Embed Size (px)
Citation preview
PARATGE DE TUDELA,
LA IMMENSA CATEDRAL GEOLÒGICA
Alumna: Gemma Noguer Alavés
Institut: INS Cap Norfeu
Tutora: Ana Ferrando
Curs: 2n batxillerat A
Roses, 31 de Gener del 2018
“Culip és una immensa catedral geològica, amb el cel per sostre i altes parets
rocalloses. Les seves aigües són profundes. Del llarg estant, la seva presència
és gairebé indiscernible. En els bons dies d’estiu constitueix un refugi ideal. No
tant, si el temps es carrega.”
Josep Pla
AGRAÏMENTS
M’agradaria agrair a l’Amaya Unzurrunzaga, que va ser la meva professora de
matemàtiques durant els últims tres anys d’ESO i de dibuix tècnic a 4rt; per
ajudar-me a donar-li forma al meu tema quan no sabia com tirar-lo endavant.
Tot seguit a l’Ana Ferrando com a tutora del meu treball de recerca per resoldre
els dubtes del meu treball cada dimecres a les hores de treball de recerca.
Agrair també a cada una de les persones que m’han concedit l’entrevista, o
m’han cedit informació per tirar endavant el meu treball; en especial a la Sílvia
Musquera, ja que em va permetre presenciar la donació d’un croquis de Dalí,
que mostrava com veia ell el Club Mediterranée, al Museu d’Art de Girona; i les
dues conferències donades per ella i en Martí Franch que la prosseguien.
I finalment a la meva família per ajudar-me en tot el possible i recolzar-me
sempre.
4
INDEX
A. FONAMENTACIÓ TEÒRICA
1. Introducció ................................................................................................ 6
2. Què és el Club Med .................................................................................. 7
3. Història del Club Med ................................................................................ 7
4. El Club Mediterranée al Paratge de Tudela .............................................. 9
4.1. Inici del projecte ................................................................................ 9
4.2. L’arquitectura del nou Club ................................................................ 12
4.3. Aspectes a destacar del complex ...................................................... 15
5. El Paratge de Tudela avui en dia .............................................................. 16
5.1. Tancament del Club Med ................................................................... 16
5.2. La compra de les terres del Paratge de Tudela ................................. 16
5.3. Demolició del antic complex de vacances ......................................... 17
5.4. Deconstrucció del poble .................................................................... 19
5.5. El Paratge de Tudela en l’actualitat ................................................... 23
6. Biografia de Pelayo Martínez .................................................................... 24
7. Els Aiguamolls de l’Empordà .................................................................... 25
B. TREBALL DE CAMP
8. Entrevistes ................................................................................................ 26
8.1. Entrevista a Jordi Sargatal ................................................................. 26
8.2. Entrevista a Joan Borrell .................................................................... 30
8.3. Entrevista a Gemma Batllori. Grup EMF ............................................. 33
8.4. Entrevista a Sílvia Musquera ............................................................. 35
9. Maqueta .................................................................................................... 40
9.1. Plànol ................................................................................................ 40
9.2. Evolució ............................................................................................. 41
9.3. Vídeo ................................................................................................ 44
10. Conclusions ............................................................................................. 45
11. Fonts d’informació ................................................................................... 46
12. Annexos ................................................................................................... I
Annex 1: Fotos del Club Med ............................................................. II
Annex 2: Donació del croquis de Dalí al Museu d’Art ......................... IV
5
ANNEX 3: Plànol secundari per la maqueta ........................................ VI
6
A. FONAMENTACIÓ TEÒRICA
1. INTRODUCCIÓ
Avui en dia els parcs naturals són molt presents en diferents poblacions, però no
acostumem a fixar-nos en la seva història. El meu treball neix de la necessitat de
trobar la resposta a la pregunta següent: Es pot restaurar un paisatge destruït
per l’acció de l’home? Per trobar-hi la resposta m’he centrat en un cas concret
com és l’antic complex de vacances Club Med, ja que la reconstrucció que es va
fer al Paratge de Tudela després de l’enderroc del complex és el referent
arquitectònic més important que forma part de la història del parc natural del Cap
de Creus, a Cadaqués.
A part de la necessitat de respondre aquella pregunta, aquest tema m’ha atret
molt, ja que em permetia conèixer millor la història que s’ha viscut en el meu
municipi, i fer-la recordar, així com fer-la conèixer a persones que probablement
no són conscients del que anys enrere havia succeït tan a prop d’on vivim.
El meu treball es divideix en dos blocs, la part teòrica on presento tota la
informació relacionada amb el Club Med des dels plànols, la construcció i el seu
funcionament fins al seu enderrocament i la reconstrucció de les terres, passant
per tots els tràmits legals i arquitectònics corresponents. I el treball de camp on
m’he centrat a entendre l’arquitectura fent una maqueta en 3D per ordinador, per
tal de veure com estava un grup d’habitatges integrat en el paisatge, danyant el
més mínim el terreny.
Pel que fa a la metodologia del treball, tota la realització de la primera part l’he
cercat a través de diferents arxius que m’han fet arribar arquitectes relacionats
amb el tema o d’altres que he cercat en la web, ja que aquests documents no
són fàcils de trobar. A part m’he trobat en la dificultat que algun d’aquests es
trobava en francès, a causa que l’empresa constructora ho era, i per mi ha
suposat un gran esforç traduir-los. Pel que fa respecte al treball de camp m’ha
suposat un gran desgast d’hores, ja que a part de les diverses entrevistes, mai
havia portat a terme una maqueta en 3D per ordinador, tot i que m’han sigut de
gran ajuda els plànols que em va proporcionar l’Arxiu Històric COAC de la
Demarcació de Girona que vaig anar a mirar personalment.
7
2. QUÈ ÉS EL CLUB MED?
El Club Med, també conegut com a Club Mediterranée SA, és una empresa
multinacional. Se centra en el turisme i les vendes de vacances del “tot inclòs”
en diferents paradisos arreu de tot el món. Aquests complexos de vacances
solen estar ubicades en la costa del Mediterrani.
3. HISTÒRIA DEL CLUB MED
L’empresa del Club Med es crea en una època en què a causa del creixement
econòmic, es trobava un fort canvi tant en hàbits socials com culturals francesos.
En molt poc temps es va convertir en un fenomen social per a la societat
francesa. Es pot considerar que tenia unes característiques de caràcter ideològic
similars a les polítiques de Leo Lagrange en el 1936/1937.
La principal causa per la qual es va crear va ser perquè es basava en l’esperit
esportiu, sense tenir importància quin tipus d’esport fos, i com es feia vorejant la
costa del Mediterrani, d’aquí el nom. Va ser anomenat “Club Med” per descriure
bé el que era. “Club” es pot associar amb temes esportius; i “Med” feia referència
al Mediterrani.
Va ser fundada per un visionari, Gérard Blitz, amb l’ajuda de Gilbert Trigano.
Junts van aconseguir crear una forma de vida; la qual anomenaven amb el nom
de Mare Clubum. El Club Med neix el 1950 a París, sobre les destrosses de la
segona guerra mundial, i aquell mateix any es construeix el primer complex a la
Badia d’Alcúdia, a l’illa de Mallorca. Aproximadament unes dos mil persones,
malgrat els problemes com ara la mala alimentació, les dificultats en l’aigua
calenta, etc. perquè es trobava en el seu inici, van voler viure aquesta aventura.
El següent en ser creat va ser a Baratti, a la Toscana. L’any 1952 s’instal·la a
l’illa de Corfú, el 1953 a Montenegro, etc. I així fins a aconseguir cada cop més
agrupacions arreu del món. Però no només anaven augmentant els clubs, sinó
que també pujava la quantitat de turistes any rere any.
Gilbert Trigano, també conegut com “el senyor Grisby” es converteix en el
tresorer del Club Med. El 1960 va arribar a tenir 18 pobles i havia arribat a la
quantitat de 60.000 membres. Edmond de Rothschild es converteix en un dels
8
principals accionistes l’any 1963 i alhora Trigano se’l nomena director general.
És aleshores, que el Club Mediterranée, entra en una estratègia comercial
únicament basada en el benefici, i a partir d’aquí es torna més professional.
Aquell mateix temps es construeix el primer “poble hoteler” al Marroc, el qual es
diu que va fer un gir a la vida del Club; ja que era la primera construcció sòlida, i
va aguantar obert tot l’any, no simplement en l’època de vacances, que és quan
solien estar-ho.
L’empresa es fa popular a partir del 66, amb un total de 31 pobles, gràcies a la
difusió que fa American Express, dos anys després, de les seves promocions de
vacances. És el 1969 quan Gérard Blitz decideix marxar de l’empresa per seguir
amb la seva recerca espiritual.
El Club Mediterranée, va crear una espècie de revista que informava sobre la
vida en el Club anomenada “Le Trident”. En el seu primer article intentaven
ensenyar la imatge que volien que tingués el Club i que van aconseguir:
“El Club Med ha nascut...
Marxar, deixar-ho tot, endreçar les sabates encerades i els jerseis de coll alt, no
obrir cap diari, no escoltar la radio, despedir-se de les convencions, deixar-ho tot
i convertir-se en una altre persona durant dues setmanes, lluny dels altres i prop
dels que també han sentit les irresistibles ganes d’un dolç exili, d’una mica d’aire
fresc...
