lw_r--4.--n-, „„, -7 Inhla iil-- il--_ ,..2m-

NQ 95

CAPDEPERA - CALA RAJADA

NOVEMBRE 1988

F-• E: F1L —

POLITICA LOCAL

Els noments actuals són, pollticament, força conflictius. A nivell nacional, la pre-

vista vaga general del 14 de desembre, suposa una situació de tensions i malestar. A nivell

autcnemlic, les embrollades qüestions financeres, urbanistiques i de reconversió de la

planta hotelera, ílantejades en el Parlament, són algunes de les que incideixen en aquest

clima de conflicte. A nivell local, la situació politica tampoc acaba d'estabilitzar—se.

Després d'una llarga situació d'interinitat, el nou batle, Antoni Alcover, manifesta molt

sincerament que ell no anava per a batle. No dubtam que el Sr. Alcover complirà amb les

obligacions que el càrrec comporta, però la seva manifestació no deixa d'esser ben signifi-

cativa.

Capdepera, com tants d'altres pobles illencs, compta actualment amb una organització

civil bastant feble i desarticulada. Les nombroses organitzacions ciutadanes —partits

polltics, associacions de vens, sindicats, de caire ecologista, culturals, etc.— presen-

ten, a excepció de les agrupacions de caire cultural, una alarmant manca d'activitat i

bastants d'indicis de desorganització. Per tant, no resulta estrany que el cap visible

de tot l'entremat social, és a dir, el batle, manifesti una manca d'entusiasme, tota vegada

que el desconcert i la desconfiança que provoca aquesta desarticulació politica ha de

repercutir, necessàriament, sobre la seva labor.

Un poble desarticulat politicament és un poble que s'exposa a ser victima dels especu-

ladcrs, estafadors i demés gent aprofitada. Cal que respecte dels diversos aspectes de

la vida municipal —cultura, turisme, urbanisme, finances, conservació de la natura, ordre

pGhlic, etc.— hi hagi un minim consens entre les forces socials interessades. Evitar impro-

visacions passa per una necessària cohesió de la nostra polltica municipal.

podrem enfrontar—nos al poder i desafiaments dels especuladors urbanlstics,

com podrem evitar que s'escapi de les nostres mans el poder de decisió sobre el nostre

futur, com encararem els reptes inajornables de la residència de la gent major, de la

infraestructura esportiva, del sanejament integral del municipi, de tantes i tantes qües-

tions pendents. si partim d'un clima de desunió i desil.lusió? Evidentment, la resposta

la tenim entre tots.

—

INCENDI El dia 8 de novembre, per causes desco-negudes, es calà foc el bar "Bei Jo-

seph" del carrer de Cala Agulla. Els danys

són molt nombrosos.

BARBARS La imbecilitat és indiscriminada ino coneix classes socials. El vespre

del 2 al 3 de novembre, un grup de "nins bé"es dedicaren a foradar les rodes de quatre .

o cinc cotxes, per celebrar el devuitè aniversa-ri d'un d'ells. Vos agrada?

HOMENATGE El proper dia 8 de desembre, elC.D. Escolar retrà un homenatge

a Artoni Muñoz. Aquest destacat jugador del'equip local ha passat recentment el trànsitdolorós de l'amputació d'un braç, cosa que,nateralment, l'impedirà de seguir jugant. Tantper la situació que ha hagut de travessar compels valors que 1 adornen com a persona, n'Anto-ni es mereix que tots facem acte de presènciael dia 8. Nosaltres hi serem.

ANIVERSARI L'Associació de la Tercera Edat"Sol Naixent" de Cala Rajada,

celebrà el dia 30 d'octubre el seu cinquè ani-versari. La festa fou grossa, amb participacióde la Banda de Música, missa, estrena de nouhim-e i dinar amb "5how" inclòs.

