No Demanis Llobarro

8/18/2019 No Demanis Llobarro

1/99

El gust per la lectura

La construcció del text:Andreu Martín i Jaume Ribera

( No demanis llobarro fora de temporada, Flanagan de luxe)

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament


2/99


3/99

SEMINARI“El gust per la lectura”

1999-2000

Direcció General d’Ordenació EducativaServei d’Ensenyament del Català

La construcció del text:Andreu Martín i Jaume Ribera

( No demanis llobarro fora de temporada,Flanagan de luxe)

FRANCESC GIL I LLUCHM. JOSEP SIMÓ I PERALTA


4/99

Tots els textos han estat reproduïts amb l’autorització expressa de les editorials corresponents.


5/99

ÍNDEX

Introducció . . . . . . . . . . 5

Orientacions per al Professorat . . . . . . . 7

1. Objectius . . . . . . . . . 72. Continguts . . . . . . . . . 73. Orientacions didàctiques . . . . . . . 9

I. Fitxa de lectura de No demanis llobarro fora de temporada

1. Els personatges . . . . . . . . 13

2. La trama . . . . . . . . . 153. El lèxic . . . . . . . . . 22

II. Fitxa de lectura de Flanagan de luxe

1. Els personatges . . . . . . . . 292. La trama . . . . . . . . . 323. El text, les paraules . . . . . . . . 36

III. La construcció del text

1. Un text, per a què? . . . . . . . . 432. Marcant estil . . . . . . . . . 483. Per on començar? . . . . . . . . 534. Bastir el text . . . . . . . . . 605. A primera línia: títols i titulars . . . . . . 666. Les xarneres del text . . . . . . . . 72

6.1. El paràgraf . . . . . . . . 726.2. El punt . . . . . . . . . 746.3. La frase . . . . . . . . . 75

7. Taller de periodisme . . . . . . . . 79

Bibliografia . . . . . . . . . . 83

AnnexSolucionari . . . . . . . . . 91


6/99


7/99

5

INTRODUCCIÓ

Des de fa uns quants anys, Flanagan, el detectiu creat per Andreu Martín i Jaume Ribera,és molt popular entre els joves. Les novel·les que protagonitza Flanagan són també unalectura que el professorat recomana als seus alumnes, amb la voluntat de despertar l’interès

per uns textos que, de bon començament, sedueixen els lectors. Els personatges queapareixen a les novel·les de Martín i Ribera són molt propers als joves. Parlen com ells,tenen preocupacions semblants i reaccionen davant els estímuls de cada dia igual que hofarien molts adolescents de la mateixa edat. Ingredients, tots ells, que expliquen en bonamesura l’èxit de públic, i també de popularitat, que ha aconseguit Flanagan.

La sèrie de novel·les del detectiu Flanagan va començar l’any 1989 amb la publicació de No demanis llobarro fora de temporada, que va obtenir el premi Nacional de Novel·laJuvenil el 1989. L’últim títol, fins ara, d’aquesta sèrie és Flanagan 007 . En aquests últimsdeu anys, els lliuraments de Flanagan s’han anat succeint de manera regular: Tots elsdetectius es diuen Flanagan, El carter truca mil vegades, No te’n rentis les mans,

Flanagan, Flanagan de luxe i Flanagan blues band completen la llista de novel·les deldetectiu adolescent. Relat rere relat els autors han construït un món de referènciesd’identificació fàcil pels lectors fidels. A les novel·les, les complicitats autors/lectors sónhabituals. Personatges que tornen a aparèixer després d’anys d’haver-los perdut de vista,situacions d’històries anteriors que es recorden... visions del món compartides, endefinitiva. És allò que podríem anomenar l’univers Flanagan.

Amb la intenció de facilitar la lectura de les novel·les que protagonitza Flanagan, hemelaborat un dossier en què es tracten amb detall els aspectes que més poden interessar tantal professorat com a l’alumnat. Hem escollit dues novel·les, No demanis llobarro fora detemporada i Flanagan de luxe per tractar-les amb més atenció, proposant-ne una lecturaatenta a partir de la resolució de les activitats que es plantegen a les dues fitxes de lectura.D’una banda, hem pretès facilitar la tasca del professorat, pautant amb claredat les claus dela lectura dels llibres. D’una altra banda, hem seleccionat les pràctiques a realitzar perl’alumnat en funció dels nuclis narratius més interessants.

El dossier, pensat per a ser treballat al segon cicle d’ESO (encara que també pot serrecomanat per al primer cicle), es proposa diversos objectius. En primer lloc, estimular laimaginació dels lectors amb les activitats de lectura comprensiva i, alhora, lúdica de lesnovel·les. En segon lloc, introduir-los en un camp de referències (sobretot de novel·lanegra) que els puguin interessar. Finalment, elaborar textos periodístics a partir de

fragments o motius de les novel·les.Hem estructurat el dossier en tres apartats, que poden ser treballats de manera independent,en funció del llibre de lectura que s’hagi escollit:

— Fitxa de lectura de No demanis llobarro fora de temporada. Es tracta d’un capítol enquè es pretén que els alumnes que hagin escollit aquesta novel·la en puguin fer unseguiment a partir de la resposta a les qüestions que s’hi proposen. L’alumnat had’estudiar, sobretot, els personatges, la trama i determinats recursos expressius.

— Fitxa de lectura de Flanagan de luxe. Igual que en l’apartat primer, es proposa la

lectura de la novel·la en funció d’uns paràmetres argumentals que cal explorar, d’uns


8/99

6

personatges amb què els lectors s’han de familiaritzar i d’un lèxic que han de conèixer isaber utilitzar.

— La construcció del text. Aquest capítol és el cos central del dossier. Després detreballar les activitats que s’hi exposen, cada alumne ha de poder obtenir de diferents

tipus de textos la informació adequada per a redactar una notícia periodística. El capítols’ha elaborat perquè aquest objectiu s’aconsegueixi de manera molt pautada, sensedeixar de banda cap de les característiques d’aquesta tipologia textual.

En l’Annex hem inclòs un solucionari de les propostes didàctiques de solució tancada, pertal de facilitar la tasca del professorat.

Les edicions a què fan referència les pàgines citades són de la col·lecció Columna Jove, del’editorial Columna. En concret, la número 116, en el cas de No demanis llobarro fora detemporada, i la 90 en el de Flanagan de luxe. Tots els altres fragments que s’inclouen en eldossier són referits a les edicions consignades a la bibliografia.


9/99

7

ORIENTACIONS PER AL PROFESSORAT

El dossier s’adreça a l’alumnat del segon cicle d’ESO. També és adequat treballar-lo en elprimer cicle, escollint les activitats que s’ajustin al nivell del grup-classe.

L’objectiu del dossier és que l’alumnat s’iniciï en la redacció de textos periodístics a partirde l’adaptació de la informació extreta de les novel·les d’Andreu Martín i de Jaume Ribera.La finalitat de les pràctiques que es proposen és potenciar l’obtenció d’una informació queposteriorment es tradueixi en una síntesi i en una anàlisi eficaces de les situacionsquotidianes més diverses.

Un altre dels objectius consisteix a aconseguir una potenciació de la comprensió lectoramitjançant la resolució de les activitats que es plantegen a les dues fitxes de lectura. Ésmolt important insistir en aquesta habilitat, prèvia al desenvolupament de les habilitats quees treballaran en l’apartat final del dossier, centrat en l’expressió escrita.

