Edició de LleidaDIMECRES · 23 de maig del 2018. Any XLIII. Núm. 14645 - AVUI / Any XL. Núm. 13515 - EL PUNT

1,20€

113609-1187145L

1818

70-1

1772

74w

COP · Schleswig-Holstein tombales noves proves trameses imanté la llibertat de l’expresident

El jutge Llarenaembarrancaa AlemanyaREVÉS · El tribunal alemanytorna a rebutjar el lliuramentde Puigdemont per rebel·lió

P9

EUROPA-MÓN P26

Activistes van protestar ahir contra les polítiques de Facebook davant de la seu de la Comissió Europea ■ AFP

Zuckerberg demana perdó

NACIONAL P14

El cas pertany a l’etapa com apresident de la GeneralitatValenciana del dirigent del PP

L’exministre d’Aznar moviapresumptament diner il·legalen diversos paradisos fiscals

Zaplana, detingut perblanqueig de capitals

Torra manté l’actede presa de possessiódel govern per avui

Nacional P6,7

El president diu que ara no té previstsubstituir Rull, Turull, Comín i Puig

El delegat del govern espanyol diu enuna carta que trenquen la convivència

Nacional P7

Creus grogues a la platja de Cadaqués ■ ANDREU PUIG

Millo renya elsalcaldes pels símbolsgrocs a l’espai públic

EL PUNT AVUIDIMECRES, 23 DE MAIG DEL 20182 |

a setmana passa-da es va morir

Tom Wolfe. Wolfe erael penúltim represen-tant d’aquell movi-ment en què també

havien militat Truman Capote i Nor-man Mailer que es feia dir nou perio-disme. Una manera d’explicar les notí-cies que consistia a escriure amb elsrecursos de composició i estil propisde la novel·la, buscar nous angles i mi-rar allà on no mirava ningú. L’obsessiódel col·lectiu era explicar la història perconvertir-la en Història. I fer-ho senseperdre l’ull crític. Amb voluntat de revi-sar, reprovar, analitzar, jutjar uns fets.Per tant, oferir un relat totalment sub-jectiu, despullat de tota objectivitat,entenent que aquell era un exercici enel qual expressaven la seva opinió rao-nada sobre uns fets i en jutjaven el va-lor, les qualitats i els defectes. I davantd’aquesta manera d’explicar la realitati, per tant, d’oferir un relat dels fets alslectors, oients o espectadors, no m’hepogut estar de pensar en com s’expli-quen els fets que vivim cada dia en els

mitjans d’avui i la crisi de confiançaque hi ha cap a aquest sector, el de lainformació, que hauria de ser cabdalper a una societat com la nostra. I crecque el problema té més aviat a veureamb l’honestedat, la decència i la dig-nitat. I no pas amb l’objectivitat. Se-gons Umberto Eco, l’objectivitat perio-dística és un mite. Recordem que l’ob-jectivitat és aquella qualitat que es ca-racteritza per tractar els esdeveni-ments, els fets, independentment deles reflexions, dels sentiments, delsprejudicis de l’observador. Allò que di-ríem tractar-los, explicar-los, tal comsón. I no com voldríem que fossin. Peròcadascú, cada subjecte, ho fa des de laseva talaia, des del seu punt de vista,condicionat per un pensament, unaideologia, una creença. Estic d’acordamb Eco quan diu que el periodista noté el deure de ser objectiu, perquè ésimpossible, sinó el d’oferir un testimonifent explícit allò que pensa. Ha d’ad-vertir el lector/oient/espectador queallò que diu no és la veritat, sinó la sevaveritat, que és una entre d’altres possi-bles. Això seria nou periodisme.

L

Keep calmMartí Gironell

Nouperiodisme

L’objectivitat és tractar elsfets, independentment de lesreflexions, sentiments iprejudicis de l’observador

La vinyetaFer

i va haver una època que situoentre els anys vuitanta i noran-ta del segle passat que va fer

l’efecte que el món democràtic occi-dental havia entrat en una etapa cor-recta d’efectes perpetus: els mandata-ris eren gent raonable que semblavaque tenien un diagnòstic encertat perendreçar els països que s’havien tro-bat. Hi havia líders que es feien escol-tar i produïen pensament i ideologiaals Estats Units, a Alemanya, a Fran-ça, a Itàlia, a Rússia, a Txecoslovà-quia, a Polònia, a Espanya... A Catalu-nya van ser els anys dels Jocs Olím-pics. No em facin ser més precís. Siara correguéssim a consultar l’heme-roteca trobaríem de tot, per exemplela guerra dels Balcans, però vostès jam’entenen. Era quan jo anava a Brus-sel·les o a Estrasburg per motius defeina periodística i em deien: “La UnióEuropea és la història d’un èxit.” L’úl-tima vegada que hi vaig anar l’eslòganhavia canviat: “Pitjor seria si no exis-tís.” Vaig tornar a casa deprimit.Abans hi tornava pensant que deixà-vem als fills un món millor.

Un dia, fa molts anys, un amic que

H

viu en un poble petit de la comarca emdescrivia el seu ajuntament així: “Tothi és desplaçat, el regidor del PSUCsembla del PSC, el del PSC –que eral’alcalde–, de Convergència; el de Con-vergència, del PP, i el del PP, d’extre-ma dreta.” Llavors encara no hi haviaCiutadans per situar aquest últim cor-rectament. El qual, per cert, ens va ve-nir a trencar el vidre exterior de la re-dacció del diari amb una barra de fer-ro un dia que vam publicar una notíciaque no li va ser satisfactòria. Els ana-listes mundials no ho saben, peròaquell poblet va ser el precursor de lasituació actual, a escala domèstica i

planetària. Tothom sembla mogut ique no ocupi el lloc que li correspon.Parlo de política però també podria re-ferir-me a la justícia, al periodisme en-ergumen i exhibicionista. a algunsamics... Els amics, també troben quejo estic desenfocat? La manca de mo-dels exemplars ho impregna tot.

A què s’ha d’atribuir aquest despla-çament a la dreta intolerant, al desor-dre, a la democràcia escarida? A què,la ximpleria encomanadissa represen-tada per l’actual president dels EstatsUnits? Quan treballava al diari teníemobservat que cada dos o tres mesoss’acumulaven a la redacció tots els to-cats del bolet de la ciutat portant “no-tícies”. A Maigret també li passava: pe-riòdicament li anaven a comissaria elsparisencs extraviats per anunciar-licrims inexistents. Ho atribuïa a la llu-na. Nosaltres, al diari, també. Ens tro-bem en un període de mala influènciaastral? Perdonin que recorri a la su-perstició però és que els elements ra-cionals d’anàlisi de què disposo nom’ho expliquen tot. En qualsevol cas,apel·lo a l’astre nocturn per dir queens fan estar a tots de molt mala lluna.

“Hi ha undesplaçament a ladreta, al desordre, ala ximpleria

Vuits i nous

Mala llunaManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 23 DE MAIG DEL 2018

aig seguir amb atenció, benvol-gut lehendakari Iñigo Urkullu,les declaracions que vas fer en

el moment que el Consell de Ministresaprovava, el mes d’octubre de l’anypassat, l’aplicació de l’article 155 a Ca-talunya i destituïa tot el govern en pes.“Aquesta és una mesura desproporcio-nada, extrema i que dinamita ponts”,vas arribar a dir. I he sentit, al llargd’aquests darrers mesos, unes quan-tes declaracions de membres del PNBdeixant clar que si el govern espanyolmantenia la intervenció de l’autogo-vern amb l’aplicació del 155, el teupartit no donaria suport als pressu-postos de Mariano Rajoy. I diuen, ben-volgut lehendakari, que a hores d’araels diputats del PNB al Congrés encarano tenen clar què faran aquesta tarda,que és el dia que el govern espanyolnecessita els vostres vots per tirar en-davant els pressupostos. “Ho decidi-rem en l’últim minut”, deia ahir el

V “No és estètica,lehendakari, ésètica. Perquè un diavostè pot ser Torra

PNB. I ara tothom fa càbales sobre quèpot passar si no hi doneu suport, sobrela debilitat que això representaria pera Rajoy. A mi, apreciat Urkullu, jam’estaria bé, que bloquegéssiu elspressupostos de Rajoy mentre aquestmantingui el 155. Però em preocupamolt més el que està passant de fons. Iés que em temo que els vostres dubtesper aprovar els pressupostos de Rajoysón més aviat estètics, del moment enquè es produeix aquesta votació. I elque us hauria de preocupar, indepen-dentment dels pressupostos, és el que

està passant a Catalunya. El nivell derepressió que hi ha. Rajoy, Sánchez iCs han deixat clar que a partir d’ara aEspanya es pot intervenir una comu-nitat autònoma (en el seu llenguatge)pel simple fet que es consideri díscola;poden destituir un govern autonòmic(en el seu llenguatge), poden cessardesenes de càrrecs i poden torpedinar-ho tot. I això, lehendakari, us hauriade preocupar molt més que els pressu-postos; de si us faran més vies d’AVE,de si a canvi dels vostres vots hi hauràinversions per valor de 3.380 milionso de si us permetran fer més novespromocions a l’Ertzaintza. El que estàpassant a Catalunya, benvolgut Urku-llu, és molt greu, molt. I em fa l’efecteque mireu cap a un altre costat quanhauríeu d’estar molt preocupats. Molt.Perquè un dia, estimat Urkullu, vostèpot ser Torra i no podrà ni nomenar elseu govern. És una qüestió d’ètica, le-hendakari, i no d’estètica.

Benvolgut UrkulluXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.catA la tres

Les cares de la notícia

L’Església australiana està en el punt de mira arrande les denúncies d’abusos sexuals a menors. En plejudici al cardenal George Pell, ara l’arquebisbe haestat declarat culpable d’encobrir casos de pede-ràstia durant la dècada dels setanta, i espera unasentència que podria arribar als dos anys de presó.

EXPRESIDENT DEL PAÍS VALENCIÀ I EXMINISTRE

El setge de la pederàstia

L’expresident valencià i ministre de Treball i porta-veu del govern d’Aznar, l’han enxampat blanque-jant diner procedent de l’estranger, presumpta-ment de comissions cobrades per adjudicar con-tractes quan era president. Un altre protagonistail·lustre de la corrupció del PP a València.

