NoticiesTGN

www.not ic iestgn.cat

número promocional

setmanar i gratu ï t

número promocional

Santa TeclaEntrevista a l’alcalde de Tarragona en motiu de la festa major de la ciutat i programa resumit de festes a l’interior.

Tarragona, Pàgines 8 a 11

Els efectes de la grip A a les nostres comarques es poden controlar amb una bona plani� cació.

Reportatge especial amb consells i mesures preventives per reduir el seu impacte aquesta tardor

Preparats per a la grip A

Pàgines 2 a 5

Ferrando: “Els meus

jugadors, els millors del

món”Esports, Pàgina 30

Totes les respostes a les preguntes més freqüents al voltant del nou tipus de grip

Els experts donen la seva opinió sobre com afrontar la segona onada amb la baixada de les temperatures Què hem de fer? Hem d’estar real-ment preocupats o estem davant d’una nova grip que deixarà uns efec-tes molt similars als de l’estacional? En el primer número de notíciestgn intentem donar respostes a un dels temes que marquen la nostra actua-litat. Parlem amb metges i donem la visió i els consells de les administracions, que han d’ajudar a la població de les nostres comarques a afrontar amb garanties l’arribada de la segona onada de la grip A.

Les autoritats alerten de la possi-ble proliferació del virus a meitats d’octubre, amb la baixada de les temperatures.Consells que serviran als pares i mares, preocupats per l’inici de l’escola i els possibles contagis a les aules. notíciestgn s’ha entrevistat amb el Dr. Jordi Rello, professor de la Uni-versitat Rovira i Virgili i coordinador del Registre Europeu de casos greus de grip A, que té la seva seu a la ciutat de Tarragona.

L’oferta mediàtica de les comarques tarragonines creix amb notíciestgn, un mitjà de comunicació diferent que neix amb una clara vocació de servei per a la ciutadania tarragonina i amb l’ambiciós objectiu de donar el màxim de cobertura informativa en una àrea geogrà� ca que actualment aplega una població estable de 350.000 habitants. notíciesgn és una publicació setmanal gratuïta que surt els dimarts, amb una àmplia distribució a les comarques del Tarragonès i del Baix Penedès. Amb una tirada inicial de 40.000 exemplars, dóna servei als ciutadans de les principals ciutats (Tarragona, El Vendrell, Torredembarra, Salou, Vila-seca,…), així com a la resta

de municipis de l’interior del litoral tarragoní. notíciestgn és un mitjà de

comunicació pròxim al lector. D’una banda, dedica majoritàriament les seves pàgines a la informació local i comarcal i, d’una altra, aposta per un treball periodístic de qualitat i descriptiu, que ajuda els lectors a mantenir-se informats sobre tot allò que succeeix al seu lloc de residència i alhora a formar-se la seva pròpia opinió de tot plegat. Els reportatges en profunditat, els articles d’opinió, la secció de serveis i les informacions sobre temàtiques sanitàries i socials hi tindran una presència destacada. En resum, una publicació pensada per a satisfer totes les necessitats informatives de la ciutadania de les nostres comarques.

Pàgines 19 a 22

Neix el setmanari de lescomarques de Tarragona

InformacióEntrevistes, reportatges, notícies,

opinió, bústia del lector, tota la informació de les comarques

tarragonines tractada amb profunditat i transparència


número promocional


ServeisTelevisió, cinema, cultura, farmàcies, transports, telèfons d’interès, anuncis i tota la informació necessària per passar la setmana

Neix el setmanari de les comarques de Tarragona

notíciestgn es posa en marxa amb un clar esperit de servei gratuït i amb la voluntat de donar resposta a les necessitats informatives de la ciutadania.

L’oferta mediàtica de les comarques tarragonines creix amb notíciestgn, un mitjà de comunicació diferent que neix amb una clara vocació de servei per a la ciutadania tarragonina i amb l’ambiciós objectiu de donar el màxim de cobertura informativa en una àrea geogrà�ca que actualment

aplega una població estable de 350.000 habitants. notíciesgn és una publicació setmanal gratuïta que surt els dimarts, amb una àmplia distribució a les comarques del Tarragonès i del Baix Penedès. Amb una tirada inicial de 40.000 exemplars, dóna servei als ciutadans

de les principals ciutats (Tarragona, El Vendrell, Torredembarra, Salou, Vila-seca,…), així com a la resta de municipis de l’interior del litoral tarragoní. notíciestgn és un mitjà de comunicació pròxim al lector. D’una banda, dedica majoritàriament les seves pàgines a la informació local

i comarcal i, d’una altra, aposta per un treball periodístic de qualitat i descriptiu, que ajuda els lectors a mantenir-se informats sobre tot allò que succeeix al seu lloc de residència i alhora a formar-se la seva pròpia opinió de tot plegat. Els reportatges en profunditat, els

articles d’opinió, la secció de serveis i les informacions sobre temàtiques sanitàries i socials hi tindran una presència destacada. En resum, una publicació gratuïta pensada per a satisfer totes les necessitats informatives de la ciutadania de les nostres comarques.

Cada dimarts, 40.000 exemplars gratuïts per a totes les poblacions del Tarragonès i el Baix Penedès

Distribució a tots els municipis del Tarragonès i el Baix Penedès i a tots els centres de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla

Continguts periodístics de qualitat, amb vocació de servei al ciutadà i independents, trets característics de notíciestgn

2 | Tema de la setmana notíciestgn

Tema de la setmana

GRIP A: Què fer?Montse Adan, Tarragona

La grip A s’ha convertit en un dels temes que han marcat, sense cap mena de dubte,

el 2009. A falta, encara, d’alguns mesos per acabar l’any, veiem com en el dia dia, els mitjans de comunicació, les empreses o les converses entre amics van plenes d’aquest virus (en el sentit figu-rat). El perquè d’aquest neguit el trobem en la incertesa de com afectarà la grip A al nostre país i l’alarma social s’ha incremen-tat amb la proximitat de l’hivern, l’època més propícia per agafar, com cada any, la grip.

Però aquesta por, aquesta amenaça, està justificada? Durant els darrers mesos ens han arribat missatges dels diferents agents dels sistemes sanitaris a nivell local, nacional o internacional que ens expliquen les possibles conseqüències de la nova grip. Davant d’aquesta situació d’alarma o prevenció, veiem com les escoles comencen el curs amb un tema ben diferent a l’habitual, desdi-buixant la tornada de vacances amb la preocupació justificada dels pares per la salut dels seus fills; les empre-ses tampoc se’n lliuren: protocols i normes que apareixen des de les

diferents administracions per evitar el contagi d’una malatia que encara no sabem molt bé com ens condi-cionarà, i no serà pas per manca de informació. Ara bé, gairebé tots coincideixen en certes dades: la nova grip pot arri-bar a afectar al 30 % de la població, majoritàriament jove (menors de 50 anys). Estem davant, per tant, d’una grip més contagiosa que l’estacional però això sí, menys greu. Nomès un 2% dels contagiats pel virus tindran complicacions, una xifra molt inferior a la de la grip habitual.Així doncs, davant d’aquest pano-rama que sen’s dibuixa sobre la grip A, què hem de fer? Hem d’estar realment preocupats o estem davant d’una nova grip que deixarà uns efectes molt similars als de la comú? El perill de tanta alerta és que ens passi com en el conte del llop i que quan realment necessitem que ens avisin del perill ja no l’hi prestem atenció. Per totes aquestes raons, potser el que s’ha d’intentar per part de les administracions, orga-nitzacions sanitàries i fins i tot per part dels ciutadans, és arribar a un equilibri en la prevenció, un equilibri que ens permeti estar preparats per un possible agreujament de la situa-ció i no menysprear la virulència del virus, però que alhora no ens paralitzi socialment per una por irracional.

Com podem prevenir la grip A?

Dades i previsions de l’impacte de la grip A a casa nostra

Consells i recomanacions per prevenir el contagi del nou tipus de grip

Rentar-se les mansAcostumi a rentar-se les mans amb freqüència durant tot

el dia. Fregui’s bé les mans amb aigua i sabó.

Tapar-se la boca El virus entra al cos per les mucoses. Eviti posar-se les mans al nas o a la boca i procuri no fregar-se els ulls.

Mocadors de paper Quan estornudi o tusi, tapi’s la boca amb un mocador de

paper. Llenci’l de seguida un cop utilitzat.

notíciestgn Tema de la setmana | 3

Com podem prevenir la grip A?

Què és la grip A?La grip A la produeix un nou subtipus de virus de la grip davant del qual, precisament per ser nou, no estem immunitzats. Per aquest motiu moltes persones tenen el risc de contraure-la.

Per què es diu grip A?Aquesta nova grip va denominar-se inicialment “grip porcina” perquè és provocada per la variant del Influenza virus A d’ origen porcí (subtipo H1N1). També es va anomenar “grip nova”. El 30 d’abril de 2009 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va decidir denominarla grip A (H1N1).

Què és una pandèmia de grip?Una pandèmia és una epidèmia que afecta al mateix temps a diferents països del món.La diferència entre pandèmia i epidèmia la trobem en la seva magnitud: si una malatia afecta a un nombre de persones supe-rior al que s’esperava, estem davant d’una epidèmia. Si aquesta malaltia, a més, afecta diferents països i, fins i tot, afecta a tot el món, aleshores és quan canviem de concepte i hem de parlar de pandèmia.

Com es contagia la grip A? La grip A es contagia per l’aire o tocant un objecte contaminat. Quan una persona que té la grip A estornuda, tus o parla, expulsa gotetes de saliva que contenen el virus. Aquestes gotes, quan van per l’aire, poden entrar en les vies respiratòries d’altres per-sones i contagiar-les. Però, a més, aquestes gotes impregnen els diferents objectes que la persona que estornuda o tus té al seu davant. Si toquem aquests objectes infectats per les gotes i després ens posen les mans a la boca o al nas, també ens podrem contagiar.

Quin és el periode en què es pot transmetre la grip A?El virus es pot transmetre des d’un dia abans de tenir símpto-mes i fins a set dies després, encara que la capacitat màxima de contagi es troba durant els tres primers dies des que comencen els símptomes.

Quins són els símptomes de la grip A?Febre alta (més de 38º), tos seca i malestar general. També acostuma a anar acompanyada de mal de cap i de gola, dolors musculars i sensació de cansament.

En què es diferencia la grip A de la grip comú?Els símptomes són molt similars en les dues grips però hi han algunes diferències. Per exemple, la febre en la grip A apareix de forma súbita amb temperatures molt més altes i amb una tos més intensa. A més, la grip A afecta sobretot a menors de 65 anys, perquè la gent amb més edat, segons indiquen alguns estudis, té una certa protecció per haver-se vist exposada a virus d’una certa similitut.

Què he de fer si tinc la grip A?En la majoria de casos la grip es cura en menys d’una set-mana. Es poden prendre analgèsics del tipus paracetamol o ibuprofen, beure molta aigua i sucs, menjar aliments saludables i quedar-se a casa.

Quan és imprescindible l’assitència mèdica davant d’un possible cas de grip A?És necessari un reconeixement mèdic immediat si apareixen símptomes greus com la febre molt alta acompanyada d’esputs amb sang o dificultat respiratòria.

Es pot complicar la malaltia?Alguns casos es poden complicar en una neumonia greu, però la immensa majoria dels casos són lleus, només alguns tenen complicacions.

Qui ha de tenir més cura amb la grip A?Tothom ha de tenir cura de la grip com de qualsevol altre mala-tia, però han de prendre una especial atenció els grups de risc, que són les embarassades, les persones amb obesistat i els malats crònics.

Hi ha vacuna contra la grip A?La vacuna de la grip A arribarà al final del mes d’octubre o prin-cipi de novembre. Aquesta vacuna no evita en tots els casos que es contagïi, però sí que dóna certa protecció i redueix les possibles complicacions.

Qui ha de vacunar-se?S’ha d’administrar als grups de risc que cada país determini. En un principi es vacunarà les embarassades, les persones amb malaties cròniques, el personal sanitari i el personal de serveis essencials (bombers, protecció civil i cossos i forces de segu-retat).

I amb la vacuna de la grip comú? La vacuna de la grip comú no té eficàcia davant del virus de la grip A. Es recomana que totes les persones que es vacunaven contra la grip comú ho facin també aquest any.

Si estic embarassada puc prendre tractament anti-viral?La OMS (Organització Mundial de la Salut) recomana adminis-trar el tractament amb l’antirretrovíric Oseltamivir el més aviat possible un cop apareixin els primers símptomes.

Les empreses han de prendre algunes mesures?Moltes empreses estan elaborant protocols per afrontar la grip A. D’una banda, establir les mesures de prevenció: higiene, quedar-se a casa si es té algun dels símptomes de grip per no contagiar la resta... I de l’altra, tenir una previsió de com cobrir les possibles baixes.

Desapareixerà la grip A?Els experts apunten que la grip A s’imposarà a la comuna. Normalment quan dos virus gripals coincideixen en el mateix període i en el mateix territori, el més antic tendeix a des-aparèixer. Els epidemiòlegs preveuen que durant aquest any 2009 la majoria de les grips siguin grip A i que durant el 2010 s’imposi totalment aquest virus sobre el que ja existia, la grip estacional.

Preguntes més freqüents

Quedar-se a casa Si comença a tenir símptomes de grip quedi’s a casa per no contagiar els seus companys de feina o familiars.

Llençar les mascaretes Si ha d’utilitzar mascareta, un cop estigui humida, és

important que la llenci i n’agafi una de nova.

Ventilar les habitacions Tant a la feina com a casa, obri les finestres regularment

per renovar l’aire.

4 | Tema de la setmana notíciestgn

Montse Adan, Tarragona

La campanya de vacunació de la grip estacional ja ha començat a Catalunya, un

fet habitual que es repeteix cada inici de curs per preparar-nos de cara a l’hivern, però que enguany es barreja amb la implantació de la nova grip, la grip A . Des de la Conselleria de Salut ja s’ha avisat que la vacuna estacional no prote-geix contra la nova grip i remarca que és convenient que la gent es vacuni durant el mes d’octubre per no coincidir amb la campanya de la vacuna de la grip A.

Segons ha informat la Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya, les vacunes ja estan disponibles als CAPs i centres de vacunació.Es recomana que els grups de risc es vacunin durants el mes d’octubre

per no coincidir amb la campanya de vacunació de la grip A.La vacunació antigripal estacio-nal s’adreça especialment a les persones que tenen un alt risc de complicacions si pateixen la grip, com ara: les persones majors de 60 anys, les que pateixen malalties pulmonars i cardíaques cròniques, malalties renals, les diabètiques, les embarassades, les immunodeprimi-des .També es recomana vacunar-se a tots aquells que poden transmetre la grip als grups de risc i als que ofereixen serveis essencials a la comunitat (personal sanitari, bom-bers, cossos de seguretat...).En aquesta campanya s’aplicaran de forma gratuïta al voltant d’1,5 milions de dosis de vacuna antigri-pal estacional, unes 200.000 dosis més que l’any passat. Aleshores es calcula que es va vacunar un 75% dels majors de 60 anys.Els virus de la grip canvien contínua-ment. Per aquest motiu és necessari vacunar-se cada any amb la vacuna preparada per la temporada. Aquesta vacuna es prepara a partir de virus gripals morts. D’aquesta manera no pot produir la malaltia. La vacuna pot ocasionar malestar lleu, però normalment només afecta el 15-20% de les persones que la reben. L’època més adient per a vacunar-se és la que va d’octubre a novembre abans que arribi l’hivern, l’època més propícia per conta-giar-se de la grip. L’administració de la vacuna està contraindicada en les persones que pateixin alguna malaltia aguda o en els casos en que s’hagi produit amb anterioritat algun símptoma d’al·lèrgia a la dosis o a algun dels seus components.

Comença la campanya de vacunació de la grip estacional a Catalunya

Durant la campanya de la vacuna de la grip estacional es preveu administrar 1.500.000 dosis.

Durant aques-ta campanya es vacunaran 200.000 per-sones més que l’any passat

La vacuna de la grip estacio-nal no protegeix contra el virus de la grip A

El COMT transmet un missatge de calma davant de l’alarmisme generat al voltant de la grip A. Els metges expliquen que estem davant d’una grip més contagiosa que l’estacional, però menys greu. Es preveu que la grip A a la demar-cació de Tarragona tingui una afectació d’un 30%. D’aquestes persones, només un 2% tindran complicacions que requereixin hospitalització. Des del Col.legi es considera que el nostre sistema sanitari està preparat per la situa-ció, però demana sentit comú.

SímptomesRecorden que els símptomes de la grip A són molt similars als de la grip estacional: febre elevada per sobre de 38,5 graus, tos seca, secreció nasal, mal de cap i de gola, dolors

osteo-musculars i sensació de can-sament. Fora d’aquests paràmetres no podem parlar d’un quadre real-ment gripal. Com qualsevol tipus de grip és un procés autolimitat i que durarà menys d’una setmana. Recomanen prendre analgèsics tipus paracetamol o ibuprofen i beure abundants líquids. En el cas que apareguin altres símptomes com esputs de sang, dificultat respiratòria o cianos, cal un reco-neixement mèdic immediat per valorar una possible complicació.

PrevencióEn l’àmbit de la prevenció, expli-quen com les mesures de tota la vida davant de qualsevol grip són les correctes: bona hidratació, bona alimentació i bona higiene. Res-pecte a l’ús de mascaretes dubten

de la seva eficàcia, sobretot en la via pública, on creuen no hi tenen cap sentit.

VacunesLes vacunes arribaran a finals d’octubre o principis de novembre, època en què ja viurem una segona onada de grip A. Pel que fa al seu ús, aconsellen utlitzar-les en els casos més greus i en els grups de risc. La vacuna antigripal estarà indicada en els següents sectors de la població: personal sanitari, per-sonal de servei (bombers, protecció civil, cossos i forces de seguretat), dones gestants en el darrer tri-mestre, infants fins a catorze anys, afectats per malalties cròniques (càrdiovascuilars, respiratòries, renals...), els que tenen la immuni-tat compromesa i els que pateixen

d’obesitat.

EmbarassadesEn el cas de les embarassades caldrà compartir amb el pacient la decisió de l’inici del tractament. Afegeixen, a més, que l’embaràs no augmenta la probabilitat de contagiar-se de grip A. No obstant, sempre han estat més afectades pels efectes de la grip (sigui del tipus que sigui), sobretot a partir del tercer trimestre de l’embaràs; aquest fet sembla anar relacionat amb els canvis càrdio-respiratoris (augments de la pressió intra-toràcica) provocats per l’ocupació de gran part de l’abdomen per la matriu gràvida. La dona embaras-sada, per tant, pot fer vida normal i sana tal i com sempre se li ha recomanat. Si la grip es contrau un

cop s’ha tingut la criatura i s’està lletant, ho pot continuar fent.

Atenció mèdicaDavant d’un possible col.lapse dels serveis sanitaris i per tal d’evitar-los, el COMT demana a la població una conducta sensata. La gran majoria del casos de grip A seran lleus i sense complicacions. Per tant, és necessari que la pobla-ció practiqui l’autocura i acudeixi només als serveis sanitaris si veu que no millora en tres dies o si apareixen les complicacions abans indicades (esputs de sang, dificul-tat respiratòria o cianosi).Per concloure el comunicat, el COMT recorda que davant de la grip A s’ha de tenir la mateixa calma i sentit comú que davant de la grip estacional.

Posicionament del Col.legi Oficial de Metges

notíciestgn Tema de la setmana | 5

L’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona coordina el registre europeu de casos

greus de grip A. Al capdavant d’aquesta àrea es troba el Dr. Jordi Rello, cap del Servei de Medicina Intensiva. Aquest registre està operatiu des del 23 de juliol de 2009 i neix de la necessitat de comprendre millor la malaltia i anticipar-se als esdeveniments. De moment, hi participen 41 països, la majoria dels quals són de la Unió Europea, però també n’hi ha d’Amèrica (Brasil, Perú, Mèxic, Xile i Argentina) i d’Àsia. El registre estudiarà l’evolució de la pandèmia i compararà dife-rents tipus de tractaments per veure com millorar l’atenció als pacients. En definitiva, aquest registre permetrà aprendre de la primera onada de grip A per anticipar decisions i millorar la resposta en la segona.

Hi ha una alarma generalitzada a la nostra societat davant d’una possible onada de grip A. No creu que se n’està fent un gra massa de tot plegat?Diferents factors contribueixen a crear un clima d’incertesa. Aquest virus és nou i l’experiència de les anteriors pandèmies va ser devasta-dora. El 1918, després d’ una onada feble a primavera/estiu per un virus poc virulent, va venir una segona onada a l’hivern que va deixar més morts que la Primera Guerra Mun-dial. Als països en desenvolupament, sense bona organització sanitària i amb UCIs precàries ho estan passant molt malament. A la UE, amb una bona anticipació, bons plans de con-tingència, ús adequat d’antivirals i intensivistes ben entrenats, l’impacte serà menor.Afecta greument alguns adults menors de 50 anys sense comorbi-litats i a embarassades. El distress respiratori és molt difícil de tractar i tenim incertesa sobre quin és el trac-tament òptim. A l’ hospital s’han de canviar els estàndards de funciona-ment per adequar-se a les mesures de bioseguretat. Això comporta gran sobrecàrrega de treball, que unit a l’absentisme, posa a prova els equips assistencials i les organitzacions. La por als riscos personals i familiars genera ansietat.

L’experiència de l’hemisferi sud indica que en els països on s’han preparat i s’ha gestionat bé la infor-mació, ha anat molt diferent dels que no han fet. A Austràlia, amb antivirals disponibles per tota la població i les UCIs preparades per la grip aviar, ha tingut un impacte suportable. Els mitjans primer van generar exces-siva alarma, desprès van minimitzar el problema. Aquí estem en aquesta etapa. Finalment, es van centrar en les UCIs que són la part que més pateix del sistema sanitari.Les notícies canviants, les exces-sives expectatives en la vacuna i la desinformació genera desconfiança. Jo aconsello seguir les informacions de la OMS, que són una font molt segura.

Quin són els grups de risc? Majo-ritàriament a qui afectarà?La grip estacional fa que el 90% de les hospitalitzacions siguin de gent gran amb malalties cròniques. Menys d’un 5% dels ingressats a la UCI a Espanya tenen més de 60 anys. Un de cada tres té sobrepes o obesitat, un de cada sis era asmàtic i les embarassades representen el 6%.

Com hem d’actuar quan ens apa-reixen els primers símptomes de grip?Si es té febre de més de 38º, cal quedar-se a casa. Cal consultar al metge de família o pediatra i no anar a urgències. Els serveis d’urgències han de quedar disponibles per als malalts amb dificultats respiratòries o altres simptomatologies amb més complicació.

Si al final es compleixen les previ-sions més negatives i ens trobem davant d’una onada forta de grip A, les nostres UCIs estaran prepa-rades? El Katrina és un bon exemple. Per no alarmar la població es va dir que per-dria intensitat, que es desviaria o que

no tocaria terra. La conducta racional davant una possible emergència era preparar-se amb mesures de conten-ció dels dics de Nova Orleans. Això requeria inversió econòmica i es va minimitzar per no crear alarma i va portar al desastre. Hauríem de pren-dre exemple i escoltar els assessors experts o actuar com ho feia l’ equip de Bush.

Quan podria durar una onada de grip? Les fases d’acceleració, pic i des-acceleració duren entre sis i dotze setmanes. Però poden haver-hi onades superposades, com va passar a Mèxic. O afegir-se VRS i rinovirus, com va passar a Argentina i Xile. O amb molts pics com a Winnipeg. Si aconseguim aplanar l’onada i que no s’acumulin els casos en dues setma-nes, respondrem molt millor.

Com li està afectant a Catalunya i a Espanya la grip en comparació a altres països? La nostra climato-logia ens podrà ajudar?Som el segon país de la Unió Europea en número d’ingressos a la Unitat de Cures Intensives i en número de morts. Ens ha ajudat que arribés la primera onada en començar l’ estiu. No hem estat mai a nivell epidèmic però tenim moltíssims més casos dels que corresponen a l’estiu. Es preveu una acceleració ràpida a principis d’octubre.

Les escoles acaben de començar. Ens pot donar algun consell davant de la por i incertesa de molts pares i mares al contagi d’aquest nou tipus de grip?Normalitat i seny. No cal fer res de diferent del que no es fes els anterior hiverns. No s’hauria de confondre el virus res-piratori sincitial que començarà a finals de setembre i es més greu que la grip o els constipats comuns amb la grip. Per això cal informar de forma transparent i realista.

La vacuna hauria de ser obli-gatòria? Prioritàriament a qui aconsella que se li administri aquesta vacuna? Com a professional sanitari no obli-garia ningú a vacunar-se ni tampoc imposaria cap mesura. Cal respec-tar la llibertat individual. Depenent de les disponibilitats, del tipus de vacuna (amb o sense adjuvant), de l’estratègia (tallar la transmissió o

protegir els mes fràgils) i del risc/benefici, poden haver-hi diferents prioritats. Si hi ha poca vacuna, cal començar pels grups amb més risc de com-plicacions i més exposats a malalts amb rellevància social. Si els pro-fessionals de salut es posen malalts durant una setmana, encara que sigui de forma lleu, qui atendrà els malalts?

“Els serveis d’urgències són per als malalts amb complicacions”

El Dr. Jordi Rello també es professor de la Facultat de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili. Cedida

“Amb un bona anticipació i bons plans de contingència, l’impacte serà menor”

6 | Tarragona notíciestgn

notíciestgn, Tarragona

El Senat tarragoní ha estat l’última veu que s’ha deixat sentir per demanar que la

futura divisió territorial de Cata-lunya reconegui una vegueria que porti el nom de “Tarragona” i no “del Camp de Tarragona”. Però no és l’única. Molts ciutadans de casa nostra es fan la mateixa pregunta: la resta de capitals catalanes (Barcelona, Girona i Lleida) tenen la seva pròpia vegueria, per què Tarragona, igualment capital, no aporta el seu nom a una de les set vegueries que es proposen? D’on surt el nom de “Vegueria del Camp de Tarragona”?Tot i que ha sortit en molts mitjans de comunicació i hi ha molta gent que ho dóna per fet, no hi ha cap document oficial, ni actual ni del temps dels nostres avantpassats, on s’especifiqui la nomenclatura de Vegueria del Camp de Tarragona. Si donem un cop d’ull a la història, el Govern català en temps de la República va establir la divisió del territori en regions, que més tard s’anomenarien vegueries. En aquesta ocasió eren nou regions. Cap d’elles no tenia nom, sinó número. La Regió III, amb capital a Tarragona, compre-nia l’Alt Camp, l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i el Tarragonès. I la Regió IV abraçava el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i la Ribera d’Ebre. La denominació de regió va ser canviada per la de vegueria l’1 de desembre de 1937, en plena Guerra Civil, pel president de la Generalitat Lluís Companys. Dos anys després es va suprimir aquesta divisió, però va subsistir entre els geògrafs.Més tard, l’Estatut de 1979 no va contemplar la regionalització de Catalunya, però cada servei de la Generalitat s’ha organitzat amb una estructura regional. El 1995 el Pla territorial general de Catalunya delimitava set àmbits funcionals territorials, el que ha donat lloc a l’actual divisió administrativa del Govern català en set delegacions, aquestes sí amb nom oficial: Alt Pirineu i Aran, Barcelona, Catalunya Central, Girona, Lleida, Tarragona (no Camp de Tarragona) i Terres de l’Ebre.D’altra banda, l’Estatut d’Autonomia

de Catalunya també reconeix la figura de les vegueries, però en cap moment en prefigura la quantitat ni els noms de cada una d’elles.

