives, estètiques i lúdiques de la llengua en la producció de textos d'intenció creativa i literària. * Expressió per escrit d'opinions, crítiques, reclamacions i vivències personals, etc., amb coherència, correcció gramatical i ortogràfica, en diferents contextos de comunicació com ara l'ompliment d'impresos i formularis, l'elaboració de recensions d'articles i llibres i en la producció de diferents tipus de textos (narratius, descriptius, expositius i argumentatius). * Interpretació del llenguatge figurat (frases fetes, refranys, figures literàries, etc.), tenint en compte el context en què s'utilitza, com a reforç lexicoortogràfic i lúdic.

135

* Interpretació i comparació de les principals tècniques i llenguatges utilitzats en els mitjans de comunicació social (premsa, ràdio, televisió, publicitat, etc.), a fi d'ampliar les habilitats discursives i de desenrotllar una actitud crítica davant dels missatges procedents d'estos mitjans. * Coneixement de la realitat lingüística de l'Estat espanyol amb el fi d'afavorir una actitud d'interés i respecte per les realitats plurilingües. * Utilització de tècniques senzilles d'arreplegada i classificació de dades a fi de documentar-se i obtindre informació sobre temes d'interés sent capaç de presentar esta informació de forma verbal i gràfica, i de formar-se'n un juí. * Establiment de relacions entre obres, autors, i moviments que constituïsquen referents claus en la història de la literatura i, els elements més destacats del context social i històric que van aparéixer, valorant les obres rellevants de la tradició literària com a mostres destacades del patrimoni cultural. * Comprensió de la literatura com a instrument de transmissió, de creació cultural i com a expressió historicosocial, mostrant una actitud crítica davant del contingut ideològic de les obres literàries, descobrint que la seua lectura pot ser font d'ampliació d'experiències, de gaudi personal i d'estímul per a l'escriptura creativa. 2. Criteris d'avaluació del mòdul: Castellà. CICLE I * Valorar oportunament les distintes possibilitats que ofereix el conjunt d'elements de llenguatge i comunicació, en relació amb el món del treball i la participació social, buscant en cada cas els més adequats a cada situació concreta. * Comprendre i produir missatges en què s'integren, el llenguatge verbal i els llenguatges no verbals (icònic, gestual, musical), atenent a les principals característiques de la situació de comunicació i utilitzant els procediments expressius dels diferents codis. * Planificar i portar a terme, individualment o en equip, la consulta de diverses fonts d'informació, per mitjà del maneig d'índexs, fitxes i altres sistemes de classificació, en el marc de treballs senzills d'investigació. * Captar les idees essencials i intencions de produccions orals i escrites, de diferent tipus i distint nivell de formalització, reproduint el seu contingut oralment i per escrit, per mitjà de resums, exposicions, debats, etc. * Identificar, respectar i valorar les diferents llengües i varietats dialectals de l'Estat, en relació amb les manifestacions històriques, socials i culturals. * Identificar en textos orals, escrits i en mitjans audiovisuals de distint tipus, imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació social, ètnica, sexual, etc., utilitzant els llenguatges com a mitjans de resolució de conflictes interpersonals. CICLE II * Valorar oportunament les distintes possibilitats que oferix el conjunt d'elements de llenguatge i comunicació, en relació amb el món del treball i la participació social, buscant en cada cas els més adequats a cada situació concreta. * Planificar i portar a terme, individualment o en equip, la consulta de diverses fonts d'informació, per mitjà del maneig d'índexs, fitxes i altres sistemes de classificació, en el marc de treballs senzills d'investigació. * Captar les idees essencials i intencions de produccions orals i escrites, de diferent tipus i distint nivell de formalització, reproduint el seu contingut oralment i per escrit, per mitjà de resums, exposicions, debats, etc. * Sintetitzar oralment i per escrit, informacions procedents d'idees i experiències pròpies i alienes, així com de diferents fonts d'informació sobre un mateix tema, amb el fi d'elaborar conclusions pròpies. * Produir textos escrits de diferent tipus (narratius, descriptius, expositius i argumentatius), adequant-los a la situació de comunicació, utilitzant l'estructura organitzativa de cada un i respectant els criteris de correcció. * Utilitzar les pròpies idees i experiències, així com la reflexió sobre els mecanismes de la llengua i els seus elements formals per a una millor comprensió i producció de textos d'intenció creativa, possibilitant la incorporació conscient de procediments literaris. * Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de comunicació per a l'elaboració i difusió d'informacions i d'opinions. * Identificar, respectar i valorar les diferents llengües i varietats dialectals de l'Estat, en relació amb les manifestacions històriques, socials i culturals. * Identificar en textos orals, escrits i en mitjans audiovisuals de distint tipus, imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació social, ètnica, sexual, etc., utilitzant els llenguatges com a mitjans de resolució de conflictes interpersonals. * Obtindre informació concreta i rellevant sobre temes d'interés prèviament delimitats a partir de les consultes de diverses fonts (enquestes, qüestionaris, documents, escrits, etc.) elaborant la informació arreplegada, traient conclusions i presentant esta informació de forma verbal i gràfica. * Establir relacions entre obres, autors i moviments que constitueixen un referent clau en la història de la literatura i els elements més destacats del context cultural, social i històric que apareixen. * Reconéixer les característiques literàries més destacades en els textos llegits per a la seua valoració, i manifestar preferències en la selecció de lectures. Expressar-hi les pròpies opinions i gustos personals. CASTELLÀ: LLENGUA I LITERATURA OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL CICLE I NIVELL 1 Conceptuals: Reconèixer tots els fonemes. Reconèixer els signes gràfics més usuals ( . , ¿ ? ! ¡ ).

136

Procedimentals: Comprensió i expressió oral: Escoltar i comprendre narracions, descripcions i explicacions senzilles. Distingir i pronunciar correctament tots els sons de la llengua Respondre a preguntes, a nivell oral, sobre un text llegit de 5 o 6 línies. Comprensió i expressió escrita: Adquirir la tècnica lectora. Llegir clarament tots els fonemes. Comprendre el sentit d´una frase. Fonologia i ortografia: Dominar l´ortografia natural. Utilitzar majúscules en noms propis i a principi de frase. Usar el punt en acabar la frase Pronunciar correctament els sons: ñ, ca, co, cu, que, qui, ce, ci, z, ja, jo, ju, je, ji, ge, gi, ga, go, gu, gue, gui, r, rr, ll i y. Morfosintaxi: Ordenar paraules per formar una frase. Actitudinals: Adquirir hàbit lector. OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL CICLE I NIVELL 2 Conceptuals: Reconèixer tots els signes : . , : ¿? !¡ ; ... Interioritzar el fet que una grafia correspon a més d´un so, i que un so es pot representar per grafies diferents. Distingir el present, passat i futur. Extraure la idea principal d´un missatge que s´escolta després d’haver-lo treballat. Fonologia i ortografia: Conèixer l´abecedari. Morfosintaxi. Reconéixer el substantiu, l´adjectiu i el verb. Distingir les frases interrogatives de les exclamatives. Distingir el gènere i el nombre del nom i de l´article. Reconèixer accions en present, passat i futur. Lexicologia i semàntica: Reconèixer els dignificats diferents d´alguns mots, oralment. Procedimentals: Comprensió i expressió oral: Contestar preguntes sobre una explicació de 50 a 100 paraules. Utilitzar les paraules adequades a cada context. Comprendre correctament narracions i explicacions senzilles. Executar cinc ordres donades oralment relacionades entre elles. Mantenir un diàleg coherent sobre un tema determinat. Adquirir la capacitat expressiva en les diferents entonacions: afirmació, negació, pregunta. Apreciar la intenció comunicativa d´un missatge que s´escolta. Participar en col·loquis i debats, de manera ordenada. Dramatitzar contes i narracions. Comprensió i expressió escrita: Escriure correctament al dictat els digrafs: cc, rr, ll. Llegir amb correcta entonació, puntuació i velocitat. Realitzar composicions lliures. Respondre per escrit preguntes sobre un text llegit anteriorment. Adquirir completament la tècnica lectora. Expressar idees o sensacions suggerides per imatges. Descriure personatges i situacions suggerides per imatges. Trobar la idea fonamental d´un text escrit, tot i havent-lo treballat anteriorment. Escriure textos lliures de cinc línies. Ordenar un text desordenat d´extensió curta. Fonologia i ortografia: Saber utilitzar la majúscula. Utilitzar m davant p i b , r / rr. Utilitzar correctament les majúscules i les minúscules

137

Morfosintaxis: Diferenciar l´article masculí i el femení. Ús correcte dels articles. Formar plural dels noms. Formar diminutius i augmentatius. Formar el femení a partir del masculí. Lexicologia i semàntica: Utilitzar els termes de la comparació: más que, menos que, tanto como. Actitudinals: Gaudir de la lectura. Respectar les produccions escrites dels demés. Interessar-se per escriure correctament, amb el mínim de faltes d´ortografia. Motivar la lectura de llibres. Utilitzar el llenguatge de forma personal i creativa. OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL CICLE I NIVELL 3 Conceptuals: Comprensió i expressió oral: Comprendre i expressar discursos orals breus sobre temes generals i en les situacions comunicatives quotidianes més freqüents Morfosintaxi: Distingir el gènere i el nombre en el nom, l´article i l´adjectiu. Conèixer les diferents classes d´oracions: interrogatives, exclamatives, enunciatives, afirmatives i negatives. Distingir en una oració el sintagma nominal del sintagma verbal. Reconèixer dintre de l´oració: el sintagma nominal i sintagma verbal. I dintre d´ell els seus respectius nuclis. Reconèixer dintre del sintagma nominal: els determinants, articles numerals i ordinals. Induir les regles generals de formació dels plurals i del femení. Lexicologia i semàntica: Conèixer els conceptes de sinonímia i antonímia, tant en paraules com en frases, en funció del vocabulari. Conèixer el concepte de paraules base i derivades en funció del vocabulari. Identificar les abreviatures i els signes més habituals de la comunicació diària. Conèixer quines són paraules compostes i reconèixer les seues parts. Reconèixer les oposicions de substantius i adjectius i els seus antònims. Procedimentals: Comprensió i expressió oral: Treballar la pronúncia correcta dels següents fonemes: /p/, /b/, /t/, /d/, /k/, /g/, /x/, /ll/, /y/. Comprendre el significat de tots els elements d´un text. Comprendre i usar expressions usuals, locucions, frases fetes, refranys, modismes i preguntes en qualsevol situació. Comprendre correctament una narració i explicació concreta. Saber resumir-la oralment i valorar-ne el contingut. Mantenir diàlegs coherents sobre temes concrets diversos. Saber utilitzar el vocabulari bàsic treballat en una conversa. Distingir en un missatge oral la idea principal de les secundàries. Comprendre correctament una narració, descripció i explicació, Explicar situacions utilitzant el vocabulari bàsic treballat. Saber resumir un missatge rebut oralment. Dramatitzar obres de teatre. Conèixer el vocabulari necessari per a comunicar-se en qualsevol situació: sentiments, creences, percepcions, sensacions, art, tècnica, professions.... Comprensió i expressió escrita: Adquirir una correcta tècnica lectora, respectant signes de puntuació, amb expressivitat adient i entonació adequada. Realitzar diàlegs entre dos o tres personatges. Trobar la idea fonamental d´un text treballat. Llegir comprensivament textos. Construir textos lliures de 15 línies o més. Narració, descripció... Resumir per escrit un text llegit o una exposició oral. Llegir textos literaris adequats (prosa i poesia). Interpretar impresos usuals en la vida quotidiana. Escriure cartes. Respondre per escrit a preguntes d´un text llegit. Donar una opinió pròpia respecte als continguts dels textos llegits.

138

Fonologia i ortografia: Reconéixer i utilitzar correctament les grafies: (c, qu); (c, z); (g, j); (g, gu, gü); (x, s); (y, ll) . Assegurar l´escriptura dels grups br, bl, mb, mp. Assegurar l´escriptura correcta de les grafies b i v. Assegurar la pronúncia i escriptura correcta dels fonemes /t/ i /d/. Treballar l´escriptura i utilitzar correctament els següents fonemes: /k/, /q/, /z/, /x/. Evitar els vulgarismes a causa de la mala pronunciació (d intervocàlica, seseo, ceceo, etc.) Treballar l’escriptura de paraules d’ortografia dubtosa: porque, por qué, porqué, por que; ahí, ¡ay!, hay; a ver, haver; etc. Treballar l´escriptura i utilitzar correctament els següents signes de puntuació: . : ; - Ús de les majúscules. Aplicar les regles ortogràfiques més comunes. Arribar a escriure amb correcció. Morfosintaxi: Conjugar els verbs: ser, estar, cantar, comer i vivir. Construir correctament estructures oracionals de diversos tipus d´acord amb el missatge que hom vol transmetre. Reconèixer en l´estructura de la frase: SN: determinats, modificadors (adjectius). SV: verb, complements, atributs, OD, OI, CC. Conèixer la formació del plural i femení dels noms i dels adjectius. Conèixer els determinants següents: demostratius, possessius, indefinits, interrogatius. Conjugar els següents verbs: hablar, hacer, ir, haber. Literatura: Conèixer el nom dels autors en llengua castellana més destacats de totes les èpoques i les seues obres. Llegir, comentar i apreciar poemes, contes, etc. d´algun conegut autor en llengua castellana. Lexicologia i semàntica: Escriure paraules compostes pròpies del seu vocabulari. Utilitzar locucions i formes de dir pròpies del nivell. Treballar la precisió en els significats dels mots sinònims. Construir comparacions. Utilitzar correctament les comparacions, la composició i la derivació de les paraules. Utilitzar el diccionari ideològic. Identificar els estrangerismes propis del cicle. Distingir la partícula derivativa d´un mot a la vista de tres o quatre mots derivats. Formar paraules compostes. Formar paraules afegint sufixes i prefixes. Treballar la fraseologia, les locucions, les dites, els refranys... Definir de diverses maneres un concepte. Actitudinals: Reconèixer l´existència de persones dedicades a la creació literària. Habituar-se a llegir poemes i narracions senzilles d´autors en llengua castellana. Aconseguir gaudir de la lectura. OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL CICLE II NIVELL 1 (GES 1) Conceptuals: Expressió oral i escrita Característiques i pautes en l’exposició oral i escrita. Pautes per a escriure correctament. Els treballs a ordinador. Correus electrònics. Textos instructius. Les instruccions: notes i missatges de veu. La descripció i tipus de descripcions. Característiques lingüístiques de la descripció. Estructura d’un text descriptiu. La narració. La narració periodística: La noticia. La premsa. Noves formes de premsa: diaris gratuïts i premsa digital. El resum. Llengua i comunicació Característiques i diferències entre la llengua oral i la llengua escrita. La comunicació. Les funcions del llenguatge. Els conceptes de llenguatge, llengua i parla. La llengua com a sistema de comunicació. Ortografia i normativa La síl·laba. Tipus de síl·labes. L’accent. Classificació de les paraules segons la síl·laba tònica.

139

Regles d’accentuació general. L’accentuació diacrítica i altres casos especials d’accentuació. Diftongs, triftongs i hiats. L’accentuació dels hiats. Paraules homòfones. Paraules que es confonen ortogràficament. La puntuació. Morfosintaxi: La modalitat oracional. El verb. Conjugacions. Temps verbals. Formes personals i impersonals. Els verbs de la narració. Les perífrasis verbals. L’imperatiu. Les classes de paraules. El substantiu. Formació del plural. L’adjectiu. Els sintagmes. El sintagma nominal. Els determinants. Els pronoms. Concepte d’oració. La concordança i el subjecte. L’enunciat. Lexicologia i semàntica: El diccionari. Sinonímia i antonímia. Classes d’antònoms Monosèmia i polisèmia. El camp lèxic i el camp semàntic. Paraules parònimes i homònimes. Les paraules segons el seu significat. Llengua i societat Les llengües d’Europa Les llengües del món Literatura La literatura medieval castellana. Context i idees generals: breu marc històric i social. Característiques. Esquema general. Evolució dels gèneres. Autors i obres més destacades. La lírica medieval. La poesia del segle XV. El teatre medieval. La narrativa medieval. La narrativa del segle XV. La literatura del segle XVI: el Renaixement. Context i idees generals: breu marc històric i social. Característiques. Esquema general. Evolució dels gèneres. Autores i obres més destacades. La lírica renaixentista. El teatre renaixentista. La narrativa renaixentista. La literatura del segle XVII: el Barroc. Context i idees generals: breu marc històric i social. Característiques. Esquema general. Evolució dels gèneres. Autores i obres més destacades. La poesia barroca. La prosa barroca. El teatre barroc. Procedimentals: Comprensió i expressió oral: - Comprensió de textos orals de caràcter expositiu. - Elaboració de textos orals de caràcter expositiu adaptats a diferents situacions comunicatives. Comprensió i expressió escrita: - Anàlisi de la situació de comunicació de textos expositius. - Anàlisi del contingut, la organització i la expressió de textos expositius. - Utilització de tècniques de selecció, localització, elaboració, tractament, organització i presentació de la informació. - Producció escrita de textos expositius en les seues diferents formes: narratius, descriptius i argumentatius. - Redacció de textos periodístics de caràcter expositiu (crònica, notícia, reportatge, entrevista...). - Redacció de documents usuals en la vida diària de caràcter expositiu (informe, contracte, acta i currículum). - Aplicació dels coneixements lingüístics i de les normes de caràcter lèxic, morfològic, semàntic i sintàctic a la producció de textos orals i escrits. - Redacció de textos d'intenció literària, respectant les estructures característiques pròpies i emprant una forma personal d'expressió.

140

Morfosintaxi: - Identificació i anàlisi de les unitats lingüístiques i dels mecanismes que integren el sistema lingüístic. Literatura: - Lectura i anàlisi del contingut, estructura i estil de textos literaris. - Reconeixement de les relacions entre les obres i els autors i el moment històric en què sorgeixen. - Investigació sobre obres o autors dels diversos períodes literaris. Actitudinals: - Interés i respecte per les opinions alienes expressades tant a través de la llengua oral com escrita. - Respecte i interès per la diversitat lingüística i les seues varietats dialectals i d'ús. - Actitud crítica davant els missatges dels mitjans de comunicació i davant la capacitat persuasiva d'aquests. - Interés per la lectura de textos literaris, i valorar-los com a producte lingüístic, històric i cultural i desenvolupar davant d'ells criteris propis de selecció. - Actitud crítica davant els usos orals i escrits de la llengua que suposen qualsevol tipus de discriminació (social, sexual, racial...). - Valoració de la lectura com a font d'informació, aprenentatge i plaer. - Valoració de la llengua como a instrument per a expressar sentiments, idees i opinions. - Valoració de l'aspecte creatiu i lúdic de la llengua oral i escrita OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL CICLE II GES 2 Conceptuals: Expressió oral i escrita Diferenciar els gèneres periodístics d’informació i d’opinió. Reconéixer els textos dialogats i les seues característiques formals i ser capaç d’utilitzar-los: l’entrevista periodística. El currículum vitae. Redactar adequadament un currículum vitae i la seua carta de presentació. Reconéixer i evitar les característiques lingüístiques del registre informal en les tasques acadèmiques i formals en general. Identificar els tipus de diàleg per l’ús dels signes de puntuació. Ser capaç de substituir un diàleg en estil directe per un altre d’indirecte, i a l’inrevés. L’argumentació. Reconéixer l’argumentació i les seues característiques formals i ser capaç d’utilitzar-la. Comprendre i produir textos argumentatius i d’opinió: cartes director, de reclamació, anuncis publicitaris. El llenguatge literari. Distingir els trets bàsics del llenguatge i la comunicació literaris. Resumir i titular un text. Identificar i utilitzar els connectors com elements lingüístics estructuradors d’un text. Conéixer les característiques que defineixen el text com a unitat de comunicació: adequació, coherència, cohesió i correcció. Comprendre i produir textos digitals de la forma més adequada a cada situació: el blog associat a l’educació literària. Utilitzar la llengua oral, en un grau adequat de formalitat, per donar compte de les pròpies opinions i confrontar punts de vista. Llengua i comunicació Els gèneres periodístics. Informació i opinió. L’entrevista periodística. La publicitat i el llenguatge publicitari. Els recursos publicitaris. Internet i el text digital: l’hipertext. Ortografia i normativa El diàleg i la puntuació. Repassar l’ús de les majúscules. Morfosintaxi: El gènere del substantiu. L’estructura de la paraula. Identificar i diferenciar els constituents bàsics de les paraules: lexemes i morfemes. Distingir les classes de paraules segons els seus constituents. Conéixer l’estructura del sintagma verbal. Diferenciar el predicat nominal del verbal. Diferenciar i reconèixer els diversos complements verbals: el complement directe, el complement indirecte, el complement circumstancial, el complement de règim verbal, el complement predicatiu i el complement agent. Conéixer, identificar i usar adequadament els adverbis i les preposicions. Distingir les classes d’oracions simples i analitzar-les sintàcticament. L’oració composta. La coordinació. La subordinació. Subordinades substantives. Subordinades adjectives o de relatiu. Subordinades adverbials. Oracions Juxtaposades. Puntuació i normativa en algunes oracions compostes. Distingir i reconéixer les classes d’oracions compostes: coordinades, subordinades i juxtaposades. Conéixer, identificar i usar adequadament les conjuncions i els relatius. Lexicologia i semàntica: La formació de paraules i l’ampliació del lèxic. Frases fetes i locucions. Conéixer algunes característiques del lèxic castellà: frases fetes i locucions.

141

Conéixer l’origen del lèxic castellà. Identificar i repassar els mecanismes d’adquisició de paraules. Diferenciar connotació i denotació. Els eufemismes i paraules políticament correctes. Reconéixer algunes expressions llatines i entendre el seu significat. Els recursos literaris. Identificar els principals recursos. Llengua i societat Varietats de la llengua. L’argot. Conéixer, identificar i usar adequadament les varietats de la llengua. Identificar les llengües d’Espanya i conéixer el seu origen. Conéixer la història, les característiques, els dialectes i la situació actual del castellà. Identificar els conceptes i les situacions de plurilingüisme, bilingüisme i llengües en contacte. L’espanyol al món: països on es parla i característiques més rellevants. Literatura Introduir-se en el món literari: definir el concepte de literatura, les seues funcions, recursos, gèneres i èpoques. Diferenciar els distints gèneres literaris. Conéixer i distingir alguns dels mecanismes i recursos que utilitzen els textos dels diferents gèneres literaris. Introduir-se en la literatura dels segles XVIII i XIX: ampliar els coneixements sobre moviments, gèneres, autors i obres capitals de la literatura castellana en esta època: la literatura neoclàssica, el Romanticisme i el Realisme. Establir relacions entre obres, gèneres, autors, moviments clau dels segles XVIII i XIX i el seu context històric i social i valorar les obres més destacades del patrimoni cultural. Introduir-se en la literatura del segle XX, des dels seus inicis fins la Guerra Civil: ampliar els coneixements sobre moviments, gèneres, autors i obres capitals de la literatura castellana d’esta època: el Modernisme, la Generación del 98, Noucentisme, els moviments d’avantguarda i la Generación del 27. Introduir-se en la literatura del segle XX, des de la Guerra Civil fins l’actualitat, i en la literatura hispanoamericana: ampliar els coneixements sobre moviments, gèneres, autors i obres capitals de la literatura castellana d’esta època. Establir relacions entre obres, gèneres, autors, moviments clau del segle XX, des de la Guerra Civil fins l’actualitat, i de la literatura hispanoamericana, i el seu context històric i social i valorar les obres més destacades del patrimoni cultural. Utilitzar l’internet i altres mitjans de consulta per a obtenir informació sobre la literatura. Comprendre la funció de la literatura com a instrument de transmissió i creació cultural i com a expressió històrica i social de la seua època. Distingir els aspectes propis de la lírica (ritme i rima) davant els trets de l’obra narrativa i teatral. Utilitzar la lectura coma a font d’enriquiment i gaudi. Procedimentals: Comprensió i expressió oral: Comprensió de textos orals de caràcter argumentatiu. Anàlisi de la situació de comunicació de textos argumentatius. Elaboració de textos orals de caràcter argumentatiu adaptats a diferents situacions comunicatives. Utilització de l'argumentació en la vida diària (debat, campanya electoral, instàncies, reclamacions i recursos). Aplicació dels coneixements lingüístics i de les normes de caràcter lèxic, morfològic, semàntic i sintàctic a la producció de textos orals. Comprensió i expressió escrita: Anàlisi del contingut, la organització i la expressió de textos argumentatius. Utilització de tècniques adequades per al plantejament, selecció, planificació i exposició d'un text argumentatiu. Creació de textos argumentatius adaptats a diferents situacions i intencions comunicatives. Redacció de textos periodístics de caràcter argumentatiu (articles, editorials i anuncis publicitaris). Aplicació dels coneixements lingüístics i de les normes de caràcter lèxic, morfològic, semàntic i sintàctic a la producció de textos escrits. Redacció de textos d'intenció literària, respectant les estructures característiques pròpies i emprant una forma personal d'expressió. Morfosintaxi: Identificació i anàlisi de les unitats lingüístiques i dels mecanismes que integren el sistema lingüístic (morfemes, paraules, sintagmes, oracions, etc.). Literatura: Lectura i anàlisi del contingut, estructura i estil de textos literaris. Reconeixement de les relacions entre les obres i els autors i el moment històric en què sorgeixen. Investigació sobre obres o autors dels diversos períodes literaris. Actitudinals: Interés i respecte per les opinions alienes expressades tant a través de la llengua oral como escrita.

142

Respecte i interés per la diversitat lingüística i les seues varietats dialectals i d'ús. Actitud crítica davant els missatges dels mitjans de comunicació i davant la capacitat persuasiva d'aquests. Interés per la lectura de textos literaris, i valorar-los com a producte lingüístic, històric i cultural i desenvolupar davant d'ells criteris propis de selecció. Actitud crítica davant els usos orals i escrits de la llengua que suposen qualsevol tipus de discriminació (social, sexual, racial...). Valoració de la lectura com a font d'informació, aprenentatge i plaer. Valoració de la llengua como a instrument per a expressar sentiments, idees i opinions. Valoració de l'aspecte creatiu i lúdic de la llengua oral i escrita. Llengua estrangera: anglés. CICLE II 1. Continguts: * Comprensió que l'estudi d'altres llengües constitueix un mitjà per a conéixer i valorar la diversitat entre persones de diferents cultures i nacions. * Adopció d'una actitud favorable a la comunicació respectuosa, fluida i gratificant, superant estereotips i prejuís respecte a la vàlua i importància de les diverses llengües, així com de les seues varietats dialectals. * Constatar la presència de llengües estrangeres en la Comunitat Valenciana a través d'anuncis de periòdics, fullets informatius i turístics, cançons, ràdio i televisió..., i iniciar-se en l'estudi d'alguna d'elles aconseguint expressar i comprendre missatges orals i escrits relatius a les situacions de comunicació més habituals en la vida quotidiana. * Desenrotllament de coneixements i destreses que faciliten la comprensió i expressió lingüística amb respecte al seu espai vital immediat, el seu desenrotllament en el medi i en el seu món laboral. * Desenrotllament d'estratègies de comunicació elementals, en llengua estrangera, així com d'aprenentatge autònom de llengües, a fi d'iniciar situacions comunicatives, evitar que s'interrompa la comunicació i sol·licitar i verificar informació. * Desenrotllament de destreses cognitives que permeten establir analogies, comparacions i contrastos entre les llengües i la cultura que estes transmeten. * Lectura i audició de forma comprensiva i autònoma de produccions senzilles, en llengua estrangera, i emissió de missatges orals i escrits referents a les situacions de comunicació més habituals. 2. Criteris d'avaluació del mòdul: llengües estrangeres. * Valorar oportunament les distintes possibilitats que oferix el conjunt d'elements de llenguatge i comunicació en un idioma modern, en relació amb el món del treball i la participació social, buscant en cada cas els més adequats a cada situació concreta, i respectant sempre les diferències socials i culturals que eixe idioma suposa. * Comprendre globalment missatges orals i escrits expressats en una llengua estrangera, emesos en una situació de comunicació, sobre temes pròxims al món i interessos de les persones adultes. * Participar en conversacions breus, expressant-se en llengua estrangera, utilitzant les estratègies adequades per a iniciar, mantindre i fer progressar la comunicació, produint un discurs comprensible i adaptat a Les característiques de la situació i a la intenció de comunicació. * Llegir i redactar de manera autònoma, utilitzant correctament el diccionari, produccions senzilles en llengua estrangera relacionades amb les situacions de comunicació habituals. * Emprar totes les estratègies de comunicació i els recursos expressius disponibles per a superar les possibles dificultats de comprensió mútua en les situacions de comunicació interactives, insistint per a comprendre i fer-se comprendre i evitant que la comunicació es trenque. OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL CICLE II – NIVELL 1 (GES 1) Objectius Escoltar i comprendre informació general i específica de textos orals en situacions comunicatives variades, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació. Expressar-se i interactuar oralment en situacions habituals de comunicació de forma comprensible, adequada i amb cert nivell d’autonomia. Llegir i comprendre textos diversos d’un nivell adequat a les capacitats i interessos de l’alumnat amb la finalitat d’extraure informació general i específica, i utilitzar la lectura com a font de plaer i d’enriquiment personal. Escriure texts senzills amb finalitats diverses sobre distints temes utilitzant recursos adequats de cohesió i coherència. Utilitzar amb correcció els components fonètics, lèxics, estructurals i funcionals bàsics de la llengua estrangera en contextos reals de comunicació. Desenvolupar l’autonomia en l’aprenentatge, reflexionar sobre els propis processos d’aprenentatge, i transferir a la llengua estrangera coneixements i estratègies de comunicació adquirides en altres llengües. Utilitzar estratègies d’aprenentatge i tots els mitjans al seu abast, incloses les tecnologies de la informació i la comunicació, per a obtenir, seleccionar i presentar informació oralment y per escrit. Apreciar la llengua estrangera como a instrument d’accés a la informació i com a ferramenta d’aprenentatge de continguts diversos. Valorar la llengua estrangera i les llengües en general, com a mitjà de comunicació i enteniment entre persones de procedències, llengües i cultures diverses evitant qualsevol tipus de discriminació i d’estereotips lingüístics i culturals.

143

Manifestar una actitud receptiva i d’auto-confiança en la capacitat d’aprenentatge i ús de la llengua estrangera. Continguts Conceptuals: Aspectes pragmàtics: principals funcions comunicatives. Establir i mantenir relacions socials; fórmules de la vida social. Demanar i donar informacions. Parlar d’un mateix. Descriure les coses, l’entorn, la gent, les situacions. Narrar i transmetre. Demanar i expressar opinions i argumentar (mostrar acord-desacord, obligar, permetre, acceptar, rebutjar). Esbrinar i expressar actituds emocionals (grat-desgrat, satisfacció-insatisfacció, interès, intenció). Expressar actituds morals (disculpar-se, perdonar, lamentar, agrair, demanar). Disposar de recursos per prendre la paraula i mantenir una conversa. Aprendre a expressar-se dins de l’aula i a parlar de la llengua en la llengua estrangera. Aspectes semanticoformals de la llengua. Fonologia i fonètica: aspectes prosòdics fonamentals; sistema fonològic de la llengua. Gramàtica: morfologia i sintaxi fonamentals; gramàtica textual (alguns connectors bàsics). Lèxic: camps semàntics bàsics; els mots i les expressions que deriven dels interessos de l’alumnat; els mots transparents i pròxims; expressions idiomàtiques més freqüents (frases fetes). Ortografia: els grafemes regulars i la seva relació amb els fonemes corresponents; l’ortografia gramatical i arbitrària corrent. Llengua i cultura. Registres: el registre estàndard escrit i oral. Els elements de la vida quotidiana, articulats al voltant de punts bàsics de referència relatius a les tradicions, als fets històrics i geogràfics i a les institucions dels països que parlen la llengua objecte d’aprenentatge. Productes del patrimoni artístic i literari dels països que parlen la llengua objecte d’aprenentatge. Aspectes culturals que puguin tenir una vinculació especial amb la comunitat catalana en els àmbits de les relacions entre les cultures representades per les dues llengües, la catalana i l’estrangera; influències mútues pel que fa a tradicions, fets històrics i manifestacions artístiques. Tipologia de situacions i de documents de treball. Situacions comunicatives pròpies de la classe i de l’aprenentatge; intercanvis, converses i exposicions breus; situacions reals i imaginàries. Textos i documents, orals i escrits, amb suports diversificats: pedagògics i autèntics; dels mitjans de comunicació social, de la literatura moderna i de caire pràctic; amb funcions textuals diverses; amb funcions poètiques i lúdiques; cançons tradicionals i modernes. Procedimentals: Pràctica de la llengua: Comprensió oral. Habilitats d’aprenentatge: percepció auditiva, discriminació dels elements fònics significatius i desestructuració de l’enunciat. Estratègies pròpies de l’aprenent/a estranger/a: utilització del context i dels elements coneguts. Tipus de comprensió: global, essencial, selectiva i exhaustiva. Comprensió escrita. Habilitats d’aprenentatge: oralització de l’escrit, reconeixement dels aspectes icònics del text i reconeixement de l’organització del text. Estratègies pròpies de l’aprenent/a estranger/a: utilització del context i dels elements coneguts. Tipus de comprensió: global, essencial, selectiva i interpretativa. Expressió oral. Habilitats d’aprenentatge: audició, discriminació i repetició de models significatius; reformulació i combinació de les adquisicions noves amb les anteriors; producció "en situació" d’enunciats senzills, estratègies pròpies de l’aprenent/a estranger/a. Tipus de producció oral: preguntes-respostes amb el professorat i els companys; producció dirigida amb pautes o suports; exposicions preparades, expressió personal. Expressió escrita. Habilitats d’aprenentatge: establiment de correspondències oral-escrit i organització bàsica del text escrit (redacció de manera ordenada i estructurada, puntuació i articulació en paràgrafs, pronoms i connectors). Tipus de producció: reproducció de models escrits amb variants, manipulació i resum de textos, producció dirigida amb pautes. Reflexió sobre la llengua estrangera, la comunicació i l’aprenentatge Reflexió sobre la comunicació: raonament referit als principals aspectes de les situacions de comunicació.

144

Reflexió sobre la llengua: pràctica de l’autocorrecció, inferència de mecanismes bàsics del funcionament de la llengua, descripcions comparatives puntuals entre llengües. Reflexió sobre l’aprenentatge: apropiació de la terminologia necessària per a l’aprenentatge, distinció entre els diferents tipus d’errors i la importància que tenen, comprensió del paper de l’error en l’aprenentatge i autoavaluació com a aprenent/a en les diferents habilitats. Tècniques de treball Utilització de fonts impreses (diccionaris, índexs, enciclopèdies, llibres de consulta, premsa) i d’altres fonts (orals, audiovisuals, informàtiques i telemàtiques). Estratègies per a l’adquisició de vocabulari. Elaboració i utilització del propi material de treball: apunts, fitxes, quadres. Participació activa en la dinàmica de la seva classe: aportació de documents a classe, exposicions i participació en l’avaluació de grup. Autoorganització del treball individual i de grup. Distribució dels recursos per a les diferents activitats. Actitudinals: Valoració de la comunicació interpersonal Actitud de desinhibició enfront de la interacció comunicativa. Actitud receptiva en les situacions de comunicació. Interès per comunicar-se i expressar-se (oralment i per escrit) amb persones que parlen la llengua estrangera. Interès per expressar-se amb exactitud. Respecte per la pluralitat cultural i valoració de la pròpia identitat Curiositat envers altres realitats. Interès per conèixer altres maneres de pensar i de viure. Acceptació de l’alteritat i la diferència. Interès per adquirir una perspectiva més àmplia de la cultura pròpia en referència a altres. Obertura i curiositat intel•lectuals Valoració de l’increment de perspectiva cultural. Interès per la producció de nous models lingüístics i de noves possibilitats expressives. Valoració de l’aprenentatge d’una llengua estrangera i dels elements diversos que hi incideixen Consciència del propi aprenentatge. Actitud positiva per adquirir autonomia en l’aprenentatge. Cooperació i responsabilitat en el treball de grup. OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL CICLE II – NIVELL 2 (GES 2) Objectius Distingir i reproduir els sons i les entonacions bàsiques de la llengua. Interpretar correctament els missatges orals d’ús quotidià a l’aula i de les instruccions de treball per tal d’utilitzar de manera progressiva l’anglès com a llengua vehicular de classe. Comprendre missatges en situacions contextualitzades i en intercanvis propis de la vida quotidiana de l’alumne/a. Extreure informacions concretes de textos orals de tipologia diversa adequats a l’alumne/a. Comprendre les idees principals i les secundàries en exposicions, relats i altres textos orals o escrits adequats a l’alumnat, tant per la temàtica com pel tipus de text. Utilitzar el context, lingüístic i no lingüístic, com a mitjà per ajudar la comprensió oral. Adquirir i fer ús de tècniques, recursos i procediments de comprensió que permetin interpretar eficaçment i amb autonomia el discurs oral. Superar progressivament la inhibició i mostrar una actitud oberta i d’interès per comunicar-se emprant la llengua anglesa. Fer ús d’estratègies comunicatives —lingüístiques i no lingüístiques— elementals. Participar en intercanvis d’informació i en converses pròpies de situacions reals i d’altres d’interès de l’alumne/a creades a partir dels temes de treball aplicant les estructures apreses. Comunicar necessitats i sentiments bàsics. Adquirir progressivament una pronúncia i una entonació acurades. Utilitzar el vocabulari après i aplicar-lo adequadament en les diferents situacions comunicatives tant orals com escrites. Establir les correspondències bàsiques entre la llengua oral i l’escrita. Interpretar correctament els missatges escrits referents a les instruccions de treball i la manera d’actuar dins l’aula. Fer una lectura silenciosa i comprensiva de textos de tipologia diversa adequats als interessos i els coneixements del l’alumnat. Utilitzar els coneixements previs, els elements coneguts, el context i l’organització del text escrit per facilitar-ne la comprensió lectora. Produir textos simples, a partir de pautes, amb una correcció acceptable.

145

Dominar l’estructura bàsica de la frase i produir textos senzills organitzant la informació i les idees de manera coherent i entenedora. Col•laborar de manera activa en treballs de grup al voltant d’un tema. Respectar les opinions dels/de les companys/es i del professorat. Mostrar una actitud oberta, d’interès i de respecte per altres pobles i cultures. Organitzar el treball amb eficàcia i aprendre a utilitzar els materials d’aprenentatge i a treure’n profit: del mateix material de treball (apunts, fitxes, quadres...), de fonts impreses i d’instruments tècnics al seu abast. Adquirir progressivament una certa habilitat per avaluar el propi procés d’aprenentatge de la llengua, els objectius assolits i les necessitats. Apreciar el valor del coneixement de l’anglès per a l’estudi i el treball present i futur. Distingir les diverses situacions de comunicació oral i escrita i la funció principal dels textos més corrents. Identificar les característiques principals de la llengua anglesa (per contrast puntual amb altres llengües). Continguts Conceptuals: Aspectes pragmàtics: principals funcions comunicatives. Establir i mantenir relacions socials; fórmules de la vida social. Demanar i donar informacions. Parlar d’un mateix. Descriure les coses, l’entorn, la gent, les situacions. Narrar i transmetre. Demanar i expressar opinions i argumentar (mostrar acord-desacord, obligar, permetre, acceptar, rebutjar). Esbrinar i expressar actituds emocionals (grat-desgrat, satisfacció-insatisfacció, interès, intenció). Expressar actituds morals (disculpar-se, perdonar, lamentar, agrair, demanar). Disposar de recursos per prendre la paraula i mantenir una conversa. Aprendre a expressar-se dins de l’aula i a parlar de la llengua en la llengua estrangera. Aspectes semanticoformals de la llengua. Fonologia i fonètica: aspectes prosòdics fonamentals; sistema fonològic de la llengua. Gramàtica: morfologia i sintaxi fonamentals; gramàtica textual (alguns connectors bàsics). Lèxic: camps semàntics bàsics; els mots i les expressions que derivin dels interessos de l’alumnat; els mots transparents i pròxims; expressions idiomàtiques més freqüents (frases fetes). Ortografia: els grafemes regulars i la seva relació amb els fonemes corresponents; l’ortografia gramatical i arbitrària corrent. Llengua i cultura. Registres: el registre estàndard escrit i oral. Els elements de la vida quotidiana, articulats al voltant de punts bàsics de referència relatius a les tradicions, als fets històrics i geogràfics i a les institucions dels països que parlen la llengua objecte d’aprenentatge. Productes del patrimoni artístic i literari dels països que parlen la llengua objecte d’aprenentatge. Aspectes culturals que puguin tenir una vinculació especial amb la comunitat catalana en els àmbits de les relacions entre les cultures representades per les dues llengües, la catalana i l’estrangera; influències mútues pel que fa a tradicions, fets històrics i manifestacions artístiques. Tipologia de situacions i de documents de treball. Situacions comunicatives pròpies de la classe i de l’aprenentatge; intercanvis, converses i exposicions breus; situacions reals i imaginàries. Textos i documents, orals i escrits, amb suports diversificats: pedagògics i autèntics; dels mitjans de comunicació social, de la literatura moderna i de caire pràctic; amb funcions textuals diverses; amb funcions poètiques i lúdiques; cançons tradicionals i modernes. Procedimentals Pràctica de la llengua Comprensió oral. Habilitats d’aprenentatge: percepció auditiva, discriminació dels elements fònics significatius i desestructuració de l’enunciat. Estratègies pròpies de l’aprenent/a estranger/a: utilització del context i dels elements coneguts. Tipus de comprensió: global, essencial, selectiva i exhaustiva. Comprensió escrita. Habilitats d’aprenentatge: oralització de l’escrit, reconeixement dels aspectes icònics del text i reconeixement de l’organització del text. Estratègies pròpies de l’aprenent/a estranger/a: utilització del context i dels elements coneguts. Tipus de comprensió: global, essencial, selectiva i interpretativa. Expressió oral.

