WWW.NOTICIESTARRAGONA.CATSETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

número 219290414

220.000€

ELS PALLARESOSCASES APARELLADES

COM SEREM L’ANY 2040?MÉS GENT...LES COMARQUES DE TARRAGONA ES MANTINDRAN AL CAPDAVANT DEL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC DE CATALUNYA EN EL PERÍODE 2021-2040

... I MÉS VELLSEL RADICAL ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ DURANT LA SEGONA DÈCADA DEL S.XXI COMPORTARÀ UNA SOCIETAT ENCARA MÉS DEPENDENT DE SERVEIS BÀSICS COM LA SANITAT O L’ATENCIÓ SOCIAL

FOTOMUNTATGESimulació d’envelliment de l’alcalde de

Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, realitzada a partir d’una obra de l’artista tarragoní Menpo.

L’any 2040 el polític complirà 80 anys.

EL 2021 LES NOSTRES COMARQUES JA SUPERARAN ELS 120.000 HABITANTS DE MÉS DE 65 ANYS

29 d’abril de 2014 | El Tema de la Setmana2 |

EL TEMA DE LA SETMANA

L es comarques de Tarra-gona continuaran lide-rant el creixement po-

blacional de Catalunya en les pròximes dècades. Segons les darreres projeccions po-blacionals de la Generalitat, el país podria superar els 10 milions d’habitants durant la tercera dècada del segle XXI i la demarcació de Tarra-gona superarà la barrera del milió d’habitants entre 2021 i 2030. Aquest creixement poblacional, però, vindrà acompanyat d’un progressiu envelliment de la societat tarragonina, que només en set anys (2021) ja passarà a tenir més de 119.000 habi-tants per sobre dels 65 anys. El punt àlgid d’envelliment de la població serà al voltant de 2040, quan els nascuts du-rant el ‘baby boom’ dels anys 70 arribaran a la tercera edat sense que les generacions posteriors hagin rejovenit la societat amb prou naixe-ments. Una dada altament preocupant és que a l’inici de la quarta dècada del segle un

de cada quatre residents en edat de treballar ja haurà su-perat la barrera dels 55 anys.

Afrontar l’envelliment de la població és un dels principals reptes de les administracions públiques a mitjà i llarg termi-ni, ja que serveis bàsics com la sanitat, l’atenció a la depen-

dència, la mobilitat o l’ense-nyament es veuran forçosa-ment obligats a experimentar canvis dràstics per adaptar-se a les noves realitats socials. L’any 2040 la demarcació tar-ragonina tindrà més d’un mi-lió d’habitants, dels quals més d’un 25% seran vells, amb una especial incidència dels col-

lectius d’edats superiors als 80 anys (amb creixements de més del 50% en relació amb l’actualitat). Si bé és difícil fer projeccions poblacionals a tan llarg termini, els experts aler-ten que a Tarragona en el fu-tur hi haurà un gran dèfi cit de persones en edat de treballar, fi ns al punt que l’any 2040 el

gran gruix de persones cotit-zants ja haurà superat la bar-rera dels 55 anys. Per contra, hi haurà un important grup de ciutadans joves (de 0 a 15) que naixeran un cop s’hagi conso-lidat la recuperació econòmi-ca i també existirà un «forat» poblacional d’edats compreses entre els 18 i els 45, fruit de la baixa natalitat d’aquest inici de segle, que a més va acom-panyat d’un estancament de la immigració. En aquest sentit, el darrer estu-di de projecció poblacional pu-blicat per la Generalitat apunta que el futur mercat laboral de Tarragona dependrà en bona mesura dels índexs d’immigra-ció que es registrin en les dues pròximes dècades.

Projecció a 2021

Les previsions a mitjà termini són més fi ables i alhora també colpidores pel que fa a l’enve-lliment de la societat tarrago-nina. L’àmbit del Camp de Tarragona és el de més creixement projec-tat en l’horitzó 2021: la pobla-ció podria passar de 584.660 habitants l’any 2008 a 713 mil habitants l’any 2021, fet que representa un creixement del 22% amb relació a la població del 2008. El Camp de Tarra-gona és l’àmbit on s’espera el creixement més important de la xifra de població en edat

Tarragona va directe cap a un envelliment radical de la societatL’efecte del ‘baby boom’ dels 70 tindrà el seu màxim exponent en l’envelliment de la població l’any 2040. Hi haurà més gent de més de 80 anys que no pas infants i el gros de persones en edat de treballar tindrà més de 55 anys

Els espais geriàtrics seran cada vegada més necessaris en una societat clarament envellida durant les pròximes dècades.

Les projecccions ja apunten que l’any 2021 a la demarcació ja hi haurà més de 119.000 residents de més de 65 anys

El territori liderarà el futur creixement demogràfi c de Catalunya i superarà el milió d’habitants entre 2021-2030

| 29 d’abril de 2014 | 3El Tema de la Setmana

EL TEMA DE LA SETMANA

escolar, que passarà de 98.617 habitants de 0 a 15 anys l’any 2008 a 129 mil l’any 2021, la qual cosa representa un aug-ment del 31%. La població en edat laboral, 402.443 habitants l’any 2008, podria créixer un 16% i atènyer la xifra de 465 mil habitants. El nombre de persones grans que residirà al Camp de Tarragona tindrà un dels creixements relatius més alts: la xifra de població de 65 anys i més, de 83.600 habitants el 2008, podria arribar a 119 mil habitants el 2021, un aug-ment del 42%. Aquest augment serà més intens per al grup de més edat, de 80 anys i més, que pot augmentar en un 50% en relació amb les xifres actuals.

Projecció a 2040

Es preveu que Catalunya tin-drà 8 milions d’habitants l’any 2021 i que l’any 2040 la xifra de població se situarà prop dels 10 milions d’habitants. Els resultats de les projeccions indiquen que la piràmide de-mogràfi ca evolucionarà cap a una distribució més envellida a mitjà termini i, sobretot, a llarg termini. Pel que fa la po-blació en edat escolar (de 0 a 15 anys), es preveu que les xifres seran més altes que les actuals en tot el període de projecció, amb una tendència clara de creixement fi ns al 2021, enca-ra que després s’esperen fl uc-tuacions, com a resultat dels cicles que presentarà la xifra de naixements.Es preveu que el nombre d’ha-bitants en edat de treballar (de 16 a 64 anys) tindrà un crei-xement lent en els horitzons d’aquesta projecció. Cal des-tacar que patirà un fort enve-lliment, en la mesura que les generacions plenes dels setan-ta vagin transitant, primer cap a les edats laborals madures i fi nalment cap a les edats de ju-bilació i siguin substituïdes per generacions molt menys nom-broses. És important constatar que fi ns i tot l’arribada conti-nuada d’immigrants no podrà evitar l’envelliment de la força de treball, de manera que es preveu que l’any 2040 una de cada 4 persones en edat laboral tingui de 55 a 64 anys.El nombre d’habitants de 65 anys i més creixerà en tot el període de projecció, però amb especial intensitat al fi nal de la quarta dècada del segle XXI, perquè en aquesta data ingres-saran en edat de jubilació les generacions plenes nascudes

els primers anys setanta del se-gle XX. L’entrada en edat de ju-bilació d’aquestes generacions comportarà que la població de 65 anys i més assoleixi màxims històrics i que el pes relatiu de la població de 65 i més anys superi el 25% l’any 2040. En aquest horitzó, el creixement ràpid de la població en edat de jubilació, combinat amb el creixement lent de la xifra de població en edat laboral, com-portarà un important augment de les ràtios de dependència. Es preveu que l’esperança de vida continuï augmentant, la qual cosa contribuirà a l’aug-ment de població de més edat i en particular del nombre d’ha-bitants de 80 anys i més.Les projeccions comarcals apunten cap al fet que conti-nuarà la difusió de la població en el territori, més enllà de l’àmbit metropolità, amb un creixement demogràfi c més alt en els territoris fora de l’àmbit metropolità, tal com s’ha anat registrant els darrers anys. El creixement de la població en les edats de jubilació (65 anys i més) i en les edats molt avan-çades (80 anys i més) serà molt contrastat territorialment, amb augments molt importants als territoris que són actualment els menys envellits, com ara el Camp de Tarragona i les comar-ques metropolitanes (llevat del Barcelonès).En les projeccions realitzades pels experts s’inclouen dos es-cenaris alternatius: l’escenari baix i l’escenari alt. L’escena-ri baix preveu que les xifres totals de població romanguin semblants a les actuals, mentre que, d’acord amb el resultat de l’escenari de més creixement, l’escenari alt, la població de Catalunya podria atènyer 8,4 milions el 2021 i fi ns i tot so-brepassar la xifra de 10 milions d’habitants cap al 2040. L’enve-lliment a mitjà i llarg termini de l’estructura demogràfi ca apareix també amb força en els escenaris alternatius.

Les forces sindicals ul-timen els preparatius perquè el pròxim Dia

Internacional dels Treballa-dors (dijous 1 de maig) si-gui un èxit de participació ciutadana a les principals ciutats de Catalunya i de l’Estat. A Tarragona, però, després de dos anys conse-cutius d’unanimitat sindi-cal en les manifestacions, aquesta unitat s’ha trencat i durant la jornada es viu-ran diverses manifestaci-ons als carrers de la capital provincial.

Els sindicats majoritaris apos-ten per una concentració i actes de caràcter festiu al llarg del matí, mentre que la manifestació de la tarda que-darà en mans dels sindicats minoritaris, bàsicament, la CGT i l’Esquerra Independen-tista. UGT, que dijous passat

va celebrar assemblea amb una seixantena de delegats tarragonins per fer una crida

a la participació en els actes del Primer de Maig, creu que aquest trencament és un «er-ror» que respon a «tàctiques» dels sindicats petits, davant la proximitat de les eleccions sindicals. Els sindicats mino-ritaris, com ara la CGT, han organitzat mobilitzacions a Tarragona, Reus i el Vendrell a partir de les sis de la tarda. Tarragona havia estat l’ex-cepció a Catalunya d’unitat i entesa entre tots els sindicats a l’hora d’organitzar manifes-tacions i actes reivindicatius en els darrers temps.

1 de maig sense unitat sindical

SERÀ NOTÍCIA

UGT i CCOO aposten per una concentració al matí, mentre que els sindicats minoritaris ho faran amb actes a la tarda

La natalitat continuarà baixa i el rejoveniment de la societat tarragonina dependrà dels nivells d’immigració

29 d’abril de 2014 | 4 | Sumari i editorial

1612 22

6 8 11Continua el

serial de l’EOI de Tarragona

Veurem més paneroles enguany?

CLAUS DE LA SETMANA

Si fem cas dels estudis sobre projeccions poblacionals de les pròximes dècades, és fàcil arribar a la conclusió que les comarques de Tarragona, si res no canvia inesperadament, estan destinades a convertir-se en un territori majoritàriament de jubilats i jubilades.

D’aquí a 25 anys, a les nostres ciutats i pobles viuran més persones de més de 80 anys que no pas infants de 0 a 15 anys. Per tant, formarem part d’una societat on els nivells de dependència i d’atenció sanitària seran encara més alts que els actuals. A més a més, el col·lectiu de perso-nes en edat de treballar (de cotitzar) estarà cada vegada també més envellit, fi ns al punt que, al voltant de l’any 2040, el 25% de les persones que treballi a casa nostra tindrà més de 55 anys. El rejoveniment del nostre mercat laboral queda a mercè, doncs, de la futurible recuperació econòmica del territori i de la seva capacitat per provocar un nou efecte crida d’immigració (com va succeir a la dècada dels 70 del segle passat i que va ser l’origen del famós fenomen del baby boom, del qual encara ens nodrim).

Més gent, però més vells. Aquest és l’escenari que dibuixen els experts per a les co-marques tarragonines del futur, un fet que ha d’obligar a refl exionar sobre les necessitats que tindrem com a societat a mitjan segle XXI i sobre una realitat important: com ens ho farem per sufragar el cost d’una població formada bàsicament per gent de la tercera edat. Ara per ara, hi ha diversos escenaris sobre la taula: el retard en l’edat de jubilació, la remodelació de serveis bàsics com la sanitat o l’atenció a la dependència, la priorització de recursos públics exclusiva-ment per a dos o tres serveis essencials... Decisions que costarà prendre però que, tard o d’hora, caldrà adoptar davant de la inevitable realitat que ens espera. El més important és que aquestes decisions tinguin una fi nalitat clara, que es facin d’una manera progressiva i poc traumàtica, i en les condicions adients perquè aquells que les hàgim de posar en pràctica ho fem amb la ferma convicció que són pel bé de les futures generacions i la nostra pròpia.

Envelliment insostenible?

Protagonistes

Editorial

Nàstic, via directa cap al ‘play-off’

Males dades d’accidentalitat laboral

Per segona setmana consecutiva, el Nàstic és mereixedor d’aparèixer com a protagonista positiu de la setmana a no-tíciestgn. Els grana han assolit una victòria més (la vuitena consecutiva) davant d’un dels millors equips de la categoria i té a tocar el play off d’ascens a la divisió de plata del futbol espanyol. A aquestes altures de la temporada hom es pot pe-nedir de les errades del passat, però el somni d’ascens, ara sí, és a les mans dels jugadors i d’una afi ció il·lusionada.

Les nostres comarques tenen el trist honor de presentar el pitjor comportament percentual de Catalunya quant a sinis-tralitat laboral. El nombre d’accidents, tenint en compte les persones afi liades al territori, va créixer un 2,64% el 2013. En números absoluts, va haver-hi un total de 6.980 accidents -amb 4 víctimes mortals, la darrera de les quals al Port ara fa un parell de setmanes. La sinistralitat ha incrementat en tots els sectors, excepte la construcció, bàsicament perquè n’ha descendit dràsticament l’activitat. CCOO alerta de la necessi-tat d’invertir en prevenció i de declarar tots els sinistres.

Torredembarra té problemes amb Muntanyans II

Ballesteros: «No faré ni un minut

de campanya»

SÍ

11Febre de tapes

arreu de la demarcació

Donar a llum a l’hospital de

Santa Tecla

La frase de la setmana

«Som una nació cívica, inclusiva i d’adhesió voluntària. Feliçment, no som una raça. Som una cultura. I una llengua es pot aprendre»

Josep Lluís Carod Rovira Exlíder d’ERC

Mentre Nasreddín anava un vespre cap a la casa d’un monjo sufí, una gran multitud en tornava després d’haver sentit la seva prèdica. Va quedar parat uns moments mentre se li apropa un que li diu:- Què fas parat aquí?- Com que veig que vaig contra direcció, penso si no m’hauré equivocat.

Marxa al costat de la multitud, mai al bell mig, ni al cap” (Pitàgores).La multitud és un vast desert d’homes i de dones.La multitud sap de tot i no entén res.Els vots s’haurien de pesar i no sols comptar.Quants necis fan falta per formar una multitud?Anar contra corrent sol ser un bon indici d’haver encertat el camí.De vegades és perillós tenir raó.Un home pot tenir més sentit comú que una multitud de gent.Una sardina pensa el mateix que un banc de sardines.

Espurnes d’en mossèn Aragonès

Bernabé

Contra direcció

NO

| 29 d’abril de 2014 | 5Opinió

CLAUS DE LA SETMANA

Edita i distribueix:Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L.C/ Joan Maragall, 143003 Tarragona

Director:Òliver Márquezomarquez@noticiestgn.cat

Redacció i fotogra� a:noticies@noticiestgn.cat977 25 99 11

Disseny i redacció:Agnès LlorensCarme LópezAnna CompanyAna GómezOriol Montesóredaccio@noticiestgn.cat

Disseny original:Èxit ComunicacióFolc Lechadisseny@noticiestgn.cat

Correcció:Carme LópezImprimeix:PromicsaD.L.: T- 1062- 09Vídeo:Tomàs Varga

Departament comercial:Manel Novellamnovella@noticiestgn.catJoan A. Canojcano@noticiestgn.cat

Web:Ana Gómez / Agnès Llorens

cartes al directorlector@noticiestgn.catclassi� catsclassi� cats@noticiestgn.catserveisserveis@noticiestgn.catpublicitatpublicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

El juez Silvay el caso Blesa

CARTA AL DIRECTOR

El caso Blesa que instruía el juez Silva, y por el que hoy se sienta en el banquillo de los acusados, es el más claro exponente de la politiza-ción del sistema judicial de España. Una politización llena de intereses partidistas, que además de ser des-carados por sus hechos probados, gozan del apoyo del gobierno. El Fiscal General del Estado afi rma que la justicia no es igual para los poderosos que para la gente llana, algo tarde llegan estas declaracio-nes, pero debemos sentirnos satis-fechos de que al menos lleguen. El juez Silva ha recusado a dos de los magistrados que debían juzgarles, a uno por su forma de actuar jurídi-camente, y a otra juez, porque que quería juzgarlo, cuando ella había sido concejal del PP y miembro del consejo de administración de Caja Madrid durante la presidencia de Blesa. No hace falta preguntarse cómo es que la jueza cobraba como juez, como concejal del PP, y como consejera de Caja Madrid durante el periodo en que Blesa era Presi-dente de la entidad. Pido perdón por la expresión, pero «qué demo-nios» hace esta magistrada en el tribunal que juzga al Juez Silva con tan inmenso grado de confl icto de intereses. Creo que estamos vivien-do momentos en este país de un descaro monumental por parte de los que nos gobiernan, un descaro que se asemeja en algunas situaci-ones a tiempos que antaño los que tenían el poder no les importaba lo más mínimo dar una imagen de respetabilidad, simplemente ejecu-taban psicológicamente a aquellos que no pensaban y actuaban igual que ellos, la única diferencia con la época que estamos viviendo es que ahora no los llevan al paredón, ya que las exigencias democráticas occidentales no se lo permiten, a cambio se esfuerzan por destruir las carrearas de hombres honestos y de buena fe, que en este caso tan solo desean cumplir con su trabajo e impartir justicia, defender los de-rechos fundamentales de las perso-nas, y penalizar a aquellos que han abusado de su poder para engañar, estafar y robar a cualquier otro ser humano, con el agravante de que en esta ocasión la mayoría de las víctimas han sido personas mayo-res y humildes que querían conver-tir sus ahorros en una esperanza y un seguro de bienestar para su fu-tura etapa de vejez.

Pedro Javier Marín GarretaCornudella del Montsant

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLESD’OPINIÓ A: LECTOR@ NOTICIESTGN.CAT

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identifi cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors i col·laboradors publicades en el setmanari.

