'"'"""=--- ns

'fR:'ÈB~:i!;S !1'JiE)li, M1ïfSE'B iWi8CiiÈN(t]ES JÑAT~S, V('i)I,. XiC ![~33

N.O 1. d', Siena de los 'f'Na1ï>tes,Vl-ll~B] (¡¡¡;. Gr@s regi~) (tipue, n. ° 325 de la Col', cid Mue. <!leBl\lll. de JBa¡·eel(i)11a).- N. 2. Q, Sierra de los !Fi-labres, Vl-il.931 (B. GFOSlegit) (paratipus, n.O 326; ci!.<2 ~8J0@1. mel Mus. de Biot <!leBarceloga). - N.o 3. d', $ieF.a de l(!ls]¡,illabFes, Vl!-196'1! (E. GF@Slegit). - N.o 4. ~,SieFra de I(!lS!FH8JIDFeS,'¡'iIi-iJ!93il.(lE. Gros legit) (N.0S 327 i 328 Fesl'lecth.amellt, @*emplaFs de la sèrie ïipiea c;leIa Col. <!le]

l\'Lus. de Biol , de Barcelona).

Nova raça del Parnassius Apollo LINN.

(LÈp. RHOP·.)

Parnassius Apollo filabricus, M ihi.J

Quan en 1930 N'Enric Gros, RecolIector de Botànica delMuseu de Barcelona, em proporcionà els primers exemplars deParnassius capturats a la Serra deis Filabres ~iJf'ni)VinciadeAlmeria), advertírem tot seguit el contrast dels caràcters de lanova raça amb els de la sub-espècie neuadensis Obth. de la SerraNevada. Aquella nostra impressió requeria una confirmació

I posterior. Després d'analitzar milers de Lepidòpters ibèrics,hem après <[liteUnia mateixa Iocalitat .pot produir formes be¡r,¡,diverses d'una mateixa espècie quan són modificats els factorsclimàtics o bé altres circumstàncies estretament lligades ambl'evolució de les colònies allí residents. En conseqüència, i ambmajor motiu en tractar" del gènere Parnassius, la literatura delqual ha estat lamentablement embrollada, decidírem no aven-çar res de la troballa fins a obtenir material nou, de la vinentanyada. Repetida l'exploració pel juny de 1931, l'esmentatRecol-lector visità els mateixos indrets i obtingué molt nombrósmaterial q.ue contribuí a donar tot el just valor de la sevadescoberta.

Les anteriors manifestacions, a guisa de preàmbul, posende manifest que la nova raça que describim no està basada enapreciacions més o menys subjectives, suggerides per un mate-rial escàs o bé indocumentat, sinó que recolzen en l'examen dellargues sèries, examen que iniciàvem l'any 1930 i que arahem dos, transcorregut un llarg període de temps. El material

4 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

* * *

•estudiat prové, doncs, de dues anyades, amb condicions cli-màtiques diverses, a despit -de Ies quals les característiquesracials han restat constants.

Hem dit abans que Ia raça fiilabricus ha dêsser iM'eorpmadlaa la sub-espècie nevadensis. El parentiu es manifesta ]per latonalitat general del pigment, i es,¡pedal,meli!1t jl'>er[a celloraciódels ocel-los de les ales posteriors, igual a [a q~e €S ta'lru carac-terística de la meuadensis Ï! que constitueix '1ll.JiilI dels moHms ¡pelsquals aquesta sub-espècie bètica és una de les més caracterit-zades entre les moltdiverses q1Jte'!!illaproduït P. apallo e!IiWla sevaextensíssima àrea. de dispersió. M.a[3!u;¡;ad!amel1ot, e] <.Ç:Q)!Ii!I<.\:ep'tede nevadensis ha rebm;fi; una .lamenaable interpretaeié cl,e pa:;¡;td' a~guns especialistes i requivoc s'na aoonseguie estabilitzar ammla iconografia. No manquen representacions de la pretesa neva-densis, amb la replio€'l1i\:1cdód'exem¡plliars procedersts cil!ela ba!l!l!0:a \francesa del Pireneu ( l). Sortosaareae, en els alilrysd3!l!rers; les [Flrin-cipals. col-leceions d'estudi s'han enriquit amb exemplars ,de lageauina nevadensis, retrobada en repetides reeerqaes als Hacs,d'orjgee, i actualmenê hom té 'Una noció rnoffit [usta de la và[uasub-espeeífice diel nm:d.i bètie i tasnbé cl.ds límits de va;¡;rua:dóque cal assignat-H.