També és important que l’alumnat s’introdueixi en els codis bàsics de la novel·la negra, permitjà de la lectura de les aventures del detectiu Flanagan. Alhora, és interessant que elsalumnes dominin el lèxic específic d’aquestes novel·les de gènere.

1. Objectius

L’alumne/a, en acabar el crèdit, ha de ser capaç de:

1. Adquirir l’hàbit de lectura en les seves funcions utilitàries i de lleure.

2. Conèixer les característiques bàsiques que defineixen el gènere de novel·la negra.

3. Distingir i classificar els diferents recursos estilístics i temàtics que caracteritzen lesobres de novel·la negra.

4. Conèixer les característiques més elementals del llenguatge periodístic.

5. Llegir de forma comprensiva fragments de textos de novel·la negra per poder aplicaraquesta habilitat en la redacció de textos periodístics.

6. Relacionar mots i expressions sinònims i mots d’un mateix camp semàntic.

7. Buscar informació diversa sobre els autors del text llegit.

8. Adquirir l’hàbit de treballar en equip.

9. Manifestar interès i sensibilitat per la literatura pròpia i per les de l’àmbit cultural mésproper com a mitjà per interpretar la realitat.

10. Valorar positivament l’expressió com a forma d’enriquiment personal.

2. Continguts

Procediments

1. Producció escrita de notícies periodístiques.

2. Explicació de les fases de la producció d’una notícia.

3. Estudi de les parts de què consta un text periodístic.


10/99

8

4. Lectura comprensiva d’un text per extreure’n informació.

5. Identificació d’informacions bàsiques d’un text.

6. Valoració argumentada de la visió de l’alumne com a lector.

7. Anàlisi dels personatges.

8. Estudi de les característiques d’un grup social.

9. Ús del diccionari: distinció i aplicació de les diverses accepcions d’un mot.

10. Imitació de textos literaris.

11. Comprensió d’elements temàtics i relació amb coneixements previs o externs al text.

12. Reconstrucció de textos: ordenació d’oracions.

13. Contextualització literària de l’obra: els autors i les novel·les.

14. Observació i ús de fitxes i catàlegs.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. La novel·la negra com a gènere literari.

2. Els temes tractats a la novel·la negra.

3. El text periodístic. Concepte.

4. Parts en què s’estructura una notícia.

5. Recursos i estratègies propis del món periodístic.

6. Anàlisi d’una obra literària a partir d’una fitxa de lectura.

Valors, normes i actituds

1. Interès i iniciativa en la participació en activitats de grup.

2. Valoració de la lectura com a eina d’obertura al món.

3. Interès i sensibilització cap als aspectes lúdics de la lectura.

4. Adequació dels propis textos periodístics a les convencions pròpies del gènere.

5. Participació en activitats creatives que ajudin a interessar-se en la realitat.

6. Interès per conèixer a través de la literatura els costums i els pensaments de diferentsgrups socials.

7. Respecte crític a les opinions literàries dels altres.

8. Valoració dels aspectes positius i negatius d’una obra literària mitjançant una lecturacrítica.

9. Apreciació positiva de la pròpia capacitat d’expressió literària com a desenvolupamentde la personalitat.

10. Cooperació en les tasques col·lectives.


11/99

9

3. Orientacions didàctiques

Per a l’ensenyament/aprenentatge

Un requisit indispensable abans d’iniciar la resolució de les propostes didàctiques és

conèixer els interessos i les habilitats de l’alumnat. Per despertar en aquest l’interès per lesnovel·les d’Andreu Martín i de Jaume Ribera, com també per iniciar-lo en les pràctiquesrelacionades amb el món del periodisme, s’ha de diagnosticar amb eficàcia el seu punt departida.

La variació metodològica ha d’ajustar-se a les potencialitats de cada alumne. Ésrecomanable no fer un treball conjunt amb tots, sinó preveure una diversificació de lesactivitats en funció de les potencialitats i les actituds de cada noi i noia. Es pot dur a termeun treball especialitzat en què es reparteixen les activitats segons les preferències del’alumnat, sempre segons les pautes del professor o la professora.

La integració en el grup s’ha de considerar com un dels objectius prioritaris. La cohesió delgrup-classe és important a l’hora de realitzar les pràctiques amb més garantia d’èxit.

La introducció a la novel·la negra que es proposa, amb el rerefons d’unes trames de caireadolescent, té com a objectiu fomentar una ampliació de la competència lingüística del’alumnat, per mitjà de la insistència en la potenciació de la comprensió i la creació detextos. Cada alumne ha de disposar d’eines suficients per gaudir de la lectura i estabilitzarunes bases per incidir en l’hàbit lector.

Els textos que s’han escollit de les novel·les d’Andreu Martín i Jaume Ribera permeten unalectura i un aprofitament molt amplis per part de l’alumnat. Els referents culturals a què fareferència el dossier, mitjançant la selecció de textos també periodístics, permeten referir-se als codis que els alumnes ja dominen, de manera que la proximitat amb els interessosdels lectors i les lectores es proposa com a objectiu a acomplir. En aquesta línia, acostar-seals referents de l’alumnat permet una complicitat per part del professorat que repercuteixen una millor transmissió de coneixements i actituds.

La interacció amb els fets de la quotidianitat incideix en un caràcter més dinàmic de lespropostes pedagògiques, que es poden contrastar amb tot allò que succeeix cada dia enl’entorn de l’alumnat.

Per a l’avaluacióLa naturalesa de les novel·les del cicle del detectiu Flanagan propicia que es puguirelacionar l’avaluació amb la pràctica diària dels alumnes. És molt recomanable que esplantegi una avaluació prèvia, de manera que es valorin els hàbits lectors i les capacitatsrelacionades amb la pràctica espontània de redacció de textos escrits, preferentment sitenen relació amb el periodisme. Els resultats inicials d’aquesta avaluació han de servir depunt de referència per contrastar l’evolució de la competència lingüística de cada alumne,des del començament de les activitats fins al final.

Els objectius que el professor o professora proposa han de ser coneguts pels alumnes.

Aquesta informació és indispensable perquè cada un sigui conscient dels requisits que had’acomplir mentre durin les activitats relacionades amb el llibre que llegeix, de manera que


12/99

10

pugui seguir adequadament el ritme de les pràctiques. Amb això s’aconsegueix una majorincidència en la planificació i l’autocorrecció dels exercicis.

És important que els alumnes disposin de temps suficient per poder planificar, elaborar,revisar i reelaborar els textos que produeixin.

L’avaluació de l’hàbit lector i el gust per la lectura s’aconsegueixen amb una avaluaciócontinuada, és a dir, amb un seguiment per part del professorat de l’evolució del rendimentdels alumnes. El professor o la professora pot seguir el desenvolupament del treball decada noi i noia per mitjà de l’elaboració de pautes de continguts en que s’indiquin elsobjectius que es vulguin assolir i en quina mesura s’aconsegueixen. D’aquesta manera, espodrà visualitzar amb facilitat el grau d’èxit amb què els alumnes hauran assolit tot allòque se’ls demana.

És molt recomanable també pactar amb els alumnes els objectius finals que s’hagin devalorar i mitjançant quina pauta s’ha d’obtenir aquesta avaluació.