LOCAL L'associació de Capdepera, "Ca Nostra",per la seva part, ha inaugurat el remode-

lat local de la Plaça de la Constitució, queper cert ha quedat molt bé. I ha costat una

durada, segons diuen.

LES VERGES D'uns anys a aquesta part, un grupjoves del poble pareix decidit

a recuperar la festa de les Verges, amb sere-nates i tot. Enguany, però, pareix que la festano acabà massa bé perquè a la Policia Municipalno li agradà massa que fessin "renou" enmigdel carrer. Enhorabona.

SERGENT Se veu que els policies devien estarnerviosos amb el seu cap, el sergent

Terron. Al manco això és el que cal pensara la vista de l'escrit presentat al Batle,en el que posen de manifest una sèrie de queixesreferides a l'actuació de l'esmentat sergent.El Sr. Terron, mentre s'aclareix la cosa, sen'ha anat de vacances.

ESCOLES El dia 27 d'octubre fou elegit noupresident de l'Associació de Pares

del col.legi "S'Auba" de Cala Rajada, el conegutfuncionari de l'Ajuntament, Pep Medina. Peraltra part, el dia 1 de desembre està previstala renovació dels consells escolars . dels doscentres del poble, dels quals vos n'informa-rem en el proper número.

PLE En el Ple de l'Ajuntament del dia 24,tengué lloc una remodelació de càrrecs,

com a conseqi,ència del nomenament de n'AntoniAlcover com a batle. Aixi, ara el primer titnen-batle és en Pep Gallego, i el segon n'AntoniMuntaner. Per la seva part, en Guillem Garaués el nou responsable de l'àrea d'Urbanismei Sanitat, en substitució del propi Alcover.

MUSICADA Amb motiu o amb l'excusa de SantaCecilia, hem assistit, aquest mes

de nevembre, a un autèntic periple musical.Vegeu, si no. Els dies 20 i 22, tengué llocun marató musical organitzat per JoventutsMus'cals, a càrrec dels alumnes de música delpoble. El dia 19 foren els alumnes del C.C.Banca de Música de Capdepera, amb la col.labora-ció dels seus professors, els qui feren unademostració dels seus progressos. Finalment,el dia 26, la mateixa Banda, al complet, oferlel seu tradicional concert, amb obres de Man-chón, Serrano, Carrascosa, Chueca, Purcel iPastor. A més de tot això, el dia 19, dinsel .programa "Un hivern a Mallorca" del ConsellInsular, el Trio I Calluisti actuà a l'esglésiade Cala Rajada, amb gran assitència de públicestranger. I a pesar de que música no n'hafaltat, molts es demanen per què no actuà laCoral S'Alzinar, que ho havia fet aquests anyspassats. Hi havia algun problema?

CENT El pròxim mes d'abril, si encara somvius, sortirà el número 100 de "Cap

Vermell". Partirem per fer—ne dotze i ara anamper cent. Tenim el propòsit de treure un grannúmero, un número extraordinari, amb importantscol.laboracions. A més, volem reunir—nos amb

els peus davall la taula, és a dir, sopant,amb tots els lectors i simpatitzants que hi

vulguin esser. Vos tendrem informats.

Els articles publicats en aquestarevista, expressen únicamentl'opinió dels seus autors.

AQUEST NOMERO L'HEM FET:

Joan Nebot

Mari—Germa Melis

Joana Colom

Maria Vives

Pep Terrassa

Llucià Sirer

M 4 Antónia Nadal

Jaume Fuster

Ani Muñoz

Antoni Amorós

Gabriel Torres

Domingo Chaparro (fotos)