F a dies que parlo de la primavera. Aquest any m’ha im-pactat més que mai, potser perquè feia temps que no podia gaudir-la. Els horaris que portava darrerament

m’impedien distingir, quan treia el cap al carrer, si la llum del cel corresponia a la primavera o a una altra estació. I no era per cap defi ciència visual, sinó més aviat perquè de llum en quedava ben poca. Per la vida es perd la vida, diuen, i és veritat, allò que en diem treballar per viure a vegades es converteix en viure per treballar.He parlat de la primavera en el meu blog, també amb els amics, amb la família, amb mi mateixa, comptant i evocant les meves primaveres. I n’he parlat amb la Lila, el gos de la meva fi lla, que ha començat a llagrimejar quan li he explicat que el Barça aquesta primavera portava tres partits seguits perdent. Jo crec que llagrimejava per l’al·lèrgia; els gossos són intuïtius i ella ja sabia que el Barça tornaria a guanyar. Per cert, se sap si algun especialista ha comprovat si Messi pateix astènia primaveral? En té tots els símptomes i això, que ho sàpiguen tots els culers, també es cura. Només cal deixar que el malalt tingui aire per

respirar.I és que la primavera ho explica tot. Explica que el dilluns de Pasqua tan esperat ens hàgim de quedar a casa per culpa de la pluja o que al llarg del dia, el temps canviï més vegades que els gols que va marcar el Barça al Madrid en... el penúltim partit de Lliga, més els que li va marcar el Madrid el mateix dia: set. Set és un bon número, sí, un número bíblic per relacionar els partits del Barça amb el Madrid. Es tracta d’anar-se atansant a Déu, per si té a bé fer un miracle. Llàstima que no l’hagi fet per en Tito. Crec que els gols i els triomfs del Barça, amb la seva mort, han passat a segon terme per a tothom. També per a mi. Recordarem sempre l’home de posat seriós que va tenir el han-dicap de substituir Guardiola i l’honor de continuar guanyant títols pel Barça, a qui la mort, amb la seva dalla més voraç de la nostra època, va rondar i es va endur massa prematurament.Explica la primavera, a més, que cada any per aquesta època esclati alguna revolució-reivindicació al món. Aquí no, que ens guiem pel seny. Nosaltres escalfem a la primavera i reivindi-quem a la tardor; també reivindiquem parlar, però no hi ha manera, ni ara ni mai.Potser la primavera també explica que un guàrdia civil em de-mani l’amistat per Facebook i sense que jo li digui ni sí ni no, em llenci alguna fl oreta, no precisament bonica i primaveral. Ell segurament no ho sap, però no responc a provocacions. Fins i tot, aquesta primavera he estat a punt d’enamorar-me. No pas del guàrdia civil, que a aquestes altures no vull patir per amors no correspostos.I bé, per enguany deixaré d’escriure sobre la primavera. No vull que amics i lectors comencin a ironitzar sobre la meva exaltació primaveral. Només en parlaré amb la Lila. Ella, amb la seva intuïció i paciència, sap que la primavera passarà i tor-naré a jugar bé, ui perdó!, tornaré a escriure sobre altres temes. Encara que probablement algun tema no el deixaré fi ns que ja no calgui parlar-ne mai més.

OPINIÓ

Ho explicala primavera

TERESA DUCHESCRIPTORA I BLOGUERA

A HTTP: / /SALSA-F ICCIO.

BLOGSPOT.COM

29 d’abril de 2014 | 6 | Tarragona

TARRAGONA

El serial de l’EOI de Tarragona

E ls nascuts als anys se-tanta vam estudiar idiomes a l’edifi ci dels

Caputxins de la Rambla Nova sentint unes paraules llarga-ment repetides: «en un parell de cursos ens traslladarem». Poc ens imaginàvem que, al segle XXI, les noves generaci-ons seguirien el mateix camí i sentirien els mateixos mots. El maig de 2011, l’Ajunta-ment de Tarragona agafa les regnes d’un projecte que cap dels governs de la Generali-tat va saber desencallar i es compromet a fer-se càrrec del cost de l’obra de rehabi-litació de l’antic edifi ci de la Chartreuse —nova seu de l’EOI— a canvi que el Govern català ho acabi pagant a ter-minis. Els 22 mesos del perío-de d’execució es compleixen i el curs 2013-2104 comença a la nova seu. Malgrat tot, el Govern de la Generalitat de-cideix no destinar a l’Escola Ofi cial d’Idiomes la tercera planta, que havia d’acollir la biblioteca, l’aula d’autoapre-nentatge i la sala d’actes. El motiu és «l’austeritat i l’es-talvi» i la solució, ubicar-hi els serveis territorials del departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya a Tarragona.

Aquesta mesura convertia un trasllat llargament esperat en un canvi d’espai agredolç en el qual s’aprofi tava el mobiliari vell i es perdien uns equipa-ments característics de les al-tres Escoles Ofi cials d’Idiomes catalanes com la biblioteca. Des d’un inici, notíciestgn es va fer ressò de la indignació del col·lectiu educatiu de l’EOI Tar-ragona i de les accions que va dur a terme: recollida de 5.000 signatures i reunió amb el de-legat del Govern a Tarragona, Joaquim Nin; i, en veure que això no servia de res, cancel-lació de totes les activitats del curs, acte d’inauguració inclòs, com a mesura de protesta.

Paral·lelament, ICV-EUiA i el PP van portar al Parlament de Catalunya i a l’Ajuntament de Tarragona sengles propostes que exigien a la Generalitat el retorn de la tercera plan-ta a l’ús acadèmic. La segona va prosperar amb els vots en contra del grup municipal de CiU i la frase del regidor con-vergent Robert Vendrell, «si no

els agrada, s’hi posen fulles», deixant clar que la Generalitat farà el que voldrà amb l’espai perquè «és seu». La proposta de resolució a la cambra catalana va córrer una sort ben diferent i els diputats de CiU i ERC la van rebutjar.

El PP proposa utilitzar l’anti-ga comissaria dels Mossos

L’estalvi del lloguer de l’edifi ci que ocupen els serveis territo-rials d’Economia i Finances al carrer Monestir de Poblet és el motiu que esgrimeix el Govern català, que disposa de nombro-sos edifi cis en desús i de la seva propietat arreu de la ciutat. Un exemple és l’antiga comissaria dels Mossos d’Esquadra a les Gavarres, que està buida des de 2011. En aquest sentit, el diputat popular Jordi Roca va presentar una proposta de re-solució al Parlament perquè les ofi cines d’Economia i Fi-nances vagin a l’antiga comis-saria i l’EOI recuperi la tercera

planta. La proposta encara no s’ha debatut.Malgrat tot, des de la delegació del Govern de la Generalitat a Tarragona ja s’ha anunciat que la decisió d’ubicar el departa-ment d’Economia i Finances a la tercera planta de l’EOI és «inamovible».

Noves mobilitzacions

Aquest Sant Jordi, mentre la tercera planta de l’antic edifi -ci de la Chartreuse continua buida, els estudiants de l’EOI Tarragona han iniciat mobilit-zacions per reclamar-la. Una classe davant l’antiga escola a la Rambla Nova ha estat la primera acció. Segons els es-tudiants, «una escola amb un certifi cat ISO de qualitat no es pot permetre no tenir una biblioteca digna, així com una sala d’autoaprenentatge i sala d’estudis i una sala d’actes on organitzar esdeveniments com conferències, actes literaris i culturals de tota mena».

Els estudiants de l’EOI recla-men, també, més comunicació entre administracions: «pen-sem que la titularitat de l’es-cola és de la Generalitat, però l’Ajuntament de Tarragona és qui va fer les obres, unes obres pensades per a ús educatiu, no administratiu. Si no, per què al lloc on inicialment s’havia des-tinat a sala d’actes hi ha una tarima? Una ofi cina no neces-sita cap tarima».Demanem a la Generalitat que reconsideri la seva posició i busqui un lloc alternatiu per al departament d’Economia i Fi-nances, perquè «estem segurs que el trobaria». Les mobilitzacions han acabat aquest dilluns quan els estu-diants han fet una passejada de l’antiga EOI de la Rambla Nova a la nova. Aquestes acci-ons es complementaran amb una queixa formal al Síndic de Greuges de Catalunya que actualment s’està preparant i que es presentarà en les pròxi-mes setmanes.

Més de vint anys esperant l’edifi ci defi nitiu per rebre’l escapçat

ENSENYAMENT

La tercera planta de l’Escola Ofi cial d’Idiomes de Tarragona continua buida. /Oriol Montesó.

Oriol Montesó,Tarragona

El Govern de la Generalitat anuncia que la decisió d’ubicar el departament d’Economia i Finances a la tercera planta de l’antiga fàbrica de la Chartreuse és «inamovible»

| 29 d’abril de 2014 Tarragona | 7

TARRAGONA

L’Ajuntament reclama a la Generalitat que deixi la tercera planta per a ús del centre docent

E l ple municipal ha aprovat una moció pre-sentada pel Partit Po-

pular en la qual es demana a la Generalitat que busqui un lloc alternatiu per als ser-veis territorials d’Economia i Finances de Tarragona. El text inclou un apartat en què l’Ajuntament de Tarragona es compromet a donar totes les facilitats per trobar una seu alternativa a les ofi cines de la Generalitat que no si-gui la tercera planta de l’EOI i proposa l’excomissaria dels Mossos de les Gavarres.

La segona vegada que la tercera planta de l’Escola Ofi cial d’Idi-omes irromp al ple del consis-tori tarragoní se salda amb un

resultat idèntic: tots els regi-dors (PSC, PP i ICV-EUiA) a fa-vor que l’equipament educatiu faci ús de tot l’espai rehabili-tat tret del grup municipal de Convergència i Unió.Victòria Forns, estretament relacionada amb el món aca-dèmic de la ciutat, ha defensat la decisió de la delegació del Go-vern explicant que «en lloc de 6 MEUR es va fer una rehabi-litació que acabarà costant 17 MEUR a causa dels pagaments diferits». La regidora i dipu-tada convergent proposa els usos compartits de la tercera planta: «la tercera planta ara és diàfana, posem-nos d’acord en la distribució de l’espai», en aquest sentit, Forns ha fet una

crida a la comunitat educati-va perquè es posi en contacte amb el departament d’Econo-mia i Finances per acordar la distribució de l’espai.Arga Sentís, portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA, consi-dera que és impossible compa-tibilitzar l’ús dels espais entre la comunitat educativa de l’EOI i el departament d’Economia i Finances, que té accés a dades de caràcter confi dencial.Jordi Roca, regidor i diputat del PP, ha estat l’encarregat de de-fensar aquesta moció portant-la al terreny de «Barcelunya».

El conseller de l’Ajuntament de Tarragona ha sumat l’afer de la tercera planta a una sèrie de «greuges» del Govern català contra Tarragona. Una com-parativa que ha portat Roca a lamentar des de la pèrdua del nom la universitat dècades en-rere fi ns a la futura elisió del nom de Tarragona en el ma-crocomplex de BCN World.Carme Crespo, tinent d’alcal-de d’Ensenyament del consis-tori tarragoní, també ha apro-fi tat l’ocasió per parlar d’altres «greuges» que Tarragona pa-teix a mans de la Generalitat

i ha dubtat del suposat estalvi que representarà la pèrdua de la tercera planta de l’EOI. La regidora ha apuntat que el Go-vern gastarà més de 200.000€ a posar a punt la tercera planta per als serveis d’Economia i Fi-nances: «quants anys trigarà a amortitzar-se aquesta inversió que no anirà a altres necessi-tats de la ciutat?», ha comentat Crespo fent referència a una altra moció en la qual el ple ha instat la Generalitat a invertir en la conservació dels monu-ments de Tarragona que són Patrimoni de la Humanitat.

Aprova una moció del PP que insta l’administració catalana a buscar una nova seu per a Economia i Finances

«El projecte preveu que tot l’edifi ci sigui per l’EOI i així ha de ser»

Carme Crespo Tinent d’alcalde d’Ensenyament de l’Ajuntament de Tarragona

«Aquest és un greuge més de «Barcelunya» envers Tarragona»

Jordi RocaPortaveu del grup municipal del PP a l’Ajuntament de Tarragona

«En lloc de 6 MEUR ens en costarà 17, a causa dels pagaments diferits»

Victòria Forns Portaveu del grup municipal de CiU a l’Ajuntament de Tarragona

«L’ús compartit dels espais és incompatible amb les dades confi dencials»

Arga SentísPortaveu del grup municipal d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Tarragona

29 d’abril de 2014 | 8 | Tarragona

TARRAGONA

SALUT PÚBLICA

Tindrempanerolesenguany?

Si fem cas de la versió del consistori, sem-bla que enguany ni

els tarragonins ni els turis-tes veuran paneroles a la nostra ciutat. Joan Sanahu-jes, conseller de Neteja de l’Ajuntament de Tarragona, explica a notíciestgn que “si la campanya preventiva funciona com l’any passat, no hi haurà episodis de pa-neroles”. Recorda que l’any

passat se’n van produir dos al començament de l’estiu a causa de la inexperiència, ja que era la primera vegada que l’Empresa Mixta d’Ai-gües de Tarragona (Ematsa) assumia el servei de desin-fecció i desratització del cla-vegueram municipal. «No ens tornarà a passar perquè ara ja dominem la tècnica», comenta Sanahujes, que re-corda que el tractament pre-ventiu per aquest estiu s’ha iniciat aquest mes d’abril i fi nalitzarà amb l’arribada del fred.

VIU TOTEL QUE VEUS

Plaça Verdaguer, 2 · 43003 TarragonaTel. 977 24 98 98 · www.botigadesalut.cat

* Ulleres de sol amb lents graduades orgàniques 1.5 amb muntura Broadway, segons disponibilitat en aquest Centre. Límit de l’oferta: Esf. +-4 Cil. +2, vàlida fins al 31 d’agost de 2014. No acumulable a altres ofertes o promocions.

Per saber si la predicció del màxim responsable de Nete-ja del consistori tarragoní es compleix, caldrà esperar a la tardor, però les dades compa-ratives dels dos darrers anys que ha presentat Ematsa fan pensar que el vaticini de Sana-hujes pot ser correcte. La tem-porada passada es van reduir un 12% el nombre de queixes i avisos dels veïns de Tarrago-na, passant de les 529 d’entre abril de 2012 i març de 2013 a les 468 d’abril de 2013 a març de 2014.«Això s’ha assolit gràcies al gran canvi que es va produir l’any passat quan es va passar d’actuar puntualment en res-posta a queixes veïnals amb accions estrictament correcti-ves a dur a terme, de manera

planifi cada i massiva, tot un seguit de mesures de desra-tització i desinsectació amb caràcter preventiu», explica el regidor de Neteja. En concret, s’ha passat de 529 actuacions en el període 2012-2013 (tan-tes com queixes hi van haver) a les 13.592 de la campanya 2013-2014, cosa que ha com-portat, en conseqüència, una reducció del 48% del nombre d’accions correctives derivades de queixes veïnals per presèn-cia d’insectes i rosegadors en els carrers de la nostra ciutat. Seguint, de manera ininter-rompuda, les actuacions plani-fi cades i amb l’augment de re-cursos, per aquesta campanya s’ampliarà un 14% la tasca pre-ventiva realitzada, la qual cosa representa més de 15.000 ac-

tuacions de desratització i de-sinsectació en el clavegueram de la ciutat. «Aquesta feina es continuarà reforçant amb la vigilància in situ realitzada pels operaris de manteniment d’Ematsa (amb més de 5.000 inspeccions), el centre 24 ho-res de registre d’incidències veïnals i pel control addicional de rosegadors realitzat per di-versos dispositius automàtics ubicats en diferents punts de la xarxa», afegeix el director del Laboratori d’Ematsa i res-ponsable de la coordinació del Servei de Desinfecció i Desra-tització, Daniel Milan.Un total de divuit operaris s’encarreguen del control de plagues des que l’any passat va ser assumit per Ematsa. Amb tot, els responsables de Neteja

La conselleria de Neteja de l’Ajuntament de Tarragona creu que no es repetiran les plagues d’escarabats de principis de l’estiu passat

Oriol Montesó,Tarragona

| 29 d’abril de 2014 Tarragona | 9

TARRAGONA

Superant amb escreix les previsions inici-als de donar 40 dinars

cada dia, el menjador social de Bonavista, que impulsa l’Associació Joventut i Vida, ha arribat als seus primers sis mesos d’existència ser-vint diàriament 135 dinars a persones amb pocs recur-sos econòmics, derivades a l’equipament del barri tarra-goní pels Serveis Socials de l’Ajuntament de Tarragona.

Afrontar les despeses que re-presenta mantenir obert el menjador, ja siguin les de manteniment o les de compra de certs productes de men-jar, continua sent el principal maldecap dels responsables del centre. L’Ajuntament de Tarragona ja ha fet una part de l’aportació econòmica esta-blerta en el seu dia, que s’ha sumat a l’aportació realitzada en el seu moment per l’Obra Social de La Caixa. Pròxima-

ment també destinarà diners al projecte la Diputació de Tar-ragona i, de manera periòdica, es reben altres quantitats de diners recollits en campanyes que organitzen entitats i par-ticulars per aconseguir diners per al menjador, com ara el concurs de chirigotas organit-zat pels comerciants de Bo-navista o les accions d’altres establiments particulars, que bescanvien els seus serveis a canvi de productes d’alimen-

tació. Tot i això, els responsables del menjador continuen fent una crida a tota la societat en general, i a empreses en par-ticular, per aconseguir més aportacions que garanteixin el manteniment del servei que s’ofereix sense patiments. El menjador social de Bonavista és al carrer Número Onze del barri tarragoní de Bonavista.

Una empenta pertornar a viure

La idea de l’associació és ofe-rir, a la llarga, serveis com-plets perquè les persones més necessitades puguin tornar a començar. Sota el nom de «Pro-jecte Ciutat», ja fa temps que l’entitat dóna roba i bosses de menjar per a 80 famílies, que se sumen al menjador. Els prò-xims passos seran alimentar totes les persones que ho ne-cessitin i tenir un espai on es puguin dutxar i estar-s’hi fi ns que estiguin en condicions de tornar al mercat laboral.

La necessitat de la ciutat queda coberta

Amb l’obertura d’un altre menjador social al centre de Tarragona el passat mes de gener, Javier Villamayor, con-seller de Serveis Socials de l’Ajuntament de Tarragona, afi rma que, «a hores d’ara, es dóna el servei que la ciutat necessita». I afegeix que, tot i que la demanda d’aquest tipus de serveis augmenta, «tenim prou capacitat i fl exibilitat per a assumir-la». Les persones o empreses interessades a col-laborar amb el menjador po-den fer-ho a través de l’adreça menjadorsocial@joventutivi-da.com.

SERVEIS SOCIALS

El menjador social de Bonavista, desbordat

recorden que el feedback amb la ciutadania és essencial i, per això, des d’abril de 2013 el telèfon per advertir de qual-sevol incidència (900 203 329) està operatiu les 24 hores.

La temporada passada es van reduir un 12% el nombre de queixes i avisos dels veïns i un 48% les actuacions correctives

L’espai compleix els seus primers sis mesosservint 135 dinars al dia i fent una crida a laciutadania perquè col·labori amb el centre

El menjador social de Bonavista està ubicat al carrer Número Onze del barri tarragoní.

29 d’abril de 2014 | 10 | Territori

TERRITORI

GASTRONOMIA

Envaïts per les rutes de tapes

La primavera, la tapa alte-ra. La moda de les rutes de tapes ha obert un pre-

cedent en moltes localitats de les comarques de Tarrago-na, que ja encarrilen dues o més edicions de les rutes de tapes, una autèntica moda que va començar a Tarrago-na l’any 2009 i que ha tornat a posar de moda els tastets acurats entre la ciutadania i els locals de restauració, que veuen en aquests certàmens una gran eina de promoció. En els darrers anys, i seguint aquest model, localitats com Reus, Salou, Vila-seca, el Ven-drell, Valls, Calafell, Cam-brils i Torredembarra han organitzat les seves pròpies rutes. Quines són les claus de l’auge d’aquest fenomen tan arrelat al territori?

