Embed Size (px)
DESCRIPTION
Â
Citation preview
1 SALUT, MALALTIA I CULTURA. CURS 2013-14
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
SALUT, SOCIETAT I CULTURA
CURS: 2013-14
NOVA LLEI DE L’AVORTAMENT: LA VEU DE LA DONA A VALÈNCIA
2 SALUT, MALALTIA I CULTURA. CURS 2013-14
Autores: Salomé Bellido Calduch, Laura Escamilla Muñoz, Martina Gimenez Azagra, Alba Gómez Zahino i
Paula Ibáñez Castellá.
Grup: Quarteres
Curs: 4t V
Índex: 1) Generalitats:
a. Objectius: generals i específics
b. Mitjans emprats
c. Tècniques utilitzades.
2) Introducció al nostre treball:
a. Motius per a la investigació
b. Descripció socioeconòmiques de cada barri
c. Diferencies entre la vella i la nova llei de l’avortament.
3) Treball de camp:
a. Questions
b. Barri Cabanyal
c. Barri Benimaclet
d. Avinguda de França
4) Anàlisi i interpretació de les dades: gràfiques.
a. Mètodes
b. Resultats.
5) Conclusions
6) Bibliografia.
3 SALUT, MALALTIA I CULTURA. CURS 2013-14
1. Generalitats
1.1. Objectius
Objectius generals:
Ens interessa captar de forma objectiva la opinió de les dones d’edat fèrtil de 3 barris representatius de
València en quant als canvis que comporta el nou avantprojecte de llei de l’avortament respecte a la llei
actualment establida.
Objectius específics:
Estudiar les diferents opinions de les dones en edat fèrtil respecte a la nova llei de l’avortament en funció a:
- Diferents grups d’edat: adolescents (15-20 anys), adults joves (20-30 anys) i adults madurs (30-40
anys).
- Nivell d’estudi: sense estudis, amb graduat escolar, amb formació professional, amb formació
universitària.
- Diferents barris de València: Benimaclet, Avinguda de França i el barri del Cabanyal.
Tractar de conèixer les opinions sense influir amb les nostres creences la resposta dels enquestats.
1.2. Mitjans disponibles
Diferents programes informàtics així com xarxes socials per a la comunicació dels membres del grup:
Dropbox
Whatsapp i Telegram
Google Drive
E-mails
Microsoft Office
1.3. Tècniques escollides
Materials i recursos emprats pels membres del grup per a dur a cap la feina del treball de camp:
Bloc i bolígraf
Preguntes orals prenent nota de les contestacions en una taula amb format de treball de camp:
espai per a apuntar la resposta a cada una de les preguntes realitzades i un quadre lateral per a fer
anotacions sobre la individu entrevistada.
Mitjans de transport: bus, metro, etc.
4 SALUT, MALALTIA I CULTURA. CURS 2013-14
2. Introducció
2.1. Motius per a la investigació
Amb motiu de la nova reforma de la llei de l’avortament, més restrictiva que l’anterior llei del 1985, s’ha
obert un gran debat sociopolític entre aquells que recolzen l’avantprojecte de llei i els que es mantenen en
contra. Per la gran repercussió mediàtica que està causant aquest tema en la societat, ens sembla
interessant investigar els diferents punts de vista de les principals interessades, les dones.
2.2. Descripció socioeconòmica dels baris
El Cabanyal
Es tracta d’un barri de València que pertany al districte de Poblats Marítims. Antigament era principalment
un poble de pescadors. En l’actualitat viuen 20.863 habitants en una superfície de 134,9 km2. El nombre de
dones es lleugerament superior al de homes (Homes: 10.000 ; Dones: 10.863).
El Cabanyal es un barri de treballadors, sobretot de la construcció, indústria i mineria, amb pocs estudis. En
quant al nivell econòmic dels habitants, podríem parlar d’un nivell adquisitiu mig-baix.
A continuació podem vorer unes taules que daten del 2001 on es classifiquen a les dones i als homes atenent
als seus estudis i treball:
5 SALUT, MALALTIA I CULTURA. CURS 2013-14
Avinguda de França
Aquesta avinguda es relativament nova i s’ha convertit en una de les
avingudes més cares de València. El nombre d’habitants es de 11.009,
dels quals 5.516 son homes i 5.493 dones. La superfície total es de
91,1 hectàrees.
La majoria d’habitants d’aquesta zona tenen estudis de grau superior
amb treballs com tècnics, mestres, científics i intel·lectuals. El nivell
adquisitiu de la majoria de residents de l’Avinguda de França es mig-
alt.
Benimaclet
Es tracta d’un districte de València que va ser municipi
independent fins l’any 1878. En l’actualitat, el nombre
d’habitants està en 23.648 amb predomini de dones que de
homes (Dones: 12.648 ; Homes: 11.000) i amb una superfície
total de 74,3 hectàrees.
El nivell d’estudis dels habitants de Benimaclet es superior als
del Cabanyal, però inferior que els de l’Avinguda de França,
encara així els treballs que més destaquen son els mateixos que
en l’Avinguda de França, es a dir, tècnics i mestres, científics i
intel·lectuals. Els residents del districte de Benimaclet tenen un nivell adquisitiu mig.
6 SALUT, MALALTIA I CULTURA. CURS 2013-14
Aquestes gràfiques representen el percentatge de dones amb estudis universitaris i dones parades segons
els diferents barris que hem triat.