146

Habilitats d’aprenentatge: audició, discriminació i repetició de models significatius; reformulació i combinació de les adquisicions noves amb les anteriors; producció "en situació" d’enunciats senzills, estratègies pròpies de l’aprenent/a estranger/a. Tipus de producció oral: preguntes-respostes amb el professorat i els companys; producció dirigida amb pautes o suports; exposicions preparades, expressió personal. Expressió escrita. Habilitats d’aprenentatge: establiment de correspondències oral-escrit i organització bàsica del text escrit (redacció de manera ordenada i estructurada, puntuació i articulació en paràgrafs, pronoms i connectors). Tipus de producció: reproducció de models escrits amb variants, manipulació i resum de textos, producció dirigida amb pautes. Reflexió sobre la llengua estrangera, la comunicació i l’aprenentatge Reflexió sobre la comunicació: raonament referit als principals aspectes de les situacions de comunicació. Reflexió sobre la llengua: pràctica de l’autocorrecció, inferència de mecanismes bàsics del funcionament de la llengua, descripcions comparatives puntuals entre llengües. Reflexió sobre l’aprenentatge: apropiació de la terminologia necessària per a l’aprenentatge, distinció entre els diferents tipus d’errors i la importància que tenen, comprensió del paper de l’error en l’aprenentatge i autoavaluació com a aprenent/a en les diferents habilitats. Tècniques de treball Utilització de fonts impreses (diccionaris, índexs, enciclopèdies, llibres de consulta, premsa) i d’altres fonts (orals, audiovisuals, informàtiques i telemàtiques). Estratègies per a l’adquisició de vocabulari. Elaboració i utilització del propi material de treball: apunts, fitxes, quadres. Participació activa en la dinàmica de la seva classe: aportació de documents a classe, exposicions i participació en l’avaluació de grup. Autoorganització del treball individual i de grup. Distribució dels recursos per a les diferents activitats. Actitudinals Valoració de la comunicació interpersonal Actitud de desinhibició enfront de la interacció comunicativa. Actitud receptiva en les situacions de comunicació. Interès per comunicar-se i expressar-se (oralment i per escrit) amb persones que parlen la llengua estrangera. Interès per expressar-se amb exactitud. Respecte per la pluralitat cultural i valoració de la pròpia identitat Curiositat envers altres realitats. Interès per conèixer altres maneres de pensar i de viure. Acceptació de l’alteritat i la diferència. Interès per adquirir una perspectiva més àmplia de la cultura pròpia en referència a altres. Obertura i curiositat intel•lectuals Valoració de l’increment de perspectiva cultural. Interès per la producció de nous models lingüístics i de noves possibilitats expressives. Valoració de l’aprenentatge d’una llengua estrangera i dels elements diversos que hi incideixen 4.1 Consciència del propi aprenentatge. 4.2 Actitud positiva per adquirir autonomia en l’aprenentatge. 4.3 Cooperació i responsabilitat en el treball de grup.

Camp de Coneixement Cientificotecnològic Aquest camp de coneixement o àmbit d'experiència està integrat per tres mòduls: 1. Processos i instruments matemàtics. 2. Naturalesa, ecologia i salut. 3. Ciències i tecnologia. Els mòduls de "Processos i instruments matemàtics" i de "Naturalesa, ecologia i salut", es cursaran en els Cicles I i II. El mòdul de "Ciències i Tecnologia" només es cursarà en el Cicle II. Els continguts i criteris d'avaluació a desenrotllar en els mòduls d'este camp de coneixement o àmbit d'experiència són els següents: 1. Mòdul: Processos i instruments matemàtics Continguts * Elaboració d'estratègies d'identificació i resolució de problemes de forma individual i col·lectiva en els diversos camps del

147

coneixement i l'experiència quotidiana per mitjà de procediments intuïtius i de raonament lògic, segons els modes propis de l'activitat matemàtica. * Adquisició de formes de pensament lògic que permeten enfrontar-se amb llibertat i racionalitat al consum i producció de bé* ns i a la utilització de recursos naturals i servicis socioculturals. * Valoració del treball matemàtic aplicant-lo a la resolució de problemes i situacions quotidianes, en ordre de dificultat i complexitat creixent. * Plantejament i resolució de problemes senzills de la vida quotidiana (ofertes, descomptes, rebaixes, etc.) de solució única i de solució oberta, utilitzant procediments matemàtics. * Iniciació al càlcul mental amb les operacions bàsiques i adquisició del valor conceptual i instrumental dels nombres, utilitzant-los correctament i introducció a l'anàlisi de la dimensió matemàtica de la realitat i de l'evolució històrica del llenguatge matemàtic, de manera que s'aconseguisca el concepte de les operacions bàsiques a través de situacions vivencials concretes. * Iniciació per mitjà de senzills treballs d'indagació, en el coneixement dels distints sistemes de mesura, com a necessitat d'objectivar la realitat. * Identificació, plantejament i resolució d'interrogants i problemes, sobre l'experiència diària, posant en joc els coneixements i els recursos materials disponibles, així com la col·laboració d'altres persones. * Coneixement i utilització amb desimboltura dels nombres naturals, així com de les fraccions més usuals i inici en la numeració romana aplicant-la al coneixement de capítols, segles, anys, jornades, etc. * Desenrotllament del càlcul mental aproximat i exacte (tempteig o arredoniment) aplicant-lo a situacions de la realitat, i inici, de forma intuïtiva, pràctica i senzilla, en els conceptes de proporcionalitat, tants per cent, descomptes i representació gràfica de percentatges. * Utilització de les unitats de mesura més usuals de longitud, pes, capacitat, superfície, temps, temperatura..., i relacionar-les amb les d'utilització tradicional de l'entorn. * Coneixement dels elements fonamentals de la geometria i de les principals figures planes (quadrat, rectangle, triangles, cercle). * Comunicació a través de mitjans d'expressió verbal i matemàtica, desenrotllant el raonament lògic, verbal i matemàtic. * Recerca, obtenció i utilització d'informació de forma autònoma i crítica, coneixent les formes en què esta es troba disponible, seleccionant allò que puga ser pertinent per a la identificació i resolució de problemes, utilitzant distints recursos i instruments i presentant esta informació als altres de forma adequada. * Coneixement de tècniques i identificació dels elements matemàtics per al tractament de la informació: arreplegada i registre de dades, anàlisi crítica, contrastació i síntesi interpretativa. * Incorporació al llenguatge i a les formes d'argumentació habituals, de les distintes formes d'expressió matemàtica (numèrica, gràfica, geomètrica, lògica, algebraica, probabilística), amb la finalitat de comunicar-se de manera precisa i rigorosa. * Elaboració d'estratègies personals de resolució de problemes, sabent expressar amb claredat els passos seguits en la seua resolució, valorant la importància del procés i la seua possibilitat d'aplicació en diferents situacions. * Utilització de tècniques senzilles d'arreplegada i classificació de dades a fi de documentar-se i obtindre informació sobre temes d'interés i situacions diverses, sent capaç de presentar esta informació de forma verbal, gràfica i numèrica i de formar-se'n un juí. * Identificació dels elements lingüístics i matemàtics i les informacions estadístiques presents en les notícies, opinions, publicitat, etc., analitzant críticament les funcions que exerceixen per a una millor comprensió dels missatges. * Desenrotllament de les destreses cognitives més rellevants que intervenen en la formació del pensament matemàtic i que permeten operar amb els coneixements matemàtics d'una manera òptima (intuïció, deducció, invenció, memòria aritmètica, càlcul mental aproximat i exacte, ...), que possibiliten la incorporació de programes senzills realitzables amb calculadora i ordinadors personals. * Utilització dels camps numèrics (naturals, enters, decimals i fraccionaris) i domini de les operacions bàsiques a fi de resoldre situacions problemàtiques quotidianes, per diferents procediments (mental, amb calculadora, amb algoritmes ...,) apropiats a cada situació. * Domini del sistema decimal de mesures i conceptes bàsics de geometria, amb especial atenció a la proporció i a l'escala, utilitzant en cada situació problemàtica les estratègies i les unitats de mesura adequades per a resoldre-la, tenint en compte les relacions de proporció i l'aplicació d'escales representatives de la realitat. * Reconeixement, en contextos pròxims, de formes, propietats i relacions elementals de cossos, figures i configuracions geomètriques, utilitzant els instruments i les unitats adequades i realitzant càlculs i mesures sobre ells, per estimació i per mètodes sistemàtics. * Coneixement i utilització de l'equació de primer grau i els conceptes bàsics d'estadística i probabilitat que tinguen una aplicació real i funcional a fi d'interpretar les dades observades en gràfiques (de barres, sectors, línies, pictogrames, piràmides de població, climogrames, ...) i aplicació d'estos conceptes a casos concrets (IPC, vendes, compres, beneficis, dèficit-superàvit, nivells d'equipament, nivell de vida, inflació ...). Criteris d'avaluació del mòdul: Processos i instruments matemàtics. * Valorar oportunament les distintes possibilitats que ofereix el conjunt d'instruments i procediments matemàtics en relació amb el món del treball i la participació social, buscant en cada cas els més adequats a cada situació concreta.

148

* Utilitzar símbols, estratègies, unitats de mesura i sistemes de numeració i operacions bàsiques per a analitzar la realitat, representar relacions, intercanviar informació i resoldre problemes de la vida quotidiana. * Elaborar, analitzar i interpretar informacions estadístiques tenint en compte l'adequació de les representacions gràfiques i la significativitat dels paràmetres, valorant qualitativament la representativitat de les mostres utilitzades. * Assignar i interpretar la freqüència i la probabilitat en fenòmens aleatoris de forma empírica, com a resultat de recomptes, per mitjà del càlcul o per altres mitjans. * Utilitzar estratègies senzilles per a l'anàlisi i resolució de problemes, tals com la reorganització de la informació de partida, la recerca d'exemples, contraexemples i casos particulars o els mètodes d'assaig i error sistemàtic. * Identificar relacions de proporcionalitat numèrica i geomètrica en situacions diverses i utilitzar-les per al càlcul de termes proporcionals i raons de semblança en la resolució de problemes. * Utilitzar els nombres enters, decimals i fraccionaris i els percentatges per a intercanviar informació i resoldre problemes i situacions de la vida quotidiana, bé per mitjà de la simbolització de les relacions que presenten, bé elegint la forma de càlcul apropiada, valorant l'adequació del resultat al context, i quan procedisca, estimant l'error comés per les aproximacions efectuades. * Interpretar i realitzar representacions planes d'espais i objectes de l'entorn, obtenint informació sobre les seues característiques geomètriques (mesures, posicions, orientacions ...) a partir de dites representacions, utilitzant les escales quan calga. Estimar la mesura de superfícies i volums d'espais i objectes, amb una precisió concorde amb la regularitat de la seua forma i amb la seua grandària, i calcular superfícies de formes planes i volums de cossos. 1. Mòdul: Naturalesa, ecologia i salut Continguts * Elaboració d'estratègies d'identificació i resolució de problemes, de forma individual i col·lectiva, en els diversos camps de les ciències de la naturalesa i l'experiència quotidiana, per mitjà de procediments intuïtius i de raonament científic. * Adquisició d'estratègies intel·lectuals i culturals que permeten enfrontar-se amb llibertat i racionalitat al consum i producció de béns i a la utilització de recursos naturals i servicis relacionats amb la salut i el consum. * Adquisició de tècniques i mecanismes tendents a refermar el sentit de grup, afavorir la relació interpersonal i la convivència, i contribuir a l'ocupació conscient del temps lliure. * Coneixement, apreciació i respecte de l'entorn natural a fi de conservar-lo i utilitzar-lo responsablement, en tant que determinant de la qualitat de vida, i adquisició d'una actitud crítica davant de l'impacte que tenen sobre els ecosistemes determinades accions humanes contaminants del medi ambient. * Utilització dels coneixements bàsics sobre els sers vius i els elements físics i les seues interaccions per a comprendre millor el medi natural. * Capacitació dels individus i les comunitats perquè augmenten el control sobre determinants de la salut i, pel tant, siguen capaços de millorar-la, intervenint sobre l'entorn, tant per a reforçar els factors que contribuïsquen al desenrotllament d'estils de vida saludables, com per a modificar aquells que impedisquen posar-los en pràctica. * Anàlisi i valoració dels efectes que sobre la salut i seguretat personal i col·lectiva tenen la determinació i el respecte de les normes de seguretat i higiene, i de tot allò que contribuïsca a la consecució d'un ambient saludable en els distints entorns: familiars, laborals, urbans, etc. * Utilització dels coneixements sobre el funcionament del cos humà per a desenrotllar hàbits de salut que contribuïsquen al desenrotllament equilibrat de la persona. * Coneixement dels principals aspectes del desenrotllament evolutiu des de la infància a l'edat adulta, així com de les característiques fonamentals que configuren cada etapa. * Anàlisi dels distints modes de viure determinats aspectes fonamentals de l'edat adulta, especialment les transicions afectives (processos de presa de decisions, separació, pèrdua, ...) i la maternitat/paternitat. * Foment de la tolerància i el respecte per les diferències individuals físiques i psíquiques. * Desenrotllament d'actituds de cooperació i respecte, reconeixent els aspectes de relació que tenen les activitats físiques i el valor cultural dels esports i jocs autòctons. * Coneixement de tècniques per al tractament de la informació referida a distints camps de les ciències naturals: arreplegada i registre de dades, anàlisi crítica, contrastació i síntesi interpretativa. * Adquisició dels instruments teòrics i metodològics que permeten desenrotllar progressivament una interpretació científica de la naturalesa i una reorganització de les idees d'acord amb ella i l'elaboració de criteris raonats sobre qüestions científiques bàsiques de la nostra època, per mitjà del contrast i l'avaluació d'informació obtinguda de distintes fonts, utilitzant els conceptes bàsics de les ciències naturals, per a elaborar una interpretació científica dels principals fenòmens naturals. * Descobriment de la capacitat que té la naturalesa de produir canvis i adquisició de la idea d'evolució com un procés continu, a través del coneixement de distintes interpretacions sobre l'origen de la vida, la biologia animal i vegetal, l'herència i la contínua adaptació dels sers vius al medi, a fi de mantindre, valorar i conservar el patrimoni natural. Coneixement bàsic de les normatives fonamentals que regulen la protecció de l'entorn ecològic, conscienciant sobre la necessitat de col·laborar en la seua conservació i protecció.

149

Criteris d'avaluació del mòdul: Naturalesa, ecologia i salut * Valorar oportunament les distintes possibilitats que ofereixen el conjunt d'elements que faciliten el coneixement i la interpretació de la naturalesa, en relació amb el món del treball i la participació social, buscant el més adequat a cada cas. * Planificar i obtindre informació rellevant sobre temes relacionats amb les ciències naturals, a partir de distintes fonts (documents escrits, objectes, materials, imatges, gràfics, etc.), diferenciant entre dades i opinions, seguint formes senzilles d'investigació i comunicant de forma intel·ligible els resultats de l'estudi. * Explicar alguns dels principals fenòmens naturals relacionats amb la posició dels astres, amb la transmissió de la llum i el so i els produïts per agents geològics i atmosfèrics. * Identificar els principals mecanismes que actuen en els fenòmens naturals més significatius, elaborant una explicació pròpia, i contrastant-la amb les explicacions científiques i teories més rellevants. * Indicar algunes dades sobre els quals es recolza la concepció que la terra ha patit grans canvis al llarg del temps que han afectat al relleu, al clima, a la distribució de continents i oceans i als sers vius. * Determinar, amb ajuda d'indicadores o dades bibliogràfiques, l'existència de relacions d'equilibri i desequilibri mediambiental (contaminació, desertització, disminució de l'ozó, esgotament de recursos i extinció d'espècies, etc.), indicant i justificant algunes alternatives per a promoure un ús més racional de la naturalesa en el seu propi entorn. * Analitzar alguns dels riscos i problemes mediambientals més greus en la Comunitat Valenciana, Espanya i en el món, ocasionats per les distintes activitats humanes (explotació abusiva dels recursos, rebutjos urbans i industrials, construcció d'obres públiques, etc.) i avaluar els perills i riscos que suposen. * Comprendre la idea d'evolució i contínua adaptació al medi dels sers vius, analitzant característiques rellevants del món animal i vegetal. * Reconéixer les característiques d'un ecosistema a través de la identificació dels seus components i algunes de les seues interaccions, així com les conseqüències que sobre ell poden tindre les accions humanes. * Identificar i localitzar els principals òrgans implicats en la realització de funcions vitals del cos humà, establint algunes relacions fonamentals entre estos i determinats hàbits d'higiene i salut. * Indicar les principals característiques de les distintes etapes evolutives des de la infància a l'edat adulta. * Explicar els processos fonamentals que ocorren en l'alimentació i justificar, a partir d'ells, uns hàbits alimentaris i d'higiene saludables, independents de pràctiques consumistes inadequades. * Establir diferències entre sexualitat i reproducció en les persones i aplicar els coneixements sobre el funcionament dels aparells reproductors a la comprensió del fonament d'alguns mètodes de facilitació de la procreació i de control de la natalitat, així com a la necessitat d'adoptar mesures d'higiene i salut. * Identificar la salut com un bé comunitari i aplicar el coneixement de l'estat de salut de la comunitat per a comprendre i millorar els factors que afavoreixen una major qualitat de vida. * Analitzar críticament les seues necessitats reals de consum de béns i servicis, reconeixent els efectes negatius del consumisme en els estils de vida. 2. Mòdul: Ciències i tecnologia (este mòdul només se cursarà en el Cicle II). Continguts * Elaboració d'estratègies d'identificació i resolució de problemes tecnològics senzills, de forma individual i col·lectiva, en els diversos camps del coneixement per mitjà de procediments intuïtius i de raonament científic. * Adquisició d'estratègies científiques i culturals que permeten enfrontar-se de manera racional a la comprensió i realització de projectes tecnològics senzills. * Desenrotllament d'una actitud crítica i d'indagació front a l'enorme presència d'elements i processos tecnològics en el nostre entorn, valorant els efectes econòmics, morals i culturals de les aplicacions de la ciència i de la tecnologia en la qualitat de vida, així com el seu paper en la configuració de determinades professions i en l'organització i realització d'activitats del temps lliure. * Reconeixement i valoració de les aportacions de la ciència per a la millora de les condicions d'existència dels sers humans, percebent la importància de la formació científica i utilitzant en les activitats quotidianes i en l'elaboració de coneixements els valors i les actituds pròpies del pensament científic, adoptant una actitud crítica i fonamentada davant dels grans problemes que actualment plantegen les relacions entre ciència, tècnica i societat. * Valorar la importància del treball en equip en la resolució de problemes tecnològics, assumint les responsabilitats individuals en l'execució de les tasques encomanades en actitud de cooperació, tolerància i solidaritat. * Desenrotllament de la imatge de la ciència com un conjunt d'idees i mètodes construïda per dones i hòmens, davant de la concepció de la ciència com a dogma, adquirint consciència de la seua provisionalitat i evolució lligada les necessitats i característiques socials, front a una visió dogmàtica de la mateixa. * Coneixement dels problemes derivats d'un ús irracional de les tecnologies (contaminació atmosfèrica i sonora, esgotament de les fonts d'energia, calfament del planeta, etc.) analitzant-los des d'una perspectiva científica i fomentant una actitud de respecte i cura del medi ambient i d'aprofitament racional dels recursos existents. * Sensibilització i solidaritat davant de les repercussions que el desigual desenrotllament tecnològic produeix en les condicions de vida i en les relacions d'hegemonia entre els pobles. * Recerca, obtenció i utilització d'informació científica i tecnològica de forma crítica i autònoma, coneixent les formes en què esta es troba disponible, seleccionant allò que puga ser pertinent per a una finalitat concreta i presentant esta informació als

150

altres de forma adequada. * Coneixement de tècniques per al tractament de la informació científica i tècnica: arreplegada i registre de dades, anàlisi crítica, contrastació i síntesi interpretativa. * Iniciació progressiva en l'ús de les noves tecnologies, com a part de la formació polivalent, per a facilitar l'aprenentatge i millorar les condicions d'integració laboral i social. * Elaboració de criteris sobre les aportacions, riscos i costos socials del desenrotllament tecnològic actual a partir de la recopilació i l'anàlisi de les informacions pertinents tenint en compte el paper que juga la tecnologia en diferents tipus de processos productius i activitats laborals, analitzant les repercussions que el desenrotllament tecnològic té sobre les formes de vida. * Adquisició dels instruments teòrics i metodològics que permeten desenrotllar progressivament una interpretació científica de la naturalesa i una reorganització de les idees d'acord amb ella, i l'elaboració de criteris raonats sobre qüestions científiques i tecnològiques bàsiques de la nostra època, per mitjà del contrast i l'avaluació d'informació obtinguda en distintes fonts, per a analitzar i valorar alguns desenrotllaments i aplicacions tecnològiques d'especial rellevància. * Aplicació d'estratègies coherents amb els procediments de la ciència en la resolució de problemes: identificació del problema, formulació d'hipòtesi, planificació i realització d'activitats per a contrastar-les, sistematització i anàlisi dels resultats i comunicació dels mateixos. Així com la comprensió i expressió de missatges científics utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat i altres sistemes de notació i de representació quan corresponga. * Descobriment de la capacitat que té la naturalesa de produir canvis, a través del coneixement de la matèria i dels tipus d'energia i les seues fonts, desenrotllant una actitud crític i responsable front a la degradació mediambiental, l'impacte de certes tecnologies i el consum excessiu d'energia. Criteris d'avaluació del mòdul: Ciències i tecnologia * Valorar oportunament les distintes possibilitats que ofereixen el conjunt d'elements que faciliten l'elaboració de criteris raonats sobre qüestions científiques i tecnològiques bàsiques de la nostra època, en relació amb el món del treball i la participació social, buscant el més adequat a cada cas. * Planificar i obtindre informació rellevant sobre temes científics i tecnològics bàsics del nostre temps a partir de distintes fonts (documents escrits, objectes, materials, imatges, gràfics, etc.), diferenciant entre dades i opinions, seguint formes senzilles d'investigació i comunicant de forma intel·ligible els resultats de l'estudi. * Determinar a partir de l'anàlisi de fenòmens científics o tecnològics, algunes característiques essencials del treball científic. Del mateix mode, comprendre i valorar la influència del treball científic sobre la qualitat de vida, el seu caràcter d'empresa acumulativa i col·lectiva en contínua revisió i, també, algunes de les seues limitacions i errors. * Utilitzar el coneixement de la constitució de la matèria i les propietats de l'energia (possibilitat d'emmagatzemament, presència en tota activitat, transformació d'unes formes a altres) per a explicar alguns fenòmens naturals i quotidians i aplicar el principi de conservació de l'energia a l'anàlisi d'algunes transformacions. * Analitzar la influència que sobre la degradació mediambiental té una determinada aplicació de la ciència, així com l'impacte de certes tecnologies i el consum excessiu d'energia. * Analitzar i planificar el procés de resolució de problemes pràctics i tècnics relacionats en la construcció d'un objecte, instal·lació o realització d'un projecte, emprant i produint els recursos verbals i organitzatius apropiats. * Cooperar en la superació de les dificultats que es presenten en el procés de disseny i construcció d'un objecte o instal·lació tecnològica. ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC Objectius generals de la Formació Bàsica de les Persones Adultes. Àmbit cientificotecnològic. A fi de desenrotllar les capacitats que els adults han d'aconseguir al llarg dels dos cicles de la Formació Bàsica de les persones

adultes, els objectius generals que s'han d'aconseguir són:

1. Adquirir conceptes científics generals a fi de consolidar la comprensió i l'expressió de missatges científics utilitzant el

llenguatge oral i escrit adequadament així com altres sistemes de notació i de representació quan corresponga i aplicar

estratègies coherents amb els procediments de la ciència, en la resolució de problemes. oral i escrita.

2. Buscar, obtindre i utilitzar informació científica de forma autònoma i crítica, coneixent les formes en què esta es troba

disponible, seleccionant el pertinent per a una finalitat concreta i presentant esta informació als altres de forma adequada,

utilitzant la lectura de temes científics com a font de gaudi, informació i aprenentatge i com a mitjà de perfeccionament i

enriquiment científic, lingüístic, cultural i personal.

3. Iniciar-se en el càlcul mental amb les operacions bàsiques i adquirir el valor conceptual i instrumental dels nombres,

utilitzant-los correctament i introduir-se en l'anàlisi de la dimensió matemàtica de la realitat i de l'evolució històrica del

151

llenguatge matemàtic, de manera que s'arribe al concepte de les operacions bàsiques a través de situacions vivencials

concretes.

4. Plantejar i resoldre problemes senzills de la vida quotidiana utilitzant procediments matemàtics de forma que siga possible

identificar, plantejar i resoldre interrogants i problemes a partir de l'experiència.

5. Elaborar estratègies personals de resolució de problemes, utilitzant tècniques senzilles d'arreplegada i classificació de dades,

de forma individual i col·lectiva, i ser capaç de representar la informació de forma verbal, gràfica i numèrica i de formar-se

un juí sobre la mateixa i d’expressar amb claredat els passos seguits, valorant la importància del procés i la seua aplicació en

diferents contextos, desenrotllant les destreses cognitives més rellevants que intervenen en la formació del pensament

matemàtic.

6. Conéixer els distints sistemes de mesura, així com els conceptes de proporcionalitat, tant per cent i representació gràfica de

percentatges, per a entendre el seu ús social.

7. Conéixer els elements fonamentals de la geometria i les principals figures planes i tridimensionals senzilles, realitzar càlculs i

mesures sobre elles i entendre la relació entre elles i el Sistema Internacional de Mesures.

8. Conéixer i utilitzar procediments algebraics elementals i els conceptes bàsics d'estadística i probabilitat que tinguen una

aplicació real i funcional.

9. Adquirir els instruments teòrics i metodològics que permeten desenrotllar progressivament una interpretació científica de la

naturalesa i una reorganització de les idees segons ella i elaborar criteris raonats sobre qüestions científiques i

tecnològiques bàsiques de la nostra època, per mitjà del contrast i l'avaluació d'informació obtinguda de distintes fonts,

utilitzant els conceptes bàsics de les Ciències.

10. Utilitzar els coneixements sobre el funcionament del cos humà per a desenrotllar hàbits de prevenció i salut corporal que

propicien un clima individual i social saludables, i contribuir al desenrotllament equilibrat de la persona, al temps que

analitzar i valorar els efectes que sobre la salut personal i col·lectiva tenen la determinació i el respecte d'unes normes de

seguretat i higiene, i de tot allò que contribuïsca a la consecució d'un ambient saludable en distints entorns.

11. Descobrir la capacitat que té la naturalesa de produir canvis, desenrotllant una actitud crítica i responsable cap a la

degradació ecològica i l'impacte de certes tecnologies, per a comprendre, valorar i respectar millor l'ecosistema i la biosfera.

12. Desenrotllar la imatge de la ciència com a procés, com a mètode i com a activitat humana realitzada per dones i hòmens,

davant de la concepció de la ciència com a dogma, prenent consciència de la seua provisionalitat i valorant el coneixement

científic com un procés en construcció lligat a les característiques i necessitats de la societat en cada moment històric i

sotmés a evolució i revisió contínua.

13. Reconéixer i valorar les aportacions de la ciència per a la millora de les condicions d'existència dels sers vius, apreciant la

importància de la formació científica, utilitzant en les activitats quotidianes i en l'elaboració de coneixements els valors i les

actituds pròpies de la ciència, adoptant una actitud crítica i fonamentada davant dels grans problemes que actualment

plantegen les relacions entre ciència, tècnica i societat.

14. Iniciar-se de manera progressiva en l'ús de les noves tecnologies, com a part de la formació polivalent, per a facilitar

l'aprenentatge i millorar les condicions d'integració laboral i social.

GES 2 GES 2 PIM Objectius

Conèixer i utilitzar amb desimboltura els diferents tipus de nombres (naturals, enters, racionals, potències, etc.) així com les diferents operacions bàsiques que els relacionen i la seua expressió amb la notació científica.

152

Utilitzar el llenguatge matemàtic amb precisió i rigor, així com entendre i utilitzar habitualment la representació gràfica com a font d’informació.

Conèixer i utilitzar procediments algebraics elementals, en especial l’aïllament d’incògnites, i els conceptes bàsics d'estadística I probabilitat que tinguen una aplicació real i funcional.

Conèixer i utilitzar les equacions de primer i segon grau, les seues representacions gràfiques, entenent la seua importància bàsica en el món matemàtic, i la relació que tenen amb els polinomis i les operacions que d’ells es deriven, així com aprendre a plantejar i resoldre problemes reals amb sistemes d’equacions.

Adquirir formes de pensament lògic i valorar el treball matemàtic per a poder aplicar-ho a la resolució de problemes i situacions quotidianes presents a les notícies, opinions, publicitat, etc., amb llibertat i racionalitat, adquirint una comunicació fluïda a través de mitjans d'expressió verbal i matemàtica, desenrotllant el raonament lògic, així com incorporar al llenguatge i a les formes d'argumentació habituals les distintes formes d'expressió matemàtica (numèrica, gràfica, geomètrica, lògica, algebraica, estadística, probabilística), amb la finalitat de comunicar-se de manera precisa i rigorosa.

Elaborar estratègies d'identificació i resolució de problemes de forma individual i col·lectiva en els diversos camps del coneixement i l'experiència quotidiana per mitjà de procediments intuïtius i de raonament lògic, segons els models propis de l'activitat matemàtica.

Iniciar-se per mitjà de senzills treballs d'indagació, en el coneixement dels distints sistemes de mesura, com a necessitat d'objectivar la realitat.

Utilitzar les unitats de mesura més usuals del sistema decimal de longitud, pes, capacitat, superfície, temps, temperatura..., així com conèixer els elements fonamentals de la geometria i de les principals figures planes i tridimensionals i relacionar-les amb les d'utilització tradicional de l'entorn.

Conèixer i utilitzar els conceptes de l’estadística bàsica i la probabilitat i la seua relació amb el món real.

Augmentar el nivell d'abstracció matemàtic dels cursos anteriors.

Continguts

BLOC 1 – LES CLASSES DE NÚMEROS o Números naturals i enters. Operacions. o Números fraccionaris. MCM i MCD. Operacions. o Arrels i potències. La notació científica. o Números reals. Representació. BLOC 2 – EXPRESSIONS, EQUACIONS I FUNCIONS o Expressions algebraiques. Monomis i polinomis. o Aïllament d’incògnites. o Equacions de primer i segon grau. o Sistemes d’equacions. Problemes o Monomis i polinomis. Operacions o Factorització de polinomis. Identitats notables o Funcions. Representació. BLOC 3 – ÀREES I VOLUMS o Sistema Internacional de Mesures. o Angles i triangles o Cossos a l’espai o Àrees i volums BLOC 4 – ESTADÍSTICA I PROBABILITAT o Introducció a l’estadística o Introducció a la probabilitat. BLOC 5 – PROPORCIONALITAT I PROGRESSIONS o Aproximacions i errors o Percentatges o Proporcionalitat o Progressions

Procediments

153

Realització de senzills exercicis de repàs i aprofundiment amb els números enters i els fraccionaris, incloent el MCM i el MCD, i domini de les operacions bàsiques a fi de resoldre situacions problemàtiques quotidianes, per diferents procediments (mental, amb calculadora, amb algoritmes...) apropiats a cada situació.

Desenvolupament del càlcul mental aproximat i exacte (tanteig o arrodoniment) aplicant-lo a situacions de la realitat, i inici, de forma intuïtiva, pràctica i senzilla, en els conceptes de proporcionalitat, tants per cent, descomptes i representació gràfica de percentatges.

Introducció a la utilització de les potències i arrels, en especial a les potències de 10 i a la notació científica.

Introducció a l’àlgebra i resolució de problemes senzills mitjançant l'ús d’equacions de primer grau i de sistemes d'equacions.

Introducció a les funcions, tant de primer com de segon grau, així com a la seua representació gràfica i la relació existent entre els seus diferents elements (arrels, terme independent, etc.)

Domini del sistema decimal de mesures i conceptes bàsics de geometria, amb especial atenció a la proporció i a l'escala, emprant en cada situació problemàtica les estratègies i les unitats de mesura adequades per a resoldre-la, tot tenint en compte les relacions de proporció i l'aplicació d'escales representatives de la realitat.

Representació gràfica i càlcul de superfícies i volums d'objectes reals en diferents unitats, remarcant la relació de les diferents unitats de volum.

Introducció a l’estadística elemental, amb la interpretació de taules numèriques a partir de dades reals, i les seues representacions gràfiques.

Introducció a la probabilitat bàsica i la seua utilització al món real.

Continguts actitudinals

Valorar el propi coneixement com a font d’aprenentatges posteriors.

Interès per ampliar els coneixements adquirits en cursos anteriors i per les seues aplicacions.

Comprovar la utilitat de les matemàtiques per al càlcul de situacions quotidianes.

Valorar la precisió i el rigor a l’hora d’utilitzar el llenguatge algebraic, així com la seua utilitat en la resolució de problemes i com a base general dels càlculs matemàtics.

Valorar la importància de les representacions bidimensionals i tridimensionals dels cossos.

Observar diferents formes de realçar gràficament un fenomen segons la forma d'expressió utilitzada, i la seua utilitat a l’hora de resoldre un problema.

Entendre la importància del dibuix i la representació gràfica per a la comunicació de certs aspectes de la vida.

Reconèixer i valorar la geometria per a conèixer i resoldre diferents situacions relatives a l’entorn físic.

Reconeixement i valoració de la utilitat dels llenguatges gràfic i estadístic per a representar i resoldre problemes de la vida quotidiana.

Disposició favorable al treball en grup.

Comprendre el perill que suposen els jocs d'atzar. Criteris d'avaluació

Interès i actitud de l'alumne davant del procés d'ensenyament-aprenentatge.

Valorar oportunament les distintes possibilitats que ofereix el conjunt d’instruments i procediments matemàtics en relació amb el món del treball i la participació social, buscant en cada cas els més adequats a cada situació concreta.

Utilitzar símbols, estratègies, unitats de mesura i sistemes de numeració i operacions bàsiques per a analitzar la realitat, representar relacions, intercanviar informació i resoldre problemes de la vida quotidiana.

Utilitzar adequadament les procediments algebraics.

Utilitzar estratègies senzilles per a l’anàlisi i resolució de problemes, tals com la reorganització de la informació de partida, la recerca d’exemples, contraexemples i casos particulars o els mètodes d’assaig i error sistemàtic.

Identificar relacions de proporcionalitat numèrica i geomètrica en situacions diverses i utilitzar-les per al càlcul de termes proporcionals i raons de semblança en la resolució de problemes.

Utilitzar els nombres enters, decimals i fraccionaris i els percentatges per a intercanviar informació i resoldre problemes i situacions de la vida quotidiana, bé per mitjà de la simbolització de les relacions que presenten, bé elegint la forma de càlcul apropiada, valorant l’adequació del resultat al context, i quan procedisca, estimant l’error comés per les aproximacions efectuades.

Interpretar i realitzar representacions planes d’espais i objectes de l’entorn, obtenint informació sobre les seues característiques geomètriques (mesures, posicions, orientacions ...) a partir de dites representacions, utilitzant les escales quan calga.

Estimar la mesura de superfícies i volums d’espais i objectes, amb una precisió concorde amb la regularitat de la seua forma i amb la seua grandària, i calcular superfícies de formes planes i volums de cossos.

Elaborar, analitzar i interpretar informacions estadístiques tenint en compte l’adequació de les representacions gràfiques i la significativitat dels paràmetres, valorant qualitativament la representativitat de les mostres utilitzades.

154

Assignar i interpretar la freqüència i la probabilitat en fenòmens aleatoris de forma empírica, com a resultat de recomptes, per mitjà del càlcul o per altres mitjans.

GES 2 CIT Objectius

Introduir l’alumne al coneixement i funcionament del mètode científic.

Saber utilitzar correctament i amb agilitat les fórmules, aïllant les incògnites.

Saber treballar amb diferents unitats de mesura i conèixer les seues equivalències.

Entendre la diferència entre la física teòrica com a base de l’ensenyament i la seua diferència amb les situacions reals.

Conèixer les diferències entre un moviment uniforme i un accelerat.

Descriure un moviment utilitzant les variables: posició, distància recorreguda, temps i velocitat.

Utilitzar els sistemes d’equacions en situacions on no coneixem dues de les variables.

Aprendre a utilitzar, interpretar i crear representacions gràfiques referents als moviments, i valorar la seua importància com a font d’informació immediata.

Interpretar els efectes de les forces sobre la variació de l'estat de moviment dels cossos.

Aconseguir que l'alumne entenga l’efecte de les forces en la variació de l'estat de moviment dels cossos.

Interpretar científicament fenòmens per mitjà dels conceptes bàsics de la cinètica i la dinàmica, i la seua relació.

Entendre la diferència entre massa, pes, densitat i volum d’un cos.

Entendre el concepte de pressió, les seues unitats, el pas d’unes a altre i la seua relació amb diferents situacions reals.

Adonar-se’n de la relació existent entre cinemàtica, dinàmica, pressió, densitat, energia, potència, etc.

Aconseguir que l'alumne aprenga els conceptes més essencials del circuit elèctric, que conega com resoldre un problema real que li puga sorgir en el seu àmbit quotidià amb l'electricitat, que conega tot el procés tecnològic que es dóna des que es produeix l'electricitat fins que es consumeix.

Aconseguir que l'alumne puga definir l'energia; que la identifique amb els diferents tipus d'activitat, i que puga posar exemples d'emmagatzematge, transport i transformació.

Continguts BLOC 1

El mètode científic

Fórmules: aïllament d’incògnites

BLOC 2

Cinemàtica. Velocitat i acceleració. Canvi d’unitats en cinemàtica.

Tipus i gràfiques de moviment

Moviment rectilini uniforme. Exercicis simples.

Moviment rectilini uniformement accelerat. Exercicis simples.

Moviment rectilini uniforme i uniformement accelerat. Exercicis compostos.

BLOC 3

Concepte de força i els seus efectes

Lleis de Newton. Gravitació Universal

Exercicis de força.

La pressió. Exercicis.

BLOC 4

Energia i tipus

Calor

Treball

Potència

BLOC 5

Electricitat i magnetisme.

Llei d'Ohm.

Circuit sèrie i paral·lel.

Electricitat i seguretat Procediments

Repàs de la utilització de fórmules i l’aïllament d’incògnites. Maneig adequat de les operacions matemàtiques.

155

Realització d'esquemes, resums, i en general, de tècniques d'estudi perquè l'alumne supere les deficiències que mostra a l'aplicar els mecanismes d'aprenentatge.

Recerca i utilització de fonts d'informació, a la web, biblioteca o en llibres especialitzats.

Observació, identificació i anàlisi de situacions de la vida quotidiana en la que es produeixen transformacions físiques.

Expressió de les distintes magnituds en unitats tècniques o pràctiques i unitats del SI, escollint en cada cas la mes adient.

Utilització, creació i interpretació de gràfiques i simulacions.

Introducció a la cinemàtica i als MRU i MRUA.

Descripció i càlcul de posicions, velocitats, acceleracions o temps, escollint entre distints sistemes de moviment el correcte.

Introducció a la dinàmica, les seues lleis i aplicacions, i a la seua relació amb la cinemàtica, la massa i el pes.

Introducció al concepte de pressió, la seua relació amb la força i les diferents unitats utilitzades més comunament.

Repàs del concepte de densitat i de la seua relació amb la massa, el volum i les diferents unitats que s’utilitzen normalment.

Introducció als conceptes d’energia, calor, treball i potència, amb càlculs molt senzills.

Introducció a l’electricitat i el magnetisme, amb càlculs senzills amb la llei d’Ohm i els circuits paral·lels i en sèrie.

Continguts actitudinals

Valorar el mètode científic i els seus mecanismes com a base de treball.

Valorar el treball en equip.

Interès i curiositat pels fenòmens estudiats i pels resultats dels mateixos.

Interès per la realització d’exercicis i pràctiques.

Reconeixement dels hàbits d'estudi

Continuada assistència a classe i comportament correcte.

Valorar el propi coneixement com a font d’aprenentatges posteriors.

Comprovar la utilitat de la física per al càlcul de situacions quotidianes.

Valorar la precisió i el rigor a l’hora d’utilitzar el llenguatge científic, així com la seua utilitat en la resolució de problemes i com a base per a estudis posteriors.

Observar diferents formes de realçar gràficament un fenomen segons la forma d'expressió utilitzada, i la seua utilitat a l’hora de resoldre un problema.

Reconeixement i valoració de la utilitat del llenguatge gràfic per a representar i resoldre problemes de la vida quotidiana.

Criteris d’avaluació

Comprendre el funcionament del mètode científic i els seus passos.

Saber interpretar diferents situacions reals o hipotètiques dels descobriments científics i relacionar cadascuna de les seues etapes al mètode científic.

Reconèixer l’aplicació quotidiana del mètode científic a situacions del món real.

Saber utilitzar correctament i amb agilitat les fórmules, aïllant les incògnites.

Comprendre la necessitat dels sistemes de referència i posició com a base científica i explicació de conceptes i sabers “populars” com velocitat, acceleració, frenada, etc.

Assolir veritablement els conceptes de velocitat i acceleració i les seues modalitats.

Treballar, entendre i incorporar a la comprensió diària els gràfics, els seus tipus i modalitats.

Saber interpretar els gràfics visualment i quantitativament.

Entendre el concepte de força i els seus efectes i lligar-lo amb el d’acceleració.

Entendre i relacionar els conceptes de massa, pes i gravetat.

Conèixer les Lleis de Newton i la seua importància en l’explicació dels fonaments de mols fenòmens naturals.

Entendre la Llei de Gravitació Universal i la seua importància bàsica en posteriors descobriments i en el saber actual sobre la Terra.

Comprendre el concepte de pressió i la seua relació amb altres magnituds, així com els seus efectes sobre la matèria i les seues implicacions en situacions quotidianes (meteorologia, busseig, canvi d’altura, etc).

Entendre el concepte d’energia i el seu lligam amb els conceptes anteriors.

Saber distingir i explicar els diferents tipus d’energia.

Saber relacionar el concepte amb situacions quotidianes, tant a la premsa, notícies, etc., com a la llar.

Entendre i treballar els conceptes de calor, treball i energia i saber-los lligar a situacions reals.

Entendre el concepte d’electricitat i la seua relació amb el magnetisme.

Conèixer la importància de la seua correcta utilització i la seguretat necessària per fer-ho.

Aplicar correctament la llei d’Ohm.

Saber realitzar circuits en sèrie i en paral·lel i aplicar-los en un context domèstic

156

GES 2 NES Objectius

Introduir l’alumne al coneixement i funcionament del mètode científic.

Conèixer els nivells d’organització de la matèria viva.

Conèixer i relacionar les funcions dels éssers vius amb els diferents aparelles que les desenvolupen.

Conèixer la composició del cos humà i el seu funcionament.

Aconseguir que l'alumne conega les diferents parts del cos, així com el seu funcionament i la relació entre elles formant part d’un tot.

Conèixer i aplicar les normes de salut per a un bon funcionament del cos.

Conèixer i evitar els hàbits no saludables.

Reconèixer les malalties més comunes i la resposta que cal donar en cadascuna.