Agafar el tren, el vaixell, anar lluny i parar-se on tot és tan diferent. I, per fi, viure,
allò que se’n pot dir realment vida, davant del Sol, del mar, del vent, i riure i cantar
i pescar i nedar... És tot això el que volia aconseguir el Club Mediterranée.”
El 1958 es crea el primer poble avantguardista però abstracte del Club. Gilbert
Trigano viatja a Israel a la recerca d’un lloc on construir un nou poble, ja que va
ser molt demanat pels israelians. Va ser construït al bell mig de Galilea, amb un
llarg de 18 hectàrees vorejant ja badia per una platja de sorra.
Actualment el Club Med és popular per la quantitat de ressorts al voltant del món,
com per exemple als Alps, a Europa, a Àfrica, al Carib; i en molts més llocs
preciosos i paradisíacs.
9
4. EL CLUB MEDITERRANÉE AL PARATGE DE TUDELA
4.1. Inici del projecte
L’empresa del Club Med adquireix les terres de l’actual “Paratge de Tudela”,
antigament sense cap protecció territorial; i es decideix a crear un nou Club
Mediterranée. Per portar-ho a cap es posen en contacte amb Pelayo Martínez,
arquitecte figuerenc, per la seva coneixença del territori. Pelayo va tenir un gran
dilema, ja que per ell era un gran problema de consciència, ja que no volia
contribuir en la destrucció d’aquell territori que tant estimava; però finalment va
decidir portar a terme aquell projecte perquè pensava que ningú ho faria amb
tanta cura com ell pel pes sentimental que li portava. Tal com li explica a en
Josep Pla en una ocasió:
“Quan érem cadells, en temps de vacances, havíem anat a acampar-hi en
diferents ocasions; sortíem de Cadaqués, on estiuejàvem, els germans Xirau, en
Dalí, i recollíem en Sutrà a Figueres: hi anàvem per mar i ens hi passàvem alguns
dies… En més d’una ocasió ens hi havia atrapat una tempesta que ens obligava
a refugiar-nos en una cova que hi ha sota l’Àguila, cova que vàrem batejar amb
el nom de Calipso i que avui encara els del Club conserven. M’agradaria tenir la
vostra ploma per a poder descriure l’espectacle ofert pel paisatge en una negra
nit de llamps i tronada d’estiu, amb un bé de Déu de llamps que, il·luminant les
roques el Camell l’Àguila, donaven al paisatge un efecte dantesc i això anava
acompanyat dels corresponents trons que dins de la cova retrunyien de tal
manera que feia la impressió que les entranyes de la terra s’obrien sota els
nostres peus; creieu-me, records que no es poden pas oblidar. Després d’haver-
ho pensat, vaig acceptar l’encàrrec pensant que si no ho feia jo, no es deixaria
pas de fer i el que hi intervingués és ben segur que no ho hauria pres amb tant
respecte i carinyu. El vilatge es compon d’uns elements, aquests en nombre
important, ja que s’hi allotja una gran quantitat de persones, com són les cel·les,
totes bipersonals i per tant elements de poc volum que no va ser gaire difícil
camuflar; les vam agrupar en petites unitats, tot preocupant-nos que, vistes des
del mar donessin la impressió d’una volada de gavians, mes la dificultat ens la
presentaven els edificis de gran massa com són els edificis col·lectius –
menjador-cuina-bar– que calia disposar de la manera menys ostensible possible;
per aconseguir-ho es va fer necessari moure una quantitat imponent de metres
10
cúbics de llicorella; de terra, n’hi ha poca i en el desfondat de l’excavació, s’hi va
disposar el teatre a l’aire lliure, la graonada tallada a la roca i amb un sublim teló
de fons com és la roca anomenada l’Àguila, per la seva part oposada al mar, d’un
efecte fantàstic...”
El va portar a terme juntament amb Jean Weiler, arquitecte del Club
Mediterranée. Per formar aquest nou poble de la forma més acurada possible i
immers en el territori, es recolza, a causa de conèixer el terreny millor que ningú;
a Salvador Dalí i Josep Pla, demanant així consell per dissenyar-lo. Dalí va
aportar el seu pensament després que rebés el plànol del proper Club Med.
L’arquitectura pensada per les cèl·lules de l’arquitecte li sembla bé, tot i que
segons el restaurant no es va quedar mut. Ho va fer amb un dibuix de com ell el
faria, juntament amb una carta en la qual deia:
*Font- Museu d’Art de Girona1
1 Croquis fet per Dalí que mostrava com construiria ell el Club Med.
“Aquesta part compresa entre el Camell i l’àguila que tu coneixes i estimes
tant com jo mateix és i ha de continuar per sempre essent geologia pura,
sense res que pugui mixtificar-ho; en faig qüestió de principi. És un paratge
mitològic que és fet per a déus més que per a homes i cal que continuï tal
com està”
-Dalí
11
A començaments dels anys seixanta obtenen el solar i aconsegueixen el permís
per la construcció d’aquest nou complex. Els terrenys en els quals estarà situat
el Club Med són les terres entre Culip i Gallardera. Tot i que serà edificat a la
Cala Culip; situat aproximadament a 6 km del poble de Cadaqués. La intenció
era crear un centre de turisme per al descans, sobretot a l’estiu.
La finca estava situada entre 200 ha de roques. Va haver dues propostes abans
de trobar la definitiva.
- La primera proposta: Es volien crear dos grans nuclis d’edificacions amb
una zona conjunta entre aquests.
*Font-Arxiu Històric COAC Demarcació de Girona2
- La segona proposta: Es canvia amb molt poca distància la ubicació els
petits habitatges fent que s’estenguin més cap al sud augmentant així la
quantitat de cel·les. Un petit camí seria el responsable d’unir els habitacles
de la zona est amb la zona comuna de les dues agrupacions.
- La proposta definitiva: El camí per arribar-hi seria pavimentat i uniria totes
les zones, i d’aquest pas principal hi naixeran petits accessos pels
visitants. Aquest camí pavimentat estaria connectat amb la carretera
principal i pública per la qual es pot arribar a Cap de Creus; a més el Club
2 Plànol de com seria la primera proposta en ubicació dels habitacles i zones del Club Med.
12
disposaria de diferents zones on poder aparcar, una amb 350 places al
costat de l’entrada i un altre d’unes 50 places.
4.2. L’arquitectura del nou Club
Aquest nou Club Med seria molt diferent del que es coneixia fins ara, ja que a
causa del clima es veuen obligats a canviar els allotjaments que se solien fer de
fusta recoberta amb palla; per elements constructius molt més resistents, ja que
la tramuntana és molt abundant en la zona.
La recepció consistia en dues agrupacions de tres i cinc edificacions hexagonals,
agrupades de forma lineal. Estaven construïdes conjuntament amb un porticat,
una espècie de barrera que ho protegia del Sol i la pluja. Aquestes construccions
estaven creades amb “una base de blocs de formigó amb cambra d’aire, revocats
amb morter de calç i pòrtland per les seves dues cares i la coberta és de plaques
autoportants de Durisol”.3 Les parets estaven acabades amb la pedra seca tan
significativa pel poble de Cadaqués. En la façana posterior es podien apreciar
unes finestres petites protegides per persianes.
*Font-Arxiu Històric COAC Demarcació de Girona4
3 Club Mediterranée. Intervenció en el paisatge del Cap de Creus als anys 60 per Sílvia
Musquera. (pàgina 332)
4 Plànol de la recepció del Club Med.
13
Tant el restaurant com l’especial teatre es trobaven enclosos entres muntanyes
rocoses, i és per això que es van haver de rebaixar el nivell de les roques fent
treure 2000 m3 d’aquestes. L’edifici del bar-restaurant estava enfocat per trobar-
hi dues vistes diferenciades, la primera en vistes sobre el mar i l’horitzó; i la
segona amb la vista dirigida a la famosa roca coneguda pel nom de l’Àguila.
“Cada una de les ales d’aquest consta de quatre trams, construïts amb jàsseres
de ferro laminat, recolzades en pilars de ceràmica a cara vista; sobre aquestes
jàsseres s’hi recolzen unes bigues de formigó precomprimit que serveixen per
aguantar unes plaques de Durisol autoportants que constitueixen el forjat, sobre
les quals es posa directament el formigó cel·lular de gruix variable amb l’objectiu
d’obtenir els pendents de la coberta, que estarà formada per una tela asfàltica
construïda in situ per mitjà de dos estrats de fibra de vidre embeguts en tres
estrats d’emulsió asfàltica, i el total es cobrirà amb petita grava empolsinada amb
ciment sec.” 5
*Font-Arxiu Històric COAC Demarcació de Girona6
Els habitacles construïts no disposaven de sanitaris, sinó que hi havia una zona
conjunta constituït de seixanta-dues dutxes, divuit piques; i quaranta-set WC.
5 Club Mediterranée. Intervenció en el paisatge del Cap de Creus als anys 60 per Sílvia
Musquera. (pàgina 333)
6 Plànol de l’edifici bar-restaurant.
14
Tots aquests constituïen de terres pavimentats amb ceràmica i les parets
decorades amb rajoles ceràmiques. Es trobaven instal·lats a l’aire lliure.
En el Club també disposaven d’una infermeria, tot i que només tenia quatre llits
i un únic metge pel qual s’havia de demanar hora a recepció, a no ser que fos
d’urgència.