Dones amb estudis universitaris
CABANYAL
BENIMACLET
Avg. DE FRANÇA
% de dones en paro
CABANYAL
BENIMACLET
Avg. DE FRANÇA
CABANYAL:20% BENIMACLET:100% AVG.. DE FRANÇA: 80%
CABANYAL:80% BENIMACLET:60% AVG. DE FRANÇA: 50%
7 SALUT, MALALTIA I CULTURA. CURS 2013-14
2.3. Diferències entre el nou avantprojecte de llei de l’avortament i la llei actual
Ha sigut aprovat recentment, pel Govern Espanyol, l’Avantprojecte de Reforma de la Llei de l’Avortament. És
el segon canvi que es realitza des de l’any 1985. Inicialment es tractava d’una Llei de tres suposats: violació,
risc de malformació i risc per a la salut mental i física de la mare. Al 1995 es va afegir un quart suposat:
avortament en cas de conflicte personal, social o familiar de la dona. Amb governs posteriors, tant del PP
com del PSOE, a Espanya, la Llei no es va modificar. Va ser al 2010 quan s’adaptà als nous canvis i exigències
socials, redactant-se un nou text: la Llei de Salut Sexual i Reproductiva de la Interrupció Voluntària de
l’Embaràs.
Quant als punts destacables de la Llei de l’any 2010, que es basa en terminis temporals, és remarcable
l’avortament lliure fins la setmana 14, empilant-se a la 22 si hi ha risc per a la salut o greus anomalies fetals .
En aquest últim cas són necessaris dos informes de dos especialistes mèdics diferents al qual realitza la
intervenció. En situació d’anomalies o malalties incompatibles amb la vida, no s’estableix límit de temps. I,
en cas de les adolescents de 16 i 17 anys, almenys un progenitor ha d’estar informat, excepte en cas
d’abusos o conflicte familiar greu, en què decidirà el metge.
Les diferències més significatives que es troben a l’Avantprojecte, respecte a la Llei de 2010, es citen a
continuació:
Actualment els metges poden negar-se a practicar un avortament al·legant objecció de consciència. El nou
reglament castigarà al professional que practique l’avortament fora dels terminis establerts, a qui el duga a
terme sense els informes preceptius o en un centre no autoritzat, i també al metge que el practique més
enllà de les 22 setmanes de gestació: serà pena de presó, i la dona seria multada, sense pena de presó.
L’avantprojecte contempla dos suposats, amb limitacions: greu perill per a la dona embarassada, físic o
psíquic, i el de violació. A més, es contemplen algunes limitacions, si s’argumenta el primer suposat: dos
especialistes han de certificar el greu perill (excepte si s’actua d’urgència, en què no cal cap informe).
Quan el perill s’associa a la salut psíquica de la dona per un fetus amb anomalia incompatible amb la vida,
seran necessaris dos informes mèdics: un relatiu a la mare, i altre, al fetus, certificant per separat les seues
condicions.
El primer suposat (per perill físic o psíquic de la dona) seria vigent fins la setmana 22 d’embaràs. El segon
(per violació) seria vigent fins la setmana 12, sempre que haja sigut presentada la denuncia pertinent, i es
realitzarà per part induït.
En el cas de discapacitat, no es podrà al·legar com a motiu per a avortar, sols tenint-se en compte en cas de
greu perjudici físic o psíquic per a la mare, i sempre certificat, com es cita anteriorment.
Les menors d’edat podran avortar, dins d’aquestos dos suposats, sempre que els progenitors estiguen
informats.
Destacable també en el nou Avantprojecte: quedaria prohibida la publicitat relacionada amb l’avortament, i
es garantiria l’objecció de consciència del metge fins inclús l’últim moment. S’endureixen les penes per als
especialistes, si practiquen un avortament fora dels dos suposats permesos.
En resum, es passaria d’una Llei de terminis, a una Llei de suposats, amb limitacions, quedant com a punt
molt controvertit el cas de fetus amb discapacitat i la pena sols aplicable a l’especialista, si practica un
8 SALUT, MALALTIA I CULTURA. CURS 2013-14
avortament fora de la Llei. La dona, en la Llei de 2010, era multada, i, si no pagava, estava contemplada la
presó. En canvi, l’actual Avantprojecte deixaria la dona com a no punible, al considerar-la una víctima. El text
mantindria les mateixes penes ja vigents al Codi Penal per a qui practique l’avortament, però es concreten i
defineixen tots els suposats per a que els especialistes tinguen major seguretat jurídica.
En cas de realitzar un avortament a una dona sense el seu consentiment, o mitjançant amenaça o violència,
la pena serà de entre quatre i huit anys de presó. Si l’avortament s’ha produït per imprudència greu, es
tractaria d’una multa de sis a deu mesos, o tres a cinc mesos de presó.
A més, queda reforçada la capacitat d’objectar del metge: ha de comunicar aquesta circumstància per escrit
al director del centre, en els cinc dies posteriors de començar a treballar en ell, sent una dada reservada i
confidencial, modificable en qualsevol moment.
Tant les menors de 16 anys, com les xiques de 16 i 17 anys hauran de tindre el vist-i-plau dels seus
progenitors o tutors (almenys d’un), a més del seu propi consentiment. En cas de controvèrsia entre
ambdues parts, seria un jutge qui ho decidiria en última instància.
Tant en la Llei de 2010, com en el nou Avantprojecte, està contemplat que les dones reben informació clínica
i assessorament assistencial, amb informació de totes les prestacions, ajudes, drets laborals i socials, als que
poden tindre accés. Però l’actual Avantprojecte afegeix la informació que han de donar els especialistes a la
dona sobre els riscos de la intervenció, les expectatives vitals i de salut del fetus, així com barallar possibles
altres opcions, com l’adopció.
Quant a les campanyes de prevenció, conscienciació i educació sexual a les escoles, a la Llei de 2010, de salut
sexual i reproductiva, aquest punt quedava contemplat i més desenvolupat. Dins de la proposta
d’Avantprojecte, no té un epígraf complet, quedant en un punt: “programes d’educació afectivo-sexual”.
