des. 15 NEUROCIÈNCIA COGNITIVA APLICADA A L’APRENENTATGE

Logopèdia - Psicologia - Psicopedagogia - Neuropsicologia - Neuropediatria núm. 12

BARCELONA MATARÓ VILAFRANCA

trivium.cat el butlletí de paper

TRIVIUM Torrent de l’Olla, 204-206

08012 BARCELONA Tel.: 93 217 48 38

www.trivium.cat

Edició: TriviumDirecció: Mireia Sala i Carme Huguet

Redactors: Anna Bayo i Edgar Gonzàlez Correcció: Llengua de focDisseny: Edgar Gonzàlez

Racó científic: Marta ReinosoRacó de la veu: Elisabet Canals

Il·lustracions: Edgar GonzàlezImpressió: Gabinet Trivium S.L.

Col·laboradors de redacció: Carme Huguet, Mireia Sala i Mateo Gonzàlez

el butlletí de paper

núm. 12desembre 2015

3

facebook.com/Institut-Trivium

twitter.com/InstitutTrivium

Editorial

desembre

El butlletí del mes de desembre ha arribat com el primer regal d’aquestes festes. Abans d’escriure la carta als Reis Mags feu una ullada a l’article de la motxilla dels pares. Un cop feta la llista podeu desembolicar el text sobre el reforç conductual positiu i l’article del Racó Científic sobre la creativitat a l’aula. I per quan estigueu amb els torrons teniu l’article de la nostra foniatra sobre la projecció de la veu.

Seguiu-nos a:

bones festes i feliç any nou 2016

4

Agenda

8 gener: curs “Expert Universitari en Autisme: Diagnòstic i intervenció”

Organitza: DIXIT, Centre de Documentació de Serveis Socials. Durada de 6 mesos.8

desembre

13 gener: xerrada a càrrec de Vocabl©, “Programari d’avaluació i rehabilitació de la veu i la parla”

Organitza: Col·legi Oficial de Logopedes de Catalunya1318 gener: taller familiar “Estimulació musical per a infants (d’1,5 a 3 anys)”

Organitza: Centre Cívic Pati Llimona. Durada de 3 mesos.1828 gener: Escollir estudis universitaris al s. XXI

Organitza: Blanquerna. Universitat Ramon Llull2830 gener: taller “Magatzem de recursos de suport a la tasca logopèdica”

Organitza: Col·legi Oficial de Logopedes de Catalunya30

5

Racó científic

La creativitat és l’habilitat d’inventar i desenvolupar idees noves. Significa posseir la capacitat de trobar solucions a problemes de manera original i valuosa. En una societat diversa, complexa i canviant com la nostra, tant des del sector educatiu com des de les institucions públiques i el món de l’empresa i l’emprenedoria es reconeix el valor afegit de la imaginació i la creativitat a l’hora de fer front als múl-tiples reptes que es plantegen. És per això que existeix un interès creixent per conèixer com aquestes capacitats es treballen ja en edats primerenques dins les aules.Un recent estudi desenvolupat a la University of South Australia i publicat a la revista Journal of Edu-cational Enquiry pretén ser una aportació que ajudi a millorar el coneixement sobre aquesta qüestió. Aquesta recerca fou concebuda amb l’objectiu d’identificar aquelles pedagogies docents que promouen la imaginació i la creativitat en nens i nenes de 5-8 anys d’edat. Per aquesta raó, es va dur a terme un treball de camp en tres escoles en el qual participaren aquells professors considerats exemplars en les

Per: Marta Reinoso

educar perinnovar.