Els habitacles eren petits, pintats de blanc i amb teules inclinades, intentant imitar
les petites cases de pescadors. Eren construïts en agrupacions entre si i alhora
creant petits barris, per tal d’aprofitar al màxim els espais exteriors, formant així
patis o camins on els veïns es podien relacionar; ja que el complex havia estat
pensat per ser habitat a l’estiu. A part d’adaptar-se a el pendent del terreny és
necessària afegir que aquesta formació feia que es trobessin més amagats del
vent. Per arribar-hi es van crear uns petits camins per a vianants. Per explicar de
forma ordenada l’arquitectura de les cel·les em centraré en un d’aquests barris,
en aquest cas en un de 15 edificacions. Aquesta formació era dividida en tres
grups diferenciats, un de sis habitacles, un de cinc i un més petit de tres; tot i que
una agrupació de cel·les es pot fer de deu formes variades depenent d’on se
situa la porta i la finestra.
Cada habitacle tindrà unes dimensions exteriors de 3,9 x 3,1 m i interiors de 3,6
x 2,8 m. Únicament disposaven de dos llits i un armari; no tenien ni aigua, ni llum.
La porta mesurava 0,75 x 1,95 m mentre que la finestra feia 0,7 x 0,975 m. Els
murs de càrrega tenien uns quinze centímetres d’amplada amb una teulada
inclinada de teula àrab.
“Exteriorment els murs es remolinaran i es
pintaran amb calç. Les edificacions tenen un
sòcol de pedra seca de Cadaqués, de mida
variable, que permet que les agrupacions
segueixin el pendent de manera que es
puguin entendre com a grups i no com a
unitats.”
*Font-Arxiu Històric COAC Demarcació de Girona
15
4.3. Aspectes a destacar del complex
El complex era gairebé exclusiu únicament per funcionaris francesos, tot i que
es permetia l’entrada als ciutadans del poble quan feien esdeveniments
especials com ara obres de teatre a l’amfiteatre. Disposaven d’una moneda
pròpia dins el recinte la qual canviaven en el moment de la seva arribada a
recepció i descanviaven abans de la tornada a casa.
16
5. EL PARATGE DE TUDELA AVUI EN DIA
5.1. Tancament del Club Med
Les terres del Paratge de Tudela antigament no tenien cap restricció com reserva
natural que les protegís; però tot això canvia quan el 1992 és declarat “espai
d’interès natural pels seus valors geològics, ecològics, paisatgístics, botànics i
d’interès cultural pel Decret 328/1992” 7. A part a través de la Llei 4/1998 el Cap
de Creus, el dia 12 de març de 1998; passa a ser delimitat englobant 13.873
hectàrees, les quals corresponen a 10.767 ha per la part terrestre i 3.056 ha per
la part marina. Pel fet que les terres on estava construït el Club passen a ser
protegides, després de quaranta anys de funcionament, es veu obligat a tancar
les portes l’any 2004, pel fet de trobar-se que l’activitat portada a terme era
inapropiada en relació amb la normativa.
5.2. Les compres de les terres del Paratge de Tudela
Un cop es tanca el Club Med, es comença un estudi per tal de fer una primera
estimació de com es podria portar a terme l’enderroc d’aquest; i és així quan a
l’agost de 2005 es fa un concurs, promogut pel DMAH, Departament de Media
Ambient i Habitatge; on es negocia la “redacció del projecte de restauració
ambiental a la zona de s’Agulla – es Camell (Club Méditerranée) al Parc Natural
de Cap de Creus.” 8 Ni més ni menys és el vint-i-tres de desembre d’aquell mateix
any que es firma la compra-venda del Club Med al Ministerio del Medio Ambiente,
Medio Rural y Marino (MIMA), per una quantitat aproximada d’entre uns quatre i
uns quatre milions i mig d’euros. A partir d’aquí es fan les avaluacions pertinents
per portar a terme l’enderroc i la reconstrucció ambiental.
7 Procés de deconstrucció. Identificació i gestió de residus (pàgina 10) 8 Restauració ambiental del Paratge de Tudela (Club Mediterranée) al Parc Natural del Cap de Creus per el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (pàgina 4)
17
5.3. Demolició del antic complex de vacances
En total s’havia de retirar una superfície construïda de 5,31 ha on les quals es
trobaven una quantitat de 443 edificacions.
El 2006 es declara el que s’havia de portar a terme dient: “La deconstrucció i
eliminació total i exhaustiva de totes les construccions, edificacions i
instal·lacions en aquest àmbit i la restauració ecològica dels terrenys afectats,
amb les espècies i comunitats pròpies del medi alterat.” 9
L’empresa pública TRAGSA10, entre gener i setembre del 2007, comença amb
la demolició en la zona marítim-terrestre del Club Mediterranée que pertany a
l’Estat. Ho van fer desconstruint estructures que permetien als vaixells atracar a
les cales, és a dir, uns tipus d’amarratges que s’hi havia construït; amb un total
de 3400 m2 de paviment; a més de la zona de formigó que s’havia creat a la cala
de s’Agulla perquè els banyistes poguessin entrar còmodament a l’aigua.
El projecte es podria dividir en cinc parts:
-Extracció de la Flora Exòtica Invasora.
-La demolició de totes les edificacions.
-El procés de reciclatge dels residus.
-La restauració dels ecosistemes
originals.
-El projecte final de deconstrucció per
l’ús públic deixant la memòria de el
succeït.
9 Restauració de Tudela (Club Med) Parc Natural de Cap de Creus per EMF 10 TRAGSA és una empresa d’ús públic especialitzada en obres i serveis de desenvolupament rural, conservació mediambiental i actuacions d’emergència.
*Font-Projecte de Restauració del Paratge de Tudela-Culip (estudi Martí Franch)
18
La principal espècie invasora que es trobava al Club Med era la “Carpobrotus
edulis”. També coneguda com a ungla de gat; és una espècie sud-africana molt
resistent a la sequera i es reprodueix a través de llavors, les quals es poden
trobar a grans distàncies de la planta mare. El seu creixement és molt ràpid en
comparació amb la vegetació autòctona de la zona.
Era molt abundant i estava distribuïda per la zona del Paratge de Tudela
equivalent a una superfície de 21 ha amb recobriments al 100%; i avui en dia
encara en trobem en diferents punts. Aquesta espècie destrueix la flora
autòctona, fet que perjudica l’ecosistema, i és molt difícil d’erradicar-la a causa
de la seva resistència a les condicions de la zona.
L’extracció es va portar a terme de cinc formes diferents, tot i que generalment
consistia en l’extracció manual de plantes vives, arrancant-les des de l’arrel. En
casos que l’eliminació era molt dificultada per la resistència de l’arrel, les quals
es van haver de tallar deixant part de l’arrel al sòl; se’ls va aplicar una substància,
no perjudicial per al terreny, per evitar que es tornes a reproduir.
L’enderroc del complex va començar amb la neteja dels possibles revestiments
que podien haver caigut a causa de l’abandonament del Club, els quals
s’estimava que consistís en un 5% de les parets. Seguidament es van enderrocar
els murs interiors justament extraient tot el mobiliari, vidres i elements de fusteria
que hi contenia. Van prosseguir destruint, amb l’ajuda de maquinària, de totes
les parets i sostres; i un cop acabat transportant les runes per tal de classificar-
les per reciclar-les al màxim possible. Un cop tot aquest procés havia acabat,
van extreure tota la base que quedava amb maquinària; a part de fer-ho
manualment amb un martell petit per aconseguir treure les petites restes que
seguien enganxades a la roca. Un cop es treuen totes les runes, tota la zona va
ser delicadament escombrada pels treballador per no danyar la roca amb
màquines. Els materials de l’enderroc ocupaven un volum aproximat de
42000m3.
Les diferents runes es van estudiar per intentar causar el mínim impacte en el
moment de transportar-les aconseguint així reutilitzar gairebé el 100% dels
materials.
19
D’aquest projecte es van encarregar l’estudi Martí Franch i per J/T Ardèvol i
Associats, SL; tot i que eren supervisats per la Gestora de Runes de la
Construcció i el Departament de Medi Ambient i Habitatge.
5.4. Deconstrucció del poble
Una de les parts que es volia conservar però de forma diferent va ser
l’aparcament el qual van reordenar per integrar-lo millor al paisatge; formant una
nova topografia i reduint la capacitat de 200 vehicles pel que s’havia format a
una capacitat de 55 fins a una zona d’aparcament temporal que podria arribar a
75 vehicles.
El que es volia des del primer moment era que quedes un record del qual un dia
havia sigut la vida del Paratge de Tudela, és així quan van començar a pensar
com podien fer-ho possible. Van pavimentar la carretera principal, i algunes
secundàries per a vianants, però per aquestes la roca passava per sobre del
paviment, ja que era el més important. Els petits camins que hi havia per vianants
els van treure. Tot i això avui en dia no passen desapercebuts, ja que estan
senyalats gràcies a unes petites baranes o unes petites passarel·les de ferro que
ens guien entremig de les roques.
*Font-Projecte de Restauració del Paratge de Tudela-Culip (estudi Martí Franch)11
11 Foto de les baranes de ferro que marquen el camí.
20
*Font-Projecte de Restauració del Paratge de Tudela-Culip (estudi Martí Franch)12
Van preservar diferents elements a destacar del Club Med, com ara el lloc on els
habitants del complex feien yoga gaudint d’unes vistes que donaven molt més
que pau interior. Actualment et pots asseure a la mena de banc que s’hi ha fet i
enamorar-se de la vista cap a Portaló.