Ja gairebé ens és impossible imaginar-nos la primavera sense les tradicionals rutes de tapes que durant els mesos de maig i de juny estan planifi ca-des en moltes localitats de la província. L’inici de la tempo-rada a Tarragona –que va estre-nar dues rutes de tapes aquest passat divendres fi ns l’11 de maig– marca la temporada alta del tastet a les comarques tar-ragonines. Pròximament s’afe-giran a la llista de localitats «tapejadores» Torredembarra, que ha organitzat una ruta de tapes de l’1 al 31 de maig, i Salou, que estrena la tercera edició del seu Gastrotour del 8 de maig a l’1 de juny. Aquesta llista es completa amb l’oferta que també ofereixen altres lo-calitats com el Vendrell, Cala-fell, Cambrils o Reus. Quin és l’origen d’aquesta tendència que s’ha anat es-campant com una taca d’oli? Els orígens d’aquesta veritable fal·lera l’hem de buscar en la

iniciativa que l’any 2009 va presentar la Cambra de Co-merç de Tarragona. Des de l’ens cameral comenten que la primera edició del Tarragona dTapes va sorgir de la volun-tat de crear una ruta de tapes amb caràcter mediterrani, que adaptés la tradició d’altres zones de l’Estat espanyol, on aquest tipus d’oferta gastro-nòmica és molt més habitual que aquí. «Volíem impulsar una iniciativa que fes que els establiments oferissin tapes de qualitat a un preu molt compe-titiu, com es fa a les zones del nord i sud de l’Estat espanyol«, confi rmen des de la Cambra de Tarragona, i afegeixen que «el més complicat va ser adap-tar aquesta idea a la realitat de Tarragona». L’any 2009, la cri-si econòmica ja feia estralls i aquest fet, juntament amb la separació entre les diferents zones que conformen la geo-grafi a tarragonina, van con-fi gurar la ruta que coneixem actualment, que es basa en al-guns criteris molt clars que no han canviat des del primer dia i que es repeteixen en totes les poblacions que formen part del recorregut.

Bon preu, rutes marcades i premis

Un preu altament competitiu, que en gairebé totes les po-blacions se situa sobre els 2,5 euros i que obre les portes a propostes gastronòmiques de tot tipus, és un dels principals al·licients per als ciutadans que participen en aquestes ru-tes, els quals tenen la capaci-tat de gaudir de productes que

freguen gairebé la creació gas-tronòmica d’alta qualitat a un preu més que competitiu. «El fet que sigui molt barat tastar la tapa és una de les claus de l’èxit del fenomen», assenya-la Ignasi Duran, president del Patronat de Turisme de Torre-dembarra –una de les localitats que ha seguit la tendència ini-ciada per la cambra tarragoni-na i que enguany ja sumarà la segona edició–. Duran també posa de manifest que el fet que moltes persones puguin dinar o sopar per menys de deu eu-ros és «un dels grans al·licients

d’aquestes campanyes». D’altra banda, la Cambra de Tarragona destaca que un altre

dels factors diferencials que han garantit l’èxit de la ruta de tapes tarragonina ha estat l’elaboració de rutes que en-llacen els establiments que hi participen i permeten confi gu-rar rutes. A Tarragona, des del primer moment es va delimi-tar en tres espais: zona centre, Part Alta i Serrallo, tres eixos que es mantenen actualment i que no han fet res més que incrementar el nombre d’esta-bliments que hi participen en cada ocasió. «Des del primer moment, els locals de restau-ració van tenir molt clar que

Avui dia, moltes de les localitats de la província munten la seva ruta de tapes

Tarragona ha exportat la moda dels concursos de tapes a localitats veïnes

El bon preu, la qualitat, les rutes tancades, els horaris marcats i els concursos són els condicionants que marquen l’èxit de les rutes

Aquesta primavera seran molts els locals de les localitats de les comarques de Tarragona que se sumaran a la tendència de participar a les rutes de tapes que s’organitzen al territori./ O.M

Agnès Llorens,Tarragona

| 29 d’abril de 2014 Territori | 11

TERRITORI

Envaïts per les rutes de tapesTarragona ha exportat la moda dels concursos de tapes a localitats veïnes

la ruta de tapes era una molt bona ocasió per promocionar-se, per obrir el local a nous clients», apunten fonts de la Cambra de Comerç de Tarra-gona que deixa molt clar que la clau de volta perquè tot l’en-granatge funcioni és establir «uns horaris molt clars perquè els ciutadans sàpiguen quan poden tastar les tapes». Per últim, un altre dels punts essencials que comparteixen totes les rutes de tapes que es duen a terme pel territori són els premis i reconeixements que recull implícitament

aquesta activitat, un reconei-xement que tan pot anar adre-çat a les persones que degustin totes les tapes de la ruta, com als mateixos establiments, per tal de posar de manifest la qualitat de l’oferta, la rapidesa del servei, ’originalitat del pro-ducte o, fins i tot, el bon tracte personal amb el client.

Servir 14.000 tapes en quinze dies: xifres i rècords

Tots els organismes encarre-gats d’organitzar aquestes ru-tes de tastets en les diferents poblacions de les comarques de Tarragona destaquen que aquests esdeveniments són sempre un èxit de vendes i el nombre de participants no dei-xa de créixer. Per exemple, en la pròxima edició de la ruta de tapes de Torredembarra, que començarà aquest 1 de maig, hi participaran 50 establi-ments, set més que en la dar-rera edició, i «cada any creix el nombre de participants», tal com destaca el responsa-ble del Patronat de Turisme de la localitat, Ignasi Duran. Un fenomen similar és el que succeeix a Salou, on la tercera edició del Gastrotour –que es durà a terme del 8 de maig a l’1 de maig– reunirà prop de 76 establiments participants i 36 més que elaboraran les ta-pes per als més menuts, dins del babytour o ruta infantil de tapes que han preparat els lo-cals de la zona. Les xifres de venda també par-len per elles mateixes. En una de les darreres rutes de tapes

que es van organitzar al Ven-drell es van comptabilitzar fins a 9.000 tiquets venuts durant tres setmanes, que a un preu aproximat de 2,80 euros per tapa i beguda van generar un moviment econò-mic de 25.200 euros. Si parlem de Tarragona ja són paraules majors, ja que es calcula que l’edició del certamen es van servir prop de 14.000 tapes a un total aproximat de 10.000 persones, el que va signifi-car un moviment aproximat de 60.000 persones a tots els establiments durant tots els dies de la promoció, una acti-vitat que hauria pogut generar fins a 4 milions d’euros en el conjunt d’establiments que hi participen, segons la cambra tarragonina.

El canvi de costums alimentaris

Al marge de xifres i estadísti-ques, els promotors de les rutes de tapes de Salou, el Vendrell, Torredembarra i Tarragona es posen ràpidament d’acord a destacar que les rutes de tapes no només aporten beneficis quantitatius, sinó qualitatius. «És indubtable que hi ha un canvi de tendència i que s’ha creat la cultura gastronòmi-ca de menjar tapes», destaca la regidora de Comerç, Con-sum i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Salou, Reyes Pino, una tesi que també sosté Lourdes Martínez, del Centre d’Iniciatives i Turisme (CIT) del Vendrell, que afegeix que és molt gratificant el fet de veu-re la gent pel carrer amb els mapes de la ruta i degustant-la als locals, ja que això fa que la gent surti i comparteixi amb amics una estona després de la feina o entre hores... no obli-dem que som mediterranis». D’arguments per anar de ta-pes no en falten, ara només queda començar a degustar les propostes. Aquesta primavera toca anar a tapejar.

El nombre de locals participants en les rutes creix en cada ocasió, ja que són una bona eina de promoció

Aquesta primavera seran molts els locals de les localitats de les comarques de Tarragona que se sumaran a la tendència de participar a les rutes de tapes que s’organitzen al territori./ O.M

Guerra encesa a Tarragona per les tapes

Tarragona, capital de la moda de les rutes de ta-pes, viurà l’edició d’enguany d’aquesta cita gas-tronòmica amb més intensitat que mai, ja que

la Cambra de Tarragona ha decidit canviar Estrella Damm, la marca que tradicionalment ha patrocinat aquest esdeveniment, per Moritz. La reacció de Damm ha estat contundent, ja que fins al pròxim 11 de maig, la ciutat tindrà dues rutes de tapes –una capitaneja-da per Damm (Tarraco Tapes) i una altra per Moritz (Tarragona dTapes)– que es faran la competència per captar l’atenció dels clients.

Anar a Tarragona aquests dies pot ser perjudicial si el vostre objectiu és rebaixar dues talles de pantaló. Des del passat divendres i fins el pròxim 11 de maig—, 52 res-taurants de la ciutat se sumaran als 45 establiments que participen el Tarragona dTapes que organitza la Cambra de Comerç i que enguany patrocina Moritz. La nova ruta, Tàrraco Tapes, neix després que la Cambra de Comerç de Tarragona hagi fet el salt al seu patrocinador de les cinc edicions anteriors, Estrella Damm. L’empresa cervesera no ha perdonat el canvi de patrocini a la Cambra i l’ha atacat on més mal pot fer, a la seva promoció «estrella»: el Tarragona dTapes.El resultat ha estat la competència total: les dues rutes proposen un preu gairebé igual –els tastets que proposa Tàrraco Tapes només són deu cèntims més barats que els de la ruta degana impulsada per la Cambra– i els locals que participen en una i altra proposta estan situats en les mateixes rutes. Així, un ciutadà que aquests dies es vul-gui desplaçar fins a la Part Alta, pot gaudir de l’oferta de prop de 50 establiments que oferiran una tapa i beguda, ja sigui en una promoció o en l’altra. Aquesta convivència significa el futur de la proposta o l’inici de la fi de la iniciativa que va engegar l’ens ca-meral? La ciutat té capacitat d’absorbir les dues rutes de tapes i de valorar-les de manera diferenciada o, per con-tra, els ciutadans confondran les dues ofertes? Estarem pendents de les valoracions de les dues entitats que im-pulsen les rutes.

La ruta Tarragona dTapes va estrenar l’edició d’aquest 2014 el passat divendres.

29 d’abril de 2014 | 12 | Territori

TERRITORI

El Suprem dóna la raó a la Plataforma Salvem els Muntanyans i anul·la la construcció de la urbanització

TORREDEMBARRA

Muntanyans II podria costar a l’Ajuntament més de 100 milions d’euros

E l Tribunal Suprem ha resolt fi nalment un con-tenciós que el municipi

arrossega des de fa prop de deu anys i que ratifi ca una sentència del Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalunya del 2011. El pitjor de tot és que aquest fet pot signifi car un cost de més de 100 milions d’euros per a l’Ajuntament en forma d’indemnització a l’empresa constructora.

El Tribunal Suprem ha decretat que no es pot edifi car a la zona de Muntanyans II i dóna la raó d’aquesta manera a la Platafor-ma Salvem els Muntanyans. Es resol així un confl icte que va co-mençar a inicis de la dècada del 2000 quan l’aleshores govern municipal del PSC, encapçalat per Manuel Jiménez, va anun-ciar la construcció de 550 habi-tatges en aquesta zona, situada

al costat de l’espai portegit dels Muntanys de Torredembarra. L’anunci va fer sorgir un movi-ment ciutadà, la Plaforma en Defensa dels Muntanyans que, entre altres accions, va interpo-sar un recurs per risc d’inunda-bilitat, tal com ja havia assenya-lat l’Agència Catalana de l’Aigua amb un informe l’any 2005, abans que la Generalitat de Ca-talunya aprovés el projecte.L’any 2011 el Tribunal Superior de Justícia ja va dictaminar que no es podia construir en aques-ta zona i ara el Tribunal Suprem ha ratifi cat aquesta sentència

que ara obre un període durant el qual la promotora, Vegas de Guadaria, podria demanar una indemnització.Tot i que la valoració ofi cial de l’Ajuntament encara no s’ha fet pública, l’alcalde de Torredem-barra, Daniel Masagué, ha de-clarat a Ona La Torre que està molt preocupat per una sentèn-cia que pot signifi car un desem-borsament per part de l’Ajun-tament de prop de 110 milions d’euros. «No vull ser alarmista perquè, evidentment, busca-rem totes les solucions perquè això no sigui així. La realitat avui, però, és que hi ha d’haver una indemnització d’aquests terrenys», ha assegurat l’alcalde a la ràdio torrenca. Ara cal acla-rir també si el consistori hauria d’assumir íntegrament aquesta indemnització o si també hi hauria de fer front la Generali-tat de Catalunya.

L’alcalde es mostra preocupat però diu que buscarà solucions per evitar-ho

E l pressupost de l’Ajuntament de Torredembarra per a l’any 2014 és de 22 milions d’euros. La indemnitza-ció a la constructora Vegas de Guadaira per no poder

edifi car als terrenys de Muntanyans II després de la sen-tència del Tribunal Suprem podria ser de 109 milions d’eu-ros, segons els càlculs de la Generalitat el 2011. Si tenim en compte que pagar una indemnització a una altra construc-tora de poc més d’un milió d’euros ha signifi cat un salvatge augment de l’IBI de 4,9% aquest any 2014, al meu cervell li costa imaginar el futur negre que li espera a Torredembarra durant generacions si els pitjors pronòstics es confi rmen i són que s’hagi de fer front a aquesta indemnització i la Ge-neralitat no li toca o no vol col·laborar-hi, cosa que encara no està defi nida.Com a consol ens quedarà que Torredembarra entrarà al Llibre Guiness dels Récords com el poble més endeutat de Catalunya, l’Estat espanyol i qui sap si del món sencer. Però hi ha uns culpables oi d’aquesta situació? Un servidor i la immensa majoria de ciutadans i ciutadanes torrencs poc tenim a veure que l’Ajuntament de Torredembarra volgués que s’urbanitzés uns terrenys inundables i d’alt valor eco-lògic, a tocar de l’Espai Natural dels Muntanyans, del qual tan ens n’enorgullim des del Miniterrani.Alguna cosa no funciona en el nostre sistema polític i ju-rídic quan els responsables polítics i tècnics d’animalades urbanístiques com Muntanyans II no hagin de respondre personalment quan arriben sentències judicials que poden hipotecar un municipi durant dècades i ens toqui repartir-ho entre la soferta ciutadania. Unes persones concretes van aprovar el pla general d’urbanisme que permetia urbanit-zar en aquells terrenys inundables i per on hi passa un cor-redor biològic. Unes persones concretes no van fer cas dels avisos reiterats de la Plataforma Salvem els Muntanyans? Però era l’època de la disbauxa immobiliària i Torredem-barra no podia quedar-se enrere. I si calia construir 550 ha-bitatges al costat d’un dels espais naturals més importants de la costa catalana, doncs calia fer el sacrifi ci. Tot pel tot-xo! Però després de la borratxera ve la ressaca. I deu n’hi do quina ressaca més llarga i penosa que ens espera.Un dia vaig fer una volta pels terrenys de Muntanyans II, una mena d’espai fantasma, amb els carrers construïts i se-nyalitzats, però sense cap edifi cació, en un evident estat de degradació. El mal ja està fet. Potser podríem fer servir aquest espai de plató per a pel·lícules apocalíptiques o ubi-car-hi el Museu de la Bombolla Immobiliària. Serien dues modestes maneres per anar fent bossa per a quan toqui pagar la multimilionària indemnització. Esperem que a la plaça del Castell i al Departament de Política Territorial estiguin treballant a consciència per trobar l’argúcia legal que impedeixi haver de pagar a la immobiliària Vegas de Guadaira una xifra més pròpia d’un crack futbolístic de primer nivell que una indemnització per una urbanització que podria haver acabat com tantes a la geografi a catalana i espanyola després de l’esclat de la bombolla immobiliària, amb habitatges a mig construir i la resta mig buits. Men-trestant, l’espasa de Dàmocles continua damunt dels caps de les torrenques i els torrencs.

Muntanyans II o l’espasa de Dàmocles

JORDISALVATPERIODISTA

| 29 d’abril de 2014 Territori | 13

TERRITORI

El nou passeig marítim de Calafell incorporarà escultures i textos de diferents autors com Carlos Barral o Gabriel García Márquez

CALAFELL

Un passeig cultural a primera línia de mar

L a remodelació del pas-seig marítim ha estat un dels grans cavalls

de batalla de l’Ajuntament de Calafell però sembla que aviat serà una realitat. I és que el municipi ha iniciat ja les obres de la primera fase, amb un cost aproximat d’1.200.000 euros, que con-vertiran aquest espai en un nou recurs cultural per al municipi, ja que s’hi incor-poraran escultures i textos narratius a l’aire lliure.

L’objectiu és construir un pas-seig museïtzat al llarg del qual el vianant trobarà textos de diferents escriptors i també escultures. Així, en aquest pri-mer tram de les obres, que va

des de la Carrerada d’en Ralet fi ns al carrer Mallorca, on es troba el Museu Casa Barral, els textos seran d’escriptors o artistes que van formar part del cercle d’amistats de Carlos Barral, com poden ser Mario Vargas Llosa, Juan Marsé, Jorge Edwards, Jaime Gil de Biedma o Gabriel García Márquez.El projecte d’aquesta primera fase també preveu la renova-ció de l’enrajolat, amb rajoles de pedra natural i tres tonali-tats de colors que concordaran amb la línia del mar. A més, s’enderrocarà el mur existent i se’n crearà un de nou, sense jardineres, i amb entrades i sortides a la sorra que donaran més sensació d’amplitud.Pel que fa als terminis, l’ajun-

tament preveu que a fi nal de juny ja estarà construït el nou mur, i a mitjan mes de setem-bre s’iniciaran els treballs de pavimentació i enllumenat. Segons ha explicat el tinent d’alcalde d’Obres Públiques, Manteniment i Medi Ambient, Rafel Solé, «les obres d’aquesta primera fase estaran acabades previsiblement cap al mes de febrer».

Es renovarà l’enrajolat i es construirà un nou mur amb entrades i sortides a la sorra

29 d’abril de 2014 | 14 | Territori

TERRITORI

Els consistoris han agafat el relleu a les administracions catalana i espanyola en matèria de generació d’ocupació i formació laboral

VILA-SECA

Ajuntaments: creadors d’ocupació KM0

E n els darrers anys, les partides destinades per part dels governs

espanyol i català a la creació d’ocupació s’han reduït signi-fi cativament a causa de la si-tuació econòmica, fet que ha obligat els ajuntaments, com a administració més propera al ciutadà, a agafar el relleu a l’hora de generar llocs de treball al municipi i proveir les empreses de mà d’obra qualifi cada.

