A P O R T A C I O N S A L ’ A G E N D A 2 1 D E R E N A U I A L S E U P . O . U . M .

�

HORITZONS DE RENAU ..a Renau el llop hi jau...

�

Breu diagnosi ambiental i programa d’acció municipal possible, a consensuar participativament

i sobre el qual caldrà establir-hi pragmàticament un ordre lògic de prioritats a curt i llarg termini,

i diferents fases de realització.... �

1

Idees que han estat recollides al llarg dels anys de les pensades de

Toni Bara & Marga Díaz & Helena Núñez – idea & coordinació &text origuinal & imatges Robert Adserà & Marta Alonso - text&imatges

Toni Alasà & Carme Tortosa – text Txiqui López – text&imatges

Puri Rivero & Goyo –text&imatges Olga Melià & Ramon Cortés – text

Ioli Balcells & Miquel – text&imatges Andrés Bastiani & Cristina Buixaderes– text&imatges

Dolors Roset – text GRUP ROURE.......................................................................................................

Mati Talavera & Isa Cobo i Marc & Júlia – text&imatges Carmen Martínez – text Xavier Ferrando – text

Albert Cantera & Alba Potente & Biel & – text&correcció Pere Aguadé – text

Pep Veciana & família – text Jesús Dalmau – text

Xavi de la plaça – text Joan Olivé – text

Joan Monteserrat & Vero & família – text Manel Garcia & David &7pins – text

Adrià Calvet & Marta Vilà – text Sílvia Rion rialles & Raul permacultura – text

Jose Jurado &Maria José Moreira – text Maria Pilar Mola & Nico – text

Xavier Luque & Pilar & Héctor & Adrià – text&imatges Xavi Rovira & Isa – text

Jordi Llort sic.Gallus– text&imatges Pau Melià – text

Eudald & Cristina – text Xavier & Cristina músics – text

Ramon & Lluïsa Icart – text Antoine & Patricia & Tomàs Morxon – text

tots veïns de Renau, que un moment o altre hem conversat, ideat, hi són convidats......................................

2

PROEMI I a Peralta la guineu hi salta. I, a Renau no s’hi arriba ni per mar ni per terra... A Renau qui bé ho sopa mal hi jau... I, així ha estat. Hem caminat sobre roca, costers i comellars, i, escrit per les nits... Moltes de les idees plantejades suara són doncs fruït de les llargues i reflexives passejades per les Terres de Renau del Gaià sovintejades des del mateix inici del nou mil·lenni, tan aviat vaig habitar, expressament, joiosament, aquest vell i bell país; d’altres són idees que he anat copsant al llarg de les nombroses i il·lusionants converses entre el veïnat i acòlits de Renau. El món canvia, i dóna tombs, diuen els vells, i la societat, i conseqüentment les polítiques municipals, ensems les de país, que han d’emmotllar-se a nous contexts. El nou segle XXI doncs, es caracteritza certament per una renovada sensibilitat vers el paisatge en tota la seva dimensionalitat, de formes, volums, textures i colors harmònics, de paisatges sonors i de silencis rellevants, amb els éssers vius com a part implementària necessària, i de persones que són, si més no, paisanatge. Llavors també, com sortosa o malauradament el territori i la societat actual són cada vegada més canviants, molts dels plantejaments i propostes d’ordenació, actuació i gestió, cal que siguin tanmateix coherentment revisades amb suficient periodicitat; i, de la mateixa manera, l’acord i el consens que les ha de fer plenament possibles hauran de ser atesos en tot moment. Quan les propostes ciutadanes són vinculants, i llavors es due a terme, les persones senten més part seva el poble, i el defensen i milloren més i més, implcant-se en el manteniment i col·laborant encara més en el desenvolupament del seu municipi per sempre. Som naltros qui hem de decidir el nostre futur del nostre poble...

Toni Bara i Manyé -fill de Peralta des del 1760-

3

CONTINGUT PASSAT – història natural i valors EL PATRIMONI NATURAL I EL PAISATGE ASSOCIAT PRESENT – realitat que preocupa TENSIONS I PROBLEMÀTICA FUTUR – solucions PERSPECTIVES PER ÀMBITS:

� EN QUANT A PLANIFICACIÓ GENERAL � EN L’ÀMBIT DE SISTEMES, VIABILITAT, SEGURETAT I INFRAESTRUCTURES � EN L’ÀMBIT DELS ESPAIS LLIURES, RÚSTICS, AGRÍCOLES I FORESTALS

�Territori i paisatge �Hidrografia

�Flora i vegetació �Fauna

� EN L’ÀMBIT SOCIOCULTURAL, DE LA PARTICIPACIÓ,

LA SOSTENIBILITAT DELS RECURSOS I DE LA QUALITAT DE VIDA

� EN L’ÀMBIT DE LA ECONOMIA LOCAL, AGRÀRIA I DE SERVEIS

4

INTRODUCCIÓ

Aquest document, una ingent quantitat d’idees recollides de molts renauencs i renauenques durant més de 10 anys, no deixa de ser un l l i b r e b l a n c , un esborrany elaborat especialment per a bastir la repetidament anunciada Agenda 21: una eina estratègica de coordinació i funcionament i, que suara caldrà desenvolupar... Aquest és un programa internacional que assoleix dissenyar participativament entre els veïns un futur sostenible a curt i llarg termini del seu municipi, a tots nivells, el qual caldrà consensuar entre tots i totes, definir-ne un ordre de prioritats i acordar les fases d’aplicació i, al qual us convidem des d’ara d’implementar amb més aportacions. I, per ser coherents, perquè la sostenibilitat sigui el que defineixi les línies principals de desenvolupament municipal, també caldrà elaborar participadament un nou POUM que doni cobertura a aquest anhel. Progrés sostenible suposa contraposar reflexionadament la quantitat vers la qualitat: cal recordar que el “desarrollisme” vigent fins el moment ha estat la causa comuna de la gran crisi global actual. A Renau podem encara reorientar algunes inèrcies perilloses i endegar un nou model local que garanteixi un futur ple de qualitat ambiental i de vida. És tanmateix un ideari que caldrà revisar i actualitzar periòdicament i, participativament, acordar anualment els pressuposts, tot cercant altres fonts de finançament extraordinàries, i/o seran actuacions que caldrà requerir a d’altres administracions. Cal que la sostenibilitat suara, en temps de crisi global, sigui prioritària i entesa a tots nivells: sostenibilitat a nivell urbanístic, sostenibilitat a nivell ambiental, sostenibilitat a nivell paisatgístic, sostenibilitat a nivell social, sostenibilitat a nivell econòmic...

5

EL PATRIMONI NATURAL I EL PAISATGE ASSOCIAT A llevant de Tarragona, al Baix Gaià, des de la Tossa Grossa de Montferri (Alt Camp) fins el llogaret de Tamarit (Tarragonès), hi resilieix un petit gran país que encara conserva una qualitat ambiental prou significativa i, relativament proper a la gran conurbació… Paisatges harmoniosos i amables, plàcids, amb ondulacions suaus, conreus i bosquines alternades, barrancs i penya-segats esparsos, especials microclimes, lluminositat característica i silencis rellevants. És ja dels pocs espais naturals que ens queden a prop…

...atributs doncs com la calma, la tranquil·litat, la serenitat,

la placidesa del paisatge i la seva gent, el silenci i la foscor de les nits

formen també part indiscutible del patrimoni socio-ambiental d’aquest petit país...

és el seu vell i bell paisatge, i el seu paisanatge, qui n’és meritori...

A vol d’ocell és quan es fa evident el valor especial d’aquest territori que estructura la conca del riu Gaià, ensems la seva xarxa de torrents i tot l’entorn natural íntimament associat, privilegiat, i antuvi frontera de la MARCA HISPÀNICA: constitueix un element clau com a connector biològic i paisatgístic entre la Serralada Pre-litoral i el mar; i, més enllà, segueix essent bio-geogràficament estratègic per la connexió del litoral fins la serralada Pirinenca, a través de la Segarra i el Solsonès.

6

La conca del riu esdevé també sovint una marca biogeogràfica de penetració d’espècies més septentrionals –pi roig, boix, falaguera aquilina, viola...-, actuant alhora com a reservori genètic d’alguns genotips; i s’hi constata també, el comportament dels roures com a espècie acompanyant en les formacions de ribera. A Renau hi confluiran roures (Quercus cerrioides i Q. faginea), amb màquies profundament mediterrànies, becades (Scolopax rusticola) a l’hivern i torlits (Burhinus oedicnemus) a l’estiu, enganyapastors i sibocs (Caprimulgus europaeus i C.ruficollis)… Al Baix Gaià s’observa clarament doncs una bona representació de la majoria d’ambients mediterranis per excel·lència, des dels penya-segats calcaris, alzinars i màquies, fins la costa plana de platges amples amb muntanyans, maresmes i praderies submergides, o la costa vertical amb caletes recollides i vegetació endèmica, els rius i torrents de règim irregular entornats de densa vegetació marjalenca… El de Renau és un territori on hi rau també la funció estratègica de connectar biològicament el Baix Gaià i el Baix Francolí, a través del Coll de Nulles. Tanmateix, el recorregut del tram de la carretera de Tarragona al Pont d’Armentera, la qual transcorre per sobre i al llarg de la carena d’esquena d’ase que configura la divisòria natural entre les dues conques, alhora aïlla, protegeix, ordena i acull les Terres de Renau del Gaià, a recer de la regió central del Camp, altament transformada, artificialitzada, urbanitzada, industrialitzada, i dominada per les petroquímiques... Les zones properes al riu Gaià, a la part SE del terme, tenen uns pendents més elevats que han dificultat l’activitat agrícola i, per tant, la transformació dels usos del sòl. En aquestes zones encara s’hi conserva ingent vegetació natural, amb major o menor grau de degradació i, al marge del llit del riu Gaià, encara hi creixen retalls de bosc de ribera i altres espècies associades als cursos d’aigua; com a zona d’especial vàlua ecològica, per lo apartada i tranquil·la que és, constituint un refugi de fauna estratègic, destaca el Fondo de la Llopatera. Som en un massís calcari atravessat pels darrers congosts del Gaià en el seu recorregut cap al mar, on el riu s’hi entafona amb una extensa i contínua superfície forestal, acompanyat d’una gran àrea agrícola perimetral de petits turons reseguits per fèrtils comellars. El riu Gaià i els Torrents de Tenau i de Peralta, acaben de vertebrar el terme que, amb poc o molta vegetació riberal, otorguen destacats microambients propis del bosc en galeria. Al sud del Mas de l’Altrera es dibuixa un paisatge agrícola amb garrofers certament atractiu, harmònic en les formes i que testimonia un treball conscient i respectuós amb l’entorn. És un exemple ilustratiu de molts altres paratges gestionats sosteniblement per les mans sàvies pageses. Tanmateix els boscos on s’entrelliguen aquests camps de conreus, de pins blancs, mostren un sotabosc de màquia -amb margallons, savines i càdecs...- relativament avançat en la seva autosuccessió natural.

7

Destaca en aquesta zona l’elevada heterogeneïtat d’hàbitats, relativament ben conservats o que encara conserven prou capacitat de regeneració, molts dels quals protegits per la normativa comunitària. És un territori d’elevat interès biològic i paisatgístic, conformat per un país estructurat en mosaïc agro-forestal caracteritzat per pinedes, màquies i alzinars –codis de protecció a nivell d’UE 5333, 9340 i 9540-, conreus tradicionals de secà, agrosistemes d'alta diversitat i heterogeneïtat ecològiques, abundants de construccions de pedra seca, com marges, barraques... Hi caldrà esmentar: el riu pròpiament amb les comunitats de ribera associades (alberedes, tamarigars, canyissars…), l’entorn del pantà de Repsol, quan el riu ja deixa de ser riu, penya-segats amb les seves corresponents comunitats rupícoles vegetals i animals, màquies i alzinars (Querco-lentiscetum i Quercetum ilicis galloprovinciale) en procés de maduració, amb la presència destacable d’alguns alzinars que sorgeixen molt vigorosament i associats amb roures en els terrenys abandonats més fèrtils, resseguint comellars i vores de torrents -l’alzinar litoral amb roure cerrioide Quercetum ilicis galloprovinciale cerrioidetosum- i, els conreus de secà dominants arreu, combinat amb petites àrees de regadiu i horts escadussers, ensems el seu ric patrimoni antropològic associat. El clima sec però d’influència marina, típic mediterrani de terra baixa, dóna lloc a una vegetació típica mediterrània on predomina l’alzinar amb marfull (Viburno-Quercetum ilicis) i la màquia de garric i margalló (Querco-Pistacietum ilicis). En tot cas, aquesta vegetació potencial ha estat sovint modificada per l ‘home, donant lloc a un canvi en el paisatge i en la cobertura del sòl, de manera que més de la meitat de la superfície del terme presenta una estructura condicionada per l’activitat antròpica ancestral, majoritàriament, agrícola. Així doncs, als costers els ocupen bancals suportats per innombrables marges de pedra seca, malgrat el seu progressiu abandó, i els comellars resten encara majorment ocupats per cultius. Actualment doncs hi dominen els agrosistemes conformats majorment pels conreus de vinya (Vitis vinifera) i altres fruiters de secà com l’olivera (Olea europea) i el garrofer (Ceratonia siliqua), l’ametller (Prunus dulcis) o l’avellaner (Corylus avellana).

8

9

Entre la flora destaca la persistència, arreu però de forma localitzada, de gran nombre de roures cerrioide i valencià (Quercus cerrioides i Q.faginea) –que abunden i es regeneren decididament en determinats sectors-, serveres (Sorbus domestica), savines i càdecs (Juniperus phoenicea i J.oxycedrus), margallons (Chamaerops humilis) –alguns de tamany molt notable-, alguns exemplars isolats i estranys ja en aquestes contrades, testimonials d’un passat més nemoral i divers, de pi roig (Pinus sylvestris), nogueroles (Pistacea therebintus), matapolls (Daphne gnidium), arbocers (Arbutus unedo), marfulls (Viburnum tinus), aladerns de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), violes (Viola alba), falagueres (Pteridium aquilinum, Polipodium vulgare...), als cursos d’aigua hi creix puntualment el rarificat espargani (Sparganium erectum), varis poblaments de la rara i bella viola de tardor (Viola arborescens), la centàurea linifòlia (Centaurea linifolia), diferents espècies de plantes aromàtiques i medicinals com el rar poniol de roca (Satureja fruticosa), el timó mascle o blanc o groc (Teucrium polium ssp.), més de 7 espècies d’orquídies diferents, etc.

10

A la cua de l’embassament, a l’alçada de les Coves Roges,

és on s’ha comprovat una gran escolament

de l’aigua a través d’una falla preexistent. Aquest fet determina

devallades significatives del nivell de la làmina d’aigua embassada

fins assolir aquesta cota natural de sobreeiximent, i tanmateix impedeix l’establiment

d’un cinyell de vegetació marjalenca riberal, el qual suposaria

un enriquiment molt trascendent de la seva biocenosi.

L’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), que a Renau es manté l’única parella ja a la comarca del Tarragonès, i altament protegida per la diversa legislació ambiental, és sens dubte l’espècie més emblemàtica que acullen aquestes terres; aquesta fa el niu a la cua de l’embassament, vora el paratge de penyassegats de l’Altrera i les Coves Roges, i manté gran part del terme municipal com a territori propi de cacera.

11

Menció especial es mereixen els Torrents de Renau i de Peralta, veritables reservoris de biodiversitat, que encara hi mantenen prou resiliència diversos poblaments d’àlbers, oms, freixes, roures, espargani

(Sparganium erectum), hi perviu algun gatell i alguns pins roigs, s’hi localitzen més de 7 espècies d’orquídees, hi nidifiquen diverses parelles de duc (Bubo bubo) en les parets que l’entornen, ensems interessants afloraments fossilífers...

12

En vegetació és destacable: �Mosaic agro-forestal d’alta diversitat i heterogeneïtat ecològiques, amb algunes clapes certament interessants de roure valencià i/o cerrioide (Quercus faginea & Q.cerrioide), en obagues i fondals.

�Alzinars incipients amb vigorositat a la Rassota i el Fondo Estret, el Fondo de la Llopatera...

�Cinyell de tamarigar incipient a les ribes planes de l’embassament. � En les obagues de l’àrea de l’Altrera, destaca l’alzinar potencial amb bona resiliència d’espècies acompanyants, amb la presència inèdita en aquestes contrades, d’una munió de plançons de marfull (Viburnum tinus), galzeran (Ruscus aquleatus), falaguera (Polypodium vulgare), etc., així com de savina i càdec (Juniperus phoenicea i J.oxycedrus), aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), margalló (Chamaerops humilis)... Tot i així però, paradoxalment s’hi constata una baixa taxa de regeneració d’alzines (Quercus ilex).

�Alzinars alguns ja molt avançats, i enriquits amb roure, esdevenint veritables rouredes a les fèrtils terres de la vall i les ribes del Torrent de Renau i a les Bríquies... ; també al bosc del Lloret i, a la petita finca en desús entre l’ermita i la carretera -a la riba esquerra del Torrent de Peralta- hi apareixen gran quantitat de peus de talla apreciable, fills del Roure de Renau. ► Retalls d’albereda (Vinco-Populetum albae) -92A0- en constant regeneració, estructurada en rogles de rebrot als Torrents de Renau i de Peralta, i al riu Gaià, amb àlbers esparsos (Populus alba), freixes abundants (Fraxinus angustifolia), algun que altre gatell (Salix cinerea) i saüc (Sambucus nigra), alguns oms (Ulmus minor) certament monumentals i amb molta vitalitat –a la vora del terme, a Vilabella-, amb molta densitat de roures valencià o cerrioide (Quercus faginea, Q.cerrioides), algun pi roig (Pinus sylvestris) testimonial, vinca (Vinca major), un poblament aïllat d’espargani (Sparganium erectum) localitzat vora el pont de la carretera, a tocar del poble, etc.

13

En concret, s’hi localitza: � diferents poblaments de poniol de roca (Satureja fruticosa) vora l’Altrera, a les Coves Roges i en diversos punts dalt els

penyassegats que guaiten el Gaià � la centàurea linifòlia (Centaurea linifolia), relativament abundant � el rarificat espargani (Sparganium erectum), un poblament vora el pont sobre el Torrent de Renau a la carretera d’entrada. � la característica salicària (Lithrum salicaria) aigües amunt del pont del Torrent a la carretera d’entrada � varis poblaments aïllats de la rara i bella viola de tardor (Viola arborescens) � el timó mascle o blanc o groc (Teucrium polium ssp.), amb poblaments esparços � espermallac (Santolina chamaecyparisus), dues localitats conegudes, vora el Lloret i sobre de la Sort. � un xop (Populus nigra ssp.italica), on el GR creua el Torrent de Renau � llentiscles o mates (Pistacia lentiscus), amb fenotip de fulla petita � un poblament de càdecs (Juniperus oxycedrus) de port excepcional a la zona compresa entre Mas d’en Sord i els Caus de Cordelló. � 7 serveres (Sorbus domestica) en terreny agrícola i un màxim d’una dotzena en zona forestal � 2 pi roig (Pinus sylvestris), un ja però malaurat recentment. �diversos matapolls (Daphne gnidium), exemplars molt distants, sols petits poblaments als sectors més recollits i inòspits �alguns pocs aladerns de fulla estreta (Phillyrea angustifolia) �alguns poblaments de margalló (Chamaerops humilis) de port considerable a l’Altrera, Coves de Dalmau, al Fondo Estret... �poblaments escadussers de galzeran (Ruscus aculeatus) �localitats puntuals amb falaguera (Polypodium vulgare) � s’hi ha detectat en zona propera indeterminada la cargola sanguínia (Erodium sanguis-christi), un endemisme en clara regressió � orquídies: Epipactis helleborine, Limodorum abortivum, Ophrys fusca, O.speculum, O.scolopax i O.sphegodes, Anacamptis pyramidalis,

Orchis coriophora ssp.fragans i Cephalantera cf.longifolia Vora el pont de la carretera que mena a Renau, a tocar del Torrent de Peralta, molt a prop del poble es localitza un magnífic exemplar de roure (Quercus cerrioides), de monumentalitat considerable, catalogable, vàries vegades secular, testimoni d’altres temps en que aquests no devien ser tan escadussers. És molt probablemet el roure més gran en aquests moments de totes les comarques de Tarragona.

Altra arbrat amb monumentalitat actual o potencial són:

� 2 roures fills vora Torrent de Peralta, situs entre el roure referit i el Lloret. � el Pi de Casimiro de les Tres Branques del camí de l’Altrera � l’alzina de Mas de Nincles � el pi blanc de sota el Torrent, entre la piscina i Peralta � els pins de sota Mas Solé – Coll de Nulles* � els pins de dalt la carena Peralta – Argilaga � 2 pins confrontats a les Coves, vora el torrent

*Sobre la nova granja de pollastres, on nia, o niava, l’àliga marcenca.

14

Les cubetes de Renau i de Peralta –del qual en raja la Font de Tost-, ensems les Cabeces de Vilabella, amb un aqüífer superficial aflorant esparsament, constitueix certament una àrea d’especial interès respecte el poblament d’amfibis –altrament el grup faunístic més amenaçat a nivell mundial-. Hi són presents doncs 7 espècies diferents d’anurs (!): la reineta o granota d’arbre (Hyla meridionalis), la granota verda (Rana perezi), el tòtil (Alytes obstetricans), el gripauet (Pelodytes punctatus), el gripau d’esperons (Pelobates cultripes), el gripau corredor (Bufo calamita) i el gripau comú (Bufo bufo); dels quals el gripau corredor i la reineta hi són significativament abundants. Punts d’aigua actuals destacables d’importància estratègica pel poblament potencial d’amfibis: 1. - la Font i bassa de Tost, que si bé neix al terme de Vilabella, rega el de Renau

2. - els camins llagrimejants de Vilabella des del Marge Alt i el del Set Pins, per bé que no tenen arranjada la surgència 3. - la bassa trencada i l’antic cocó de la teuleria 4. - l’antiga bassa, el nou estanyol i la rasa de l’Àngel, que si bé també neix al terme de Vilabella rega el de Renau 5. - la bassa de l’hort del Veciana, alimentada per un pou de llàgrima 6. - el bassal a la finca del Mas de l’Aleix 7. - la font de boca del Lloret, que també regalima i confereix humitat... 8. - el bassal excavat entre les restes de Peralta 9. - la Font del Madró, vora el Mas de la Pau de Vilabella

Aquest és certament un hàbitat ric en espècies de fauna pròpies tant d'ambients oberts com d'ambients forestals; entre les espècies animals que poden caracteritzar aquests ambients hi trobem doncs: una parella d’àliga cua-barrada (Hieraaetus fasciatus) –l’única ja a la comarca del Tarragonès-, diverses parelles d’àliga marcenca (Circaetus gallicus), astors i esparvers (Accipiter nisus i A.gentilis), aligots (Buteo buteo) i falcons (Falco peregrinus) habitualment hivernants –sense descartar-ne la seva nidificació-, una població de ducs (Bubo bubo) excepcionalment abundant, sibocs i enganyapastors (Caprimulgus ruficollis i C.europaeus), torlits (Burhinus oedicnemus), gralles i corbs (Corvus monedula i C.Corax) –citacions pretèrites bastant recents-, algun que altre picot garser gros (Dendrocopos major) prop del riu i arreu el picot verd (Picus viridis), pardal roquer (Petronia petronia), xixella (Columba oenas), el cucut (Cuculus canorus) i el cucut reial (Clamator glandarius), algun indici escadusser de gaig blau (Coracias garrulus), el ballester (Apus melva), cogullada fosca (Galerida theklae), còlit ros i gris (Oenanthe hispanica i O.oenanthe), oriols (Oriolus oriolus), etc. Entre els amfibis cal destacar la àmpliament present granota d’arbre (Hyla meridionalis) amb densitats excepcionalment altes, el gripau d’esperons (Pelobates cultripes), el gripauet de punts (Pelodytes punctatus), la serp llisa (Coronella girondica), la serp de ferradura (Coluber hippocrepis), la serp d’aigua escurçonera (Natrix maura), hi abunda especialment la serp blanca (Elaphe scalaris) i la serp verda (Malpolon monspessulanum), algun que altre escurçó reductual (Vipera latastei), la serp de vidre (Anguis fragilis) i la bíbia (Chalcides striatus), el lluer hi és també abundant (Lacerta lepida), la sargantana cua-llarga (Psammodromus algirus), la sargantana de paret (Podarcis hispanica), el dragonet (Hemidactylus turcicus) i el dragó (Tarentola mauritanica), algun que altre exemplar reductual de tortuga de rierol (Mauremys leprosa) al Torrent de Renau, vàries citacions pròximes de gat fer (Felis sylverstris), i, cites anecdòtiques de tortuga mediterrània (Testudo hermanni) disperses i testimonis encara potser d’un passat més esplendorós, etc.

15

Catàleg d’ocells estivals o nidificants al TM de Renau (2006).

16

17

Catàleg de mamífers al TM de Renau (2006). Cuadres extrets de la Base de Dades de Biodiversitat elaborada per la Universitat de Barcelona, referenciada en quadrícula de 10x10 km., i el Servidor de Cartografia Ornitològica de Catalunya (ICO)

18

S í n t e s i d ’ e s p è c i e s d e f a u n a d e s t a c a b l e s :

► àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) nidificant als penyassegats que conformen el congost del riu Gaià, gran part del terme constitueix el territori de cria i cacera d’una parella “històrica” d’aquest rapinyaire emblemàtic, el qual curiosament de quan en quan sobrevola el mateix poble.