Exemples d’algunes postures, de diferents col.lectius socials i religiosos, al respecte.
La Presidenta de la Fundació Espanyola de Contracepció considera que millorar l’educació i sensibilització
quant a l’ús d’anticonceptius, reduiria el nombre d’avortaments, sense que fes falta aquesta Reforma de la
Llei, ja que la considera un risc per a la salut de la dona: les dones que decideixen avortar, finalment, i de
forma moltes vegades clandestina i arriscada, ho faran. Pels retalls, sembla que aquesta qüestió s’ha deixat
actualment de banda a les escoles.
Amnistia Internacional adverteix que la nova Reforma atempta contra els drets fonamentals de les dones,
retrotraient-les a dècades passades, i augmentant la vulnerabilitat i nivell de risc en els estrats socialment
menys afavorits (pobres o immigrants). En el cas de la violació, alerta que moltes dones en situació irregular
quedarien desemparades, per no poder denunciar, o no accedir al sistema en el termini que marcaria la nova
llei.
Les Societats Científiques Espanyoles també han redactat un manifest sobre l’Avantprojecte de Llei de
l’Avortament, en el qual destaca la situació vulnerable en que quedaria la dona, sense capacitat de decidir, al
considerar-se un delicte l’avortament. A més dels greus perjudicis i sofriment a tots els nivells, en els casos
de continuar endavant amb un xiquet amb greus anomalies. La consideren més restrictiva, quedant de les
més limitants a Europa, i això augmentarà l’avortament clandestí i les morts, que s’havien reduït en els
darrers anys. Citen també una major despesa sanitària, per tractaments post-avortament insegur i sense
garanties òptimes. La consideren una llei retrògrada, un pas enrere significatiu i un atemptat contra la
9 SALUT, MALALTIA I CULTURA. CURS 2013-14
dignitat i lliure decisió de la maternitat, afavorint la violència i repressió contra les dones. Per a les SSCC és
fonamental la prevenció i planificació: una bona educació sexual en la població.
Recentment, la Presidenta de l’Associació “Católicas por el Derecho a Decidir”, ha enviat una carta oberta al
Ministre Ruíz-Gallardón, reclamant que la dona siga tenint dret a decidir sobre la seua maternitat, sense
criminalitzar-la ni tutelar-la, destacant la situació injusta en què quedarien moltes dones i xiquets, en una
època de crisi com l’actual. Destaca que la tradició catòlica ensenya que no té més valor la vida del
nasciturus que de la dona de ple dret. De fet, que no ensenya que hi haja un dret a nàixer, i que si l’edat legal
per al matrimoni és als 14 anys, també ho ha de ser per a interrompre un embaràs de forma lliure. Tot ésser
humà ha de vindre al món en les millors condicions possibles: econòmiques, socials i sanitàries.
La Cúpula de l’Església Espanyola, com el ja retirat Arquebisbe Rouco Varela, o el President de la Conferència
Episcopal, ha manifestat que la Llei hauria de ser més restrictiva, amb més limitacions, totals, en el seu paper
com a protector de la nova vida i unificador de famílies. Però no han tingut moltes intervencions posteriors
al respecte.
Destaca la negativa a aquest projecte, de col·lectius catòlics, i vinculats tradicionalment al PP . En canvi,
associacions com la plataforma Pro Vida “ Derecho a Vivir” qualifica de “progrés històric en la protecció de la
dignitat humana” la fi de l’avortament eugenèsic, punt en que coincideixen amb el Comité Espanyol de
Representants de Persones amb Discapacitat. Consideren que quant més ràpidament s’aplique la nova Llei,
menys innocents perdran la vida, i valoren molt positivament que la discapacitat no siga motiu rellevant per
a avortar. L’important per a aquestos col·lectius és sempre protegir al feble, en aquest cas, el no nascut, més
encara amb discapacitat. Eixa modificació ens retorna a una societat més justa, segons la seua opinió.
Comparació amb les Lleis de l’Avortament a Europa.
- Malta: prohibit i penat per la Llei (la més restrictiva, amb Finlàndia: avortament sols per salvar la
vida de la mare).
- El Vaticà: prohibit sense cap excepció.
- Portugal i Grècia: avortament lliure fins les 10 i 12 setmanes, respectivament, però en alguns casos
ampliables a 24 setmanes.
- Itàlia: lliure fins els primers 90 dies.
- En la majoria de països europeus (Bèlgica, Alemanya, Àustrica, França, Eslovàquia, Grècia…): en les
12 primeres setmanes.
- Romania: fins la setmana 14.
- Suècia: fins la setmana 18.
- Holanda: és possible fins la setmana 24 (la menys restrictiva).
- Polònia: no hi ha terminis legals, excepte el suposat de malaltia fetal, en termini anterior a 12
setmanes.
En general, a Europa la majoria de països mantenen un sistema de terminis, excepte Finlàndia, amb sis
suposats. L’Avantprojecte situaria a Espanya més prop de Malta o Finlàndia que de la resta de països
europeus.
10 SALUT, MALALTIA I CULTURA. CURS 2013-14
3. Treball de camp
3.1. Preguntes
1) Creu que l’avortament es un dret de la dona? Per què?
2) Coneix el nou avantprojecte de llei de l’avortament?
a. Sí. Què li sembla? Està d’acord?
b. No. Expliquem en què consisteix el canvi d’una llei a una altra el més objectivament possible.
Una volta explicades les diferencies: Què li sembla?
3) Que opina en relació a que no es puga avortar en cas de malformació o malaltia greu?
4) Creu que l’església està influint en aquesta llei?