-+=

-+=

Candidat polèmicGiuseppe Conte

Llegat de corrupcióEduardo Zaplana

-+=

Philip Wilson

El candidat a primer ministre del Moviment 5 Estre-lles i la Lliga Nord no contribuirà a resoldre l’impas-se de la política italiana després de les eleccions.Per la seva inexperiència política ja era un candidatsorprenent; però les incerteses del seu currículumel converteixen en sospitós.

PROFESSOR I CANDIDAT A PRIMER MINISTRE ITALIÀ

ARQUEBISBE D’ADELAIDA

La detenció de l’expresidentde la Generalitat valenciana i

ministre i portaveu del govern d’Az-nar, Eduardo Zaplana, acusat deblanquejar diners presumptamentprocedents de comissions cobra-des per adjudicacions irregulars du-rant el temps que va ser presidentde la Generalitat (1995-2002), obreun nou capítol en el llibre negre de lacorrupció a l’Estat espanyol. No ésun capítol qualsevol pels càrrecs im-portants que va ocupar en 17 anysde trajectòria política en tant quehome fort del PP de José María Az-nar. La seva detenció sembla confir-mar moltes de les sospites quesempre han acompanyat el perso-natge, molt especialment des queva aparèixer en unes gravacions po-licials del cas Naseiro (1990), en quèdeixava clara la seva visió particularde la política no pas com una voca-ció de servei públic per millorar lescoses, sinó com una eina per a l’enri-quiment personal. És aquesta con-cepció de la política la que seuràamb ell al banc dels acusats.

Amb Zaplana, Francisco Camps iJosé Luis Olivas, tres dels quatrepresidents del Partit Popular que hatingut el País Valencià estan directa-ment implicats en casos de corrup-ció. La dada ja no sorprèn, desprésdel llarg historial de casos de cor-rupció vinculats al finançament il·le-gal del PP valencià que han sortit, enels quals s’han vist implicats més de130 càrrecs del partit, entre presi-dents, consellers, diputats, alcaldesi regidors. Això no obstant, continuaresultant esfereïdor constatar elmal que ha fet el PP al País Valencià,no només instigant l’anticatalanis-me, discriminant el valencià, liqui-dant el Canal 9 o contribuint a un in-frafinançament crònic, sinó tambéamb la utilització barroera de lesinstitucions valencianes i amb l’es-poli que hi ha perpetrat durant gai-rebé dues dècades.

Zaplana il’espolivalencià

EDITORIAL

De reüllAnna Serrano

La quotade pantalla

o sembla que quedi cap rastre d’aquell PedroSánchez que fa un any, contra tot pronòstic, vencia

l’aparell del partit i guanyava les primàries del PSOE aSusana Díaz. També s’ha mantingut en el record aquellNo és no a Mariano Rajoy, presa de posició deconfrontació radical al PP amb què el madrileny va tornara aconseguir el lideratge dels socialistes. Dotze mesos ésuna eternitat en política, sobretot si, com Sánchez, nos’és diputat. L’absència del Congrés l’ha fet invisible en eldebat parlamentari del dia. I en el cara a cara amb el

president del govern espanyol.Aquesta capa transparent ha anatmolt bé al líder del PSOE en algunsmoments, com ara en l’activació del’article 155, l’octubre passat, juntamb l’executiu del PP i Ciutadans.Els populars van accedir aleshores acrear una comissió per reformar laConstitució a proposta del socialista

i tots junts van prémer el botó de la suspensió del’autonomia.

Però tornar-se translúcid porta a l’oblit. Les enquestescollen. I a Sánchez no se li ha acudit una idea millor quetornar a la palestra pública acusant diàriament de“racista” el nou president de la Generalitat, Quim Torra,per tuits i escrits pels quals ja s’ha disculpat. Això quanSOS Racisme ha dit que no ho són. Amb la denúncia deTorra, Sánchez sap que té la quota de pantalla garantida.La que no ha sabut guanyar-se fent d’oposició ni com aalternativa a la dreta.

N

La capatransparent haanat molt bé aPedro Sánchezen algunsmoments

http://epa.cat/c/mwl6gi

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMECRES, 23 DE MAIG DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

El president de la Generalitat,Carles Puigdemont, sosté queel compromís pel referèndumés inviolable i fa una darreracrida a l’Estat per acordar-lo.

10anys

20anys

Pedro Solbes es nega a complirel 100% de l’Estatut. Elministre d’Economia avisa quecap comunitat guanyarà per10-0.

La votació massiva en elreferèndum fa preveure untriomf del sí a l’Ulster. El sud sesuma també a la pau amb unaparticipació rècord.

Darrera crida Incompliment Triomf del síTal diacomavui fa...

es parelles de Jor-di Cuixart i Quim

Forn, Txell Bonet iLaura Masvidal, res-pectivament, van seraquest dilluns a Tarra-

gona per parlar sobre repressió. Sentirles veus d’unes dones que transme-tien tanta dignitat i coratge va ser moltreconfortant. Potser més perquè ve-níem d’un diumenge estrany, en quèuns avions de l’anomenada PatrullaÁguila de l’exèrcit de l’aire espanyol so-brevolaven el cel tarragoní per oferiruna exhibició acrobàtica d’aquellesque tenyeixen el cel blau dels colors dela bandera espanyola, amb paracaigu-distes que també feien volar llençolsdels mateixos colors i amb un sectorde públic que no va desaprofitar l’oca-sió de tant patriotisme espanyol. L’ex-èrcit venia a reforçar “la marca Espa-nya”, en un acte que s’inscriu ni mésni menys que en el programa culturalorganitzat per l’Ajuntament de Tarra-gona amb motiu dels Jocs Mediterra-nis, que d’aquí a un mes comencen a laciutat. Amb tanta cultura com vam te-nir diumenge, anar l’endemà a escoltarTxell Bonet i Laura Masvidal al CampusCatalunya de la Universitat Rovira i Vir-gili va ser un bon reconstituent.

Les companyes de Cuixart i Forn–empresonats des de fa set mesos isis dies el primer, i sis mesos i mig elsegon– van lamentar el fet que, excep-te el dret a la vida, la resta de dretss’han vulnerat pràcticament tots enels casos de les seves parelles. La dig-nitat que traspuen les seves paraulesva encoratjar el públic. Però també vanfer un avís: “No caiguem en l’autocen-sura perquè això és el pitjor que potpassar en una societat”, alertava LauraMasvidal, que també va explicar el casd’un mestre que va deixar el seu bolí-graf a un nen de la classe que l’haviaperdut. En donar-li, es va adonar que elbolígraf tenia estampada una esteladai, segons el relat de Masvidal, el mestreva quedar impregnat d’una suor freda.No son bons temps ni per a l’escola niper al carrer ni per a enlloc. “Veig quehi ha gent que va molt amb compte;els mestres no estan tranquils, els fun-cionaris no estan tranquils... i al final lagent s’acabarà qüestionant si surten ono surten (en protestes al carrer)”, deiala dona de Forn. La repressió ens em-peny cap a l’autocensura. Per això hemd’intentar que la por no se’ns mengi,tal com va recomanar en el mateix ac-te el regidor de la CUP Jordi Martí, undels mil encausats que hi ha pels fetsde l’octubre i el novembre passats.

L

Full de rutaCarina Filella

Que la por nose’ns mengi

“És impossibleaquest mantraunionista de sercatalans i espanyolsal 50%

oc conscient que no haig de ser joqui hagi de sortir en defensa del pre-sident Torra, la seva capacitat in-

tel·lectual és força superior a la meva,sens dubte i, malgrat els atacs dels vol-tors, tampoc no crec que ho necessiti, pe-rò sí que aquest assumpte m’obre un ter-ritori de reflexió. Llegint els articles i lespiulades, en el seu context real, en l’èpocaconcreta en que es van escriure, temo queels podria subscriure quasi tots sense par-pellejar. Ara bé, trets de context i aplicantprèviament tota la maquinària devasta-dora de les clavegueres de l’Estat (que araja han vessat i ho contaminen quasi tot) ivalorades des del postfranquisme sempreviu a l’Estat, poden ser tots aquests quali-ficatius aberrants que han rebut i, fins itot, la veu mateixa de Satanàs.

EL FONS, CREC, RAU en un altre indret for-ça més subtil, en la cultura, entesa comuna capacitat de vincular-se amb les co-ses i, sobretot d’estimar-les. Personal-ment, defenso de manera frontal que ésimpossible aquest mantra unionista deser catalans i espanyols al 50%. O ets cata-là o ets espanyol o, com a mínim (i seria

S discutible), ets una mica més una cosaque l’altra. La qüestió de fons és l’amor i elrespecte per les coses i per la gent. Si, perles raons que sigui (això és el que menysimporta), has d’abandonar la teva terra,ningú et pot obligar a renunciar a les te-ves arrels, només faltaria, però tu has deser prou persona per estimar, o almenysmirar d’entendre i respectar, les essèn-cies de la terra on has anat a raure. Iaquest és un dels orígens del conflicte i,probablement, també un dels primers er-rors comesos aquí, no treballar des de boncomençament per introduir i fomentaraquest respecte en lloc de subvencionarla diferència en nom d’aconseguir una

certa pau social i, no ens enganyem, unsvots que, sent més comprats que sentits,acaben resultant sempre volàtils i efí-mers i conduint cap a aquesta percepcióesbiaixada de la realitat. I per això (i ambtots els respectes), si el cos et demana ves-tir-te de faralaes i anar a ballar sevillanes,és que el teu 50% de catalanitat perdpunts enfront l’altre 50% d’espanyolitat,o no?

UNA PREGUNTA RETÒRICA, tal com està elpati: creieu que el govern de qualsevol co-munitat autònoma de l’Estat permetria,donaria suport i, sobretot, subvenciona-ria amb escreix, per exemple, un aplec dedeu dies ple de senyeres, segadors, sarda-nes, tenores, flabiols, capipota, llonganis-sa amb fesols, crema catalana, porrons,calçots, menjar blanc, cava, vermut deReus i marededeus de Montserrat? Vesque tinc els meus dubtes. Ho sento, malque mal em convenç, em conforta i m’en-coratja molt més la sinceritat, si tu volsextrema, de Quim Torra que no pasaquesta falsedat oportunista, buida i en elfons farcida d’odi i de rebuig del ser espa-nyol i català al perfecte 50%.

