À N S I A ( C r a v e )

6 - 3 1 M A R Ç ‘ 1 9

ÀNSIA (Crave)de SARAH KANE

6 - 31 MARÇ

Companyia: La SalamandraDramatúrgia: Sarah KaneTraducció: Chap Rodríguez RosellIntèrprets: Marc Pujol, Marc Garcia Coté, Anna Casas, Chap Rodrí-guez Rosell i Marta OssóDirecció: Loredana VolpeAjudant de direcció: Xavier PàmiesAssessoria teòrica: Marta TiradoMúsica i espai sonor: Alvar Llusá-DamianiIl•luminació: Daniel GenerConcepte de l’escenografia: Cia. La SalamandraAssessoria: Jordi BulbenaDisseny de vestuari: Loredana VolpeFotografia: Manuel RomeroDisseny gràfic: Loredana VolpeTeaser: Shasta Daisy Produccions i Cia. La SalamandraProducció: Cia. La Salamandra

Idioma del espectacle: Català (i castellà, anglès, alemany i serbo-croata)Duració: 70 minutsGènere: Drama

Quatre veus es pregunten, s’acusen i es busquen com a eriçons a la re-cerca de calor. Quatre monòlegs en-trellaçats reverberen com un ressò de cadascun, esperant desesperada-ment una resposta.

SINOPSI‘What shall I do now? What shall I do?

I shall rush out as I am, and walk the street

With my hair down, so. What shall we do tomorrow?

What shall we ever do?’

Recordant a The Waste Land, de T. S. Eliot, cuatre veus es pregunten, s’acusen i es busquen com eriçons a la recerca de calor. Quatre monòlegs entrellaçats reverberen com un ressò de cadascun, esperant desesperada-ment una resposta.

Una resposta que no arriba.

A, B, C i M semblen comunicar-se com si fossin una sola veu que sorgeix salvatge des de la foscor, com un monstre incomprès i solitari que demana amor des del centre del món sense que la seva queixa sigui escoltada.

Abandonats a la seva sort, en un món en ruïnes, aquestes quatre veus llui-ten contra les seves pors i el dolor que les persegueix quan entren en con-tacte amb la realitat.

PR ESENTACIÓA la companyia La Salamandra li agrada assumir reptes d’alts voltatges i portar a escena adaptacions contemporànies de nous clàssics. Després de No Exit, versió de Huis clos, de Jean-Paul Sartre, que es va poder veure al Teatre Akadèmia al febrer del 2017. Ara s’aventura a portar a escena el pe-núltim text de la dramaturga anglesa Sarah Kane, Ànsia (Crave).

Les obres de Sarah Kane, malgrat ser una de les veus que més parla del nostre temps, s’han representat poc al nostre país. És el cas d’Ànsia (Cra-ve), un text que ja es pot considerar un clàssic contemporani, es va repre-sentar per darrera vegada al nostre país al 2000 dirigit per Xavier Albertí al desaparegut Festival de Sitges. Avui presentem una nova traducció de l’obra en català, a càrrec de Chap Rodríguez Rosell, actor també en aquest espectacle i que treballa com a traductor de l’anglès des de fa 15 anys.

L’OBR AÀnsia (Crave) va ser estrenat per primera vegada al Traveser Theater d’Edimburg el 1998, per la companyia Paines Plough. Inicialment la pròpia Kane no va voler signar la peça i va ser representada sota el pseudònim de Marie Kelvedon (nom basat en el poble on Kane va viure durant la seva infantesa Kelvedon Hatch).

A Ànsia (Crave) el cor de la tragèdia grega conviu en perfecta conjunció amb el drama contemporani, fent una espècie d’homenatge a l’univers de The Waste Land, de T. S. Eliot. Els personatges són incapaços de moure’s cap endavant o cap enrere, condemnats a repetir-se a ells mateixos en una espiral de desesperació on es qüestionen la pròpia existència davant la impossibilitat d’aconseguir la idea de l’amor com un espai de seguretat i de refugi.