Un document no oficialL’únic document on s’epecifica que hi pot haver una Vegueria del Camp de Tarragona el trobem en l’Informe Roca (2001), un informe assessor, que no s’ha recollit en cap llei, ni s’ha debatut en cap alta instància. El Parlament de Catalunya va enca-rregar la revisió del mapa territorial a una comissió d’experts presidida per Miquel Roca amb la presència de quatre geògrafs. El gener de 2001 es va presentar l’”Informe sobre la revisió del model d’organització de Catalunya”, popularment conegut com l’Informe Roca. Aquest informe recomana la creació de sis vegueries i una sotsvegueria, no pas de set tal i com s’organitza administrativament avui la Generalitat. Són la vegueria de Barcelona, la del Camp de Tarra-gona, la de la Catalunya Central, la de Girona, la de Ponent (en aquest cas també Lleida perd el seu nom) i la de les Terres de l’Ebre.Parlem, doncs, d’un sol document (l’Informe Roca), un document no oficial, que utilitza la nomenclatura de Camp de Tarragona, i en aquesta ocasió també la de Ponent, en la dis-tribució de Catalunya en vegueries. Un informe, a més, que ha aixecat veus disconformes. Les comarques d’Osona i el Ripollès defensen una vegueria de l’Alt Ter, amb una plataforma pròpia creada ara fa sis anys arrel de la redacció d’un

manifest signat a la ciutat de Vic. I l’Alt Penedès, l’Anoia, el Baix Pene-dès i el Garraf demanen també una altra vegueria, la del Penedès, amb un manifest signat l’any 2005. Un any després en van signar un altre adreçat al Govern sortit de les elec-cions autonòmiques de 2006. D’altra banda, el Conselh Generau d’Aran diu que l’actual comarca de la Vall d’Aran no pot pertànyer a cap altra divisió diferent de la mateixa vall.

Què és el Camp de Tarra-gona?A més, es planteja una altra qües-tió. Aquesta pretesa administració comprendria sis comarques: l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Baix Penedès. Potser caldria saber què en pensen les tres darreres comarques de veure’s inclosos en un territori amb aquesta nomenclatura, tenint en compte que no pertanyen al Camp.

Tarragona

Els assessors de l’alcalde volen que la capital de Tarragona doni nom a la futura vegueria de la zona

Vegueria de... “TGN”!El Senat tarragoní reclama que la futura organització territorial de Catalunya reconegui una vegueria que porti el nom de la capital tarragonina i no pas del Camp

Cap document oficial reconeix el nom de “Vegueria del Camp de Tarragona”

Vegueria i Camp de Tarragona, dos conceptes oposats?

En els darrers anys s’ha tractat el tema de la divisió territorial de Catalunya, emprant denominacions (p.e., vegueria, Camp de Tarrago-na, etc.) fora del seu context origi-nari, intentant forçar literalment les paraules per definir o establir nous marcs d’organització territorial a Catalunya. De fet, la reiteració en l’ús col·loquial de certes expres-sions acaba per configurar una naturalitat o normalitat d’aquelles mateixes expressions que, de forma incorrecta o poc acurada, acaben per tergiversar el seu sentit inicial. I si aquestes paraules fan referència a persones, pobles i territoris, las complicació del tema poc acabar per desorientar a la ciutadania. Convé, doncs, clarifi-car algunes qüestions. Parlem de vegueries, i parlem del Camp de Tarragona.

Les vegueriesLa primitiva divisió comtal de Catalunya donà pas a una divisió del territori català en vegueries (dividides en sotsvegueries), de número i dimensió variables durant els segles: a mitjan segle XVII n’ha havia disset, i després del Tractat dels Pirineus, quinze. Tarragona sempre fou cap de vegueria. Al capdavant de les vegueries, els veguers, nomenats pel monarca, exercien principalment funcions jurisdiccionals. En el cas de Tarragona, com era ciutat senyorial i reial alhora, hi havia dos veguers: el reial, i l’eclesiàstic, nomenat per l’Arquebisbe. Aquest sistema de divisió administrativa de LES vegueries servia principalment per a l’exercici de la jurisdicció, i serà aprofitat també per a delimitar un territori. Com a conseqüència de la guerra de Successió (1705-1714) i la supressió de la Generalitat de Catalunya, l’organització institucio-nal del municipi i territori catalans

OPINIÓ Antoni Jordà

Professor d’Història del Dret i de les Institucions Facultat de Ciències Jurídiques

Universitat Rovira Virgili (URV)

fou substituïda pel model del regne de Castella amb el Decret de Nova Planta. Els canvis més importants es van concretar en la forma d’organització dels municipis i en la nova divisió territorial, copiades del model castellà dels “ayunta-mientos” y “corregimientos”, que substituiran, respectivament, els antics consells i vegueries. Els Corregiments, en un número de dotze, fusionaren algunes de les antigues vegueries. Tarragona fou cap del Corregiment del mateix nom. Aquest model tindria vigència fins el segle XIX, quan gràcies a la Constitució de Cadis de 1812 i diverses normes posteriors, aboca-ren a la delimitació provincial de l’Estat. Catalunya restaria dividida en quatre províncies (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona), i la ciutat de Tarragona es convertiria en la capital de la província del mateix nom.A les primeries del segle XX s’impulsà una reforma del règim local en l’àmbit provincial que va permetre la creació de mancomu-nitats provincials amb una finalitat i competències exclusivament administratives. Solament es formà la que agruparia les quatre diputa-cions provincials catalanes (1914): la Mancomunitat de Catalunya, l’acció de la qual va superar amb escreix la seva finalitat primigènia desenvolupant una àmplia acció política en l’àmbit d’obres públi-ques, ensenyament i cultura.La proclamació de la IIª Re-pública (1931) va permetre aplicar una transformació de-mocràtica al conjunt de l’Estat i al règim de funcionament i actuació de l’administració local. Amb l’aprovació de l’Estatut d’autonomia de 1932, la Gene-ralitat de Catalunya assumia la legislació sobre el règim local, permetent que creés les demarca-cions territorials més convenients (art. 10). Aquestes competències es van concretar en diversos nivells, entre els quals destaca la

notíciestgn Tarragona | 7

comarcalització del territori. Pel que fa a la divisió comarcal, s’ha de recordar que el catalanisme polític de finals del segle XIX havia defensat la comarca com una divi-sió administrativa, en contraposició a la província. Ni la Constitució del 1931, ni l’Estatut d’Autonomia del 1932, ni l’Estatut Interior del 1933 esmenten l’existència de les comarques. Tanmateix, permetien que la Generalitat establís demar-cacions territorials pròpies pel compliment dels seus propis fins. A l’octubre del 1931, la Generalitat creà una Ponència per a estudiar la divisió comarcal; al 1933 es va fer públic el seu informe, proposant la creació de diverses comarques agrupades en vegueries (recu-perant així el nom històric, però sense el mateix contingut, és clar). Finalment, el 1934 es tramita un projecte de llei sobre aquesta qüestió, que quedà paralitzat arran dels fets d’octubre. Ja iniciada la guerra, al mes d’agost de 1936, per Decret de la Generalitat es di-vidí Catalunya en comarques, agru-pades en regions: l’administració de la Generalitat s’aniria adaptant, si més no teòricament, a aquesta nova divisió territorial, que queda-ria pràcticament inaplicada durant la guerra. La ciutat de Tarragona fou nomenada capital de la Regió III, que incloïa les comarques de Garraf, Alt Penedès, Baix Penedès, Alt Camp i Tarragonès. L’any 1937 aquesta Regió III fou denominada per Decret de la Generalitat com vegueria de Tarragona. Després del franquisme, i amb la restauració democràtica, l’Estatut d’Autonomia de 1979 no parlava de vegueries: l’art. 2 establia que “el territori de Catalunya com a comunitat autònoma és el de les comarques compreses en les pro-víncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona...”. L’Estatut vigent del 2006, considera les vegueries (junt amb els municipis), un dels elements en què s’estructura terri-torialment la Generalitat. Tanma-teix, no esmenta ni quines seran les vegueries, ni quantes, ni el seu abast territorial.

El Camp de TarragonaAquesta denominació, geogràfica, era d’ús habitual per referir-se en segles passats al territori format per les actuals comarques de l’Alt Camp, Baix Camp i Tarragonès. Tanmateix, no ha existit històri-cament cap institució de dret públic amb delimitació territoral incorporada que prengués la denominació de Camp de Tarra-gona. Val a dir que la Comuna del Camp de Tarragona, agrupava un nombre important de llocs i viles sota jurisdicció de l’Arquebisbe de Tarragona; s’organitzà a comença-ment segle XIV, i perllongà la seva activitat fins al segle XVIII, quan fou suprimida després de la guerra de Successió. La Comuna actuava en defensa dels privilegis dels munici-pis enfront de l’Arquebisbe. També tenia certes funcions en relació a temes com (allistament, allotjament i bagatge de tropes), col·laboració en tasques de vigilància i segure-tat, allotjament de tropes, arranja-

ment de camins, etc. I tampoc ha existit un àmbit terri-torial o geogràfic com el que re-centment la Generalitat ha emprat en algunes de les seves divisions organitzatives (àmbit del Camp de Tarragona), incloent-hi amés de les tres comarques abans esmen-tades la Conca de Barberà, el Baix Penedès i el Priorat. No sembla adient, per tant, utilitzar aquesta denominació “Camp de Tarragona” per argumentar històricament una determinada divisió territorial actual o futura. Parlar de vegueria del Camp de Tarragona, a més de ser incorrecte històricament, no té cap justificació, perquè barreja

dos conceptes (vegueria i Camp de Tarragona), que mai han anat junts...En tot cas, si es volen prendre de-cisions que modifiquin les actuals divisions i denominacions territo-rials, caldrà argumentar millor, ex-plicar millor, convèncer millor, sen-se utilitzar de forma poc acurada la història. Altra cosa seria que es vulgui iniciar un procés totalment nou de reordenació territorial, més enllà de la història i de les divisions actuals (municipis, comarques, províncies, possibles vegueries, àrees metropolitanes, etc.). I en aquest procés podem trobar nous camins, nous plantejaments, però

certament no seria gens adequat l’ús del nom de “Camp de Tarrago-na” per a una futura vegueria: no solament perquè queda clar que és històricament impropi, sinó també perquè segurament no reflexaria la realitat del present. De vegades les propostes i les respostes al proble-mes tenen alternatives prou senzi-lles i simples: per què no vegueria de Tarragona, per exemple?. La Generalitat republicana, el 1937, ja va optar per aquesta fòrmula... per a una vegueria en la que algunes comarques, avui, ben segur no en formarien part (Garraf, Alt Pene-dès); d’altres (Baix Penedès, Alt Camp, Tarragonès) ja en formaven

part; i d’altres (Baix Camp, Priorat) que formaven part d’una altre vegueria, no poden incorporar-se a cap altre àmbit territorial...

Tenim doncs un puzzle de comar-ques, amb nuclis demogràfics i econòmics prou desenvolupats algunes d’elles, que necessiten cohesionar-se en un ámbit territo-rial nou (la vegueria). Segurament el nom d’aquesta vegueria no és el més important, però quan hi ha tantes reticències i resistències al respecte, vol dir que caldrà fer tots els esforços possibles per entendre la història del passat, la realitat del present, i el previsible futur.

8 | Santa Tecla notíciestgn

TarragonaL’Entrevista

Josep Fèlix Ballesteros, Alcalde de Tarragona

Cada any al setembre, la vida torna a la normalitat: els nens tornen a l’escola i els

grans a les nostres feines habi-tuals, però els tarragonins encara ens guardem un as a la màniga pel que a festa es refereix. Santa Tecla torna decidida per fer vibrar a la ciutat de Tarragona i a tots els seus habitants. Des de Notí-ciestgn hem volgut conèixer com l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, viu aquests dies i com combina les seves obligacions d’alcalde amb la faceta més per-sonal.

Un any més tornen les festes de Santa Tecla, com veu la present edició?Aquestes festes són un dels millors moments de l’any i enguany hem aconseguit fer un petit miracle perquè amb menys diners, a causa de la crisi, tenim més actes, i això sense perdre la qualitat. A més, no sé si per la crisi o per la grip, veig a la gent amb més ganes de viure la festa. Espero que aquestes festes siguin les millors de la història.

Diu que veu a la gent amb més ganes que mai de viure la festa. Estan arrelades aquestes festes al sentiment del tarragoní?El gran pas que hem fet, i no només nosaltres sino també els anteriors ajuntaments, és donar un salt qua-litatiu i mantenir un esquema que sap implicar tots els tarragonins. D’aquesta manera el ciutadà no és un simple espectador passiu, sinó un actor de la festa. Gràcies a aquest esquema, més de 1.000 persones treballen per les festes des de les entitats. Fins i tot hi ha actes no organitzats des de l’Ajuntament com la baixada de l’Àliga. El tarragoní ha fet seva la festa i se n’enorgulleix com un senyal d’identitat. No hem d’oblidar que som l’única festa dins d’aquest territori que ha estat declarada festa tradicional d’interès nacional i d’interès turístic estatal.

Com alcalde ja veiem que parti-cipa de Santa Tecla, però abans quina era la seva vinculació?Ja de petit anava a veure els nanos amb el meu pare, m’amagava darrera seu perquè em feien una por terrible. Qui em diria que desprès jo portaria un dels nanos!Quan tenia 19, 20 anys, juntament

amb la meva generació vam forçar a canviar les festes; pensi que en aquella època només hi havia el Magí de les Timbales, els gegants i nanos, una sola colla castellera i la banda de l’exèrcit que era l’única que tocava amb el repertori típic.Va ser llavors quan els joves van dir que s’havia de catalanitzar la nostra festa, recuperar els elements que ens identifiquessin, fer-la nostra. Vam començar a aprendre a tocar la gralla, a crear grups amb més o menys èxit, perquè recordo que el primer any que vam treure al carrer els Diables, que venien de fora, la gent ens va dir de tot, que ens carre-gariem la festa, que la trencariem. Ens vam inventar el correfoc, perquè no sabiem com acabar les festes. Però sobretot vam convidar la gent a fer la seva aportació a les festes. I així es van crear entitats al voltant dels elements festius, que van sin-tonitzar de seguida amb la simpatia, amb la il.lusió dels nens i dels no tan nens. Tampoc hem d’oblidar que en els darrers anys s’ha fet una feina molt ben feta a les escoles, “Santa Tecla a les escoles”, i que han aconse-guit que nens que pràcticament no saben ni el catala, sí que sapiguen que tenim un àliga, una víbria, uns Diables. Nens nouvinguts que iden-tifiquen la seva ciutat a travès de les festes.

A Josep Fèlix Ballesteros li ha can-viat molt la forma de viure la festa d’abans de ser alcalde a ara?Radicalment. Abans m’ho passava pipa i ara m’ho passo bé, però no pipa perquè tens òbviament moltes obli-gacions institucionals. Són moltes les ciutats agermanades que ens venen a visitar. Per exemple enguany vé per primer cop l’arquebisbe d’Avinyon i l’alcalde de Voiron, ciutat on ara es fa el Chartreuse, però no són els únics. També tenim convidats d’Anglaterra, de Pompeia, d’Orleans, Sèrbia...Així que quan ets alcalde tens una altra manera de viure la festa, però no deixa de fer-me il.lusió. Aquesta setmana l’he començada com els nens, veient quins actes hi ha cada dia, a veure quan toca El Mago de Oz, un concert a què assistiré amb la meva filla perquè ens agrada a tots dos. Fa gràcia perquè hi ha activitats per tots. Ah! I també aniré als Dia-bles, a veure el concert dels Diables.Una altra mostra de com he viscut

“El tarragoní s’enorgulleix de la nostra festa com a signe d’identitat”

L’alcalde de Tarragona, a la barana de les escales de l’Ajuntament../ M.A.

“Els joves de la meva generació vam saber catalanitzar les festes”

“Aquestes festes saben implicar tots els tarragonins. Són úniques”

“Enguany hem aconseguit, amb menys diners, més actes i amb qualitat”

notíciestgn Santa Tecla | 9

sempre la festa la trobem al sopar institucional. Enguany no es fa aquest sopar perquè costava 38.000 euros i és de les coses que hem suprimit. Però pensi que quan acabava l’acte, em canviava al cotxe, em treia la camisa i la corbata, em possava el polo i els texans i anava a la baixada de la Peixateria per veure la baixada de l’Àliga.

És més fàcil ser alcalde durant les festes que la resta de l’any?Més fàcil no, però sí més agraït. Tothom està més alegre, et feliciten perquè la festa va bé, sobretot és agradable perquè veus la gent amb moltes ganes de viure la festa. A més, cada any m’alegro quan em trobo tarragonins amb amics de fora que han vingut per viure la nostra festa. Comproves com aquests dies hi ha moltíssima gent que ens ve a visitar, l’ocupació hotelera és màxima en aquestes dates i això significa que la festa, a més, funciona com a reclam turístic.

Fa uns anys es va fer una proposta per part d’alguns professor per aconseguir que el curs escolar comencés un any abans del que és habitual i així deixar fer vacan-ces durant la setmana de Santa Tecla. Com ho veu?Des que soc alcalde i en diverses ocasions he traslladat aquesta idea al Consell Municipal d’Educació, però no són capaços de posar-se d’acord professors, pares i sindicats. A mi m’agradaria, perquè si els nens no haguéssin d’anar a dormir d’hora per anar al col.legi, gaudirien més la festa. Seria bò, però hi ha d’haver un acord entre tota la comunitat educa-tiva. Jo no deixo de ser un alcalde i, per tant, hi hem d’estar d’acord tots.

Les festes de Santa Tecla busquen arribar a tots els públics, però creu què hi ha algun grup què en gaudeix més?Els nens de totes les edats, la gent gran que porta els nens... Pensi que els avis s’ho passen tan bé veient la festa com veient als néts com la gaudeixen. També la gent jove que té molt on triar i a més té moltes hores per gaudir de la festa. I des de fa uns anys és molt interessant la gent que té discapacitat. Es fa un programa amb voluntaris que els acompanyen. Això és molt positiu quan veus, a la

primera fila, les cadires de rodes per veure bé els castells o els espais que es reserven per ells per seguir una revetlla o per seguir el seguici. És de les coses que et fan sentir més orgu-llós com alcalde, però sobretot com a ciutadà: veure que hi ha gent que podria estar gaudint aquests dies amb la família i opten per acompan-yar les persones que no tenen les mateixes oportunitats.

Una de les apostes del seu govern va ser apropar més les festes als barris. Com ho valora la gent?Estan molt contents i desitgen que hi hagi més coses, no en tenen prou, en volen més. Ha estat una de les apostes més gratificants. Primer hem aconseguit que el bus nocturn funcioni amb regularitat i així facili-tar el desplaçament a la gent jove. Després, que la tronada soni simul-tàniament en els diferents barris, que les matinades es vagin celebrant en aquests diferents indrets, tot sense oblidar els macroconcerts. Això farà que el sentiment de tarragonisme s’incrementi per igual a totes les

zones de la ciutat. Pensi que costa igual anar des de la Rambla Nova fins a la Rambla de Torreforta que a la inversa.

Quins records d’infantessa li porten les festes?El dia de Santa Tecla, pel matí, sempre entre l’ofici i els castells, anavem a seure a les cadires de la Rambla, que costaven 2 rals. Sèiem allà i, com jo no volia estar sentat, el meu pare em comprava un “bar-quillo”. Vèiem els castells i després, de tornada, passàvem pel Negresco i ma mare ja tenia el pollastre prepa-rat. Un record molt bonic en el cas de Santa Tecla. I en el cas de Sant Magí, l’anada a buscar l’aigua. El simbo-lisme no l’entenia, però el meu pare em deia que l’aigua era miraculosa, però que anés amb compte perquè no estava tractada. Arribàvem a casa, la meva mare la bullia i bevíem aquella aigua.

Santa Tecla o Sant MagÍ?Això és com si em fessin triar entre el pare o la mare. Sant Magí és més

entranyable, el sant que més va fer per la nostra ciutat i que ens va ini-ciar en la cultura de l’aigua. A més, està molt arrelat en el sentiment dels pagesos i dels pescadors. Santa Tecla és una santa més èpica, que amb la seva vida va ser un exemple i què, a més, va ser seguidora de Sant Pau . No sé triar, me’ls estimo tots dos i m’encomano a ells per igual, en els oficis respectius el dia de Sant Magí a les 11h i a les 6h de la mati-nada per Santa Tecla.

I ara una pregunta difícil… Si s’hagués d’escollir tan sols un

acte de tota la Festa, amb quin es quedaria?Doncs sí que és dificil! Em quedaria justament amb un que no està orga-nitzat per l’Ajuntament: la baixada de l’Àliga. És divertidíssima, és el poble vibrant de manera espontània.

Si hagués d’ explicar a la gent de fora com són les festes de Tarra-gona, què els hi diria?Només els diria una frase. Crec que amb això n’hi hauria prou, perquè és el sentiment de molts tarragonins i tarragonines: VINE, ENS CONEIXERÀS I ET SORPRENDRÀS!

“La baixada de l’Àliga representa el poble vibrant de manera espontània”

“Seria bo que els nens fessin vacances durant la setmana de Santa Tecla”

10 | Santa Tecla notíciestgn

ACTES PRINCIPALS DIMARTS 15 DIMECRES 16 DIJOUS 17 DIVENDRES 18 DISSABTE 19 DIUMENGE 20 DILLUNS 21 DIMARTS 22 DIMECRES 23 DIJOUS 24

PLAÇA DE LA FONT 19 h LA CRIDA19.30 h TRONADA23 h MCLAN

22.30 hLA PEGATINA+ BONGO BOTRAKO

19 hPASTÍS SANTA TECLA22.30 hESBART SANTA TECLA

19 h ELS PETS22.30 h GOSSOS+ TERÀPIA DE SHOCK

23 hLOS DIABLOS

12 hDIADA CASTELLERA1r DIUMENGE

18.30 h GEGANTS19 h TOC DE PREGÓI TRONADA19.15 h ARRIBADA BANDES

23.30 hREVETLLAORQUESTRES

7 h MATINADES11.15 h PASSADA SEGUICI13 h CASTELLS24 h REVETLLA

13.30 h CONCERTVERMUT+ PILARS CAMINANT

PLAÇA DEL REI 19.30 h TRONADA 23 hJOAN MASDÉU

23 hTXALA

23.30 hBAYOU BROTHERS

23.30 hMANEL

23 hCONCERT PER LA PAUGRUPS AMT

17.30 h CAFÈ, COPA I PURO24.30 h REVETLLA:FRANK O’LEE SONS

24 hSAL 150

23.30 hDE CALAIX

18 hHIP HOPAMPA SAGRAT COR

PLAÇA VERDAGUER 23 h MCLAN 18.30 h INFANTIL 18.30 h INFANTIL 18 h INFANTIL 12.30 h Concert Vermut17.30 INFANTILXARXA SANITARIASANTA TECLA

18.30 h INFANTILFESTA TARRACONINS

Des de les 18 hTECLATAPA

Des de les 18 h TECLATAPA


18.30 h INFANTIL

JARDÍ DE LA RECONCILIACIÓ

18.30 h BALLA AMBELS BALLS

18.30 h INFANTIL 18 h INFANTIL 18.30 h INFANTIL22 h CONTES

EXPOSICIÓ TVE23.30 h REVETLLA

18.30 h INFANTIL

RAMBLA NOVA19.30 hEL GELAT DE LES FESTES

EXPOSICIÓ TVE EXPOSICIÓ TVE EXPOSICIÓ TVE. EXPOSICIÓ TVE19 h Casa de Aragón JOTAS20 h Centro Galego QUEIMADA

EXPOSICIÓ TVE EXPOSICIÓ TVE EXPOSICIÓ TVE23.30 h REVETLLA

EXPOSICIÓ TVE22 h SARDANES

EXPOSICIÓ TVE

METROPOL 21.30 hCASA ARGENTINAESPECTACLE HYPNOSIS

20 h Taller Teatre MASETDE FRATER “PUEBLO”

20 h CLUB VAIXELL-TEATRE GANYOTES

10 hMARATÓ DE SANG

19 hAssociació NFUMNGUI deGUINEA EQUATORIAL

21 hNIT DE DANSAESBART CIUTAT COMTAL

AUDITORI CAMP DE MART 22 hFAEMINO Y CANSADO

JARDINS CAMP DE MART 23.30 hREGGAE&SKA

22 .30 h DO TARRAGONA:4 GRUPS

23 h DO CATALUNYA:4 GRUPS


PLAÇA ANTIC ESCORXADOR 20 h, 21.30 h, 22.45 h i 24 hPLAÇA FRIKI

20 h, 21.30 h, 22.45 h i 24 hPLAÇA FRIKI


23.30 hBANDA UNIÓ MUSICAL

PLAÇA DE LES COLS PLA DE LA SEUMITJA LLUNACÓS DEL BOU

Plaça Cols 19.30 hDÓNA EL TEU XUMETA LA VÍBRIA

Mitja Lluna. 23 hPEPET I MARIETACós del Bou 01 hREVETLLA DE COLLES

Cós del Bou 14 h PAELLA CJXTCols12 h CONCERT VERMUTCols 19,30 h LLUÏMENTMOSTRA FOLKLORE