13/99

1. FITXA DE LECTURA DE NO DEMANIS LLOBARRO FORA DE TERMPORADA


14/99


15/99

13

1. ELS PERSONATGES

1. Digueu quines d’aquestes afirmacions són vertaderes i quines són falses:

a) El nom real del Flanagan és Joaquim Anguera. V F

b) La Pili és la cosina del Flanagan. V F

c) Lejía és el malnom del senyor Longo. V F

d) La Clareta és filla del Lejía. V F

e) L’Elies és el cosí de la Maria Gual. V F

f) El nom real del Pantasma és Miguel. V F

g) El Puti és un punki. V F

h) L’Assumpta és una amiga de l’Elies V F

2. Digueu a quins personatges corresponen les descripcions següents:

Text 1

Vista de lluny, ......................... enganya. Podríeu pensar que és normal, fins i tot una mica atractiva malgrat la seva vestimenta tecno , que fa pensar en el Festival

Mundial del Circ. De la vora, però, no hi ha error possible. Ulls petits i gasius quet’entrelluquen amb la certesa que no tens res millor a fer a la vida que conspirar per

perjudicar-la. Nasset petitó per ficar-lo on no el demanen sense que ningú no sen’adoni. La boca, com una molla: tibant i serrada mentre ella escolta, es dispara per sorpresa en una veu estrepitosa quan decideix imposar la seva opinió. (pàg. 10)

Text 2

Es deia ......................... [...]. Alt, de rostre blanquíssim, color de llet tirant acendra, en contrast amb els cabells, molt negres, molt negres, pentinats enrera iaixafats amb brillantina. Caminava com de puntetes, com al ralentí, sense tocar de

peus a terra, amb els braços pengim-penjam. ( pàg. 42)Text 3

I em vaig trobar davant ..........................Era una alternança de vermells i negres. La cabellera subjecta amb una pinça

vermella, caçadora negra setinada amb cremallera molt gruixuda de dalt a baix,minifaldilla vermella, mitges negres i sabata plana vermella. (pàg. 63)

Text 4

De lluny semblava exactament el que la seva germaneta havia donat a entendre:un heavy descafeïnat, traït pels cabells, que el seu pare l’obligava a dur ben


16/99

14

talladets, pels granets de la cara, que li estovaven una expressió que volia ser d’assassí a sou, per una caçadora de cuiro massa nova i una camisa que la sevamamà li devia planxar cada nit mentre ell somniava amb els angelets. (pàg. 19)

3. Digueu entre quins personatges es desenvolupen el diàlegs següents. Raoneu la vostra

resposta:

Text 1 —El meu pare ho ha fet —repetí ell, amb el cor estret— perquè el Pantasma

l’hi obliga... ¿Oi? Bé no em quedava altre remei. Tard o d’hora se n’havia de fer el càrrec. —El Pantasma i el teu pare treballen junts —em vaig sentir dir—. El Pantasma

ven heroïna que li proporciona el teu pare.[...]

—Mentider —va dir. I reaccionà cridant—: ¡És mentida! —És veritat —vaig insistir, amb la sensació que estava cavant la meva

tomba—. Heroïna. Cavall, que en diuen ells. Són socis. Tots dos en el mateix cavall. —No podia callar —. Si un va a la presó, el seguirà l’altre...

—¡És mentida, mentider, mentider, mentider![...]

—No és mentida. ¡Tenen un bon negoci, i no el volen perdre, i ja han provat dematar l’Elies una vegada i faran el que calgui per tal de conservar la paradeta!

—¡No, no, no! —Es tapava les orelles per no sentir-me.(pàg. 161-162)

Personatges:.........................................................................................................................

Per què? ..............................................................................................................................

Text 2

—¿Cinc-centes peles? —s’exclamava—. ¿Vols dir que haig de pagar cinc-centes peles només per llegir aquests paperots? ¡Però si sempre en cobraves dues-centes...!

—La inflació —li vaig dir, mantenint la calma—. Excés de demanda. Hi hamolta gent interessada a saber coses de la Clareta. A més, quan has vingut aquí, jasabies que els preus s’havien apujat.

—¡Però si no penso ni parlar amb ella...! ¡Si només vull llegir aquests

papers...![...]

—¿Aquí diu el número de sostenidors de la Clareta? —preguntà al·lucinat. —I la seva marca preferida. Sí. —Vaig somriure, temptador, venent el meu

producte—. I moltes coses més...(pàg. 7-8)

Personatges:.........................................................................................................................

Per què? ..............................................................................................................................


17/99

15

2. LA TRAMA

1. Contesteu el test següent per verificar si heu llegit amb atenció la novel·la:

1) On és el despatx del Flanagan?

a) En un hivernacle.b) En un magatzem.c) En unes golfes.

2) Quin encàrrec rep el Flanagan de la Maria Gual?a) Aconseguir proves per demostrar que l’Elies copia els exàmens.b) Perseguir l’Elies perquè es posi nerviós i suspengui els exàmens.c) Aconseguir proves que demostrin que l’Elies és un delinqüent juvenil.

3) On prepara el Pantasma una bossa amb 250.000 pessetes?a) A la seva habitació.

b) A la fotocopiadora.c) En un cotxe.

4) Com ha aconseguit el Pantasma aquests diners?a) Li ha tocat la rifa.b) Els hi ha deixat el Lejía.c) Venent droga.

5) On i com es desprèn d’aquests diners?a) Els recull a casa seva del Pantasma un missatger.b) En un bar de la plaça Catalunya els dóna a un amic seu.c) En un bar de les Rambles intercanvia la bossa amb un desconegut.

6) Amb quin cotxe desapareix el desconegut amb els diners?a) Un Audi 3.b) Un Opel Kadett.c) Un Ford Ka.

7) A les mans de qui van a parar les 250.000 pessetes?a) De l’Elies.b) Del Moreno de Neu.

c) Del Lejía.8) Qui li deixa la cara com un mapa a l’Elies? Per què?

a) Un paleta, perquè està tip del soroll de la moto de l’Elies.b) El Puti, perquè està fart de les seves bajanades de heavy de pa sucat amb oli.c) El Lejía, per prendre-li una fotografia del Pantasma.

9) Per què una nit l’Elies entra a casa del Lejia d’amagatotis?a) Per veure la Clareta.b) Per agafar una fotografia.c) Per robar-li les 250.000 pessetes.


18/99

16

10) On s’amaga l’Elies perquè no el trobin ni els heavies ni el Lejía?a) Al despatx del Flanagan.b) A La Tasca.c) En un edifici abandonat.

11) Quin cotxe atropella l’Elies?a) Un Seat Ibiza amb un Snoopy Esquiador.b) Un Opel Kadett.c) Un Talbot Solara.

12) Quins danys físics li causa l’accident a l’Elies?a) Una commoció cerebral.b) El trencament de les dues cames.c) Una esgarrapada en un braç.

13) Després de l’accident de l’Elies, què va a buscar el Flanagan a La Tasca?

a) Una capsa plena de fotografies.b) Un àlbum de fotografies.c) Un sobre.

14) Qui atrapa el Flanagan i el porta a casa del Lejia?a) El Puti.b) El Piter .c) El Moreno de Neu.

15) Qui allibera el Flanagan del seu captiveri a casa del Lejia?a) L’Elies.b) El senyor Anguera.c) La filla del senyor Longo.

16) Per què el Flanagan vol arribar ràpidament a l’hospital?a) Per acompanyar l’Elies en els seus darrers moments.b) Per salvar el germà de la Maria Gual.c) Per evitar que el Lejía mati el Pantasma.