*Font-Projecte de Restauració del Paratge de Tudela-Culip (estudi Martí Franch)
Un altre dels elements que s‘hi ha format són unes plaques de ferro, les quals
simulen de les parets de la recepció, deixant una paret de cada una de les petites
edificacions hexagonals sobre el terra pavimentat. Aquí i podem veure els plànols
que s’hi van fer pensant en l’edifici, i el resultat que avui en dia segueix edificat.
12 Foto de les passarel·les de ferro que marcaven el camí.
21
*Font-Projecte de Restauració del Paratge de Tudela-Culip (estudi Martí Franch)13
*Font-Projecte de Restauració del Paratge de Tudela-Culip (estudi Martí Franch)
I unes de les obres que més famoses són avui en dia, és el mirador en forma de
dues cel·les, que formaven part de la infermeria; els quals tenen la mateixa mida
que tenien en el Club però són fetes de ferro i et permeten una vista privilegiada
a l’horitzó.
*Font-Projecte de Restauració del Paratge de Tudela-Culip (estudi Martí Franch)14
13 Plànol de com anirien col·locades les plaques de ferro. 14 Foto de com està avui en dia el mirador de la infermeria.
22
*Font-Projecte de Restauració del Paratge de Tudela-Culip (estudi Martí Franch)15
El Paratge de Tudela, gràcies a Dalí que ens ho va mostrar; es poden trobar
unes roques amb formes peculiars. En fer la deconstrucció es van ocupar que
aquesta meravella geològica no passes desapercebuda creant uns petits
senyals, fetes de ferro, que es troben juntament amb la carretera; amb la silueta
de cada una d’aquestes formes.
*Font-Projecte de Restauració del Paratge de Tudela-Culip (estudi Martí Franch)
La restauració del Paratge va durar uns cinc anys, des del 2005 que s’aprova el
derrocament, fins al 2010 que acaba tota la deconstrucció. Aquest procés va
costar set milions d’euros. Va ser una de les millors reconstruccions de parc
naturals, i és demostrat amb la quantitat de premis que hi ha guanyat; com ara
el Premi Rosa Barba “BIENNAL EUROPEA DE PAISATGE”, el 2012; el Premi
d’Arquitectes de la Comarca de Girona, el 2011; i el Premi “INTERVENCIÓ EN
EDIFICACIÓ EXISTENT' CATALUNYA” el 2011 entre d’altres.
15 Foto que mostren les vistes des del mirador.
23
5.5. El Paratge de Tudela en l’actualitat
Actualment el Paratge de Tudela té una superfície de 4,5 ha i es pot visitar la
zona per meravellar-se de les vistes i conèixer la història que s’hi va viure, amb
visites guiades o recorrent tu sol els camins. Disposa d’un aparcament on els
preus són de 5 euros el cotxe i 2 euros la moto; les bicicletes són gratis, tot i això
no es pot circular pel parc muntant-les.
Després de tota la història que s’hi va viure, es pot dir que el Paratge està gairebé
intacte a com va néixer entre 300 i 600 anys enrere i amb una profunditat d’entre
10 i 50 km.
24
6. BIOGRAFIA DE PELAYO MARTÍNEZ
L’arquitecte figuerenc Pelayo Martínez va
néixer el quinze d’octubre del 1898. Rep el
nom de l’arquitecte més jove d’Espanya, ja
que ingressa a l’Escola Superior
d’Arquitectura amb setze anys i sis anys
obté el títol. S’interessa per l’arquitectura
àrab durant el seu servei militar. Va ser
nomenat arquitecte interí de l’Ajuntament
de Figueres del 1925 al 1928. La seva obra
es desenvolupa per L’Alt i el Baix Empordà. Quan tenia 37 anys la Generalitat de
Catalunya el només Arquitecte del Patronat de la Costa Brava; tot i que a causa
de les eleccions només li va durar dos mesos. Comença a exercir com a
professor de Tecnologia de Construcció a l’Escola d’Arts i Oficis. Finalment
després de tota una vida de títols i projectes; mor el 13 de juny de 1978 a
Figueres.
Tot i la quantitat d’obres arquitectòniques que té arreu de l’Empordà,
n’esmentaré dos del poble de Cadaqués: l’Hotel Rocamar i l’Hotel Playa Sol.
El 1939 l’arquitecte s’encarrega de la reforma de la finca de l’Hotel Rocamar,
actualment inexistent perquè va ser tirat a terra l’any 2015 a causa de la compra
de l’hotel i per tant de les terres. Va portar a terme l’obra arquitectònica de l’Hotel
Playa Sol al voltant del 1960.
*Font- Arxiu històric del Col·legi
d’Arquitectes de Catalunya
Hotel Playa Sol
*Font- www.trivago.es Hotel Rocamar
*Font- www.trivago.es
25
7. ELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ
Actualment els Aiguamolls de l’Empordà tenen una superfície de 4,7 hectàrees;
i és un parc natural, però no sempre ha estat així. Antigament els Aiguamolls no
eren protegits i és per això que el 1974 s’intenten destruir per urbanitzar-ho i
crear com una segona Empuriabrava. Però un grup dirigit per Jordi Sargatal
anomenat Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos; van començar una
campanya perquè aquests fossin protegits. Ho van fer mitjançant recollides de
firmes, buscant suport en artistes i en aquelles persones que podien fer que això
s’impedís. Finalment gràcies a tot el que van lluitar durant molt temps s’aprova
el 28 d’octubre, la Llei 21/1983 que declarà als Aiguamolls de l’Empordà “paratge
natural nacional de reserves integrals zoològiques i botàniques”.16
I és a partir d’aquesta llei que es fa la normativa especial del Cap de Creus
declarant-lo d’interès nacional amb el Decret 328/1992.
16 La Llei 21/1983 tracta sobre la declaració de paratges naturals d’interès nacional i de reserves zoològiques i bòtaniques
26
B. TREBALL DE CAMP
8. ENTREVISTES
8.1. Entrevista a Jordi Sargatal
En Jordi Sargatal és un ornitòleg de Figueres que va ser el responsable de
defensar els Aiguamolls Empordanesos amb el Grup de Defensa dels Aiguamolls
Empordanesos. A més va ser un dels creadors de la IAEDEN17, els principals
creadors de la llei que defensa les terres del Cap de Creus i per tant del Paratge
de Tudela.
M’ha permès entendre com va funcionar tot aquest procés, i per tant la causa per
la qual es va portar a terme. Ha sigut un honor poder veure com un projecte tan
complex surt de la passió i respecte per un territori.
1) Per què vàreu decidir començar amb la defensa dels Aiguamolls
Empordanesos?
Jo sóc de Figueres i vaig començar amb l’interès dels aiguamolls quan tenia 14
anys, vaig començar a veure ocells per allà, em vaig enamorar dels aiguamolls.
Mentre jo anava a observar els Aiguamolls veia a gent que anava posant
estaques i em deien que allò seria urbanitzat passant a ser com dues vegades
Empuriabrava. A mi això em feia una pena terrible, però clar en aquell moment,
no podia fer res. Aquesta urbanització es va aprovar al 74, i el 75 és quan es
torna a començar la democràcia a escala de l’estat espanyol, i és el 76 quan se
m’acudeix fer un article per la revista presencia explicant que els aiguamolls són
molt importants. La inspiració em va venir gràcies al fet que jo era un gran
admirador de Federico de la Fuente i amb una mena de col·lecció que hi havia
un article d’un ornitòleg anglès que explicava com va néixer una reserva d’ocells
aquàtics a l’Índia i al final de l’article deia: “desitjo que tots els ornitòlegs del món
que estudien una zona humida que està en perill poguessin fer que els seus
governs la protegissin”. Això em va fer començar a pensar que havia de fer
alguna cosa.
17 Institució Alt Empordanesa per a l’Estudi i Defensa de la Natura.
27
2) Com va sorgir la idea de crear el Grup de Defensa dels Aiguamolls
Empordanesos?
Aquest article que vaig publicar al 76 va sortir al mes de Juliol i al Setembre al
IEG a Bèlgica, el consell d’Europa organitzava com una mena de congrés de
zones humides i se’m va ocórrer enviar una carta, tot i que jo estava estudiant la
meva carrera de biologia a Barcelona; dient que jo presentava una purencia des
del museu de zoologia i els hi va encantar. Entre aquesta purencia venia
l’Espanya que en aquell moment era una desconeguda a escala de Europa.
M’esperava el President del Congrés per reunir-se amb mi, però jo les cartes les
enviava des de el museu de zoologia; quan vaig arribar el President anava mirant
en busca del meu pare i no es va creure que era jo; clar jo en aquell moment
tenia 18 anys. La conferència era en Francès i jo estava teoritzat però va
funcionar. Tots van firmar un manifest demanant que els Aiguamolls fossin
protegits. Llavors això ens va donar molta força i a més gràcies el document
firmat per científics europeus es quan decidim crear el Grup de Defensa dels
Aiguamolls Empordanesos, i vam anar tirant endavant la campanya. En aquell
moment no hi havia gaires grups de natura, no existia la IAEDEN. En aquell
moment hi havia el Congrés de Cultura Catalana i ens van ajudar.
3) Com vàreu defensar els Aiguamolls?
