Número 14 - segona època - Novembre 1998

SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARSDE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYA

Parlemde valors?Sí, parlem-ne!El valor no ve de fora,cal mirar endintre.

Deu ser motiu d’un aprofundit estudi filo-sòfic, sociològic o religiós arribar a definirquè pren valor per a cada un dels éssers,de les cultures i civilitzacions i en funcióde què, però l’instint fa veure que un fet,un objecte, una companyia o una relaciópren valor (= és absolutament important)per un gruix d’aspectes indestriables. Aixòés fàcil d’entendre: situats a un nivellmaterial o crematístic, una casa pot tenirvalor pel preu que se li assigna, pel lloc oper la bona vista però, en la casa, hi ha unvalor secret, no mesurable i incalculableperquè n’és el marc de les pròpiesvivències i del propi projecte. Aquest gruix

de vida fa que la casa sigui única i diferenti incomparable a qualsevol d’altra. Arri-bats aquí, descobrim els valors estretamentlligats al sentiment que van sorgint per ladelicada elaboració d’una opció i d’un fercoherent. És arriscat d’entendre el valorcom el fil que broda i que teixeix la vida?En realitat -i aquí hi ha la riquesa de la

diversitat- cadascú fa una minuciosa iselectiva tria dels valors fruit de les prò-pies arrels i, tot plegat és un enteranyinatben complex que fa indestriable el con-junt d’experiències emocionals, professio-nals, relacionals més i menys positives imés i menys negatives.Viure a plena coherència ambun estil triat fa que la jerarquiade valors sigui absolutamentpatent i que, a voltes, faci anarcontracorrent. Podem dir queel valor no ve de fora sinó queve de dintre i que és més vin-culant segons la pròpia decisiói segons la pròpia elaboració.Tothom en té, de valors. Des-cobrir-los en un mateix i enl’altre és un laboriós treball deconeixença, d’apropament, depaciència, de simplicitat, deconfiança i de respecte. Co-mencem pel principi: respec-tem els processos d’elaboracióde la teranyina -sobretot al'escola- i sapiguem que semprees fa camí i, que es fa, per dre-ceres diferents.

parlem de:parlem de:2 Entrevista.

Josep-Maria Terricabras

3 Els valors:quan i com?Pere Vilaseca

4 Un treballd'investigació.Andreu Medina

5 Com treballar elsvalors a l'escola?Mercè Colomé - XavierBaladas - Eduard Pini -Conxita Gómez/CarmeLiñan

9 A flor de pell.Manel Bagunyà

2

entrevista Els valorss�aprenen per contagiEntrevista amb Josep Maria Terricabras.

Estan en crisi els valors?És clar, i és bo que sigui així. En una so-cietat plural, els valors sempre estan encrisi, sempre estan confrontats amb d’al-tres valors, sempre estan en procés d’auto-crítica. A les societats monolítiques i dog-màtiques no hi ha mai corrent d’aire, peròés que tampoc no hi ha aire per respirar.

S’eduquen els valors o es transmeten?L’educació sempre és una forma de trans-missió perquè es vol que alguna cosa pas-si d’un grup a un altre, o d’una generacióa una altra. Ara bé, la manera de passar-ho, la manera de transmetre-ho, això sí queés molt diferent. I és clar que l’educaciódels valors s’assembla més a l’educacióper a la salut que no pas a l’ensenyamentde les taules de multiplicar. Els valorss’aprenen per contagi, per osmosi, per in-tercanvi, per experiència. Podríem dir queels valors s’aprenen sense que ningú te’lsensenyi directament; però no es podenaprendre si ningú no els presenta i no elsconverteix en visibles, concrets i reals.

No és, doncs, important la reflexió sobreels valors?Sí que ho és. Però és poc eficaç si no vaacompanyada -jo diria, envoltada, prece-

dida- de l’experièn-cia personal. La so-lidaritat, per exem-ple, o l’honradesa, ol’esperit crític i au-tocrític, o el diàleg,o la paciència o elsentit de l’humornomés seran valorsquan acabin valentalguna cosa en lanostra vida. Si no enfem mai experièn-cia, només seran temes de discussió teòri-ca. I llavors trobo que els valors noméstenen un interès relatiu. És com voler sa-ber què és l’amor sense estimar ningú oque ningú no t’estimi.

Quin és el lloc o l’àmbit més adient pereducar els valors?Si, com he dit abans, els valors s’aprenenper osmosi, per intercanvi, qualsevol lloci situació poden afavorir o entorpir l’in-tercanvi. Tanmateix, és cert que, per alsjoves, la família, l’escola i els grups delleure són els espais privilegiats d’inter-canvi i d’autoeducació. Els qui tenim al-guna responsabilitat educativa en qualse-vol d’aquests àmbits hauríem de fer totsels possibles perquè aquests fossin espaisd’experiència de valors atractius i enriqui-dors.

Per acabar: es pot donar alguna defini-ció de “valor”?Potser sí que en podria donar alguna, peròem temo que no ens serviria de res. Enaquest terreny, no és important de tenirdefinicions teòriques, sinó de participar enexperiències valuoses per a la nostra vida.Trobo que abusem de les definicions. So-vint pensem que si no sabem definir unacosa, ja no sabem què és aquella cosa. Peròaixò no és cert en aquest cas. Només lavida ens diu què val la pena de viure i com.Les definicions, en canvi, ens diuen el queen diuen els llibres. I els llibres, de tot això,en saben menys que nosaltres.