17) Amb quin mitjà de transport el Flanagan arriba a l’hospital?a) Amb un taxi.

b) Amb una ambulància.c) Amb una motocicleta.

18) On se’n va a viure la Clareta quan l’aventura finalitza?a) A casa de la seva tia.b) A casa de l’àvia.c) A casa de la seva mare.

19) A què es dedica l’Elies, quan es recupera de l’accident?a) A estudiar com mai no ho havia fet.b) A fer de fotògraf.

c) A treballar en una hamburgueseria.


19/99

17

2. Completeu el resum argumental de l’obra amb la informació necessària:

Un dels passatemps de l’Elies, el germà de .........................................................,

és la fotografia. Per aconseguir algunes imatges de la ciutat va a la Rambla de

Barcelona. Allí retrata la gent que hi veu. Un dia hi descobreix un personatge que li

és familiar: ................................................. El segueix i en fa algunes fotografies on

se’l veu ...........................................................................................................................

.........................................................................Fins que per casualitat n’aconsegueix

una de molt comprometedora on es veu ........................................................................

........................................................................................................................................

L’Elies, que no és gaire bon estudiant, repeteix per tercera vegada......................

................................................................................, utilitza aquesta instantània per fer

................................................................................. D’aquesta manera, pot aconseguir

................................................................................ i ............................................. .

El Pantasma és el conserge de l’escola. Però, a més a més, es dedica a vendre ..

..................................., que li subministra el Lejia, als ..................................................

........................................................................................................................................

El Lejia no vol que el seu negoci se’n vagi en orris, per culpa d’un marrec. Per

això vol obtenir a qualsevol preu la fotografia comprometedora del Pantasma per

tenir-lo ben collat. Per aconseguir-la, apallissa l’Elies.

Però el noi demana ajut als seus suposats col·legues, els heavies del barri, el

.........................................i el ......................................, i recupera la foto. Aleshores, el

Lejia, que no està per brocs, es revenja. I ......................................................................

................................., per demostrar-los qui mana al barri i sotmetre’ls a la seva llei.

A partir d’aquest moment, l’Elies no es refia de ningú i es fa escàpol. Des del

seu amagatall, telefona al Flanagan per .........................................................................

........................................................................................................................................Els sequaços del Lejia segueixen el detectiu fins al lloc de la cita, i

.............................................. Però no obtenen el que buscaven.

Determinats a aconseguir el seu objectiu a qualsevol preu, decideixen

.........................................................................................................................................

........................................................................................................................................

Però fracassen una altra vegada: el Flanagan arriba just a temps per salvar el seu

amic.


20/99

18

3. Relacioneu cadascun dels fragments amb el títol del capítol a què correspon:

1. UNA CARA COM UN MAPA2. UN BON GLOP D’OLI3. QUÈ HI FA UN HEAVY COM TU EN UNA FESTA COMA AQUESTA?

4. SEGUEIXI AQUELL COTXE!5. ES NECESSITA DESPATX ECONÒMIC6. LA NIT QUE VAN DEIXAR ANAR LES FERES

A

Havien enretirat les taules per fer lloc, i les havien arrenglerat contra la paret,convertint-les en una mena de bufet amb taronjada, coca-coles, patates xips,crecs, crics, xitos i altres menjars suculents. En un aparell de l’any de la picor sonaven discos maltractats, alternant el heavy amb el tecno , els Hombres G ambBeat Street , segons qui s’hi trobés més a la vora quan s’acabava el temaanterior . (pàg. 62)

B

—...¡A més a més, em necessites! —va dir la Maria Gual en el moment culminant de la seva argumentació.

—¿Què has dit? —la vaig tallar. —Que em necessites —va repetir amb aplom. —¿Jo a tu? —Tu a mi. —¡Au, vinga! —¿És veritat o no que els teus pares volen ampliar el bar...? —va començar adir. Callà. Aquelles paraules van tenir la virtut de paralitzar el meu gest. Vaigcontenir la respiració. Acabà —¿... i que faran obres al magatzem... i et quedaràs sense despatx? (pàg. 13)

C

—Ei, Gual! ¿Què t’ha passat? ¿Com t’ho has fet, això? Li oferia una esplèndida oportunitat per fardar de dur. En aquell moment,hauria d’haver somrigut amb fatxenderia i haver dit: «Ahir ens vam trobar unsmerdes de punkies i els vam fer la permanent», i nosaltres hauríem dit: «¡Oh,

Gual, que fantàstic...!»Però la cosa va anar d’una altra manera. (pàg. 21-22)

D Me’ls imaginava. El Puti i els seus, sobre les motos, amb cadenes i nunxacus,rodant pel descampat, fent cercles i el Longo aguantant a peu dret, esperant-los amb la barra de ferro. Em va semblar una imatge de western. (pàg. 76)


21/99

19

4. Escolliu un d’aquests dibuixos per il·lustrar els dos capítols donats. Tingueu en compteels fets més representatius que s’hi produeixen. Raoneu la vostra selecció:

a) Capítol XII: VA SER BONIC MENTRE VA DURARb) Capítol VIII: «...UN LLOBARRO COM UNA BALENA, FLANAGAN...»

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................


22/99

20

5. Reescriviu el fragment desordenat. Consulteu el capítol «Va ser bonic mentre va durar»(p. 166-167) per verificar la vostra resposta:1

encerats, de les sigles QUE

escales, per relliscar AMB L’OBJECTIU

llargs grimpar LES

i barrar el pas,Cadires per

per

Saltar per sobre UVI.

entre VAIGzigzaguejar

Em volien cames

fer la traveta, enguixades

de

rodes,

esquivar quecorredors de crosses em volien

sempre metges

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

1 El professor o la professora pot llegir prèviament el text per facilitar la tasca.


23/99

21

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................6. Ordeneu aquests fragments d’un diàleg entre el Flanagan i la Clareta:

A —Ah, ¿també ho saps? —va dir la Clara, més innocent que mai.

B —Potser sí —deixà anar, seca, la Clara—. ¿Per què m’ho preguntes?

C—¿Et va explicar allò del xantatge? —vaig deixar anar. I, en la mevaimaginació, jo tancava els ulls com aquell que ha llençat una bomba capenrera i espera sentir l’explosió.

D —No per res —vaig dir.

E —Per alguna cosa m’ho deus haver preguntat ¿oi? —va insistir ella, commolesta.

F —En sé una mica... ¿Com anava exactament?

G

—Ui, això no m’ho va dir. Només que tenia ben collat el Pantasma i qued’aquesta manera obtrindria un còpia de tots els exàmens fins al final decurs... Deia: «I el dia que necessiti calés, tindré calés, pots estar-nesegura...». Aquest Elies es trobarà amb un moc, un dia d’aquests...—Semblava que li sabés greu.

H —¿I tu li ho vas comentar, al teu pare, això...?