lEs, doncs, per eom!IDa:Fac[cfuamb ]a nevadensis €);J[,)tGn:., comlDod;¡;em establia la dtiagnosl fie la nova raça filabricus, amfuels següenês '1ïelímes :

Diagnosi

Mhl<Ol",' anF>pareffiillHQTecillimo!l'[:)~ismo sextmaH (J cf m~n~s mi.g]"@maeU!lati; ~ ~ [lJ)]¡[UUS alib~d3Je, maio:re me[aoo:[smo i¡;lsigniuiID!tuit",-ideo pedrttdc1© a]a]"uimi1e~,m.¡j¡O€X\tu); moddJeo aUlit"an;1;:Í'8JeOiJ,I>igmerito(ea de G2M.ilSaJ ]peni8Jir(j) . ®0eMl:t:riít ex@m;p[a;r. t:ra:n.s:ltum [1iHí::hoans[nabo pseud(),n¡;¿rmi()fJ1,.-_~m.aeab, ~l!5l ne~adensi - f.reqllentio!". -,est,.

,NIiJ1!íJ,'Raça del Parnass~ius Apollà 5

_ 1'YP1ll:lR sU!m:psimuè ¿' ex. 32,5. paratypum'~" ex. 326 ser.Parnassierum ~Jíl! «M1JtseU! de' Bj¡o~ògia» Barchmonensi. q1il!aeambo ab En¡¡¡]c. G[i@S im Sierra 'deIcs :Fila1bres capta SU1ílt JUll.

mensi an. lIi93I.

Tamany ffi!€S 'lied~ït; dim@riii.sme sexaal més acusat (els d'e!' I

mostrem U'I!iHil: l!fl.an!Ï!~@st8!reducció de~ pigm.e;l!l!t negre; les 'C;: c;2 •

contràriarnent, assoleíxen tm maj0.l1gi'8JU de IDcslanisme); éstambé característie ciI1'a€J![!lestsexe i'asiJPec1ïe diàfan de.Ies.sevesades, metivèt peli la ffi1ed~cc~ódel ifi>lg1IT.íleilfltòlan¡r; reducció deipigm.ent verme]! (és JPCSl1. ;j¡a] causa q me 'dtifrídlment, tro baremalgMn exemplar lniciJant ]a transidó a la afuo pSeUd01!lJiJmilJn,.abcsfradó que esdevé freC!]üe¡ijjt e¡ijj nevadensis). . ': .

Prenenr pel1 tipus c1!el d" die la filab'Kir;;us, :J¡' exemplae n. (i) 325@l€l rua! sèrie de Parnassnes cil!e] Museu de ]3mologi.a die :Bal1celoilfla,]!llioeecil1entde la Serra @els FHabres, [uny de !9>31, caijpturat perN'iIt!Líl!iI'ic Ores.

Fl'e!l!1emffi1Jeil'paratipus la c;: de ~a [ilabricü«, 1'e:x;csmJl'>l>aru. (i) 326dicsla sèrie @l@ Parnassius dei ;Mmseu @le'BiQlogi8! de ;¡3aliccslona,jpl'Gcedem:t de ~áSena dels ~i1a1t>l'es, il~ny de 193I, captusat perNi'lEl'n!;¡¡i~Cros. ' ..'

E>éscripció del mascle,

Insistmt en l'examen dels ~aràcteFs, a1fHfedárenien,les, alesarrteriors dels or!' : [!'l'rimer, redcccié del pigment blanc, ben rnà-r

nifesta en les taques Negres eelIulars i subapicals,particulàrment.també en la tFajecl~H.ria d'e la faixa ]>remarginat, que en sa daivallada s'atura .abans de travessar la rama 4.a del cubitus en,els casos més extremats. i en 18, majoria dels exemplars fineixen la intersecció amb la rama 3. a i encara abans. Si comparemtal caràcter amb la FIGURA-PRÍNCEPS de la nevadensis i amb lanombrosa sèrie d'exemplars de la collecció del Museu procedentsde Sena Nevada, veurem com la faixa premarginal, en tot?

6 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

ells, travessa la rama 4. a del cubitusi fineix a l'altura de la 'tacainterna; a més, tant l'amplada Gom l'intensitat de pigmenáacióli donen una vigoria que mai assoleix el [ilabricus, Aquest caràc-ter, remarcable en una sèrie molt nombrosa d'exemplars, ei judi-quem suficient per a separar els mas eles de cadascuna Ge les for-mes que coneixem d'Andalusia. 2.11,·caràder a remarcar: majoramplada de la faixa hialina marginal, pa:rticu]alimemt a l'àpex.Es motivada per la reducció de] pigment blanc, característiearacial. 3.'. d'entre una llarga sèrie cap exemprnar Jñl110straves-tigis de pigment vermell dins les tac:l!~1ilesnegres eaFae¡(;edst!Ïq¡ues.