5) Que pensa sobre que en la realització de l’avortament siga castigat penalment el professional
sanitari i no la dona que decideix avortant?
6) La llei anterior incidia més en les campanyes de prevenció i educació sexual, creu vostè que es tracta
d’una regressió en aquest tema i que es millor gastar diners en altres despeses ja que la
responsabilitat es de cadascú i la seua educació?
3.2. Barri el cabanyal
Individu 1:
Edat: 20 anys.
Estudis: Educació Secundaria Obligatòria.
Professió: atur.
Preguntes:
1. Si. Crec que es un dret per que cada dona es troba en situacions diferents. Si una dona és molt jove o
no pot cuidar de un xiquet pel seu estat econòmic.
2. No el coneix, després de la explicació: Estic d’acord amb la nova llei per que estarà més controlat
l’avortament que al meu parèixer no està be.
3. Crec que tindre un xiquet en malformacions greus es una càrrega i que si no es donen ajudes no es
poden proporcionar les coses necessàries per al xiquet.
4. Sí.
5. De acord amb que tan sols siga castigat al metge.
6. Es correcte que l’educació sexual es promulga en les institucions educatives públiques.
Observacions:
La xica pareixia que no entenia massa be les preguntes. No coneixia el nou avantprojecte de llei de
l’avortament pel que hem procedit a explicar-li’n. Ens sembla que no l’ha entrés massa be, tot i que
semblava que estava més d’acord amb el nou avantprojecte.
11 SALUT, MALALTIA I CULTURA. CURS 2013-14
Individu 2:
Edat: 35 anys.
Estudis: Batxillerat.
Professió: atur.
Preguntes:
1. Sí, per que son les dones a les que les incumbeix, es personal i ningú deuria clavar-se.
2. No el coneix, després de l’explicació: no hem pareix be, no hi ha ajudes i un xiquet es una cosa que
necessita molta ajuda, sobretot els casos en que el xiquet naix amb malformacions greus, en aquest
cas necessitaria tractaments específics i més atenció i es difícil donar-li tot el que necessiten en
famílies humils.
3. Igual, no hem pareix be pel fet de que un xiquet amb malformacions greus necessita molta ajuda i
cuidats especials i no es una cosa fàcil de donar ni està al alcans de tots.
4. No.
5. No estic de acord. Són culpables els dos per que es la dona la que decideix avortar.
6. Estic a favor de promoure l’educació sexual i crec que invertir diners en promoure-la no és un mal
gastament.
Observacions:
Aquesta dona es mare de dos fills. La dona dóna rellevància sobre tot al fet de que no es deixa avortar en cas
de malformacions greus i no presta atenció al termini de les 14 setmanes en el qual es pot realitzar el
avortament llibrement.
Individu 3:
Edat: 40 anys
Estudis: batxillerat.
Professió: ama de casa.
Preguntes:
1. Sí. Per que es el nostre cos i cada dona sap lo que deu fer amb ell.
2. No la coneix, després de l’explicació: estic més d’acord amb la llei actualment vigent per que crec
que la nova llei pot ser per a retallar despeses mèdiques i sanitàries, les que comporten els
avortaments.
3. Tindre un fill amb malformacions greus influeix en la vida de les persones que es fan càrrec del
xiquet i requereix recursos per a la seua cura no disponibles per a tots, per tant deuria ser decisió de
la dona carregar amb la vida d’una persona que va a necessitar-la el repte de la seua vida.
4. Sí.
5. Als dos, a qui fa i a que es deixa fer.
6. Hem pareix be que tant al col·legi com a casa es promoguin mesures de educació sexual.
Observacions:
Dona nascuda a Colombia.
12 SALUT, MALALTIA I CULTURA. CURS 2013-14
Individu 4:
Edat: 38 anys
Estudis: batxillerat.
Professió: ama de casa.
Preguntes:
1. Sí, dels pares, ells tenen dret de decidir depenent de les circumstancies si volen o no portar
l’embaràs endavant. Es tant un dret de la mare com del pare.
2. Si la conec. Hem pareix pitjor el nou avantprojecte per que depenent de situacions, com si per
exemple el xiquet pateix malformacions greus, són necessàries moltes coses per a donar-li qualitat
de vida al xiquet.
3. Els xiquets que naixen en eixa situació necessiten atenció i cuidats per a proporcionar-los unes
bones condicions de vida i hui en dia, que han llevat moltes ajudes econòmiques, molta gent no està
capacitada per afrontar aquestes situacions.
4. Si.
5. El metge no va buscant a les dones per a practicar-les un avortament, si no que les dones són les que
decideixen avortar, per tant deuria ser una responsabilitat dels dos.
6. Tant en ambient familiar com en ambient escolar s’ha de proporcionar informació al xiquets i
xiquetes sobre prevenció i educació sexual, es responsabilitat de tots.
Observacions:
La dona ens diu que si hui tornara a quedar-se embarassada avortaria.
Ha posat un exemple de una amiga seua que te un fill amb discapacitat i que per circumstancies
econòmiques necessita recaptar diners (venent taps de botella) per instal·lar una banyera adequada per a
poder banyar al xiquet.
Individu 5:
Edat: 38 anys
Estudis: estudis universitaris.
Professió: atur.
Preguntes:
1. Sí, depenen de les circumstancies personals. Se tracta d’una decisió personal da la dona.
2. No la conec del tot, encara que alguna cosa sí. No hem pareix be. Estic més d’acord amb la llei vigent
per que hi ha moltes situacions en les que una dona duria poder avortar lliurement, com per
exemple una xica molt jove.
3. Una criatura amb malformacions no viu, depèn totalment dels pares. No estic d’acord en que
obliguen a portar endavant un embaràs encara que respecte que altres persones decideixen fer-ho.