24/99

22

Text manipulat (pàg. 68-69)

3. EL LÈXIC

1. Relacioneu cada substantiu amb el seu sinònim:

a) Màstec 1) Trenc

b) Calfred 2) Mirada

c) Estrip 3) Bufetada

d) Gambada 4) Pas

e) Llambregada 5) Esgarrifança

2. Llegiu el text, i doneu un sinònim per a les expressions i els mots indicats:

És curiosa la quantitat de noms d’animals que fem servir per designar diverses coses. El rata vestit amb una granota color de gos com fuig i que fa servir unrossinyol per entrar a robar. Gat vell que, si no va gat , amb l’ajuda d’una garsa ,mirarà d’ensarronar el primer caganiu que trobi. Gallet molt brau quan té navalla ala mà, però gallina si va desarmat. Camell que té una clientela de grillats , gent quesembla que els falti un cargol quan tenen el mono , i que per això busquendesesperadament el cavall que ell els pugui vendre...( pàg. 147)

a) rata: ..................................................................................................................

b) granota: .............................................................................................................

c) ésser gat vell: ....................................................................................................

d) anar gat: .............................................................................................................

e) color de gos com fuig: ......................................................................................

f) rossinyol: ...........................................................................................................

g) caganiu: .............................................................................................................

h) gallet: ................................................................................................................i) ésser un gallina: ................................................................................................

j) estar grillat: .......................................................................................................

k) faltar a (algú) un cargol: ....................................................................................

l) tenir el mono: ....................................................................................................

m) cavall: ................................................................................................................

3. Escriviu els substantius amagats, que fan referència a sorolls:

a): ASRESF _________________ d) IGUMZZE: ___________________


25/99

23

b) TPEECES: ________________ e) TBGIRO: ____________________

c) CLEISX: _________________ f) BTEAAALLRRST: _____________4. Completeu els verbs, que fan referència a sons i sorolls:

X _ _ X _ _ _ J _ R BR _ M _ L _ R

X _ P _LL _ J _ R _ _X _ RD _ R DR _ NG _ R

5. Completeu les frases següents utilitzant algunes de paraules de l’exercici anterior.Conjugueu els verbs en el temps i persona adients:

a) Sota d’ell, mig sepultat per les caixes i els vidres, ...................................... en unlíquid color de gos quan fuig, vaig distingir el Piter. (pàg. 127)

b) I allunyant-me de la Maria, ...................................... a l’orella d’una noia moltbaixeta que em mirava divertida: —Na-tu-ral-ment... que no. (pàg. 24)

c) Els infermers van muntar a la part del davant i de seguida, ......................................

amb la sirena, l’ambulància es va obrir pas pels carrers del barri cap a l’hospital.(pàg. 101)

d) Mentre el Piter s’obria pas llençant caixes en totes direccions, ......................................... de ràbia. (pàg.120)

e) ...................................... de nou les olles de la cuina. (pàg. 79)

6. Utilitzant els noms propis i els verbs donats, tracteu de reproduir un fragment de lanovel·la:

a) Flanagan / acaronar / Clareta.........................................................................................................................................


26/99

24

b) Lejía / guaitar / Puti.........................................................................................................................................

c) Elies / Flanagan / exampar

.........................................................................................................................................

d) Pantasma / apaivagar.........................................................................................................................................

e) Lejía / remugar.........................................................................................................................................

f) Elies / Flanagan / assentir.........................................................................................................................................

g) Estintolar / Flanagan.........................................................................................................................................

h) Flanagan / grimpar / Puti.........................................................................................................................................

i) Clareta / Flanagan / destorbar.........................................................................................................................................

j) Maria Gual / amoïnar / Elies.........................................................................................................................................

k) Pantasma / grapejar.........................................................................................................................................

l) Lejía / Puti / Piter / cercar.........................................................................................................................................

7. Completeu el text amb les expressions o frases fetes adequades:

fer miques - fer l’orni - xino-xano - posar-se gallet - fer figa - tocar pirandó -

cames ajudeu-me - fer la murga - donar peixetEl va empènyer contra uns cotxes aparcats i va continuar caminant, molt digne.

L’Elies, amb la seva dignitat......................, no s’atreví a moure’s ni a piular. Jo vaig travessar a l’altra vorera i vaig passar corrents, ......................, confiant

que l’Elies no em veiés i no descarregués en mi la frustració provocada pelconserge.

Aquest va pujar ..................... cap al centre, procurant trepitjar sempre llocsasfaltats. Li vaig ..................... i vaig anar-hi darrera. No era la primera vegada queseguia algú i em sabia uns quants trucs que donaven resultat. (pàg. 53)

8. Busqueu un verb que sigui sinònim d’aquestes frases fetes:


27/99

25

a) Fer el cor fort : ...............................................................................................................

b) Perdre els estreps: .........................................................................................................

c) Veure’s amb cor : ............................................................................................................

d) Fer l’orni: ......................................................................................................................

e) Engegar a dida: .............................................................................................................

f) Anar en orris: .................................................................................................................

g) Fotre el camp: ................................................................................................................

h) Perdre la xaveta: ............................................................................................................

i) Fer una marrada: ...........................................................................................................

j) Riure a cor què vols: ......................................................................................................

k) Fer la murga: .................................................................................................................

9. Escriviu una postal a un amic o una amiga per recomanar-li la lectura de No demanisllobarro fora de temporada:

...................................,

Com va tot? T’escric per

recomanar-te un llibre. M’ha

agradat força, perquè.......................

................................................................

................................................................

................................................................

................................................................

................................................................

Una encaixada,

................................................................

................................................................

.............................................


28/99


29/99

II. FITXA DE LECTURA DE FLANAGAN DE LUXE


30/99


31/99

29

1. ELS PERSONATGES

1. A mesura que llegiu Flanagan de luxe contesteu les preguntes que us proposem.Respondre amb exactitud aquestes qüestions us servirà per entendre millor cadascun delspersonatges de la novel·la:

1) Qui són la Pili i la Maria Gual?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2) Com és la Nines?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3) Quin problema va tenir l’Erra-à amb les drogues?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4) Quina és l’ocupació de l’Erra-à al bar del pare del Flanagan?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5) Quins llibres hi ha a l’habitació de l’Erra-à?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

6) Per què li diuen Elavui a l’Eloi?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

7) Com es diuen els dos guàrdies civils?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


32/99

30

2. Després de llegir la novel·la, teniu una idea molt clara sobre l’aspecte i la personalitat deFlanagan. Tan precisa, que podeu imaginar que el coneixeu, que és un amic vostre. Percomprovar si és d’aquesta manera, envieu un correu electrònic a un amic o a una amigaexplicant-li que heu conegut el famós detectiu. Continueu escrivint a partir del punt onacaba el model següent:

Ei, ........... , ja era hora que obrissis el correu!!! T’escricde pressa, encara em tremolen les cames. Saps qui heconegut? Sí? No? Doncs t’ho dic: el FLANAGAN. Quecom és? Doncs...

3. Identifiqueu cada personatge segons com parla:

a) Si pregunten per tu, cosa més aviat poc probable, els diré que has vingut i has dinat.Si ho pregunta el pare, diré que has dinat amb la mare, i si ho pregunta la mare, diré que has menjat a la barra, amb el pare. Amb el tren de vida que portem en aquestacasa, Johnny, ningú et trobarà a faltar fins a la nit. I sento dir-t’ho. Alguna cosamés? (pàg. 63)

________________________________________________

b) Cada dilluns, a la nit, muntem un putiferi per celebrar que se’n van els arrossaires.Per fi estem sols! Sangria per a tots en un cossi gros com això i una tona d’arròs alcurri. Et quedaràs? (pàg. 110)

________________________________________________

c) Ja està explicat. És una juguesca. A veure quantes vegades pots dir repugnants i fastigosos als guàrdies civils del poble abans que se n’adonin. Potser has guanyat la juguesca, mamarratxo, però aviat sabràs el que has perdut...! (pàg. 140)

________________________________________________

4. Digueu quina és la vostra opinió sobre cadascun dels personatges següents:

Erra-à: ...........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

.............................................................................................................................................