ALES POSTERJi0RS: 1." Ocel-los menys d~~ataits, més Fegtl!-lars, amb el color d€idcerele irr:1ienilmés bru que el de la marrolfÏad'individus de nevadensis, de tal guisa que l'exam.en dI'mua llargasèrie no suggereix. la p!'O:velibia~ caracterfstica assiglól@J@laa lasub-espècie bètica, <':JIuema induiút a tants d'errors, de CJjliLe« ne-oadensis té eis @(:e~'los grecs i). 2.0, manifesta reQljmcddi de ]a'faixa pliemarg~nal i Ia tc¡tal :ilJbsè:roda de la 'ma¡j¡eixa eim m@l'tsexemplars. E[ seu curs és més angulós is' aparta més del margeextern. 3.r, taques anads més reduídes. 4.t, ei ;pigment negrepenetra des dd marge ,i!l.í1ter!l.í1vers el dl~sc de 1'ab i d:es de 1'a!tllig[ebasilar s'exten a ]'e$pai, delS discal.

El revers de les ales dels d'd' 'es caracterètaa en ~es an~ed®ilis .per tell!Ï'Ii Tes taqU!es iguals qtl!e e!l!il1'amvelis; UiW!ro % dels Í![llicl!!Ïv~-diU!S sbseevazs F>reserm1taves;j¡~gis <d!'escaAtesvermelles; ]a bixa ¡pilfe-dlista~ apa1íe~x més r@c:tiI!lada @!e[m~lf~e exteen. iEW1 ~es ales !JllJ0>ste-riors aql!1!esta faixa està també més apastada del marge extern~ és mês aagulesa ; els c¡€@l'los aJ'1lla[smés reail!1Ïts ; [a meitat delsexemplars es1t1!!l!ciI!ia'ts11J® [illlese!l.í11leiW!(:@J[ilves¡j¡ÏJgidie vel'me[~ ;i apa-\eixeitil com taques jp1fl!!li\ltif®ilimeso mH~es 0lMiqtfues. lEn la sèü@die neeadensi» qiliót€ ¡pm!li\lf?m per cG>!I!ilil]i%tra:ció(JI'6 @:¡¡¡em¡p[arsobser-vats~ ni U!lTh s01 p!IFesen1ta les ítaqtil1es aitila[s GGlmjJí>]etame!l.í1tnegres.

Nova Raça del Parnassiw: Apotio 7

Descri<pció de la lemella

Per mamca de"ÉJgu,:ra-¡p,¡¡¡'Íncejps¡¡l'aJque:¡;itsexe, pem¡irem pelibase de çompa!Fa!eÍ!@una! lW(')mb!Í'(')sasèrie de la 'J:1¡evadensisprece-dent de] lloe clà:ss~cde Sena: Nevada, exisêent al MwseU!de BiÍQ-logia de BalfCd@!lòl!oc.l'ai sèrie @lere~er€Nda està in1legmda per unaselecció del iiJ,pus mitjà i cll'il1'l'1a!¡¡¡epil1esentadó completa de lesdiverses variaeioas que expli~;(1el!idarament els Iímits de va-dació de la sub-espècie. MaJtgliat la gradació aH11'd!idahem <il!eeonveeir que la :femella cl,ela nevadensis c>ib'trh. és rti~3!mel!iipig-meritada .ae blanc, oferint 1Jl!nl;l1l!(ilrcatc®n1trast entre la 'tonalitatde] Ions i la decoració negra. JEn ~a /;ilal!Jricus ]es escates blanqueseseassegee i la @!ecoraciÓll€~glia@temú;X:@lse@~;forns difu,s@s,d.e-;term~na'illt UN aspecte vidsiés en les quatJ¡@ales, talil! remarcableq~e 311 primer examen permet se~arar aquesh aova Faça Ile-va;m,iÜ1¡a.