Jordi Cervera. Periodista

Les paraules del presidentTribuna

La llei, l’ordrei la democràciab De lleis n’hi ha moltes almón i a la història. No cal feruna recerca gaire profundaper conèixer moltes atrocitatsfetes amb la “llei a la mà”. Lesque són democràtiques tenencom a objectiu garantir els le-gítims drets del poble i les se-ves necessitats de cada mo-ment històric. És poc demo-cràtic interpretar la llei restric-tivament i autoritària o modi-ficar-la per mantenir l’statuquo del poder que l’aplica encontra de la voluntat majorità-ria del poble. No és cert que lallei s’ha de complir cegament,abans i després hi ha la legiti-mitat democràtica. Si una lleiés injusta s’ha de desobeir.Fins i tot l’exèrcit franquista,en el qual vaig fer la mili obli-gatòria, em va informar d’això.El problema era i és que hasde comunicar aquesta des-obediència legítima a l’autori-tat que precisament et vol es-

clafar amb la dita llei, i així es-tem a l’Espanya borbònica dels. XXI. Desobeir té uns riscos,però acatar pot sortir molt cara la llarga (per exemple la ditallei mordassa...), no cal ser ju-rista ni polític per entendre ai-xò ni tampoc que l’Estat espa-nyol procura per tots els mit-jans fer-nos creure el contrari.JOAN CASELLASTeià (Maresme)

Vergonya aliena

b Em pregunto què deuenpensar els dirigents catalanis-tes del PSC, Obiols, Montilla iIceta, del gir cap a la dretamés dura del líder del PSOE,en Sánchez, quan insulta elMHP Quim Torra dient-li xenò-fob i comparant-lo a Le Pen, iaccepta les propostes del PP iCs per mantenir i, potser, en-durir el 155. Els que a l’inici dela democràcia, fa ja 40 anys,vam votar socialista perquèposessin en marxa les refor-mes que feien falta, com la hi-

senda, la salut, l’exèrcit..., i hovan fer amb força èxit, arasentim, almenys jo i sé quemolts altres companys, vergo-nya de la trista situació en quèes troba el PSC. Puc entendreque acceptessin el 155 posantalguna limitació com ara queno es toqués ni l’educació niTV3, i que Montilla marxés delSenat per no votar-lo. Però laderiva ultra d’en Sánchez ésinacceptable. El tripartit for-mat per Rajoy, Ribera i Sán-chez s’omple la boca dientque cal complir la llei, però laincompleixen quan no els vabé. Poca alçada política la d’enSánchez, sobretot si el com-paren amb socialistes de veri-tat com els González, Pallach,Raventós, Maragall, etc. Pocmarge els queda als votantsdel PSC, que veuen com elseu partit de referència elsmargina i els omple de dubtespel seu vot de futur. Difícil de-cisió.DIONÍS LÓPEZBarcelona

Riverab Quedo perplex davant el dis-curs d’Albert Rivera en la pre-sentació de la seva nova plata-forma que l’únic que pretén ésacostar-se al defenestrat aFrança Manuel Valls. Feia moltsanys que no sentia un discurstan anacrònic, en el més purestil lerrouxista. Mireu que Es-panya és bonica, amb la sevavarietat de paisatges, cultures itradicions; doncs no, ens volendividits i enfrontats per podermanipular-nos millor. No en te-nen prou amb deixar que telesprivades només facin progra-mes que deixen molt a desit-jar? Amb manipular TVE, elstreballadors de la qual han devestir de negre en senyal deprotesta? Doncs no, s’han deficar amb TV3 perquè és l’úni-ca reconeguda per la seva im-parcialitat. Si aquesta gent hade dirigir aquest país... que Déuens agafi confessats.JOAN COMAPOSADA SIMÓNSabadell (Vallès Occidental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 23 DE MAIG DEL 2018

Quim Torra, PRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Fins que no s’aixequi el 155,Millo no és un interlocutor vàlid”

La frase del dia

“Fabra va deixarenllestida aquellallengua que hauriaestat la nostra perevolució naturalsense les traves iimposicions quecontribuïren al seuempobriment ideformació

quest any es multipliquen els ac-tes en honor de Pompeu Fabra,hi són analitzats molts aspectes

de la seva trajectòria i del seu mestrat-ge, i es publiquen estudis i llibres en-torn d’aquesta figura cabdal de la nos-tra cultura. És plausible que personat-ges com aquest siguin evocats sovint,perquè són fites en el nostre desenvolu-pament com a societat i ens projectenal món per l’excel·lència dels seus asso-liments. Pompeu Fabra ens acreix elcabal de la nostra catalanitat, com hoferen Pau Casals, o els presidents de laCatalunya moderna, aquí dins i a l’exili.Gràcies a tots ells, com potser hauriadit Pla, anem més mudats.

QUÈ SAP DE POMPEU FABRA la gent delcarrer, és poc. Els sona el nom, moltssaben que va fer un diccionari, unesgramàtiques, d’altres fins i tot recor-den la frase amb què se l’identifica, “se-ny ordenador de la llengua”. Al capda-vall, fóra ben bé un descobriment ines-perat el resultat d’una enquesta enaquest sentit, perquè palesaria la infor-mació incompleta amb què molts ciuta-dans viuen feliços.

LA TASCA DE FABRA ha estat revisitadaels darrers anys, i més amb motiu del’aparició de dues edicions dels seusproductes: un Diccionari de la llengua,una Ortografia i també una Gramàti-ca, dels quals es responsabilitzen elsequips de l’Institut d’Estudis Catalans,Secció Filològica. Aquestes obres se-gueixen els passos de Fabra, tot adiantallò que cal revisar, per descomptat fi-dels a les línies directrius del Mestre.Cal reconèixer que l’enfocament cien-tífic que ell donà a la llengua, a bandade ser una novetat a començaments delsegle XX, era l’únic recomanable, i re-presentava sortir de la rutina i el rove-llament; vivíem de gramàtiques anti-gues basades en el llatí, o que recolliensolucions medievals. Ell, cridat a Bar-

A celona per Prat de la Riba en camí decrear la Mancomunitat, pren sobre seula tasca de crear la llengua moderna,apta per a tots els nivells que els ava-tars històrics no havien permès, ja desd’abans de Felip V. Fabra va observar lallengua parlada, va tenir en considera-ció tots els dialectes del mapa lingüís-tic, tot depurant noses i deformacions,perquè havíem estat durant uns seglessense estudis seriosos: la llengua parla-da s’havia contaminat de la veïna, al’escola es feia tot en castellà, el catalàpresentava maneres de dir deformadesper pèrdua d’autenticitat, per mancadel geni de la llengua.

FABRA VA APLICAR tots els seus esforçosa deixar enllestida aquella llengua quehauria estat la nostra present per evo-lució natural si no haguéssim sofert lestraves i imposicions que contribuïren

al seu empobriment i deformació. Sen-se l’auge del castellà durant els Àus-tries i, sobretot després de Felip V, lallengua parlada i escrita hauria viscutadaptant-se a la demanda natural delstemps, lliure de l’afebliment que ha re-but el nom de Decadència. En els seustreballs, Fabra va procedir científica-ment sobre allò que ja existia de propi,però també inventant solucions i for-mes tant per a la parla com per a l’es-criptura. Partí del principi que totallengua és singular, distant de les al-tres. A la gramàtica instintiva i naturalque totes les comunitats tenen en el diaa dia, cal, amb el pas del temps, sobre-posar-hi una gramàtica científica, es-tructurada: ell ho va fer per al catalàparlat i escrit, va afegir quadres moltinnovadors en fonètica, en morfologia ien sintaxi, perquè tota llengua viu tam-bé de solucions arbitràries, és a dir pre-ses libèrrimament. D’aquí vingué quesi bé les solucions de Fabra per a unallengua moderna fossin acceptades permolts, començant per la Mancomuni-tat, els principals òrgans de premsa imolts escriptors, també la seva tasca esveiés combatuda, en alguns casos ambvirulència, per catalanoparlants i peracadèmics castellans, els uns per enve-ja, els altres per una por insofrible queel català fos llengua moderna, apta pera tots els camps. Entre els enemicscomptem-hi els escriptors romanallesde la vella Renaixença, aferrats a unaortografia tradicional i gens racional,els partidaris del “català que ara’s par-la”, vulgars i barrejadors, i altres diver-sos, tots amb dèries obsessives contraFabra.

RES NO HI FEIA: el Mestre ens va deixar lallengua endreçada, una ortografia ac-tualitzada, una gramàtica lògica, clarai ben estructurada, i molts treballs dedepuració i modernització. Li devembona part de la decència amb què po-dem presentar-nos al món.

Josep Vallverdú. Escriptor

Contra Fabra?Tribuna

SísifJordiSoler

utors: SalvadorDalí, Sebastià

Gasch i Jesús Monta-nyà. Del 1928: o siguide fa noranta anys.Sota el signe de la in-

novació: “Vivim en una època nova,d’una intensitat poètica imprevista.Denunciem la manca absoluta de jo-ventut dels nostres joves.” En defensade l’esport, del cinema i d’obres comles de Tristan Tzara, André Breton, LeCorbussier. I en contra del Noucentis-me com a element mitificador del’hel·lenisme: “La transigència o la cor-recció condueixen als deliqüescents ilamentables confusionismes de totesles valors, a les més irrespirables at-mosferes espirituals, a la més pernicio-sa de les influències.”

Ara, però, el groc, tenyit de 155, re-sulta perniciós per a la salut cívica delmeu país. Penso que és urgent treureel groc dels taxis de Barcelona. I de labandera espanyola, tot i que hi apareixsegrestat per dues columnes verme-lles. ¿Com és que govern de l’Estat noha prohibit encara els grocs de les se-nyeres vaticanes, atemptat per a lanostra convivència? Ah! I la FederacióEspanyola de Futbol, ¿no hauria d’im-posar el canvi dels colors de la samar-reta d’equips tan històrics com ara elde Las Palmas de Gran Canària, tot ique ara passa mals moments?