Aconseguir que l'alumne aprenga els conceptes més essencials de la genètica, com actuen i quina importància tenen en la salut.

Conèixer els mecanismes de l’herència genètica, la seua història i la importància de la genètica al món actual.

Aconseguir una visió global de la ciència en general, i de la biologia en particular, així com de la seua història, descobriments, avanços i personatges més rellevants, en particular en els camps de l’evolució i la classificació (i l’intima relació entre ambdues) i l’ecologia.

Continguts BLOC 1 o El mètode científic o Els nivells d’organització. Els teixits

BLOC 2 – GENÈTICA o El material genètic o Les lleis de Mendel o L’herència lligada al sexe o Malalties genètiques

BLOC 3 – FUNCIONS DE NUTRICIÓ o L’aparell digestiu o L’aparell respiratori o L’aparell circulatori o L’aparell excretor

BLOC 4 – FUNCIONS DE RELACIÓ o El sistema nerviós o Els òrgans dels sentits o L’aparell locomotor o El sistema endocrí o El sistema immunològic

BLOC 5 – FUNCIONS DE REPRODUCCIÓ o L’aparell reproductor masculí o L’aparell reproductor femení o Desenvolupament embrionari

BLOC 6 – CONCEPTES IMPRESCINCIBLES EN CIÈNCIA o L’evolució o La classificació o La genètica Procediments

El mètode científic. Realització i discussió d’alguns exemples rellevants i d’altres quotidians.

Realització d'esquemes, resums, exposicions orals i en general, de tècniques d'estudi perquè l'alumne supere les deficiències que mostra a l'aplicar els mecanismes d'aprenentatge i de la comprensió lectora i expressió oral.

Recerca i utilització de fonts d'informació, en biblioteca i en llibres especialitzats.

Observació, identificació i anàlisi de situacions de la vida quotidiana en la que es troben involucrats el cos humà i la salut.

Els nivells d’organització dels éssers vius. Els teixits.

La genètica. Antecedents i història. El material genètic. Les lleis de Mendel. L’herència lligada al sexe. Malalties genètiques

Realització d’exercicis simples amb un caràcter, amb dos i amb l’herència lligada al sexe.

157

La funció de nutrició: L’aparell digestiu, l’aparell respiratori, l’aparell circulatori, l’aparell excretor. Anatomia, fisiologia, bons hàbits i malalties de cadascun.

La funció de relació: El sistema nerviós, els òrgans dels sentits, l’aparell locomotor, el sistema endocrí. Anatomia, fisiologia, bons hàbits i malalties de cadascun.

La funció de reproducció: L’aparell reproductor masculí, l’aparell reproductor femení, el desenvolupament embrionari. Anatomia, fisiologia, bons hàbits i malalties de cadascun.

Conceptes imprescindibles en la ciència: L’evolució, la classificació i l’ecologia. Historia i grans noms de cadascuna. Continguts actitudinals

Respecte cap a l'estudi

Interès i curiositat pels fenòmens estudiats i pels resultats dels mateixos.

Interès per la realització de pràctiques.

Reconeixement dels hàbits d'estudi

Esforç davant de la realització de les diferents tasques, posant especial interès en produir i expressar idees pròpies extretes a partir de l’assimilació de diferents informacions.

Valorar la necessitat de tindre idees pròpies sobre temes científics, habituals o no, i de saber expressar-los correctament de manera personal.

Reconeixement de la importància del treball en equip.

Continuada assistència a classe i correcte comportament. Criteris d’avaluació

Interès i actitud de l'alumne davant del procés d'ensenyament-aprenentatge.

Planificar i obtindre informació rellevant sobre temes científics i tecnològics bàsics del nostre temps a partir de distintes fonts (documents escrits, objectes, materials, imatges, gràfics, etc.), diferenciant entre dades i opinions, seguint formes senzilles d’investigació i comunicant de forma intel·ligible els resultats de l’estudi.

Utilitzar el coneixement de la constitució del cos humà i el seu funcionament per a aconseguir un estil de vida saludable.

Analitzar la influència que sobre la salut té l’aplicació de la ciència, així com l’impacte de certes tecnologies i de la publicitat. Per tant, ser capaç de diferenciar entre bons i mals hàbits.

Comprendre el funcionament del mètode científic i els seus passos.

Saber interpretar diferents situacions reals o hipotètiques dels descobriments científics i relacionar cadascuna de les seues etapes al mètode científic.

Reconèixer l’aplicació quotidiana del mètode científic a situacions del món real.

Comprendre la uniformitat dels éssers vius i els diferents nivells de complexitat estructural, així com les diferents funcions.

Estudiar els diferents grups de teixits que formaran òrgans, aparells i sistemes.

Entendre el concepte genètica i la seua importància en el desenvolupament científic.

Conèixer els mecanismes de funcionament de la genètica, així com els resultats de la mateixa al nostre propi cos.

Aplicar correctament les lleis de Mendel en la resolució de problemes senzills.

Reconèixer diferents malalties genètiques i la seua importància social.

Comprendre el concepte de nutrició i relacionar-lo amb els diferents òrgans i aparells implicats en el mateix.

Saber relacionar les funcions dels mateixos com un tot.

Entendre la composició dels diferents òrgans i aparells que participen el la nutrició, així com el seu funcionament, els hàbits saludables i les diferents malalties que els afecten.

Comprendre el concepte de relació i relacionar-lo amb els diferents òrgans i aparells implicats en el mateix.

Saber relacionar les funcions dels mateixos com un tot.

Entendre la composició dels diferents òrgans i aparells que participen el la relació, així com el seu funcionament, els hàbits saludables i les diferents malalties que els afecten.

Comprendre el concepte de reproducció i relacionar-lo amb els diferents òrgans i aparells implicats en el mateix.

Saber relacionar les funcions dels mateixos com un tot.

Entendre la composició dels diferents òrgans i aparells que participen el la reproducció, així com el seu funcionament, els hàbits saludables i les diferents malalties que els afecten.

Comprendre i valorar la importància de les grans idees que conformen la base de la biologia i altres branques de la ciència.

ACCÉS MAJORS 25 ANYS - MATEMÀTIQUES Objectius

OBJECTIUS GENERALS OBJECTIUS ESPECIFICS

L’objectiu general de la formació de l’alumnat major de 25 anys suposa proveir l’alumnat d’una formació específica per a la superació de les proves

Els continguts seleccionats en el temari de Matemàtiques tenen com a objecte:

158

lliures que les universitats valencianes convoquen cada any. Això suposa:

-Proveir l’alumnat d’uns recursos didàctics adequats per tal de satisfer les seues necessitats de formació i preparació de les proves.

- Que els estudiants coneguen i apliquen les matemàtiques al nivell requerit per a les diferents carreres.

- Oferir pautes de treball i estudi de la materia d’acord amb les carácterístiques de la prova de matemàtiques.

- Que coneguen i apliquen les normes matemàtiques per a la resolució de problemes.

-Donar pautes de sequenciació i desenvolupament dels continguts de la matèria d’acord amb el calendari del curs i de la prova.

- Que coneguen els diferents conceptes matemàtics i els relacionen.

- Oferir-los assessorament, orientació i estratègies en l’estudi i preparació de la matèria de matemàtiques, d’acord amb les necessitats dels alumnes i les característiques de la prova.

- Que coneguen els principals procediments matemàtics i els apliquen en la resolució de problemes.

- Oferir-los mecanismes d’avaluació i autoavaluació, per tal de valorar el grau de preparació i consolidació dels continguts i estratègies dels alumnes al llarg del curs i, especialment, abans de les proves.

- Que coneguen les relacions entre els diferents camps i temes, de manera que puguen identificar eixes relacions i aplicar-les en casos concrets.

Continguts D'acord amb el calendari de les proves d'accés que convoquen les universitats valencianes, aquestes solen tindre lloc durant els dos primers dissabtes del mes de maig. Tenint en compte, per una banda, aquestes dates, i, per una altra banda els objectius i continguts específics de la prova de matemàtiques, el programa de desenvolupament d'aquests seguirà la següent planificació i seqüenciació:

BLOC 1

1. Repàs general de conceptes previs. Polinomis i sistemes d’equacions. Operacions elementals amb polinomis (suma, resta, multiplicació i divisió). Regla de Ruffini. Resolució d’equacions polinòmiques de grau menor o igual a tres. Resolució de sistemes d’equacions lineals 2x2 i 3x3. Plantejament de problemes senzills resolubles amb sistemes d’equacions lineals.

2. Matrius i determinants. Concepte de matriu. Suma i producte de matrius. Càlcul de determinants de matrius 2x2 i 3x3.

3. Logaritmes. Logaritmes decimals i neperians. Logaritme d’un producte, d’un quocient i d’una potència (inclòs el cas d’una arrel).

BLOC 2

4. Geometria analítica plana. Equacions de la recta en el pla. Posicions relatives (incidència i paral·lelisme). Distància entre dos punts i distància d’un punt a una recta.

5. Trigonometria. Raons trigonomètriques d’un angle agut. Resolució de triangles rectangles.

BLOC 3

6. Funcions. El concepte de funció. Domini i rang. Representació de les funcions elementals (polinòmiques de grau menor o igual a tres, trigonomètriques: sinus, cosinus i tangent, exponencial i logarítmica).

7. Límits. La noció de límit. Infinitèsims i infinits. Càlcul de límits de quocients de polinomis (quan x tendeix cap a a i quan x tendeix a infinit).

8. Continuïtat i derivació. El concepte de funció contínua. Derivada i la seua interpretació geomètrica. Càlcul de la derivada d’una suma, resta, producte i quocient de funcions. Derivada de la composició de dos funcions: Regla de la cadena. Càlcul de derivades de funcions elementals (polinòmiques, racionals, trigonomètriques, exponencials i logarítmiques).

BLOC 4

9. Aplicacions de les derivades. Obtenció del creixement i decreixement d’una funció i de la seua representació gràfica. Extrems relatius. Problemes elementals de màxims i mínims.

10. Càlcul integral. La noció de primitiva. Primitives de funcions polinòmiques. Obtenció d’àrees per mitjà d’integrals definides.

BLOC 5

11. Nocions elementals d’estadística i probabilitat. Mitjana, rang i desviació típica d’una mostra: Significat i càlcul. Nocions elementals de combinatòria. Aplicació al càlcul de probabilitats.

159

Avaluació Donat que la finalitat del curs no és la d’avaluar oficialment l’alumnat, no s’estableixen criteris mínims d’avaluació. En tot cas, l’avaluació que el professor faça de l'alumnat es centrarà a valorar si van aconseguint-se els objectius de la prova de matemàtiques, i especialment quan s'aproxime el moment de les proves, si demostra un grau mínim de preparació de cara a passar les proves sense massa dificultats. Per tant, en tot moment es tractaria d’una avaluació orientativa sobre les característiques específiques de la prova. Criteris d’avaluació generals

Que els estudiants coneguen i apliquen els conceptes tractats de forma significativa.

Que assolisquen una comprensió lectora correcta dels enunciats dels exercicis.

Que coneguen, identifiquen i relacionen els diferents blocs i els seus continguts. Criteris metodològics generals La metodologia que es pretén desenvolupar en el curs tracta de combinar les capacitats inductiva i deductiva de l’alumnat sobre els continguts de la prova de matemàtiques. Es tracta de, darrere d’un record dels conceptes bàsics, introduir els alumnes als diferents temes que formen els blocs que s’avaluaran a la prova, sempre d’una manera reflexiva, sense memorització i lligant conceptes lògicament, per tal que l’extensió dels punts tractats siga accessible. Hem de tenir en compte que els estudiants arriben ja al curs amb un baix nivell de comprensió de les matemàtiques adquirit prèviament, el qual hauran de sistematitzar aprofitant la seua capacitat d’abstracció i de reflexió, ja que es tracta d'alumnes adults. Molts dels conceptes a estudiar no s’han vist anteriorment, i altres s’han oblidat. Inicialment es pretén que l'alumne vaja assolint una sèrie de capacitats i que vaja posant-les en pràctica poc a poc fins arribar un moment, unes setmanes abans de les proves, on l'alumne puga demostrar que és capaç d'enfrontar-se amb èxit a qualsevol exercici i a qualsevol qüestió d'índole matemàtica dins del temari. Per a arribar a dominar mínimament la matèria cal que la metodologia siga constructiva i progressiva, a la vegada que (sobretot) reflexiva. La Universitat de València proposa 65 punts concrets de coneixements que han de ser coneguts referents als 11 temes proposats. Cada tema es treballarà d’acord a aquests punts i a la seguretat de la seua superació. Són els següents: Continguts conceptuals i avaluadors. 1. Sumar, restar i multiplicar polinomis d'una variable 2. Dividir, de la forma tradicional, dos polinomis explicitant quocient i resta. 3. Dividir un polinomi per (x-a) usant la regla de Ruffini. Relacionar la resta amb el valor del polinomi quan x=a. 4. Calcular les arrels d'una equació polinòmica de grau dos per la fórmula tradicional i d'una de grau tres usant la regla de

Ruffini. 5. Resoldre un sistema de dos equacions lineals amb dos incògnites (es pot usar tant el mètode de reducció com el d'igualació

com el de substitució) 6. Resoldre un sistema de dos equacions amb dos incògnites en què una de les equacions no siga lineal i que conduïsca a una

equació de segon o tercer grau senzilla. 7. Resoldre un sistema de tres equacions lineals i tres incògnites usant el mètode de reducció. 8. Resoldre un problema senzill que supose el plantejament d'un sistema dels citats en els tres apartats anteriors. 9. Realitzar una operació amb matrius que supose sumar, restar, multiplicar per un escalar, multiplicar entre elles, tenint com

a màxim tres files o columnes. 10. Calcular determinants de matrius 2× 2 i 3×3. 11. Calcular el logaritme d'un número coneixent el valor del logaritme d'un altre. 12. Desenvolupar el logaritme d'una expressió en què apareguen productes, quocients, potències i arrels. 13. Saber obtindre l'equació vectorial, les equacions paramètriques, l'equació contínua, l'equació explícita i l'equació general

d'una recta bé coneixent dos punts pels quals passa bé coneixent un punt i el seu vector director. 14. Saber obtindre l'equació d'una recta coneixent un punt pel qual passe i el valor del seu pendent. 15. Saber obtindre el valor del pendent d'una recta coneixent qualsevol de les equacions esmentades en 13. 16. Donada una recta obtindre rectes paral·leles a la mateixa des d'un punt exterior, o perpendiculars des d'un punt qualsevol. 17. Relacionar la solució d'un sistema de dos equacions lineals amb dos incògnites amb la seua incidència o paral·lelisme. 18. Trobar la distància entre dos punts del pla. 19. Calcular la distància d'un punt a una recta, bé usant una fórmula bé deduint esta. 20. Conèixer les definicions del sinus, cosinus, tangent, cosecant, assecant i cotangent d'un angle agut en un triangle rectangle. 21. Saber els valors del sinus, cosinus i tangent dels angles de 0, 30, 45, 60 i 90 graus sexagesimals. 22. Saber passar de graus sexagesimals a radians i viceversa. 23. Donat un triangle rectangle en què es desconega algun element (costats o angles) obtenir-lo a partir dels que es conega. 24. Conèixer i aplicar el Teorema de Pitàgores.

160

25. En un triangle qualsevol obtindre l'altura sobre un costat. 26. Resoldre un problema senzill la modelació del qual siga un triangle rectangle l'element incògnita del qual siga el que es vol

trobar. 27. Trobar el camp d'existència de fórmules senzilles (quocient de polinomis, arrels de polinomis de grau un o dos com a màxim

i logaritmes) 28. Saber si un número està o no en el rang d'una funció. 29. Conèixer la representació gràfica de les funcions polinòmiques de grau menor o igual a tres. 30. Conèixer la representació gràfica de les funcions sinus, cosinus i tangent. 31. Conèixer la representació gràfica de la funció exponencial a x . 32. Conèixer la representació gràfica de la funció logarítmica tant de decimal com neperià. 33. Conèixer els zeros de les funcions anteriors (punts on talla a l'eix d'abscisses) i els punts on talla a l'eix d'ordenades. 34. Entendre la noció intuïtiva del límit d'una funció en un punt. 35. Saber calcular límits que no plantegen dificultats (que no presenten indeterminacions) per mera substitució. 36. Conèixer si una funció és un infinitèsim (si el seu límit és zero). 37. Conèixer si una funció és un infinit (si el seu límit és infinit). 38. Conèixer els infinitèsim equivalents a senet x, 1-cos x, a x -1, tg x, ln(1+x) quan x tendeix a zero. 39. Usar els infinitèsim equivalents per a calcular límits. 40. Calcular límits de quocients de polinomis quan la variable tendeix a infinit usant, per exemple, el mètode de dividir per x

elevat a la major potència amb què figure. 41. Calcular límits del quocient de dos polinomis quan x tendeix a un número de manera que aparega la indeterminació zero

partit per zero. Se suggereix usar la regla de Ruffini. 42. Trobar límits laterals de funcions definides a trossos (els trossos seran funcions senzilles de les treballades anteriorment). 43. Conèixer el concepte de funció contínua en un punt (aquella el límit de la qual en el dit punt existisca i coincidisca amb el

valor de la funció en el punt). 44. Conèixer la interpretació geomètrica del concepte de funció contínua en un punt. 45. Conèixer si una funció de les definides en 47 són contínues. 46. Saber la definició de derivada d'una funció en un punt. 47. Conèixer la interpretació geomètrica de la derivada d'una funció en un punt. 48. Usar la interpretació geomètrica de la derivada per a calcular la recta tangent a una corba en un punt donat. 49. Saber trobar els punts on la tangent a una corba en un punt és horitzontal. 50. Conèixer les fórmules de la derivada de la suma, resta, producte i quocient de funcions. 51. Conèixer les derivades de les funcions elementals (potencials, exponencials, circulars sinus, cosinus, tangent -,

logarítmiques) 52. Saber com es componen funcions i que la composició no és commutativa en general. 53. Conèixer la Regla de la Cadena per a calcular la derivada de la funció composta de dos funcions derivables. 54. Conèixer la derivació logarítmica per a calcular la derivada d'una funció elevada a una altra. 55. Simplificar les expressions que s'obtinguen després d'una derivació. 56. Obtindre els intervals de creixement i decreixement d'una funció usant la primera derivada de la mateixa. 57. Calcular els màxims i mínims d'una funció senzilla. Es pot fer amb la primera derivada només usant que la funció passa de

creixent a decreixent en els màxims i de decreixent a creixent en els mínims o per mitjà de l'ús de la segona o posterior derivades.

58. Resoldre problemes elementals la modelació del qual supose el càlcul del màxim o el mínim d'una funció senzilla. 59. Conèixer el concepte de primitiva d'una funció en un interval. 60. Calcular la primitiva de qualsevol funció polinòmica. 61. Calcular l'àrea tancada entre una funció polinòmica, l'eix d'abscisses i dos rectes verticals usant la integral de la funció.

Remarcar que la funció pot no estar tota per damunt o per davall de l'eix d'abscisses en el dit interval. 62. Calcular, donada una mostra estadística, la seua mitjana i la seua desviació típica i saber interpretar el seu resultat. 63. Conèixer el concepte de variacions, combinacions i permutacions sense repetició. Resoldre problemes elementals usant els

dits conceptes. 64. Conèixer els números combinatoris, saber calcular-los tant directament com amb el triangle de Tartaglia i aplicar-ho al

binomi de Newton. 65. Conèixer el concepte bàsic de probabilitat d'un succés. Usar la combinatòria per a calcular probabilitats de successos

senzills. Materials i recursos didàctics

Llibre de text “Matemáticas. Comunidad Valenciana”

Apunts accessoris per a temes puntuals.

Fulls de problemes resolts.

Models d’exàmens a diversos nivells.

Programes “freeware” d’aplicacions matemàtiques.

161

Web del centre amb tots els materials accessoris disponibles.

Atenció a la diversitat L'atenció a la diversitat en escoles d'adults suposa fer un esforç per tal d'adaptar els objectius generals de la programació a les necessitats específiques i individuals de cada alumne/a. En el cas del curs de preparació per a les proves d'accés, l'atenció consisteix a adaptar-se a les característiques i necessitats específiques de l'alumnat que es matricula, que, en molts casos, fa molt de temps que va deixar el sistema educatiu i/o que es la primera vegada que es presenta a les proves. Això passa per emprar una metodologia flexible, que busca ajudar l'alumne a què entenga els continguts i sàpiga aplicar-los adequadament als anàlisis i comprensió lectora que haja de fer, així com aclarir qualsevol dubte que tinga o vaja sorgint al llarg del curs. De tota manera, el poc temps disponible i el temari tancat no permet disposar de massa temps de “repàs”. L’alumne ja sap què està estudiant, a quin curs s’ha matriculat i què comporta tot plegat. La selecció del material accessori del curs (el principal ja és al llibre) també s'ha basat en aquests principis d'atenció a la diversitat. Ja des de l'inici del curs es pretén emprar una metodologia basada en l'aprenentatge significatiu que busca arribar a tot l'alumnat i satisfer de la millor forma possible les seues expectatives. a.- Programacions de recolzament: •Criteris generals d’avaluació L'avaluació serà purament orientativa del grau d'assoliment dels coneixements que demostre l'alumne, i que servirà, per una banda, per tal de saber l'estat de preparació de l'alumne davant la prova específica i per fer una diagnosi del procés de treball i desenvolupament dels objectius al llarg del curs. •Criteris de qualificació i recuperació Com que l'alumnat no rep cap tipus de titulació a l'acabament del curs, no es segueix cap tipus de criteri de qualificació ni de recuperació. b.- Alumnes amb necessitats educatives especials En cas que es matriculen alumnes amb necessitats educatives especials, caldrà adaptar els continguts i la metodologia de l'aula a les necessitats d'aquests alumnes, així com facilitar-los un seguiment i una avaluació adequada a les seues capacitats i circumstàncies pròpies. En aquests casos, caldrà establir una planificació individual pel que fa al seguiment de la classe, depenent de quina siga la necessitat de l'alumne/a en qüestió. 9.- Seguiment de l’assignatura La classe de Matemàtiques en el grup d'accés a la universitat per a majors de 25 anys consta de dues hores setmanals, per tant, l'assistència esdevé un factor primordial a l'hora de fer un seguiment regular de l'assignatura. El seguiment del treball de classe serà fonamental a l'hora de desenvolupar els objectius establerts per al curs, que no són altres que els de preparar l'alumnat per a superar favorablement la prova de les universitats valencianes en la pròxima convocatòria. A més del treball en la classe, el professor demanarà els alumnes que realitzen diferents tipus d'exercicis pràctics i tasques de treball i estudi per a casa amb vista a avaluar-ho en classe i fer les correccions pertinents per tal d'aconseguir els objectius establerts. Com a conseqüència de l'elevada demanda de matriculació, i ja que el nombre d'alumnes del grup és limitat, per les dimensions de la classe, els alumnes que per motius no justificats no assistisquen a les classes es donaran de baixa en les llistes de matriculació i es cridarà per estricte ordre de la llista de reserva a nous alumnes.

GES1 PIM 1. NÚMEROS NATURALS. DIVISIBILITAT. Continguts. ● Nombres naturals. ● El sistema de numeració decimal. ● Interpretació de codis numèrics presents en la vida quotidiana. ● Propietats de la suma, resta, multiplicació i divisió. ● Propietat distributiva del producte respecte de la suma. ● Múltiples i divisors. ● Criteris de divisibilitat. ● Nombres primers i nombres compostos.

162

● Descomposició d’un nombre en factors primers. ● Màxim comú divisor i mínim comú múltiple. Procediments ● Interpretació i utilització dels nombres naturals. ● Utilització de les propietats de la suma, resta, multiplicació i divisió amb nombres naturals. ● Elaboració i ús d’estratègies personals de càlcul mental. ● Coneixement i aplicació de criteris de divisibilitat per estudiar múltiples i divisors d’un nombre. ● Càlcul dels múltiples d’un nombre natural. ● Càlcul de tots els divisors d’un nombre natural. ● Reconeixement de nombres primers i compostos. ● Descomposició d’un nombre natural en factors primers. ● Càlcul del màxim comú divisor i del mínim comú múltiple de dos o més nombres naturals. ● Identificació i resolució de problemes per mitjà del càlcul del màxim comú divisor i/o el mínim comú múltiple de dos nombres. Valors, normes i actituds ● Valoració de la utilitat del llenguatge numèric per representar, comunicar o resoldre diferents situacions de la vida quotidiana. Incorporació del llenguatge numèric i del càlcul a la manera de procedir habitual. ● Interès i valoració crítica davant de les informacions i missatges de naturalesa numèrica. ● Curiositat i interès per investigar les regularitats i relacions que apareixen en els codis numèrics. ● Curiositat i interès per enfrontar-se a problemes de divisibilitat de nombres naturals. ● Sensibilitat i gust per la presentació ordenada i clara del procés seguit i dels resultats obtinguts. Criteris d’avaluació ● Utilitzar nombres naturals per resoldre activitats relacionades amb la vida quotidiana. ● Estimar i calcular el valor d’expressions numèriques senzilles de nombres naturals basades en les quatre operacions elementals i les seves propietats. ● Utilitzar adequadament els conceptes de divisibilitat per resoldre problemes de múltiples i divisors d’un nombre, i distingir nombres primers i compostos. ● Emprar l’algoritme de càlcul del màxim comú divisor i el mínim comú múltiple de dos nombres en la resolució de problemes senzills.

Entrega del quadern, més assistència participativa a les classes li suma un 20% de la nota final del control. 2. NOMBRES ENTERS Continguts: ● Els nombres enters com a ampliació dels nombres naturals. ● Representació gràfica. ● Ordenació de nombres enters. ● Valor absolut d’un nombre enter. ● Suma de nombres enters. Propietats. ● Oposat d’un nombre enter. ● Resta de nombres enters. ● Multiplicació de nombres enters. Propietats. ● Divisió de nombres enters. ● Propietat distributiva de nombres enters. ● Treure’n factor comú. ● Operacions combinades amb nombres enters amb parèntesis i sense. Procediments ● Representar i interpretar situacions reals per mitjà de nombres enters. ● Expressar un nombre natural en forma de nombre enter. ● Representació en la recta numèrica de nombres enters. ● Comparació de nombres mitjançant l’ordenació i la representació gràfica.

163

● Calcular el valor absolut d’un nombre enter. ● Calcular l’oposat d’un nombre enter. ● Sumar, restar, multiplicar i dividir nombres enters. ● Aplicar la propietat distributiva i treure’n factor comú. ● Utilització de la jerarquia i les propietats de les operacions i de les regles d’ús dels parèntesis per realitzar operacions combinades. ● Resoldre problemes de nombres enters. Valors, normes i actituds ● Valoració de la utilitat dels nombres enters per representar situacions reals i resoldre situacions problemàtiques. ● Valoració de l’interès i la curiositat per aplicar un procediment en la resolució de problemes matemàtics amb nombres enters. ● Presència i rigor en la resolució de problemes amb nombres enters. ● Confiança en la realització de càlculs mentals i estimacions amb nombres enters. ● Curiositat i respecte pels coneixements d’altres èpoques i d’altres civilitzacions. ● Reconeixement i valoració crítica de la utilitat de la calculadora per a la realització de càlculs. Criteris d’avaluació ● Relacionar, representar i ordenar nombres enters. ● Operar correctament amb nombres enters i utilitzar les seves propietats. ● Estimar i calcular el valor d’expressions numèriques senzilles de nombres enters basades en les quatre operacions elementals aplicant correctament la jerarquia de les operacions amb parèntesis i sense. ● Utilitzar els nombres enters i les operacions entre aquests per resoldre problemes i activitats relacionades amb la vida quotidiana.

Entrega del quadern, més assistència participativa a les classes li suma un 20% de la nota final del control. 3. POTÈNCIES I ARREL QUADRADA Continguts ● Potència d’exponent natural, base i exponent. ● Potències d’exponent 2 i 3: quadrats i cubs. ● Potències de base un nombre negatiu. ● Signe de potències de base negativa. ● Potència d’un producte i d’un quocient. ● Producte i quocient de potències de la mateixa base. ● Base i exponent de productes i quocients de potències de la mateixa base. ● Potència d’exponent 0 i 1. ● Potència d’una potència, base i exponent. ● Quadrats perfectes. ● Arrel quadrada exacta. ● Arrel quadrada entera, residu de l’arrel. Aproximacions. Procediments ● Distingir la base i l’exponent d’una potència entera. ● Calcular el signe d’una potència de base negativa. ● Operar amb potències d’un producte i d’un quocient. ● Manipular productes i quocients de potències de la mateixa base. ● Manejar potències de potències. ● Distingir quadrats perfectes. ● Obtenir arrels quadrades exactes. ● Calcular l’arrel quadrada per aproximacions. ● Obtenir el nombre de xifres de l’arrel quadrada entera. ● Calcular l’arrel quadrada entera i el seu residu. Valors, normes i actituds ● Reconeixement de la necessitat del llenguatge numèric en la vida quotidiana.

164

● Interès per conèixer sistemes nous per operar d’una manera més ràpida i còmoda. ● Valoració crítica davant de l’ús de la calculadora. ● Gust per la presentació ordenada i clara del procés seguit i dels resultats obtinguts en problemes i càlculs numèrics. Criteris d’avaluació ● Distingir la base i l’exponent d’una potència entera. Operar amb potències enteres i amb potències de base negativa. ● Operar amb potències de productes i quocients, amb productes i quocients de potències de la mateixa base o amb potències de potències. ● Calcular l’arrel quadrada exacta o entera. ● Plantejar i resoldre problemes utilitzant potències i/o arrels quadrades.

Entrega del quadern, més assistència participativa a les classes li suma un 20% de la nota final del control. 4. FRACCIONS Continguts Fets i conceptes ● Fracció. Termes d’una fracció: numerador i denominador. ● Fraccions equivalents. ● Fraccions irreductibles. ● Comú denominador de fraccions. ● Nombre mixt. ● Operacions amb fraccions: suma, resta, multiplicació i divisió. ● Fraccions inverses. Procediments ● Identificar i calcular fraccions equivalents. ● Obtenir la fracció irreductible. ● Reduir fraccions a comú denominador. ● Calcular el mínim comú denominador de fraccions. ● Comparar i ordenar fraccions. ● Convertir una fracció en nombre mixt i viceversa. ● Sumar i restar fraccions. ● Multiplicar una fracció per un nombre enter. ● Multiplicar i dividir fraccions. ● Reconèixer fraccions inverses. ● Utilitzar de forma correcta els parèntesis i la jerarquia de les operacions amb fraccions. ● Resoldre problemes mitjançant la suma, resta, multiplicació i/o divisió de fraccions. Valors, normes i actituds ● Valoració de la utilitat de les fraccions per interpretar situacions de la vida quotidiana. ● Interès en l’adquisició de procediments de càlcul diferents dels desenvolupats fins ara. ● Seguretat i agilitat en el càlcul numèric. ● Utilitat en la realització de càlculs mentals i estimacions amb fraccions. ● Gust per la presentació ordenada i clara del procés seguit i dels resultats obtinguts en problemes i càlculs numèrics. Criteris d’avaluació ● Trobar una fracció equivalent a una altra de donada. Calcular la fracció irreductible. ● Comparar i ordenar fraccions. Reduir fraccions a mínim comú denominador. ● Expressar una fracció en forma de nombre mixt i viceversa. ● Realitzar sumes, restes, multiplicacions i divisions de fraccions. ● Resoldre problemes utilitzant la suma, resta, multiplicació i/o divisió de fraccions seguint un procediment adequat.

Entrega del quadern, més assistència participativa a les classes li suma un 20% de la nota final del control.

165

5. NÚMEROS DECIMALS Continguts Fets i conceptes ● Nombre decimal. ● Part entera i xifres decimals. ● Ordres d’unitats. ● Unitats d’un nombre decimal. ● Nombre decimal exacte i periòdic. ● Període d’un nombre decimal. ● Producte d’un nombre decimal per una potència de 10. ● Divisió d’un nombre decimal per una potència de 10. ● Operacions amb nombres decimals: suma, resta, multiplicació i divisió. Procediments ● Descompondre un nombre decimal. ● Transformar una fracció en un nombre decimal. ● Ordenar i comparar nombre decimals i fraccions. ● Multiplicar i dividir un nombre decimal per una potència de 10. ● Sumar i restar nombres decimals. ● Multiplicar nombres decimals. ● Dividir nombres decimals. ● Resoldre problemes mitjançant la suma, resta, multiplicació i/o divisió de nombres decimals. Valors, normes i actituds ● Valoració de la utilitat del llenguatge numèric, en particular els nombres decimals, per interpretar situacions de la vida quotidiana. ● Interès en l’adquisició de procediments de càlcul diferents dels desenvolupats fins ara, amb disposició a millorar el resultat de qualsevol càlcul o problema numèric. ● Confiança en la realització de càlculs mentals i estimacions de nombres decimals. ● Gust per la presentació ordenada i clara del procés seguit i dels resultats obtinguts en problemes i càlculs numèrics. ● Perseverança i rigor en la realització i presentació de les tasques proposades. ● Valoració crítica de l’ús de les calculadores per realitzar operacions amb nombres decimals. Criteris d’avaluació ● Entendre el concepte de nombre decimal i la seva relació amb les fraccions. ● Realitzar sumes, restes, multiplicacions, divisions i aproximacions de nombres decimals. ● Resoldre problemes utilitzant la suma, resta, multiplicació i/o divisió de nombres decimals seguint un procediment adequat.

Entrega del quadern, més assistència participativa a les classes li suma un 20% de la nota final del control. 6. EL LLENGUATGE ALGEBRAIC. EQUACIONS Continguts ● El llenguatge algebraic. ● Expressió algebraica. ● Parts d’una expressió algebraica: coeficient i part literal. ● Valor numèric d’una expressió algebraica. ● Expressions algebraiques semblants. ● Suma i resta d’expressions algebraiques. ● Ús de lletres per expressar relacions entre magnituds: fórmules. ● Igualtat algebraica i numèrica. ● Identitat algebraica. ● Equació. ● Incògnites d’una equació. ● Regles de la suma i del producte. ● Solució d’una equació. ● Equacions equivalents.

166

● Equació de primer grau amb una incògnita. Procediments ● Expressar situacions de la vida en llenguatge algebraic. ● Calcular el valor numèric d’una expressió algebraica. ● Sumar i restar expressions algebraiques. ● Simplificar equacions mitjançant les regles de la suma i del producte. ● Resoldre equacions de primer grau amb una incògnita. ● Plantejar i resoldre problemes mitjançant equacions. Valors, normes i actituds ● Valoració de la utilitat del llenguatge algebraic per representar situacions de la vida quotidiana. ● Confiança en les capacitats pròpies per resoldre problemes algebraics senzills. ● Gust per la presentació ordenada i clara del procés seguit i dels resultats obtinguts en la resolució d’equacions i de problemes. ● Interès per les estratègies de resolució de problemes diferents de les pròpies. ● Valoració de l’interès a revisar i millorar el resultat de qualsevol càlcul o problema algebraic. Criteris d’avaluació ● Expressar situacions de la vida real en llenguatge algebraic. ● Calcular el valor numèric d’una expressió algebraica. ● Operacions amb expressions algebraiques senzilles. ● Resoldre equacions de primer grau amb una incògnita. ● Resoldre problemes de la vida quotidiana per mitjà del plantejament i la resolució d’equacions de primer grau.

Entrega del quadern, més assistència participativa a les classes li suma un 20% de la nota final del control. 7. SISTEMES DE MESURES Continguts ● Quantitat i magnitud. ● Unitat. ● Sistema mètric decimal i sistema internacional d’unitats (SI). ● Unitats de mesura de longitud, superfície, volum, massa i capacitat. ● Unitats agràries. ● Estimació de mesures. ● Relació entre les diverses unitats de mesura. Procediments ● Fer servir el vocabulari adequat en la transmissió d’informació sobre les mesures d’objectes. ● Expressar mesures de longitud, superfície, volum, massa i capacitat en qualsevol dels seus múltiples i submúltiples. ● Realitzar operacions amb mesures expressades en diverses unitats. ● Relacionar les unitats de volum amb les de capacitat. ● Relacionar les unitats de superfície amb les agràries. ● Resoldre problemes en què sigui necessari expressar quantitats de longitud, superfície, volum, massa o capacitat en unitats adequades. Valors, normes i actituds ● Hàbit d’expressar els resultats numèrics dels mesuraments fent servir les unitats de mesura utilitzades. ● Incorporació al llenguatge quotidià dels conceptes de magnitud i unitat per representar de forma precisa situacions de la vida quotidiana. ● Valoració de la necessitat d’utilitzar un sistema de mesures prèviament fixat per les diferents quantitats de longitud, superfície, volum, capacitat i massa. Criteris d’avaluació ● Expressar una quantitat de longitud, superfície o volum en la unitat principal del sistema mètric decimal o en un dels seus múltiples o submúltiples.

167

● Expressar una quantitat de capacitat o massa en la unitat principal del sistema mètric decimal o en un dels seus múltiples o submúltiples. ● Relacionar les quantitats donades en unitats de volum amb les donades en unitats de capacitat, o viceversa. ● Resoldre diferents situacions relacionades amb les matemàtiques, les altres ciències o la vida quotidiana, en les quals s’hagi d’expressar magnituds, utilitzant les unitats adequades.

Entrega del quadern, més assistència participativa a les classes li suma un 20% de la nota final del control. 8. MAGNITUDS PROPORCIONALS. PERCENTATGES Continguts ● Raó entre dos nombres. ● Proporcions. ● Propietat fonamental de les proporcions. ● Magnituds directament proporcionals. ● Raó de proporcionalitat. ● Mètode de reducció a la unitat. ● Regla de tres simple directa. ● Relació entre percentatge, raó i nombre decimal. ● Percentatge d’una quantitat. ● Quantitat total a què correspon un percentatge. ● Relació entre percentatge i regla de tres simple directa. ● Augments percentuals. ● Disminucions percentuals. Procediments ● Càlcul de la raó entre dos nombres. ● Càlcul del terme desconegut en proporcions i en taules de magnituds proporcionals. ● Distinció de magnituds directes i inverses. ● Resolució de problemes de proporcionalitat utilitzant la reducció a la unitat. ● Plantejament i resolució de problemes de proporcionalitat mitjançant la regla de tres simple directa. ● Càlcul del tant per cent d’una quantitat mitjançant la multiplicació per la raó i per la regla de tres simple directa. ● Resolució de problemes en què hi hagi augments i disminucions percentuals. Valors, normes i actituds ● Valoració de la regla de tres com a instrument útil i senzill per a la resolució de problemes en la vida quotidiana. ● Confiança en les capacitats pròpies per enfrontar-se a la resolució de problemes. ● Valoració crítica d’informacions que podem veure en els mitjans de comunicació, relacionades amb percentatges, etc. riteris d’avaluació ● Distingir si dues raons formen una proporció o no. ● Calcular els termes que falten en una proporció. ● Identificar si dues magnituds són directament proporcionals. ● Resoldre problemes utilitzant la reducció a la unitat i regles de tres simples, directes i inverses. ● Saber relacionar el percentatge amb la seva raó i amb el seu nombre decimal, així com calcular percentatges de quantitats, problemes amb percentatges i la seva relació amb la regla de tres simple directa.

Entrega del quadern, més assistència participativa a les classes li suma un 20% de la nota final del control. 9. FUNCIONS Continguts ● Eixos de coordenades. Abscisses i ordenades. ● Coordenades d’un punt en el pla. ● Relació entre dues magnituds d’una taula. ● Relació entre ordenades i abscisses. ● Fórmules. ● Funció. Variables dependent i independent. ● Representació gràfica de funcions. ● Funció lineal o de proporcionalitat directa.

168

Procediments ● Dibuixar un punt en els eixos de coordenades a partir de les seves coordenades. ● Determinar les coordenades d’un punt. ● Construir taules de situacions reals. ● Interpretar la gràfica d’una situació senzilla. ● Calcular valors d’una funció a partir de la seva fórmula. ● Escriure la fórmula d’una funció a partir d’un conjunt de valors. ● Dibuixar gràfiques de funcions mitjançant el càlcul d’alguns dels seus punts. ● Distingir si determinades situacions es representen o no per funcions. ● Identificar les variables dependent i independent d’una funció. ● Resoldre problemes senzills en què hi hagi funcions lineals o de proporcionalitat directa. Valors, normes i actituds ● Valoració del llenguatge gràfic per resoldre problemes de la vida quotidiana. ● Utilització correcta d’instruments de dibuix i mesurament per realitzar representacions gràfiques. ● Valoració crítica de la informació apareguda en revistes, diaris, televisió, etc. ● Curiositat per la investigació sobre fenòmens reals que presenten relació entre magnituds. Criteris d’avaluació ● Representar i identificar punts en els eixos de coordenades. ● Diferenciar si dues variables estan relacionades o no mitjançant una funció, i distingir les variables dependent i independent. ● Representar i interpretar una funció mitjançant taules, gràfiques o fórmules, i saber passar de les unes a les altres. ● Reconèixer i interpretar enunciats que corresponguin a funcions senzilles de la vida quotidiana. ● Reconèixer, interpretar, representar i relacionar les funcions lineals amb les magnituds directament proporcionals.

Entrega del quadern, més assistència participativa a les classes li suma un 20% de la nota final del control. 10. ESTADÍSTICA I PROBABILITAT Continguts ● Dades estadístiques. ● Freqüències absoluta i relativa. ● Diagrama de barres. ● Diagrama de sectors. ● Mitjana aritmètica: simple i ponderada. ● Moda. ● Experiment aleatori. ● Espai mostral. Esdeveniments. ● Probabilitat d’un esdeveniment aleatori. Regla de Laplace. Procediments ● Agrupar les dades en taules mitjançant el recompte i càlcul de freqüències (absoluta i relativa). ● Construir diagrames de barres. ● Interpretar diagrames de barres. ● Construir diagrames de sectors. ● Interpretar diagrames de sectors. ● Calcular la mitjana aritmètica simple. ● Calcular la mitjana aritmètica ponderada. ● Calcular la moda. ● Escriure l’espai mostral i els esdeveniments d’un experiment aleatori. ● Trobar la probabilitat d’un esdeveniment. ● Resoldre problemes de probabilitat Valors, normes i actituds

169

● Reconeixement, valoració i utilitat de l’estadística en diferents àmbits socials, polítics i econòmics, per interpretar, descriure i predir situacions reals. ● Actitud crítica davant d’un ús interessat o enganyós dels resultats estadístics. ● Valoració d’una actitud ètica en la utilització de l’estadística. ● Valoració crítica de l’ús de la calculadora i l’ordinador per realitzar càlculs mecànics. ● Reconeixement i valoració del treball en equip com la forma més eficaç per a la recollida de dades. ● Sensibilitat i gust per la precisió, l’ordre, la claredat en el tractament i presentació de resultats. Criteris d’avaluació ● Construir taules de dades utilitzant el recompte i càlcul de les freqüències absoluta i relativa. ● Dibuixar i interpretar diagrames de sectors i de barres, amb el seu polígon de freqüències corresponent. ● Calcular la mitjana aritmètica (simple i ponderada) i la moda d’un conjunt senzill de dades. Resoldre problemes de la vida quotidiana utilitzant l’estadística. ● Escriure l’espai mostral i els esdeveniments d’un experiment aleatori. ● Trobar la probabilitat d’un esdeveniment utilitzant la regla de Laplace. Resoldre problemes de probabilitat relacionats amb l’entorn.