Eilil les a:~es superiors la !ilabri6;us presenta una qm3!sÏJtoial@IesaJ:F>add@del pigment vermell. E'Iíl a~gl1ns exelil!l:JP]arss'Insinuàamb feMe intEemsitat i els exemplars més caracteritzats tan solscaldria e@t1siderar-ilos com transicions a la ab. pseudonomi6m.EI Qoutrast 31m1\;¡¡la ri<\l'wesacromàtica de la majoria de s;? 9 dela neoadensis és molt remarcab~e i amb gran f.reqüència veiemfaJm@s@sexemplars dI@ I'esmentada aberració. JEI grup' detaques s1il'19c(i).sta~sés p,e contorns difusos, confluents i de for-ma quadrangular ; en ta pFò;pia regió costal comença una ombrad'escates negres que travessa, 1'ab fins a establir contacte ambtota vorera superies de la taca: Negra. discal mel raasge- intern.Es també aqaest 1111 bon caràcter per a distingir-Ia dela meoadensis perquè en el cas de presentar tal ombrej at,és menys intens i ]a seva trajectòria €S més obliqua imés properaa la porció del cubitus que clou la cèlIula. Tal recorregut és enla filabricus, més paralIel aJImarge extern de lala.

Ales posteriors.· I.r Remarcable reducció del pigmentblanc. 2.D Faixa prernarginal ampla que !edueix l'amplària de

8 Junta de Ciències Naturals' de Barcelona

l'espai blanc que separa les .taques anals i els ocel-los del centrede l'ala, 3.r Tals ocel-Ics sónmenyê di1átats, més arredonitsi menys amplament cerclats de color bru. 4, tEls ocel-Icsanals, en la majoria d'individus, estan mancats de pupil-lesvermelles ; únicament 111'l remuli nombre mostra una ID duespupil' les d'aquest color, La proporció és oompleêament inversaen la sub-espècie 'neoadensis.

El revers de les <¡> <¡> presenta el colOlf:l!oname'l9.tal b~aiilquhlós.i hialí que contrasta amb el fons gr~guene de nevadensis. Lesales superiors de molts individus estan mancades clle vest~gis.dé vermell 'en les taques pneapicals." CCiJntFàliiaJment, :j¡®ts elsexêmplars de la nevadensisqme lliem eshl.,dia:f¡ cr¡n®sbeffi'1el pigmentvermell en 'aquelles taques'; una semb~aJliJ.t ]UFQ!I?0r.CÏJóihe:¡;m.ob-servarà c;til.1apigme!(l;taóó me la taca del IDalige ]ntenl. iS] seversde les ales posteriors pFe,Senta en alguns exemjJíl~a;J.fsla !l!ecllla¡;:dódel pigment vermell en els oeeUQs anals ; la fa~;x;a piPIª}mal'giJ1i1ales mostra més al1l!1.J!tyapa d.el margeÍ! més 3:iilgm[CQlSa',;fespa!Ïhialí marg!Ïnalno és tan COlii1\palc¡fu(ÚÜro¡rma uaa faixa 'ta1!l.vis!Ïbiecom 'eiÚ.la majoria d1'eKemp[;aliscile la neoadensés.

Respecte ,al tamaTI!y d'ambd!6s sexes Q@ la filabrirus, .sub-_ sisteix la dlúfe~e1ll!d8!cióa,m1D[anevadensis. E~ 'Íjest1m<imiÍ€t@]flli@;pi

secollecêor és PFQU eloqaerst : .Avesatsccss teli!lJia e~s 1111[S' a,mibta ifam®sa sub-espècie granadina, f<¡j>11 c@l~it a~' v@~dlieVObli alcim dels, ;PUalfur,èsun P'arnassiusd@ llJ!l!Ïdestan' re~uld@s.. .Jze§tª- puntuatitzar <:paela 1!l.0VaftdtrmáJ. fitabri{;us haibib eil'l]aserra wm,és·o:t¡iellltai del sistema bè1ii\¡:. La ~@~ò!t1ia:que <ÏLo1!l.ema ~@-

rièi'Xie,r@stàJseJ'!!aracl!a ([@l!I.iliu.di: de Sena Nevada peli f am~ffiaJval]¡jLeJtaJ' Sena dei,s Firoab'l!@s,dirnàti@amelÍ:iJk, ilíeb més la iil!lfi'lJil.èm.,cia Ht(jl:iral.:El seu eSG}MeEiaiUa;r,r@cl!onit no '!té ~'asiPecte alte'lfós~e la selFra)~ada graJl'lad!hlla,. ilL,a vegetadó ·CG'If[.@iJi>®:f1aél varia1tami\D,i@lilYt,G@ma nova C:è016l!Ji!Ía;la tiZaoriwus 'y@la entFe llJ!lat0Usde ti!lliL6)flS ro al1tres ;p~ail!ltès aromàtiques.

La1!mraitê>d d.'Ein:'tomGllogia clI!e~ iMuseiUl! €t~ .Catalunya .

. Igñasi de Sagarra