La penya política del 155 –des d’araamigos para siempre: PSC, Cs, PP–,¿continua considerant normal l’empre-sonament de polítics encara no jutjats,amb temps de presó superiors als 105dies que van caure sobre José Barrio-nuevo, acusat com a corresponsabledels crims del GAL? Jo relacionavasempre el groc amb la icterícia i ambles estampes dels missioners quanpintaven japonesos. ¿No hauria deconstar, en el currículum de tots elsmembres de la classe política que hanavalat el 155, la seva fòbia al groc?

A

De set en setIgnasi Riera

Manifest groc

EL PUNT AVUIDIMECRES, 23 DE MAIG DEL 20186 |

El jutge denega lapetició de llibertatperquè puguinprendre possessiódel càrrec

El cos sense vidade l’infant vaaparèixer al’Ecoparc deMontcada i Reixac

Llarena nodeixa serconsellersTurull i Rull

Troben unnadó mortenmig d’unscontenidorsNacional

El torcebraç entre la Ge-neralitat i La Moncloa vaen augment i la formaciódel nou govern es mantéen suspens. La presa depossessió dels consellerscontinua programada, demoment, per a avui, enuna estratègia pensada so-bretot per posar davantdel mirall Madrid, que en-cara no ha publicat el de-cret de nomenaments ique vol vetar sigui com si-gui els polítics que estan ala presó i a l’exili. Una si-tuació que Quim Torraconsidera del tot irregu-lar, motiu pel qual ahir vaenviar una carta al governespanyol per exigir saberquins arguments jurídicsfan servir per prohibir laconfiguració del nou gabi-net. Fonts de la Generali-tat esperen que la respos-ta sigui aviat i que a partird’aquí es pugui decidircom actuar. Per tant, no espot assegurar si avui es fa-rà la presa de possessió, ala qual segur que no po-drien assistir els conse-llers Jordi Turull i JosepRull perquè el jutge del Tri-bunal Suprem, Pablo Lla-rena, els ha denegat el per-mís per sortir de la presó.

La política catalana i es-panyola es mou aquests

dies més en el regat curtque no en una estratègia allarg termini i tothom esmira de reüll per determi-nar el següent pas. Ahir, elpresident Torra i JxCat,ERC, la CUP i també elscomuns van redoblar lapressió cap a Madrid i to-tes les seves instànciesperquè acceptin el nome-naments dels consellers ies pugui formar govern,conscients que avui es vo-ta el pressupost a Madrid iel PNB amenaça de no do-nar-hi suport si es mantél’article 155. “Les deci-sions polítiques ens podenagradar més o menys, pe-rò al davant hi ha els dretspolítics dels consellers, iells han de tenir els drets

garantits”, assegurava laportaveu de Catalunya enComú-Podem, ElisensaAlamany.

Guerra de nervisÉs en aquest context quetambé s’entén la missivaque el secretari del govern,Víctor Cullell, va enviar alsubsecretari de la Presi-dència de l’executiu espa-nyol, José María Jover, perexigir que es publiqués eldecret dels futurs conse-llers i alertar que es podenestar vulnerant els dretsde Torra. “Podria enten-dre’s com una atribuciógenèrica i il·limitada decontrol de les funcions delpresident de la Generali-tat i un desapoderament

de les funcions que l’Esta-tut d’Autonomia li atri-bueix”, explica. En la ma-teixa carta, es demanaquins motius jurídics ba-sen aquesta no-publicació–diversos juristes creuenque s’està cometent una

il·legalitat.Però Rajoy també in-

tenta fer valer els seustrumfos, sabedor que lallei no marca cap terminiper notificar el decret alDiari Oficial de la Genera-litat (DOGC) i confiant

que, en aquesta guerra denervis, els independentis-tes facin marxa enrere iproposin consellers sensecauses judicials per poderaixecar immediatamentl’article 155. El ministrede Justícia, Rafael Catalá,

DISPUTA · El president Torra manté la presa de possessiódels consellers per pressionar La Moncloa, que encara no hapublicat els nomenaments CARTA · La Generalitat està enespera de rebre explicacions legals de Madrid sobre el vet

Marc BatallerBARCELONA

El governes mantéen suspens

poden aturar-lo argumentantque estan mirant la seva via-bilitat. En tot cas, s’ha de pu-blicar i si llavors algú hi volpresentar recurs, que ho faci”,assenyala Sergi Blázquez, deDrets. Però aquí no s’acabariaaquest serial. Si La Moncloacomuniqués el decret alDOGC s’entraria en un altredebat sobre els terminis. ElDOGC es regeix per la llei detaxes i té un termini màximde 10 dies per publicar les no-tificacions, un cop comprovatque s’han pagat les taxes, pe-

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

rò com que en el cas dels no-menaments no hi ha taxespel mig, es podria interpretarque no hi ha terminis.

D’altra banda, l’associaciód’advocats voluntaris de Gi-rona constituïts arran del re-ferèndum de l’1 d’octubreacusa l’Estat espanyol de“vulnerar la legalitat” impe-dint la formació del govern i hiafegeix: “Aquest tipus d’inge-rències, impròpies d’una de-mocràcia normalitzada, re-pugnen qualsevol mena decriteri jurídic.”

Des que es va aprovar la de-claració d’independència, el27 d’octubre, la justícia i leslleis són un altre capítol im-prescindible del procés. Elcas dels no-nomenamentsdels consellers entra de pleen aquest terreny, ja que l’as-sociació de juristes Drets es-tà estudiant demandar el go-vern espanyol per prevarica-ció perquè està “retenint” lapublicació al Diari Oficial de laGeneralitat (DOGC) delsnous consellers de govern.“És un acte degut i taxat. No

“Ara mateix no tincprevist substituir elsconsellers Rull, Turull,Comín i Puig”

Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Estic segur que elpresident deu haverpactat amb elsindependentistes comsortir de l’embolic”Joan TardàDIPUTAT D’ERC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“[Els consellersrestituïts] han depoder assumir elcàrrec amb normalitatdemocràtica”Maria SirventDIPUTADA DE LA CUP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“No hi ha cap raóper no permetreformar governi engegar lalegislatura”Elisenda AlamanyCATALUNYA EN COMÚ-PODEM

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Possible prevaricació per la retenció dels nomenaments

El president Quim Torra,fotografiat al Palau de laGeneralitat ■ ANDREU PUIG

EL PUNT AVUIDIMECRES, 23 DE MAIG DEL 2018 | Nacional | 7

Millo i el mal d’ullsL’APUNT dat Albiol s’hi va passejar una bona estona. Suposo

que ara hi tornaran amb una màquina d’escombrar ialguna cosa per treure aquella macropancarta de co-lor groc i vermell que posa Bienvenido a España. Queanirà per Tabàrnia fent el mateix i ara que ve el Mun-dial de futbol prohibirà les rojigualdas. Ben fet. Té totala raó: hi ha símbols que fan mal d’ulls.David Brugué

Enric Millo té tota la raó. Als carrers de Catalunya hi hasímbols que fan mal d’ulls. Ara que recomana als ajun-taments que no deixin posar-ne, suposo que enviarà lamaquinària de l’Estat a fer treure totes les banderesque, per exemple, hi ha al barri de Vila-roja de Girona.De fet, els de casa seva ho saben ben bé que hi són. Enla campanya que va fer llufa del PP pel 21-D el candi-

també va comentar queels nomenaments de Tor-ra són una “burla” als cata-lans i va subratllar que elseu executiu “estudia la si-tuació”. Segons el minis-tre, la designació de duespersones a la presó i duesmés de “fugides” és “con-trària a la llei”.

RestitucióTorra i JxCat, però, insis-teixen que el principi derestitució dels consellersde l’anterior govern és sa-grat i, segons va explicarahir el president en unaentrevista a RAC1, “aramateix” no es plantejasubstituir Rull, Turull, Co-mín i Puig. “És una opcióque no està sobre la taula”,va reblar. Però, en aquestsmoments, no es pot des-cartar cap possibilitat.

Mentrestant, la Comis-sió Europea continua mi-rant cap a una altra banda

i intenta adoptar una posi-ció equidistant. “La posi-ció de la comissió és cone-guda. No hi ha competèn-cia europea, és de l’ordreintern constitucional i ju-rídic espanyol”, va respon-dre el portaveu en cap co-

munitari, Margaritis Schi-nas, en ser preguntat so-bre el bloqueig de Madridal nou govern de Torra.

Un Quim Torra que aRAC1 va anunciar queavui s’enviaran cartes atots els dirigents de la laUnió Europea i de l’EFTA(Associació Europea deLliure Comerç) per “expli-car-los el que passa i per-què s’adonin de la crisi ca-

talana”. També va reite-rar, un cop més, que dema-narà una reunió per seureamb Mariano Rajoy i abor-dar el panorama a Catalu-nya per poder parlar detot. “No he tingut encaracap mena de contacte ambel senyor Mariano Rajoy.Crec que em rebrà aviat,immediatament quan esformi govern”, va matisar.

Gest de CiutadansPer la seva part, Ciuta-dans continua amb la sevacroada contra Torra i avuité previst presentar da-vant del Tribunal Superiorde Justícia de Catalunya(TSJC) un recurs conten-ciós administratiu peranul·lar la presa de posses-sió del president de la Ge-neralitat perquè conside-ra que no va respectar el“tràmit essencial” i donaper fet que desobeirà laConstitució i les lleis. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

No hi ha terminisper notificar elsnomenamentsal DOGC

El delegat del govern espa-nyol a Catalunya, EnricMillo, va enviar ahir unacarta a tots els alcaldes delpaís per recordar-los quehan d’actuar com a “ga-rants de la neutralitat delsespais públics” i convidar-los a “no permetre” la sevaocupació “amb símbolsque puguin acabar malme-tent-la”. Millo s’empara enl’article 103 de la Consti-tució, que fa referència al“principi de neutralitat del’actuació de totes les ad-ministracions públiques”,el qual segons ell s’ha degarantir especialment pelque fa a la presència de“banderes, pancartes isímbols de caràcter parti-dista de diferents ideolo-gies” als espais de titulari-tat municipal. “En els dar-rers mesos, els carrers iplaces dels nostres muni-cipis, i fins i tot les façanesd’alguns edificis públics,estan sent ocupats peraquesta simbologia parti-dista”, lamenta el delegat,en al·lusió als llaços i sím-bols grocs que han apare-gut arreu del país per pro-testar contra l’existència

de presos polítics i exigir-ne l’alliberament. “En elsdarrers dies, aquest feno-men s’ha anat estenent aaltres àmbits com són les

platges del litoral”, hi afe-geix, arran de les planta-des de creus per donar su-port als presos, que dillunsa Canet va contestar ungrup d’ultres tot arren-cant-les de males maneresi provocant tres ferits en-tre els membres del CDRque les havia col·locat.