Cols 10 h VERSIÓ ESPINETACARAGOLINSCols 20 h LLUÏMENTBALLS GITANES

Cols 12.30 hCONCERT VERMUT:VINS DO TARRAGONA

Cols 13 hCONCERT VERMUT:LA INESTABLE

Pla de la Seu 21.15 hENTRADA DEL BRAÇ

Cols 13 hCASTELLS I PILARSCAMINANT

P. SEDASSOSP. NATZARENS

Sedassos 17,30 hTECLETES + EL PETITCAL ERILNatzarens 22.30 hCONTECLADA

Sedassos 24.30 hBALL DE GRALLES4 GARROFERSNatzarens 22,30 hCONTECLADA

Sedassos 24.30 hBALL DE GRALLESGRUPS TARRAGONANatzarens 22.30 hCONTECLADA

Sedassos 24 hBALL DE GRALLESEL LLORO DEL NEGRITO

Sedassos 22.45 hCONCERT DEMÚSIQUES DE CANYALA INESTABLE DELPAÍS VALENCIÀ

Sedassos 17.30 hCAFÈ CONCERTGRALLERS LOCALS

PALMERES 22.30 hDO TARRAGONA. 4 GRUPS

22.30 hDO TARRAGONA. 4 GRUPS

22.30 hESPAI BARRAQUES

23 hESPAI BARRAQUES

23 hESPAI BARRAQUES

23 hESPAI BARRAQUES

22 h TRENK-A. NITELECTRÒNICA

ITINERANTS 18 h SANTA TECLA PETITA19.30 h MOSTRA FOLKLORE VIU

18.45 hTROBADA DE BALLS GITANES

19.30 h ARRENCADA DE GEGANTS24 h BAIXADA ÀLIGA

12 h ENTRADA DE MÚSICS19 h CERCAVILA

9.15 h ANADA A OFICI18.15 h ANADA A PROCESSÓ

22.30 h CORREFOC

ALTRES ESPAIS 01 h Recinte FiralALBERT MALLA23.30 h Carrer BarcelonaVERGÜENZA AJENA

19.30 h Hospital Joan XXIII:INFANTIL24 h Recinte firalFESTA LOCA FM

22.30 h CatedralEL RETAULE

22.30 h Punta del MiracleCASTELL DE FOCS

PARC FRANCOLÍ 20 hCIRC RALUY

12.15 hCIRC RALUY

12.15 h i 17 hCIRC RALUY

19 hCIRC RALUY

19 hCIRC RALUY

19 hCIRC RALUY

19 hCIRC RALUY

TORREFORTA 20 h Centre CívicTRONADA

17.30 h Pl. García LorcaRAMBLA DELS JOCS22 h MÄGO DE OZ + RSK

10.30 h i 12.30 h MercatTEATRE: TRIFULGUESDE CARRER

BONAVISTA 20 h RamblaTRONADA

17.30 h RamblaRAMBLA DELS JOCS

10.30 h 11.30 h i 12.30 hMercat TEATRE:BARRENDEROS DEL RITMO

SANT PERE I SANT PAU 20 h Pl de CubaTRONADA


11 h i 12.30 h MercatTEATRE DE CARRER:BANDA ATABALA

SANT SALVADOR 20 h Pl. EsglésiaTRONADA

17.30 h Pl. EsglésiaRAMBLA DELS JOCS

Programa de Festes

notíciestgn Santa Tecla | 11

ACTES PRINCIPALS DIMARTS 15 DIMECRES 16 DIJOUS 17 DIVENDRES 18 DISSABTE 19 DIUMENGE 20 DILLUNS 21 DIMARTS 22 DIMECRES 23 DIJOUS 24

PLAÇA DE LA FONT 19 h LA CRIDA19.30 h TRONADA23 h MCLAN

22.30 hLA PEGATINA+ BONGO BOTRAKO

19 hPASTÍS SANTA TECLA22.30 hESBART SANTA TECLA

19 h ELS PETS22.30 h GOSSOS+ TERÀPIA DE SHOCK

23 hLOS DIABLOS

12 hDIADA CASTELLERA1r DIUMENGE

18.30 h GEGANTS19 h TOC DE PREGÓI TRONADA19.15 h ARRIBADA BANDES

23.30 hREVETLLAORQUESTRES

7 h MATINADES11.15 h PASSADA SEGUICI13 h CASTELLS24 h REVETLLA

13.30 h CONCERTVERMUT+ PILARS CAMINANT

PLAÇA DEL REI 19.30 h TRONADA 23 hJOAN MASDÉU

23 hTXALA

23.30 hBAYOU BROTHERS

23.30 hMANEL

23 hCONCERT PER LA PAUGRUPS AMT

17.30 h CAFÈ, COPA I PURO24.30 h REVETLLA:FRANK O’LEE SONS

24 hSAL 150

23.30 hDE CALAIX

18 hHIP HOPAMPA SAGRAT COR

PLAÇA VERDAGUER 23 h MCLAN 18.30 h INFANTIL 18.30 h INFANTIL 18 h INFANTIL 12.30 h Concert Vermut17.30 INFANTILXARXA SANITARIASANTA TECLA

18.30 h INFANTILFESTA TARRACONINS

Des de les 18 hTECLATAPA



18.30 h INFANTIL

JARDÍ DE LA RECONCILIACIÓ

18.30 h BALLA AMBELS BALLS

18.30 h INFANTIL 18 h INFANTIL 18.30 h INFANTIL22 h CONTES

EXPOSICIÓ TVE23.30 h REVETLLA

18.30 h INFANTIL

RAMBLA NOVA19.30 hEL GELAT DE LES FESTES

EXPOSICIÓ TVE EXPOSICIÓ TVE EXPOSICIÓ TVE. EXPOSICIÓ TVE19 h Casa de Aragón JOTAS20 h Centro Galego QUEIMADA

EXPOSICIÓ TVE EXPOSICIÓ TVE EXPOSICIÓ TVE23.30 h REVETLLA

EXPOSICIÓ TVE22 h SARDANES

EXPOSICIÓ TVE

METROPOL 21.30 hCASA ARGENTINAESPECTACLE HYPNOSIS

20 h Taller Teatre MASETDE FRATER “PUEBLO”

20 h CLUB VAIXELL-TEATRE GANYOTES

10 hMARATÓ DE SANG

19 hAssociació NFUMNGUI deGUINEA EQUATORIAL

21 hNIT DE DANSAESBART CIUTAT COMTAL

AUDITORI CAMP DE MART 22 hFAEMINO Y CANSADO

JARDINS CAMP DE MART 23.30 hREGGAE&SKA

22 .30 h DO TARRAGONA:4 GRUPS



PLAÇA ANTIC ESCORXADOR 20 h, 21.30 h, 22.45 h i 24 hPLAÇA FRIKI



23.30 hBANDA UNIÓ MUSICAL

PLAÇA DE LES COLS PLA DE LA SEUMITJA LLUNACÓS DEL BOU

Plaça Cols 19.30 hDÓNA EL TEU XUMETA LA VÍBRIA

Mitja Lluna. 23 hPEPET I MARIETACós del Bou 01 hREVETLLA DE COLLES

Cós del Bou 14 h PAELLA CJXTCols12 h CONCERT VERMUTCols 19,30 h LLUÏMENTMOSTRA FOLKLORE

Cols 10 h VERSIÓ ESPINETACARAGOLINSCols 20 h LLUÏMENTBALLS GITANES

Cols 12.30 hCONCERT VERMUT:VINS DO TARRAGONA

Cols 13 hCONCERT VERMUT:LA INESTABLE

Pla de la Seu 21.15 hENTRADA DEL BRAÇ

Cols 13 hCASTELLS I PILARSCAMINANT

P. SEDASSOSP. NATZARENS

Sedassos 17,30 hTECLETES + EL PETITCAL ERILNatzarens 22.30 hCONTECLADA

Sedassos 24.30 hBALL DE GRALLES4 GARROFERSNatzarens 22,30 hCONTECLADA

Sedassos 24.30 hBALL DE GRALLESGRUPS TARRAGONANatzarens 22.30 hCONTECLADA

Sedassos 24 hBALL DE GRALLESEL LLORO DEL NEGRITO

Sedassos 22.45 hCONCERT DEMÚSIQUES DE CANYALA INESTABLE DELPAÍS VALENCIÀ

Sedassos 17.30 hCAFÈ CONCERTGRALLERS LOCALS

PALMERES 22.30 hDO TARRAGONA. 4 GRUPS

22.30 hDO TARRAGONA. 4 GRUPS

22.30 hESPAI BARRAQUES

23 hESPAI BARRAQUES

23 hESPAI BARRAQUES

23 hESPAI BARRAQUES

22 h TRENK-A. NITELECTRÒNICA

ITINERANTS 18 h SANTA TECLA PETITA19.30 h MOSTRA FOLKLORE VIU

18.45 hTROBADA DE BALLS GITANES

19.30 h ARRENCADA DE GEGANTS24 h BAIXADA ÀLIGA

12 h ENTRADA DE MÚSICS19 h CERCAVILA

9.15 h ANADA A OFICI18.15 h ANADA A PROCESSÓ

22.30 h CORREFOC

ALTRES ESPAIS 01 h Recinte FiralALBERT MALLA23.30 h Carrer BarcelonaVERGÜENZA AJENA

19.30 h Hospital Joan XXIII:INFANTIL24 h Recinte firalFESTA LOCA FM

22.30 h CatedralEL RETAULE

22.30 h Punta del MiracleCASTELL DE FOCS

PARC FRANCOLÍ 20 hCIRC RALUY

12.15 hCIRC RALUY

12.15 h i 17 hCIRC RALUY

19 hCIRC RALUY

19 hCIRC RALUY

19 hCIRC RALUY

19 hCIRC RALUY

TORREFORTA 20 h Centre CívicTRONADA

17.30 h Pl. García LorcaRAMBLA DELS JOCS22 h MÄGO DE OZ + RSK

10.30 h i 12.30 h MercatTEATRE: TRIFULGUESDE CARRER

BONAVISTA 20 h RamblaTRONADA


10.30 h 11.30 h i 12.30 hMercat TEATRE:BARRENDEROS DEL RITMO

SANT PERE I SANT PAU 20 h Pl de CubaTRONADA


11 h i 12.30 h MercatTEATRE DE CARRER:BANDA ATABALA

SANT SALVADOR 20 h Pl. EsglésiaTRONADA

17.30 h Pl. EsglésiaRAMBLA DELS JOCS

12 | Tarragonès notíciestgn

Tarragonès

Verònica Tapias, Vila-seca

L’auditori Josep Carreras de Vila-seca va acollir el dia 15 al vespre la setena Gala Lírica a benefici dels malalts de leucèmia, sota la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa” i la fundació AXA. Amb un auditori ple de gom a gom, Josep Carreras, el jove tenor Sergi Giménez i la soprano Pilar Jurado van ser els protagonistes al costat de l’Orquestra de l’Acadèmia del Liceu, dirigida per David Gimé-nez.El concert, a benefici de la Funda-ció Internacional Josep Carreras per a la lluita contra la Leucèmia, s’ha convertit ja en un dels esdeveni-

ments solidaris més importants de la demarcació. Cal recordar que a banda del concert del dia 15 amb Josep Carreras, Pilar Jurado i Sergi Gimé-nez, en edicions anteriors van actuar les sopranos Isabel Rey, Ofèlia Sala i Lynne Dawson, els tenors Jaume Aragall i Josep Bros i l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV).

L’actuació, sota el títol “Belcanto al cinema”, va versar entorn a una temàtica molt diferent de les que Carreras ofereix habitualment. I és que tot el programa musical de l’acte va girar al voltant del “Belcanto en el cinema”, amb melodies de West Side Story, El Gran Caruso o Breakfast at Tiffany’s, entre altres.

Gala benèfica contra la leucèmia a l’Auditori Josep Carreras

Un moment del concert benèfic a càrrec del tenor Josep Carreras a l’Auditori de Vila-seca / Cedida

“Belcanto al ci-nema” va ser el tema central del concert solidari del tenor català

La façana de la nova oficina de Correus del Creixell.

Creixell estrena nova oficina de Correusnotíciestgn.Des d’aquest mes de setembre el municipi de Creixell estrena nova oficina de Correus. Fins ara el des-patx d’aquest servei estava situat en unes antigues dependències muni-cipals que es trobaven en molt mal estat. Ara, i segons destaca l’alcalde de Creixell, Teo Fuster, “s’ha pogut arribar a un acord amb Correus i traslladar les seves oficines a un edifici de nova construcció, que per-metrà millorar en gran mesura el servei que s’ofereix als ciutadans. L’horari d’atenció diària al públic s’ha adequat més a les necessitats dels habitants del municipi. D’aquesta manera, es facilita al públic la reco-llida i enviament de cartes i paquets a qualsevol lloc”. Les noves dependències de Correus

estan situades just al costat de les també noves dependències del Servei Municipal d’Aigües-SOREA- i al costat del Consultori Médic Muni-cipal. L’horari d’atenciò al públic de les noves oficines és de dilluns a diven-dres de 10h a 11h i els dissabtes de 9h a 11:30h. Segons ha volgut destacar el propi alcalde, “amb la posada en funciona-ment d’aquestes noves dependències de Correus es tanca un cicle pel qual ha lluitat molt l’actual equip de govern municipal”. I és que les con-dicions en què es donava l’atenciò al client i a l’usuari tant al Servei Municipal d’Aigües com a Correus eren molt precàries, segons explica el mateix alcalde d’aquest municipi del Tarragonès.notíciestgn,

Perafort

Perafort i Puigdelfí van celebrar el dia 15 el 100è aniver-sari de la veïna Maria Palau Gavaldà, que ja forma part de l’exclusiu i selecte grup de persones centenàries.Per tal de celebrar els seu aniversari, l’alcalde de Perafort, Joan Martí Pla; la primera tinentd’alcalde i alcaldessa de la pedania de Puigdelfí, Roser Artacho; i el regidor de Benestar Social, Javier Robledo,van anar a casa de la Sra. Palau per tal de feli-citar-la i lliurar-li un ram de flors, en nom delConsistori i de tot el municipi.

Maria Palau Gavaldà, àvia centenària de Perafort- Puigdelfí

notíciestgn Tarragonès | 13

notíciestgn

El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, va lloar aquest dilluns l’empenta i esperit de poble dels habitants de la Riera de Gaià, municipi que al migdia del 14 de setembre va celebrar un ofici solemne per commemo-rar el bicentenari de l’advocació de la Santa Creu. “És admirable veure tot el que es fa per comme-morar aquesta festa, que esdevé un referent d’unitat del poble en temps difícils; la Riera de Gaià és un poble que sap treballar pel futur de la seva població”, va assenya-lar davant les nombroses persones que van assistir a aquest i a la resta d’actes del matí. El president de la Diputació també va ressaltar la importància de mantenir vives les tradicions: “És important conèixer el passat per saber qui som i on anem”. La celebració dels 200 anys de la Santa Creu coincideix amb la restauració de l’emblemàtic cam-panar de l’església, unes obres que compten amb l’ajut econòmic de la Diputació de Tarragona. L’ens inter-comarcal hi aporta 30.000 euros, als quals se n’han d’afegir 12.000 més per a material àudiovisual i publicacions que difonen la tradició de la Santa Creu.

Presidit per l’arquebisbeL’ofici solemne va estar presidit per l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, i concelebrat pel rector de la parròquia, Enric Casellas, amb una desena de sacerdots i dos diaques. També hi va assistir mossèn Josep Caballol, missioner a Rwanda i impulsor en aquell país d’una escola que du per nom Campagna. El president de la Diputació va assistir a la missa acompanyat de l’alcalde de la Riera, Jaume Casas; regidors de la corporació municipal, el director dels Serveis Territorials de Cultura de la Gene-ralitat de Catalunya, Àngel Xifré, i altres representants d’entitats i ins-titucions de la nostra demarcació.Durant l’ofici religiós, la Coral de la Santa Creu va interpretar la Missa Pontificalis de Perossi. En acabar la cerimònia, el rector de la parròquia de la Riera de Gaià va agrair la col·laboració ciutadana durant tota la festa, un fet que també van des-tacar la portaveu de la comissió del bicentenari, Montserrat Bertran, l’alcalde de la localitat i el repre-sentant dels Serveis Territorials de Cultura del Govern català. Els actes del matí van incloure l’actuació del Ball de Bastons de la Riera i una cercavila dels elements del seguici popular. La solemne festa dels 200 anys de la Santa Creu de la Riera de Gaià continuarà el proper dia 25 amb un concert a càrrec de l’escolania de Montserrat.

La Diputació, amb el bicentenari de la Santa Creu de la Riera

14 | El Vendrell notíciestgn

El Vendrell

Verònica Tapias, Coma-ruga (El Vendrell)

La Universitat Rovira i Virgili ha fet un pas significatiu en el seu de-senvolupament en el conjunt de tota l’àrea tarragonina. Des d’aquest curs 2009-2010, el Baix Penedès compta amb dos estudis de grau: Infermeria, de l’Escola Universitària d’Infermeria, i Educació Infantil, de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicolo-gia. La seu d’aquesta extensió del campus universitari de la Rovira i Virgili és l’Escola Universitària Sancta Maria Maris, a Coma-ruga.De moment s’han ofert 40 places de cada una de les opcions, que han quedat cobertes, generant, fins i tot, llistes d’espera. En quatre anys, doncs, amb tots els cursos plens, l’Escola acollirà entre 350 i 400 estu-diants entre les dues especialitats.El vicerector de Política Acadèmica i Recerca, Josep Manel Ricart, ha explicat que l’ampliació de l’oferta de la URV al Baix Penedès “respòn a la necessitat de completar la dis-tribució territorial de la universitat, alhora que es dóna resposta a la demanda dels estudiants del Baix Penedès. Tradicionalment aquests joves anaven a la Barcelona a estudiar perquè la mobilitat entre aquesta comarca i Tarragona és molt complicada. Amb aquests nous estu-dis a Coma-ruga solucionem part d’aquest problema”.

Sancta Maria Maris Els nous estudis d’Infermeria i Edu-cació Infantil s’impartiran a les instal·lacions de Sancta Maria Maris, unes instal·lacions on també es pot cursar la diplomatura de Relacions Laborals. Aquest centre era utilitzat com alberg des de principis dels anys vuitanta. Més endavant, grà-cies a l’aprovació de la URV, tots els ajuntaments de la comarca, la Diputació i el Consell Comarcal van crear el Consorci Universitari del Baix Penedès. Va ser aleshores quan van començar a impartir-s’hi els primers estudis universitaris, corresponents a la diplomatura de Relacions Labo-rals.Amb l’oferta d’aquests dos nous estudis, es deixaran d’impartir

progressivament els de Relacions Laborals i es donaran facilitats als qui ja els han començat perquè, a partir de segon curs, els puguin continuar a la Facultat de Ciències Jurídiques de Tarragona.Segons Ricart, “de moment hi ha espais per a impartir aquestes dues noves especialitats, però la nostra intenció es incrementar la nostra oferta a la comarca del Baix Pene-dès”.La Universitat Rovira i Virgili ha escollit Educació Infantil i Infermeria perquè són dues de les carreres que més demanda tenen a les nostres comar-ques. Pel que fa a les pràctiques, els alumnes del grau d’Infermeria podran fer-les a l’hospital que la Xarxa Sani-tària i Social de Santa Tecla gestiona al Penedès.La presentació oficial d’aquesta nova oferta es va fer el mes d’abril a l’Auditori Pau Casals d’El Vendrell, amb la presència dels representants de totes les institucions que ho han fet possible. Un mes després es va presentar als futurs estudiants.

El Vendrell millora la seva oferta universitària amb dos nous estudis

La seu és l’Escola Universitària Sancta Maria Maris, a Coma-ruga. / Cedida

Coma-ruga és la seu de les especialitats universitàries d’Infermeria i Educació Infantil

Presentació dels nous estudis a l’Auditori Pau Casals d’El Vendrell. / Cedida

Les 40 places ofertades per cada estudi s’han cobert i ja hi hallista d’espera

Verònica Tapias, Coma-ruga (El Vendrell)

L’alcalde d’El Vendrell, Benet Jané, valora molt positivament la nova oferta formativa de la URV a Coma-ruga i augura un gran èxit, “tenint en compte que les places de les dues especialitats ja estan plenes”. Jané explica que “la voluntat del territori sempre ha estat la de disposar de més estudis universitaris, ja que som especialment conscients de les difi-cultats que tenen els estudiants per desplaçar-se a Tarragona. De fet, la reivindicació de la necessària millora de les comunicacions ha estat una constant que he mantingut tant en els

18 anys que vaig presidir el Consell Comarcal com en els què he estat a l’alcaldia del Vendrell. Finalment la URV, dins de la seva estratègia d’expansió formativa, ha cregut oportú implantar aquests dos nous estudis a Coma-ruga i ens en feli-citem. Penso que pot ser un primer pas important perquè la relació entre el Baix Penedès i el Camp comenci a progressar adequadament”.L’alcalde espera que la demanda es mantingui i que la URV es plantegi la possibilitat d’implantar altres estudis. “De fet, l’Ajuntament de Bellvei ja ha manifestat que disposa d’un terreny ubicat al costat de l’Hospital en què es podria construir un aulari per als

estudis d’Infermeria”.

Resposta a la demandaPer la seva banda, el president del Consell Comarcal del Baix Penedès, Jordi Sánchez, ha remarcat que “és importantíssim tenir aquestes dues especialitats a la nostra comarca perquè tenim molta demanda i els estudiants havien de marxar fora”.Sánchez destaca també les facilitats que ha posat la URV per a impar-tir aquests graus i espera que en un futur es pugui ampliar aquesta oferta. “El que caldrà ara -segons Jordi Sánchez-, és estudiar nous emplaçaments per a ubicar-hi més estudis”.

Des de la comarca s’espera que es pugui ampliar l’oferta

notíciestgn El Vendrell | 15

Baix Penedès

Verònica Tapias, L’Arboç

La nova residència de gent gran de l’Arboç comptarà amb places subvencionades per la Generalitat. Aquest va ser el compromís de la consellera d’Acció Social i Ciuta-dania, Carme Capdevila, en la seva visita a l’actual residència geriàtrica. Actualment aquest equipament està ubicat a l’edifici centenari de l’Hospital Sant Antoni Abad. Aquest va començar sent un asil i més tard es va transformar en hospital fins a adoptar les funcions de geriàtric que té en l’actualitat. En els últims anys, però, les 22 places que s’oferten estan plenes i hi ha més demanda. La Fundació Santa Tecla serà a partir d’ara qui tindrà la titularitat d’aquesta residència a més de la seva gestió. Així consta en un conveni que s’ha signat entre l’Ajuntament de l’Arboç, la Fundació Sant Antoni Abad i la Fundació Santa Tecla.

Trasllat de la residènciaEn aquest mateix conveni, però, la Fundació Santa Tecla s’ha com-promès també “a fer el projecte per construir una residència nova i traslladar-hi l’actual per tal de poder ofertar més places de geriàtric (120) i 20 més de centre de dia”, segons el director gerent de la Fundació, Joan Maria Adserà.En la seva visita a l’Arboç, la con-sellera Capdevila va corroborar la necessitat de construir aquesta nova residència i va anunciar el con-cert del Govern català per a tirar-ho endavant. Això vol dir que quan el projecte estigui enllestit, en uns cinc anys, “es buscarà la forma de con-cert més adequada”, va assegurar Carme Capdevila.

El projecteEl projecte del nou equipament s’adaptarà als estàndards que recomana la conselleria, segons va anunciar el director dels Serveis Territorials d’Acció Social i Ciutada-nia, Jordi Tous, ja que permetrà fer grups d’activitats més homogenis depenent de les discapacitats, tant físiques com mentals, que tinguin els usuaris.

La residència comptarà amb una planta d’accés i tres plantes més que podran acollir un total de 120 perso-nes. La planta baixa està destinada a administració i gerència, sales bàsi-ques d’atenció personal, recursos humans, gestió tècnica de l’immoble i circulació i comunicació vertical.Les habitacions estan distribuides en la resta de plantes: a la primera s’hi ubicarà un mòdul de 20 habitacions dobles i un de 20 habitacions indivi-duals. I a la segona i a la tercera, un mòdul de 30 habitacions individuals

en cada una d’elles.A les tres plantes superiors també s’hi trobaran sales d’estar, menja-dors i saletes o espais per a que els familiars puguin visitar els residents.Pel que fa al centre de dia, amb una capacitat per una vintena d’usuaris, estarà ubicat a la planta d’accés i comptarà amb una sala d’estar, una de lectura, un lavabo adaptat, un office menjador, una farmaciola, un office per al personal i la unitat de control. També compartirà espais amb la residència.

Compromís de Capdevila amb la Residència de l’Arboç

La consellera d’Acció Social i Ciutadania / Cedida

Obres d’Apel·les Fenosa a l’Institut Ramon Llullnotíciestgn.La Fundació Apel·les Fenosa ha donat a l’Institut Ramon Llull els setanta-tres dibuixos que l’artista va fer l’any 1946 com a il·lustracions del “Llibre d’Amic e Amat” de Ramon Llull, segons traducció francesa de Max Jacob. La vídua d’Apel·les Fenosa, Nicole Fenosa, ha decidit fer aquesta donació a l’IRL com agraïment per l’interés d’aquesta institució per la figura de l’autor.Aquests 73 dibuixos que il·lustren l’obra de Llull estan valorats en gairebé 150.000 euros. La sèrie completa dels dibuixos es va pre-sentar per primera vegada al públic lány 2003 a la seu de la Maison de la Catalogne amb una edició del llibre feta per lÍnstitut Ramon Llull. El 2004 es va poder veure a la Casa de la Generalitat de Perpinyà i a l’Instituto Cervantes de Roma. L’hivern passat la sèrie va formar part de la mostra Apel·les Fenosa, “Dibuixos”, presen-tada al Palau Moja de Barcelona i en láctualitat séxposen a la Fundació Palau i Fabre de Caldes dÉstrac. Palau va veure aquests dibuixos lány 1947 a léstudi de Fenosa a París i en va publicar un a la revista “Ariel”. El proper mes de desembre

els dibuixos viatjaran al Centre Joë Bousquet de Carcassonne.

Les obresEl “Libre dÁmic e Amat” és una de les obres cabdals de Ramon Llull i la més coneguda modernament per la seva brevetat, i la independència dels seus 365 versicles, que esdeve-nen metàfores morals.Lány 1919, Max Jacob traduí al francès aquest llibre , que es publicà sota el títol de Le Livre de lÁmi et lÁimé a les edicions de la Sirene de París. Pocs anys més tard , i gràcies a Picasso, el poeta faria la coneixença dún jove escultor català , Apel·les Fenosa (Barcelona 1899-París 1988), a qui donaria el seu suport, prologant les seves exposicions parisenques.Lány 1947 Apel·les Fenosa, exiliat, i instal·lat novament a París, va retro-bar en aquest llibre un cant a la Pau, a la Fraternitat i a la Solidaritat dels homes, una lloança a la llibertat tras-balsada per les guerres. La memòria del poeta Max Jacob lánimà a projec-tar un llibre on la traducció del poeta manifestés la vigència dáquests versos atemporals i emblemàtics de la cultura catalana.Cada dibuix, realitzat amb tintes xineses o amb llapis, eleva a la categoria emotiva el seu desig dáproximaxió als versos de Ramon Llull. Al llarg dáquests anys, aquestes il.lustracions han restat inèdites i es presenten ara, per primera vegada, com un conjunt que pretén elogiar un dels exemples més notoris de la literatura catalana de tots els temps.