Els estralls que ha fet la crisi en el mercat de treball es valoren en major mesura des de la dis-tància curta. Els ajuntaments esdevenen, en aquest sentit, la destinació de molts ciutadans que busquen una sortida labo-ral o bé una manera d’actualit-zar el seu currículum per tenir més opcions de trobar feina.Un exemple d’aquesta situació és l’ajuntament de Vila-seca, que en els darrers anys ha in-crementat signifi cativament el pressupost destinat a po-lítiques actives d’ocupació i despesa social directa, passant dels 1,5 milions de l’any passat als 2,3 milions d’aquest any 2014. Aquesta aposta agressi-va per les polítiques d’impuls a l’ocupació han permès que

el 2013 el municipi pogués as-solir la xifra de 700 insercions laborals anuals, gairebé un 50% de les quals es van produir de manera directa per l’acció mu-nicipal. Juntament amb la creació de nous llocs de treball, la for-mació laboral s’erigeix com a

segon gran objectiu dels ajun-taments en aquesta matèria, ja que és la garantia que el mercat laboral proper, és a dir, les em-preses, podran nodrir-se de mà d’obra qualifi cada i generar mi-llors i més diversifi cades ofer-tes de treball. En aquest sentit, per aquest any a Vila-seca es

programen 45 cursos destinats a totes aquelles persones que vulguin adquirir nous conei-xements o bé ampliar-los, amb un cost total de 120.000 euros.Durant la presentació de les da-des corresponents a 2014 per part del consistori vila-secà, el secretari d’Ocupació i Relacions

Laborals, el tarragoní Joan Are-gio, va destacar que Vila-seca és «l’exemple del municipalisme a Catalunya» i la comprovació que aquest model d’organitza-ció és la manera més efectiva de combatre la crisi i els seus efectes, quan les grans admi-nistracions no poden fer front a les seves funcions.Igual que Vila-seca, els grans ajuntaments de la demarca-ció han apostat per grat o a la força i amb major o menor encert, per l’impuls de políti-ques d’ocupació. Així des de l’Ajuntament de Salou el 2013 es van contractar 116 persones en total, 110 persones a través de la Borsa de Treball de l’Ajun-tament de Salou; 17 pels Plans d’Ocupació; 22 aturats de llar-ga durada i 17 joves, mentre que aquest any ja són 66 les persones contractades fi ns al mes d’abril.

Segons dades de principis de 2014, gairebé la meitat de treballadors de menys de 30 anys, estan en situació d’atur o tenen seriosos problemes per trobar un lloc de treball. Conscient d’aquesta situació, la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEP-TA), impulsa la campanya ‘Fem ocupació per a joves’, amb l’ob-jectiu que aquest sector de la població pugui accedir a llocs de treball adaptats a les seves

necessitats i nivell d’estudis. El programa preveu contractar 25 joves en empreses de la provín-cia de Tarragona i donar-los la formació específi ca del lloc de treball. Els benefi ciaris havien de ser joves entre 18 i 30 anys, amb formació d’ESO o Batxille-rat. Els perfi ls professionals que cobriran els seleccionats són els de netejador/a d’edifi cis locals i peó de neteja viària. L’objectiu és que durant un període de sis mesos, els treballadors que su-

perin el procés de selecció tre-ballin un període de 20 hores setmanals a l’empresa i duguin a terme un curs de formació de 210 hores, que els permetrà obtenir un certifi cat de profes-sionalitat de neteja en espais oberts i instal·lacions industri-als. Ara mateix la campanya es troba en fase de preselecció de CV. La CEPTA s’encarregarà de tramitar totes les sol·licituds que arribin a través de l’adreça ocupacio@cepta.es.

Ets jove i vols treballar?EMPRESA

L’Ajuntament de Vila-seca ha destinat 2,3 MEUR a polítiques d’ocupació activa

| 29 d’abril de 2014 Publicitat | 15

29 d’abril de 2013 | 16 | Salut

xarxa sanitària i social de santa tecla

Néixer a l’Hospital de Santa TeclaEls grups d’educació maternal dels CAP de Llevant, de Torredembarra i Vila-seca visiten les instal·lacions on naixeran els seus nadons

L ’arribada d’un fill és un moment de gran emo-ció i alhora d’incertesa,

especialment en el cas de les mares primerenques. L’hora del part és, potser, el que més dubtes planteja, a causa dels nombrosos mites que hi ha al seu voltant i que sovint creen una imatge distorsionada de la realitat. Per aquest motiu, la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla ofereix la possibi-litat que les dones que deci-deixen tenir el seu nadó en al-gun dels seus centres puguin conèixer els espais on tindrà lloc el part, quins passos hau-ran de seguir i quin equip de professionals els atendrà.

L’equip de llevadores de la Xar-xa de Santa Tecla és el respon-sable de programar i realitzar aquests grups d’educació ma-ternal, que tenen lloc durant tot el procés de l’embaràs i el part i que tenen continuïtat també durant el període del postpart. Segons explica la llevadora Wendy Lazo, els grups s’organit-zen en funció de les necessitats de cada centre i s’estructuren en unes sis o set sessions, durant les quals s’explica tot allò que s’esdevé en cada etapa de l’em-baràs. En aquests tallers, que poden ser teòrics i pràctics, les dones i els seus acompanyants poden resoldre tots els dubtes que vagin sorgint i conèixer tècniques i procediments que les ajudaran a viure l’embaràs d’una manera natural.Aquests tallers es realitzen a les mateixes instal·lacions dels Centres d’Atenció Primària, a càrrec de l’equip de llevadores

res, i els grups són oberts, és a dir, que les usuàries s’hi poden anar incorporant quan ho ne-cessitin.

Visita a l’hospitalUna de les sessions dels grups d’educació maternal es reser-va perquè les dones i els seus acompanyants puguin fer una visita al centre hospitalari on naixerà el seu fill o filla. Les usuàries dels CAP de Llevant, Vila-seca i Torredembarra te-nen com a referència l’hospital de Santa Tecla mentre que les dels CAP del Vendrell, l’Arboç i Calafell tenen el del Vendrell. Hem acompanyat un d’aquests grups en la seva visita a l’hospi-tal de Santa Tecla, on han fet un recorregut pels diferents espais destinats a la maternitat.Juntament amb Mar Farré, lle-vadora responsable del grup, han visitat les sales de dilatació i la sala de parts; han pogut sa-ber quin ús tenen els diferents aparells i estris de què dispo-sen: pilotes, cintes, cadires... han pogut resoldre dubtes sobre l’epidural, la dilatació, el paper dels acompanyants... també han vist la sala destinada a les primeres cures del nadó i quiròfan de cesàries.La visita finalitza a la sala niu, amb una agradable sorpresa: l’arribada d’una nena acabada de néixer a qui la infermera responsable, li realitza les pri-meres cures després de finalit-zar el període de contacte pell amb pell. Un final emocionant a una vi-sita que no oblidaran i que, segons tots ells, els ajudarà a afrontar el part amb més segu-retat i tranquil·litat.

Les futures mares coneixen les funcionsdels diferents aparells de les sales de dilatació i sales de parts.

El grup escolta atentament les explicacions de

la llevadoraMar Farré.

I també quines són les primeres cures que reben els nadons en

néixer, just després del primer pell amb pell.

La visita acaba amb una sorpresa

inesperada: una infermera entra

a la sala niu amb un nadó acabat

de néixer i lipractica les

primeres cures.

Els paress’acomiadende la petita

protagonista del dia, amb l’emoció reflectida al rostre.

| 29 d’abril de 2013 Social | 17

xarxa sanitària i social de santa tecla

El paper de la treballadora social al centre sociosanitari de LlevantÉs l’encarregada de proporcionar el primer contacte entre els pacients i la seva família i el centre

Q uan una persona arri-ba a un centre socio-sanitari sovint neces-

sita un tipus d’atenció que va més enllà de la pròpia-ment sanitària o mèdica; és aquella atenció que s’estén als àmbits psicològic i soci-al i que ajuda a pal·liar els dubtes que comporta un ingrés d’aquestes caracte-rístiques.

Els pacients que arriben al centre sociosanitari de Lle-vant de la Xarxa de Santa Tecla ho fan derivats des de les àrees bàsiques d’atenció primària o dels hospitals de referència de l’entitat i a causa de diferents processos terapèutics, en funció dels quals poden ser ingressats a l’àrea de subaguts o de con-valescència (rehabilitació, cu-res pal·liatives...) o bé a l’àrea sociosanitària (descans fami-liar...). En ambdós casos la treballa-dora social és la responsable, en primera instància, de re-bre els pacients i les seves famílies, de fer una primera valoració de les seves neces-sitats i, sobretot, d’assegurar-se que tenen clar el motiu del seu ingrés en el centre. La treballadora social Elena Martín, és qui realitza aques-ta tasca, que comparteix amb la figura de la infermera. «So-vint l’ingrés d’una persona al centre sociosanitari causa an-goixa, incertesa i dubtes, tant en el mateix pacient com en les seves famílies», explica Martín, «la meva tasca és ex-plicar-los per què són aquí i quin tractament rebran, a més de valorar les condicions del seu entorn més proper».Un cop feta aquesta primera presa de contacte, la tasca de

la treballadora social és ana-litzar l’entorn familiar del pacient i detectar les seves necessitats socials i psicolò-giques. «Veiem la persona no tan sols com un malalt sinó com una entitat «bio-psico-social», és a dir, on interve-nen factors físics però també psicològics i socials», afirma Martín. L’anàlisi del seu entorn per part de la treballadora social permet fer-se una idea de les necessitats d’aquella perso-na, ja sigui en l’acompanya-ment durant la seva estada al centre com en el moment de rebre l’alta, però també pot significar l’assessorament en la realització de gestions corresponents a la sol·licitud d’ajudes i prestacions.«Evidentment, no tots els pa-cients requereixen la meva intervenció perquè el seu entorn familiar és adequat», explica Elena Martín, «en aquests casos la meva tasca és fer-los saber que sóc allí per ajudar-los en allò que necessitin. En la resta de ca-sos, l’objectiu és detectar les dificultats que puguin tenir durant la seva estada i tam-bé preveure les que puguin sorgir si han de tornar al seu domicili, per pal·liar-les al màxim, dins les nostres pos-sibilitats», conclou Martín

Al centre sociosanitari de Llevant hi ha moments per a la calma, per fer la xerrada amb els familiars, amb els cuida-dors... Els pacients que arriben per primera vegada reben el primer contacte de la treballadora social que s’assegura que entenguin els motius del seu ingrés i els explica el funcionament de la unitat, ja sigui la de convelescència (suba-guts) com de llarga estada (sociosanitari)./C. López.

Elena Martín, treballadora social del Sociosanitari de Llevant

El paper de la treballadora so-cial és detectar les mancances o les dificultats que pot tenir un pacient ingressat al centre sociosanitari tant durant la seva estada com també quan és l’hora de tornar a casa.«Un dels meus objectius és explicar a les famílies com poden tenir cura del seu fa-miliar, basant-se en els seus propis recursos. Venim d’un temps en què s’ha confiat molt en l’ajuda institucional i, malauradament, la crisi ens ha fet retornar a la família com a unitat de suport vital», explica.«La sol·licitud d’ajudes a l’Ad-ministració no es resol sem-pre favorablement, o bé triga molt de temps, de manera que les famílies han de sortir-se’n amb els seus propis recursos. Això és el que intentem fer aquí: donar-los eines necessà-ries per saber què han de fer perquè aquell familiar malalt estigui ben atès quan hagi de

tornar al domicili i ser molt realistes amb el moment ac-tual».Sovint, la situació de dificul-tat no es copsa en les prime-res entrevistes sinó en les visites successives a l’habita-ció, parlant amb els pacients o fins i tot en el moment de rebre l’alta. Però sobretot se’n detecten moltes gràcies a la presència de les auxiliars d’in-

fermeria i les infermeres que, segons Martín, «també són els meus ulls», ja que pel seu trac-te amb els malalts poden de-tectar quan alguna cosa no va bé. «Són coses tan quotidianes com les visites que rep un pa-cient, el tracte que li dispen-sen els cuidadors, si té la roba neta..., tot això ens permet determinar si cal intervenir d’alguna manera.», explica.

Elena Martín treballant al despatx del Sociosanitari de Llevant./C. López

També s’assegura que tenen clar el motiu del seu ingrés en el centre així com el seu funcionament

29 d’abril de 2014 | 18 | Publicitat

| 29 d’abril de 2014 Made in Tarragona

INICIATIVES D’ÈXIT AMB SEGELL TARRAGONÍ

| 19

El supermercat digital tarragoní El comprador continua creixent i arriba al Barcelonès i al Vallès

E l comprador (www.el-comprador.cat), el su-permercat online nas-

cut a Tarragona l’any 2012, és l’únic del país que permet aconseguir el millor preu fent la compra combinada a quatre supermercats (Carre-four, Caprabo-Eroski, El Cor-te Inglés i Mercadona). Ara, comença el 2014 conquerint la capital de Catalunya.

Després d’un 2012 d’aprenen-tatge i d’un 2013 de consoli-dació l’empresa ha començat amb força el 2014. El compra-dor ja és una referència entre els supermercats on line i ho ha aconseguit amb un equip humà competitiu i una idea trencadora. Ara l’objectiu és exportar el model a altres zo-

nes de Catalunya i Espanya.Amb El comprador han hagut de crear tot des de zero. En un sector com és la distribució ali-

mentària, poc amic de les no-vetats, El comprador és tot in-novació: un supermercat online amb una tecnologia que per-

met que quan els clients trien un producte, automàticament, sense necessitat de comparar, tinguin el millor preu. El client no s’ha de molestar a seguir les ofertes, ja que sempre fa la compra més efi cient. Aposten per la proximitat amb proveï-dors de fruita i verdura, carn, pa i làctics de la zona, porten la comanda a casa del client amb mitjans propis per assegurar la cadena de fred i la puntualitat. «Tot això, conjuntament al fet que ens fem responsables de qualsevol incidència dels pro-ductes, fa que els clients ho valorin i siguin fi dels amb la compra diària de supermercat, un sector amb molta infi deli-tat», explica Josep Maria Vallvé, co-fundador d’El comprador.Ara El comprador ha obert

dues línies de lliurament a Bar-celona ciutat i al Vallès Orien-tal que se sumen a les que ja tenen a Tarragona i Reus qua-tre dies a la setmana.

Futur creixement La idea és ampliar a un tercer dia de repartiment a Barce-lona i al Vallès en el termini d’un mes. A banda, treballen per crear noves línies de lliura-ment a la província de Tarrago-na (la Selva del Camp, Almos-ter, Valls, Miami, Vendrell). Això fa que hagin de continuar creixent i donant més feina als proveïdors de proximitat. A hores d’ara ja són vuit les persones que treballen a l’em-presa i les perspectives de con-tractació de més personal són altes.

EMPRESAL

tarragona

Alguns dels treballadors de l’empresa El comprador.

Encetem nova secció per donar veu a l’emprenedoria de les comarques tarragonines

29 d’abril de 2014 | 20 | Opinió

OPINIÓ

«La sort apareix quan la preparació i l ’oportunitat es troben», Voltaire.

Q uan vaig llegir aquesta frase em va agradar molt perquè defi neix en una sola línia una fi losofi a de vida que et

dóna la clau per aconseguir allò què vols.

Preparació:Fa referència a tot allò que pots fer per apro-fi tar l’oportunitat quan arribi i no s’escapi davant dels teus nassos. Com diria el meu amic Jaume, les oportunitats no es perden, les aprofi ta una altra persona. Perquè això no passi, el primer que cal és tenir clar què vols, perquè, si no, no sabràs què et pot ajudar a aconseguir-ho i, si se’t presenta l’oportunitat, ni tan sols te n’adonaràs. El vent mai no bufa a favor de qui no sap on va, però encara ani-ré més lluny: tots els vents et poden portar al teu port. De vegades més de pressa i d’altres més lentament, de vegades d’empopada i al-tres de través, però sempre et podràs acostar a la teva boia, només depèn de la teva perícia per treure el màxim rendiment. I aquí és on entra la part de preparació, no n’hi ha prou a saber què vols sinó que has d’estar preparat

per donar el teu 100% quan es presenti l’opor-tunitat. Si, per exemple, vols participar en una pel·lícula, fes classes d’interpretació, aprèn a cantar, apunta’t a anglès, etc. Fes que tots els factors que depenen de tu estiguin a favor per ser el més preparat quan facin un càsting a la teva ciutat.

Oportunitat:Però, per tenir sort, també cal que es presenti l’ocasió, l’oportunitat. A priori, pot semblar un factor extern, però tu també pots fer coses per generar-la. Per una banda, està tot això de cre-ar bon rotllo, com he dit moltes vegades, com més bon rotllo hi ha, més te’n toca. Però no cal creure en el karma per generar oportunitats, simplement es tracta de ser proactiu, de tenir clar quin és el teu objectiu i que la teva gent també ho tingui clar, i anar fent petites passes en la bona direcció.

Fa tres anys que vaig començar a escriure el meu blog i això fa que avui pugui compartir aquestes línies amb tu i amb tots els lectors del NotíciesTgn, qui sap si demà em publicaran un llibre. I tu, què fas per tenir sort? Estàs pre-parat? Generes oportunitats? A què esperes?

«La fe también produce productos»

D os nuevos santos intentarán hacerse un hueco en el calendario para que sus creyentes puedan celebrar su

onomástica si lo creen oportuno. El Papa Fran-cisco, relevo enigmático de otro vigente en su aparente autoexilio de pontifi cado, ha sido el encargado de elevar con los máximos galones eclesiásticos a Juan XXII primero y a Juan Pa-blo II, otros dos padres de la multinacional de la fe. Nadie duda que la estrategia y el marke-ting son herramientas esenciales para poder mantener vivo el espíritu comercial de una empresa, y el dogma católico en estos menes-

teres no se queda tampoco atrás. Además de sus negocios como empresa de montajes y de su productora de ciencia con fi cción, ha op-tado, para refrescar en su incrédula obviedad y su desfasada actualidad, en recurrir a dos de sus últimos focos de atracción canonizán-dolos al séptimo cielo para que durante unas semanas se propague por los medios y pueda atraer así a algún feligrés que otro además de promocionar sus dos nuevos y santifi cados lo-gos. El escenario católico seguirá siempre de moda pero sólo para quienes sigan creyendo que la Iglesia es la casa de los pobres, de los desvalidos, de los necesitados, de los malnu-tridos y asistan tan sólo a misa de domingo sin meterse en camisas de once varas, es decir…más a fondo del altar. ¿Qué hace el oro en las iglesias?,¿cuánto cuesta una sotana?, ¿quién se cepilla los cepillos de las capillas?... La casa del creador no creo que fuese ni por fuera de oro. Con la Igl€sia se ha topado tanto...

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identifi cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors i col·laboradors publicades en el setmanari.