“Els Ajuntaments hande mantenir aquesta neu-tralitat en la gestió dels es-pais públics dels quals sóncompetents i responsa-bles”, insisteix Millo, quejustifica que “són de totsels ciutadans i no nomésdels que expressen una de-terminada opció política”.El delegat adverteix els al-caldes del deure de “vetllarper la convivència”, ja que“l’incompliment d’aques-ta objectivitat” ja n’ha oca-sionat, en alguns casos,“una ruptura, que fins i totha acabat derivant, enocasions, en enfronta-ments entre els ciuta-dans”. Ajuntaments comel de Mont-roig o Castell-bell i el Vilar ja han orde-nat els últims dies la reti-rada de símbols de la viapública, mentre en sentitcontrari, el d’Arenys deMunt ha aprovat sancio-nar qui els arrenqui. ■

a Els avisa per carta que no poden deixar que els ocupinsímbols d’una ideologia a Trenquen la “convivència”, diu

Millo exigeix alsalcaldes espaispúblics “neutrals”

Ò. PalauBARCELONA

L’Ajuntament de Canet deMar reaccionarà amb un plede condemna que farà demàa la irrupció d’un grup ultradilluns a la platja que va aca-bar amb tres ferits. El ple vo-tarà un acord perquè l’Ajunta-ment presenti denúncia, comja han fet els damnificats.Ahir de fet ja es va fer una re-unió entre els serveis jurídicsi la Policia Local per recopilartota la informació sobre elsfets. “No és acceptable quevingui gent de fora a buscarconflicte i violentar-nos”, vadir l’alcaldessa, Blanca Arbell(ERC), que va fer una crida atots els grups a sumar-s’hi. Elcol·lectiu Segadors del Ma-resme ha reivindicat la retira-da de les creus perquè “per-torben la convivència, usur-pen drets d’ocupació d’espaiscomuns i distorsionen laimatge de la costa catalana”.

Els símbols grocs de protesta s’han estès arreu, com en aquesta acció a Lleida al març ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Canet farà unple i denunciaràels atacs

EL PUNT AVUIDIMECRES, 23 DE MAIG DEL 20188 | Nacional |

El magistrat del TribunalSuprem Pablo Llarena nocanvia ni una coma del seuguió. El jutge va informarahir que denega la peticióde llibertat provisional in-definida que li van sol·lici-tar Jordi Turull i JosepRull –que va fer empreso-nar el 23 de març amb trespolítics més– per poderprometre avui el seu càr-rec de consellers, en asse-gurar que si són nomenats“no es mitiga el risc de re-incidència, sinó que es po-tencia, i més encara –afe-geix Llarena– quan el pre-sident (per Quim Torra)que pretén designar-los haexterioritzat la seva vo-luntat i determinaciód’impulsar la república in-dependent il·legalmentdeclarada”. Llarena tam-bé afegeix que continua enells el risc de fugida.

L’advocat de Rull i Tu-

rull, el penalista Jordi Pi-na, haurà de presentar araun recurs contra aquestadecisió a la sala penal delSuprem, la qual fins aratambé ha denegat tots elsdrets polítics als nou polí-tics empresonats. Pina in-sistia al jutge que Rull i Tu-rull “no tenen cap restric-ció dels drets polítics” ique “no pot avançar-se enl’aplicació de l’article 384bis de la llei d’enjudicia-ment criminal”, que fixa lasuspensió dels càrrecs po-lítics acusats de rebel·lió,quan la sala penal del Su-prem l’hagi feta ferma.

Precisament, el jutgeLlarena es recolza en elsarguments de la resolucióde la sala penal del Su-prem (“feta només dosdies abans”, indica el jut-ge, que dissabte passatpresentessin el recurs Rulli Turull), que va refusar laposada en llibertat delsquatre consellers i l’expre-sidenta del Parlament.

Llarena assegura que “li-mitar els drets polítics” deRull i Turull és “adequat”perquè es “protegeixen al-tres finalitats constitucio-nals legítimes i més neces-sitades de protecció comés el valor col·lectiu”, se-gons indica el magistrat

que recull una sentènciadel Tribunal Constitucio-nal de 1994.

En la resolució, de vuitplanes, l’instructor exposaque la defensa de Rull i Tu-rull no fa cap referència alsfets pels quals els ha proces-sat, i que es concreten en el

seu exercici de la políticaper “canviar la legalitat vi-gent i iniciar la fragmenta-ció territorial impulsadesdes del Parlament”, ac-cions “seguides per amplissectors socials”, que accep-ten “enfrontar-se col·lecti-vament a l’actuació de les

institucions” que mante-nen l’ordre constitucional.Hi afegeix que en el cas deRull i Turull van impulsarel pla d’independènciacom a consellers, i per tantcontinua el “risc de reinci-dència de les seves conduc-tes” si són nomenats.

Llarena reitera que elLlibre Blanc, aprovat el2015 pel govern d’ArturMas (i mai amagat), ja re-cull que la suspensió del go-vern català “no pot ser in-definida”. També repeteixels arguments de la sala pe-nal vers els empresonatsque no “hi ha cap indici queamb la seva posada en lli-bertat no abandonaran lacol·lisió amb l’Estat”, quepot provocar “una alta pro-babilitat d’enfrontamentsfísics”.

El jutge tampoc acceptal’argument de la defensaque amb el nomenamentde Rull i Turull, “la seva fun-ció executiva desactivaqualsevol hipotètic risc defuga”. El magistrat es re-colza en el segon argumentde la sala penal del Suprem,que recorda els políticsque hi ha a l’exili, a més del’“estructura organitzativaque els ajuda”, com una fa-cilitat per a la seva fugidamalgrat que sempre s’hanpresentat davant del jutgeen ser cridats. I clou ambel paràgraf de la sala delSuprem en què es criticala falta de cooperació inter-nacional. ■

Mayte PiulachsBARCELONA

a El jutge del Suprem afirma que si són consellers es “potencia” la secessió de Catalunya a Hi afegeix queel president Torra ja ha expressat que “impulsarà la república independent il·legalment declarada”

Llarena denega la llibertat aRull i Turull per reincidència

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Tots els processatsvan dir que tornariena l’execució del plail·legal en recuperarles institucions”Pablo LlarenaMAGISTRAT DEL TRIBUNAL SUPREM

Jordi Rull i Josep Turull, en un acte de campanya durant les últimes eleccions ■ JOSEP LOSADA / ARXIU

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“L’apropament delreclús a la família ésuna pretensió nova norecollida en el recursd’empara”Tribunal ConstitucionalRESOLUCIÓ VERS ORIOL JUNQUERAS

El Tribunal Constitucional(TC) tampoc arrisca en lesseves resolucions, i ahir vacomunicar que desestima elsrecursos d’empara que vanpresentar-li, per separat, eldiputat de JxCat Jordi Sàn-chez per exercir els seusdrets polítics i el vicepresi-dent Oriol Junqueras, el seudret de defensa. Per unanimi-tat dels dotze membres deltribunal, en tots dos casos, elple segueix el criteri de la fis-calia i desestima la peticiódels polítics d’aixecar la sevamesura cautelar de presó

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“La petició dedefensar lacandidatura pervideoconferència ésde caràcter genèric”Tribunal ConstitucionalRESOLUCIÓ VERS JORDI SÀNCHEZ

“Els processatsperseveren en eldelicte, que pot causarrellevants iirreparables perjudiciscol·lectius”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

provisional dictada pel Su-prem perquè “seria un ator-gament anticipat de l’emparasol·licitada” sense haver ana-litzat el fons.

Sànchez va demanar el 24d’abril al TC la seva empara i liafegia la resolució del Comitède Drets Humans de NacionsUnides del 23 de març pas-sat, en què demanava al reg-ne d’Espanya de respectarels seus drets polítics. Pel TC,la resolució és “molt genèri-ca”. També li denega la video-conferència des de la presóper defensar la seva candida-

tura a president, ja que (ambla tardança de la resposta) jahi ha un nou president de laGeneralitat. Pel que fa a Jun-queras, el TC assegura que laseva dificultat d’exercir eldret de defensa “són mers in-convenients i no pas un per-judici real”, i que la petició detrasllat a una presó més pro-pera a la família “no està encap dels drets en què se sus-tenta el recurs d’empara”.

D’altra banda, la CUP tam-bé ha presentat recurs d’em-para al TC per a Mireia Boya iAnna Gabriel.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El TC refusa treure de la presó Junqueras i Sànchez

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIMECRES, 23 DE MAIG DEL 2018

Carles Puigdemont podràcontinuar fent vida en lli-bertat a Berlín desprésque la justícia alemanyahagi decidit per segona ve-gada denegar la petició dela fiscalia perquè sigui em-presonat en espera que esresolgui l’euroordre. L’Au-diència Territorial de l’es-tat de Schleswig-Holsteinva fer pública ahir una re-solució en què es mantéferma en la idea de no in-cloure el càrrec de rebel·lióen el procés d’extradiciócontra l’expresident.

Aquest pronunciamentposa en evidència totala feina que ha fet la Fisca-lia General de l’Estat espa-nyol des que el 5 d’abril esva decretar la llibertat dePuigdemont. Des d’ales-hores, els fiscals espanyolshan intensificat els con-tactes amb els col·leguesalemanys per aportar-losmés coneixement sobrela causa que instrueix eljutge Pablo Llarena, ambl’objectiu de modificar elsplantejaments del tribu-nal de Schleswig-Holstein.Tot plegat, però, ha resul-tat inútil.

Amb la resolució d’ahir,la justícia alemanya es re-ferma en el que ja va direl 5 d’abril, quan va consi-derar “en principi inad-missible” una extradicióde Puigdemont pel delicteque demana el jutge PabloLlarena. El nou pronun-ciament s’ha fet en respos-ta a una petició de la fis-calia del dia 9 de maig per-què l’expresident fos de-tingut una altra vegada.