Volíem fer-ho però no sabíem com. Llavors el que vam fer va ser comprar
cartolines blanques, a mà amb uns textos i unes fotos en blanc i negre, i les
exposàvem a la rambla de Figueres el cap de setmana perquè la gent sàpigues
que els Aiguamolls existien i s’havien de salvar. També ho vam portar a
Cadaqués, a Roses, a Palau Saverdera, a Girona, a Barcelona, perquè la gent
s’assabentés. A més convocàvem a la premsa i amb tot això anàvem fent colla i
es començava a parlar dels Aiguamolls. Anàvem demanant signes a la gent fins
a arribar a deu mil firmes, vam aconseguir manifestos firmats per catedràtics, per
artistes, per cantants; Tota cosa que es podia per protegir-los ho vam fer.
28
4) Va ser gràcies a vostès que es va aprovar la llei 21/1983 de declaració
de paratges naturals d’interès nacional i de reserves integrals
zoològiques i botàniques dels Aiguamolls del Empordà? Com?
L’any 78 l’empresa al veure la proposta que teníem comença les obres a l’estiu,
i és quan jo em desespero. Va ser un dels pitjors dies de la meva vida veure allà
camions tirant terra dins els aiguamolls; i un diumenge a la tarda decidim
acampar en un lloc que hi havia aigua a banda i banda. L’endemà al matí ens
van trobar a catorze i vam aconseguir parar les maquines. En aquell moment,
que és com jo ho lligo amb Cap de Creus; l’Estat havia dit, després de
Brussel·les, admet que la zona és molt important; però clar el projecte
d’urbanitzar havia estat aprovat i ja s’havien comprat les terres. Clar aquest
permís era de l’època subdemocràtica, l’any 74, però l’error que van cometre era
que la zona dels aiguamolls igual que Port lligat era “paisaje pintoresco”; i
l’empresa no havia demanat permís per modificar un “paisaje pintoresco”.
Gràcies a això vàrem fer un recurs que ens donava com una mena d’ajuda legal.
Llavors quan estem davant de les màquines, ve la guàrdia civil i es crea un gran
merder; i nosaltres diem que tenim un recurs presentat al govern de Madrid i que
era millor que es pares perquè no hi hagués cap merder. Al 78 es torna a crear
la Generalitat, i des del Govern de Madrid para les obres de manera cautelar i
passa el problema a la Generalitat. Llavors el que fan és encarregar un estudi
per mirar si realment els Aiguamolls són importants o no. I en aquest estudi
evidentment surt que ho són. Com que l’empresa havia comprat aquestes terres,
demana una indemnització de molts diners, i evidentment això para l’avenç. De
fet al 80 ja vam crear la IAEDEN i ja pensava en la llei de defensa del Cap de
Creus. La manera de desencallar-ho va ser a l’any 81. A finals d’estiu m’avisen
que en allà hi ha unes màquines enterrant els aiguamolls; va ser la forma que va
tenir l’empresa de fer aquest atac un divendres va ser per tal que es moguessin
les coses. El que van fer va ser deixar les màquines allà, amb l’esperança que
nosaltres anéssim a destrossar-les i així ens tractessin de “gamberros”, però no
era la imatge que volíem donar per això no vam fer res. Llavors faltava fer alguna
cosa per protegir els Aiguamolls i la IAEDEN juntament amb una entitat a escala
de Catalunya que es diu DEPANA vàrem redactar un projecte de llei pels
Aiguamolls, i posteriorment per cap de creus. Un cop això acabat vam anar als
29
cinc grups parlamentaris del Parlament de Catalunya ensenyant la nostra llei
redactada per tal que se la poguessin estudiar i aprovar-la. I finalment el 13
d’octubre del 1983 s’aprova la llei. Un cop protegits els Aiguamolls es van posar
amb Cap de Creus.
5) Com us sentiu al pensar que els Aiguamolls de l’Empordà estan
intactes gràcies a la vostra feina?
Va ser el dia més feliç de la meva vida sense dubte. Jo en cap moment hauria
pensat que això seria el meu treball en un futur. A part jo em sento molt privilegiat
d’haver pogut viure aquesta història de primera mà i orgullós de tot el que vam
aconseguir.
6) Coneixes la història sobre el Club Med i el Paratge de Tudela? Què
n’opines?
Jo estic molt d’acord amb un article que va sortir fa poc al diari de Girona que
parla del Club Med i hi ha declaracions de la Sílvia Musquera, que jo també estic
d’acord en que, tot i que a mi no m’havia agradat mai el Club Med; si mires el
Club estava molt més integrat en el paisatge que altres urbanitzacions que poden
arribar a trencar més el paisatge, com ara a Puig Rom. El que sí que és veritat
és que poder no ho hagués tirat tot a terra, es podria haver deixat alguna cosa
de mostra perquè el parc necessita tenir equipaments i tenir encara que sigui un
local per investigadors o visites. Però el que realment em fa pena és que no es
relacioni Dalí amb el parc com hauria de ser, ja que els turistes que visiten la
Casa Dalí no se’ls parla mai del Paratge de Tudela i la seva història.
30
8.2. Entrevista a Joan Borrell
En Joan Borrell és un cadaquesenc, propietari del Bar de Dalt, un bar familiar
de Cadaqués. En l’època de la deconstrucció va ser l’alcalde del poble. Tot i
ser una entrevista curta d’únicament tres preguntes, m’ha ajudat molt per
entendre la postura de l’ajuntament; ja que enlloc hi havia constància que
hagués fet alguna cosa en el projecte.
1) L’ajuntament estava a favor del Club Med?
Com a ajuntament no et puc donar una valoració, ja que quan el nostre partit va
entrar ja era tancat, ja no funcionava. Nosaltres vam entrar el juny del 2003 clar
aquell estiu diria que ja era tancat, per tant ja no existia. I tot aquell problema de
ser una zona exclusiva i que els serveis públics com ara bé les escombraries
s’haguessin de desplaçar fins allà suposo que a l’ajuntament no li devia fer gaire
gràcia, a part que tens una carretera, que tot i que està força malament, la deus
haver de mantenir. Vull dir tens una despesa com a municipi que després penses
quin retorn tens. Clar una altra cosa és quins impostos pagaven ells com a ciutat
de vacances, tot i que no en tinc n’hi idea, però penso que pagaria bastant. I
personalment penso que sort que es va construir amb molt de seny i carinyu, ja
que una vegada s’hi ha deconstruit ha permès que sembli que mai hi ha hagut
res.
2) Quina relació tenia l’ajuntament amb l’empresa?
A nosaltres a l’ajuntament d’alguna manera se’ns diu: El Club Med està en venda
per l’Estat; ja que vol recuperar els terrenys, uns terrenys que s’havien cedit en
la seva època per fer la ciutat de vacances; i l’Estat els vols recuperar. És en
aquells anys en què d’alguna manera hi havia els booms turístics. Era una
espècie de crònica avançada perquè a poc a poc el parc anava limitant les
activitats que es podien fer en el Club Med, és a dir, un dels atractius que tenia
més interessant era el submarinisme perquè el Cap de Creus és d’una riquesa
bestial per tota aquesta gent que els hi agrada. Però clar, si tu d’alguna manera
com a parc natural el vas limitant com que els fondejos no els pots fer a tal lloc,
que a més a més no pots anar amb segons quines barques a fondejar-te entre
d’altres, una mica aquesta pràctica que era l’atractiu més important d’una ciutat
de vacances desapareix. Un Club Med que ara tenia més inconvenients que
31
avantatges, ja que era com un càmping, cada bungalou tenia tan sols una
habitació, amb dutxes comunitàries; i clar en l’època es va construir, de hippies,
estava bé, però ara que últimament doncs la gent cada vegada busca més
comoditat, i principal atractiu que era el submarinisme ja estava limitat, el
rendiment del Club Med va baixant. El Club Med volia vendre perquè cada cop
hi havia menys beneficis i hi havia més gestos de restauració. Nosaltres estem
a l’ajuntament i ens trobem en aquesta tessitura en què ens ve a trobar l’advocat
de l’empresa Club Mediterranée, per veure quina postura tenim com a
ajuntament i com a tal fem únicament d’intermediaris en el moment de la venda,
és a dir, posar en contacte a l’Estat i l’Empresa. Però no vam intervenir ni en
xifres ni en res.
3) L’ajuntament deixa clares algunes condicions en el moment de la
deconstrucció?