ENVIA LES TEVES CARTESAL DIRECTOR I ARTICLESD’OPINIÓ A: LECTOR@NOTICIESTGN.CAT

E l rei Balduí de Bèlgica viatjava un dia amb cotxe amb el cardenal Suenens per una carretera secundària. Així va explicar el Prelat el que havia passat: «El Rei

conduïa i jo era l’únic passatger. En passar a prop d’un po-ble, va veure una imatge de la Mare de Déu envoltada d’un jardinet de fl ors, però algú havia tingut el mal gust de pro-fanar-la posant-li al cap un casc de punta alemany de la Gran Guerra. Arriscant-se a ser reconegut, va frenar en sec i, sense dir paraula, va sortir del cotxe, va pujar al pedestal i va treure el casc, que va llençar en una rasa. Va agafar de nou el volant sense fer cap comentari, com la cosa més natural del món. Jo vaig veure en aquest gest l’actitud d’un cavaller que no permet que es burlin de la seva mare.»Em sembla una anècdota bonica per a parlar de la Mare de Déu en aquest mes de maig que tradicionalment li dedica l’Església.Quan jo era petit, els escolars acostumàvem a anar en aquest temps a l’església o a l’ermita a portar fl ors a la Mare de Déu i a saludar-la amb alguna senzilla oració. Espiritu-alment continuem fent-ho, desagreujant-la per les vegades en què no l’hem tractat com a veritable mare nostra que és i posant els nostres afanys a les seves mans.Hem de tenir-la per companya inseparable de la nostra vida, com ho van fer tantes persones santes anònimes, i algunes molt conegudes, com la mare Teresa de Calcuta.Hi ha una anècdota que ella mateixa explicava: «A la Mare de Déu li dic la meva Companya des que un dia, a Berham-pur, vaig dir al capellà de les Germanes que em regalés una imatge de Maria Miraculosa amb les mans obertes, vessant gràcies sobre el món. Va acceptar encantat, va embalar la imatge i la va portar a l’estació. Era una imatge molt gran, gairebé de mida natural, així que el cap d’estació volia que la facturés i pagués la tarifa corresponent. Però jo tenia un passi dels ferrocarrils per a mi i per a una companya, així que li vaig dir: «Aquesta és la meva companya…», i em va deixar viatjar amb la imatge sense pagar res per això.»Que nosaltres també puguem dir en el nostre trajecte per la vida: «Aquesta és la meva companya.» Segurament li te-nim una devoció que hem heretat dels nostres pares. Cal transmetre-la als fi lls i als néts. Així es compliran aquelles paraules del Magnífi cat: «Totes les generacions em diran benaurada.» Empapados

de marketing

OSCAR MOLEROESCRIPTOR

Sort= Preparació + Oportunitat

ALEJANDROPÉREZ COACH

Mare i companya

JAUMEPUJOLARQUEBISBE

METROPOLITÀ

DE TARRAGONA

I PR IMAT

«Nadie duda que la estrategia y el marketing son herramientas esenciales para poder mantener vivo el espíritu comercial de una

empresa, y el dogma católico en estos menesteres no se queda

tampoco atrás».

| 29 d’abril de 2014 Opinió

OPINIÓ

| 21

(Carta del senador Licinius de Roma a Tersus, mercader de vins de Tàrraco)

...I t’he d’agrair les àmfores de mulsum que em vas regalar. Necessito en-voltar-me d’amics, ja que s’apropen els comicis i vull repetir en el meu càrrec. Per guanyar-me el favor del poble, he donat part de la meva

fortuna pels nous jocs. El coliseum s’omplirà de gent per veure lluites de gladiadors i el circ contemplarà curses de quadrigues. El general Agripa, que governa Roma mentre August es troba a Tàrraco, parla molt bé de mi a l’emperador. Però comen-ten que el protagonisme pertany a un bàrbar que està al servei d’August. La seva astúcia i el seu acer l’han salvat diverses vegades d’atemptats, però encara no se sap qui és el cap de l’operació. També m’han dit que es va signar un pacte secret entre els pirates de Venus i, per ordre de l’emperador, Hagen i la noia cercaren el tresor del fenici Filas, però no van trobar res. Només vells pergamins. Entre aquests pergamins hi havia un mapa que assenyalava regnes desconeguts en una enorme illa, més enllà del Mar Occidental. Penso que forma part de la imaginació del pirata fenici. August ha ordenat que les dues trirrems de la dona i ell naveguin per aquestes aigües i trobin l’illa perquè en un altre pergamí deia: «…Veureu ciu-tats i piràmides d’or i paviments d’argent. Compte amb els nadius salvatges!».

(Carta de Tersus a Licinius)

...É s cert. Les dues naus de Hagen i Venus travessaren l’immens Mar Oc-cidental, però a les columnes d’Hèrcules la por dominà els tripulants, que veien gegantins monstres de mar. El caràcter dur del germànic

els tranquil·litzà i no hi va haver motins. El viatge s’allargà unes setmanes, durant les quals van patir tempestes, fi ns que van arribar a una enorme illa. Vorejaren les costes i comprovaren que no era un lloc petit. Es veien penya-segats i selves i, sobresortint, entre les copes dels arbres, cúpules i torres de ciutat emmurallades. No desembarcaren, ja que a les platges esperaven nadius de caràcter bel·licós. Nosaltres, els romans, som molt supersticiosos, per tant, Hagen i Venus cediren davant les súpliques. Aquelles construccions de pedra no eren or ni argent. Pros-seguiren la ruta a les costes del sud i sobre les selves es veien part d’esglaonades piràmides i fumejants altars. Sovint sentien esgarrifosos crits d’animals i d’uns altres nadius. Una reduïda expedició desembarcà amb el germànic i la noia pirata com a caps, però els nadius, els olmeques, els convidaren a la seva ciutat. Res de paviments daurats! Els romans es convertirien en esclaus i de seguida van inter-venir els acers del bàrbar i de la noia per fugir del lloc. Arribaren a les trirrems i tornaren a Tàrraco. August quedà bocabadat pels informes del germànic i no s’enfadà quan no portaren or. Em pregunto quins desconeguts regnes hi ha més enllà del Mar Occidental.

XAVIER PARERALLICENCIAT EN GEOGRAFIA I H ISTÒRIA

TAR

RA

CO

VIV

A

CRONOLOGIA DEHAGEN EL GERMÀNIC

Regnes desconeguts

Sobre les selves es veia una part d’esglaonades piràmides. / Il·lustració: Ana Gómez

L a setmana passada us deia que cal posar els dits i el puny de la mà en les nafres del Ressuscitat, les nafres que avui són, d’una banda, el pecat de l’Església i, d’una al-

tra, el sofriment, sovint absurd, dels homes i dones del nostre temps. I tot això ho deia tenint al davant les dues aparicions consecutives del Ressuscitat, totes dues el diumenge. Avui tinc al davant el relat dels dos deixebles d’Emmaús, que “veuen” el Senyor un cop asseguts a taula amb ell. I és clar que Lluc, en aquest relat, vol posar de manifest la rellevància de l’eucaris-tia com a moment clau per a esdevenir creient.

La caritat, l’amor fratern, la solidaritat - digueu-ho com vul-gueu - testimonien la fe. Si vols saber si ets creient, ja saps el que has de fer: “Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el qui va despullat. No els defugis, que són germans teus!” (Is 58,7). Tot això testimonia la fe, però no l’expressa. El que expressa la fe és la pregària de l’Església, és a dir, el culte i, d’una manera especial, el culte de l’eucaristia, és a dir, la missa.

Els teòlegs més “avançats” fa temps que van denunciar, amb més o menys encert, un cristianisme centrat en el culte. I te-nien raó: el cristianisme va néixer amb voluntat de desmar-car-se de les accions rituals, que són el centre de les religions, i de situar-se en el món o, millor dit, en la transformació del món. El cristianisme, des del començament, va abandonar la “sacralitat” i va instal·lar-se en la “secularitat”. Això és veritat, però també ho és que el cristianisme no té sentit si oblida la seva dimensió més profunda, que és la dimensió “mística”. Ser cristià no vol a dir estar adscrit a un grup de promoció social o de lluita política; ser cristià vol dir viure una relació personal amb el Senyor Jesús, ressuscitat d’entre els morts. I aquesta re-lació personal es duu a terme en la pregària i, principalment, en la celebració de l’eucaristia.

Podem fer els camins que vulgueu, podem fer el camí de Jeru-salem a Emmaús o el camí d’Emmaús a Jerusalem, però, tard o d’hora, hem de seure a taula, on ens espera la gran sorpresa, el mateix Jesús en persona, que pren el pa, diu la benedicció, el parteix i ens el dóna. Per què no us asseieu a taula? Tant us costa, de fer-ho? Que no sabeu que, entorn d’una taula, es construeix un discurs diferent i s’estableixen xarxes de comu-nicació d’una qualitat immillorable? Que no sabeu que Ell us espera a taula?

Naturalment, una taula sense una bona menja al seu bell mig no és una taula. De seients, n’hi ha per a tothom, de plats tam-bé, però la menja que hi ha al bell mig de la taula no hi és per a fer bonic. És cert que, sovint, la bona menja es menja pels ulls i que, sovint, ens sedueix per la seva fl aire. Tot és impor-tant per a desvetllar la gana; i penso que, en el fet que hi hagi tanta gent sense gana, hi tenim un cert grau de responsabilitat i de culpabilitat els qui tenim l’encàrrec de preparar el menjar, però potser aquest fet no ho explica tot. Penso, posem per cas, que, per a molta gent, la missa, i sobretot la missa de cada diu-menge, comporta un nivell de compromís amb la comunitat eclesial que la celebra, que no tothom està disposat a assumir. I penso que tenen raó els qui ho veuen d’aquesta manera, però també penso que l’eucaristia és també l’aliment dels febles i dels covards...

Quan celebro l’eucaristia i veig tants seients sense ocupar, em fa pena. Un seient buit fa que el menjar no em faci prou profi t. Ho veig així i ho sento així.

Per què no usasseieu a taula?

JOSEPGILPREVERE

29 d’abril de 2014 | 22 | Tribuna

ENTREVISTA ACTUALITAT

Josep Fèlix BallesterosALCALDE DE TARRAGONA

La militància i la direcció del PSC a Tarragona ho tenen clar. Josep Fèlix

Ballesteros és l’home si es tracta de repetir l’alcaldia a l’Ajuntament de la capital provincial més enllà de la primavera de 2015, quan se celebraran les pròximes elec-cions municipals.

Imagino que està molt confi -at, després veure que les ba-ses del seu partit continuen confi ant en vostè com a can-didat. Estic demostrant que la meva única aspiració política és ser alcalde de Tarragona, malgrat que hi hagi gent que insisteixi que vull fer el salt a un altre nivell de política. Ni vull estar al Parlament de Catalunya ni vull ser president de la Gene-ralitat. La meva vocació és ser alcalde de la meva ciutat i no

em sedueix res més. Ja m’han ofert durant anys ser gairebé de tot: diputat, senador, con-gressista, europarlamentari... i sempre he dit que no. Jo agra-eixo que, per tercera vegada, els meus companys de partit hagin confi at en la meva perso-na per encapçalar la llista a les municipals de Tarragona. Tinc molt clar que si jo tingués una part del partit en contra o si la ciutadania estigués cansada de mi, no em tornaria a presentar com a alcaldable. Jo tinc la vida resolta professionalment amb la meva feina a l’ONCE i això em permet seguir en política

amb les mans lliures i només mentre tots considerem que puc continuar sent útil a la ciu-tat.

I el 2015 serà l’última vegada que es presenti a l’alcaldia? Segurament sí. Jo crec que amb 12 anys com a alcalde és sufi -cient.

Així doncs, si guanya les elec-cions de l’any vinent, serà la seva última legislatura? Es guarda algun foc d’artifi ci per entrar en els annals de la política de la ciutat?Els focs d’artifi cis que jo tinc

en marxa ja els hem anat des-vetllant en els darrers anys: els Jocs Mediterranis, BCN World, el clúster químic ChemMed, la terminal de creuers, la trans-formació de la Savinosa, el POUM... Tot orientat perquè en un termini relativament breu aconseguim que aquesta ciutat tingui uns 160.000 habitants d’una manera harmònica. Els grans equipaments ja els tenim resolts, com el nou Mercat, el Teatre Tarragona, l’Escola Ofi -cial d’Idiomes, el pla d’escoles bressol... tot això ja ho tenim. Què ens faltarà concretar en els pròxims quatre anys? La ciutat de la cultura a la Tabacalera i no deixar de batallar per la fa-çana marítima. Aquest projec-te quedarà pendent, però crec que en una dècada, si insistim, podrem tenir el projecte molt ben encarrilat.

I què ha de fer l’alcalde en l’any que queda de legislatu-ra?Acabar de fer el pla d’equipa-ments, tenir els Jocs Mediterra-nis perfectament enfocats i fer aliances estratègiques amb sec-tors claus de la ciutat: química, turisme, el port, els hospitals de Santa Tecla i Joan XXIII, fer el desenvolupament del POUM... I hem de posar també la prime-ra pedra del que ha de conver-tir aquest territori en una gran àrea metropolitana de veritat, tant des del punt de vista del consum energètic, d’aigua, de la gestió de residus i, sobretot, des del punt vista de la mobili-tat de les persones.

El preocupa que els partits comencin ja a fer campanya enmig d’aquests grans reptes que vostè comenta?Jo no deixaré d’exercir d’alcal-

de ni un minut d’es d’ara fi ns al fi nal de legislatura. No penso fer campanya ni un minut fi ns a les pròximes eleccions, ni directament ni indirecta. Crec que la gent, especialment ara, castiga aquells que no es dedi-quen a solucionar els proble-mes de la societat. Hi ha massa gent que té problemes per pa-gar el menjar, la llum i l’aigua com perquè els polítics ens dediquem a aquest tipus d’ac-tuacions propagandístiques. No penso anar de candidat en cap moment, ni tan sols en el període previ a les eleccions. Jo continuaré fent d’alcalde fi ns al fi nal perquè no tinc dret a despistar-me amb altres coses.

Projecta molts canvis en el seu futur equip de govern?Jo no diré noms, però és segur que en la pròxima legislatura hi haurà canvis. Alguns seran obligats, com ara per exemple el relleu del regidor Paco Zapa-ter, que es va comprometre a estar amb nosaltres al consisto-ri per un únic mandat. El més segur és que a la llista electoral del PSC hi haurà incorporaci-ons d’independents. És una fór-mula en què crec molt, ja que això ens permet tenir la capa-citat de ser permeables amb la societat. Jo estic molt content que el partit a Tarragona hagi entès que cal anar incorporant persones que són externes a l’estructura del partit, ja que ens poden donar una visió més transversal de la realitat per la qual hem de treballar en els pròxims anys. No anirem a bus-car invents, haurà de ser gent molt representativa dels dife-rents teixits que conformen la ciutat i, sobretot, que permetin donar una resposta ràpida a les necessitats de la ciutat.

«No penso perdre ni un minut fent campanya per a les pròximes eleccions»

L’entrevista

«Hem de preparar Tarragona perquè aviat sigui una capital ordenada de més de 160.000 habitants»

Òliver Márquez,Tarragona

L’alcalde de Ballesteros, despatxant amb Gemma Palau, de l’equip de comunicació de l’Ajuntament de Tarragona. / Ò.M.

«Encara hi ha molta gent amb problemes. No crec que jo tingui dret a despistar-me amb els jocs de la política»

| 29 d’abril de 2013 Botiga de Salut | 23

E n Carlos Paz és el podò-leg del Servei de Podo-logia de Botiga de Salut

(Plaça Verdaguer, 2 de Tar-ragona). El professional ens explica la importància de la prevenció per tenir uns peus ben sans i evitar aquells pro-blemes que, tot i que poden semblar lleus, causen moltes molèsties i poden derivar en lesions més importants.

Els peus són, per moltes per-sones, els grans oblidats. Tant a l’estiu com a l’hivern, l’ús d’un calçat inadequat, la man-ca d’hidratació o una humitat excessiva o bé una higiene in-sufi cient poden derivar en lesi-

ons que afecten el dia a dia de la persona que els pateix. Les clivelles, els fongs, els ulls de poll, les ungles encarnades, les berrugues, etc., són les causes més freqüents de consulta al podòleg.«Tenir cura dels peus cada dia és molt important per evitar l’aparició de totes aquestes lesions, que poden ser molt molestes», explica Carlos Paz. Netejar acuradament els peus i assecar-los bé, sobretot entre els dits; hidratar-los cada dia, tallar correctament les ungles per evitar que s’encarnin, uti-litzar un calçat adequat a la forma del peu i transpirable... són consells que ens poden

ajudar a tenir uns peus sans i sense problemes.Les patologies relacionades amb el peu no es queden no-més aquí sinó que es poden estendre a la resta del cos i ser l’inici d’altres problemes com ara la lumbàlgia. «Els peus po-den ser el punt d’origen d’algu-nes lesions tan freqüents com la lumbàlgia o els problemes de maluc i de columna», ex-plica Carlos Paz. «De vegades, els segments ossis de les extre-mitats inferiors són irregulars, i en altres, tot i que semblin normals, la musculatura no treballa adequadament. Aques-tes dismetries, causades per la diferència entre segments

ossis, es poden tractar des del peu», assegura el podòleg de Botiga de Salut.Els problemes de peu poden aparèixer a qualsevol edat: «En gent jove, generalment es tracta de lesions derivades de la pràctica de l’esport i, en per-sones grans, normalment són problemes causats pel desgast ossi propi de l’edat, que pot causar malformacions», expli-ca Carlos Paz. En tots els casos és possible tractar aquestes pa-tologies amb l’ús de plantilles adaptades a cada persona i a cada peu. A l’estiu són freqüents les ber-

rugues, sobretot en nens petits, i les clivelles als talons per l’ús de sandàlies, i a l’hivern per l’ús de calçat inadequat, sobre-tot en persones que utilitzen botes de seguretat. Per tot això, és molt recoma-nable fer-se una revisió anual que permeti detectar si hi ha cap indici de lesió i començar a tractar-la tan aviat com sigui possible.

Demanar cita

El Servei de Podologia de Boti-ga de Salut és obert a qualsevol persona que vulgui tenir cura de la salut dels peus. Disposa de taller propi on es confecci-onen les plantilles, que s’han d’adaptar a cada persona i a cada peu, depenent de les se-ves característiques i de la seva patologia. El servei és obert tots els dimecres i divendres, de les 10 del matí a les dues del migdia i de les 16.30 a les 20,30 hores.

Per concertar visita es pot trucar al 977 24 98 98.

Arriba el bon temps...És hora d’ensenyar els peus

Botiga de Salut posa a l’abast dels clients el seu servei de podologia, amb taller propi per a la confecció de plantilles i amb personal qualifi cat per tractar qualsevol patologia relacionada amb els peus

Uns peus cuidats són símptoma de bona salut

Carlos Paz, podòleg de Botiga de Salut.

29 d’abril de 2014 | Agenda24 |

AGENDA

28 29 30 1 2 3 4

5 6 7 8 9 10 11

12 13 14 15 16 17 18

19 20 21 22 23 24 25

26 27 28 29 30 31

ABRIL · MAIG 2014

EXPOSICIÓ

EXPOSICIÓ

Tarragona‘El nom de Déu en femení’de Mario Pasqualotto’

Un ambient d’espai sacralitzat que acull l’obra dels darrers quatre anys de l’artista. És un treball que gira a l’entorn del poder de la paraula, un gran bé que només li ha estat do-nat a l’home. Un viatge des de cultures de temps llunyans fi ns avui i també un discurs amb un temps per al somni i un temps per al despertar.Lloc: Tinglado 2 del Moll de Costa del PortFins a l’1 de juny

Tarragona‘La xilogra� a i els ex-libris’

La mostra presenta tot un conjunt d’ex-libris elaborats amb la tècnica de la xilografi a. Un ex-libris és una vinyeta que serveix per iden-tifi car el nom del propietari de la biblioteca a què pertany un llibre determinat. A les aca-balles del segle XIX els ex-libris començaren a ser objecte de col·leccionisme arreu i s’inicià una nova moda d’ex-libris artístics en la qual participaren molts dibuixants reconeguts. Lloc: Museu d’Art Modern de la DiputacióFins al 4 de maig

RECITALRecital d’artistes cantants del grup Mont Camp Tar-ragoní acompanyats al piano pel mestre Godall. Acte homenatge a Bernardo Ríos, que va ser president del Mont Camp Tarragoní. Preu: 3€ / 1€ socis

DIJOUS 1 | 19h

ACTES A L’ATENEUDE TARRAGONA

Després de l’èxit de les quatre primeres edicions, la Fira de la Cervesa Artesanal Catalana torna amb nove-tats. Una és la degustació de les denominades «tapes diabòliques», que consisteix en una tapa de salsitxa feta al moment, hamburguesa, ous de guatlla amb so-brassada i pollastre al curri. L’organització realitzarà una enquesta als visitants sobre quina és la millor cer-vesa de la fi ra. A més durant la fi ra es podrà comprar marxandatge de la colla organitzadora de la Fira, el Ball de Diables de l’Arboç. Lloc: Carrer MajorHora: d’11 del matí a 12 de la nit.