► àliga marcenca (Circaetus gallicus) amb nidificació regular de vàries parelles a les bosquines vora el Coll de Nulles al sector Mas Soler-Mas de Nincles, al llarg del Torrent de Renau – al sud de Peralta-, a l’entorn més proper al Gaià... ► aligot (Buteo buteo)

hivernant habitual, diversos exemplars cacen entre Renau i Vilabella, entre Peralta i l’Argilaga.. ► falcó (Falco peregrinus)

-hivernant escàs- ► astor (Accipiter gentilis)

-present regular- ► esparver (Accipiter nisus)

-escàs- ► xoriguer o esparver (Falco tinnunculus) -comú-

► duc (Bubo bubo) -densitat excepcionalment alta- ► mussol banyut (Asio otus)

-present regular- ► gamarús (Strix aluco)

-escàs- ► xup o mussol comú (Athene noctua)

-abundant- ► xot (Otus scops)

-estival regular- ► òliva (Tyto alba)

-mínim una parella al campanar i antic dipòsit- ►torlit (Burhinus oedicnemus)

-molt abundant en zones obertes de conreu- ► gaig blau (Coracias garrulus)

–irregular- ► cucut reial (Clamator glandarius)

-cria irregular- ► siboc (Caprimulgus ruficollis)

-molt abundant- ► enganyapastors (Caprimulgus europaeus)

- abundant-

►cogullada fosca (Galerida theklae) -molt abundant-

► becada (Scolopax rusticola) hivernant habitual arreu del terme, sense ser estrany que sobrevolin el mateix poble als capvespres...

► tortuga mediterrània (Testudo hermanni) –presència pretèrita documentada-

► llargandaix o lluer (Lacerta lepida) –abundant-

► dragonet (Hemidactylus turcicus) -escadusser-

► lludrió (Chalcides striatus) –escadusser-

► serp de vidre (Anguis fragilis) -escadussera-

► serp de ferradura (Coluber hippocrepis) -escadussera-

► serp llisa meridional (Coronella girondica) -escadussera- ► gripau (Bufo bufo)

–relativament abudant- ► gripau corredor (Bufo calamita)

–localment molt abudant- ► reineta (Hyla meridionalis)

–molt abundant- ► tòtil (Alytes obstetricans)

-escadusser- ► granoteta de punts (Peloytes punctatus)

-escadussera- ► gripau d’esperons (Pelobates cultripes)

-escadusser- ► eriçó clar (Atelerix algirus)

-escadusser- ► cabirol (Capreolus capreolus)

-arribada recent mínim de dos exemplars- ► el lepidòpter Euphydryas aurinia

-rar-

19

Altres ocells hivernats regulars: multitut de fringílids arreu dels camps (pinsans, caderneres, passarells...), a l’embassament és també habitual la presència de bernats pescaires (Ardea cinerea), corbs marins (Phalacrocorax carbo), ànecs colls-verds (Anas platyrhynchos), cabussons emplomallats (Podiceps cristatus)... Ocells de pas habitiuals: arpelles i esparvers (Circus sp.), milans (Milvus sp.), grues (Grus grus) i flamencs (Phoenicpoterus ruber) en pas nocturn... Ocells accidentals: àliga daurada (Aquila chrysaetos), dur bec (Coccothraustes coccothraustes)...

SÓN PAISATGES SONORS VERITABLEMENT DESTACABLES DES DEL MATEIX POBLE ALGUNES NITS I MATINADES D’ESTIU I D’HIVERN :

A l’ESTIU: el rossinyol, siboc i enganyapastors, els torlits, el xup i el xot, l’òliba, els cors de reinetes i granotes, gripaus corredors, tòtils i altres esclàpets, les orenetes cua-blanca i comunes, l’oriol, les caderneres, pardals, estornells, els grills...

A l’HIVERN: l’imponent duc o dúgol, el mussol banyut, el gamarús i el xup, el barbaroig, la guineu, esclàpets...

EN TEMPS DE PASSA: les grues, no gens estrany d’escoltar-les al seu pas quan viatgen de nit.....

20

ALGUNS PARATGES SINGULARS PEL SEU NOTABLE INTERÈS GEOLÒGIC , ECOLÒGIC I /O PAISATGÍSTIC : raconades amb elevada biodiversitat o resiliència.......

1. Cadequer situs entre els Caus de Cordelló i Mas de’n Sord 2. Horts de Veciana, Taret... 3. Vall del Torrent de Renau o de l’Usol 4. Vall del Torrent de Peralta o dels Panicals 5. Font de sota l’hort del Veciana 6. Font de sota el poble 7. El Lloret 8. L’Altrera 9. El Fondo de la Llopatera 10. Penyassegats de la Llopatera 11. Els Tres Pins 12. El Roure de Renau 13. La península de Mas de’n Sord 14. Turonet vora el Terrer Blanc sobre la Vall del Torrent i front el poble 15. Coves de Dalmau 16. Balmes del Torrent creuant el GR 17. Coves de Taret 18. La Rassota 19. El Fondo Estret 20. Caus de Cordelló 21. La Goleta 22. Balmes Torrent Avall 23. Les Guàrdies 24. Les Bríquies 25. Les Terres 26. La Fitasobre la rassota 27. La fita sobre el turonet 28. La fitasobre el turó alt 29. Bosc i passeig a Peralta 30. La Vals, penjat sota Peralta 31. Font de Tost 32. Entorn del Mas de Nincles 33. Les Cabeces (T.M.Vilabella) 34. Rasa del camí de Vilabella i salt sota els Melià 35. Obagues de...............

I, els jaciments fossilífers a la Sort, les Coves de Dalmau, les Bríquies, la Goleta, els Caus de Cordelló...

21

És ja història la presència regular fins l’any 1969 d’una parella de llúdrigues (Lutra lutra) al Gaià

vora la vila del Catllar, a sota la Fàbrica -Joan Brulles, com.pers.-

La darrera citació de llúdriga coneguda al Gaià va ser l’hivern del 1990,

aigües avall de Santa Perpètua de Gaià -Toni Bara & Joan Brulles-

PARATGE DE L’ALTRERA, des de l’altra banda de riu, a les Coves Roges.

Segons en Josep Maria Rull, sembla molt probable que l’origen etimològic del nom “Altrera” pugués derivar de “voltrera”,

ja que en temps passats, quan la ramaderia era encara una activitat estesa, acollira una població de voltors, “grans ocells amb el cap pelat que voltaven”, deia el seu padrí,

per la qual cosa, etimològicament, molt probablement d’aquest fet en provindria el topònim.

22

Un fet sens dubte excepcionalment i remarcable,

i que ens recorda la potencialitat biològica d’aquest territori,

és la darrera captura a Catalunya, l’any 1962,

d’un exemplar de lynx (Lynx pardinus),

entre el Corral Nou i el Mas d’en Sord,

paratge situs entre els T.M. de Renau i del Catllar.

-Joan Brulles, com.pers.-

•

23

El paisanatge Certament és destacable tanmateix una relativa bona cohesió social i un bon ambient de participació, conferit, en gran part, tant pels habitants de la segona onada pobladora com pels nouvinguts en el darrer poblament, i amb la canalla com a eix vertebrador importantíssim, estratègic. Ambdós grups de pobladors curiosament, constitueixen famílies que han arribat a Renau cercant la qualitat de vida ambiental exclusiva que oferia el nostre poble.

24

TENSIONS I PROBLEMÀTICA

És preocupant:

• El col·lapse derivat de la recent bombolla urbanística, que a Renau es palesa amb una munió de parcel·les i cases buides o a mig acabar. • Les urbanitzacions, bàsicament Renau-2 o Nou Renau -de xalets amb tipologia inadequada-, i l’àrea del Coll de Nulles, la implantació de les quals ha estat altament transformadora del paisatge. • La pèrdua progressiva de qualitat del paisatge per la seva artificialització i desnaturalització manifesta amb la proliferació de petites edificacions neorurals disperses arreu camuflades de magatzem agrícola i que progressivament van petjant el territori, les pràctiques cada vegada més comunes dels desmunts per a l’extensificació i emparrat del conreu de la vinya, alguns tancats de grans finques, granges de pollastres a tocar de zona de nidificació de l’àliga marcenca...

25

• La lenta regeneració-maduració forestal, especialment en els indrets amb sòl més magre o més pertorbats (cremats, erosionats…), amb la persistència de pinedes secundàries amb mala o nul·la gestió forestal, amb el conseqüent perill constant de nous incendis...

Es desitjable una gestió forestal sostenible, respectuosa amb els valors naturals i el paisatge, i que afavoreixin la successió-maduració dels nostres boscos cap a les comunitats climàciques i potencials, més estables i resistents a les pertorbacions com el foc; màquies, alzinars, rouredes...

• La pèrdua progressiva de biodiversitat vegetal i animal, que afecta especialment a les espècies més sensibles o de regeneració més dificultosa. • Les accions i intervencions irracionals en el medi natural per persones desconeixedores de la seva realitat, és el cas de la recent “neteja” forestal al Bosquet del Lloret”, la qual malauradament va suposar l’involució ecològica de l’alzinar amb roures incipient, alhora de no assolir tampoc l’objectiu perseguit de prevenció d’incendis: eliminant indiscriminadament les espècies d’alzinar i roureda, i deixant enpeus les de pineda...

• La degradació del ric patrimoni de pedra seca, antropològic arqueològic, arquitectònic, rural… Barraques, murs i marges de pedra seca, pous, cocons i aljubs, masos...

26

• Les pràctiques agrícoles agressives i poc respectuoses amb el medi ambient: - rompudes i innombrables desmunts de marges de pedra seca i de turons, per la concentració parcel·lària i l’extensificació de conreus (vinyes sobretot) - ús abussiu de pesticides i llaurats innecessaris… - cremes agrícoles abusives de restes vegetals i de vores vives, que tanmateix són origen de molts incendis forestals, i, als mateixos Torrents de Renau i de Peralta, amb les inherents alberedes restant en constant regeneració...

27

Valors, avantatges i funcionalitats dels marges de pedra seca

→ Increment de la disponibilitat de superfície cultivable, i de la potència i productivitat del sòl, per aprofitament de les terres en ser despedregades, optimitzant-se el creixement de la vegetació, conservant la humitat edàfica, reduint-se l’impacte dels vents, tamponant les variacions de temperatura ambiental..

→ Control i lluita contra l’erosió per retenció de terres, i fre a la desertització, un greu problema al sud d’Europa..

→ Possibiliten el drenatge de l’aigua del sòl en percolar entre les pedres, entravessades pacientment sense morter..

→ Increment de la biodiversitat global, permetent l’establiment de líquens, molses, herbes, arbusts, arbres, lianes, etc. on, tanmateix els marges i les vores vives en general són un hàbitat estratègic -suport de refugi i reproducció- per una munió d’espècies comunes de vertebrats i invertebrats malgrat demostradament cada vegada més rarificades a nivell europeu: papallones, llangardaixos, sargantanes i dragons, serps, granotes i gripaus, mosteles, eriçons i musaranyes, i aloses, calàndries, trists, pastorelles, còlits ros, bitxacs rogencs, caderneres, guatlles, verderoles, cogullades, pardals xàrrecs, botxins, cruixidells...

→ Són un element clau en el manteniment de l’equilibri ecològic, participant implícitament en el control de plagues, quan, sobrepassats els estadis inicials, caracteritzats per la presència d’espècies de flora i fauna oportunistes, s’assoleix una relativa maduració-complexitat en la seva composició vegetal i animal..

→ Constitueixen sovint ja una part intrínseca del nostre patrimoni forestal allà on el bosc ha recuperat terreny, facilitant l’autosuccessió de camps deixats vers alzinars i rouredes..

→ Són un valor culturals antropològic, un element inherent dels nostres paisatges mediterranis agrícoles tradicionals, amb alt contingut estètic, amb evident integració al paisatge conservant-se el seu sky line..

→ Són un valor patrimonial històric, testimoni de segles d’explotació parsimoniosa, harmònica, d’aquí ve l’expressió “els catalans de les pedres en fan pans”..

PROBLEMÀTICA ASOCIADA ALS DESMONTS DE TURONS I COSTERS eliminant vores vives i marges de pedra seca, normalment amb l’objectiu de plantar-hi cultius intensiu de vinya emparrada, oliveres atapeïdes...

► Són estratègies de concentració parcel·lària que comporten problemàtiques implícites d’erosió i d’empobriment del sòl, amb pèrdua dràstica de la qualitat edàfica..

►Impliquen la desaparició de rics mosaics agrícoles que són transformats en monocultius intensius, veritables deserts biològics on sols hi perviuen unes minses espècies; ús i abús de pesticides, de llaurats..

► Són actuacions absolutament irracionals que suposen un greu impacte ambiental i paisatgístic, pitjor certament que un incendi forestal..

► Els talussos que s’originen, descarnats, i l’artificialització del camp amb ferros, filferros i plàstics, suposen una degradació gairebé irreversible de la qualitat paisatgística..

► Representen una pèrdua molt considerable d’hàbitat de qualitat ecològica significativa, esdevenint barreres biològiques que tanmateix dificulten la lliure circulació de la gran fauna vertebrada..

► Massa sovint hi són endegats el rec per goteig, massa sovint prescindible, suposant en molts casos la sobreexplotació dels aqüífers, tant és així que els Torrents de Renau i de Peralta ja han deixat de rajar normalment..

► Molt sovint il·legals, són actuacions mancades de tots els permisos pertinents, del DMAH de la Generalitat, llicències municipals d’obres.. sobrepassant límits establerts, ocupant zones de XARXA NATURA 2000..

► Encarnen el vell dilema de qualitat versus quantitat, transformacions agrícoles per a produir vi, cava o oli de baixa qualitat..

28

• La manca de control de la cacera, sense auditoria científica, amb desconeixement real de les captures, implicant sovint una sobreexplotació cinegètica que, en algunes finques, deriva en el repoblament forçat de les espècies presa, i d’altres pràctiques insostenibles, com l’ús il·legal i incontrolat de llaços per “control de depredadors”, els episodis esdevinguts, bé que puntualment, d’enverinaments... I la forta pressió cinegètica entorn del poble i les noves àrees habitades, amb el conseqüent perill vers les persones i la canalla en especial, les detonacions contínues durant els matins d’hivern... • La introducció d’espècies al·lòctones i domèstiques: plantes amb comportament invasor -ungla de gat, acàcies, opunties, plomeros de la pampa...-, peixos -silur, gambússia…-, tortugues de Florida, cranc americà, proliferació de gats domèstics lliures i gossos asalvatjats altament competidors amb els depredadors naturals, etc. • L’amenaça constant de la implantació de centrals eòliques invasores… • L’amenaça i incertesa, de la inundació de les ribes de l’embassament, amb l’anegament de centenars d’hectàrees de forest, per pujades sobtades del nivell sense que Repsol n’alliberi aigües avall de la presa, així com per nous aprofitaments anunciats d’aquest, com emmagatzemament d’aigua de l’Ebre...

29

• És especialment patètic i coneguda la manca de cabal-règim ecològic hídric al riu Gaià per sota el seu embassament, quan als anys‘70 REPSOL en va truncar el seu curs en construir una presa al terme d’El Catllar i Vespella de Gaià, amb la finalitat de explotar l’aigua per part del complex petroquímic del Camp de Tarragona. Les conseqüències més evidents han estat:

→ l’alteració del cicle natural i la degradació absoluta que això suposa de la ecologia natural del riu... → la desaparició dels elements biocenòtics del riu de flora i fauna... → el trencament de la funció de corredor biològic del riu... → la degradació de les comunitats riberals vegetals i animals associades... → la salinització de l’aqüífer litoral i el seus pous, amb afectació de cultius... → la regressió de les platges annexes de Tamarit i Tarragona degut a la retenció de sediments a l’embassament... → les pujades ocasionals del nivell de l’aigua impliquen la inundació i ofegament de les forests col·laterals a l’embassament, amb la mort de moltes hectàrees de bosc...* → ús de la llera com a corredor de col·lectors, abocament de deixalles... → l’impacte visual presa del Gaià

*Inútilment, ja que posteriorment i de manera indefectible torna a baixar el nivell de l’aigua a causa d’una falla geològica situada a la cua del pantà, en el paratge de les Coves Roges, que actua com a sobreeixidor principal.

30

• Resulta especialment preocupant i remarcable la sobrexplotació de l’aqüífer de la zona que, ensems les concessions sobredimensionades -pous d’EMATSA Renau 1 i 2- i l’obertura d’innombrables nous pous -normalment per regar vinya emperrada!-, han suposat la manca de cabal superficial circulant dels Torrents de Renau i Peralta i de les rases que tradicionalment mantenien aigua gran part de l’any: ara ja sols rajen alguns dies puntuals de plujes fortes. • Tanmateix és molt preocupant l’increment comprovat de la concentració de nitrats contaminants en l’aigua del pou que subministra l’ús domèstic, tal i com mostra la gràfica adunta que recull dades dels darrers 10 anys.

Torrents més que eixuts Fa anys que ja no ragen; recordem com fa uns anys, cinc o sis, a l’estiu, quan el Francolí restava sec al seu pas per Tarragona, els Torrents de Renau i de Peralta no paraven, plens de vida... Ara ja no. Tot i ploure com plou... Mesos plovent i res, com a molt, tant sols han baixat unes hores, i prou. I s’han assecat també llàgrimes de pous, rases antigues, basses, estanyols i terres que supuraven. L’aqüífer de les Terres del Gaià de Renau està sobreexplotat! És evident, malgrat l’Agència Catalana de l’Aigua del Dptm. de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat no ho palesi als seus mapes, ni en resolgui res, és clar. Curiós, ara, aquests anys que no han parat d’obrir pous i més pous -ja he perdut el compte!- per a regar plantacions intensives de vinya emparrada i oliveres atapeïdes, innecessàriament, insosteniblement, en detriment de la qualitat del producte (per fer cava i oli barato), del paisatge (horribles bassots de xapa brillant, farciment d’estaques i filferros, tubs de plàstic dels goters...), i de l’ecologia: aquesta és una praxis empresarial agrària que massa sovint va parell de l’abús de pesticides i de la concentració parcel·lària, amb el conseqüent desmunt amb excavadores de turons i costers, eliminant els seculars marges de pedra seca i vores vives. Camps que són l’hàbitat de moltes espècies comunes de fauna vertebrada i invertebrada, cada vegada més rarificades a Europa segons estudis recents –aloses, orenetes, gripaus, llangardaixos, eriçons, mosteles, etc.- i, on ni àligues, ni llebres, ni cabirols hi tenen res a fer... Ara que a Renau s’està omplint la nova urbanització, ara que també la qualitat de l’aigua de boca del pou del poble està davallant progressivament, incrementant-se la concentració de nitrats contaminants –a més dels episodis reiterats de mal gust per la manipulació incontrolada del sistema automàtic de potabilització ves a saber per qui i per a què-, ara que segueixen vessant purins a dojo pels camps de Renau i, a sobre, ara que l’ajuntament actual pretén créixer més i més encara, més xalets, amb un nou POUM en curs deplorable, havent-hi encara sobrades cases buides, xalets i parcel·les en venda! Menys aigua i més bruta doncs. I, història perduda; paisatges degradats, simplificats, devaluats; ecologia empobrida; empresaris agrícoles enriquits; administració connivent, inconscient. L’espargani del Torrent de Renau –planta escadussera de vora de l’aigua- ja ha desaparegut, les granotes i gripaus ja no canten ni fan culleretes com abans... I vindrà l’estiu, i la sequera...

31

• La creixent i incontrolada freqüentació, paral·lela a l’increment poblacional de la conurbació de Tarragona i la seva descoberta per l’esbarjo de cap de setmana; en aquest sentit preocupa la proliferació indiscriminada de “rutes verdes”, sense control ni coordinació, arreu del territori, i sense una retolació unificada... • La circulació motoritzada especialment de motos, 4x4 i quads a través del medi natural –boscos i camps, i fins i tot per la llera del mateix torrent...-, provocant l’erosió en forests, distorsions a la fauna salvatge…

► camins i accessos crítics identificats: �al sender GR la darrera cruïlla a l’esquerra abans de creuar el torrent, que mena vers les Guàrdies �des del Pou Renau vers la Rassota �des del Pou Renau vers el Fondo Estret �des del camí a prop de l’Altrera cap avall el pantà �a dalt i avall al Bosc de Peralta i LLoret �des de l’Argilaga i el Catllar vers el Torrent

• La presencia d’escombreries i de tot tipus de residus: des de l'acumulació dispersa de tot tipus de deixalles a l’entorn del poble, sovintejant a l’àrea del Lloret, arreu dels boscos i conreus (origen especialment en treballadors agrícoles de la verema, però també a causa de la despreocupació dels pagesos, caçadors, excursionistes...), fins a l’existència de veritables abocadors incontrolats, a l'abandonament de cotxes al medi rural, abocament incontrolat de purins*...

►abocaments significatius localitzats: �en la pista oberta entre Peralta i l’Argilaga �a Peralta �entorn la teuleria �vora el pont sobre el Torrent a l’esquerra de l’entrada al poble, a l’aiguabarreig de la rasa que baixa del Terrer Blanc. �vora l’inici del camí de Nulles, en dos sectors, superior i inferior del camí �dalt la cruïlla del camí del Mas d’en Sord amb la zona d’entrenament de gossos

*Apuntant-se aquesta com a la causa principal més probable dels booms de la població de mosques a finals de primavera i principis d’estiu.

32

►cotxes abandonats detectats: �baix les Terres, torrent avall a la dreta �sota les Cabeces �sota el “Pou Renau” en direcció el Fondo de la Llopatera �sota les Tines �a les Comes, entre les Cabeces i l’Altrera �a la capçalera de les Comes (?TM.Vilabella)

► són si més no preocupants, per l’afectació crònica o transformació paisatgística que suposa,

bé la modificació de l’orografia... �El cobert i instal·lacions de picadero situs entre Renau-Peralta �El nova hípica vora el Torrent de Renau �El nou tancat-picadero entre Renau-Set Pins �La nova granja de pollastres sota Mas Solé �L’hort recentment creat “La vinya”, en terme i direcció Vilabella �El gran Mas de l’Aleix, el complex de Peralta... que si bé són actuacions relativament integrades, estan al llindar de la sostenibilitat paisatgística. �Els desmunts amb talussos crònics, els nous camps emparrats, les basses de xapa...

• La manca d’un correcte manteniment dels jardins, podes inadequades o innecessàries o bé no aplicades, podes que escapcen i obren grans ferides, falta de reg adequat en les èpoques creixement i de manteniment estival, l’herbicidat indiscriminat que ha mort innombrables plançons plantats, l’ensofatat –pel cas, dels til·lers en temps de florida de la ti·la!-, arrancada d’arbrets naixents –que, curiosament d’altres idèntics s’havien plantat just a la vora-, la proliferació de brutícia i desori, la plantació i persistència d’espècies al·lòctones i invasores, etc.

33

• La ruptura successiva de brancam del Roure de Renau per part del serveis de carreteres de la Diputació, i la seva deixadesa en quan cirurgia vegetal, l’acumulació de runa i escombraries a la seva base... • La mancança de depuradora municipal. Les aigües fecals de la població s’aboca directament al Torrent de Renau, amb la lògica degradació i empobriment que això suposa dels ecosistemes fluvials.

Tot i la necessitat de depurar les aigües del riu en origen, el Gaià no és un riu greument contaminat, malgrat que la diversitat piscícola ha minvat en les darreres dècades. Alguna vegada s’ha produït alguna mortaldat generalitzada, com per exemple la del juliol de 1992: cal pensar en abocaments puntuals, i, que alguns productes fitosanitaris utilitzats i l’abocament de purins, són perjudicials a la llarga per a la fauna aquàtica…

• La presència de diverses línies d’electricitat, tant d'alta com de mitja i baixa tensió, que travessen el municipi empobrint el paisatge, i on s’electrocuten i col·lisionen les aus…

• La pèrdua significativa de qualitat lumínica i acústica, a més evidentment de la qualitat de l’aire, per afectació indirecta de la petroleo-química, veritable terra de Mördor...

34

• El sobrevol d’aeronaus comercials a baixa alçada en zona de cria i de vol de rapinyaires, protegida com a ZEPA (Zona d’Especial Protecció per les Aus) en maniobra d’aproximació a l’aeroport de la línia BCN-Reus que ja s’inicia sobre el paratge de les Coves Roges… Els remors quasi bé constants provinents de la refineria de REPSOL i de la pedrera de Vespella, així com el sobrevol relativament proper d’avions intermitentment, són impactes reals sobre la qualitat de vida, el medi ambient i en general sobre el paisatge, que, malgrat no constituir una problemàtica conscientment molt apreciable, sí que impliquen un empobriment subliminal de l’entorn de Renau.

• La pèrdua de qualitat llumínica també pels focus enlluernants i fanals excessius –duplicats, triplicats, quadruplicats...-, mal situats en places i carrers i façanes del poble i en la pròpia carretera. Que no il·luminen res ni a ningú, que no deixen apreciar la foscor de les nits i els estels, ensems el malbaratament i la despesa que suposa la seva encesa persistent durant el dia: llums que sovint gasten irracionalment per la manca de servei de cèl·lula fotosensible unificada. • Una activitat i dinamisme social sense cobertura municipal que enforteixi, vitalitzi i renovi les relacions de bon veïnatge. • La manca de seguretat ciutadana enfront els robatoris a domicili. amb entrades a domicilis, malifetes en cotxes... • La presència d’infrastructures lineals consolidades i alguns projectes pendents de vials, que fragmentarien encara més les Terres del Gaià...

35

• El propi POUM representa una amenaça per a la visual frontal, la principal postal de Renau i carta de presentació del poble, anhelada pels residents nouvinguts i lloada per passejants, i que tanmateix s’evidencia com a important cubeta de recàrrega de l’aqüífer... A sobre mateix s’hi projecta doncs una nova àrea residencial, amb l’obertura de nous carrers, zones verdes fragmentades, i, sentant precedent per a poder continuar amb l’urbanització futura progressivament avall, tal i com s’aprecia segons les línies discontínues... Paradoxalment, del sòl urbà actual encara resten moltes parcel·les per ocupar, xalets i cases per aixecar, cases per a rehabilitar...