Entrega del quadern, més assistència participativa a les classes li suma un 20% de la nota final del control. 11. FORMES GEOMÈTRIQUES Continguts ● Punts i rectes. ● Determinació d’una recta. ● Rectes secants i paral·leles. ● Angle. Els seus elements: vèrtex i costats. ● Mesura d’un angle: sistema sexagesimal. ● Angle agut i angle obtús. ● Angle còncau i angle convex. ● Angles complementaris i suplementaris. ● Angles iguals: oposats pel vèrtex i de costats paral·lels. ● Bisectriu d’un angle: traçat. ● Mediatriu d’un segment: traçat. ● Circumferència i els seus elements. ● Cercle i figures circulars. ● Angles centrals. ● Arc d’un angle central. ● Angles inscrits. Mesura. ● Posicions relatives d’una recta i una circumferència i de dues circumferències. ● Càlcul de la longitud d’una circumferència i d’un arc. Procediments ● Utilització de la terminologia i notació adequades per descriure amb precisió els elements de geometria plana estudiats. ● Utilització hàbil dels instruments de dibuix habituals. ● Reconeixement i càlcul d’angles complementaris i suplementaris. ● Obtenció d’angles centrals i angles inscrits. ● Construcció de la mediatriu d’un segment. ● Construcció de la bisectriu d’un angle. ● Càlcul de la longitud d’una circumferència i d’un arc de circumferència utilitzant les fórmules adequades en cada cas. ● Resolució de problemes geomètrics diferenciant els elements coneguts dels que es pretén conèixer i establint relacions entre ells. Valors, normes i actituds ● Reconeixement i valoració de la geometria per conèixer i resoldre diferents situacions relatives a l’entorn físic. ● Perseverança en la resolució de problemes geomètrics. ● Gust per la realització i presentació acurada i ordenada de treballs geomètrics. Criteris d’avaluació

170

● Reconèixer i calcular angles complementaris i suplementaris, i angles inscrits i centrals en una circumferència. ● Establir relacions d’igualtat entre angles oposats pel vèrtex o de costats paral·lels. ● Identificar i construir la mediatriu d’un segment i la bisectriu d’un angle, i aplicar les seves propietats a la resolució de problemes. ● Identificar les posicions relatives entre una recta i una circumferència i entre dues circumferències. ● Aplicar la fórmula del càlcul de la longitud d’una circumferència i d’un arc per resoldre problemes.

Entrega del quadern, més assistència participativa a les classes li suma un 20% de la nota final del control. 12. FIGURES PLANES Continguts ● Polígons i polígons regulars: descripció dels seus elements i classificació. ● Característiques i classificació de triangles i quadrilàters. ● Suma dels angles interiors d’un triangle. ● Descomposició d’un polígon en triangles. ● Suma dels angles interiors d’un polígon. ● Reconeixement de polígons iguals. ● Criteris d’igualtat de triangles. ● Traçat de les rectes notables d’un triangle: mediatrius, bisectrius, altures i mitjanes. ● Obtenció dels punts notables d’un triangle: circumcentre, incentre, ortocentre i baricentre, i de les seves propietats característiques. Procediments ● Utilització de la terminologia i notació adequades per descriure amb precisió les figures planes estudiades. ● Utilització hàbil d’instruments de dibuix habituals. ● Identificació dels distints tipus de triangles i quadrilàters. ● Descomposició d’un polígon en triangles de costats i vèrtexs comuns no superposats. ● Càlcul de la suma dels angles interiors d’un polígon qualsevol. ● Ús dels criteris d’igualtat de triangles. ● Construcció de triangles una vegada coneguts tres dels seus elements: costats i/o angles. ● Construcció amb regle i compàs de les rectes notables d’un triangle. ● Obtenció amb instruments de dibuix dels punts notables del pla. Valors, normes i actituds ● Reconeixement i valoració de la geometria per conèixer i resoldre diferents situacions relatives a l’entorn físic. ● Interès i gust per la descripció verbal precisa de formes i característiques geomètriques. ● Gust per la realització i presentació acurada i ordenada de treballs geomètrics. ● Curiositat i interès per investigar sobre formes i relacions geomètriques. ● Perseverança en la resolució de problemes geomètrics. Criteris d’avaluació ● Reconèixer, dibuixar i descriure les figures planes en exercicis i en el seu entorn immediat i distingir-ne els elements característics. ● Utilitzar la suma dels angles interiors d’un triangle per obtenir la suma dels angles interiors d’un polígon qualsevol. ● Identificar i construir polígons iguals en general i triangles iguals en particular usant els criteris d’igualtat de forma adequada. ● Traçar i obtenir les rectes i els punts notables d’un triangle qualsevol i utilitzar-los per resoldre problemes geomètrics senzills.

Entrega del quadern, més assistència participativa a les classes li suma un 20% de la nota final del control. 13. LONGITUDS I ÀREES Continguts ● Càlcul del perímetre dels polígons. ● Teorema de Pitàgores. ● Càlcul de distàncies usant el teorema de Pitàgores. ● Concepte d’àrea.

171

● Càlcul de l’àrea de les figures planes: rectangle, quadrat, paral·lelogram, triangle, trapezi, polígons regulars i irregulars, cercle i figures circulars. ● Mesura de l’àrea d’altres figures mitjançant composició i descomposició de les anteriors. Procediments ● Utilització del teorema de Pitàgores per calcular mesures indirectes. ● Aplicació de les fórmules adequades per calcular el perímetre i l’àrea de figures planes. ● Obtenció de l’àrea de figures planes per composició o descomposició d’altres més senzilles. ● Identificació de problemes geomètrics amb figures planes diferenciant elements coneguts i per conèixer. ● Descripció verbal dels problemes i de la seva resolució, i confrontació amb uns altres de possibles. ● Utilització de la terminologia i notació adequades per descriure amb precisió configuracions geomètriques planes. Valors, normes i actituds ● Reconeixement i valoració de la geometria per conèixer i resoldre diferents situacions relatives a l’entorn físic. ● Perseverança en la resolució de problemes geomètrics. ● Gust per la realització i presentació acurada i ordenada de treballs geomètrics. ● Sensibilitat davant de les qualitats estètiques de la geometria i reconeixement de la seva presència en la natura, en l’art i en la tècnica. ● Curiositat per investigar sobre formes i relacions geomètriques. Criteris d’avaluació ● Calcular de la forma més senzilla i ràpida el perímetre de les figures planes. ● Estimar i calcular mesures indirectes utilitzant el teorema de Pitàgores. ● Utilitzar les fórmules i els procediments adequats per al càlcul directe de l’àrea de les figures planes més elementals. ● Reconèixer, dibuixar i descriure les figures planes com a resultat de la composició d’altres més senzilles. ● Aplicar les fórmules del càlcul de distàncies, perímetres i àrees de figures planes elementals per resoldre problemes relacionats amb l’entorn.

Entrega del quadern, més assistència participativa a les classes li suma un 20% de la nota final del control. 14. COSSOS GEOMÈTRICS. VOLUMS Continguts ● Poliedres: prismes i piràmides i els seus elements. ● Cossos rodons: cilindre, con i esfera i els seus elements. ● Volum d’una figura de l’espai. ● Càlcul del volum dels poliedres: ortoedre, cub, prisma i piràmide. ● Càlcul del volum de les figures de revolució: cilindre, con i esfera. Procediments ● Utilització de la terminologia i notació adequades per descriure amb precisió els elements de geometria de l’espai. ● Reconeixement i distinció de les distintes figures espacials i els seus elements. ● Representació plana de cossos geomètrics senzills conservant una certa sensació de perspectiva. ● Identificació de problemes geomètrics amb figures de l’espai diferenciant els elements coneguts. ● Elecció de les formes geomètriques que s’ajustin millor a unes condicions determinades. ● Descripció verbal de problemes geomètrics i del procés seguit en la seva resolució, i confrontació amb uns altres de possibles. ● Aplicació de les fórmules adequades per calcular el volum de qualsevol figura de l’espai. Valors, normes i actituds ● Reconeixement i valoració de la geometria per conèixer i resoldre diferents situacions relatives a l’entorn físic. ● Reconeixement i valoració de les relacions entre conceptes com ara la forma i la grandària dels objectes. ● Perseverança per resoldre problemes geomètrics. ● Gust per la realització i presentació acurada i ordenada de treballs geomètrics. ● Interès i gust per la descripció verbal precisa de formes geomètriques.

172

● Sensibilitat davant de les qualitats estètiques de les configuracions geomètriques, i reconeixement la seva presència en la natura, en l’art i en la tècnica. ● Confiança en les capacitats pròpies per percebre l’espai i resoldre problemes geomètrics. Criteris d’avaluació ● Reconèixer les distintes figures de l’espai i els seus elements i distingir els distints tipus de poliedres i de cossos rodons. ● Utilitzar adequadament les fórmules que permetin obtenir el volum dels poliedres. ● Usar correctament les fórmules per al càlcul del volum dels cossos de revolució. ● Aplicar les fórmules del càlcul del volum de les figures de l’espai per resoldre problemes.

Entrega del quadern, més assistència participativa a les classes li suma un 20% de la nota final del control. GES 1 CIÈNCIA I TECNOLOGIA Continguts procedimentals 1. Realització d'esquemes, resums, i en general, de tècniques d'estudi perquè l'alumne supere les deficiències que mostra a

l'aplicar els mecanismes d'aprenentatge. 2. Recerca i utilització de fonts d'informació, en biblioteca i en llibres especialitzats. 3. Observació, identificació i anàlisi de situacions de la vida quotidiana en la que es produeixen transformacions i intercanvis

d'energia. 4. Expressió de les distintes magnituds en unitats tècniques o pràctiques i unitats del SI 5. Treball amb el material fotocopiat elaborat pel professor. 6. Interpretació de gràfiques i simulacions. 7. Saber llegir les propietats dels elements en la taula periòdica. 8. Maneig adequat de les operacions matemàtiques. 9. Adequada realització de resums i l'exposició de temes. 10. Adequada expressió oral i escrita en els treballs i exercicis. 11. Interès en la interpretació de símbols abstractes, com a fórmules, gràfics, etc. que ajudaran a formar una major capacitat de

judici de l'abstracte. Continguts actitudinals 1.- Valorar el treball en equip. 2.- Respecte cap a l'estudi 3.- Interès i curiositat pels fenòmens estudiats i pels resultats dels mateixos. 4.- Interès per la realització de pràctiques. 5.- Reconeixement dels hàbits d'estudi 6.- Reconeixement de la importància del treball en equip. 7.- Continuada assistència a classe i correcte comportament. 8.- Conscienciació dels problemes socials, de medi ambient, i de la humanitat. 2.- Objectius del curs 1. Introduir l’alumne al coneixement i funcionament del mètode científic. 2. Conèixer la composició de la matèria i la seua uniformitat a l’Univers 3. Aconseguir que l'alumne puga definir l'energia; que la identifique amb els diferents tipus d'activitat, i que puga posar

exemples d'emmagatzematge, transport i transformació. 4. Interpretar científicament fenòmens per mitjà dels conceptes bàsics de la Teoria Cinètica 5. Aconseguir que l'alumne aprenga els conceptes més essencials del circuit elèctric, que conega com resoldre un problema real

que li puga sorgir en el seu àmbit quotidià amb l'electricitat, que conega tot el procés tecnològic que es dóna des que es produeix l'electricitat fins que es consumeix.

3.- Criteris mínims d’avaluació Els continguts establerts en cadascun dels mòduls són mínims per a aconseguir superar el curs, tant els conceptuals, com els procedimentals i els actitudinals. En tot cas s'observarà el següent criteri d'avaluació: El professor valorarà en un 40% l'apartat de coneixements, en un 40% el de procediments, i en un 20% el d'actituds.

173

En el capítol de coneixements, es té en compte la comprensió que tinguen dels temes: la realització i presentació de treballs, la correcta solució dels exercicis, les proves escrites al llarg del curs, les proves orals, les exposicions en classe, etc. En el capítol de procediments es té en compte: el maneig de la ferramenta matemàtica, la presentació dels treballs, l'adequada formulació de les preguntes, els esquemes, la claredat en l'exposició oral, la recerca de documentació, saber desenvolupar-se en la biblioteca, etc. Quant a les actituds es valora l’interès mostrat en classe, l'assistència continuada, la cooperació amb el grup, la sensibilitat cap als temes actitudinals; el desenvolupament en grups d'estudi i treball, la valoració que mostre cap a l'ensenyament i el saber. Tot el temari exposat en els mòduls té caràcter de mínims coneixements que l'alumne ha d'adquirir, podent-se ampliar els temes quan així es requerisca. Al tractar-se de persones adultes se'ls exigirà, més si és el cas, una actitud positiva i d’interès cap a l'estudi. Si l'alumne no obté una avaluació positiva en els continguts actitudinals la qualificació final podrà ser negativa. En el capítol de coneixements es tindrà en compte l’evolució en la millora de la comprensió que tinguen dels temes, la correcta solució dels exercicis, les proves escrites al llarg del curs, les proves orals, les exposicions en classe, etc. En la majoria dels casos els alumnes presenten un llarg període sense contacte amb l’escola. Per tant s’afavorirà la seua nova integració amb proves més nombroses del que seria habitual. Es farà una prova escrita per cada bloc de continguts. En el capítol de procediments es tindrà en compte: el maneig de la ferramenta matemàtica, l‘originalitat en la realització i presentació dels treballs, l'adequada formulació de les preguntes, els esquemes, la claredat en l'exposició oral i escrita, la recerca de documentació, saber desenvolupar-se en la biblioteca i en la recerca d’informació, etc. Quant a les actituds es valorarà l’interès mostrat en classe, l'assistència continuada, la cooperació amb el grup, la sensibilitat cap als temes actitudinals; el desenvolupament en grups d'estudi i treball, la valoració que mostre cap a l'ensenyament i el saber. La qualificació final de cada avaluació seguirà el percentatge esmentat anteriorment. Els blocs de continguts es repartiran de la següent forma: 1a avaluació: 1, 2 2a avaluació 3,4 3a avaluació: 5 La qualificació final serà la mitjana de les tres avaluacions, sempre que cap d’elles baixe d’una qualificació de 4. Tot el temari exposat en els mòdul té caràcter de mínims coneixements que l'alumne ha d'adquirir, podent-se ampliar els temes quan així es requerisca o ho permeta el nivell de l’alumnat. Criteris de recuperació Cada prova escrita tindrà la seua recuperació. Els instruments de qualificació fonamentals seran els següents:

L'avaluació contínua basada en l'observació diària de l'alumne i del grup. Serà l'aspecte més important i d'esta forma es qualificaran els continguts superats per l'alumne que s'observen diàriament

La realització de proves periòdiques per a l'observació i el seguiment dels continguts conceptuals i procedimentals adquirits per cada alumne.

La realització de treballs, on es valorarà positivament la comprensió lectora i l’expressió personal, a més de la presentació i la puntualitat a l'hora del seu lliurament.

L'actitud i l’interès que cada alumne presente davant de l'aprenentatge. S’avaluarà l'atenció a les explicacions, la participació en classe, l'esforç davant de les activitats plantejades, l'assistència, la puntualitat i la realització a temps de les activitats plantejades.

CONTINGUTS PER BLOCS Bloc 1 (Comú). Introducció a la metodologia científica

174

Utilització d’estratègies pròpies del treball científic com el plantejament de problemes i discussió del seu interés, la formulació i posada a prova d’hipòtesis i la interpretació dels resultats. L’informe científic. Anàlisi de dades organitzades en taules i gràfics.

Busca i selecció d’informació de caràcter científic per mitjà de les tecnologies de la informació i comunicació i altres fonts.

Interpretació d’informació de caràcter científic i utilització d’esta per a formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar sobre problemes relacionats amb la naturalesa. La notació científica.

Valoració de les aportacions de les ciències de la naturalesa per a donar resposta a les necessitats dels sers humans i millorar les condicions de la seua existència, així com per a apreciar i gaudir de la diversitat natural i cultural, participant en la seua conservació, protecció i millora.

Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments bàsics d’un laboratori. Caràcter aproximat de la mesura. Sistema internacional d’unitats. El respecte per les normes de seguretat en el laboratori.

Bloc 2. Diversitat i unitat d’estructura de la matèria La matèria, elements i compostos

La matèria i els seus estats d’agregació: sòlid, líquid i gasós.

Teoria cinètica i canvis d’estat. Substàncies pures i mescles. Mètodes de separació de mescles. Dissolucions. Substàncies simples i compostes. Bloc 3 Àtoms, molècules i cristalls

Estructura atòmica: partícules constituents.

Utilització de models.

Número atòmic.

Introducció al concepte d’element químic.

Unions entre àtoms: molècules i cristalls.

Fórmules i nomenclatura de les substàncies més corrents segons les normes de la IUPAC.

Masses atòmiques i moleculars. Isòtops: concepte i aplicacions. Bloc 4. Canvis químics i les seues aplicacions Les reaccions químiques

Perspectives macroscòpica i atomicomolecular dels processos químics.

Representació simbòlica.

Concepte de mol.

Equacions químiques i el seu ajust.

Conservació de la massa.

Càlculs de massa en reaccions químiques senzilles.

Realització experimental d’alguns canvis químics. Bloc 5 La química en la societat.

Elements químics bàsics en els sers vius.

La química i el medi ambient: efecte hivernacle, pluja àcida, destrucció de la capa d’ozó, contaminació d’aigües i terres.

Petroli i derivats.

Energia nuclear.

Formulació inorgánica binaria.

GES 1 NES

PROGRAMACIÓ DELS BLOCS

Bloc 1 La part gasosa de la Terra

Bloc 2. La part sòlida de la Terra

Bloc 3. Éssers vius. Els microorganismes

175

Bloc 4. Les plantes

Bloc 5. Els animals

CONTINGUTS I. MATERIALS TERRESTRES. ( BLOCS 1,2 ) 1. L’atmosfera terrestre.

Estructura i característiques de l’atmosfera, el seu paper protector.

L’aire: origen, localització, composició i propietats: pes, moviment de les seues partícules, compressibilitat, capacitat d’alterar materials.

Nitrogen i oxigen: abundància i propietats.

Diòxid de carboni i ozó: implicacions mediambientals.

Variacions en la composició de l’aire. Contaminants. L’aire i la salut.

Planificació i realització d’experiències senzilles dirigides a estudiar algunes de les propietats de l’aire.

Valoració de la importància de l’aire per als sers vius i anàlisi crítica de totes aquelles activitats humanes que comporten contaminació.

2. L’escorça terrestre.

L’escorça terrestre: superfície, composició química i elements geoquímics. El silici, la base de la matèria mineral: abundància i propietats.

Concepte de mineral i de roca. Els materials artificials. Importància i abundància relativa dels minerals.

Tipus de roques. Els principals tipus de roques de la Comunitat Valenciana.

Importància pràctica de les propietats i característiques d’alguns materials d’interés en la vida diària i anàlisi de la utilització que es fa en la societat de determinats materials.

II. LA TERRA I ELS SERS VIUS. ( BLOCS 3,4,5 ) 1. Diversitat dels sers vius i la seua classificació.

La diversitat dels sers vius: ambients, grandàries, formes i modes d’alimentar-se.

Els sistemes de classificació dels sers vius. Introducció a la taxonomia.

Característiques principals dels cinc regnes.

Virus, bacteris i organismes unicel·lulars eucariòtics. Fongs.

El regne vegetal. Principals troncs.

El regne animal. Principals troncs. L’espècie humana.

Elaboració i utilització de claus per a la identificació dels grans models taxonòmics a què pertanyen organismes comuns a partir de l’observació de les seues característiques.

Comprensió i valoració dels sistemes de classificació com a formes d’interpretació de la diversitat.

La biodiversitat a la Comunitat Valenciana. BLOC 1

LA PART GASOSA DE LA TERRA OBJECTIUS 1. Explicar l'origen dels gasos que componen l'atmosfera, en especial el cas de l'oxigen, producte de la fotosíntesi. 2. Conéixer els components de l'atmosfera i les característiques més importants. 3. Relacionar la humitat amb la condensació i la precipitació. 4. Reconéixer la diferència entre clima i oratge. 5. Reconéixer la importància de l'aire per als éssers vius i la relació dels components atmosfèrics amb la fotosíntesi i la respiració. 6. Explicar en què consistix l'efecte hivernacle i els perills de l'augment. 7. Conéixer alguns dels efectes de la contaminació de l'aire i la influència sobre els éssers vius.

CONTINGUTS Conceptes Origen de l'atmosfera.

176

Composició i estructura de l'atmosfera. Variacions de la composició de l'aire. Funcions de l'atmosfera. La pressió atmosfèrica. L'horror al buit. Fenòmens atmosfèrics deguts al vent. La humitat atmosfèrica. Fenòmens atmosfèrics deguts al vapor d'aigua. Clima i oratge. Importància de l'aire per als éssers vius i la salut. Contaminants. Procediments Relació de la composició de l'atmosfera amb processos fonamentals per als éssers vius, com la fotosíntesi i la respiració. Establiment de connexions entre els diferents tipus de contaminació atmosfèrica, les causes i els efectes. Construcció d'alguns aparells de mesura senzills: psicròmetre. RGES-1lució d'exercicis numèrics senzills relacionats amb la humitat atmosfèrica. Elaboració d'informes sobre la contaminació atmosfèrica en què s'assenyalen les causes, els contaminants i les conseqüències. Elaboració de murals on, mitjançant fotografies, es represente el contrast entre llocs contaminats i paratges lliures de contaminació. Interpretació de mapes meteorològics. Actituds Curiositat i motivació per a investigar, en distintes fonts bibliogràfiques, qüestions relatives a l'atmosfera i a la influència sobre els éssers vius. Valoració de la importància que la modificació de la composició de l'atmosfera té sobre els fenòmens atmosfèrics i els éssers vius. Desenvolupament d'una actitud crítica i responsable sobre la influència dels nostres actes en el medi ambient. Sensibilització davant del manteniment d'una bona qualitat de l'aire que respirem. Iniciativa a l'hora d'adquirir hàbits que ajuden en la millora de la qualitat ambiental. Conscienciació de la necessitat de cuidar la qualitat de l'aire per ser el medi de què obtenim l'oxigen per a respirar. CRITERIS D'AVALUACIÓ 1. Conéixer l'estructura i la composició de l'atmosfera, així com les característiques de cadascun dels seus components. 2. Establir relacions entre els components químics de l'atmosfera i els processos biològics i meteorològics. 3. Conéixer el paper protector que l'atmosfera té sobre la vida al nostre planeta. 4. Explicar la incidència de la capa d'ozó sobre la superfície del planeta. 5. Explicar les repercussions de la contaminació de l'aire en el calfament de la Terra i els efectes sobre els éssers vius. 6. Establir relacions entre la qualitat de l'aire i la salut, i conéixer els principals contaminants de l'aire. 7. Entrega dels treball, més assistència participativa a les classes li suma un 20% de la nota final del control.

BLOC 2 LA PART SÒLIDA DE LA TERRA

OBJECTIUS 1. Diferenciar els minerals de les roques. 2. Aplicar tècniques senzilles per a reconéixer els minerals i les roques més freqüents en l'entorn de l'alumne. 3. Conéixer els distints processos de formació de les roques, partint de la classificació. 4. Classificar les roques més comunes mitjançant claus dicotòmiques senzilles. 5. Valorar els distints usos que l'ésser humà fa de les roques i els minerals. 6. Valorar la conservació i utilització responsable dels recursos naturals de la part sòlida del planeta. 7. Conéixer les capes que formen el nostre planeta. 8. Comprendre el concepte de litosfera terrestre i distingir escorça continental i oceànica. CONTINGUTS Conceptes

Els minerals.

177

Les roques.

Principals minerals i roques.

Tipus de roques segons l'origen: sedimentàries, magmàtiques i metamòrfiques.

Utilitat de roques i minerals.

L'escorça terrestre.

La litosfera terrestre.

Principals minerals i roques a la ComBloc Valenciana. Utilitat de roques i minerals.

Roques i materials de construcció a la ComBloc Valenciana.

Les roques al paisatge urbà. Tipus i usos. Procediments

Ús de bibliografia adequada.

Interpretació de taules de dades, dibuixos, esquemes, etcètera.

Ús i elaboració de claus senzilles per a identificar els minerals i les roques més comuns.

Ús del microscopi binocular per a l'observació de roques i minerals.

Elaboració d'un quadern de camp.

Elaboració d'informes de laboratori.

Anàlisi i comentari de texts.

Descripció de la fabricació d'alguns materials artificials. Actituds

Valoració de la necessitat d'utilitzar, d'una manera racional, els recursos naturals, entenent que són limitats i no sempre regenerables.

Reconeixement i valoració de la importància de les roques i els minerals per a tot tipus d'activitat humana.

Respecte pel medi ambient en l'observació i presa de mostres per a evitar el seu deteriorament.

Reconeixement de la necessitat de recuperar les zones deteriorades per l'explotació de minerals o roques.

Rebuig de les pràctiques col·leccionistes sempre que suposen un deteriorament per al medi. CRITERIS D'AVALUACIÓ 1. Entendre el concepte de mineral i les propietats i saber aplicar-ho per a reconéixer si determinades substàncies són o no minerals. 2. Destacar la importància dels minerals. 3. Entendre el concepte de roca i explicar en què es diferència d'un mineral. 4. Saber quins tipus de roques existixen segons el seu origen. 5. Conéixer les roques més típiques dins de cada grup de classificació. 6. Conéixer la utilitat dels tipus de roques. 7. Conéixer els materials artificials d'ús més freqüent obtinguts a partir de roques. 8. Reconéixer i descriure els distints mètodes d'explotació de minerals i roques. 9. Conéixer l'estructura en capes de la Terra. 10. Relacionar la litosfera amb l'escorça crosta terrestre. 11. Conéixer els elements químics més abundants a l' escorça terrestre. 12. Utilitzar tècniques senzilles per al reconeixement de roques i minerals. 13. Entrega dels treball, més assistència participativa a les classes li suma un 20% de la nota final del control.

BLOC 3

ÉSSER VIU. ELS MICROORGANISMES

OBJECTIUS 1. Comprendre la importància de la classificació dels éssers vius i conéixer el sistema natural de classificació. 2. Descriure les categories taxonòmiques que s'utilitzen per a classificar els éssers vius. 3. Reconéixer la necessitat d'establir una nomenclatura científica per a l'estudi dels éssers vius. 4. Distingir els cinc regnes en què s'agrupen en l'actualitat els éssers vius i les característiques que els definixen. 5. Comprendre la necessitat d'utilitzar les claus d'identificació per al reconeixement dels éssers vius. 6. Conéixer l'existència d'altres éssers vius que no són visibles a simple vista. 7. Valorar la importància dels microorganismes, tant per al medi com per a l'alimentació humana. 8. Conéixer i diferenciar les característiques dels organismes inclosos als regnes Moneres, Protoctis i Fongs. 9. Conéixer quins tipus d'éssers són els virus. 10.Relacionar algunes malalties amb el microorganisme que les produïx.

178

CONTINGUTS Conceptes

La diversitat dels éssers vius.

La classificació dels éssers vius.

Principals nivells d'organització dels éssers vius.

La nomenclatura binomial.

Els cinc regnes: Moneres, Protoctists,

Fongs, Plantes i Animals.

Organismes microscòpics.

Regne Moneres (bacteris). Tipus de bacteris segons la forma.

Regne Protoctists. Protozous. Algues.

Regne Fongs. Característiques generals i tipus. Procediments

Identificació dels distints taxons en la classificació d'alguns animals.

Recerca del nom científic d'alguns éssers vius, basant-se en els taxons als que pertanyen.

Elaboració de taules sobre les característiques dels cinc regnes.

Utilització i realització de claus dicotòmiques senzilles per a la identificació d'éssers vius.

Ocupació del microscopi binocular per a l'observació d'alguns fongs, dels bacteris del iogurt, i de les algues i protozous presents en l'aigua d'una tolla estany.

Recerca d'informació bibliogràfica. Actituds

Rigor i precisió en l'observació sistemàtica.

Estimació i valoració de la diversitat dels éssers vius.

Respecte pels éssers vius de l'entorn i rebuig de les pràctiques col·leccionistes.

Reconeixement de la importància del treball científic en la classificació dels éssers vius.

Col·laboració en el treball d'equip, mostrant tolerància amb les distintes opinions que s'hi manifesten.

Reconeixement de la importància dels microorganismes per a la vida.

Interés per conéixer quines malalties que provoquen els distints tipus de microorganismes. CRITERIS D'AVALUACIÓ 1. Reconéixer la necessitat de fixar criteris de classificació definint-los com les característiques seleccionades per a agrupar els elements d'un conjunt. 2. Definir les categories taxonòmiques com a distints nivells d'organització per a classificar els éssers vius. 3. Exposar les característiques per les que determinats grups d'individus s'inclouen dins d'una espècie. 4. Definir el concepte de nomenclatura binomial, reconéixer la importància i saber aplicar-la sota les directrius del professor. 5. Esmentar els cinc regnes i les característiques que els definixen. 6. Descriure les característiques dels virus. 7. Identificar els organismes que s'inclouen en el regne Monera i reconéixer la importància d'alguns grups de bacteris. 8. Identificar quins grups d'éssers vius pertanyen al regne Protoctists. 9. Conéixer les característiques dels protozous i les classes en què es dividixen. 10. Conéixer les característiques de les algues i la importància per al medi marí. 11. Saber classificar les algues en funció del pigment predominant en elles. 12. Descriure les principals característiques dels organismes inclosos en el regne Fongs i reconéixer la necessitat de classificar-los en un regne independent al de les plantes. 13. Reconéixer la importància dels fongs. 14. Relacionar algunes malalties típiques amb el microorganisme que les produïx. 15. Saber utilitzar claus senzilles de classificació. 16 Entrega dels treball, més assistència participativa a les classes li suma un 20% de la nota final del control.

BLOC 4 LES PLANTES. LA FLORA A LA COMUNITAT VALENCIANA

OBJECTIUS 1. Descriure les característiques dels organismes que s'inclouen en el regne Plantes. 2. Comprendre els fonaments bàsics de la fotosíntesi i la respiració vegetal. 3. Descriure les característiques de les molses i les falagueres. 4. Relacionar les distintes estructures de la flor amb el procés de la reproducció.

179

5. Diferenciar les angiospermes de les gimnospermes i identificar-les en la naturalesa. 6. Relacionar l'estructura de l'arrel, de la tija i dels fulls amb les respectives funcions. 7. Utilitzar claus dicotòmiques senzilles per a identificar arbres. 8. Conéixer les espècies vegetals més característiques de la ComBloc Valenciana i el seu estat actual. 9. Valorar la importància de les plantes en la conservació de la vida en la Terra, en general, i a la ComBloc Valenciana, en particular. CONTINGUTS Conceptes

Característiques del regne Plantes.

Classificació de les plantes.

Plantes sense flors: hepàtiques, molses i falagueres.

Plantes amb flors: les espermatòfites.

Flor, fruit i llavor.

Angiospermes.

Gimnospermes.

Estructura general de les espermatòfites.

L'arrel, la tija i les fulles: estructura i funció.

La diversitat de la flora a la ComBloc Valenciana i la seua diversitat geogràfica. La influència de la Mar Mediterrània.

Els endemismes vegetals valencians. Espècies introduïdes a la ComBloc Valenciana per l’ésser humà.

Els perills de les espècies vegetals a la ComBloc Valenciana.

La conservació de la natura valenciana. Espais naturals protegits. Iniciatives per la conservació de la biodiversitat. Procediments

Recompte dels anells d'un tronc talat per a determinar l'edat de l'arbre.

Observació de les estructures que componen una flor.

Observació de distints tipus de fulles per a classificar-les segons el tipus de nerviación o la forma del cantell del limbe.

Realització d'experiments senzills relacionats amb la fotosíntesi.

Observació de les fulles dels arbres per a identificar-los.

Utilització de claus dicotòmiques senzilles.

Actituds

Interés per conéixer els distints tipus de plantes.

Valoració de la importància que té per a la vida l'activitat de les plantes.

Respecte pel medi ambient en l'observació i presa de mostres.

Inquietud per conéixer el nom de les plantes més representatives del nostre entorn i l'interés o utilitat per a l'ésser humà.

Reconeixement dels riscos que impliquen algunes activitats humanes per al manteniment de la flora al nostre país. CRITERIS D'AVALUACIÓ 1. Descriure les principals característiques de les plantes. 2. Explicar la base del procés de la fotosíntesi. 3. Diferenciar el procés de la fotosíntesi del de la respiració. 4. Classificar les plantes atenent a la presència o absència de flors. 5. Conéixer les característiques de les hepàtiques, de les molses i de les falagueres. 6. Relacionar les envoltades florals de la flor de les angiospermes amb la funció que exercixen en la reproducció. 7. Comparar les característiques de les angiospermes amb les de les gimnospermes. 8. Descriure les parts de l'arrel, de la tija i de les fulles i relacionar-les amb la seua funció. 9. Saber manejar claus senzilles de classificació. 10. Identificar espècies vegetals pròpies de la ComBloc Valenciana.

BLOC 5 ELS ANIMALS. LA FAUNA A LA COMUNITAT VALENCIANA

OBJECTIUS 1. Conéixer les característiques dels éssers vius del regne Animal. 2. Reconéixer els tipus que componen el grup d'animals denominat invertebrats: porífers, cnidari, anèl·lids, mol·luscos, artròpods i equinoderms.

180

3. Classificar els peixos, els amfibis, els rèptils, les aus i els mamífers dins del subtipus vertebrats. 4. Diferenciar els tipus de respiració, reproducció i regulació tèrmica en vertebrats i invertebrats. 5. Establir relacions entre la presència de determinades estructures i l'adaptació al medi. 6. Classificar espècies concretes incloent-les al grup de vertebrats a què pertanyen segons les característiques. 7. Identificar els animals que pertanyen a un mateix tipus per les característiques morfològiques i conéixer els hàbitats, especialment els de la ComBloc Valenciana. 8. Saber utilitzar una clau dicotòmica de classificació. CONTINGUTS Conceptes

El regne Animal.

Els invertebrats. Porífers. Cnidaris. Mol·luscos. Anèl·lids. Artròpodes. Equinoderms.

Els vertebrats. Peixos. Amfibis. Rèptils. Aus. Mamífers.

La fauna característica de la ComBloc Valenciana i la seua diversitat geogràfica. La influència de la Mar Mediterrània.

Els endemismes valencians. Espècies introduïdes a la ComBloc Valenciana per l’esser humà i avantatges i riscos que comporta.

Els perills de les espècies animals a la ComBloc Valenciana.

La conservació de la natura valenciana. Procediments

Potenciació del raonament a través de qüestions que impliquen establir relacions lògiques.

Establiment de relacions entre estructures i òrgans amb la funció corresponent.

Establiment de relacions entre les adaptacions que presenten els vertebrats amb la forma de vida.

Establiment de relacions taxonòmiques.

Descripció de les característiques d'un exemplar a partir de l'observació directa.

Elaboració de claus dicotòmiques per a classificar éssers vius. Actituds

Respecte i cura cap a totes les formes de vida.

Rebuig de les pràctiques col·leccionistes, i interés per estudiar i observar els animals en el medi natural.

Foment de la curiositat i l'observació sistemàtica com a base de la investigació científica.

Rebuig de qualsevol tipus de violència cap als animals.

Acceptació de l'ésser humà com a membre del regne Animal.

Reconeixement de la diversitat animal com a valor en si mateixa. CRITERIS D'AVALUACIÓ 1. Descriure les característiques morfològiques principals dels distints grups d'invertebrats i vertebrats. 2. Relacionar els òrgans que presenten els animals amb la funció que realitzen. 3. Comprendre el concepte de metameria i citar exemples d'òrgans que presenten aquesta característica en els anèl·lids. 4. Descriure el concepte de metamorfosi. 5. Descriure els trets que caracteritzen l'espècie humana. 6. Establir algunes relacions entre la presència de determinades estructures i l'adaptació al medi. 7. Identificar la classe o l'orde a què pertanyen diversos exemplars d'animals de la ComBloc Valenciana, a partir de l'observació de les característiques més rellevants, amb l'ajuda de claus o guies. 8. Saber utilitzar claus dicotòmiques de classificació. 9. Entrega dels treball, més assistència participativa a les classes li suma un 20% de la nota final del control.