Josep-Maria Terricabras Nogueras,nascut a Calella de la Costa (Alt Ma-resme, 1946) és Doctor en Filosofia iCiències de l’Educació per la Univer-sitat de Barcelona i per la de Münster(Alemanya). Ha fet diferents estadesd’investigació a Alemanya, Cambrid-ge i Califòrnia i també ha exercit coma docent. Actualment és membre del’IEC (Institut d’Estudis Catalans),catedràtic de la universitat de Gironai director de la “Càtedra FerraterMora de Pensament Contemporani” ala mateixa universitat. Té diverses pu-blicacions i traduccions entorn de te-mes d’ètica, filosofia i pensament.

3

escola piaEls valors:quan i com?

Fem presents els valors a l�escola.

Una seriosa reflexió entorndels valors ens condueix acanviar petites coses del dia adia per fer una veritable trans-formació social i personal desd�un lloc bo: l�escola.

Avui, segurament més que mai, parlem devalors. A vegades, penso que hem conver-tit “l’educació en valors” en una mena de“publischer’s burd”. Mai no s’havien pu-blicat tants materials didàctics i pedagò-gics sobre els valors, l’ètica i la moral. Elsvalors avui són presents a l’escola, però...tinc la sensació que en el paper ho són mésque en la pràctica. Ens queda molt camíper fer, i és en el camp de l’ètica on ens hijuguem bona part del futur.

L�ESCOLA S�HA DE DEFINIREN QUANT ALS VALORS QUE

VOL EDUCAR,ALTRAMENT INSTRUIRÀ,

PERO NO EDUCARÀ.

L’educació té sentit en última instància enla mesura que tots plegats siguem capaçosd’ajudar a fer créixer persones madures.Persones que puguin escollir, resoldre elsproblemes que la vida ens va presentant,persones amb capacitat de donar un signi-ficat a la seva vida, obertes al canvi i aconviure en comunió amb els altres, críti-ques amb l’entorn i amb les estructures...Persones madures però, no com una fita,un final de cursa, sinó persones maduresen cada moment –a cada edat es pot sermadur, encara que de manera diferent als3 anys o als 18–. I només podem arribar aser madurs si acceptem que a la vida, so-vint cal escollir, i escollir ser lliures no ésgens senzill. I és que per triar lliuramentens cal tenir referents: uns valors clars,potser pocs, però clars. Cito l’Octavi Fu-llat: Però, per què valen els valors, els pa-radigmes, segons els quals les nostres ac-cions esdevenen bones o dolentes? L’a-nimal tout court no fabrica actes bons,tampoc dolents; per què? Perquè actuainexorablement despullat de valors; és a

dir, de referències que no disposen d’altrarealitat que la de valer. («Educació Morali Valors». Varis autors). Ens calen refe-rents, ens cal saber allò que és valuós. Iavui, cal assumir-ho més que criticar-ho,no hi ha uns referents compartits per tot-hom. Tot és criticable i tot és relatiu. Peròl’escola, pel sol fet de ser-ho, s’ha de de-finir en quant als valors que vol educar,altrament instruirà, però no educarà.

I..., COM ES TRANSMETEN ELS VALORS?

COM S’EDUQUEN?

Primer, amb l’exemple. Si els equips deprofessors i/o directius són poc crítics, poccoherents entre el que diuen i el que fan,si els equips de professors no es replante-gen de tant en tant el sentit del que fanamb ganes de fer-ho millor... poc podemesperar.També, en la forma de treballar i en la ca-pacitat de “perdre el temps” parlant ambels alumnes dins i fora de l’aula, a partirde totes i cadascuna de les matèries delcurrículum, del sentit que té el que treba-llem a classe, de qüestions d’actualitat re-lacionades amb allò que estem estudiant ique surten sovint al diari... quants, a la clas-se d’economia, heu parlat d’Amayarta Senen aquests últims mesos? o de RobertLaughlin, Horts Stoermer i Daniel Tsui desde les classes de física? i des de l’anglès,hem parlat de l’acord de pau a l’Úlster?També -ho dic pels més “esclaus” dels pro-grames- perquè és extraordinàriament ren-dible i motivador quan eduquem els alum-nes a pensar, quan se senten escoltats, quanpoden dir-hi la seva... Proveu-ho. Apren-dran més i millor, segur!Els valors, per últim, s’han de treballar ipracticar des de l’animació tutorial i la con-vivència. Que falta temps? Busquem-ne!En definitiva, l’escola decideix com volser, també el desplegament curricular i leshores complementàries..Si voleu més informació aneua la web de l’Escola Pia:http://www.epcat.netPere Vilaseca - Equip de Gestió

`

4

pregària

experiència

Un espai oberta la reflexióDediquem-hi cinc minuts.

Tu –company, companya– t’atreveixes a omplir aquest buit?

