Noblesa i poder polític al sud del regne de València ...rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/41278/1/tesis... · 5.3.-La conflictivitat política a les terres dellà Xixona a finals

Noblesa i poder polític al sud del regne de València. Segle XV (1458-1516)

Santiago Ponsoda López de Atalaya

www.ua.eswww.eltallerdigital.com

Universitat d’Alacant

Facultat de Filosofia i Lletres

Departament d’Història Medieval i Moderna i Ciències i Tècniques Historiogràfiques

Noblesa i poder polític al sud del regne de València.

Segle XV (1458-1516)

Tesi Doctoral

Autor: Santiago Ponsoda López de Atalaya

Director: Dr. José Vicente Cabezuelo Pliego

2014

A Patrícia

Als meus pares

Als meus nebots: Joan, Rocío i Jaume

Agraïments

Aquest treball ha comptat amb la contribució de moltes persones que d’una

manera o d’altra han participat en ell. En aquest sentit voldria agrair a Jose Vicente

Cabezuelo, director d’aquesta tesi, les atencions, consells i el seguiment d’aquesta

investigació, així com a tots els membres de l’àrea d’Història Medieval de la Universitat

d’Alacant, en especial a Juan Leonardo Soler, Hèctor Garcia i Míriam Parra, els quals

sempre han estat quan els he necessitat. Així mateix m’agradaria expressar la meua

gratitud a tots els amics i familiars que s’han interessat per aquest treball i a aquells

que ha contribuït de forma directa o indirecta en ell com Mari Reme, Luismi, Sandra,

Nèstor, Quique i Macarena. Finalment voldria destacar a tres persones que han fet que

aquest treball poguera veure la llum. Parle de Mamen, David i Joan, sense el seu

suport tot haguera sigut molt més difícil i per això els estic profundament agraït.

La present tesi doctoral ha comptat amb el finançament d’una beca

d’investigació de caràcter predoctoral de la Conselleria d’Educació de la Generalitat

Valenciana i d’una ajuda concedida per l’Institut Juan Gil-Albert de la Diputació

d’Alacant en la convocatòria d’Ajudes a la Investigació 2014 en la modalitat de tesis

doctorals.


1

ÍNDEX

Índex de taules, gràfics i mapes 5

Abreviatures

9

1.-INTRODUCCIÓ I FONTS 11

1.1.-Introducció 11

1.2.-Fonts documentals

32

2.-UNA NOBLESA DE FRONTERA 49

2.1.-La imbricació de l’estament militar en el marc polític i legislatiu 52

2.2.-La noblesa a la frontera sud del regne de València

64

3.-L’ESTAMENT MILITAR DE LA GOVERNACIÓ : COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA

INTERNA DE LA NOBLESA

73

3.1.-La composició de l’estament militar de la governació d’Oriola 74

3.1.1-Nobles i cavallers durant la sobirania castellana 82

3.1.2-L’estament durant el segle XIV i començaments del XV 86

3.1.3-L’estament durant el regnat de Joan II 100

3.1.4-L’estament durant el regnat de Ferran II 114

3.1.5-Evolució de l’estament militar durant el segle XV 141

3.1.6-Procedència dels llinatges nobiliaris i estratègies

d’ennobliment

148

3.2.-L’estructura familiar 169

3.2.1-El llinatge nobiliari 169


2

3.2.2-El matrimoni 182

3.2.3-La descendència 198

3.2.4-La resta de la casa: servents i esclaus 207

4.-LES BASES ECONÒMIQUES 213

4.1.-Senyors i senyorius a la governació d’Oriola 216

4.1.1-Els senyorius del Vinalopó en el segle XV 226

4.1.2-Els senyorius dins els termes de reialenc a finals de l’edat

mitjana

235

4.1.3-Els ingressos senyorials 247

4.1.4-Les dificultats econòmiques 261

4.1.5-La conflictivitat d’arrel econòmica 286

4.1.5.1-Els debats per tèrmens i límits 288

4.1.5.2-Les disputes per la mà d’obra: la lluita pels mudèjars 293

4.1.5.3-Els plets per la percepció i contribució de drets i

impostos

302

4.2.-Les explotacions agropecuàries 308

4.2.1-Les heretats i altres patrimonis territorials 309

4.2.2-L’activitat ramadera 330

4.3.-Altres fonts d’ingressos 337

4.3.1-La funció militar i l’àmbit legal 338

4.3.2-L’activitat creditícia: els censals 347

4.3.3-Els oficis reials i municipals 354

4.3.4-L’arrendament d’impostos i rendes 362


3

4.3.5-L’activitat comercial 371

4.3.6-La possessió i explotació d’infraestructures

385

5.-NOBLESA I PODER POLÍTIC 391

5.1.-Les institucions reials 392

5.1.1-La cort del governador dellà Xixona 392

5.1.1.1-Els Maça de Liçana i l’ofici de governador a finals de

l’edat mitjana

399

5.1.1.2-Els lloctinents del governador 405

5.1.1.3-Els subrogats 410

5.1.1.4-Els assessors 415

5.1.1.5-Les manifestacions del poder nobiliari a través de la

cort del governador

421

5.1.2-La Batllia General dellà Xixona 447

5.1.2.1-Els batlles generals 451

5.1.2.2-Els lloctinents generals i els batlles locals 457

5.1.2.3-La gestió de la Batllia General 474

5.2.-Les institucions municipals 493

5.2.1-Implatació i evolució del règim insaculatori a Oriola i

Alacant

499

5.2.2-La participació nobiliària en els òrgans municipals 523

5.2.2.1-El sac de cavallers i hòmens de paratge d’Oriola 524

5.2.2.2-Els sac de la mà major d’Alacant 544

5.2.3-L’ocupació dels principals oficis municipals per la noblesa:

justícies i jurats

550

5.2.3.1-El cas oriolà 553


4

5.2.3.2-El cas alacantí 571

5.2.4-Interessos i beneficis de l’ocupació dels principals càrrecs 575

5.3.-La conflictivitat política a les terres dellà Xixona a finals de l’edat

mitjana

585

5.3.1-Bandositats i violències nobiliàries a la governació d’Oriola 588

5.3.1.1-La composició dels bàndols 596

5.3.1.2-L’allargament del conflicte i els intents de

pacificació de la monarquia

613

5.3.2-Estratègies i conflictivitat en el regiment municipal

624

6.-CONCLUSIONS

655

7.-BIBLIOGRAFIA

669

8.-ANNEX 709

8.1.-Arbres genealògics 709

8.2.-Apèndix documental 723


5

ÍNDEX DE MAPES, TAULES I GRÀFICS

Mapes

El regne de València en el segle XV 51

La frontera sud del regne de València en el segle XV 69

Els senyorius del Vinalopó en el segle XV 227

Els senyorius dins els termes de reialenc d’Alacant i Oriola a finals de

l’edat mitjana

237

Taules

Llinatges presents en els repartiments oriolans 82

Individus insaculats en 1445 dins el sac de cavallers i hòmens de paratge

d’Oriola

89

Llinatges i individus residents a Oriola i Alacant convocats a les Corts de

1443-1446

93

Convocatòries a Corts i Parlaments durant el regnat de Joan II 104

Evolució del nombre de llinatges i persones de condició nobiliària

convocades a les Corts i Parlaments celebrades durant el regnat de Joan II

111

Llinatges de l’estament militar de la governació d’Oriola durant el regnat

de Joan II (1458-1479)

112

Convocatòries a Corts durant el regnat de Ferran II 120

Evolució del nombre de llinatges i persones de condició nobiliària 121


6

convocades a les Corts celebrades durant el regnat de Ferran II

Distribució dels membres de l’estament militar del regne en funció del seu

lloc de residència. 1512

130

Taula comparativa de la distribució geogràfica de la noblesa valenciana en

tant per cent. 1495-1512

132

Llinatges de l’estament militar de la governació d’Oriola durant el regnat

de Ferran II (1479-1516)

138

Evolució de l’estament militar de la governació segles XIII-XV 141

Censals carregats sobre Elda, Petrer i Salines en 1513 271

Pensions reclamades a Pero Maça de Liçana i els seus llocs de Moixent,

Novelda, Monòver, La Mola i Xinosa en 1469

276

Relació de creditors i de quantitats degudes per Pero Maça de Liçana i

Carròs

280

Pagaments de pensions de censals consignats per les autoritats oriolanes

en 1513

351

Nombre d’individus insaculats. Oriola 1445- 1520 526

Graduacions del sac militar. Oriola 1494 – 1521 531

Llinatges de l’estament militar insaculats. Oriola 1445-1519 537

Nombre d’individus insaculats. Alacant 1477 – 1510 545

Llinatges insaculats en el sac major Alacant 1477-1510 547

Justícies criminals d’Oriola. Anys 1460-1516 553

Ocupació del càrrec de justícia criminal per llinatges. Anys 1416-1516. 557


7

Justícies civils d’Oriola. Anys 1460-1516 559

Ocupació del càrrec de justícia civil per llinatges. Anys 1416-1516. 562

Llinatges nobiliaris que van ocupar el càrrec de jurat. Oriola 1459-1516 566

Llinatges ciutadans que van ocupar el càrrec de jurat. Oriola 1459-1516 568

Llinatges que van ocupar el càrrec de justícia. Alacant 1459-1516 571

Llinatges que van ocupar el càrrec de jurat. Alacant 1459-1516 573

Gràfiques

Distribució de la noblesa del regne a finals de l’edat mitjana 131

Evolució dels ingressos de Crevillent 1399-1530 253

Evolució dels ingressos d’Elx 1399-1501 256

Extensions de les propietats rústiques dels membres de l’estament

nobiliari en el terme d’Oriola segons el padró de 1536

317


8


9

ABREVIATURES

ARV Arxiu del Regne de València

ACA Arxiu de la Corona d’Aragó

AHNSN Archivo Histórico Nacional Sección Nobleza

AMO Archivo Municipal de Orihuela

AHO Archivo Histórico de Orihuela

AHME Arxiu Històric Municipal d’Elx

RC Reial Cancelleria

AC Actes Capitulars

MR Mestre Racional

B Batllia

G Generalitat

PN Protocol notarial

c.

cp.