4. Moltísim
5. La responsabilitat es dels dos, per que una dona que decideix avortar va en busca del metge, no la
obliga ningú.
6. Es responsabilitat de tots. Crec que alguns fills tenen reticències a parlar de aquestos temes amb els
pares y crec que es necessari que hi haja altres mitjos pels que informar-se.
Observacions:
Aquesta dona es mare de dos fills, va ser mare amb 14 anys i reconeix que poguera hi hauria avortat.
Ens conta que dels seus fills en un si parla de temes d’educació sexual però que en l’altra no, i que pensa que
es bo que algú a banda de la mare informe d’aquestos temes.
Aquesta dona va nàixer a Brasil, on avortar és il·legal.
13 SALUT, MALALTIA I CULTURA. CURS 2013-14
3.3. Barri Benimaclet:
Individu 1:
Edat: 22 anys
Estudis: universitaris.
Professió: Estudiant psicologia a la UV
Preguntes:
1. Sí, perquè la dona és responsable del seu cos sempre.
2. Sí: no està d’acord, ja que el considera injust.
3. Dins d’uns límits, segons el grau de desenvolupament, es deuria poder avortar, per pròpia voluntat.
4. Sí, l’església s’infiltra massa en la vida pública.
5. No: deuria ser menys restrictiu, en general, per a les dues parts implicades.
6. Està a favor de l’educació sexual, preventiva, que a més estalviaria despeses.
Observacions:
Dona concisa, clara i concentrada. Col·laboradora, sense massa gesticulació o nerviosisme.
Individu 2
Edat: 35 anys.
Estudis: universitaris.
Professió: Administrativa (amb treball actualment)
Respostes:
1. Sí: per pròpia voluntat; és el seu cos i decisió.
2. No coneix l’avantprojecte actual: li l ‘expliquem, i, en general, es mostra en desacord, excepte en el
punt relatiu al control parental en les menors fins als 18 anys, en què està d’acord.
3. Li sembla malament: qui legisla ni ho sap ni ho viu, amb els recursos de què es disposa actualment.
4. Sí: parla de com apareix l’Església fins en la casella de la declaració d’Hisenda…
5. No: ni penalitzar a la dona ni al metge. Parla de la llibertat que deuries tindre, sobretot acudint a un
metge privat, si la legislació no ho permet via pública.
6. Està d’acord en la inversió en les campanyes de prevenció, incloent també reforçament i alguna
assignatura dedicada a aquest tema a les escoles.
Observacions:
Molt col·laboradora, expressiva. Opinava de forma enèrgica, i contava el seu cas particular, amb una filla
prematura per manca de controls previs a la sanitat pública. Va haver d’anar a la privada.
Individu 3
Edat: 21 anys.
Estudis: universitaris.
Professió: Estudiant de Belles Arts, sense treball addicional.
Respostes:
1. Sí: és la seua vida, I ha de decidir el què vol fer amb ella, si tindre o no el xiquet.
2. No coneix l’avantprojecte de llei: li l’expliquem i es mostra en desacord. Per a ella, siga el temps que
siga del fetus, es tracta d’un dret d ela dona.
3. No està d’acord, encara que dubta un poc, quant al fetus amb deformitats.
4. Sí: influeix molt l’Església.
5. No: en cap cas ha de ser punible, ni per al metge ni per a la dona. El metge fa el que la dona decideix.
14 SALUT, MALALTIA I CULTURA. CURS 2013-14
6. Està a favor de l’educació sexual :és necessària, des de la infantesa.
Observacions:
De Palermo, però viu a Benimaclet.
Al ser italiana, parla de que en Itàlia l’avortament és il·legal. Es mostra més dubtosa, al ser estrangera, i
també per la manca de domini del castellà.
Individu 4:
Edat: 21 anys.
Estudis: universitaris.
Professió: Estudia Belles Arts, sense treball addicional.
Respostes:
1. Sí, t’afecta com a persona, a tots els nivells, i és la teua decisió.
2. No coneix cap de les dues lleis: se li expliquen i es mostra en desacord amb la que es vol implantar,
ja que és massa limitant. Per a ella, qualsevol motiu pot justificar l’avortament.
3. Té alguns dubtes: hauria de decidir la dona, però depèn de la situació concreta també.
4. Sí, clarament l’Església interfereix en aquest tema.
5. No: no entén que siga penat el metge. La dona és responsable també.
6. Sí, sempre són bones les campanyes preventives.
Observacions:
Al desconèixer la llei, es mostrava una mica insegura a l’hora de contestar, sobretot quant als detalls de les
lleis.
Individu 5
Edat: 20 anys.
Estudis: universitaris.
Professió: estudiant d’arquitectura. Treballa en el sector cafeteries/discoteques.
Respostes:
1. Sí: és un dret de la dona.
2. No li agrada el nou avantprojecte: li sembla, dit literalment, una merda, en general. Excepció: el punt
del control parental fins els 18 anys li sembla bé.
3. No: la dona deuria ser lliure de decidir. Hi ha que pensar també en el futur d’una persona amb
Síndrome de Down, la càrrega que pot suposar sense ajudes, una vida més curta i limitada, etc.
Opina que els pares sempre han de poder decidir.
4. Sí, clarament.
5. No deixa molt clar que estiga en desacord amb que siga punible, però si s’ha de castigar per llei, que
siga tant a la dona com al metge.
6. És necessària l’educació sexual, sobretot a partir de certa edat (pubertat), en escoles i més àmbits de
la vida pública.
Observacions:
Prou expressiva. Encara que no coneix molt la llei, una vegada l’expliquem, és prou segura al contestar.
Parla d’una vivència personal, ja que té uns familiars amb un fill amb Síndrome de Down, que va morir jove, i
fou una experiència molt dura.