Quan parlem de valors, de què parlem?Quins valors caracteritzen la nostra Esco-la Pia de Sarrià? Com treballem els valorsa l’aula? Com viu el nostre alumnat aques-tes accions educatives? Quina valoració ieficàcia tenen aquestes accions?És a partir d’això que plantegem un tre-ball d’investigació sobre el valors de lanostra societat. La metodologia a seguirés la d’un treball de recerca: plantejamentd’un problema, formulació d’hipòtesis,aplicació del sistema (enquestes, entrevis-tes, observacions...), recollida, anàlisi iinterpretació de dades, comparació delsresultats amb la hipòtesi i la verificació.Ho exemplifiquem amb l’opinió delsalumnes sobre el seu treball.Al llarg del procés, en el moment de deci-dir tant l’àmbit de treball com el tema atractar, ens hem adonat que la veritable

importància del treball no era el contin-gut, ni la investigació, ni el congrés onl’havíem de presentar ni, evidentment, lanota. El realment important ha estat el de-bat intern en què ens hem vist submergits,el contrast d’opinions, d’arguments, inclo-ent-hi també principis bàsics. Això ha fetque el nostre treball vagi molt més enllàdel full i de la tinta; aquest treball té unagran vida interior, aquest treball és el re-flex de sis persones, de sis opinions, de sispunts de vista diferents des dels quals espot observar la realitat. Aquesta és, sensdubte, la veritable riquesa del treball: lespersones.Vegeu com la valoració de l’a-lumnat ha estat summament sa-tisfactòria i pensem repetir-la.Andreu Medina

Escola Pia Sarrià-Calassanç

Un treballd�investigacióPautes per a treballar els valors a l�escola.

5

Els valors,hi són a l�escola

Un ventall de possibilitats i de propostes.

EL BON DIA A EDUCACIÓ INFANTILMercè Colomé - Escola Pia Terrassa

L’educació dels valors és un objectiu prio-ritari per a tots nosaltres i és una fita quevetllem constantment des que els nens iles nenes entren a l’escola. Creiem que eltreball dels valors no ha de ser un fet aïllatni ha de tenir un espai concret dins del’horari escolar sinó que, a la nostra esco-la, és una actitud volgudament present enqualsevol de les accions, intervencions i/o converses que durant el dia anem fent,per tant ha d’ocupar un espai general i totel temps que els infants són a l’escola.Qualsevol activitat, sigui del caire que si-gui, ha de tenir-hi ímplicit un treball devalors.A la nostra escola, el primer moment delmatí l’anomenem així: bon dia.Entenem el bon dia com un espai i unmoment que potencia aquest treball devalors: des de la il·lusió del retrobar-se,del comentar què han fet i què no, de lason que tenen o de com han dormit fins alfet de compartir un comentari i de planifi-car el nou dia. Per tant, el moment del bondia és un espai d’educació de valors i és elpunt de partida de la jornada. És l’inicid’un treball que durarà tot el dia: des queels nens i les nenes arriben fins que mar-xen a casa.És el moment d’un primer contacte direc-te, tranquil i real amb tots els nens i neneson el gest, la mirada, una rialla i un copd’ull afectuós i alegre es converteixen enuna eina de comunicació. És el momentd’escoltar els infants i de valorar-los lesseves aportacions: una pedra, una fulla,una joguina, una preocupació, una festa.És un moment de situació i de centramentque facilita la concentracióEls nens, asseguts en rotllana, es podenveure, escoltar i respondre amb atenció icura les aportacions que, espontàniament,uns i altres van fent. És el moment de veurequi falta i d’interessar-se en el que li pas-sa, de felicitar els sants i aniversaris, decomentar algun fet que potser han sentit

que passava a prop o lluny de casa, delpaís i, també, d’explicar el que anirem fenta l’escola durant tot el dia.Els nens comencen tranquils, situats en lafeina i contents de ser ben rebuts.A banda d’això, hi ha, també, un clar tre-ball de valors en activitats més pastorals

com poden ser la pregària dels divendresadaptada als nens i nenes d’educació in-fantil i la reflexió que es fa entorn delNadal, de la Pasqua i amb motiu de dife-rents campanyes de solidaritat (recollidade joguines, de menjar...).El bon dia és una estona que consideremmolt important per als nens i nenes queenceten el dia trobant el seu lloc, sentint-se acollits i descobrint-se imprescindiblesperquè funcioni aquest nou món que totjust estan començant a descobrir.

ELS VALORS DE L�ESPORTXavier Baladas Ortiz - E.P. Sant Antoni

El Baró de Coubertein va impulsar l’orga-nització dels JJOO de l’era moderna sotael lema: L’important és participar. Aques-ta idea s’ha anat desintegrant fins arribara concebre l’esport com un mitjà de satis-facció personal a través de la victòria so-bre l’oponent sigui quin sigui el mitjà ques’utilitzi per vèncer-lo.

els valors

6

En l’actualitat hi ha molts factors que afa-voreixen aquesta mentalitat. Els diferentsinteressos polítics, econòmics i socials hanmodificat, de manera lamentable, el lemadel Baró de Coubertein fins a transformar-lo en la següent sentència: l’important ésguanyar, sense tenir en compte la manerad’aconseguir-ho.Avui en dia, tothom gosa discutir el paperque té l’esport en la societat que ens en-volta. Hi ha qui el considera alienable per-què fa que s’oblidi els problemes socialsmés greus. D’altres el consideren una ma-nifestació cultural que fa possible que unpoble expressi els seus sentiments, potserd’identitat, aprofitant l’enfrontament es-

portiu amb l’equip d’un poble veí. Altra-ment, l’esport afavoreix una bona salutencara que, dut a l’extrem, també mena aobsessions estètiques per obtenir “cossosdanone” (perdoneu la publicitat implíci-ta).Davant d’aquesta situació, realment difí-cil, els educadors d’activitats físiques iesportives, de fa temps, intentem una re-flexió amb els joves esportistes per fer-los veure que hi ha d’altres maneres de feresport i que la pràctica esportiva és unaactivitat altament saludable, necessària igratificant, amb un vessant educatiu moltimportant que no es pot deixar escapar decap de les maneres, ja que l’esport ajudaen el procés de formació de cada noi/a in-fluint en tots els aspectes de la seva perso-nalitat: afavoreix el desenvolupament fí-sic, el bon domini corporal, la higiene, elbenestar corporal, és font de bona salut isatisfà la motivació innata de movimentque tota persona té. Col·labora en el bon

