Nom Oro

Nombre atòmic 79

València 1,3

Estat d'oxidació +1

electronegativitat 2,4

Ràdio covalent (Å) 1,50

Ràdio iònic (Å) 1,37

Radio atòmic (Å) 1,44

Configuració electrònica [Xe]4f145d106s1

Primer potencial d'ionització (eV)

9,29

Masa atòmica (g/mol) 196,967

Densitat (g/ml) 19,3

Punt d'ebullició (ºC) 2970

Punt de fusió (ºC) 1063

Descobridor 3000 AC

Or

Element químic, símbol Au, nombre atòmic 79 i pes atòmic 196.967, és un metall molt dens, tou i de color groc intens. L'or es classifica com a metall pesat i noble, en el comerç és el més comú dels metalls preciosos. El coure, la plata i l'or són al mateix grup a la taula periòdica. La font del símbol químic, Au, és el seu nom en llatí aurum (alba radiant). Hi ha només un isòtop estable de l'or, amb nombre de massa 197.

Aplicacions: Prop de tres quartes parts de la producció mundial de l'or es consumeix en joieria. Les seves aplicacions industrials, especialment en electrònica, consumeixen 10-15%. El romanent està dividit entre les ocupacions mèdics i dentals, encunyació i reserves per al govern i particulars. Les monedes i altres objectes

decoratius d'or són en realitat aliatges perquè el metall és molt tou per ser útil amb un maneig freqüent.

El 198Au radioactiu s'utilitza en radiacions medicinals, en diagnòstic i en algunes aplicacions industrials com a traçador. També s'usa com a traçador en l'estudi del moviment de sediments sobre el fons oceànic i als voltants dels ports. Les propietats de l'or cap a l'energia radiant han permès el desenvolupament de reflectors eficients per escalfadors infrarojos i forns, així com per retenció i enfocament de calor en processos industrials.

-Paper en la biologia: L'or no és un element essencial per a cap ésser viu. No obstant això, en l'antiguitat alguns creien que ingerir els seus aliments diaris servits en plats d'or podria perllongar el seu temps de vida i retardar l'envelliment. També durant la gran pesta negra a Europa alguns alquimistes van pensar que podrien curar els malalts fent-los ingerir or finament polvoritzat. Tot això són només supersticions.

-Medicina: Actualment se li ha donat alguns usos terapèutics: s'empren com antiinflamatoris en el tractament de l'artritis reumatoide i altres malalties reumàtiques. L'ús d'or en medicina és conegut com crisoterapia.

Aquest tractament sol presentar bastants efectes secundaris, generalment lleus, però és la principal causa que els pacients ho abandonin.

El cos humà no absorbeix bé aquest metall, però els seus compostos poden ser tòxics. Fins al 50 % de pacients amb artrosi tractats amb medicaments que contenien or han patit danys hepàtics i renals.

Localització: L'or es troba distribuït per tot el món, però és molt escàs, de manera que és un element estrany. L'aigua de mar conté concentracions baixes d'or de l'ordre de 10 parts d'or per bilió de parts d'aigua. Al plàncton o al fons marí s'acumulen concentracions superiors. Actualment, no hi ha processos econòmics adequats per a l'extracció de l'or marí. L'or metàl·lic, o natural, i diversos minerals tel·lúrics són les úniques formes d'or presents a la Terra. L'or natural existeix en les roques i minerals d'altres metalls, especialment en el quars i la pirita, o pot estar dispers en sorres i graves.

Els cercadors d'or localitzen aquestes partícules d'or dels rius mitjançant la tècnica del batuda.

Propietats: La densitat de l'or és 19,3 vegades la de l'aigua a 20 º C, tal que 1 m3 d'or pesa prop de 19 000 kg. Les masses de l'or, igual que altres metalls preciosos, es mesuren en l'escala Troy. Es fon a 1063 º C i bull a 2970 º C. És una cosa volàtil per sota del seu punt d'ebullició. És un bon conductor de calor i electricitat. És el metall més dúctil i mal·leable. Es poden fer làmines transparents, amb gruix de 0.00001 mm amb facilitat o estirar en filferros amb pesos de 0.5 mg / m. La seva qualitat s'expressa en l'escala de finor com a parts d'or pur per mil parts de metall total, o en l'escala de quirat com a parts d'or pur per 24 parts de metall total. L'or es dissol amb facilitat en mercuri per formar amalgames. És un dels metalls menys reactius químicament. No perd llustre, ni es crema a l'aire. És inert en solucions fortament alcalines i en tots els àcids purs, menys l'àcid selènic.

Compostos: L'or pot tenir valència 1 + o 3 + en els seus compostos. Els compostos de l'estat d'oxidació 1 +

no són molt estables i tendeixen a oxidar l'estat 3 + o reduir-se a or metàl·lic. Tots els compostos de qualsevol estat d'oxidació es redueixen amb facilitat.

En els seus complexos l'or forma enllaços més fàcilment i més estables amb els halògens i el sofre, menys estables amb oxigen i fòsfor i molt febles amb nitrogen. Els enllaços entre or i carboni són normalment estables, com en els complexos de cianur i diversos compostos orgànics.

Efectes de l'Or sobre la salut

Efectes de la sobreexposició:-Inhalació: Pot provocar irritació si l'exposició és prolongada o excessiva. -Ingestió: No s'esperen efectes adversos. -Pell: Pot provocar irritació i reacció al · lèrgica. -Ulls: Pot provocar irritació

Efectes ambientals de l'Or

L'ecotoxicitat de l'or no ha estat avaluada. No obstant això, s'espera que la degradació de l'or sota condicions aeròbies sigui molt pobre i no hi ha evidència que suggereixi que pugui crear problemes ecològics en ser abocat al medi. Ja que l'or és insoluble, es creu que té característiques mínimes de bioacumulació i biodisponibilitat.