Gabriel Flaquer

BOLLETI DE L'OBRA CULTURALBALEAR

Capdepera—Cala Rajada

NOVEMBRE 1988

Via Joan Carles I,s/nCapdepera

Dipósit Legal: 197/80

Imprimeix:APOSTOL Y CIVILIZADOR, Petra

F-;:r

horabaixa de t a r dor

La llum grogueja prest i la tardoren aquesta hora compareixamb pensaments, records i certa pau.Del Puig Seguer ens fuig la llum vers l'infinit.El poble queda fosc al peu del vell Castell.Quan dorm, creixent la llum el vetlla.Aixl jo esper la llum:vetllant de nitenfora del passat.Quan torni l'alba,despert em trobarà com sentinel.la .Del Puig Seguer vendrà la Bona Nova:Llevant d'hivern.Déu parla sempre aixi:Del fons de la foscorreneix la llum.Allà on la perderesespera—hi trobar—la.Sepulcre obert,com flor dins un femer.No et cansis, gabelli,guerrer del meu Castell.Ets fill de l'Esperançal

LLORENÇ TOUSCapdepera, 15.XI.88

111

1--)E 5

— No me direu que enguany s'hagi quedat algúdel nostre poble sense anar a noces. Es impossi-

ble. N'hi ha tantes!

— Hia ha coses que no aguant. Per exemple.per què hem de seguir les eleccions d'EstatsUnits com si fossin les nostres?

— Li manquen al.licients a la nostra joventut,o és que això de les annerotades és cosa a

part?

— I que ho és de fàcil criticar i de difeil

responsabilitzar—nos vers una funció pública.

— Com que ningú se molesta en netejar les paretsde pasquins anunciadors, tot l'any ens veimobligats a recordar lo dolentes que han estat

les festes.

— Si el dia tengués quaranta—vuit hores tendriatemps de fer el que m'agrada fer i el que tenc

obligació de fer. Com que no en té més que

vint—i—quatre, sols puc fer el que tenc obliga-

ció de fer, i poc més.

— Si sabem que una cosa ens perjudica, permolt que ens agradi, per què ens encabotam

en dur—la a terme?

— La perfecció és una utopia. La persona perfec-cionista viu amargada i no és feliç perquè

mai pot aconseguir el seu objectiu.

— Després d'estudiar—ho bé, he pres la decisióde fer una recollida de firmes proposant erigirun monumen al Conseller Sr. Cladera, en reconei-xement als seus mèrits en favor de la plenallibertat perquè els constructors puguin ferel què vulguin. Els interessats es poden adre-çar a "Estisores", Carrer de les Grues, 139.

Cala Ciment.

ESTISORES

DURANT EL MES D'OCTUBRE...

Han nascut:

Maria Teresa EsteV-a Riera,d'Agusti i M 4 Esperança.

Josefa Gil Pons,d'Antonio i Margalida.

Pau Bosch Nicolau.

de Daniel Pau i M 4 Llusa.Joan Galian Magaz,

de Francesc i Maria Isabel.Adrin Pérez López,

de Juan Miguel i Ana.Alejandra Rodriguez Uceda,

de Manuel i M 4 de la Salud.Bàrbara Tous Llinàs,

de Pere i Maria Isabel.Maria Angela Garau Roca,

de Pere Joan i Antònia.Maria del Mar Navarro Lozano,

de David i Antonia Maria.

S'han casat:

Paul Schwantzeramb Lucia Grillo Rocha.

Martin Hanson,

amb Dolores Fonseca Rodríguez.Juan Luis Cocera Zamora,

amb Julia Del Toro Del Toro.

Han mort:

Bàrbara Gelabert ValcanerasMiquel Pascual ColomNadal Alzamora BernatAngela Verger Gómez—QuinteroPere Fuster MassanetAina Bonnin CortèsAgustín Ronquillo CermefioCatalina Bauzà Juan

volem plaça!

Sres. de "Cap Vermell":

,Qué hay de la Plaza de los Pinos? Estàahi, en el epicentro de esta población costera,con un proyecto aprobado, y espera, y espera...'su remodelación. Me decla un sefior y amigo,un cierto dia: "Ah, pero i,esto es una plaza?Yo creia que era un solar". iflué les parece?