la creativitata l’aula

6

seves pràctiques pedagògiques. La metodologia emprada inclogué dues tècniques d’anàlisi qualitativa −la gravació en vídeo i les entrevistes en profunditat− amb la finalitat d’analitzar les percepcions, els pensaments i les accions dels docents.S’identificaren quatre estratègies pedagògiques en l’anàlisi de les dades de la recerca. La primera, con-sistent a “proporcionar suport als alumnes per tal que dirigeixin el seu propi aprenentatge a través del joc”, considera l’estudiant com un agent actiu del seu propi procés d’aprenentatge. El professorat que l’empra proporciona temps i recursos als nens/es per tal que persegueixin i aconsegueixin allò que els motiva; també s’impliquen en el joc, essent coresponsables del procés de construcció de significats. La segona estratègia identificada fa referència al fet d’“escoltar”. En aquest cas, es tracta de professors i professores que dediquen temps a conversar i intercanviar impressions, i que ofereixen oportunitats per fer preguntes, debatre i aprendre els uns dels altres. Són docents que creen espais de trobada i de generació de noves idees.La tercera pràctica descrita es refereix al fet de “provocar els pensaments i les emocions”, és a dir, esti-mular i motivar l’alumnat perquè, amb els recursos i l’acompanyament necessari, continuï aprenent i avançant en el seu desenvolupament. Són professors que plantegen reptes als nens i les nenes, i que els fan sortir dels paràmetres establerts per anar més enllà del que ja saben. La darrera metodologia identificada concerneix la “tolerància a l’ambigüitat i als errors”. Els professors que en fan ús consideren que les equivocacions, en comptes de ser quelcom a penalitzar, formen part del procés d’aprenentatge; també qüestionen les veritats absolutes i consideren que no sempre exis-teixen respostes correctes. Això permet a l’infant experimentar, provar i descobrir. Els resultats obtinguts en aquest treball proporcionen un major coneixement sobre aquelles pràctiques pedagògiques que aposten pel desenvolupament de les potencialitats de cada alumne, tot tenint en compte les seves capacitats expressives i d’autogestió del mateix aprenentatge. En aquest context, la creativitat, la innovació i el treball en equip esdevenen valors en alça, ja que permeten canviar la mirada i obrir nous camins, oferint la possibilitat de pensar en allò que no tan sols és real sinó també possible.

Article de referènciaRoppola, T. i Whitington, W. (2014). “Pedagogies that engage five to eight year old children’s imagina-tion and creativity at school”. Journal of Educational Enquiry, 13(1), 67-81.

7

Entrevista als professionals

Aquest mes entrevistem: Elisabet Gonzàlez

Cocoordinadora i Logopeda de Trivium Vilafranca

Formació i trajectòria professionalEm vaig diplomar en logopèdia l’any 2007 a la Universitat Autònoma de Barcelona, i el mateix any vaig cursar un Màster de Neurologopèdia a l’Escola de Patologia del Llenguatge. Entre el 2014 i el 2015 he cursat una especialització universitària sobre el dèficit d’atenció i hiperactivitat a la Universitat de La Rioja i actualment estic cursant un postgrau en Intervenció en l’Atenció Primerenca: Primera Infància i Família, impartit a la Universitat de Barcelona. Al llarg d’aquests anys he anat fent cursos de formació i he assistit a diversos seminaris i congressos per tal d’actualitzar-me i conèixer noves metodologies de treball i avenços dins de la meva professió, la logopèdia.En l’àmbit laboral he tingut la gran oportunitat de treballar tant amb adults com amb nens i gaudir de la logopèdia des de l’àmbit hospitalari, des de l’àmbit escolar i des de l’àmbit privat. Ara per ara estic tre-ballant en una escola d’educació especial a Vilafranca, al servei de rehabilitació de la mateixa fundació, a l’Escola de Patologia del Llenguatge i a Trivium.

Què és per a tu Trivium? Trivium és un centre que m’ha permès créixer a nivell professional i personal. És un espai format per un equip de professionals de diverses especialitats i amb grans coneixements i competències que perme-ten ajudar tots aquells nens i adolescents que tenen algunes dificultats, ja siguin d’aprenentatge, de llenguatge i de comunicació o bé dificultats vinculades amb les àrees cognitives superiors. És un espai on es gaudeix fent un treball en equip que et permet adquirir nous coneixements i compartir les teves experiències per tal de buscar les millors estratègies o metodologies de treball.

