Embed Size (px)
Citation preview
OLYMPE DE GOUGES, FEMINISTA “AVANT LA LETTRE”
LES DONES I LA REVOLUCIÓ FRANCESA
• Les dones passen a ser subjectes polítics.
• La crítica de la legitimitat dels poders de l’Antic Règim portaa la crítica de la legitimitat de la dominació sobre les dones.
• Irracionalització de les bases sobre les que es sustenta elpoder sobre les dones amb la resignificació del llenguatgerevolucionari
• Resignificació: desplaçament a nous referents dels termesque utilitzaven els revolucionaris per atacar l’Antic Règim.
• Les dones presentaran reclamacions davant de Lluís XVIen els Estats Generals amb els “Cahiers de doléances”.
• Les dones denuncien la Incoherència d’irracionalitzar lasocietat jeràrquica , convalidant alhora una jerarquitzaciódel sexes.
• Les dones es constituiran com a “Tercer Estat dintre delTercer Estat”.
OLYMPE DE GOUGES
• Pseudònim de Marie Gouze, escriptora i políticafrancesa (Montauban, 1748 - París, 1793).
• Denuncia la no inclusió de les dones en la proclamaciódels “Drets de l’home i del Ciutadà” i escriu en 1791 la“Declaració dels drets de les dones i de les ciutadanes”.
• Olympe de Gouges comença la Declaració dient:“Home, ets capaç de ser just? Una dona et fa aquestapregunta” i inclou els articles de la “Declaració delsDrets de l’Home i del Ciutadà” aplicats al cas de lesdones.
• Posar de manifest la il·legitimitat de la dominaciómasculina: “qui t`ha donat el sobirà poder d’oprimir elmeu sexe? ... recorre la natura,...i dóna’m, si goses,l’exemple d’aquest domini titànic”.
DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME I DEL
CIUTADÀ
DECLARACIÓ DELS DRETS DE LA DONA I DE
LA CIUTADANA
(1789) (1791, Gouges)
I
Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets.
Les distincions socials només poden fundar-se en la
utilitat comuna
La Dona neix lliure i roman igual a l'home en drets.
Les distincions socials no poden estar fundades en
la utilitat comuna
II
La finalitat de tota associació política és la
conservació dels drets naturals i imprescriptibles de
l'home. Tals drets són la llibertat, la propietat, la
seguretat i la resistència a l'opressió.
La finalitat de qualsevol associació política és la
conservació dels drets naturals i imprescriptibles de
la Dona i de l'Home: aquests drets són la llibertat,
la propietat, la seguretat i, per sobre de tots, la
resistència a l'opressió.
El principi de tota sobirania resideix essencialment
en la Nació. Cap cos, cap individu, poden exercir
una autoritat que no emani expressament d'ella.
IV
La llibertat consisteix a poder fer tot allò que no
perjudiqui a un altre: per això, l'exercici dels drets
naturals de cada home no té altres límits que els
quals garanteixen als altres membres de la societat
el gaudeixi d'aquests mateixos drets. Tals límits
només poden ser determinats per la llei.
La llibertat i la justícia consisteixen a tornar tot el
que pertany a un altre; així, l'exercici dels drets
naturals de la dona no té més límits que la tirania
que l'home li oposa, i aquests límits han de ser
reformats per les lleis de la naturalesa i la raó.
V
La llei només té dret a prohibir els actes perjudicials
per a la societat. Res que no estigui prohibit per la
llei pot ser impedit, i ningú pot ser constret a fer
alguna cosa que aquesta no ordeni.
Les lleis de la naturalesa i de la raó prohibeixen
totes les accions perjudicials per a la societat: tot
el que no està prohibit per aquestes lleis, sàvies i
divines, no pot ser impedit i ningú no pot estar
obligat a fer el que no ordenen.
Art.
III
El principi de qualsevol sobirania resideix
essencialment en la Nació, la qual no és res més
que la reunió de la dona i l’home: cap cos, cap
individu, no pot exercir l’autoritat que no emani
expressament d’això per a tots: sent totes les
ciutadanes i tots els ciutadans iguals davant els
seus ulls, han de ser igualment admissibles en totes
les dignitats, llocs i treballs públics, segons les
seves capacitats i sense altres distincions que les
seves virtuts i el seu talent.
VI
La llei és l'expressió de la voluntat general. Tots els
ciutadans tenen dret a contribuir a la seva
elaboració, personalment o per mitjà dels seus
representants. Ha de ser la mateixa per a tots, ja
sigui que protegeixi o que sancioni. Com tots els
ciutadans són iguals davant ella, tots són igualment
admissibles en tota dignitat, càrrec o ocupació
públics, segons les seves capacitats i sense una
altra distinció que la de les seves virtuts i els seus
talents.