15 SALUT, MALALTIA I CULTURA. CURS 2013-14
3.4. Barri Avinguda de França:
Individu 1:
Edat: 21 anys
Estudis: universitaris
Professió: Estudiant dret actualment.
Preguntes:
1. Opina que es un dret de la dona perquè es important poder decidir per una mateixa.
2. Coneixia l’avantprojecte pel que se ha parlat als medis de comunicació, i es posiciona amb la llei
vigent perquè opina que cada dona hauria de decidir si vol avortar o no i tal com esta a la llei
d’avortament lliure dintre de les 14semanes perquè opina que un feto de aquestes característiques
no es una persona encara.
3. No li pareix bé, està en contra d’açó, perquè es podria tractar d’un fill depenent, per la qual cosa els
pares arribarà un moment en el que no puguen encarregar-se de ell i ha veure aquesta persona què
fa.
4. Opina que sí perquè el govern d’ara comparteix opinions amb l’església i aquesta influeix prou en els
decisions d’aquest.
5. Ella personalment opina que no s’hauria de condemnar a cap dels dos, però si entrarà la llei en vigor
i fora una pràctica il·legal, pensa que s’hauria de penar a ambdós.
6. Pensa que no es necessari fer campanyes als col·legis i que s’haurien de preocupar en cada família
de la educació sexual dels seus fills, com han fet a la seua casa. A més diu que ara hi ha molta
informació gracies a Internet accessible a tot el món.
Observacions:
Segura, amb idees clares.
Individu 2:
Edat: 39 anys.
Estudis: universitaris.
Professió: Infermera (en atur actualment)
Preguntes:
1. Opina que sí perquè la dona es la que ha decidir.
2. No el coneixia, i una vegada explicat, considera que li agrada més l’avantprojecte que la llei vigent,
perquè no considera ètic que una xiqueta de 16 anys puga avortar sense el consentiment dels seus
pares, ja que a aquesta persona li podria passar qualsevol cosa al quiròfan i els seus pares no saber
res. A més opina que s’hauria de regular més la venda de la píndola del dia després perquè conta
que quan era infermera anaven adolescents a per ella al metge, perquè havien tingut relacions
sexuals sense protecció i no els preocupava gens contraure una ETS,sols no quedar-se embarassada.
3. No li pareix bé, perquè després no donen ajudes pràcticament. A més opina que es un poc
contradictori que et deixen avortar d’un xiquet sa perquè ha sigut fruit d’un violació, però en canvi
no et deixen d’un nadó que va a tindre una infermetat de por vida amb molts problemes tant físics
com psicològics.
4. Opina que sí perquè es més proper a l’ideal de l’església.
5. Pensa que no es just, però que ha d’haver un culpable i es el metge qui realitza l’avortament.
16 SALUT, MALALTIA I CULTURA. CURS 2013-14
6. Sí, es una regressió cap arrere, haurien de seguir fent-se les campanyes de prevenció i educació
sexual als col·legis.
Observacions:
Insegura, amb contradiccions.
Individu 3:
Edat: 35 anys.
Estudis: universitaris.
Professió: broker aeri.
Preguntes:
1. Sí, perquè es el cos de la dona i sobre ell decideix la mateixa.
2. Si que el coneixia i no està d’acord en que s’implante perquè limita el drets com a dona i es molt
restrictiu.
3. Li pareix fatal i més quan no hi ha llei de dependència i no t’ajuden econòmicament ni socialment
davant d’aquest tipus de situacions.
4. Si perquè limita i l’església es “pro-vida”.
5. Pensa que està mal i que no hi hauria que castigar a cap dels dos.
6. Pensa que sí que seria una regressió, però opina que l’educació sexual hauria de fer-se principalment
per part de la família però també per part del col·legi, per la qual cosa no son diners mal invertits.
Observacions:
Segura, amb idees clares.
Individu 4:
Edat: 40 anys.
Estudis: universitaris (dret).
Professió: funcionaria.
Preguntes:
1. No opina sobre açò, pensa que depèn de cada persona i de la situació de cada cas, ja que cada cas es
molt particular. Diu que ho pensa i no creu que deuria estar permès avortar, però ella no s’ha vist en
eixa situació i si ho estiguera, potser canviaria d’opinió i ho veuria bé.
2. El coneixia del que s’ha dit al medis, però pensava que amb el nou avantprojecte no es podria
avortar en cas de violació. Una vegada li hem dit que sí es podia, ha comentat que no li agrada
avantprojecte ni la llei actual, però prefereix el nou perquè no està d’acord en que una xiqueta de 16
anys puga avortar sense el consentiment dels pares.
3. No pot opinar sobre açò perquè altra vegada ens diu que depèn de la situació de cadascú, de les
ajudes...
4. Diu que l’església influeix sempre i que mai va a dir sí al avortament.
5. Pensa que haurien de penar als dos o a cap.
6. Opina que l’educació es important i també la prevenció i que haurien de seguir gastant-se els diners
en eixes campanyes.
Observacions:
Es contradiu molt, no te idees clares i no es vol posicionar..
17 SALUT, MALALTIA I CULTURA. CURS 2013-14
Individu 5:
Edat: 15 anys.
Estudis: secundària.
Professió: estudiant.
Preguntes:
1. Es declara a favor del dret de la dona a avortar perquè opina que ningú pot decidir per ella i pel seu
cos.
2. Es declara en contra del nou avantprojecte de llei de l’avortament. Pensa que el avantprojecte es
més injust i més estricte que la llei d’avortament vigent. Opina que es injust que altres decidixquen
per ella.