181

CICLE I NIVELL I

ÀREA MATEMÀTIQUES Objectius mínims Conceptuals -Llegir i escriure els números d`1 al 999 -Identificar la desena com un grup de 10 elements i situar correctament les unitats i les desenes -Identificar la centena com un grup de 100 unitats i 10 desenes -llegir correctament els signes major ,menor ,= -Reconèixer els signes + ,- , = , X. : -Assimilar els conceptes : doble , meitat, triple, terç -Identificar i saber distingir les línies poligonals obertes i tancades -Reconèixer les figures : quadrat, cercle, triangle, rectangle, rombe i oval -Reconèixer les figures : cub , prisma, piràmide cilindre i esfera Procedimentals -Descompondre un número en diferents sumands -Utilitzar correctament els ordinals fins al 20 -Reconèixer i utilitzar correctament els ordinals fins al 20 -Reconèixer i utilitzar correctament els signes menor ,major = -Ordenar progressiva i progressivament els números -Completar sèries numèriques ( de 2 en 2 , de 3 en 3 , de 7 en 7 , de 10 en 10 ..............) - Identificar i situar correctament les unitats, desenes, i centenes -Sumar i restar horitzontal i verticalment fins al 999 - Realitzar la suma portant-ne -Multiplicar per una xifra ( per 1, 2, i 3 4 i 5 ) -Resoldre situacions problemàtiques mitjançats sumes o restes i sumes i restes combinades -Calcular mentalment -Realitzar mesures amb unitats de longitud :metre, decímetre, centímetre - Realitzar mesures de capacitat : litre , mig litre - Realitzar medicions amb mesures de massa: quilo, mig quilo i quart -Saber traçar les figures : quadrat, triangle, cercle, rectangle, rombo, polígons fins al pentàgon Actitudinals -Valorar la funció de les matemàtiques a la vida quotidiana -Respectar el treball dels demés -Sentir curiositat per resoldre problemes de la vida diària CICLE I NIVELL II ÀREA . MATEMÀTIQUES Objectius mínims Conceptuals -Llegir escriure i contar de l’ 1 al 1000000 -Llegir i escriure correctament els números ordinals -Utilitzar els següents signes major, menor, = -Reconèixer els signes de l’ adició, subtracció, multiplicació i divisió -Conèixer i aplicar les propietats commutativa, associativa i distributiva de la multiplicació -Conèixer les unitats , múltiples i submúltiples de les mesures de longitud, capacitat, massa, i temps -Reconèixer superfícies planes i corbes - Identificar el punt com intersecció de dues restes -Reconèixer rectes paral·leles i perpendiculars -Identificar costats, vèrtex, i angles d’ un polígon -Distingir circumferències, semicercles, radi i diàmetre -Reconèixer i distingir cossos rodons, con, cilindre i piràmide -Conèixer els angles agut, recte i obtús Procedimentals -Descompondre polinòmic ament en sumands, números de 2, 3, i 4 xifres -Realitzar sèries -Realitzar ordenacions progressives i regressives -Calcular el doble , meitat , terç. Quart , quàdruple de qualsevol quantitat -Realitzar sumes i restes amb números fins al 1000000

182

-Realitzar multiplicacions d’ una , dos ,tres xifres -Realitzar divisions senceres amb el divisor de dues xifres -Realitzar adicions , subtraccions i multiplicacions per la unitat seguida de zeros -Realitzar mesures de longitud, capacitat, massa ,i temps -Realitzar transformacions simples d’ unes unitats a altres -Dibuixar rectes paral·leles -Dibuixar circumferències, semicircumferències i assenyalar el radi i el diàmetre Actitudinals -Habituar-se a resoldre problemes relacionats amb la vida diària -Conscienciar-se de la necessitat de calcular mentalment -Habituar-se a realitzar mesures de diferents unitats amb precisió CICLE I NIVELL III ÀREA :MATEMÀTIQUES Objectius mínims Conceptuals -Distingir entre números naturals i fraccions -Conèixer el concepte de número fraccionari -Reconèixer fraccions equivalents -Identificar les propietats de la divisió -Conèixer els números sanzers -Reconèixer les unitats per a mesurar superfícies : m , dm, cm ,( quadrats) -Reconèixer la relació existent entre capacitat i volum -Reconèixer números primers i compostos -Conèixer el concepte de múltiple i divisor -Conèixer els criteris de divisibilitat per 2, 3, 4, 5, 9, i 11 -Identificar una proporció -Distingir entre proporcionalitat simple, composta, directa i inversa -Identificar una equació de 1ª grau -Conèixer els elements de l’ arrel quadrada -Reconèixer i traçar la base i l’ altura en els diferents polígons - Conèixer els conceptes de mediatriu, bisectriu, mitjana, altura -Reconèixer els tipus d’ angles : recte, agut, pla Procedimentals -Ordenar números naturals i fraccionaris -Representar i llegir fraccions -Sumar, restar , multiplicar i dividir fraccions amb diferents denominadors -Calcular en m.c-m i el m.c.d de dos números -Dividir per l’ unitat seguida de zeros -Realitzar multiplicacions i divisions senceres amb tres o més xifres -Expressar mesures de longitud , capacitat, massa en forma complexa i incomplexa -Transformar una fracció en número decimal -Sumar , restar, multiplicar i dividir números decimals -Realitzar multiplicacions i divisions senceres amb tres o més xifres -Resoldre problemes utilitzant les unitats de longitud, capacitat, massa, superfície i volum -Calcular l’ arrel quadrada de números quadrats perfectes -Sumar i restar angles Actitudinals -Valorar la necessitat del càlcul per tal de resoldre problemes de la vida diària -Habituar-se a calcular mentalment -Conscienciar-se de la necessitat d’ una organització espai-temporal en la resolució de qualsevol tipus d’ activitat -Habituar-se a realitzar els traçats geomètrics amb la màxima precisió possible CICLE I NIVELL I ÀREA :CONEIXEMENT DEL MEDI Objectius mínims Conceptuals -Conèixer el cos per dintre :nom i funcions de les parts fonamentals : cor ,estómac, pulmons , esquelet

183

-Identificar les dues funcions de l’ alimentació -Distingir els aliments basics -Reconèixer i conèixer les diferents parts d’ una planta : arrel, tija, branques, fulles, flors i fruit -Classificar animals segon el medi on viuen : terrestre aeri o aquos -Classificar animals segons la forma de reproducció -Conèixer els tres estats en que es troba l’ aigua -Anomenar les propietats de l’ aigua -Dominar l’ orientació amb referencia a l’ entorn habitual -Conèixer la fauna més característica del poble -Conèixer la flora més característica del seu entorn -Reconèixer alguns fenòmens atmosfèrics -Conèixer els trets ortogràfics característics del poble -Dominar els conceptes orogràfics bàsics, fent atenció al concepte “ Altura sobre el nivell del mar “ Procedimentals -Observar, descobrir i experimentar : l’ aigua, el sol i l’ aire com a fonts d’ energia -Observar directament els fenòmens meteorològics mes comuns -Orientar-se en el plànol del barri i del poble , i assenyalar i seguir itineraris senzills -Representar el plànol de l’ aula, pati, col.legi, casa ............. -Classificar els elements de l’ entorn amb vida i sense vida -Classificar animals en invertebrats i vertebrats -Classificar els vegetals : herbes, arbust i arbres -Esbrinar l’ origen de les aigües que ens envolten i /o s’ utilitzen Actitudinals -Valorar la natura -Valorar els efectes positius i negatius dels fenòmens meteorològics -Valorar l’activitat pròpia com una manifestació del treball -Conscienciar-se de la necessitat de respectar i estimar la natura -Involucrar-se en les associacions del barri o poble amb la finalitat de millorar la convivència CICLE I NIVELL II ÀREA : CONEIXEMENT DEL MEDI Objectis mínims Conceptuals -Conèixer el mapa de la comarca -Conèixer els animals més característics de la comarca -Comprendre l¡ existència de les diferents zones de l’ atmosfera i composició -Conèixer els trets orogràfics característics de la comarca -Conèixer els trets hidrogràfics propis de la comarca -Conèixer certs fenòmens atmosfèrics -Assimilar els conceptes de : immigració , immigració, població activa, població aturada, poblament rural, població urbana, festes i costums de la comarca --Conèixer les activitats productives de la comarca destacant aquelles que predominen -Conèixer els sistemes corporals següents : alimentació ,digestió, circulació i respiració -Comprendre la interrelació existent entre tots els sistemes -Reconèixer els aspectes que caracteritzen els mamífers i allò què els diferencia de la resta del mon animal -Conèixer els principals serveis que dona l’ Ajuntament i la Mancomunitat -Conèixer fets històrics rellevants del poble i pobles de la comarca Procedimentals -Localitzar accidents geogràfics i carreteres en el mapa comarcal -Classificar i agrupar animals utilitzant diferents criteris alimentació, naixement, vida que porten, lloc on viuen tot i referint-los a la comarca -Descobrir que l’ aire és necessari per a la vida dels essers vius i que l’ oxigen és el resultat d’ un procés de milions d’ anys -Comprovar quins són els estats de l’ aigua -Esbrinar els nuclis de població més importants de la comarca i les característiques generals -Descobrir la relació existent entre els diversos factors ( clima, activitats econòmiques ) i el tipus d’ habitatge Actitudinals -Apreciar el perill que representa per al planeta Terra la contaminació de l’ aire i l’ aigua -Apreciar, estimar i utilitzar la llengua com element d`identificació -Apreciar les commemoracions i festes més rellevants dels diferents pobles de la comarca

184

CICLE I NIVELL III ÀREA :CONEIXIMENT DEL MEDI Objectius mínims Conceptuals -Conèixer el mapa del País Valencià - Conèixer la vida vegetal més característica del país Valencià -Conèixer les diferències bàsiques en el mon vegetal així com les causes i conseqüències de la destrucció de la coberta vegetal -Conèixer el mecanisme de la funció clorofil·la -Reconèixer que l’ aire en moviment pot produir treball -Conèixer els trets orogràfics característics del país -Conèixer ells sistemes corporals següents :excretor i reproductor -Reconèixer les funcions vitals de nutrició ( parts i funcions de l’ aparell digestiu, circulatori, respiratori i excretor) de relació ( reconèixer l’ estructura i funcions d’ ossos i músculs ) -Reconèixer la Terra com un planeta component del Sistema Solar i la Lluna com un satèl·lit de la Terra -Identificar el sistema solar com a part d’ una galàxia ( Via Làctia ) .I les galàxies i les constel·lacions com agrupació d’ astres -Conèixer els principals trets del relleu del territori Espanyol -Reconèixer els diferents tipus de clima i vegetació del territori Espanyol -Identificar les principals conques hidrogràfiques d’ Espanya Procedimentals -Localitzar accidents geogràfics en el mapa del País Valencià -Interpretar l’ escala del mapa -Realitzar experiències que porten a contrastar les explicacions emeses d’ alguns dels processos vitals -Utilitzar el microscopi -Identificar fenòmens naturals relacionats amb el moviment -Localitzar les principals unitats de relleu, la xarxa hidrogràfica i les diferents variants climàtiques d’ Espanya -Identificar la refracció i reflexió de la llum Actitudinals -Adquirir consciència sobre l’ impacte de la degradació mediambiental -Interessar-se per recercar informacions científiques sobre el sistema solar i l’ univers -Assumir la provisionalitat de les teories científiques com un fet característiques de la Ciència -Valorar els recursos naturals i la diversitat de paisatges -Valorar els diferents recursos energètics -Adquirir una actitud de tolerància vers els altres

Camp de Coneixement de Ciències Socials Aquest camp de coneixement o àmbit d'experiència està integrat per dos mòduls: 1. El món del treball. 2. Societats, territori i processos historicoculturals. Ambdós mòduls es cursaran en els Cicles I i II. Els continguts i criteris d'avaluació a desenrotllar als mòduls d'este camp de coneixement o àmbit d'experiència són els següents: 1. Mòdul: El món del treball Continguts: * Adquisició d'estratègies intel·lectuals i culturals que permeten enfrontar-se amb llibertat i racionalitat al consum i producció de béns i a la utilització de recursos naturals, econòmics i sociolaborals. * Adquisició de tècniques i mecanismes tendents a consolidar el sentit de grup, afavorir la relació interpersonal i la convivència, i contribuir a l'ocupació conscient del temps lliure. * Coneixement dels mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, en especial els referits als drets i deures que regulen la participació política, econòmica i laboral dels ciutadans. * Coneixement de les regles que regulen els mercats, l'oferta i la demanda (de béns, servicis, ocupació), l'organització del món empresarial, així com les instàncies i procediments que els poders públics posen a disposició dels ciutadans per a protegir-los dels abusos. * Desenrotllament d'una actitud positiva cap al treball manual, per mitjà de la realització personal, superant prejuís sobre la tradicional dicotomia entre l'activitat intel·lectual i manual. Coneixement de tècniques i estratègies de recerca d'ocupació i de mecanismes d'adaptació a les noves situacions del món del treball, a fi de millorar les condicions d'inserció social i laboral en un món en canvi permanent. * Desenrotllament d'una actitud crítica i d'indagació front a l'enorme presència d'elements i processos tecnològics en el nostre

185

entorn, valorant els efectes econòmics, morals i culturals de les aplicacions de la ciència i de la tecnologia en la qualitat de vida, així com el seu paper en la configuració de determinades professions, i en l'organització i realització d'activitats del temps lliure. * Anàlisi i valoració dels efectes que sobre la salut i seguretat personal i col·lectiva tenen la determinació i el respecte de les normes de seguretat i higiene, i de tot allò que contribuïsca a la consecució d'un ambient saludable en l'entorn laboral. * Recerca, obtenció i utilització d'informació referida a aspectes ocupacionals de forma autònoma i crítica, coneixent les formes en què esta es troba disponible, seleccionant allò que puga ser pertinent per a una finalitat concreta i presentant esta informació als altres de forma adequada. * Utilització dels coneixements i experiències adquirides sobre els diferents recursos, tècniques, instruments, etc., així com a través dels diferents certificats i perfils de professionalitat amb el fi de possibilitar l'adquisició de coneixements, experiències i condicions necessàries per a incorporar-se al món del treball, millorar o canviar l'ocupació. * Elaboració de criteris sobre les aportacions, riscos i costos socials del desenrotllament tecnològic actual a partir de la recopilació i l'anàlisi de les informacions pertinents, tenint en compte el paper que juga la tecnologia en diferents tipus de processos productius i activitats laborals i analitzant les repercussions que el desenrotllament tecnològic té sobre les formes de vida. * Coneixement de l'organització tècnica i social del treball: especialització, jerarquització, etc. Anàlisi i valoració de les interaccions de la tecnologia amb els fenòmens de divisió social del treball de caràcter tècnic, social, sexual o internacional. Criteris d'avaluació del mòdul: El món del treball. * Planificar i obtindre informació rellevant sobre temes relacionats amb el món laboral, a partir de distintes fonts (documents escrits, objectes, materials, imatges, gràfics, etc.), diferenciant entre dades i opinions, seguint formes senzilles d'investigació i comunicant de forma intel·ligible els resultats de l'estudi. * Analitzar les institucions polítiques i econòmiques de la societat espanyola actual valorant el paper dels organismes democràtics i de participació ciutadana, tant en el context de la seua política interna com en relació amb la Comunitat Europea, identificant els mecanismes referits als drets i deures que regulen la participació política, econòmica i laboral dels ciutadans. * Identificar els principals agents i institucions econòmiques, així com les funcions que exerceixen en el marc d'una economia internacional cada vegada més interdependent, i aplicar este coneixement a l'anàlisi i valoració d'alguns problemes i realitats econòmiques de la societat actual, tals com l'aparició de la societat de consum. * Identificar les variables principals de la problemàtica laboral, utilitzar tècniques i estratègies de recerca d'ocupació, i elaborar mecanismes d'adaptació a les noves situacions del món del treball a fi de millorar les condicions d'inserció laboral. * Explicar els principals efectes econòmics, socials, i laborals d'una determinada aplicació de la ciència i tecnologia, així com el seu paper en la configuració de determinades professions. * Descriure les raons que fan necessari un objecte o servici tecnològic quotidià i valorar els aspectes positius i negatius de la seua fabricació, ús i rebuig sobre el medi ambient i el benestar de les persones. 2. Mòdul: Societats, territori i processos historicoculturals Continguts * Elaboració d'estratègies d'identificació i resolució de problemes, de forma individual i col·lectiva, referits a fets socials, per mitjà de procediments bàsics d'indagació, característics de les ciències socials. * Adquisició d'estratègies intel·lectuals i culturals que permeten enfrontar-se amb llibertat i racionalitat al consum i utilització de recursos naturals i servicis socioculturals. * Realització de tasques en grup i participació en discussions i debats amb una actitud crítica i tolerant fonamentant adequadament les opinions i propostes i valorant la discrepància i el diàleg com una via necessària per a la solució de problemes humans i socials. * Desenrotllament de destreses i habilitats bàsiques per a les relacions interpersonals i socials: comunicació, cooperació, exercici dels drets, etc. * Anàlisi de les relacions existents entre el desenrotllament personal i el context sociocultural i ecològic per a poder tindre criteris a fi d'avaluar les normes que regulen la convivència i actuar en conseqüència. * Foment de la participació de manera deliberada i crítica en l'espai de diferents institucions: polítiques, socials, culturals, ..., i en administracions públiques, fent ús dels drets de ciutadà. * Coneixement dels mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, en especial els referits als drets i deures que regulen la participació política, econòmica i cultural dels ciutadans. * Indagació sobre les causes dels fenòmens socials des d'una actitud oberta cap a la complexitat dels problemes, evitant explicacions simplistes i parcials, i valorant que les anàlisis socials són processos en constant elaboració. * Identificació i anàlisi, a diferents escales, de les interaccions que les societats humanes estableixen amb els seus territoris en la utilització de l'espai i en l'aprofitament dels recursos naturals, valorant les conseqüències de tipus econòmic, social, polític i medi ambiental. Coneixent l'especial problemàtica i l'impacte medi ambiental que planteja la utilització de recursos de la Comunitat Valenciana. * Desenrotllament d'una actitud crítica i de gaudi front a les creacions culturals i artístiques, enteses com a formes de comunicació i d'expressió cultural i històrica, a fi d'elaborar criteris personals sobre la qualitat i els usos socials de les manifestacions culturals i artístiques.

186

* Recerca, obtenció i utilització d'informació referida a les ciències socials de forma autònoma i crítica, coneixent les formes en què esta es troba disponible, seleccionant allò que puga ser pertinent per a una finalitat concreta i presentant esta informació als altres de forma adequada. * Coneixement bàsic de les principals recomanacions legals emanades dels diferents poders públics per a l'ús i gaudi de béns i servicis, a fi de procurar la conservació i un ús integral dels mateixos. * Coneixement de tècniques per al tractament de la informació referida a les ciències socials: arreplegada i registre de dades, anàlisi crítica, contrastació i síntesi interpretativa. * Coneixement de la varietat de factors geogràfics i històrics i la seua interrelació amb els fets socials, econòmics i polítics de la societat actual, i la interdisciplinarietat entre ambdós dimensions del coneixement social, analitzant i distingint els elements bàsics espacials i temporals que es manegen en l'explicació de les societats, destacant el paper que els individus, hòmens i dones, exerceixen en elles, assumint que estes societats són el resultat de complexos i llargs processos de canvi que es projecten en el futur. * Coneixement de la dimensió europea i mundial d'una nova ciutadania basada en la igualtat, la solidaritat, la llibertat, el respecte als altres i la participació democràtica. * Coneixement, apreciació i respecte al patrimoni natural, cultural i historicoartístic, entenent la diversitat cultural i lingüística com un dret dels pobles i de les persones a la seua identitat. * Establiment de relacions entre moviments que constitueixen referents claus en la història de l'art i de la música, i els elements més destacats del context social i històric que van aparéixer, valorant les obres més rellevants com mostres destacades del patrimoni cultural. * Anàlisi d'obres rellevants de l'art i de la música com a exemples de la creació artística i del patrimoni cultural, reconeixent les intencions i les funcions que compleixen amb el fi d'apreciar-les i de relacionar-les amb els propis gustos estètics i culturals. Criteris d'avaluació del mòdul: Societats, territori i processos historicoculturals. * Valorar oportunament les distintes possibilitats que ofereixen el conjunt d'elements que faciliten el coneixement i la interpretació de la societat i la cultura, en relació amb el món del treball i la participació social, buscant el més adequat a cada cas. * Planificar i obtindre informació rellevant relativa a les ciències socials, a partir de distintes fonts (documents escrits, objectes, materials, imatges, gràfics, etc.), diferenciant entre dades i opinions, seguint formes senzilles d'investigació i comunicant de forma intel·ligible els resultats de l'estudi. * Identificar i localitzar els traços físics més destacats (clima, relleu, vegetació i aigües) que configuren grans unitats paisatgístiques de la Comunitat Valenciana, del territori espanyol i del planeta, analitzant alguns exemples representatius dels paisatges geogràfics resultants de l'activitat humana en dits mitjans (explotació agrària, desenrotllament turístic, traçat de xarxes de comunicació...). * Identificar, localitzar i caracteritzar els principals sistemes d'explotació dels recursos naturals així com dels principals espais industrials a la Comunitat Valenciana, a Espanya i al món, analitzant els interessos econòmics, socials i polítics que es plasmen en ells i les relacions d'intercanvi que s'estableixen entre països desenrotllats i subdesenvolupats en el comerç d'estos productes. * Utilitzar els models de creixement demogràfic i el coneixement de la distribució de la població en la Comunitat Valenciana, a Espanya i al planeta, per a analitzar alguns exemples representatius de les tendències migratòries i problemes de superpoblació i envelliment del món actual. Analitzar els aspectes bàsics dels canvis importants produïts, en l'àmbit temporal i espacial dels pobles, societats i cultures que es van desenrotllar al territori espanyol i analitzar algunes de les aportacions més representatives (materials, artístiques, institucionals i d'organització social) de la diversitat i riquesa del nostre patrimoni. * Identificar els grans traços de canvis importants en el desenrotllament de les societats, en especial algunes de les grans transformacions i conflictes mundials que han tingut lloc en el present segle, valorant críticament els interessos de les grans potències i els grups socials i la seua incidència en els fets estudiats. Aplicar este coneixement a la comprensió d'alguns dels problemes internacionals més destacats de l'actualitat. * Analitzar i comprendre l'evolució que ha tingut algun aspecte significatiu de la vida humana (traços de la vida quotidiana, de les condicions materials de vida, de l'organització política, hàbits i creences, etc.) al llarg de diferents èpoques històriques, assenyalant els principals moments de canvi en eixa evolució. * Identificar i analitzar la riquesa i varietat del patrimoni natural, cultural i historicoartístic i valorar l'impacte que el desenrotllament cientificotecnològic té sobre dit patrimoni i sobre la vida de les persones. * Determinar la varietat de factors geogràfics i històrics i la seua interrelació amb els fets socials, econòmics i polítics de la societat actual. * Reconéixer en la Constitució Espanyola, els estatuts d'autonomia i altres normes que regulen el funcionament de les comunitats i municipis, els principis, organismes i funcions que intervenen sobre la seua comunitat i aplicar eixe coneixement per a enjudiciar i debatre fets o actuacions de la vida pública i actituds o comportaments quotidians. * Identificar i localitzar les comunitats autònomes espanyoles, els estats europeus, així com els principals països i àrees geoeconòmiques i culturals del món, analitzant exemples representatius dels desequilibris i desigualtats en el desenrotllament que existeix entre eixos territoris. * Identificar els elements bàsics en la caracterització de la societat actual i les relacions entre ells per a explicar les seues

187

manifestacions. Comparar elements comuns de diferents societats de tipus econòmic, social, polític, cultural i establir semblances i diferències, quan les hi haja. * Identificar, definir i delimitar problemes, dilemes morals i conflictes socials rellevants que afecten el món actual i, en especial, els que concerneixen a La Comunitat Valenciana en el context de la societat espanyola, respectant i analitzant críticament formes de vida, valors, comportaments ètics, creences, opinions i juís distints als propis. * Participar en debats sobre qüestions problemàtiques de la societat actual extretes de diverses fonts d'informació, manifestant actituds de respecte davant de les opinions dels altres. Annex III Orientacions per al desenrotllament dels programes formatius, que figuren en els apartats b), c), d), e), j), de l'article 5.2. de la Llei 1/1995, de 20 de gener, de la Generalitat Valenciana, de Formació de les Persones Adultes. A fi de desenrotllar els objectius establits tant en l'article 51 de la LOGSE com en l'article tercer de la Llei 1/1995, per a consolidar el dret de totes les persones a l'educació, de facilitar-los l'accés als distints nivells del sistema educatiu i de desenrotllar la seua capacitat de participació en la vida social, cultural, política i econòmica, l'article 5 de la Llei 1/1995, estableix que les actuacions en les diferents àrees de la formació de les persones adultes es desenrotllaran per mitjà de programes específics, d'acord amb les característiques, necessitats i interessos de les persones adultes. Per a facilitar el desenrotllament dels programes formatius que consten en els apartats b), c), d), e), j) de l'article 5.2. De la Llei 1/1995, s'elaboren estes orientacions a fi d'establir un marc general de referència que després els centres de formació de persones adultes deuran contextualitzar atenent tant a les característiques de cada entorn concret com dels destinataris d'eixa formació. Estes orientacions estableixen uns objectius generals per a cada programa formatiu i seran els centres de formació de persones adultes els que hauran d'establir els continguts en els quals plasma l'acció educativa. Els centres de formació de persones adultes concretaran, completaran i desenrotllaran els objectius dels programes formatius que impartisquen per mitjà de l'elaboració de programacions de la seua activitat docent els objectius, continguts i metodologia de la qual articularan les característiques del programa formatiu que es desenrotlla segons les expectatives i necessitats de les persones adultes que el cursen. En el desenrotllament d'estos programes formatius tindrà un especial protagonisme l'orientació educativa i laboral. A tal fi el professorat realitzarà una funció tutorial i orientadora integrada en el propi programa formatiu, de mode que les persones adultes posseïsquen, després de haver-lo cursat, els suficients ressorts per a poder respondre a les distintes possibilitats formatives i professionals concordes amb les seues capacitats i interessos. Programa de l'apartat b) de l'article 5.2. de la Llei 1/1995: Programes que faciliten a les persones adultes la participació i l'obtenció de titulacions que possibiliten l'accés al món del treball i als diferents nivells educatius per mitjà de modalitats, organitzacions i metodologies adaptades a les característiques de l'aprenentatge de les persones adultes. Introducció: La LOGSE estableix que el sistema educatiu facilitarà a les persones adultes la seua incorporació als distints ensenyaments i, en conseqüència, possibilita l'accés als distints nivells educatius a través d'una sèrie de proves específiques: proves perquè les persones majors de 18 anys d'edat puguen obtindre directament el títol de Graduat en Educació Secundària, proves perquè les persones adultes majors de 23 anys puguen obtindre directament el títol de Batxiller, proves per a l'obtenció de títols de Formació Professional en les condicions i casos que es determinen, proves per a accedir a la Formació Professional específica (tant de grau mitjà com de grau superior) i distintes proves per a accedir als ensenyaments de Règim Especial (proves per a accedir al grau mitjà i superior de Música i Dansa, proves per a accedir al grau superior d'Art Dramàtic i proves per a accedir als graus mitjà i superior d'Arts Plàstiques i Disseny). Per al desenrotllament d'este programa formatiu s'ha de prestar especial èmfasi a l'adquisició de coneixements, procediments (tècniques, habilitats, estratègies, mètodes) i actituds, amb la finalitat d'aconseguir aprenentatges útils i significatius per al desenrotllament personal, la potenciació de la participació i el protagonisme de les persones adultes en el context sociocultural, així com l'adquisició d'aprenentatges que faciliten l'accés a les distintes possibilitats que ofereix el sistema educatiu i el mercat laboral. Per a poder cursar este programa formatiu, les persones adultes hauran de tindre l'edat requerida en la normativa vigent, per a l'accés a través de la prova específica corresponent al nivell educatiu que es tracte. Objectius: L'ensenyament i l'aprenentatge d'este programa formatiu tindrà com a objectiu desenrotllar en les persones adultes les següents capacitats: Mobilitzar i emprar les estratègies i sabers ja possessos per a realitzar nous aprenentatges, relacionats amb el nivell educatiu a què es desitja accedir. Comprendre i produir textos, documents i missatges (orals, escrits, etc.) amb autonomia, propietat, creativitat i adequació, amb distintes intencions i propòsits comunicatius i en diferents contextos. Obtindre i utilitzar informació de forma autònoma i crítica, i conéixer els modes en què es troba disponible. Conéixer les característiques fonamentals del seu medi físic, social, cultural i laboral. Consolidar els coneixements científics i tecnològics fonamentals i les habilitats bàsiques necessàries per a poder accedir al nivell educatiu elegit.

188

Adquirir instruments polivalents, metodològics i de coneixement que permeten accedir a ofertes formatives destinades a la inserció i millora educativa i laboral. Adquirir procediments i tècniques d'autoorganització i desenrotllament de treball autònom per a la recerca i selecció de recursos que permeten planificar i cobrir les seues necessitats d'aprenentatge. Adquirir la formació adequada que permeta l'accés als ensenyaments de règim general postobligatòries i de règim especial, segons allò que s'ha disposat en la LOGSE. Reconéixer els aspectes personals que afecten al ple desenrotllament dels objectius d'este programa, a fi de resoldre'ls. Fixar-se objectius personalment, dissenyar i portar a cap projectes d'aprenentatge segons les pròpies necessitats, inclinacions i interessos. 2. Programa de l'apartat c) de l'article 5.2. de la Llei 1/1995: Programes per a promoure el coneixement de la realitat valenciana en tots els seus aspectes i, de manera específica, en tot allò que es relaciona amb la llengua i la cultura. Introducció El propi Estatut d'Autonomia establix que correspon a la Generalitat Valenciana fomentar el desenrotllament de les peculiaritats del poble valencià i facilitar la participació dels valencians en la vida política, econòmica, cultural i social. Així mateix disposa que s'atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià. La finalitat d'este programa formatiu és el coneixement del patrimoni natural i cultural de la Comunitat Valenciana, en especial, el relatiu a les seues peculiaritats lingüístiques, socials i econòmiques, incidint en la normalització sociolingüística i potenciant l'ensenyament del valencià, ja que el mateix és part substancial del patrimoni cultural de la nostra societat. En este sentit la formació de persones adultes es converteix en un àmbit privilegiat per a promoure el coneixement de la realitat valenciana en tots els seus aspectes i, de manera específica, en tot allò que es relaciona amb la llengua i la cultura. Este programa a més a més de poder-se cursar específicament, està parcialment desenrotllat, segons es disposa en l'article primer d'este decret, en el currículum establit per als programes d'alfabetització i els programes per a adquirir i actualitzar la formació bàsica de les persones adultes fins a l'obtenció del títol de Graduat en Educació Secundària, que figura en l'annex I d'este decret. Les persones adultes es podran incorporar a este programa formatiu a partir de l'any natural en què compleixen díhuit anys de edat. Objectius: L'ensenyament i l'aprenentatge d'este programa formatiu tindrà com a objectiu desenrotllar en les persones adultes les següents capacitats: Comprendre i produir textos, documents i missatges (orals, escrits, etc.) en valencià amb autonomia, propietat, creativitat i adequació, amb distintes intencions i propòsits comunicatius i en diferents contextos. Obtindre i utilitzar informació de forma autònoma i crítica i conéixer els modes en què es troba disponible. Conscienciar sobre el valor del valencià com a vehicle d'identitat cultural i utilitzar-lo com a instrument per a l'adquisició de nous aprenentatges, el desenrotllament del pensament i la comprensió i anàlisi de la realitat social, econòmica i cultural. Utilitzar la lectura en valencià com a font de gaudi, informació i aprenentatge, i com a mitjà de perfeccionament i enriquiment lingüístic, cultural i personal. Conéixer la varietat de factors geogràfics i històrics i la seua interrelació amb la societat valenciana actual. Conéixer, apreciar i respectar el patrimoni natural, lingüístic, historicoartístic i cultural de la Comunitat Valenciana. Conéixer l'estructura i el funcionament de les institucions de la Generalitat Valenciana. Entendre i valorar l'existència de diferents cultures, respectant les diferències i propiciant la integració social. Adquirir la formació adequada que permeta l'obtenció de certificats oficials sobre l'ús i coneixement del valencià. 3. Programa de l'apartat d) de l'article 5.2. de la Llei 1/1995: Programes per a la preparació de l'ingrés de les persones adultes a la Universitat per mitjà de la superació d'una prova específica. Introducció: Aquest programa formatiu està contemplat en la LOGSE en la qual s'estableix que les persones majors de 25 anys d'edat podran ingressar directament a la Universitat, sense necessitat de cap titulació, per mitjà de la superació d'una prova específica. En el desenrotllament d'este programa formatiu s'ha de prestar especial èmfasi a l'adquisició de coneixements, procediments (habilitats, tècniques, mètodes, estratègies), tant des del punt de vista de desenrotllament cultural i personal en la línia d’aprendre a aprendre i a fer, com des d'un punt de vista de desenrotllament social en la línia de participació i protagonisme en els contextos en què es realitza l'acció educativa. Objectius: L'ensenyament i l'aprenentatge d'este programa formatiu tindrà com a objectiu desenrotllar en les persones adultes les següents capacitats: Mobilitzar i usar les estratègies i coneixements ja possessos per a realitzar nous aprenentatges, relacionats amb els estudis universitaris als quals es desitja accedir. Comprendre i produir textos, documents i missatges (orals, escrits, etc.) amb autonomia, propietat, creativitat i adequació, amb distintes intencions i propòsits comunicatius i en diferents contextos. Obtindre i utilitzar informació de forma autònoma i crítica, i conéixer els modes en què es troba disponible. Desenrotllar la capacitat d'autonomia, d’aprendre a aprendre, a fi que este autoaprenentatge proporcione autoeducació

189

permanent. Consolidar els coneixements científics i tecnològics fonamentals i les habilitats bàsiques necessàries per a poder accedir als estudis universitaris elegits. Adquirir instruments polivalents, metodològics i de coneixement que permeten accedir a ofertes formatives universitàries. Adquirir procediments i tècniques d'autoorganització i desenrotllament de treball autònom per a la recerca i selecció de recursos que permeten planificar i cobrir les seues necessitats d'aprenentatge. Adquirir la formació adequada que permeta l'accés als estudis universitaris elegits. Conéixer l'àmbit universitari valencià en els seus diferents aspectes (normatiu, organitzatiu, acadèmic, administratiu, participatiu, ...), a fi de facilitar la participació i inserció activa futura. Reconéixer els aspectes personals que afecten al ple desenrotllament dels objectius d'este programa, a fi de resoldre'ls. Fixar-se objectius personalment, dissenyar i portar a cap projectes d'aprenentatge segons les pròpies necessitats, inclinacions i interessos. 4. Programa de l'apartat e) de l'article 5.2. de la Llei 1/1995: Programes que promoguen el desenrotllament de la igualtat d'oportunitats, la superació de tot tipus de discriminacions, la participació sociocultural i laboral i la formació mediambiental. Estos programes a més a més de poder-se cursar específicament, han de desenrotllar-se transversalment en el currículum establit en l'annex I d'este decret per als programes d'alfabetització i els programes per a adquirir i actualitzar la formació bàsica de les persones adultes fins a l'obtenció del títol de Graduat en Educació Secundària, segons es contempla en els articles primer i 5.3 del present decret. Les persones adultes es podran incorporar a estos programes formatius a partir de l'any natural que compleixen 18 anys d'edat. Donat que la formació mediambiental posseeix unes característiques clarament diferenciades de la resta de programes contemplats en l'apartat e) de l'article 5.2, s'estableix una distribució d'estos programes en dos subapartats: e.1.) Programes que promoguen el desenrotllament de la igualtat de oportunitats, la superació de tot tipus de discriminacions i la participació sociocultural i laboral. Introducció La finalitat essencial d'estos programes és, d'una part, combatre la discriminació de tot tipus per mitjà de l'anàlisi, la reflexió crítica i les accions particulars sobre les actituds sexistes, prejuís i estereotips dominants, i contribuir d'esta manera a què les persones puguen descobrir-se, relacionar-se i valorar-se positivament fomentant l'autoestima i la dignitat, i, per una altra, afavorir la integració de col·lectius o grups socialment desfavorits per raons econòmiques, professionals, culturals, formatives, d'edat i ètnia, i de persones amb dificultats subjectives de diferent caracterització. Objectius: L'ensenyament i l'aprenentatge d'este programa formatiu tindrà com a objectiu desenrotllar en les persones adultes les següents capacitats: Prendre una postura activa que afavorisca la integració i participació social de persones, grups o col·lectius socialment marginats o desfavorits, per distintes causes. Superar inhibicions i prejuís, rebutjar discriminacions de persones en raó de qualsevol variable i desenrotllar actituds de solidaritat, cooperació i tolerància. Conéixer els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, en especial les referides als drets i deures que regulen la participació política, econòmica i cultural, dels ciutadans. Entendre la diversitat cultural i lingüística com un dret dels pobles i dels individus a la seua identitat. Analitzar críticament els aspectes socials i culturals que han anat conformant els estereotips sexistes, adoptant una postura crítica front a estos que afavorisca el desenrotllament integral de la personalitat al marge de la pertinença a un o un altre sexe. Conéixer les principals aportacions del col·lectiu femení al llarg de la història i les seues lluites per a l'èxit de la igualtat de drets. Fomentar la cooperació i la solidaritat entre les persones d'ambdós sexes, reconeixent els principals obstacles que impedeixen la igualtat d'oportunitats entre les dones i els hòmens i respectant les diferències individuals. Participar en discussions i debats en grup amb una actitud crítica i tolerant, fonamentant adequadament les opinions i propostes, valorant la discrepància i el diàleg com una via necessària per a la solució de problemes humans i socials. Participar en processos associatius, de distints àmbits territorials, promovent la participació activa en l'organització i el funcionament d'estes associacions. Adquirir instruments polivalents, metodològics i de coneixement que permeten aprofitar ofertes formatives destinades a la millora professional i a la inserció social, així com dels recursos materials i humans de l'entorn immediat que puguen contribuir al desenrotllament d'iniciatives pròpies en l'àmbit professional i social. Conéixer les relacions economicolaborals i les seues implicacions individuals i col·lectives, valorant les actituds que afavorisquen la integració social i laboral. Prendre consciència de les desigualtats que puguen produir discriminació en l'activitat laboral (sexe, ètnia, edat, etc.), contribuint activament als canvis d'actituds que afavorisquen la igualtat d'oportunitats. Obtindre, analitzar i valorar informació referida al seu entorn socioproductiu immediat. Adquirir consciència dels propis valors i capacitats en relació amb distintes opcions d'un camp professional. Tindre confiança en si mateix i en la pròpia capacitat d'intervenció en situacions d'aplicació d'un treball pràctic. Desenrotllar una actitud positiva cap al treball manual, com a mitjà de manteniment i realització personal, superant la tradicional dicotomia entre l'activitat intel·lectual i l'activitat manual.

190

Conéixer tècniques i estratègies de recerca d'ocupació i desenrotllar mecanismes d'adaptació a les noves situacions del món del treball, a fi de millorar les condicions d'inserció social i laboral en un món en canvi permanent. e.2.) Programes que promoguen la formació mediambiental. Introducció La finalitat d'este programa formatiu és contribuir a la formació de ciutadans millor preparats per a gaudir d'un medi ambient de qualitat. Ciutadans que consideren que la Terra i els seus recursos són limitats i patrimoni de tots els humans. S'analitzaran els mecanismes que regeixen el funcionament del medi físic, valorant les repercussions que sobre ell tenen les activitats humanes i contribuint activament a la seua defensa, conservació i millora com a element determinant de la qualitat de vida. Es tractarà que coneguen i aprecien el patrimoni natural i cultural. Este programa tindrà un caràcter eminentment pràctic i funcional, orientat a posar en connexió els coneixements teòrics amb les observacions i experiències en l'entorn quotidià. Es dóna prioritat a l'adquisició d'uns hàbits de comportament i actituds positives cap a la defensa de l'entorn i a la seua valoració com un patrimoni que se sent com propi i del que es coneix la seua interrelació amb la salut i el benestar. Objectius: L'ensenyament i l'aprenentatge d'este programa formatiu tindrà com a objectiu desenrotllar en les persones adultes les següents capacitats: Adquirir un coneixement elemental de la composició de la biosfera, de la seua dinàmica i dels processos i cicles que en ella es desenrotllen i comprendre de forma bàsica el funcionament d'alguns ecosistemes significatius de la Comunitat Valenciana, i dels que resulten més quotidians per a les persones adultes. Utilitzar els coneixements bàsics sobre els sers vius i els elements físics i les seues interaccions per a comprendre millor el medi natural. Conéixer l'entorn geogràfic i natural immediat a fi de conservar-lo i utilitzar-lo responsablement, en tant que determinant de la qualitat de vida, i adquirir una actitud crítica davant de l'impacte que sobre l'entorn tenen determinades accions humanes derivades d'un ús no planificat racionalment de la tecnologia. Conéixer els problemes derivats d'un ús irracional de les tecnologies analitzant-los des d'una perspectiva científica i fomentant una actitud de respecte i cura del medi ambient i d'aprofitament racional dels recursos existents. Analitzar i valorar els efectes que sobre la salut i la seguretat personal i col·lectiva tenen la determinació i el respecte d'unes normes de seguretat i higiene, i de tot el que puga contribuir a la consecució d'un ambient saludable en diferents entorns. Utilitzar els coneixements sobre el funcionament del cos humà per a desenrotllar hàbits de prevenció i salut corporal que propicien un clima individual i social saludable, i contribuir al desenrotllament equilibrat de la persona. Ser conscients dels greus problemes mediambientals que la humanitat ha generat: superpoblació, balafiament d'energia i altres recursos, desertització, contaminació (hídrica, atmosfèrica), residus, extinció d'espècies, etc., i adquirir una visió elemental de la relació entre medi ambient i desenrotllament, en el context de l'actual divisió entre països rics i pobres. Saber actuar davant d'una agressió al medi ambient, coneixent la normativa bàsica que regula la seua protecció i sent conscients de la necessitat de col·laborar amb els poders públics en la conservació i protecció de l'entorn. Fomentar l'associacionisme per a la defensa del medi ambient davant de les agressions dels agents contaminants que precipiten la seua deterioració, així com per a promoure projectes comuns de millora del medi ambient. 5. Programa de l'apartat j) de l'article 5.2, de la Llei 1/1995: Programes que orienten i preparen per a viure el temps d'oci d'una forma creativa. Introducció Este programa formatiu té com a finalitat contribuir a la realització personal de les persones adultes, a través del coneixement sobre les ofertes culturals, esportives i de temps lliure que existeixen en el seu entorn, i capacitar-los per a gaudir dels béns naturals i culturals, potenciar la seua creativitat i autonomia, i les seues habilitats socials. Les persones adultes es podran incorporar a este programa formatiu a partir de l'any natural que compleixen els díhuit anys d'edat. Objectius: L'ensenyament i l'aprenentatge d'este programa formatiu tindrà com a objectiu desenrotllar en les persones adultes les següents capacitats: Desenrotllar habilitats i actituds socials, especialment de cooperació i treball en equip. Conéixer les necessitats afectives i de relació, pròpies i alienes, i valorar la importància que estes tenen per a l'equilibri personal i per a millorar les relacions amb els altres. Superar inhibicions i prejuís, rebutjar discriminacions de persones en raó de qualsevol variable i desenrotllar actituds de solidaritat, cooperació i tolerància. Desenrotllar l'empatia amb altres éssers humans, acostumant-se a la diversitat, les similituds, les diferències i les interdependències. Conéixer les raons dels conflictes entre sers humans al cercle de relacions personals. Interioritzar actituds tolerants, obertes i flexibles dins d'un món pluricultural. Usar i adquirir estratègies d'expressió i de comunicació diverses, habilitats pràctiques a fi d'integrar-se i participar en distints àmbits socioculturals.

191

Utilitzar la lectura com a font de gaudi, informació i aprenentatge. Conéixer i participar en associacions culturals, esportives i d'oci. Conéixer les ofertes culturals, esportives i d'oci del seu entorn, amb el fi de poder gaudir de les mateixes. Desenrotllar les destreses adequades per a poder viure el propi temps d'oci d'acord amb les preferències personals. ÀMBIT DE CIÈNCIES SOCIALS

Objectius Generals de Ciències Socials

L’Annex 1 del Decret 220/1999, de 23 de novembre, del Govern Valencià, en el seu apartat II enumera els objectius generals de

la Formació Bàsica de Persones Adultes. Aquestos objectius es poden desglossar en les dues matèries de l’àmbit de les Ciències

Socials.

1. Objectius generals que afecten a Societats, territori i processos historicoculturals

23. Elaborar estratègies d'identificació i resolució de problemes, de forma individual i col·lectiva, en els diversos camps del

coneixement i l'experiència quotidiana, per mitjà de procediments intuïtius i de raonament lògic, verbal i matemàtic.

24. Incorporar al llenguatge i a les formes d'argumentació habituals distintes formes d'expressió per tal de poder comunicar-se

de manera precisa i rigorosa, identificant els elements lingüístics, matemàtics i estadístics bàsics presents en la informació,

analitzant críticament les funcions que exercixen i les seues aportacions per a una millor comprensió dels missatges.

51. Adquirir les estratègies intel·lectuals i culturals que permeten utilitzar amb llibertat i racionalitat el consum i la producció de

béns, així com els recursos naturals i econòmics i els servicis socioculturals.

52. Conéixer els mecanismes i valors que regixen el funcionament de les societats, en especial els referits als drets i deures que

regulen la participació política, econòmica, cultural i social dels ciutadans i ciutadanes.

53. Conéixer el medi geogràfic i natural immediat a fi de conservar-lo i utilitzar-lo responsablement, en tant que determinant de

la qualitat de vida i adquirir una actitud crítica davant de l'impacte que sobre eixe entorn tenen determinades accions humanes

derivades d'un ús no degudament planificat de la tecnologia.

54. Conéixer la varietat de factors geogràfics i històrics i la seua interrelació amb la societat actual i la interdisciplinarietat entre

ambdós dimensions del coneixement social, distingint i analitzant els elements bàsics manejats en l'explicació de la societat, en

les seues manifestacions tant temporals com espacials.

55. Conéixer la dimensió europea i mundial d'una nova ciutadania basada en la igualtat, la solidaritat, la llibertat, el respecte als

altres i la participació democràtica.

56. Conéixer, apreciar i respectar el patrimoni natural, cultural, i historicoartístic, entenent la diversitat cultural i lingüística com

un dret dels pobles i dels individus a la seua identitat.

57. Acostar-se, conceptualment i estèticament, al patrimoni cultural i al fet artístic contribuint activament a la seua conservació i

millora, respectant la diversitat lingüística, ètnica i cultural i impulsant el coneixement crític de les creences, actituds i valors

bàsics que conformen les nostres tradicions i les d'altres cultures, per tal d'afavorir el respecte i la convivència multicultural.

58. Desenrotllar una actitud crítica i de gaudi, front a les creacions musicals enteses com a formes de comunicació i d'expressió

cultural i històrica, a fi d'apreciar i d'elaborar criteris personals sobre la qualitat i els usos socials de la música.

59. Comprendre les relacions existents entre el desenrotllament personal i el context sociocultural i ecològic, a fi de formar-se

criteris per a avaluar les normes que regulen la convivència i actuar en conseqüència.

60. Desenrotllar destreses i habilitats bàsiques per a les relacions interpersonals i socials.

61. Fomentar la participació de manera deliberada i crítica en l'espai de diferents institucions, fent ús dels drets de ciutadà.

62. Utilitzar els coneixements i les experiències sobre les organitzacions socials per a activar i implementar modes de

participació social que garantisquen el gaudi de béns i servicis que milloren les condicions de vida de la comunitat.