desenvolupament cognitiu i socialitzadorde l’individu, aprenent i respectant lesnormes i estratègies de joc.Des del punt de vista afectiu, l’esport per-met augmentar el nivell d’autoestima jaque dóna la possibilitat de controlar lespròpies emocions i poder assolir un bonconcepte d’un mateix, perquè permet queun mateix vegi com va superant les difi-cultats i com va aprenent noves destresesi habilitats que pot anar aplicant en l’esportque practica.Però des del punt de vista educatiu -entèsen el sentit més ampli- la pràctica esporti-va implica l’aprenentatge d’uns valors ques’han de potenciar i que tots els qui estemrelacionats en aquesta àrea hauríem de te-nir molt clars. En el món de l’esport aquestconjunt de valors, actituds i normes es re-sumeixen en el concepte de fair play. Motde difícil traducció però que inclou unanoció lligada al valor de la justícia. Té aveure amb el respecte a les regles pacta-des en un esport, però també mena a uncomportament generós que no és obligatorii que no està escrit. Per tant, noblesa, va-lentia, constància, esperit de lluita i sacri-fici, cooperació, col·laboració, companye-risme, esportivitat són valors que, des dela pràctica esportiva, es potencien i coin-cideixen en el model d’home que, com es-cola, es vol impulsar. Les institucions es-colars haurien de vetllar perquè es poten-ciessin aquests valors des de la pràcticaesportiva i des de qualsevol altra activitatescolar.Des d’aquí faig una crida als responsablesde les escoles i de les activitats esportivesperquè reflecteixin en les seves programa-cions el fair play. És així com podrem par-ticipar de manera real en la formació inte-gral de l’alumne.

els valors

LA TARDA VERTICALEduard Pini - Escola Pia de Sabadell

La reforma educativa, entre d’altres ob-jectius, cerca formes d’acostar el treballque es fa a l’escola amb realitats laborals,associatives... concretes. Donat el cas que,a voltes, es fa difícil des d’una àrea desen-

7experiència

els valorsvolupar aquesta visió més àmplia de lamatèria, es proposen crèdits interdiscipli-nars, treballs de síntesi o de recerca, quepermetin treballar aquest àmbit.Al col·legi de Sabadell, ja fa 5 anys querealitzem, una vegada al curs, el que ano-menem la tarda vertical. Es tracta d’unaactivitat que, segons la valoració que pos-teriorment es fa a les tutories, és molt benacollida pels alumnes. Però encara va mésenllà, ja que són molts els pares que enshan explicat com els seus fills/es han co-mentat amb il·lusió aquesta activitat i, al-gun any, fins i tot la premsa local se n’hafet ressò.En què consisteix? És una tarda en quès’aturen totes les activitats per tal de tre-ballar un tema (normalment relacionat ambla campanya tutorial, per a nosaltres en-guany els 50 anys dels Drets Humans), desde diversos aspectes: voluntariat, món la-boral, opció vocacional, transversalitat,col·laboració entre cursos...Com ho fem?Per una banda, els alumnes de batxilleratpreparen tallers diversos relacionats ambla campanya que s’està treballant i querealitzen amb els nois i noies de 1r a 4t deprimària.Els de 5è de primària conviden 2 o 3 pro-fessionals a cada aula que els expliquenaspectes no tan tècnics, sinó més vocacio-nals, de servei o d’aportació a la societat.Els de sisè fan el mateix però convidantmembres d’associacions i d’institucions dela ciutat.Els alumnes d’ESO divideixen la tarda endues activitats: una de més testimonial (perexemple: presentació d’una ONG pels deprimer cicle, i d’un exdrograaddicte o d’u-na persona impossibilitada, per a segon ci-cle, destacant la importància que hi hagiassociacions i professions que destinin elsseus esforços a la seva atenció), i una al-tra que consisteix en escollir un debat ambun representant d’una ONG o d’una insti-tució de serveis de la ciutat que els alum-nes, en grups de 15 o 20, escullen prèvia-ment.Posteriorment, des de diferents àrees i ales tutories cadascú exposa el taller en elqual ha participat, realitzant un debat en-torn dels diversos temes que van sorgint,orientant-los tenint en compte els objec-tius que, des de la campanya tutorial, s’hanplantejat.

EL TREBALL DELS VALORSDES DE LA INTERDISCIPLINARIETATConxita Gómez - E.P. de TàrregaCarme Liñan - E.P. Sarrià-Calassanç