3. Per una banda opina que es injust pel fill ja que no es dona la possibilitat de vida però per altra
pensa que també es injust per a la mare perquè ha de carregar una gran responsabilitat i un fort
patiment. Conclou que no està a favor amb que no es puga avortar en cas de malformació o malaltia
greu.
4. Creu que si perquè l’Esglèsia en Espanya te molt de poder polític i influeix molt en aquest tema.
5. Opina que és injust però que el metge està compromés amb el seu treball i en cas de que l’avort siga
il·legal, al accedir a realitzar-lo estaria infringint la llei i hauria de ser penat. Finalment conclou que
no hauria de castigar-se ni al professional sanitari ni a la dona que decideix avortar.
6. Està a favor de que fomenten i donen ajudes per a l’educació sexual en les escoles.
Observacions:
Segura, amb idees pròpies i raonades.
18 SALUT, MALALTIA I CULTURA. CURS 2013-14
4. Anàlisi i interpretació de les dades
4.1. Mètodes
S’ha seleccionat una mostra de conveniència de tres barris de la ciutat de València: Cabanyal, Benimaclet i
Avinguda De França. Hem utilitzat un qüestionari compost per 6 preguntes obertes.
4.2. Resultats
S’han entrevistat 16 dones d’edat entre els 15 i 45 anys. L’edat màxima ha estat de 40 anys, i la mínima de
15.
- 5 del barri del Cabanyal
- 5 del barri de Benimaclet
- 5 de l’Avinguda de França
També hem recalcat quin tipus d’estudi tenen i si treballen actualment o no:
- Dones amb estudis universitaris (també en període universitari i amb excepció de l’individu de 15
anys)
- Percentatge de dones en atur:
Dones amb estudis universitaris
CABANYAL
BENIMACLET
Avg. DE FRANÇA
% de dones en paro
CABANYAL
BENIMACLET
Avg. DE FRANÇA
CABANYAL:20% BENIMACLET:100% Avg. DE FRANÇA: 80%
CABANYAL:80% BENIMACLET:60% Avg. DE FRANÇA: 50%
19 SALUT, MALALTIA I CULTURA. CURS 2013-14
A continuació es representen els resultats d’algunes de les peguntes del nostre qüestionari:
PREGUNTA 1: Creu que l’avortament és un dret de la dona?
Comparem el nombre relatiu de persones segons el barri que creuen que l’avortament sí és un dret de la
dona. Observem que la gran majoria de les dones entrevistades creuen que l’avortament és un dret que
recau sobre la dona.
Comparem el nombre absolut de persones que, segons el barri, creuen que l’avortament sí és un dret de la
dona. D’aquesta manera contrastem que només trobem una dona del total, corresponent a l’Avg. De França,
que creu que l’avortament no és un dret de la dona.
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
CABANYAL BENIMACLET Avg. DE FRANÇA TOTAL
CREUEN QUE L'AVORTAMENT ÉS UN DRET DE LA DONA
%
0
2
4
6
8
10
12
14
16
CABANYAL BENIMACLET Avg. DE FRANÇA TOTAL
SI
NO
20 SALUT, MALALTIA I CULTURA. CURS 2013-14
PREGUNTA 2.1: Coneix l’avantprojecte de la Llei de l’avortament?
Comparem el nombre relatiu de persones que, segons el barri, coneixen l’avantprojecte de la nova llei de
l’avortament. El que mostra aquest gràfic en general és que l’avantprojecte no és molt conegut entre la
nostra mostra.
Comparem el nombre absolut de persones que, segons el barri, coneixen l’avantprojecte de la nova llei de
l’avortament i les que no. Podríem dir que majorment, en tots els barris, les dones no coneixen en què
consisteix l’avantprojecte de la nova llei de l’avortament. Malgrat tot, és més conegut a la zona de l’avg de
França.
0
20
40
60
80
100
CABANYAL BENIMACLET Avd.DE FRANÇA TOTAL
Coneixen l'avantprojecte de llei de l'avortament
%
0
2
4
6
8
10
12
14
16
CABANYAL BENIMACLET Avd.DE FRANÇA TOTAL
SI
NO
21 SALUT, MALALTIA I CULTURA. CURS 2013-14
PREGUNTA 2.2: Està d’acord amb el que s’hi exposa?
Comparem el nombre relatiu de persones segons el barri que estan en contra de la nova llei de l’avortament.
Serà en el barri de Benimaclet on trobem una majoria, el total de les dones entrevistades allí, que s’oposen a
l’avantprojecte de la nova llei de l’avortament. En general, trobem que un 80% es mostra en contra
d’aquest.
Comparem el nombre absolut de persones que, segons el barri, estan a favor o en contra de l’avantprojecte
de la nova llei de l’avortament. Destaca el barri de Benimaclet, on el total de dones s’oposa a aquest. A
continuació tenim el barri del Cabanyal, amb 4 de 5 dones; i finalment l’avg. De França amb 3 e 5 que s’han
mostrat en contra.
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
CABANYAL BENIMACLET Avg. De FRANÇA TOTAL
Estan en contra de l'avantprojecte de llei
%
0
2
4
6
8
10
12
14
16
CABANYAL BENIMACLET Avg. De FRANÇA TOTAL
SI
NO
22 SALUT, MALALTIA I CULTURA. CURS 2013-14
PREGUNTA 4: Creu que l’Esglèsia està influint en aquesta llei?
Comparem el nombre relatiu de persones que, segons el barri, opinen que l’Esglèsia influeix en
l’avantprojecte de la nova llei de l’avortament.
Comparem el nombre absolut de persones que, segons el barri opinen que l’Esglèsia influeix en
l’avantprojecte de la nova llei de l’avortament. Podem dir que pràcticament el total de dones entrevistades,
independentment del barri, afirmen que l’esglèsia té elevada influència sobre l’avantprojecte de la nova llei;
trobant només un cas corresponent al barri del Cabanyal que pensa que no hi influeix.