Sarah Kane parla de forma recurrent en la peça del “born again”, d’aban-donar-se a la idea de la mort per “tornar a començar”. En la càbala (i en les gnosis) l’ésser arriba progressivament a aquest coneixement, “reencarnant” una vegada i una altra, purificant la matèria fins a fondre’s finalment amb el TOT. La mort de la consciència individual, la dissolució de l’ego i dels límits entre un ésser i l’altre, és l’única llibertat possible, la llibertat més absoluta.

PAR AULES DE L A DIR ECTOR ACuando hace frío los erizos se buscan entre sí para entrar en calor, pero las púas de su cuerpo les impiden acercarse sin hacerse daño. Alejarse del todo significaría morir de frío, por lo que se ven obligados a ir ajustando la distancia hasta encontrar la proximidad más soportable. Empecé a traba-jar en el concepto de lo que para mí sería Ànsia (Crave), de Sarah Kane, hace algunos años partiendo de esta parábola de Schopenhauer (y que tan magistralmente había visto reflejada en Neon Genesis Evangelion, el anime de Yoshiyuki Sadamoto). La relación con el otro, cuanto más próxima, no escapa de ser dolorosa, pero también sufriremos el dolor y la angustia de la soledad al aislarnos. Al parecer no tenemos otra opción que seguir juntos por este camino que se nos ha dado (o no, o renunciar a él) encontrando la distancia más soportable, ya que es precisamente ese dolor que comparti-mos el que nos permite conectar con los demás.

Las cuatro voces de Ànsia (Crave) buscan desesperadamente establecer este contacto. Son cuatro voces que piden “amor” desde el centro del mun-do. Amor como vehículo de salvación, un amor que pide la fusión absoluta con el otro hasta perder la forma del propio “ego”, olvidándonos de noso-tros mismos, eliminando esa distancia que nos separa.

L A COMPAN Y IA Companyia teatral des de 2011, fundada a Caracas, avui resident a Bar-celona i dirigida per Loredana Volpe. El lema de La Salamandra és clar i agosarat: “tornar als clàssics”. Recordant les mortals salamandres de Ray Bradbury, a Fahrenheit 451, que s’aproximaven quan la crema de llibres era imminent, rescaten la figura d’aquest amfibi com a símbol de redempció i de purificació de la literatura en el teatre.

Entre els darrers espectacles destaquen No Exit, versió de Huis clos de Jean-Paul Sartre, al Teatre Akadèmia, de Barcelona, a la Sala Rajatabla i a la Sala Cabrujas, de Caracas; El sopar dels petitburgesos, de Loredana Volpe (Festival Internacional HORSLITS 2016); Ubú Presidente, adaptació del Cicle Ubú, al Teatre Santa Fe; Eflam, de Javier Vidal i Pradas, a l’Ateneu de Caracas, amb l’actuació de Hilda Abrahamz i Ubú rey, versió de la peça d’Alfred Jarry, a la Sala Gran del Celarg.

Actualment, preparem Espectres, d’Ibsen, amb Montse Guallar, Victor Pi, Marc Garcia Coté i Maria Garcia Vera per a la propera temporada, i hem presentat recentment Nido, de Marc Garcia Coté (seleccionada pel TNC per la seva presentació a la Sala Tallers), al Nuevo Teatro Fronterizo. Al novem-bre de 2018 han estrenat Hamlet/Segismu-ndo de Loredana Volpe amb Cia. Ensemble al Teatre Eòlia.

ADAP TACIÓ I ESPAILa companyia La Salamandra aposta per una posada en escena minima-lista a l’escenografia. Quatre focus de llum natural (dins d’una caixa negra), que com uns òculs al pla superior s’obren sobre cadascun dels personatges i que materialitza la seva necessitat per a la llum com a element de salvació i de purificació d’allà on es troben els personatges, el pla inferior o tel·lúric.

A, B, C i M busquen aquesta llum, que rarament veiem en Sarah Kane, dins de cadascun d’ells, transitant pel sistema “sefiròtic” de l’arbre de la vida que hem traçat a l’espai escènic amb la finalitat d’arribar al coneixement d’ells mateixos a través del coneixement del món.