La Fundació Santa Tecla gestionarà aquest nou equipament al Baix Penedès

Els 73 dibuixos estan valorats en 15.000 euros

16 | Gent notíciestgn

La cultura del vi guanya adeptes cada dia que passa. El plaer de degustar un bon vi ja no es

limita a aconteixements especials. La copa de vi s’ha convertit en un element més de la vida diària, ara bé, sense perdre la màgia que l’envolta. En aquest canvi cultu-ral hi contribueixen molts factors però, sense cap mena de dubte, un dels detonants són els joves productors que, sense oblidar els consells dels més grans, aporten frescor al mercat. L’equilibri entre l’experiència i la innovació és el gran llegat que ens deixarà una nova generació dedicada a les vinyes. Ricard Sebastià Foraster és una bona mostra del canvi, és nét del fundador del Mas Foraster. Amb l’ajuda de la seva mare, ha aconseguit, malgrat que encara no ha fet els 30 anys, fer-se un lloc dins del mercat de qualitat.

Ricard, ets una persona molt jove amb una gran responsabilitat. Ets un cas excepcional o els joves pugeu amb força en el món del vi?Som molts els joves que ens estem vinculant al món del vi. Cada cop més, els cellers que comencen a la Conca són portats per gent jove amb moltes ganes de fer coses noves.

Com vas entrar en aquest món?Quan el meu tiet, que era qui s’encarregava del celler, va morir, vaig decidir deixar els estudis de Dret i vaig començar amb Enologia. Em va agradar i, juntament amb la meva mare, ho vam tirar endavant .

I ara estàs segur d’haver pres la decisió correcta?Sí. Quan comences a veure els teus vins, vas evolucionant i fas les coses bé..., compensa.

La província de Tarragona té reco-negudes D.O., vins de gran qualitat, però a casa nostra sembla que encara no estem del tot acceptats. Que està passant?És una situació curiosa perquè no hi ha cap zona al món com la província de Tarragona, que tingui tantes Deno-minacions d’Origen i amb un gran prestigi. Quan vas fora de Tarragona i et coneixen, mostres el producte i la terra, queden sorpresos amb els nostres vins, però sembla que aquí encara no sabem valorar-los prou. S’està fent molta feina. Poc a poc anem sortint a vendre més i millor, veus com els restaurants comencen a apostar per nosaltres, però encara ens queda molta feina a fer. Només vull fer un comentari per entendre la mentalitat d’altres zones amb

vista als seus productes: quan vas a la Rioja i demanes un vi de fora, t’asseguro que et miren amb cara de sorpresa. Això aquí no passa.

I qui té la culpa?Més que en els culpables, m’agrada pensar en qui pot ajudar. Els res-turants han d’apostar més per nosaltres i la gent, alhora de dema-nar un vi, que pensi en les D. O. de la nostra demarcació, Ah! I no ens obli-

dem de la premsa, que també teniu molt a dir (riu).

Si parlem ara dels vins de la Conca de Barberà, què els diferencia?Estem en un territori amb alçada i un important constrast tèrmic. Tampoc hem d’oblidar la influència del medi-terràni amb els aires que pugen des de la costa. Tots aquests elements permeten tenir uns vins amb estruc-tura, amb molta potència i frescor.

Com veus el futur de la Denomina-ció d’Origen Conca de Barberà?És encara bastant desconeguda. Hi ha vins que es coneixen, però la D.O. no es coneix com a zona, perquè durant anys ha estat productora de vi per cava. Però ara s’està tornant a plantar amb varietat d’aquí i de fora i poc poc, amb gent jove, farem grans vins. El lloc ens ho permet ; veig el futur amb optimisme.

“A l’hora de demanar un vi, pensi en les D.O. de les nostres comarques”

Ricard i Julieta Foraster, mare i fill al capdavant del celler Mas Foraster.

Gent

Mas Foraster, un celler familiar a la Conca de Barberà

Les noves generacions del territori aposten per la cultura del vi

La Denominació d’Origen Conca de Barberà, amparada pel seu Consell Regulador, compta actualment amb 6.000 ha de vinya i una pro-ducció mitjana de 250.000 hl de vi.

Gran part dels vins produïts a la Conca són blancs i rosats, destinats a l’obtenció d’esqumosos amb Denominació Cava. No obstant això, ens trobem en una zona amb unes condicions privilegiades per a l’elaboració d’uns vins tranquils, en especial els negres, excel·lents. Viticultors i enòlegs, coneixedors d’aquest potencial, estan coordinant esforços per obtenir vins d’alta qualitat i poc a poc va creixent la producció que finalment s’embotella amb DO Conca de Barberà.

Les varietats tradicionals productores de vi blanc són el macabeu i la parellada. Amb aquestes s’obtenen uns vins de color groc

pàl·lid brillant, lleugers, de fina aroma afrui-tada i moderada graduació alcohòlica. El chardonnay és una varietat d’introducció recent, que pot participar en un copatge amb les dues varietats anteriors aportant corpo-reïtat i consistència, o bé destinar-se a una elaboració monovarietal amb les tècniques més modernes de fermentació i/o criança en botes de roure i originar uns vins de prestigi reconegut.

El vi rosat més característic de la denomi-nació d’origen prové del raïm negre trepat , varietat autòctona de la Conca de Barberà.És un vi destacable, lleuger, fresc i afruitat, de color rosa-gerd, net i lluminós.

Els vins negres procedeixen tradicionalment de l’ull de llebre i la garnatxa. Però les varietats foranes com el cabernet sauvignon, el merlot, el pinot noir i el syrah s’han adaptat

perfectament al clima i sòls de la Conca i estan donant molt bons resultats. També hi ha qui continua apostant per varietats nacionals com el samsó i el monastrell. Els negres joves són suaus i lleugers, saborosos en boca. Els que reben envelliment en botes de roure són més corpulents, adquireixen una gran complexitat aromàtica i presenten una bona persistència.

MAS FORASTERMas Foraster, ubicat a Montblanc, fa més de 150 anys que està vinculat al món del vi. El raïm de la terra es destinava, pràcticament en la seva totalitat, a la venda, i la producció del vi que es feia era per consum particular. És l’any 1998 quan l’activitat de Mas Foraster canvia radicalment. Josep Foraster, tiet de l’actual viticultor, Ricard Sebastià Foraster decideix apostar per la producció pròpia i la seva comercialització. Malhauradament

Josep mor i seran la seva germana juntament amb Ricard qui decidiran continuar amb la tasca del seu familiar. Han passat gairabé 10 anys i els vins Mas Foraster han aconseguit guanyar-se el prestigi dins del sector. El vi Josep Foraster Selecció 2005 és una mostra de l’esforç d’aquesta família per enfortir el territori: guanyador del Premi XIX Millor Vi Negre Reserva del Concurs de Vins i Caves de la Conca de Barberà, suma altres reconeixements obtinguts pel celler i els seus productes.

Mas Foraster, amb una producció de 90.000 ampolles l’any, és un exemple més de tots els cellers de la Conca de Barberà que estan aconseguint enfortir la seva D.O.

més informació:www.doconcadebarbera.comwww.josepforaster.com

D.O. CONCA DE BARBERÀ I MAS FORASTER

notíciestgn Gent | 17

EL CONSUM DEL VI:

Els catalans valorem positivament els nostres vins, però els consumim poc. Aquesta és la realitat amb què han de lluitar els productors de vins catalans. Un estudi encarregat pel INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi) ha deixat palesa la necessitat de poten-ciar més els vins de casa nostra. Els catalans coneixem els productes de les denominacions catalanes, però a l’hora de consumir ens decantem per vins de l’exterior. Les xifres parlen per sí soles: en el sector de l’hostaleria, el 43,2% de vins que es consumeixen a casa nostra són D.O. Rioja, mentre que els catalans tan sols arriben a un 25,8 %. En el canal de l’alimentació,

consum dirigit bàsicament a les llars, el consum de vins catalans es recu-pera amb un 29,2%, mentre que els procedents de la Rioja es xifren en un 30,8 %.L’estudi també indica que el consum de vi en general ha minvat de forma rellevant en els últims 20 anys. Aquest descens del consum arriba fins al 50%.Si ens fixem en l’ acceptació entre les denominacions d’origen catala-nes, veiem com la que ha adquirit més notorietat és la D.O. Penedès, seguida per la D.O. Priorat i la D.O. Empordà.Segons indica l’informe, el 61 % de consumidors entrevistats consideren que “els vins catalans han evolu-cionat molt” i valoren positivament el fet que existeixin 11 denomina-

cions d’origen a Catalunya. Però aquesta acceptació no es traduieix en el consum, de moment. S’haurà de treballar molt més i millor en la promoció dels vins catalans per aconseguir que siguin la nostra pri-mera opció. Ens queda molt camí per recórrer, però hem de pensar que canviar la realitat és feina de tots: els pro-ductors de vins hauran de continuar treballant en la línia que han vingut portant fins ara per aconseguir la màxima qualitat i un ampli ventall de productes assequibles per a tots els gustos i per a totes les butxaques; les adminstracions s’hauran de cen-trar en noves formes de promoció o incrementar les existents i, per últim, el ciutadà haurà de defensar més el producte de la seva terra.

LES VARIETATS DEL RAÏM:Cada zona té la seva singularitat: el clima, els sòls on es troben les vinyes o els microclimes donen al raïm i al seu producte final, el vi, la seva pròpia identitat. A conitnuació us detallem les varietats de raïm més utilitzades en les diferents D.O. de la demarcació de Tarragona. Una petita mostra de la riquesa de les nostres vinyes.

D.O. Conca de Barberà:Varietats blanques: macabeu, parellada, chardonnay.Varietats negres: trepat (sobretot per vi rosat. Vareitat autòctona de la Conca de Barberà), ull de llebre, garnatxa, cabernet sauvignon, syrah i monastrell.

D.O. Montsant:V. blanques: garnatxa, carinyena.V. negres: garnatxa blanca maca-beu.

D.O. Penedès:V. blanques: chardonnay, xarel.lo, malvasia de Sitges, parellada, riesling, gewürstraminer, macabeu, moscatell d’Alexandria.V. negres: garnatxa, syrah, monas-trell, merlot, pynot noir, cabernet sauvignon, samsó, ull de llebre.

D.O. Priorat:V. blanques: garnatxa blanca, macabeu, Pedro Ximénez, chenin, moscatell d’Alexandria, moscatell de gra petit, , pansal, picapoll blanc.V. negres: garnatxa peluda, caber-

net sauvignon, cabernet franc, ull de llebre, pinot noir, merlot, syrah, picapoll negre.

D.O. Tarragonès:V. blanques: macabeu, parellada, xarel·lo, chardonnay, moscatell d’Alexandria, garnatxa blanca, sau-vignon blanc i subirat parent. V. negres: ull de llebre, merlot, samsó, cabernet sauvignon, garna-txa, sumoll, syrah, pinot noir.

D.O. Terra Alta:V. blanques: garnatxa blanca, macabeu, moscatell, sauvignon blanc.V. negres: garnatxa negre, samsó, sirah, merlot i cabernet sauvignon.

TERRA DE VINSLa demarcació de Tarragona té una forta tradició vinícola i així ho demostra l’alta concentració de denominacions d’origen que hi ha a les nostres comarques, que suposen més de la meitat de les D.O. vinícoles catalanes. La vinya, símbol de la cul-tura mediterrània, dibuixa els nostres camps, tot compartint espai amb altres conreus també distintius del mediterrani com l’olivera, l’ametller o el cereal. La gran qualitat dels nostres vins ens ha permès situar-nos en el mapa de l’enoturisme, una opció diferent per visitar i paladejar els plaers de les nostres comarques.

La indústria del vi i el cava representa el tercer sector més important de la indústria agroalimentària catalana, amb uns ingressos d’explotació que superaven els 1.100 milions d’euros, i unes vendes netes de més de 1.000 milions d’euros anuals.

Aquestes xifres demostren que el vi és un dels ambaixadors més impor-tants de la nostra terra. No obstant, malgrat la bona marxa del sector, la crisi econòmica també s’ha fet notar en el món del vi. Les vendes han baixat i existeix un excès d’estoc que preocupa els productors. Davant d’aquest situació, es parla de rees-tructuració i canvis al sector, que

esperem s’enfoquin de manera correcta per aconseguir, en un futur, posicionar-se amb més força a l’exterior.

D.O. de Catalunya:12 Denominacions d’Origen amb una ocupació d’unes 70 mil hectàrees.

D.O. de la demarcació deTarragona:Conca de BarberàMontsantPenedèsPriorat TarragonaTerra Alta

18 | Gent notíciestgn

Tornem al col·le. Qui en té més ganes?

Berta:“Sí, per veure les amigues, però també m’agraden les vacances”

Femke:“Sí i no. Sí, per veure les ami-gues i no, per-què començo a estudiar”

Martí:“Sí, per tornar a fer les activitats del col·le i d’altres com la música”

Miguel:“Sí, no m’avorria a l’estiu, però tenia ganes de tornar a l’escola”

S’acaba l’estiu i arriba l’inevitable retorn a les aules, amb il.lusió alguns i amb males cares uns altres. Tornem al ritme frenètic del dia a dia: l’escola, les activitats extraescolars, els deures... I tot s’ha de combinar amb les feines i horaris dels pares. Tenim ganes de tornar a l’escola, a la nor-malitat del dia a dia? Hi ha opinions per a tots els gustos i així ens ho han confesat pares i fills.

Natàlia:“Sí i no. Sí, per veure les amigues i no, perquè toca estudiar”

Winanda: “Sí, prquè està bé tornar a la rutina, a la nor-malitat del dia a dia”

Maria:“Sí que tenia ganes, per poder es-tudiar i veure els meus amics”

Jordi:“Sí, per-què durant les vacances és difícil combi-nar-se amb la feina”

Begoña: “Sí, perquè tornem a la normalitat, tot i que les vacances tam-bé estan bé”

Mar:“No, per-què torno a anar de bòlid i m’agrada es-tar més temps amb els fills”

Montse:“No, perquè és tor-nar als horaris, a la vida nor-mal. Preferim l’estiu”

Cruz: “No, perquè a l’estiu estàs més temps amb ells; mai se’ns fa llarg”

InformacióEntrevistes, reportatges, notícies,

opinió, bústia del lector, tota la informació de les comarques

tarragonines tractada amb profunditat i transparència


número promocional


ServeisTelevisió, cinema, cultura, farmàcies, transports, telèfons d’interès, anuncis i tota la informació necessària per passar la setmana

Neix el setmanari de les comarques de Tarragona

notíciestgn es posa en marxa amb un clar esperit de servei gratuït i amb la voluntat de donar resposta a les necessitats informatives de la ciutadania.

L’oferta mediàtica de les comarques tarragonines creix amb notíciestgn, un mitjà de comunicació diferent que neix amb una clara vocació de servei per a la ciutadania tarragonina i amb l’ambiciós objectiu de donar el màxim de cobertura informativa en una àrea geogràfica que actualment

aplega una població estable de 350.000 habitants. notíciesgn és una publicació setmanal gratuïta que surt els dimarts, amb una àmplia distribució a les comarques del Tarragonès i del Baix Penedès. Amb una tirada inicial de 40.000 exemplars, dóna servei als ciutadans

de les principals ciutats (Tarragona, El Vendrell, Torredembarra, Salou, Vila-seca,…), així com a la resta de municipis de l’interior del litoral tarragoní. notíciestgn és un mitjà de comunicació pròxim al lector. D’una banda, dedica majoritàriament les seves pàgines a la informació local

i comarcal i, d’una altra, aposta per un treball periodístic de qualitat i descriptiu, que ajuda els lectors a mantenir-se informats sobre tot allò que succeeix al seu lloc de residència i alhora a formar-se la seva pròpia opinió de tot plegat. Els reportatges en profunditat, els

articles d’opinió, la secció de serveis i les informacions sobre temàtiques sanitàries i socials hi tindran una presència destacada. En resum, una publicació gratuïta pensada per a satisfer totes les necessitats informatives de la ciutadania de les nostres comarques.

Cada dimarts, 40.000 exemplars gratuïts per a totes les poblacions del Tarragonès i el Baix Penedès

Distribució a tots els municipis del Tarragonès i el Baix Penedès i a tots els centres de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla

Continguts periodístics de qualitat, amb vocació de servei al ciutadà i independents, trets característics de notíciestgn

20 | notíciestgnsetembre de 2009

El nou mitjà gratuït al servei de les comarques tarragonines

Edita i distribueix: 23 de setembre, S.L.

Director: Manel Sanromà [email protected]

Redacció i fotografia: Èxit Comunicació, S.L. 977 25 99 11Cap de redacció: Òliver Márquez [email protected]

Coordinació de continguts: Èxit Comunicació, S.L.Montse AdanVerònica [email protected]

Disseny i publicitat: Folc Lecha Yasmina Monge [email protected]

Cap comercial: Manel Novella [email protected]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

D.L.

-------------------------------------

cartes al director [email protected]

classificats [email protected]

serveis [email protected]

publicitat [email protected]

...i també a www.noticiestgn.cat

QUÈCOMQUANQUIPERQUÈONInformació

notíciestgn és una publicació setmanal gratuïta que surt al carrer els dimarts amb una àmplia distribució a les comarques del Tarragonès i el Baix Penedès. Amb una tirada inicial de 40.000 exemplars, assolirà un gran impacte entre els habitants de les ciutats més grans (Tarragona, El Vendrell, Torredemba-rra, Salou, Vila-seca…), així com en la resta de municipis d’una àrea que aplega gairebé 350.000 habitants. notíciestgn vol ser un mitjà de comunicació pròxim al lector. Per aconseguir-ho es treballa en una doble direcció: d’una banda, dedica la majoria de les seves pàgines a la informació local i comarcal. De l’altra, aposta per un treball periodístic de qualitat i descriptiu que ajudi el lector a mantenir-se informat sobre tot allò que succeeix al seu lloc de residència i alhora formar-se la seva pròpia opinió del que hi succeeix. notíciestgn neix amb una clara voluntat

de convertir-se en un mitjà de referència a la zona nord de la demarcació de Tarragona gràcies a la seva qualitat informativa, la seva vocació de servei al ciutadà, la seva independència i la seva excel.lent distribució. notíciestgn presenta els seus continguts en català, amb la voluntat de defensar els elements identificatius propis del terri-tori i de Tarragona com a capital del sud de Catalunya. El mitjà ofereix continguts de marcat caràcter informatiu, reportatges d’actualitat, articles d’opinió, informació de servei i una espe-cial atenció als continguts relacionats amb els serveis socials i sanitaris ofertats per la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla. notíciestgn complementa la seva oferta informativa amb suple-ments especials i elements promocionals que augmentaran l’atractiu del setmanari diferenciant-lo de l’oferta de premsa escrita existent actualment a la província de Tarragona. En aquest sentit, notíciestgn dóna especial importància als lectors i lectores a través d’una bústia de denúncies on es recullen les seves opinions i cartes. En una mateixa línia, notíciestgn apos-tarà per l’esport de base amb pàgines especials adreçades a difondre l’activitat de les entitats esportives de les comarques, tant amateurs com en les categories d’aprenentatge.L’oferta de notíciestgn es complementa amb una portal web que recull de manera actualitzada les informacions destacades recollides per la redacció durant la setmana, així com la bústia de denúncies dels lectors, informacions sobre els aconteixe-ments més rellevants de l’actualitat i serveis culturals, lúdics i esportius de tota la setmana.

Gratuït

notíciestgn té un format A3, amb un mínim de 36 pàgines, de les quals almenys 24 són a color.

La distribució de les seccions del setmanari és la la següent:

El tema de la setmana. El setmanari s’obrirà sempre amb un tema de la setmana, que ocuparà un mínim de 2/3 pàgines. En aquesta secció es destacaran sempre temes d’àmbit local o comarcal.

Tarragona / Tarragonès / El Vendrell / Baix Penedès / Comarques Secció dedicada exclusivament a recollir les informacions que es produeixin a l’entorn.

Gent. Informació de societat i oci, tant local com general. Espe-cial atenció als esdeveniments socials i culturals que tinguin lloc a la zona de Tarragona i El Vendrell.

Salut. Informació sobre salut i medicina amb especial atenció a l’activitat social i sanitària de la Xarxa i del sistema sanitari de l’Institut Català de la Salut.

Economia. Espai per explicar la situació econòmica de la zona i l’activitat de les seves empreses i insitucions.

Esports. Equips de l’elit. Equips territorials amb especial atenció als equips de base de les diferents poblacions (Torredembarra, Vila-seca, El Morell, La Pobla, Creixell, Coma-ruga, etc…)

Serveis. Televisió, ràdio, agenda d’activitats, classificats, guia de compres als principals nuclis comercials de les viles, gastro-nomia, turisme, oci a la carta, telèfons d’interès, farmàcies de guàrdia, cinemes, el temps, etc...

Cada setmananotíciestgn es distribueix els matins de tots els dimarts als 36 municipis de les comarques del Tarragonès i el Baix Penedès. Donada la seva peridiocitat setmanal, els continguts de notí-ciestgn es desmarquen de l’actualitat diària i tracten aquelles temàtiques d’interès general i durador que tenen lloc a les comarques de Tarragona. Els gèneres periodístics més emprats en l’elaboració de notíciestgn seran, doncs, els reportatges, les entrevistes i els articles d’opinió, formats reflexius i menys sotmesos a la frenètica actualitat diària.No obstant això, els lectors i lectores tindran la possibilitat de seguir l’actualitat diària de la mà de l’equip de redacció de notíciestgn a través del portal web www.notíciestgn.cat, el con-tingut del qual serà actualitzat diàriament.

40.000 exemplars•Distribucíó gratuïta•Tarragonès i •Baix Penedès36 municipis•350.000 habitants•

notíciestgn | 21setembre de 2009

El nou mitjà gratuït al servei de les comarques tarragonines

Edita i distribueix: 23 de setembre, S.L.

Director: Manel Sanromà [email protected]

Redacció i fotografia: Èxit Comunicació, S.L. 977 25 99 11Cap de redacció: Òliver Márquez [email protected]

Coordinació de continguts: Èxit Comunicació, S.L.Montse AdanVerònica [email protected]

Disseny i publicitat: Folc Lecha Yasmina Monge [email protected]

Cap comercial: Manel Novella [email protected]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

D.L.: T- 1062- 09

-------------------------------------

cartes al director [email protected]

classificats [email protected]

serveis [email protected]

publicitat [email protected]

...i també a www.noticiestgn.cat

QUÈCOMQUANQUIPERQUÈONLa Xarxa de Santa TeclaLa Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla és l’entitat editora del nou setmanari gratuït notíciestgn. La Xarxa, que té el seu origen en la Fundació Hospital de Santa Tecla de Tarrgona - institució centenària que es troba entre les més antigues i arrelades a la capital tarragonina-, és una organització que ha estès el seu àmbit d’actuació a tot un territori que cobreix els municipis de les comarques del Tarragonès i el Baix Penedès. Actualment la Xarxa dóna cobertura a una població estable de més de 350.000 persones en un total de 36 nuclis poblacionals de la zona nord de la província de Tarragona. A través de centres sanitaris i socials de construcció pròpia, la Xarxa ofereix serveis de llar d’infants (Bonavista), centres de dia (Pobla de Mafumet), residències geriàtriques (L’Arboç), serveis funeraris i cemen-tiri (Tarragona), centres universitaris (Hospital de Santa Tecla

a Tarragona i Hospital i nova Escola d’Infermeria al Vendrell), serveis a domicili, medicina de l’esport, centres especials de treball (Pallaresos), a més d’assistència sanitària amb una xarxa de més de 30 centres sanitaris (CAPS i consultoris mèdics) dis-tribuïts per les comarques del Tarragonès i el Baix Penedès. Amb notíciestgn, la Xarxa Sanitària i Social amplia la seva oferta de servei social amb una publicació que es distribuïrà gra-tuïtment i de de manera preferent entre els usuaris dels seus centres sanitaris i assistencial arreu del territori.

Vocació de serveiConscients que avui una organització que té per missió donar assistència sanitària i social a un comunitat tan estesa no pot ni ha de viure d’esquenes a les noves formes i possibilitats de comunicació, la Xarxa ha donat un pas endavant en el seu servei al territori, impulsant la posada en marxa d’un setmanari gratuït dedicat a la informació local, l’opinió i els serveis a Tarragona i les seves comarques. Mentre que la premsa diària ja presenta una oferta variada, amb notíciestgn es cobreix un buit existent en el format imprès setmanal a les comarques tarragonines. A més, la peridiocitat setmanal permet fugir de la notícia diària i tractar més a fons els temes d’interès social per a la comunitat a la qual la Xarxa serveix en els àmbits sanitari i social.

Comarques de TarragonaLa Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, a través dels seus centres sanitaris i assistencials, està present en un total de 30 nuclis poblacionals entre les comarques del Tarragonès i el Baix Penedès. La distribució de notíciestgn es farà de manera preferencial en els centres de la Xarxa, tot i que el setmanari arribarà finalment a totes les poblacions de la zona de cober-tura, ja sigui als seus ajuntaments, casals, centres cívics o establiments comercials. La tirada inicial de notíciestgn serà de 40.000 exemplars. Els centres de la Xarxa on es podrà accedir al notíciestgn són els següents:

Baix Penedès:• Hospital del Vendrell / CAP del Vendrell• ABS Baix Penedès Interior (Arboç) • CAP Baix Penedès Interior (Arboç) • Consultori mèdic de Banyeres del Penedès • Consultori mèdic de Llorenç del Penedès • Consultori mèdic de Sant Jaume dels Domenys• ABS Calafell • CAP de Calafell • Consultori mèdic de Segur de Calafell• ABS Vendrell • CAP del Vendrell • Consultori mèdic d’Albinyana • Consultori mèdic de Bellvei • Consultori mèdic de Comarruga • Consultori mèdic de la Bisbal del Penedès • Consultori mèdic de Santa Oliva• Residència d’Avis la Fundació Pública Municipal Sant Antoni AbadTarragonès:• Hospital Lleuger Santa Tecla- Llevant• Hospital de Sant Pau i Santa Tecla• ABS Santa Tecla- Llevant • CAP Santa Tecla - Llevant • Cap del Catllar• ABS Torredembarra • CAP Torredembarra • Consultori mèdic d’Altafulla • Consultori mèdic de Bonastre • Consultori mèdic de Creixell • Consultori mèdic de la Nou de Gaià • Consultori mèdic de la Pobla de Montornés • Consultori mèdic de Riera de Gaià • Consultori mèdic de Roda de Barà • Consultori mèdic de Salomó• ABS Vila-seca • CAP Vila-seca • Consultori mèdic de la Pineda • Consultori mèdic de la Plana• Centre sociosanitari Santa Tecla- Llevant• Centre especial de treball• Centre de dia La Pobla de Mafumet• Centre de dia geriàtric Constantí• Llar d’infants municipal Bonavista• Llar d’infants municipal Arrabassada• Residència assistida Santa Tecla- Llevant

notíciestgn, cada •dimarts als principals punts d’afluència de tots els municipis i a tots els centres sanitaris i socials

22 | notíciestgnsetembre de 2009

...i cada dia,a www.noticiestgn.cat

...a partir del 29 de setembre

Cada dimarts,molt a prop teu

40.000 exemplars• 100 punts de distribució•

Centres sanitaris i socials, • ajuntaments, centres cívics i casals, benzineres i establiments comercials del Tarragonès i el Baix Penedès

Busca l’expositor!Albinyana · Altafulla · Arboç · Bellvei · Banyeres del Penedès · Bisbal del Penedès · Bonastre ·

Calafell · Constantí · Creixell · Cunit · El Catllar · El Morell · El Vendrell · Els Pallaresos · La Canonja · La Nou de Gaià · La Pobla de Mafumet · La Pobla de Montornès · La Riera de Gaià ·

La Secuita · Llorenç del Penedès · Masllorenç · Montmell · Perafort · Renau · Roda de Barà · Salomó · Salou · Sant Jaume dels Domenys · Santa Oliva · Tarragona · Torredembarra ·

Vespella de Gaià · Vilallonga del Camp · Vila-seca

notíciestgn Ciència | 23


El grup de recerca en Quimiometria, Qualimetria i Nanosensors ha creat un biosensor que detecta de forma immediata concen-tracions molt baixes de Salmonella typhi, el bacteri que causa

la febre tifoide. La tècnica es basa en l’ús de nanotubs de carboni i fragments sintètics d’ADN que, al unir-se a l’agent patogen, activen un senyal elèctric.