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
CABANYAL BENIMACLET Avg. De FRANÇA TOTAL
Creuen que l'Esglèsia influeix en l'avantprojecte de llei
%
0
2
4
6
8
10
12
14
16
CABANYAL BENIMACLET Avg. De FRANÇA TOTAL
SI
NO
23 SALUT, MALALTIA I CULTURA. CURS 2013-14
5. Conclusions
Les conclusions que em tret de la nostra mostra de conveniència son les següents:
En primer lloc, com esperàvem, la majoria de les persones enquestades (12 de 15) estan en contra
d’aquest avantprojecte de llei. A més podem veure que hi ha molta diversitat de edat a la mostra (de 15
a 40 anys) i que predomina el NO al nou avantprojecte en tots els rangs de edat. També predomina a
tots els barris, i en el que més dones han estan a favor de la nova llei es en avinguda de frança.
Com em pogut comprovar 14 de les dones (predomini doncs als tres barris) opinen que avortar es un
dret de la dona i que haurien de decidir elles sobre el fet de avortar o no, la majoria de elles argumenta
que es el seu cos i que solament ella mateixa hauria de decidir sobre aquest.
En el que no estan d’acord tota la mostra de dones es en que no es puga avortar en cas de malformació
o malaltia greu, per què aquests xiquets depenen del pares ja que necessiten moltes atencions i cuidats i
ara cada vegada amb menys ajudes econòmiques açò es fa impossible per a moltes famílies.
El que crida l’atenció es que tant al barri de Benimaclet com a avinguda de França totes les dones opinen
que no s’hauria de penar ni al metge ni a la dona per portar a terme l’avortament, però de aprovar-se la
nova llei, algunes d’estes si pensen que al convertint-se en un delicte s’hauria de penar als dos i no
solament al metge. En canvi al barri de del Cabanyal la majoria opina que directament s’hauria de penar
als dos (4 enquestades), o solament al metge (1 enquestada).
Per últim, en quant a les campanyes de prevenció i educació sexual totes estan d’acord que s’ha de
promoure, tant a casa com als col·legis, de no ser així seria una regressió cap arrere.
D’aquesta forma em pogut saber l’opinió de les dones joves de diferents edats, amb diferents graus
d’estudis i treballs i de barris molt diferents econòmicament. Però malgrat tot això, la opinió de la
majoria es la mateixa, no estan a favor d’aquesta llei, i solament algunes si pensen que hauria d’estar
més regulat l’avortament de menors d’edat (en quant a informar als pares), però en cap cas imposar a
una dona tindre un fill del que no es va a poder fer càrrec.
Per tant no s’entén que s’imposen lleis com aquesta en la que la majoria de persones enquestades
aleatòriament estiguen en contra. Així, opinem que s’hauria de fer un referèndum per veure que opinen
del canvi totes les dones del país, i fer-ho o no, segons els resultats del mateix.
24 SALUT, MALALTIA I CULTURA. CURS 2013-14
6. Bibliografia
Bibliografia utilitzada fins al moment:
- 20minutos.es[Internet].Madrid:20minutos. [actualitzat el 20 de desembre de 2013; consultat el 27
de abril de 2014]. Disponible en: http://www.20minutos.es/noticia/2012240/0/ley-
aborto/europa/plazos/
- DiarioProgresista.es[Internet].Madrid: DiarioProgresista.[ actualitzat el 28 d’abril de 2014; consultat
el 30 d’abril de 2014]. Disponible en: http://www.diarioprogresista.es/carta-de-abierta-de-catolicas-
por-el-derecho-a-decidir-al-28929.htm
- Elmundo.es[Internet].Madrid:Elmundo.[ actualitzat el 23 de desembre de 2013; consultat el 2 de
maig de 2013]. Disponible en:
http://www.elmundo.es/espana/2013/12/21/52b578fc22601dbc418b456e.html
- Larazon.es[internet].Madrid:Larazon;2012.[ actualitzat el 6 de maig de 2014; consultat el 2 de maig
de 2014]. Disponible en:
http://www.larazon.es/detalle_hemeroteca/noticias/LA_RAZON_475565/2857-asociaciones-pro-
vida-aplauden-la-medida-de-gallardon
- Pequelia.es[Internet].Madrid:Pequelia;2013.[ actualitzat el 13 de febrer de 2013; consultat el 1 de
maig de 2014]. Disponible en: http://pequelia.es/95970/diferencias-significativas-de-la-reforma-de-
la-ley-del-aborto/
- Pequelia.es[Internet].Madrid:Pequelia;2013.[ actualitzat el 21 de febrer de 2013; consultat el 29
d’abril de 2014]. Disponible en: http://pequelia.es/97412/con-mas-educacion-y-sensibilizacion-no-
es-necesario-modificar-la-ley-del-aborto/
- Teinteresa.es[Internet].Madrid:Teinteresa.[ actualitzat el 20 de desembre de 2013; consultat el 29
d’abril de 2014]. Disponible en: http://www.teinteresa.es/espana/Luz-segundo-cambio-regulacion-
aborto_0_1051095740.html
- Valencia.es/estadística [internet]. Oficina d’estadística de l’Ajuntament de València [actualitzat l’any
2013; consultat el 29 d’Abril de 2014). Disponible en:
http://www.valencia.es/ayuntamiento/estadistica.nsf/fDocMapaImagen?ReadForm&codimg=Carto
Distritos&idColumnaApoyo=C12573F6004BC7DFC12572DB0048A951&lang=1&nivel=9_2
- Wikipedia.org [internet]. Disponible en: http://es.wikipedia.org/wiki/Benimaclet