36

PERSPECTIVES DE FUTUR

El desconeixement i oblit que ha permès, fins ara, la conservació d’aquest territori privilegiat, és ja un fet pretèrit per gran part de la societat, i, actualment, ja no es garanteix pas la pervivència espontània dels sistemes naturals referits ni dels seus elements antropològics. La desprotecció quasi absoluta de les grans unitats biogeogràfiques de l’Alt i Mig Gaià, d’alt valor ecològic, és ara doncs una assignatura pendent que urgeix. La protecció de l’espai forestal, i de l’espai agrari, hauria de ser una aposta de futur, que requeriria compensacions i inversions als municipis per tal de sostreure’s de la temptació d’obrir les portes, sense restriccions, al creixement incontrolat i desmesurat, tot promocionant l'economia local de serveis, racionalitzant l'ocupació de territori i aplicant un model d’urbanisme sostenible. Sostenilbilitat... tothom en parla, i amb la boca ben plena, i pocs no ho confonen... I és ben senzill, els vells ho han dit sempre: “...gallina vella, bon caldo...”, “...no estirar més el braç que la màniga...”,... Cal tenir-ho ben clar però: el progrés, el futur, passa inevitablement per assimilar aquest concepte, altrament ja una mica desgastat. Caldrà, doncs, endegar models de gestió demostratius de l’amplitud i la transcendència que representa aquest concepte, tant innocent. Al Baix Gaià, subcomarca que encara ara conforma una bombolla que aplega un territori amb prou qualitat ambiental, això és possible, i necessari... La gallina encara pon ous, i el futur no està hipotecat, encara.

37

La promoció i aplicació arreu de les AGENDES 21 locals pot de ser sens dubte una interessantíssima eina per tal de desenvolupar a nivell municipal els criteris de sostenibilitat en tots els àmbits possibles.

� Millora de la qualitat de vida de la població, en harmonia amb el medi natural

� Foment de la plurifuncionalitat del territori

� Millora del medi ambient i conservació del patrimoni natural, cultural i històric

� Preservació dels boscos, les terres agrícoles i els espais naturals d’interès

� Recuperació del patrimoni històric, antropològic i cultural relacionat

� Ús racional dels recursos naturals -aigua, boscos, conreus..-

� Establiment de directrius per a la lluita contra els desastres naturals -incendis...-

� Reconeixement de l’amplitud del concepte de paisatge

� Sensibilització, educació, divulgació i promoció del patrimoni

� Increment de la participació ciutadana en la gestió del seu entorn

� Integració a l’entorn de la població resident, estacional, indígena o emigrant

� Millora de l’accés a bens i serveis d’educació, seguretat i cultura

� Reducció de la dependència externa de recursos materials o energètics

� Restabliment dels cabals i règims ecològics propis del riu Gaià

� Reconeixement de la pertinença a la subcomarca del Baix Gaià

� Increment de la seguretat ciutadana

� Creació de noves formes d’ocupació mitjançant la revalorització del patrimoni natural i històric com a recurs possible

38

� EN QUANT A PLANIFICACIÓ GENERAL: � Contractació externa* de tot el procés reglat de direcció, seguiment i elaboració de l’Agenda 21 de Renau, i de forma a priori a l’elaboració del POUM en qüestió. � Implementació participada d’aquest documents claus pel nostre futur del nostre poble. � Signatura del protocol de la Carta d’Aalborg. � EN L’ÀMBIT DEL SÒL URBÀ i/o URBANITZABLE: � Ordenació i tipificació normativa dels diferents usos possibles del territori: residencials, agrícoles, ramaders, de protecció del paisatge, ambiental, connectors biològics, vialitat... � Prohibició o regulació estricte de les instal·lacions agrícoles o ramaderes intensives, com: granges, hivernacles, magatzems de més de 40m2, basses prefabricades elevades... � Integració paisatgística i ambiental de la urbanització difosa del Coll de Nulles– Mas Solé.; cal planificar l’arranjament i l’ordenació del disseminat tot dignificant-lo. Tanmateix cal no obviar el planejament al nucli de Peralta. � En el marc d’un Pla Específic de Protecció Paisatgística -veure l’àmbit dels espais lliures, rústics, agrícoles i forestals-, aprovar amb una nova i complerta Ordenança de Paisatge Urbà que vetlli per la integració de les noves construccions al paisatge urbà, fidel a l’estil i idiosincràsia pròpia de Renau, i per l’embelliment d’anteriors façanes, carrers, urbanitzacions, granges, coberts agrícoles… tot promocionant el seu acompliment mitjançant la canalització d’ajuts específics, i el seu estricte seguiment per les noves construccions.

Regulació clara de les noves construccions ajustades a les noves normes, amb cartes de materials possibles, colors, textures, formes, volums, alçades... � Soterrament dels cablejats d’electricitat i telefonia, i de la xarxa de reg en el seu cas, ensems les obres d’acondicionament de tots els carrers, tot preveient tercers tubs (possibilitats d’encabir-hi altres cables d’antena...) i les arquetes de registre convenients. � Integració ambiental i paisatgística dels tancats de masos i altres propietats vallades, mitjançant la permeabilització a la fauna terrestre amb disposició expressa de passos o la substitució per malla cinegètica, i la plantació confrontada de vegetació arbòria, arbustiva i lianoide, com per exemple Crataegus monogyna, Prunus spinosa, Rosa canina, Rosa agrestis, Rosa micrantha, Rosa pouzinii, Rosa spinosissima, Rosa sempervirens, Smilax aspera, Lonicera implexa, Clematis flamula, Clematis vitalba... � Pla d’embelliment de façanes i carrers, coherent amb la nova ordenança de paisatge urbà i amb canalització d’ajuts.

* Concessió sistemàtica d’ajuts anualment per part de la Diputació de Tarragona.

39

� Promoció dels sistemes constructius bioclimàtics i perfectament integrats al paisatge, sostenibles i amb estalvi de recursos naturals: equipats amb sistemes varis de captació d’energia solar i/o eòlica, xarxa separativa i sistemes acumulació i reaprofitament d’aigua, aprofitament de la llum natural, disposició d’aïllaments altament eficients, ús de materials ecològics... � Rehabilitació prioritària de les edificacions antigues preexistents; canalitzant possibles ajuts per la rehabilitació de cases, i/o aplicant exempcions fiscals... � Requalificació com a sòl urbà d’algunes construccions consolidades i no regularitzades susceptibles d’integrar al teixit urbà, com: el cobert del cap de munt del poble en la part més sud, els dos magatzems de la plaça vora ca l’Àurea, el magatzem del Manel a l’entrada del poble, la teuleria, etc. � Reconeixement de l’especial vàlua ambiental, paisatgística i social de la cubeta frontal del poble, una visual que cal preservar en la seva integritat.

� Establiment de normes constructives que segueixin fent poble, amb la tipologia tradicional, que prioritzin les clàssiques façanes arran de carrer, amb corrals i/o els espais de jardí concentrats a la part posterior... � Replantejament de la qualificació del sòl existent, partint del consolidat, i obviant-se les previsions actuals per tal de dissenyar un POUM realment factible, i poder impulsar coherentment un nou creixement sostenible ambiental i socialment, de forma integrant els dos barris –casc antic i xalets-, que conservi tant el paisatge com el seu teixit social, el paisanatge.* � Institució d’un CONSELL DE SAVIS I EXPERTS independents i participat pels veïns, que vetlli de manera vinculant per l’harmonia urbanística municipal.

�COM: integrat al paisatge tradicional i el seu l’entorn natural, acomplint una Ordenança de Paisatge Urbà, habitualment de tipologia rústica o de disseny modern, superant-se llavors la seva aprovació per un Consell de Savis participat. �ON: compactament al nucli urbà –l’antic i el Nou Renau-, cohesionant, per tal de no crear noves dispersions... ** Evitant la dinàmica imparable de construir davant dels xalets per tal d’eclipsar-los, originant-se conseqüentment una problemàtica successiva per la visió de la seva roba estesa... �QUANTS: garantint un possible creixement vegetatiu (capacitat d’absorbir la reinstal·lació de la descendència emancipada), de nombre màxim amb previsions entorn el 5-10% de nous habitants anualment...*** �QUAN: cal establir una velocitat màxima d’atorgament de llicències per a noves construccions, per exemple, de 1-3cases/4anys; per tal procurar la màxima adaptabilitat dels nous benvinguts i així no alterar o transformar acceleradament les relacions preexistents, amb la conseqüent fractura social ****

40

* Cal fer palès el fet que el poble de Renau actualment ja ha tocat sostre

en quan la seva capacitat d’absorbir habitatges: ja no resta espai lliure disponible a l’entorn del nucli que es pugui ocupar

sense afectar significativament al paisatge, sosteniblement; Renau llavors, solament podrà acollir el creixement vegetatiu de la seva població.

Aquest realitat socioambiental territorial ha estat recollida poc o molt en el Pla Territorial del Camp de Tarragona, de la mateixa forma com succeeix en d’altres pobles de les Terres del Gaià, com, Vilardida, les Destres, l’Albà, Masbarrat, Santa Perpètua, etc.

L a f r o n t a l d e R e n a u , l a v i s u a l p r i n c i p a l d e l p o b l e , l l o a d a p e r r e s i d e n t s i p a s s e j a n t s , i q u e s ’ e v i d e n c i a c o m a i m p o r t a n t c u b e t a d e r e c à r r e g a d e l ’ a q ü í f e r , q u e a l i m e n t a a l h o r a e l s t o r r e n t s d e R e n a u , l e s f o n t s i s u r g è n c i e s , i e l s p o u s . .

* Cal recordar que les noves àrees de creixement plantejades en el projecte actual e POUM, les PA2 i PA3, sobre la cubeta frontal de recàrrega de l’aqüífer, suposen la pèrdua de la visual paisatgística principal, i tanmateix més preuada per tothom, i que entren en competència directa amb l’expansió natural del nucli antic del poble i de les àrees de creixement ja aprovat.

** D’acord amb les orientacions més avantguardistes de la nova llei d’urbanisme de la Generalitat. *** Créixer fins a triplicar doncs la població actual esdevindria evidentment insostenible en tots els sentits, territorials, socials i ambientals, així doncs ja està recollit en la nova legislació al respecte, que postula els creixements màxims. **** Cal constatar la preceptibilitat de disposar apriori de suficient cabal d’aigua per a subministrar per a consum domèstic, ensems de suficient capacitat de depuració de les aigües residuals originades per tal de poder créixer.

41

RAMBLA INTEGRAL Per integració paisatgística i ambiental i per major cohesió social dels dos nuclis principals del poble. Confrontada amb els xalets, apantallament convinadament amb espècies de creixement ràpid i lent autòctones, embellint el sky line de Renau, connectant els dos barris, integrant al paisatge, espai de lleure, sensibilització i educació ambiental i, generant energia mitjançant aerogeneradors d’eix vertical i/o minigeotèrmica, silenciosos de darrera generació, amb reserva de zones d’aparcament i recàrrega d’electricitat...

42

Altres: � Pla d’aclarida selectiva de l’arbrat entorn de Renau. Mitjançant l’eliminació prioritària de l’arbrat que ha crescut massa atapeït i espigat, o amb malures, envellit, desequilibrat, al·lòcton... Contemplant-se l’aprofitament de la llenya originada per consum municipal... Amb els objectius de: �prevenció d’incendis,

temporals de vent i altres riscos.

�millora funcional, amb ombra estival i sol hivernal...

�dignificació del paisatge

�millora i integració ecosistèmica Elements: �entorn global de l’ermita del Lloret, incidint bàsicament en els pins de la part sud i oest � pins a l’entrada poble, amb un pinet –ja malaurat- i un lledoner novells ja a la vora en previsió de substitució... �moreres bordes de paper vora el gorg del Torrent. �pi truncat de la plaça de l’església. �els pins del carrer Nou, de forma progressiva, per poder succeir i créixer el nou arbrat plantat. �aclarida de l’alineació del passeig del Torrent, de forma més o menys alternada. �aclarida de l’arbrat que resta a la pista esportiva.

I amb plantació de nova vegetació que, amb el temps substitueixi progressivament la preexistent; en general tot afavorint el creixement i successió lògica de la vegetació vers les espècies de la roureda, l’alzinar, l’albereda, etc., inherents als nostres ecosistemes i tanmateix més estables, resistents, adaptades a les condicions ambientals, al paisatge i la història natural del país. Els episodis de temporal de vent esdevinguts a finals del mes de gener del 2009, amb la caiguda dramàtica de diversos exemplars de grans arbres –sobretot pins, però també xipresos, oms exòtics..-, evidencien aquesta necessitat d’endegar aclarides selectives que previnguin aquest seu caràcter secundari/transitori, i així conferir l’espai necessari que permeti noves plantacions, i així accelerar la seva lògica i natural successió.

� Pla d’enjardinament sostenible, autòcton, natural, educatiu, racional, modèlic, modern i amb criteris plenament ecològics, i endegat per professionals... � Amb xarxa de reg sistematitzada arreu, equipat amb sensors d’humitat, per estalvi d’aigua... Reparació i posta al dia del reg dels parterres del carrer Nou, alguns dels quals incorrectes o sense distribució... Reg estratègic en les temporades de creixement, a la primavera i tardor, i de manteniment estival... � Retolació identificant i/o descriptiva de les diferents espècies plantades, a modus de jardí botànic educatiu-interpretatiu...

43

� Plantació preceptible d’espècies autòctones arreu dels espais confrontats amb el medi natural amb l’aprovació d’ordenança municipal al respecte, per raons òbvies de: �millor integració ambiental, participant dels ecosistemes de l’entorn, sent recurs d’alimentació, refugi i nidificació de moltes espècies d’ocells i petits mamífers, amfibis, rèptils, invertebrats...

�millor integració paisatgística i en la història natural del país.

�millor adaptació al terreny i a les condicions ambientals.

�relatiu menor manteniment.

�ser una garantia de no tenir caràcter invasor...

� Plantació bàsicament de les espècies més característiques, ensems les més rarificades a la contrada, d’especial interès per la fauna tròfic, refugi i nidificació associades a les comunitats de (veure catàleg annex): �roureda, amb arbrat caducifoli per ombra a

l’estiu i sòl a l’hivern, densificant el carrer Nou, el camp de l’Armengol (vora la piscina), entorn l’ermita del Lloret -amb roures, serveres, matapoll, noguerola, cirerer de guineu... �alzinar, frondosament, amb cirerers de pastor,

aladerns fals, marfull, matapoll, serveres, aurons i blades ... Al Lloret, la zona d’esports... �màquia, molt soferta i resistent, al carrer Nou,

la rotonda d’accés al poble... Amb murtra, aladern de fulla estreta, margalló... �brolla, especialment aromàtica i acolorida,

densificant el carrer Nou... Amb viola de tardor, poniol de roca... �albereda, d’arbrat caducifoli per ombra a

l’estiu i sòl a l’hivern, vora els torrents i entorn la piscina... Amb àlbers, oms, xops i pollancres, freixes, salzes, gatells, sargues, saücs, sanguinyols... �bardissar, al marge esquerra del passeig del

Torrent i entorn la depuradora... Amb arç blanc o gargollers, rosers o gavarreres, aranyoners, sanguinyol ... �aiguamoll o canyissars, amb espargani,

joncs... Al Torrent, la basseta del jardinet de ponent...

� Consolidar i ultimar la frontal del carrer Nou amb arbrat caducifoli de roureda –per ombra a l’estiu i sol a l’hivern-, planta arbustiva i entapissant... Plantació de: roures cerrioide i valencià, serveres, moixeres, blades, aurons, cirerers de pastor i de guineu, nogueroles, corner, arç blanc, aranyoner, lloreret, coronil·les, marfull, tortellatge, gavarreres, lligaboscs, galzeran, vidauba, vidiella... Amb selecció positiva de determinades espècies preexistents i d’altres espontànies, com el espermellac valencià, llentiscle, aranyoners, tamarius... � Substitució progressiva dels pins bessons de la plaça, desequilibrats, arribant a la seva senectut, i un de mal ferit, i que amenacen caiguda, amb plantació sincrònica d’un altre exemplar pertanyent a una espècie de vida longeva, noble, ferm i singular, amb sistema de reg incorporat, de forma que en uns 10 anys pugui ja conferir ombra; es proposa un roure valencià o cerrioide, arbre emblemàtic i característic de la contrada, en regressió, i caducifoli, de forma que proporciona ombra estival i a hivern deixa solejar, és de fusta resistent i de llarga vida... Mentre, per tal d’allargar la vida als pins preexistents, fóra adient d’aclarir-los de brancam i així alliberar-los de pes, i de col·locar abrasadores a l’exemplar esguinçat a modus de taiping per tal d’incrementar-ne la seguretat. Cal estudiar les possibilitats i la idoneïtat d’ubicar el nou exemplar al centre de la plaça, vora la nova font. D’aquesta manera es pot mantenir en tot moment la línia estètica, l’skay line actual de Renau, altament apreciat per tothom.

44

� Ús pioner d’espècies entapissants per a recobriments, autòctones i de nul manteniment, com: la botja o socarrell (Dorycnium pentaphyllum), la jonça (Aphyllanthes monspeliensis), la foixarda o escorcillaga (Glogularia alypum), la flor de Sant Joan (Helichrysum stoechas), els crespinells (Sedum sedifolium, S.album i S.acre), el poliol o timó mascle (Teucrium polium ssp.), la candelera (Phlomis lyghnitis), el lli o flor de la Mare de Déu (Linum narbonense i L.suffruticosum), etc.. � Refegir terra en el primer parterre a l’entrada poble pel carrer Nou i, en el segons, tot recreixent el mur de pedres... � Poliment de la roca del Tossal en la part frontal amb el carrer Nou i de les parts puntualment alterades, culminació de les escales de remont des de la carretera, i plantació combinada de lilà de terra (Centranthus ruber) i jonça (Aphyllanthes monspeliensis) en les seves fissures. Instal·lació d’una placa amb el res antic que fa honor a aquest rocallís “..a Renau no s’hi arriba per mar ni per terra; s’hi arriba per roca...”. � Renovació íntegra de la gespa de la piscina, amb aportació de terra vegetal, instal·lació de nou reg automàtic... � Arranjament del grup de tres oliveres i el gran llentiscle preexistent que presideixen l’entrada al poble, mitjançant poda i desbrossament o dallada del bancal... � Creació de zona mirador dalt les pistes, mirant vers la zona d’esports dotada amb barandat de fusta, bancs, integrat al parterres de les tres oliveres...

� Consolidar-ultimar el camp de l’Armengol, vora la piscina, amb diversitat d’arbrat caducifoli d’espècies de roureda -roures, blades, aurons, serveres...- i albereda -àlbers, freixes, salzes, gatells, sargues, saulics, saücs...-, a modus de tanca arbrada tradicional linearment al marge, ensems planta arbustiva i lianoide-entapissant del marge de contenció, com taperera (Capparis spinosa), lligabosc (Lonicera implexa), vidiella (Clematis flamula), vidalba (Clematitis vidalba), englantina (Rosa sempervirens), heura (Hedera helix), i amb cirerers varis, domèstics i silvestres (Prunus avium ssp.) intersticialment als ametllers prexistents.

� Enjardinament de la rotonda d’accés al poble i de la petita parcel·la annexa amb dos pins romanents –a seleccionar positivament un a mig termini-; mitjançant vegetació emblemàtica de màquia amb rocalles semisoterrades, d’alzinar i roureda... tot reservant-hi un petit apartador de dos places.

� Integració de l’entorn de la depuradora, amb pèrgola superior i enfilat d’espècies lianoids...

� Recuperació del petit l’estany del jardinet de ponent, automatitzant el circuït d’aigua, naturalitzant-lo...

� Plantació d’alta diversitat d’espècies d’arbres fruiters arreu dels jardins de Renau; varietats autòctones, tradicionals, silvestres... Retolat a modus de jardí botànic amb noms científic català estàndart i local, anglès i castellà. Amb indicacions de les seves virtuts particulars i, un res: “Bon profit; que n’hi hagi per tothom”. Pel cas: diferents pruneres -al carrer Nou 13 substituint els ibiscus terminals..-, diversitat de cirerers de diferents classes de floració, noguers, albercoquers, llimoners, mandariners, tarongers, magraners, codonyers, serveres, arbocers, atzerolers, ginjolers, pereres, pomeres, nesprers, nesplers, palos santos, figueres, avellaners, etc. tot valoritzant els ametllers i oliveres preexistents. � Adquisició progressiva de les diverses parcel·les privades de jardí públic.

45

� Arranjament de l’entorn del Roure de Renau i d’altra arbrat monumental (veure apartat de flora i vegetació en l’àmbit dels espais lliures, rústics, agrícoles i forestals). Algunes espècies arbòries autòctones de Catalunya en general especialment conferidores d’ombra que, amb el reg sistematitzat corresponent, són adequades de plantació en jardins entorn de Renau: *

Populus nigra nigra, Populus nigra italica, Populus alba, Populus tremula, Fraxinus angustifolia, Fraxinus ornus, Acer campestre, Acer opalus granatense, Acer monspesulanum, Sorbus domestica, Sorbus torminalis, Sorbus aria, Sorbus aucuparia, Salix alba, Salix cinerea, Sambucus nigra, Quercus cerrioides, Quercus humilis, Quercus faginea, Quercus petraea, Quercus canariensis, Quercus robur, Betula pendula, Tilia platyphyllos, Ulmus glabra, Ulmus minor, Alnus glutinosa, Prunus avium, Juglans regia...

*Veure catàleg annex

46

� EN L’ÀMBIT DE SISTEMES, VIABILITAT, SEGURETAT I INFRAESTRUCTURES: � Creació d’una nova rotonda davant l’Ajuntament, ajardinada, per a possibiltar el gir d’autobusos, i alhora cohesionar els dos sectors de poble. � Instal·lació d’una video-càmara de vigilància a l’entrada de la població, de forma que enregistri totes les entrades i sortides de persones i vehicles, a modus d’element de control i dissuasió de robatoris i malifetes. � Instal·lació d’una marquesina de protecció vora l’illa verda de prop de l’Ajuntament pels esperants de l’autobús. � Limitació de la velocitat de circulació a 20 o 30 Km/h arreu del casc urbà; instal·lant el senyal de prohibició a l’entrada del poble –per exemple a l’alçada del pont sobre el torrent- amb un rètol a la part inferior que resi: “Compte, els nens i nenes d’aquest poble juguen pel carrer” , i elaborat si s’escau amb la seva pròpia col·laboració! � Limitació i regulació del pas motoritzat a l’entorn del poble i, especialment arreu de les zones agrícoles i forestals, en senders i en determinats camins rurals, amb retolació, cadenats i altres tancaments.... Realització d’un inventari, amb implicació de l’ADF local, de les zones especialment sensibles -zones amb alta regeneració de plançons naixents d’alzinar o roureda, amb problemàtica especial respecte l’erosió, zones de cria de rapinyaires o de mamífers d’especial interès...

Pel cas, s’ha constatat d’especial sensibilitat:

� pista i senders de Peralta a les Coves de Dalmau � pista de prop l’Altrera fins baix les Coves Roges i la variant al Fondo de la Llopatera � pistes i senders entorn el Fondo de la Llopatera � pistes i senders de Mas d’en Sord a l’Altrera � pistes vers la península de Mas d’en Sord des de les Guàrdies, i vers la Rassota � sender vers el Lloret i pistes dins la forest del bosc de Peralta � senders al bosc de la Sort � senders de les Comes vers la Rassota, el Fondo Estret per les Coves de Taret, el Pou Renau i l’Altrera � pistes i senders al sud de l’Altrera-Coves Roges � sender GR resseguint el Torrent de Renau vers les Coves de Dalmau � etc.

� Creació d’un passeig-itinerari naturalístic autoguiat des del poble per l’Àrea Forestal Recreativa del Lloret fins el Roure de Renau, també arranjat, i passant pel bosc de roures recuperat del Lloret tot resseguint el Torrent de Peralta amb el seu bosc de ribera també restaurat; sender en circuït, forestant el marge esquerre del Torrent de Peralta, el camp abandonat o en desús on es localitza l’antic pou i on s’aprecien ja gran quantitat de roures creixents de talla mitja, el qual caldria adquirir en custòdia. � Recuperació i arranjament del sender Tines-Lloret, amb l’esculpiment o cimentació d’esgraons, eliminació selectiva de vegetació al·lòctona -en especial rebrots de la morera borda-, retolació vers l’itinerari autoguiat -previst també- del Roure de Renau... � Arranjament de passos i barreres per a la fauna, especialment els amfibis, en les àrees estratègiques arreu de les carreteres del municipi (veure la fauna).

47

� Pla d’ordenació, arranjament, dignificació, millora, conservació i d’usos de camins, tant agrícoles, com forestals i de senders, amb moviments de terra curosos i sensibles amb el paisatge, amb la implicació de la pagesia, amb informe previ de l’ADF i/o agents rurals de la seva conveniència i prioritat, reservant de promocionar determinades grans àrees estratègiques per a tranquil·litat de la fauna... Desbrossament selectiu i poda de detall dels senders. Per accedir al foc en cas d’incendi -en el marc del programa INFOCAT-, per a ús agrícola, per a possibilitar itineraris de lleure respectuós, etc. Pel cas:

�camí de Vilabella, prioritàriament per possibilitar el pas de bombers vers les masses forestals entorn el Gaià.

�recuperació del camí del Mas de Nincles, curosament amb especial respecte la vegetació riberal preexistent vora el Torrent de Peralta...

�camí de Renau a Peralta des del Casal.. �camí de Peralta a l’Argilaga. �camí de Renau a les Cabeces. �al llarg del sender GR.. �etc.

Altres: � Protecció i conservació de les carrerades. �Restricció de noves infraestructures degradants del paisatge, de la biodiversitat, devaluants del patrimoni, i de la qualitat de vida: línies d’electricitat, centrals eòliques, carreteres...

Cal fer palès explícitament que, en qualsevol intervenció en el medi natural, serà precís sempre la direcció ambiental de l’obra o de les actuacions endegades. Molt sovint doncs, per desconeixement lògic, poden ocórrer afectacions no desitjades als elements o processos naturals que habitalment passen desaparcebuts o que se’n obvia el seu interès, i que tanmateix formen part indeslligable dels objectius a acomplir.