Aquest grup de recerca pertany al Departament de Química Analítica i Química Orgànica. L’equip, liderat pel professor Francesc Xavier Rius i l’investigador Jordi Riu, ha ideat una tècnica que detecta concentracions extremadament baixes del bacteri Salmonella typhi, la causant de la febre tifoide.El funcionament del nou biosensor, els detalls del qual es publiquen al mes de setembre en la revista cientí� ca Angewandte Chemie Inter-national Edition, es basa en mesuraments electroquímics per mitjà de nanotubs de carboni equipats amb aptàmers. Segons Xavier Rius, el nou biosensor és capaç de detectar concentracions de bacteri extremada-ment baixes d’una forma immediata, fàcil i � able.Els aptàmers són petits fragments d’ADN o ARN arti� cials que es fabri-quen per a adherir-se especí� cament a una determinada molècula, cèl·lula o microorganisme en particular, com la Salmonella en aquest cas. Si el bacteri no està present, els aptàmers romanen recolzats sobre les parets dels nanotubs de carboni; però si en detecten algun, s’activen i s’uneixen a ell, amb la qual cosa els nanotubs de carboni generen un senyal elèctric que és detectat mitjançant un simple potenciòmetre con-nectat al biosensor.La presència del bacteri provoca un canvi en la interacció entre els aptà-mers i els nanotubs, i en només uns segons això genera, al seu torn, un increment en el voltatge de l’elèctrode, segons explica Xavier Rius. Els mètodes tradicionals per a identi� car i quanti� car microorganis-mes impliquen un o dos dies d’anàlisis. Amb aquesta tècnica es poden detectar petites quantitats de microorganismes d’una forma simple i pràcticament en temps real, tal com s’amida el PH de l’aigua.Aquest estudi s’emmarca dins de les investigacions internacionals que cerquen mètodes més efectius i ràpids per a detectar elements patò-gens de tot tipus. El nou biosensor permet descobrir una sola cèl·lula de Salmonella en cinc mil·lilitres de mostra i aconsegueix fer mesuraments quantitatius de � ns a 1.000 bacteris per mil·lilitre.

La URV desenvolupa un biosensor per detectar el bacteri de la febre tifoide

El nou mètode permet detectar una cèl·lula de salmonella typhi en una mostra de 5 mm

Ciència

Descobriment publicat a la revista cientí� ca ‘Angewandte Chemie International Edition’

24 | Cultura notíciestgn

Cultura

Llegendes sobre l’origen del nom de la campana més popular de Tarragona

‘La Capona’

A la Catedral de Tarragona hi ha un total de 20 campa-nes notables. Cadascuna

d’elles té el seu propi nom, que li ve assignat o bé per la seva funció (moment i motiu pel que sonen) o bé pel dia de la seva benedicció. De totes aquestes campanes, en destacarem una de molt popular i molt lligada a la història de la ciutat de Tarragona, una campana anomenada Capona.

La història d’aquesta campana comença l’any 1509 quan el cònsul de la ciutat es va proposar construir una nova campana per a marcar les hores i una altra de més petita per tocar els quarts. D’aquesta manera volia complaure el poble que ja feia temps li demanava una campana d’aquestes caracterísitques, doncs ja existia una amb aquesta funció però era massa petita i el seu so no s’escoltava per tota la ciutat. Aques-tes dades estan recollides en una acta de la Corporació Municipal que data de l’any 1509.

La proposta del cònsul i el projecte no van ser aprovats fins l’any 1511, quan es començà amb la fabrica-ció de la nova campana. L’encàrreg va ser encomenat al constructor o buïdador (tal i com s’anomenaven aquests artesans) Antoni Fenodi, un artífex italià.

Primer de tot es va procedir a troce-jar l’antiga campana, tot un procès que es va efectuar sota la presència d’un notari. Als trossos resultants es van afegir diversos quintals de bronze. Desprès es va procedir a la construcció de la fossa on s’havien de realitzar els treballs, escollint com a lloc un corral molt proper a la Catedral. Curiosament la primera fossa no va sortir bé i el model es va trencar perdent tota la feina feta i els diners invertits. Davant d’aquests aconteixements es va pensar, i amb fonaments, en un sabotatge d’alguna persona que no acceptava que l’autor fos el constructor A. Fenodi.

Malgrat tot, el constructor no va perdre en cap moment la con-fiança del Capitoli i dels cònsuls i va intentar-ho de nou. Aquesta segona vegada els treballs van realitzar-se sense cap problema i es

construí amb èxit la campana que s’anomenarà Capona.

Aquesta campana té un diàmetre d’un metre i 56 centímetres i el seu pes és de 125 quintals. No és una campana litúrgica perquè mai toca per un tema religiòs; la seva funció és marcar el pas del temps. Té gra-vades diverses inscripcions: una anotació en llatí que fa referència al seu autor, A. Fenodi, les figures de Santa Maria, Santa Tecla i Sant Pau, i els escuts de Tarragona i de l’arquebisbe del moment, Gonzalo Fernández Heredia.

Una de les curiositats de la Capona

és la seva forma de finançament. A banda de les donacions que es van fer, part dels diners per fabricar-la van venir d’una contribució especial dels ciutadans que consistia a pagar una determinada quantia de diners per cada lliura de carn que es ven-guès a la ciutat.

Per què s’anomena Capona?Molt s’ha escrit sobre el tema. Algu-nes teories s’allunyen molt de la realitat, d’altres s’apropen més. Hi ha una versió molt popular que ens ha arribat en forma de dita i que diu així:

“Quan toca la Capona, no toca per fill de Tarragona”.

Aquesta dita popular vol explicar que el so de la Capona anuncia la mort d’algun canonge i aquests en la seva gran majoria són nascuts en altres terres i no a Tarragona. Però estem davant d’una versió que no es correspon amb la realitat perquè la Capona mai anuncia la mort de les personalitats eclesiàstiques, doncs ja existeix una altra campana amb aquesta funció anomenada Vedada.

Una segona teoria ens la descriu el cèlebre historiador Emilio Morera i Llauradó. Morera relaciona el nom de la Capona amb el nom de l’arquebisbe Don Pedro Copons i Copons, qui va ordenar que la

Capona sonés cada dia un quart d’hora abans de les 12 per anunciar l’hora de dinar. Fins i tot es va arti-cular una espècie d’invent per poder moure el badall de la campana des de la pròpia nau de l’esglèsia.

L’última versió que us presentem i potser la més lògica i real és la que ens explica l’investigador Dr. Mossen Serra Vilaró qui no rebutja del tot la versió de Morera, però creu que el veritable motiu del nom Capona el trobem en una història ben diferent: l’any 1652 va morir a Tarragona afectat per la peste un personatge anomenat Martin Cerezo conegut amb el sobrenom d’El Capon. A la seva mort va deixar importants lle-gats piadosos, i és alguns d’aquests llegats el que pot tenir o té una lògica relació amb el nom de la Capona.

Durant els segles XVI i XVII existia a la Catedral de Tarragona una esco-lania. Com moltes altres escolanies d’Europa, estava formada per nens varons amb edats compreses entre els 6 i els 12 anys i alguns “cas-trats”. Els castrats, coneguts a Espanya com a capons, eren aquells nens cantors amb grans habilitats musicals que per mantenir la veu aguda un cop arribaven a la puber-tat, es sotmetien a la castració. El seu origen el trobem l’any 1550, quan daten els primers documents referents a aquests cantors a Roma i Ferrara. Els “castrats” o “capons” van aconseguir una gran popularitat i van arribar a cobrar grans quanties de diners. A l’escolania, per exemple, tots els nens estaven remunerats, però els capons (castrats) cobraven molt més que la resta per les seves condicions especials. Un dels nens de l’escolania de Tarragona era el ja citat Martin Cerezo (el Capón de l’Escolania) que va arribar a posseir un important capital. Un dels llegats que va deixar a la seva mort consis-tia en què tots els dies se celebrés una missa en el seu nom i per la qual pagaria quatre sous. La missa se celebrava a les 12 del migdia.

I és aquí on es pensa que es troba l’origen del nom de la campana més popular de Tarragona, la CAPONA que anunciava la celebració de la missa de Martin Cerezo, el CAPON de l’Escolania de Tarragona.

El ‘capón’ (castrat) de l’Escolania de Tarragona, Martín Cerezo, va donar nom a la campana de la Catedral, una de les més conegudes de tota la ciutat.

notíciestgn Cultura | 25

Manel Sanromà, Tarragona

Aquest estiu ha estat un no parar amb amics i coneguts: tots em preguntaven si era

veritat que el 27 d’agost el planeta Mart es veuria tan gran com la Lluna plena, cosa que no tornaria a succeir en milers d’anys. Conec gent que aquell dia va sortir al jardí o va baixar a la platja... i, eviden-tment ,no va veure res d’especial.

L’origen d’aquesta bola, o millor lle-genda urbana, sembla que està l’any 2003, quan el dia 27 d’agost Mart va arribar a la seva posició més propera a la Terra en milers d’anys. Algú (segu-rament benintencionat) va enviar un mail a un amic comunicant-li aquest fet i dient-li que, utilitzant un tele-scopi de 75 augments, el planeta es podria veure tant gran com es veu la Lluna a ull nu. Com en el joc dels disbarats, aquest “petit” detall de la necessitat d’un telescopi va des-aparèixer dels missatges que van ser reenviats, i ara, com si fos un virus estacional, cada mes d’agost milers de persones benintencionades reben i reenvien mails dient que el 27 d’agost (l’any també ha desaparegut en el missatge) Mart es veurà tan gran com la Lluna plena...

Sembla que cal ser astrònom (o simplement mirar la Wikipedia) per saber que això és una bestiesa. Mart, quan va estar més proper de la Terra, distava d’aquesta uns 60 milions de km. La Lluna està a uns 400 mil km, és a dir que Mart, quan es troba més a prop està 150 vegades més

lluny que la Lluna. I com que Mart té un diàmetre del doble que la Lluna, aquí estan les 75 vegades més petit que es veuria Mart i que podien ser compensades amb el telescopi..., que ha desaparegut del mail amb que persones benintencionades ens bombardegen cada estiu.

Però cal ser un científic professio-nal per veure que aquesta llegenda, o altres boles pseudocientífiques o simplement sorprenents que ens volen colar és més falsa que un “duro sevillano”? Jo crec que no. De fet, crec que l’únic que manca, que ens manca a tots i que avui en dia es més necessari que mai, és una mica d’esperit crític. Sé que un nen de 7 anys, quan el seu pare li va explicar que Mart el dia 27 es veuria tan gran com la Lluna li va dir: pare, i com es veurà el dia 26? És clar!: no cal ser astrònom i conèixer les distàncies i les grandàries dels pla-netes per adonar-se que un fenomen suposadament tant espectacular no es pot produir d’un dia per l’altre. Si avui no distingim Mart de la resta d’estels, com és possible que demà sigui tant gran com la Lluna plena? És que el món real en que vivim és una pel·lícula de ciència-ficció?

En el món d’Internet i el multimèdia estem cada dia sotmesos a infor-macions sorprenents, de les quals desconeixem l’origen o la font, i que ens arriben per tot arreu. Les llegen-des urbanes són la punta de l’iceberg d’aquest allau d’informacions sor-prenents: són histories que mai han succeït ni succeiran, explicades com si fossin certes i embolcallades de

suposats arguments autoritzats o científics. Que si Paul McCartney és mort, que si l’home no va arribar a la Lluna, que si Walt Disney està conge-lat, que si en els restaurants xinesos serveixen carn de gos... Les llegendes urbanes han existit sempre, però Internet ajuda a mag-nificar el seu impacte. I si creure totes aquestes bestieses no és par-ticularment greu, si que ho és quan ens arriben mails de que suposada-ment ens ha tocat una loteria a la que no jugàvem, o que un milionari d’un país exòtic ens ha deixat una herència, o que es necessita sang d’un tipus extrany: aquí la bola ja té connotacions personals i normal-ment busca l’estafa.Davant de les llegendes urbanes o de tantes boles com ens arriben, no tenim altra arma que l’esperit crític, allò que lamentablement s’ensenya poc i s’exerceix encara menys. Deia Galileu, dels descobriments del qual celebrem enguany el 400 aniver-sari, que no s’ha de jutjar el valor de les opinions d’un home pel nombre dels seus seguidors, sinó per elles mateixes. Avui és més necessari que mai un cert escepticisme davant qualsevol notícia o afirmació sor-prenent, vingui d’on vingui, i a partir d’aquesta primera dosi de dubte, exercitar unes petites dosis de crítica i de sentit comú. Ni més ni menys que allò que fem en la nostra vida diària amb tot allò que ens importa de veritat, sigui l’amistat, la salut o els diners. I és que com deia Grouxo Marx, això ho entendria fins i tot un nen de 7 anys: que algú ens porti un nen de 7 anys!

Mart, la Lluna i altres llegendes urbanesEl 27 d’agost, molts van creure que el planeta vermell es veuria tan gran com la Lluna plena

El sistema solar està format per un conjunt d’astres en òrbita al vol-tant del Sol, lligats per la força de gravetat, que es va crear a partir del colapse del gran núvol mole-cular, fa uns 4.600 milions d’anys, aproximadament. Els objectes al voltant el Sol l’encerclen en una espècie de disc prim anomenat pla de l’eclíptica, que l’ocupen els 8 planetes, 162 satèl·lits naturals, planetes nans com Plutó, Eris i Ceres, i un incomptable nombre d’asteroides, meteorits i cometes, envoltat pel medi interplanetari,

format de gas i pols. Tot aquest conjunt està situat en un dels braços de la galàxia espiral Via Làctia, girant al voltant del seu centre des de 26.000 anys-llum de distància i a una velocitat de 220 km/s. Al voltant del Sol giren els 8 cossos majors, anomenats planetes, que són (ordenats del més proper al més llunyà al Sol): Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú; Plutó des del 24 d’agost de 2006 ja no és considerat un planeta, sinó un planeta nan.

El sistema solar

26 | Opinió notíciestgn

Santa Tecla sempre porta un recordFa uns dies em vaig trobar un parell de conegudes tarra-gonines en un restaurant de menjar ràpid de Barcelona. L’establiment serveix com a punt de trobada per aquells que van a veure algun espectacle en el teatre on està instal·lat, en plenes Rambles de Barcelona (sí, sí ,aquelles que es veu que ara estan plenes de prostitu-tes, com si mai n’hi hagués hagut...). Barcelona és gran i petita i sempre tinc sort de trobar-me algú de casa. Amb les dues conegudes, i entre beguda i entrepà, vam comentar les ex-pectatives de l’obra que anàvem a veure, la qualitat culinària i la rapidesa del servei... Però el moment àlgid es va donar quan una d’elles va encetar un debat important: Santa Tecla! Nexe d’unió que ens va fer oblidar la super� cialitat de la trobada i aprofundir en un tema que ens emocionava a les tres. No hi havia cap interès con-cret, només saber quants dies podríem baixar a veure l’àliga, contemplar el seguici (una d’elles tenia especial interès en la Santa Tecla petita)... Santa Tecla afavoreix que aquells que estimem la ciutat però que el destí ens ha portat fora d’ella ens retrobem amb la Tarragona que recordem. Jo mateixa trec el 23 la senyera al balcó de Barcelona i m’emporto algun comentari d’aquells “nena que la Mercè és demà” a� rmació a la qual responc: “sí, amb els pilars caminant!”. Cada any, per una cosa o altra, recordo algun aspecte de la festa. D’enguany ben segur que em quedarà aquesta nova publicació que teniu a les mans (o a través del web; com no podia ser d’altra manera amb un director dient-se Manel San-romà). El naixement d’una nova publicació sempre és benvingut, però en aquesta dècada que vi-vim, si no va acompanyada d’un suport digital, sovint no té sentit. En el cas d’aquest setmanari que em dóna l’oportunitat de retrobar-me amb vells i nous lectors, hi ha un aspecte que cal destacar: el seu especial interès en fer-se ressò dels aspectes socials i sanitaris del nostre entorn. Potser ens ajudaran a entendre més bé això de la grip A... O potser ara he demanat la lluna... Benvinguts i felicitats.

OPINIÓ

Esther DomingoPeriodista

Confesso que tinc tres de-fectes. El primer és el d’anar sempre carregat com un ruc. Sóc d’aquella mena de gent que no sap brandar pel món amb les mans a les butxaques. Maletes, bosses de mà, motxi-lles i tota mena de sàrries hu-manes acabo traginant amunt i avall per diverses causes. El segon defecte és que em vaig fent gran. De ben segur que el comparteixo amb molta altra gent, però en el meu cas, ja des de la més meva tendra infància, m’he notat més carre-

gat d’anys dels que constaven en el llibre de família.El tercer defecte, i el més destructiu, és que sóc un inconscient. Malgrat saber que tota persona que vulgui viure al Camp de Tarragona ha de tenir vehicle individual si es vol desplaçar amb tota normalitat, m’he entossudit a no saber conduir res a motor, la qual cosa provoca que jo mateix m’hagi abocat a ser un ciutadà de segona classe.Un servidor, veí de Vilallonga del Camp, tinc greus problemes si vull anar per exemple a Reus: no hi ha autobús. A Valls,

amb prou feines. A Tarragona en tinc un cada hora. Estic de sort, perquè hi ha pobles que ni saben què és això d’una línia de transport públic. Però els diumenges el tinc cada tres ho-res. Se sobrentén, doncs, que el dia de festa m’he de quedar a casa. I el millor de tot: els amos de la meva línia tenen la consideració de posar aquella mena d’autocars amb 5 o 6 escales ben dretes i estretes, especialment dissenyades per a alpinistes. Per tant, entre que no em queda altre remei que agafar aquestes andròmines, que

cada cop vaig més feixuc i que semblo sovint un camàlic, qualsevol dia d’aquests cauré daltabaix per les escales verti-cals d’un d’aquests autocars i m’esverlaré la closca com una síndria caient d’un setè pis.Al capdavall, de Tarragona a Vilallonga amb bus, només hi anem romanesos, orientals, al-gun marroquí, algun subsaha-rià, senyores grans que encara tenen esma i gent inconscient sense carnet com jo mateix. La culpa és nostra per creure’ns els polítics quan ens diuen que convé agafar el transport públic.

Opinió

Diu el Diccionari de la Llengua que una crisi és una “fase circums-tancialment difícil que travessa una persona, una empresa, una indústria, un govern, etc.”. Aquesta de� nició s’escau molt bé als temps que estem vivint darrerament: situació difícil en el plànol

econòmic, incerta en el polític, complicada en el social amb l’atur i la grip A com amenaces que semblen planar sobre tots. Però és en els temps de crisi on els individus i les societats poden i han de donar el millor d’ells mateixos; els temps de crisi són també temps de canvi, d’oportunitat, de treball per un futur millor. No són temps de lamentar-se i tancar-se: són temps d’iniciativa, d’imaginació, d’obertura. Com diu la de� nició, la crisi és circumstancial: cal treballar pel futur per tal de deixar-la endarrere.

No és, doncs, estrany que en moments com aquests assistim en una set-mana, a les portes de la festa gran de Santa Tecla, al naixement de dos nous mitjans de comunicació. El dilluns es presentava en societat el nou canal de televisió tac12, que vertebra l’eix comunicatiu del Tarragonès, l’Alt Camp i la Conca de Barberà. Amb aquest número presentem en societat notíciestgn,

un setmanari d’actualitat, opinió i informació adreçat, en un primer moment, al Tarragonès i el Baix Penedès. Dues aportacions a la comunicació a les comarques de Tarragona en temps de crisi; una ampliació de l’oferta gra-tuïta d’informació per a la nostra societat; dues apostes per la qualitat i la pluralitat.

Davant d’una novetat com aquesta són molts els que es pregunten “per què?”, buscant, potser, algún codi amagat allà on no hi ha més que inicia-tiva, imaginació i treball. Nosaltres preferim preguntar-nos “per què no?”. Per què no imaginar un futur millor per a la nostra terra i la nostra gent? Per què no treballar i posar els mitjans per aconseguir-ho? Per què no obrir encara més el panorama comunicatiu oferint noves visions, noves inter-pretacions, noves idees? Tarragona i les seves comarques sortiran de la crisi amb l’esforç i la imaginació de tots, comunicant-nos i utilitzant tots els recursos que ens ofereix la moderna tecnologia per assolir una societat més sana, més pròspera, més feliç. Des de notíciestgn hi posarem la nostra modesta aportació: som-hi!

EDITORIAL

Comunicació en temps de crisi

Envia les teves cartes al director i articles d’opinió a [email protected]

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identi� cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caracters. notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotogra� a de l’autor si aquesta és facilitada.

OPINIÓ

Jaume NollaLocutor

OPINIÓ

Jaume Nolla

Ciutadà de segona

Tens una exclussiva pel notíciestgn? Envia les teves fotogra� es, notes de premsa i articles a [email protected](*) Els articles informatius i fotogra� es hauran d’anar signades i identi� cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 2.000 caracters. Els articles es publicaran seguint els criteris de la direcció de notíciestgn i d’acord amb l’estil periodístic de l’equip de redacció del setmanari.

OPINIÓ

Esther Domingo

notíciestgn Publicitat | 27

28 | Publicitat notíciestgn

notíciestgn Blog_esfer@ | 29

Blog_esfer@

Selecció d’articles que els nostres líders polítics publiquens als seus blogs d’Internet

Catalanisme d’a� rmació i d’equilibri11/09/2009

Reivindiquem el catalanisme de l’a� rmació i de l’equilibri.Quan diem d’a� rmació ens referim a compromís:En primer lloc en que cal refermar el nostre compromís amb Catalunya, amb la defensa de les nostres institucions i de les nostres lleis que no volem canviar cada dia ni molt menys que ens les canviïn si les hem aprovat nosaltres. Compromís amb la defensa dels nostres recursos i dels nostres principals signes d’identitat sobretot els culturals i encara més concretament la nostra llengua sense la qual no seríem el que som i que la pretenem com instrument de comunicació però també de cohesió social. Perquè sense cohesió Catalunya no té futur. I ja sabem que Catalunya ha passat de ser bilingüe a pluri-lingüe però això no vol dir que renunciem a la nostra parla i que aquesta sigui vehicle de comunicació i de relació entre els homes i dones que visquin a la nostra nació. En de� nitiva, compromís en la defensa de la nostra personalitat d’una nació que no resta immòbil ni ancorada en el passat perquè seria el principi de la nostra desaparició sinó que sap adaptar-se als nous temps, que no es queda en el crit i en enarborar la bandera els dies més assenyalats sinó en treballar dia a dia amb els mateixos principis encara que amb diferents formes al compàs dels nous temps. I en segon lloc catalanisme d’a� rmació vol dir pensar, parlar i actuar en positiu. Els cata-lans i les catalanes som capaços de manifestar-nos i de projectar-nos d’aquesta manera sense necessitat de la queixa permanent, de buscar un enemic de forma constant...estat – ho hem demostrat -, som – ho posem de manifest en moltes ocasions - i hem

Xavier Sabaté(PSC)Delegat del Govern de la

Generalitat a Tarragona

http://blocs.tinet.cat/blog/xavier-sabate

Diada reivindicativa11/09/2009

Pels catalans i les catalanes l’11 de setembre és un dia molt important. Com totes les diades nacionals no es pretén res més que la reivindicació patriòtica de la pròpia identitat. Nosaltres ho hem fet sempre a partir dels fets de 1714 i de la pèrdua de les llibertats nacionals ; i cada any hem volgut celebrar-ho i no sempre ho hem pogut fer com un país normal. Jo crec que aquest any tampoc: damunt del país planen masses dubtes, masses circumstàncies que fan que aquest 11 de setembre hagi de tornar a ser, i jo us demano que sigui, una diada reivindicativa. Reivindicativa de la voluntat i de les llibertats del poble de Catalunya. Penseu que tenim a les portes, i se’n parla molt, una sentència del Tribunal Constitucional que pot fer que l’Estatut que varem votar els catalans i les catalanes quedi en no res: això és molt greu. No podem permetre’ns, com a país, que allò que decidim uns altres ens ho tirin per terra. No ens ho podem permetre, i si � nalment fos així, jo crec que des de Convergència, però sobretot des de la societat civil catalana ens haurem de plantejar molt clarament les nostres relacions amb Espanya. Això no pot seguir d’aquesta manera: no pot ser que des d’Espanya es tanquin absolutament totes les portes que tenen que veure amb la llibertat i la identitat, amb allò que signi� ca que els catalans i les catalanes vulguem tenir un futur més ple i més propi. Per tant jo us convido per tal que aquest 11 de setembre segueixi sent reivindicatiu. Crec que a tots ens agradaria poder viure una Diada Nacional que fos normal, que fos d’a� rmació patriòtica com a qualsevol país del món...

Joan Aregio (CiU)Portaveu de CiU a

l’Ajuntament de Tarragona

http://joanaregio.blogspot.com/

La necessitat que el poble parli11/09/2009

La Diada Nacional de Catalunya arriba enguany marcada per la sentència sobre l’Estatut del Tribunal Constitucional i el referèndum d’Arenys de Munt del proper cap de setmana, dos casos prou diferents, però amb el denominador comú d’una possible retallada a les llibertats del nostre poble. D’una banda, amb una sentència que retiri competències a una llei aprovada pels ciutadans de Catalunya, í de l’altra, amb la decisió de l’Estat de suspendre una consulta popular als vilatans d’Arenys. Ja fa tres anys que el Tribunal Constitucional ha de resoldre 7 recursos contra l’Estatut que van aprovar els ciutadans en referèndum. Durant aquest temps hem escoltat múl-tiples rumors de retallades i de competències que es retiraran de la llei i hem hagut de conviure amb el convenciment que tota la feina que va engegar el primer Govern d’esquerres va servir de ben poc. Primer, perquè Artur Mas va acabar pactant un Estatut a la baixa amb Zapatero i després perquè, tres anys després, encara no sabem si el podrem desplegar al 100%. Una trava més, doncs, a la voluntat de normalitat política i de llibertat que volem i necessitem com a poble. Queda clar que l’Estatut no ens permetrà fer un pas de gegant, però es tracta d’una llei aprovada per tots els catalans i que està aturada per un dels aparells de l’Estat. Queda clar que l’Estat juga a posar-se la pell de xai quan es parla d’autogovern i de Catalunya...