Una altra peça clau del muntatge és l’espai sonor: un violinista estarà pre-sent a escena i potenciarà aquesta atmosfera opressiva del món material del qual els personatges voldrien poder sortir.

SAR AH K ANE Sarah Kane va néixer el 1971 a Anglaterra, va estudiar art dramàtic a la Universitat de Bristol i es va convertir en una figura clau de la renovació del teatre en llengua anglesa als anys 90. Va conèixer la fama amb la seva primera peça teatral, Blasted, estrenada al Royal Court de Londres el 1995. Ja des dels seus inicis va crear gran controvèrsia entre crítics i premsa, i va guanyar tants defensors com detractors de la seva obra.

L’any 1998 va estrenar Cleansed i Ànsia (Crave). Va suïcidar-se el 1999, poc després d’haver complert els 28 anys. La seva última peça, Psicosi de les 4.48, va ser estrenada pòstumament.

EQUIP LOREDANA VOLPE. Direcció Dramaturga i directora escènica. Màster d’Estudis Teatrals per l’Institut del Teatre de Barcelona i la UAB. Formada a l’Obrador de Dramatúrgia de la Sala Beckett amb Martin Crimp i Victoria Szpunberg, en Direcció d’Actors amb Lisa Formosa, al Actors Studio Drama School, a New York, en Drama-túrgia Actoral amb José Sanchis Sinisterra. Llicenciada en Filologia Hispà-nica i Professora de Direcció d’Actors

i Moviments Artístics de la Universidad Católica Andrés Bello. Premi de POESIA JOVE RAFAEL CADENAS per Rota, a Caracas, 2017.

Fundadora i directora de Cia. La Salamandra, amb la qual va dirigir diversos muntatges, entre ells: No Exit, a la Sala Rajatabla i Sala Cabrujas; Ubú Pre-sidente al Teatre Santa Fe); Ubú rey, de Jarry, al CELARG i Eflam, al Ateneu de Caracas.

Ajudant de direcció de Ferran Dordal al X Obrador d’estiu de la Sala Becke-tt. A L’Auditori de Cornellà va dirigir Flechas del ángel del olvido, de Sanchis Sinisterra.

Va dirigir No Exit, versió en català de l’obra de Sartre, al Teatre Akadèmia. Actualment, treballa en el procés de creació de la nova obra de la Cia. La Gavatxa i en Espectres, d’Ibsen, que estrena a la propera temporada a Bar-celona.

CHAP RODRÍGUEZ ROSELL. Actor i traductor Després d’una llicenciatura en Traducció i Interpretació a la UAB i de quinze anys treballant com a traductor, es forma com a actor a Buenos Aires amb Pompeyo Audivert, al Estudio El Cuervo, Stella Gallazzi, al Teatro San Martín i Pablo Coca, al Teatro La Huella. El 2009 es muda a París, on continua la seva formació teatral al Cours Florent i al Théâtre National de la Colline, sota la direcció entre altres de Rodolphe Dana, Thierry Paret, Annie Mercier i Sophie Loucachevsky. Després d’actuar sota la direcció de Cecilia Cemino, Sandra Dubrulle i Dominique Flau-Chambrier, s’incorpora a la Cia. Lluvia de Cenizas, de Lucas Olmedo, amb qui munta a París Gore de Javier Daulte, Le Grigori et les Vigiles (finalista del concurs de directors del Théâtre 13) i Les Canailles, al Théâtre de l’Épée de Bois.

Més endavant, passa a formar part de la Cia. Lalasonge d’Annabelle Simon, amb qui munta Un monde meilleur?, i amb qui està de gira per França amb l’espectacle Chevelure(s). Al cinema ha actuat sota la direcció de Sergi Por-tabella a Jean-François i el sentit de la vida i amb Cesc Gay a Félix.

MARC PUJOL. Actor Es forma en Art Dramàtic a l’Escola Nancy Tuñón de Barcelona, al Theatre of Sources de Grotowski, a l’India, i a la Scuola Internazionale dell’Attore Comico.