Basant-se en noves da-des que es van fer arribarals fiscals alemanys, els re-presentants del ministeripúblic de Schleswig-Hols-tein van tornar a cursarla sol·licitud de detencióal·legant que la possibilitatd’una extradició per re-bel·lió augmentaria el riscde fugida. Però el tribunalalemany ha rebutjat lasol·licitud, ja que conside-ra que les noves informa-cions no són motiu sufi-

cient per tornar a plante-jar el càrrec de rebel·lió.

“Des del punt de vistadel tribunal, en el marcdel procés no hi ha hagut,ni en la base probatòriani en la consideració ju-rídica dels fets, un canvisignificatiu que pugui por-tar a modificar la posicióque va quedar reflectidaen la decisió del 5 d’abrildel 2018”, sosté el tribu-nal del land de Schleswig-Holstein.

El tribunal insisteix queno es compleixen les con-dicions per veure tipificatel delicte d’alta traïció, quees correspondria en la le-

gislació alemanya amb elde rebel·lió. Finalment, elsjutges alemanys deixenclar que “les informacionsaddicionals sobre fets con-crets no canvien res”, se-gons la resolució.

Vídeos de l’1-OAquests nous elements deprova de la fiscalia alema-nya són tres vídeos de l’1d’octubre amb imatgesamb agressions a agentsde la policia espanyola,amb el llançament d’unacadira i un tanca. Tambétenen un vídeo on hi apa-reixen mossos amb acti-tud de passivitat. Ahir ma-teix, la premsa digital ale-manya ja advertia que elsmagistrats que s’han depronunciar sobre el cashan quedat “molt poc im-pressionats” pels vídeos.

Els jutges alemanys nonomés s’han pronunciatsobre la qüestió de la re-bel·lió, sinó que tambéhan rebutjat considerar eldelicte de pertorbació del’ordre públic, ja que, se-gons el seu criteri, CarlesPuigdemont no pot serresponsabilitzat personal-ment de fets que puguinconstituir aquest delicte.D’acord amb això, l’ordrede detenció contra Puig-demont a Alemanya conti-nua limitada al càrrec demalversació de fons pú-blics, delicte sobre el qualels jutges alemanys vandemanar informació addi-cional a l’Estat espanyol.

D’aquesta manera, esmanté la situació de lliber-tat amb fiança de 75.000euros per a Carles Puigde-mont, que s’haurà de con-tinuar presentant de ma-nera periòdica a un jutjatde Berlín, que és la ciutaton l’expresident ha fixatla seva residència de ma-nera provisional.

Possible arxiuTot el debat jurídic ques’ha dut a terme fins araen el marc del tribunal deSchleswig-Holstein en capmoment ha entrat a valo-rar la qüestió de procedi-ment que va esgrimir lajustícia belga per arxivarla petició de les euroordresdels consellers Toni Co-mín, Meritxell Serret iLluís Puig. Diversos juris-tes ja han advertit del fetque, com que es tracta dela mateixa petició, hi ha elmateix error de forma enles ordres de detenció in-ternacional de tots els po-lítics que són a l’exili, fetpel qual la causa obertacontra Puigdemont tam-bé s’hauria d’arxivar. ■

RedaccióBERLÍN

Nou fracàs d’Espanya en elsetge a Carles Puigdemonta El tribunal de Schleswig-Holstein referma l’ordre de llibertat de l’expresident a La fiscalia alemanyan’havia tornat a demanar la detenció basant-se en noves dades facilitades per la fiscalia espanyola

Carles Puigdemont, en una imatge d’arxiu presa l’any passat ■ JOSEP LAGO / AFP

Carles Puigdemont ja ha pre-sentat una nova declaracióde béns com a expresidentcatalà després de l’advertèn-cia del Ministeri d’Hisendad’obrir-li un expedient sancio-nador. Aquesta declaració hapermès conèixer que va teniruna variació patrimonial de3.723 euros durant la sevaetapa com a president de laGeneralitat. Així figura en elquadre de variacions patri-monials del Departament deGovernació de la Generalitat,

actualitzat per última vegadael 14 de maig amb les dadesde Puigdemont. El quadrerecorda que Puigdemont vaaccedir al càrrec el 12 de ge-ner del 2016 i va ser destituïtel 28 d’octubre del 2017, enaplicació de l’article 155 de laConstitució. Segons la llei ca-talana, els alts càrrecs de laGeneralitat han de formular,en el moment del nomena-ment i del cessament en elcàrrec, una declaració patri-monial, d’activitats i d’interes-

sos, per deixar constància deles variacions durant el man-dat. No consta que el líder deJxCat hagi declarat vendes nicompres d’immobles ni altresvariacions patrimonials depes en els últims dos anys.

El conseller de Salut, ToniComín, també ha actualitzatla declaració de béns, ambuna variació patrimonial ambsaldo negatiu de 32.234,80euros. Puigdemont la va ac-tualitzar el 14 de maig i Co-mín ho va fer ahir.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Puigdemont i Comín actualitzen la declaració de béns

EL PUNT AVUIDIMECRES, 23 DE MAIG DEL 201810 | Nacional |

La CUP ha tornat a treuretargeta vermella al presi-dent del govern, QuimTorra, i aquesta vegada elmotiu ha estat la falta deparitat en l’executiu. Defet, és l’equip amb menysparticipació de dones dela història, només tresdels tretze consellers dequè consta l’executiu, és adir, el 21%, contra el 79%d’homes. Això serà aixísempre que la composicióde l’actual govern es faciefectiva amb la presa depossessió de tot l’equip elspròxims dies. El percen-tatge més alt de dones enun govern a Catalunya vaser del 25%, durant l’ex-ecutiu de José Montilla.

Les queixes van arribarahir del PDeCAT, socidins el grup de Junts per

Catalunya, que dona su-port al govern de Torra iamb afiliats que han estatnomenat consellers, itambé de la CUP. Tots dosvan coincidir a expressarles seves queixes amb sen-gles cartes enviades als

responsables del govern.Els anticapitalistes van

ser els més contundentsen les queixes, que va ferpúbliques en el Parlamentla diputada Maria Sirvent.“Els partits que integrenel govern van fer referèn-cia en els discursos a unarepública feminista, peròara hem vist com la retòri-ca i el simbolisme no escorresponen amb la reali-tat”, va recriminar la di-putada. Sirvent va recor-dar, a més a més, que noes compleix la normativavigent sobre la paritat. Ésper aquest motiu que Sir-vent creu que aquesta si-tuació hauria de ser corre-gida “immediatament” siTorra té previst introduircanvis en el govern, tot ique la CUP també va volervalorar la restitució delgovern destituït pel155. ■

RedaccióBARCELONA

Toc d’alerta perla falta de donesen el governa El PDeCAT i la CUP es queixen per carta a l’executiu i elsanticapitalistes reclamen al president una correcció

La diputada Maria Sirvent va denunciar ahir la manca de paritat en el govern ■ ACN

El secretari d’organització delPSC, Salvador Illa, va avalarahir les declaracions del líderdel PSOE, Pedro Sánchez,respecte als articles i les piu-lades del president de la Ge-neralitat, Quim Torra. Sán-chez va acusar divendres Tor-ra de ser “el Le Pen de la polí-tica espanyola” i la “materia-lització política de la xenofò-bia”. Per Illa, són qualificatius

que “es dedueixen dels tex-tos del senyor Torra”, que “te-nen afirmacions que es po-den qualificar de racistes i su-premacistes”. “Desitgem quela seva actuació com a presi-dent ho desmenteixi”, va as-segurar. El dirigent també vacorroborar que treballen “ensintonia” i amb “contactepermanent” amb el PSOE. Enaquest sentit, va dir que es-

peren una “disculpa moltmés rotunda i explícita” perpart de Torra i que impliqui“un canvi de fons”. També vadonar suport a incorporar a lallei d’igualtat que es tramitaal Congrés aspectes peragreujar les sancions a càr-recs públics amb actituds“racistes” i també reformesdel Codi Penal per actualitzardelictes com el de rebel·lió.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El PSC avala que Sánchez qualifiqui Torra de “racista”

“Ens hauria agradatmés paritat en elgovern. però calia larestitució”Marta PascalCOORDINADORA GENERAL PDECAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“I parlaven derepública feminista;retòrica i simbolisme,no és la realitat”Maria SirventDIPUTADA DE LA CUP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

El grup basc va afegir ahirels seus cinc vots als del PPi Cs per evitar que caigues-sin els comptes de l’Estatdel 2018. En la primeratanda de votacions del pa-quet pressupostari, el PNBva complir, doncs, el guióque s’havia establert el diaanterior: ajornar “fins aldarrer minut” –és a dir, a

avui al vespre– la possibili-tat de vetar-los i d’impedirque prosperin com a mesu-ra de denúncia pel fet queel 155 es manté vigent. Pe-rò mentre l’hermetismes’imposa dins el partit, elportaveu del govern basc,Josu Erkoreka, donava va-lor a les inversions pacta-des amb l’executiu de Ma-riano Rajoy i a l’augmentde les pensions, si bé va in-sistir que la darrera parau-la la té el partit i que el gabi-net d’Íñigo Urkullu accep-tarà el que decideixi.

El PP es va aferrar ahir aaquestes precisions d’Er-koreka per suggerir que es

fa molt difícil que vulguinrenunciar-hi, alhora queva voler veure com una crí-tica al president Quim Tor-ra per part del portaveu elfet que assenyalés que “se-gurament era conscientdels efectes i de les conse-

qüències de les seves ac-cions” quan va nomenarJosep Rull, Jordi Turull,Lluís Puig i Toni Comín. Esreferia a la paralització deldecret i a l’allargament del155 imposats per Rajoy.Erkorka, si més no, hi va

afegir que aquesta vegadano li constava que el lehen-dakari estigués interce-dint amb Rajoy per inten-tar que s’aixequés la inter-venció de l’autogovern.

En aquest punt, el PP vainsistir que les darreres ho-res el PNB no els havia co-llat per intentar que es pu-bliquin els nomenaments,però sí que els havia traslla-dat el malestar per la deci-sió de mantenir el 155, per-què de bon començamenthavien condicionat el seusí als pressupostos no no-més als acords inversors ieconòmics que es tanques-sin, sinó també al fet que elgovern català hagués recu-perat el control de les sevesinstitucions.