Otro dla, al cruzarla por su mitad, unode un grupito de mozalbetes espetó: "I quin pimés gros que hi ha allà enmig!" "Ah, no, allòés "la casita de cristal", le contestó otro.Y pues, i,qué les parece? Asï, con sorna, todoslo toman.

En el último invierno deberlan haberseiniciado las obras en serio pero fue... y separalizaron ya. Veremos cuando proseguiràn,pero mejor, pues por lo visto hasta ahora,apaga y vàmonos!

Toda la vecindad reclama ya "a gritos"

su total rehabilitación tiempo ha. Pero i,cuàndo

serà el dia y afio de su ejecución?Y que Vds., gozosamente, lo vean, claro.

UN VECINO DESCONCERTADO

ve l les aDilecta desconocida D. Vàzquez:

Sin ânimo de polemizar deseo hacerle algu-nas puntualizaciones a su ilusionada carta("Cap Vermell, NQ 94, Octubre/88). Con viejeci-tos paseando por las calles y sentados en lasplazas "prenguent el sol", con su bastón. Yal anochecer de su vida supongo que rodeadosde hijos, nietos y biznietos... con una respeta-ble, venerable ancianidad.

Vd. espera ser asi. Dios se lo conceda.Y a ml. Como antafio.

Pero los tiempos cambian, y de qué modo!Srta./Sra. Vàzquez. Y hay que atemperarse alas consecuencias del bin o mal llamado Progre-so, Civilización. i,Recuerda aquello de "elhombre y su circunstancia"? Pues eso. Digamepor ejemplo, una ciudad antes tranquila, comoPalma, ¿por dónde pueden discurrir tranquiloslos viejecitos? En Mallorca, las ciudades,y aún pueblos, son deficitarios en plazas yjardines, con o sin monumentos. Entonces, diga-me, si no resolvemos este primario problema,ya me dirà.

Luego, estimo que en buena hora ha surgidoese asociacionismo activo que da màs vida sino màs afios a esa mal llamada "Tercera Edad"(que todavia nadie ha podido explicarme porque la llaman asi). Que juega, se pasea y di-vierte a su modo y manera, bien o mal perovive, revive. Aunque algunas veces estén desfa-sados y caigan en el 'ridi" quién no? Peroperviven y sonrien. Es importante esto.

A la Residencia casi ningún anciano deseair, naturalmente. Pero, dónde va a ir siya no le quieren en su casa? Falta caridady paciencia. Y tiempo tal vez, pues hoy todoel mundo quiere trabajo, pero fuera de casa,¿por qué serà?

Vd. sabrà, y si no desengàfiese, que algunosretienen a sus ancianos en su hogar simplementepara recoger en sus alforjas el dinero de susueldo de pensionista, i„o no? Triste, perocierto.

En fin, no le den pena esas asociacionesvivas que son apoliticas, aconfesionales eindependientes. Y surgen como una necesidadvital, socio—cultural, llenando el hueco, elvacio creado en la gente mayor.

A medida que pasan los afios, Vd. lo estaràexperimentando, se va viendo desde distintosprismas ese último estadio de la vida: la vejez.Por ello, viva Vd. mejor y deje a los mayoresque organicen sus "constantes vitales" comomejor les plazca, que experiencia ya tienen,ya. Conoce Vd. Srta./Sra. Vàzquez, que "eldiablo sabe màs por viejo..." Entonces...

De aportar Vd. otros argumentos no creodar màs controversia a esta cuestión.

Salúdale, VEJETE.

eiportr,

Benvolguts lectors, per una part m'alegrade trobar—me de bell nou amb vosaltres, comcada mes, però, per altra part, me resultadificil haver de reiterar sempre els mateixoselogis vers els jugadors de totes les categoriesde l'Escolar, que una setmana si i l'altratambé, defensa amb tanta dignitat els colorsdel Club.