8

Quina és la teva tasca dins de Trivium? Principalment, la tasca que més desenvolupo a Trivium és fer intervenció logopèdica amb nens i ne-nes que tenen dificultats de parla i llenguatge. A més a més, faig reeducacions amb nens que tenen dificultats d’aprenentatge i en algun cas faig estimulació global de diverses àrees, ja que l’afectació és més gran. Així mateix, porto la coordinació de Trivium Penedès juntament amb la Maria Parés, faig les avaluacions logopèdiques, i en el procés de diagnòstic administro les proves centrades en les dificultats d’aprenentatge.

El centre Trivium Vilafranca s’ha convertit en tot un referent a la zona del Penedès. Ens podries explicar les principals demandes que ateneu?Les principals demandes estan relacionades amb els trastorns d’aprenentatge, com podrien ser la dis-lèxia o el dèficit d’atenció, però també ens arriben molts casos en què la dificultat rau en l’àrea del llen-guatge (comprensió i expressió), essent alguns dels nens diagnosticats d’un trastorn del llenguatge. A més a més, també ens arriben casos en què les dificultats són a nivell de parla, i això fa que els nens i les nenes, sobretot amb edats compreses entre els 3 i els 6 anys, cometin errors en l’articulació d’alguns sons. Finalment, en aquest darrer any les demandes a nivell de psicologia també han crescut significa-tivament.

En què consisteix fer una valoració logopèdica?Primer de tot, en qualsevol de les valoracions és important tenir un primer contacte amb els pares per tal de poder fer un recull de tota aquella informació que pugui ser d’alt interès (història evolutiva, des-envolupament de les diverses àrees, antecedents familiars, evolució escolar, etc.). A partir d’aquí, es fa una observació inicial anotant detalls i algunes intervencions del nen, i finalment, si és necessari, admi-nistrar tests estandarditzats. El que cal tenir en compte és que la logopèdia treballa un elevat ventall de patologies i cada valoració, en funció de quina sigui la demanda, la patologia o el que s’observi, seguirà un procés o un altre. Un aspecte a destacar és la importància de tenir un equip interdisciplinari, i que quan hi ha dubtes o sospites d’algun fet en concret el primer que cal fer és derivar a l’especialista, ja sigui del mateix equip o d’un centre hospitalari, per tal de fer un estudi més exhaustiu.

A més de formar part de l’equip de Trivium col·labores a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. En què consisteix la teva feina com a logopeda dins l’àmbit hospitalari?La meva feina com a logopeda a l’Hospital de Sant Pau és també en l’àmbit privat. Temps enrere estava també en el món de la docència i llavors veia infants que tenien patologies menys comunes o bé que presentaven síndromes poc freqüents. Actualment hi ha un equip de diagnòstic format per neurope-diatre, neuropsicòleg, logopedes i psicopedagogs, i després l’equip que ens encarreguem de fer tots els tractaments i les reeducacions. Així doncs, la meva tasca és força similar a la que actualment faig a Trivium.

9

Què és el que més t’agrada de la teva professió? El que més m’agrada és que cada nen és diferent, uns tenen unes fortaleses i uns altres en tenen unes altres, que cadascun aprèn amb un ritme diferent, que cadascun utilitza les estratègies que millor li fun-cionen i que a poc a poc vas veient com aconsegueixen petites fites que els fan créixer com a persones, que guanyen confiança en ells mateixos i que veuen que malgrat les dificultats molts se’n poden sortir. Aquesta és la motivació que m’empeny dia a dia en la meva feina. M’encanta la diversitat i que entre tots els puguem ajudar a tirar endavant.

Si no et dediquessis a aquest àmbit, a què et dedicaries? Buf... És una pregunta complicada, però si hagués de decidir alguna cosa crec que seria totalment dife-rent del que em dedico ara. Potser em decantaria per l’arquitectura, malgrat les meves poques nocions de dibuix... Tot queda en una pregunta, veritat?

Preguntes breus

Quines són les paraules que més utilitzes? Genial!, fantàstic!, bona feina!, endavant! I en aquests mesos que se’m presenta molta feina extralabo-ral... se’ns gira feina!

Quin talent t’agradaria tenir? Saber tocar el piano.