33/99

31

Adolf Reverter: ..........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Nines: ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Pili: ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Maria Gual: ......................................................................................................................................................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

5. Després de llegir el text que teniu a continuació, completeu-lo amb un paràgraf quecontingui la informació que us detallem. Procureu seguir l’estil del narrador del fragment.

a) Mengen patates braves.b) Miren amb desconfiança al seu voltant.c) Parlen fluixet.d) No sembla que estiguin d’acord l’un amb l’altre.e) El Pedernales fa que no amb el cap i marxa.

Allà els vaig veure. Exactament com els havia descrit l’Erra-à. Però no eren com jome’ls imaginava. Un de prim i escanyolit, sí, pèl-roig pastanaga i amb pigues, sí. I l’altre alt, prim, amb un mostatxo negre, sí. Però no eren individus d’aspecte

patibulari trets de qualsevol antre del barri xinès. Eren dos nois. Joves, de no més devint anys. Morens de platja, ben pentinadets, com acabats de sortir de la dutxa. Totsdos amb camises de màniga llarga sobre samarretes de marca, tot i el calor que feia,

pantalons clars, mocassins l’un, nàutiques l’altre, sense mitjons cap dels dos.Turmells nets. Vaig pensar «són dos pijos , com l’Erra-à», i això em va tallar. Notenien pinta de dir-se Eulogio i Pedernales. Però vaig suposar que és lògic que els

venedors de drogues de disseny siguin pijos. I que els venedors de droga no diguinels seus noms reals a la clientela. (pàg. 53)

Estaven picant unes patates...


34/99

32

2. LA TRAMA

1. Mentre llegiu la novel·la, contesteu les preguntes següents. Us poden ser molt útils perno perdre en cap moment el fil de la narració:

1) Com descobreix Flanagan qui envia els poemes anònims a Lucrècia Pastor?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2) Què vol l’Erra-à que Flanagan faci per ell?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3) Quines discoteques hi ha a Vilafort?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4) Què pensa Flanagan de les persones que, l’endemà del que sigui, «no es recordenabsolutament de res»?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5) Amb quin objectiu Flanagan obre el portaequipatge del cotxe de l’Eulogio i delPedernales?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

6) Què demana Flanagan a la Pili quan li truca des del Tramvia?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

7) Per què van sortir l’Erra-à i en Tito Mullader als diaris?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

8) Per què discuteixen el pare de Maria Gual i l’Erra-à?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

9) Com s’escapen Flanagan i la Maria Gual de l’Eulogio i del Pedernales?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

10) Què vol fer l’Erra-à l’endemà d’arribar a Sant Pau del Port?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


35/99

33

11) Què és la senda dels elefants?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

12) Amb qui va veure el goril·la Bonilla l’Erra-à?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

13) Què va fer Flanagan quan va veure que la Maria agafava unes càpsules blanques?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

14) Què en sabia Flanagan, de vaixells?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

15) Qui sent els tres trets a bord del vaixell?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

16) Com s’escapa Flanagan del vaixell?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

17) Què diu la Maria a Flanagan per justificar els seus actes?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

18) Què és un vademècum?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

19) Com han trobat el Bounty?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

20) Què demana el xantatgista al senyor Reverter?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

21) Per què el senyor Reverter es creu el Gustau i l’Adolf?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


36/99

34

22) De qui és el cotxe amb què la Maria i la Nines van travessar Sant Pau del Port?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

23) Qui recupera els diners del rescat de l’Erra-à?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

24) Què era el que no li acabava d’encaixar a Flanagan?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

25) Quina intervenció té l’Araceli en el segrest de l’Erra-à?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

26) Què aboca Flanagan a la sangria?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

27) On passa Flanagan deu dies de vacances tranquil·les?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. A la contracoberta de Flanagan de luxe, hi trobareu una informació sobre el seucontingut que us servirà d’estímul per iniciar la lectura de la novel·la. Llegiu el text ambmolta atenció i, tot seguit, redacteu-ne un altre, explicant el mateix d’una altra manera:

Torna la Nines, la recordeu?, i mésbonica que mai. I diu «Flanagan,m’has de fer un favor», i el Flanagan,és clar, què ha de fer? I ja hi tornem aser: corre-cuites, perills i ensurts adojo. Una parella de traficants de

drogues de disseny, una parella deguàrdies civils enfurismats, una collade pijos sense escrúpols; i elFlanagan en una moto sense saberconduir (no ho provéssiu mai!), i enveler sense saber com funciona... isort que sabia nedar! Sort d’això,perquè si no, no ho explica. Enaquesta aventura, us trobareu elFlanagan en el pitjor tràngol de laseva vida. Garantit: és un Flanagande luxe!


37/99

35

3. Ordeneu el paràgraf següent, perquè tingui coherència:

A Després, el vaixell es va sacsejar i unes passes fermes van sorgir de les cabines, almeu darrere. No vaig tenir temps ni de girar-me.

B Em vaig trobar de bocaterrossa a la coberta del vaixell, amb mig cos a fora, sobreel mar que ens gronxava mansoi.

C Em sembla que vaig experimentar la sotragada elèctrica un segon abans d’adonar-me que hi havia algú més a bord.

D Algú va cridar: «Tu, al noi!» i algú altre molt fort se’m va abraonar per l’esquena.Em va agafar l’avantbraç dret i me’l va retorçar cap a l’esquena.

E Primer, la descàrrega em va pujar per la columna i em va garratibar el clatell.

A

(pàg. 127)

4. Després de llegir Flanagan de luxe, us heu quedat amb ganes de saber més coses. Hoheu parlat entre vosaltres i us heu adonat que aquesta sensació ha estat comuna. Hi voleuposar remei. Per això, decidiu enviar una postal als autors de la novel·la, en la qual, demanera molt informal, demaneu a Andreu Martín i Jaume Ribera que us ampliïn unainformació que voleu saber:


38/99

36

3. EL TEXT, LES PARAULES

1. Una editorial us ha encarregat que elaboreu una fitxa promocional de la novel·laFlanagan de luxe. De bon començament, la proposta us ha espantat una mica. Tanmateix, amesura que hi heu pensat, us hi heu anat engrescant.

Perquè tingueu una guia que us pugui servir d’exemple, l’encarregat de promoció del’editorial us ha lliurat un esquema per guiar-vos:

ESQUEMA:

• Citació bibliogràfica del llibre (autor, títol, traductor i/o il·lustrador, número i anyd’edició, nombre de pàgines i número de la col·lecció).

• Un fragment del text, en cursiva, perquè se’n pugui copsar l’estil.• Els epígrafs següents:

LECTURA (adreçat als educadors, remarca els aspectes de l’obra ressenyada, per

poder-la treballar a classe o per recomanar-ne la lectura).

TEMES I GÈNERE (ajudaran a resoldre els encapçalaments del catàleg alfabètic dematèries de la biblioteca del centre, a més d’indicar els diferents temes de què tractal’obra).

EDAT (on les creus indiquen, per ordre creixent, el grau de dificultat estilística enrelació amb l’edat recomanada).

AUTOR I ALTRES TÍTOLS DE L’AUTOR (resum biobibliogràfic dels escriptors dela col·lecció).