Inici del taller de dansa «Catàleg d’errades i eines per a la composició i la creació» a càrrec de la companyia Big Bouncers: Cecilia Colacrai, Anna Rubirola i Mireia de Querol. Lloc: Cooperativa ObreraDies 3 i 4 d’abril d’11 a 14hInscripcions: cantonada.premsa@gmail.comPreu: 40 €

Una peça de dansa de les ballarines i creadores inde-pendents Anna Rubirola, Mireia de Querol i Cecilia

Colacrai que juga a desplegar possibles futurs derivats d’un mateix origen.Lloc: Teatre el MagatzemHora: 19 Preu: 8 €

La Banda Simfònica Unió Musical de Tarragona, sota la direcció del mestre Óscar Miguel Losada, proposa un viatge musical al cor del districte teatral de Nova York: Broadway. En aquest concert, la Banda oferirà un recorregut pels musicals de més èxit que han acon-seguit atreure l’interès del públic d’arreu i que formen part de l’imaginari col·lectiu de diverses generacions. Lloc: Teatre TarragonaHora: 19

DISSABTEL’ArboçFira de la Cervesa Artesana Catalana

3

DIUMENGETarragonaDansa. ‘Big Bounce’

4CINEMA. ROMA i AUGUSTCicle dedicat a la fi gura del primer emperador romà

DISSABTE 3 | 18.30h

BALL. GRUP ORQUESTRAL ATENEUPreu: 3€ / 1€ socis

DIUMENGE 4 | 18.30h

Tarragona Taller de dansa

TarragonaTeatre. ‘Viatge a Broadway’

| 29 d’abril de 2014 | 25

CULTURA

Cultura

No hi ha escapatòria. ‘La plaga’ envairà Tar-ragona al mes de maig. La ciutat acollirà la projecció de la directora Neus Ballús el pròxim 8 de maig, dins de la programació

prevista dins el Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona (D’A) que arriba per primer cop a Tarragona. D’aquesta manera, la pel·lícula confi rma cada cop més les bones crítiques del sec-tor professional –es va endur quatre Premis Gaudí en la darrera edició del certamen, entre els quals el de millor pel·lícula, millor director i millor guió original i amb una gira que l’ha dut a projectar-se a diverses ciutats catalanes– i també del públic. Sens dubte, tot un premi per a un treball que es va rodar en gairebé tres anys i molta il·lusió i que demostra que, al marge dels grans ‘blockbusters’ comercials, encara hi ha espai per als productes audiovisuals de factura manual. La projecció del fi lm es durà a terme dos quarts de vuit del vespre i, posterior-ment, hi haurà un debat obert amb la directora.

En Raúl, un pagès que intenta fer producció ecològi-ca, contracta en Iurie perquè l’ajudi en les feines del camp. En Iurie és un lluitador moldau de lluita lliure que, per guanyar-se la vida, ha de treballar en allò que

li surt. A poc a poc, les històries d’aquests dos homes van entrellaçant-se amb les de tres dones solitàries: la Maria, una anciana que ha de deixar la casa pairal on sempre ha viscut per anar-se’n a viure a una residèn-cia de gent gran; la Rose, una infermera fi lipina que acaba d’arribar al país; i la Maribel, una prostituta que cada cop té menys clients.Els destins de tots aquests personatges es barregen a mesura que l’estiu avança. La plaga és una pel·lícula d’històries creuades que ofereix un sorprenent retrat de la vida a la perifèria de Barcelona. Els protagonistes no són actors, sinó que s’interpreten a ells mateixos, després d’un treball conjunt amb la directora de més de quatre anys. Aquest llarg procés ha servit la direc-tora del fi lm, Neus Ballús, per mostrar la incertesa i

‘La plaga’ envairà molt aviat Tarragona

Fotograma de la pel·lícula La plaga, que el pròxim 8 de maig es podrà veure a Tarragona. /Cedida

L’Auditori CatalunyaCaixa de Tarragona acollirà la projecció del fi lm de Neus Ballús dins del cicle Cinema d’Autor el pròxim 8 de maig, un acte que es farà amb la presència de la directora de la pel·lícula

La trampa de les efemèrides

AGNÈS LLORENSPERIODISTA

A quest any se’n compleixen 300 de la fi de la Guerra de Successió i 100 de l’inici de la Primera Guerra Mundial, recordatoris

de caràcter històric, uns més propers i altres força llunyans, però tots ells enlluernats pel tint fl uorescent de les llegendes de la literatura i el cinema. Què ha canviat dels interrogants que envoltaven l’individu i la societat de fa 300 anys o de fa un segle, de la d’ara? Totes aquestes qüestions són alguns dels temes que es planteja el cicle Efemèrides inquietants, que proposa CaixaForum de Tarragona (Colom, 2), sota la supervisió del Dr. Francisco Veiga, ca-tedràtic d’Història Contemporània i professor d’aquesta matèria a la UAB. El cicle s’estructura en cinc xerrades que es duran a terme els dies 29 d’abril i el 6, 13, 20 i 27 de maig i que se cen-traran en com ens afecta l’herència del passat i quina infl uència tenen els canvis socials, econò-mics, tecnològics i culturals en la nostra cons-trucció com a societat. A més a més, i coincidint també amb el 30è aniversari de la novel·la 1984 de George Orwell, una de les sessions anirà de-dicada a analitzar quins mecanismes de control s’exerceixen sobre nosaltres, massa sovint sen-se que puguem reaccionar. «Les efemèrides són un invent de la indústria, tenen tirada emocional i s’usen tant política-ment com mediàticament», declara Veiga, que serà el conductor de la primera de les ponènci-es, prevista a les 19 hores, i que assenyala que, actualment –amb focus calents actius com la crisi econòmica i el confl icte d’Ucraïna– és el moment de plantejar-nos quins aspectes de con-fl icte es van succeint amb el pas de les èpoques, mentre col·leccionem efemèrides i actes d’ho-menatge. Al fons hi ha la pregunta: com podem evitar que els errors del passat es repeteixin?

OPINIÓ

l’esperit de rebel·lia que caracteritza l’Espanya de la crisi. La directora de La plaga, Neus Ballús, serà a Tarragona per presentar la pel·lícula que li ha reportat un nota-ble èxit de crítica i públic. El pròxim dijous 8 de maig, Ballús assistirà a la projecció del fi lm a Tarragona, en el marc del festival de Cinema d’Autor organitzat per CatalunyaCaixa que, fi ns al pròxim 11 de maig, durà a la ciutat algunes de les propostes més interessants i arriscades de diversos autors contemporanis. El cicle, que ja va començar la setmana passada amb la projec-ció d’Història de la meva mort, d’Albert Serra, continua-rà amb Bulhead, de Michaël R. Roskman (4 de maig); La plaga, de Neus Ballús (8 de maig), i Otel·lo, de Hammudi AlRahmoun Font (11 de maig). Totes les sessions es duran a terme a l’Auditori Tarragona (Pere Martell, 2), a les 19.30 hores i el preu de l’entrada és de 5 euros.

‘La plaga’ és una de les pel·lícules que més premis Gaudí ha obtingut enguany i esdevé un retrat de com és la vida a la perifèria de Barcelona

29 d’abril de 2014 | Gent26 |

GENT

El vermut musical de presentació del festival Minipop, celebrat el diumenge 27 d’abril, va omplir la terrassa de l’Hotel Husa Imperial Tàrraco d’amants de la músi-ca i la cultura contemporània. Un nombrós públic es va acostar a aquest acte públic i obert a tothom per tastar l’ambient del Minipop, gaudir en família d’un fantàstic dia de sol i relaxar-se en un espai privilegiat amb vistes al mar i al passeig on els dies 6, 7 i 8 de juny s’hi celebrarà el festival. A més de fer el vermut, les patates i les

olives, els assistents van ballar al ritme del rock&roll, música dels 60 i doo wop de dj Primy i els seus petits ajudants, van fer un taller de garlandes amb els ja famosos ocellets i van comprar samarretes de Tecletes i del Minipop. El pròxim vermut de presentació del Minipop serà el 3 de maig a la Plaça de la Bai-xada de la Trinitat de Lleida, coincidint amb la Fira de Titelles. En aquesta ocasió, la música anirà a càrrec dels djs Lupe i Lluís Gavaldà i el vermut del bar Can Ramon.

Tarragona fa un vermut de Minipop

El passat diumenge 27 d’abril es va celebrar la primera edició de la Trobada dels Tarraconins Salu-dables, una caminada popular des de l’Escola Natura, situada al Parc Francolí, fins al Pont del Dia-ble. Tots els nens i nenes inscrits a la Trobada dels Tarraconins Saludables van rebre una motxilla que contenia una samarreta del Club dels Tarraconins, una poma, una aigua i una gorra. Abans de l’inici de la caminada, les famílies van tindre l’oportunitat de veure una exposició del Riu Francolí a l’Escola Natura. A les 10 h, més de 400 persones van iniciar la caminada fins al Pont del Diable. Sobre les 11 h, els participants van començar a arribar l’emblemàtic monument. Durant l’esmor-zar, els assistents van poder gaudir d’un contacontes que va narrar les diferents llegendes del Pont del Diable. La Trobada dels Tarraconins Saludables té com a objectiu fomentar el fet de caminar amb la família com a exemple d’hàbit saludable i de cohesió social i, al mateix temps, descobrir indrets del municipi amb grans valors naturals i paisatgístics.

El club RollerSport de Tarragona va participar a la XIV edició de la carrera solidària Mulla’t i corre per l’Esclerosi múltiple, ce-lebrada al Circuit de Montmeló el passat diumenge 27 d’abril. Dues patinadores van recórrer la Milla Infantil en patins (fins a 13 anys). Maria Urbasos (3a general) va acabar en primera posi-ció a la categoria de 9 a 11 anys. Leyre Urbasos (1a en general), també va pujar al podi a la categoria de 12 a 13 anys.

Primera edició de la Trobada dels Tarraconins Saludables

Dues patinadores del club tarragoní RollerSport pugen

al podi a Montmeló

| 29 d’abril de 2014 | 27Gent

gent

Celebració del Dia Internacionalde la Dansa a Calafell

Inauguració de la nova etapade la biblioteca del Miracle

El passat diumenge dia 27 es va celebrar a Calafell el Dia Internacional de la Dan-sa 2014, una festa dedicada a tot tipus de balls a escala mundial. Les activitats de l’acte –classes obertes, mostres de dansa...– es van realitzar a la plaça del Port de Segur durant tot el matí. A la celebració, organitzada per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Calafell, hi van participar més de 500 persones, organitzades en dotze grups, que van mostrar balls tan diversos com dansa tradicional catalana, gimnàstica aeròbica, modern jazz, flamenc, country, line dance, etc.

La inauguració de la nova etapa de la biblioteca de l’Escola El Miracle es va fer amb presència de Rosa Maria Codines i el senyor Enric Escoda. A l’acte hi van participar la directora del centre, M. del Carme Figuerola; la comissió de la bibli-oteca representada per Carmen Ramos; l’AMPA, representada per Albert Angue-ra, i la dinamitzadora, Alicia Valiente, que va presentar els projectes que s’han dut a terme durant aquest curs. Alguns infants hi han participat amb la lectura en veu alta de poemes escrits per ells mateixos, auques i un fragment de teatre. Com a cloenda, unes notes musicals han acomiadat un acte molt emotiu que ha servit per estrenar la nova etapa de la biblioteca escolar.

L’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona (EADT) va celebrar el passat divendres el Dia Mundial del Disseny Gràfic. Amb motiu d’aquesta celebració, el centre va programar diverses activitats amb la participació de dos professionals de gran prestigi: el dissenyador gràfic i cal·lígraf Ricardo Rousselot i el dissenyador gràfic Albert Isern, un dels pioners d’aquesta professió a Catalunya, en actiu des dels anys 60.El Dia Mundial del Disseny Gràfic és una oportunitat per difondre la importància del disseny i la comunicació gràfica, un factor clau per a l’economia de serveis, capaç de diferenciar i comunicar adequadament els productes i activitats, atorgant valor afegit a aquelles empreses i institucions que l’usen adequadament.

L’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona celebra el Dia Mundial del Disseny Gràfic

29 d’abril de 2014 | 28 | El temps

EL TEMPS I SERVEIS

DIMECRES 30

Setmana assolelladaCels cla rs i asso le l la ts durant ga i rebé to ta la se tmana a excepc ió de la jo rnada de d ivendres quan e ls in ter va ls ennuvo l ta ts taparan e l so l . Les tempera tures màx imes pu jaran moderadament .

Font : Meteocat

Sol Vent Pluja NeuVariable Tapat Tempestaelèctrica

Boira

DIMARTS 29

TEMPERATURESDE LA SETMANA

màx. 21º / min. 12º

DIJOUS 1

DISSABTE 3

DILLUNS 5

DIVENDRES 2

DIUMENGE 4

Com jugar: completeu el taulell de 81 caselles (9 fi leres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fi lera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sudoku

Fàci

l

Difíc

il

Solucionssetmanaanterior

Emergències 112Bombers 085Mossos d’Esquadra 088Guàrdia Civil 062Policia Nacional 091

Protecció Civil 1006Serveis funeraris 24h900 50 67 12Transport Sanitari 977 25 25 25Sanitat Respon 902 11 14 44Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell977 25 7900Hospital Joan XXIII 977 29 58 00Consell Comarcal Baix Penedès977 15 71 71Consell Comarcal Tarragonès977 24 45 00

Telèfonsgenèrics

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 / BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 / DOMENYS RÀDIO / 107.6 /ESRADIO / TARRAGONA / 98.7ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 / EUROPA FM CATALUNYA / 102.7EXITO RADIO / TARRAGONA / 94.8LATINO ESTÉREO / TARRAGONA / 92.1 / LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4M 80 / 89.3

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4NOVA FM TARRAGONA 91.3ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6ONA VALLS FM / VALLS / 107.6ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3ONDA RAMBLA TARRAGONA / 91.0PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8 RAC 105 FM - RÀDIO VALLS / 103.3RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2RÀDIO CAMBRILS / 90.0 / RÀDIO CREIXELL / 95.0RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0RÀDIO EL VENDRELL / 107.1

RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9RADIO INTERECONOMÍA / TGN / 106.8RÀDIO LA CANONJA / 102.3RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.1RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 / TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Emissores de Ràdio

ADOPTA, ELLS ET NECESSITEN!Bruc és un gos ideal per una família. Alegre, afectuós, sociable, bo amb nens i altres gos-sos. Té com a molt un any i és de mida mit-jana. Va ser trobat abandonat fa uns mesos i ens ha demostrat que és un gos noble que l’únic que espera és rebre alguna mostra d’afecte. Esperem trobar-li aviat una llar.Contacte: gaiatgn@gmail.com

GATETS EN ADOPCIÓ!Aquests germanets busquen casa, junts o per separat. Des que van néixer no han tingut l’ocasió de trobar una llar i per això ara mateix són el nostre cas més urgent. Tots tenen un any, són molt bons i néts i fan molta companyia. Necessitem cases d’acollida tempo-rals per continuar ajudant gatets sense casa. Col·labora amb nosaltres!! Jennifer: 639 45 12 96info@tarracogats.org

| 29 d’abril de 2014

GASTRONOMIA I OCI

Gastronomia | 29

El pròxim cap de setmana de l’1 al 4 de maig es duran a terme les III Jornades de la Tonyina Roja a l’Ametlla de Mar. Un bon nombre activitats es realitzarà al vol-tant del tema de la tonyina aquests dies.Amb motiu d’aquestes jornades el restaurant El Molí dels Avis ha preparat un menú especial protagonit-zat per la Tonyina Premium Balfego, que està pre-sent en tots els plats.Ideal per als amants d’aquest singular producte marí, el menú comprèn els següents plats: Aperi-tius acompanyats amb cervesa Inèdit. Llesquetes de Morrillo de Tonyina, en conserva a l’antiga amb oli d’oliva verge Flor de La Cala. Tàrtar de tonyina amb diferents caviars, ceba tendra i cogombre, macerat amb soja japonesa. Caneló d’elaboració artesanal farcit de parpatana de tonyina, gratinat amb format-

ge de cabra aromatitzat de la Finca Puntacalda. Plat principal: Arròs bomba de la fi nca el Nostre Arròs, amb galta de tonyina i cloïsses del Delta. Acompa-nyat amb vi blanc Aucalà, D.O. Terra Alta (100 % Garnatxa). Postres d’elaboració artesanal (a escollir): Brownie de xocolata amb gelat de vainilla. Sorbet de mango. Iogurt grec amb fruits rojos i un toc de mel de l’avi Lluís, acompanyat amb Cava Pere Ventura Brut Nature, D.O. Penedès. Preu per persona inclòs el celler i el cafè: 60€ (10% IVA inclòs).

Per gaudir del bon marisc una de les grans referències a les comarques de Tarragona la tenim al restaurant Miami Can Pons, a

Sant Carles de la Ràpita. Aquest restaurant fa més de sis dècades que ofereix la bona cuina marinera tradicional de les comarques del sud de Catalunya i l’excel·lent marisc del delta de l’Ebre.

Va ser l’any 1950 quan la família Pons va obrir aquest establiment, juntament amb l’hotel Miami Park, al centre de la població. El 2003 van decidir canviar la situació d’ambdós establiments i traslladar-los a una zona residencial més tranquil·la i amb unes magní-fi ques vistes a la badia dels Alfacs, al costat mateix de la platja, a primera línia de mar (el restaurant ho va fer el 2005). Des d’aleshores trobem el Miami Can Pons a la planta baixa del fl amant i encantador ho-tel Miami Mar, de quatre estrelles, guardonat com a Hotel de l’Any 2005 per la Guia Gourmand i que va ser el primer establiment turístic de les Terres de

l’Ebre a obtenir la certifi cació Q.Actualment, després del tercer relleu generacional al davant de l’establiment, Joan i Patrícia Pons són a la direcció del restaurant i de l’hotel. Al capdavant dels fogons, dirigint la cuina, tenim la Maria Salva-dor, elaborant els arrossos, peixos i mariscs del delta de l’Ebre, que fan les delícies de tots els comensals. Un plat clàssic del restaurant són les picadetes de la casa fredes i calentes, segons mercat i, evident-ment, una altra especialitat de la casa són els llagos-tins, preparats en diferents maneres. A la carta tro-bem també la sarsuela Miami, el turbot Can Pons, el llobarro a l’esquena, popets de Tarragona, escrita i rap amb llagostins amb all i pebre, sepionets de la punxa i la safata de marisc freda, entre d’altres.Cal destacar el menú gastronòmic (dies feiners), de 32 euros i el menú degustació, de 42,50 euros.La decoració marinera del menjador, dirigit per Jo-sep Balada, l’agradable terrassa, l’acurada carta de vins, amb unes 165 referències, la d’aigües i l’exqui-sidesa del conjunt ambiental, fan que el restaurant Miami Can Pons continuï sent punt de trobada obli-gada de gourmets del país. El restaurant forma part del nou col·lectiu promo-gut per la regidoria de Turisme de l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, la Cuina de la Ràpita.