48

� EN L’ÀMBIT DELS ESPAIS LLIURES, RÚSTICS, AGRÍCOLES I FORESTALS: �Territori i paisatge � Restricció explícita de noves edificacions de vivenda arreu del medi rural, tan sols permetent-se la consolidació de les prexistents com a magatzem agrícola, no pas com a vivenda, donat la accessibilitat i proximitat en tot moment al nucli urbà. � Normalització del tancament de finques agrícoles, per tal de procurar el mínim d’impacte i la seva màxima integració a l’entorn; mitjançant pastors elèctrics, malla cinegètica invertida suportada amb fusta tractada i/o plantació a portell d’espècies arborescents, arbustives i lianoids adequades*. � Determinació d’una nova ordenança municipal en pro de la no proliferació de residus arreu dels camps, a causa principalment del descuit o poca educació ambiental dels nous treballadors agrícoles, amb divulgació si cal dels precissos bands municipals per al seu correcte compliment. � Elaboració i aplicació subsegüent d’un Pla Especial de Protecció Paisatgística, per tal de preservar els espais necessaris per a conservar l’anhelada harmonia de l’entorn**. � Promoure l’establiment de grans UNITATS DE PROTECCIÓ PAISATGÍSTICA sicrònicament amb el Catàleg del

Paisatge del Camp de Tarragona, amb possibilitats d’intervenció per la seva millora i preservació. Pel cas, podria esdevenir una disposició clarament innovadora i modèlica: � declarar tot l’entorn de la carretera del Pont d’Armentera com a vial d’interès paisatgístic � i des de la pròpia carretera del Pont vers Renau i Peralta

� Reconeixement dels valors especials, delimitació i tipificació de les visuals estratègiques de protecció paisatgística amb l’establiment de franges de protecció agricola i paisatgística; de forma perimetral als nuclis habitats i en àrees d’especial interès:

� La cubeta frontal del poble de Renau, apreciable des del Terrer Blanc -la teuleria - Set Pins - Mas de Pujals - Mas de Taret- carrer Nou de Renau- � Entorn del Lloret, Roure de Renau i cementiri � Des del mirador de Peralta vers el sud-est i Renau � A ponent de Renau, vers el Torrent de Peralta i la carretera d’accés. � La capçalera del Torrent de Renau, en direcció Vilabella � Des del Mas de Taret i de Pujals vers la Sort i la Comella � La gran visual del paratge de l’Altrera

*Algunes espècies autòctones altament eficaces, amb fort potencial de tancament i imbricació del seu brancam, i alhora d’especial interès ecològic són, l’arç blanc (Crataegus monoyna), els rosers o gavarreres (Rosa sp.), l’aranyoner (Prunus spinosa), la vidiella (Clematis flammula), etc. ** Mitjançant, entre d’altres, els ajuts gestionats per l’Observatori del Paisatge www.catpaisatge.net

49

� Arranjament i dignificació paisatgística, enretirant escombraries i runam, reforestant, etc.: � la rotonda d’accés al poble, encimentada sense atractiu... � el talús confrontat, descarnat i amb greus problemes erosius* � la parcel·la contigua a la rotonda, de propietat municipal, amb dos pins naixents conferidors d’ombra � els espais vora el pont sobre el Torrent a l’entrada mateix de Renau � el passeig vora el torrent al seu pas pel poble** � els prats de la frontal del poble, amb runa i ferros romanents... � entorn del cobert de vora la piscina i els racons del camp de l’Armengol en general** � la part sud al cap de munt del poble, amb restes d’obra crònics... � algunes parcel·les i la perifèria del barri nou de xalets... � vores del camí del Mas de l’Aleix, amb marques persistents de moviments de terres... � entorn la hípica de Renau, mitjançant una possible tanca arbrada en la part nord i potenciant la vegetació de ribera confrontadamet amb el Torrent de Renau

� Promoció del conreu de sembrats i espècies farratgeres vàries, o la dallada, en la frontal i altres àrees del poble... –veure Flora i Vegetació, la Fauna, i l’Àmbit de la economia local, agrària i de serveis- � Impulsar el soterrament o deriva de línies elèctriques i telefòniques altament impactants al paisatge, la fauna -cal destacar la presència de diversos punts crítics en quant la colisió de rapinyaires- i les persones -recorregut d’algunes línies molt pròximes a zones habitades-; resulta especialment crític en aquest sentit l’àrea de Mas de Nincles-Mas Soler-Mas de Tost, i la línia LMAT que travessa el terme en direcció oest-est sobre el Mas de l’Aleix-Fondo de la Llopatera-Coves Roges... � Regulació de la concentració parcel·lària, amb restricció de l’extensificació de conreus, i prohibició explícita de rompudes i desmunts, i de totes d’aquelles actuacions que impliquin talussos superiors a 1,25m.*** Cal restringir els desmunts, així com les rompudes, per ésser actuacions significativament empobridores del paisatge i degradants dels sistemes naturals: l’eliminació de marges implica també la conseqüent desaparició de reservoris de biodiversistat, l’increment de l’erosió..., massa habituals en les praxis d’extenssificació de la vinya. � Impulsar la restauració ambiental i paisatgística dels talussos de desmunts que romanen crònicament descarnats arreu dels camps de les Terres de Renau: revegetació amb aplicació si s’escau de xarxes geotèxtils, hidrosembres... � Promoció, mitjançant ajuts directes o bé la seva canalització, de la reconstrucció i manteniment de marges agrícoles. � Integració paisatgística desl Pous Renau d’EMATSA, situs al bell mig de l’espai natural, insonoritzant l’habitació de maquinària i envellint el seu exterior... � Promocionar la integració i embelliment de façanes, carrers, urbanitzacions, granges, basses de xapa… � Endegament de programes de neteja d’abocadors puntuals, cotxes abandonats... � Tancament dels camins forestals i els accessos crítics identificats, amb cadenats i retolació, control sincrònic amb el Cos d’Agents Rurals... � Arranjament ambiental i paisatgístic de l’entorn de l’ermita del Lloret, amb aclarides selectives per a la prevenció d’incendis i la afavoriment de l’autosuccessió vers l’alzinar i la roureda, així com també la seva implementació amb noves plantacions d’espècies rarificades, la reforestació del bosc de ribera annex amb espècies d’albereda... *Mitjançant ecojardineria amb aplicació al talús de malles geotèxtils i combinadament amb marges de pedra seca, la revegetació amb espècies arbustives i arbrat adequat per combinació harmònica d’espècies de màquia i/o alzinar... **Trasplantament de les espècies al·lòctones: palmeres, iuques, i altre arbrat... ***En la mateixa línia i compartint objectius amb el POUM del municipi germà d’Aiguamúrcia...

50

� Cal la tipificació específica, la protecció i la gestió activa de diferents espais naturals d’interès, tanmateix en previsió de la seva idònia inclusió en el futur Parc Natural de les Terres del Gaià i l’Anella Gaià-Francolí: � Reconeixement dels espais inclosos en la XARXA NATURA 2000 europea amb un 62.5% del TM inclòs. � Catalogació com a ZONA VERDA DE PROTECCIÓ ESPECIAL l’entorn agro-forestal de l’ermita del Lloret i del llogaret de Peralta. � Catalogació com a ZONA D’ALTA PROTECCIÓ ACÚSTICA l’entorn de les Coves Roges. � Catalogació com a ZONES DE PROTECCIÓ ESPECIAL les àrees vitals pel amfibis, els seus punts de reproducció, basses, passos... Cal acotar amb detall determinades àrees estratègiques (veure La Fauna).

� Diverses RESERVES NATURALS DE FAUNA I FLORA als punts calents de biodiversitat, en les zones reconegudes tradicionalment de cria de rapinyaires, l’entorn fluvial del riu Gaià i la cua de l’embassament, els torrents –veritables reservoris de biodiversitat-, en els poblaments de plantes rares, com l’Altrera... Promocionant llavors la declaració de: � Les Reserves Naturals dels Torrents de Renau i de Peralta, un extens espai natural, sens dubte el de més potencialitat i resilència del terme, que presenta una molt bona regeneració de l'alzinar amb roure -s’hi pot apreciar ja algunes clapes molt interessants de bosc força avançat-, amb alguns retalls de bosc de ribera d’albereda en regeneració... Delimitant l’àmbit públic i de protecció de ribera amb amplitut suficient abastant la zona d’influència on perviuen roures, pins roigs, serberes, una alta diversitat d’orquídies... Inclosos els punts calents de biodiversitat situs sota les Guàrdies, entorn la rasa de la part sud de Peralta, i els paratges de les Coves de Dalmau, les Bríquies, la Goleta, els Caus de Cordelló, etc. Cal dir que gran part dels terrenys són propietat de REPSOL, els quals actualment ja són deslliurats de la seva inundabilitat. � La Reserva Natural de l’Altrera: amb espècies de flora escadusseres i amb pinedes secundàries en estadi avançat d’evolució vers la màquia i alzinar, tot amosaïcat amb conreus de garrofers integrats al relleu... � La Reserva Integral de la cua del embassament al riu Gaià i els seus penyassegats associats, ensems el sector de les Coves Roges: que constitueix una important zona de cria de rapinyaires i altres aus rupícoles, d’hivernada i refugi d'anàtides, ardeides i limícoles…

� Com a REFUGIS DE FAUNA SALVATGE - CACERA, en diverses finques estratègiques, de manera que es pugui garantir una major sostenibilitat en la pràctica de la cacera arreu, i amb nivells reduits d'ús públic. • La vall del Torrent de Renau:, on hi rauen els cabirols, i al seu aiguabarreig amb l’embassament, on destaca pel seu interès com a zona d'hivernada i refugi d'anàtides, ardeides, corbs marins.. • La part de la península de Mas d’en Sord - la Rassota - el Fondo Estret: Certament un interessant punt

calent de biodiversitat, amb notable resiliència ecològica, tamarigars incipients, que acull diferents espècies de flora indicadores, una zona de màxima tranquil·litat que constitueix una important àrea d’alimentació de l’àliga cuabarrada, i una àrea estratègica de tranquil·litat i refugi per la fauna cinegètica, i acull habitualment nombrosos limícoles, anàtides… Hi resultaria altament estratègic el manteniment del mateix model actual de gestió cinegètica, amb diverses praxis de suport a la fauna -sembra de farratgeres, establiment de punts d’aigua, disposició de lludrigueres artificials...-, amb la pertinent supervisió i seguiment tècnic naturalístic. • L’àrea pròxima al riu Gaià entre l’Altrera - Coves Roges i el Fondo de la Llopatera, per raons òbvies de conferir la màxima tranquil·litat a aquesta àrea de reconeguda vàlua ecològica.

51

� L’establiment i afitament amb retolació específica que delimiti les ZONES DE SEGURETAT DE CAÇA, bàsicament entorn els nuclis habitats i vials:

• Tota la cubeta de Renau: teuleria - Set Pins - Mas de Pujals - Mas de Taret - Renau • Tot el sector del Lloret – cementiri – Roure de Renau - Renau • Entorn de Peralta • Entorn del Mas de l’Aleix

� Establiment de les ÀREES CONNECTORES necessàries en el marc del Pla de Connectors Biològics que elabora la Generalitat., pel cas la zona del Coll de Nulles -que conecta el Baix Gaià i el Baix Francolí-, l’entorn del riu Gaià, tots els torrents i rases... � Impulsar l’elaboració supramunicipal, aplicació, seguiment i valoració en el temps dels preceptius Plans d’Ús i Gestió dels espais naturals, prioritàriament arreu de les zones Xarxa Natura 2000, que defineixin tots els “drets i deures” sobre l’espai natural, crear una imprescindible Junta Rectora de l’espai, ensems un equip tècnic, una brigada de manteniment i consergeria de camp... Dotant-la alhora lògicament dels corresponents pressuposts anuals... � Implementar el Pla d'Usos de l'Entorn de l’Embassament, el qual ja contempla els aspectes d'ús públic, com la zonació amb diferents nivells d’ús públic, acotament de les àrees de pesca, de navegació desmotoritzada, els accessos, camins, les zones de lleure..., també de necessària aplicació; així, en la zona més propera a la presa, bàsicament a la banda esquerra del que seria el riu, és on es proposa de concentrar-hi l'activitat de lleure, respectuós sempre, amb el possible arranjament d’una Àrea Forestal Recreativa...

� Vehicular a la Generalitat o l’Estat la necessitat de restringir el vol d’aeronaus sobre els espais protegits i la seva àrea d’influència, especialment de les aeronaus a baixa alçada en la zona de cria i vol de rapinyaires: preocupant maniobra d’aproximació a l’aeroport de Reus que s’inicia ja sobre el paratge de la ZEPA de les Coves Roges), així com el vol puntual d’ultralleugers… -veure l’àmbit de qualitat de vida-.

52

El Parc Natural de les Terres del Gaià Va ser el propi Conseller de Medi Ambient de la Generalitat, el juny de 2004, en visita a la zona de la desembocadura del riu Gaià i Tamarit, acompanyat de varis càrrecs parlamentaris, els que ens van animar de presentar una proposta de LIC “suficientment compacta” per a la globalitat de la Conca del Gaià, entenent aquesta com un bon connector biològic entre el litoral i l’interior de Catalunya. Fruit d’això, acomplint amb el nostre compromís adquirit, es va elaborar participadament una extensa i notable proposta per la XARXA NATURA 2000 europea. Amb la inclusió de les terres forestals i agrícoles, ensems la xarxa de torrents i el riu, com a Lloc d’Iinterès Comunitari –LIC-, es pretén poder planificar el desenvolupament de l’agricultura, i alhora promocionar i canalitzar eficientment ajuts a les pràctiques agrícoles respectuoses i/o sinèrgiques amb l’entorn, com: la minimització de pesticides, la conservació de vores, el manteniment de conreus amb funció estratègica de tallafocs, la mateixa diversificació de conreus, el manteniment i la creació de nous horts periurbans, la promoció de l’agricultura biològica o ecològica, etc., i ajuts a la conservació i recuperació del ric patrimoni rural: marges i barraques de pedra seca, camins, masos, basses, sínies, fonts, aljubs, cucons…

�

Van subscriure l’esmentada proposta d'incorporar la Conca del Gaià de forma compacta a la Xarxa Natura 2000 dinou entitats diferents, que inclouen des de la federació de caçadors fins a tots els grups ecologistes i excursionistes de la zona, passant pels centres d’estudi i entitats culturals, així com la pròpia Institució Catalana d’Història Natural, i la Unitat de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili:

GEPEC – Grup d’Estudis i Protecció dels Ecosistemes Catalans / Ecologistes de Catalunya

LA SÍNIA - Associació Mediambiental

GEVEN – Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès / Ecologistes de Catalunya

DEPANA – Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural

SOTAVENT – Grup d’estudi i activitats subaquàtiques

COORDINADORA SALVEM EL GAIÀ

PLATAFORMA SALVEM EL PENEDÈS

UNITAT DE GEOGRAFIA – Universitat Rovira i Virgili

INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL – Institut d’Estudis Catalans

CENTRE D’ESTUDIS D’ALTAFULLA

CENTRE D’ESTUDIS DEL GAIÀ de Vila-rodona

ASSOCIACIÓ CULTURAL BAIXA SEGARRA de Santa Coloma de Queralt

GUILLEM OLIVER - Cercle d’Estudis Històrics i Socials del Camp de Tarragona

ASSOCIACIÓ ORNITOLÒGICA BAIXA SEGARRA

ICRA – Institut Català per a la Conservació dels Rapinyaires

FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA - Representació Territorial de Tarragona

CENTRE EXCURSIONISTA QUERALT de Santa Coloma de Queralt

CENTRE EXCURSIONISTA DE TARRAGONA

ANIMA’T - Associació Cultural

En aquesta mateixa direcció, a més de palesar el suport d'onze (11) ajuntaments de la zona a la proposta, cal dir que es constata un bon nivell de receptivitat a la zona entre la pagesia i propietaris forestals, i si més no, cap animadversió apreciable. Fruit d’aquesta efervescència social, joiosament la resolució oficial de la Xarxa Natura 2000 va incorporar un gran territori de les Terres del Gaià, certament l’àmbit de nova protecció que més creixia a nivell de tot Catalunya.

53

Ara calia consensuar una figura global de protecció a mig termini per a les Terres del Gaià i el litoral associat, i va ser a Renau on es va iniciar el procés dels successius Fòrums per les Terres del Gaià*, on es postulà que la figura d’un Parc Natural s’ajustaria a aquest anhel comú.

Aquest territori, límit de la pretèrita Marca Hispànica,

espai divisori entre dos móns, ja entrat el s.XXI,

pot esdevenir ben bé un connector exemplar entre la costa i l’interior, entre el sud i el nord,

tot fent honor als nous temps de globalització necessàriament sostenible.

♦ El PARC NATURAL DE LES TERRES DEL GAIÀ, un parc centrat pionerament i moderna en la conca d’un riu, el qual recosiria els diferents espais naturals de la conca hidrogràfica del Gaià ensems les àrees perimetrals d’influència, inclosos ja en la seva major part en la Xarxa Natura 2000 –i sense oblidar de relligar tanmateix l’Alt Gaià al nord-oest amb les Obagues del riu Corb, a través del massís del Montclar-, així com també el litoral associat i la seva mar i, tot assolint el seu cabal i règim ecològic, valoritzar la important funció les Terres del Gaià com a sistema natural el qual acull, estructura i interrelaciona el país, paisatge i paisanatge –fauna, vegetació, aigua, sediments, paisatge, història, gent...-, que tanmateix ordena el territori i el reequilibra, fa de frontera urbanística entre el Camp de Tarragona i la regió metropolitana de BCN, i com el principal connector biològic de les comarques de Tarragona, de primer ordre, entre el litoral i l'interior del país: connecta la Mediterrània, a través del Tarragonès-Alt Camp-Baixa Segarra-Solsonès, amb els Pirineus mateix! Un parc que pretén la preservació, recuperació i potenciació tant del patrimoni natural com dels seus valors paisatgístics, històrics, antropològics i arqueològics i, que raonablement es compatibilitzi l’aprofitament tradicional sostenible dels recursos naturals agrícoles i ramaders, cinegètics i piscícoles, forestals i d’ús públic. RIU-MEDITERRÀNIA-PAISATGE-HISTÒRIA-GENT. Persones, veïns i veïnes, ecologistes i caçadors, pagesos i universitaris, excursionistes i literats, estudiosos i passejants, grups, associacions i plataformes, ajuntaments i entitats diverses ja troben l’acord en el marc dels successius Fòrums per les Terres del Gaià. *Veure: http://terresdelgaia.alvent.net/ *Veure ANNEX: Declaració de Renau per les Terres del Gaià

54

Per a que el pagès pugui viure dígnament del seu treball a la terra, i el caçador pugui seguir caçant, i el pescador, i els seus habitants també hi puguin viure i créixer harmoniosament, i els visitants i usuaris gaudir-ne respectuosament...

..i fins que una llavor de salze pugui davallar des de Santa Coloma de Queralt a Tamarit,

que els sediments els meni l’aigua i puguin esdevenir sorra de les seves platges, fins poblar també les llúdrigues des del Baix a l’Alt Gaià,

i fins que per sempre les fagines puguin albirar-se vers als Pirineus... Altres:

� Impuls des de la municipalitat de la preservació de l’anomenada ANELLA GAIÀ-FRANCOLÍ, la corona agroforestal que emmarca el nord de la comarca del Tarragonès, per a garantir la connectivitat biològica global entre el Baix Gaià i el Baix Francolí, que reequilibri i ordeni el territori, que estalviï nous impactes, preservi els hàbitats i faciliti la recuperació de la biodiversitat amenaçada, que protegeixi i revaloritzi el paisatge associat i el patrimoni en general, que ofereixi serveis de sensibilització i educació ambiental i, que faci de filtre absorbent de la pressió antròpica canalitzant el lleure respectuós tot descongestionant els altres espais més sensibles ecològicament. Incloent l'ANELLA VERDA DE TARRAGONA *ja en curs i, imbricadament amb l’esmentat PARC NATURAL DE LES TERRES DEL GAIÀ. Englobant diversos indrets estratègics de notable interès biogeogràfic, paisatgístic i/o històric, com els boscos entorn de l’estació de l’AVE a la Secuita i Perafort –el Bosc del Ferrer Enric, el Pinar Rodó, el Bosc de Cal Teclet, el Pinar i el Comellar de Xacó, el Bosc del Castellot...-, el Comellar del Mas de Jurat i Pont de Tupino a Perafort, el Comellar de l’Andreu entre Tarragona i els Pallaresos, els Clots de la Barquera a la Secuita, els Estanys del Mas de Neri, el Comellar i el Bosc del Mas de Vicens i del Mas Moragues al Catllar, el Comellar i Torrent de La Farga també al Catllar, el Torrent de Mas d’en Planes i de Salomó, a Vespella, el Pujol Rodó, l’entorn de Virgili i la Resclosa de la Riera de Gaià, Sant Antoni a Altafulla, l’entorn de Peralta a Renau, els passos dels Colls de Nulles i de Tapioles, la visual de tot el Barranc de la Móra, tot el curs del Torrent del Bogatell, i, a Tarragona, les Coves del Llorito, el Pont del Diable, el Gurugú, el Clot del Mèdol, el Bosc de la Marquesa de la Punta de la Móra i la Platja Llarga i la Savinosa, la desembocadura del riu Gaià, etc. Valoritzant el mosaic de camps i boscos vertebrats per la munió de comellars, valls i torrents situats entre els boscos de l’AVE i Tamarit, als termes municipals de Vespella, el Catllar, la Riera, Altafulla, Nulles, Renau, la Secuita-Argilaga, Perafort, Pallaresos i Tarragona.** *Veure article “GEPEC es congratula del POUM de l'Anella Verda de TGN” (TONI BARA, 2010) in: http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=17565 **Veure article “L’Anella Gaià-Francolí” (TONI BARA, 2010) in: www.gepec.cat

55

�Hidrografia � Ordenació i arranjament de la xarxa de drenatge. Excavació de rases tot recuperant la fisiografia ancestral de torrents, recreació del bosc riberal amb sistemes d’estaquillat, basses de regulació i aprofitament... Condicionadament a la recuperació de l’aqüífer superficial. Amb els objectius: ●el correcte manteniment del ferm de camins i vials ●el reg de conreus o jardins ●com a equipament contra incendis ●per a la diversificació i recuperació de les poblacions d’amfibis ●com a suport per a la fauna en general; ocells, mamífers, invertebrats aquàtics... ●atractiu paisatgístic ●com a recurs educatiu...

�camí de Tarragona-Vilabella fins al Terrer Blanc: originant i recreant una NOVA FONT (vora el límit del terme, sota el marge alt), creació d’una rasa suficient i amb perfil fluvial heterogeni i conexió a la rasa preexistent, a modus de passeig arbrat amb vegetació riberal, amb cimentació del tram de màxima pendent, desplaçament del camí amb expropiació de la franja de terreny precissa -o en el seu defecte disposició de tubs drenants a la part central-, conservació del pontet i desobstrucció de l’àrea del salt al gorg en el seu aiguabarreig amb el Torrent de Renau -enretirat de sediments i arranjament del seu accés-, construcció d’un abeurador de bestiar en la cruïlla mateixa amb la carretera i de forma que recullli també les aigües de la cubeta de Renau...

�camí teuleria-7 Pins: ordenació del fluxe, acumulació en basses i reaprofitament, amb objectius múltiples, del sector que baixa dels 7 pins, recuperant antigues basses associades -3 a la metixa vora del camí!- de regulació del drenatge, recollida i aprofitament de les aigües de la cubeta de Renau-Mas Pujals-Set pins-Terrer Blanc-Teuleria i, creació d’altra bassa de regulació i aprofitament, pel cas, entre el camí dels 7pins i el de baix... amb els sistemes pertinents per a evitat caigudes de persones: tanques cinegètiques, filats, plantes espinoses...

� sector del camí de Nulles, Mas de Tost i capçaleres del Torrent de Peralta: recuperar les diverses rases prexistents, revegetant-les amb espècies riberals, arranjament de zones d’aiguamoll...

� sector a l’oest de Peralta, on en l’aigua i els fangs saturen la carretera quan hi ha pluges torrencials per insuficiència de capacitat de drenatge del col·lector soterrat: recreació de l’antic pas d’aigua superficialment mitjançant una rasa vista a través del camp de vinya emperrada inferior.

� la Sort-les Cabeces: recuperació dels punts d’aflorament, les rases i basses associades (veure projectes de custòdia del territori).

56

� Impuls de diversos projectes de restauració dels Torrents de Renau i de Peralta o Rasa dels Panicals; consistents bàsicament en aclarides selectives, la reforestació del bosc de ribera i l’arranjament de determinats itineraris d’educació ambiental*

�Mitjançant desbrossament de canyes i esbarzers, poda i aclarides selectives de la vegetació –seleccionant els peus més

vigorosos i equilibrats, podant branques bassals, eliminant les espècies al·lòctones com moreres bordes, acàcies, oms siberians i d’altres espècies de plantació arrenglerades vora el passeig confrontat (bé que en aquest cas de forma progressiva -50>75>100%-)...-, la neteja mecànica de runa i manual d’escombreries, l’enretirat dels fangs tòxics acumulats vora l’emissari del clavegueram...

�Desobstrucció del pas inferior sota el camí de la part final de la rasa del camí del Terrer Blanc i neteja del runam acumulat en l’àrea del seu aiguabarreig amb el torrent, tot arranjant el seu accés...

�Incloient les rases marginals tributàries dels torrents, com la de sobre el Mas i Font de Tost, amb retalls resilients d’albereda, la que baixa a ponent de Peralta, la de sota la Sort..

�Plantació de les espècies riberals més característiques, exigües o associades a aquests ambients, bàsicament recuperant l’albereda (Vinco-populetum albae), però també amb algunes clapes puntuals de canyissars i bogars, creixenars, jonqueres, baladrar, tamarigar i bardissar, i alguns peus d’espècies frescals d’alzinar i roureda. Tot diversificant-ne la composició florística, reoriginant la distribució alterna i esparsa dels peus de les diferents espècies, i seguint una zonació transversal i longitudinal natural. Objectiu a mig plaç de control per ombra del canyar i bardissar..

�Manteniment inicial intensiu durant els 4 primers anys.

�Recuperació dels senders d’accés al Lloret.

�Recuperació del pas del camí de pagès sobre el Torrent de Peralta, enretirant el gual preexistent de formigó i aprofundint l’àrea excavant-hi un gorg –d’interés pels amfibis..- i construcció d’un pontet integrat al paisatge -revestit de pedra..-...

�Creació d’itineraris naturalístics autoguiats i de passeig (veure Àmbit de sistemes, viabilitat i infraestructures)

�Plantacions de reposició previstes en funció de la supervivència.