63. Adquirir tècniques, recursos i procediments expressius que permeten interpretar i produir amb propietat, autonomia i

creativitat missatges que utilitzen els diferents codis actuals. Tot això per tal d'enriquir les seues possibilitats de comunicació

(interpersonal i social) i reflexionar sobre els fets culturals, artístics, científics i tecnològics que configuren la societat actual i que

estan compromesos amb la millora de la qualitat de vida.

2. Objectius generals que afecten al Món del Treball

33. Fomentar la tolerància i el respecte per les diferències individuals físiques i psíquiques, a fi de superar tot tipus de

discriminacions, per mitjà de l'anàlisi, la reflexió crítica i les accions socials amb les persones adultes amb discapacitats motrius,

psíquiques i sensorials.

34. Desenrotllar actituds de cooperació i respecte, reconeixent els aspectes de relació que tenen les activitats físiques i el valor

cultural dels esports i jocs autòctons.

35. Reconéixer la riquesa expressiva del cos i el moviment com a mitjans de comunicació i expressió creativa, apreciant el ritme,

192

el moviment i la dansa, com a mitjans de representació d'imatges, de sensacions, d'idees i com a forma d'expressió individual i

col·lectiva.

44. Comprendre i expressar missatges científics utilitzant el llenguatge oral i escrit adequadament així com altres sistemes de

notació i de representació quan corresponga i aplicar estratègies coherents amb els procediments de la ciència, en la resolució

de problemes.

45. Indagar sobre les causes dels fenòmens socials des d'una actitud oberta cap a la complexitat dels problemes, i apreciar que

les anàlisis socials són processos en constant elaboració.

46. Desenrotllar una actitud positiva cap al treball manual, com a mitjà de suport i realització personal, superant la tradicional

dicotomia entre l'activitat intel·lectual i l'activitat manual.

47. Analitzar críticament les concepcions que inspira el funcionament de l'economia de la nostra societat a fi d'actuar com a

consumidor i/o productor conscient.

48. Conéixer tècniques i estratègies de recerca d'ocupació i desenrotllar mecanismes d'adaptació a les noves situacions del món

del treball, a fi de millorar les condicions d'inserció social i laboral en un món en canvi permanent.

49. Adquirir instruments polivalents, metodològics i de coneixement que permeten aprofitar ofertes formatives destinades a la

millora professional i a la inserció social, així com dels recursos temporals, materials i humans de l'entorn immediat que puguen

contribuir al desenrotllament d'iniciatives pròpies en l'àmbit professional i social.

50. Utilitzar els coneixements i experiències adquirits sobre els diferents recursos, tècniques, instruments, ..., així com sobre els

distints certificats i perfils de professionalitat per a organitzar-se una idea respecte als coneixements, experiències i condicions

necessàries per a incorporar-se al món del treball, millorar o canviar l'ocupació.

51. Adquirir les estratègies intel·lectuals i culturals que permeten utilitzar amb llibertat i racionalitat el consum i la producció de

béns, així com els recursos naturals i econòmics i els servicis socioculturals.

52. Conèixer els mecanismes i valors que regixen el funcionament de les societats, en especial els referits als drets i deures que

regulen la participació política, econòmica, cultural i social dels ciutadans i ciutadanes.

Cicle 1 Nivell 1

Continguts del mòdul Societats, territori i processos historicoculturals

C.1. Mòdul: El món del treball

1. Continguts

* Adquisició d'estratègies intel·lectuals i culturals que permeten enfrontar-se amb llibertat i racionalitat al consum i producció

de béns i a la utilització de recursos naturals, econòmics i sociolaborals.

2. Criteris d'avaluació del mòdul: El món del treball

* Analitzar les institucions polítiques i econòmiques de la societat espanyola actual valorant el paper dels organismes

democràtics i de participació ciutadana, tant en el context de la seua política interna com en relació amb la Comunitat Europea,

identificant els mecanismes referits als drets i deures que regulen la participació política, econòmica i laboral dels ciutadans.

C.2. Mòdul: Societats, territori i processos historicoculturals

1. Continguts

* Coneixement, apreciació i respecte al patrimoni natural, cultural i historicoartístic, entenent la diversitat cultural i lingüística

com un dret dels pobles i de les persones a la seua identitat.

2. Criteris d'avaluació del mòdul: Societats, territori i processos historicoculturals.

* Identificar, localitzar i caracteritzar els principals sistemes d'explotació dels recursos naturals així com dels principals espais

industrials a la Comunitat Valenciana, a Espanya i al món, analitzant els interessos econòmics, socials i polítics que es plasmen en

ells i les relacions d'intercanvi que s'establixen entre països desenrotllats i subdesenrotllats en el comerç d'estos productes.

* Analitzar i comprendre l'evolució que ha sofrit algun aspecte significatiu de la vida humana (traços de la vida quotidiana, de les

condicions materials de vida, de l'organització política, hàbits i creences, etc.) al llarg de diferents èpoques històriques,

assenyalant els principals moments de canvi en eixa evolució.

* Identificar i analitzar la riquesa i varietat del patrimoni natural, cultural i historicoartístic i valorar l'impacte que el

desenrotllament cientificotecnològic té sobre dit patrimoni i sobre la vida de les persones.

* Identificar, definir i delimitar problemes, dilemes morals i conflictes socials rellevants que afecten el món actual i, en especial,

els que concernixen a La Comunitat Valenciana en el context de la societat espanyola, respectant i analitzant críticament formes

de vida, valors, comportaments ètics, creences, opinions i juís distints als propis.

193

* Participar en debats sobre qüestions problemàtiques de la societat actual extretes de diverses fonts d'informació, manifestant

actituds de respecte davant de les opinions dels altres.

Cicle 1 Nivell 2

CONTINGUTS DEL MÒDUL SOCIETATS, TERRITORI I PROCESSOS HISTORICOCULTURALS

C.1. Mòdul: El món del treball

1. Continguts

* Adquisició d'estratègies intel·lectuals i culturals que permeten enfrontar-se amb llibertat i racionalitat al consum i producció

de béns i a la utilització de recursos naturals, econòmics i sociolaborals.

* Desenrotllament d'una actitud positiva cap al treball manual, per mitjà de la realització personal, superant prejuís sobre la

tradicional dicotomia entre l'activitat intel·lectual i manual.

* Anàlisi i valoració dels efectes que sobre la salut i seguretat personal i col·lectiva tenen la determinació i el respecte de les

normes de seguretat i higiene, i de tot allò que contribuïsca a la consecució d'un ambient saludable en l'entorn laboral.

2. Criteris d'avaluació del mòdul: El món del treball

* Analitzar les institucions polítiques i econòmiques de la societat espanyola actual valorant el paper dels organismes

democràtics i de participació ciutadana, tant en el context de la seua política interna com en relació amb la Comunitat Europea,

identificant els mecanismes referits als drets i deures que regulen la participació política, econòmica i laboral dels ciutadans.

* Explicar els principals efectes econòmics, socials, i laborals d'una determinada aplicació de la ciència i tecnologia, així com el

seu paper en la configuració de determinades professions.

C.2. Mòdul: Societats, territori i processos historicoculturals

1. Continguts

* Elaboració d'estratègies d'identificació i resolució de problemes, de forma individual i col·lectiva, referits a fets socials, per

mitjà de procediments bàsics d'indagació, característics de les ciències socials.

* Adquisició d'estratègies intel·lectuals i culturals que permeten enfrontar-se amb llibertat i racionalitat al consum i utilització de

recursos naturals i servicis socioculturals.

* Identificació i anàlisi, a diferents escales, de les interaccions que les societats humanes establixen amb els seus territoris en la

utilització de l'espai i en l'aprofitament dels recursos naturals, valorant les conseqüències de tipus econòmic, social, polític i

medi ambiental. Coneixent l'especial problemàtica i l'impacte medi ambiental que planteja la utilització de recursos de la

Comunitat Valenciana.

* Coneixement de la varietat de factors geogràfics i històrics i la seua interrelació amb els fets socials, econòmics i polítics de la

societat actual, i la interdisciplinarietat entre ambdós dimensions del coneixement social, analitzant i distingint els elements

bàsics espacials i temporals que es manegen en l'explicació de les societats, destacant el paper que els individus, hòmens i

dones, exercixen en elles, assumint que estes societats són el resultat de complexos i llargs processos de canvi que es projecten

en el futur.

* Coneixement, apreciació i respecte al patrimoni natural, cultural i historicoartístic, entenent la diversitat cultural i lingüística

com un dret dels pobles i de les persones a la seua identitat.

2. Criteris d'avaluació del mòdul: Societats, territori i processos historicoculturals.

* Identificar i localitzar els traços físics més destacats (clima, relleu, vegetació i aigües) que configuren grans unitats

paisatgístiques de la Comunitat Valenciana, del territori espanyol i del planeta, analitzant alguns exemples representatius dels

paisatges geogràfics resultants de l'activitat humana en dits mitjans (explotació agrària, desenrotllament turístic, traçat de

xarxes de comunicació...).

* Identificar, localitzar i caracteritzar els principals sistemes d'explotació dels recursos naturals així com dels principals espais

industrials a la Comunitat Valenciana, a Espanya i al món, analitzant els interessos econòmics, socials i polítics que es plasmen en

ells i les relacions d'intercanvi que s'establixen entre països desenrotllats i subdesenrotllats en el comerç d'estos productes.

*Analitzar els aspectes bàsics dels canvis importants produïts, en l'àmbit temporal i espacial dels pobles, societats i cultures que

es van desenrotllar al territori espanyol i analitzar algunes de les aportacions més representatives (materials, artístiques,

institucionals i d'organització social) de la diversitat i riquesa del nostre patrimoni.

* Analitzar i comprendre l'evolució que ha sofrit algun aspecte significatiu de la vida humana (traços de la vida quotidiana, de les

condicions materials de vida, de l'organització política, hàbits i creences, etc.) al llarg de diferents èpoques històriques,

assenyalant els principals moments de canvi en eixa evolució.

194

* Identificar i analitzar la riquesa i varietat del patrimoni natural, cultural i historicoartístic i valorar l'impacte que el

desenrotllament cientificotecnològic té sobre dit patrimoni i sobre la vida de les persones.

* Identificar i localitzar les comunitats autònomes espanyoles, els estats europeus, així com els principals països i àrees

geoeconòmiques i culturals del món, analitzant exemples representatius dels desequilibris i desigualtats en el desenrotllament

que existix entre eixos territoris.

* Identificar els elements bàsics en la caracterització de la societat actual i les relacions entre

* Participar en debats sobre qüestions problemàtiques de la societat actual extretes de diverses fonts d'informació, manifestant

actituds de respecte davant de les opinions dels altres.

Cicle 1 Nivell 3

Continguts del mòdul Societats, territori i processos historicoculturals

C.1. Mòdul: El món del treball

1. Continguts (en cursiva els que s'incorporen nous)

* Adquisició d'estratègies intel·lectuals i culturals que permeten enfrontar-se amb llibertat i racionalitat al consum i producció

de béns i a la utilització de recursos naturals, econòmics i sociolaborals.

* Adquisició de tècniques i mecanismes tendents a consolidar el sentit de grup, afavorir la relació interpersonal i la convivència, i

contribuir a l'ocupació conscient del temps lliure.

* Coneixement dels mecanismes i valors que regixen el funcionament de les societats, en especial els referits als drets i deures

que regulen la participació política, econòmica i laboral dels ciutadans.

* Coneixement de les regles que regulen els mercats, l'oferta i la demanda (de béns, servicis, ocupació), l'organització del món

empresarial, així com les instàncies i procediments que els poders públics posen a disposició dels ciutadans per a protegir-los dels

abusos.

*Coneixement de tècniques i estratègies de recerca d'ocupació i de mecanismes d'adaptació a les noves situacions del món del

treball, a fi de millorar les condicions d'inserció social i laboral en un món en canvi permanent.

* Anàlisi i valoració dels efectes que sobre la salut i seguretat personal i col·lectiva tenen la determinació i el respecte de les

normes de seguretat i higiene, i de tot allò que contribuïsca a la consecució d'un ambient saludable en l'entorn laboral.

2. Criteris d'avaluació del mòdul: El món del treball (en cursiva els que s'incorporen nous)

* Planificar i obtindre informació rellevant sobre temes relacionats amb el món laboral, a partir de distintes fonts (documents

escrits, objectes, materials, imatges, gràfics, etc.), diferenciant entre dades i opinions, seguint formes senzilles d'investigació i

comunicant de forma intel·ligible els resultats de l'estudi.

* Analitzar les institucions polítiques i econòmiques de la societat espanyola actual valorant el paper dels organismes

democràtics i de participació ciutadana, tant en el context de la seua política interna com en relació amb la Comunitat Europea,

identificant els mecanismes referits als drets i deures que regulen la participació política, econòmica i laboral dels ciutadans.

* Identificar els principals agents i institucions econòmiques, així com les funcions que exercixen en el marc d'una economia

internacional cada vegada més interdependent, i aplicar este coneixement a l'anàlisi i valoració d'alguns problemes i realitats

econòmiques de la societat actual, tals com l'aparició de la societat de consum.

* Identificar les variables principals de la problemàtica laboral, utilitzar tècniques i estratègies de recerca d'ocupació, i elaborar

mecanismes d'adaptació a les noves situacions del món del treball a fi de millorar les condicions d'inserció laboral.

* Explicar els principals efectes econòmics, socials, i laborals d'una determinada aplicació de la ciència i tecnologia, així com el

seu paper en la configuració de determinades professions.

C.2. Mòdul: Societats, territori i processos historicoculturals

1. Continguts

* Elaboració d'estratègies d'identificació i resolució de problemes, de forma individual i col·lectiva, referits a fets socials, per

mitjà de procediments bàsics d'indagació, característics de les ciències socials.

* Adquisició d'estratègies intel·lectuals i culturals que permeten enfrontar-se amb llibertat i racionalitat al consum i utilització de

recursos naturals i servicis socioculturals.

* Realització de tasques en grup i participació en discussions i debats amb una actitud crítica i tolerant fonamentant

adequadament les opinions i propostes i valorant la discrepància i el diàleg com una via necessària per a la solució de problemes

humans i socials.

* Identificació i anàlisi, a diferents escales, de les interaccions que les societats humanes establixen amb els seus territoris en la

utilització de l'espai i en l'aprofitament dels recursos naturals, valorant les conseqüències de tipus econòmic, social, polític i

195

medi ambiental. Coneixent l'especial problemàtica i l'impacte medi ambiental que planteja la utilització de recursos de la

Comunitat Valenciana.

* Recerca, obtenció i utilització d'informació referida a les ciències socials de forma autònoma i crítica, coneixent les formes en

què esta es troba disponible, seleccionant allò que puga ser pertinent per a una finalitat concreta i presentant esta informació als

altres de forma adequada.

* Coneixement de la varietat de factors geogràfics i històrics i la seua interrelació amb els fets socials, econòmics i polítics de la

societat actual, i la interdisciplinarietat entre ambdós dimensions del coneixement social, analitzant i distingint els elements

bàsics espacials i temporals que es manegen en l'explicació de les societats, destacant el paper que els individus, hòmens i

dones, exercixen en elles, assumint que estes societats són el resultat de complexos i llargs processos de canvi que es projecten

en el futur.

* Coneixement, apreciació i respecte al patrimoni natural, cultural i historicoartístic, entenent la diversitat cultural i lingüística

com un dret dels pobles i de les persones a la seua identitat.

2. Criteris d'avaluació del mòdul: Societats, territori i processos historicoculturals.

* Identificar i localitzar els traços físics més destacats (clima, relleu, vegetació i aigües) que configuren grans unitats

paisatgístiques de la Comunitat Valenciana, del territori espanyol i del planeta, analitzant alguns exemples representatius dels

paisatges geogràfics resultants de l'activitat humana en dits mitjans (explotació agrària, desenrotllament turístic, traçat de

xarxes de comunicació...).

* Identificar, localitzar i caracteritzar els principals sistemes d'explotació dels recursos naturals així com dels principals espais

industrials a la Comunitat Valenciana, a Espanya i al món, analitzant els interessos econòmics, socials i polítics que es plasmen en

ells i les relacions d'intercanvi que s'establixen entre països desenrotllats i subdesenrotllats en el comerç d'estos productes.

*Analitzar els aspectes bàsics dels canvis importants produïts, en l'àmbit temporal i espacial dels pobles, societats i cultures que

es van desenrotllar al territori espanyol i analitzar algunes de les aportacions més representatives (materials, artístiques,

institucionals i d'organització social) de la diversitat i riquesa del nostre patrimoni. * Analitzar i comprendre l'evolució que ha

sofrit algun aspecte significatiu de la vida humana (traços de la vida quotidiana, de les condicions materials de vida, de

l'organització política, hàbits i creences, etc.) al llarg de diferents èpoques històriques, assenyalant els principals moments de

canvi en eixa evolució.

* Identificar i analitzar la riquesa i varietat del patrimoni natural, cultural i historicoartístic i valorar l'impacte que el

desenrotllament cientificotecnològic té sobre dit patrimoni i sobre la vida de les persones.

* Determinar la varietat de factors geogràfics i històrics i la seua interrelació amb els fets socials, econòmics i polítics de la

societat actual.

* Identificar i localitzar les comunitats autònomes espanyoles, els estats europeus, així com els principals països i àrees

geoeconòmiques i culturals del món, analitzant exemples representatius dels desequilibris i desigualtats en el desenrotllament

que existix entre eixos territoris.

* Identificar els elements bàsics en la caracterització de la societat actual i les relacions entre ells per a explicar les seues

manifestacions. Comparar elements comuns de diferents societats de tipus econòmic, social, polític, cultural i establir semblances

i diferències, quan les hi haja.

* Identificar, definir i delimitar problemes, dilemes morals i conflictes socials rellevants que afecten el món actual i, en especial,

els que concernixen a La Comunitat Valenciana en el context de la societat espanyola, respectant i analitzant críticament formes

de vida, valors, comportaments ètics, creences, opinions i juís distints als propis.

* Participar en debats sobre qüestions problemàtiques de la societat actual extretes de diverses fonts d'informació, manifestant

actituds de respecte davant de les opinions dels altres.

L’Annex 1 del Decret 220/1999, de 23 de novembre, del Govern Valencià, en el seu apartat II enumera els objectius generals de

la Formació Bàsica de Persones Adultes. Aquestos objectius es poden desglossar en les dues matèries de l’àmbit de les Ciències

Socials.

Cicle 2 (GES I i GESII)

Mentre que als cicle 1 no era possible treballar alguns dels continguts ni, per tant avaluar-los, en el cicle 2 es treballaran tots els

continguts recollits per la llei i, d’acord amb això, s’aplicaran els criteris d’avaluació que aquesta assenyala.

196

El Cicle 2, d’acord amb això, s’entén com una etapa educativa unitària que es desenvoluparà durant dos anys. La diferència entre

el primer curs i el segon vidrà donada no per una variació qualitativa, sinó per una aprofundiment i sobretot una ampliació del

GES 2 respecte del GES1.

Cicle 2 GES1

Societats, territori i processos historicoculturals

C.1. Mòdul El món del treball

1. Continguts del mòdul El món del treball

* Adquisició d'estratègies intel·lectuals i culturals que permeten enfrontar-se amb llibertat i racionalitat al consum i producció

de béns i a la utilització de recursos naturals, econòmics i sociolaborals.

* Adquisició de tècniques i mecanismes tendents a consolidar el sentit de grup, afavorir la relació interpersonal i la convivència, i

contribuir a l'ocupació conscient del temps lliure.

* Coneixement dels mecanismes i valors que regixen el funcionament de les societats, en especial els referits als drets i deures

que regulen la participació política, econòmica i laboral dels ciutadans.

* Coneixement de les regles que regulen els mercats, l'oferta i la demanda (de béns, servicis, ocupació), l'organització del món

empresarial, així com les instàncies i procediments que els poders públics posen a disposició dels ciutadans per a protegir-los

dels abusos.

* Desenrotllament d'una actitud positiva cap al treball manual, per mitjà de la realització personal, superant prejuís sobre la

tradicional dicotomia entre l'activitat intel·lectual i manual.

* Coneixement de tècniques i estratègies de recerca d'ocupació i de mecanismes d'adaptació a les noves situacions del món del

treball, a fi de millorar les condicions d'inserció social i laboral en un món en canvi permanent.

* Desenrotllament d'una actitud crítica i d'indagació front a l'enorme presència d'elements i processos tecnològics en el nostre

entorn, valorant els efectes econòmics, morals i culturals de les aplicacions de la ciència i de la tecnologia en la qualitat de vida,

així com el seu paper en la configuració de determinades professions, i en l'organització i realització d'activitats del temps lliure.

* Anàlisi i valoració dels efectes que sobre la salut i seguretat personal i col·lectiva tenen la determinació i el respecte de les

normes de seguretat i higiene, i de tot allò que contribuïsca a la consecució d'un ambient saludable en l'entorn laboral.

2. Criteris d'avaluació del mòdul El món del treball

* Planificar i obtindre informació rellevant sobre temes relacionats amb el món laboral, a partir de distintes fonts (documents

escrits, objectes, materials, imatges, gràfics, etc.), diferenciant entre dades i opinions, seguint formes senzilles d'investigació i

comunicant de forma intel·ligible els resultats de l'estudi.

* Analitzar les institucions polítiques i econòmiques de la societat espanyola actual valorant el paper dels organismes

democràtics i de participació ciutadana, tant en el context de la seua política interna com en relació amb la Comunitat Europea,

identificant els mecanismes referits als drets i deures que regulen la participació política, econòmica i laboral dels ciutadans.

* Identificar els principals agents i institucions econòmiques, així com les funcions que exercixen en el marc d'una economia

internacional cada vegada més interdependent, i aplicar este coneixement a l'anàlisi i valoració d'alguns problemes i realitats

econòmiques de la societat actual, tals com l'aparició de la societat de consum.

* Identificar les variables principals de la problemàtica laboral, utilitzar tècniques i estratègies de recerca d'ocupació, i elaborar

mecanismes d'adaptació a les noves situacions del món del treball a fi de millorar les condicions d'inserció laboral.

* Explicar els principals efectes econòmics, socials, i laborals d'una determinada aplicació de la ciència i tecnologia, així com el

seu paper en la configuració de determinades professions.

* Descriure les raons que fan necessari un objecte o servei tecnològic quotidià i valorar els aspectes positius i negatius de la seua

fabricació, ús i rebuig sobre el medi ambient i el benestar de les persones.

C.2. Mòdul: Societats, territori i processos historicoculturals

1. Continguts del mòdul Societats, territori i processos historicoculturals

* Elaboració d'estratègies d'identificació i resolució de problemes, de forma individual i col·lectiva, referits a fets socials, per

mitjà de procediments bàsics d'indagació, característics de les ciències socials.

* Adquisició d'estratègies intel·lectuals i culturals que permeten enfrontar-se amb llibertat i racionalitat al consum i utilització de

recursos naturals i servicis socioculturals.

* Realització de tasques en grup i participació en discussions i debats amb una actitud crítica i tolerant fonamentant

adequadament les opinions i propostes i valorant la discrepància i el diàleg com una via necessària per a la solució de problemes

197

humans i socials.

* Desenrotllament de destreses i habilitats bàsiques per a les relacions interpersonals i socials: comunicació, cooperació, exercici

dels drets, etc.

* Anàlisi de les relacions existents entre el desenrotllament personal i el context sociocultural i ecològic per a poder tindre

criteris a fi d'avaluar les normes que regulen la convivència i actuar en conseqüència.

dels ciutadans.

* Identificació i anàlisi, a diferents escales, de les interaccions que les societats humanes establixen amb els seus territoris en la

utilització de l'espai i en l'aprofitament dels recursos naturals, valorant les conseqüències de tipus econòmic, social, polític i

medi ambiental. Coneixent l'especial problemàtica i l'impacte medi ambiental que planteja la utilització de recursos de la

Comunitat Valenciana.

* Recerca, obtenció i utilització d'informació referida a les ciències socials de forma autònoma i crítica, coneixent les formes en

què esta es troba disponible, seleccionant allò que puga ser pertinent per a una finalitat concreta i presentant esta informació

als altres de forma adequada.

* Coneixement de la varietat de factors geogràfics i històrics i la seua interrelació amb els fets socials, econòmics i polítics de la

societat actual, i la interdisciplinarietat entre ambdós dimensions del coneixement social, analitzant i distingint els elements

bàsics espacials i temporals que es manegen en l'explicació de les societats, destacant el paper que els individus, hòmens i

dones, exercixen en elles, assumint que estes societats són el resultat de complexos i llargs processos de canvi que es projecten

en el futur.

* Coneixement, apreciació i respecte al patrimoni natural, cultural i historicoartístic, entenent la diversitat cultural i lingüística

com un dret dels pobles i de les persones a la seua identitat.

2. Criteris d'avaluació del mòdul Societats, territori i processos historicoculturals

* Valorar oportunament les distintes possibilitats que oferixen el conjunt d'elements que faciliten el coneixement i la

interpretació de la societat i la cultura, en relació amb el món del treball i la participació social, buscant el més adequat a cada

cas.

* Identificar i localitzar els traços físics més destacats (clima, relleu, vegetació i aigües) que configuren grans unitats

paisatgístiques de la Comunitat Valenciana, del territori espanyol i del planeta, analitzant alguns exemples representatius dels

paisatges geogràfics resultants de l'activitat humana en dits mitjans (explotació agrària, desenrotllament turístic, traçat de

xarxes de comunicació...).

* Identificar, localitzar i caracteritzar els principals sistemes d'explotació dels recursos naturals així com dels principals espais

industrials a la Comunitat Valenciana, a Espanya i al món, analitzant els interessos econòmics, socials i polítics que es plasmen en

ells i les relacions d'intercanvi que s'establixen entre països desenrotllats i subdesenrotllats en el comerç d'estos productes.

* Utilitzar els models de creixement demogràfic i el coneixement de la distribució de la població en la Comunitat Valenciana, a

Espanya i al planeta, per a analitzar alguns exemples representatius de les tendències migratòries i problemes de superpoblació i

envelliment del món actual.

*Analitzar els aspectes bàsics dels canvis importants produïts, en l'àmbit temporal i espacial dels pobles, societats i cultures que

es van desenrotllar al territori espanyol i analitzar algunes de les aportacions més representatives (materials, artístiques,

institucionals i d'organització social) de la diversitat i riquesa del nostre patrimoni.

* Analitzar i comprendre l'evolució que ha sofrit algun aspecte significatiu de la vida humana (traços de la vida quotidiana, de les

condicions materials de vida, de l'organització política, hàbits i creences, etc.) al llarg de diferents èpoques històriques,

assenyalant els principals moments de canvi en eixa evolució.

* Identificar i analitzar la riquesa i varietat del patrimoni natural, cultural i historicoartístic i valorar l'impacte que el

desenrotllament cientificotecnològic té sobre dit patrimoni i sobre la vida de les persones.

* Determinar la varietat de factors geogràfics i històrics i la seua interrelació amb els fets socials, econòmics i polítics de la

societat actual.

* Identificar i localitzar les comunitats autònomes espanyoles, els estats europeus, així com els principals països i àrees

geoeconòmiques i culturals del món, analitzant exemples representatius dels desequilibris i desigualtats en el desenrotllament

que existix entre eixos territoris.

* Identificar els elements bàsics en la caracterització de la societat actual i les relacions entre ells per a explicar les seues

manifestacions. Comparar elements comuns de diferents societats de tipus econòmic, social, polític, cultural i establir

semblances i diferències, quan les hi haja.

* Identificar, definir i delimitar problemes, dilemes morals i conflictes socials rellevants que afecten el món actual i, en especial,

els que concernixen a La Comunitat Valenciana en el context de la societat espanyola, respectant i analitzant críticament formes

198

de vida, valors, comportaments ètics, creences, opinions i juís distints als propis.

* Participar en debats sobre qüestions problemàtiques de la societat actual extretes de diverses fonts d'informació, manifestant

actituds de respecte davant de les opinions dels altres.

Cicle 2, GES 2

Societats, territori i processos historicoculturals

C.1. Mòdul: El món del treball

1. Continguts del mòdul El món del treball

* Adquisició d'estratègies intel·lectuals i culturals que permeten enfrontar-se amb llibertat i racionalitat al consum i producció

de béns i a la utilització de recursos naturals, econòmics i sociolaborals.

* Adquisició de tècniques i mecanismes tendents a consolidar el sentit de grup, afavorir la relació interpersonal i la convivència, i

contribuir a l'ocupació conscient del temps lliure.

* Coneixement dels mecanismes i valors que regixen el funcionament de les societats, en especial els referits als drets i deures

que regulen la participació política, econòmica i laboral dels ciutadans.

* Coneixement de les regles que regulen els mercats, l'oferta i la demanda (de béns, servicis, ocupació), l'organització del món

empresarial, així com les instàncies i procediments que els poders públics posen a disposició dels ciutadans per a protegir-los

dels abusos.

* Desenrotllament d'una actitud positiva cap al treball manual, per mitjà de la realització personal, superant prejuís sobre la

tradicional dicotomia entre l'activitat intel·lectual i manual.

* Coneixement de tècniques i estratègies de recerca d'ocupació i de mecanismes d'adaptació a les noves situacions del món del

treball, a fi de millorar les condicions d'inserció social i laboral en un món en canvi permanent.

* Desenrotllament d'una actitud crítica i d'indagació front a l'enorme presència d'elements i processos tecnològics en el nostre

entorn, valorant els efectes econòmics, morals i culturals de les aplicacions de la ciència i de la tecnologia en la qualitat de vida,

així com el seu paper en la configuració de determinades professions, i en l'organització i realització d'activitats del temps lliure.

* Anàlisi i valoració dels efectes que sobre la salut i seguretat personal i col·lectiva tenen la determinació i el respecte de les

normes de seguretat i higiene, i de tot allò que contribuïsca a la consecució d'un ambient saludable en l'entorn laboral.

* Recerca, obtenció i utilització d'informació referida a aspectes ocupacionals de forma autònoma i crítica, coneixent les formes

en què esta es troba disponible, seleccionant allò que puga ser pertinent per a una finalitat concreta i presentant esta

informació als altres de forma adequada.

* Utilització dels coneixements i experiències adquirides sobre els diferents recursos, tècniques, instruments, etc., així com a

través dels diferents certificats i perfils de professionalitat amb el fi de possibilitar l'adquisició de coneixements, experiències i

condicions necessàries per a incorporar-se al món del treball, millorar o canviar l'ocupació.

* Elaboració de criteris sobre les aportacions, riscos i costos socials del desenrotllament tecnològic actual a partir de la

recopilació i l'anàlisi de les informacions pertinents, tenint en compte el paper que juga la tecnologia en diferents tipus de

processos productius i activitats laborals i analitzant les repercussions que el desenrotllament tecnològic té sobre les formes de

vida.

* Coneixement de l'organització tècnica i social del treball: especialització, jerarquització, etc. Anàlisi i valoració de les

interaccions de la tecnologia amb els fenòmens de divisió social del treball de caràcter tècnic, social, sexual o internacional.

2. Criteris d'avaluació del mòdul El món del treball

* Planificar i obtindre informació rellevant sobre temes relacionats amb el món laboral, a partir de distintes fonts (documents

escrits, objectes, materials, imatges, gràfics, etc.), diferenciant entre dades i opinions, seguint formes senzilles d'investigació i

comunicant de forma intel·ligible els resultats de l'estudi.

* Analitzar les institucions polítiques i econòmiques de la societat espanyola actual valorant el paper dels organismes

democràtics i de participació ciutadana, tant en el context de la seua política interna com en relació amb la Comunitat Europea,

identificant els mecanismes referits als drets i deures que regulen la participació política, econòmica i laboral dels ciutadans.

* Identificar els principals agents i institucions econòmiques, així com les funcions que exercixen en el marc d'una economia

internacional cada vegada més interdependent, i aplicar este coneixement a l'anàlisi i valoració d'alguns problemes i realitats

econòmiques de la societat actual, tals com l'aparició de la societat de consum.

* Identificar les variables principals de la problemàtica laboral, utilitzar tècniques i estratègies de recerca d'ocupació, i elaborar

mecanismes d'adaptació a les noves situacions del món del treball a fi de millorar les condicions d'inserció laboral.

* Explicar els principals efectes econòmics, socials, i laborals d'una determinada aplicació de la ciència i tecnologia, així com el

199

seu paper en la configuració de determinades professions.

* Descriure les raons que fan necessari un objecte o servei tecnològic quotidià i valorar els aspectes positius i negatius de la seua

fabricació, ús i rebuig sobre el medi ambient i el benestar de les persones.

C.2. Mòdul: Societats, territori i processos historicoculturals

1. Continguts del mòdul Societats, territori i processos historicoculturals

* Elaboració d'estratègies d'identificació i resolució de problemes, de forma individual i col·lectiva, referits a fets socials, per

mitjà de procediments bàsics d'indagació, característics de les ciències socials.

* Adquisició d'estratègies intel·lectuals i culturals que permeten enfrontar-se amb llibertat i racionalitat al consum i utilització de

recursos naturals i servicis socioculturals.

* Realització de tasques en grup i participació en discussions i debats amb una actitud crítica i tolerant fonamentant

adequadament les opinions i propostes i valorant la discrepància i el diàleg com una via necessària per a la solució de problemes

humans i socials.

* Desenrotllament de destreses i habilitats bàsiques per a les relacions interpersonals i socials: comunicació, cooperació, exercici

dels drets, etc.

* Anàlisi de les relacions existents entre el desenrotllament personal i el context sociocultural i ecològic per a poder tindre

criteris a fi d'avaluar les normes que regulen la convivència i actuar en conseqüència.

* Foment de la participació de manera deliberada i crítica en l'espai de diferents institucions: polítiques, socials, culturals, ..., i en

administracions públiques, fent ús dels drets de ciutadà.

* Coneixement dels mecanismes i valors que regixen el funcionament de les societats, en especial els referits als drets i deures

que regulen la participació política, econòmica i cultural dels ciutadans.

* Indagació sobre les causes dels fenòmens socials des d'una actitud oberta cap a la complexitat dels problemes, evitant

explicacions simplistes i parcials, i valorant que les anàlisis socials són processos en constant elaboració.

* Identificació i anàlisi, a diferents escales, de les interaccions que les societats humanes establixen amb els seus territoris en la

utilització de l'espai i en l'aprofitament dels recursos naturals, valorant les conseqüències de tipus econòmic, social, polític i

medi ambiental. Coneixent l'especial problemàtica i l'impacte medi ambiental que planteja la utilització de recursos de la

Comunitat Valenciana.

* Desenrotllament d'una actitud crítica i de gaudi front a les creacions culturals i artístiques, enteses com a formes de

comunicació i d'expressió cultural i històrica, a fi d'elaborar criteris personals sobre la qualitat i els usos socials de les

manifestacions culturals i artístiques.

* Recerca, obtenció i utilització d'informació referida a les ciències socials de forma autònoma i crítica, coneixent les formes en

què esta es troba disponible, seleccionant allò que puga ser pertinent per a una finalitat concreta i presentant esta informació

als altres de forma adequada.

* Coneixement bàsic de les principals recomanacions legals emanades dels diferents poders públics per a l'ús i gaudi de béns i

servicis, a fi de procurar la conservació i un ús integral dels mateixos.

* Coneixement de tècniques per al tractament de la informació referida a les ciències socials: arreplegada i registre de dades,

anàlisi crítica, contrastació i síntesi interpretativa.

* Coneixement de la varietat de factors geogràfics i històrics i la seua interrelació amb els fets socials, econòmics i polítics de la

societat actual, i la interdisciplinarietat entre ambdós dimensions del coneixement social, analitzant i distingint els elements

bàsics espacials i temporals que es manegen en l'explicació de les societats, destacant el paper que els individus, hòmens i

dones, exercixen en elles, assumint que estes societats són el resultat de complexos i llargs processos de canvi que es projecten

en el futur.

* Coneixement de la dimensió europea i mundial d'una nova ciutadania basada en la igualtat, la solidaritat, la llibertat, el

respecte als altres i la participació democràtica.

* Coneixement, apreciació i respecte al patrimoni natural, cultural i historicoartístic, entenent la diversitat cultural i lingüística

com un dret dels pobles i de les persones a la seua identitat.

* Establiment de relacions entre moviments que constituïxen referents claus en la història de l'art i de la música, i els elements

més destacats del context social i històric que van aparéixer, valorant les obres més rellevants com mostres destacades del

patrimoni cultural.

* Anàlisi d'obres rellevants de l'art i de la música com a exemples de la creació artística i del patrimoni cultural, reconeixent les

intencions i les funcions que complixen amb el fi d'apreciar-les i de relacionar-les amb els propis gustos estètics i culturals.

2. Criteris d'avaluació del mòdul Societats, territori i processos historicoculturals.

200

* Valorar oportunament les distintes possibilitats que oferixen el conjunt d'elements que faciliten el coneixement i la

interpretació de la societat i la cultura, en relació amb el món del treball i la participació social, buscant el més adequat a cada

cas.

* Planificar i obtindre informació rellevant relativa a les ciències socials, a partir de distintes fonts (documents escrits, objectes,

materials, imatges, gràfics, etc.), diferenciant entre dades i opinions, seguint formes senzilles d'investigació i comunicant de

forma intel·ligible els resultats de l'estudi.

* Identificar i localitzar els traços físics més destacats (clima, relleu, vegetació i aigües) que configuren grans unitats

paisatgístiques de la Comunitat Valenciana, del territori espanyol i del planeta, analitzant alguns exemples representatius dels

paisatges geogràfics resultants de l'activitat humana en dits mitjans (explotació agrària, desenrotllament turístic, traçat de

xarxes de comunicació...).

* Identificar, localitzar i caracteritzar els principals sistemes d'explotació dels recursos naturals així com dels principals espais

industrials a la Comunitat Valenciana, a Espanya i al món, analitzant els interessos econòmics, socials i polítics que es plasmen en

ells i les relacions d'intercanvi que s'establixen entre països desenrotllats i subdesenrotllats en el comerç d'estos productes.

* Utilitzar els models de creixement demogràfic i el coneixement de la distribució de la població en la Comunitat Valenciana, a

Espanya i al planeta, per a analitzar alguns exemples representatius de les tendències migratòries i problemes de superpoblació i

envelliment del món actual.

Analitzar els aspectes bàsics dels canvis importants produïts, en l'àmbit temporal i espacial dels pobles, societats i cultures que

es van desenrotllar al territori espanyol i analitzar algunes de les aportacions més representatives (materials, artístiques,

institucionals i d'organització social) de la diversitat i riquesa del nostre patrimoni.

* Identificar els grans traços de canvis importants en el desenrotllament de les societats, en especial algunes de les grans

transformacions i conflictes mundials que han tingut lloc en el present segle, valorant críticament els interessos de les grans

potències i els grups socials i la seua incidència en els fets estudiats. Aplicar este coneixement a la comprensió d'alguns dels

problemes internacionals més destacats de l'actualitat.

* Analitzar i comprendre l'evolució que ha sofrit algun aspecte significatiu de la vida humana (traços de la vida quotidiana, de les

condicions materials de vida, de l'organització política, hàbits i creences, etc.) al llarg de diferents èpoques històriques,

assenyalant els principals moments de canvi en eixa evolució.

* Identificar i analitzar la riquesa i varietat del patrimoni natural, cultural i historicoartístic i valorar l'impacte que el

desenrotllament cientificotecnològic té sobre dit patrimoni i sobre la vida de les persones.

* Determinar la varietat de factors geogràfics i històrics i la seua interrelació amb els fets socials, econòmics i polítics de la

societat actual.

* Reconéixer en la Constitució Espanyola, els estatuts d'autonomia i altres normes que regulen el funcionament de les

comunitats i municipis, els principis, organismes i funcions que intervenen sobre la seua comunitat i aplicar eixe coneixement

per a enjudiciar i debatre fets o actuacions de la vida pública i actituds o comportaments quotidians.

* Identificar i localitzar les comunitats autònomes espanyoles, els estats europeus, així com els principals països i àrees

geoeconòmiques i culturals del món, analitzant exemples representatius dels desequilibris i desigualtats en el desenrotllament

que existix entre eixos territoris.

* Identificar els elements bàsics en la caracterització de la societat actual i les relacions entre ells per a explicar les seues

manifestacions. Comparar elements comuns de diferents societats de tipus econòmic, social, polític, cultural i establir

semblances i diferències, quan les hi haja.

* Identificar, definir i delimitar problemes, dilemes morals i conflictes socials rellevants que afecten el món actual i, en especial,

els que concernixen a La Comunitat Valenciana en el context de la societat espanyola, respectant i analitzant críticament formes

de vida, valors, comportaments ètics, creences, opinions i juís distints als propis.

* Participar en debats sobre qüestions problemàtiques de la societat actual extretes de diverses fonts d'informació, manifestant

actituds de respecte davant de les opinions dels altres.

OPTATIVES

GES 1 1/ TALLER DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA.

1.- Contextualització de la programació

a.- Professors que imparteixen l’assignatura

b.- Blocs de continguts. Planificació temporal

201

BLOC 1

o Cinemàtica. Velocitat i acceleració 1

o Moviment uniforme 3

o Moviment uniformement accelerat 3

o Tipus i gràfiques de moviment 2

BLOC 2

o Concepte de força i els seus efectes 4

o Lleis de Newton 1

o Gravitació Universal 1

o La pressió. 3

BLOC 3

o Energia i tipus 2

o Calor 2

o Treball 2

o Potència 2

BLOC 4

o Electricitat 3

o Electricitat i magnetisme. 2

o Llei d'Ohm. 2

o Circuit sèrie i paral·lel. 1

o Electricitat i seguretat 1

Continguts procedimentals

1. Realització d'esquemes, resums, i en general, de tècniques d'estudi perquè l'alumne supere les deficiències que mostra a l'aplicar els mecanismes d'aprenentatge.

2. Recerca i utilització de fonts d'informació, en biblioteca i en llibres especialitzats. 3. Observació, identificació i anàlisi de situacions de la vida quotidiana en la que es produeixen transformacions i intercanvis

d'energia. 4. Descripció de posicions i moviments elegint distints sistemes de moviment. 5. Expressió de les distintes magnituds en unitats tècniques o pràctiques i unitats del SI 6. Treball amb el material fotocopiat elaborat pel professor. 7. Interpretació de gràfiques i simulacions. 8. Saber llegir les propietats dels elements en la taula periòdica. 9. Maneig adequat de les operacions matemàtiques. 10. Adequada realització de resums i l'exposició de temes. 11. Adequada expressió oral i escrita en els treballs i exercicis. 12. Interès en la interpretació de símbols abstractes, com a fórmules, gràfics, etc. que ajudaran a formar una major capacitat de

judici de l'abstracte.

Continguts actitudinals

1.- Valorar el treball en equip.