Fèlix Llovell,periodista gastronòmic

Miami Can Pons,per gaudir del bon marisc

III Jornades de la Tonyina Roja a l’Ametlla de Mar

La recepta | d’Encarna Martínez

Elaboració

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Toft’ompliràs d’alegria i felicitat complerta

i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta

Cap de llom amb sal

Ingredients

Cap de llomPorroPastanagaCeba

Vi negreBrou de carnSal grossaClara d’ou

Posem la sal en un recipient i la barregem amb la clara d’ou. Cobrim el fons d’una safata amb la bar-reja. Hi col·loquem la carn lligada amb un cordill i la tornem a cobrir de sal. La posem al forn a una temperatura de 180º aproximadament i la deixem fer durant uns 35 minuts. La deixem refredar abans de tallar-la a fi lets. Per fer la salsa sofregim les verdures. Un cop estiguin ofegades hi afegim el vi negre i 2 gots d’aigua. Ho deixem reduir tot entre 10 i 15 minuts. Ho retirem del foc, ho triturem i ho passem per un colador. Posem la carn al plat i reguem la carn amb la salsa. Es pot acompanyar el plat amb patates o bolets.

Si teniu algun dubte sobrela recepta podeu trucar

al 977 66 26 51

MIAMI CAN PONS

Passeig Marítim, 18-20 Sant Carles de la Ràpita

Tel. 977 740 551 mar@miamicanpons.comwww.miamicanpons.com

El Llagut, de la plaça del Rei, ha organitzat pel seu compte les Jornades de Tapes amb tres cerveses «tarragonines», del 25 d’abril al 11 de maig, amb el títol: Tarragona Km0. La primera setmana amb Segarreta, d’en Sergi, de Santa Coloma de Queralt, ofereix un cruixent de guatlla farcit amb bolets i un toc oriental. La segona amb la cervesa l’O, d’en Gerard, de Brà-fi m, oferirà la tapa pop roquer sobre patata em-mascarada amb oli de col de sajolida. I l’última setmana, amb Les Clandestines, d’en Mi-quel Àngel, de Montferri; la tapa serà un tàrtar de sardines amb barat fumat, salsa de ciboulet. En defi nitiva, tapes de productes autòctons amb cerveses artesanals, els millors productes de proxi-mitat de Tarragona. El preu de la tapa i la cervesa 2,80 euros.

El Llagut ofereix les jornades de tapes Tarragona KM0

El Molí de Cal TofAv. Santa Oliva, 2 | El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

29 d’abril de 2014 | Classi� cats30 |

CLASSIFICATS

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. 100m2, per reformar, 2 balcons, 4 habitacions, bany i aseo, 220.000€ Tel. 977252052

TARRAGONA. ZONA SUD. Pis venda vistes al mar, totalment reformat, 70m2, 3 habitacions, terrassa, no hi ha ascensor, 2n pis, persianes elèctriques. Per: 130.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. MERCERIA. Pis en venda de dos dormitoris recentment reformat, edifi ci amb ascensor. Preu: 132.000€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Pis de 100mts2, 3 dormitorios + 2 baños, salón muy amplio, cocina-offi ce, parking + trastero zona común con piscina. Precio: 259.000€. Tel. 675918159

TARRAGONA. URB. PARC DE LLEVANT. Casa en venda. 4 habitacions, 3 banys, cuina, sala menjador, xemeneia, calefacció, a/a, jardí, pàrquing. Atenció el preu! 25% de descompte el mes d’abril. Pv. 495.000€ Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. Duplex 152m2, obra de 2008. 4 habitaciones dobles, 3 baños, parking grande, zona comunitaria. Per: 245.000€. (Acepto piso inferior). Tel. 630 925 071

SEGUR DE CALAFELL. Piso de 2 dormitorios, salón comedor con salida a terraza de 60m2 y solarium privado de 50m2, ascensor, plaza de parking y zona comunitaria con piscina. 150.000€ Tel. 691239003 / 977693568

REUS. Dos áticos. 170m2 y 50m2. Comedor, súper cocina, 4 habitaciones, 2 baños y muebles a medida. 150.000€ + 150.000€ + parquing pequeño. Tel. 661351575

TARRAGONA. MOZART. Casa de110mts2, 4dorm+2baños. Alto y luminoso, parket, armarios empotrados, parking+trastero. Zona común con piscina. 310.000€. Tel. 675918159

TARRAGONA. PISO CÉNTRICO. Piso de tres habitaciones, comedor, cocina, baño, un balcón a la calle Ramón y Cajal, con mucho sol todo el día y bonitas vistas. De 75m1. Precio: 95.000€ Tel. 610 500 017 / 977 218 730

TARRAGONA. CAPUTXINS. Pis 3 habitacions, per reformar, ascensor. 69.000€. Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. ZONA CORTE INGLÉS / EROSKI. Piso de 106m2, 4 dorm., 2 baños, cocina de diseño, salón comedor con terraza, zona comunitaria con piscina y pista de tennis. Parking en alquiler en propio edifi cio. Posibilidad de amueblado. Precio: 265.000. Tel. 601287817

TARRAGONA. PALLARESOS. Ático dúplex. 3dorm. + 2baños, 2 terrazas grandes, parking+trastero, zona común con piscina. 200.000€. Tel. 675918159

TARRAGONA. JAUME I. 3 habitacions, terrassa, bany, ascensor. D’origen. 90.000€. Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. URB. 5 ESTRELLAS. Casa adosada en venta, 4 habitaciones, 2 baños, aire acondicionado, garaje, terraza, jardín, en perfecto estado. PVP. 240.000€ Tel. 607 20 80 20

TARRAGONA. GENERAL CONTRERAS. Zona estación de tren de Tarragona. Gran oportunidad! Piso de 3 hab., 1 baño completo, cocina amueblada, salón-comedor y terraza, ascensor. También en alquiler. Tel. 977 24 38 84

TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso de 2 dormitorios, 65mt, planta alta, solarium de 50m, exterior, plaza de parking grande, fi nca seminueva. Precio: 170.000€. Tel. 675918159

SANTA COLOMA DE QUERALT. OCASIÓN. Casa en buen estado. 140m2, 3 plantas, 4 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, 2 comedores, terraza, garaje. Calefacción. Precio: 60.000€ Negociable. Tel. 609884807. Particular.

TARRAGONA. EL SERRALLO. Piso de una habitación de matrimonio grande, baño, comedor, cocina y una galería. Por: 62.000€ Llamar al tel. 610 500 017 / 977 21 87 30

TARRAGONA. PISO EXCLUSIVO. Piso. 170m, 5 dormitorios, 1 suite con vestidor, 3 baños, parking y trastero, terraza de 190m. Interesados tlf: 654417259

TARRAGONA. CALLE REDING. Piso exterior, muy buenas vistas. Reformado. 300.000€. Tel. 650 445 663

TARRAGONA. PARE PALAU. 170m, Pis/ofi cina, 5 habitacions, per reformar. 150.000€ Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Àtic en venda de 110m2 amb 3 dormitoris. Reformat amb material demolt bona qualitat. Preu: 325.000€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. Piso con ascensor, 3 habitaciones, 1 baño, exterior, cocina. 126.000€. Tel. 615044664 / 662678736

TARRAGONA. PUNTA LA MORA. Venta de chalet. 650m2 construidos 190m2, con 5 habitaciones, 3 baños, comedor grande, cocina, sala de juegos, piscina, terrazas, jardines en una zona tranquila de la Punta de la Mora. A 15 minutos de Tarragona y cinco de la playa. Precio: 365.000€ Para más información: 610 500 017 / 977 21 87 30

TARRAGONA. PIN I SOLER. Pis de 4 habitacions, bany i lavabo, exterior. 165.000€. Tel. 654122038 / 977111355

TARRAGONA. PRAT DE LA RIBA. Pis de 88m, terrassa gran, 1ª planta, per reformar. 85.000€. Tel. 654122038 / 977111355

TARRAGONA. PERE MARTELL. Pis de 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat inclus instalacions, molt lluminós. 180.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. TORREFORTA. Pis en venda, planta baixa, 93m2, 3 habitacions, traster, parquing, jardí comunitari privat, moblat, per entrar-hi a viure. 68.000€ Tel. 977 25 20 52

LA SECUITA. Casa obra nueva a 3 minutos de la estación de AVE/AVANT y 10 minutos de Tarragona. 5 habitaciones (4 dobles y 1 simple), 2 baños, 1 aseo, cocina 16m2, salón 26m2, AC (f/c), energía solar, calefacción, garaje, parking. Terraza superior 37m2 y inferior 31m2. Vistas espectaculares. ¡¡¡OPORTUNIDAD!!! Sólo 240.000€ Tel. 671 868 896

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Zona balcó, 130m2, molt bones vistes, sostres alts, 2º sense ascensor, per viure. 330.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. 89m2, reformat, 3 habitacions dobles, aire condicionat, terra de parquet i gres. Per 140.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis de 125m2, 4 habitacions, 2 banys, traster, 2 balcons grans, calefacció, aire condicionat. Per: 230.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ST. RAMON. Adossat 140m2, 4 hab., 2 banys, jardí, pk. 195.000€ Tel.977111355 / 654122038

REUS. RAVAL SANTA ANNA, 16. Estudio. Por 70.000€ Tel. 661 351 575

TARRAGONA. ZONA JOAN XXIII / CORTE INGLÉS. Vendo piso de 4 habitaciones, 2 baños. Muy buenas vistas. Soleado. Tel. 664 179 440

SANTA COLOMA DE QUERALT. GANGA. Chalet luminoso. 170m2 vivienda + 220m2 patio. Todo exterior. Buen estado. 2 plantas, 4 hab., 2 baños completos, cocina equipada, 2 terrazas, fregadero, 1 comedor, 1 salón. Garaje 6 coches, patio privado. Calefacción. 165.000€ Tel. 609884807 Particular.

TARRAGONA. TORRES JORDI. Piso de 2 habitaciones. Todo nuevo. Amueblado. Tel. 660133933

TARRAGONA. 50m2, 1 dormitori, bany complet, instal·lació de Internet amb fi bra óptica, bomba de fred-calor, 4ª planta amb vistes. Zona Parc Central. 90.000€. Tel. 658 925 445

URB. CASTELLMOSTER (ALMOSTER). Chalet de lujo. Terreno de 1.000m2, 500m2 construidos. Piscina, jacuzzi, cocina de verano, barbacoa, jardines con riego y luces automáticos, 5 hab., despacho grande, 5 baños, garaje 2 coches, 3 terrazas, etc. Todo de primera calidad en un paraje natural, a 5 min. de Reus y 20 de la playa. Precio: 990.000€. Tel.: 610 500 017 / 977 21 87 30

SALOU. INCREÍBLE BAJO SOLEADO. Salou zona pueblo. 140m2, 3 hab., 2 baños, cocina equipada, salón-comedor, patio privado, A/A y calefacción, piscina, pista basquet, 7 minutos de la playa. 190.000€ Precio negociable. Tel. 609884807 Particular.

TARRAGONA. C/ MALLORCA. Piso de 80m aprox. 1ª planta frente TARRACO ARENA. 130.000€. Tel. 646 293 980

TARRAGONA. PLAÇA DE BRAUS. Pis en molt bon estat, 130m2, 4 habitacions, 2 banys. 120.000€. Tel. 977 25 20 52

ZONA AVE. Finca recreo de 7000 metros con vivienda unifamiliar de 70m. Nave de 320m. Piscina privada, bodega, zona de frutales, olivos, viña. Pozo de agua. Riego gota a gota. Hay contadores de luz y agua potable. Precio: 135.000€ Tel. 654092540

SALOU. MIRADOR. Bonito apartamento en el mirador de Salou, de una habitación grande, salón-comedor, baño, cocina y una gran terraza con vistas a la piscina de 50m2, con zona de aparcamiento. En una de las zonas tranquilas entre La Pineda y Salou. 67.000€ Tel. 977 21 87 30 / 610 500 017

TARRAGONA. CENTRO. HIGINIO ANGLES, Nº1. Alquiler de piso recien rehabilitado, 98m2, 4 habitaciones, 2 baños. 515€ Todo incluído, directo propietario. Tel. 977 22 01 07 / 635 125 576

TARRAGONA. AL LADO CORTE INGLÉS, MERCADONA Y EROSKI. (100m2) Alquilo piso con muebles, de 4 habitaciones, dos baños, cocina, comedor, terraza con vistas a la piscina y zona de juegos, parking incluído, con jardines. Precio: 750€ Llamar a: 610 500 017 / 977 21 87 30

TARRAGONA. C/ CAPUTXINS. Semi-nou, moblat, 1 habitació, menjador, cuina, bany. 400€ Tel. 977252052

TARRAGONA. C/ ROVIRA I VIRGILI. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per 500€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. LA NAU. Pis en lloguer de 2 dormitoris, reformat, a la part alta, al costat del carrer Major. Preu: 450€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. LA UNIÓ. Pis de 2 dormitoris, cuina independent, bany i cuina. Edifi ci amb ascensor i molt bona situació. Preu: 430€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. CASCO ANTIGUO. Piso en alquiler, 3 habitaciones, 2 baños, electrodomésticos, terrazas, calefacción, ascensor, soleado, SIN MUEBLES. Por: 795€. Tel. 607 20 80 20

TARRAGONA. C/ FORTUNY. Piso de 3 dormitrios, 2 baños, exterior con balcones. 425€. Amueblado. Se piden referencias. Tel. 654092540

TARRAGONA. C/ ADRIÀ. Pis 4 dormitoris, amb pàrquing, cèntric, exterior, 2 banys. Per 700€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ FORTUNY. Reformat, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo, principal sense ascensor. Per: 425€/mes Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/LLEIDA. Estudi amb mobles, semi-nou, terrassa. 300€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. SANT DOMÈNECH. Pis de lloguer d’un dormitori totalment reformat per només 300€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ OROSI. Pis moblat, reformat, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per: 450€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ LLEIDA. Pis amb mobles, semi-nou, 1 habitació, menjador-cuina i bany. Preu: 400€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. GASÒMETRE. Pis en lloguer de 4 dormitoris al costat de la biblioteca pública. Preu: 400€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ LLEÓ. Àtic, sense mobles, reformat, 1 habitació, menjador-cuina i bany, terrassa gran. Per 280€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA SERRALLO. Piso reformado con 2 habitaciones, 60m2, cocina americana, todo eléctrico, muebles modernos, balcón. 375€/mes. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. Zona PLAZA DE TOROS. Precioso piso totalmente reformado, 3 hab., 90m2, cocina independiente, balcón grande practicable, mobiliario moderno. Calef., ascens.. 600€. Tel. 977 92 06 57

ATENCIÓN: ALQUILERES ECONÓMICOS. Apartamentos y estudios amueblados. Desde 290€ al mes. GASTOS INCLUÍDOS. Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. C/ CAPUTXINS. Sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Per: 480€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso nuevo amueblado 2 habitaciones, baño, cocina americana, exterior, muy luminoso, aire acondicionado, con párquing. 550€/mes. Tel. 637128631 / 615044664

TARRAGONA. C/ HERNÁNDEZ I SANAHUJA. Estudi reformat, tot un mateix ambient, sofà-llit, mobles, ascensor. Per 280€/mes. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PLAÇA PONENT. Pis lluminós, sense mobles, amb terrassa, 3 dormitoris, cèntric, per 450€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. GRANADA. Pis d’un dormitori amb mobles, totalment reformat i amb molta llum natural. Preu: 300€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. Zona SANT ANTONI Mª CLARET. Piso de 2 habitaciones, reformado, 60m2, cocina independiente, 1º sin ascensor. Ideal parejas jóvenes. 430€/mes. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. C/ CASTELLARNAU. Viviendas de 2 habitaciones, baño completo, parquet, calefacción, sistema de alarma, ascensor. Mucha luz en una fi nca de obra nueva. Sin amueblar. Sin electrodomésticos. Posibilidad de una plaza de párkin. por 90€. Tel. 977242160

TARRAGONA. C/ TAQUÍGRAF MARTÍ. Pis amb mobles, 1 habitació, menjador-cuina i bany, per 350€ al mes. Telèfon. 977252052

TARRAGONA. CENTRO. C/ COLÓN Nº22. Piso en alquiler de 70m2, 3 habitaciones, 1 baño. Por 465€/mes. Directo propietario. Tel. 977 22 01 07 / 635 125 576

TARRAGONA. C/ UNIÓ 14, 2º 4ª. Vivienda de 2 habitaciones, suelo de gres, baño completo, calefacción, aluminio, luminoso, céntrico, ascensor. Finca noble. Tel. 977 24 21 60

TARRAGONA. AV. MARIA CRISTINA. Moblat, 3 hab., menjador, cuina, bany i aseo, patí, per 450€ Tel. 977 25 20 52

CALAFELL. Planta baja con jardín, 3 dormitorios, baño completo, cocina con salida al jardín, piscina comunitaria. 600€ Tel. 977693568 / 691239003

TARRAGONA. ZONA JUAN XXIII. Precioso piso de construcción de 8 años, con 2 hab., climatización, cocina americana, todo eléctrico. Ventanas panorámicas. Mobiliario moderno, 1 baño completo con plato de ducha. Ascensor. Parking. 600€ Tel. 977920657

TARRAGONA. C/ AUGUST. Amb mobles, reformat, terra de parquet, 2 habitacions, bany i aseo, menjador, cuina, aire condicionat, 2n pis sense ascensor, Per: 400€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. AV. PAÏSOS CATALANS (DAVANT URV). Pis de 2 habitacions, menjador, cuina, bany complet, terrassa exterior, amb aire acondicionat, calefacció, amb opció pàrquing al mateix edifi ci. Tracte directe. Tel. 699 337 124

CALAFELL. Zona de la MASIA. Piso de 2 dormitorios con estupendas vistas al mar, calefacción, amueblado, parking y asecensor. Por 450€ Tel. 977693568 / 691239003

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Pisos en alquiler con muebles o sin muebles. Tel. 977 29 09 49

TARRAGONA. L’ARGILA. Casa rústica sense mobles. 4 plantes, 3 dormitoris, 1 bany, cuina, menjador i bodega. Totalment reformada. Preu 500€/mes. Tel. 657 841 072