�Control periòdic de la rebrotada de les espècies al·lòctones, previsiblement molt vigorosa...

�Noves forestacions al segon any en funció de l’aparició espontània de determinades espècies –previsible recolonitzacició espontània especialment d’espècies herbàcies, les quals ja no caldria incorporar-.

�Ampliació de l’àmbit de l’actuació als diversos camps de conreu annexos de les ribes del Torrent de Peralta i vora l’ermita del Lloret, i actualment abandonats; mitjançant l’establiment d’acords de custòdia o compra a través de fundacions... potenciant-hi les comunitats d’albereda (veure apartat de Flora i vegetació).

�Aclarides selectives de sanejament i potenciació de l’alzinar litoral amb roure cerrioide sota l’ermita per previsió de la propagació d’incendis (veure Àmbit del sòl urbà).

�Arranjament sincrònic de l’entorn del Roure de Renau (veure apartat de Flora i vegetació)

Espècies a plantar: roures i pi rojal, aurons i blades, serveres i moixeres, cirerers de guineu i de bosc, arboç, marfull, aladern fals, noguerola, murtra, oms, freixes, àlbers, xops i pollancres, gatells, salzes, sargues, saulics, tamarius, baladres, aloc, saücs, sanguinyols, olivereta, matapoll, arç blanc, rosers, aranyoner, gessamí groc, aloc, lligabosc etrusc, vinques, englantina, llúpol, dolçamara, carbassina, vidalba, violes, sarriassa, veròniques, àpid bord, créixens, salicària, malví, plantatge d’aigua, joncs, mansega, bobes, espargani, lliri groc, cesquera, xisca, càrexs, cues de cavall...

*Caldria actualitzar, tot millorant-lo i ampliant el seu àmbit, el projecte ja presentat pretèritament a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), en els trams del Roure de Renau-Ermita del Lloret i del pont d’accés al poble-Ermita del Lloret, i presentar-lo en successives noves convocatòries d’ajuts (actualment fins el 80%).

57

Els boscos riberals -alberedes, salzedes, omedes, gatelledes, vernedes, baladrars, tamarigars...- són uns hàbitats massa sovint encara oblidats i infravalorats, maltractats, fins i tot arrabassats, desconsiderats potser per la seva condició de marginalitat. Són però, especialment interessants per:

� Comportar una disminució de l’impacte destructiu de les riuades per l’efecte laminador que originen i la disminució paralel·la de la velocitat de l’aigua -també els aiguamolls associats actuen com a veritables sobreeixidors-.

� El seu efecte estabilitzador dels marges riberencs, reduïnt-se l’erosió, la retenció dels sòlids arrastrats pel corrent, i sent filtre dels materials arrastrats per l’escorrentia superficial dels vessants col·laterals.

� Ensems els boscos en general i els estanys marjalencs associats, estabilitzen el flux superficial i participen en la recàrrega de les aigües subterrànies.

� La millora que impliquen en determinats paràmetres biològics físico-químics per l’ombra que confereixen: disminució de la temperatura de l’aigua, suposant una menor evaporació d’aquesta i un increment de la quantitat d’oxígen disolt...

� Disminució dels efectes nocius induïts pel vent, evitant la dessecació, estabilitzant les temperatures...

� Actuar com a filtres reductors de l’eutròfia i contaminació de l’aigua: absorció radicular de P, N..., decantació de partícules contaminants...

� Ser l’hàbitat de nombroses espècies animals i vegetals, essent punts d’elevada biodiversitat vegetal i faunística, de forma que:

�Desenvolupen els papers per a la fauna de

refugi; són densos i impenetrables amb abundància de lianes, plantes espinoses... reproducció; gaudeixen de relativa tranquil·litat justament pel seu caràcter salvatjós. alimentació; disponibilitat d’aigua, espècies comestibles fruívores... connexió de diferents poblacions; esdevenen uns bons corredors faunístics.

�Costitueixen veritables reservoris genètics de vàries espècies ja exígües arreu, justament per aquesta consideració de marginalitat, el seu ignor i oblit. �Permeten la penetració d’espècies de latituds més septentrionals,

de requeriments més frescals i humits. �Tenen un fort caràcter ecotònic,

fet que alhora també li confereix una elevada densitat i diversitat animal.

� Actuen com a tallafocs, sent franges de vegetació amb major humitat i frescor, constituïts per espècies de baixa combustibilitat...

� Són elements enriquidors dels espais naturals i el territori en general, implementant ensems l’heterogeneïtat ecològica i paisatgística.

Tanmateix, cal palesar-ho, els és inherent una alta capacitat de regeneració, amb elevades taxes de creixement de la vegetació, tal i com es demostra amb la imatge subsegüent (albareda litoral o amb vinca Vinco-Populetum albae), obtinguda al riu Gaià al seu pas pel Pont d’Armentera deu anys després de la seva restauració a càrrec del GEPE/EdC.

58

recreació albereda �

�Fraxinus angustifolia esparços � poblament Vinca major Torrent de Renau � Fraxinus angustifolia esparços � recreació de rasa i aforestar albereda jove /aclarir i diversificar � � poblament Equisetum arvense Sparganium erectum � � canyissar /potenciar � rasa amb àlbers /recrear �recreació albereda � recreació de rasa � omeda / aclarir, sanejar i diversificar �poblament Sparganium erectum i Lythrum salicaria / potenciar Torrent de Peralta � recreació albereda � desobstruir aiguabarreig rasa amb àlbers /recrear � �2 Salix cinerea �desenrunar, facilitar accés i plantació 1Populus nigra italica de referència associació Quercus cerrioides i P.alba � � poblament Prunus spinosa � Sparganium erectum arranjament entorn del “roure de Renau” � �ampliacióàmbit albereda�plantació al talús superior Crataegus monogyna, Rosa sp. i Prunus spinosa

Quercus cerrioides /sanejar � �nou pont �aclarir i diversificar doble filera d’arbrat exòtic aclarida selectiva i potenciació alzinar amb roures �Fraxinus angustifolia esparços

1Daphne gnidium � � recreació albereda � �recuperació senders aclarida xops híbrids i poda arbrat AFR � recuperació i revegetació de rases � ampliació àmbit albereda � � eliminació moreres bordes i formar figueres � ubicació possible nova depuradora � reperfilar motes i recreació albereda recuperació i revegetació de rasa � � Fraxinus angustifolia i Quercus cerrioides esparços � recreació albereda � omeda / aclarir, sanejar i diversificar � alzinars amb roure cerrioide en regeneració aclarides selectives i potenciar alzinars amb roures en regeneració en antics camps avellaners � � 2 Salix cinerea � � alzinars amb roure cerrioide en regeneració alzinars amb roure cerrioide en regeneració � 1Populus nigra italica � � implantació arreu de forma esparça de planta mare diversa d’albereda i salzeda � � � � Riu Gaià � Salix alba, S.cinerea, S.eleagnos, Fraxinus angustifolia, Poplus alba, Populus nigra, Tamarix sp.... naixents esparçament � La Rassota aforestació amb espècies d’alzinar aforestació amb espècies de màquia LOCALITZACIÓ DE VALORS, IMPACTES I OPORTUNITATS A LES CONQUES DELS TORRENTS DE RENAU I EL GAIÀ, SEGONS PROSPRECCIONS ANY 2000.

59

� Creació de noves o recuperació d’antigues basses* de massos i conreus, agrícoles i ramaderes:

• per a la diversificació i recuperació de les poblacions d’amfibis i invertebrats aquàtics, i com a suport per a la fauna en general.. • com atractiu paisatgístic.. • per reaprofitament per a reg de conreus o de jardins per goteig.. • d’ordenació i regulació de l’escorrentia superficial de pluvials.. • com a equipament contra incendis.. • d’ús ramader.. • en sectors estratègics, considerant els condicionants hidrològics, faunístics, paisatgístics, d’usos, històrics... ** • aprofitant les surgències naturals o aprofitant l’escorrentia.. • amb trampes de sediments a priori de l’embocadura de l’aiguabarreig.. • amb circulació oberta o de circuït tancat amb sistema de filtre verd,

amb àrea mínima i sectorialitzada d’helòfits, oxigenació per caiguda i/o laminació, amb bomba d’aigua alimentada per placa solar.. • mitjançant excavació i aplicació de lones geotèxtils, d’obra i/o formigó armat, integrades al paisatge (folrades amb pedra natural...) • possibilitant la seva revegetació i recolonització de fauna associada.. • de dimensionalitat significativa ecolòicament per a poder acollir la màxima heterogeneïtat de microambients:

solejat i ombrejat, vegetat, llimós i gravós, zones de recer... i conseqüentment poblar-se de la màxima diversitat d’espècies de flora i fauna, tant vertebrada com invertebrada..

• de disseny i formes, profunditat i pendent riberal variables.. • amb illes de repòs i posaders estratègics pels ocells, i amb accessos i rampes d’evaquació per a la fauna.. • amb estanyols auxiliars per a mamífers.. • amb vegetació marjalenca i riberal, tot prioritzant les espècies de flora:

-rarificades a la contrada, com l’espargani (Sparganium erectum)... -de refugi i nidificació -comestibles per a la fauna -d’apantallament -connectora amb els espais naturals veïns -amb valor ornamental...

• amb plantació subsidiària -en rases situs en sobreeixidors i entorn l’escolament final- de flora higròfila i rarificada.. • amb fartets (Aphanius iberus) pel control de mosquits,

tot col·laborant oficialment alhora en la conservació d’aquest peix protegit en greu perill d’extinció..

*Veure revista Quercus núm.246: amb acord amb fundacions i Federació de Catalana de Caça, i tal i com han endegat ja Andalusia, Múrcia, Castelló... **Veure els punts d’aigua actuals destacables a l’apartat d’història natural.

60

� Creació d’una depuradora ecològica alternativa suplementària de tractament terciari* de filtre verd o estanyatge subsuperficial amb aiguamolls annexos, situs en el bancal subsegüent als antics rentadors -vora el Torrent aigües avall ja del poble**-, o confrontat en la riba dreta, on recentment s’hi va fer un desmunt de la finca. � amb els objectius de: �reutilització de les aigües depurades per a reg �sanejament i salubritat general �millora ambiental del Torrent de Renau i de les seves comunitats animals,

ensems la fauna forestal veïna �cohesionador territorial �educatiu-divulgatiu �diversificació del paisatge �com a tallafoc...

� disseny: �varis llacunatges successius disposats linealment i amb laminació final per a depuració suplementària*** �amb formes orgàniques lobulars irregulars �integrat meticulosament al paisatge i als sistemes naturals

� configurada/equipada amb: �arranjament del registre d’entrega a la conducció vers la depuradora amb enretirat dels fangs tòxics vessats pretèritament al

talús i els acumulats a la llera immediata amb el pas del temps �canalització especialment respectuosa i integrada amb l’entorn de les aigües residuals fins a la depuradora �plantació d’espècies pròpies marjalenques d’estany especialment depuratives dels diferents compoents contaminants �conformació d’aiguamolls enriquidors de les comunitats animals de la zona �aprofitament de les aigües sortints per a reg d’horts socials �ajardinament global perimetral de la zona amb planta autòctona marjalenca i riberal d’especial interès ornamental,

per a restricció del pas, valor tròfic per a la fauna, de refugi i nidificació... �disposició de senders �instal·lació paralal·lela de caixes-niu, menjadores... �retolació divulgativa...

� Impulsar la declaració d’AQÜÍFERS PROTEGITS les conques dels Torrents de Renau i de Peralta, inclosa la cubeta frontal del poble; per fer front a la seva sobreexplotació i la creixent concentració de nitrats; paral·lelament prohibició determinant o restricció/regulació efectiva de l’ús de purins i control del seu abocament al terme, fent acompliment tanmateix de la prohibició del seu abocament que no hagi estat originat en el seu terme****.

* Cal estudiar al seu endegament extraordinari, ja que la Generalitat (ACA) en el seu Pla de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes (PSARU) vigent (2005-2014) no en contempla pas la seva execució. **Avaluant-se, si fos necessari, l’impacte ambiental i paisatgístic de la seva ubicació i de la corresponent canalització dels serveis ***superfície requerida: 5m2 aprox./habitant ****Ordenança Municipal al respecte recentment aprovada.

61

Altres: � Construcció d’un nou pont sobre el Torrent de Peralta al seu pas a gual a l’àrea del Lloret; mitjançant

una estructura prefabricada revestida de pedra natural per a una òptima integració al paisatge, amb ull suficient per absorbir les torrentades previsibles, o bé, com a senzill pas a gual, amb la capacitat de pas del cabal habitual de forma folgada.

� Promoció, establiment i/o canalització d’ajuts varis pel correcte manteniment o recreació de rases, basses, fonts, etc. –veure la fauna-.

� Impuls de la reducció de les concessions d’aigua dels pous del terme, amb extinció de la concessió i

tancament dels pous necessaris si és el cas... � Restricció del regadiu en vinya i oliveres, i promoció de la seva reconversió a sembrats i altres cultius sostenibles, d’interès alimentari i tanmateix sinèrgic amb la conservació dels sistemes naturals.

� Endegament d’un estudi de seguiment de cabals i de la qualitat de l’aigua del pou, amb analítica

evolucional de la presència de nitrats en especial. � Millora de la qualitat físico-química, sanitària i organolèptica de l’aigua de la xarxa pública de Renau.

Instal·lació de sistemes varis moderns, pel cas un descalcificador comunitari a la sortida del mateix pou municipal, la millora del mecanisme automàtic de clorat de l’aigua, amb regulació fina i contínua de l’aportació justa de clor a l’aigua d’ús domèstic...

L’accés a l’aigua potable, bona, de l’aixeta i de les fonts, és un dret universal irrenunciable de totes les persones,

dixit Pedro Arrojo, president de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua.

� Arranjament general de la caseta del pou i actualització del seu mecanisme. � Normalització de les relacions contractuals d’explotació dels Pous Renau 1 i 2 d’EMATSA, uns dels

més cabdalosos de Catalunya

� Arranjament paisatgístic de l’entorn dels Pous Renau 1 i 2 d’EMATSA, insonoritzant ensems les instal·lacions.

La millora hidrogeològica, la gestió forestal sostenible i l’aprofitament de biomassa, són aquests tres eixos de gestió que ja s’endeguen en diverses àrees arreu de la Unió Europea en el marc del projecte

Robinwood, finançat amb fons FEDER, i al qual també des de Renau, i altres municipis veïns, hi podrien optar; veure www.robin-wood.it

62

� Coherentement, cal impulsar, d’acord amb els altres municipis afectats i les ONG’s de la zona, la recuperació del cabal i el règim ecològic del riu Gaià, tot deslliurant els espais de la riba de l’embassament de la seva inundabilitat.

ALGUNES CONSIDERACIONS per a recuperar el cabal i el règim ecològic del riu Gaià,

tot deslliurant de la seva inundabilitat els espais XARXA NATURA 2000 a la riba de l’embassament.

• La principal actuació ha de ser evidentment el rebaix de les comportes de la presa, per tal de dotar-les d’operativitat i així controlar les grans avingudes –Gaianades-.

• És clar també l'interès ambiental de procurar un nivell de l'aigua el menor elevat possible, per a poder assolir així un nivell de l’aigua el màxim d’estable, fet que evitaria l’anegament periòpdic innecessari dels boscos de les ribes de l’embassament, i no inundar tampoc llavors paratges de singular bellesa com la Goleta, els Caus de Cordelló, les Coves Roges...

• És imprescindible també la disposició col·lateral de rampes amb bassals i/o escales salmoneres, que permetessin el fluxe altre cop de la fauna aquàtica i amfíbia amunt i avall de la presa.

• Així mateix es planteja l'interès d'aforestar la presa de gravetat tant per qüestions d'integració paisatgística com socio-ambientals. Amb aport de substractes, i mitjançant vegetació de màquia la cara sud i d'alzinar la cara nord; prioritzant-hi estratègicament el pi blanc i les espècies més rarificades a la contrada, com la murtra, la savina, el càdec, el margalló, l’aladern de fulla estreta, el gessamí, la noguerola, els roures, les serveres, els aurons, l’arboç, etc.

• La reconfiguració, amb la heterogeneïtat pròpia dels rius mediterranis, de la llera seca del riu avall de la presa, amb gorgs i raconades, platgetes, codolars, sinuositats…; paral·lelament a aquesta actuació caldrà de desplaçar els col·lectors d’aigües residuals que discorren actualment soterrats sota la llera.

• L’establiment d’Espais de Llibertat Fluvial aigües avall de la presa entorn “el nou riu” , ampliant-se el corredor riberal per tal de minimitzar riscos; caldria molt possiblement a tal efecte redelimitar l’abast dels conreus que han envaït les riberes...

• El garantir uns cabals mínims ecològics al riu, i un règim ecològic adequat, amb la realització de petites crescudes controlades per a recuperar els processos naturals ecològics dels rius mediterranis, i permetre l’aportació necessària de sediments a les platges adjacents, com la platja Llarga de Tarragona, en franca regressió…

• L’afavorir l’autosuccessió dels boscos alliberats de la inundació vers alzinars amb roure i alberedes, i l’establiment d’un cinyell de vegetació marjalenca entorn la futura làmina d’aigua del “nou embassament” i arreu de les riberes afluents del Torrent de Renau, la Rassota, el Fondo Estret i el riu Gaià mateix, tot introduint-hi les espècies més rarificades, com: oms, gatells, salzes, sargues i saulics, saücs, sanguinyol, arç blanc…

• La restauració extensiva del bosc de ribera aigües avall de la presa; estructurat bàsicament com albereda, salzeda de sarga, tamarigar i baladrar.

�

Tot i que complex, rebaixar el tram de la presa d’obra de formigó és tècnicament factible, per la qual cosa es proposa la convocatòria d’un

CONCURS PÚBLIC D’ IDEES D’ENGINYERIA que integrés tots els condicionants suara plantejats.

Caldria tanmateix que el nivell d’inundabilitat fos per sota on es troba la falla geològica de la cua –situs a les Coves Roges- que actua de facto com a sobreeixidor,

la cota màxima desitjable ecològicament doncs, per a restar sense inundar una proporció important de ribera,

i evitar l’anegament de paratges singulars –Coves Roges, la Goleta, Caus de Cordelló...- seria, pel cas, la que mantenia el 28/12/05

(fins al peu de les balmes localitzades aigües avall de la Goleta, a la riba esquerra del Torrent de Renau).

63

64

Una altra bandera i horitzó possible a implicar-se i participar és sens dubte la recuperació, lògica i indiscutible ja avui en dia, del règim hídrològic necessari al riu Gaià, amb els cabals circulants precisos ecològicament. Cal recordar que el Parlament de Catalunya va aprovar fa temps una resolució en aquest sentit, i així ho ha recordat reiteradament el Sindic de Greuges! Actualment hi ha acord amb REPSOL, titular de l’embassament per a alliberar aigua sota determinades condicions... Com actuació especialment emblemàtica d’igual o més trascendència social, es proposa, com no, la recuperació de la llúdriga (Lutra lutra) al riu Gaià, tal i com ja s’ha endegat exitosament a tots nivells en d’altres rius de la geografia catalana: avui en dia, desaparegudes en gran part les principals causes d'extinció, el riu Gaià en permet ja la seva recuperació arreu de la conca; i així està previst també en el Pla de Recuperació de la Llúdriga a Catalunya.

♦

El retorn de l’aigua i la vida a un riu són actuacions de clara repercussió no solament ambiental,

sinó que també socialment ben segur celebrades i àmpliament reconegudes.

65

�Flora i vegetació � Prohibició explícita de l’ús d’espècies alòctones invasores en els espais confrontats amb el medi natural i

restricció en general de les espècies no autòctones, mitjançant l’establiment d’una nova Ordenança Municipal que expliciti l’ús preceptiu de planta autòctona en els espais confrontats amb el medi natural.

� Pla d’eliminació selectiva de les espècies al·lòctones de plantes amb comportament invasor: ungla de

gat, acàcies, opunties, plomeros de la pampa, aloes, yucas, riegos de noche, l’enfiladissa de flor groga... � Integració ambiental i paisatgística entorn de l’ermita del Lloret, aclarint la pineda tot potenciant la

vegetació d’alzinar, roureda i d’albereda als torrents i el seu aiguabarreig, reforestant amb les espècies rarificades... Objectiu implícit de control de propagació d’incendis.

� Delimitació del pas públic en el bosc de sota Peralta, amb greu problemes erosius per la circulació motoritzada, i alhora amb una regeneració significativa de plançons d’alzina.

� Catalogació de la monumentalitat del Roure de Renau, d’interès local, i comarcal i/o provincial (Ordre

DOGC-4393), preservació, millora i recuperació ecològica i paisatgística del seu entorn, mitjançant la cirugia vegetal al roure centenari, poda de reequilibrament, desenrunat de la base i arranjament d’una placeta, instal·lació d’un rètol identificatiu i per a valoració, caixes-niu...

� Catalogació, protecció i conservació de la monumentalitat dels altres exemplars d’arbres

destacables referits.

66

� Elaboració dels pertinents Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal amb Objectiu Protector arreu de boscos, al riu Gaià i en els Torrents de Renau i de Peralta: aclarides selectives de vegetació de brolla i per envelliment de la pineda, maduració-potenciació de les comunitats vegetals climàciques d’alzinars i màquies, rouredes i alberedes, diversificació i enriquiment de la composició florística amb les espècies més rarificades*.......

Per: ● prevenció d’incendis, estralls de les ventades, sequeres i altres plagues, com la processionària... ● millora ecològica de les comunitats vegetals i animals ● recuperació de les espècies autòctones en regressió ● potenciar la funcionalitat com a corredor biològic del riu i torrents ● promoció com a recurs per la seva funcionalitat social-protectora-productora...

Endegar aclarides selectives en la part inferior de la vall del Torrent de Renau –terres d’inundació deslliurades propietat de REPSOL- realment pot resultar una actuació molt rellevant en quant la seva elevada resiliència i potencialitat de regeneració vers alzinar amb roure cerrioide i d’albereda; amb relatiu poc esforç doncs en molts pocs anys poden esdevenir veritables boscos nemorals, densos, ombrívols i frescals**

� Impuls de l’elaboració i aplicació de Plans de Recuperació de les Espècies de Flora protegides i més

rarificades a la contrada � Repoblació explícita d’alzines (Quercus ilex) a les obagues de l’Altrera, zona especialment mancada

de reclutament d’aquesta espècie caracteritzant, i on l’alzinar hi mostra certament resiliència.

*roures i alzines, serveres, blades i aurons, cirerers de guineu i de pastor, gargollers, nogueroles, marfull, murtra, matapoll, aladern de fulla estreta, àlbers, oms, freixes, gatells, sarges, salzes, saulics, sanguinyols, saücs, espargani, salicària, englantina, falagueres, violes, poniols, orquídies… ** Veure Custòdia del Territori

67

Altres: �Promocionar la diversificació de cultius, amb sembrats de cereals i de farratgeres intersticialment en tot tipus de conreus, per reconversió de camps de vinya emparrada*, així com la sega i manteniment de pradells en petits rogles adaptats al cas -que no pas el simple llaurat indiscriminat, que sovint origina illes-trampa...- arreu de camps i boscos, i tot amosaïcant el territori: estratègicament localitzats com a tallafocs convenientment llaurats o segats a l’estiu, per diversificació d’hàbitats, com a espais d’alimentació de fauna i de cacera de rapinyaires amenaçats, pel seu valor paisatgístic, productiu, cinegètic... –veure Territori i Paisatge, la Fauna, i l’Àmbit de la economia local, agrària i de serveis-

� Cal restringir amb rigor les tales, cremes, desbrossades indiscriminades i l’aplicació de pesticides, especialment preocupant arreu de les capçaleres dels Torrents de Renau i de Peralta, les quals acullen formacions riberals d’albereda en permanent regeneració que no assoleixen reeixir a causa de les contínues agressions que pateixen.

� Promocionar la conservació dels marges, vores vives i bosquines marginals, amb els seus arbres aïllats i arbusts naixents, estabilitzants de talussos i veritables reservoris d’insectes i animals beneficiosos per l’agricultura...

� Promocionar el manteniment de guarets... � Promocionar la formació-plantació de tanques arbrades –veure annexos- apantallants visualment i del

vent, altament sinèrgiques ambl la conservació de la fauna auxiliar de cultius; pel cas, sobre els nous camps entre al camí de Nulles i el Torremt de Peralta, protagonitzada per espècies d’alzinar i roureda, i amb saücs confrontats amb el torrent tanmateix per interès paisatgístic...

� Ordenació del manteniment de feixes pasturades, amb baixa densitat de vegetació, per a prevenció

contraincendis... � Estudiar les possibilitats d’aforestació amb alzines i avellaners tofonaires, amb objectiu productiu, de

prevenció d’incendis -efecte del cremat sota la seva capçada-, ecològic...

* Actuació molt interessant i addient mercès als ajuts de la UE als sembrats, el seu bon preu als mercats i, la crisi de la vinya.

68

�Fauna � Promoció de tot tipus de sembrats* mitjançant la canalització dels ajuts agroambientals dirigits en

aquest múltiple sentit...

� Promoció de la sega-desbroç, amb sembra o no d’espècies farratgeres, originant clarianes en erms i bosquines, conformant pradells compactes -no lineals i sense zones illa-, com a recurs tròfic i diversificació faunística... Tanmateix entre els arbres de conreu esclarissats de garrofers, oliveres, ametllers, vinya...