El curs passat, un grup de tres persones,en el marc dels grups de treball interesco-lar, ens vam trobar per elaborar materialcurricular relacionat amb el tema «Educa-ció social i valors», adreçat a l’ESO.Començàvem la nostra tasca amb uns ma-terials sobre l’Acció Social seguint lesorientacions d’Antoni Aparisi, i una grandosi d’optimisme i confiança, ja que eltema no ens era gens fàcil de desenvolu-par. Un munt de preguntes se succeïen unesa les altres: els valors són educables? quèsignifica educar en valors? quins valors calpotenciar per ajudar el creixement perso-nal de l’alumne? com es poden ensenyar itransmetre els valors? es poden avaluar?com podem saber si els alumnes els hanincorporat a la seva identitat personal? comels podem relacionar amb l’educació so-cial i el voluntariat? quins són els valorsque s’han de treballar a l’ESO? amb quinscriteris els triarem i els seqüenciarem? ...Després de consultar els materials, de re-flexionar i d’intercanviar idees, vam deci-dir fer una proposta de programació par-tint dels resultats obtinguts del buidatge

d’unes enquestes adreçades als docents del’ EP de Sarrià i de l’EP de Tàrrega per de-tectar les necessitats dels alumnes de l’ESO:

necessitat de ser escoltats, de seguretat, decomunicar-se, de participar, de llibertat, desaber on van, de no estar dirigits, de com-prensió, d’optimisme i d’equilibri emocio-nal. Aquestes necessitats ens portaren auns valors que es van convertir en contin-guts d’aprenentatge per a l’ESO.

8

els valors Ja teníem què ensenyar, ens faltava, ara,buscar què havien d’aprendre els alumnesde cada curs, és a dir, els objectius termi-nals. Després de seqüenciar-los i distribuir-los en els quatre cursos de l’etapa, ens tro-bem amb una dificultat: com fer-ho. El certés que tots els continguts són de valors itots els objectius terminals són transver-sals i aplicables a totes les àrees. Discu-tim dues possibilitats:1ª. Treballar aquests continguts integratsen les activitats de les diferents àrees i quecada professor es dediqui, sistemàtica-ment, a avaluar les diferents activitats quees fan a la classe, posant especial èmfasien els valors que s’hi inclouen. Això im-plica una gran coherència entre el que esplanteja en l’activitat i la manera d’actuardel conjunt del professorat dins i fora del’aula, donat que els adolescents són moltsensibles a l’autenticitat dels adults i noperdonen fàcilment una incoherència en-tre paraules i actes.2ª Elaborar quatre crèdits interdisciplinarsd’Educació Social i prendre com a eixosorganitzadors quatre projectes, projectesque s’han triat tenint en compte les carac-terístiques evolutives de l’alumnat i la ne-cessitat que té de “sortir de l’aula” i com-partir amb d’altres nois i noies les sevesproduccions i experiències.Considerem que la millor manera de tre-ballar els valors és “infusionats” en el cur-rículum. Som conscients de les dificultatsque això comporta, ja que seria necessaritreballar en seminaris per tal de consen-suar els valors que cal ensenyar i la mane-ra de fer-ho. Per tant, optem per elaborarels crèdits segons quatre projectes:• Elaboració de joguines amb productesreciclats i compartir-les amb alumnesd’altres escoles, intentant un intercanvi

que permeti la comunicació i la relació.• Elaboració de contenidors de deixallesi repartir-los per les classes i per les cases.• Elaboració d’un conte i construcciódels titelles necessaris per poder represen-tar-lo davant de nens malalts de qualse-vol hospital.• Muntatge d’una aula d’autoocupació id’informació laboral i acadèmica de caraa la resta de companys de l’escola o d’al-tres institucions.Cal assenyalar que el fet de projectar capenfora la feina que duem a terme a l’aulacarrega de sentit i de valors “treballables”l’activitat que es proposa. És en funció dequè o de a qui fem les propostes i no tantde com les fem, que dotem de valors allòque fem.Ens plantegem si els valors poden ser ava-luats. És difícil de trobar criteris d’avalua-ció a curt termini. Creiem que el més adientés observar els efectes reflexos en les di-ferents accions i produccions de l’alumnat.Potser, el més important de tota aquestatasca ha estat el que ha significat per anosaltres:— consciència que transmetem valors entot moment.— elaboració d’un esquema mental con-cret del que signifiquen els valors que vo-lem transmetre en funció de les necessi-tats reals dels nois i noies i del seu grau demaduresa.— convicció que si tot el claustre no estàmotivat, l’educació social pot perdre efec-tivitat i caure en mans dels “especialistes”.— plaer de poder treballar en equip.

Aquesta proposta s’ha editat com a mate-rial curricular. Confiem que sigui punt departida per elaborar d’altres propostes re-lacionades amb l’educació social i valors.

* El proper número anirà dedicat a «Entrevistes amb els pares».

per saber-ne mésper saber-ne més

• Terricabras, JM. Fer filosofia avui. Edicions 62. Barcelona 1988.• Terricabras, JM. Atreveix-te a pensar. La Campana. Barcelona 1998.• Varis. Educació moral i valors. Ed. Cruïlla. Barcelona 1991.• Varis. Los valores en la LOGSE. ICE-Deusto. Bilbao 1993.• Secretariat Institucions Escolars. Proposta de valors. Barcelona 1989.

9

per millorarA florde pell

Cal adobar bé la terra.Cal adobar bé la terra.Cal adobar bé la terra.Cal adobar bé la terra.Cal adobar bé la terra.

Ésser conscients dels valorsque tenim en nosaltres i ser-netambé del compromís quetenim per a transmetre�ls i,també, ser prou humils al�hora de reconèixer-los en elsaltres ens fa participard�aquesta gran coherència quetots desitgem.