Una vegada es fa la venda la qual triga uns anys la negociació, després comença
el tema de la deconstrucció. Hi ha dues fases, una pertany a la zona del domini
marítim-terrestre, que és tot el que són els vint metres des de l’últim cop de mar
possible a terra; aquella franja està en tota la Península, i aquesta zona és
propietat de l’Estat. En aquest domini en principi no es pot ni modificar, ni
construir ni fer-hi res. Una vegada hi ha la compra i les terres del Paratge tornen
a ser de l’Estat, aquest les cedeix a la Generalitat perquè ho recuperin, ho
restauri i ho naturalitzi; però la zona aquesta marítim-terrestre s’encarreguen
amb el departament de costes de l’Estat, a través de TRAGSA, i fa la
deconstrucció d’aquesta part. Després la Generalitat, el departament de medi
ambient, vol fer el projecte de la resta deconstrucció. En aquí és quan
l’ajuntament vol posar el seu gra de sorra. Amb la zona marítim-terrestre
demanem que el moll que quedava, ja que anteriorment s’havien construït dos
però un es desconstrueix anys abans de la venda; demanem que no es
desconstrueixi l’altre, perquè pensem que aquest moll algun dia pot servir perquè
si hi hagués una vigilància marítima a la zona, tens una base per tenir la barca i
per tenir un lloc allà; i l’estat ens ho accepta. El que fa l’estat és que totes aquelles
platges que s’havia posat formigó per fer-les més còmodes pels banyistes del
Club Med, o per excessos a l’aigua i tot això, com a la cala de s’Agulla, això es
deconstrueix, i les escales que arriben fins al mar des del complex també. Són
32
aquestes coses que es van deconstruin. Quan la Generalitat, el departament de
medi ambient, s’ha d’encarregar de l’altra part i fa un projecte per deconstruir, la
resta també exigim com a ajuntament una sèrie de condicions. Algunes ens les
accepten i d’altres no. Una de les que exigim és que es mantingui un cos de
servei, una barraca o caseta, a tocar aquest moll perquè considerem que ha de
tenir un lloc de refugi, encara que sigui per material però també si algun dia hi
hagués un vigilant, que pugui fer la vigilància marítima i tenir la barca amarrada
al moll. Primer se’ns va dir que sí i es va mantenir en el projecte que una
d’aquelles antigues casetes que hi havia al costat del moll es conserves; perquè
consideràvem que és un lloc que a vegades els alts temporals i aquestes coses
et pots quedar atrapat, per això hi ha la barraca de Culip; però aprofitant el canvi
d’ajuntament que nou partit entrava i no sabia encara del tot el que passava
perquè acabava d’arribar; van entrar amb un camió i van enderrocar la caseta
del moll. La segona exigència era que es mantingués també un espai
d’informació de la part d’entrada del Club Med. Doncs en allà hi havia la zona del
personal del Club, és on hi havia el bar-restaurant, i d’allò doncs que es
mantingués la part més integrada de manera visual amb el paisatge per tal que
hi hagués aquest punt d’informació, per si hi havia una excursió de gent, o on hi
hagués un lavabo perquè si una persona gran després d’un viatge de moltes
hores pogués anar, o coses semblants; doncs no ens van acceptar la proposta.
Les explicacions que ens van donar van ser molt poques i ara han hagut de posar
un lavabo químic i una caseta de fusta, quan això ho podrien haver tingut sense
tirar-ho tot a terra i penso que això va ser un error. Una altra de les condicions
és que es mantingui, perquè encara que estigui fora del Club Mediterranée és
propietat de l’empresa; els rabassers de dalt. En aquell mas havia dormit
personal del Club Med antigament i demanem que no s’enderroqui per tota
història que tenen els masos en aquesta zona, i això també que se’ns accepta. I
l’últim que demanem és que, ja que deixem passar camions amb un tonatge molt
gran, que s’arregli la carretera; perquè a Cadaqués, allà a l’entrada del poble, hi
ha un disc on diu quin tonatge no es deixa entrar. Però en aquest cas es va fer
una excepció per tal que l’obra fos més rapida i no hi hagués tant de pas de
camions. Ens van dir que si però en la realitat només van fer quatre pegats i prou.
A part d’això l’ajuntament no ha fet res més, a part de fer alguna explicació i
exposicions públiques.
33
8.3. Entrevista a Gemma Batllori. Grup EMF
La Gemma Batllori és biòloga i té un màster en Paisatgisme. Forma part de
l’equip d’EMF18 i per tant va col·laborar en el procés d’enderroc i deconstrucció
per tal de Martí Franch i el seu equip.
Aquesta entrevista m’ha permès entendre millor com va funcionar tant l’enderroc
com el procés de deconstrucció i que va significar per EMF.
1) Què en pensa vostè sobre la destrucció del Club Mediterranée del
Pla de Tudela, tant en l’arquitectura, com en la importància d’aquella
construcció, tenint en compte que va ser un dels projectes més
remarcables d’arquitectura moderna i un gran exemple d’integració
d’arquitectura al paisatge?
Nosaltres considerem que el projecte d’arquitectura era un gran exemple
d’integració com bé dius, però no estava a les nostres mans la decisió de
conservar-ho, ja que segons el Pla Especial d’Ordenació del Parc Natural de Cap
de Creus, aprovat definitivament el 2006, determina què s’hi ha de fer: “La
deconstrucció i eliminació total i exhaustiva de totes les construccions,
edificacions i instal·lacions en aquest àmbit i la restauració ecològica dels
terrenys afectats, amb les espècies i comunitats pròpies del medi alterat.” (PE.
Parc Cap de Creus. Actuació 2.9. : Actuacions de restauració ambiental a la zona
d’ordenació específica de s’Agulla - es Camell. )
2) Per què vàreu decidir portar a terme aquest projecte?
Aquest text penso que respon a la teva pregunta: “En un primer momento, la
estrategia planteada por el concurso público es simplemente la de comprar la
propiedad, retirar las edificaciones y flora invasora para poder así restablecer,
coordinando a un grupo de más de 50 expertos, las dinámicas naturales en el
lugar sólo tiene sentido hablar de arquitectura del paisaje si consideramos la
operación que culmina el trabajo, incorporando la diligente operación de vaciado
y restauración dotándola de una nueva dimensión. Pese a no estar contemplado
en las bases del encargo, el equipo de EMF entiende la absoluta necesidad de
18 Estudi Martí Franch.
34
construir una nueva percepción del lugar como base para crear una nueva
relación con los que visitarían el lugar en el futuro.”
La nova dimensió de qual parla vol dir el projecte d’ús públic amb la xarxa de
miradors, itineraris, identificació de les roques-animal, … Que no estava plantejat
d’entrada.
3) La idea de deixar aquelles dos petites construccions de ferro
simulant dues cambres del club la vàreu crear per voler simbolitzar
alguna cosa, o només com a memòria?
Les 2 cambres formaven l’antic dispensari del Club Med que té una privilegiada
posició de talaia sobre el Pla i platja de Tudela. La proposta de rehabilitació fa
un gest al projecte original i proposa mantenir el sòcol de pedra i els dos cubs
que el sobrevolen i respectant la característica més singular de la volumetria
original. Els dos cubs ortogonalment orientats esdevenen miradors que
deconstrueixen les visuals i donen tendència a les visuals (mar-cel /roca-cel).
4) Es pot simular l’antic recorregut de club a través d’aquell conjunt de
baranes de ferro; per què van decidir agafar aquells camins i no uns
altres?
No segueixen antics recorreguts, sinó que formen part de la nova proposta de
descoberta del Paratge. Es una vitalitat que mena als miradors i punts d’interès.
Els vials ‘no materials’ són indicadors de racons. Es substitueix el ferm per
tanques-fita que descobreixen la pell geològica. El traçat zigzaguejant cerca la
petja més confortable alhora que reivindica visuals.
5) Què li va significar portar a terme aquest projecte?
Ha estat un dels projectes més significatius a escala de despatx, tant pel tipus
de projecte, diferent de tots els altres que hem realitzat, tant per l’envergadura
com per l’equip extens de treball... com pel reconeixement internacional que hem
rebut a nivell internacional i que per tant ens ha donat a conèixer arreu del món.
35
8.4. Entrevista a Silvia Musquera
La Sílvia Musquera actualment és professora a l’UdG19 en el grau d’Arquitectura
i Enginyeria, a part del departament de Projectes Arquitectònics UPC. Es va
treure el títol d’arquitecte el 1998 i recentment, al 2015, gràcies a la seva tesi
“Les imatges d’un nou paisatge creat per el turisme. La fotografia com a testimoni
del paper de l’arquitectura en la transformació del paisatge de la Costa Brava als
anys seixanta.”
He portat a terme aquesta entrevista, ja que va ser la principal investigadora
d’aquest projecte. Amb ella he pogut entendre de forma detallada tota la cura
que hi havia darrere d’aquest gran projecte. He tingut el privilegi, no únicament
d’entendre aquells punts que no tenia clars, sinó també de poder rebre la passió
i interès que té pel tema.
1) Per a quin motiu va decidir portar a terme la seva tesi sobre el Club
Med del Paratge de Tudela? Com ho va fer?
Jo estava fent els meus estudis dins del doctorat; i quan un ha de treballar sobre
temes d’investigació has de començar a buscar temes d’interès. El que vaig fer
va ser buscar un tema que tingués relació amb mi i sobre el que jo coneixia. De
fet jo sóc de Port de la Selva, sóc d’aquí, i tota la meva vida ha estat vinculada
amb el tema del turisme, amb la costa; i d’alguna manera volia continuar
investigant sobre això. Llavors el Club Med per mi era quelcom que el coneixia,
perquè n’havia sentit a parlar, però per mi era molt desconegut, i era una cosa
que estava molt a prop de casa meva. De fet, per això em vaig decidir a tirar
endavant aquesta investigació i veure què era realment el Club Med. Just va
coincidir que la meva investigació va començar quan s’estava parlant de què
passaria amb el Club Med, crec que l’acabaven de tancar. Per tant feia ja 40
anys que el Club Med estava en funcionament. L’arquitectura de fet si la vols
conèixer, l’has de visitar, has de poder entrar als llocs, ho has de veure amb els
teus propis ulls. Llavors la meva primera impressió quan vaig anar-hi va ser una
sorpresa trobar-me tot aquell conjunt com de casetes i edificis que estaven en
aquell moment abandonats, tot i que encara no del tot, ja que feia poc que s’havia
tancat. I vaig descobrir una mena de poble diferent del que estem acostumat,
19 Universitat de Girona.
36
perquè no era un poblat, era un complex de vacances i vaig veure que hi havia
edificis molt interessants. Només ja fer el descobriment aquest, sense saber-ne
gaire del projecte, ja ho va ser. L’única cosa que coneixia era que l’autor del
projecte havia sigut en Pelayo Martínez, un arquitecte d’aquí figueres i res més.