Aquest mes, però, més que als jugadors,em vull referir a l'afició. Un no sap si hiha miracles o no, però el fet és que el que

succeint actualment supera lo natural.Estam assistin a un tornar despertar dels segui-dors de l'Escolar, després d'un llarguissimletarg, ressorgint de les pròpies- cendres.Poc a poc, els aficionats al futbol estan acu-dint de bell nou al camp, inclús alguns delsmés reticents. Feia molt de temps que no esveien les instal.lacions d'Es Figueral tanconcorregudes. Fins i tot en els bars es tornaparlir de futbol, tema que darrerament pareixiaque no es podia tocar.

Tot això, indubtablement, ve determinatper la marxa dels distints equips de l'Escolar,però, i principalment, pel camí que està fentel conjunt de Preferent. Aquesta bona marxaestà sorprenguent a propis i extranys i estàdespertant aquests entusiasmes a què em referia.El darrer capltol d'aquesta història el tenimen el partit jugat a Capdepera abans d'escriureaquesta pàgina. Va ser contra el Maganova,que es presentà amb un conjunt ple de figures,amb un pressupost supermilionari i amb vitolad'equip destinat a pujar a Tercera Divisió.El fet és que el bon equip del Maganova, tècni-cament superior, se va haver de rendir davantl'entrega, el punt d'honor, les ganes i, finsi tot, el bon joc de l'Escolar. El públic con-gregat agral l'esforç dels jugadors localsamb una de les ovacions més caloroses i sentidesque jo he presenciat mai. Tothom dempeus, aplau-dint, fent un sol cos entre afició i equip,identificats els uns amb els altres, formantuna pinya, com a les millors èpoques de lahistòria de l'Escolar.

En diverses ocasions, al larg d'aquestcampionat, havia sentit comentar als jugadorsque se sentien sols, que notaven a faltar elsuport de l'afició, que l'ambient era freden el camp, i que la cosa no millorava encaraque es guanyaven partits i es jugava bastantbé. Certament, l'afició havia sofert el traumadel descens, hi havia poca confiança en l'equip,l'horitzó era confós. Sempre són els jugadorsels çui han d'animar els aficionats. Desprésdel partit contra el Maganova, crec que seranels aficionats els qui animaran l'equip, perquèja s'han començat a convèncer de que es potconfiar amb aquests al.lots que, a més, esmereixen l'aplaudiment dels incondicionals,com a millor premi al seu bon quefer.

Són catorze partits jugats ja i no podempar 1 ar de casualitats, de miratges. S'ocupaun dignissim quart lloc que fa presagiar elmillor per al futur. Sols una derrota, en elcamp del líder, és per esser optimistes. Elproblema principal radica en lo curt que ésel planter. Si les lesions no respecten 1 equip,podria haver—hi problemes. De fet, contra elMaganova ja es varen haver de convocar dosjuvenils, que per cert debutaren.

A l'apartat dels jugadors, no puc passarper alt la reincorporació d'en Joan Serra.Ell és un reforç considerable, una ajuda valuo-sIssima per a l'equip. Debutà contra el Magano-va, també, i ell aconseguí el gol, llançantuna falta màxima amb la seva proverbial mestria.Igualment ja es pot comptar amb n'Omar, unbon davanter que fins ara no havia pogut jugarper questions burocràtiques, resoltes gràcies•

als bons oficis d'en Joan Llull.Parlar de com van els altres equips seria

repetir la crònica del mes passat. No hi hadubte que enguany serà un any de bona collitaper s ''Escolar.

Cal recordar, finalment, que els qui en

vulguin poden adquirir loteria del Club, coma ajuda a la institució i també, òbviament,com a possibilitat de fer—se milionaris.

En bri tendrà lloc el sopar anual queorganitza el Club, on tenim ocasió de veure l nsels aficionats, fora dels nirvis dels partitsdels diumenges, compartint una vetllada i apor-tant la nostra ajuda a l'Escolar. No m'hi capcap dubte que allà hi sereu tots.