Caixa

Carpeta

doc. Document

reg. Registre

f. Full

r. Recte

v. Vers

s.f. Sense foliar

vol. Volum

núm. Número

ed. Editor

coord.

cit.

Coordinador

Citat

s. Sous

d. Diners

ll. Lliures


10


11

1.-INTRODUCCIÓ I FONTS.

1.1.-Introducció

Un dels primers aspectes que es plantegen en el moment d’abordar un treball

centrat en l’estudi del món nobiliari a l’edat mitjana és, sens dubte, què entenem per

noblesa medieval. El concepte ha sigut objecte de reflexió per part de diversos

historiadors per tal d’ajustar la seua definició al que realment significava en l’època

medieval ser noble. En aquest sentit, alguns treballs es remunten a l’època final de

l’imperi romà i als segles alts medievals per tal d’esbrinar l’origen d’aquest grup social

en l’aristocràcia del moment i des d’aquest punt de partida seguir la seua evolució a

través dels segles a l’Europa Occidental1. Així la barreja d’elements procedents tant de

Roma com dels pobles germànics durant el període a cavall entre la fi de l’Imperi i els

primers segles medievals i la seua posterior evolució, van donar lloc al sorgiment d’uns

grups dominats que van fonamentar la seua posició predominant en pilars ben sòlids

com van ser el poder militar i la possessió de terres. Tanmateix, no va ser fins que els

membres d’aquests grups van assolir un estatus jurídic privilegiat, el qual van

transmetre de forma hereditària, quan podem parlar del sorgiment d’una noblesa

pròpiament dita en l’Occident medieval, un fenomen que segons M. Bloch es pot fixar

cap al segle XII2. Així mateix va ser durant aquest mateix període central de l’edat

mitjana quan, el que fins al moment havia sigut una mera tècnica de combat, la

cavalleria va començar a adquirir una certa connotació de caire social i tot un

compendi de valors que la va portar, cap al segle XIII, a associar-se amb la condició

1 Algunes obres on es tracta l’origen de la noblesa medieval són AURELL, M., La noblesse en Occident (V-

XV siècle), Paris, 1996; QUINTANILLA RASO, Mª C., Nobleza y caballería en la Edad Media, Madrid, 1996; GÉNICOT, L., La noblesse dans l’Occident médiéval, Londres, 1982; ALVARADO PLANAS, J., “Orígenes de la nobleza en la Alta Eda Media”, Anuario de Historia del Derecho Español, vol. 76, 2006, pàg.439-459 2006; MORSEL, J., La aristocracia medieval. El dominio social en Occidente (siglos V-XV), València, 2008, FLORI, J., Caballeros y caballería en la Edad Media. Barcelona, 2001.

2 BLOCH, M., La sociedad feudal, Madrid, 1987. De fet, segons J. Flori, la noblesa cap al segle X no era

encara un estatuts jurídic ben definit, FLORI, J., Caballeros y caballería...cit., pàg. 70.


12

nobiliària i que amb el temps, a finals de l’edat mitjana, desembocarà en el fet que

cavalleria i noblesa tinguen gairebé el mateix significat3.

Però més enllà de l’origen d’aquest grup social el cert és que aquests tipus

d’estudis i d’altres per a períodes posteriors, han permès observar com sota la

simplicitat contemporània del terme noble4, en l’època medieval s’amagava un món

complex i en cap cas homogeni, dins del qual es troben realitats divergents. Aquest fet

ha portat a autors com Joseph Morsel a considerar el terme noblesa com a

problemàtic, ja que considera que aquest vocable es tractaria d’una forma

estereotipada de l’aristocràcia, per la qual cosa no resultaria vàlid per a poder utilitzar-

lo com un “terminus technicus” neutre. Així, afirmant que aquest terme fa referència a

una categoria social, aquest historiador apunta que la problemàtica deriva, per una

banda, del fet que aquest concepte no té el mateix sentit que el que li van concedir els

homes de l’edat mitjana i, per altra, que el seu ús varia en funció de les tradicions

historiogràfiques de cada territori5. D’aquesta manera front el terme noblesa, Morsel

defensa el d’aristocràcia, per ser un vocable aliè al llenguatge medieval i perquè remet

a la dominació social d’un grup d’individus. A més a més, de la mateixa forma que el

terme anglès aristocracy s’utilitza per a superar el binomi nobility / gentry, proposa l‘ús

d’aristocràcia en lloc de noblesa, per ser un vocable global que permet integrar les

capes rurals i urbanes que segons ell “els discursos ulteriors exclouen de la noblesa”6.

3 KEEN, M., La caballería, Barcelona, 2008, pàg. 208. El procés de fusió entre noblesa i cavalleria coneix

una periodització diferent segons territoris. En el cas de França abraçaria des del segle XI fins a finals del XII, tal i com ho va posar de manifest FLORI, J., L’Essor de la chevalerie, XIé-XIIé siecle, Ginebra, 1986, mentre que als Països Baixos aquesta identificació seria posterior al segle XIV, WINTER, J. M. “Kinghthood and nobility in the Netherlands”, JONES, M. (Cord.) Gentry and lesser nobiltiy in late medieval Europe, Nova York, 1986, pàg. 81-94.

4 Segons recull el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans se entén per noble aquell que “per naixença o gràcia del sobirà pertany a una classe social considerada distinta de la dels simples ciutadans i que gaudeix de preeminències hereditàries”. Diccionari de la Llengua Catalana, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1995.

5 MORSEL, J., La aristocracia medieval...cit., pàg. 12. En aquest sentit Morsel posa com a exemple el cas anglès en el qual trobem el binomi nobility/gentry, on el primer terme designa el grup format pels Lords, mentre que per gentry els historiadors identifiquen el grup format pels membres de la petita o baixa noblesa.

6 Ídem., pàg. 13.


13

Davant d’aquestes afirmacions i atenent a l’esmentada heterogeneïtat dels

individus que composaven la noblesa medieval, no podem evitar plantejar-nos alguns

interrogants en referència a l’ús del terme aristocràcia, entès en el seu significat de

classe social que deté el poder, com un vocable vàlid per a englobar a tots els

membres de l’estament nobiliari. Així doncs, en primer lloc hem de tenir en compte

que el terme aristocràcia, entès com a grup de poder, recull individus provinents

d’altres grups socials com els eclesiàstics o els burgesos que van participar de forma

significativa en els governs de les ciutats cap a finals de l’edat mitjana, d’aquesta

manera seguint la idea plantejada per M. Bloch quan assenyalava que no tots els grups

dominants eren nobles7, no podem sinó preguntar-nos si tots els individus que hui

consideraríem nobles formarien part de l’aristocràcia, ja que quina classe de poder

podria tenir un simple hidalgo castellà que es veia forçat a treballar amb les seues

mans per sobreviure i que de vegades ocultava fins i tot la seua condició social?

Tanmateix no podem negar que la major part del que contemporàniament

entenem per noblesa medieval es troba íntimament lligada al poder en qualsevol dels

seus vessants (social, econòmic, polític,...), de fet aquest treball tracta d’indagar en

aquesta relació, com tampoc podem obviar que a l’època el terme estricte de nobiles

feia referència únicament a aquells individus que se situaven al cim d’aquest grup

social. Si bé la necessitat de conceptualitzar realitats ens porta a considerar el terme

noblesa com el més adient, sense excloure el d’aristocràcia, per tal d’incloure a aquell

conjunt d’individus, la situació de diferenciació social dels quals respecte de la resta de

la població estava definida a finals de l’edat mitjana per una condició jurídica, amb

independència que exerciren o gaudiren de més o menys poder o cap. Així doncs, al

present treball l’ús del terme noblesa serà utilitzat com a sinònim del que en l’època

era denominat al regne de València com a estament, o braç militar, i que no era altra

cosa que la denominació que s’utilitzava per tal d’aglutinar a tots aquells individus que

gaudien d’un estatus jurídic privilegiat que derivava, en un principi, de la funció militar,

sense reparar en les seues condicions personals ni en el grau que ocupaven dins el

grup.

7 BLOCH, M., La sociedad feudal...cit.


14

Feta aquesta precisió terminològica el pas següent no és altre que delimitar o

concretar qui gaudia d’aquest privilegi en el regne de València durant els darrers segles

medievals, és a dir, a qui podem considerar com a noble o qui integrava l’estament

militar. En aquest sentit cal assenyalar que fins fa poc la historiografia valenciana no

havia abordat aquest problema en el seu conjunt8. És cert que aquells que se situaven

al capdamunt del grup, els nobiles pròpiament dits, no oferien cap dubte respecte a la

seua pertinença a aquest estament, d’igual manera que els anomenats milites,

cavallers. Però en quin lloc quedaven aquells individus que apareixen designats amb

vocables com donzell, generós, home de paratge o gentilhome?. Aquests darrers

termes posaven de manifest l’existència d’una certa complexitat quant a la definició

del conjunt d’individus que formarien part de l’esglaó més baix del braç militar

valencià, la qual va quedar clarificada amb el treball de López Rodríguez Nobleza y

poder político. El reino de Valencia (1416-1446)9. Aquest autor abans d’abordar l’estudi

de la noblesa valenciana de la primera meitat del segle XV va realitzar una encertada

anàlisi sobre qui podríem qualificar com a nobles, en el sentit ampli del mot, en el

regne de València a finals de l’edat mitjana, exposant quins privilegis els definien i més

enllà de la dualitat existent en referència a l’origen de la seua condició, transmesa per

herència o concedida pel monarca.

No considerem productiu exposar ací fil per randa l’anàlisi feta per López

Rodríguez, per al coneixement de la qual remetem a l’obra citada, però sí alguns

aspectes bàsics per emmarcar el nostre treball. En aquest sentit el braç militar valencià

en funció del títol o dignitat de cadascun dels seus components presenta una

estratificació interna encapçalada pels nobiles o barons, seguida dels cavallers i en

últim lloc els donzells, mot referit als fills dels cavallers que encara no havien rebut les

armes cavalleresques i també als individus situats en el grau inferior de l’estament.

Aquesta darrera condició recollia en moltes ocasions a aquells que apareixen designats

8 No és tracta únicament d’una problemàtica ni estrictament valenciana ni limitada al període medieval, de fet autors modernistes com E. Soria Mesa en el seu estudi sobre la noblesa espanyola en l’època moderna també s’ha plantejat la qüestió de qui formava part realment de la noblesa, SORIA MESA, E., La nobleza en la España Moderna. Cambio y continuidad, Madrid, 2007.

9 LÓPEZ RODRIGUEZ, C., Nobleza y poder político. El reino de Valencia (1416-1446), València, 2005,

L’anàlisi sobre els components del braç militar valencià es recull en concret a les pàgines 59-82.


15

com gentilhòmens, generosos o hòmens de paratge, termes aquests que en el seu

origen, segons assenyala Fluvià i Escorsa, sembla que eren equivalents, entesos com

hòmens de noble llinatge i condició10.

Aquesta divisió trobaria el seu paral·lel en terres castellanes a l’establida ja fa

uns anys per Salvador de Moxó qui distingia entre ricoshombres, cavallers i

hidalgos11, si bé l’equivalència amb el cas valencià sembla que ha trobat una certa

dificultat pel que respecta al darrer grup. De fet un document aportat per V. Baydal

Sala a la seua tesi doctoral posa de manifest les dificultats de trobar a la noblesa

valenciana una correspondència a la condició castellana d’hidalgo a finals del segle

XVI12. Aquesta missió va ser l’encarregada a Diego de Hidalgo membre de l’orde de

Calatrava qui va qualificar l’encàrrec de “negocio dificultoso” al temps que reconeixia

la facilitat amb què es podia distingir els hidalgos a Castella: “por ser gente solariega, o

por tener executorias, y lo que faboreze mucho a esta distinctión es tener libertades en

no pagar ciertos pechos comunes ni podérseles echar huéspedes y otras exemptiones

que por sus privilegios tienen ”.

Front aquests arguments, l’autor de l’informe exposava que al regne de

València els cavallers i els nobles havien de contribuir en imposicions comuns i que si

bé eren exempts del dret del morabatí aquesta contribució tampoc la satisfeien els

ciutadans. Més enllà de les diverses lectures que pot tenir aquest document, les

paraules de Diego Hidalgo venien a posar de manifest la dificultat per a precisar els

límits dels membres inferiors de la noblesa valenciana13, els quals es barrejaven molt

10

FLUVIÀ i ESCORSA, A. de “Las categorías nobiliarias y las pruebas de nobleza en el Principado de Cataluña”, Hidalguía, núm. 48, 1961, pàg. 661-667

11 MOXÓ, S. de, “La nobleza castellana en el siglo XIV”, Anuario de Estudios Medievales, núm. 7, 1970-

1971, pàg. 493-511.

12 Archivo Histórico Nacional, Ordes Militars, expedient núm. 2278, full solt (3 de març de 1586) a

BAYDAL SALA, V., Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de València (c.1.250- c. 1365), Barcelona, 2011, tom II., doc. 133, pàg. 547-550.

13 Aquest no és un fenomen exclusiu de la noblesa valenciana, també a Anglaterra Ch. Dyer reconeix les dificultats existents per a definir els gentlmen durant el segle XV i assenyala que els ciutadans més destacats tenien molt a veure amb la gentry rural, DYER, Ch., Niveles de vida en la Baja Edad Media. Cambios sociales en Inglaterra, c. 1200-1520, Barcelona, 1991, pàg. 37-41. Fins i tot a Andalusia els hidalgos a finals de l’edat mitjana presentaven una situació complexa i diversificada, ja que no constituïen un grup amb característiques especifiques i una mentalitat ben definida. A més a més els hidalgos andalusos havien de contribuir, en línies generals, en algunes contribucions, especialment en


16

sovint amb els ciutadans més acomodats resultat, en gran part, de la mínima

diferenciació existent entre aquests grups de generosos o hòmens de paratge i les

capes altes dels ciutadans gràcies a la concessió de privilegis i prerrogatives, des del

moment de la conquesta, als pobladors que mantingueren cavall i armes i que

acostava a aquests als membres de l’estament militar, sent en ocasions l’únic element

diferenciador tenir reconegut o no el privilegi militar. Però la confusió no tenia només

una vessant jurídica, ser noble requeria a més una forma de vida subjecta a uns valors i

principis que manifestaren aquesta condició de vers a la resta de la societat.

Tot i això, i salvant les diferències circumstancials, el cert és que hidalguia

trobava el seu equivalent en paratge, gentilesa i generositat, de fet López Rodríguez

assenyala com en la versió catalana d’una de les lleis de les conegudes Partidas

d’Alfons el Savi, realitzada per Pere el Cerimoniós, s’utilitzen el mots gentilesa i

paratge per traduir fidalguía14. Però si aquest exemple no fóra suficient el nostre

estudi ens ha permès observar com alguns individus d’origen castellà que s’estableixen

a les terres del sud valencià a finals de l’edat mitjana van fer valdre a través d’actes de

fidalguía la seua pertinença a l’estament militar davant les autoritats locals, les quals

els van reconèixer automàticament com a hòmens de paratge o generosos15.

Aquesta categorització des del punt de vista de la seua condició honorífica posa

de manifest l’heterogeneïtat de la noblesa valenciana, la qual tenia de dalt a avall com

a únic punt en comú gaudir del privilegi militar, la concessió del qual a finals de l’edat

mitjana va quedar en mans de la monarquia. Aquest privilegi que es rebia com a

recompensa pels serveis prestats o pel que es coneixia com a modus vivendi, i que es

transmetia de pares a fills, facultava a qui el posseïa poder gaudir d’una sèrie

aquelles destinades a la defensa del territori, QUINTANILLA RASO, M. C. i ASENJO, M., “Los hidalgos en la sociedad andaluza a fines de la Edad Media”, LÓPEZ DE COCA, J. i GALÁN, A., (Coord.) Las ciudades andaluzas (siglos XIII-XVI). Actas del VI Coloquio Internacional de Historia Medieval de Andalucia, Málaga, 1991, pàg. 423 i 428.

14 LÓPEZ RODRIGUEZ, C., Nobleza y poder político...cit., pàg. 48, nota 92.

15 En aquest sentit remetem a l’apartat 3.1.3, on s’exposen alguns exemples referits al reconeixement de la condició d’home de paratge o generós, per part de les autoritats oriolanes, a alguns individus que presenten testimoni de la seua fidalguía.


17

d’avantatges a nivell jurídic, fiscal i polític16. Però la veritat és que més enllà d’aquests

aspectes la realitat nobiliària era molt diversa a nivell econòmic, social i polític i no

podem parlar en cap cas d’una homogeneïtat interna de l’estament.

Aquesta diversitat esmentada ha quedat palesa en els diversos treballs que

sobre la noblesa de l’època medieval s’han fet a l’abric de la renovació historiogràfica

valenciana de les darreress dècades. Si bé hem d’apuntar que el volum d’obres sobre

aquest objecte d’estudi no ha gaudit de la profusió coneguda en altres zones, com per

exemple la Corona de Castella sense anar més lluny. De fet molts dels aspectes de la

noblesa del País Valencià medieval ens són coneguts de forma indirecta a través de

treballs que aborden altres temàtiques. Així, investigacions que se centren en aspectes

tant diversos com la història institucional i política, la fiscalitat, l’ordenació del territori

o les minories religioses han acabat irremediablement parlant de la noblesa. I és que

quan abordem l’estudi d’aquest grup social en realitat parlem, en termes generals,

d’un grup de poder que com a tal va estendre els seus tentacles cap a pràcticament

tots els àmbits d’una societat a la qual pretenia controlar, la qual cosa posa de

manifest un dels principals reptes que presenten aquests tipus d’investigacions en

referència a les diferents variables que s’han de tenir en consideració a l’hora

d’abordar l’estudi de la noblesa. Tal vegada aquest és un dels aspectes que van relegar

durant molts anys aquest tipus d’investigacions a una situació de segon ordre dins el

panorama historiogràfic valencià, encara que també podem tenir en consideració

alguns altres factors com l’apreciació de la noblesa valenciana com un grup “menor” a

nivell polític i econòmic en comparació amb la d’altres indrets, com assenyalava ja fa

un temps Garcia Oliver a Terra de Feudals17, o la ja superada idealització de les capes

burgeses valencianes, factors aquests que van contribuir sens dubte a centrar l’interés

en altres àmbits i temàtiques.

16 LÓPEZ RODRIGUEZ, C., Nobleza y poder político...cit., pàg. 24-25: entre els quals es trobaven l’exempció de certes càrregues fiscals, no poder estar subjectes de forma personal a la jurisdicció d’altre baró, poder fer-se la guerra privada previ desafiament, avantatges processals i penals així com tenir la facultat d’ocupar determinats càrrecs en el govern de les localitats reials.

17 GARCIA-OLIVER, F., Terra de Feudals. El País Valencià a la tardor de l’edat mitjana, València, 1991.


18

En aquest sentit és cap a la dècada dels huitanta del segle passat quan podem

situar cronològicament els primers acostaments al fet nobiliari valencià des de nous

postulats metodològics. És a partir d’aquesta data quan el feudalisme a terres

valencianes, gràcies als treballs d’autors com A. Furió, F. Garcia Oliver i E. Guinot va

començar a ser tractat amb rigor entrant en connexió amb les corrents

historiogràfiques d’altres latituds i situant-se dins el debat científic que sobre aquesta

realitat venia desenvolupant-se des de temps enrere18. De la mà d’aquests estudis van

començar a sorgir nous plantejaments respecte a conceptes com senyoriu, vassalls,

renda, relacions feudals..., termes que es vinculen de forma directa amb la realitat

nobiliària i que fan que el procés de senyorialització de les terres valencianes a partir

de la conquesta prenga una especial significació, de fet es tracta d’un dels aspectes

millor coneguts gràcies als treballs d’autors com E. Guinot, J. Torró o Cabezuleo

Pliego19.

Així mateix altres estudis han aprofundit en el marc del feudalisme en la relació

entre senyorius i noblesa focalitzant la seua atenció en casos concrets com els portats

a terme per Pastor Zapata per al ducat de Gandia, el de Viciano Navarro al respecte del

18 FURIÓ DIEGO, A. i GARCÍA-OLIVER, F., “Algunas consideraciones acerca del feudalismo medieval valenciano”, Homenaje a Tuñón de Lara, Madrid, 1981, vol. I, pàg. 109-122; Ídem, “El feudalisme medieval valencià: un assaig d’interpretació”, Debats, núm. 5, 1983, pàg. 33-42; Ídem, “Dificultats agràries en la formació i consolidació del feudalisme al País Valencià”, La formació i expansió del feudalisme català, Homenatge a Santiago Sobrequés i Vidal. Estudi General, núm. 5-6, 1985-1986, pàg. 291-310; GUINOT RODRÍGUEZ, E., Feudalismo en expansión en el norte valenciano. Antecedentes y desarrollo del señorío de la Orden de Montesa. Siglos XIII y XV, Castelló, 1986; Ídem, “Origen i evolució del feudalisme al Maestrat de Castelló (ss. XIII-XV)”, La formació i expansió del feudalisme català, Homenatge a Santiago Sobrequés i Vidal, Estudi General, núm. 5-6, 1985-1986, pàg. 311-323.

19 GUINOT RODRÍGUEZ, E., “La implantació de la societat feudal al País Valencià del segle XIII: la gènesi de les senyories i l’establiment de les terres”, El temps i l’espai del feudalisme (Reunió científica. VI Curs d’Estiu Comtat d’Urgell, Balaguer, 11, 12 i 13 de juliol de 2001), Lleida, 2004, pàg. 421-442; Ídem, “Els senyorius de la noblesa valenciana a l’època de Pere el gran (1276-1285)”, Estudios en recuerdo de la profesora Sylvia Romeu Alfaro, València, 1989, pàg. 489-502; Ídem, “«Donamus et concedimus vobis» Monarquia i senyorialització del patrimoni reial al País Valencià en temps de Jaume II”, XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón. El poder real en la Corona de Aragón, tom I, vol. 2, Saragossa, 1996, pàg. 219-236; Ídem, “La creació de les senyories en una societat feudal de frontera: el regne de València (segles XIII-XV), Les senyories medievals. Una visió sobre les formes del poder feudal. Revista d’Història Medieval, 8, 1997, pàg. 79-108; Ídem, “Senyoriu i reialenc al País Valencià a les darreries de l'época medieval”, Lluís de Santangel i el seu temps, València, 1992, pàg. 185-204., Ídem, “L’escenari de les senyories medievals a la comarca de la Marina Alta”, II Jornades d’Estudis Carmel Giner Bolufer», Pego, 2007, pàg. 83-110; TORRÓ i ABAD, J., El naixement d’una colònia. Dominació i resistència a la frontera valenciana (1238-1276), València, 1999; CABEZUELO PLIEGO, J. V., “La señorialización de la frontera sur valenciana, 1270-1330”, Imago temporis. Medium Aevum, núm. 5, 2011, pàg. 464-481.


19

senyoriu de Catarroja o el de Cervantes Peris sobre Sogorb20. Aquestes obres no es van

limitar a reflectir únicament la trajectòria històrica d’aquests senyorius des del punt de

vista dels seus titulars, sinó que, a més, van abordar altres qüestions d’índole social i

econòmica que posaven de manifest la necessitat de tractar el fet nobiliari des de

plantejaments més amplis. En aquest sentit altres obres posteriors han permès ampliar

el coneixement d’altres vessants de la realitat nobiliària com la promoció social i

econòmica d’alguns dels llinatges, el serveis a l’administració tant municipal com reial,

les relacions amb l’oligarquia d’extracció ciutadana o altres aspectes vinculats amb les

finances més enllà de la renda senyorial21. Si bé un dels majors entrebancs a l’hora

d’endinsar-se en l’estudi de la noblesa valenciana ha sigut sens dubte la mateixa

identificació de l’objecte a investigar, motiu que ha donat lloc a l’aparició de diversos

20 VICIANO NAVARRO, P., Catarroja: Una senyoria de l'Horta de València en l'època tardomedieval, Catarroja, 1989; PASTOR ZAPATA, J. L., Gandia en la baixa Edat Mitjana: La vila i el senyoriu dels Borja, Oliva, 1992; Ídem., “Señorío regio y señorío nobiliario. El Ducado de Gandía: de la Casa de Aragón a la de Borja”, III Jornades d’Estudis «Carmel Giner i Bolufer», Pego, 2009, pàg. 61-86; CERVANTES PERIS, F. J., La herencia de María de Luna. Una empresa feudal en el tardomedievo valenciano, Sogorb, 1998. Altres treballs referits al patrimoni senyorial de la noblesa valenciana els trobem a BAYDAL SALA, V., La senyoria de Beniparrell: Dels Romaní als Escrivà de Romaní (1258-1426), València, 2008; PASTOR ZAPATA, J. L., “Duques y barones: el patrimonio señorial de los Borja más allá de Gandia a fines del siglo XV”, Revista Borja. Revista de l’IIBE, núm. 3, pàg. 19-46, FEBRER ROMAGUERA, M. V., “Un señorío mudéjar al sur de l'Horta de Valencia: la moreria de Alcàsser”, Annals de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Horta-Sud, vol. 3, Valencia, 1984, pàg. 39-72; PONSODA LÓPEZ DE ATALAYA, S., “El patrimoni territorial d’un noble valencià a finals de l’edat mitjana: Baltasar Lladró”, Una frontera medieval: Castalla i el sud del regne de València (segles XIII-XV). Commemoració del 700 i 725 aniversari de la concessió del mercat setmanal i la carta pobla a Castalla (en premsa). Cal assenyalar en aquest mateix sentit els portats a terme per Alfonso Franco sobre el patrimoni dels Mendoza a terres valencianes FRANCO SILVA, A., “La herencia patrimonial del gran cardenal de España don Pedro González de Mendoza” a Historia. Instituciones. Documentos, núm. 9, 1982, pàg. 453-491 i “Las baronías valencianas del gran cardenal de España D. Pedro González de Mendoza”, Lluís de Santàngel i el seu temps, València, 1992, pàg. 217-227.

21 CERVANTES PERIS, F. J., “El Antiguo patrimonio de Maria de Luna: crédito censal y consolidación

feudal (1372-1425)”, XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón. El poder real en la Corona de Aragón, Saragossa, 1996, vol. 4, pàg. 51-68; CHINER GIMENO, J. J., Ausiàs March i la València del segle XV (1400-1459), València, 1997; CORTÉS ESCRIVÀ, J., “Els Boïl de la Scala, una història de família”, Batllia, núm. 9, 1985, pàg. 6-23; MARTINEZ, L. P. i NAVARRO SORNÍ, M., “Els Borja, de la conquesta del regne a la del bisbat de València”, BATLLORI, M. (dir.) Diplomatari Borja, 1, València, 2002, pàg. 52-162; NARBONA VIZCAINO, R., “Los Rabassa, una família patricia de Valencia medieval”, Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, núm. 7, 1988-1989, pàg. 111-136; Ídem., Valencia, municipio medieval. Poder político y luchas ciudadanas 1239-1418, València, 1995; Ídem., “Marrades: un partit patrici”, L’univers dels prohoms, València, 1995, pàg. 17-55; PASTOR i FLUIXÀ, J., “Nobles i cavallers al País Valencià”, Saitabi, XLIII, 1993, pàg. 13-54; PASTOR ZAPATA, J., “Censales y propiedad feudal. El Real de Gandía: 1407-1550”, En la España Medieval, núm. IV, 1984 pàg. 737-766; PONS ALÓS, V., “Los Trastámaras y la nueva nobleza valenciana”, XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón. El poder real en la Corona de Aragón, tom I, vol. 5, Saragossa, 1996, pàg. 243-256; SÁIZ SERRANO, J., “Els Pardo de la Casta, senyors d’Albaida en el primer terç del segle XV. Un llinatge nobiliari al servei de la Casa Reial”, TEROL, V. (ed.), 750 Anys com a valencians. Albaida i la Vall d’Albaida, 1245-1995, Ontinyent, 1995, pàg. 155-174.


20

treballs, l’objectiu dels quals no era altre que intentar conèixer qui formava part del

braç militar del regne durant el període medieval més enllà del grau o condició que

gaudien dins el grup22.

Tornant a l’assumpte de l’ampliació temàtica dels estudis referits als diversos

àmbits nobiliaris, hem de destacar els treballs de Sáiz Serrano i López Rodríguez entre

d’altres aspectes pel seu caràcter renovador. Les investigacions d’aquests autors,

centrades en la primera meitat del segle XV, han radiografiat la noblesa d’aquest

període des de diferents vessants eixamplant notablement el coneixement que fins

aleshores existia d’aquest grup social. Respecte els treballs de Sáiz Serrano, podem

assenyalar com aquest autor ha focalitzat la seua investigació en el fet militar, la qual

donava raó de ser a aquest estament, en relació a la seua integració dins els exèrcits

del rei23. Però més enllà de l’aspecte purament bèl·lic aquest autor ha abordat aquesta

temàtica des d’un punt de vista socioeconòmic. Així podem subratllar la seua anàlisi

sobre el que representava per a la noblesa servir en els exèrcits reials. En ell

s’examinen entre altres d’aspectes, els perfils socials dels combatents, les relacions

22 GUINOT RODRÍGUEZ, E., “Aproximació a la noblesa valenciana en la segona meitat del segle XV”, XVI Congresso Internazionale di Storia della Corona de Aragona. La Corona d’Aragona ai tempi di Alfonso il Magnánimo Vol. I, Nàpols, 2000, pàg. 899-917; LÓPEZ RODRÍGUEZ, C., “El brazo militar del reino de Valencia a comienzos del siglo XV“, Hidalguía, núm. 226-227, 1991, pàg. 615-640 i PONS ALÓS, V. i TRENCHS ODENA, J., “La nobleza valenciana a través de las convocatorias a Cortes (siglos XV-XVI)”, Les Corts a Catalunya. Actes del Congrés d’Història Institucional, Barcelona, 1991, pàg. 368-383.

23 La principal obra d’aquest autor en referència a la funció bèl·lica de la noblesa és sens dubte la seua tesi doctoral SÁIZ SERRANO, J., Guerra y nobleza en la Corona de Aragón. La caballería en los ejércitos del rey (Siglos XIV-XV), València, 2003, un extracte de la qual es troba publicat a Ídem, Caballeros del rey. Nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnànimo, València, 2008. Així mateix la seua producció concernent al fet militar és bastant extensa i entre ella podem citar alguns treballs com Ídem, “Noblesa i formació de tropes de cavalleria al País Valencià tardomedieval: la particiapció a les guerres reials del llinatge del senyor d’Albaida”, Alba. Revista d’estudis comarcals d’Ontinyent i la vall d’Albaida, núm. 9, 1994, pàg. 151-162; Ídem, “La caballería de Alfonso el Magnánimo en la expedición mediterránea de 1432. Reclutamiento y estructuras de tropas en los ejércitos reales de la Corona de Aragón”, Saitabi. Volum extraordinari. Homenatge a Milagros Gil Mascarell, 1996, pàg. 23-64; Ídem, “Los capitanes de Alfonso el Magnánimo en la conquista del reino de Nápoles: la caballería del ejercito real de 1441”, XVI Congrés d’Història de la Corona d’Aragó. La Corona d’Aragona ai tempi di Alfonso il Magnánimo, vol. I, Nàpols, 2000, pàg. 981-90; Ídem, “Nobleza y expansión militar de la Corona de Aragón: la nobleza valenciana en las guerras del rey (1420-1448)”, Anuario de Estudios Medievales, núm. 33/2, 2003, pàg. 729-780, i Ídem, “Formación de un ejército permanente en el siglo XV: la caballería de Alfonso el Magnànimo”, Medievalismo. Revista de la Sociedad Española de Estudios Medievales, núm. 17, 2007, pàg. 187-214. En referència a les motivacions i actituds dels nobles valencians a participar en la guerra veure APARISI ROMERO, F., i ROYO PÉREZ, V., “Pequeña nobleza y guerra en el reino de Valencia durante la Baja Edad Media. Actitudes y comportamientos en el servicio militar”, Medievalismo. Revista de la Sociedad Española de Estudios Medievales, núm. 20, Madrid, 2010, pàg. 149-171.


21

clientelars d’arrel militar, en connexió amb les formes organitzatives del poder feudal

pròpies del conegut ”feudalisme bastard”, i la rendibilitat econòmica i social d’aquesta

activitat. Una indagació que porta a Sáiz Serrano a concloure que les formes socials i

militars van conèixer una notable transformació durant el regnat del Magnànim, i així

junt el sorgiment d’estructures militar estables, les campanyes d’aquest monarca van

afavorir la renovació de les capes nobiliàries del regne. Un altre aspecte ressenyat per

aquest autor és que el grau d’implicació bèl·lica entre la noblesa valenciana d’aquest

període, que lluny del que es podria pensar en un principi, era molt desigual, sent

només una minoria dels llinatges els que va prolongar en el temps la seua participació

en els exèrcits reials.

Pel que fa a l’obra de López Rodríguez el treball més destacat és el mencionat

línies més amunt, Nobleza y poder político. El reino de Valencia (1416-1446), el qual

aborda el fet nobiliari des de diferents prismes. En aquest sentit tot i que es focalitza

en la dimensió política de la noblesa en relació al seu posicionament durant les Corts i

a la formació de bàndols enfrontats, la investigació també es fixa en altres aspectes de

tipus social i econòmic. D’aquesta manera, com ja hem apuntat, aquest autor analitza

la definició del concepte noblesa en el regne de València i el procés de formació i trets

que van singularitzar aquesta classe social, indagant també en la seua estratificació,

composició i canvis interns. A nivell econòmic, per altra banda, fa un estudi

d’aproximació a les rendes, els ingressos i despeses dels senyors i del funcionament de

la senyoria a nivell general.

Així doncs, les obres d’aquests autors ens han permès obtenir una visió global

de bona part de la noblesa valenciana de la primera meitat del segle XV, posant de

manifest la necessitat de tractar aquest àmbit atenent a l’heterogeneïtat intrínseca

que presenta. Però, a més a més, aquests treballs exemplifiquen en bon grau com la

temàtica nobiliària al País Valencià ha passat d’un inicial desinterès a esdevenir un

focus d’atenció de la historiografia valenciana actual.

Però, si pel que respecta a la totalitat del regne podem assenyalar que en les

últimes dècades les investigacions nobiliàries han conegut un important

desenvolupament, en el cas de l’àmbit geogràfic en el qual se centra el nostre estudi,


22

la demarcació coneguda com a governació d’Oriola, la realitat és ben diferent. En

aquest cas els estudis nobiliaris s’han limitat a aportacions puntuals, en molt casos

provinents d’historiadors modernistes que han tractat assumptes relacionats,

fonamentalment, amb qüestions senyorials i jurisdiccionals, en el període a cavall

entre l’edat mitjana i l’època moderna. Així destaquen els treballs de Bernabé Gil

referits a alguns dels enclavaments senyorials inserits dins el terme general de la ciutat

d’Oriola24, així com altres investigacions que analitzen l’esdevenir d’aquestes i altres

senyories del territori al llarg dels darrers segles medievals en relació a aspectes tant

variats com les construccions dels patrimonis senyorials, els canvis de titularitat, les

relacions amb els vassalls, els recursos econòmics, la conflictivitat protagonitzada pels

membres d’aquest estament o alguns altres aspectes de tipus social25.

Tanmateix bona part de les informacions relacionades amb els senyorius no són

proporcionades per estudis que prenen el fet nobiliari com a objecte principal de les

seues indagacions, sinó per treballs que basant-se en el seu vessant d’enquadrament

24 BERNABÉ GIL, D., “Los Santàngel, señores alfonsinos. Aspectos de una colonización senyorial en territori realengo”, Lluís de Santàngel i el seu temps, València, 1992, pàg. 55-67; Ídem, “Sobre el origen territorial en los señoríos valencianos de colonización alfonsina”, SARASA SÁNCHEZ, E., i SERRANO MARTIN, E., (eds.), Señorío y feudalismo en la Península Ibérica (siglos XII-XIX), vol. III, Saragossa, 1993, pàg. 123-138, i Ídem, “Una coexistencia conflictiva: municipios realengos y señoríos de su contribución general en la Valencia foral”, Revista de Historia Moderna. Anales de la Universidad de Alicante, núm. 12, 1993, pàg. 11-77.

25 BARRIO BARRIO, J. A., “El señorío de La Daya y el municipio de Orihuela en el siglo XV”, SARASA SÁNCHEZ, E. i SERRANO MARTIN, E., (eds.) Señorío y feudalismo en la Península Ibérica (siglos XII-XIX), vol. III, Saragossa, 1993, pàg. 259-270; FERRER i MALLOL, M. T., “Discòrdies entre la petita noblesa urbana i els homes de vila a les terres meridionals valencianes en el primer terç del segle XIV”, Anuario de Estudios Medievales, núm. 29, 1999, pàg. 301-313; HINOJOSA MONTALVO, J., “El to de vida d’una noble alacantina a finals de l’edat mitjana: na Violant de Rebolledo”, Quaderns del migjorn. Revista d’estudis comarcals del sud del País Valencià, núm. 2, 1997, pàg 39-54; Ídem, “La gestión de la renta feudal en Crevillente durante el siglo XV”, Actas del IV Simposio Internacional de Mudejarismo. Economía, Terol, 1992, pàg. 319-337; PONSODA LÓPEZ DE ATALAYA, S., “Rentas y derechos señoriales de los Cárdenas en sus dominios valencianos del Vinalopó (Elche, Crevillente y Aspe), Medievalismo. Revista de la Sociedad de Estudios Medievales, núm. 21, 2011, pàg. 225-249; Ídem, “Movilidad y permanencia en la titularidad de los dominios señoriales de la gobernación de Orihuela a finales de la Edad Media”, Miscelánea Medieval Murciana, vol. XXXIV, 2010, pàg. 45-60; Ídem, “Migracions mudèjars i disputes senyorials al sud valencià a les darreries de l’edat mitjana”, Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, núm. 17, 2011, pàg. 469-482, PONSODA LÓPEZ DE ATALAYA, S., i SOLER MILLA, J. L., “Violencia nobiliaria en el sur del reino de València en la Baja Edad Media”, Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, núm. 16, 2009-2010, pàg. 487-492; POVEDA NAVARRO, A. M., “Piezas cerámicas emblemáticas del señorío de los Corella en el valle de Elda” Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, núm. 9, 1992-1993, pàg. 297-317 i Ídem, “Formación del señorío manuelino en las tierras alicantinas del valle del Vinalopó. (Segunda mitad del siglo XIII)”, Medievalismo. Revista de la Sociedad de Estudios Medievales , núm. 17, 2007, pàg. 271-288.


23

social i econòmic focalitzen la seua investigació sobre altres aspectes com les

condicions de vida de la població mudèjar, la seua fiscalitat o el comerç. Aquest fet

també el podem observar en altres àmbits com el político-institucional, on més enllà

d’alguns treballs centrats en els enfrontaments protagonitzats per la noblesa en el

marc de les institucions polítiques, les notícies sobre l’activitat dins aquest àmbit per

part de la noblesa ens venen donades per investigacions centrades en altres aspectes

com els òrgans d’administració locals i reials, l’organització defensiva del territori.

El resultat és que actualment el coneixement de la realitat nobiliària a l’extrem

sud del regne de València es troba caracteritzat, d’una banda, per la feblesa quant al

nombre d’estudis i, d’altra, per la parcialitat de les informacions provinents

majoritàriament, com hem apuntat abans, d’investigacions centrades en altres àmbits.

El perquè d’aquesta situació es troba probablement en la idea que apuntava Garcia-

Oliver, referida línies més amunt en relació a tot el regne, i és que la consideració de la

noblesa valenciana com un grup menor pren en aquestes terres una especial

significació si atenem a l’estatus majoritari de la major part dels seus membres i a la

seua significació econòmica i política en relació, no sols, amb la noblesa assentada a la

capital del regne, sinó amb la d’altres latituds peninsulars. Un fet aquest que ha donat

lloc a la focalització de les investigacions cap a àmbits més atraients com la minoria

islàmica, el comerç, la frontera o les institucions.

Aquest buit historiogràfic va ser, sens dubte, un dels factors decisius que es

troben darrere de l’inici d’aquesta investigació, ja fa uns anys, a proposta del director

d’aquesta tesi doctoral, la qual quedava emmarcada al mateix temps dins una de les

principals línies de recerca desenvolupades per l’àrea d’Història Medieval de la

universitat d’Alacant, la qual s’ha centrat en l’estudi d’aquestes terres del migjorn

valencià, prenent com a un dels eixos vertebradors la realitat fronterera d’aquestes

contrades.

Així doncs, tenint en compte els aspectes que acabem de mencionar i

coneixent, per alguns dels treballs abans esmentats, l’especial situació de conflictivitat

entre la noblesa de la governació a les acaballes del segle XV i les seues implicacions

polítiques, la present investigació es va plantejar en un principi com una recerca que


24

tractaria d’esbrinar el pes real que ocupava la noblesa a nivell polític durant el període

que comprenia el regnat de Ferran II, tant a les institucions locals com reials en un

indret com la governació d’Oriola, diferenciat de la resta del regne a nivell

administratiu. Per a la qual cosa tindríem com a referència inicial no només els treballs

de temàtica estrictament nobiliària, sinó també els estudis centrats en les institucions

de govern local de les principals poblacions del territori.

Per altra banda, el marc cronològic triat afegia a més un altre condicionant o

factor a tenir en compte, i és que ens trobem davant un període de canvi i

transformació, en el qual un dels principals elements definitoris de la societat

d’aquestes comarques, la frontera, tal i com s’havia entès durant els darrers temps, va

perdre el seu significat i amb ell una de les principals funcions dels pobladors

d’aquestes contrades, com va ser la defensa del territori, es va veure notablement

modificada. La unió dinàstica entre Aragó i Castella junt la conquesta de l’últim territori

sota el poder musulmà a la península Ibèrica van transformar el context polític i van

provocar la fi del perill imminent d’atacs terrestres, entrades i cavalcades donant lloc a

la relaxació de la tensió bèl·lica que havia condicionat la vida política, social i

econòmica dels pobladors d’aquestes contrades des de l’annexió a l’òrbita cristiana.

És en aquest context on els nobles de la governació es van veure forçats a

cercar instruments que els permeteren acomodar-se als nous temps i mantenir la seua

posició d’hegemonia al territori. Així, l’àmbit polític va esdevenir l’espai adient per a

assolir els seus propòsits, més encara si tenim en compte que molts pocs membres de

la noblesa local podien basar la seua força en l’element senyorial, el qual quan el

posseïen eren més bé de caràcter modest atenent a l’extensió territorial dels dominis i

al nombre de vassalls sobre els que exercien la seua jurisdicció. Per tant, és en el joc

polític on es poden observar de forma més clara els signes d’un temps de canvi com va

ser el segle XV i que es manifestaran en la confrontació entre els llinatges tradicionals

del territori, que tractaran de mantenir la seua preeminència, i la nova noblesa sorgida

de les capes ciutadanes, la qual disputarà als anteriors el control polític de la capital de

la governació i de les institucions reials presents a la demarcació dellà Xixona. Però en

aquesta pugna hem de tenir present un tercer element que no és altre que el paper de


25

la monarquia, la qual durant aquesta centúria va començar a posar les bases del que

en època moderna es va conèixer com a Estat absolutista. Un procés aquest que va

afectar a la noblesa per partida doble. Per una banda, com a grup de poder al qual

calia subjectar i per altra pel creixent nivell d’intervencionisme reial a les institucions

municipals les quals gaudien d’una àmplia autonomia que els nobles de les principals

localitats reials del territori que participaven en elles, bé directa o indirectament,

havien tractat d’aprofitar en el seu propi benefici.

Delimitat el marc cronològic i espacial, així com l’objectiu fonamental de la

investigació, la nostra tasca es va centrar en els llinatges amb domicili a les principals

localitats de la governació, i aquells que provinent de fora del territori van tenir una

especial rellevància en l’escena política d’aquestes comarques. Però ben prompte la

complexitat de la realitat que ens oferia la documentació junt a la inexistència d’altres

estudis que ens serviren de recolzament i suport, ens van fer modificar els

plantejaments inicials. Així qüestions com, per exemple, qui formava part realment de

la noblesa, en què o qui es recolzaven per tal d’assolir el poder polític o quin era el

suport social i econòmic que els permetia dedicar-se a la vida política, ens van fer

considerar la necessitat d’ampliar el nostre estudi a altres àmbits. Calia per tant, abans

de res, identificar amb claredat a qui podien definir com a noble per a posteriorment

conèixer com es relacionaven tant a nivell familiar com amb altres individus d’igual o

diferent condició. Però, a més a més, resultava crucial poder aproximar-nos, en la mida

que ens fóra possible, al coneixement d’aspectes relacionats amb les bases

econòmiques d’aquest grup social amb el propòsit d’esbrinar part dels interessos que

movien a bona part dels seus membres a participar en els òrgans de poder, més enllà

del prestigi social que açò representava. D’aquesta manera, el tractament dels

aspectes socials i econòmics resultaven essencials per tal de poder analitzar la realitat

política, ja que aquests tres elements s’entrellaçaven entre ells esdevenint els pilars

sobre els quals la noblesa va sustentar la seua posició de preeminència respecte a la

resta de la societat del moment.

Aquesta ampliació dels assumptes a tractar i la necessitat de poder obtenir una

millor perspectiva de l’evolució política va comportar al mateix temps una expansió del


26

període cronològic triat en un principi. Així es va fixar un marc temporal ampli, el segle

XV, i un altre més específic, 1458-1516, per tal de centrar l’anàlisi de la part política

marcant com a punt de partida l’inici del regnat de Joan II i la consolidació, en el cas

d’Oriola, i la implantació, pel que respecta a Alacant, del sistema d’insaculació com a

règim electoral a nivell municipal. Aquest no es tracta d’un criteri aleatori, sinó que la

instauració d’aquest model fixa un canvi pel que fa a les relacions polítiques de tipus

local posant en marxa un sistema que estarà vigent durant bona part del període

històric posterior.

Una vegada reformats els plantejaments inicials, cal assenyalar que la present

investigació va trobar una primera dificultat pel que respecta a les fonts documentals.

Ens referim a la inexistència d’arxiu familiars, de gran importància en la reconstrucció

social i econòmica d’aquest grup social, així com d’altres fonts pertanyents a les

institucions reials presents al territori, com la cort de la Governació i de la Batllia

General, i la parcialitat existent en referència a la documentació de caire municipal.

Aquest fet, junt l’ampliació del marc cronològic, ha requerit la consulta d’un gran

nombre de registres, que es detallen en el punt següent, ubicats en diferents arxius

com els municipals d’Oriola, Elx i València, l’Arxiu del Regne de València, l’Arxiu de la

Corona d’Aragó i la Sección Nobleza de l’Arxiu Històric Nacional.

En aquest sentit, per tal de poder treballar aquest gran volum de documentació

i tenint en compte l’heterogeneïtat dels pressupostos plantejats línies més amunt,

hem considerat convenient tractar la informació obtinguda seguint els postulats

historiogràfics que defenen l’ús del mètode prosopogràfic com l’eina més adient, tot i

les seues limitacions, per tal d’acostar-se al coneixement d’un grup social definit dins

d’un espai temporal concret26. Per tant hem tractat de recollir totes les dades referides

als individus que formaven part del braç militar de la governació d’Oriola, amb

26 NARBONA VIZCAINO, R., “El método prosopográfico y el estudio de las elites”, El estado en la Edad Media: nuevas perspectivas metodológicas, 5 Seminario de Historia Medieval, Saragossa, 1999, pàg. 31-49. Aquest autor assenyala com a principals elements limitadors d’aquesta metodologia per una banda les mateixes fonts, ja que sols es poden recollir dades d’aquells individus que apareixen documentats, i per altra, que la classificació i interpretació de les dades per tal d’homologar a diversos individus des d’un punt de vista social no sempre poden tenir la seua correspondència en altres àmbits, com per exemple l’econòmic.


27

l’objectiu de caracteritzar a aquest grup a partir de notícies biogràfiques que ens

permeteren diferenciar perfils socials repetits i destacar les excepcionalitats que es

donen dins el conjunt, un propòsit aquest que respon a un dels principals requisits que

es deriven de la interpretació de la metodologia utilitzada27. Aquest pas ha requerit

posteriorment l’organització i classificació d’aquestes informacions per evitar caure en

la mera acumulació de dades i poder donar resposta a les hipòtesis plantejades al

començament d’aquest treball. Però, cal assenyalar que aquest objectiu d’identificació

individual dirigit en part a la reconstrucció dels llinatges nobiliaris ha comptat amb

importants entrebancs que han fet que no sempre s’haja pogut realitzar un seguiment

exhaustiu de molts dels personatges, a causa d’una banda, del silenci documental i,

d’altra, de l’elevat grau d’homonímia constatat per a bona part de les famílies

analitzades.

Dit això el treball s’ha estructurat en tres blocs dedicats a cadascun dels

aspectes analitzats: social, econòmic i polític, si bé s’ha inclòs un primer apartat

introductori a mode de contextualització geopolítica i jurídica de l’objecte d’estudi en

l’àmbit territorial en el qual s’emmarca aquesta recerca. Amb aquest primer pas hem

volgut ubicar a la noblesa d’aquestes contrades des del moment de l’annexió cristiana

d’aquest espai sota sobirania castellana i la seua imbricació posterior en el marc del

regne de València, on la configuració d’un marca administrativa diferenciada de la

resta del territori i l’existència d’un precedent legislatiu previ a la incorporació

d’aquestes terres a la Corona d’Aragó, van marcar algunes de les singularitats que van

caracteritzar l’esdevenir de la societat d’aquestes comarques durant els segles

medievals. Però, sens dubte, l’element que més va condicionar, i que per sí dóna sentit

a bona part de les particularitats a nivell administratiu i jurídic que presenta aquest

27

Així ho assenyalen historiadors com J. A. Sesma, C. Laliena i G. Navarro a una obra que recull diverses reflexions i treballs al voltant de la utilització de la prosopografia com a metodologia en la investigació medieval, SESMA MUÑOZ, J. Á, LALIENA CORBERA, C., i NAVARRO ESPINACH, G., “Prosopografía de las sociedades urbanas de Aragón durante los siglos XIV y XV. Un balance provisional”, La prosopografía como método de investigación sobre la Edad Media, Aragón en la Edad Media, Sesiones de trabajo, Saragossa, 2006, pàg. 8. Altres treballs consultats al respecte de l’ús del mètode prosopogràfic en la Història són: NARBONA VIZCAINO, R., “El método prosopográfico...cit; MORENO MEYERHOF, P., “Prosopografía y Emblemática”, Emblemata. Revista Aragonesa de Emblemática, núm. 16, 2010, pàg.. 155-182; DORRONZORO RAMÍREZ, P., “Los obispos durante el reinado de Alfonso VI: aproximación metodológica”, Estudios Medievales Hispánicos, núm. I, 2012, pàg. 23-58.


28

territori, va ser la seua ubicació fronterera. Un factor aquest que va afectar de manera

notable a la quotidianitat dels seus habitants i que, per tant, cal tenir present en

l’estudi de qualsevol àmbit relacionat amb aquestes terres.

El primer dels tres blocs esmentats aborda d’una banda la composició i evolució

del braç militar de la governació i d’altra la seua organització i estructuració interna.

Així pel que fa al primer aspecte hem tractat d’identificar cadascuna de les famílies que

van formar part de la noblesa, amb independència de la condició jeràrquica que

gaudien dins del grup, seguint el criteri abans mencionat de la domiciliació en aquestes

contrades. El propòsit, a més de delimitar l’objecte d’estudi, ha sigut conèixer

l’evolució d’aquest estament al llarg de la centúria, principalment durant el període

dels regnats de Joan II i Ferran el Catòlic. Així mateix hem incidit també en el seu

origen i en les estratègies seguides per tal d’aconseguir gaudir del privilegi militar.

Per altra part, aquest primer capítol recull també una anàlisi del llinatge, entès

com un dels elements definitoris de la noblesa pel que fa a les relacions socials i la

seua estructura interna. Per la qual cosa s’ha prestat atenció a aspectes com el

matrimoni, la descendència i també a altres relacionats amb les solidaritats verticals on

es contempla el món dels serfs i servidors.

El següent aspecte tractat són les bases econòmiques, un altre dels pilars on la

noblesa va sustentar la seua posició hegemònica respecte d’altres grups socials. En

aquest sentit el primer punt d’aquest bloc es correspon amb la qüestió dels senyorius.

Així doncs, s’ha fet una aproximació al fenomen de la senyorialització en les

comarques meridionals alacantines establint les connexions i singularitats que

presenta aquest procés en relació a la resta del regne medieval de València.

Seguidament abordem l’estudi dels senyorius existents a la governació oriolana durant

el segle XV centrant-nos en un primer moment en la seua tipologia jurisdiccional, els

llinatges nobiliaris que els posseïren i en l’aparició de nous enclavaments senyorials al

llarg d’aquest període. Posteriorment s’inclou una aproximació tant als ingressos que

generaven aquests senyorius, focalitzant aquest element en el cas del senyoriu d’Elx i

Crevillent, com a les dificultats financeres per les quals van travessar alguns d’ells a

causa de la gestió dels seus titulars. Finalment tanquem aquest apartat fent referència


29

a la conflictivitat d’arrel econòmica que va tenir lloc entre els senyors de la zona, però

també entre aquests i la mateixa monarquia o els governs dels municipis reials del

territori.

Respecte a l’economia del grup social objecte de la nostra investigació hem de

tenir en compte que no tots els membres de la noblesa van gaudir de la condició

senyorial, per la qual cosa l’anàlisi de les finances senyorials representa només una

part de la hisenda nobiliària. Aquest fet junt un altre element que es desprèn de la

nostra investigació com va ser que molts pocs dels nobles assentats a la governació

van aconseguir ser titulars d’un senyoriu, han fet necessari el tractament d’altres

aspectes que ens permeteren obtenir una visió global de les fonts d’ingressos de la

noblesa. Per aquest motiu hem dedicat un apartat a les explotacions agropecuàries

que els nobles locals posseïen, i que van constituir la base de l’economia de la major

part dels membres d’aquest estament, però al mateix temps analitzem altres activitats

que van des de l’acció militar i el préstec fins el comerç, passant per l’ocupació d’oficis

a l’administració, l’explotació d’infraestructures o les professions relacionades amb

l’àmbit jurídic, àmbits que en alguns casos van exercir un paper complementari a la

gestió de les possessions territorials, però que en altres van representar la principal

font d’ingressos per a alguns dels individus.

L’últim bloc és on es recull el gruix de la investigació i el que dóna títol a la tesi

doctoral que ací presentem. Així, identificat de forma precisa qui formava part de la

noblesa i després de conèixer l’estructura social, les relacions familiars i els interessos

econòmics d’aquest grup, abordem l’estudi de la seua activitat política en la

demarcació de la governació. En aquest sentit i tenint en compte les particularitats

pròpies d’aquest territori a nivell administratiu encetem aquest apartat amb una

anàlisi de la presència nobiliària a les institucions reials, tant a la Governació com a la

Batllia General, enfocada no sols des del punt de vista de l’ocupació dels principals

càrrecs per part dels nobles, sinó centrant-nos en l’ús i l’aprofitament que van fer

d’aquests oficis, l’exercici dels quals va quedar condicionat molt sovint pels interessos

particulars de qui els ocupaven. Aquests aspectes també són tractats en l’àmbit del

poder municipal, on la presència nobiliària als òrgans de govern de les principals


30

localitats de reialenc, Oriola i Alacant, va representar un dels casos més significatius de

la participació dels membres d’aquest estament a les institucions municipals, no ja del

regne de València sinó fins i tot a nivell de tota la Corona d’Aragó. Així doncs, hem

focalitzat la nostra tasca en els mecanismes d’accés als càrrecs municipals i en els oficis

que van gaudir d’un major poder en aquesta època com van ser el de justícia i jurats,

sense deixar de banda els interessos i beneficis que movien a intentar ocupar-los i les

relacions entre la noblesa i els altres agents que participaven en el govern local.

Però a més a més, dins l’àmbit polític hem d’assenyalar que hem prestat una

especial atenció a les bandositats que van tenir lloc durant el període estudiat i a les

estratègies utilitzades per les faccions rivals, encapçalades pels principals llinatges

nobiliaris, per tal de fer-se amb el control polític del territori i que van afectar tant a les

institucions municipals com a les reials. Aquesta conflictivitat nobiliària, que va

desembocar en més d’una ocasió en l’ús de la violència, va marcar l’esdevenir polític

de la governació durant les dècades finals de l’edat mitjana i va servir de pretext a la

monarquia tant per a exercir un major intervencionisme a nivell dels òrgans locals,

com per a subjectar a una noblesa que havia posat en perill l’estabilitat del territori a

través de les seues disputes particulars.

Així mateix, hem de precisar que la nostra anàlisi s’ha focalitzat principalment

en els casos d’Oriola i Alacant. Les raons són per una banda, perquè la noblesa de la

governació es va concentrar principalment en aquestes poblacions amb tot el que això

va comportar a nivell polític, econòmic i social, i són a més les seus, principalment la

ciutat oriolana, de les institucions reials. Aquest darrer aspecte junt a la implantació

durant el període d’estudi del regiment d’insaculació, fa que aquestes localitats

esdevinguen l’escenari principal en el desenvolupament del joc polític de la noblesa

d’aquestes contrades a finals de l’edat mitjana, manifestant-se en elles, de forma més

evident i amb major intensitat les tensions derivades del control de les institucions,

tant locals com reials. Una conflictivitat de caire polític en la que la noblesa, com a cim

de les societats locals, va tenir un paper protagonista i en les que també van estar

presents aspectes de tipus econòmic i altres derivats de la pròpia evolució social de

l’estament.


31

Amb l’anàlisi dels aspectes abans mencionats considerem que abordem els

trets més significatius d’un grup tant heterogeni com la noblesa amb el propòsit

d’oferir una visió de conjunt d’aquest grup en un espai com la frontera sud del regne

de València. Tanmateix hem d’assenyalar que, tot i aquest objectiu, és cert que hem

deixat de banda el tractament d’alguns elements com els aspectes relacionats amb la

cultura nobiliària. La raó no és altra que la manca de documentació al respecte, un fet

aquest que també ha afectat altres apartats, sobretot el que es focalitza en les bases

econòmiques. En relació amb aquest assumpte la manca de fonts específiques i

l’existència de treballs sobre les dades existents no aconsellaven ni era possible en la

major part dels casos, endinsar-se en un treball analític i detallat dels ingressos i les

depeses, de fet aquest no era el nostre principal propòsit, per la qual cosa el

tractament de la realitat econòmica ha estat condicionat per l’objectiu fonamental

d’aquesta investigació que té un caràcter més polític i social. En línia amb aquest

assumpte som conscients que alguns aspectes han pogut quedar una mica difuminats

o desdibuixats, com per exemple la participació militar a les campanyes reials o la

faceta eclesiàstica del grup analitzat, però el cert és que abordar de forma detallada

aquests elements superava de llarg el nostre propòsit inicial i haguera requerit la

consulta d’un volum important de documentació a banda de la utilitzada en aquesta

investigació.

Així doncs, prenent com a objectiu general l’anàlisi de la realitat política, i

tenint en compte les carències abans esmentades, el present treball ha pretès oferir

una visió global de la noblesa, entenent aquesta accepció en el seu sentit ampli.

Tanmateix la investigació portada a terme ha posat de manifest la realitat d’aquest

grup social en aquestes terres, el qual estava format quasi de forma exclusiva per

individus situats en els esglaons més baixos de l’estament. Per tant el que ací

presentem és en gran part un estudi sobre la baixa noblesa, sobre cavallers i

gentilhòmens, un segment poblacional que en general es va situar socialment a cavall

entre els grans nobles i els sectors més acomodats de les ciutats i viles. Aquest aspecte

fa que ens trobem davant un ampli ventall de situacions, circumstàncies i

comportaments que es deriven de la particular concepció de la seua condició

estamental i de la realitat econòmica, social i política que vivien.


32

1.2.-Fonts documentals.

AMO-Archivo Municipal de Orihuela.

Actes Capitulars

Reg. A 20 (1427-1428, 1430)

Reg. A 22 (1435, 1458)

Reg. A 25 (1443, 1445)

Reg. A 26 (1444, 1451, 1462)

Reg. A 27 (1446-1447)

Reg. A 28 (1448-1449)

Reg. A 29 (1451-1459)

Reg. A 30 (1455-1457, 1489)

Reg. A 31 (1460, 1461, 1463, 1464)

Reg. A 32 (1474, 1485, 1489)

Reg. A 33 (1482, 1484)

Reg. A 34 (1490-1492)

Reg. A 35 (1493-1494)

Reg. A 36 (1498-1499)

Reg. A 37b (1509-1510)

Reg. A 38 (1511-1512)

Reg. A 39 (1513-1515)

Reg. A 39a (1516-1517)

Reg. A 39b (1518)

Reg. A 39c (1519)

Correspondència

Reg. D 1 (1412-1675)

Cartes i provisions

Reg. D 2.024 (1319-1480)

Reg. D 2.030 (1416-1507)

Reg. D 2.033 (1430-1688)

Reg. D 2.030b (1456-1505)


33

Comptes de clavaria

Reg. D 909 (1467, 1477, 1487)

Consignacions dels arrendaments de les cises

Reg. D 1.034 (Segle XV)

Reg. D 1.043 (1484-1503)

Reg. D. 702 (1513, 1549-1550)

Processos de síndic

Reg. D 2.208 (1435-1525)

Reg. D 2.209 (1459-1460)

Reg. D 2.210 (1504-1593)

Manifests de cavallers i graduacions

Reg. D 2.279 (1503-1521)

Reg. D 339 (1506-1520)

AHO-Archivo Histórico de Orihuela

Protocols notarials

Reg. 1, Jaume Liminyana (1408-1482)

Reg. 2, Jaume Liminyana (1448)








Reg. 12, Pere Volpellers (1447)

Reg. 14, Pere Volpellers (1449, 1462)

Reg. 15, Nicolás Rodrigo (1438-1439)

Reg. 16, Nicolás Rodrigo (1445)


34

Reg. 18, Jaume Durà (1473)

Reg. 19, Vidal Rotlà, (1487)

Reg. 20, Salvador de Loazes (1492)










Reg. 34, Miquel Monblanch (1494)


Reg. 37, Miquel Monlanch (1497)




Reg. 43, Jaume Monblanch (1496)

Reg. 45, Jaume Rubes (1511, 1512, 1515)

Reg. 46, Jaume Rubes (1513)



Reg. 49, Francesc Vives (1513)

Reg. 131, Jaume Rubes (1512, 1518)

AHME-Arxiu Històric Municipal d’Elx

Actes Capitulars

Reg. A 14 (1450-1455)

Reg. A 15 (1455-1459)

Reg. A 16 (1460-1466)

Reg. A 17 (1481-1482)


35

Reg. A 18 (1487-1488)

Reg. A 19 (1488-1491)

Reg. A 20 (1493-1495)

Protocols notarials

Reg. 1, Lluís Palau (1463)

Reg. 2, Lluís Palau (1467)

Reg. 3, Bartolomé Quexans (1472-1477)


Reg. 5, Bartolomé Quexans (1480)


Reg. 7, Bartolomé Quexans (1481)

Reg. 8, Jaime Liminyana (1483-1485)

Reg. 9, Juan Quexans (1480-1481)

Reg. 10, Jaime Liminyana (1486-1487)

Reg. 11, Joan de Soria (1495-1499)

Reg. 12, Bertomeu Despuig (1497-1499)

Reg. 80, Bertomeu Despuig (1504-1507)

AMV-Arxiu Municipal de València

Processos de Corts

Reg. YY-17

Reg. YY-22

Reg. YY-23

Reg. YY-24

Reg. YY-25

ARV-Arxiu del Regne de València

Reial Cancelleria

Reg. 40 (Communium Valentiae Alfons V, 1425-1430)



36




Reg. 87 (Communium Valentiae Joan II, 1458-1459)


Reg. 89 (Communium Valentiae Joan II,1458-1460)
























Reg. 113 (Communium Valentiae Joan II,1477-1479)


Reg. 115 (Communium Lugartenentiae reina Joana, 1462-1467)



37


Reg. 118 (Communium Lugartenentiae reina Joana, 1463)

Reg. 119 (Communium Lugartenentiae D. Pedro de Urrea, 1463-1465)

Reg. 120 (Communium Lugartenentiae D. Pedro de Urrea, Infant Enric, 1463-1478)

Reg. 121 (Communiu

Documents

Noblesa i poder polític al sud del regne de València ...rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/41278/1/tesis... · 5.3.-La conflictivitat política a les terres dellà Xixona a finals