� Impuls de l’elaboració i aplicació de Plans de Recuperació de les Espècies de Fauna protegides i exigües, i de Plans de Gestió Cinegètics**, considerant-se el seguiment, reforçament o la reintroducció emblemàtica de:

• de la llúdriga (Lutra lutra) • el gat fer (Felis silvestris) • l’eriçó clar (Atelerix algirus) • el cabirol (Capreolus capreolus) • la llebre (Lepus europaeus) • la recuperació de les poblacions d’amfibis en general... • l’escurçó mediterrani (Vipera latastei) • la tortuga mediterrània (Testudo hermanii) • els galàpegs (Mauremys leprosa i Emys orbicularis) • el cucut reial (Clamator glandarius) • la guatlla (Coturnix coturnix) • el gaig blau (Coracias garrulus) • el torlit (Burhinus oedicnemus) • el siboc (Caprimulgus ruficollis) • l’enganyapastors (Caprimulgus europaeus) • la gralla (Corvus monedula) • el xoriguer petit (Falco naumanii) • el xup (Athene noctua) • el xot (Otus scops) • el duc (Bubo bubo) • l’àliga marcenca (Circaetus gallicus) • l’astor i l’esparver (Accipiter gentilis i A.nisus) • l’òliba (Tyto alba), amb disposició de sistemes de web-camp al casal municipal... • la recuperació o suport a l'àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus)*

que ha passat de sis parelles a dues en tota la conca en els últims deu anys... * Són moltes les espècies animals directament beneficiades dels sembrats: tot tipus d’insectes i insectívors, els lepidòpters i quiròpters en general, torlit, cucut-reial, siboc, òliba... espècies cinegètiques com la perdiu, el conill, el cabirol... i d’altres que se’n possibilitaria la reintroducció, com la llebre, la guatlla, el xoriguer petit, la gralla, el gaig blau... ** Tal i com s’està ja endegant a la finca de Cal Saltró (Bonastre-Albinyana), que mitjançant acord amb la Fundació La Caixa i SEO/BirdLife, es reconverteixen els conreus preexistents de vinya i olivera a cultiu ecològic -reduïnt-se pesticides..-, recuperant marges, transformant erms i zones marginals en pradells, tot millorant l’hàbitat de la perdiu i d’altres preses de l’àliga cua-barrada.

69

� Diversificació de les preses i de la comunitat de depredadors com a solució a l’oscil·lació de les poblacions de guineus / conills

� Planificació i establiment de nous corredors biològics i el reforçament de pre-existents; cal potenciar la

continuïtat biogeogràfica vers les serres i paratges veïns mereixedors també de preservar… � Ordenar el maneig del conill, la perdiu, el senglar, el cabirol… i, incidint en la millora dels hàbitats i en

la regulació i control efectiu de la cacera per tal de fer-la absolutament sostenible, o sigui, automantinguda, possibilitant la seva cacera al llarg els anys i evitant tenir que endegar les repoblacions habituals per a reposar les captures...

�Establiment de majanos de cria de conills intersiticialmet en la Zones de Seguretat i en els Refugis de Cacera establerts, de forma que s’asseguri la seva reproducció i expansió, amb benefici indirecte pels

depredadors amenaçats i els interessos cinegètics. � Creació de punts d’aigua –veure l’apartat d’hidrografia-

La creació d’imaginatius punts d’aigua dispersos estratègicament, mitjançant l’arranjament de basses, fonts, estanyols…, naturalitzades amb vegetació helofítica marjalenca i macròfits aquàtics, amb accés i evacuació facilitada per a la fauna terrestre, resulta altament beneficiós per les amenaçades poblacions d’amfibis, i també un bon reforç per algunes espècies de mamífers, ocells i rèptils per a suportar l’estivació*.

� Arranjament de passos i barreres per a la fauna, especialment pels amfibis, en les àrees estratègiques

arreu de les carreteres del municipi.

Alguns punts crítics detectats de pas i concentració de gripaus:

� 200 m. per sota la cruïlla de Peralta � en la darrera corba abans de l’entrada al poble � a l’alçada del Torrent de Renau � a l’alçada del Roure de Renau

� Impuls de la modificació, adaptació, deriva o soterrament de les diverses línies d’electricitat que creuen el terme -tant d'alta com de mitja i baixa tensió-, degradants del paisatge, insalubres i potencialment perilloses per a les aus, on s’electrocuten i col·lisionen, constatant-se com a causa principal de mortalitat de l’àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus) i el duc o dúgol (Bubo bubo)…** *La creació o recuperació de punts d’aigua són petites grans actuacions de millora de les condicions ambientals ja endegades modèlicament a la comarca d’Osona, en algun municipi del País Valencià, Andalusia...

**Factible amb fons FEDER i/o a càrrec del Ministeri de Medi Ambient, la Generalitat...

70

Altres: �Pla d’esterilització de gats domèstics de carrer, altament impactants sobre la fauna salvatge, i amb

problemàtiques de salubritat associades. �Prohibició explícita de la tinença de gossos considerats de races potencialment perilloses. �Institució d’un cementiri de gats i gossos i altres animals domèstics, sota el Lloret, al bosc de roures

recuperat...

71

� EN L’ÀMBIT SOCIO-CULTURAL, DE LA PARTICIPACIÓ, LA SOSTENIBILITAT DELS RECURSOS I DE LA QUALITAT DE VIDA:

� Fomentar la màxima implicació del habitants en el dinamisme local, amb participació delegada de la gestió municipal, mitjançant les comissions veïnals de:

-URBANISME I MANTENIMENT -JARDINERIA I MEDI AMBIENT -CULTURA I FESTES -etc. Cal tenir present que una gestió realment participada és aquella que procura, estimula, la implicació dels conciutadans en els diversos afers municipals ja des del seu inici, o sia, quan les comissions participatives es troben ja durant el moment inicial de la planificació, l’organització, i/o fins la pròpia execució.

� Dinamització del CASAL com a Centre Cultural de Renau, un espai de referència en la vida social. Gestionat per una comissió paritària amb representació de joves i grans i la regidoria de cultura; cal reactivar el CASAL com a equipament social dinamitzador de noves iniciatives i, com a servei de bar, agrobotiga, o d’altris. Dotació de pressupost anual –subvenció- per garantir la seva funcionalitat i sosenibilitat econòmica.

� Activació del cobert del carrer Nou núm.11 com a: sala d’exposicions, o bé com centre d’informació i

interpretació de l’espai Xarxa Natura 2000 i el futur Parc Natural de les Terres del Gaià, o com a agrobotiga... Millora de la seva ventilació amb la realitzacio d’una obertura en la seva paret posterior per a facilitar la circulació creuada amb l’entrada del vent del NO i així evitar els problemes crònics d’humitat, i del soroll pertorbador i malvaratador de l’extractor actual.

� Creació del Pla local de Joventut de Renau amb un programa estable d'activitats formatives i d'oci

subvencionades que cobreixi les necessitats i inquietuds d'infants i joves. Creació de l'agenda cultural municipal; impulsare una programació regular d'activitats com:

- tallers de salut, noves tecnologies, tradició popular, orientació educativa i laboral, etc. - cicles de cinema, música i teatre, etc. - campionats i exhibicions esportives - excursions - trobades

� Garantir una assistència social personalitzada a la gent gran i, amb activitatas dinamitzadores... � Implementació de la FESTA MAJOR DE RENAU amb festes populars obertes i participatives.

• Amb programació de concerts i espectacles d’actualitat i de vanguarda musical, prèvia cerca en la Fira del Teatre de Tàrrega, aprofitament dels contactes personals de veïns...

• Amb utilització dels múltiples espais que ofereix Renau: la pista de ball i l’entorn del Camp de l’Armengol, la piscina, el Casal, l’església, les pistes esportives, l’ermita i l’àrea del Lloret, la sala d’exposicions...

• Edició ensems paral·lela de la samarreta de Renau, dedicada a Sta.Llúcia, i tot recuperant les dites “..a Renau no s’hi arriba ni per mar ni per terra...”, “..a Renau el Llop hi jau, i a Peralta la guineu i salta...”,...”..a Renau qui bé hi sopa mal hi jau...”

• Realització de campus artístics d’estiu de circ, música, etc. al juliol, entorn la Festa Major i per implementació d’aquesta...

• Concelebració de nits de bella i vella lluna plena, amb apagada temporal de les llums de carrer...

• Realització d’un festival internacional de música de guitarra...

• Realització del Festival BOOMenRENAU‘ 2014.

72

� Promoció d’una petita agrobotiga bàsica, que abasti els aliments i les necessitats bàsiques del poble; pel cas en el petit cobert infrautilitzat que rau al carrer Nou núm. 11.

� Reactivació de l’ADF local,

amb renovació i actualització dels mitjans, fent-los plenament operatius -vehicle tot terreny, autobomba...-, amb responsabilitats compartides amb altres municipis i la Generalitat.

� Regulació de les activitats de lleure compatibles amb la conservació i el respecte a l’entorn

socioambiental, amb control estricte i vigilància del pas motoritzat pel camins i senders del terme, prohibint-se explícitament les curses de motos, quads, 4x4...

� Creació de nou de la figura d’AGUATZIL, amb perfil de conserge de camp; mitjançant la contractació i/o

endegament d’un pla d’ocupació per a una persona, responsable de:

� el manteniment bàsic de la jardineria: reg, neteja.. � el manteniment de la lampisteria i tasques menors de paleta i obra civil bàsica.. � l’obertura i manteniment del CASAL.. � la neteja viària..* � el manteniment de la depuradora i de la nova depuradora ecològica d’estanyatge.. � el manteniment i control del compostatge veïnal mancomunat.. � el manteniment de l’agrobotiga i bar.. � la vigilància especial dels espais recuperats: Lloret, cementiri, els nous itineraris de passeig.. � la vigilància general..

� Regularització del pis de protecció social municipal, amb bescanvi del lloguer a compte del servei de neteja del poble*... *Amb revisió del conveni de neteja del CCT, estalviant-se el servei mecànic, car, poc eficient i ineficaç, sorollós i pertorbant...

73

� Impulsar la transparència de l'ajuntament amb nous canals d'informació d'interés públic: butlletins informatius, llistes de correu electrònic, web actualitzada...

� Retransmissió dels Plens via internet. � Disposició d’una xarxa d’altaveus per al pregó de qüestions municipals especials. � Impuls de l’endegament d’un servei de transport públic eficaç, amb horaris suficients -2matí i 2 tarda

com a mínim-, mitjançant un microbús mancomunat, o de taxi subvencionat... Estudiar la viabilitat d’establir l’estació de l’AVE de Perafort com a centre internodal de transport des dels diferents pobles menors fins als grans centres de Tarragona, Reus, Valls, Torredembarra...

� Disposició d’una petita marquesina per a l’espera de l’autobús i construcció d’una rotonda davant

l’Ajuntament per a facilitar la maniobra dels autobusos i mitjans de transport en general. � Habilitar una zona d’aparcament amb arbres d’ombra per descongestionar de cotxes el nucli urbà

durant els períodes de més afluència de veïns. � Adquisició d’un grup electrogen alternatiu de seguretat, per a suplir els talls de llum reiterats... � Millora en el servei de distribució d’aigua, amb la renovació dels grups de pressió per d’altres de major

potència per tal d’augmentar la pressió de subministre i el control per mitjà de variadors de freqüència per estalviar energia...

� Implementació i equipament del consultori metge (climatització, informatització, dotació de

farmaciola bàsica...), paralel·lament a l’increment del servei de consultes. Telèfon d’assistència sanitària. � Canalització d’ajuts de menjador a les famíles amb infants... � Ampliació de l’horari d’atenció al públic de l’oficina municipal. � Elaboració i aplicació d’un Pla de Protecció Arqueològica per tal de catalogar, preservar i recuperar

masos, marges i barraques de pedra seca, forns de calç, aljubs, cucons, pous, basses, sínies, fonts, camins i senders, carrerades...

� Organització i endegament de la recollida selectiva dels residus orgànics, i del seu compostatge mancomunat, tant per ús municipal com veïnal, produint adob orgànic de primera qualitat pels jardins del poble, jardins particulars, horts locals.... Mitjançant compostadors anaeròbics prefabricats situs en les mateixes illes verdes, o bé pel sistema clàssic de munts de compost localitzats en espais concrets -pel cas vora el cobert rere la piscina...- i abastat per contenidors portàtils des de les dues illes verdes, xilotrituradora per la barreja pertinent amb restes de poda de jardins... Dotats de plafons interpretatius; realització de microcurset de formació veïnal; manteniment possible a càrrec de consergeria de camp o dels mateixos veïns.

� Disposició d’una antena comunitària de senyals múltiples en la part superior del poble; a considerar vora la piscina o el pou...

� Creació d’una xarxa municipal de productes i serveis mitjançant web que possibiliti la contractació, compra...

74

� Rambla integral (veure apartat de PLANIFICACIÓ GENERAL) � Promoció/impuls d’altres fonts alternatives de producció energètica descentralitzada, en el marc de la NOVA

CULTURA DE L’ENERGIA*: � renovables-sostenibles � respectuosos amb el paisatge i el medi natural � unifamiliars, amb canalització d’ajuts i promoció a particulars � promoció col·lectiva amb gestió fiscal i beneficis subsegüents municipals, o en règim de cooperativa...**

Sistemes de generació distribuïda a considerar:*** ►solar tèrmica, bàsicament per a particulars. ►fotovoltaica, implantació tant en cobertes i façanes particulars com veïnals... ►mini-eòlica, d’eix vertical, silenciosa, moderns aerogeneradors de darrera generació, contiguament al casc urbà, per tal d’evitar possibles impactes ambientals. Ubicacions possibles: confrontadament als xalets a l’altre banda de carrer, conformant la nova Rambla Integral -Veure apartat de PLANIFICACIÓ GENERAL-, vora la piscina, i en algunes cobertes públiques o privades...

►geotèrmica municipal, equipant amb bescanviadors de calor els pous municipals de Renau, els Renau d’EMATSA...

►biomassa, de recollida de les restes agrícoles, mancomunada amb d’altres municipis... ►producció d’hidrogen, sistema col·lectiu d’emmagatzematge d’energia, a partir de la solar, eòlica... ►altres sistemes

� Nou Pla de renovació, actualització i racionalització de l’enllumenat urbà dotat amb sensors de llum ambiental per encesa i apagada de forma automatitzada i central, sensors de presència, amb reducció del nombre de faroles i focus de places i carrers, especialment en la carretera, tot i que conservant-ne aquells punts de llum de referència en les entrades i cruïlles...; encara resten doncs molts punts d’alt consum, duplicats i triplicats, enlluernants i impactants. Vers un important estalvi econòmic****, per coherència ambiental i protecció de la foscor de la nit. Adequació del fanal del carrer Nou 10, en la corresponent façana i d’acord amb la propietat, a nivell i procurant de no enlluernar l’interior de l’habitatge...

*Veure article in www.gepec.cat BARA,T. (2010). Vers la Nova Cultura de l’Energia ** Tal i com recentment s’ha endegat a Cabacés... *** Obviant-se la concentració d’artificis de qualsevol sistema de generació (miralls termosolars...) per a evitar el seu impacte evident al paisatge i a la fauna, especialment a les diverses espècies de rapinyaires que periòdicament sobrevolen el poble... ****Possiblement de l’estalvi d’ingents Kw.h es podria cobrir el servei públic d’ADSL obert...

75

Altres: � Impuls d’un programa intermunicipal de consum d’art i cultura: “BAIX GAIÀ CENTRE D’ART I TERRITORI”* � Subscripció i signatura de l’Acord de Municipis catalans per a l’Increment de la Biodiversitat** � Organització de diferents activitats participades bàsicament per voluntariat***. Pel cas: � endegament d’aclarides selectives de vegetació als torrents i de l’arbrat urbà � neteges d’escombreries al camp i al bosc � operació de salvament i educació ambiental vers les granotes de la piscina � adequació de punts d’aigua per amfibis i fauna en general � repoblació, mitjançant sembra directe d’aglans, de roures... � seguiment naturalístic d’espècies en regressió � vigilància contra incendis, accés motoritzat al medi natural, abocament de residus... � etc. *Talment com al Priorat.

**Veure el Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural de juny de 2009. ***Poden ser susceptibles de realitzar mitjançant voluntariat moltes de les actuacions plantejades en el present document, sempre i quan s’aprecii un quorum suficient, que la despesa extra de material que implicaria fos assumible municipalment, constituís un projecte suplementari -no pas imprescindible o urgent-, i especialment, quan l’activitat escollida no impliqués un compromís dilatat en el temps d’intervenció o de seguiment.

76

� Impuls dels contractes de custòdia del territori en terrenys forestals i agrícoles, per a la conservació i millora dels espais naturals especialment situs en Xarxa Natura 2000. Pel cas:

ESPAI: ribes del Torrent de Renau – La Goleta – Caus de Cordelló - Mas d’en Sord - la Rassota – Fondo Estret – Coves de Taret - riu Gaià - embassament, deslliurats ja de la seva inundabilitat, de titularitat municipal, de Repsol, i d’altres propietaris convidats...

VALORS: alzinars-roureda en regeneració, màquies, comunitats riberals d’albereda, orquídies, àliga cua-barrada i marcenca, duc, mamífers, formacions geològiques, afloraments fossilífers... PARTS: Repsol i altres propietaris, Renau i altres municipis (el Catllar, Secuita-Argilaga, Vilabella, Vespella..), ONG’s diverses (GEPEC/EdC...), Dptm. de Medi Ambient de la Generalitat, UE, fundacions (Fundació Natura, AURORA...), Federació Catalana de Caça, empreses (Limonium...), entitats financeres (els projectes amb ànima de la Caixa...), propietaris i particulars, tècnics forestals, ecòlegs forestals i botànics, alumnat en pràctiques dels cicles formatius de Treballs forestals i de conservació del medi natural i de Gestió i ordenació dels recursos naturals i paisatgístics... COMPROMISOS: cedir la gestió, no inundar amb les aigües del pantà, aportacions econòmiques a determinar, no caçar, millora ambiental de l’espai. OBJECTIUS: millora de l’estructura forestal i enriquiment de la biodiversitat -flora i fauna-, coneixement i seguiment naturalístic dels elements a preservar, prevenció d’incendis, divulgació-sensibilització-implicació de la població local... ACTUACIONS: elaboració i execució de Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal amb objectiu protector i de maduració dels alzinars amb roure, les màquies i les alberedes potencials, endegament d’aclarides selectives de detall –amb seguiment i direcció ambiental estreta-, aforestació de les ribes de l’embassament, creació de clarianes i pradells esparsos per potenciació de zones d’alimentació i caça per a l’àliga cuabarrada, marcenca, el duc, el torlit, el siboc, el cucut reial, el gaig blau, la gralla, el xoriguer petit, el cabirol... Recuperació i creació de punts d’aigua pels amfibis... Reintroducció possible de la llúdriga, el gat fer, l’eriçó clar, la llebre, la guatlla, l’escurçó, galàpegs i tortugues... Control de l’accés motoritzat i regulació de camins, declaració de les pertinents Reserves Naturals de Flora i Fauna i/o de Refugis de Caça i Zones de Seguretat de Caça, elaboració d’un Pla d’Ús i Gestió...

77

ESPAI: entorn del llogaret de les Cabeces, inclòs ja en Xarxa Natura 2000. VALORS: àrea de significativa biodiversitat florística i faunística, omeda en regeneració, restes arqueològiques antròpiques com refugis, aljubs i eres, espai de tranquilitat estratègica per a la reproducció de diferents espècies de vertebrats, reservori d’invertebrats, zona de cacera de rapinyaires com l’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), l’àliga marcenca (Circaetus gallicus), el duc (Bubo bubo)... PARTS: propietaris agrícoles, GEPEC/EdC, fundacions, Federació Catalana de Caça, Ajuntaments de Renau i Vilabella, DMAH, UE, alumnat en pràctiques dels cicles formatius de Treballs forestals i de conservació del medi natural i de Gestió i ordenació dels recursos naturals i paisatgístics... COMPROMISOS: compra de la finca o cessió en custòdia, gestió respectuosa amb els valors naturals i agrícoles del contorn, aportacions econòmiques a determinar, no caçar, amb declaració del Refugi de Caça de les Cabeces, no transformar urbanísticament ni alteració del relleu, conservació de marges, millora ambiental de l’espai... OBJECTIUS: Creació, millora i/o manteniment de microhàbitats esparços, com bosquines d’omeda i alzinars, riberals i de bardissar en galeria, prats intersticials i grans fenessars, aquàtiques d’estany, aiguamoll i torrentera, de pedra i rocams marginals... Enriquiment florístic de totes les comunitats vegetals en custòdia, prioritzant les espècies més rarificades i les d’interès tròfic per la fauna, refugi, nidificació, entomològic per la florida... Reintroducció d’espècies de fauna, a considerar, la llebre (Lepus europaeus), l’eriçó clar (Atelerix algirus), la guatlla (Coturnix coturnix), el xoriguer petit (Falco naumanni), el gaig blau (Coracias garrulus), el cucut reial (Clamator glandarius), la gralla (Corvus monedula), òliva (Tyto alba), etc. Potenciació o equilibrament dels poblaments de perdiu (Alectoris rufa), conills (Oryctolagus cuniculus), senglar (Sus scrofa)... ACTUACIONS: Font i bassa de l’Àngel & Guillermo: arranjar i refer, o construcció de nova bassa i estanys auxiliars, integració a l’entorn, com a recurs per a la fauna amfíbia, mamífers, reg, contraincendis, etc. Rasa de la Sort: arranjament i plantació d’arbrat Crataegus monogyna, Rosa’s, Prunu spinosa, Prunus mahaleb, Sorbus domestica, Sambucus nigra, Quercus cerrioide, Quercus ilex... Plans de les Cabeces: reconversió de camps de vinya emparrada per sembra de cereals i farratgeres, conservació de guarets i prats, marges i vores vius, bosquines, reintroducció de fauna... Nucli de les Cabeces: restauració de l’omeda, conservar i rehabilitar mínimament una casa, balmes, refugis, cubs, potenciació de caus i majanos... Arreu de l’àmbit: projectes i programes de diversificació de la biocenosi varis.

78

� Impuls del mancomunatge del servei de xilotrituració i recollida de restes de poda, per a reutilització i revalorització de la biomassa (veure l’àmbit de la economia local, agrària i de serveis).

� Impuls de la integració ambiental de la gran pedrera ja clausurada de Vespella, per la seva

afectació a l’ecosistema i el paisatge... � Impuls de la restricció del sobrevol d’aeronaus a baixa alçada: maniobra d’aproximació a l’aeroport de

la línia BCN-Reus que s’inicia ja sobre el paratge de les Coves Roges, i vol esporàdic d’ultralleugers, en zona de cria i vol de rapinyaires*

� Impuls coorporatiu de la reconversió productiva i reducció de l’afectació indirecta de la petroleo-química -davallada significativa de qualitat lumínica i acústica, i de qualitat de l’aire-, coherentment a la legislació mediambiental i als temps actuals de crisi del petroli i crisi als països àrabs, crisi nuclear, crisi ambiental, cris global... *La protecció del territori de l’àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus) cal tenir present que és la raó principal de protecció com a LIC-ZEPA de l’entorn de l’embassament del Gaià.

79

� EN L’ÀMBIT DE LA ECONOMIA LOCAL, AGRÀRIA I DE SERVEIS: � Pla de disseny, creació i manteniment d’horts i petites granges socials periurbans, per arrendament i

ocupació prioritària a les persones jubilades*, ecològics integrats a l’entorn, amb praxis d’agricultura biològica, amb aprofitament del tractament terciari per estanyatge de les aigües sortints de la depuradora, les basses de regulació del drenatge del camí de Vilabella... Entre el Lloret i Peralta...

�Pla de promoció de l’economia local de serveis turístics: restauració, cases rurals, hípiques i guiatge,

etc., mitjançant edició de web, postals, activació de locals...; Renau i Peralta poden esdevenir models pioners en aquest àmbit sempre i quan no es rebassi las línia de la sostenibilitat del paisatge del qual es pretén viure...

� Implementació d’un servei competitiu d’ADSL amb sistemes d’accés lliure** mitjançant wi-fi, pel cas

amb tecnologia Wimax Global Access, amb cablejat intern diversificat de comunicació pels convilatans... � Establiment d’una xarxa d’intranet local, parell a d’altres sistemes de millora de la comunicació

municipal/veïnal. � Promoció del teletreball... *Tal i com ja fa temps es realitza a les viles de Sabadell o el Vendrell i més recentment Banyeres del Penedès, Nulles i molts altres municipis. ** A semblança de petits municipis com la Riera de Gaià, Santa Coloma de Queralt, la Atmetlla, Amposta, Vandellós, Hospitalet, Garcia, Ribaroja, la Selva, Tivissa, Móra la Nova, o bé com ja sortosament en molts pobles i ciutats arreu del món. Així mateix el Poblenou i bona part del Delta de l’Ebre ja disposen també d’accés a la xarxa de banda ampla sense fils amb tecnologia wi-fi i wi-max mitjançant l’acolliment al programa ciudades digitales del Ministeri d’Indústria Turisme i Comerç, la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona, amb l’objectiu de promoure l’accés a les noves tecnologies i corregir els desequilibris territorials existents pels dèficits d’infraestructures de telecomunicació; a Catalunya també formen part d’aquest programa la Vall de Ribes, Callús, i les comarques del Pla d’Urgell i el Pla de l’Estany.

80

� Promoció de les bones pràctiques agrícoles i forestals, sostenibles i respectuoses amb el medi ambient i el paisatge, i de conservació de la biodiversitat*, especialment en l’àmbit protegit per la Xarxa Natura 2000, canalitzant els diversos ajuts disponibles en el seu cas:

• conservació de marges i vores vives • formació de tanques vegetals • plantació de bosquetons de ribera... • conservació de l’arbrat aïllat • conservació de camins • conservació i restauració de basses, aljubs, cucons... • desbrossada de camins, vores i marges, en substitució de l’herbicidat o crema • xilotrituració de les restes vegetals de poda, en substitució de la seva crema • minimització de pesticides varis: herbicides, insecticides... • minimització del llaurat • construcció de majanos de reproducció de conills • manteniment de punts d’aigua de suport per a la fauna • sembra de farratgeres • sega de camps marginals • manteniment de guarets, prats i pastures

És important poder restringir eficaçment la praxis del foc agrícola en marges i de les restes vegetals de poda, aquesta la causa principal de molt incendis forestals a la contrada, tot promocionant però els sistemes alternatius de desbroç i xilotrituració o altres sitemes propis de l'agricultura biològica; unes restes vegetals valorables si més no amb el seu reaprofitament possible com a font combustible de biomassa i per l’elaboració de pelets, fomentant-se llavors la seva recollida i gestió mancomunada.**

� Foment de la implantació de sembrats i conreus de plantes farratgeres, enriquidors a tots nivells

del paisatge i de les comunitats animals, ensems com a tallafocs –veure Territori i Paisatge, Flora i Vegetació, i la Fauna-, i amb possibilitats creixents de comercialització com a font de biomassa per generació d’electricitat, o com a matèria primera per l’elaboració de pelets o de biodiésel: � Arreu del terme, en grans espais, finques o bancals sencers; per la diversificació de la producció. Amb

formes de comercialització innovadores com a producte ecològic. Prioritàriament en reconversió de les grans finques amb filats metàl·lics per emparrament de la vinya, uns sistemes d’agricultura aquests altament impactants als paisatge i la fauna...