I res mes. Gràcies, com sempre, per lavostra atenció. Fins el mes que ve.

GABRIEL TORRES

cartes a ramic

Estam desconcertats, amic. Tu i jo estamdesconcertats. Gairebé no entenem res. I, amés, som uns pobres desgraciats que no tenimon caure morts.

Pertanyem, amic, a una clase infortunada,calamitosa fins i tot. No som rics ni duimcami d'esser—ho. La nostra preparació in-tel.lectual és magra i no duu cami de millorar.No formam part ni de la "jet—set", ni de la"beautiful people", ni duim cami de fer—nepart. Però no som, tampoc, tan miserables que

• no tenguem consciència de la nostra situació,i això és fotut. Un escaló, sols un escalómés avall, i ja no tendriem aquests maldecaps.

Si, amic, aqui estam tu i jo, conscientsde les nostres mancances i sense possibilitatsni ge,nes —això també és cert— de pujar perles branques d'aquest arbre encisador de lagenalogia del poder. Som arrels, nosaltres.Al manco de nosaltres en xuclen les branquesmés enlairades, les més vistables i més visto-ses, ""es que fan més planta. Fins i tot elsllibres de botànica donen detalls de branquesi fulles, i encara del tronc, però de les arrelsen parlen poc. Devem ser totes iguals, lesarrels, sense caracteristiques destacables.

Peró no fugiguem del bessó, de l'essència,

del quid que m l ha duit a escriure't aquestacarta, amic. Te deia que estam desconcertats,i encara no t'he dit per què ni quins motiustenc per creure que tu comparteixes el meudesconcert. Això Gltim em pareix del tot evi-dent, coneguent—te com et conec. Pel quefa al desconcert pròpiament dit, aquest emve produit per la informació econòmica queens atabuixa diàriament des de tots els medis

de comunicació.Ja t'ho deia, amic, no estam preparats

tu i jo. Nosaltres que som incapaços de dura terme una "opa" amistosa, ja me diràs quanes tracta d'una "opa" hostil. Ja ho veus, enels telediaris, a les revistes, a la ràdio,en els diaris, a la consulta del metge i enel descans del cine es parla de coses d'aques-tes que tu i jo no entenem ni entendrem mai.Tots els embulls, manifasseries, embolics,bugats i garbuixos en què hi intervenen elsdoblers —molts de mils de milions, evident-ment, i no quaranta duros, que és el que tui jo manejam habitualment— constituiexen l'ar-gument de moda. A mi em fa una mica de vergonyano estar al corrent de la darrera fusió ban-cària, ni de la cotització de les "isas", nidel dèficit comercial USA, ni de lo fotut que

és que baixi el petroli.

Els periodistes especialitzats, cada diamés molts, ens parlen en un llenguatge quedonen per fet que entenem perfectament. Joem qued en blanc, però faig un esforç, no etcreguis. Intent agafar—ne qualcuna, sense massaèxit, però ho intent. I tu hauries de fer elmatuix, creu—me, a veure si entre tots dosaclarim que punyetes són els "bonos conver-tib'es", o una ampliació de capital, o elsdrets de subscripció, o les societats de carte-ra, o les corporacions financeres... Per béque a mi, des de la meva modèstia d'objectius,em bastaria saber com es guanya poder adquisitiuamb sous que pugen el cuatre per cent si lainflació és de més del cinc. N'hem d'aprendre,amic, n'hem d'aprendre.

El problema, però i finalment, no és saberquatre coses d'aquestes, amic. El problemaés d'actitud vital, de posat. I aqul si queno hi podem fer res. Altre temps tenlem pernord i bandera a artistes de cine, cantants,"bon vivants" en general. Ara no. No senyor.Ara estan de moda en Mario Conde, en MiguelBoyE.r, els Albertos... Els homes es posen bri-llantina, duen gabardines amb el coll alçat,i no es casen amb una filipina perquè no poden.