2.- Respecte cap a l'estudi

3.- Interès i curiositat pels fenòmens estudiats i pels resultats dels mateixos.

4.- Interès per la realització de pràctiques.

5.- Reconeixement dels hàbits d'estudi

6.- Camaraderia

7.- Reconeixement de la importància del treball en equip.

8.- Continuada assistència a classe i correcte comportament.

9.- Conscienciació dels problemes socials, de medi ambient, i de la humanitat.

2.- Objectius del curs

1. Introduir l’alumne al coneixement i funcionament del mètode científic. 2. Conèixer la composició de la matèria i la seua uniformitat a l’Univers 3. Aconseguir que l'alumne puga definir l'energia; que la identifique amb els diferents tipus d'activitat, i que puga posar

exemples d'emmagatzematge, transport i transformació.

202

4. Descriure un moviment utilitzant les variables: posició, distància recorreguda, temps i velocitat 5. Interpretar els efectes de les forces sobre la variació de l'estat de moviment dels cossos. 6. Aconseguir que l'alumne aprenga de les forces sobre la variació de l'estat de moviment dels cossos. 7. Relacionar els coneixements adquirits en les causes i la repercussió en la formació de l'univers tal com és. 8. Interpretar científicament fenòmens per mitjà dels conceptes bàsics de la Teoria Cinètica 9. Aconseguir que l'alumne aprenga els conceptes més essencials del circuit elèctric, que conega com resoldre un problema real

que li puga sorgir en el seu àmbit quotidià amb l'electricitat, que conega tot el procés tecnològic que es dóna des que es produeix l'electricitat fins que es consumeix.

3.- Criteris mínims d’avaluació

Els continguts establerts en cadascun dels mòduls són mínims per a aconseguir superar el curs, tant els conceptuals, com els

procedimentals i els actitudinals.

En tot cas s'observarà el següent criteri d'avaluació:

El professor valorarà en un 35% l'apartat de coneixements, en un 30% el de procediments, i en un 35% el d'actituds.

En el capítol de coneixements, es té en compte la comprensió que tinguen dels temes: la realització i presentació de treballs, la

correcta solució dels exercicis, les proves escrites al llarg del curs, les proves orals, les exposicions en classe, etc.

En el capítol de procediments es té en compte: el maneig de la ferramenta matemàtica, la presentació dels treballs, l'adequada

formulació de les preguntes, els esquemes, la claredat en l'exposició oral, la recerca de documentació, saber desenvolupar-se en

la biblioteca, etc. Quant a les actituds es valora l’interès mostrat en classe, l'assistència continuada, la cooperació amb el grup, la

sensibilitat cap als temes actitudinals; el desenvolupament en grups d'estudi i treball, la valoració que mostre cap a l'ensenyament

i el saber. Tot el temari exposat en els mòduls té caràcter de mínims coneixements que l'alumne ha d'adquirir, podent-se ampliar

els temes quan així es requerisca.

Criteris de qualificació

La qualificació final s'obtindrà valorant 2/3 continguts i procediments i 1/3 actituds. Es donarà una especial importància a les

actituds com: bona disposició, atenció, assistència, ordre i puntualitat a l’hora de lliurar treballs. En tractar-se de persones adultes

se'ls exigirà, més si és el cas, una actitud positiva i d’interès cap a l'estudi. Si l'alumne no obté una avaluació positiva en els

continguts actitudinals la qualificació final podrà ser negativa. En el capítol de coneixements es tindrà en compte l’evolució en la

millora de la comprensió que tinguen dels temes, la correcta solució dels exercicis, les proves escrites al llarg del curs, les proves

orals, les exposicions en classe, etc.

En la majoria dels casos els alumnes presenten un llarg període sense contacte amb l’escola. Per tant s’afavorirà la seua nova

integració amb proves més nombroses del que seria habitual. Es farà una prova escrita per cada bloc de continguts. En el capítol

de procediments es tindrà en compte: el maneig de la ferramenta matemàtica, l‘originalitat en la realització i presentació dels

treballs, l'adequada formulació de les preguntes, els esquemes, la claredat en l'exposició oral i escrita, la recerca de documentació,

saber desenvolupar-se en la biblioteca i en la recerca d’informació, etc. Pel que fa a les actituds es valorarà l’interès mostrat en

classe, l'assistència continuada, la cooperació amb el grup, la sensibilitat cap als temes actitudinals; el desenvolupament en grups

d'estudi i treball, la valoració que mostre cap a l'ensenyament i el saber.

La qualificació final de cada avaluació seguirà el percentatge esmentat anteriorment. Els blocs de continguts es repartiran de la

següent forma:

1a avaluació: 1

2a avaluació: 2

3a avaluació: 3 i 4

La qualificació final serà la mitjana de les tres avaluacions, sempre que cap d’elles baixe d’una qualificació de 2. Tot el temari

exposat en els mòdul té caràcter de mínims coneixements que l'alumne ha d'adquirir, podent-se ampliar els temes quan així es

requerisca o ho permeta el nivell de l’alumnat.

Criteris de recuperació

Cada prova escrita tindrà la seua recuperació.

Els instruments de qualificació fonamentals seran els següents:

203

L'avaluació contínua basada en l'observació diària de l'alumne i del grup. Serà l'aspecte més important i d'esta forma es qualificaran els continguts superats per l'alumne que s'observen diàriament

La realització de proves periòdiques per a l'observació i el seguiment dels continguts conceptuals i procedimentals adquirits per cada alumne.

La realització de treballs, on es valorarà positivament la comprensió lectora i l’expressió personal, a més de la presentació i la puntualitat a l'hora del seu lliurament.

L'actitud i l’interès que cada alumne presente davant de l'aprenentatge. S’avaluarà l'atenció a les explicacions, la participació en classe, l'esforç davant de les activitats plantejades, l'assistència, la puntualitat i la realització a temps de les activitats plantejades.

Criteris d'avaluació

GENERALS

Interès i actitud de l'alumne davant del procés d'ensenyament-aprenentatge.

Valorar oportunament les distintes possibilitats que ofereixen el conjunt d’elements que faciliten l’elaboració de criteris raonats sobre qüestions científiques i tecnològiques bàsiques de la nostra època, en relació amb el món del treball i la participació social, buscant el més adequat a cada cas.

Planificar i obtindre informació rellevant sobre temes científics i tecnològics bàsics del nostre temps a partir de distintes fonts (documents escrits, objectes, materials, imatges, gràfics, etc.), diferenciant entre dades i opinions, seguint formes senzilles d’investigació i comunicant de forma intel·ligible els resultats de l’estudi.

Determinar a partir de l’anàlisi de fenòmens científics o tecnològics, algunes característiques essencials del treball científic. Del mateix mode, comprendre i valorar la influència del treball científic sobre la qualitat de vida, el seu caràcter d’empresa acumulativa i col·lectiva en contínua revisió i, també, algunes de les seues limitacions i errors.

Utilitzar el coneixement de la constitució de la matèria i les propietats de l’energia (possibilitat d’emmagatzemament, presència en tota activitat, transformació d’unes formes a altres) per a explicar alguns fenòmens naturals i quotidians i aplicar el principi de conservació de l’energia a l’anàlisi d’algunes transformacions.

Analitzar la influència que sobre la degradació mediambiental té una determinada aplicació de la ciència, així com l’impacte de certes tecnologies i el consum excessiu d’energia.

Analitzar i planificar el procés de resolució de problemes pràctics i tècnics relacionats en la construcció d’un objecte, instal·lació o realització d’un projecte, emprant i produint els recursos verbals i organitzatius apropiats.

Cooperar en la superació de les dificultats que es presenten en el procés de disseny i construcció d’un objecte o instal·lació tecnològica.

ESPECÍFICS

BLOC 1

Conèixer i diferenciar els estats de la matèria i el pas d’uns als altres.

Saber diferenciar entre substàncies pures, compostos i mescles.

Comprendre el concepte de massa i diferenciar-lo del pes.

Saber quantificar els diferents components d’una mescla o dissolució, treballant el concepte de percentatge i la regla de tres.

Valorar la necessitat d’utilització de les unitats de mesura i la seua importància.

Comprendre la necessitat de la seua utilització a nivell quotidià en la utilització de medicaments, aliments, etc.

Conèixer els diferents mètodes de separació de substàncies i el seu interès quotidià.

Assolir el significat del concepte de densitat i assimilar-lo a situacions quotidianes.

Lligar els conceptes de dissolució, solt, dissolvent, massa, volum i densitat. BLOC 2

Comprendre la necessitat dels sistemes de referència i posició com a base científica i explicació de conceptes i sabers “populars” com velocitat, acceleració, frenada, etc.

Assolir veritablement els conceptes de velocitat i acceleració i les seues modalitats.

Treballar, entendre i incorporar a la comprensió diària els gràfics, els seus tipus i modalitats.

Saber interpretar-los visual i quantitativament. BLOC 3

Entendre el concepte de força i els seus efectes i lligar-lo amb el d’acceleració.

Entendre i relacionar els conceptes de massa, pes i gravetat.

Conèixer les Lleis de Newton i la seua importància en l’explicació dels fonaments de mols fenòmens naturals.

Entendre la Llei de Gravitació Universal i la seua importància bàsica en posteriors descobriments.

Comprendre el concepte de pressió i la seua relació amb altres magnituds, així com els seus efectes sobre la matèria i les seues implicacions en situacions quotidianes (meteorologia, busseig, canvi d’altura, etc)

BLOC 4

Entendre el concepte de força i el seu lligam amb els conceptes anteriors.

Saber distingir i explicar els diferents tipus d’energia.

204

Saber relacionar el concepte amb situacions quotidianes, tant a la premsa, notícies, etc., com a la llar.

Entendre i treballar els conceptes de calor, treball i energia i saber-los lligar a situacions reals.

4.- Criteris metodològics generals

La base de l’assoliment per part dels alumnes dels continguts conceptuals serà l’explicació en classe, sempre basada en la detecció

dels coneixements previs dels alumnes i la seua ampliació progressiva, gradual, comprensiva, reflexiva i significativa. És important

incorporar al treball diari de l’aula la investigació sobre les idees ja establides i assimilades per l’alumne per a avançar en la

consolidació dels nous continguts.

Aquesta detecció de coneixements previs es farà durant la primera setmana del curs. Donat el temps sense contacte amb l’escola

que mostren alguns alumnes, i depenent dels resultats de la prova inicial, se’ls informarà del nivell al qual es troben en referència

als mínims de la matèria, i se’ls permetrà escollir un nivell inferior si els resultats no són suficients i si així ho troben oportú. En

cap cas s’encetaran conceptes nous sense fonamentar-los en conceptes no assolits. A principi de curs es farà un repàs de

continguts bàsics de cursos anteriors, per afavorir l’assoliment del nivell oportú.

Sempre que es puga es complementarà l’explicació amb la utilització de presentacions, applets, animacions des del canó de

projecció i altres simulacions, per afavorir visualment els conceptes explicats. La dinàmica d’ensenyament serà sempre

participativa, exigint aquesta participació, si s’escau, com a procediment de qualificació. Tenint com a objectiu preferent el de

“comprendre i expressar missatges científics utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat, així com altres sistemes de notació

i representació: diagrames, gràfiques, taules, expressions matemàtiques senzilles i altres models, quan siga necessari” es

proposaran al llarg del curs una sèrie de treballs sobre textos i temes científics on plasmar i avaluar l’esmentat objectiu.

El treball conceptual s’aplicarà a la resolució de problemes com a mètode d’assoliment dels conceptes. Es procurarà adequar tots

els continguts a situacions reals i quotidianes, enllaçant així l’ensenyament amb el seu món real i permetent l’aplicació del mètode

científic a l’àmbit natural dels alumnes, augmentant així el seu interès per la ciència.

5.- Materials i recursos didàctics

No s’utilitzarà llibre de text, per no adaptar-se’n cap als continguts globals. Seran substituïts per apunts.

Fulls de problemes per a cada tema.

Cada avaluació es farà una bateria d’exercicis globals i interrelacionats, que incloguen preguntes de tots els temes treballats.

Exercicis de comprensió lectora sobre temes de divulgació científica.

6.- Atenció a la diversitat

L'atenció a la diversitat en escoles d'adults suposa fer un esforç per tal d'adaptar els objectius generals de la programació a les

necessitats específiques i individuals de cada alumne/a. L'atenció consisteix a adaptar-se a les característiques i necessitats

específiques de l'alumnat que es matricula, que, en molts casos, fa molt de temps que va deixar el sistema educatiu. Això passa

per emprar una metodologia flexible, que busca ajudar l'alumne a què entenga els continguts i sàpiga aplicar-los adequadament

als anàlisis i comprensió lectora, així com aclarir qualsevol dubte que tinga o vaja sorgint al llarg del curs. La selecció del material

del curs també s'ha basat en aquests principis d'atenció a la diversitat. Ja des de l'inici del curs es pretén emprar una metodologia

basada en l'aprenentatge significatiu que busca arribar a tot l'alumnat i satisfer de la millor forma possible les seues expectatives.

a.- Programacions de recolzament:

•En quant als criteris d’avaluació

Treballant des dels mínims, les proves inclouran exercicis amb dos nivells d’exigència, el primer per a permetre assolir l’aprovat i el segon per a testar el nivell real de coneixements de l’alumne.

•En quant als criteris de recuperació

Tots els exàmens tindran la possibilitat de recuperació.

b.- Alumnes amb necessitats educatives especials

En cas que es matriculen alumnes amb necessitats educatives especials, caldrà adaptar els continguts i la metodologia de l'aula a

les necessitats d'aquests alumnes, així com facilitar-los un seguiment i una avaluació adequada a les seues capacitats i

circumstàncies pròpies. En aquests casos, caldrà establir una planificació individual pel que fa al seguiment de la classe, depenent

de quina siga la necessitat de l'alumne/a en qüestió.

205

2/ TALLER DE MATEMÀTIQUES.

Introducció

Esta matèria optativa està dissenyada per a reforçar els coneixements matemàtics bàsics que necessita l’alumnat que inicia

l’Educació de Persones Adultes en el nivell CII- N-1 . Per tant, es dirigix a aquell alumnat de primer que no domina les competències

matemàtiques necessàries per a emprendre sense dificultats els nous conceptes que adquirirà en esta etapa. L’objectiu d’esta

matèria és procurar que estos alumnes adquirisquen la destresa i la seguretat necessàries per a afrontar amb èxit les

matemàtiques, incidir en el reforç dels continguts conceptuals elementals, i proporcionar-los de forma indirecta ferramentes que

els permeten comprendre millor els procediments utilitzats en altres matèries.

Com a este tipus d’alumnat, que ha de seguir la programació ordinària de matemàtiques és difícil poder atendre’l d’una manera

diferenciada i amb el temps suficient, convé que curse la matèria optativa instrumental:

Taller de Matemàtiques, per a afavorir el desenrotllament del raonament matemàtic. S’intentarà anar buscant objectius fàcilment

assequibles, la consecució dels quals els anime a l’estudi. Per a això, a partir d’uns conceptes clars, practicant i realitzant amb

atenció activitats relacionades amb situacions quotidianes, podrem aconseguir que este alumnat puga progressar i avançar en els

coneixements matemàtics i així recuperar els aspectes deficitaris que els impedixen seguir els aprenentatges amb normalitat.

Com l’optativa està pensada com a matèria que reforça la matèria de Matemàtiques, en els seus continguts es dóna prioritat a

l’aplicació en contextos quotidians utilitzant enunciats de situacions reals. A més, convé utilitzar sempre que siga possible les

ferramentes tecnològiques com a recurs didàctic.

Objectius

1. Aconseguir que l’alumnat s’enfronte amb soltesa a situacions que requerixen l’ús de nombres.

2. Millorar la capacitat de comprensió i de resolució davant de problemes de la vida quotidiana.

3. Potenciar l’autoestima i la confiança en un mateix a través d’activitats que reforcen el seu interés.

4. Discernir de forma crítica les distintes informacions davant d’una mateixa qüestió.

5. Estimar mentalment càlculs que es donen de forma habitual.

6. Expressar amb el llenguatge adequat enunciats tant matemàtics com reals.

7. Manejar de forma adequada els distints mitjans tecnològics.

8. Estimular la percepció plana i espacial i identificar elements bàsics de les figures i cossos geomètrics.

9. Interpretar situacions del seu entorn que estan presentades de forma gràfica.

10. Aconseguir que adquirisquen la destresa i l’habilitat necessàries per a afrontar amb èxit l’assignatura de matemàtiques del

curs de referència.

Continguts

Bloc 1: Nombres

Situacions reals en què apareguen la lectura, escriptura, ordenació, comparació i operacions amb els nombres naturals.

Situacions de la vida quotidiana en què es necessite la lectura, escriptura, ordenació, comparació i operacions amb els nombres

decimals.

Resolució de problemes aritmètics amb operacions combinades.

Lectura, escriptura i càlcul de potències senzilles (de base i exponent nombres naturals).

Múltiples i divisors. Descomposició de nombres en factors primers i la seua aplicació al càlcul del mcm.

Descripció de situacions en què apareguen els diferents significats dels nombres racionals, lectura, escriptura, ordenació,

comparació i operacions senzilles amb estos nombres.

Càlculs de percentatges que s’utilitzen de forma habitual i el seu ús en contextos diaris.

Càlcul directe de termes en proporcions simples.

Bloc 2: Àlgebra

Descripció de relacions algebraiques amb ajuda de les expressions adequades (més, menys, quíntuple, vegades, quart…).

Traducció d’enunciats del llenguatge algebraic a l’ordinari i viceversa.

Obtenció de valors numèrics en fórmules senzilles.

Bloc 3: Geometria

Bloc 3 Geometria

Classificació de triangles segons els seus angles i segons els seus costats. Càlcul del perímetre i àrea en contextos reals.

206

Classificació dels paral·lelograms. Càlcul del perímetre i àrea en situacions quotidianes.

Bloc 4: Taules i gràfiques

Interpretació i lectura de gràfiques relacionades amb els fenòmens naturals i el món de la informació.

Organització de la informació en taules. La seua representació per mitjà d’un diagrama de barres i la seua anàlisi posterior.

Criteris d’avaluació.

1. Utilitzar els nombres naturals i decimals, les fraccions senzilles i els percentatges més habituals, les seues operacions i propietats

per a arreplegar, intercanviar i produir informació.

L’ús adequat dels nombres que avalua este criteri inclou el coneixement pràctic dels diferents tipus de nombres, Interpretant el

seu valor i la seua adequació a la situació real que representa, i la capacitat de realitzar operacions senzilles amb els dits nombres.

2. Utilitzar la terminologia bàsica de la divisibilitat. Identificar els nombres primers més xicotets i descompondre nombres

compostos en factors primers. Determinar el mcm de dos o tres nombres, per mitjà

de l’algoritme de la descomposició i per mitjà de càlcul mental. Amb este criteri es pretén avaluar l’adquisició dels conceptes i

procediments bàsics de la divisibilitat i la capacitat d’aplicar-los a problemes senzills.

3. Resoldre problemes, per als quals fa falta la utilització de les quatre operacions bàsiques amb nombres naturals, decimals i

fraccions senzilles, triant la forma de càlcul apropiada i valorant l’adequació del resultat al context del problema. Es tracta de

valorar la capacitat per a assignar a les distintes operacions

els seus corresponents significats i determinar quins dels mètodes (manual, mental o amb calculadora) és l’adequat per a resoldre

problemes en situacions reals.

4. Utilitzar lletres per a expressar relacions quantitatives entre variables que descriuen situacions senzilles en el seu entorn. Este

criteri avalua la capacitat de traduir a llenguatge algebraic enunciats senzills i de calcular valors numèrics de fórmules conegudes.

5. Reconéixer, descriure i dibuixar figures planes elementals: triangles i paral·lelograms, i utilitzar les seues propietats per a

abordar distintes situacions de la vida quotidiana. Amb este criteri es pretén avaluar l’adquisició de conceptes bàsics de la

geometria plana i la capacitat d’utilitzar-los per a descriure la realitat que ens rodeja.

6. Calcular perímetres i àrees de triangles i paral·lelograms utilitzant les unitats de mesura adequades. Es pretén valorar la

capacitat per a mesurar magnituds conegudes, longituds i àrees, de triangles i paral·lelograms, així com la utilització de les unitats

de mesura adequades en cada cas.

7. Obtindre i interpretar informacions diverses rebudes per mitjà de gràfiques i taules, que es referisquen a aspectes coneguts de

la realitat. Amb este criteri es valora l’habilitat per a “llegir” la informació no verbal continguda en gràfiques, així com s’avalua l’ús

i la interpretació de taules de freqüències i diagrames de barres per a arreplegar informació.

8. Utilitzar estratègies i tècniques simples en la resolució de problemes, com ara l’anàlisi de l’enunciat, la resolució d’un problema

més senzill, la realització d’un dibuix i comprovar que la solució s’adequa al context del problema. Amb este criteri es valora la

manera d’enfrontar-se a la resolució de problemes. S’avalua des de la comprensió de l’enunciat fins a l’aplicació d’estratègies

simples de resolució, així com la disposició favorable a la revisió i millora del resultat.

CRITERIS D’AVALUACIÓ PER ASSIGNATURES.

Assignatura : TALLER DE MATEMÀTIQUES GES-1

Criteris generals per avaluació:

1.- L’assistència a les classes serà voluntària.

2.- Per a cada avaluació hi ha un quadern d’exercicis de matemàtiques que serà obligatori lliurar-lo fet per tindre la suficiència.

3.- Amb l’assistència a les classes del taller i l’entrega del quadern fet obtindran un 100% de la nota

4.- L’alumne que no assisteix a les classes del taller per a obtindré la suficiència tindrà que tindre el quadern fet i haver superat

en suficient a l’assignatura de matemàtiques.

Criteris generals per a la avaluació final:

1.- L’alumne haurà superat l’assignatura si te les tres avaluacions superades.

2.- L’alumne tindrà dret a entregar el quadern fet al final de curs per tal de superar-lo.

3/ TALLER DE VALENCIÀ (TLV): GEOGRAFIA DEL PAÍS VALENCIÀ El taller proposa l'estudi de les diferents divisions provincials al llarg de la història del nostre país i l’actual divisió comarcal. També les principals activitats a què es dediquen les diferents comarques, així com l’estudi i l’anàlisi de la hidrografia i l'orografia. El curs

207

quedarà organitzat en tres trimestres pel que fa a la temporalització en què s'hi repartiran els objectius i els continguts tal i com s’explica més endavant. Objectius. 1/ Posseir un domini de les diferents divisions provincials al llarg de la història del nostre país i aconseguir un domini de l’actual

divisió comarcal.

2/ Posseir un domini de les principals activitats a què es dediquen les diferents comarques, així com l’estudi i l’anàlisi dels

conceptes hidrogràfics i orogràfics del nostre país.

Criteris d´avaluació. L’avaluació será contínua, a més de proposar diferents tipus de proves en què l’alumat demostre els coneixements adquirits. Les

proves podrán consistir en preguntes amb especificació prèvia de la puntuació assignada a cadascuna, emplenar diferents tipus

de mapes, etc.

Criteris metodològics generals. Per al desenvolupament de la programació es disposa d’una hora setmanal que es dedicarà a:

- Exposició i comentari de temes i qüestions teòriques.

- Resolució de qüestions i activitats que proposa i elabora el professorat. Activitats complementàries En aquelles unitats didàctiques en què siga possible, s'utilitzarà internet per a l'estudi dels diferents continguts. També el material

del CAL (Centre d'Autoaprenentatge de LLengua) de què disposa el centre. A més a més, participarem de totes les activitats

programades en el centre al llarg del curs (conferències, presentació de llibres, xarrades, excursions...).

Temes transversals

Els continguts transversals poden incloure’s en les diverses categories que presentem tot seguit i es treballen fonamentalment a

partir del diferents propostes del professorat, com: Educació per al consum. Adquirir esquemes de decisió que consideren totes les alternatives i els efectes individuals i socials de

consum. Desenvolupar un coneixement dels mecanismes del mercat, i també dels drets del consumidor.

Crear una consciència crítica envers el consum.

Educació per a la igualtat entre sexes. Desenvolupar l’autoestima i la concepció del propi cos com a expressió de la personalitat.

Analitzar críticament la realitat i corregir judicis sexistes. Consolidar hàbits no discriminatoris.

Educació per a la convivència. Pretén educar en el pluralisme, en dos direccions: Respectar l’autonomia dels altres i dialogar com

a forma de solucionar diferències.

Educació sociocultural. De la realitat sociocultural, de la història i del territori valencians i un coneixement dels elements més

representatius de la Comunitat Valenciana (llocs, institucions, persones, objectes, esdeveniments, actes i textos) i de l’entorn

cultural valencià, tant les manifestacions de la cultura popular tradicional com les tendències de la cultura de masses i de les

cultures especialitzades.

Unitats didàctiques (blocs de continguts) i temporalització.

Continguts

Tema 1. Les diferents divisions provincials al llarg de la història.

Tema 2. La divisió comarcal.

Tema 3. La toponímia.

Tema 4. L’adscripció comarcal

Tema 5. Demografia del País Valencià.

Tema 6. L’activitat industrial.

Tema 7. La hidrografia.

Tema 8. L’orografia.

Temporalització

El curs està dividit en tres trimestres temporalitzats de la següent manera:

- 1r trimestre: temes 1, 2 i 3.

- 2n trimestre: temes 4, 5 i 6.

- 3r trimestre: temes 7 i 8. Materials i recursos didàctics

208

L' alumnat disposarà d’apunts elaborats pel professorat.

Altres materials: s'utilitzarà internet per a l'estudi dels diferents continguts. També el material del CAL .

4/ TREBALL MONOGRÀFIC D’INVESTIGACIÓ (TMI): CREACIÓ DE CONTINGUTS EN LA XARXA (Viquipèdia)

Per desgràcia, les noves tecnologies han comportat que, sovint, la realització de treballs acadèmics es torne, a contracor del

professorat, en un simple plagi de la xarxa (internet) que només llig el professorat. Això no contribueix al propi aprenentatge ni

resulta beneficiós pel medi ambient ni per ningú. En aquesta assignatura es pretén el contrari: aprendre a elaborar continguts, en

lloc de copiar-los, i dinfondre'ls a la Viquipèdia, en lloc de guardar-los. Durant el curs, i sempre partint del nostre entorn cultural,

haureu d'investigar sobre un tema o temes connexos de l'àmbit de les ciències socials, les arts o les humanitats i crear o millorar

a la Viquipèdia tres articles sobre el que s’ha investigat.

5/ TREBALL MONOGRÀFIC D’INVESTIGACIÓ (TMI): RECERCA CIÈNCIES SOCIALS

L’alumnat ha d’elaborar treballs sobre temes específics de la matèria del currículum de GES 1, utilitzant diverses fonts històriques.

Hauran de seguir les pautes del professorat abans de començar la recerca amb les diferents fonts d’informació. El curs s’organitza

en tres trimestres on s'hi reparteixen els objectius i els continguts tal i com s’explica tot seguit.

Objectius. 1. Valorar, respectar i defendre el patrimoni natural i cultural, com resultat d’un equilibri entre els éssers humans i el medi, i

com legat de generacions anteriors.

2. Conèixer i valorar les principals aportacions científiques efectuades per les diverses Ciències Socials, identificant els principis

bàsics que defineixen la seua metodologia i aplicant-los per a la realització de treballs específics.

3. Obtindre, processar, relacionar i transmetre críticament informació de tot tipus, procedent de les diferents fonts de la

Ciències Socials i especialment, dels mitjos de comunicació.

4. Comprendre el coneixement com una tasca activa, adquirint destreses bàsiques informàtiques i de navegació.

5. Treballar amb bibliografia especialitzada ampliant coneixements específics i desenvolupant la capacitat de síntesi.

Criteris d´avaluació. 1. Utilitzar les unitats cronològiques i les nocions d'evolució i canvi, aplicar-les a fets i processos referits al tema tractat.

2. Conèixer els trets que caracteritzen el treball elaborat, i destacar la seua importància cultural i artística.

3. Obtenir i emprar informacions rellevants sobre els temes estudiats. Relacionar les informacions, valorar-les i combinar-les per

a explicar fets històrics i espacials.

4. Consultar les diverses fonts disponibles i utilitzar les noves tecnologies de la informació.

5. Utilitzar, interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, gràfics i taules estadístiques, i servir-se’n com a font d'informació

i mitjans d'anàlisi i síntesi.

6. Redacció amb correcció gramatical, sintàctica i lèxica.

Criteris de qualificació. L’avaluació es basarà en els continguts no tant sols de caràcter conceptual, sinó també procedimental i actitudinal, la qualificació

final serà la valoració dels tres aspectes. Així partint del caràcter continuo i formatiu atribuït a l’avaluació de l’alumnat, el

procediment específic d’avaluació es desenvoluparà d’acord amb les següents consideracions:

– Valoració dels treballs efectuats per l’alumnat (a l’aula, a casa, o a les visites realitzades) a proposta del professorat. – Exàmens amb eixos cronològics, anàlisi de mapes específics, vocabulari, qüestions de relació, comparació i síntesi. – Observació de l’actitud mostrada en el desenvolupament de les classes: participació, interès, assistència i esforç.

Criteris de recuperació:

L’alumnat haurà de tindre necessàriament aprovades les tres avaluacions per poder aprovar l’assignatura en juny, en cas contrari

podrà intentar aprovar en la convocatòria extraordinària. Les avaluacions no superades podran recuperar-se en l’últim trimestre,

en el cas d’anar a setembre s’avaluaran els continguts de tota l’assignatura. Respecte a la matèria pendent de recuperació

s'avaluarà a l'alumne segons el criteri d'APTE (5 punts) o NO APTE. Per a obtindre la nota final del cus, es realitzarà la mitjana

aritmètica entre les tres avaluacions —considerant les seues corresponents recuperacions contínues, si hi haguera lloc—. En la

nota final, es tindrà en compte el desenvolupament i progrés de l'alumne al llarg del curs.

Criteris metodològics generals. L’educació de les persones adultes s’organitza amb una metodologia flexible i oberta, de manera que responga a les seues

capacitats, necessitats i interessos. Fomentat l’autoaprenentatge i tenint en compte les seues experiències i necessitats actuals i

209

futures, per tant afavorirem una ensenyança personalitzada (individualitzada i integral), a més partint dels principis metodològics

de motivació, socialització, afectivitat, relació i interès.

Es realitzaran activitats tant de caràcter individual com col·lectives, que fomenten la reflexió i el debat del tema, el descobriment

així com l'elaboració de mapes conceptuals esquemes i resums de les diferents temes, treballs monogràfics d’investigació, , eixos

cronològics, anàlisis de mapes i documents històrics... Anirem del més simple al més complex, del més concret al més abstracte i

de l’allò immediat al remot.

Atenció a la diversitat Les persones adultes formen un col•lectiu que té diferents coneixements, experiències, necessitats i interessos, donat que la

diversitat és un fet inherent al desenvolupament humà, es tindrà en compte aquesta, valorant els seus coneixements i experiències

prèvies, utilitzant diferents metodologies que afavorisquen aprenentatges significatius, prenent mesures de recolzament de

l’aprenentatge de l’alumnat que presenta especials dificultats, d’ampliació...

Per tant entenem la formació bàsica de les persones adultes com una etapa integradora i no segregadora, en què les persones

adultes desenvolupen les seues capacitats a fi d’integrar-se i millorar la sua inserció sòciolaborar. A més a més, donat que es

concep un currículum de caràcter obert i flexible que dóna resposta a la diversitat, la intervenció en les necessitats educatives

implica ajudes pedagògiques mitjançant adaptacions curriculars. Estes adaptacions curriculars seran imprescindibles quan les

necessitats de determinades persones adultes siguen específiques i poden afectar els elements bàsics del currículum. En aquests

casos es realitzaran les adaptacions curriculars significatives pertinents, on adaptarem els objectius, els continguts, la metodologia

i les activitats d’ensenyament-aprenentatge, contemplant no sols la temporalització, sinó també l’eliminació i introducció de

determinats continguts i objectius i la flexibilització i adequació dels criteris d’avaluació.

Unitats didàctiques (blocs de continguts) i temporalització. Primera Avaluació 1. Elecció del tema a investigar - Informació inicial - Delimitació del tema 2. Redacció d’hipòtesi provisional - Esquema Segona Avaluació 3. Planificació de la recerca (tipus de treball, accions a dur a terme, fonts d’informació, etc.) - Cerca d’informació - Processament de la informació - Anàlisi de les dades. Tercera Avaluació 4.Síntesi de la investigació i explicació dels resultats. - Redacció de l’esborrany - Redacció del Treball - Exposició oral. Temes transversals

Els temes transversals dins del currículum són un conjunt de continguts d’ensenyança essencialment actitudinals que deuen

formar part de les activitats plantejades. Entenem per transversal no estar associat a una àrea de coneixement, sinó a totes,

impregnen el currículum. Estan interrelacionats, ja que es difícil parlar d’educació per la pau i no fer referència a una convivència

pacífica i igualitària entre els homes i les dones o entre els immigrants.

La nostra àrea pel contingut que hi presenta té una relació directa pel que fa a l’educació per la pau, per la igualtat i l’educació i

moral i cívica, sense oblidar l’educació del consumidor, mediambiental... Així al llarg de les diverses unitats temàtiques s’integren,

com per exemple, l’educació moral i cívica, quan s’estableixen les diferències religioses. En l’Educació per la pau, quan s’expliquen

les, la intolerància...

Materials i recursos didàctics L’alumnat: quadern d’activitats, atles històric i geogràfic i diccionari de llengua catalana.

210

El professorat: aquesta programació així com qualsevol material d’elaboració pròpia.

A l´aula: ordinador, pantalla i canó, col·lecció de mapes, pissarra, etc.

Cal triar-ne dues

GES 2 TREBALL MONOGRÀFIC D’INVESTIGACIÓ (TMI)

Introducció

El treball monogràfic d’investigació s’ocuparà de desenrotllar, aplicar i posar en pràctica les competències bàsiques previstes per

a l’Educació Secundària Obligatòria. Així mateix, serà el mecanisme adequat perquè l’alumnat puga mostrar la consecució

aconseguida dels objectius generals de l’etapa. El treball monogràfic es concep com una tasca personal realitzada durant un

període llarg de temps: un curs acadèmic, encara que puga tindre diverses fases o apartats coincidents amb les avaluacions del

curs. La seua finalitat no és únicament mostrar els coneixements adquirits sobre un determinat tema o matèria, sinó aplicar

mètodes i tècniques de treball a través de continguts diversos que il·lustren la seua assimilació. Per aquesta raó, la seua planificació

hauria de centrar-se en la indagació, la investigació i la pròpia creativitat, més que en la recopilació de dades o la simple acumulació

d’informació. Es tracta d’acostar els alumnes i les alumnes a una manera de treballar metòdica on es puguen aplicar els

procediments i les habilitats apresos i afavorir la curiositat i l’interés en la seua realització, i per descomptat la finalitat no és

estudiar un nou temari o currículum.

La proposta de treball monogràfic d’investigació que ofereix el centre té en compte una temàtica de treball motivadora, té en

consideració el perfil formatiu del professor en relació amb la temàtica de treball, els recursos disponibles al centre i les

característiques de l’alumnat. A més, esta elecció del treball monogràfic d’investigació com a matèria optativa per a la formació

bàsica de les persones adultes compleix els principis següents:

– Facilita, requereixa i estimula la cerca d’informacions, l’aplicació global del coneixement, dels sabers pràctics, capacitats socials

I destreses, no necessàriament relacionats amb les matèries del currículum, almenys, no tots.

– Implica la realització de coses tangibles (prototips, objectes, intervencions en el medi natural, social i cultural, inventaris,

recopilacions, exposicions, digitalitzacions, plans, estudis de camp, enquestes, recuperació de tradicions i de llocs d’interés,

publicacions, etc.).

– Contribueix a realitzar activitats que d’alguna manera conecten amb el món real, els treballs i les ocupacions de la vida real

adulta i posterior a l’escolarització.

– Tria com a nucli vertebrador quelcom que tinga connexió amb la realitat, dona oportunitats per a aplicar i integrar coneixements

diversos i dona motius per a actuar dins i fora dels centres docents.

– Els alumnes i les alumnes segueixen i viuen l’autenticitat del treball real, seguint el desenrotllament complet del procés, des de

la planificació, les distintes fases de la realització i l’èxit del resultat final.

– Fomenta la participació de tots i totes en les discussions, en la presa de decisió i en la realització del projecte, sense perjuí que

puguen repartir-se tasques i responsabilitats.

– Considera les repercussions del treball i les accions humanes en general, així com la utilització de qualsevol tipus de recursos,

les actuacions sobre el medi natural, social, econòmic o cultural presents i de les generacions futures.

Estos principis imprimixen al treball un caràcter fonamentalment interdisciplinari i fomenten la combinació dels diferents tipus

d’aprenentatge.

Objectius

El procés d’elaboració tutelada i la presentació del treball monogràfic tindrà com a finalitat el desenrotllament de les capacitats

següents:

1. Adquirir la disciplina intel·lectual més adequada per a realitzar un treball de manera metòdica, utilitzant procediments i recursos

coherents amb el fi perseguit, fomentant el sentit de l’autonomia i la responsabilitat individual i col·lectiva.

2. Resoldre problemes i prendre decisions, incorporant el rigor i la satisfacció pel treball ben fet, i la voluntat de corregir-lo i

perfeccionar-lo.

3. Integrar i aplicar en la realitat personal els coneixements adquirits, mostrant iniciativa, interés i motivació pel tema.

4. Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació com a ferramenta d’aprenentatge i de comunicació, valorar-ne l’ús

per a treballar de manera autònoma, com a instrument de col·laboració i de desenrotllament de projectes de treball cooperatiu.

5. Expressar i comunicar experiències per escrit, i apreciar la necessitat d’una utilització acurada del llenguatge, d’un vocabulari

precís i d’un registre adequat, interpretant i ajustant el discurs a les diverses situacions comunicatives.

211

6. Participar activament tant en la realització del treball com en la realització d’un xicotet resum o valoració d’allò que s’ha aprés

o treballat en el treball.

Continguts

Ve donat fonamentalment en l’oferta feta pel departament o professor. Un esquema general podria ser:

1. Realització del treball.

Planificació:

Elecció de tema, idea o projecte. Identificació d’objectius. Disseny del contingut. Descripció de les fases i passos que s’han de

seguir.

Establiment de terminis. Previsió d’activitats: lectures, recollida de dades, entrevistes, visites, etc., i previsió inicial del producte

final.

Desenrotllament:

Tècniques que afavorixen l’adquisició, la interpretació i la transmissió de la informació: quadres, mapes conceptuals, gràfics,

elements visuals, dades estadístiques, audiovisuals, etc. Interpretació i conversió de llenguatges escrits i gràfics. Obtenció

d’informació provinent de l’intercanvi d’experiències i del treball cooperatiu en el marc de treball alumne-professor i entre iguals.

Presentació del treball:

Característiques del text escrit.

Elaboració d’un esborrany.

Aplicació dels recursos més adequats per a comunicar el treball realitzat. Possibilitats que oferixen les tecnologies de la informació

i de la comunicació.

2. Estructura final del treball

Siga quina siga la modalitat de treball triada, l’alumne haurà de realitzar una valoració personal escrita clarament estructurada,

que haurà de tindre en compte els punts següents:

Quan es tracte d’un assaig, esta valoració serà d’unes 300-500 paraules i haurà d’incloure les reflexions sobre les raons que li van

fer triar el tema, una explicació de les connexions amb altres matèries, la contribució a la comprensió per part de l’estudiant de

les seues diverses dimensions i una autoavaluació sobre el procés i el resultat final.

Quan el treball adopte la forma de desenrotllament d’un projecte o la realització d’una obra, la valoració personal consistirà en

una declaración escrita més extensa, entre 1.000 i 1.500 paraules, on s’inclouran els aspectes següents: informació sobre la seua

elecció i les etapes d’elaboració; les fonts d’investigació, una descripció de les diverses característiques, aspectes o components

del treball; una relació dels reptes o dificultats especials a què ha hagut d’enfrontar-se i les solucions triades; i una autoavaluació

tant del procés com del resultat final respecte als objectius inicials.

Criteris d’avaluació

Els criteris que s’utilitzen hauran de tindre en compte l’avaluació del producte final, la del procés seguit i l’aportació de

l’autoavaluació per part de l’alumne. Es presenten a continuació aquells aspectes que hauran de valorar-se:

– Adequació del treball final als objectius i plantejaments marcats, així com als terminis i fases previstos.

– Capacitat de síntesi, d’anàlisi de les dificultats i valoració crítica del treball i de l’aportació personal.

– Estructura adequada del treball escrit (justificació, descripció del projecte proposat, explicació dels resultats i elaboració de

conclusions).

– Adequació i varietat de fonts i recursos, així com l’adequació de l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació en el

desenrotllament del projecte, en la realització escrita i en la presentació oral.

– Riquesa i varietat de procediments utilitzats en la recerca d’informació, en la seua tipologia, així com l’adequació als fins

proposats.

– Capacitat creativa i emprenedora i capacitat per a modificar i aplicar camins i recursos alternatius.

– La iniciativa personal, l’esperit emprenedor, l’autonomia i la confiança en si mateix; a més es consideraran els hàbits de disciplina,

l’esforç i el treball individual i/o en grup.

– Correcció de l’expressió escrita, incloent-hi la utilització adequada i variada de recursos gràfics o visuals i la presentació dels

materials.

– Altres aspectes relacionats amb l’objecte o tema específic de treball.

Els criteris i els instruments d’avaluació hauran de ser comuns per a tots els alumnes que la cursen, independentment del tema

sobre el qual treballen o la modalitat de treball adoptada.

212

1/ TREBALL MONOGRÀFIC D’INVESTIGACIÓ: VIATGE ALS PAÏSOS DE PARLA ANGLESA

Objectius específics

L'ensenyament i l'aprenentatge d'aquesta matèria optativa tindrà com a objectiu desenvolupar en els alumnes i les alumnes les

capacitats següents:

- Obtenir informació general i específica en relació amb la història, geografia, sistema polític, societat i cultura anglosaxona present

a països de parla anglesa, com són Austràlia, els Estats Units d’Amèrica i Nova Zelanda, clars examples del món anglosaxó.

- Saber destriar la informació essencial continguda en un text o altra font d’informació escrita i prescindir de la informació

secundària o menys rellevant en relació amb els temes de coneixement bàsics d’un país.

- Posar en pràctica el coneixement lingüístic adquirit en l’àrea de llengües: valencià, castellà i anglés a l’hora de redactar el treball

d’investigació, tenint en compte el valor de la correcció, la coherència i la cohesió: aspectes essencials per tal d’aconseguir una

bona competència lingüística en qualsevol llengua.