Sergi de los Rios (ERC)Diputat d’ERC al Parlament

de Catalunya

http://www.esquerra.cat/tarragona

No es pot dir que sí a tothom15/09/2009

Tarragona necessita una oferta d’oci nocturn que sigui compatible amb el descans dels veïns. Això diria que ho comparteix tothom. És evident que la gent ja no vol agafar el cotxe i marxar fora de la ciutat i per tant, la necessitat d’aquesta oferta és evident.També és evident que es tracta d’un tema molt complicat i que la tasca del govern muni-cipal no és fàcil, però és impossible fer-ho pitjor del que ho han fet.En primer lloc, perquè ha faltat una mínima plani� cació. Recordo que en els debats de campanya electoral Ballesteros prometia una acurada plani� cació. Jo responia que un excés de plani� cació no sempre és positiu, però és que Ballesteros ha optat sorprenen-tment per la total absència de plani� cació.Durant dos anys de govern ha anat deixant que el tema s’anés deteriorant gràcies sobre-tot, a una de les manies més pernicioses que té l’Alcalde; dir que sí a tothom.En els darrers mesos hem pogut parlar amb veïns i propietaris i tots asseguraven que Ballesteros els hi havia dit que sí, � ns i tot en coses contradictòries. Amb aquesta actitud, Ballesteros ha aconseguit la quadratura del cercle: veïns empipats, propietaris dels locals empipats, tothom empipat. Declaracions desafortunades que semblen voler afavorir unes zones d’oci respecte d’altres, locals tancats i d’altres no en circumstàncies molt semblants, criteris absolutament diferents entre els propis regidors socialistes sobre com abordar la qüestió…és que tot plegat ha estat un cúmul de despropòsits...

Alejandro Fernández (PP)Portaveu del PP a

l’Ajuntament de Tarragona

http://www.alejandropopular.com/

30 | Esports notíciestgn

EsportsL’Entrevista

Cèsar Ferrando, entrenador del Gimnàstic de Tarragona

La temporada acaba de començar per al Nàstic de Tarragona i les aspiracions

són màximes. L’entrenador Cèsar Ferrando repeteix a la banqueta del club grana, afegint-se pressió i assegurant que disposa de l’equip que volia per afrontar el campionat amb garanties. En aquesta entre-vista ens apropem a l’entrenador valencià, que, tot i reconèixer que pot considerar-se un privilegiat, diu que el món del futbol profes-sional planteja sacrificis que van molt més enllà de la gespa del Nou Estadi. Arronsa el nas quan li preguntem sobre la seva relació amb els mitjans de comunicació i els periodistes. “Intento portar-ho bé”, assegura.

El major problema per a un entrenador és que tothom en sap de futbol?Un sap de futbol i s’atreveix a parlar i a fer d’entrenador si no hi ha cap responsabilitat. Des de fora és molt fàcil fer l’onze inicial. Que si jo posa-ria aquest, que si jo jugaria amb un 4-3-3... El que parla així, però, quan acaba el partit no recorda allò que ha dit i marxa cap a casa tan content. Ser entrenador no és gens fàcil. És més complicat del que sembla.

I què és el més complicat de ser entrenador: seguir els partits, controlar el vestidor, fer cas a la directiva del club? El més complicat és portar un ves-tidor de 25 joves. Cadascun és com és i tots són diferents. Tots creuen que poden jugar i això és impos-sible. L’entrenador ha d’agafar el millor de cada membre del vestidor i fer-ho servir en benefici de l’equip, en benefici del conjunt. El més com-plicat és aconseguir que 25 ‘egos’

diferents sumin i mirin tots plegats en la mateixa direcció i cap al mateix objectiu.

Es pot comparar el funcionament d’un equip de futbol amb el d’una empresa familiar?És molt similar, perquè si els treba-lladors no posen tot el seu esforç i treballen plegats és molt difícil que s’arribi als objectius marcats. Si tot són problemes és impossible que la cosa vagi bé. La veritat és que el jugador de futbol té la sort que treba-lla en allò que més li agrada. I això és molt important per donar el màxim d’un mateix. No obstant això, la feina de l’esportista d’elit és força sacrifi-cada. Ha de mantenir-se en forma, ha de seguir una alimentació adient... hi ha molta feina que l’aficionat no veu. El mateix passa amb l’entrenador. No és gens fàcil haver de veure per televisió tres partits de futbol cada dia i analitzar cada jugada una i altra vegada.

El senyor Ferrando té l’equip que volia abans de començar aquesta temporada? Jo sempre tinc l’equip que vull perquè per a mi els meus jugadors

sempre són els millors del món. En algun moment puc ser molt crític amb el meu equip si considero que les coses no s’han fet bé, però des-prés sempre sóc dels que pensa que el meu equip és el millor que hi ha.

Quins són els objectius del Nàstic? Arribar el més amunt possible a la classificació. A curt termini hem de mirar el calendari partit a partit, tot intentant jugar cada vegada millor i marcant més gols. És evident que hem de ser realistes i no podem pensar en guanyar la Copa d’Europa. Hem de marcar objectius reals. L’entrenador ha de conèixer el club on està, el pressupost que té i quin és l’equip que pot formar. M’agradaria poder fitxar el Messi, però és una mica complicat. Tot i això, com li he dit abans, estic molt content amb els jugadors que tinc.Quin és l’estil d’un equip entrenat per Cèsar Ferrando? És un equip que sua la samarreta. Un equip agressiu, sòlid en la línia defen-siva i que sempre dóna el màxim de les seves possibilitats físiques. Es pot jugar millor o pitjor, però el sacrifici i l’esforç no són negociables.

Quin és el paper de la pedrera al Nàstic? La pedrera és molt important i s’ha de tenir molt cura d’ella. Jo segueixo els joves del Gimnàstic sempre que puc.

Però el Nàstic no destaca precisa-ment per la progressió dels seus

joves? El tema dels joves va a èpoques. Enguany, a la pretemporada, hem fet entrenar algun jove amb el primer equip. Hi ha èpoques que tens quatre o cinc jugadors molt bons i després pots passar anys sense que en surti cap. Però per aconseguir pujar joves jugadors al primer equip de manera regular s’ha de tenir una infraes-tructura d’equipaments esportius i professionals molt important i con-solidada.

Com ho porta amb els mitjans de comunicació?La veritat és que ho intento portar bé, el millor que puc. Però he de reconèixer que hi ha coses que no puc entendre dels mitjans de comu-nicació. Jo penso que a l’equip del teu poble l’has d’animar sempre i defensar-lo a mort. Això no vol dir que no se’l pugui criticar, però sempre de manera constructiva i no pas per destruir allò que t’estimes.

I què em diu de les xiulades de l’afició a l’equip? Si jugo malament i tu em xiules, em posaràs nerviòs i jugaré encara pitjor. Els xiulets només els entec un cop ha finalitzat el partit per mostrar des-acord. Durant el partit s’ha d’estar al costat de l’equip en tot moment, ja que és l’única manera que l’afició té per ajudar l’equip a guanyar partits i per aconseguir girar situacions com-plicades. Ò.M.

“Els xiulets només els puc entendre un cop ha finalitzat el partit”

Cèsar Ferrando davant les grades del Nou Estadi. / M.A.

“Jo sempre tinc l’equip que vull, perquè els meus jugadors són sempre els millors”

“Veure per televisió tres partits de futbol cada dia no és gens fàcil”

notíciestgn Publicitat | 31

32 | Economia notíciestgn

EconomiaL’Entrevista

Antoni Terceño, Catedràtic d’Economia Financera a la URV

Ha passat gairebé un any des que la majoria d’empreses i famílies de les nostres

comarques van començar a notar els efectes de la pitjor crisi econò-mica d’àmbit mundial registrada en les últimes dècades. En aquest primer número de notíciestgn hem volgut copsar l’opinió d’un dels economistes tarragonins de més prestigi al voltant del per què de la davallada econòmica i, el més important, quan començarem a notar una millora de la situació. Antoni Terceño és un dels funda-dors de la facultat d’Econòmiques i Ciències Empresarials de la Universitat Rovira i Virgili (URV)i un dels Catedràtics d’Economia Financera de més renom a les nostres comarques.

S’atreveix a explicar per què hem arribat a l’actual situació econò-mica? Definir la crisi que estem vivint com la crisi de les ‘subprime’ és una sim-plificació exagerada del tema. És evident que hi ha una crisi econò-mica generalitzada, part important de la qual és alhora una crisi finan-cera. A banda dels problemes de liquiditat del sector financer (crèdits) i de la davallada del valor dels actius financers (bons, accions, etc...), hi ha una evident saturació de la demanda que ha fet que al final el consum hagi baixat de manera dràstica. A Espanya la saturació de la demanda ha tingut el seu principal efecte en el mercat de l’habitatge. Ja no hi ha gent que vulgui comprar. A més, podem dir que l’entrada d’economies emer-gents com els països de l’Europa de l’Est o d’Àsia, han intervingut més en l’increment de l’oferta que no pas en el de la demanda. És a dir, han col·laborat en la saturació del mercat i han fet que els teixits productius dels països desenvolupats d’Europa s’hagin vist obligats a reduir les seves produccions.

I si coneixem els motius, com és que no fem res? Hi ha alguns problemes que crec que no s’estan atacant de la manera adequada. Primer, ens trobem en un model econòmic de creixement constant. Per mantenir les quotes de benestar de la societat occidental hem d’estar sempre en creixement continu. I això és impossible. No podem créixer fins a l’infinit i sobre

aquest tema no s’està fent res. Tant les empreses com la societat en general han d’entendre que ara ens toca baixar i, més endavant, torna-rem a pujar fins a recuperar índexs de creixement satisfactoris.

Què ha passat a Espanya? L’apartat de la construcció estava en uns nivells de demanda exage-rats. Fins fa poc el 50% de tots els nous habitatges construïts a Europa es feien a territori espanyol, sobretot per les segones residències tant a nivell de mercat intern com a nivell europeu. Ara sembla que el sector de la construcció sigui el culpable de tot i se li està donant un mal tracte, però cal recordar que el sector de la construcció va arribar a la situa-

ció que va arribar per culpa de tots. Requalificacions de terrenys, entrada d’ingressos als ajuntaments, entitats financeres donant prèstecs, cons-tructors construint per tot arreu... en resum, una barreja de tot. Per què els bancs donen ara menys prèstecs? No és només una qüestió de manca de confiança envers els clients. És que realment els bancs i caixes ara tenen menys liquiditat i no poden fer tantes operacions com abans. Ara demanen més garanties als clients no perquè els hi sembli més perillòs que abans, sinó perquè no tenen més recursos i han d’encertar més les seves operacions. Les famílies han arribat a nivells d’endeutament insostenibles?

Els nivells d’endeutament són alts, però ara en canvi ha pujat l’estalvi.

Però el govern diu que estalviar no és bo en moments de crisi.En economia tot és un tema

d’equilibris. El que no es pot fer és dir que es faci el contrari d’allò que està passant. El que hauria de fer un govern és fer polítiques anticícliques, que van a contracorrent d’allò que està passant.

“La crisi fa trontollar moltes de les teories que expliquem als alumnes”

Antoni Terceño, escribint la fòrmula per calcular la renda d’un prèstec personal.

“Espanya té un problema estructural que farà difícil reduir l’índex d’atur”

“La cultura de la subvenció encoberta a les empreses no porta enlloc”

notíciestgn Economia | 33

I què vol dir això? Quan l’economia està excessivament calenta s’han de prendre mesures perquè es refredi. Estem parlant, en el cas de l’habitatge, d’aplicar mesures per frenar el sector de la construcció quan tenia els nivells d’activitat tan alts, de ser més durs amb la conces-sió de crèdits, etc... Però això no ho demana mai ningú i, si un govern ho fes, segurament patiria conseqüèn-cies polítiques i se l’haguès acusat d’intervencionista. Ara que estem en recessió, el que tots els sec-tors (automoció, construcció, etc...) demanen és precissament que sigui intervencionista i faci efectives injec-cions econòmiques i subvencions. L’estalvi i el control s’ha de promoure quan l’economia va bé, que és quan realment es pot estalviar sense afec-tar els índexs de consum.

Quan sortirem d’aquesta situa-ció? La visió més optimista confia poder veure un cert creixement, com a molt aviat, durant el segon semestre

de 2010. Això, però, amb les dades més optimistes.

Per què a Espanya ens recuparem més tard que França? Espanya té uns problemes estruc-turals que fan que ens costi molt arrencar. Per exemple l’atur. D’acord que arribar a índexs d’atur del 15 o el 20% és molt, però a Espanya en els millors moments ja es registrava un atur del 8%. Parlem d’una pujada de l’atur de 7 punts. El problema és que arribem al 15 i el 20% perquè ja partiem d’un índex molt elevat en la millor època de l’ocupació en aquest país. El problema és que Espanya necessita crèixer molt perquè baixi l’atur.

Tornarem a viure índexs de creixement econòmics com fa una dècada? Jo crec que no. No crec que tornem a veure xifres de creixement per sobre del 3%.

Això vol dir que la nostra econo-

mia ha arribat al seu màxim? A mesura que ets un país més de-senvolupat és més difícil créixer. Però cal recordar que el creixe-ment d’Espanya quan va entrar a la Unió Europea va ser sobretot per les subvencions procedents de fons europeus. Si parlàvem d’un creixe-ment del 3%, un 1% era provocat directament per subvencions. Si ara treus les ajudes europees i arribes a índexs de desenvolupament com els actuals, és evident que costa més crèixer.

Creu que les companyies multina-cionals s’aprofiten de la crisi per deslocalitzar les seves fàbriques?Les empreses busquen sempre el lloc on els hi sigui més rendible la seva activitat. No ens enganyem. El polígon químic de Tarragona té a veure amb el moment en què es va fer. Mà d’obra barata, terrenys a baix preu, legislació adient... Ara ens està passant que hi ha altres zones del món que ofereixen millors con-dicions que nosaltres. I això s’ha

PerfilAntoni Terceño Gómez (Tarragona - 1961) és Catedràtic d’Economia Financera, Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i Actuari d’Assegurances. Ha estat vicerector de Professorat de la URV (1998-2002 i 2006-2008), director del Departament de Gestió d’Empreses de la URV (2003-2006) i Degà de la FCEE de la URV (1988-1998). Ha participat en la publicació d’una vintena de llibres i en més d’una trentena d’articles en revistes especialitzades d’àmbit internacional. També ha format part en diversos projectes d’investigació, especialment a Amèrica Llatina i també a la Unió Europea. Director de 9 tesis doctorals i membre de 33 tribunals de tesis doctorals, destaca també per la seva experiència internacional amb estades a centres universitaris estrangers (Argentina, Mèxic, Cuba...). És Doctor Honoris Causa pel Centre d’Investigació i Desenvolupament de Michoacán (Mèxic), Ciutadà d’Honor de Morelia (Mèxic), té la medalla d’argent de l’Ajuntament de Reus, una menció honorífica de l’Ajuntament de Tarragona i és alhora Acadèmic de la Reial Acadèmia de Doctors. Ha estat director del Màster en Finances i Gestió Bancària de la URV en 8 ocasions, director del Curs de Mercats i Productes Financers de la URV i Caixa Tarragona (16 edicions), president del Col·legi d’Economistes de Catalunya a Tarragona (2001-2007), és vicepresident executiu de la Societat Internacional de Gestió i Economia Fuzzy des del 1994 i representant del Consell Interuniversitari de Catalunya al Consell Consultiu del Mutualisme en Assegurances privades.

Antoni Terceño, a una de les aules de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la URV.

d’acceptar. Tres quarts del mateix ha passat amb altres sectors com el de l’automoció. La demanda interna de vehicles ha baixat i, a més, ja no som els que oferim uns costos de produc-ció més baixos.

Què es pot fer per evitar-ho? L’únic que ha funcionat fins ara és la política de subvencions encobertes. Però això crec que és quelcom que no s’ha de fer. No porta enlloc i al final s’acaba convertint en una sub-venció perpètua. Una empresa que només pot ser rendible a través de les subvencions és que no ha d’estar aquí. El país ha d’anar cap a una altre model indudstrial que defugi de la mà d’obra barata. Ha d’anar cap a la innovació, però la innovació no s’improvisa. Has d’aconseguir tenir gent preparada. Nosaltres tenim bones universitats, comencen a haver-hi bons centres de recerca i, a més, tenim un bon clima i una bona qualitat de vida. A veure si ho aprofitem atraure talent a les nostres comarques.

Com a economista, els moments actuals són interessants? A nivell acadèmic és molt inte-ressant, ja que la crisi fa trontollar moltes de les veritats que molt sovint els teòrics expliquem als alumnes. Hi ha exemples simples molt clars. Sempre diem que, si baixen els tipus d’interès, puja la borsa. Hem viscut tipus d’interès mínims amb la borsa de caiguda contínua. La borsa en aquests moments reflexa la realitat de les empreses? Jo diria que no. Jo diria que reflexa la confiança. Que és el problema que tenim ara.

Està tot aturat?Jo diria que sí. Si ha augmentat l’estalvi és perquè la gent consumeix menys. El problema és que gasta menys aquell que té ingressos. Fins i tot el funcionari, que té la feina garan-tida i el mateix sou, gasta menys. Per això dic que es tracta d’un problema de confiança. La persona que té feina estable i el mateix sou que fa un o dos anys té, ara mateix, més poder adquisitiu que abans.


Espanya serà l’únic gran país de la Unió Europea que no sortirà de la recessió el 2009, any en què es registrarà una contracció econòmica del 3,7% a causa de la correcció estructural dels desequi-libris interns i externs acumulats en els últims 10 anys, juntament amb l’impacte de la crisi financera. Les noves xifres de

Brussel·les per a Espanya suposen una revisió a la baixa de mig punt respecte a les anteriors estimacions publicades el maig (-3,2%) i són lleugerament pitjors que les que estudia el Govern (que preveu una caiguda del PIB del 3,6% el 2009). “En el cas d’Espanya, el perfil que tenim amb aquestes previsions actualitzades és el d’una recessió menys profund, però més prolongada que la mitjana”

de la UE, ha explicat el comissari d’Assumptes Econòmics, Joaquín Almu-nia, en la roda de premsa de presentació de les previsions aquesta setmana.“El ritme de l’ajust és més lent que la mitjana de la Unió Europea a causa dels ben coneguts desequilibris estructurals, com el deute de les llars, la crisi en el sector de la construcció, els desequili-bris externs o l’elevat atur”, ha detallat Almunia.

Espanya serà l’últim país de la UE en sortir de la recessió

34 | Serveis notíciestgn

ServeisTelèfons d’interès per municipis

Albinyana Telèfons d’interèsAjuntAment d’AlbinyAnA 977 68 78 18Consultori mèdiC d’AlbinyAnA 977 68 70 75Consultori mèdiC de les PeCes 977 68 76 98FArmàCiA d’AlbinyAnA 977 68 77 86CAP (urgènCies) 977 66 77 03CAP ii (Consultes d’esPeCiAlistes) 977 66 51 50guàrdiA Civil 977 66 02 86PArròquiA d’AlbinyAnA 977 68 78 37jutjAt de PAu 977 68 77 62

Altafulla Telèfons d’interèsAJUNTAMENT D’ALTAFULLA 977 65 00 08 PoliCiA loCAl 977 65 02 80 609 32 96 51FArmàCiA AnnA ArAsA 977 65 24 20FArmàCiA mAriA s.domingo 977 65 02 07Centre AssistènCiA mèdiCA AltAFullA 977 65 60 07urgènCies mèdiques. CAP de torredembArrA

977 64 38 01estACiÓ de servei 977 65 22 54tAXis 607 86 46 44 607 15 38 18 AutoCArs Penedès inFormACiÓ 977 66 08 21esPlAi de jubilAts 977 65 21 32 CAsAl lA violetA 977 65 00 83 PArròquiA st. mArtÍ 977 65 01 58ermitA sAnt Antoni 977 65 24 10

Arboç Telèfons d’interèsAjuntAment de l’Arboç 977 67 00 83biblioteCA muniCiPAl 977 67 19 92bombers - el vendrell 977 66 71 85CAP Arboç 977 67 15 88CAP el vendrell 977 66 77 03Creu rojA 977 66 11 41 667 45 00 26FArmàCiA 977 67 00 09Hotel d’entitAts 977 67 16 03jutjAt de PAu 977 67 04 43llAr d’Avis 977 67 16 90PArròquiA sAnt julià 977 67 04 07PisCinA munCiPAl 977 10 93 23

PoliCiA loCAl de l’Arboç 900 66 62 22 977 16 77 07PoliesPortiu muniCiPAl 977 67 07 13residènCiA d’Avis sAnt Antoni AbAt 977 67 03 07veterinAri 977 67 12 33

Banyeres del Penedès Telèfons d’interèsAjuntAment 977 67 13 50Centre CÍviC ernest lluCH 977 67 01 08museu muniCiPAl joseP CAñAs 977 67 08 02llAr d’Avis 977 67 01 08esPAi jove 977 67 13 57biblioteCA 977 67 01 08Consultori mèdiC 977 67 17 12guàrdiA muniCiPAl 663 96 66 62àreA bàsiCA de sAlut 977 67 15 88Creu rojA 977 66 11 41HosPitAl ComArCAl de vilAFrAnCA del Penedès 93 81 80 440HosPitAl ComArCAl del vendrell 977 25 15 70

FArmàCiA 977 67 11 02PArròquiA 977 67 14 40tAXi 630 09 79 67

Bellvei Telèfons d’interèsAjuntAment 977 16 81 85 jutgAt de PAu 977 16 82 52 llAr de jubilAts 97716 80 57PisCinA muniCiPAl 97716 80 02

Bisbal del Penedès Telèfons d’interèsAjuntAment 977 68 84 76 977 68 84 38Consultori mèdiC 977 68 87 24FArmàCiA 977 68 85 50urgènCies- CAP el vendrell 977 66 77 03 977 66 51 51HosPitAl del vendrell 977 66 11 41HosP. el vendrell- urgènCies 977 25 79 14Creu rojA el vendrell 97766 11 41 977 66 41 13PArròquiA de stA. mAriA 977 68 84 52

CENTRE ESPECIAL DE TREBALL “SANTA TECLA”, inscrit al Departament de Treball, de la Generalitat de Catalunya amb el nœmero de registre: T00234.

Som una empresa especialitzada en rentat de roba

d!Hospitals, Centres de Salut, Centres d!Atenció

Primària, Sociosanitaris, Residències geriàtriques,

Hotels i d!altres. Amb clients i servei logístic per a les

comarques del Tarragonès, Baix Penedès, Alt Camp

i Baix Camp.