Aquest estiu he tingut la sort d’anar a unesconferències del professor Gustavo Gutiér-rez. Ens comentava aquell passatge de l’e-vangeli (Mc12,41-44¸Lc21,1-4) en què Je-sús va situar els apòstols davant de la por-ta del temple on la gent que entrava i sor-tia deixava les seves almoines. Així vandescobrir que una viuda pobre només dei-xava dues monedes, que comparat amb elque deixaven els altres era pura misèria.Jesús va ajudar els apòstols a descobrir elgran valor de la generositat que tenia aque-lla dona. Diguem-ne que va provocar laqüestió.Tots tenim el nostre ordre de valors queintentem de viure i de fomentar al màxim,però a l’hora de transmetre’ls cal crear-ne l’ambient perquè arribin a tots els ni-vells possibles. No val ni la teoria ni lesgrans observacions. Cal topar-hi si pot ser,cada dia. Cal plantar els nostres infants ijoves -i potser els mateixos educadors- enla necessitat de ser solidaris, generosos,contents de viure, sensibles als altres...Com? Potser abordant els conflictes del’aula. Donant el paper que correspon alsdelegats de curs, -que no són els escolansdels tutors-, sinó un canal més de comuni-cació, potser oblidat; comentant entre totsnotícies dels diaris; revisant entre tots pro-grames de televisió; analitzant els jocs delpati on es produeixen relacions concretesentre els grups a l’interior de cada clas-se... Obrint la finestra, observant els cor-redors, mirant les diferents maneres devestir... Cal estar atents a totes les possibi-litats.En la transmissió de valors no podem anarsols. “Ja faig el que puc”, o “ho faig a la

meva manera” no acaba de ser encertat.És feina de tot el claustre; totes les veussón importants i totes tenen la seva influèn-cia sempre. El problema és posar-nosd’acord. Quins són els valors a transme-tre, a fer viure, ara? La pressa, fer moltafeina, consumir-gastar, ser els primers i elsmillors...? O bé saber contemplar i admi-

rar, agrair i acompanyar, compartir i do-nar, escoltar i comunicar...?Trieu-ne un o dos per a cada curs escolar;programeu les accions a realitzar. Ben certque ja serveixen les coses de cada any: lacastanyada, el Nadal, el Carnestoltes...; no-més cal donar-hi un aire nou. Programeuel gota a gota de cada dia: amb el vostrevocabulari, comentaris a l’interior i a forade l’aula, les crítiques sempre positives,buscant sempre allò que cada alumne icada company té de millor; la tutoria, elbon dia... Programeu també algun raig apressió que tomba els més forts: accionscompromeses, grans testimonis admirablesi imitables, provocació d’experiències i demoments forts acompanyats de l’ajudanecessària per a prendre les petites i/ograns decisions.No us conformeu amb poca cosa. Hemd’anar una mica contracorrent. El dia quevaig veure el primer walkman vaig pen-sar: “mira, un altre incomunicat!”. Des-prés, això sí, cal buscar espaisnous i diferents on poder apro-fundir fins a convertir en hà-bit, aquests valors.Manel Bagunyà

10

Noticiari breuactualitat

CALELLA

L�ESCOLA PIA A LA FESTA MAJORDel 23 al 27 de setembre, a Calella, amb motiude la Festa Major, es va celebrar la Fira, moltarrelada a la comarca del Maresme, augmentanten participants i en visitants. L’Escola Pia havolgut ser-hi present i va presentar un “stand”ple de contingut: d’una banda hi havia una com-pleta informació dels ensenyaments i serveisque l’escola ofereix; de l’altra, va col·laboraramb la campanya “Comerç Just” oferint alsvisitants productes del Tercer Món.Estem molt contents d’haver-hi estat presentstant per la col·laboració de l’alumnat i delprofessorat com pel ressò i bona acollida quevam tenir. No cal dir el positiu que resulta perla imatge de l’escola aprofitar aquestes opor-tunitats per ser més present a la població i a lacomarca.

EL SECRETARI GENERALVISITA LES ESCOLES

Aquest curs el Secretari General fa una visitaprogramada a cada una de les escoles, per talde conèixer més en el concret les realitzacionsi els neguits de cada lloc. Normalment són elsdijous a la tarda i s’entrevista amb l’equip di-rectiu i amb d’altres equips del centre en funciódels temes a tractar. En totes les escoles s’inte-ressa pel procés de preparació de l’Assembleai intenta detectar les maneres d’ajudar a cadaescola des del col·lectiu o per part de l’Equipde Gestió.

UNA NOVA ORDENACIÓI TROBADA JOVE

El passat dia 10 d’octubre, a Igualada, el bisbede Vic, Josep M. Guix, va ordenar com aprevere en Víctor Filella.Actualment en Víctor treballa a l’escola de lacapital de l’Anoia i que és una persona molt

estimada es va fer ben palès en la celebració,on un nodrit grup de professors i d’alumnes del’escola va treballar de valent per fer de la festaun moment seriós de solidaritat i de pregària.Aquest fet es va aprofitar per convocar unatrobada jove, amb una participació de més de140 nois i noies de les nostres escoles – malgratel pont–, en la qual es va poder conèixer Igua-lada, parlar amb persones que havien fet op-cions diferents a l’hora de viure i comprome-tre’s amb els altres i participant, finalment, enl’ordenació del Víctor.

ESCAC

UNA SUBSEUAL POBLE ESPANYOL

El passat dia 14 d’octubre va tenir lloc la inau-guració de l’Edifici Maluenda del Poble Espa-nyol com a subseu de l’Escola Superior de Ci-nema i Àudiovisuals de Catalunya. Això ha es-tat possible gràcies a l’acord signat entre l’em-presa que gestiona el Poble Espanyol il’ ESCAC, en un intent de potenciar el cairecultural i artesanal de l’esmentat recinte.La Casa Maluenda acollirà el taller permanentde guió de l’Escola, qui també gestionarà lasala de cinema ubicada a la plaça aragonesa.L’acord contempla també que els alumnes del’ESCAC puguin rodar films en l’àmbit de totel Poble Espanyol.