L’executiu espanyolanit continuava sense do-nar explicacions de la baselegal que empara la sus-pensió de la publicació delsnomenaments, però des-mentia la possibilitat queRajoy faci el gest d’aixecat

el vet al decret –encara queal cap d’algunes hores elportessin al TC per impug-nar-lo– per tal de facilitarel relat del PNB. Fonts delPP sentenciaven queaquesta mesura seria con-traproduent, perquè Css’aferraria al discurs ques’ha bescanviat el 155 pelspressupostos.

Finançament autonòmicJust ahir, es va saber queel ministre d’Hisenda,Cristóbal Montoro, es ne-ga a ampliar el percentat-ge que reben les autono-mies d’impostos estatalscom l’IRPF, l’IVA i els im-postos especials. Així hoconstata un informe ela-borat pel Ministeri, que ésla resposta de les peticionsrealitzades per la comissiód’experts autonòmics.Ara les autonomies han defer les seves observacionsal text, que serà discutit alproper Consell de PolíticaFiscal i Financera. ■

a El govern basc vadestacar ahir laimportància delsacords amb Rajoy

M. OlivaMADRID

El PNB aplana elcamí per al síals comptes

El portaveu del govern basc, Josu Erkoreka, durant unaconferència de premsa ■ EFE

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIMECRES, 23 DE MAIG DEL 2018

iumenge passat a Madrid esva fer un acte polític quevist des d’aquí feia tremolar

pel seu discurs, que ens recordavatemps de l’“espíritu nacional”. Elparlament fou pronunciat pel líderde facto de l’ultranacionalisme es-panyol, Albert Rivera, davant d’unpúblic extasiat amb el seu líder iles seves paraules abrandades.D’ell és l’esquema de fa pocs diesen què dividien els catalans entreels bons i els dolents, i per des-comptat ell es col·locava en labanda dels bons. El seu relat d’Es-panya ha esdevingut dual i rebrotaamb força i, com veiem pels car-rers, germina amb una eferves-cència espectacular. El seu patrio-tisme barreja perfectament labandera de l’Espanya franquista ifeixista de l’àguila i la de la monàr-quica constitucional, sense capsentiment de repugnància. Pocssón els fills que reneguen delsseus pares!

Com sempre ens ha passat,aquí també n’hi ha de “bons”, elsseus, que han estat en la gènesid’aquest artefacte polític que vaesclatar aquest diumenge demaig, i l’han ajudat i l’han finançat.És al que aspirava un banquer ca-talà quan reclamava un “podemosde derechas” i de fet, les grans em-preses de l’IBEX, d’allà i d’aquí, en

D

són uns garants des del principi.Per a aquests empresaris no hi hapaís, hi ha mercat; ni amistats quefacin ombra al gran poder del BOE.I aquests taronges són els “bons”,els de fiar. És l’Espanya de patrio-tisme efervescent com feia moltsanys que no s’havia vist.

Ha quedat clar, i cada dia ho de-mostren ja sense dissimular, que lademocràcia i l’estat de dret sónelements que, si un dia topen ambla unitat d’Espanya, esdevenen se-

cundaris i ho sacrificaran tot permantenir-la unida; fins i tot si s’hand’enfrontar amb la democràcia dela UE, com tantes vegades va fer ladictadura franquista omplint laplaça d’Orient per replegar-se i de-fensar-se de la conxorxa europea.Els seus valors i principis són tan lí-quids que el secretari del PSOE,Pedro Sánchez, declara que si ambel Codi Penal no es pot castigar elspresos polítics i els exiliats, s’hauràde canviar la llei per adaptar-la.

Quan un té el dualisme reductorcom a codi ètic i se sent part dels“bons”, arriba a proposar una me-na de codi de l’enemic, que per ai-xò són els “dolents”.

La bufetada jurídica que ha re-but Espanya dels jutjats de Bèlgica,on allà sí que els jutges són inde-pendents, ha somogut tot l’entra-mat jurídic teixit per perseguir l’in-dependentisme, i el pànic s’ha apo-derat de les altes instàncies judi-cials espanyoles perquè temen que

es repeteixi amb Alemanya, Escò-cia i Suïssa, i que l’orgull patri quediferit per una bona temporada.

És per això que, com deia dime-cres passat, el nou govern ha d’ini-ciar una política molt clara per en-fortir i consolidar la bona marxa del’economia catalana i cada vegadadeslligar-la més de la política espa-nyola, perquè tinc la sensació queentre els projectes repressius de latroica del 155 hi ha afeblir-nos lapotència econòmica catalana alpreu que sigui, perquè perdi el lide-ratge i la potència que tant elsenutja. No ens serà fàcil, perquè,com deia el professor Mas-Colell,aquest gavià del Fons de LiquiditatAutonòmica (FLA) serà una cotillaque difícilment ens la podrem treu-re de sobre, tota vegada que és unaeina fabulosa de control del Minis-tre d’Hisenda, Cristóbal Montoro.

El potencial de la Catalunyad’avui és que 49.000 empresescatalanes són exportadores i18.000 ho són regularment, i aixòsuposa el 34% del nostre PIB.Som un país on tres quartes partsde les vendes es fan a l’exterior.Som una de les economies mésobertes del món.

De totes maneres, el món eco-nòmic comença a reaccionar i elCol·legi d’Economistes acaba defer un congrés amb la participacióde més de quatre-centes perso-nes, economistes i empresaris delsmés brillants del Principat, peranalitzar l’estat de l’economia i elsreptes per vèncer en el futur.

Els catalans hem d’imposar, da-vant l’Espanya efervescent, la Ca-talunya intel·ligent.

L’Espanya efervescent

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ANÀLISI

Albert Rivera, líder de Ciutadans, en l’acte del cap de setmana passat ■ J.J. GUILLÉN / EFE

Esteve Vilanovaevilanova@elpuntavui.cat

El president del Parla-ment preguntava ahir aRajoy i Sánchez si es pen-sen que podran canviar lavoluntat política i socialdels ciutadans a based’aplicar el Codi Penal o béendurir-lo. “Més repressióno canvia la situació políti-ca i social de Catalunya”,va afirmar des de les por-tes de la presó d’Estreme-ra, després de reunir-sedurant unes tres hores

llargues amb Oriol Jun-queras, Raül Romeva, Jo-sep Rull, Jordi Turull i Joa-quim Forn. Aquest és unconflicte “polític” que calresoldre també per la via“política” i el “diàleg”, aler-tava.

La d’ahir va ser la sego-na visita institucional deTorrent als centres peni-tenciaris i, tal com ja va ex-plicar el president de laGeneralitat, Quim Torra,continuarà anant-hi totesles vegades que calgui per“evitar normalitzar” la si-tuació i denunciar que, amés a més, hi ha diputatsempresonats que com arepresentants electes delscatalans haurien de poderexercir “lliurement i nor-

malment” els seus dretspolítics, que segueixen“intactes”, va exigir. Se-gons va apuntar el presi-dent, davant d’aquesta si-tuació els líders indepen-dentistes empresonats lihan demanat que “no ensresignem i no normalit-zem la situació” i que “se-guim amb la defensa delspilars de la democràcia”.

Torrent va insistir a la-mentar “la doble injustí-cia” en què es troben elspresos polítics. D’una ban-da, perquè pateixen una“presó preventiva” llunyde les seves cases i mésquan “encara no hi ha sen-tència” i, de l’altra, per “lainexistència del delicte”de rebel·lió del qual se’ls

acusa, va explicar. “Sónhomes de pau” i tenen ple-na consciència que “sónpresos polítics”.

Dilluns a la tarda, Tor-rent va visitar la seva ante-cessora, Carme Forcadell,i la consellera destituïdaDolors Bassa a Alcalá-Me-

co i ahir a la tarda tancavala tanda de trobades a So-to del Real, on estan em-presonats des del 17 d’oc-tubre el president d’Òmni-um Cultural, Jordi Cui-xart, i l’exlíder d’ANC i di-putat, Jordi Sànchez, ambqui ahir no es va poder

veure perquè tenia visitafamiliar. La trobada ambels presos polítics estavaprevista fa dues setmanes,però es va ajornar per la si-tuació política. La primeravisita va ser al febrer, des-prés de prendre possessiódel càrrec. ■

a El president reiterala injustícia de lapresó preventiva i lainexistència de delicte

RedaccióBARCELONA

Torrent alerta que mésrepressió no arregla res

El president del Parlament, sortint ahir de la presó d’Estremera ■ EFE

EL PUNT AVUIDIMECRES, 23 DE MAIG DEL 201812 | Nacional |

La direcció del PDeCATacceptarà sotmetre’s al ju-dici de les bases i fins i tot,tot i que a contracor, pot-ser a un eventual relleu enel lideratge durant l’as-semblea ordinària que haconvocat per als pròxims20, 21 i 22 de juliol a Bar-celona. Així ho va apuntarahir la coordinadora gene-ral, Marta Pascal, en unacompareixença de la cú-pula després d’una execu-tiva dilluns que va decidirendegar, un cop encarrila-da la recuperació de lesinstitucions amb el nome-nament de Quim Torracom a president de la Ge-neralitat, el mecanisme dedebat intern previst als es-tatuts, que marca la cele-bració cada dos anys d’unaassemblea oberta a tots elsassociats. Ahir de fet jase’ls va començar a enviarcartes per anunciar-la.“Sotmetrem la feina feta aconsideració seva, però es-tem satisfets d’aquestsdos anys i la volem seguirfent”, avançava Pascal.

L’assemblea, de fet, enprincipi ha de ser de debatbàsicament ideològic id’estratègies de futur, jaque els càrrecs que es vantriar en el congrés funda-cional del juliol del 2016ho són per a quatre anys.La pressió d’un sector crí-

tic que s’ha desmarcat deposicions de la direccióque considera tèbies i ad-voca per alinear molt mésel partit amb les tesis delpresident Puigdemont,que es va fer notòria faunes setmanes arran d’unsopar a Rubí, ha forçattanmateix la direcció a ha-ver-se de plantejar si es po-sa també ella mateixa a vo-tació en el conclave de l’es-tiu. De fet, ella i tots els ac-tuals quadres territorials.