DE TEMÀTICA SEMBLANT (proposta d’altres llibres que coincideixen en algunaspecte amb el títol ressenyat).

DEFINICIÓ (posa un contrapunt lúdic a tot el catàleg, joc que us invitem a practicar).

Extret de T. Duran i A. Gasol, Tots els Esparvers

Al mateix temps, l’encarregat de promoció us dóna una fitxa ja acabada d’un altre llibred’Andreu Martín, per tal que tingueu una referència molt clara del que se us demana:

FITXA:

MARTÍN, Andreu. El cau dels Mil Dimonis4a ed. Barcelona: Editorial La Magrana, 1993 (L’Esparver; 59) 160 p.

El Ferran i la Cris interromperen els brams i van recular a tomballons, abraçatsl’un a l’altre, dient ella “Nonononono” en un xiscle inconscient, i van tenir la visiód’una bèstia maligna, amb banyes, cua i peülles, com un satanàs immens, Rei deles Tenebres que el feien invisible, i es van trobar entaforant-se entre dues roques,en un espai massa estret per tots dos, en un buit tan mínim que quasi els era

impossible respirar, i el Brau, que no hi cabia, va frenar en sec.


39/99

37

LECTURA

Un llibre que enllaça la novel·la d’aventures amb la simbologia pròpia de lesnostres latituds, amb tot l’univers fantàstic i mitològic dels països catalans. És bofer adonar el jove lector de quines són les arrels simbòliques dels personatges que

hi surten, malgrat l’aparent frivolitat amb què són presentats. Aquesta frivolitat ésnomés un recurs del llenguatge, convenientment adornat. També és bo fer adonar el jove lector de quines són les semblances i els antagonismes que aquest llibre mantérespecte a altres novel·les similars. Prohibit llegir-lo a Menorca, durant l’estiu, al’ombra d’un talaiot, per un si de cas.

TEMES

Menorca. Mitologia mediterrània. Amistat.

GÈNERE

Novel·la de terror. Literatura fantàstica.EDAT/NIVELL

+ A partir de 15 anys (2n cicle d’ESO)

AUTOR

Andreu Martín (Barcelona, 1949) és un apassionat del cinema, del gènere policíac,de les novel·les de misteri, i del Port Olímpic. Fa de guionista i de novel·lista, i, tot ique va començar a escriure només per a adults, sembla que darrerament s’hagidecantat més per la literatura juvenil, amb la qual ha obtingut alguns premisimportants. Com que és molt bon amic d’en Jaume Ribera, amb ell ha escrit alguns

títols protagonitzats pel joveníssim detectiu Flanagan.

ALTRES TÍTOLS DE L’AUTOR

No demanis llobarro fora de temporada

Tots els detectius es diuen Flanagan

El carter truca mil vegades

Drac de paper

No te’n rentis les mans

DEFINICIÓ

De com, sense sospitar-ho, unes vacances a Menorca es van convertir en unesvacances a la quinta forca en el sentit més literal del mot.

Extret de T. Duran i A. Gasol, Tots els Esparvers

− Organitzeu la feina en grups de dos. Busqueu tota la informació que se us demana iompliu a continuació el quadre següent:


40/99

38

MARTÍN, Andreu i RIBERA, Jaume ...............................................................................................................................................................................................................

LECTURA

............................................................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................

......................................................................................................................................

TEMES............................................................................................................................................................................................................................................................................

GÈNERE...........................................................................

EDAT/NIVELL...........................................................................

AUTORSAndreu Martín (Barcelona, 1949)..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................Jaume Ribera (Sabadell, 1953)..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

ALTRES TÍTOLS DELS AUTORS..................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

DEFINICIÓ......................................................................................................................................

......................................................................................................................................

2. Completeu les paraules relacionades amb el món mariner que teniu a la llista següent i,amb l’ajut d’un diccionari, definiu-les. En podeu obtenir més informació al capítol IX de lanovel·la:

___ o t: m a n u ___ r i s:

p ___ p a: f l ___ c:

b o t a ___ r a: ___ n c o r a:

t ___ m ó: p o l i t ___ a:


41/99

39

3. Completeu els espais dels textos que teniu tot seguit amb les formes dels verbs que hi haentre parèntesis, de manera que us en resultin uns fragments coherents.

Text 1

(pujar) __________ , ja ho (creure) __________ , només faltaria! I de pressa, jaho crec que vam pujar de pressa! Com tres i dos (fer) __________ cinc. Pim, pam, iel cotxe (sortir) __________ a tota velocitat, abans que (tenir) __________ temps detancar les portes. (esquivar) __________ miraculosament dos camions que estavenaparcats. Abans que (girar) __________ la cantonada següent, la Maria i jo, per lafinestreta del darrere, vam poder veure que l’Eulogio i el Pedernales (sortir)__________ del mercat i (parar) __________ de córrer, esgotats. (pàg. 85)

Text 2

Ni tan sols em (quedar) __________ ànims per dir que (celebrar) __________

amb cava totes les desgràcies que li (poder) __________ passar al cretí de l’Erra-à.El sol i la sal m’havien fet una crosta a la pell, m’havien fet venir una migranyainhumana i havien aconseguit deprimir-me profundament. Em vaig estirar debocaterrossa al llit de l’habitació que m’havien assignat. La Maria (seure)__________ al meu costat i em va fer fregues als braços, a la cara i a les cames ambcrema hidratant i refrescant. Així em vaig anar quedant adormit. (pàg. 159)

Text 3

—Només es tracta que (obrir) __________ la porta. Quan ho (fer) __________,com que s’obre enfora, així que (treure) __________ el pestell, (empènyer)__________ tots tres amb força i sortim a sac, (trepitjar) __________ qui calgui.(pàg. 177)


42/99


43/99

III. LA CONSTRUCCIÓ DEL TEXT


44/99


45/99

43

1. UN TEXT, PER A QUÈ?

Tots els textos són eines que utilitzem per aconseguir uns determinats objectius. Amb unacudit fem riure els nostres amics, amb un invitació els convidem a una festa, amb un conteels entretenim.

L’objectiu comunicatiu determina qualsevol dels elements del text: el tipus d’informacióque conté, l’estil i el to que utilitza, el disseny tipogràfic o les il·lustracions que hiapareixen. Unes instruccions per instal·lar un programa informàtic en un ordinador, perexemple, han de presentar la informació de manera entenedora, perquè estiguin a l’abast dequalsevol usuari o usuària.

1. Llegiu els textos i relacioneu-los amb l’objectiu comunicatiu que acompleixen:

A

LA VIDA ÉS BELLA. Director: Roberto Benigni. Intèrprets: Roberto Benigni,Nicoletta Braschi. Itàlia, 1998. A la Itàlia de 1939, un home que somia a tenirla seva pròpia llibreria s'enamora d'una mestra de l'escola. Tragicomèdiaguanyadora de tres Oscars. Cinesa Alexandra, Lauren Gràcia.

Avui, 31 d’agost de 1999

Objectius comunicatius:

a) Informar dels horaris de projecció de La vida és bella.

b) Informar en quins cinemes es projecta el film.

c) Resumir l'argument de La vida és bella.

d) Recomanar al públic que assisteixi a una sessió de la pel·lícula.