Havia vist algunes fotografies amb alguns edificis que em semblaven
d’arquitectura moderna, bastant interessants, però que no coneixia. Llavors una
vegada feta aquesta visita, el que vaig fer va ser anar a l’Arxiu d’Arquitectes de
Girona, que és on tenen el fons de l’arquitecte Pelayo Martínez; i en allà vaig
poder veure els plànols i poder entrar una mica més a fons en el que va ser el
projecte del Club Med. Arran de tota aquesta correspondència que vaig trobar
vaig poder encaixar d’alguna manera quina va ser la història del Club Med.
2) Què opina sobre l’arquitectura de l’antic complex de vacances? Ja
que per la gent del poble era considerada una arquitectura
prehistòrica, deixant a part que es volgués imitar les antigues casses
de pescadors.
De fet el conjunt del projecte estava fet a partir d’aquesta premissa d’en Pelayo
Martínez que volia intentar preservar al màxim possible el paisatge, col·locant el
Club d’una manera que ferís el mínim possible el paisatge i el territori. Llavors
com això havia de ser un complex hoteler, un complex de vacances, havia
d’haver-hi el mateix que sol haver-hi normalment en un càmping, però en
comptes de fer-ho amb tendes de campanya doncs construint-ho. Llavors hi
havia tota una sèrie de petites edificacions, com uns mini bungalous per a dues
persones, que es van agrupar en dos llocs molt estratègics, els llocs on hi havia
més vista, en relació al mar, i després una sèrie d’edificis comuns com menjadors
restaurant, fins i tot un teatre a l’aire lliure; uns bars que estaven col·locats a una
zona més amagada, per tal que aquests edificis que eren tant grans quedessin
una mica com desapercebuts, i no ferissin el paisatge. De fet hi havia com la
barreja de dos estils diríem arquitectònics per una banda eren les casetes que
eren construïdes com una mena de refugis per pescadors, unes casetes de
forma rectangular amb una coberta de teula i pintades de blanc i per altra banda
hi havia els edificis més públics els més grans, que eren com d’una arquitectura
més moderna. Van utilitzar la pedra seca del cap de creus, pedra seca de
pissarra, i edificis d’un nivell com de dos nivells molt baixets de coberta plana.
37
D’alguna manera aquests edificis que es van anar adaptant a les zones aquestes
més deprimides intentava d’alguna manera assemblar-se com a les feixes, que
ocupen tot el cap de creus; les feixes de les vinyes. Llavors d’alguna manera hi
havia com aquests dos grans tipus d’arquitectura. Una arquitectura com més
tradicional, com has comentat més prehistòrica, però en canvi els edificis més
públics eren com més moderns. I tot i que l’arquitectura aquesta tradicional és la
que es feia més visible amb les casetes, la manera d’ocupar-les era bastant
moderna; perquè aquestes casetes no estaven posades d’una manera qualsevol
en el paisatge. Com allà el clima és molt extrem, molt bèstia; ja que quan va
tempestes és brutal, la tramuntana també bufa molt fort, llavors van intentar
buscar petits espais arrecerats del vent; on podia créixer una mica de vegetació
i poder fer d’aquell espai que era com molt inhòspit fos una mica més agradable.
3) En Pelayo Martínez sobretot va decidir portar el projecte a terme, ja
que per ell volia respectar aquell paisatge, volent que es quedes
aquell paisatge tan intacte com fos possible. Pensa que modificar un
paratge natural com aquell és una forma de respectar-lo?
Jo tinc una visió molt personal del que vol dir intervenir en un paisatge, i del que
vol dir l’arquitectura d’aquest. I el paisatge de fet no ha de ser només en llocs
que no estan habitats o no estan ocupats per l’home. De fet el paisatge del Cap
de Creus és un dels exemples que tenim, està totalment colonitzat per l’home.
De fet els homes l’han utilitzat per poder viure del territori, i el fet que hi hagi
aquestes intervencions arquitectòniques, no vol dir que no sigui paisatge,
segurament el que fa és aportar-li una mica més d’interès, perquè al final un
paisatge és allò que veiem o que se’ns explica que es pot veure d’una
determinada manera, per tant en el Club Med, almenys la sensació que jo vaig
tenir, va ser que en allà l’arquitectura el que feia era construir un paisatge o
inventar un paisatge diferent del que hi havia abans de l’arquitectura, però que
amb aquesta jo crec que podíem entendre, o com a mínim valorar-lo, d’una altra
manera. Segurament hauríem anat al pla de Tudela sense res construït i ens
hagués costat molt més saber on estàvem, situar-nos, veure realment el que era
important, ja que no hi havia res que ens ajudes a emmarcar o a veure el paisatge
d’una determinada manera, jo crec que el Club era això, per la manera que
38
estava construït. Ells no van destrossar el paisatge, sinó que volien oferir un
paisatge en els seus clients.
4) Que en pensa sobre el fet que fos d’ús privat i per tant es prives a la
població de poder gaudir d’aquell paisatge tan sorprenent de la costa
brava?
Clar aquest és, jo penso, una mica el problema que va tenir el Club Med perquè
en aquells moments aquests terrenys es podien comprar. Aquesta gent volia
crear un negoci, van comprar un terreny i el seu públic eren clients francesos,
que eren d’alguna manera els únics que podien utilitzar aquelles instal·lacions.
De tota manera el Club Med, tot i ser un espai privat, tampoc era un espai
absolutament negat o tancat per la gent d’aquí, és a dir, s’hi feien moltes activitats
i es convidava a la gent de la zona, fins i tot a Salvador Dalí. Però clar és com
tot, quan tens un tros de territori, o un paisatge propi, evidentment sap greu que
la gent del territori no pugui visitar-lo.
5) En la seva tesi ha arribat a la conclusió que la situació que el Club
Med tanques les seves portes i es derroques, era provocada pel
desconeixement, a què es refereix?
Amb el desconeixement em refereixo precisament al desconeixement del perquè
d’aquest projecte, és a dir, a vegades un per arribar a la conclusió que alguna
cosa no està bé, primer de tot ha de conèixer la seva història, s’ha d’informar, ha
de saber com estava fet; el perquè està fet així. Per tant el del desconeixement
ve una mica donat perquè abans de prendre segons quines decisions, un ha de
saber la història de les coses; i llavors també quan un ho coneix i sap el perquè,
ho entén d’una altra manera i pot comparar amb altres actuacions que s’han fet.
Una mica jo reivindico aquest tipus d’arquitectura que es va construir als anys 60
que era una arquitectura que molta gent pot pensar que es va fer d’una manera
doncs en ple “boom” turístic que es va construir d’una forma descontrolada i no
va ser ben bé així, hi havia molt bons professionals darrere, que van construir
uns edificis molt bonics i molt ben adaptats al lloc, ja no només el Club
Mediterranée, sinó els hotels, tot una sèrie d’intervencions que va haver-hi en el
paisatge, estaven molt bé i segurament és ara en aquests últims anys on les
intervencions han sigut molt més agressives.
39
6) Li agrada la deconstrucció que s’hi ha fet avui en dia?
Jo tinc un paper contrari amb el Marti Franch evidentment, de fet fa 9 anys ja
vam fer una conferència conjuntament quan jo just havia acabat la tesi i ell estava
fent el projecte per tant encara no s’havia començat a fer l’obra de la
deconstrucció, doncs ell explicava el seu projecte, i clar és molt curiós perquè
sempre ho em tingut així que no hem tingut cap desacord en aquest sentit, ell
entén perfectament que el projecte del Club Med era un bon projecte evidentment
ell va tenir l’encàrrec de fer el projecte de la deconstrucció i va intentar d’alguna
manera mantenir alguna de les peces clau, del projecte d’alguna manera
intentant que la memòria d’aquella arquitectura que hi havia doncs continues
estant en allà i així quan la gent anés allà pogués entendre amb aquell mirador
que va conservar que era una infermeria, amb el recorregut que va fer que era
com bastant similar al recorregut que hi havia per arribar a cada una de les
casetes dels edificis públics, intentar que la memòria no es perdés d’alguna
manera.
7) Com hagués fet vostè per sense danyar el Paratge de Tudela deixar
un record del que va passar? Ja que tot el que va passar no es pot
oblidar així tan fàcilment.
El record jo crec que una mica ja hi és perquè quan hi vas, el menys quan hi vaig
jo, hi veus el Club Med encara que després el record es manté doncs a través
dels treballs que es fan, les publicacions dels llibres, dels arxius on un pot
continuar anant a buscar la informació... Clar no sé, crec que jo ho hagués fet
molt més radical en aquest sentit potser o si s’havia de desconstruir, ja no ho
hagués fet ni visitable, segurament ja no hauria ni intervingut a fer res. No sé si
ho hauria eliminat tot o llavors hagués mantingut l’essencial del Club.
40
9. MAQUETA
9.1. Plànol
Com a protagonista de la part pràctica he volgut construir una maqueta d’un
conjunt de 15 habitacles de la zona de s’Agulla agrupats amb tres grups de tres,
cinc i set cel·les. Després de valorar diferents opcions em vaig encaminar per fer
una maqueta diferent. Gràcies al fet que vaig conèixer la famosa aplicació
anomenada AutoCAD, a quart de l’ESO, que permet dibuixar amb exactitud
plànols i diferents elements de dibuix; vaig decidir de fer servir els coneixements
que tenia, sumat a la informació que he anat buscant, i he fet la maqueta amb
3D per ordinador. A partir del plànol original m’he fet el meu propi a escala 1:100,
ja que per mi aquesta escala em resultava més fàcil per dibuixar-la.