ORIENTACIÓ PROFESSIONALEl passat 15 d’octubre es van reunir els res-ponsables de l’orientació professional de lesnostres escoles a l’Equip de Gestió. La reunióva servir per conèixer com s’entén l’orientacióprofessional, quines activitats s’impulsen desde les nostres escoles i com podem compartiridees en un futur per assolir un projecte quegaranteixi la seva transversalitat tot integrant-se dins d’una acció global.

BASE DE DADES DE PERSONALEl 30 de setembre vam dur a terme, a l’Equipde Gestió, la reunió amb els responsables de laBase de Dades de personal de les nostres es-coles. Tres van ser els objectius de la reunió:la de sensibilitzar en l’ús i en la necessitat detenir la base de dades actualitzada per a poderdisposar d’una instantània fidedigna quan s’ac-cedeix a les dades, la de lliurar una documen-tació per ajudar a la formació dels responsa-bles i la de captar les necessitats detectadesdes de les escoles, amb l’objectiu de donar solu-cions en un futur immediat. A més, donada l’a-cumulació de feina que pateixen les adminis-tracions de les escoles en aquesta època del’any, vam acordar, entre tots els presents,prorrogar el lliurament de l’actualització finsal 30 d’octubre.

actualitat

11

Noticiari breu actualitat

EQUIP DE GESTIÓ

LA VITRINALa vitrina de l’Equip de Gestió exposa fins el15 de novembre tot el material sobre Sant Josepde Calassanç que les diferents escoles utilitzemper als nostres alumnes. Aprofiteu per veure-la quan passeu per aquí.

UNA MALETA PEDAGÒGICA SOBRESANT JOSEP DE CALASSANÇ.

Una maleta plena de jocs de taula, d’expressiói informàtics, elaborats per alumnes de les nos-tres escoles entorn de Sant Josep de Calassanç,pot viatjar d’una escola a una altra per ajudarel professorat a treballar Sant Josep de Ca-lassanç d’una manera lúdica i atractiva. La idead’aquesta maleta és doble: per una banda volemque sigui un material d’ajut als educadors i,per l’altra, hi ha la voluntat de donar respostaal conjunt de treballs tan elaborats que van pre-sentar els alumnes al concurs “Com fer co-nèixer Sant Josep de Calassanç” que es va con-vocar en motiu dels 400 anys d’Escola Pia. Elnostre desig és que viatgi molt!

INICI FASE:PROJECTEM ASSEMBLEA

Els primers dies d’octubre es presentaren elsmaterials que han de servir de base al treball ales escoles previ a l’elaboració dels Objectius.Així podem dir que s’ha iniciat ja el procésd’elaboració d’un dels elements més importantsper a l’Assemblea: la formulació de les pro-postes que ens faran avançar. S’ha plantejat untreball de reflexió a cada etapa, en grupsreduïts. Es pretén fer-ne una lectura en el marcde cada escola i una altra de global, per cadauna de les etapes, tal com s’explicà en presen-tar l’Assemblea. Esperem que els textoselaborats pels relators de cada una de les etapesajudi a la reflexió i faciliti l’anàlisi de lasituació.

VEURE COSES NOVES ENS FORMAUn cop més reemprenem les visites que elscoordinadors de primària i de secundària fan adiferents escoles del nostre col·lectiu, amb lafinalitat de conèixer-nos millor i d’afavorir l’in-tercanvi pedagògic. La presentació que cadaescola visitada fa de l‘etapa d’infantil, primàriai/o secundària destacant-ne algun dels aspectesmés rellevants o innovadors fa que puguem en-dur-nos de cada visita una experiència formati-va que pot fer revisar aspectes de la nostrapròpia escola.

TROBADADELS DOCENTS NOUS

Els docents que aquest curs s’han incorporat al’Escola Pia -51 en el conjunt de totes les es-

coles- i també els qui ho feren el curs passathan estat convocats a l’habitual jornada col-lectiva d’inici de curs, el 24 d’octubre, a Sarrià.La finalitat és presentar l’Escola Pia, la sevarealitat i el seu projecte als docents de 1r any, ifer una reflexió sobre l’actuació docent i sobreels principals reptes amb els docents de 2n any.En el mateix acte, el P. Francesc Gutiérrez, es-colapi, va parlar sobre L’Escola Pia: projecte,inspiració, estil.

DRETS HUMANSAmb motiu del 50è aniversari de la proclama-ció dels Drets Humans, moltes escoles estanpreparant diferents maneres de treballar-losamb el nois i noies de diferents cicles i edats.La Caminada que amb els nois i noies de quartd’ESO venim celebrant cada any, anirà entornd’aquest tema: Caminem... amb els Drets Hu-mans. També es pensa fer un acte conjunt detotes les escoles el 10 de desembre. Si voleumés informació la trobareu a la WEB de l’Es-cola Pia.

TANCAMENT COMPTABLEDurant la primera setmana del mes d’octubre,s’han presentat a l’Equip de Gestió els tanca-ments comptables del curs 97/98 per presen-tar-los al Secretari General i a la CongregacióProvincial de manera consolidada durantaquest octubre. Enguany, s’ha avançat una micales dates de presentació degut que, el 19 d’oc-tubre, va iniciar-se a algunes escoles la 2a eta-pa de l’auditoria comptable que ens està realit-zant una empresa externa. Aquest procés esperllongarà fins el mes de desembre.