Quin és el teu passatemps preferit? Viatjar i fer scrapbook, però necessito molt de temps i no m’hi puc dedicar gaire...

El meu consell: Si ets constant, a poc a poc aconseguiràs el que et proposes. I una altra frase que em va agradar molt i que un dia vaig llegir deia: “La felicitat no depèn del que tens o de qui ets, es basa únicament en el que penses”.

Els meus escriptors favorits: Paulo Coelho, Albert Espinosa i Andrea Camilleri.

Recomana’ns un llibre: El món groc i El curiós incident del gos a mitjanit.

10

Reflexió

El primer que pensem quan algú amb dificultats del desenvolupament mossega, crida, dóna cops de peu, dóna cops, llença coses a terra, molesta, etc., és que està demostrant “conductes desafiants” (mal traduït del terme que va encunyar Emerson, “challenging behavior”).

En definitiva, quan una persona té un tipus de conducta que, per la seva intensitat, freqüència o duració, pot suposar un risc per a altres persones, objectes materials o fins i tot per a la pròpia integritat. Això, en general, la converteix en problemàtica.

Aquesta visió negativa de la conducta ens pot fer pensar que aquesta persona ho fa per provocar o mo-lestar, la qual cosa ens genera sentiments d’enuig, irritació i tensió i, per tant, ens fa actuar i respondre amb crits, amenaces o càstigs.

Per: Anna Camps

suport positiu de la

conducta

11

El suport conductual positiu (SCP) pretén que la nostra visió envers aquestes conductes en persones amb dificultats del desenvolupament canviï.

Cal partir de la base que el que fa l’individu no busca provocar, desafiar, ni voler causar danys. Si ens posem en la seva pell i busquem una visió o interpretació positiva de la conducta, pensarem que no ens entén, que té dificultats d’autocontrol o que no pot comunicar el que vol o necessita i que no té una altra manera de fer-ho, i tot això ens generarà un sentiment d’empatia i preocupació que, en conseqüència, ens portarà a ajudar-la i a donar-li suport.

Els principis en què es basa el SCP són: respecte cap a la persona; consens i coordinació entre tots els professionals i/o l’entorn en què intervenen; orientat a millorar sempre la seva qualitat de vida; una intervenció individualitzada aplicable a tots els contextos; compartida entre totes les persones impli-cades; que dóna suport emocional i apodera en estratègies de modificació de conducta als cuidadors de referència pel desgast que pot suposar l’educació i cura amb reptes en el seu comportament, i, per descomptat, des d’un abordatge positiu.

Així, el SCP, busca maneres proactives de donar suport a la persona modificant el context, fent que els entorns on conviu siguin ambients de participació activa (implementant l’ús de sistemes alterna-tius i augmentatius de comunicació, SAAC, en els casos que sigui necessari), sense barreres per a la comunicació i amb estructures contextuals que potenciïn l’autodeterminació de qui té trajectòries de desenvolupament diferents. Tal vegada, l’autodeterminació ha de ser el factor clau per a la millora de la qualitat de vida de les persones amb trastorns del desenvolupament. Això implica desplegar estratègies educatives perquè les persones amb dificultats puguin prendre decisions sobre el que passa en el seu dia a dia (què vull esmorzar, quina roba em vull posar...) i que es tradueix en el poder de decidir les petites coses de la vida. Aquestes petites-grans decisions són el que fa que ens sentim amb el control de la nostra pròpia conducta i destí. És per això que tot suport positiu en les dificultats comportamentals de les persones amb trastorns del desenvolupament passa, obligatòriament, per escoltar la seva opinió sobre la seva pròpia vida.

En definitiva, cal potenciar aquest tipus de contextos vitals i educatius en els quals les persones creixen i es desenvolupen, modificant la conducta i, sobretot, ensenyant noves habilitats per tal que tinguin alternatives eficaces, funcionals i adaptatives i puguin aconseguir els seus objectius vitals de manera adequada.

Llavors, deixarem ja de veure conductes desafiants per poder veure dificultats i així poder donar suport de manera proactiva?

12

Racó de la veu

La veu és per als mestres la seva eina de treball. Tots els docents són professionals de la veu amb unes necessitats vocals molt exigents, i alhora ells mateixos són un model vocal per a tots els seus alumnes.La manera d’utilitzar la veu per dur a terme la seva feina no és fàcil. La disfonia és la segona causa de baixa laboral dins el col·lectiu docent.

Per què es dóna aquest fenomen?Per fer-se escoltar i transmetre els coneixements a tot el grup d’alumnes en espais grans es fa servir la veu projectada. Aquest tipus d’emissió comporta un major flux d’aire i una gran pressió subglòtica que si no es gestionen bé poden portar a disfonies funcionals i a lesions adquirides.Per a una correcta veu projectada cal, primer de tot, un bon equilibri i arrelament a terra, des dels peus fins al cap. Un bon suport del diafragma a partir d’una correcta respiració costal, fugint de respiracions altes i insuficients.

Per: Elisabet Canals

vocal projecció

la

la veu del docent

13

Tot el cos està implicat en la producció de la veu, i per tant cal adoptar una bona verticalitat no tensa, amb alineació de peus, genolls, pelvis, espatlles i cap, i controlar la direccionalitat del so per evitar la constricció laríngia.

L’ús adequat de les caixes de ressonància és el que ens proporcionarà una veu projectada que arribi a tothom sense necessitat de fer un sobreesforç. Les cavitats de ressonància, com poden ser el pit, el cap, la boca i certes parts de la cara són les encarregades d’amplificar el so que es produeix a la laringe per acció de l’aire en contacte amb les cordes vocals. Aquest so primari, per si mateix, és molt fluix.

Les conductes vocals errònies que més s’observen són la tendència a mantenir la tensió muscular a la zona del coll, la mandíbula i la cavitat oral, amb inicis de fonació amb atac glòtic hipertònic; és a dir, començar a parlar amb un cop fort, la tendència a parlar en un to agreujat fora de la freqüència tonal adequada.

Per més que dominem la veu projectada són moltes hores les que el docent passa fent servir la veu a alta intensitat, i per tant sempre caldrà tenir recursos per economitzar-la.

Una bona manera és fer ús de tota mena de comunicació no verbal i cridar l’atenció de l’alumnat amb altres estratègies al crit: picar a la taula, xiular, picar de mans, la mirada, rètols, posar música, contrasenyes, més gestos corporals, etc.

Altres consells poden ser:

Apuntar les ordres a la pissarra.Parlar fluixet, aprendre a escoltar el silenci i callar davant del soroll ambiental.Tenir una actitud positiva.Organitzar el dia de classes alternant les hores d’explicació i tenir preparat material (TIC, fitxes, pel·lícules, partits…) per a quan no podem parlar.Delegar tasques vocals als alumnes: passar llista, llegir, etc.Escoltar-se i, si es parla massa fort, rectificar. Deixar de parlar si els alumnes parlen.Motivar, captar l’atenció de l’alumnat amb activitats més pràctiques, amb breus explicacions, on es requereix més participació per part d’ells.

Tots aquests recursos són bons quan notem que la nostra veu arriba al límit i encara tenim hores de clas-se per davant. Si ho posem en pràctica evitarem lesionar i gaudirem molt més de la feina de cada dia.Sempre és molt millor educar una veu que haver-la de reeducar.

14

La motxilla dels pares

Per: Anna Bayo

Fer la carta als reis és el ritual nadalenc més màgic per a tots els nens i les nenes, des dels més petits fins als més grans.

Per als pares i les mares, escollir els regals pot resultar complicat, i molts es pregunten quines són les millors opcions o si faran una bona elecció. A més, sovint els regals promocionats per les televisions o els catàlegs no són els que els pares escollirien per als fills i és difícil trobar un equilibri entre el que voleu com a pares i el que volen els nens. És important tenir en compte l’edat, els interessos i les necessitats dels nens. Vosaltres millor que ningú podeu saber què és el que els pot agradar als vostre fills.