B

El príncep Carles d'Anglaterra s'ha dedicat més intensament, ipúblicament, als seus fills. Amb les aparicions davant dels mitjans decomunicació i al carrer s'ha guanyat l'estimació del poble britànic. Elsprínceps, fills de Diana, han recuperat el somriure. El príncep Guillem, de17 anys, està rellevant la seva mare en les portades dels diaris, però ambl'hereu de la Corona els periodistes són summament respectuosos. El petitde la família, el príncep Enric, de 14 anys, està més unit que mai al seupare, segurament perquè li concedeix tots els capricis i s'atreveix a sortir alsdiaris amb les Spice Girls.



a) Explicar la relació de Carles d'Anglaterra amb la premsa.

b) Informar sobre la vida dels prínceps Guillem i Enric després de la desaparició dela seva mare.

c) Relatar un dia qualsevol en la vida d'un príncep.

d) Descriure l'aspecte físic del príncep Carles d'Anglaterra.


46/99

44

C

A Roma s'hi pot anar, durant el mes de setembre, per 26.000 pessetes mésles taxes d'aeroport, segons l'oferta d'Alitalia i Iberia. Per arribar-hi hi ha volsregulars cada dia. Air France vola per 37.300 pessetes més les taxes abansdel 15 de setembre i per 35.200 pessetes més taxes la segona quinzena. Elmateix passa amb les tarifes d'Alitalia i Lufthansa. La línia aèria italiana viatja

per 44.500 pessetes més taxes la primera quinzena, i 42.500 pessetes lasegona. Lufthansa ho fa per 47.300 pessetes fins al 15 de setembre i per43.000 pessetes més taxes després del 15.



a) Informar sobre alguns dels vols a Roma durant el mes de febrer.

b) Descriure un recorregut molt atractiu per la regió del Lazio.

c) Informar sobre els preus dels vols d'algunes companyies aèries a Roma.

d) Recomanar el model d'avió més còmode per viatjar a la capital d’Itàlia.

D

Catalunya Augment dels núvols de sud-oest a nord-est, amb núvols prims alnord-est i més compactes a ponent, al sud, i al Pirineu Occidental, on a partirde migdia ja s'esperen alguns ruixats. A última hora del dia el cel s'hauràcobert en molts punts i no es descarten alguns ruixats més al terç oest delpaís. Temperatures sense canvis. Vent fluix. Marinades.



a) Explicar els fenòmens atmosfèrics més espectaculars previstos durant el diaanterior.

b) Informar sobre les previsions del temps més immediates.

c) Recomanar a les lectores i els lectors del diari que no surtin de casa amb paraigua.

d) Descriure l'evolució de les temperatures durant l'última setmana.

E

PEIXOS. Encara us arribaran els bons auguris del cel i hauríeu de fer unpetit esforç per tal de conservar-los i d'aconseguir que no se us malbaratin,al mateix temps que us poseu a fabricar els vostres millors pensaments i a

disfressar-los de futur, perquè si volguéssiu seríeu els millors vidents. Avui, 31 d’agost de 1999


a) Explicar a les persones del signe Aquari les prediccions astrològiques del dia.

b) Recomanar que les lectores i els lectors del signe Peixos segueixin els bonsauguris del cel.

c) Aconsellar a tothom que no faci cas dels horòscops.

d) Descriure la trajectòria d'un personatge famós del signe Peixos.


47/99

45

2. Llegiu els textos i definiu quin és l’objectiu de cadascun:

Text 1

L’ametlla. També anomenada “endosperma”, constitueix el 85% del gra de blat;

davant del 12% per les parts externes i del 3% del germen. És la que es consumeixhabitualment en forma de farina blanca.

El llibre de la cuina natural

Objectiu:...............................................................................................................................

Text 2

TEL.: 972 36 90Colònies i turisme rural

PERATALLADAObjectiu:..............................................................................................................................

Text 3

Feu la pilota picant la carn magra i la cansalada grassa, hi barregeu l’ou, el paratllat, el julivert i els alls picats, i ho amaniu amb sal i canyella. A aquesta massa,doneu-li la forma d’una botifarra ovalada i l’enfarineu bé.

J. Fàbrega, La cuina catalana. vol. II

Objectiu:..............................................................................................................................

Text 4

LES GRANOTES QUE CERQUEN AIGUA

Dues granotes es van trobar que se'ls va assecar el bassiot, i rodaven d’un costat a l’altre cercant un lloc per viure. Vet aquí que van arribar vora un pou, i l’una vadir que era del parer de saltar-hi a dins sense pensar-s’hi gens. Però l’altra varespondre: “I si també s’asseca el pou, ¿com ho farem per sortir-ne?”

Aquesta faula ens ensenya que no hem d’emprendre res a la lleugera.

Isop, Faules. vol. I

Objectiu: ............................................................................................................................


48/99

46

3. Valoreu quins d’aquests dibuixos poden il·lustrar una rondalla. Expliqueu per quècadascun resulta adient o inadequat:

1. .................................................................................................................................................................................................................................................................................

2. ..................................................................................................................................................................................................................................................................................

3. ..................................................................................................................................................................................................................................................................................

4. ..................................................................................................................................................................................................................................................................................

5. ..................................................................................................................................................................................................................................................................................

6. ..................................................................................................................................................................................................................................................................................

4. Elaboreu una portada per a les novel·les següents, de manera que hi quedin reflectits elselements més rellevants de la trama. Podeu utilitzar un dibuix, una fotografia o un collage:


49/99

47

NO DEMANISLLOBARRO FORA DE

TEMPORADAANDREU MARTÍN

JAUME RIBERA

COLUMNA JOVE

FLANAGAN DE LUXE

ANDREU MARTÍNJAUME RIBERA

COLUMNA JOVE


50/99

48

2. MARCANT ESTIL

El públic i l’objectiu comunicatiu determinen l’estil dels textos. En un diari o en unanovel·la per a joves, per exemple, utilitzarem un registre informal, que apropi les lectores iels lectors al text. Si escrivim per a infants, evitarem les construccions sintàctiques

complexes o el lèxic especialitzat. Si l’objectiu del text és informar, tal com s’esdevé en lesnotícies, emprarem un estil impersonal per donar més objectivitat als fets ressenyats. Enuna novel·la, en canvi, utilitzarem diferents tipus de narrador per crear una determinadaperspectiva dels fets explicats.2

Així, doncs, cada text es caracteritza per unes determinades marques d’estil, que revelenper a què i per a qui escrivim.

1. Busqueu un sinònim del registre estàndard per a les expressions i els mots destacats enel fragment següent:

En aquest barri no hi ha massa pela i tots fem el que podem per buscar-nos lavida. Hi ha qui ajuda a la botiga dels pares, qui fa de cangur dels seus germans odels fills dels veïns, hi ha qui fa comandes al súper, i qui porta cafès a la Tèxtil, i quineteja parabrises als semàfors, i també qui pispa i qui ven el que no hauria devendre.

Jo m’ho faig de perdiguer.Gairebé fa un any que porto l’empresa amb la Pili i ens va millor que bé. Des de

llavors no he hagut de demanar cap calé de butxaca als meus pares i m’he pogut comprar un magnetòfon per enregistrar converses i un bon aparell fotogràfic per obtenir proves documentals.

És una feina difícil, creieu-me, sempre exposat a sentir-te dir xivato o coses pitjors. La meva norma és no parlar mai amb l’autoritat: ni amb policies ni ambprofes. Con

Documents

No Demanis Llobarro