La llei ha de ser l’expressió de la voluntat general;
totes les ciutadanes i tots els ciutadans han de
contribuir personalment o mitjançant els seus
representants a la seva formació.
DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME I DEL
CIUTADÀ
DECLARACIÓ DELS DRETS DE LA DONA I DE
LA CIUTADANA
(1789) (1791, Gouges)
VII
Cap home no pot ser acusat, arrestat ni detingut
sinó en els casos determinats per la llei i segons les
formes prescrites per ella. Els qui sol·liciten,
expedeixen, executen o fan executar ordres
arbitràries han de ser castigats; però tot ciutadà
cridat o detingut en virtut de la llei ha d’obeir a
l’instant; la resistència el fa culpable.
No s'exceptua cap dona; la dona és acusada,
arrestada o detinguda en els casos determinats per
la Llei. Les dones obeeixen com els homes aquesta
Llei rigorosa.
VIII
La llei només pot establir penes estrictament i
evidentment necessàries; i ningú no pot ser
castigat sinó en virtut d’una llei establerta i
promulgada anteriorment al delicte, i legalment
aplicada.
La llei no ha d'establir més que penes estrictes i
evidentment necessàries, i ningú no pot ser
castigat més que en virtut d'una llei establerta
anteriorment al seu delicte i legalment aplicada a
les dones.
IX
Ja que tot home és considerat innocent fins que
hagi estat declarat culpable, si es jutja
indispensable arrestar-lo, tot rigor que no sigui
necessari per exercir un control sobre la seva
persona ha de ser severament reprimit per la llei.
Quan una dona ha estat declarada culpable, tot el
rigor és exercit per la Llei.
X
Ningú no pot ser inquietat per les seves opinions,
fins i tot religioses, sempre que la seva
manifestació no alteri l’ordre públic establert per la
llei.
Ningú no ha de ser fustigat per les seves opinions
més fonamentals, la dona té el dret per a pujar al
cadafal; ha de tenir igualment el de pujar a la
tribuna, sempre que les seves manifestacions no
pertorbin l'ordre públic establert per la llei.
XI
La lliure comunicació de pensaments i d’opinions és
un dels drets més precioses de l’home. Tot ciutadà
pot, doncs, parlar, escriure, imprimir lliurement,
amb el benentès que haurà de respondre de l’abús
d’aquesta llibertat, en els casos determinats per la
llei.
La lliure comunicació de les idees i de les opinions
és un dels drets més preciosos de la dona ja que
aquesta llibertat assegura la legitimitat dels pares
respecte dels fills. Tota ciutadana pot, doncs,
manifestar lliurement: sóc la mare d'un fill que us
pertany, sense que un prejudici bàrbar l'obligui a
dissimular la veritat, excepte per respondre de
l'abús d'aquesta llibertat en els casos determinats
per la llei.
XII
La garantia dels Drets de l’Home i del Ciutadà
necessita d’una força pública; aquesta força queda
instituïda per al bé comú, i no per a la utilitat
particular d’aquells a qui està confiada.
La garantia dels drets de la dona i de la ciutadana
necessita una major utilitat; aquesta garantia ha de
ser instituïda per a la millora de tot i no per a la
utilitat particular d'aquelles a les quals se'ls ha
confiat.
Art.
DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME I DEL
CIUTADÀ
DECLARACIÓ DELS DRETS DE LA DONA I DE
LA CIUTADANA
(1789) (1791, Gouges)
XIII
Per al manteniment de la força pública i per a les
despeses de l’administració, és indispensable una
contribució comuna. Aquesta contribució ha d’estar
equitativament repartida entre tots els ciutadans,
en funció de les seves possibilitats.
Per al manteniment de la força pública i per a les
despeses de l'administració, les contribucions de la
dona i de l'home són iguals; ella participa en totes
les càrregues, en tots els treballs penosos; ha de
participar, així mateix, en la distribució dels llocs de
treball, càrrecs, dignitats i també en la indústria.
XIV
Tots els ciutadans tenen el dret de verificar, per ells
mateixos o per mitjà dels seus representants, la
necessitat de la contribució pública, d’aprovar-la
lliurement, de vigilar-ne el seu ús i de determinar-
ne la quota, la fixació, la recaptació i la durada.
Les ciutadanes i els ciutadans tenen el dret de
constatar per ells mateixos, o mitjançant els seus
representants, la necessitat de la contribució
pública. Les ciutadanes només poden adherir-s'hi
admetent un repartiment igual, no solament en la
fortuna, sinó a més en l'administració pública i la
determinació dela qyota, la base, la recaptació, la
durada de l'impost.
XV
La societat té dret de demanar comptes a
qualsevol agent públic respecte de la seva
administració.
La massa de les dones, unida per la contribució
amb la dels homes, té el dret a demanar comptes
a tot agent públic de la seva administració.
XVI
Tota societat en què la garantia de drets no estigui
assegurada, ni la separació dels poders
determinada, no té Constitució.
Tota societat en què la garantia dels drets no està
assegurada, ni la separació de poder determinada,
no té constitució; la constitució és nul·la si la
majoria dels individus que componen la nació no ha
cooperat en la seva redacció
XVII
Sent les propietats un dret inviolable i sagrat, ningú
en pot ser privat, llevat que la necessitat pública,
legalment constatada, ho exigeixi evidentment, i
sota la condició d’una justa i prèvia indemnització.
Les propietats són per a tots dos sexes reunits o
separats; tenen, per a cadascú, un dret inviolable i
sagrat; ningú no en pot veure's privat en tant que
veritable patrimoni de la natura, llevat que la
necessitat pública, legalment constatada, ho exigís
de forma evident i amb la condició d'una justa i
anterior indemnització.
Art.
CONCLUSIONS DE LA DECLARACIÓ
• La ciutadania resultarà d’efectuar una abstracció deles característiques que depenen del naixement de lesgents.
• Mèrit dels individus com a criteri emergent delegitimitat. Les dones tenen els mateixos mèrits queels homes quan demanen la ciutadania.
• Si és irrellevant ser noble o del tercer estament peraccedir a la ciutadania, també ho serà el sexe.
• “...S’invoca el principi d’igualtat de drets...i s’oblidaaquest mateix principi per a dotze milions dedones...”(Marqués de Condorcet).
• Els jacobins diran que la distinció home-dona és unadistinció conforme a la natura i legítima, contra la delsnobles i plebeus que seria fruit de l’artifici.
“Si la dona té el dret de pujar al cadafal,ha detenir també el dret de pujar a la tribuna” .(Olympe de Gouges).
Olympe de Gouges fou guillotinada el 3 de novembre de 1793 a París.
OPINIÓ PERSONAL
Opino que la figura d’aquesta dona és molt important
en la Revolució Francesa, he après que aquesta
dona tenia unes idees molt avançades i progressistes
per l’època, i va arriscar-ho tot per els seus ideals.
Les seves idees demostren que la lluita per la igualtat
de sexes és un llarg camí. He après que coses com
aquestes costen segles i segles de treball i esforç per
aconseguir-ho. Com veiem, és una dona feminista
avançada al seu temps.
OBJECTIUS
Els objectius fixats per aquest projecte els he complert. M’interessa molt la situació de les dones al llarg de la història, així doncs he escollit aquest tema per veure en el context de la Revolució Francesa, que és una situació històrica de canvis i reivindicacions, quin paper van tenir-hi les dones i si van sortir-hi guanyant. Veig que les idees d’aquesta dona són totalment aplicables actualment, donant-nos mostra de que en la Revolució Francesa hi ha una Revolució també de pensament.
A més, comparant els Drets de l’Home i el Ciutadà amb els de la Dona i la Ciutadana veiem com aquesta dona, sense por, reivindica el que és just per al sexe femení, oprimit des de sempre.
BIBLIOGRAFIA.
• “Ciudad y ciudadanía.
Senderos contemporáneos de la filosofía política”.
Fernando Quesada.
Editorial Trotta.
2008. Madrid.
• “Declaración de Derechos del Hombre y del Ciudadano”.
www..intercentres.edu.gva.es
• “Declaración de Derechos de la Mujer y de la Ciudadana”.
Olympe de Gouges.
www.lafrontissa.files.wordpress
![Gouges, Olympe de. Les droits de la femme ([Reprod ...data.over-blog-kiwi.com/1/05/73/97/20141012/ob_4d92ea_n0042613 … · Gouges, Olympe de. Les droits de la femme ([Reprod.]) [Olympe](https://img.dokumen.tips/doc/110x75/5faf46d915397c2f72710bdd/gouges-olympe-de-les-droits-de-la-femme-reprod-dataover-blog-kiwicom105739720141012ob4d92ean0042613.jpg)