� Globalment arreu de camps, com antuvi entre els arbres de conreu de garrofers, oliveres, ametllers,

vinya...; com a suport per determinades espècies de fauna a recuperar -llebre, guatlla, gaig blau, xoriguer petit, cucut reial...-, com a sistema de prevenció d’incendis -camps convenientment llaurats i segats en període estival-, per interès paisatgístic -diversificació i amosaïcament del territori i entorn del poble, etc.

� Intersticialment en zones forestals, en petites parcel·les de conreus abandonats, en clarianes...;

com a praxis clàssica de suport tròfics a la fauna cinegètica tradicional (conill i perdiu). � Promoció i canalització d’ajuts pel manteniment i la diversificació del conreus tradicionals, així com de la moderna agricultura biològica-ecològica, respectuosa i integrada amb l’entorn, sensible ambientalment; els seus beneficis són múltiples i amb repercussions possitives a tots nivells, faunístic i botànic, hidrològic, paisatgístic, cinegètic… i també, evidentment, raó suficient d’una marca de qualitat reconeguda en els mercats. *Veure article: “Aperitiu d’idees per a la conservació i recuperació de la biodiversitat catalana”. **Cal recordar pel cas, en aquest sentit, l’existència del projecte Robinwood finançat amb fons FEDER i al qual també des de Renau i municipis veïns, s’hi podria optar.

81

Altres: � Foment dels contractes territorials d’explotació entre la pagesia activa

� Foment dels contractes de custòdia del territori en terrenys agrícoles productius i forestals. � Creació d’una plaça de tècnic municipal per l’endegament i seguiment dels nous programes de gestió; en conveni amb l’administració autonòmica o central, fundacions... Persona titulada i amb perfil de coneixements suficients de la geografia física del municipi, ecologia, agricultura...

El pagès ha de poder seguir vivint dignament de la terra, i cal ser conscients del bàsic que resulta una agricultura sostenible, i de la sinèrgia que això implica amb la conservació del medi ambient: així es contempla en la nova Política Agrària Comunitària (PAC), que dirigeix cada cop més els seus ajuts en aquest sentit!

CAL DEIXAR PALÈS QUE EL FUTUR DE LA PAGESIA A CATALUNYA PASSA PER REORIENTAR ELS CONREUS VERS LA PRODUCCIÓ BIOLÒGICA,

D’ALTA QUALITAT ORGANOLÈPTICA, FRESCOS I SALUDABLES, I AMB EL VALOR AFEGIT DE PARTICIPAR EN EL MANTENIMENT DEL TERRITORI,

EL SEU PAISATGE I ELS HÀBITATS ASSOCIATS. AIXÍ SORTOSAMENT S’ESTÀ JA ENTENENT I COMENÇANT A CONSTITUIR UN CAMP EN FRANCA

EXPANSIÓ, LENTA PERÒ CONSTANT, OFERINT JA UNA CREIXENT DIVERSITAT DE PRODUCTES CERTAMENT COMPETITIUS

82

Les Terres de Renau del Gaià,

on privilegiadament hi romanen transcendents valors intrínsecs i espirituals més enllà dels instrumentals,

amb horitzons de formes suaus i formes amables, de precioses postes i sortides de sol i de lluna,

arcs de Sant Martí on el paisanatge és aimant de fondre’s-hi.

Renau,un poble que encara el sobrevolen les àligues, amb paisatges sonors exclusius

plens dels cants insistents de granotes i gripaus, dels solitaris enganyapastors i sibocs, i dels torlits, els rossinyols, els ducs...

on encara hi habiten les òlibes al seu campanar, i on hi nien les orenetes a les cases...

..atributs doncs com la calma, la tranquil·litat, la serenitat, la placidesa del paisatge i la seva gent, el silenci i la foscor de les nits

formen també part indiscutible del patrimoi socioambiental d’aquest petit país...

Renau, desè hivern, del 2010-11

83

DOCUMENTACIÓ RELACIONADA D’ESPECIAL INTERÈS � Article: BARA,T. (1999). Possibilitats de gestió sostenible al Baix Gaià; bases per a un pla estratègic. In. EL MÓN DE LA NATURA;

Recull de ponències de les Ies. Jornades Tècniques d’Ordenació del Territori. Ed. GEPEC/EdC. Altafulla. � Article: BARA,T. (2001). L’entorn de Renau, el seu patrimoni. Autoedició. Renau. (inèdit) � Article: BARA,T. (2004). El Parc Natural del Massís i Corredor del Gaià. GEPEC/EdC. Renau. (inèdit) � Diagnosi biocenòtica & proposta: BARA,T. et al. (2004). El riu Gaià i el litoral associat; proposta de LIC per a la regió mediterrània. In. http://terresdelgaia.alvent.net GEPEC/EdC. Renau. (inèdit)

� Dossier document d’al·legacions: BARA,T. et al (2005). Consideracions a la proposta oficial de XARXA NATURA 2000: el riu Gaià i el litoral associat. In. http://terresdelgaia.alvent.netGEPEC/EdC. Renau. (inèdit)

� Document oficial: CARRERA, G. (2006) Pla d’Ordenació Urbanística Municipal; RENAU (Tarragonès). Departament de Política

Territorial i Obres Públiques; Servei Territorial d’Urbanisme de Tarragona. Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Renau. � Document d’al·legacions: AAVV. (2006). Al·legacions a l’avantprojecte de POUM. Grup ROURE. Renau. (inèdit) � Programa electoral: AAVV.(2007). Il·lusió, Transparència i Participació. Alternativa Baix Gaià –ABG. Renau. (inèdit) � Memòria: AAVV. (2007). Informe ambiental preliminar pel pla d’ordenació urbanística municipal de Renau. La Llena

Consultors; Ajuntament de Renau. (inèdit) � Article: BARA,T. (2007). Per KESSE; consideracions en la planificació urbanística i ambiental al municipi de Tarragona. Cercle

d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona. Revista “Kesse”, núm.40. Tarragona. � Article: BARA,T. (2007). Arbrat d’ombra caducifoli d’ús en jardineria bàsicament al Camp de Tarragona; espècies autòctones de Catalunya o cultivars ancestrals. Autoedició. Renau. (inèdit)

� Catàleg: BARA,T. (2007). Espècies vegetals autòctones susceptibles de plantació o a potenciar en actuacions diverses bàsicament al Camp de Tarragona i Serralada Pre-litoral. Catàleg sistematitzat; denominació catalana estàndard i locals. Renau. (en curs, disponible esborrany)

� Article: BARA,T. (2009). Els Fòrums vers el Parc Natural de les Terres del Gaià. Recull de ponències de les Ies. Jornades d’Estudi i

Divulgació de les Terres del Gaià; Santes Creus. Ed. Centre d’Estudis del Gaià. Vila-rodona. � Article: BARA,T. (2009). Naturalment Preocupat; recensió d’impactes i tensions ambientals al Camp de Tarragona. In. www.gepec.cat GEPEC/EdC. Renau.

� Article: BARA,T. (2010). Vers la Nova Cultura de l’Energia. In. www.gepec.cat GEPEC/EdC. Renau. � Recensió: BARA,T. (2010). Aportacions al Pla Tarragona 2022. GEPEC/EdC. Renau. � Article: BARA,T. (2010). L’ANELLA GAIÀ-FRANCOLÍ; proposta de parc natural comarcal. In. www.gepec.cat . GEPEC/EdC. Renau. � Publicació periodica: AAVV. (2009-11). La CUABARRADA; núms.1-7. Rev.ABG-Renau. � Article: BARA,T. (2011). Aperitiu d’Idees i Estratègies Claus per a la Conservació i Recuperació de la Biodiversitat Catalana.

GEPEC/EdC. Renau. � Projecte: BARA,T. (2011). Centre d’Interpretació: Porta de l’Anella Verda. IES Sant pere i Sant Pau. Tarragona. (inèdit) � Article: BARA,T. (2011). Apunts per una democràcia social. Renau. (inèdit) � Publicació monogràfica: BARA,T. et al.. (2012). Els nostres boscos; la seva gestió o la nostra domesticació. GEPEC/EdC. Renau.

(en curs)

Webs de referència:

�Bloc d’ABG Renau: http://abgrenau.blogspot.com/ �Fòrum per les Terres del Gaià: http://terresdelgaia.alvent.net �GEPEC/EdC: www.gepec.cat �Xarxa de Custòdia del Territori: www.custodiaterritori.org

84

A N N E X O S

85

TE RME MU N I CIP A L D E RE N A U I À RE A IN CLO S A E N LA XA RX A NA T URA 2000

86

XARXA NATURA 2000

87

DECLARACIÓ DE RENAU

per les Terres del Gaià i la Seva Mar �

Els qui subscriuen, ens identifiquem pertanyents al territori que drena el riu Gaià,

antuvi terres de frontera de la Marca Hispànica, i altrament entrat el s.XXI, raó i nexe d’unió d’espais naturals i pobles, de les seves comunitats d’éssers vius,

i de les persones que hi viuen i treballen.

Les Terres del riu Gaià, la seva Conca, la seva Mar, ensems territoris veïns, dibuixen un extens espai natural

que acull encara importants espècies bioindicadores del seu bon estat de salut ecosistèmic, àligues daurades i cuabarrades, ducs i torlits, turons i escanyapolls, orquídies i baladres...

penyassegats, costers, comellars i barrancs, boscos i praderies submarines, maresmes i dunes... i on és sabut que les llúdrigues hi nedaren a Santa Perpètua de Gaià fins l’any 1990,

i els linxs mediterranis hi persistiren a El Catllar-Renau fins l’any 1962, història natural recent certament simptomàtica de la seva potencialitat ambiental.

Sóm conscients d’ésser part intrínseca d’un paisatge, i també hereus d’una història que l’ha forjat,

des del Císter de Santes Creus, fins les creus discoïdals de la Baixa Segarra, passant pels castells, masos, barraques, marjades, cucons i aljubs...

Un patrimoni comú que també comparteix una problemàtica diversa, però ensems amb possibilitats de desenvolupament sostenible,

de conservació, protecció, gestió, i promoció conjunta tant dels seus valors biològics i mediambientals, com paisatgístics, històrics i antropològics.

Per la qual cosa ens comprometem a treballar per la seva preservació, perdurable en el temps,

cercant i impulsant les millors i més adients fórmules possibles que garanteixin solucions de futur reals, corporatives i eficaces, per aquest territori que el Gaià cohesiona i on s’hi relaciona.

Ara, modernament, la Conca del riu Gaià ja no la pot preservar el desconeixement, ni tampoc suara el seu menysteniment,

i, sola, sense la consideració suficient, es va ja disgregant, s’empobreix, degrada, i, es despersonalitza.

El riu Gaià segueix estant desprotegit i sense cap cabal ecològic circulant aigües avall de l’embassament del Catllar;

Conca del riu aquesta, que es configura com el principal connector biològic a les comarques de Tarragona, de primer ordre, entre la Mediterrània i l'interior del país, arribant, a través

de la Baixa Segarra i el Solsonès, fins al mateix Pirineu.

Caldrà, si més no, amb orgull, conservar com a tals la Conca del riu Gaià i el seu litoral associat, la mar i la costa,

ensems la corona verda del llevant agroforestal tarragoní íntimament imbricada, i tots aquells altres territoris veïns mereixedors de preservar lligats.

88

Cal implementar, doncs una figura legal de gestió mancomunada

nexe d'unió de les diferents unitats ja protegides actualment a la Conca del Gaià, i dels nous espais a protegir properament,

en el marc de la Xarxa Natura 2000 i el Pla d’Espais d’Interès Natural, el Pla Territorial del Camp de Tarragona, el Catàleg del Paisatge, el Pla de Conexions Biològiques, etc.

i de totes aquelles eines de planificació suara en curs, o d’altres de novedoses i també estratègiques per avançar en la preservació les Terres del Gaià.

Cal dotar-nos i desenvolupar una estructura ordenant de l’espai

altrament generadora de sinèrgies positives per l’entorn a diferents nivells, tant ambientals, com socials i culturals, i de progrés econòmic.

Cal entendre el Gaià com a raó biogeogràfica de cohesió global,

element conferidor d’entitat a l’espai, i, de marca pròpia de qualitat a tots nivells.

Cal garantir un futur sostenible territorialment i ambientalment.

Cal, per a les generacions que ens segueixen,

conservar un paisatge viu.

Aplegats per primera vegada al Casal de Renau el dissabte dia 6/5/06, i en perspectiva de subsegüents trobades obertes en d’altres municipis, jornades de debat i reflexió globals, acompanyats de la necessària complicitat de les administracions locals, autonòmiques, estatals, europees... i amb la vocació de seguir aglutinant les més diverses sensibilitats il·lusionades en treballar plegats vers els anhels comuns suara plantejats:

Hèctor Hernàndez, Regidor de Medi Ambient de la Riera de Gaià /Associació Mediambiental La Sínia

Rosa Maria Parès, Alcaldesa de Renau

Ramon Vilella, veí de Vistabella

Laureà Giner, Dptm. Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya / veí de Nulles

Jordi Pijoan, Associació de Veïns de Querol

Xavier Rovira, veí de l’Argilaga

Lola Paniagua, Plataforma Salvem la Platja Llarga / veïna de Tarragona

Fèlix Alonso, Regidor de l’Ajuntament d’Altafulla / ABG

Toni Bara, Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans-GEPEC / veí de Renau

89

Algunes espècies característiques del Camp

agrupades per comunitats vegetals

*

Màquia litoral Pistacia lentiscus Llentiscle o mata Quercus coccifera Garric o coscoll Chamaerops humilis Margalló Juniperus phoenicea sp. Savina Juniperus oxycedrus ssp. oxycedrus Càdec Rhamnus alaternus Aladern Rhamnus lycioides Arçot Olea europaea var. sylvestris Ullastre Erica multiflora Bruc d’hivern Myrtus communis Murta Phillyera angustifolia Aladern de fulla estreta Asparagus stipularis Esparraguera marina Asparagus acutifolius Esparraguera silvestre Smilax aspera Arítjol Rubia peregrina Rogeta Arisarum vulgare Frare, cugot o cugotí Brachypodium retusum Llistó Carex halleriana Carex Ceratonia siliqua Garrofer

Savinar litoral Juniperus phoenicea ssp. eumediterranea Savina litoral Juniperus oxycedrus ssp. oxycedrus Càdec Pistacia lentiscus Llentiscle o mata Halimium halimifolium Estepa d’arenal Anthyllis cytisoides Albada, botja de cuques Cystus salvifolius Estepa borrera Tymelaea hirsuta Bufalaga marina Pancratium maritumum Lliri de mar Smilax aspera Arítjol Pinus pinea Pi pinyer, pi ver Pinus halapensis Pi blanc

90

Alzinars Quercus ilex ssp. ilex Alzina vera Quercus ilex ssp. ballota Alzina carrasca Quercus cerrioides Roure cerrioide Quercus faginea ssp. faginea Roure de fulla petita o valencià Quercus suber Alzina surera, suro Arbutus unedo Arboç Sorbus domestica Servera Acer opalus ssp. granatense Blada de fulla petita Acer monspessulanum Auró negre Amelanchier ovalis Corner Viburnum tinus Marfull Phillyera latifolia Fals aladern Rhamnus alaternus Aladern Pistacia lentiscus Llentiscle o mata Bupleurum fruticosum Matabou Erica arborea Bruc boal Osyris alba Ginestó Cornus sanguinea Saguinyol Crataegus monogyna Arç blanc Prunus mahaleb Cireres de guineu Prunus spinosa Aranyoner Ruscus aculeatus Galzeran Daphne gnidium Matapoll Rosa canina Roser silvestre Rosa sp. Rosers o gavarreres Rosa sempervirens Englantina o gavarrera, roser bord Lonicera implexa Lligabosc Lonicera etrusca Lligabosc etrusc Smilax aspera Arítjol Rubia peregrina Rogeta Hedera helix Heura Clematis vitalba Vidalba Clematis flammula Vidiella Asparagus acutifolius Esparraguera silvestre Teucrium chamaedrys Alzineta Helleborus foetidus Marxívol Viola alba Violeta de bosc Bupleurum rigidum Orella de llebre Carex halleriana Càrex Asplenium adiantum-nigrum Falzia negra Sorbus aria Moixera Taxus baccata Teix Ilex aquifolium Grèvol Buxus sempervirens Boix Viburnum lantana Tortellatge Coronila emerus Coronil.la boscana Fragaria vesca Maduixera Daphne laureola Lloreret

91

Roureda de roure de fulla petita Quercus faginea ssp. faginea Roure de fulla petita o valencià Acer opalus ssp. granatense Blada de fulla petita Pinus nigra Pinassa Pinus sylvestris Pi roig Buxus sempervirens Boix Amelanchier ovalis Corner Crataegus monogyna Arç blanc Cytisus sessilifolius Ginesta sessifòlia Prunus mahaleb Cirerer de guineu Rhamnus saxatilis Espina cervina de fulla petita Locinera etrusca Lligabosc Coronila emerus Coronil.la boscana Cornus sanguinea Sanguinyol Viola willkommii Pensament menut Helleborus phoetidus Marxívol Anemone hepatica Herba fetgera Geranium sanguineum Gerani sanguini Chrysantheum corymbosum Margarida, crisantem Galium vernum Té de bosc Teucrium chamaedrys Alzineta Rubia peregrina rogeta Carex halleriana Càrex de haller Paeonia officinalis ssp. humilis Peònia de muntanya Arctostaphylos uva-ursi var. crassifolia Boixerola

Bardissar Coriaria myrtifloia Roldor Crataegus monogyna ssp.monogyna vur. brevispina Arç blanc Cornus sanguinea Sanguinyol Ligustrum vulgare Olivereta Prunus spinosa Aranyoner Rosa spinosa Roser bord o gavarrera Rosa agretis Roser bord o gavarrera Rosa canina Roser silvestre Rosa micrantha Roser bord o gavarrera Rosa pimpinellifolia ssp. myriacantha Roser espinosíssim Rosa pouzinii Roser bord o gavarrera Rosa sempervirens Englantina o gavarrera Rubus ulmifolius Esbarzer Clematis vitalba Vidalba Lonicera implexa Xuclamel Hedera helix Heura Rubia peregrina Rogeta Smilax aspera Arítjol o heura espinosa Euphorbia amygdaloides Lleteresa de bosc o lletrera Brachypodium sylvaticum Fenàs de bosc Origanum vulgare Orenga Pteridium aquilinum Falguera o falaguera Asparagus acutifolius Esparreguera

92

Jonqueres halòfiles Scirpus holoschoenus Jonc boval Juncus maritimus Jonc marí Juncus acutus Jonc agut Schoenus nigricans Jonc negre Spartina versicolor Espartina Plantago crassifolia Plantatge marí Artemisia gallica Donzell marí Limonium vulgare Ensopeguera Carex sp. càrex

Salicorniar típic Arthrocnemum fruticosum Cirialera comuna Arthrocnemum glaucum Herba salada Inula crithmoides Salsona Atriplex portulacoides Verdolaga marina Limonim sp. Limonium

Canyissars, bogars, herbassars alts d’aiguamoll dolç... Phragmites australis [=P.communis] Canyís, canyolí, xisca Phragmites maximi [=P.australis ssp.ruscinonensis] canyís Typha angustifolia Boga o boba de fulla estreta Typha latifolia Balca de fulla ampla Iris pseudacorus Lliri groc Iris xiphium Lliri blau Sparganium erectum Boba borda Alisma plantago-aquatica Orella de llebre Galium palustre Galió palustre Rumex conglomeratus Paradella conglomerada Sonchus maritimus ssp. aquatilis Lletsó d’aigua Lythrum salicaria Salicària Lythrum junceum Litrum junci Alhtaea officinalis Malví o malva blanca Scripus lacustris Jonca d’estany Scripus litoralis Jonca litoral Scripus maritinimus Jonca marítima Juncus subnodulosus Jonc obtusiflor Claudium mariscus Mansega, sisca borda Carex hispidia Càrex Carex riparia Càrex gran Samolus valerandi Enciamet de senyor Mentha aquatica Menta d’aigua Narcissus aquatica Assutzena borda Imperata cylindrica var. cylindica Xisca Saccharum ravennae Cesquera

93

Creixenar Rorippa nasturtium-aquaticum Créixens Apium nodiflorum ssp. nodiflorum Botja groga Veronica anagallis-aquatica Herba de folls Veronica beccabunga Verònica becabunga Rumex conglomeratus Lleteresa serrada Samolus valerandi Enciamet de senyor

Macròfits aquàtics d’aigües dolces ... Callitriche sp. Ceratophyllum demersum Coa de mar Chara sp. Asprella, rèvola Lemna gibba Llenties d’aigua Lemna minor Llentiol Miriophyllum spicatum Milfulles d’aigua Miriophyllum verticillatum Volantí espigat Nitella sp. Nymphaea alba Nenúfar Potamogeton coloratus Espiga d’aigua Potamogeton crispus Potamogeton densus Espiga d’aigua Potamogeton natans Llengua d’oca Potamogetons nodosus Llengua d’oca Potamogeton pectinatus Asprella Ranunculus aqualitis ssp. fucoides Àpit d’aigua Ranunculus trichophyllus Ranuncle aquàtic Ruppia sp. Tolypella sp. Utricularia vulgaris Utriculària Vallisneria spiralis Vallisneria Zannichelia palustris sp.

Tamarigars Tamarix africana Tamariu africà o tamarit Tamarix anglica Tamariu, farga o tamarit Tamarix canariensis Tamariu, farga o tamarit Scirpus holoschoenus Jonc bobal Imperata cylindrica Sisca Saccharum ravennae Cesquera Arundo donax Canya o canyota Inula viscosa Olivarda

94

Gatelleda, olmeda, albareda, salzedes... Populus alba Àlber, aube Populus nigra ssp. nigra Pollancre Populus nigra ssp. italica Pollancre lombard Ulmus minor Om Alnus glutinosa Vern Fraxinus angustifolia Freixe de fulla petita Salix alba Salze blanc Salix cinerea ssp. catalaunica Gatell Salix elaeagnos ssp. angustifolia Sarga Salix purpurea Saulic Sambucus nigra Saüc Tamarix canariensis Tamariu o tamarit Tamarix anglica Tamariu o tamarit Cornus sanguinea Sanguinyol Crataegus monogyna Arç blanc Rosa canina Roser caní Coriaria myrtiflolia Roldor Vitex agnus–castus Aloc, mata de riu Euphorbia amygdaloides Lleteresa de bosc Mentha rotundifolia Menta Saponaria officinalis Herba sabonera Viola alba Violeta de bosc Arum italicum Sarriassa Plantago major Plantatge gros Brachypodium sylvaticum Fenàs de bosc Carex pendula Carex pèndul Equisetum maximum Cua de cavall Vinca difformis Vinca, viola de bruixa Vinca major Vinca Arundo donax Canya o canyota Arundo pliniï Canya Bryonia cretica ssp. dioica Carbassina Clematis vitalba Vidalba Hedera helix Heura Humulus lupulus Llúpol Rosa sempervirens Englantina o gavarrera Rubus caesius Esbarzerola Rubus ulmifolius Esbarzer Solanum dulcamara Dolçamara

95

Baladrar Nerium oleander Baladre Punica granatum Magraner Arundo donax Canya Osyris alba Ginestó Rubus ulmifolius Esbarzer Clematis flammula Vidiella Scirpus holoschoenus Jonc bobal Inula viscosa Olivarda Brachypodium phoenicoides Fenàs de marge Oryzopsis miliacea Ripoll Asparagus acutifolius Esparraguera Rubia peregrina sp. Rogeta Arisarum vulgare Rapa de frare, cugot, apagallums Vitex agnus-castus Aloc, ximbla

Vegetació de platja, muntanyans, reraduna.. Elymus farctus Agropir mediterrani Sporobolus pungens Eporobol Cyperus capitatus Mansega marina Ammophila arenaria ssp. arundinacea Borró Medicago marina Melgó marí Echinophora spinosa Fenoll marí Calystegia soldanella Campaneta de mar Eryngium maritimum Panical marí Euphorbia paralias Lleteresa de platja Salsola kali Barrella Cakile maritima Rave de mar Pancratium maritimum Lliri de mar Matthiola sinuata Violer marí Maresia nana Crucianella maritima Crucianel.la marítima Thymelaea hirusta Bufalaga o gallinassa Teucrium polium ssp. dunense Timó marí Ononis natrix var.marítima Gavó marí Silene nicaensis Silene de platja Scabiosa atropurpurea var.maritima Escabiosa marítima Helichrysum stoechas var.maritimum Sempreviva borda Atriplex portulacoides Verdolaga marina Halimium halimifolium Estepa groga o de sorral Limoniastrum monopetalum Ajocasapos

96

Vegetació de roquissar litoral Limonium gibertii Ensopeguera Limonium virgatum Coca marina Chritmum maritimum Fonoll marí Inula crithmoides Salsona Plantago crassifolia Plantatge marí Alyssum maritimum Caps blancs

Brolla Pinus halapensis Pi blanc Anthyllis cytisoides Botja de cuques Helianthemum syriacum Romer blanc Helianthemum marifolium Tuferola Erica multiflora Bruc d’hivern Rosmarinus officinalis Romaní Ulex parviflorus gatosa Genista scorpius Argelaga Asparagus acutifolius Esparraguera silvestre Cystus clusii Esteperola Cystus albidus Estepa blanca Cystus monspeliensis Estepa negra Bupleurum fruticescens Botja groga Dorycnium pentaphyllum ssp. pentaphyllum Botja d’escombres Dorycnium hirsutum Botja peluda Thymus vulgaris Farigola Globularia alypum Foixarda Helichrysum stoechas Sempreviva borda Santolina chamaecyparisus Esparnallac, espemellac Centaurea linifolia Centàurea linifòlia Lithospermum fruticosum Sanguinària Lavandula latifolia Espígol Fumana ericoides ssp. spachii Fumana Fumana thymifolia Herba de setges Linum suffruticosum Maleïda, flor de la mare de Déu Jasminum fruticans Gessamí groc Brnchypodium retusum Fenàs de marge Stipa offneri Pelaguer junci Ampelodesma mauritanica Càrritx Thymelaea tinctoria Bufalaga tintòria Avena sp. Cugula o civada