Bugaderia industrial“Santa Tecla”

INFORMACIÓ 977 610 639Bugaderia industrial Santa Tecla

Carretera de Santes Creus, s/n • Els Pallaresos

notíciestgn Serveis | 35

AUTOBÚS URBÀ HIFE 902 11 98 14

Bonastre Telèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 65 70 19

CalafellTelèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 69 90 09CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA 977 69 14 18CONSULTORI SEGUR 977 16 44 08CREU ROJA 977 69 28 66HOSPITAL DEL VENDRELL 977 25 79 00 TELÈFON VERD 900460367TAXIS CALAFELL 977 69 03 20TAXIS SEGUR DE CALAFELL 977 67 31 63POLICIA LOCAL 977 69 90 07POLICIA LOCAL URGÈNCIES 092JUTJAT DE PAU 977692508

Coma-rugaTelèfons d’interèsAJUNTAMENT (CENTRALETA) 977 166 400AMBULÀNCIES 977 680 008AUDITORI PAU CASALS 977 683 468BIBLIOTECA 977 662 118BOMBERS 977 667 185CASAL CíVIC 977 667 526CAP 977 667 703CREU ROJA 977 661 141FARMÀCIA TOBELLA 977 680 917GUÀRDIA CIVIL 977 660 286MOSSOS DÉSqUADRA 977 924 140POLICIA MUNICIPAL 977 684 704TAXI 977 665 892

ConstantíTelèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 52 05 21ÀREA BÀSICA DE SALUT 977 52 41 09 902 11 14 44AUTOCARS PLANA 977 21 44 75BIBLIOTECA PÚBLICA 977 52 06 92CENTRE DE DIA 977 52 13 08ESTACIÓ BUS TGNA. 977 22 91 26FARMÀCIA 977 52 17 10GUÀRDIA CIVIL 977 52 31 16IJUTJAT DE PAU 977 52 05 21PARROqUIA S. FELIU 977 52 32 29PAVELLÓ POLIESPORTIU 977 52 40 48POLICIA LOCAL 639 71 16 41 977 52 40 01TAXIS 606 37 90 76 679 16 24 16 977 23 60 64

Creixell Telèfons d’interèsAJUNTAMENT DE CREIXELL 977 80 02 02AUTOCARS PENEDÈS, S.A. 977 66 08 21FARMÀCIA CREIXELL 977 80 04 77 LLAR DE JUBILATS SANT JAUME DE CREIXELL 977 80 29 83PARRòqUIA SANT JAUME 977 80 02 08POLICIA LOCAL 977 80 20 10TAXIS 608 63 42 76/77URGÈNCIES MÈDIqUES (CREIXELL) 977 80 03 36URGÈNCIES MÈDIqUES (TORREDEMBARRA - 24H) 977 64 38 01

CunitTelèfons d’interèsAJUNTAMENT DE CUNIT 977 67 40 80CAP CUNIT 977 67 63 32

CAP CUBELLES 902 111 444 HOSPITAL COMARCAL SANT ANTONI ABAT (VILANOVA I LA GELTRÚ) 93 893 16 16HOSPITAL RESIDÈNCIA SANT CAMIL (SANT PERE DE RIBES) 93 896 00 25 URGÈNCIES SANT PERE DE RIBES 93 896 27 94 POLICIA LOCAL 977 67 50 48BOMBERS VILANOVA 977 66 71 85BOMBERS EL VENDRELL 977 66 00 80CEMENTIRI 977 67 55 84CREU ROJA CALAFELL-CUNIT 977 69 28 66DESPATX PARROqUIAL 977 67 40 30

El Catllar Telèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 65 31 01BIBLIOTECA MUNICIPAL 977 65 37 42CONSULTORI MÈDIC 977 65 36 75JUTJAT DE PAU 977 65 31 01PARRòqUIA 977 65 31 39

El Morell Telèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 840 617 PARRòqUIA DE SANT MARTí 977 840 818CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA 977 840 015FARMÀCIA 977 840 952 GUÀRDIA CIVIL 977 842 244ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES DEL MORELL 615.94.27.29

El Vendrell Telèfons d’interèsAJUNTAMENT (CENTRALETA) 977 166 400AUDITORI PAU CASALS 977 683 468BIBLIOTECA 977 662 118BOMBERS 977 667 185CEMENTIRI 977 166 404CAP I 977 667 703CREU ROJA 977 661 141ESPLAI GENT GRAN TANCAT 977 666 997ESPLAI GENT GRAN TíVOLI 977 181 066FARMÀCIA BUENO 977 661 656FARMÀCIA JUSTE 977 664 422FARMÀCIA MAGRIñá 977 660 092FARMÀCIA MESTRES CATALÀ 977 666 084FARMÀCIA PARRA 977 660 275FARMÀCIA PIFARRé 977 660 333FARMÀCIA ROVIRA 977 660 873GUÀRDIA CIVIL 977 660 286HOSPITAL DEL VENDRELL 977 257 900OFICINA DEL CONSUMIDOR 977 154 996POLICIA MUNICIPAL 977 154 444POLICIA MUNICIPAL (OFICINA DE COMA-RUGA) 977 684 704RESIDÈNCIA D’AVIS 977 660 924TRANSPORT - AUTOCARS PENEDÈS 977 660 821TRANSPORT - AUTOCARS POCH 977 660 240TRANSPORT - MONBÚS 938 937 060

Els Pallaresos Telèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 61 06 00 977 61 06 27JUTJAT DE PAU 977 62 71 33TAXI 606 999 800DISPENSARI MÈDIC 977 61 07 62CAP SANT SALVADOR 977 52 34 10URGÈNCIES CAP ST. SALVADOR 977 52 39 19PARRòqUIA SANT SALVADOR 977 52 39 19

La Canonja AJUNTAMENT 977543489POLIESPORTIU JOSEP CANADELL VECIANA 977547885

GUÀRDIA URBANA 977548081LLAR DE JUBILATS 977541883CAP 977556678PARRòqUIA DE SANT SEBASTIÀ 977543598FARMÀCIA FUERTES 977545090FARMÀCIA òPTICA MIRÓ 977546060TANATORI MUNICIPAL 977550020VETERINARI 977544907

La Nou de GaiàTelèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 65 52 57 CONSULTORI MÈDIC 977 65 52 58

La Pobla de MafumetTelèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 84 02 60 977 84 00 52BIBLIOTECA MUNICIPAL 977 84 05 55CASAL GENT GRAN 977 84 33 02 977 84 3329FARMÀCIA 977 84 05 25 CAP DEL MORELL 977 84 00 15

La Pobla de MontornèsTelèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 64 80 12AUTOCARS PENEDÈS 977 66 08 21 FARMÀCIA 977 64 80 13CONSULTORI MÈDIC 977 64 85 31PARRòqUIA 977 64 82 03

La Riera de Gaià Telèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 65 50 00PARRòqUIA STA. MARGARIDA 977 65 50 76INFERMERIA I CONSULTORI MÈDIC 977 65 55 55FARMÀCIA M.DOMÈNECH 977 65 51 55

Montmell Telèfons d’interèsAJUNTAMENT 977.68.84.29CONSULTORI MEDIC 977.68.92.10CAP VILA-RODONA 977.63.90.19PIUS HOSPITAL VALLS 977.61.30.00HOSPITAL VENDRELL-URGENCIES 977.66.77.04MOSSOS D’ESqUADRA - CASERNA VENDRELL TRÀNSIT 977.66.33.33

PerafortAJUNTAMENT 977 62 50 06TAXI 977 22 14 14CAP DEL MORELL 977 84 00 15FARMACIA PERAFORT 977 62 55 55

Roda de BaràPOLICIA LOCAL 977 65 77 00 AJUNTAMENT 977 65 70 09 AUTOCARS R. GARCíA 977 65 70 84TAXI J. MINGORANCE 607 20 09 29TAXI BORRELL 600 83 83 60ASSISTÈNCIA SOCIAL 977 65 75 14 TAXI PADILLA 610 21 28 56CASAL DELS AVIS 977 80 93 73 CONSULTORI RODA DE BARÀ POBLE 977 65 75 14PARRòqUIA DE SANT BARTOMEU 977 65 70 10 CONSULTORI RODA DE BARÀ PLATJA 977 80 19 05CREU ROJA (DESTACAMENT PLATJA) 977 21 71 54 FARMÀCIA RODA POBLE 977 65 72 88RESIDÈNCIA BANC D’ESPANyA 977 80 00 01 HOSPITAL EL VENDRELL 977 25 79 00CAP TORREDEMBARRA URGÈNCIES 24H 977 64 38 01BIBLIOTECA MUNICIPAL 977 80 99 42 AMBULÀNCIES 977 66 11 41

Salomó Telèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 62 90 30FARMÀCIA 977 62 91 76METGE 977 62 90 11

Salou Telèfons d’interès

36 | Serveis notíciestgn

AJUNTAMENT 977 30 92 00ASSOCIACIÓ DE JUBILATS ESPLAI 977 38 88 67JUTJAT DE PAU 977 38 03 18OMIC 977 30 92 18PISCINA MUNICIPAL 977 30 92 11BIBLIOTECA MUNICIPAL 977 38 88 09GUÀRDIA CIVIL 977 38 01 06PABELLÓ MUNICIPAL 977 30 92 11CAP- URGÈNCIES 977 38 31 04TANATORI MUNICIPAL I CEMENTIRI 977 38 82 02ESTACIÓ DE TREN 977 38 19 37RADIO TAXI 977 38 50 90

Sant Jaume dels Domenys Telèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 67 71 13CONSULTORI MUNICIPAL 977 67 88 16FARMÀCIA 977 67 87 22CAP ARBOÇ- URGÈNCIES 977 67 15 88BIBLIOTECA ALFONS MASERAS- PUNT INFORMACIÓ PISCINA MUNICIPAL 647 76 29 92SERVEI DE TAXI 977 68 83 23PARRÒQUIA DE SANT JAUME 977 67 71 62SERVEIS FUNERARIS 977 66 10 75

PARC BOMBERS ST. JAUME 977 67 87 75GUÀRDIA CIVIL LLORENÇ 977 67 88 00CREU ROJA DEL VENDRELL 977 66 11 41HOSPITAL COMARCAL DEL BAIX PENEDÈS 977 25 79 00 902 01 34 20AUTOCARS POCH 977 66 02 40

Santa Oliva Telèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 67 96 63 977 67 92 04CONSULTORI MUNICIPAL 977 67 88 16AMBULÀNCIES 977 66 41 13CENTRE DE SALUT 977 67 95 50CREU ROJA 977 66 11 41URGÈNCIES MÈDIQUES 977 66 77 03BOMBERS 977 66 71 85FARMÀCIA 977 67 95 15FUNERÀRIA SELVA I TANATORI 977 66 10 75 977 67 13 78GUÀRDIA CIVIL 977 66 02 86

Tarragona Telèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 29 61 00 OFICINA D’ATENCIÓ CIUTADANA 902 20 09 77

OFICINA DEL CONSUMIDOR 977 29 61 19BIBLIOTECA PÚBLICA 977 24 03 31ESTACIÓ D’AUTOBUSOS 902 36 51 14TAXIS 977 22 14 14ESTACIÓ DEL CAMP DE TARRAGONA (AVE) 902 43 23 43AUTORITAT PORTUÀRIA 977 25 94 00

Torredembarra Telèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 64 00 25 AMBULÀNCIES CREU ROJA 977 2447 69BIBLIOTECA MUNICIPAL 977 64 31 75CENTRE D’ASSISTÈNCIA PRIMÀRIA TORREDEMBARRA 977 64 38 09CENTRE MÈDIC 977 64 45 15CONSULTORI BAIX A MAR 977 64 34 99LLAR DE JUBLIATS 977 64 38 89PORT TORREDEMBARRA 97764 32 34

Vilallonga del Camp Telèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 84 01 01 CONSULTORI MÈDIC 977 84 23 28

PARRÒQUIA 977 84 01 15FARMÀCIA VILALLONGA DEL CAMP 977 84 02 56

Vila-seca Telèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 30 93 00 JUTJAT DE PAU 977 39 09 23AUDITORI JOSEP CARRERAS 977 39 38 12BIBLIOTECA DE VILA-SECA 977 39 13 63ESPLAI DE LA GENT GRAN DE SANT ESTEVE 977 39 17 01ESPLAI DE LA GENT GRAN DE LA PLANA 977 30 93 00AUTOCARS PLANA 977 21 44 75PAVELLÓ MUNICIPAL D’ESPORTS 977 39 18 06PAVELLÓ MUNICIPAL D’ESPORTS DE LA PINEDA 977 30 93 00PISCINA DE LA PLANA 977 39 56 09PISCINES VILA-SECA 977 39 56 09CENTRE D’ASSISTÈNCIA PRIMÀRIA 977 39 40 27CONSULTORI MÈDIC LA PINEDA 977 37 05 13CONSULTORI MÈDIC LA PLANA 977 39 04 36CONSULTORI MÈDIC D’ESTIU LA PINEDA 977 37 30 49CEMENTIRI MUNICIPAL 977 39 10 09TANATORI MUNICIPAL 977 39 35 38

21

72

46

89

659

95

839

54

61

316

129

Com jugar: completeu el taulell de 81 caselles (9 fileres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa filera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

SUDOKU LES 4 DIFERÈNCIES

Troba les quatre diferències entre aquestes dues imatges de la Capona, cam-pana de la Catedral de Tarragona.

notíciestgn Serveis | 37

Telèfons genèrics

EMERGÈNCIES 112

BOMBERS DE LA GENERALITAT 085

MOSSOS D’ESQUADRA 088

GUÀRDIA CIVIL TARRAGONA 062

POLICIA NACIONAL 091

PROTECCIÓ CIVIL 1006

RENFE INFORMACIÓ 902 24 02 02

AEROPORT DE REUS 977 77 98 32

TRANSPORT SANITARI DE CATALUNYA

977 25 25 25

SANITAT RESPON 902 11 14 44

HOSPITAL JOAN XXIII 977 29 58 00

HOSPITAL DE SANTA TECLA 977 25 99 00

ENDESA AVARIES 900 77 00 77

CONSELL COMARCAL BAIX PENEDÈS

977 15 71 71

CONSELL COMARCAL TARRAGONÈS

977 24 45 00

38 | Classificats notíciestgn

ClassificatsImmobilàries Motor Treball

TARRAGONA- - zona Joan XXIII Gran Oportunidad Piso semi nuevo, 2 dormitorios con armarios, salon comedor con salida a balcón amplio, vistas despejadas, zona comunitaria con piscina, parking amplio incluido en el precio. 225.000 € / tel: 977224544

TARRAGONA-Zona Rambla Nova (balcón mirador ) Plaza de parking grande en venta. en propiedad.precio: 41.000 € / 6.621.000 pts. Tel: 676664298

EL CATLLAR Gran oportunidad!! Piso Semi nuevo en el pueblo. 4 dormitorios, 2 baños, parking, trastero, zona comunitaria con piscina. Todo exterior. 187.000 € / 31.115.000 pts. Te: 676664298.

TARRAGONA-PISO único en la ciudad - zona mercado - 120 mts, 4 dormitorios, 2 baños, parking doble, terraza de 246 mts con piscina propia y zona de gimnasio y barbacoa cubierta. OPORTUNIDAD!! 420.000 € / 69.883.000 pts. Te: 977224544

TARRAGONA-PISO zona LOS MÚSICOS – 1 dormitorio doble con armarios empotrados – cocina americana- baño completo en suite - balcon terraza – zona comunitaria con piscina – parking y trastero.185.000 € tel: 691309071.

SP y SP -PISO DUPLEX , 4 dormitorios, 3 baños, salon comedor con salida a jardin propio, cocina independiente equipada, parking doble en la misma finca. Todo exterior GRAN OPORTUNIDAD 270.000 € tel: 977224544

TARRAGONA-TODO REFORMADO A NUEVO!! PISO 4 Dormitorios, 2 baño, cocina amplia con oficce, 8ª planta por ascensor con vistas al cabo de Salou. ZONA Pere Martell , MUY AMPLIO. OPORTUNIDAD !! 320.000 € / 53.243.000 pts. Tel. 977224544 .

TARRAGONA-PISO NUEVO – zona plaza de toros – 2 dormitorios con cocina americana- excelente materiales- muy luminoso OPORTUNIDAD – 168.000 €. Te: 691309071

TARRAGONA-PISO DE ALTO STANDING – zona Via Augusta – 180 mts. 5 dormitorios 3 baños – jardin propio – domótica – vistas al mar – garaje de 66 mts. Zona

comunitaria con piscina. precio a consultar Te: 676664298.

TARRAGONA-PISO RAMBLA NOVA – 2 dormitorios, comedor- estar- cocina equipada- 2 baños completos- Totalmente reformado- 270.000 € / 45.000.000 pts. Tel: 977224544.

TARRAGONA-ATICO con PARKING –– zona mercado- terraza de 70 mts. Totalmente exterior – 2 dormitorios grandes – GRAN OPORTUNIDAD!!!! 322.000 € / 53.576.292 pts. Tel: 691309071.

TARRAGONA-DESPACHO RAMBLA NOVA - 2 Estancias y baño compleo. Superficie útil 30,50 mts. todo reformado – interior pero muy coqueto – OFERTA 110.000 € tel. 977224544 .

TARRAGONA-LOCAL COMERCIAL zona PALAU de CONGRESOS a metros de la RAMBLA NOVA. 95 mts, con salidas de humos – ideal restorante o bar . OPORTUNIDAD!!! 200.000 €. Tel. 691309071.

TARRAGONA-GRAN OPORTUNIDAD !! PISO de 2 dormitorios a estrenar – Zona Estación de Tren de Tarragona. Precio oferta: 165.000 € tel. 977224544.

TARRAGONA-LOCAL COMERCIAL zona estación RENFE, dividido en Planta baja y entresuelo. Total 130 mts – apto para cualquier destino – obra nueva. OPORTUNIDAD!! 180.000 € / 30.000.000 pts. Tel : 977224544

TARRAGONA-PISO en OFERTA!! zona Unió y Gasómetro 1 dormitorio – baño completo- Aire acondicionado por conducto en todo el piso, cocina independiente equipada, ascensor, impecable estado. 165.000 € / 27.454.000 pts. Tel : 691309071.

TARRAGONA-DESPACHO MUY BIEN SITUADO – Plaza verdaguer – 2 salas independientes – recibidor – baño completo – 40 mts. OPORTUNIDAD!! 110.000 € / 18.302.246 pts. Tel : 691309071

VALLMOLL -DUPLEX OBRA NUEVA 4 Dormitorios, 2 baños completos, 2 terrazas de 40 mts cada una. Vistas despejadas, excelente calidades. Parking grande incluido en el precio. 260.000 € / 43.260.360 pts. Tel : 691309071

TARRAGONA-OPORTUNIDAD!!! Piso Vidal i Barraquer, 3 dormitorios ( 1 en suite ) , semi nuevo, con parking y zona comunitaria con piscina. 296.000 € / 49.251.000 pts. Tel : 691309071

TARRAGONA-GRAN OCASIÓN !! DESPACHO de 30 mts en Parte Alta baño con Ducha y sala diáfana, todo reformado a nuevo. OPORTUNIDAD!!! 80.000 € / 13.310.880 pts. Tel : 691309071

SANT PERE I SANT PAU. OPORTUNITAT. Pis de la 1ª promoció reformat, amb 2 dorm. dobles (abans 3), gran saló-menjador de 23m2, cuina ampliada, bany complert, pre instal.lació de calefacció, portes de roure, terres de gres. Tot moblat i equipat amb electrodoméstics. A 5 minuts de la

zona universitària. Per només 85.000.- Tf 687806671

MASPUJOLS. A 3 minuts de Reus i 10 de Tarragona. Darreres cases en venda d’obra nova, amb quatre dormitoris, 2 banys complerts, gran saló-menjador amb sortida al jardí, aire cond. i calefacció per conductes, garatge de 42m2 , terrasses, vistes…per només 199.000.-+ iva. 977214797.

VALLMOLLl. A 10 minuts de Tarragona i 5 de Valls. Promoció de cases adosades d’obra vista combinades amb monocapa, Quatre dormitoris (3 dobles), 3 banys complerts, saló-menjador amb sortida al jardí, garatge, solarium, aire cond. i calefacció. A partir de 222.000.- + iva. Informis en www.residencialvallmoll.com o bé al 977214797

TARRAGONA. c/Robert Gerhard. Apartament seminou d’un dormitori doble, ampli saló-menjador , bany complert, cuina americana. Orientació sud. Davant zona dels parkings.Actualment llogat a un funcionari. Totalment amoblat i equipat. 179.000.- 687806671

BOÍ (Pirineu de Lleida). Preciós apartament de 2 anys d’antiguitat, amb 2 dormitoris, bany complert, saló-menjador amb cuina americana, armaris encastrats, calefacció. Terrassa de 70m2. Façana de pedra i pissarra, parking. Dins del poble, a 5 minuts del Parc Natural d’aigüestortes i Sant Maurici, i a 10 Km de pistes d’esquí de Boi- taüll, en un paratge meravellós envoltat

de natura. 220.000.-(També posibilitat de lloguer.)977650052.

ALTAFULLA. Xalet adossat en la Pedrera de aprox.200m2 construïts amb quatre dormitoris, 2 banys complerts, gran saló-menjador amb llar de foc, cuina office, garatge, jardí i bodega amb sala de billar. Parket, calefacció, vistes. Per només 398.000.- Podem estudiar la posibilitat d’acceptar un pis o apartament d’entrada. 977214797.

TARRAGONA. .c/ Joan Miró. Pis de 3 dormitoris, saló-menjador amb terrassa de 10m2, bany i cuina a estrenar, calefacció, zona comunitària amb piscina, parking i traster. Per només 259.000.- 687806671

TARRAGONA. Arrabassada. Xalet de 3 dormitoris, bany complert i aseo, gran saló-menjador de 28m2, cuina independent , jardí. Parcel.la de 250m2.Calefacció. A 100m de la platja. Una casa amb encant. 977214797.

TORREDEMBARRA. Darrer pis d’obra nova amb tres dormitoris, bany complert, saló-menjador de 25m2 amb cuina americana, 2 balcons. Excel.lents qualitats i preu d’oferta. 205.000.- 687806671

SANT PERE I SANT PAU.. Bloc Filipinas. Pis de 85m2 amb tres dormitoris, ampli saló amb terrassa, calefacció, cuina office, ascensor. 142.500.- 687806671

TARRAGONA-c/Ixar. pis de 85 m2, 3 hab, 2 banys cuina menjador, a reformar. 155.481 €-TEL. 977215023

TARRAGONA -c/ caputxins- pis 65 m2, 3hab, 1 bany, cuina, mendor, ascensor, 247.620 €-MOVIL: 653522149

TARRAGONA – venda d’un àtic en el centre de Tarragona, de 180m2, 3 habitacions dobles, i dues grans terrasses de 35m2 cadascuna, totalment reformat, alarma, aacc, completament moblat, traster i dos pàrkigs inclosos. 450.000,-€. Telf. 676474607

TARRAGONA -rep. argentina.- 2 habitacions, bany amb hidromasatge ascensor, exterior 247.617 € MOVIL: 653522149

LA CANONJA- 85 m2, menjador amb balco a.a calefacció 192.613 € MOVIL: 653522149

LES GUINYOLES- casa de 182 m2, 4 habitacions, 2 banys cuina amb galeriamenjador amb terrassa. 155.220 € TEL. 977215023

CORNUDELLA-. obra nova pis 2 hab, cuina menjador, 1 bany, calefacció.130.000 € MOVIL: 653522149

VILA-RODONA-obra nova pis 2 hab, 1 bany, cuina menjador, calefaccio.-155.000 € TEL. 977215023

TARRAGONA (LAGRANJA)- pis 62 m2, e hab, cuina menjador 2 bany reformat 95.220 € MOVIL: 653522149

PERAFORT(PUIGDELFÍ) – Alquiler de pisos y/o dúplex de 3 y 4 habitaciones con armarios empotrados, 2 baños y grandes terrazas. Cocina y baños equipados con modernos materiales y de alta calidad. Todos los electrodomésticos (Nevera, lavadora, lavavajillas, horno y campana extractora, todos ellos en acero inoxidable). Aire acondicionado con bomba de calor por conductos. Desde 550.-€/mes. Telf. 672.384.182 / 977 212 389.

FLIX – Alquiler de piso de 2 habitaciones, con o sin muebles. Cocina y baño equipados. Aire acondicionado. Desde 375.-€/mes. Telf. 672.384.182 / 977 212 389.

ROQUETES (TERRES DE L’EBRE) – Alquiler de pisos, dúplex y casas adosadas, de 2, 3 y 4 habitaciones, con cochera. Cocina y baños equipados con modernos materiales y de alta calidad. Todos los electrodomésticos (Nevera, lavadora, lavavajillas, horno y campana extractora, todos ellos en acero inoxidable). Aire acondicionado con bomba de calor por conductos. Desde 375.-€/mes. Telf. 672.384.182 / 977 212 389.

REUS – Ideal para inversores. Venta de local comercial de 360 m2, que se ha dividido en dos locales comerciales de unos 50m2 y 30m2 y 11 almacenes independientes para poder alquilar individualmente. 750.000,-€ Telf. 672.384.182 / 977 212 389.

VALLMOLL - Polígono Industrial Mas Vell. Solar de más de 12.000 m2, con proyecto de 4 naves industriales gran industria. Consulte posibilidades de venta, alquiler o permuta. Telf. 977212389 / 672384182

PERAFORT(PUIGDELFÍ) – Con una financiación del 2% de interés (pagando menos que un alquiler) sea propietario de un piso o un dúplex de 3 ó 4 habitaciones con armarios empotrados, 2 baños y una gran terraza. Cocina y baños equipados con modernos materiales y de alta calidad. Todos los electrodomésticos (Nevera, lavadora, lavavajillas, horno y campana extractora, todos ellos en acero inoxidable). Aire acondicionado con bomba de calor por conductos. Desde 200.000.-€. Telf. 672.384.182 / 977 212 389.

FLIX – Con una financiación del 2% de interés (pagando menos que un alquiler) sea propietario de un piso de 2 habitaciones, con o sin muebles. Cocina y baño equipados. Aire acondicionado. Párking incluido. 150.000.-€. Telf. 672.384.182 / 977 212 389.

ROQUETES (TARRAGONA) – Con una financiación del 2% de interés (pagando menos que un alquiler) sea propietario de un piso, un dúplex o una casa adosada, de 2, 3 ó habitaciones, con cochera. Cocina y baños equipados con modernos materiales y de alta calidad. Todos los electrodomésticos (Nevera, lavadora, lavavajillas, horno y campana extractora, todos ellos en acero inoxidable). Aire acondicionado con bomba de calor por conductos. Desde 130.000.-€. Telf. 672.384.182 / 977 212 389.

TARRAGONA. RAMBLA NOVAPis en venda nou de 130 m², 3 habitacions, 3 banys, parquet, cuina equipada, aire condicionat amb bomba de calor per conductes, terrassa amb vistes al mar i a la Rambla, exterior, assolellat, ascensor, acabats de primera qualitat. Informi’s. Tel: 977251616.

TARRAGONA. C/ GRANADAExclusiu dúplex d’alt standing en venda, nou, 221 m², 4 habitacions, 3 banys, 1 lavabo, cuina equipada, aire condicionat amb bomba de calor per conductes, exterior, assolellat, ascensor, magnifiques vistes al mar. Informi’s. Tel: 977251616.

TARRAGONA . C/ MANEL DE FALLAApartament de 40 m², 1 habitació amb armari encastat, 1 bany, exterior, assolellat, terrassa, ascensor. Per només 130.000€. Tel: 977251616.

TARRAGONA. C/ APODACAPis nou de 112 m², 3 habitacions ( 1 en suite) amb armari encastat, 2 banys complerts, cuina equipada, parquet, exterior, molt lluminós, terrassa de 15 m², aire condicionat amb bomba de calor per conductes, ascensor, acabats de primera qualitat. 323.140€. Tel: 977251616.

TARRAGONA. C/ APODACAPis de 70 m², 2 habitacions amb armaris encastats, 1 bany amb banyera hidromassatge, cuina independent, parquet, calefacció a gas, aire condicionat, exterior, ascensor. OPORTUNITAT!! 216.000€. Tel: 977251616.

SANT PERE I SANT PAU. PAÏSOS CATALANSPis de 110m² en venda nou, amb 3 habitacions ( 1 en suite) amb armaris encastats, a banys complerts, cuina amb sortida a la terrassa, terrassa de 30 m² amb barbacoa, parquet, aire condicionat fred i calent per conductes, excel·lents qualitats, ascensor, zona comunitària, plaça d’aparcament i traster. Informi’s. Tel: 977251616.

TARRAGONA. AVDA. ROMAPis d’alt standing en venda de 150 m², 5 habitacions, 2 banys de marbre, cuina

equipada, aire condicionat amb bomba de calor, exterior, assolellat, terrassa, plaça d’aparcament, traster, ascensor. Informi’s. Tel: 977251616.

NAUS VENDATARRAGONA. POL. IND. FRANCOLÍNaus en venda des de els 270 m², bany, entrada de camions. Des de 191.000€. Tel: 977251616.