Per regular el funciona-ment de l’assemblea i defi-nir l’ordre del dia, el partitcelebra aquest dissabte unconsell nacional que n’had’aprovar el reglament i

que previsiblement duràja un primer debat entreoficialistes i crítics sobre sis’hi introdueix o no unapossible ratificació delscàrrecs, en principi noprevista als estatuts. Lapresidenta del consell na-cional, Mercè Conesa, dei-xava clar ahir que no n’éspartidària, si bé admetiatambé que en els pròximsdies això “es valorarà” per-què el partit “ha d’obrir elsòrgans de direcció al noumoment i a la relació ambJxCAT”, ja que cal “encai-xar les dissensions” que hihagi en la relació. De fet, lamateixa Pascal, per justifi-car l’obertura del debat,

assenyalava ahir que “caladaptar l’estructura orgà-nica a la situació políticaactual, perquè tenim genta la presó i a l’exili”, i recor-dava a més que s’haurà decobrir la renúncia d’ArturMas al gener com a presi-dent, un càrrec que com-partia amb Neus Munté,qui des de llavors l’exer-ceix provisionalment ensolitari. Ahir, la coordina-dora es mostrava “molt sa-tisfeta” per “l’aposta” quees va fer per JxCat i s’esfor-çava a vendre l’assembleaen positiu, en el sentit quefarà possible treballar capa una “major integració”entre el partit i els inte-grants de la fórmula elec-toral creada per Puigde-mont per al 21-D. “Tenimganes de superar els perí-metres per enfocar les eu-

ropees i les municipals del’any vinent”, apuntava,després d’avisar que vol“defugir batalles inter-nes”. De fet, fins i tot con-vidava el president Torra aassistir al consell nacionali recordava que té les “por-tes obertes” a participaren les seves assemblees iòrgans de decisió.

Pascal, que fa tàndemamb David Bonvehí, ja vo-lia destacar en tot cas queen aquests dos anys hansanejat els comptes, hancrescut de 5.000 a 14.000associats i han ampliat lapenetració territorial finsals 440 alcaldes. ■

La direcció del PDeCAT s’obreque es revisi el seu lideratge

Òscar PalauBARCELONA

a Es plantejarà, davant la pressió dels crítics afins a Puigdemont, si el posa a debat a l’assembleadel juliol a El consell nacional hauria d’introduir al reglament l’opció que s’hi puguin votar càrrecs

El sector més proper a Puig-demont llançava ahir mateix,segons avançava La Vanguar-dia i confirmaven després di-verses fonts, el nom de JoanRamon Casals, alcalde de Mo-lins de Rei i exdiputat de Juntspel Sí, com a cap visible i figuraque volen que li disputi el lide-ratge del partit a Marta Pascal.Casals, de 44 anys, no té pre-vist presentar-se a la reeleccióa les municipals de l’any vi-nent i representa el vessantterritorial dels crítics, on tam-bé figuren dirigents de Mo-ment Zero com el conseller

La direcció del PDeCAT va anunciar ahir la convocatòria d’una assemblea ordinària al juliol, en què es posarà a debat ■ EFE

d’Interior, Miquel Buch, el pre-sident de l’Associació Catala-na de Municipis, David Saldo-ni, l’antic cap de comunicaciódel govern Jordi Cuminal i lapresidenta de la federació deBarcelona, Mercè Homs.

La notícia no va ser ben re-buda ahir per Mercè Conesa,que troba que es pretén obrirun “debat extemporani, queara no pertoca”. Pascal, encanvi, va evitar contestar si sesent qüestionada interna-ment i va apostar per “treba-llar i sumar en positiu” ambqualsevol que es postuli.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Casals, l’alternativa dels crítics

“Sotmetrem la feinafeta a l’assemblea,però estem satisfetsd’aquests dos anys i lavolem seguir fent”Marta PascalCOORDINADORA GENERAL PDECAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

El govern espanyol vol po-tenciar les campanyes tu-rístiques a Catalunya, se-gons va assenyalar ahir elministre d’Energia, Turis-me i Agenda Digital, ÁlvaroNadal, per recuperar laimatge del territori, queconsideren danyada des-

prés dels atemptats terro-ristes de l’agost passat i perla incertesa que, segonsl’executiu popular, s’asso-cia al procés sobiranista,especialment després del’1 d’octubre.

Nadal ho va prometreahir en el ple del Congrésdels Diputats, durant el de-bat del dictamen i les es-menes del projecte de llei

de pressupostos generalsde l’Estat per a aquest any,en el qual l’executiu presi-dit per Mariano Rajoy esmostra disposat a incidir“en aquelles zones turísti-ques que han tingut alguntipus de problema”.

El ministre va especifi-car que Turespaña, l’orga-nisme públic que promo-ciona l’Estat com a desti-

nació dels viatgers, durà aterme campanyes concre-tes per fomentar el turis-me a Barcelona i Cambrils,i també a Catalunya en ge-neral “pels esdevenimentde la tardor”, que conside-ren que han deterioratl’atractiu turístic del país.

Salvant el MWCEn la seva exposició, Álva-ro Nadal hi va afegir que“no ha estat fàcil mantenirel Mobile World Congressa Barcelona”, per culpa, vadir, de la tensió política, ique el risc de perdre el con-grés va reclamar una “es-pecial dedicació” del go-

vern espanyol i altres ad-ministracions “per garan-tir-ne el bon funciona-ment”. No obstant això, elresponsable de Turismeva puntualitzar que “afor-tunadament” l’afluènciade turistes s’ha recuperat,fet que va atribuir a l’apli-cació de l’article 155 de laConstitució.

A més d’anunciar parti-des específiques destina-des al turisme britànicdesprés del Brexit, Nadalva comentar que el minis-teri renovarà els paradorsde turisme i destinarà 14milions a obres en fase deconstrucció. ■

L’Estat vol rehabilitar laimatge turística catalanaRedaccióMADRID

Álvaro Nadal, ministred’Energia i Turisme ■ EFE

EL PUNT AVUIDIMECRES, 23 DE MAIG DEL 2018 | Nacional | 13

140190-1188626T

Amb una conferència d’1hora i 12 minuts a l’Ate-neu Barcelonès, amb elpresident Artur Mas i la jacandidata local del PDe-CAT Neus Munté com aoients destacats, l’excon-seller Ferran Mascarell vavisualitzar ahir el seu re-torn a la política local de lacapital, de la qual, de fet,mai ha acabat de marxardel tot. Davant les especu-lacions sobre la seva prete-sa voluntat d’encapçalaruna llista a les pròximeseleccions que agrupi totl’independentisme perdisputar l’alcaldia a AdaColau, el també exregidor

no va voler confirmar res–“si algú esperava queavui digués si vull ser can-didat, em sap greu”–, pe-rò, alhora, no només no vatancar cap porta, sinó queva mostrar una certa pre-disposició –“si es fessinunes primàries per triar-lo, podria estar disposat aparticipar-hi”–. Una afir-mació, aquesta última,que, ni que sigui de retruc,també aferma la propostallançada per un altre nomen concurs, el del filòsofJordi Graupera, que ja hademanat que aquest alcal-dable sigui escollit per unprocés de votació obert atota la ciutadania.

Mascarell, però, ahir vavoler defugir les càbales, i

va centrar la seva reflexió,a estones molt acadèmica,a exposar els motius pelsquals el sobiranisme hau-ria de sumar esforços.D’entrada, per barrar elpas al “populisme estatal”,que, segons ell, intentaràplantejar les eleccionscom “una batalla d’identi-tats i sense parlar de Bar-celona”. I, com a antídot aaixò, el que va plantejar ésjustament el contrari, és adir, una llista que, tot i serinequívocament indepen-dentista, no centri el de-bat exclusivament en laqüestió nacional. “Hem defer un projecte de ciutat,inequívocament social ipensat per a tothom”, vaexposar, tot i que també vaprecisar que abans de par-lar de model de Barcelona,s’han de tenir uns ideals alcap que actuïn com a mo-tor o far.

Arribats fins aquí, el se-güent pas, que serà el polí-tic, serà recollir adhesionso voluntaris per formularuna proposta més detalla-da. I en aquest procés, i enfunció dels suports que va-gi rebent, s’oferirà, o no,més explícitament. ■

Francesc EspigaBARCELONA

Mascarell s’obre a liderar elsobiranisme a Barcelonaa L’exconseller insta l’independentisme a fer una llista única a les municipals amb un projecte sòlidde ciutat i de marcat accent social a Avala que es facin unes primàries obertes per triar l’alcaldable

Ferran Mascarell, durant la conferència que va oferir a l’Ateneu Barcelonès ■ ORIOL DURAN

Els Comitès de Defensa dela República (CDR) van ferahir una crida a la “mobilit-zació permanent als car-rers” per fer efectiva la Re-pública Catalana i “desbor-dar un Estat espanyol re-pressor i demofòbic”. El co-municat, publicat en el seucompte de Twitter, arribadesprés que Mariano Rajoyva pactar amb el PSOE i Csmantenir l’aplicació de l’ar-ticle 155 fins que QuimTorra renunciï als conse-llers que són presos o a l’exi-li.

Els CDR mantenen que“aquest gest consolida elcop d’estat que va comen-çar gairebé fa set mesos,quan l’Estat espanyol vaposar fi a l’autogovern deCatalunya a través de la dis-solució del Parlament, la

destitució del govern i laconvocatòria d’eleccions”.El comunicat critica el “me-nyspreu cap al poble català icap a la voluntat democrà-tica expressada reiterada-ment a les urnes” i afirmaque “és un atac a la llibertatde tots els ciutadans de l’Es-tat i una vergonya per a lesinstitucions de la Unió Eu-ropea”. Els CDR conside-ren que la vigència del 155posa damunt la taula que“la República no es podrà

materialitzar amb uns diri-gents polítics independen-tistes que compleixin i aca-tin la legalitat espanyola ino donin validesa als resul-tats del referèndum”. El po-ble català –adverteixen–“ja va demostrar aquell diaque, malgrat la desmesura-da violència policial de l’Es-tat, és capaç de resistir id’aconseguir els seus objec-tius de forma pacífica i des-obedient, popular i inclusi-va”. ■

RedaccióBARCELONA

a Creuen que és lamanera de “desbordarun Estat espanyolrepressor i demofòbic”

Els CDR fan una crida a lamobilització permanent

L’N-340 tallada pels CDR a Alcanar, el març passat ■ ACN

pa23