Ha treballat amb directors com Jordi Prat, Helena Tornero, Marc Rosich, Marc Chornet, Ricard Soler, Carles Alberola, Jorge Picó, Gemma Beltran, J.Ll. Bozzo, Joan Font, Rodrigo Garcia Olza o Judith Malina. Entre els seus darrers treballs destaquen Vino Lunar d’Albert Tola, Fuenteovejuna de la Cia. Obskené (Premi ALMAGRO OFF 2013), Liceistes i Cruzados, al TNC, Renard, al Lliure (Premi de la Crítica 2017), Flor de nit (Premi BUTACA 2015), La Flauta Màgica de la Cia. Dei Furbi (Premi MAX 2014) i La dona vinguda del futur (Premi BUTACA 2013). Nominat als premis BUTACA 2016 com a Millor Actor de Musical per 73 raons per deixar-te.

En cine recentment ha treballat a 100 Metros de Marcel Barrena i ha co-protagonitzat una adaptació de Yerma sota la batuta de Roger Grau i Maria Medina.

En televisió cal destacar la seva participació en les sèries Merlí, La Sagrada Familia, El cor de la ciutat, Plats bruts i Médico de Familia.

MARTA OSSÓ. ActriuMarta Ossó prové de la formació del Grau d’Estudis Literaris de la Universi-tat de Barcelona i del Grau en Art Dramàtic de l’Escola Superior Eòlia.

Treballa amb Raimund Hoghe en l’espectacle Young people, old voices (Mercat de les Flors, 2011); Un refugi indie, escrita i dirigida per Pau Miró (festival Temporada Alta de Girona- Sala Beckett, 2013); L’Onada, escrita per Ignacio Garcia May i dirigida per Marc Montserrat (Teatre Lliure, març 2013); La Rosa Tatuada, dirigida per Carlota Subirós (Teatre Nacional de Ca-talunya, desembre 2013); Sala de Miralls, amb dramatúrgia d’Albert Arribas i Esteve Miralles i dirigida per Albert Arribas (TNC, novembre 2014), L’hort de les oliveres, de Narcís Comadira i dirigida per Xavier Albertí (TNC, maig 2015), F.R.A.U., espectacle de set hores dirigit per Albert Arribas (Festival de Temporada Alta 2017) i Blasted de Sarah Kane, dirigida per Alícia Gorina (Teatre Nacional de Catalunya, 2018).

Internacionalment, participa com a actriu en el projecte “UTOPIES”, sota la direcció d’Olivier Coloni i la dramatúrgia d’Anne-Sylve König i com a assis-tent a la direcció amb el projecte Wer hat Angst vor Hugo Wolf, dirigit per Herbert Fritsch i estrenat al teatre Schauspielhaus de Zürich.

En l’àmbit audiovisual participa a Sé Quién Eres (Telecinco) on interpreta el personatge de Cati; i a Cites (TV3) amb el personatge de Bea. Ambdues sèries dirigides per Pau Freixas.

MARC GARCIA COTÉ. ActorActor i autor. Viu entre París i la capital catalana. Cursa estudis d’Art Dramà-tic a l’Institut del Teatre i més tard al Conservatoire National Supérieur d’Art Dramatique de París. Com a actor ha treballat en muntatges com Rey Lear de Shakespeare dirigida per Gerardo Vera, Flechas del ángel del olvido de Sanchis Sinisterra, dirigida pel mateix autor, Trànsits de Carles Batlle i diri-gida per Magda Puyo, La importància de ser Frank d’Oscar Wilde, dirigida per Emilià Carilla, La nostra mort de cada dia de Manuel de Pedrolo, dirigida per Marta Gil i Polo, La festa de Jordi Prat i Coll, dirigida per ell mateix, entre d’altres.

Al cinema, ha protagonitzat Tots els camins de Déu, dirigida per Gemma Ferrater (nominada als Gaudí). També ha treballat a Barcelona Nit d’estiu, de Dani de la Orden i El sexo de los ángeles. A la televisió ha treballat a Vent-delplà i La Riera, entre d’altres.