Escollir tenint en compte l’edat Cada etapa del desenvolupament requereix un tipus de joguines diferents.Durant el primer any, els nadons comencen a interactuar i a seguir el moviment de les persones que els envolten. També poden començar a distingir colors i formes, descobreixen el propi cos i emeten els primers sons. En aquest moment, els regals més adequats són ninots, mòbils o mossegadors de tactes i textures diferents i colors vius i alegres perquè els nens els observin, els toquin i manipulin i els puguin portar a la boca.

fEMLA cartaaLS REIS

15

Entre l’any i els tres anys, els nens i nenes comencen a parlar i a relacionar-se amb altres nens. És un bon moment per fer regals que potenciïn el joc simbòlic, que recreïn la vida quotidiana i que siguin relacionals o socials (animals, cotxes, trens, cuinetes...).Entre els sis i els deu anys, els nens ja poden llegir, dibuixar, pintar i són capaços de crear i generar jocs propis, per exemple a partir de construccions. El joc pot convertir-se en més individualitzat, introspectiu i d’estratègia. Poden començar a jugar seguint normes i instruccions; per tant, és un bon moment per tenir en compte els jocs de taula, les construccions o maquetes i els regals tecnològics o audiovisuals.A partir dels dotze anys es produeix un moment crucial en l’àmbit del desenvolupament: els nens en-tren en l’etapa de la pubertat i en la preadolescència i el joc passa a ser una activitat que es comparteix i on es busca la competitivitat i la col·laboració amb els iguals. És important compartir els seus interessos per conèixer com juguen i es relacionen en els moments d’oci.

I apart de l’edat, altres criteris per escollir?

-Feu la llista en família, mireu els catàlegs i les botigues junts i parleu sobre el que volen i el per què ho volen. És important que els nens i les nenes reflexionin i escoltin també el que us sembla a vosal-tres com a pares; no es conformen amb un simple “Això no”. És important que entenguin el perquè.-Us podeu fer preguntes del tipus: estimula la creativitat i l’aprenentatge? Afavoreix el joc amb els altres nens? Es pot utilitzar de maneres diferents? És segur i resistent?D’aquesta manera, eviteu compres impulsives i estimuleu que el joc pugui ser creatiu, diferent i cooperatiu.-Limiteu el nombre de regals. Davant de totes les possibilitats que tenen els nens i les nenes és fàcil que vulguin una gran quantitat de coses. El Nadal és un moment altament consumista, i també po-deu aprofitar per reflexionar sobre el consumisme i l’impacte que pot tenir a nivell social, econòmic o ecològic.-Abans de comprar, toqueu, manipuleu i reviseu les joguines. És important que els agradin als nens, però a vosaltres també!

Moltes vegades no es tracta del pressupost ni de la joguina final que es regali. Els nens s’ho passen bé jugant amb coses que potser no us hauríeu imaginat. Seria bo que les opcions escollides us impliques-sin també a vosaltres, atès que els nens busquen passar temps amb els pares. Animeu-vos perquè els Reis d’aquest any optin per joguines de qualitat, no només material, sinó que també potenciïn la relació que establiu amb els fills i el joc lliure i creatiu. El Nadal és un moment únic i especial per als més petits, i seria bonic que ells ens contagiïn la màgia per trobar temps de compartir, de jugar i de riure plegats.

Que els Reis us portin tot allò que desitgeu, un sac ple de bones vivències i experiències. Molt bones festes per a tots!

TRIVIUM SANT GERVASI Av. República Argentina, 248, 1r 3a

08023 BARCELONA Tel.: 93 211 79 13

TRIVIUM VILA OLÍMPICA Pl. Tirant lo Blanc, 5, baixos 2a

08005 BARCELONA Tel.: 93 221 85 30

TRIVIUM PENEDÈS Pl. Jaume I, 24, 1r

08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS Tel.: 93 817 56 53

TRIVIUM GRÀCIA (seu central) Torrent de l’Olla, 204-206

08012 BARCELONA Tel.: 93 217 48 38

TRIVIUM MARESME C/ Montserrat, 60, 1r B

08302 MATARÓ Tel.: 93 796 09 15

www.trivium.cat info@trivium.cat

Un espai, 5 centres