97

ARBRAT D’OMBRA CADUCIFOLI D’ÚS EN JARDINERIA BÀSICAMENT AL CAMP DE TARRAGONA Espècies autòctones de Catalunya o cultivars ancestrals

NOM CIENTÍFIC NOMS CATALANS Creixement

Necessitat hídrica Port Requeriments

especials

Acer campestre auró blanc o oró mig alta arbori humitat ambiental

Acer monspessulanum auró negre lent normal arborescent humitat ambiental

Acer opalus ssp. granatense blada de fulla petita mig alta arbori humitat ambiental

Acer opalus ssp. opalus blada mig alta arbori humitat ambiental

Acer platanoides erable ràpid alta arbori humitat ambiental

Acer pseudoplatanus plàtan fals ràpid alta arbori humitat ambiental

Alnus glutinosa vern ràpid alta arbori humitat ambiental

Amelanchier ovalis var. balearica corner o cornera, cornulier, mallenquera mig normal subarborescen

t

Betula pendula bedoll ràpid normal arbori sòls disgregats humitat ambiental

Betula pubescens bedoll pubescent ràpid alta arbori sòls disgregats humitat ambiental

Castanea sativa castanyer ràpid normal arbori sòls àcids i disgregats humitat ambiental

Celtis australis lledoner mig normal arbori

Colutea arborescens ssp. gallica espantallops mig normal subarborescent

Cornus sanguinea sanguinyol o pixa-sang mig alta arborescent humitat ambiental

Corylus avellana avellaner mig alta arborescent

Cotoneaster nebrodensis cornera tomentosa mig alta subarborescent

Crataegus azarolus atzeroler lent normal arborescent

Crataegus monogyna ssp. monogyna arç blanc o gargoller, cirerer de pastor mig normal arborescent

Cydonia oblonga codonyer mig normal arbori sòls compactes no calç

Diospyros kaki caqui o palo santo lent alta arbori no calç

Evonymus europaeus evònim, barretets vermells mig alta arborescent humitat ambiental

Fagus sylvatica faig ràpid normal arbori humitat ambiental

Ficus carica var. caprificus figuera borda, cabrafiguera ràpid normal arbori

Fraxinus angustifolia sp. freixe de fulla petita o freixa ràpid alta arbori

Fraxinus excelsior freixe de fulla gran ràpid alta arbori humitat ambiental

Fraxinus ornus freixe de flor mig normal arbori sòls frescos i disgregats

Genista patens [=Cytisus patens] ginesta patent mig normal subarborescent

Juglans regia noguera, noguer o nouer mig normal arbori

Ligustrum vulgare alquena o olivereta mig normal arborescent

Lonicera xylosteum xuclamel santjoaner mig alta subarborescent

Lycium europaeum arç o arçot de tanques lent normal subarborescent

Mespilus germanica nespler lent normal arborescent sòls disgregats

Paliurus spina-christi espinavessa mig normal subarborescent

Pistacia therebintus noguerola o garrofer mascle, bitxer mig normal arborescent sòls disgregats

Platanus hybrida [=P. x hispanica] plataner, plàtan ràpid alta arbori

Populus alba àlber o àuber, auba ràpid alta arbori sòls disgregats

Populus nigra ssp. italica [=P.pyramidalis] pollancre gavatx, xop mig alta arbori sòls disgregats

Populus nigra ssp. nigra pollancre, xop ràpid alta arbori sòls disgregats

98

Populus tremula trèmol mig alta arbori sòls disgregats humitat ambiental

Prunus avium var. silvestris cirerer de bosc, cirer ràpid alta arbori sòls disgregats

Prunus domestica sp. prunera i prunyoner ràpid alta arbori

Prunus mahaleb cirerer de guineu mig normal arborescent sòls disgregats

Prunus padus gatzerí ràpid alta arbori humitat ambiental

Prunus spinosa ssp. fruticans aranyoner o gavarrera, arçot mig alta subarborescent

Punica granatum magraner mig normal arborescent

Pyrus communis ssp. pyraster perera salvatge, borda ràpid alta arbori

Pyrus malus ssp.malus [=Malus sylvestris] pomera salvatge, borda ràpid alta arbori sòls compactes humitat ambiental

Pyrus spinosa perelloner lent normal arborescent

Quercus canariensis roure africà, roure fagenc mig alta arbori no calç

Quercus faginea ssp. faginea [= Q. valentina, Q. faginea ssp. valentina] roure de fulla petita o valencià lent normal arbori

Quercus humilis [= Q. pubescens] roure martinenc mig normal arbori humitat ambiental

Quercus petraea roure de fulla gran mig alta arbori humitat ambiental

Quercus pyrenaica roure reboll mig alta arbori no calç humitat ambiental

Quercus robur roure pènol mig alta arbori humitat ambiental

Quercus x cerrioides roure cerioide lent normal arbori

Rhamnus alpinus ssp.alpinus púdol mig alta arborescent

Rhamnus catharticus espina cervina mig alta arborescent

Rhamnus frangula [=Frangula alnus] fràngula mig alta arborescent

Rhamnus saxatilis ssp.saxatilis espina cervina de fulla petita, trabucaperols mig normal subarborescen

t

Ribes uva-crispa agrassó mig alta subarborescent

Rosa agrestis roser agrest o gavarrera mig normal subarborescent

Rosa canina sp. roser caní o gavarrera mig normal arborescent

Rosa micrantha roser de flor petita o gavarrera mig normal subarborescent

Rosa pouzinii roser de Pouzin o gavarrera mig normal subarborescent

Rosa rubiginosa roser rubiginós mig alta subarborescent

Salix alba ssp. alba salze ràpid alta arbori

Salix aurita vimassa mig alta subarborescent

sòls silicis humitat ambiental

Salix capraea gatsaule mig alta arbori sòls disgregats humitat ambiental

Salix cinerea ssp.oleifolia var.catalaunica [=S.catalaunica, S.atrocinerea ssp.catalaunica] gatell ràpid alta arbori sòls disgregats

Salix elaeagnos ssp. angustifolia sarga, sargota, sarguera ràpid alta arborescent sòls disgregats

Salix fragilis ssp.neotricha vimetera ràpid alta arbori sòls disgregats

Salix purpurea saulic o vimatera vermella, sarga ràpid alta arborescent sòls disgregats

Salix triandra salze triandre ràpid alta arborescent sòls disgregats

Sambucus nigra saüc o saüquer, flor de saüc ràpid alta arborescent

Sorbus aria ssp. aria moixera lent alta arbori

Sorbus aucuparia moixera de guilla mig alta arbori sòls disgregats

Sorbus domestica server o servera, servià lent normal arbori sòls disgregats

Sorbus torminalis moixera de pastor lent alta arbori

Tamarix africana tamariu africà o tamarit, gatell ràpid alta arborescent sòls disgregats

Tamarix anglica [=T. gallica] tamariu o tamarit, gatell ràpid alta arborescent sòls disgregats

Tamarix canariensis [=T. gallica] tamariu o tamarit, gatell ràpid alta arborescent sòls disgregats

Tilia platyphyllos til.ler, tell de fulla gran mig alta arbori

99

Tilia cordata til.ler, tell de fulla petita mig alta arbori humitat ambiental

Ulmus minor om ràpid alta arbori sensibilitat grafiosi

Ulmus glabra [=U.scabra] oma ràpid alta arbori sòls disgregats humitat ambiental

Viburnum lantana tortellatge, cartellatge mig normal subarborescent

Vitex agnus-castus aloc o mata de riu ràpid alta arborescent sòls disgregats

Ziziphus jujuba ginjoler lent normal arborescent sòls disgregats

ALGUNS VIVERS DE PLANTA AUTÒCTONA

CULTIDELTA Amposta 977-261220 699906456 699955558 www.cultidelta.com ALOMÀ L’Aldea 977450114 677475880 naturdelta@terra.es

BIORIZA Carretera de Borgonyà-Figueres, pk. 1,9 Cornellà de Terri (Pla de l’Estany) 17844-Girona Tel. 972-190177 Fax. 972-190178 www.bioriza.com TODOLÍ / Foresplant,s.l. Camí del cementiri, s/n. Palmera 46714-València Tel. 96-2893133 Fax. 96-2893865

100

ALGUNES CONSIDERACIONS

→El fet d’ésser caducifolis suposa que confereixen ombra relativament frescal a l’estiu, deixant passar el sòl a l’hivern...

→Les espècies caducifòlies són també poc piròfites en general, podent ser adequades llavors com a franges protectores contra incendis...

→Si és una espècie de creixement relativament ràpid -la classificació en velocitats de creixement seria si més no d’adults, de joves la diferenciació no és tant-, i l’arbre està ben cuidat, el petit atrapa el gran; compensa doncs d’estalviar-se de comprar exemplars grans, i plantar-los llavors relativament menuts...

→És important de ser subministrats en torreta-contenidor de bona mida, contindrà una major proporció d’arrels, implícitament amb una adaptació més ràpida i eficaç, i un creixement quasi immediat...

→Cal dissenyar un marc de plantació a una distància suficientment prudencial, tot preveient el seu futur creixement diametral i, si de cas, plantant-hi entre mig d’altres espècies de port arbustiu...

→Resulta altament estratègic d’invertir en un bon clot de plantació, abundant i rica terra vegetal, de disposar-hi una gabieta de protecció amb tutor, mantes d’algun tipus de mulching i, d’assegurar l’aigua mitjançant goters...

→Malgrat determinades excepcions, pel seu correcte i ràpid creixement, sempre cal conservar el brot apical, sense coronar-lo pas, fins que el propi arbre en la seva maduresa ja s’obri per sí mateix...

→Caldrà realitzar unes podes de formació inicials en el moment de plantació i especialment durant els primers anys, plomant a ran, i com a màxim els 2/3 del brancam inferior per tal d’elevar-lo...

→En els espais confrontats amb el medi natural serà estratègic de prioritzar aquelles espècies de distribució exigua i altrament potencials a la zona...

→El caràcter d’autoctonicitat és garantia de:

�millor adaptació i relatiu baix manteniment �integració a l’ecosistema, podent ésser refugi, nidificació i aliment per a la fauna �integració al paisatge tradicional �tanmateix també els és inherent ingents valors ornamentals, lògicament

Freixe de flor Fraxinus ornus

VALL DEL SIURANA - PRIORAT

101

TANQUES TRADICIONALS D'INTERÈS MÚLTIPLE ARBÒRIES O ARBUSTIVES, MONO O MULTIESPECÍFIQUES...

•

Especies autòctones a considerar en actuacions de regeneració o de creació de noves tanques vegetals

centrades al Camp de Tarragona en entorns conservats ambientalment i confrontats amb el medi natural

o bé en entorns alterats i antròpics -acceptant-se llavors algunes espècies no pròpies en l'actualitat d'aquest territori i de forànies de cultiu tradicional-

•

Bàsicament perennifòlies o genistoides

PORT ARBORI ARBORESCENT ARBUSTIU-SUBARBUSTIU LIANOID

Ceratonia siliqua Arbutus unedo Asparagus acutifolius Clematis flammula Cupresus sempervirens Buxus sempervirens Atriplex halimus Hedera helix Olea europaea var. europaea Chamaerops humilis Calicotome spinosa ssp.spinosa Lonicera implexa ssp.implexa Pinus halepensis Ilex aquifolium Daphne gnidium Rosa sempervirens Pinus nigra Juniperus communis ssp.com. Erica multiflora Rubia peregrina Pinus pinaster Juniperus oxycedurs ssp.oxyc. Genista hispanica ssp. hispanica Rubus ulmifolius Pinus pinea Juniperus oxycedrus ssp.macr. Genista scorpius ssp. scorpius Smilax aspera Pinus sylvestris Juniperus phoenicea ssp.eumed. Jasminum fruticans Quercus ilex ssp. ilex Juniperus phoenicea ssp.phoen. Lavandula angustifolia ssp.pyren. Quercus ilex ssp.ballota Laurus nohilis Lavandula latifolia Quercus suber Myrtus communis Lavandula stoechas ssp. peduncul. Taxus bacatta Nerium oleander Lavandula stoechas ssp. stoechas Olea europaea var. sylvestris Ligustrum vulgare Quercus coccifera Rhamnus alaternus var. balearicus Phillyrea angustifolia Rhamnus lycioides ssp. lycioides Phillyrea latifolia Rosmarinus officinalis Pistacia lentiscus Ruscus aculeatus Retama sphaerocarpa Thymelaea hirsuta Retama monosperma Ulex parviflorus ssp parviflorus Rhamnus alaternus var.alat. Spartium junceum Vihurnum tinus ssp. tinus Arundo donax Arundo plinii

102

Caducifòlies bàsicament

PORT ARBORI ARBORESCENT ARBUSTIU-SUBARBUSTIU LIANOID

Acer campestre Acer monspessulanum Berberis vulgaris ssp. seroi Bryonia cretica ssp. dioica Acer opalus ssp. granatense Amelanchier ovalis var. balearica Coriaria myrtifolia Calystegia sepium sp. Acer platanoides ssp. platan. Amelanchier ovalis var. ovalis Cotoneaster nebrodensis Clematis vitalba Acer pseudoplatanus Cornus sanguinea Lonicera xylosteum Convolvulus althaeoides sp. Alnus glutinosa Corylus avellana Lycium europaeum Humulus lupulus Castanea sativa Crataegus azarolus Paliurus spina-christi Lathyurus latifolius Celtis australis Crataegus monogyna ssp.monogyna Prunus spinosa ssp. fruticans Lonicera periclymenum ssp.per. Cydonia oblonga Evonymus europaeus Rhamnus saxatilis ssp.saxatilis Lonicera etrusca Fagus sylvatica Mespilus germanica Ribes uva-crispa Rubus caesius Ficus carica Pistacia therebintus Rosa agrestis Solanum dulcamara Fraxinus angustifolia ssp.angus. Prunus domestica ssp. insititia Rosa canina sp. Tamus communis Fraxinus excelsior ssp. excelsior Prunus mahaleb Rosa micrantha Vitis vinifera Fraxinus ornus Punica granatum Rosa pimpinellifolia ssp.myriacantha Juglans regia Pyrus spinosa Rosa pouzinii Platanus x hyhrida Salix elaeagnus ssp. angustifolia Rubus ideaus Papulus alba Salix fragilis Viburnum lantana Populus nigra ssp. italica Salix purpurea Populus nigra ssp. nigra Sambucus nigra Populus tremula Tamarix africana Prunus avium Tamarix anglica Prunus avium var. silvestris Tamarix canariensis Prunus domestica ssp. domest. Vitex agnus-castus Prunus dulcis Ziziphus jujuba Prunus padus Pyrus communis ssp. pyraster Pyrus malus ssp. malus Quercus faginea ssp. faginea Quercus humilis Quercus petraea Quercus pyrenaica Quercus robur ssp. robur Quercus x cerrioides Salix alba ssp. alba Salix cinerea ssp.olei. var.catal. Sorbus aria ssp. aria Sorhus aucuparia Sorbus domestica Sorbus torminalis Tilia cordata Tilia platyphvllos Ulmus glabra Ulmus minor

103

AVENTATGES I FUNCIONALITATS DE LES TANQUES ARBRADES TRADICIONALS SOBRE EL TERRITORI,

VERITABLES FORESTS LINEALS QUE AMOSAIQUEN

CAMPS DE CONREU I PASTURES, ESPAIS I USOS... �

�Disminució dels efectes nocius del vent: �eviten la dessecació prematura del sòl �milloren els processos de pol·linització �eviten la pèrdua de sòl per erosió �limiten l’arrastrament de la salinitat del mar, sorres, calamarsa... �són barreres contra els propàguls de les males herbes que arrastra el vent �restringeixen les limitacions al creixement que el vent imposa �eviten la ruptura o caiguda de branques, fruits... �disminueixen estralls als cultius o pastures intersticials, al bestiar i altres béns agrícoles...

�Protecció del sòl: �retenció de terres �reducció de l’escorrentia superficial �increment de la humitat edàfica �millora de la qualitat del sòl -aportació de matèria orgànica i reducció de la compactació-

�Disminució de les pèrdues d’aigua: �menor insolació i conseqüent evapotranspiració �major retenció d’aigua -humitat a l’aire i al sòl-... �increment del dipòsit de les rosades �increment de les precipitacions �acumulació d’aigua en determinats sectors...

�Tamponament de les temperatures: �abric del sol i del vent �protecció contra les gelades...

�Reservoris de biodiversitat vegetal i animal: �són l’hàbitat de gran diversitat d’invertebrats i vertebrats

-amfibis, rèptils, ocells i mamífers, insectívors i carnívors...- �constitueixen veritables reductes de moltes espècies de flora rarificades arreu

�Control indirecte de plagues: �densificació i diversificació de les comunitats tant animals com vegetals,

ja que constitueixen bons punts de refugi, reproducció i alimentació per a la fauna -rata-penats, mussols, ocells insectívors, insectes beneficiosos...-

�conseqüent estabilització dels cicles tròfics de l’ecosistema...

�Interès agrícola, ramader i cinegètic: �increment de la producció de cultius i ramats �fan de recer i tancament, milloren les pastures, i són recurs tròfic suplementari pel bestiar... �ofereixen producció secundària de llenya, fruits, plantes medicinals, aromàtiques o culinàries, cacera i cargols...

�Valor paisatgístic i cultural �apantallen visual i acústicament on convingui per a una millor apreciació del paisatge... �delimiten les propietats i els espais, dels usos...

�Manteniment relativament baix o nul: �regs i podes de formació inicials �esporgades periòdiques menors

104

APUNT: enfront la crisi forestal i econòmica, aclarides selectives

Compte però amb les “neteges”... Una crisi ambiental emmarcada en la lenta evolució-maduració que presenten la munió de pinedes secundàries que poblen Catalunya vers els inherents alzinars i rouredes potencials i que li són pròpies, inherents. Alzinars i rouredes o màquies que lenta però perseverantment retornen amb el temps; passats unes desenes d’anys els pins i les espècies de brolla associades a la pineda davallen, envelleixen, moren i, succeeixen, traspassen. Mentre però, les pinedes secundàries, pioneres en la regeneració dels espais aforestats, tanmateix transitòries i inestables -on hi roman el greu perill d’incendi-, són suara massa dominants al paisatge vegetal de Catalunya: són herència d’un passat recent d’abandó de conreus, incendis i/o de malaurada explotació intensiva insostenible. Una gestió forestal pretèrita certament arriscada a la qual España es va veure abocada a causa del bloqueig internacional en temps de Franco, havent-nos llavors d’autoabastir de fusta, afavorint les pinedes de creixement ràpid, però insegur... Són llavors pinedes joves amb una cronologia de mig segle aproximadament d’evolució. Una crisi si més no temporal, però que malauradament s’anuncia tanmateix molt preocupant enfront el canvi climàtic i l’alteració evident del cicle hidrològic.

Des del món científic es palesa que cal una gestió silvícola que envelleixi les pinedes tot potenciant -afavorint la seva maduració- els alzinars i rouredes o les màquies resilients, consistent en aclarides racionalment selectives bàsicament de pins joves, massa densos, malforjats, i la selecció tanmateix de rebrots del bosc menut; la dallada en general de les espècies de la brolla primera com romanills, argilagues, brucs, estepes, esparragueres, etc.; respectant majorment una proporció significativa ecològicament de peus, i plançons per petits que encara siguin -garants d’un futur serè, d’un millor equilibri-, d’alzines i roures, blades i aurons, serveres i moixeres, càdecs i savines, marfulls i tortellatge, llentiscles i nogueroles, aladerns i oliveretes, corners, arços, aranyoners i gavarreres, cirerers feréstecs, de guineu, de pastor, d’arboç, etc.; i, preservant evidentment les rareses com els grèvols i teixos, margallons i murtres, freixes de flor i til·lers, omes i oms, cirerers, pomeres i pereres boscanes, i trèmols, perelloners, evònims, agrassons, etc.

Cal saber doncs que podem caracteritzar tres grans tipus de sotabosc i d’espècies que els integren. En pinedes de pi blanc i pinassa, transitòries (...), hi creix primerament -al primer mig segle d’autosuccessió del bosc- el sotabosc de brolla, amb espècies colonitzadores, en general de fulla estreta, punxoses, aromàtiques, de creixement ràpid... i, piròfites. El bosc madura progressivament i, a partir de la segona part del segle, el sotabosc ja el conformen el reclutament de plançons de les espècies de l’alzinar i les rouredes o les màquies incipients, que són espècies normalment de fulla ampla i rebrotadores, de creixement lent, però segur... Quan l’alzinar, la roureda o la màquia ja són conformats, al segle i poc d’haver recomençat l’anomenada successió natural secundària (després d’abandonar-se el conreu o d’haver ressorgit d’incendis pretèrits), el greu perill d’incendi ja ha sobrepassat, i al sotabosc dels alzinars madurs especialment hi roman una composició altament diversa i heterogènia d’espècies, amb estrats arborescent, arbustiu, subarbustiu, lianoide, herbaci i fúngic, que tanmateix confereix al bosc la seva nemoralitat característica, ombra i humitat, retenint l’aigua i el sòl, parant el vent i, sent l’hàbitat natural de la fauna forestal, no ho oblidem pas; el sotabosc és doncs tanmateix nínxol ecològic, és l’espai de refugi, nidificació i aliment...

Cal actuar decididament, invertint els recursos econòmics i humans necessaris en gestió forestal, de forma que es potenciï arreu, abastament, tant en finques públiques com privades, siguin grans o menors propietats, la successió de les pinedes secundàries vers alzinars i rouredes o màquies, les comunitats climàciques ancestrals que de forma natural dominarien al país –les que saltironava aquell esquirol romà tot travessant la Península Ibèrica-, més estables i resistents a pertorbacions com el foc, sequeres, ventades, nevades, la processionària i altres plagues.

Una gestió altrament anomenada prevenció d’incendis, aquella que hom diu que “apaga els focs a l’hivern”

CAL SABER, TÉ EL MATEIX COST UNA HORA DE VOL DELS HELICÒPTERS BOMBERS QUE ACLARIR UNA HECTÀREA DE BOSC !

ACTUAR, SÍ, PER AJUDAR ALS BOSCOS “MALALTS”, PERÒ AMB SENY, DAVANT DEL DUBTE O EL DESCONEIXEMENT, MILLOR NO INTERVENIR I NO PRECIPITAR-SE,

CONFIANT SEMPRE EN LA SAVIESA DE LA MARE NATURA, ELLA JA EN SAP DE NETEJAR, RECICLAR, MADURAR...

Calen aclarides forestals, neteges, sí, però evidentment sota la direcció ambiental, amb la sensibilitat i el criteri científic dels botànics i ecòlegs forestals i, amb la participació lògica en les quadrilles operatives de l’alumnat titulat, format tècnicament a tal efecte i amb coneixements bàsics de botànica forestal, dels cicles formatius de grau mitjà i superior de Treballs Forestals i Conservació del Medi Natural i d’Organització i Gestió dels Recursos Naturals i Paisatgístics de l’IES d’Horticultura i Jardineria de Reus, pel cas. Si més no, no els hem d’espatllar pas més encara, com passa massa sovint que*, amb l’ànsia de “netejar boscos” de forma aparent o mediàtica, la política forestal arcaica dominant encara els simplifica i involuciona més, eliminant indiscriminadament el sotabosc ensems els plançons incipients de les espècies d’alzinar i roureda o màquia: perfectament a l’inrevés, tallant-ho tot –o quasi tot- i deixant els pins, perdurant les piròfites pinedes, trinxant i esclarissant dràsticament boscos ja semimadurs, arrabassant monts amb maquinària pesada..., transformant boscos en empobrides arbredes sense valor ecològic que, alhora, no és pas solució definitiva tampoc. Curiós, intervencions malaurades que a posteriori es comprova com els rodals més netejats esdevenen menys resistents a les recents nevades i ventades. Paradoxalment, sent les nevades-ventades-processionària mecanismes naturals de selecció que acceleren la desitjada autosuccessió; el problema esdevé quan aquestes pertorbacions sobrepassen en gran escala i en forests ja extremament alterades per una gestió inapropiada, en arbredes coetànies, monoespecífiques, radicalment esclarissades, etc., com és el cas de la zona del Coll de Lilla...

REPRESENTANT UNA MOLT BONA NOVA FONT D’OCUPACIÓ MITJANÇANT LA RECONVERSIÓ LABORAL DELS ATURATS DEL MÓN DE LA CONSTRUCCIÓ FORMANT BRIGADES FORESTALS

En ves del“pan para hoy y hambre para mañana” sostingut de les infraestructures, com a solució urgent per a crear treball enfront la crisi a curt i llarg termini, és pertinent doncs d’invertir aquesta milionada de pressupostos en ocupar als aturats per a formar i crear brigades forestals que endeguin intel·ligents “aclarides selectives” arreu de la munió de pinedes secundàries que tant cremen i cremen a Catalunya, per a accelerar la seva maduració vers els inherents alzinars, rouredes o màquies mediterrànies... I llavors, quan ja hagin retornat aquells alzinars i rouredes d’abans (...) en podrem explotar, si és el cas, bones fustes, dures, nobles, i altres productes secundaris del bosc, sosteniblement, és clar!

“el foc no és la mala l t ia , sinó el símptoma que la posa en evidència” (Sant i Salvador) P r i m a v e r a 2 0 1 0 - R e n a u ( B a i x G a i à )

*allò que no fa tant va succeir al Bosquet de l’Ermita del Lloret de Renau, el meu poble; restant ex-alumnes meus de Reus a l’atur! Suara sortosament ja hi rebrosten alguns roures, ara que ningú els netegi pas.. *allò que també s’ha fet per exemple als Pallaresos, vora la carretera del Pont d’Armentera..

*allò que esdevé un problema afegit a la pròpia malaltia, dissortades neteges després de nevades, ventades, focs..

105