- Desenvolupar el sentit de la creativitat i la originalitat en l’elaboració del treball mitjançant l’ús de les noves tecnologies de la

informació i dels recursos informàtics, així com d’un sentit de l’organització i presentació acadèmica d’acord amb el seu nivell

educatiu.

- Desenvolupar una actitud crítica, sempre positiva, tolerant i constructiva, basada en el respecte a la diferència i en l’enriquiment

personal i col·lectiu que suposa conéixer formes de viure, costums i tradicions d’una societat i cultura diferent de la seua pròpia.

- Desenvolupar el valor de la col·laboració interpersonal i de grup, a través de l’organització de grups de treball per parelles o en

equips reduïts.

Continguts específics

Els continguts d’aquesta matèria optativa es divideixen en tres blocs, un corresponent a cada avaluació, relacionat cadascun d’ells

a un país de parla anglesa diferent. En cada avaluació es treballarà un país diferent de parla anglesa seguint un esquema de treball

comú, detallat segons les característiques geogràfiques, historico-polítiques, econòmiques, religioses, socials i culturals, amb un

clar referent a les manifestacions artístiques més importants de cada país. En resum, es seguiria un esquema de treball com el

següent:

NOM DEL PAÍS

BREU FITXA DESCRIPTIVA DEL PAÍS

LA GEOGRAFÍA DEL PAÍS:

a. Geografia física: rius, deserts, selves, sistemes muntanyosos, caps i golfs, mars i oceans que l’envolten, illes, llacs…etc.

b. Geografia política: divisió territorial, capitals i principals ciutats.

c. Geografia econòmica i humana: població actual, races i col·lectius socials (blancs, nadius, etc.), religions existents, principals

activitats econòmiques (agrícola, industrial i de serveis)

HISTÒRIA DEL PAÍS. Amb subapartats específics corresponent als principals períodes o etapes històriques de cada país en concret.

EL SISTEMA POLÍTIC DEL PAÍS:

a. Sistema o règim polític general del país.

- El poder executiu: el cap d’estat i el govern.

- El poder legislatiu: els parlaments i cambres de govern.

- El poder judicial: els tribunals de justícia.

b. Els governs regionals o estatals i principals característiques.

LA CULTURA DEL PAÍS:

a. La influència de la cultura antiga i dels nadius originaris. Característiques més importants.

b. La influencia de la cultura anglosaxona: els costums, tradicions, menjars, festes i formes de vida típiques anglosaxones que

destaquen en el país.

LES PRINCIPALS MANIFESTACIONS ARTÍSTIQUES DEL PAÍS

a. Literatura

b. Cinema

c. Música

d. Altres arts: arquitectura, escultura, pintura, etc.

VALORACIÓ PERSONAL

BIBLIOGRAFIA i WEBGRAFIA

Criteris d’avaluació específics

213

Els criteris que s’utilitzen hauran de tindre en compte l’avaluació del producte final, la del procés seguit i l’aportació de

l’autoavaluació per part de l’alumne. Es presenten a continuació aquells aspectes que hauran de valorar-se:

1. Adequació del treball final als objectius i plantejaments marcats, així com als terminis i fases previstos.

2. Capacitat de síntesi, d’anàlisi de les dificultats i valoració crítica del treball i de l’aportació personal.

3. Estructura adequada del treball escrit (justificació, descripció del projecte proposat, explicació dels resultats i elaboració de

conclusions).

4. Adequació i varietat de fonts i recursos, així com l’adequació de l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació en

el desenrotllament del projecte, en la realització escrita.

5. Riquesa i varietat de procediments utilitzats en la recerca d’informació, en la seua tipologia, així com l’adequació als f ins

proposats.

6. Capacitat creativa i emprenedora i capacitat per a modificar i aplicar camins i recursos alternatius.

7. La iniciativa personal, l’esperit emprenedor, l’autonomia i la confiança en si mateix; a més es consideraran els hàbits de

disciplina, l’esforç i el treball individual i en grup.

8. Correcció de l’expressió escrita, incloent-hi la utilització adequada i variada de recursos gràfics i visuals i la presentació dels

materials.

Els criteris i els instruments d’avaluació seran comuns per a tots els alumnes que la cursen.

Entre els requisits mínims i fonamentals per tal que l’alumnat puga ser avaluat positivament es troben:

1. L’assistència a les classes explicatives de manera regular i interessar-se per les tasques i instruccions de treball, la qual cosa

revela l’interés de l’alumne per la seua formació.

2. L’esforç que demostre en el treball de la matèria tant a les classes com a casa.

3. El lliurament dels treballs obligatoris en cadascuna de les avaluacions dins dels terminis establerts per a cadascuna d’elles.

4. Obtenir uns resultats mínimament acceptables en els processos avaluadors.

2/ TALLER DE VALENCIÀ (TLV): CULTURA POPULAR VALENCIANA

Aquest Taller de Valencià tindrà com a objectiu aprofundir en el coneixement cultural del poble valencià, a través de la cultura

popular, la cultura literària i els nous formats com els còmics, les TIC o els jocs de taula. A més, perfeccionarà el nivell gramatical

de la llengua.

Recuperar i integrar la cultura popular és part essencial en la reconstrucció d’una cultura nacional moderna, especialment al País

Valencià on la cultura popular no compta amb prou d’estudis i monografies etnogràfiques que ens acosten a les formes de vida,

tecnologia i expressió de la societat tradicional valenciana. Apreciar aquesta cultura, esforçar-se per comprendre-la, interessar-se

per ella, mostrar-se sensible pels seus problemes, respectar-la, responsabilitzar-se i treballar per un millor coneixement d’allò que

és propi, són alguns dels objectius que aquesta matèria optativa es proposa.

Entenem per ”poble” la unitat social que es caracteritza per ocupar una àrea o extensió geogràfica que dura en el temps encara

que està subjecta a canvis; constituïda per individus o grups d’individus vinculats entre sí, amb una certa unitat de paisatge, de

llengua, de costums i creences.

Utilitzarem el mètode retrospectiu. L’alumne contemplarà la història seguint un ordre cronològic regressiu on les generacions

precedents seran els principals testimonis històrics. L’observació, reflexió i anàlisi de la pròpia cultura transmesa de forma directa

pels seus avantpassats i valorada a l’aula com a element d’estudi i investigació, és per a l’alumnat una via de descobriment d’allò

que té al seu abast.

Estimar la pròpia cultura pel que suposa d’identitat i pel seu millor aprofundiment i, entendre i comprendre la diversitat cultural i

lingüística dels pobles afavoreix la millor comprensió i respecte d’altres cultures una vegada coneguda, estudiada i estimada la

pròpia.

S’hi potenciarà la tasca investigadora de l’alumnat en diferents camps de les ciències naturals, socials i humanes a través d’un

procés d’aprenentatge basat principalment en el “treball de camp” (fora de l’aula) partint d’unes pautes i unes instruccions que

seran el “treball de laboratori” a l’aula.

214

S’hi pretén despertar l’interés per la transversalitat de les diferents àrees del saber. Fomentar l’esperit d’observació i curiositat

científica davant d’aquells elements culturals que li són propis, i millorar la comprensió i expressió oral i escrita de la l lengua

vehicular utilitzada.

OBJECTIUS

1/ Observar l’adaptació humana al medi físic, modificant el que és natural per al seu millor aprofitament.

2/ Reconéixer la influència de l’ésser humà en el seu entorn i valorar les possibilitats d’incidir positivament en el medi ambient.

3/ Analitzar i valorar de forma crítica els canvis que es produeixen a causa del desenvolupament tecnològic, en determinats oficis.

4/ Comprendre les repercussions del coneixement científic i tecnològic sobre les formes de vida dels éssers humans.

5/ Conéixer els cicles vitals d’animals i plantes aprofitats per l’home.

6/ Comparar les activitats tradicionals amb les pròpies de la tecnologia actual.

7/ Desenvolupar una actitud positiva envers el treball manual.

8/ Diferenciar els fets científics de les supersticions.

9/ Interessar-se per l’estudi de la llengua i reconéixer les diferents variants dialectals.

10/ Identificar els lèxics específics. Observar i reflexionar sobre els diferents nivells de llengua.

11/ Contribuir activament al manteniment del patrimoni lingüístic i cultural.

12/ Valorar la confluència de les coses belles i útils dins del món de la cultura popular.

13/ Utilitzar els recursos tecnològics actuals per tal de conéixer millor la cultura popular.

14/ Transformar en investigació la curiositat pels trets culturals propis.

15/ Observar la distribució de rols en el món de la cultura popular i analitzar la transmissió exacta i rigorosa de les formes d’actuar

en el món tradicional.

16/ Rescatar formes de vida tradicionals amb risc de desaparició o transformació en la societat actual.

17/ Comparar el propi món socio-cultural amb el dels seus avantpassats, respectant les generacions passades i les formes de vida

diferents a les pròpies.

18/ Analitzar els elements d’un text retòric.

19/ Treballar mostres literàries cabdals de la nostra literatura.

20/ Aprofundir en el coneixement de la Història de la llengua i de la Literatura catalanes.

21/ Copsar diferents canals de socialització i culturalització tenint com a base la llengua i la història que l’ha fet possible.

22/ Estudiar i conèixer diferents mostres de cultura popular valenciana com: les danses, els gegants i cabets, els balls tradicionals,

les colles de dolçainers i tabaleters, les torres humanes “la Muixaranga d’Algemesí”, els moros i cristians, les Fogueres de Sant

Joan, les Falles...

CONTINGUTS

Principi d’interdisciplinarietat. Els continguts conceptuals fan referència a tres grups de cultura:

Ergològica (cultura material) oficis, activitats agrícoles, pesqueres i artesanes, arquitectura, etc.

Sociològica (cultura de la interacció social) estudi de les condicions laborals, interrelació entre oficis, eixida del producte...

Animològica (literatura i creences) contes, refranys, supersticions...

L’entorn en la cultura popular

El medi físic

Descripció de l’entorn geogràfic: clima, orografia, geologia, vegetació, fauna.

Coneixement dels cicles vitals d’animals i plantes.

Anàlisi de l’adaptació de l’home al seu entorn, en els cultius, els tipus de regadiu, etc.

Estudi de festes i tradicions segons el calendari. Les estacions de l’any i els cicles climàtics, productius, laborals. Ritus ancestrals i

ritus cristians. El paganisme. L’actualitat.

La utilització del medi físic

Observació de l’aprofitament dels diversos elements naturals:

*per a menjar (recol·lecció d’espàrrecs, esclata-sangs, herbes, caragols, tòfones, margallons...)

*per a conservar aliments (assecat de fruita i verdures a l’aire i al sol. Sofregit de la porquejada i curació de pernils i embotits)

*per a sanar: herbes amb propietats curatives, fang...

*per a construir: canyes, pedra, terra, fusta, espart...

*per a confeccionar: cabassos, sàries, espardenyes...

*per a obtenir combustible: llenya menuda, branques, argelagues...

215

*per a fer carbó vegetal.

*per a criar el ramat aprofitant l’àmbit natural que els envolta.

*per a plantar arròs aprofitant les marjals.

Coneixement de l’elaboració i transformació dels elements naturals pel consum, comerç i transport tradicional.

*elaboració de la mel, les pastes, el torró...

*fabricació de les conserves...

*obtenció de la reïna dels pins.

*transformació de la xufa en orxata, de l’oliva en oli, del raïm en vi i en panses, de la canyamel en sucre, del blat en farina, de la

llet en formatge...

*transport per camins amb animals (matxos i bous), aprofitant els rius per a transportar troncs, amb barcasses, amb naus a través

dels ports marítims.

Incidència humana sobre el medi físic

-Comprensió del caràcter cíclic dels elements de la naturalesa i de l’alteració que pot causar l’home.

-Reconeixement del paper de l’ésser humà en el seu entorn.

.comparar l’arquitectura tradicional amb l’actual

.diferenciar construccions com l’aljub, el pou, la bassa, neveres, teuleres, carboneres, llavadors....

.tipologies arquitectòniques: mas, riurau, barraca...

.transformacions agrícoles: de secà a regadiu

.canvis en el conreu de la terra pel desenvolupament tecnològic

-Valoració de les possibilitats d’incidir positivament en el medi ambient, adaptant decisions que afecten a la vida quotidiana.

Les formes socio-culturals en el món tradicional i la seva evolució Aspectes socials

-autoabastiment

-formes de sanar

-ciència i superstició

-transmissió en les formes d’actuar

-interrelació humana

Aspectes històrics

-empatia amb societats diferents

-comprensió d’espai i temps històric

-reconeixement i anàlisi de l’evolució i la decadència

-ritus i creences

-comparació dels mons actuals i passats

-respecte i tolerància per formes de vida diferents i passades.

Aspectes tecnològics

-descripció i anàlisi d’objectes i maquinàries

-tècniques de treball i canvis.

Aspectes estètics

-observació de l’entorn amb intenció estètica

-coneixement i estima de l’artesania

-valoració de l’actitud estètica dins del món de la cultura popular

Elements lingüístics de la cultura popular Aspectes sociolingüístics

-normativa i llenguatge col·loquial

-variants dialectals

-el cas del País Valencià. Antecedents històrics

-actituds positives i actives per la normalització en tots els àmbits

-manteniment del patrimoni cultural i lingüístic. Sensibilitzar-se en l’estudi de la llengua

Aspectes lexico-semàntics

-lèxic específic. Camps semàntics

-modismes, frases fetes, refranys, cançons, llegendes, contes...

216

-desaparició de lèxic per manca d’ús de la seua funcionalitat

Aspectes funcionals

-utilització de documentació

-reelaboració de la informació

-elaboració i ús de procediments per obtenir informació

-actitud positiva i crítica davant les fonts i els continguts

ASSIGNATURA NO PRESENCIAL

CRITERIS D’AVALUACIÓ I PROMOCIÓ

El material bàsic a utilitzar serà:

1/ Bibliografia, material d’arxiu, dossiers, còmics…

2/ Registres audiovisuals d’arxiu i d’elaboració pròpia.

3/ Diverses manifestacions de la cultura. Canals de recerca i difusió: arxius gràfics i sonors, testificals de memòria viva, TIC, jocs de

taula, arquitectura, festes, balls...

La tasca que ha de realitzar l’alumne, al llarg del curs, consistirà a llegir i aprehendre aquests materials, temporalitzats per

avaluacions. S’hi podran realitzar exàmens dels dossiers. Cada alumne farà un treball, detallat pel professor i els exercicis que

determine, en cada avaluació.

TEMPORALITZACIÓ

1a Avaluació:

1/ Treball d’investigació: amb les indicacions del professor, caldrà realitzar un treball on s’especifique i s’explique mínimament la

totalitat de les mostres de cultura popular valenciana i on s’hi desplegue, de manera més aprofundida, una d’elles. La mostra que

cal aprofundir serà lliure, però amb el vistiplau del professor i s’assignarà per ordre d’arribada segons la lliure elecció de l’alumnat.

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA:

Joan Borja, Llegendes del sud, ed. Bullent

Joan Amades, Costumari Català, ed. Salvat

Enric Valor, Rondalles valencianes, 8 vol., ed. Bullent

Àlvar Monferrer, El romancer valencià, ed. Bullent

Albert Alcaraz i Santonja, Moros i cristians. Una festa, ed. Bullent

Francesc Gisbert, Màgia per a un poble, ed. Bullent

Rafael Beltran, Rondalles populars valencianes. Antologia, catàleg i estudi, ed. PUV

Josep Franco, Rondalles valencianes, ed. Bromera

Víctor Labrado, Llegendes valencianes, ed. Bromera

Xavier Llopis, Rafel Sanchis i Manuel Díaz, Gegants i Cabets. Tallers de Cultura popular valenciana, ed. 96

Francesc Gascon, Rondalles de la Vall d’Albaida i l’Alcoià, ed. Servei Publicacions Ajuntament d’Ontinyent IEVA

Salvador Borràs, A l’ombra del Benicadell. Narracions i contes de la Vall d’Albaida, ed. Servei Publicacions Ajuntament

d’Ontinyent

Josep Bataller, Rondalles de les comarques centrals valencianes, ed. Caixa d’Estalvis d’Ontinyent

Gaspar Conejero, Paisatges de la memòria, ed. Associació de veïns el Llombo d’Ontinyent

Txema Nuin i M. Luisa Pla, Tradició oral a Albaida i Aljorf, ed. Ajuntament d’Albaida

Daniel Alfonso Medrano, Gent de Roglet. Tradició oral a Otos, ed. Ajuntament d’Otos i Ajuntament d’Ontinyent

Grup de danses “Cardaors”, La serra i la Vall, ed. Servei Publicacions Ajuntament d’Ontinyent

Cançons populars valencianes. Ontinyent i Bèlgida, ed. Associació de veïns el Llombo

www. http://ca.wikipedia.org/wiki/Cultura_popular

www. http://culturapopular.bcn.cat/

www. http://www.uv.es/~sociolog/arxius/arxius3.pdf

2/ Dues receptes de cuina tradicional valenciana “de temporada: Nadal”. Una dolça i l’altra salada.

Data de lliurament:

217

2a Avaluació:

1/ Treball sobre la bandera d’Ontinyent: caldrà llegir, com a mínim, el següent document, que podreu trobar al CAL: Alfred

Bernabeu Galbis, El nom d'Ontinyent. Títols honorífics, la bandera i l'escut, Quaderns divulgatius 4, Servei de Publicacions de

l'Ajuntament d'Ontinyent, 1994.

2/ Treball sobre un audiovisual (podeu trobar-los al CAL) a triar entre la llista següent, DVD:

Manuel Sanchis Guarner. Un humanista valencià del segle XX. AVL i TVV.

Miquel Martí i Pol, el compromís amb la vida. Fundació Biblioteca dels Països Catalans, 2003.

Mirant al cel. Jesús Garay / Isona Passola, Massa d’Or Produccions, 2013.

14 d’abril, Macià contra Companys. Manuel Huerga / Toni Soler, A contracorriente films, 2011.

Som i serem. Història de la Generalitat de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 2005.

Operació Nikolai, El segrest i assassinat d’Andreu Nin. Enciclopèdia Catalana i TVC, 2003.

Els nens perduts del franquisme, 1a part. Enciclopèdia Catalana i TVC, 2003.

Els nens perduts del franquisme, 2a part. Enciclopèdia Catalana i TVC, 2003.

El 23 F des de dins. Enciclopèdia Catalana i TVC, 2003.

Les fosses del silenci, 1a part. Enciclopèdia Catalana i TVC, 2003.

Les fosses del silenci, 2a part. Enciclopèdia Catalana i TVC, 2003.

Josep Irla, el president oblidat. Enciclopèdia Catalana i TVC, 2004.

Cuba siempre fidelísima. Enciclopèdia Catalana i TVC, 2004.

L’or de Moscou. Enciclopèdia Catalana i TVC, 2004.

Els últims morts de Franco. Enciclopèdia Catalana i TVC, 2004.

El comboi dels 927. 30 Minuts, DVD 1, Enciclopèdia Catalana i TVC, 2006.

Carrero Blanco: el sumari secret. 30 Minuts, DVD 1, Enciclopèdia Catalana i TVC, 2006.

Coacció a domicili. 30 Minuts, DVD 1, Enciclopèdia Catalana i TVC, 2006.

Procés a Pinochet. 30 Minuts, DVD 1, Enciclopèdia Catalana i TVC, 2006.

Esclaus del comerç. 30 Minuts, DVD 2, Enciclopèdia Catalana i TVC, 2006.

Diners i principis. 30 Minuts, DVD 2, Enciclopèdia Catalana i TVC, 2006.

Tor: la muntanya maleïda. 30 Minuts, DVD 2, Enciclopèdia Catalana i TVC, 2006.

Les roses de Sarajevo. 30 Minuts, DVD 2, Enciclopèdia Catalana i TVC, 2006.

Tortura: més enllà del dolor. 30 Minuts, DVD 3, Enciclopèdia Catalana i TVC, 2006.

El fotògraf de l’Èxode. 30 Minuts, DVD 3, Enciclopèdia Catalana i TVC, 2006.

Kurds: derrota, èxode i fam. 30 Minuts, DVD 3, Enciclopèdia Catalana i TVC, 2006.

Franco visita Catalunya. 30 Minuts, DVD 3, Enciclopèdia Catalana i TVC, 2006.

Passió per Gaudí. 30 Minuts, DVD 4, Enciclopèdia Catalana i TVC, 2006.

Víctimes de la transició. 30 Minuts, DVD 4, Enciclopèdia Catalana i TVC, 2006.

Balseros. 30 Minuts, DVD 4, Enciclopèdia Catalana i TVC, 2006.

Lluís Companys, camins retrobats. Enciclopèdia Catalana i TVC, 2005.

Antoni Gaudí. Joan Fortuny, KEN FILMS, 2002.

Jaume I. AVL i TVV.

N32. Els escriptors castellonencs del primer terç del segle XX i les normes del 32. AVL i TVV.

Constantí Llombart i el seu temps. AVL i TVV.

Vicent Andrés Estellés. Cronista de records i d’esperances. AVL i TVV, 2012.

Enric Valor. El valor de les paraules. AVL i TVV.

Guió per a realitzar el treball. S’ha de visualitzar tot el documental, fins als títols de crèdit.

1/ fitxa tècnica; 2/ crèdits bàsics; 3/ tema; 4/ argument; 5/ tècnica discursiva; 6/ fotografia, efectes, so...; 7/ intenció i eficàcia; 8/

altres; 9/ bibliografia, videoteca, pàg. Web...; 10/ opinió personal

3/ Dues receptes de cuina tradicional valenciana “de temporada: pasqua”. Una dolça i l’altra salada.

Data de lliurament:

3a Avaluació:

1/ Treball de la lectura d’un còmic del CAL que assignarà el professor.

218

2/ Dues receptes de cuina tradicional valenciana “de temporada: estiu”. Una dolça i l’altra salada.

Data de lliurament:

Aprovarà la matèria qui supere les tres avaluacions independentment. La nota final serà la mitjana de les tres avaluacions.

S’entén que l’aprovat és el 5 o superior en una escala del zero al deu i el suspés el 4 o inferior.

Instruccions per a fer el treball.

1/ El treball es lliurarà en fulls blancs, escrits en tinta blava o negra. Marges: superior, inferior, dreta, esquerra.

2/ Preferiblement a ordinador.

3/ En la portada figurarà: títol del treball; nom i cognoms de l’alumnat; grup i torn a què pertany.

4/ Les pàgines aniran numerades.

5/ a) S’hi començarà per la fitxa tècnica del que estem treballant (DOCUMENT “X”: títol, autoria, editorial, any d’edició, entitats

col·laboradores...)

b) Explicarem l’objectiu del treball: què pretenem. Què volem fer. On volem arribar.

6/ Seguirem amb la identificació del text sobre el qual treballem (novel·la, poesia, text periodístic, assaig, estudis de la disciplina

que siga, text científic, text retòric, text instructiu...)

7/ A continuació farem un breu resum.

8/ Després caldrà fer la localització (espai i temps).

9/ Tot seguit descriurem quina és la intenció del text (segons la nostra valoració, que caldrà justificar i argumentar amb cites...)

10/ Per acabar l’estudi farem una relació de personatges o de temes i subtemes tractats... amb una petita descripció.

11/ Caldrà tancar el treball amb una valoració personal que evidentment serà justificada i exemplificada. Cal argumentar les

opinions.

12/ cal citar tota la bibliografia utilitzada.

3/ TREBALL MONOGRÀFIC D’INVESTIGACIÓ (TMI): CREACIÓ DE CONTINGUTS EN LA XARXA (Viquipèdia)

Per desgràcia, les noves tecnologies han comportat que, sovint, la realització de treballs acadèmics es torne, a contracor del

professorat, en un simple plagi de la xarxa (internet) que només llig el professorat. Això no contribueix al propi aprenentatge ni

resulta beneficiós pel medi ambient ni per ningú. En aquesta assignatura es pretén el contrari: aprendre a elaborar continguts, en

lloc de copiar-los, i dinfondre'ls a la Viquipèdia, en lloc de guardar-los. Durant el curs, i sempre partint del nostre entorn cultural,

l’alumnat investigarà sobre un tema o temes connexos de l'àmbit de les ciències socials, les arts o les humanitats i crearà, o

millorarà a la Viquipèdia, tres articles sobre el que s’ha investigat.

Objectius. Generals

1. Adquirir la disciplina intel·lectual més adequada per a realitzar un treball de manera metòdica, utilitzant procediments i recursos

coherents amb el fi perseguit, fomentant el sentit de l’autonomia i la responsabilitat individual i col·lectiva.

2. Resoldre problemes i prendre decisions, incorporant el rigor i la satisfacció pel treball ben fet, i la voluntat de corregir-lo i

perfeccionar-lo.

3. Integrar i aplicar en la realitat personal els coneixements adquirits, mostrant iniciativa, interés i motivació pel tema.

4. Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació com a ferramenta d’aprenentatge i de comunicació, valorar-ne l’ús

per a treballar de manera autònoma, com a instrument de col·laboració i de desenrotllament de projectes de treball cooperatiu.

5. Expressar i comunicar experiències, oralment i per escrit, i apreciar la necessitat d’una utilització acurada del llenguatge, d’un

vocabulari precís i d’un registre adequat, interpretant i ajustant el discurs a les diverses situacions comunicatives.

6. Participar activament tant en la realització i l’exposició oral del treball com en la realització d’un xicotet resum que valore

l’exposició dels seus companys.

Concrets

1. Crear continguts en la xarxa mitjançant Viquipèdia.

2. Adquirir destreses bàsiques informàtiques.

3. Adquirir destreses bàsiques de navegació

4. Comprendre el coneixement com una tasca activa

5. Adquirir hàbits de treball en equip.

6. Millorar l’expressió escrita en valencià

Criteris d´avaluació.

219

Els criteris que s’utilitzen hauran de tindre en compte l’avaluació del producte final, la del procés seguit i l’aportació de

l’autoavaluació per part de l’alumne. Es presenten a continuació aquells aspectes que hauran de valorar-se:

Criteris generals

1. Adequació del treball final als objectius i plantejaments marcats, així com als terminis i fases previstos.

2.Capacitat de síntesi, d’anàlisi de les dificultats i valoració crítica del treball i de l’aportació personal.

3. Estructura adequada del treball escrit (justificació, descripció del projecte, explicació de resultats i elaboració de conclusions).

4. Adequació i varietat de fonts i recursos, així com l’adequació de l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació en

el desenrotllament del projecte, en la realització escrita i en la presentació oral.

5. Riquesa i varietat de procediments utilitzats en la recerca d’informació, en la seua tipologia i en l’adequació als fins proposats.

6. Capacitat creativa i emprenedora i capacitat per a modificar i aplicar camins i recursos alternatius.

7. La iniciativa personal, l’esperit emprenedor, l’autonomia i la confiança en si mateix; a més es consideraran els hàbits de

disciplina, l’esforç i el treball individual i en grup.

8. Correcció de l’expressió oral i escrita, incloent-hi la utilització adequada i variada de recursos gràfics o audiovisuals i la

presentació dels materials.

9. Altres aspectes relacionats amb l’objecte o tema específic de treball.

Criteris concrets

1. Crear continguts en la xarxa mitjançant Viquipèdia

2. Adquirir destreses bàsiques informàtiques

3. Adquirir destreses bàsiques de navegació

4. Comprendre el coneixement com una tasca activa

5. Adquirir hàbits de treball en equip

6. Millorar l’expressió escrita en valencià

7. Redacció amb correcció gramatical, sintàctica i lèxica.

8. Edició de textos amb Viquipèdia

9. Ús correcte d’etiquetes

10. Rigor científic de la informació

11. Respecte per les normes democràtiques i racionals de creació de coneixements

12. Capacitat d’articulació dels arguments i utilització d’un vocabulari adequat.

13. Capacitat d’anàlisi crítica.

14. Claredat expositiva i ortografia correcta.

15. Utilització adequada dels conceptes i de les categories històriques.

16. Capacitat d’argumentació i de redacció.

Criteris mínims d'avaluació.

a. Criteris mínims d’avaluació

Redacció amb correcció gramatical, sintàctica i lèxica.

Edició de textos amb Viquipèdia

Ús correcte d’etiquetes

Rigor científic de la informació

Respecte per les normes democràtiques i racionals de creació de coneixements

b.- Criteris de qualificació

L’avaluació es basarà en els continguts no tant sols de caràcter conceptual, sinó també procedimental i actitudinal, la qualificació

final serà la valoració dels tres aspectes. Així partint del caràcter continuo i formatiu atribuït a l’avaluació de l’alumnat, el

procediment específic d’avaluació es desenvoluparà d’acord amb les següents consideracions:

–Valoració dels treballs efectuats per l’alumnat (a l’aula, a casa, o a les visites realiltzades) a proposta del professorat.

–Qualificació d’exàmens efectuats que continguen eixos cronològics, anàlisi de mapes específics, vocabulari, qüestions de relació,

comparació i síntesi.

–Observació de la actitud mostrada per l’alumne/a en el desenvolupament de les classes, la seva participació, interès, assistència

i esforç.

c.- Criteris de recuperació

L’alumne haurà de tindre necessàriament aprovades les tres avaluacions per poder aprovar l’assignatura en juny, en cas contrari

podrà intentar aprovar en la convocatòria extraordinària de setembre. Les avaluacions no superades podran recuperar-se en

l’últim trimestre, en el cas d’anar a setembre s’avaluaran els continguts de tota l’assignatura. Respecte a la matèria pendent de

recuperació s'avaluarà a l'alumne segons el criteri d'APTE ( 5 punts ) o NO APTE. Per a obtindre la nota final del cus, es realitzarà

220

la mitjana aritmètica entre les tres avaluacions —considerant les seues corresponents recuperacions contínues, si hi haguera

lloc—. En la nota final, es tindrà en compte el desenvolupament i progrés de l'alumne al llarg del curs.

d. Qualificacions

Les qualificacions d’avaluació correspondran als següents barems:

De 0 a 4,99: suspés

De 5 a 10: aprovat. L'aprovat s'hi classificarà així: 5 (suficient), 6 (bé), 7 i 8 (notable), 9 i 10 (excel·lent)

e.- Seguiment de l’assignatura

Es realitzarà un seguiment trimestral de l’assignatura que quedarà reflectit en un informe trimestral i en la memòria final.

Criteris metodològics generals.

L’ensenyança en l’educació de les persones adultes s’organitza amb una metodologia flexible i oberta, de manera que responga a les seues capacitats, necessitats i interessos. Fomentat l’autoaprenentatge i tenint en compte les seues experiències i necessitats actuals i futures, per tant afavorirem una ensenyança personalitzada (individualitzada i integral), a més partint dels principis metodològics de motivació, socialització, afectivitat, relació i interès. Es realitzaran activitats tant de caràcter individual com col·lectives, que fomenten la reflexió i el debat del tema, el descobriment, així com l'elaboració de mapes conceptuals, esquemes i resums de les diferents temes, treballs monogràfics d’investigació, anàlisis de legislació i documents del món del treball... Anirem del més simple al més complex, del més concret al més abstracte i de l’allò immediat al remot. Activitats complementàries Es desenvoluparan les que el departament considere adequades per al desenvolupament de l’assignatura.

Temes transversals Els temes transversals dins del currículum són un conjunt de continguts d’ensenyança essencialment actitudinals que deuen formar part de les activitats plantejades. Entenem per transversal no estar associat a una àrea de coneixement, sinó a totes, impregnen el currículum. Estan interrelacionats, ja que es difícil parlar d’educació per la pau i no fer referència a una convivència pacífica i igualitària entre els homes i les dones o entre els immigrants. La nostra àrea pel contingut que hi presenta té una relació directa pel que fa a l’educació per la pau, per la igualtat i l’educació i moral i cívica, sense oblidar l’educació del consumidor, mediambiental... Així al llarg de les diverses unitats temàtiques s’integren, com per exemple, l’educació moral i cívica, quan s’estableixen les diferències religioses. En l’Educació per la pau, quan s’expliquen les, la intolerància...

Unitats didàctiques (blocs de continguts)

Els continguts concrets dependran del tema de l'àmbit de les ciències socials triat per l'alumne o alumna. En tot cas el professor

acotarà aquest àmbit segons convinga al interessos de l'alumne i alhora cercant un contacte amb la realitat immediata. Així, si

pertoca, es partirà del context local d'Ontinyent, i s'ampliarà a la Vall d'Albaida, a les Comarques Centrals del País Valencià o bé al

País Valencià. En qualsevol cas, seran comuns a tots temes triats l'aprenentatge dels conceptes i capacitats bàsiques per treballar

a la Viquipèdia, a saber:

Creació de comptes en Viquipèdia Entorn Viquipèdia (pàgines principals, pàgina de discussió i pàgina d’usuari) Cerca d’articles Eines bàsiques de creació d’articles: Negreta, hipervincles, apartats, categories i viquietiqueta d’inacabat. Enllaç i pujada de fotografies

Materials i recursos didàctics L’alumnat: quadern d’activitats, atles històric i geogràfic i diccionari de llengua espanyola.

El professorat: la present programació així com qualsevol material d’elaboració pròpia.

A l´aula: ordinador, canó i pantalla, col·lecció de mapes, pissarra, etc.

De les tres optatives, cal triar-ne una.

PLA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT (PAD) 1. CLASSIFICACIÓ DELS ALUMNES: ANNE I ANCE 2. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT: ANNE I ANCE 3. ORGANITZACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE CADASCUNA DE LES MESURES:

3.1 ANNE I ANCE: ACIS I ACI

221

3.2 ANCE: L2 VALENCIÀ 3.3 ANCE: L2 CASTELLÀ 3.4 ANNE I ANCE: PROGRAMACIÓ DE MÍNIMS

4. PRIORITATS EN L’APLICACIÓ DE MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT 5. ANNEXOS:

ANNEX 1: SOL·LICITUD D’INFORME PSICOPEDAGÒGIC ANNEX 2: INFORME PSICOPEDAGÒGIC ANNEX 3: SOL·LICITUD I INFORME NCE

Classificació de l’alumnat

ANEE: Alumnes amb necessitats educatives especials.

ANCE: Alumnes amb necessitats de compensació educativa.

Mesures d'Atenció a la Diversitat

ANEE

ACIS (Distància del currículum de 2 o més cursos o un cicle).

ACI (Distància del currículum d'1 curs).

Programació de mínims.

ANCE

L2: Aprenentatge del valencià

L2: Aprenentatge del castellà

ACIS (Distància del currículum de 2 o més cursos o un cicle).

ACI (Distància del currículum d'1 curs).

Programació de mínims.

ANEE O ANCE: ACIS i ACI

DEFINICIÓ: Qualsevol ajust o modificació que es realitza per a donar resposta a les necessitats individuals sempre que la distància entre el currículum ordinari.

DIRIGIT A: Alumnes amb necessitats educatives especials temporals o permanents, quan es concloga que no són suficients altres mesures. Els alumnes que presenten dificultats d’aprenentatge que es deriven de condicions personals o de situacions socials que es valora que presenten un retard curricular.

DURACIÓ: Un cicle i excepcionalment un curs escolar

RESPONSABLES: Tutor/a, professors/es d’àrea, orientador/a, professor/a de PT i autorització de la Direcció.

PROCEDIMENT : 1. Detecció de les necessitats educatives per l’equip docent a què pertany l’alumne/a. 2. Els tutors ompliran el full de sol·licitud d’informe psicopedagògic marcant l’ACIS (annex 1) i la tramitarà al

orientador/a. 3. El/La orientador/a ompli el protocol d’avaluació psicopedagògica i elabora l’informe (annex 2) 4. El/ La psicopedagog/a informa al tutor/a.

L’alumnat quedarà matriculat en el cicle i nivell pertinent d’acord al seu NAC.

AVALUACIÓ: 1. L’equip de professors que atenen l’alumne, sota la coordinació del tutor/a i l’assessorament de la psicopedagoga,

realitzaran el seguiment de l’adaptació al llarg del curs escolar. 2. En tots els casos el/la professor/a tutor/a ha de conèixer l’avaluació de l’alumne i participar del seu seguiment. 3. En l’ultima sessió d’avaluació s’efectuarà la valoració final de l’adaptació i les propostes de millora que es consideren.

ANCE: L 2 Valencià

DEFINICIÓ: Mesura que actua sobre les desigualtats derivades de factors geogràfics.

DIRIGIT A: Alumnes que desconeixen el valencià per ser de fora del País Valencià, immigrants o estrangers.

DURACIÓ: Mentre existeixi aquesta desigualtat.

RESPONSABLES: L’equip de professors, el/la tutor/a, el/la psicopedagog/a i el/la professor/a de compensatòria.

PROCEDIMENT: 1. El/La tutor/a omplirà el full de dades inicials d’ANCE (annex 3 pàg. 1) i la tramitarà al psicopedagog/a. 2. El/La psicopedagog/a ompli el protocol d’avaluació d’ANCE i elabora l’informe (annex 3). 3. Aquestos alumnes treballaran un material seleccionat per tal de treballar l’aprenentatge del valencià.

AVALUACIÓ: L’avaluació d’aquestos alumnes s’anirà organitzant en funció de les adaptacions que s'hagen realitzat.

222

ANCE: L 2 Castellà

DEFINICIÓ: Mesura que actua sobre les desigualtats derivades de factors geogràfics.

DIRIGIT A: Alumnes que desconeixen el castellà per ser immigrants o estrangers.

DURACIÓ: Mentre existeixi aquesta desigualtat. RESPONSABLES: L’equip de professors, el/la tutor/a, la psicopedagog/a i el/la professor/a de compensatòria.

PROCEDIMENT: 1. El/La tutor/a omplirà el full de dades inicials d’ANCE (annex 3 pàg. 1) i la tramitarà al psicopedagog/a. 2. El/La psicopedagog/a ompli el protocol d’avaluació d’ANCE i elabora l’informe (annex 3). 3. Aquestos alumnes treballaran un material seleccionat per tal de treballar l’aprenentatge del castellà.

AVALUACIÓ: L’avaluació d’aquestos alumnes s’anirà organitzant en funció de les adaptacions que s'hagen realitzat.

ANEE O ANCE: PROGRAMACIÓ DE MÍNIMS

DEFINICIÓ: Mesura que actua sobre les desigualtats derivades de factors personals, socials, culturals, econòmics, geogràfics, ètnics o d’una altra índole.

DIRIGIT A: Alumnes que presenten dificultats en l’aprenentatge o inadaptació al medi escolar (retard escolar) en les àrees instrumentals.

DURACIÓ: Un curs.

RESPONSABLES: El/La tutor/a, el/la professor/a d’àrea i el/la professor/a de PT

PROCEDIMENT: S’organitza al començament del curs escolar segons les possibilitats del centre.

AVALUACIÓ: La realitzaran coordinadament el/la tutor/a, el/la professor/a de PT i el/la professor/a d’àrea.

PAF La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig d’Educació, i concretament el seu article 91, estableix el conjunt de funcions que ha d’exercir el professorat, entre les quals es troben el foment de la investigació, l’experimentació i la millora contínua dels processos d’ensenyança amb la finalitat de possibilitar una educació de qualitat per a tots els ciutadans i en tots els nivells del sistema educatiu. Així mateix, i dins d’aquest marc de competències, l’article 102, punt 1, de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, especifica que la formació permanent del professorat és un dret i una obligació de tot el professorat, així com una responsabilitat de l’Administració i dels mateixos centres educatius. Els decrets 233/1997 i 234/1997, de 2 de setembre, del Govern Valencià, ja arrepleguen estes competències professionals a l’incloure el programa anual de formació del professorat dins de la Programació General Anual (PGA). La nova Orde 65/2012, de 26 d’octubre, de la Conselleria d’Educació Formació i Ocupació, per la qual s’estableix el nou model de formació permanent del professorat i el disseny, reconeixement i registre de les activitats formatives, subratlla el fet que el fi últim de la formació del professorat és la millora de la qualitat educativa, la millora de l’ensenyança integral i dels resultats acadèmics de l’alumnat. Per tant, aquesta normativa de formació del professorat posa especial èmfasi en les repercussions directes que esta ha de tindre en l’èxit escolar, la recerca de l’excel·lència, el desenvolupament de totes les potencialitats i l’equitat educativa. Aquest nou marc normatiu va suposar la introducció, a partir del curs acadèmic 2012-2013, d’un nou model de gestió de la formació del professorat, basat en un nou enfocament de gestió autònoma que determina que els centres educatius s’han de responsabilitzar de la detecció de les necessitats de formació del seu propi professorat i proposar les accions formatives més convenients per al desenvolupament i millora contínua del seu PEC mitjançant el disseny, execució i avaluació del seu propi PAF (Programa Anual de Formació), a càrrec de la nova figura del Coordinador de Formació dels centres. En el curs acadèmic 2012/2013, el CPFPA Sant Carles va dissenyar, executar i avaluar el seu primer PAF, caracteritzat pel desenvolupament d’un PFC (Programa de Formació en Centre), que va estar aprovat i gestionat econòmicament pel CEFIRE de Xàtiva, anomenat TIC: Moodle i Mestre a casa per a la formació de persones adultes. Aquest projecte es va desenvolupar entre el 15 de març i el 21 de juny de 2013, amb 18 hores de sessions presencials i 12 hores de sessions no presencials dividides en dos blocs amb un ponent diferent per a cada curs: Moodle (4 sessions presencials de 3 hores cadascuna i dues sessions no presencials) i Mestre a casa (3 sessions de dues hores cadascuna i dues sessions no presencials). Aquest curs acadèmic 2013-2014, el centre ha inclòs en el seu PAF la realització de dos cursos d’anglés dirigits exclusivament al professorat del centre, sense necessitat de finançament ni recursos externs, ja que els ponents dels cursos són els dos professors d’anglés de secundària del centre. Aquests cursos s’anomenen Curs d’anglés – Nivell Inicial (nivell A1del MCER) i Curs d’anglés – Nivell Bàsic (nivell A2 del MCER), respectivament. Els cursos són de 30 hores de durada i es desenvolupen des del 17 de gener fins al 28 de març de 2014. També te previst que tot el professorat del centre participe en dos activitats formatives organitzades pel CEFIRE: una jornada sobre l’ús de la pissarra digital (abril de 2014) i en el curs Iniciació al LliureX, de 30 hores, en maig de 2014 a l’aula d’informàtica del centre.De cara al futur, el repte de l’ús de les noves tecnologies a les aules d’idiomes i la formació en llengua estrangera semblen ser necessitats bàsiques sobre les quals s’inclouran iniciatives formatives en els PAF dels pròxims anys.