TARRAGONA. C/ Bon Sol. Urb. Levantina. Chalet 4 habi. 3 baños, a/a conductos, Cocina de diseño, suelos de cerámica y parquet. Ventanas de aluminio, 700 m2 de parcela. A estrenar. Precio a convenir. Tel. 977220477

ELS PALLARESOS. Pis dúplex al centre del poble. Pàrquing inclòs. Excel·lents acabats. A estrenar. Tel. 629232588 / 649486412

TARRAGONA. Bosques, xalet pareado más 600m2 de parcela 4 hab, 3 baños, salón, cocina de diseño, garaje 2 coches, trastero, suelos de cerámica y parquet. Hay que verlo. Tel. 629232588

LA CANONJA. Avda La Pineda 7. Pis a estrenar. 3 habitaciones, 2 banys, 85 m2, calefacció, gas, ascensor. Tel 649486412 / 977220477

TARRAGONABosques, bonito xalet apareado de 228 m2 útiles y 660 m2 de parcela. 4 hab., 3 bamos, salón, cocina de diseño, parquet y cerámica a/a frío-calor por conductos. Ventanas de aluminio dos colores. Carpitenría interior de haya. Garaje 2 coches. Trastero. Tel. 649486412

VILAFORTUNY. Xalets parejats i aïllats a estrenar. Zona Tallats II, al costat del nou CAP. Zona comunitària ajardinada i piscina. Molt amplis. Tel. 629232588 / 649486412

TARRAGONA-Piso de 130m2, 4 habitaciones, 2 baños completos, todo equipado, en pleno centro, ascensor, parking, 950€ 977920657-658025285

TARRAGONA -Piso 4 habitaciones, 1 habitación con suitte y ropero, 2 baños completos, A/A, calefacción, parking, terraza, situado en muy buena zona, 950€ 977920657-658025285

TARRAGONA -Piso en pleno centro de tarragona, 3 habitaciones, 1 baño completo, muebles nuevos, piso seminuevos. 700€ 977920657- 658025285

TARRAGONA -Piso zona c/ Real de 3 habitaciones, cocina toda reformada, amueblado, exterior, soleado, 650€ 977920657- 658025285

TARRAGONA -Piso en pleno centro, 2 habitaciones, 1 baño completo, amueblado, terraza, todo reformado, 650€ 977920657- 658025285TARRAGONA -Bonito piso en el centro de 2 habitaciones, reformado y amueblado, 550€ 977920657-658025285

TARRAGONA -Piso 2 habitaciones, reformado en el centro, amueblado, buena zona, 550€ 977920657-658025285

TARRAGONA -Piso en el centro de 2 habitaciones, semi-reformado, amueblado, 450€. 977920657-658025285

TARRAGONA -Precioso apartamento de 1

ImmobiliàriesVenda

ImmobiliàriesLloguer

TARRAGONA-ESPECTACULAR LOCAL PARTE ALTA. Arcos Romanos – 92 mts + 50 de Loft en la parte superior – apto para todo destino – salidas de humos – excelente situación. Venta 330.000 € / Alquiler 1.300 € al mes. Contactar al 691309071

SALOU:-EXCLUSIVO ATICO 200 mts. de terrazas propias2 dormitorios, barbacoa, parking grande, zona comunitaria con piscina , vistas al mar y a la montaña, edificio señorial. Excelente situación. A 3 minutos de Port Aventura y 100 mts de la playa. 390.000 € / tel: 691309071

TARRAGONA PROVINCIA, LA GRANADELLA (LLEIDA) Y MAELLA (ZARAGOZA) venta de solares edificables. Posibilidad de permuta. Telf. 672.384.182 / 977 212 389

ATENCIÓ INVERSORS !

Tarragona. Part Alta, apartament de dos dormitoris tot reformat, cuina-menjador amb balcó, prop Plaça de la Font i davant de ruines romanes del circ. Moblat i equipat. Per només 110.000.€- 687806671

TARRAGONA-GRAN OPORTUNIDAD!! PISO 4 Dormitorios zona PLAZA DE TOROS –muy luminoso – cocina independiente con oficce , balcon terraza, climalit, gas natural, ascensor. OPORTUNIDAD !! 237.500 € Tel. 691309071.

notíciestgn Classificats | 39

habitación, en el serrallo, todo reformado y amueblado,400€ 977920657- 658025285

TARRAGONA -Apartamento en buena zona, todo reformado y con 1 habitación independiente, 400€ 977920657- 658025285

TARRAGONA - Zona: Torres Jordi. 100 m2. Amb mobles seminous de qualitat. 3 habitacions, 2 banys, cuina complerta i amplia, tot exterior. Preu: 650€

TARRAGONA. c/Estanislao Figueras. A una calle de la Rambla Nova y dos de la Plaza Imperial Tarraco. Apartamento semi-nuevo de 1 dorm, salón-comedor con terraza, cocina independiente y baño completo. Amueblado y equipado. 500 euros/mes. 687806671

TARRAGONA. Sant Pere i Sant Pau. c/Violant d’Hongría. Apartament semi-nou de 2 dormitoris, cuina independent, saló-menjador amb terrassa, parking i zona comunitària. Ajardinada amb piscina. Moblat i equipat. 600euros/mes. 977214797.

TARRAGONA. Oficina en Avda.Roma con vistas al Parc de la Ciutat. Superficie de 120m2 con diferentes despachos, salas de reunion y de espera, aseos, pequeña cocina archivo. Climatizador bizonal. Impecable. Amueblada. 1.200.-euros/mes +iva. 687806671

BOÍ (pirineu de Lleida) Preciós apartament de 2 anys d’antiguitat, amb 2 dormitoris, saló-menjador amb cuina americana, bany complert, i terrassa privada de 70m2 . Armaris encastrats, terres de gres i parket, llar de foc, parking. Edifici de 3 plantes amb façana de pedra i pissarra. A 5 minuts del Parc Natural d’Aigüestortes i Sant Maurici i a 10 minuts de les pistes d’esquí de Boí Taül, en un paratge meravellós envoltat de natura. Preus segons temporada i temps de lloguer. Consultar. Puc enviar fotografies. 977650052

REUS - alquiler de almacenes de diferentes medidas, desde 10 m2 a 35 m2 , ideal para guardamuebles. Nuevos a estrenar, a pie de calle. Desde 105,-€ hasta 250,-€/mes. Telf. 672.384.182 / 977 212 389.

REUS - alquiler de dos locales, uno de 30m2 por 350.-€/mes y otro de 50 m2, por 500,-€/mes. Posibilidad de agrandar ambos locales. Muy céntricos. Telf. 672.384.182 / 977 212 389.VALLMOLL - Polígono Industrial Mas Vell. Solar de más de 12.000 m2, con proyecto de 4 naves industriales gran industria. Consulte posibilidades de venta, alquiler o permuta. Telf. 977212389 / 672384182

TARRAGONA-Piso de 130m2, 4 habitaciones, 2 baños completos, todo equipado, en pleno centro, ascensor, parking, 950€ 977920657-658025285

TARRAGONA -Piso 4 habitaciones, 1 habitación con suitte y ropero, 2 baños completos, A/A, calefacción, parking, terraza, situado en muy buena zona, 950€ 977920657-658025285

TARRAGONA -Piso en pleno centro de tarragona, 3 habitaciones, 1 baño completo, muebles nuevos, piso seminuevos. 700€ 977920657- 658025285

TARRAGONA -Piso zona c/ Real de 3 habitaciones, cocina toda reformada, amueblado, exterior, soleado, 650€ 977920657- 658025285

TARRAGONA -Piso en pleno centro, 2 habitaciones, 1 baño completo, amueblado, terraza, todo reformado, 650€ 977920657- 658025285

TARRAGONA -Bonito piso en el centro de 2 habitaciones, reformado y amueblado, 550€ 977920657-658025285

TARRAGONA -Piso 2 habitaciones, reformado en el centro, amueblado, buena zona, 550€ 977920657-658025285

TARRAGONA -Piso en el centro de 2 habitaciones, semi-reformado, amueblado, 450€ 977920657-658025285

TARRAGONA -Precioso apartamento de 1 habitación, en el serrallo, todo reformado y amueblado,400€ 977920657- 658025285

TARRAGONA -Apartamento en buena zona, todo reformado y con 1 habitación independiente,400€ 977920657- 658025285

SE ALQUILAN PISOS PARA ESTUDIANTES- 3 / 4 dormitorios – totalmente equipados – desde 600 € / mes. Tel : 691309071

TARRAGONA Torres Jordi100 m2. Amb mobles seminous de qualitat3 habitacions, 2 banys, cuina complerta i àmplia - tot exterior - Preu: 650€

LOCALS LLOGUER

SANT PERE I SANT PAU. JOAN SERRA I VILARÓLocal d’obra nova a estrenar de 990m², sortida de fums, aparador, qualsevol activitat, possibilitat de plaça d’aparcament. 12.500€. Tel: 977251616.

TARRAGONA. JAUME ILocal d’obra nova a estrenar de 378m², sortida de fums, aparador, qualsevol activitat, divisible. 3.000€. Tel: 977251616.ç

TARRAGONA. PART ALTALocal en el millor carrer de la part alta nou de 80 m², amb aire condicionat fred i calent, sortida de fums, gran aparador, arcades medievals al interior, per a qualsevol activitat, acabats de qualitat. Mes informació en el Tel: 977251616

TARRAGONA. PLAÇA DELS SEDASSOSLocal nou de 35m², en carrer comercial, aire condicionat fred i calent, aparador, bany. 750€. Tel:977251616.

TARRAGONA. COS DEL BOULocal de 40m², aparador, bany, aire condicionat fred i calent, perfecte estat, qualsevol activitat. 500€ .Tel: 977251616.

TARRAGONA. PRAT DE LA RIBALocal de 200m², en primera línea comercial, gran aparador, bany, persiana metàl·lica motoritzada, en bon estat. 2.400€. Tel: 977251616.

TARRAGONA. CALA ROMANAXalet en parcel·la de 1.375m², construïts 505 m², 5 habitacions, 3 banys, 1 lavabo, aire condicionat fred i calent, biblioteca, celler, barbacoa, garatge per a 4 cotxes, alarma, piscina, excel·lents vistes al mar, a 5 minuts de la platja. Consulti possibilitats de venda, lloguer o permuta. Tel:977251616

TARRAGONA. SANT AGUSTÍApartament en lloguer de 35 m², amb mobles, 1 bany, cuina equipada, exterior, molt assolellat, despeses de comunitat incloses en el preu. 400€. Tel: 977251616.

TARRAGONA. COS DEL BOUPis de 40 m², reformat, 1 habitació, amb mobles, cuina amb electrodomèstics , aire condicionat amb bomba de calor, exterior, assolellat, terrassa, ascensor, despeses de comunitat incloses en el preu. Des de 525€. Tel: 977251616.

TARRAGONA. PLAÇA SANT MIQUELPis nou de 45 m², 1 habitació, totalment moblat i decorat, 1 bany, cuina office equipada amb rentavaixelles, rentadora- assecadora, nevera, microones amb grill, tv, dvd, tdt, aire condicionat fred i calent, parquet, exterior, ascensor, despeses de

comunitat incloses en el preu. 550€ . Tel: 977251616.

TARRAGONA. GASÒMETREApartament reformat de 35 m², sense mobles,1 habitació, 1 bany, cuina independent amb rentadora, parquet, exterior, gran terrassa, assolellat, ascensor, despeses de comunitat incloses en el preu. 400€. Telf: 977251616.

TARRAGONA. SMITHPis de 65m², amb mobles, 2 habitacions, 1 bany, cuina independent equipada, parquet, aire condicionat fred i calent, exterior, terrassa, assolellat, ascensor, plaça d’aparcament. 650€. Telf: 977251616.

TARRAGONA. RAMBLA VELLAPis nou de 40 m², 1 habitació, totalment moblat i decorat, 1 bany, cuina office equipada amb rentavaixelles, rentadora- assecadora, nevera, microones amb grill, tv, dvd, tdt, aire condicionat fred i calent, parquet, exterior, ascensor, despeses de comunitat incloses en el preu. 625€ . Tel: 977251616.

TARRAGONA. ROGER DE LLÚRIAPis nou de 60m², 1 habitació, totalment moblat i decorat, 1 bany, cuina office equipada amb rentavaixelles, rentadora- assecadora, nevera, microones amb grill, tv, dvd, tdt, aire condicionat fred i calent, parquet, exterior, ascensor, despeses de comunitat incloses en el preu. 625€ . Tel: 977251616.

TARRAGONA. EIVISSAPis de 55 m², amb mobles, 2 habitacions, 1 bany, cuina independent equipada, exterior, terrassa, assolellat, ascensor, plaça d’aparcament, despeses de comunitat incloses en el preu. 600€. Tel: 977251616.

TARRAGONA. ENRIC D’OSSÓPis de 120 m², semi nou, sense mobles, 3 habitacions, 2 banys complerts, calefacció, exterior, terrassa de 10 m², assolellat, plaça d’aparcament. 750€. Telf: 977251616.

TARRAGONA. C/ APODACAPis nou de 112 m²,sense mobles, 3 habitacions ( 1 en suite) amb armari encastat, 2 banys complerts, cuina equipada amb electrodomèstics, parquet, exterior, molt lluminós, terrassa de 15 m², aire condicionat amb bomba de calor per conductes, ascensor, acabats de primera qualitat. 725€. Tel: 977251616.

TARRAGONA. AVDA. ROMAPis nou amb mobles a estrenar de 110m², 4 habitacions, 2 banys complerts, cuina equipada amb sortida a galeria, calefacció a gas, aire condicionat, exterior, terrassa amb vistes al parc de la ciutat, assolellat, ascensor, plaça d’aparcament. 1.000€. Telf: 977251616.

TARRAGONA. STA. JOAQUIMA DE VEDRUNAPis de 105 m², moblat, 4 habitacions, 2 banys complerts, cuina equipada, calefacció a gas, exterior, assolellat, terrassa, ascensor, despeses de comunitat incloses en el preu. 700€. Telf: 977251616.

SANT PERE I SANT PAU. PAÏSOS CATALANSPis de 73m² nou, 2 habitacions ( 1 en suite) amb armaris encastats, a banys complerts, cuina independent, terrassa, parquet, aire condicionat fred i calent per conductes, excel·lents qualitats, ascensor, zona comunitària, plaça d’aparcament, despeses de comunitat incloses en el preu. 600€.Tel: 977251616.

TARRAGONA. NOU DE SANT PAUPis de 80 m², amb mobles, 3 dormitoris, 1 bany, cuina equipada amb galeria, calefacció, exterior, assolellat, ascensor, despeses de comunitat incloses en el preu. 600€. Tel: 977251616.

SANT PERE I SANT PAU. PAÏSOS CATALANSPis de 110m² nou, amb 3 habitacions ( 1 en suite) amb armaris encastats, a banys complerts, cuina amb sortida a la terrassa de 30m² amb barbacoa, parquet, a/a fred i calent per conductes, excel·lents

qualitats, ascensor, zona comunitària, plaça d’aparcament, despeses de comunitat incloses.750€ . Tel: 977251616.

HONDA VTR 1000. Color VERMELL. Any 1.999. Km 25.000. Preu 2.800,00 €. Telèfon de Contacte: 977211421

SUZUKI GSXR 600. Color BLAU. Any 2.005. Km 16.000. Preu 5.500,00 €. Telèfon de Contacte: 977211421BURGMAN 400. Color NEGRE. Any 2.007. Km 19.000. Preu 3.900,00 €. Telèfon de Contacte: 977211421 PIAGGIO X9 250. Color NEGRE. Any 2005. Km 35000. Preu 1.900,00 €. Telèfon de Contacte: 977211421 PIAGGIO MP3 125 RL. Color NEGRE. Any 2007. Km 650. Preu 3.900,00 €. Telèfon de Contacte: 977211421 HYOSUNG COMET 250. Color NEGRE. Any 2007. Km 13000. Preu 1.900,00 €. Telèfon de Contacte: 977211421 KTM DUKE 640 II. Color NEGRE. Any 2004. Km 6000. Preu 4.500,00 €. Telèfon de Contacte: 977211421 KAWASAKI ER6F. Color NEGRE. Any 2.008. Km 9.000. Preu 4.500,00 €. Telèfon de Contacte: 977211421

KAWASAKI Z750S. Color NEGRE. Any 2.005. Km 4.500. Preu 4.500,00 €. Telèfon de Contacte: 977211421

DAELIM ROADWIN 125 R. Color NEGRE/TARONJA. Any 2008. Km 10000. Preu 1.400,00 €. Telèfon de Contacte: 977211421 KYMCO BETWIN 250. Color NEGRE. Any 2003. Km 22000. Preu 1.400,00 €. Telèfon

de Contacte: 977211421 KYMVO XCITING 500. Color NEGRE. Any 2006. Km 15000. Preu 2.900,00 €. Telèfon de Contacte: 977211421

VOLKSWAGEN PASSAT 2.0 TDI 140CV ADVANCE. Any 2007. Km 23000. Preu 20.900€.Tel. 977220066RENAULT MEGANE DYNAMIQUE 1.9 DCI 130CV . Any 2007. Km 35000. Preu 11.900€.Tel. 977220066 VOLKSWAGEN TOURAN EDITION 1.9 TDI 105CV. Any 2008. Km 16000. Preu 18.000€.Tel. 977220066 VOLKSWAGEN GOLF VARIANT 1.9 TDI 105CV. Any 2008. Km 10000. Preu 17.000€. Tel. 977220066 RENAULT KANGOO PAMPA DCI 100CV. Any 2007. Km 53000. Preu 8.000€. Tel. 977220066 VW SCIROCCO 2.0 TSI DSG 200CV FULL EQUIP. Any 2008. Km 7000. Preu 30.500€. Tel. 977220066

-----------------------------------------------

ANUNCIS CLASSIFICATS A...

Truca al Tel. 977 25 99 11

o bé envia un mail a

classificats@noticiestgn.cat-----------------------------------------------

TARRAGONA – alquiler de un almacén, de unos 20 m2. A pie de calle, acceso directo con el coche. 230,-€/mes. Telf. 672.384.182 / 977 212 389.

MotorMotos Motor

Cotxes

TreballOfertes laborals

ADMINISTRATIVO/A CONTABLEPara empresa situada en el Polígono de Riu Clar

(TARRAGONA)

SE SOLICITA:

Formación: CFGS Administración y Finanzas.

Experiencia administrativa general, nivel alto de

contabilidad

Formación en prevención de riesgos laborales

-Conocimientos de normativa ISO

-Dominio Microsoft Office.

Persona estricta, metódica, seria, responsable.

SE OFRECE:

Incorporación Octubre ’09.

-Trabajo estable.

Remuneración en función de la valía.

Jornada completa (horario flexible)

ADMINISTRATIVO/A DPTO. COMUNIDADESPara importante organismo público situado en

TARRAGONA.

SE SOLICITA:

Formación: CFGS Administración o similar.

Preferible experiencia en comunidades.

Persona responsable, don de gentes, facilidad de

palabra y educación.

Persona resolutiva, con iniciativa, mano izquierda.

Disponibilidad horaria.

SE OFRECE:

Trabajo estable.

Posibilidad de desarrollo profesional.

Jornada completa.

AUXILIAR ADMINISTRATIVO/APara importante empresa del Polígono de

TARRAGONA.

SE SOLICITA:

Formación: CFGS Administración- FP-II Administrativo.

Se valorará experiencia en gestión de trabajadores.

Buen nivel de inglés.

Buena presencia, trato agradable, ganas de trabajar y

aprender, saber estar, persona abierta.

SE OFRECE:

Trabajo estable.

Remuneración en función de la valía.

Jornada completa.

AYUDANTES DE PRODUCCIONPara importante empresa situada en el Polígono de la

SELVA DEL CAMP debido a la apertura de una nueva

línea de producción.

SE SOLICITA:

Edad: 25-35 años

Formación: CFGS Mecánica, Electrónica, Química;

Ingeniería (Técnica/Superior), Licenciados en Química.

Funciones principales: tareas de fabricación; asistir

a otros operarios; carga-descarga y transporte de

materiales; preparación de palets, coronas y plásticos;

colocar material palatizado en plaza o almacén; vigilar

extractor y reponer canutos; Disponibilidad para

trabajaren turno europeo.

Experiencia en líneas de producción.

Vehículo propio para acceder al lugar de trabajo.

SE OFRECE:

Posibilidades de promoción

Estabilidad laboral.

AZAFATO/ASPara cubrir diferentes servicios puntuales.

SE SOLICITA:

Disponibilidad para trabajar festivos y fines de

semana / campañas concretas.

Nivel cultural medio.

Valorable experiencia en trabajos de azafato/a.

Buena presencia.

Dotes comunicativas. RRPP.

SE OFRECE:

Posibilidad de continuidad en futuros trabajos.

Promoción profesional.

DEPENDIENTE/AImportante tienda ubicada en TARRAGONA necesita

incorporar personal para tareas de atención al

público.

SE SOLICITA:

Persona con perfil comercial, trato agradable, buena

presencia, responsable y con ganas de trabajar.

Residencia en Tarragona o cercanías

Disponibilidad horaria.

Experiencia en trabajos de atención al cliente.

SE OFRECE:

-Trabajo a media jornada (tardes 17-20,30h.) y

sábados completa (10-13,30 y 17-20,30h.)

Incorporación en plantilla.

Buen clima laboral.

Trabajo estable

PACTO - EMPRESA DE TREBALL TEMPORAL

40 | Contraportada notíciestgn

L’Entrevista

Manel Sanromà, director de notíciestgn

“Els moments de crisi són bons per apostar encara més per la comunicació”

Manel Sanromà Lucia és professor de Matemàtica Aplicada a la Universitat

Rovira i Virgili de Tarragona. Va ser fundador de la xarxa ciutadana Tinet i del domini .cat i primer pre-sident de la Fundació.cat. Membre del Senat Tarragoní, actualment és director de Sistemes de Infor-mació a la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, on li han encarre-gat el lideratge de notíciestgn.

Quins són els objectius que es marca el setmanari? La societat tarragonina està en un moment de crisi, no tant en el sentit econòmic, sinó en el sentit del canvi. En aquests moments, més que mai, es fa necessària la informació i la capacitat d’aportar mitjans perquè la gent s’expressi, opini i que alhora aquesta informació plural arribi a tothom. La Xarxa de Santa Tecla -organització que té les seves arrels en una Fundació amb més de 800 anys d’història- és una organització molt lligada al territori. Això no ens ho pot discutir ningú. Podem aportar el nostre granet de sorra en forma d’un nou mitjà, que no és res més que un llibre obert, en les pàgines del qual es podrà expressar la pluralitat i les diferentes visions de la societat a les nostres comarques. Aquesta és la nostra idea: oportunitats a la societat i un mitjà que mira cap al futur en un moment de canvi.

Quins seran els trets caracterís-tics d’aquest nou mitjà? Nosaltres volem apostar per la infor-mació de qualitat i per la gratuïtat, que alhora vol dir que volem arri-bar al màxim nombre de llars. Però sobretot apostem per la pluralitat, és a dir, volem posar el nostre mitjà a la disposició de tothom, de manera que sigui el més obert possible. La Xarxa no és una organització que busqui fer negoci amb la comunica-ció ni és una organització que vulgui fer propaganda amb la comunicació. Per tant, ni propaganda ni negoci, sinó simplement servei de qualitat als ciutadants. Nosaltres volem que la publicitat pagui el cost del mitjà, però no que l’absorveixi ni el condi-cioni. Serà un setmanari amb vida pròpia i al servei de la societat.

L’aparició de notíciestgn vol dir que s’haurà de repartir encara més el pastís publicitari...

Nosaltres som una organització de serveis i com a tal pensem que en temps de crisi hem de pedalar per no caure. En moments de crisi, no s’ha de fer aturada, sinó que s’ha d’invertir més. El pastís publicitari no està tancat. És evident que en la publicitat no hi ha recursos ilimitats, però la publicitat va molt lligada a l’activitat de la societat. I una socie-tat més activa dedica més diners a publicitar allò que fa. Per tant, hi ha espai per més actors. No tenim la sensació d’entrar en un espai per robar res a ningú. Buscarem els recursos per aconseguir la gratuïtat del mitjà, ja que la Xarxa no hi vol destinar recursos propis, sinó que vol que l’edició es pagui per ella mateixa amb publicitat. No volem fer negoci, sinó assegurar un producte interes-

sant i gratuïtt per a tots els lectors de les notres comarques.

De veritat creu que és un bon moment per treure a la llum un nou mitjà de premsa escrita?En temps de crisi s’ha d’imaginar, inventar i tenir iniciatives. Nosaltres hem tingut una iniciativa i som nosal-tres els que correm el risc. Correm el risc de no ser acceptats, de no ser entessos, de no fer bé les coses... En correm molts, de riscos, però en temps de crisi se n’han de córrer si vols aprofitar les oportunitats que es presenten. Personalment crec que és un bon moment, és el moment d’apostar per més comunicació.

Quin és el paper de la Xarxa Sani-tària Social i Sanitària de Santa

Tecla? És l’editora del nou mitjà. La Xarxa no crearà els continguts. Ja ha posat el producte en mans de professionals de la comunicació. Com a empresa editora, evidentment, serà l’última responsable del notíciestgn, però puc assegurar que el mitjà serà obert i plural. No tenim cap mena de lligam ni obligació amb ningú tret de Tarra-gona, les sevs comarques i la seva gent. El nostre compromís serà amb la Tarragona del passat, del present i del futur. Amb notíciestgn, la Xarxa vol donar l’oportunitat al territori perquè s’expressi i es comuniqui.

Amb quina estructura professio-nal es crea el mitjà?Per a l’edició del setmanari i la seva producció periodística s’han con-

tratat els serveis d’una empresa de comunicació professional. Ela-boraran els contingts sota la meva direcció però amb total llibertat. Parlem d’una empresa de garanties, vinculada al territori i coneixedora de la societat tarragonina. També s’ha posat en marxa un apartat comercial per assolir la gratuïtat del setmanari.

On trobarem el notíciestgn?De moment distribuïm el setmanari a tot el Tarragonès i el Baix Pedenès, que són les zones on la Xarxa desen-volupa la seva acció social i sanitària. Això no vol dir que oblidem altres zones d’influència de Tarragona. En un futur no descartem ampliar la cobertura territorial de notíciestgn.

Vostè, un dels fundadors de Tinet, hi creu en el format paper?Diuen que el paper i els mitjans escrits desapareixeran amb Inter-net, però no ho crec. Al contrari, crec que són suports complementaris que es poden potenciar l’un a l’altre. Nosaltres apostem per un setmanari en suport paper perquè creiem que actualment hi ha aquest espai per cobrir. Però el notíciestgn també serà un mitjà digital. De fet, el notí-ciestgn en paper i el de la web és per a nosaltres una mateixa cosa. A més, els periodistes que fan possible el mitjà són joves i han nascut gai-rebé entre ambdòs suports. Internet aporta inmediatesa i cobertura, però hem de pensar que encara hi ha llars que no tenen accés a Internet. El paper, a més, fa molta companyia; el telèfon o l’ordinador l’has d’anar a buscar, però el paper el tens molt a mà. Una publicació com aquesta ha de ser-hi també en paper.

Quina acceptació espera que tingui notíciestgn?L’última paraula la té el públic. En tractar-se d’un gratuït, tenim l’avantatge que el lector no ha de pagar, però a llarg termini jugarem a la lliga de la qualitat i necessita-rem l’ajut de la societat i d’aquelles persones que hi creguin i es vulguin sumar al projecte. Serà en aquest punt en què veurem si tenim acceptació o no. notíciestgn no neix per ser un mitjà més, sinó per convertir-se en una referència quant a credibilitat, qualitat i informació.

Redacció

“La nostra única obligació és amb Tarragona i les seves comarques”

Sanromà assumeix la direcció de notíciestgn després d’haver impulsat la xarxa ciutadana Tinet.

“El nostre objectiu és crear un producte de qualitat i gratuït per al lector”

“El setmanari serà un llibre obert a la pluralitat i les idees de la nostra societat”

“notíciestgn neix per ser un mitjà de referència en credibilitat, servei i informació”

Documents

NoticiesTGN