Com autor ha escrit Niu, peça que es va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya, a la Sala Tallers, i després al Nuevo Teatro Fronterizo, a Madrid, amb direcció i traducció de Loredana Volpe.

ANNA CASAS. ActriuGraduada a l’Escola Memory en cant, interpretació, jazz, claqué i a l’Estudi Nancy Tuñón en interpretación. Algun dels seus últims treballs en teatre: el 2018 “ANNA DIETRICH”, Cantant. Ocaña, Barcelona. Dir. Fred Blin; el 2017 “EL PLATA, CABARET IBÉRICO”. Cantant a l’emblemàtic cabaret de Saragossa. Dir. Fred Blin; 2017 “EL CIRCO DE LAS PALABRAS 2” Antología poètica española S.XX. Dir. Frederic Roda. Prod. Teatre de Ponent. Gira por Catalunya; el 2016 “ENSAYANDO TRES SOMBREROS DE COPA”. Adapta-ció de l’obra de Mihura. Dir.Frederic Roda. Prod. Teatre de Ponent. Gira per Catalunya; el 2014-2015 “EL CRIM DE LA GERMANA BEL”de Frank Marcus. Dir. Rafael Calatayud. Prod. La Pavana i CulturArts. Teatre Rialto, València. Teatre Romea, Barcelona; el 2015 “EL ENANO EN LA BOTELLA” Monòleg d’Abílio Estévez. Lectura dramatizada. Dir. Alfredo Alonso. Casa Amèrica de Barcelona; el 2014 “L’HOME INVISIBLE”.Dir. Rafael Calatayud. Sala Esca-lante, València. Prod. La Pavana.

En cinema i TV: el 2016 va participar a LA LLUM D’ELNA. CoProd. Tv3, Tv1, Radio télévision Suisse. Dir. Sílvia Quer; el 2015 a LAIA. Prod. Brutal Media y TV3. Basada en la novel.la de Salvador Espriu. Dir. Lluís Danès.

JORDI BULBENA . EscenografiaMembre d’Els Comediants i responsable de l’estètica del grup, l’esceno-grafia, vestuari, màscares i llibres des dels inicis fins a l’any 1991. A partir de 1992 treballs d’escenografia i vestuari amb: Els Joglars, La Cubana, El Tricicle, Teatre Lliure, TNC i el Teatro Real. Direcció d’art de diverses sèries de TV i pel·lícules: Temps De Silenci (Tv3), Dinamita (Tv3) i Amar en tiempos revueltos (1a temporada TVE).

Entre el seus últims treballs destaquen: l’escenografia del musical A La Bur-gesa direcció de David Pintó, l’escenografia i el vestuari de la producció d’Anexa Patufet

El Musical, direcció d’Alicia Serrat. El vestuari d’El Florido Pensil Anexa. L’escenografia i el vestuari del musical El despertar de la primavera, d’Ori-gen produccions, que es presenta actualment al Teatre Victòria (2 Premis de la Crítica, 3 premis de Teatre Musical de Madrid i 2 premis Broadwayworld).

Funcions: De dimecres a dissabte a les 20:30h i diumenge a les19:00h;

Preus: 19€; 14,25€ (25% de descompte amb carnet de biblioteca, TR3SC, tarja rosa, RACC) i altres promocions puntals.

Compra d’entrades: per ENTRADIUM (www.entradium.com) i a la taquilla del teatre una hora abans de l’espectacle. Reserves a reserves@atrium.cat

On somSala AtriumC/ Consell de cent 435 baixos08009 Barcelona

Com arribar-hi:Metro: L2 Tetuan, L4 Girona i L5 Verdaguer. Bus: 6, 19, 20, 50, 51 i 55

ContacteT. [00 34] 93 182 46 06 / 661 981 799www.atrium.cat / atrium@atrium.cat

Direcció artística: Raimon Molins i Patrícia Mendoza. sala@atrium.cat Comunicació i premsa: Patrícia Mendoza. comunicacio@atrium.catDisseny gràfic Sala Atrium: Ariadna FígolsCap tècnic del Teatre: Mattia Russo

La Sala Atrium rep el suport de:

Institucions: Mitjans de comunicació: