Noblesa i poder polític al sud del regne de València ... · Distribució de la noblesa del regne a finals de l’edat mitjana 131 Evolució dels ingressos de Crevillent 1399-1530

Noblesa i poder poltic al sud del regne de Valncia. Segle XV (1458-1516)

Santiago Ponsoda Lpez de Atalaya
www.ua.eswww.eltallerdigital.com

Universitat dAlacant

Facultat de Filosofia i Lletres

Departament dHistria Medieval i Moderna i Cincies i Tcniques Historiogrfiques

Noblesa i poder poltic al sud del regne de Valncia.

Segle XV (1458-1516)

Tesi Doctoral

Autor: Santiago Ponsoda Lpez de Atalaya

Director: Dr. Jos Vicente Cabezuelo Pliego

2014

A Patrcia

Als meus pares

Als meus nebots: Joan, Roco i Jaume

Agraments

Aquest treball ha comptat amb la contribuci de moltes persones que duna

manera o daltra han participat en ell. En aquest sentit voldria agrair a Jose Vicente

Cabezuelo, director daquesta tesi, les atencions, consells i el seguiment daquesta

investigaci, aix com a tots els membres de lrea dHistria Medieval de la Universitat

dAlacant, en especial a Juan Leonardo Soler, Hctor Garcia i Mriam Parra, els quals

sempre han estat quan els he necessitat. Aix mateix magradaria expressar la meua

gratitud a tots els amics i familiars que shan interessat per aquest treball i a aquells

que ha contribut de forma directa o indirecta en ell com Mari Reme, Luismi, Sandra,

Nstor, Quique i Macarena. Finalment voldria destacar a tres persones que han fet que

aquest treball poguera veure la llum. Parle de Mamen, David i Joan, sense el seu

suport tot haguera sigut molt ms difcil i per aix els estic profundament agrat.

La present tesi doctoral ha comptat amb el finanament duna beca

dinvestigaci de carcter predoctoral de la Conselleria dEducaci de la Generalitat

Valenciana i duna ajuda concedida per lInstitut Juan Gil-Albert de la Diputaci

dAlacant en la convocatria dAjudes a la Investigaci 2014 en la modalitat de tesis

doctorals.


1

NDEX

ndex de taules, grfics i mapes 5

Abreviatures

9

1.-INTRODUCCI I FONTS 11

1.1.-Introducci 11

1.2.-Fonts documentals

32

2.-UNA NOBLESA DE FRONTERA 49

2.1.-La imbricaci de lestament militar en el marc poltic i legislatiu 52

2.2.-La noblesa a la frontera sud del regne de Valncia

64

3.-LESTAMENT MILITAR DE LA GOVERNACI : COMPOSICI I ESTRUCTURA

INTERNA DE LA NOBLESA

73

3.1.-La composici de lestament militar de la governaci dOriola 74

3.1.1-Nobles i cavallers durant la sobirania castellana 82

3.1.2-Lestament durant el segle XIV i comenaments del XV 86

3.1.3-Lestament durant el regnat de Joan II 100

3.1.4-Lestament durant el regnat de Ferran II 114

3.1.5-Evoluci de lestament militar durant el segle XV 141

3.1.6-Procedncia dels llinatges nobiliaris i estratgies

dennobliment

148

3.2.-Lestructura familiar 169

3.2.1-El llinatge nobiliari 169


2

3.2.2-El matrimoni 182

3.2.3-La descendncia 198

3.2.4-La resta de la casa: servents i esclaus 207

4.-LES BASES ECONMIQUES 213

4.1.-Senyors i senyorius a la governaci dOriola 216

4.1.1-Els senyorius del Vinalop en el segle XV 226

4.1.2-Els senyorius dins els termes de reialenc a finals de ledat

mitjana

235

4.1.3-Els ingressos senyorials 247

4.1.4-Les dificultats econmiques 261

4.1.5-La conflictivitat darrel econmica 286

4.1.5.1-Els debats per trmens i lmits 288

4.1.5.2-Les disputes per la m dobra: la lluita pels mudjars 293

4.1.5.3-Els plets per la percepci i contribuci de drets i

impostos

302

4.2.-Les explotacions agropecuries 308

4.2.1-Les heretats i altres patrimonis territorials 309

4.2.2-Lactivitat ramadera 330

4.3.-Altres fonts dingressos 337

4.3.1-La funci militar i lmbit legal 338

4.3.2-Lactivitat creditcia: els censals 347

4.3.3-Els oficis reials i municipals 354

4.3.4-Larrendament dimpostos i rendes 362


3

4.3.5-Lactivitat comercial 371

4.3.6-La possessi i explotaci dinfraestructures

385

5.-NOBLESA I PODER POLTIC 391

5.1.-Les institucions reials 392

5.1.1-La cort del governador dell Xixona 392

5.1.1.1-Els Maa de Liana i lofici de governador a finals de

ledat mitjana

399

5.1.1.2-Els lloctinents del governador 405

5.1.1.3-Els subrogats 410

5.1.1.4-Els assessors 415

5.1.1.5-Les manifestacions del poder nobiliari a travs de la

cort del governador

421

5.1.2-La Batllia General dell Xixona 447

5.1.2.1-Els batlles generals 451

5.1.2.2-Els lloctinents generals i els batlles locals 457

5.1.2.3-La gesti de la Batllia General 474

5.2.-Les institucions municipals 493

5.2.1-Implataci i evoluci del rgim insaculatori a Oriola i

Alacant

499

5.2.2-La participaci nobiliria en els rgans municipals 523

5.2.2.1-El sac de cavallers i hmens de paratge dOriola 524

5.2.2.2-Els sac de la m major dAlacant 544

5.2.3-Locupaci dels principals oficis municipals per la noblesa:

justcies i jurats

550

5.2.3.1-El cas oriol 553


4

5.2.3.2-El cas alacant 571

5.2.4-Interessos i beneficis de locupaci dels principals crrecs 575

5.3.-La conflictivitat poltica a les terres dell Xixona a finals de ledat

mitjana

585

5.3.1-Bandositats i violncies nobiliries a la governaci dOriola 588

5.3.1.1-La composici dels bndols 596

5.3.1.2-Lallargament del conflicte i els intents de

pacificaci de la monarquia

613

5.3.2-Estratgies i conflictivitat en el regiment municipal

624

6.-CONCLUSIONS

655

7.-BIBLIOGRAFIA

669

8.-ANNEX 709

8.1.-Arbres genealgics 709

8.2.-Apndix documental 723


5

NDEX DE MAPES, TAULES I GRFICS

Mapes

El regne de Valncia en el segle XV 51

La frontera sud del regne de Valncia en el segle XV 69

Els senyorius del Vinalop en el segle XV 227

Els senyorius dins els termes de reialenc dAlacant i Oriola a finals de

ledat mitjana

237

Taules

Llinatges presents en els repartiments oriolans 82

Individus insaculats en 1445 dins el sac de cavallers i hmens de paratge

dOriola

89

Llinatges i individus residents a Oriola i Alacant convocats a les Corts de

1443-1446

93

Convocatries a Corts i Parlaments durant el regnat de Joan II 104

Evoluci del nombre de llinatges i persones de condici nobiliria

convocades a les Corts i Parlaments celebrades durant el regnat de Joan II

111

Llinatges de lestament militar de la governaci dOriola durant el regnat

de Joan II (1458-1479)

112

Convocatries a Corts durant el regnat de Ferran II 120

Evoluci del nombre de llinatges i persones de condici nobiliria 121


6

convocades a les Corts celebrades durant el regnat de Ferran II

Distribuci dels membres de lestament militar del regne en funci del seu

lloc de residncia. 1512

130

Taula comparativa de la distribuci geogrfica de la noblesa valenciana en

tant per cent. 1495-1512

132

Llinatges de lestament militar de la governaci dOriola durant el regnat

de Ferran II (1479-1516)

138

Evoluci de lestament militar de la governaci segles XIII-XV 141

Censals carregats sobre Elda, Petrer i Salines en 1513 271

Pensions reclamades a Pero Maa de Liana i els seus llocs de Moixent,

Novelda, Monver, La Mola i Xinosa en 1469

276

Relaci de creditors i de quantitats degudes per Pero Maa de Liana i

Carrs

280

Pagaments de pensions de censals consignats per les autoritats oriolanes

en 1513

351

Nombre dindividus insaculats. Oriola 1445- 1520 526

Graduacions del sac militar. Oriola 1494 1521 531

Llinatges de lestament militar insaculats. Oriola 1445-1519 537

Nombre dindividus insaculats. Alacant 1477 1510 545

Llinatges insaculats en el sac major Alacant 1477-1510 547

Justcies criminals dOriola. Anys 1460-1516 553

Ocupaci del crrec de justcia criminal per llinatges. Anys 1416-1516. 557


7

Justcies civils dOriola. Anys 1460-1516 559

Ocupaci del crrec de justcia civil per llinatges. Anys 1416-1516. 562

Llinatges nobiliaris que van ocupar el crrec de jurat. Oriola 1459-1516 566

Llinatges ciutadans que van ocupar el crrec de jurat. Oriola 1459-1516 568

Llinatges que van ocupar el crrec de justcia. Alacant 1459-1516 571

Llinatges que van ocupar el crrec de jurat. Alacant 1459-1516 573

Grfiques

Distribuci de la noblesa del regne a finals de ledat mitjana 131

Evoluci dels ingressos de Crevillent 1399-1530 253

Evoluci dels ingressos dElx 1399-1501 256

Extensions de les propietats rstiques dels membres de lestament

nobiliari en el terme dOriola segons el padr de 1536

317


8


9

ABREVIATURES

ARV Arxiu del Regne de Valncia

ACA Arxiu de la Corona dArag

AHNSN Archivo Histrico Nacional Seccin Nobleza

AMO Archivo Municipal de Orihuela

AHO Archivo Histrico de Orihuela

AHME Arxiu Histric Municipal dElx

RC Reial Cancelleria

AC Actes Capitulars

MR Mestre Racional

B Batllia

G Generalitat

PN Protocol notarial

c.

cp.

Caixa

Carpeta

doc. Document

reg. Registre

f. Full

r. Recte

v. Vers

s.f. Sense foliar

vol. Volum

nm. Nmero

ed. Editor

coord.

cit.

Coordinador

Citat

s. Sous

d. Diners

ll. Lliures


10


11

1.-INTRODUCCI I FONTS.

1.1.-Introducci

Un dels primers aspectes que es plantegen en el moment dabordar un treball

centrat en lestudi del mn nobiliari a ledat mitjana s, sens dubte, qu entenem per

noblesa medieval. El concepte ha sigut objecte de reflexi per part de diversos

historiadors per tal dajustar la seua definici al que realment significava en lpoca

medieval ser noble. En aquest sentit, alguns treballs es remunten a lpoca final de

limperi rom i als segles alts medievals per tal desbrinar lorigen daquest grup social

en laristocrcia del moment i des daquest punt de partida seguir la seua evoluci a

travs dels segles a lEuropa Occidental1. Aix la barreja delements procedents tant de

Roma com dels pobles germnics durant el perode a cavall entre la fi de lImperi i els

primers segles medievals i la seua posterior evoluci, van donar lloc al sorgiment duns

grups dominats que van fonamentar la seua posici predominant en pilars ben slids

com van ser el poder militar i la possessi de terres. Tanmateix, no va ser fins que els

membres daquests grups van assolir un estatus jurdic privilegiat, el qual van

transmetre de forma hereditria, quan podem parlar del sorgiment duna noblesa

prpiament dita en lOccident medieval, un fenomen que segons M. Bloch es pot fixar

cap al segle XII2. Aix mateix va ser durant aquest mateix perode central de ledat

mitjana quan, el que fins al moment havia sigut una mera tcnica de combat, la

cavalleria va comenar a adquirir una certa connotaci de caire social i tot un

compendi de valors que la va portar, cap al segle XIII, a associar-se amb la condici

1 Algunes obres on es tracta lorigen de la noblesa medieval sn AURELL, M., La noblesse en Occident (V-

XV sicle), Paris, 1996; QUINTANILLA RASO, M C., Nobleza y caballera en la Edad Media, Madrid, 1996; GNICOT, L., La noblesse dans lOccident mdival, Londres, 1982; ALVARADO PLANAS, J., Orgenes de la nobleza en la Alta Eda Media, Anuario de Historia del Derecho Espaol, vol. 76, 2006, pg.439-459 2006; MORSEL, J., La aristocracia medieval. El dominio social en Occidente (siglos V-XV), Valncia, 2008, FLORI, J., Caballeros y caballera en la Edad Media. Barcelona, 2001.

2 BLOCH, M., La sociedad feudal, Madrid, 1987. De fet, segons J. Flori, la noblesa cap al segle X no era

encara un estatuts jurdic ben definit, FLORI, J., Caballeros y caballera...cit., pg. 70.


12

nobiliria i que amb el temps, a finals de ledat mitjana, desembocar en el fet que

cavalleria i noblesa tinguen gaireb el mateix significat3.

Per ms enll de lorigen daquest grup social el cert s que aquests tipus

destudis i daltres per a perodes posteriors, han perms observar com sota la

simplicitat contempornia del terme noble4, en lpoca medieval samagava un mn

complex i en cap cas homogeni, dins del qual es troben realitats divergents. Aquest fet

ha portat a autors com Joseph Morsel a considerar el terme noblesa com a

problemtic, ja que considera que aquest vocable es tractaria duna forma

estereotipada de laristocrcia, per la qual cosa no resultaria vlid per a poder utilitzar-

lo com un terminus technicus neutre. Aix, afirmant que aquest terme fa referncia a

una categoria social, aquest historiador apunta que la problemtica deriva, per una

banda, del fet que aquest concepte no t el mateix sentit que el que li van concedir els

homes de ledat mitjana i, per altra, que el seu s varia en funci de les tradicions

historiogrfiques de cada territori5. Daquesta manera front el terme noblesa, Morsel

defensa el daristocrcia, per ser un vocable ali al llenguatge medieval i perqu remet

a la dominaci social dun grup dindividus. A ms a ms, de la mateixa forma que el

terme angls aristocracy sutilitza per a superar el binomi nobility / gentry, proposa ls

daristocrcia en lloc de noblesa, per ser un vocable global que permet integrar les

capes rurals i urbanes que segons ell els discursos ulteriors exclouen de la noblesa6.

3 KEEN, M., La caballera, Barcelona, 2008, pg. 208. El procs de fusi entre noblesa i cavalleria coneix

una perioditzaci diferent segons territoris. En el cas de Frana abraaria des del segle XI fins a finals del XII, tal i com ho va posar de manifest FLORI, J., LEssor de la chevalerie, XI-XII siecle, Ginebra, 1986, mentre que als Pasos Baixos aquesta identificaci seria posterior al segle XIV, WINTER, J. M. Kinghthood and nobility in the Netherlands, JONES, M. (Cord.) Gentry and lesser nobiltiy in late medieval Europe, Nova York, 1986, pg. 81-94.

4 Segons recull el diccionari de lInstitut dEstudis Catalans se entn per noble aquell que per naixena o grcia del sobir pertany a una classe social considerada distinta de la dels simples ciutadans i que gaudeix de preeminncies hereditries. Diccionari de la Llengua Catalana, Institut dEstudis Catalans, Barcelona, 1995.

5 MORSEL, J., La aristocracia medieval...cit., pg. 12. En aquest sentit Morsel posa com a exemple el cas angls en el qual trobem el binomi nobility/gentry, on el primer terme designa el grup format pels Lords, mentre que per gentry els historiadors identifiquen el grup format pels membres de la petita o baixa noblesa.

6 dem., pg. 13.


13

Davant daquestes afirmacions i atenent a lesmentada heterogenetat dels

individus que composaven la noblesa medieval, no podem evitar plantejar-nos alguns

interrogants en referncia a ls del terme aristocrcia, ents en el seu significat de

classe social que det el poder, com un vocable vlid per a englobar a tots els

membres de lestament nobiliari. Aix doncs, en primer lloc hem de tenir en compte

que el terme aristocrcia, ents com a grup de poder, recull individus provinents

daltres grups socials com els eclesistics o els burgesos que van participar de forma

significativa en els governs de les ciutats cap a finals de ledat mitjana, daquesta

manera seguint la idea plantejada per M. Bloch quan assenyalava que no tots els grups

dominants eren nobles7, no podem sin preguntar-nos si tots els individus que hui

considerarem nobles formarien part de laristocrcia, ja que quina classe de poder

podria tenir un simple hidalgo castell que es veia forat a treballar amb les seues

mans per sobreviure i que de vegades ocultava fins i tot la seua condici social?

Tanmateix no podem negar que la major part del que contemporniament

entenem per noblesa medieval es troba ntimament lligada al poder en qualsevol dels

seus vessants (social, econmic, poltic,...), de fet aquest treball tracta dindagar en

aquesta relaci, com tampoc podem obviar que a lpoca el terme estricte de nobiles

feia referncia nicament a aquells individus que se situaven al cim daquest grup

social. Si b la necessitat de conceptualitzar realitats ens porta a considerar el terme

noblesa com el ms adient, sense excloure el daristocrcia, per tal dincloure a aquell

conjunt dindividus, la situaci de diferenciaci social dels quals respecte de la resta de

la poblaci estava definida a finals de ledat mitjana per una condici jurdica, amb

independncia que exerciren o gaudiren de ms o menys poder o cap. Aix doncs, al

present treball ls del terme noblesa ser utilitzat com a sinnim del que en lpoca

era denominat al regne de Valncia com a estament, o bra militar, i que no era altra

cosa que la denominaci que sutilitzava per tal daglutinar a tots aquells individus que

gaudien dun estatus jurdic privilegiat que derivava, en un principi, de la funci militar,

sense reparar en les seues condicions personals ni en el grau que ocupaven dins el

grup.

7 BLOCH, M., La sociedad feudal...cit.


14

Feta aquesta precisi terminolgica el pas segent no s altre que delimitar o

concretar qui gaudia daquest privilegi en el regne de Valncia durant els darrers segles

medievals, s a dir, a qui podem considerar com a noble o qui integrava lestament

militar. En aquest sentit cal assenyalar que fins fa poc la historiografia valenciana no

havia abordat aquest problema en el seu conjunt8. s cert que aquells que se situaven

al capdamunt del grup, els nobiles prpiament dits, no oferien cap dubte respecte a la

seua pertinena a aquest estament, digual manera que els anomenats milites,

cavallers. Per en quin lloc quedaven aquells individus que apareixen designats amb

vocables com donzell, geners, home de paratge o gentilhome?. Aquests darrers

termes posaven de manifest lexistncia duna certa complexitat quant a la definici

del conjunt dindividus que formarien part de lesgla ms baix del bra militar

valenci, la qual va quedar clarificada amb el treball de Lpez Rodrguez Nobleza y

poder poltico. El reino de Valencia (1416-1446)9. Aquest autor abans dabordar lestudi

de la noblesa valenciana de la primera meitat del segle XV va realitzar una encertada

anlisi sobre qui podrem qualificar com a nobles, en el sentit ampli del mot, en el

regne de Valncia a finals de ledat mitjana, exposant quins privilegis els definien i ms

enll de la dualitat existent en referncia a lorigen de la seua condici, transmesa per

herncia o concedida pel monarca.

No considerem productiu exposar ac fil per randa lanlisi feta per Lpez

Rodrguez, per al coneixement de la qual remetem a lobra citada, per s alguns

aspectes bsics per emmarcar el nostre treball. En aquest sentit el bra militar valenci

en funci del ttol o dignitat de cadascun dels seus components presenta una

estratificaci interna encapalada pels nobiles o barons, seguida dels cavallers i en

ltim lloc els donzells, mot referit als fills dels cavallers que encara no havien rebut les

armes cavalleresques i tamb als individus situats en el grau inferior de lestament.

Aquesta darrera condici recollia en moltes ocasions a aquells que apareixen designats

8 No s tracta nicament duna problemtica ni estrictament valenciana ni limitada al perode medieval, de fet autors modernistes com E. Soria Mesa en el seu estudi sobre la noblesa espanyola en lpoca moderna tamb sha plantejat la qesti de qui formava part realment de la noblesa, SORIA MESA, E., La nobleza en la Espaa Moderna. Cambio y continuidad, Madrid, 2007.

9 LPEZ RODRIGUEZ, C., Nobleza y poder poltico. El reino de Valencia (1416-1446), Valncia, 2005,

Lanlisi sobre els components del bra militar valenci es recull en concret a les pgines 59-82.


15

com gentilhmens, generosos o hmens de paratge, termes aquests que en el seu

origen, segons assenyala Fluvi i Escorsa, sembla que eren equivalents, entesos com

hmens de noble llinatge i condici10.

Aquesta divisi trobaria el seu parallel en terres castellanes a lestablida ja fa

uns anys per Salvador de Mox qui distingia entre ricoshombres, cavallers i

hidalgos11, si b lequivalncia amb el cas valenci sembla que ha trobat una certa

dificultat pel que respecta al darrer grup. De fet un document aportat per V. Baydal

Sala a la seua tesi doctoral posa de manifest les dificultats de trobar a la noblesa

valenciana una correspondncia a la condici castellana dhidalgo a finals del segle

XVI12. Aquesta missi va ser lencarregada a Diego de Hidalgo membre de lorde de

Calatrava qui va qualificar lencrrec de negocio dificultoso al temps que reconeixia

la facilitat amb qu es podia distingir els hidalgos a Castella: por ser gente solariega, o

por tener executorias, y lo que faboreze mucho a esta distinctin es tener libertades en

no pagar ciertos pechos comunes ni podrseles echar huspedes y otras exemptiones

que por sus privilegios tienen .

Front aquests arguments, lautor de linforme exposava que al regne de

Valncia els cavallers i els nobles havien de contribuir en imposicions comuns i que si

b eren exempts del dret del morabat aquesta contribuci tampoc la satisfeien els

ciutadans. Ms enll de les diverses lectures que pot tenir aquest document, les

paraules de Diego Hidalgo venien a posar de manifest la dificultat per a precisar els

lmits dels membres inferiors de la noblesa valenciana13, els quals es barrejaven molt

10

FLUVI i ESCORSA, A. de Las categoras nobiliarias y las pruebas de nobleza en el Principado de Catalua, Hidalgua, nm. 48, 1961, pg. 661-667

11 MOX, S. de, La nobleza castellana en el siglo XIV, Anuario de Estudios Medievales, nm. 7, 1970-

1971, pg. 493-511.

12 Archivo Histrico Nacional, Ordes Militars, expedient nm. 2278, full solt (3 de mar de 1586) a

BAYDAL SALA, V., Els fonaments del pactisme valenci. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat collectiva al regne de Valncia (c.1.250- c. 1365), Barcelona, 2011, tom II., doc. 133, pg. 547-550.

13 Aquest no s un fenomen exclusiu de la noblesa valenciana, tamb a Anglaterra Ch. Dyer reconeix les dificultats existents per a definir els gentlmen durant el segle XV i assenyala que els ciutadans ms destacats tenien molt a veure amb la gentry rural, DYER, Ch., Niveles de vida en la Baja Edad Media. Cambios sociales en Inglaterra, c. 1200-1520, Barcelona, 1991, pg. 37-41. Fins i tot a Andalusia els hidalgos a finals de ledat mitjana presentaven una situaci complexa i diversificada, ja que no constituen un grup amb caracterstiques especifiques i una mentalitat ben definida. A ms a ms els hidalgos andalusos havien de contribuir, en lnies generals, en algunes contribucions, especialment en


16

sovint amb els ciutadans ms acomodats resultat, en gran part, de la mnima

diferenciaci existent entre aquests grups de generosos o hmens de paratge i les

capes altes dels ciutadans grcies a la concessi de privilegis i prerrogatives, des del

moment de la conquesta, als pobladors que mantingueren cavall i armes i que

acostava a aquests als membres de lestament militar, sent en ocasions lnic element

diferenciador tenir reconegut o no el privilegi militar. Per la confusi no tenia noms

una vessant jurdica, ser noble requeria a ms una forma de vida subjecta a uns valors i

principis que manifestaren aquesta condici de vers a la resta de la societat.

Tot i aix, i salvant les diferncies circumstancials, el cert s que hidalguia

trobava el seu equivalent en paratge, gentilesa i generositat, de fet Lpez Rodrguez

assenyala com en la versi catalana duna de les lleis de les conegudes Partidas

dAlfons el Savi, realitzada per Pere el Cerimonis, sutilitzen el mots gentilesa i

paratge per traduir fidalgua14. Per si aquest exemple no fra suficient el nostre

estudi ens ha perms observar com alguns individus dorigen castell que sestableixen

a les terres del sud valenci a finals de ledat mitjana van fer valdre a travs dactes de

fidalgua la seua pertinena a lestament militar davant les autoritats locals, les quals

els van reconixer automticament com a hmens de paratge o generosos15.

Aquesta categoritzaci des del punt de vista de la seua condici honorfica posa

de manifest lheterogenetat de la noblesa valenciana, la qual tenia de dalt a avall com

a nic punt en com gaudir del privilegi militar, la concessi del qual a finals de ledat

mitjana va quedar en mans de la monarquia. Aquest privilegi que es rebia com a

recompensa pels serveis prestats o pel que es coneixia com a modus vivendi, i que es

transmetia de pares a fills, facultava a qui el possea poder gaudir duna srie

aquelles destinades a la defensa del territori, QUINTANILLA RASO, M. C. i ASENJO, M., Los hidalgos en la sociedad andaluza a fines de la Edad Media, LPEZ DE COCA, J. i GALN, A., (Coord.) Las ciudades andaluzas (siglos XIII-XVI). Actas del VI Coloquio Internacional de Historia Medieval de Andalucia, Mlaga, 1991, pg. 423 i 428.

14 LPEZ RODRIGUEZ, C., Nobleza y poder poltico...cit., pg. 48, nota 92.

15 En aquest sentit remetem a lapartat 3.1.3, on sexposen alguns exemples referits al reconeixement de la condici dhome de paratge o geners, per part de les autoritats oriolanes, a alguns individus que presenten testimoni de la seua fidalgua.


17

davantatges a nivell jurdic, fiscal i poltic16. Per la veritat s que ms enll daquests

aspectes la realitat nobiliria era molt diversa a nivell econmic, social i poltic i no

podem parlar en cap cas duna homogenetat interna de lestament.

Aquesta diversitat esmentada ha quedat palesa en els diversos treballs que

sobre la noblesa de lpoca medieval shan fet a labric de la renovaci historiogrfica

valenciana de les darreress dcades. Si b hem dapuntar que el volum dobres sobre

aquest objecte destudi no ha gaudit de la profusi coneguda en altres zones, com per

exemple la Corona de Castella sense anar ms lluny. De fet molts dels aspectes de la

noblesa del Pas Valenci medieval ens sn coneguts de forma indirecta a travs de

treballs que aborden altres temtiques. Aix, investigacions que se centren en aspectes

tant diversos com la histria institucional i poltica, la fiscalitat, lordenaci del territori

o les minories religioses han acabat irremediablement parlant de la noblesa. I s que

quan abordem lestudi daquest grup social en realitat parlem, en termes generals,

dun grup de poder que com a tal va estendre els seus tentacles cap a prcticament

tots els mbits duna societat a la qual pretenia controlar, la qual cosa posa de

manifest un dels principals reptes que presenten aquests tipus dinvestigacions en

referncia a les diferents variables que shan de tenir en consideraci a lhora

dabordar lestudi de la noblesa. Tal vegada aquest s un dels aspectes que van relegar

durant molts anys aquest tipus dinvestigacions a una situaci de segon ordre dins el

panorama historiogrfic valenci, encara que tamb podem tenir en consideraci

alguns altres factors com lapreciaci de la noblesa valenciana com un grup menor a

nivell poltic i econmic en comparaci amb la daltres indrets, com assenyalava ja fa

un temps Garcia Oliver a Terra de Feudals17, o la ja superada idealitzaci de les capes

burgeses valencianes, factors aquests que van contribuir sens dubte a centrar linters

en altres mbits i temtiques.

16 LPEZ RODRIGUEZ, C., Nobleza y poder poltico...cit., pg. 24-25: entre els quals es trobaven lexempci de certes crregues fiscals, no poder estar subjectes de forma personal a la jurisdicci daltre bar, poder fer-se la guerra privada previ desafiament, avantatges processals i penals aix com tenir la facultat docupar determinats crrecs en el govern de les localitats reials.

17 GARCIA-OLIVER, F., Terra de Feudals. El Pas Valenci a la tardor de ledat mitjana, Valncia, 1991.


18

En aquest sentit s cap a la dcada dels huitanta del segle passat quan podem

situar cronolgicament els primers acostaments al fet nobiliari valenci des de nous

postulats metodolgics. s a partir daquesta data quan el feudalisme a terres

valencianes, grcies als treballs dautors com A. Furi, F. Garcia Oliver i E. Guinot va

comenar a ser tractat amb rigor entrant en connexi amb les corrents

historiogrfiques daltres latituds i situant-se dins el debat cientfic que sobre aquesta

realitat venia desenvolupant-se des de temps enrere18. De la m daquests estudis van

comenar a sorgir nous plantejaments respecte a conceptes com senyoriu, vassalls,

renda, relacions feudals..., termes que es vinculen de forma directa amb la realitat

nobiliria i que fan que el procs de senyorialitzaci de les terres valencianes a partir

de la conquesta prenga una especial significaci, de fet es tracta dun dels aspectes

millor coneguts grcies als treballs dautors com E. Guinot, J. Torr o Cabezuleo

Pliego19.

Aix mateix altres estudis han aprofundit en el marc del feudalisme en la relaci

entre senyorius i noblesa focalitzant la seua atenci en casos concrets com els portats

a terme per Pastor Zapata per al ducat de Gandia, el de Viciano Navarro al respecte del

18 FURI DIEGO, A. i GARCA-OLIVER, F., Algunas consideraciones acerca del feudalismo medieval valenciano, Homenaje a Tun de Lara, Madrid, 1981, vol. I, pg. 109-122; dem, El feudalisme medieval valenci: un assaig dinterpretaci, Debats, nm. 5, 1983, pg. 33-42; dem, Dificultats agrries en la formaci i consolidaci del feudalisme al Pas Valenci, La formaci i expansi del feudalisme catal, Homenatge a Santiago Sobrequs i Vidal. Estudi General, nm. 5-6, 1985-1986, pg. 291-310; GUINOT RODRGUEZ, E., Feudalismo en expansin en el norte valenciano. Antecedentes y desarrollo del seoro de la Orden de Montesa. Siglos XIII y XV, Castell, 1986; dem, Origen i evoluci del feudalisme al Maestrat de Castell (ss. XIII-XV), La formaci i expansi del feudalisme catal, Homenatge a Santiago Sobrequs i Vidal, Estudi General, nm. 5-6, 1985-1986, pg. 311-323.

19 GUINOT RODRGUEZ, E., La implantaci de la societat feudal al Pas Valenci del segle XIII: la gnesi de les senyories i lestabliment de les terres, El temps i lespai del feudalisme (Reuni cientfica. VI Curs dEstiu Comtat dUrgell, Balaguer, 11, 12 i 13 de juliol de 2001), Lleida, 2004, pg. 421-442; dem, Els senyorius de la noblesa valenciana a lpoca de Pere el gran (1276-1285), Estudios en recuerdo de la profesora Sylvia Romeu Alfaro, Valncia, 1989, pg. 489-502; dem, Donamus et concedimus vobis Monarquia i senyorialitzaci del patrimoni reial al Pas Valenci en temps de Jaume II, XV Congreso de Historia de la Corona de Aragn. El poder real en la Corona de Aragn, tom I, vol. 2, Saragossa, 1996, pg. 219-236; dem, La creaci de les senyories en una societat feudal de frontera: el regne de Valncia (segles XIII-XV), Les senyories medievals. Una visi sobre les formes del poder feudal. Revista dHistria Medieval, 8, 1997, pg. 79-108; dem, Senyoriu i reialenc al Pas Valenci a les darreries de l'poca medieval, Llus de Santangel i el seu temps, Valncia, 1992, pg. 185-204., dem, Lescenari de les senyories medievals a la comarca de la Marina Alta, II Jornades dEstudis Carmel Giner Bolufer, Pego, 2007, pg. 83-110; TORR i ABAD, J., El naixement duna colnia. Dominaci i resistncia a la frontera valenciana (1238-1276), Valncia, 1999; CABEZUELO PLIEGO, J. V., La seorializacin de la frontera sur valenciana, 1270-1330, Imago temporis. Medium Aevum, nm. 5, 2011, pg. 464-481.


19

senyoriu de Catarroja o el de Cervantes Peris sobre Sogorb20. Aquestes obres no es van

limitar a reflectir nicament la trajectria histrica daquests senyorius des del punt de

vista dels seus titulars, sin que, a ms, van abordar altres qestions dndole social i

econmica que posaven de manifest la necessitat de tractar el fet nobiliari des de

plantejaments ms amplis. En aquest sentit altres obres posteriors han perms ampliar

el coneixement daltres vessants de la realitat nobiliria com la promoci social i

econmica dalguns dels llinatges, el serveis a ladministraci tant municipal com reial,

les relacions amb loligarquia dextracci ciutadana o altres aspectes vinculats amb les

finances ms enll de la renda senyorial21. Si b un dels majors entrebancs a lhora

dendinsar-se en lestudi de la noblesa valenciana ha sigut sens dubte la mateixa

identificaci de lobjecte a investigar, motiu que ha donat lloc a laparici de diversos

20 VICIANO NAVARRO, P., Catarroja: Una senyoria de l'Horta de Valncia en l'poca tardomedieval, Catarroja, 1989; PASTOR ZAPATA, J. L., Gandia en la baixa Edat Mitjana: La vila i el senyoriu dels Borja, Oliva, 1992; dem., Seoro regio y seoro nobiliario. El Ducado de Ganda: de la Casa de Aragn a la de Borja, III Jornades dEstudis Carmel Giner i Bolufer, Pego, 2009, pg. 61-86; CERVANTES PERIS, F. J., La herencia de Mara de Luna. Una empresa feudal en el tardomedievo valenciano, Sogorb, 1998. Altres treballs referits al patrimoni senyorial de la noblesa valenciana els trobem a BAYDAL SALA, V., La senyoria de Beniparrell: Dels Roman als Escriv de Roman (1258-1426), Valncia, 2008; PASTOR ZAPATA, J. L., Duques y barones: el patrimonio seorial de los Borja ms all de Gandia a fines del siglo XV, Revista Borja. Revista de lIIBE, nm. 3, pg. 19-46, FEBRER ROMAGUERA, M. V., Un seoro mudjar al sur de l'Horta de Valencia: la moreria de Alcsser, Annals de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Horta-Sud, vol. 3, Valencia, 1984, pg. 39-72; PONSODA LPEZ DE ATALAYA, S., El patrimoni territorial dun noble valenci a finals de ledat mitjana: Baltasar Lladr, Una frontera medieval: Castalla i el sud del regne de Valncia (segles XIII-XV). Commemoraci del 700 i 725 aniversari de la concessi del mercat setmanal i la carta pobla a Castalla (en premsa). Cal assenyalar en aquest mateix sentit els portats a terme per Alfonso Franco sobre el patrimoni dels Mendoza a terres valencianes FRANCO SILVA, A., La herencia patrimonial del gran cardenal de Espaa don Pedro Gonzlez de Mendoza a Historia. Instituciones. Documentos, nm. 9, 1982, pg. 453-491 i Las baronas valencianas del gran cardenal de Espaa D. Pedro Gonzlez de Mendoza, Llus de Santngel i el seu temps, Valncia, 1992, pg. 217-227.

21 CERVANTES PERIS, F. J., El Antiguo patrimonio de Maria de Luna: crdito censal y consolidacin

feudal (1372-1425), XV Congreso de Historia de la Corona de Aragn. El poder real en la Corona de Aragn, Saragossa, 1996, vol. 4, pg. 51-68; CHINER GIMENO, J. J., Ausis March i la Valncia del segle XV (1400-1459), Valncia, 1997; CORTS ESCRIV, J., Els Bol de la Scala, una histria de famlia, Batllia, nm. 9, 1985, pg. 6-23; MARTINEZ, L. P. i NAVARRO SORN, M., Els Borja, de la conquesta del regne a la del bisbat de Valncia, BATLLORI, M. (dir.) Diplomatari Borja, 1, Valncia, 2002, pg. 52-162; NARBONA VIZCAINO, R., Los Rabassa, una famlia patricia de Valencia medieval, Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, nm. 7, 1988-1989, pg. 111-136; dem., Valencia, municipio medieval. Poder poltico y luchas ciudadanas 1239-1418, Valncia, 1995; dem., Marrades: un partit patrici, Lunivers dels prohoms, Valncia, 1995, pg. 17-55; PASTOR i FLUIX, J., Nobles i cavallers al Pas Valenci, Saitabi, XLIII, 1993, pg. 13-54; PASTOR ZAPATA, J., Censales y propiedad feudal. El Real de Ganda: 1407-1550, En la Espaa Medieval, nm. IV, 1984 pg. 737-766; PONS ALS, V., Los Trastmaras y la nueva nobleza valenciana, XV Congreso de Historia de la Corona de Aragn. El poder real en la Corona de Aragn, tom I, vol. 5, Saragossa, 1996, pg. 243-256; SIZ SERRANO, J., Els Pardo de la Casta, senyors dAlbaida en el primer ter del segle XV. Un llinatge nobiliari al servei de la Casa Reial, TEROL, V. (ed.), 750 Anys com a valencians. Albaida i la Vall dAlbaida, 1245-1995, Ontinyent, 1995, pg. 155-174.


20

treballs, lobjectiu dels quals no era altre que intentar conixer qui formava part del

bra militar del regne durant el perode medieval ms enll del grau o condici que

gaudien dins el grup22.

Tornant a lassumpte de lampliaci temtica dels estudis referits als diversos

mbits nobiliaris, hem de destacar els treballs de Siz Serrano i Lpez Rodrguez entre

daltres aspectes pel seu carcter renovador. Les investigacions daquests autors,

centrades en la primera meitat del segle XV, han radiografiat la noblesa daquest

perode des de diferents vessants eixamplant notablement el coneixement que fins

aleshores existia daquest grup social. Respecte els treballs de Siz Serrano, podem

assenyalar com aquest autor ha focalitzat la seua investigaci en el fet militar, la qual

donava ra de ser a aquest estament, en relaci a la seua integraci dins els exrcits

del rei23. Per ms enll de laspecte purament bllic aquest autor ha abordat aquesta

temtica des dun punt de vista socioeconmic. Aix podem subratllar la seua anlisi

sobre el que representava per a la noblesa servir en els exrcits reials. En ell

sexaminen entre altres daspectes, els perfils socials dels combatents, les relacions

22 GUINOT RODRGUEZ, E., Aproximaci a la noblesa valenciana en la segona meitat del segle XV, XVI Congresso Internazionale di Storia della Corona de Aragona. La Corona dAragona ai tempi di Alfonso il Magnnimo Vol. I, Npols, 2000, pg. 899-917; LPEZ RODRGUEZ, C., El brazo militar del reino de Valencia a comienzos del siglo XV, Hidalgua, nm. 226-227, 1991, pg. 615-640 i PONS ALS, V. i TRENCHS ODENA, J., La nobleza valenciana a travs de las convocatorias a Cortes (siglos XV-XVI), Les Corts a Catalunya. Actes del Congrs dHistria Institucional, Barcelona, 1991, pg. 368-383.

23 La principal obra daquest autor en referncia a la funci bllica de la noblesa s sens dubte la seua tesi doctoral SIZ SERRANO, J., Guerra y nobleza en la Corona de Aragn. La caballera en los ejrcitos del rey (Siglos XIV-XV), Valncia, 2003, un extracte de la qual es troba publicat a dem, Caballeros del rey. Nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnnimo, Valncia, 2008. Aix mateix la seua producci concernent al fet militar s bastant extensa i entre ella podem citar alguns treballs com dem, Noblesa i formaci de tropes de cavalleria al Pas Valenci tardomedieval: la particiapci a les guerres reials del llinatge del senyor dAlbaida, Alba. Revista destudis comarcals dOntinyent i la vall dAlbaida, nm. 9, 1994, pg. 151-162; dem, La caballera de Alfonso el Magnnimo en la expedicin mediterrnea de 1432. Reclutamiento y estructuras de tropas en los ejrcitos reales de la Corona de Aragn, Saitabi. Volum extraordinari. Homenatge a Milagros Gil Mascarell, 1996, pg. 23-64; dem, Los capitanes de Alfonso el Magnnimo en la conquista del reino de Npoles: la caballera del ejercito real de 1441, XVI Congrs dHistria de la Corona dArag. La Corona dAragona ai tempi di Alfonso il Magnnimo, vol. I, Npols, 2000, pg. 981-90; dem, Nobleza y expansin militar de la Corona de Aragn: la nobleza valenciana en las guerras del rey (1420-1448), Anuario de Estudios Medievales, nm. 33/2, 2003, pg. 729-780, i dem, Formacin de un ejrcito permanente en el siglo XV: la caballera de Alfonso el Magnnimo, Medievalismo. Revista de la Sociedad Espaola de Estudios Medievales, nm. 17, 2007, pg. 187-214. En referncia a les motivacions i actituds dels nobles valencians a participar en la guerra veure APARISI ROMERO, F., i ROYO PREZ, V., Pequea nobleza y guerra en el reino de Valencia durante la Baja Edad Media. Actitudes y comportamientos en el servicio militar, Medievalismo. Revista de la Sociedad Espaola de Estudios Medievales, nm. 20, Madrid, 2010, pg. 149-171.


21

clientelars darrel militar, en connexi amb les formes organitzatives del poder feudal

prpies del conegut feudalisme bastard, i la rendibilitat econmica i social daquesta

activitat. Una indagaci que porta a Siz Serrano a concloure que les formes socials i

militars van conixer una notable transformaci durant el regnat del Magnnim, i aix

junt el sorgiment destructures militar estables, les campanyes daquest monarca van

afavorir la renovaci de les capes nobiliries del regne. Un altre aspecte ressenyat per

aquest autor s que el grau dimplicaci bllica entre la noblesa valenciana daquest

perode, que lluny del que es podria pensar en un principi, era molt desigual, sent

noms una minoria dels llinatges els que va prolongar en el temps la seua participaci

en els exrcits reials.

Pel que fa a lobra de Lpez Rodrguez el treball ms destacat s el mencionat

lnies ms amunt, Nobleza y poder poltico. El reino de Valencia (1416-1446), el qual

aborda el fet nobiliari des de diferents prismes. En aquest sentit tot i que es focalitza

en la dimensi poltica de la noblesa en relaci al seu posicionament durant les Corts i

a la formaci de bndols enfrontats, la investigaci tamb es fixa en altres aspectes de

tipus social i econmic. Daquesta manera, com ja hem apuntat, aquest autor analitza

la definici del concepte noblesa en el regne de Valncia i el procs de formaci i trets

que van singularitzar aquesta classe social, indagant tamb en la seua estratificaci,

composici i canvis interns. A nivell econmic, per altra banda, fa un estudi

daproximaci a les rendes, els ingressos i despeses dels senyors i del funcionament de

la senyoria a nivell general.

Aix doncs, les obres daquests autors ens han perms obtenir una visi global

de bona part de la noblesa valenciana de la primera meitat del segle XV, posant de

manifest la necessitat de tractar aquest mbit atenent a lheterogenetat intrnseca

que presenta. Per, a ms a ms, aquests treballs exemplifiquen en bon grau com la

temtica nobiliria al Pas Valenci ha passat dun inicial desinters a esdevenir un

focus datenci de la historiografia valenciana actual.

Per, si pel que respecta a la totalitat del regne podem assenyalar que en les

ltimes dcades les investigacions nobiliries han conegut un important

desenvolupament, en el cas de lmbit geogrfic en el qual se centra el nostre estudi,


22

la demarcaci coneguda com a governaci dOriola, la realitat s ben diferent. En

aquest cas els estudis nobiliaris shan limitat a aportacions puntuals, en molt casos

provinents dhistoriadors modernistes que han tractat assumptes relacionats,

fonamentalment, amb qestions senyorials i jurisdiccionals, en el perode a cavall

entre ledat mitjana i lpoca moderna. Aix destaquen els treballs de Bernab Gil

referits a alguns dels enclavaments senyorials inserits dins el terme general de la ciutat

dOriola24, aix com altres investigacions que analitzen lesdevenir daquestes i altres

senyories del territori al llarg dels darrers segles medievals en relaci a aspectes tant

variats com les construccions dels patrimonis senyorials, els canvis de titularitat, les

relacions amb els vassalls, els recursos econmics, la conflictivitat protagonitzada pels

membres daquest estament o alguns altres aspectes de tipus social25.

Tanmateix bona part de les informacions relacionades amb els senyorius no sn

proporcionades per estudis que prenen el fet nobiliari com a objecte principal de les

seues indagacions, sin per treballs que basant-se en el seu vessant denquadrament

24 BERNAB GIL, D., Los Santngel, seores alfonsinos. Aspectos de una colonizacin senyorial en territori realengo, Llus de Santngel i el seu temps, Valncia, 1992, pg. 55-67; dem, Sobre el origen territorial en los seoros valencianos de colonizacin alfonsina, SARASA SNCHEZ, E., i SERRANO MARTIN, E., (eds.), Seoro y feudalismo en la Pennsula Ibrica (siglos XII-XIX), vol. III, Saragossa, 1993, pg. 123-138, i dem, Una coexistencia conflictiva: municipios realengos y seoros de su contribucin general en la Valencia foral, Revista de Historia Moderna. Anales de la Universidad de Alicante, nm. 12, 1993, pg. 11-77.

25 BARRIO BARRIO, J. A., El seoro de La Daya y el municipio de Orihuela en el siglo XV, SARASA SNCHEZ, E. i SERRANO MARTIN, E., (eds.) Seoro y feudalismo en la Pennsula Ibrica (siglos XII-XIX), vol. III, Saragossa, 1993, pg. 259-270; FERRER i MALLOL, M. T., Discrdies entre la petita noblesa urbana i els homes de vila a les terres meridionals valencianes en el primer ter del segle XIV, Anuario de Estudios Medievales, nm. 29, 1999, pg. 301-313; HINOJOSA MONTALVO, J., El to de vida duna noble alacantina a finals de ledat mitjana: na Violant de Rebolledo, Quaderns del migjorn. Revista destudis comarcals del sud del Pas Valenci, nm. 2, 1997, pg 39-54; dem, La gestin de la renta feudal en Crevillente durante el siglo XV, Actas del IV Simposio Internacional de Mudejarismo. Economa, Terol, 1992, pg. 319-337; PONSODA LPEZ DE ATALAYA, S., Rentas y derechos seoriales de los Crdenas en sus dominios valencianos del Vinalop (Elche, Crevillente y Aspe), Medievalismo. Revista de la Sociedad de Estudios Medievales, nm. 21, 2011, pg. 225-249; dem, Movilidad y permanencia en la titularidad de los dominios seoriales de la gobernacin de Orihuela a finales de la Edad Media, Miscelnea Medieval Murciana, vol. XXXIV, 2010, pg. 45-60; dem, Migracions mudjars i disputes senyorials al sud valenci a les darreries de ledat mitjana, Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, nm. 17, 2011, pg. 469-482, PONSODA LPEZ DE ATALAYA, S., i SOLER MILLA, J. L., Violencia nobiliaria en el sur del reino de Valncia en la Baja Edad Media, Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, nm. 16, 2009-2010, pg. 487-492; POVEDA NAVARRO, A. M., Piezas cermicas emblemticas del seoro de los Corella en el valle de Elda Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, nm. 9, 1992-1993, pg. 297-317 i dem, Formacin del seoro manuelino en las tierras alicantinas del valle del Vinalop. (Segunda mitad del siglo XIII), Medievalismo. Revista de la Sociedad de Estudios Medievales , nm. 17, 2007, pg. 271-288.


23

social i econmic focalitzen la seua investigaci sobre altres aspectes com les

condicions de vida de la poblaci mudjar, la seua fiscalitat o el comer. Aquest fet

tamb el podem observar en altres mbits com el poltico-institucional, on ms enll

dalguns treballs centrats en els enfrontaments protagonitzats per la noblesa en el

marc de les institucions poltiques, les notcies sobre lactivitat dins aquest mbit per

part de la noblesa ens venen donades per investigacions centrades en altres aspectes

com els rgans dadministraci locals i reials, lorganitzaci defensiva del territori.

El resultat s que actualment el coneixement de la realitat nobiliria a lextrem

sud del regne de Valncia es troba caracteritzat, duna banda, per la feblesa quant al

nombre destudis i, daltra, per la parcialitat de les informacions provinents

majoritriament, com hem apuntat abans, dinvestigacions centrades en altres mbits.

El perqu daquesta situaci es troba probablement en la idea que apuntava Garcia-

Oliver, referida lnies ms amunt en relaci a tot el regne, i s que la consideraci de la

noblesa valenciana com un grup menor pren en aquestes terres una especial

significaci si atenem a lestatus majoritari de la major part dels seus membres i a la

seua significaci econmica i poltica en relaci, no sols, amb la noblesa assentada a la

capital del regne, sin amb la daltres latituds peninsulars. Un fet aquest que ha donat

lloc a la focalitzaci de les investigacions cap a mbits ms atraients com la minoria

islmica, el comer, la frontera o les institucions.

Aquest buit historiogrfic va ser, sens dubte, un dels factors decisius que es

troben darrere de linici daquesta investigaci, ja fa uns anys, a proposta del director

daquesta tesi doctoral, la qual quedava emmarcada al mateix temps dins una de les

principals lnies de recerca desenvolupades per lrea dHistria Medieval de la

universitat dAlacant, la qual sha centrat en lestudi daquestes terres del migjorn

valenci, prenent com a un dels eixos vertebradors la realitat fronterera daquestes

contrades.

Aix doncs, tenint en compte els aspectes que acabem de mencionar i

coneixent, per alguns dels treballs abans esmentats, lespecial situaci de conflictivitat

entre la noblesa de la governaci a les acaballes del segle XV i les seues implicacions

poltiques, la present investigaci es va plantejar en un principi com una recerca que


24

tractaria desbrinar el pes real que ocupava la noblesa a nivell poltic durant el perode

que comprenia el regnat de Ferran II, tant a les institucions locals com reials en un

indret com la governaci dOriola, diferenciat de la resta del regne a nivell

administratiu. Per a la qual cosa tindrem com a referncia inicial no noms els treballs

de temtica estrictament nobiliria, sin tamb els estudis centrats en les institucions

de govern local de les principals poblacions del territori.

Per altra banda, el marc cronolgic triat afegia a ms un altre condicionant o

factor a tenir en compte, i s que ens trobem davant un perode de canvi i

transformaci, en el qual un dels principals elements definitoris de la societat

daquestes comarques, la frontera, tal i com shavia ents durant els darrers temps, va

perdre el seu significat i amb ell una de les principals funcions dels pobladors

daquestes contrades, com va ser la defensa del territori, es va veure notablement

modificada. La uni dinstica entre Arag i Castella junt la conquesta de lltim territori

sota el poder musulm a la pennsula Ibrica van transformar el context poltic i van

provocar la fi del perill imminent datacs terrestres, entrades i cavalcades donant lloc a

la relaxaci de la tensi bllica que havia condicionat la vida poltica, social i

econmica dels pobladors daquestes contrades des de lannexi a lrbita cristiana.

s en aquest context on els nobles de la governaci es van veure forats a

cercar instruments que els permeteren acomodar-se als nous temps i mantenir la seua

posici dhegemonia al territori. Aix, lmbit poltic va esdevenir lespai adient per a

assolir els seus propsits, ms encara si tenim en compte que molts pocs membres de

la noblesa local podien basar la seua fora en lelement senyorial, el qual quan el

posseen eren ms b de carcter modest atenent a lextensi territorial dels dominis i

al nombre de vassalls sobre els que exercien la seua jurisdicci. Per tant, s en el joc

poltic on es poden observar de forma ms clara els signes dun temps de canvi com va

ser el segle XV i que es manifestaran en la confrontaci entre els llinatges tradicionals

del territori, que tractaran de mantenir la seua preeminncia, i la nova noblesa sorgida

de les capes ciutadanes, la qual disputar als anteriors el control poltic de la capital de

la governaci i de les institucions reials presents a la demarcaci dell Xixona. Per en

aquesta pugna hem de tenir present un tercer element que no s altre que el paper de


25

la monarquia, la qual durant aquesta centria va comenar a posar les bases del que

en poca moderna es va conixer com a Estat absolutista. Un procs aquest que va

afectar a la noblesa per partida doble. Per una banda, com a grup de poder al qual

calia subjectar i per altra pel creixent nivell dintervencionisme reial a les institucions

municipals les quals gaudien duna mplia autonomia que els nobles de les principals

localitats reials del territori que participaven en elles, b directa o indirectament,

havien tractat daprofitar en el seu propi benefici.

Delimitat el marc cronolgic i espacial, aix com lobjectiu fonamental de la

investigaci, la nostra tasca es va centrar en els llinatges amb domicili a les principals

localitats de la governaci, i aquells que provinent de fora del territori van tenir una

especial rellevncia en lescena poltica daquestes comarques. Per ben prompte la

complexitat de la realitat que ens oferia la documentaci junt a la inexistncia daltres

estudis que ens serviren de recolzament i suport, ens van fer modificar els

plantejaments inicials. Aix qestions com, per exemple, qui formava part realment de

la noblesa, en qu o qui es recolzaven per tal dassolir el poder poltic o quin era el

suport social i econmic que els permetia dedicar-se a la vida poltica, ens van fer

considerar la necessitat dampliar el nostre estudi a altres mbits. Calia per tant, abans

de res, identificar amb claredat a qui podien definir com a noble per a posteriorment

conixer com es relacionaven tant a nivell familiar com amb altres individus digual o

diferent condici. Per, a ms a ms, resultava crucial poder aproximar-nos, en la mida

que ens fra possible, al coneixement daspectes relacionats amb les bases

econmiques daquest grup social amb el propsit desbrinar part dels interessos que

movien a bona part dels seus membres a participar en els rgans de poder, ms enll

del prestigi social que a representava. Daquesta manera, el tractament dels

aspectes socials i econmics resultaven essencials per tal de poder analitzar la realitat

poltica, ja que aquests tres elements sentrellaaven entre ells esdevenint els pilars

sobre els quals la noblesa va sustentar la seua posici de preeminncia respecte a la

resta de la societat del moment.

Aquesta ampliaci dels assumptes a tractar i la necessitat de poder obtenir una

millor perspectiva de levoluci poltica va comportar al mateix temps una expansi del


26

perode cronolgic triat en un principi. Aix es va fixar un marc temporal ampli, el segle

XV, i un altre ms especfic, 1458-1516, per tal de centrar lanlisi de la part poltica

marcant com a punt de partida linici del regnat de Joan II i la consolidaci, en el cas

dOriola, i la implantaci, pel que respecta a Alacant, del sistema dinsaculaci com a

rgim electoral a nivell municipal. Aquest no es tracta dun criteri aleatori, sin que la

instauraci daquest model fixa un canvi pel que fa a les relacions poltiques de tipus

local posant en marxa un sistema que estar vigent durant bona part del perode

histric posterior.

Una vegada reformats els plantejaments inicials, cal assenyalar que la present

investigaci va trobar una primera dificultat pel que respecta a les fonts documentals.

Ens referim a la inexistncia darxiu familiars, de gran importncia en la reconstrucci

social i econmica daquest grup social, aix com daltres fonts pertanyents a les

institucions reials presents al territori, com la cort de la Governaci i de la Batllia

General, i la parcialitat existent en referncia a la documentaci de caire municipal.

Aquest fet, junt lampliaci del marc cronolgic, ha requerit la consulta dun gran

nombre de registres, que es detallen en el punt segent, ubicats en diferents arxius

com els municipals dOriola, Elx i Valncia, lArxiu del Regne de Valncia, lArxiu de la

Corona dArag i la Seccin Nobleza de lArxiu Histric Nacional.

En aquest sentit, per tal de poder treballar aquest gran volum de documentaci

i tenint en compte lheterogenetat dels pressupostos plantejats lnies ms amunt,

hem considerat convenient tractar la informaci obtinguda seguint els postulats

historiogrfics que defenen ls del mtode prosopogrfic com leina ms adient, tot i

les seues limitacions, per tal dacostar-se al coneixement dun grup social definit dins

dun espai temporal concret26. Per tant hem tractat de recollir totes les dades referides

als individus que formaven part del bra militar de la governaci dOriola, amb

26 NARBONA VIZCAINO, R., El mtodo prosopogrfico y el estudio de las elites, El estado en la Edad Media: nuevas perspectivas metodolgicas, 5 Seminario de Historia Medieval, Saragossa, 1999, pg. 31-49. Aquest autor assenyala com a principals elements limitadors daquesta metodologia per una banda les mateixes fonts, ja que sols es poden recollir dades daquells individus que apareixen documentats, i per altra, que la classificaci i interpretaci de les dades per tal dhomologar a diversos individus des dun punt de vista social no sempre poden tenir la seua correspondncia en altres mbits, com per exemple leconmic.


27

lobjectiu de caracteritzar a aquest grup a partir de notcies biogrfiques que ens

permeteren diferenciar perfils socials repetits i destacar les excepcionalitats que es

donen dins el conjunt, un propsit aquest que respon a un dels principals requisits que

es deriven de la interpretaci de la metodologia utilitzada27. Aquest pas ha requerit

posteriorment lorganitzaci i classificaci daquestes informacions per evitar caure en

la mera acumulaci de dades i poder donar resposta a les hiptesis plantejades al

comenament daquest treball. Per, cal assenyalar que aquest objectiu didentificaci

individual dirigit en part a la reconstrucci dels llinatges nobiliaris ha comptat amb

importants entrebancs que han fet que no sempre shaja pogut realitzar un seguiment

exhaustiu de molts dels personatges, a causa duna banda, del silenci documental i,

daltra, de lelevat grau dhomonmia constatat per a bona part de les famlies

analitzades.

Dit aix el treball sha estructurat en tres blocs dedicats a cadascun dels

aspectes analitzats: social, econmic i poltic, si b sha incls un primer apartat

introductori a mode de contextualitzaci geopoltica i jurdica de lobjecte destudi en

lmbit territorial en el qual semmarca aquesta recerca. Amb aquest primer pas hem

volgut ubicar a la noblesa daquestes contrades des del moment de lannexi cristiana

daquest espai sota sobirania castellana i la seua imbricaci posterior en el marc del

regne de Valncia, on la configuraci dun marca administrativa diferenciada de la

resta del territori i lexistncia dun precedent legislatiu previ a la incorporaci

daquestes terres a la Corona dArag, van marcar algunes de les singularitats que van

caracteritzar lesdevenir de la societat daquestes comarques durant els segles

medievals. Per, sens dubte, lelement que ms va condicionar, i que per s dna sentit

a bona part de les particularitats a nivell administratiu i jurdic que presenta aquest

27

Aix ho assenyalen historiadors com J. A. Sesma, C. Laliena i G. Navarro a una obra que recull diverses reflexions i treballs al voltant de la utilitzaci de la prosopografia com a metodologia en la investigaci medieval, SESMA MUOZ, J. , LALIENA CORBERA, C., i NAVARRO ESPINACH, G., Prosopografa de las sociedades urbanas de Aragn durante los siglos XIV y XV. Un balance provisional, La prosopografa como mtodo de investigacin sobre la Edad Media, Aragn en la Edad Media, Sesiones de trabajo, Saragossa, 2006, pg. 8. Altres treballs consultats al respecte de ls del mtode prosopogrfic en la Histria sn: NARBONA VIZCAINO, R., El mtodo prosopogrfico...cit; MORENO MEYERHOF, P., Prosopografa y Emblemtica, Emblemata. Revista Aragonesa de Emblemtica, nm. 16, 2010, pg.. 155-182; DORRONZORO RAMREZ, P., Los obispos durante el reinado de Alfonso VI: aproximacin metodolgica, Estudios Medievales Hispnicos, nm. I, 2012, pg. 23-58.


28

territori, va ser la seua ubicaci fronterera. Un factor aquest que va afectar de manera

notable a la quotidianitat dels seus habitants i que, per tant, cal tenir present en

lestudi de qualsevol mbit relacionat amb aquestes terres.

El primer dels tres blocs esmentats aborda duna banda la composici i evoluci

del bra militar de la governaci i daltra la seua organitzaci i estructuraci interna.

Aix pel que fa al primer aspecte hem tractat didentificar cadascuna de les famlies que

van formar part de la noblesa, amb independncia de la condici jerrquica que

gaudien dins del grup, seguint el criteri abans mencionat de la domiciliaci en aquestes

contrades. El propsit, a ms de delimitar lobjecte destudi, ha sigut conixer

levoluci daquest estament al llarg de la centria, principalment durant el perode

dels regnats de Joan II i Ferran el Catlic. Aix mateix hem incidit tamb en el seu

origen i en les estratgies seguides per tal daconseguir gaudir del privilegi militar.

Per altra part, aquest primer captol recull tamb una anlisi del llinatge, ents

com un dels elements definitoris de la noblesa pel que fa a les relacions socials i la

seua estructura interna. Per la qual cosa sha prestat atenci a aspectes com el

matrimoni, la descendncia i tamb a altres relacionats amb les solidaritats verticals on

es contempla el mn dels serfs i servidors.

El segent aspecte tractat sn les bases econmiques, un altre dels pilars on la

noblesa va sustentar la seua posici hegemnica respecte daltres grups socials. En

aquest sentit el primer punt daquest bloc es correspon amb la qesti dels senyorius.

Aix doncs, sha fet una aproximaci al fenomen de la senyorialitzaci en les

comarques meridionals alacantines establint les connexions i singularitats que

presenta aquest procs en relaci a la resta del regne medieval de Valncia.

Seguidament abordem lestudi dels senyorius existents a la governaci oriolana durant

el segle XV centrant-nos en un primer moment en la seua tipologia jurisdiccional, els

llinatges nobiliaris que els posseren i en laparici de nous enclavaments senyorials al

llarg daquest perode. Posteriorment sinclou una aproximaci tant als ingressos que

generaven aquests senyorius, focalitzant aquest element en el cas del senyoriu dElx i

Crevillent, com a les dificultats financeres per les quals van travessar alguns dells a

causa de la gesti dels seus titulars. Finalment tanquem aquest apartat fent referncia


29

a la conflictivitat darrel econmica que va tenir lloc entre els senyors de la zona, per

tamb entre aquests i la mateixa monarquia o els governs dels municipis reials del

territori.

Respecte a leconomia del grup social objecte de la nostra investigaci hem de

tenir en compte que no tots els membres de la noblesa van gaudir de la condici

senyorial, per la qual cosa lanlisi de les finances senyorials representa noms una

part de la hisenda nobiliria. Aquest fet junt un altre element que es desprn de la

nostra investigaci com va ser que molts pocs dels nobles assentats a la governaci

van aconseguir ser titulars dun senyoriu, han fet necessari el tractament daltres

aspectes que ens permeteren obtenir una visi global de les fonts dingressos de la

noblesa. Per aquest motiu hem dedicat un apartat a les explotacions agropecuries

que els nobles locals posseen, i que van constituir la base de leconomia de la major

part dels membres daquest estament, per al mateix temps analitzem altres activitats

que van des de lacci militar i el prstec fins el comer, passant per locupaci doficis

a ladministraci, lexplotaci dinfraestructures o les professions relacionades amb

lmbit jurdic, mbits que en alguns casos van exercir un paper complementari a la

gesti de les possessions territorials, per que en altres van representar la principal

font dingressos per a alguns dels individus.

Lltim bloc s on es recull el gruix de la investigaci i el que dna ttol a la tesi

doctoral que ac presentem. Aix, identificat de forma precisa qui formava part de la

noblesa i desprs de conixer lestructura social, les relacions familiars i els interessos

econmics daquest grup, abordem lestudi de la seua activitat poltica en la

demarcaci de la governaci. En aquest sentit i tenint en compte les particularitats

prpies daquest territori a nivell administratiu encetem aquest apartat amb una

anlisi de la presncia nobiliria a les institucions reials, tant a la Governaci com a la

Batllia General, enfocada no sols des del punt de vista de locupaci dels principals

crrecs per part dels nobles, sin centrant-nos en ls i laprofitament que van fer

daquests oficis, lexercici dels quals va quedar condicionat molt sovint pels interessos

particulars de qui els ocupaven. Aquests aspectes tamb sn tractats en lmbit del

poder municipal, on la presncia nobiliria als rgans de govern de les principals


30

localitats de reialenc, Oriola i Alacant, va representar un dels casos ms significatius de

la participaci dels membres daquest estament a les institucions municipals, no ja del

regne de Valncia sin fins i tot a nivell de tota la Corona dArag. Aix doncs, hem

focalitzat la nostra tasca en els mecanismes daccs als crrecs municipals i en els oficis

que van gaudir dun major poder en aquesta poca com van ser el de justcia i jurats,

sense deixar de banda els interessos i beneficis que movien a intentar ocupar-los i les

relacions entre la noblesa i els altres agents que participaven en el govern local.

Per a ms a ms, dins lmbit poltic hem dassenyalar que hem prestat una

especial atenci a les bandositats que van tenir lloc durant el perode estudiat i a les

estratgies utilitzades per les faccions rivals, encapalades pels principals llinatges

nobiliaris, per tal de fer-se amb el control poltic del territori i que van afectar tant a les

institucions municipals com a les reials. Aquesta conflictivitat nobiliria, que va

desembocar en ms duna ocasi en ls de la violncia, va marcar lesdevenir poltic

de la governaci durant les dcades finals de ledat mitjana i va servir de pretext a la

monarquia tant per a exercir un major intervencionisme a nivell dels rgans locals,

com per a subjectar a una noblesa que havia posat en perill lestabilitat del territori a

travs de les seues disputes particulars.

Aix mateix, hem de precisar que la nostra anlisi sha focalitzat principalment

en els casos dOriola i Alacant. Les raons sn per una banda, perqu la noblesa de la

governaci es va concentrar principalment en aquestes poblacions amb tot el que aix

va comportar a nivell poltic, econmic i social, i sn a ms les seus, principalment la

ciutat oriolana, de les institucions reials. Aquest darrer aspecte junt a la implantaci

durant el perode destudi del regiment dinsaculaci, fa que aquestes localitats

esdevinguen lescenari principal en el desenvolupament del joc poltic de la noblesa

daquestes contrades a finals de ledat mitjana, manifestant-se en elles, de forma ms

evident i amb major intensitat les tensions derivades del control de les institucions,

tant locals com reials. Una conflictivitat de caire poltic en la que la noblesa, com a cim

de les societats locals, va tenir un paper protagonista i en les que tamb van estar

presents aspectes de tipus econmic i altres derivats de la prpia evoluci social de

lestament.


31

Amb lanlisi dels aspectes abans mencionats considerem que abordem els

trets ms significatius dun grup tant heterogeni com la noblesa amb el propsit

doferir una visi de conjunt daquest grup en un espai com la frontera sud del regne

de Valncia. Tanmateix hem dassenyalar que, tot i aquest objectiu, s cert que hem

deixat de banda el tractament dalguns elements com els aspectes relacionats amb la

cultura nobiliria. La ra no s altra que la manca de documentaci al respecte, un fet

aquest que tamb ha afectat altres apartats, sobretot el que es focalitza en les bases

econmiques. En relaci amb aquest assumpte la manca de fonts especfiques i

lexistncia de treballs sobre les dades existents no aconsellaven ni era possible en la

major part dels casos, endinsar-se en un treball analtic i detallat dels ingressos i les

depeses, de fet aquest no era el nostre principal propsit, per la qual cosa el

tractament de la realitat econmica ha estat condicionat per lobjectiu fonamental

daquesta investigaci que t un carcter ms poltic i social. En lnia amb aquest

assumpte som conscients que alguns aspectes han pogut quedar una mica difuminats

o desdibuixats, com per exemple la participaci militar a les campanyes reials o la

faceta eclesistica del grup analitzat, per el cert s que abordar de forma detallada

aquests elements superava de llarg el nostre propsit inicial i haguera requerit la

consulta dun volum important de documentaci a banda de la utilitzada en aquesta

investigaci.

Aix doncs, prenent com a objectiu general lanlisi de la realitat poltica, i

tenint en compte les carncies abans esmentades, el present treball ha prets oferir

una visi global de la noblesa, entenent aquesta accepci en el seu sentit ampli.

Tanmateix la investigaci portada a terme ha posat de manifest la realitat daquest

grup social en aquestes terres, el qual estava format quasi de forma exclusiva per

individus situats en els esglaons ms baixos de lestament. Per tant el que ac

presentem s en gran part un estudi sobre la baixa noblesa, sobre cavallers i

gentilhmens, un segment poblacional que en general es va situar socialment a cavall

entre els grans nobles i els sectors ms acomodats de les ciutats i viles. Aquest aspecte

fa que ens trobem davant un ampli ventall de situacions, circumstncies i

comportaments que es deriven de la particular concepci de la seua condici

estamental i de la realitat econmica, social i poltica que vivien.


32

1.2.-Fonts documentals.

AMO-Archivo Municipal de Orihuela.

Actes Capitulars

Reg. A 20 (1427-1428, 1430)

Reg. A 22 (1435, 1458)

Reg. A 25 (1443, 1445)

Reg. A 26 (1444, 1451, 1462)

Reg. A 27 (1446-1447)

Reg. A 28 (1448-1449)

Reg. A 29 (1451-1459)

Reg. A 30 (1455-1457, 1489)

Reg. A 31 (1460, 1461, 1463, 1464)

Reg. A 32 (1474, 1485, 1489)

Reg. A 33 (1482, 1484)

Reg. A 34 (1490-1492)

Reg. A 35 (1493-1494)

Reg. A 36 (1498-1499)

Reg. A 37b (1509-1510)

Reg. A 38 (1511-1512)

Reg. A 39 (1513-1515)

Reg. A 39a (1516-1517)

Reg. A 39b (1518)

Reg. A 39c (1519)

Correspondncia

Reg. D 1 (1412-1675)

Cartes i provisions

Reg. D 2.024 (1319-1480)

Reg. D 2.030 (1416-1507)

Reg. D 2.033 (1430-1688)

Reg. D 2.030b (1456-1505)


33

Comptes de clavaria

Reg. D 909 (1467, 1477, 1487)

Consignacions dels arrendaments de les cises

Reg. D 1.034 (Segle XV)

Reg. D 1.043 (1484-1503)

Reg. D. 702 (1513, 1549-1550)

Processos de sndic

Reg. D 2.208 (1435-1525)

Reg. D 2.209 (1459-1460)

Reg. D 2.210 (1504-1593)

Manifests de cavallers i graduacions

Reg. D 2.279 (1503-1521)

Reg. D 339 (1506-1520)

AHO-Archivo Histrico de Orihuela

Protocols notarials

Reg. 1, Jaume Liminyana (1408-1482)

Reg. 2, Jaume Liminyana (1448)








Reg. 12, Pere Volpellers (1447)

Reg. 14, Pere Volpellers (1449, 1462)

Reg. 15, Nicols Rodrigo (1438-1439)

Reg. 16, Nicols Rodrigo (1445)


34

Reg. 18, Jaume Dur (1473)

Reg. 19, Vidal Rotl, (1487)

Reg. 20, Salvador de Loazes (1492)










Reg. 34, Miquel Monblanch (1494)


Reg. 37, Miquel Monlanch (1497)




Reg. 43, Jaume Monblanch (1496)

Reg. 45, Jaume Rubes (1511, 1512, 1515)

Reg. 46, Jaume Rubes (1513)



Reg. 49, Francesc Vives (1513)

Reg. 131, Jaume Rubes (1512, 1518)

AHME-Arxiu Histric Municipal dElx

Actes Capitulars

Reg. A 14 (1450-1455)

Reg. A 15 (1455-1459)

Reg. A 16 (1460-1466)

Reg. A 17 (1481-1482)


35

Reg. A 18 (1487-1488)

Reg. A 19 (1488-1491)

Reg. A 20 (1493-1495)

Protocols notarials

Reg. 1, Llus Palau (1463)

Reg. 2, Llus Palau (1467)

Reg. 3, Bartolom Quexans (1472-1477)


Reg. 5, Bartolom Quexans (1480)


Reg. 7, Bartolom Quexans (1481)

Reg. 8, Jaime Liminyana (1483-1485)

Reg. 9, Juan Quexans (1480-1481)

Reg. 10, Jaime Liminyana (1486-1487)

Reg. 11, Joan de Soria (1495-1499)

Reg. 12, Bertomeu Despuig (1497-1499)

Reg. 80, Bertomeu Despuig (1504-1507)

AMV-Arxiu Municipal de Valncia

Processos de Corts

Reg. YY-17

Reg. YY-22

Reg. YY-23

Reg. YY-24

Reg. YY-25

ARV-Arxiu del Regne de Valncia

Reial Cancelleria

Reg. 40 (Communium Valentiae Alfons V, 1425-1430)



36




Reg. 87 (Communium Valentiae Joan II, 1458-1459)


Reg. 89 (Communium Valentiae Joan II,1458-1460)
























Reg. 113 (Communium Valentiae Joan II,1477-1479)


Reg. 115 (Communium Lugartenentiae reina Joana, 1462-1467)



37


Reg. 118 (Communium Lugartenentiae reina Joana, 1463)

Reg. 119 (Communium Lugartenentiae D. Pedro de Urrea, 1463-1465)

Reg. 120 (Communium Lugartenentiae D. Pedro de Urrea, Infant Enric, 1463-1478)

Reg. 121 (Communium Lugartenentiae D. Pedro de Urrea, Infant Enric, reina Joana, 1463-1478)

Reg. 122 (Communium Lugartenentiae reina Joana, Llus Despuig, 1465-1475)

Reg. 123 (Communium Lugartenentiae reina Joana, Llus Despuig, Infant Enric, 1465, 1473, 1478)

Reg. 124 (Communium Lugartenentiae reina Joana, Infant Enric, 1465, 1478)

Reg. 125 (Coronaci rei Joan II a Catalunya, 1460, 1475)

Reg. 126 (Communium Valentiae Ferran II, 1479-1481)



Reg. 129 (Communium Valentiae Ferran II, 1481)



















Reg. 148 (Communium Lugartenentiae Joan de Lanua, 1492-1493)


38

Reg. 149 (Communium Lugartenentiae Joan de Lanua, 1493)

Reg. 150 (Communium Lugartenentiae Joan de Lanua, 1493)

Reg. 151 (Communium Lugartenentiae Infant Enric, 1496-1497)





Reg. 156 (Communium Lugartenentiae D. Joana, 1501-1502)





Reg. 161 (Communium Lugartenentiae D. Joana, 1505)

Reg. 162 (Communium Lugartenentiae Llus de Cabanyelles, 1506-1510)

Reg. 163 (Communium Lugartenentiae Germana de Foix, 1507)



Reg. 231 (Curiae Valentiae Alfons V, 1419-1431)



Reg. 234 (Curiae Valentiae Alfons V, Lugartenentiae Joan de Navarra 1429-1446)



Reg. 237 (Curiae Valentiae Lugartenentiae Joan de Navarra 1448-1449)

Reg. 238 (Curiae Valentiae Joan II, 1458-1466)







Reg. 245 (Curiae Valentiae Ferran II, 1483-1502)



39


Reg. 248 (Curiae Valentiae Lugartenentiae Joan de Lanua, 1492-1493)

Reg. 249 (Curiae Valentiae Lugartenentiae Llus de Cabanyelles, 1505-1516)

Reg. 258 (Diversorum Valentiae Alfons V, 1449-1458)

Reg. 259 (Diversorum Valentiae Alfons V, 1455-1457)

Reg. 260 (Diversorum Valentiae Lugartenentiae reina Maria, 1440-1445)

Reg. 261 (Diversorum Valentiae Lugartenentiae reina Maria, 1441-1445)

Reg. 269 (Diversorum Valentiae Lugartenentiae Joan de Navarra, 1446)

Reg. 270 (Diversorum Valentiae Lugartenentiae Joan de Navarra, 1446)

Reg. 271 (Diversorum Valentiae Lugartenentiae Joan de Navarra, 1446-1447)


Reg. 273 (Diversorum Valentiae Lugartenentiae Joan de Navarra, 1453




Reg. 277 (Diversorum Valentiae Lugartenentiae Joan de Navarra, 145

Documents

Noblesa i poder polític al sud del regne de València ... · Distribució de la noblesa del regne a finals de l’edat mitjana 131 Evolució dels ingressos de Crevillent 1399-1530