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. BQ. Europa, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per: 350€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA ESTACIÓN RENFE. 3 dormitorios, baño y cocina nuevo reformados, amueblado, comedor con terraza. 460€ Se piden referencias. Tel.654092540

TARRAGONA. C/ AUGUST. 2 habitaciones, 1 baño, cocina independiente con galería, terraza, sin muebles. Finca con ascensor. Gastos de comunidad incluídos en el precio. 400€. Tel. 977 243 720 / 667 692 691

CALAFELL. Zona próxima a colegios, piso de 3 dormitorios, baño completo, cocina amplia, lavadero, ascensor, parking y zona comunitaria con piscina. Por: 500€/mes. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

TARRAGONA. ZONA CATEDRAL. Estudi de 35m2 equipat, rehabilitat, ADSL, sol, 320€/mes. 2 mesos de fi ança. Tel. 644 318 581

TARRAGONA. LADO CORTE INGLÉS. Piso con muebles, reformado, tres habitaciones, comedro, cocina, baño, un balcón a la calle. Precio: 450€ Tel. 610 500 017 / 977 21 87 30

TARRAGONA. C/FORTUNY. Àtic amb terrassa, sense mobles, semi-nou, 2 habitacions, menjador, cuina, bany. 550€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Pis de 50m2, moblat i amb electrodoméstics, 1 dormitori, bany complert, instal·lació de Internet amb fi bra òptica, bomba de fred-calor, 4ª planta amb vistes. Zona Parc Central. Per: 400€. Tel. 658 925 445

L’ALFORJA. Àtic en lloguer, 3 habitacions, bany i lavabo, terrassa, sense mobles. 400€. Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. Apartamento en buena zona, todo reformado y con 1 habitación independiente. 400€ Tel. 977920657 / 658025285

TARRAGONA. C/COLON. Piso totalmente reformado de diseño. 3 habitaciones (1 suite y dos muy grandes), 2 baños, parquet, calefacción. Sin muebles y sin ascensor. Piso muy luminoso. Precio 500€. Tel. 977243720 / 667692691

TARRAGONA. C/ STA TECLA. Loft amueblado, baño, cocina americana, exterior, muy luminoso. 360€. Tel. 615044664 / 662678736

TARRAGONA. HIGINI ANGLÈS. Amb mobles, ideal estudiants, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Per: 500€ Tel. 977 25 20 52

MASPUJOLS. Casa adosada esquinera, 4 hab., 2 baños, garaje 32m2, gran jardín privado. Preu: 650€. Tel. 977 79 31 57

EL CATLLAR. Piso de 2 habitaciones cocina americana amueblado y equipado. Parking y jardin. Zona muy tranquila. Precio: 380€. Tel. 660915000

SEGUR DE CALAFELL. Piso de 2 dormitorios, baño completo, amueblado, con plaza de parking, zona próxima a colegios. Por 350€ al mes. Tel. 977 693 568 / 691 239 003

HABITATGESCompra/Venda

HABITATGESLloguer

| 29 d’abril de 2014 | 31Classificats

CLASSIFICATS

TARRAGONA. FELIP PEDRELL, 13. Piso del año 2007. 63m2, 2 habitaciones, cocina grande, muy moderno. Tel. 977242160

VISTABELLA. Casa de pueblo. 4 habitaciones. Cocina con ‘foc a terra’ y comedor. Terraza y ‘golfas’. Amueblada. Pueblo encantador y supertranquilo. Por 400€/al mes. Tel. 977243720 / 667692691

TARRAGONA. ZONA JUAN XXIII. Ático de 2 habitaciones + vestidor, construcción de 8 años, calefacción por radiadores, aire acondicionado, balcón esquinero. Lavavajillas, 2 baños completos. Terraza de 60 m2 y parking. 725€/mes. Tel. 977 92 06 57

LA FLORESTA. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per 300€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA ZONA UNIVERSITARIA. FRA ANTONI CARDONA I GRAU. Alquilo piso amueblado, recientemente renovado, tres habitaciones, salón comedor, cocina, baño, balcón, galería. Ascensor. 550€. Gastos incluidos. Tel. 657 807 958

TARRAGONA. Piso amueblado de 3 hab., baño, cocina, ascensor. 450€/mes. Telf. 615044664 / 637128631

TARRAGONA. C/ROVIRA I VIRGILI. Pis moblat de 3 dormitoris, 2 banys, saló menjador, cuina equipada amb galeria, terrassa. Assolejat. Z. comunitaria amb piscina. 700€/mes. Tel. 657841072

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Zona Balcó. Àtic amb terrassa, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany, aseo. Per: 600€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ LLEIDA, 7. Vivienda de diseño, nueva a estrenar. 2 habitaciones, 46m2, baño completo, calefacción, ventanas de aluminio, balcones, ascensor. Todo exterior. Muy céntrico. Tel. 977 24 21 60

SALOU. C/ MONTBLACH. Alquilo piso con muebles en Salou, de una habitación, baño, comedor y balcón grande. Por: 450€ Tel. 610 500 017 / 977 21 87 30

TARRAGONA. LA CANONJA. Estupendo piso de obra nueva de 2 hab., cocina amueblada, comedor-salón, calefacción y aire acondicionado por conductos y solarium. 500€ Tel. 607945958

TARRAGONA. Mª CRISTINA. Piso de 1 habitación, baño, cocina, balcón, exterior, amueblado, ascensor. Precio: 450€/mes. Tel. 637 128 631 / 615 044 664

BUSCO VIVIENDA en alquiler en TARRAGONA CENTRO. Mínimo 6 habitaciones y 2 baños. No importa estado o antigüedad. Veronica: 652505719

TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso nuevo amueblado, 1 habitaciones, ascensor, baño, cocina, exterior, aire acondicionado. Precio: 450€ Tel. 615044664 / 637128631

SALOU. ACANTILADOS. Alquilo estudio en Salou en los acantilados tocando la playa, con baño y cocina-comedor americana. Por: 350€ Llamar al: 977 21 87 30 / 610 500 017

TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

TARRAGONA. P. PALAU. Parking alquiler coche y moto. 70€ Tel. 654092540

TARRAGONA. CENTRO. PRAT DE LA RIBA. Alquiler de local. 85m2, diáfano, sin salida de humos. Por 850€/mes. Directo propietario. Tel. 977 22 01 07 / 635 125 576

EXTRAORDINARIA PARCELA URBANA en venta. Con todos los servicios RECIEN TERMINADOS. A 3 min. de la estación de AVE/AVANT i 10 minutos de Tarragona. Para casa unifamiliar. Sólo 33.000€ Tel. 671 868 896

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Plaza de parking pequeña en venta. 19.000€ Tel. 654092540

TARRAGONA. ZONA VALL DE L’ARRABASSADA. Locales diferentes superficies, desde 150m2 hasta 1.200m2. Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Es ven parking per a cotxe gran. Preu: 15.000€. Tel. 616 042 335

TARRAGONA. DOCTOR MALLAFRÉ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parquing. Precio: 60€. Tel. 655 915 266

TARRAGONA. SOLER, 22. Local lloguer 220m2, molt lluminós. Instal·lacions perfecte estat. Consultar preu. Tel. 639 627 494

TARRAGONA. C/ SALVADOR ESPRIU. Local de 204m2. Instalación eléctrica. Aire acondicionado. Lavabo. Persiana a motor. 1.000€ Tel. 977 21 79 50

LA SECUITA. A 3 min. de la estación AVE/AVANT y 10 min. de Tarragona. Solar urbano 616m2, a dos calles, apto para una o dos viviendas 30.000€. Oportunidad. Telf. 671868896

TARRAGONA. Se alquila parking en la zona de Joan XXIII. Preguntar por Maribel. Tel. 646 156 689

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Despatx en lloguer. 65m2, per entrar-hi, aseo, per 400€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/MENDEZ NUÑEZ. LLOGUER. Local amb sortida de fums, 42m2, per 700€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. REAL. 90m2, cantoner amb llogaters, rentabilitat 7% Per: 83.000€ Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. OFICINA en venta, 1 planta con ascensor, 55m, exterior a la calle, aseos, varias dependencias. Per: 48.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. CATALUÑA / M. CRISTINA. Trastero en alquiler de 8m2, acceso con vehículo y peatonal, puerta cortafuegos. Sin humedades ni tuberías. 60€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ BEETHOVEN. En edificio de oficinas. En planta baja, despacho 75m2. Totalmente acondicionado. 500€ Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. MANUEL DE FALLA. Parking en alquiler. Buen acceso. Para coche y moto. 60€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. FRANCISCO BASTOS. Parking en venta. Plaza grande. Buen acceso. Sin columnas. 23.000€ Tel. 654092540

TARRAGONA. CENTRO. Alquiler ático oficina de 100 m2 muy céntrico. Instalada, apto cualquier actividad con A.C., etc. Tel. 977231860

TARRAGONA. JAIME I / MALLORCA. Parquing en venta, plaza grande, buen acceso. 19.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. ROMA. Local de 276m2. Totalmente acondicionado, despacho, sala diáfana, archivo y lavabos. Instalación eléctrica y telecomunicaciones. Aire acondicionado. Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. VALL ARRABASSADA. Venta de plazas de parking. Tel 977290949

TARRAGONA. COLOM, 28 xamfrà. Local en lloguer, 2 plantes i soterrani, 450m2, aparadors doble alçada. Instal·lacions en perfecte estat. Tel. 639 627 494

TARRAGONA. RAMBLA NOVA / UNIÓ. Parking en venta. Plaza grande, buen acceso, buen estado. Por: 29.000€ Tel. 654092540

VILA-SECA. POLÍGON ALBA. Venta nave en oferta: 225.000€ Tel. 661351575

TARRAGONA. AVENIDA DE ANDORRA, 10. Alquiler o venta de parking. Tel. 615332863 / 615186908

VILA-SECA. VENTA. Local comercial de 537m2. Buen estado, 8 escaparates, varias oficinas y lavabo. 300.000€. Tel. 659 22 61 57

TARRAGONA. OPORTUNIDAD PLAZA DE LA FONT. Traspaso local cafetería- restaurante equipado. Amplia terraza. Alquiler por 1000€/mes Tel. 647743661

TARRAGONA. C/ BEETHOVEN. Local en edificio de oficinas de 75m2. Sala diàfana, archivo y lavabos. A/C, instalación eléctrica y telecomunicaciones. 500€/mes. Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. BDA. MISERICÓRDIA, 7. Se comparte céntrico local. Completamente instalado. Actualmente funciona como inmobiliaria. Tel.: 977 243406 / 607 208020

TARRAGONA. CENTRO. CALLE SANT FRANCESC Nº 20. Alquiler local de 75m2. Directo propietario. Por: 750€/mes. Tel. 977 22 01 07 / 635 125 576

CALAFELL. Locales comerciales, en zona céntrica y de servicios para oficina, servicios similares. Des de 275€ a 600€ Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

TARRAGONA. ZONA PLAZA DE TOROS. VENTA. Parking para dos coches. Un coche delante de otro. Por: 45.000€. Tel. 676664298

TARRAGONA. AV. ROMA. Local de 275m2. Totalmente acondicionado como oficina. 2.200€ Tel. 977 21 79 50

REUS. Bajos. 180m. Panadería o supermercado. Hipoteca 70.000€ Tel. 661 351 575

TARRAGONA. CENTRO. Alquiler ático/oficina 100m2, totalmente instalada, apta cualquier actividad, con a.a., etc. Tel. 977231860

TARRAGONA. LLEÓ. Lloguer 2 locals de 300m2, facilitats d’arrendament. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. COMTE DE RIUS. Despatx en lloguer de 75m2, en la millor cantonada de la ciutat. Preu: 900€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. FRANCISCO MACIA. Parking con trastero en alquiler. 65€ / mes. Tel. 654092540

TARRAGONA. PERE MARTELL. Parking en venta, 1 planta. 19.800€ Tel. 654 092 540

PALLARESOS, POLIGON. Nave en alquiler. de 525m de altura, 4 m., muelle carga y descarga. Por 460€/mes. Tel. 654 092 540

EL CATLLAR. AV. CATALUNYA. Local lloguer, 58m2, bany. 325€/mes Tel. 977247124 / 630991528

GLASTRON 214 AVENTURA con motor Volvo Penta 4 cilindros diésel de 130cv, casco e interiores en buen estado, motor en funcionamiento, hélice duo pro. Por: 6.500€ Tel. 638 789 753

MYABCA 28. Para restaurar, motor Barreiros de 40cv en funcionamiento, posibilidad de entregar restaurada si les interesa. Precio 5.500€ Tel. 638 789 753

FAETON 600 4.3 V6, 175cv. Intra-fueraborda, tapisseria en bon estat, certificat navegació, revisió motor recent. 5.900€ Tel. 638 789 753

SUNSEKER PORTOFINO 31, motores Volvo Penta 2x200cv, tapicería nueva, motores revisados e interior impecable. 25.000€ Tel. 638 789 753

LLAUT. 6.10m eslora, cabinado con motor Solé mini 17.4.900€ Tel. 638789753

Se ofrece camarero muy profesional. Para restaurante, cátering y banquetes. Tel. 977 241 964 / 648 272 933

“Ingresos extras en tiempo libre”. www.actividadprofesional.com

EMPRESA INMOBILIARIA en Tarragona precisa COMERCIALES para atender las demandas de nuestros clientes (alta comisión). Llamar a: 610500017

Grupo asegurador busca: ejecutivos comerciales. Experiencia comercial. Estudios mínimos (bachillerato). Enviar CV a: francisco.bautista@catalanaoccidente.com

Se ofrece discjockey con discoteca movil para BODAS · BAUTIZOS · COMUNIONES. Experiencia y seriedad professional. Tel. 615 21 52 40

Se ofrece bufete de abogados en Calafell. Espe. en: * Der. penal, deshaucios, divorcios, extranjería, peritaje caligráfico judicial, seg. de comunidades-asistencia-salud-defensa-, resp. civil-transporte-alquiler, etc. * Tel. 977 69 35 68

Compro tebeos antiguos, comics de superheroes, albums de cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman, muñecas...) y otros objetos de coleccionismo. Tel. 658 02 91 46

Passo cintes de video a DVD a 10€ la cinta: VHS, VHS-C, Video8, Hi8, MiniDV, Betamax i pel·lícules de Super8. Pots provar primer amb una cinta. Salva, recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Telèfon: 626 010 186

Classes de pintura/dibuix. Estudi Tarragona (Part Alta). 686411008 Tito Figueras

VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel. 977800866 / 661768040

MotorCotxes

trEBALLProfessionals

VArISAltres ofertes

Immobles motor treball FormaCIÓ

ForMACIÓCursos

LoCALSLloguer/Venda

MotorNàutica

Vendo Suzuki-550 GSX-EF

En perfecto estado. Revisión al día. 60.000kms. Un único dueño. Rega-lo: Porta cascos (2cascos), candado pitón, funda depósito, maletas late-rales Krauser. Precio a consultar. Tel. 630359977 / 977217132

MotorMotos

Vendo Volkswagen-Corrado Muy bien conservado. Todo ori-ginal y guardado siempre en garaje. Todas las revisiones y las ITV al día. Nunca ningún acci-dente. Precio a convenir. Tel. 630 35 99 77 / 977 21 71 32

ANUNCIS CLASSIFICAtS

classificats@noticiestgn.cat

616 728 550686 703 910

29 d’abril de 2014 | 32 | Contraportada

termòmetre de la setmana

L’escalada imparable del Nàstic

Muntanyans II, factura cara per a l’Ajuntament

‘La Plaga’ assolarà Tarragona

Els grana han assolit recentment una gran victòria més, la vuitena consecutiva, i pugen amunt a la taula.

El Tribunal Suprem dóna la raó a la plataforma «Salvem els Muntanyans» i anul·la la construcció de la urbanització.

La pel·lícula de Neus Ballús es projectarà el 8 de maig, amb un debat obert amb la directora de la pel·lícula.

Agustí Forné PRESENTADOR I EDITOR DEL TN COMARQUES DE TARRAGONA

El veiem cada migdia i, sense adornar-nos-en, s’ha anat fent un lloc

a la taula a l’hora de dinar. L’equip de la desconnexió de Tarragona del TN Migdia celebra els 25 anys d’emissi-ons d’ençà que es va comen-çar a emetre el 24 d’abril del 1989. En aquest temps, l’espai informatiu ha cobert

des de la guerra de l’avella-na o el minitrasvasament de l’Ebre fi ns a l’anunci dels Jocs Mediterranis del 2017 o la consolidació de BCN World. El seu editor durant més de 23 anys, Agustí For-né, repassa alguns detalls d’aquest quart de segle d’in-formatius.

Quin any va entrar a presen-tar l’informatiu comarques de Tarragona?Devia ser l’any 1991. Quan vam obrir el TN Comarques el presentava el Xavier Bas i un any i mig i després vaig assu-mir les responsabilitats d’edi-tar i presentar les desconnexi-ons de Tarragona.

Després de dues dècades i mitja presentant un infor-matiu de referència de la província, quina imatge creu que té la resta de Catalunya de Tarragona?No sé com ens veuen des de fora, però espero que no tin-guin una imatge distorsionada. En tot cas, el TN Comarques sempre ha lluitat per donar un missatge diferent de Tarra-gona, que sovint apareix cari-caturitzada a partir de tòpics

com la petroquímica, els page-sos de l’avellana, les nuclears o PortAventura. Tots aquests elements són referents, ho vulguem o no, però intentem que el nostre treball serveixi per mostrar unes comarques dinàmiques, que formen part d’un país que ha evolucionat profundament durant aquest quart de segle.

Quines són aquelles actua-cions pendents de què ja es parlava fa 25 anys? Hi ha tòpics que no canvien, Per exemple, encara ara par-lem de «desestacionalitzar el turisme» i «d’allunyar-nos del turisme de sol i platja». En els debats electorals és on t’ado-nes que hi ha temes eterns, que no canvien i continuen pendents, com per exemple el de la façana marítima de Tar-ragona.

Recorda quina va ser la pri-mera notícia que va donar? No, no ho recordo (riu), però crec que vam obrir el primer informatiu amb alguna refe-rència al Parc de la Ciutat de Tarragona. El que sí que em vénen al cap algunes notícies sonades, òbviament.

Primer la cullerada de calç: quina és la notícia més dura que li ha tocat donar?La notícia més crua no va arribar a emetre’s. Va ser el cas d’una noia que, estant embarassada, la van atrope-llar i va morir. Teníem unes imatges impactants, però ens vam posar en contacte amb la seva família i, atès que, lò-gicament, estaven molt afec-tats, vam decidir renunciar a emetre-les. Tampoc oblido la de l’explosió de l’edifi ci de la Rambla Nova. Jo visc molt a prop i vaig saltar. Vaig arribar al lloc gairebé abans que els bombers.

Finalment, la cullerada d’arena: alguna notícia es-pecialment divertida que li vingui a la ment? No recordo quin poble era però vam gravar una estació on l’espai entre el tren o l’an-dana era molt gran i com ho solucionaven els veïns: porta-ven les seves cadires de casa i pujaven al tren enfi lant-s’hi. També recordo l’any que un pagès havia de fer la verema en barca, de tan inundada com tenia la vinya aquella temporada.

«La notícia més crua d’aquests 25 anys no la vam arribar a emetre»

L’entrevista

Agnès Llorens,Tarragona