L’objectiu pel qual faig aquesta creació és per ser capaç d’entendre millor
l’arquitectura dels bungalous, ja sigui en proporcions, com en estil. A més m’ha
permès estudiar amb exactitud les proporcions que Pelayo va tenir amb la
41
topografia, tot i que la meva maqueta aquesta degradació d’altura respecte al sòl
no l’he pogut portar a terme.
9.2. Evolució
Principalment vaig començar per fer el
meu plànol a escala 1:100 portant totes
les mesures una per una tretes del
plànol original.
Acabem acotant el plànol de planta amb
les seves respectives portes i finestres
tot i que de moment únicament deixarem
l’espai de cada una.
Seguidament unim totes les parets que
es toquen entre si com un únic mur, per
tal que quan hàgim de pujar l’altura dels
habitacles ens resulti més fàcil. A més es
canvia de capa.20
20 Les capes són una eina de l’AutoCAD que ens permet posar les parts del dibuix de diferents
propietats; i això ens permet fer coses com poder desactivar-la i que en aquell moment no es vegi en la pantalla per treballar una altre part o per canviar de colors.
42
A continuació dibuixarem amb precisió
les finestres i portes. Ja que la paret té
un gruix de 0.15 m, 0.15 cm en el meu
dibuix; he decidit fer-les d’un gruix de 0.5
cm a la maqueta el que respondria a 0.5
m a la realitat.
Un cop acabat tot aquest
procediment comencem a pujar la
maqueta. Canviem la vista de la
pantalla per tal de veure el dibuix des
de tres perspectives diferents, de
planta, de perfil i isomètric.
Desactivem la capa de les finestres i
portes per no equivocar-nos a l’hora
d’elevar-la. Pugem la maqueta a l’altura
de 2,10 cm, el que seria 2.10 m en la
realitat.
Tot seguit pugem els marcs de les
portes i les finestres deixant el forat
buit de cada una; i unifiquem tot en
una sola capa i bloc.
43
Després desactivem la capa de les
parets per tal que no es vegi en la
pantalla i poder treballar molt millor els
detalls de les finestres i les portes.
Un cop tenim els detalls les
col·loquem en els seus espais
corresponents.
Per acabar desactivem totes les
capes, dibuixem el sostre i el pugem a
l’altura de 0,15 cm corresponent a
metres en la realitat; l’unim tot en un
mateix bloc, i ja només queda activar
totes les capes i canviar els colors i
textures.
Així és la imatge de la maqueta
acabada. He optat per deixar el sostre
només en un dels grups, ja que amb
el sostre no s’aprecia bé la unió de les
parets i com estan situades unes
respecte les altres.
44
9.3. Vídeo
Per tal que s’entengui millor el procés de la creació de la maqueta he decidit fer
un vídeo m’entres ho feia, i aquest és el resultat.
45
10. Conclusions
El treball que he dut a terme tenia com a objectiu respondre la següent pregunta:
Es pot restaurar un paisatge destruït per l’acció de l’home? Amb l’estudi que he
portat a terme, tot i que no es pot afirmar res, ja que és un cas d’entre molts; he
comprovat que és possible i per tant que la hipòtesi es compleix.
Tal com explico al llarg del meu treball, després de buscar diversa informació des
de la creació del complex de vacances, passant per tot el procés, fins a com es
troba avui en dia; el Club Med és un clar exemple per respondre a aquesta
qüestió. I ja no només pel fet que es reconstruís totalment el Paratge de Tudela,
sinó també perquè han sigut capaços de reutilitzar gaire bé el total dels materials
utilitzats. Tot i que el fet que fos possible aquesta reconstrucció, és gràcies a un
gran projecte que hi ha darrere; i ja no parlo del fet de posar-hi molta cura en
l’enderroc i en la neteja; sinó que anteriorment hi va haver un treball amb molta
cura com el va dur a terme en Pelayo Martínez.
Portar a terme la maqueta m’ha permès analitzar millor com era l’arquitectura i
com l’arquitecte va integrar-la en el paisatge, a part que m’ha ajudat a veure les
proporcions dels diferents elements, que en cert sentit han ajudat a una
deconstrucció més senzilla. Desenvolupar aquest treball m’ha fet plantejar la
idea de si a mi m’hagués agradat que no s’hauria destruït per poder-lo gaudir o
si el millor era l’enderroc. Realment aquest projecte porta darrera un gran valor
arquitectònic, per com han adaptat el poble en la topografia i amb la cura que
s’ha fet, en un lloc tan meravellós com és el Paratge de Tudela; ara bé és un lloc
massa privilegiat per privar-lo; per tant, tot i que des del primer moment va ser
un tema de debat, estic a favor en la idea de l’enderroc i amb com han portat a
terme tot el projecte. Tot i que acomptes de fer-ho desaparèixer gairebé tot, es
podrien haver deixat els elements més emblemàtics.
Per acabar cal esmentar que tota la deconstrucció va suportar un pressupost
important, fet que fa pensar que potser va ser massa desgast pel poc joc que se
li dóna avui en dia, ja que amb diferents excursions o activitats es podria fer més
a conèixer; però el que sí que està clar i no hi dubte és que gràcies a la feina que
s’hi ha fet amb tota la deconstrucció han aconseguit que mai es deixi oblidar una
història que va ser tan parlada en el municipi de Cadaqués.
46
11. Fonts d’informació
• REVISTES
Revista de Girona Núm.228 gener-febrer 2005. Pàgines 58-65 (consulta:
22/12/2017)
• FOTOGRAFIES I PLÀNOLS
Arxiu Històric COAC Demarcació de Girona (consulta: 23/10/2017)
• PÀGINES EN LÍNIA I DOCUMENTS D’INFORMACIÓ
Arnau, G. S. (2007). Procés de deconstrucció del Club Mediterranee de
Cadaqués. Identificació i gestió de residus. Retrieved from
http://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/5972 (consulta: 7/10/2017)
De Raedt, T. (2010). Le Club Med: L’idéalisme d’une époque. French Cultural
Studies, 21(3), 216–235. https://doi.org/10.1177/0957155810370539
(consulta: 7/10/2017)
DOSSIER DE DADES DEL. (2010). (consulta: 8/10/2017)
Ferrando, M. (2011). Recuperació del patrimoni geològic del pla de Tudela
(Cadaqués, Parc Natural de Cap de Creus). Annals de l’Institut d’Estudis
Empordanesos, 42, 205–232. https://doi.org/10.2436/20.8010.01.59
(consula: 8/10/2017)
La última bravura de la costa, dominada •*. (1962), 1962. (consulta: 8/10/2017)
Musquera, S. (2004). Club Mediterranée. Intervenció en el paisatge del Cap de
Creus als anys 60. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 37, 311–
342. (consulta: 7/10/2017)
Puiguriguer, M., Ambient, M., Roger, S. L., Sl, M., Carrion, G., & Natural, P.
(n.d.). AUTORS: Marta Puiguriguer. Geòloga. Axial , Geologia i Medi
Ambient SL Roger Mata. Geòleg. Axial , Geologia i Medi SL Gerard
Carrion. Biòleg. Tècnic del Parc Natural de Cap de Creus, 1–6. (consulta:
7/10/2017)
47
Restauració ambiental del paratge de Tudela ( Club Méditerranée ) al Parc
Natural de Cap de Creus. (2009). (consulta: 7/09/2017)
Tudela-culip, R. D. E. L. P. D. E. (n.d.). Restauració de tudela ( club med ) parc
natural de cap de creus. (consulta: 7/10/2017)
Weblet Importer. (n.d.). Retrieved January 28, 2018, from
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/biografies/fitx
a/7.html (consulta: 22/12/2017)
12. ANNEXOS
II
ANNEX 1: Fotos del Club Med
III
IV
ANNEX 2: Donació del croquis de Dalí al Museu d’Art
El dia 10 de novembre vaig tenir l’honor d’assistir en un dels actes del meu treball
que més il·lusió em van fer. Com he explicat en el meu treball, en Pelayo va
demanar consell a en Dalí per poder-ho fer de la millor forma possible. Dalí li va
fer arribar un petit croquis de com ell veia el Club Med.1
Trenta-nou anys després de la mor de l’arquitecte, la seva filla ha decidit donar
el dibuix al Museu d’Art de Girona perquè tothom el pugui gaudir. Tot seguit vaig
assistir a dues conferències, una d’en Martí Franch que mostrava el projecte que
havia portat a terme explicant cada una de les fases amb diferents poemes; i
l’altre de la Silvia Musquera on va explicar l’important valor arquitectònic que
tenia l’antic Club Med.
1 Vegeu pàgina 10.
*Font pròpia
*Font pròpia
V
*Font pròpia
*Font pròpia
VI
ANNEX 3: Plànol secundari per la maqueta
*Font- Arxiu Històric COAC Demarcació de Girona
![[Usabilitat] Pràctica 3: Realització d'un test d'usabilitat](https://img.dokumen.tips/doc/110x75/55cf99b2550346d0339eb31a/usabilitat-practica-3-realitzacio-dun-test-dusabilitat.jpg)
![[Usabilitat] Pràctica 2: Realització avaluació heurística](https://img.dokumen.tips/doc/110x75/577cd4491a28ab9e78981d05/usabilitat-practica-2-realitzacio-avaluacio-heuristica.jpg)