ESPai21 PROJECTEINSTITUCIONAL DE LAÏCAT

ESPai21 “PROJECTEM FUTUR” -el projecte ins-titucional de laïcat de l’Escola Pia de Catalu-nya- ja s’ha posat en marxa sota la direcció delP. Carles Mascaró a les noves instal·lacions delcarrer de Sant Antoni Abat 61, de Barcelona.Una activitat ja iniciada són les classes de reli-gió per als alumnes grans de les nostres escoles.També, en aquest espai, es realitza el progra-ma formatiu i de reciclatge adreçat als educa-dors de les escoles, amb tres sessions sobre elcaràcter propi i un seminari de sis sessions dedurada per als agents de pastoral.A partir de novembre s’iniciaran noves activi-tats: el programa d’orientació i d’inserció ocu-pacional, el programa d’ofimàtica i internet,un programa de voluntariat i cooperació.Aviat es posaran en funcionament d’altres ac-tivitats i tallers: revelat de fotografia, un ciclede cinema i debat, un grup de lectura de l’evan-geli, conferències...Esperem la vostra visita!

12

contrapunt Valors en alça,valors de futurUn valor afegit de gran valor.

Vivim de ple en el món dels valors: maicom ara se n’ha parlat tant. Darreramenthi ha preocupació per la caiguda dels quecotitzen a borsa; els gràfics de pujades ibaixades semblen incomprensibles, ni quedelatin certs trets de l’economia especu-lativa tan pròpia de l’actual marc neoli-beral.En cada envàs alimentari hi trobem el va-lor calòric, energètic i nutritiu del produc-te en qüestió; fins en alguns dels nostresmenús escolars s’hi donen aquestes xifres.Els màxims valors de la música, de l’art,de l’esport i dels grans espectacles surtenben retratats en diaris i revistes: són unsídols que, per altra banda, solen fer decla-racions sense gaire valor. Tanmateix, aclasse de llengua es parla del valor lingüís-tic, a partir de la teoria de Saussure.I en el món escolar hi ha qui se sent incò-

mode amb els valors numèrics o simbòlicsassignats a la mida del treball escolar; tam-bé hi ha qui es creu protegit darrera d’unaxifra que només significa aprovat o sus-pès sense indicar cap criteri de referència.Però, qui en dubta? La feina de més valorque fem, quasi imperceptiblement, cadadia a l’escola -des de totes les àrees- és ferpresent a l’alumnat els nostres valors: allòque per a nosaltres és preuat. I així, tambéquasi imperceptiblement, cada noia i cadanoi va elaborant -per contrast amb altresvivències- el seu propi rang de valors.En l’àmbit musical, el valor és la duradarelativa d’una nota o d’un silenci. Tambéa l’escola hi ha valors propugnats, explí-citament o de forma implícita, i valors nodits. Per cert, doncs, eduquem més des deldiscurs o ho fem més des del silenci?Zum-Zum

Cop

iArt

S.A

. – D

.L. B

-198

40/9

7

SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARS DE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYARonda de Sant Pau, 80 2n - Tel.: 93 441 00 04 - Fax: 93 441 02 87 - 08001 BARCELONAe-mail: escolapia@epcat.net - http://www.epcat.net • e-mail PAPERS: eparis@epcat.net

NOVEMBRE

• 2 CEP-2 de 4 a 6 de la tarda.

• 5 Reunió coordinadors de batxillerat, de 4a 2/4 de 7 de la tarda.

• Visita Secretari General a Igualada.

• 9 Reunió coordinadors de pastoral, de 2/4de 4 a 2/4 de 7 de la tarda.

• 10 Presentació recursos suport àrees quími-ca per a ESO i batxillerats (projecteAPQUA), de les 10 a les 2.

• 12 CEP-1, de 4 a 6 de la tarda.

• Visita Secretari General a Balmes.

• 16 CEP-2, de 4 a 6 de la tarda.

• 19 Reunió coordinadors formació ocupacio-nal i borsa de treball, de 4 a 6 de la tarda.

• Visita Secretari General a Caldes (tarda).

• 21 Trobada animadors de fe a les escoles.

• 26 CEP-1, de 4 a 6 de la tarda.

• Visita Secretari General a Granollers .

• 27 SANT JOSEP DE CALASSANÇ

Si no es diu altrament, les activitats col·lectives es realitzaran als localsde l'Equip de Gestió.

• 27 Caminada 4t d’ESO: «Caminem amb... elsDrets Humans».

• 30 Seminari formació agents de pastoral. De10 a 1.

DESEMBRE

• 3 Formació programa facturació, de les10 a les 2.

• Reunió coordinadors ESO, de les 4 a2/4 de 7.

• Visita Secretari General a Sitges.

• 10 Commemoració del 50è aniversari delsDRETS HUMANS.

• CEP-1, de 4 a 6 de la tarda.

• Visita del Secretari General a Vilanova.

• Formació administradors: auditoria, deles 10 a les 2..

• 14 CEP-2, de 4 a 6 de la tarda.

• Reunió coordinadors FP, de 4 a 2/4 de 7.

• 15 Reunió responsables experimentacióPAM 3 i 4, de 10 a 2.

• 17 Visita Secretari General a Olot.

• 25-27 Pessebre vivent a Tàrrega.

agenda