I les dones el mateix, moltes voldrien serla filipina en qüestió.

Els qui cresquérem creguent en valorscom l'amistat, la solidaritat i altres parda-lades, a part de comprovar com els nostrescredos perden vigència, ens reconeixem unatotal manca de capacitat per reciclar—nos,per reconvertir—nos. Estan de moda els guanya-dors, l'individualisme ferotge, el "yuppisme",els herois van ben mudats, corbata de sedai maleti de pell de serp. No hi ha treva, ni

espai per als mediocres.Tu i jo, amic, no hem experimentat mai

allò de l'erótica del poder, peró deu ser veri-tat que hi ha quelcom d'això. En el calendaride la cuina hi ha una frase de la benvolgudaMargerite Duras. Diu una cosa aixl, més o manco:"Quan s'entra en una certa dinàmica de combat,de poder, és fàcil deixar—se dur, caure enl'enbriaguesa, en l'excés..." No sé si aquestabona gent, paradigma de l'èxit i el triomf,ha entrat o no en aqueixa dinàmica a què esrefereix la Duràs, si estan experimentat l'eró-ca aquella. Aquest és un perill en el que,evidentment, tu i jo no hi caurem. Es impossi-

ble.Tu i jo, amic, crec que estam condemnats

a romandre en el desconcert permanent delsqui han renunciat a córrer frenèticament cap

a part ninguna. Tampoc els qui corren pareixentenir—ho molt clar.

JAUME FUSTER

UN MUSEU

MUNICIPAL

I LA CONSERVACIO DEL PATRIMONI ARQUEOLOGIC

La protecció del patrimoni arqueològicincumbeix a tots. Aquest tresor està legalmentprotegit pel Decret 2563/1966, mitjançant elqual tots els monuments i deixalles prehistòri-ques i protohistóriques foren declarats Monu-ments Histórico—Artistics. Tot i això, s'han

destru .-it bastantes coses, esdey£nguent com acorrent i normal el que hauria d'esser conside-rat un atemptat contra la societat.

El passat estiu, a prop del poble de Cam-pos, se descubria, casualment, una zona d'en-terraments d'origen romà. Quan el responsablearqueològic del Museu de Mallorca s'enteméde la troballa ja havien passat unes setmanesi la part del jaciment que romania a l'airehava estat saquejat; aleshores es donà l'ordrede tapar—ho de bell nou, doncs era l'únicamanera, de moment, de conservar—ho.

Quan em planteig la necessitat de treurea la llum informativa el nostre oblidat i desco-negut patrimoni arqueològic, pens en els riscsque pot tenir aquesta tasca i si no serà tambénecessari "enterrar—ho u de bell nou. Les deixa-lles arqueològiques estan constitu .4des permaterials únics i irrepetibles. Per tant, des-trossant o saquejant un monument se perd lapossibilitat de conèixer i conservar una partde la nostra cultura. Qualcú ha dit que unjaciment arqueològic és com un llibre en blancon, a mesura que s'excava, s'investiga i sevan omplint les fulles. Si no es deixa feraquesta tasca, el llibre queda sense contingut.

Temps enrera, a Capdepera foren descobertsimportants jaciments arqueològics; concretamenta Son Jaumell, l'any 1927, i a Son Primer,l'any 1952. Els descobriments consistiren endues coves artificials d'enterrament, ambduesintactes. Per a desgràcia de tots els illencs,aquestes coves foren saquejades i mal estudia-des, perdent—se aixl - dues ocasions, de lespoques que s'han donat a Mallorca, d'estudiarles creences dels primitius pobladors de l'Illa.

Segons el Decret esmentat, la vigilànciai conservació dels monuments prehistòrics ésresponsabilitat dels ajuntaments. En conseqüèn-cia, el Museu haurà d'assumir aquestes competèn-cies i assegurar—nos que, a partir d'ara, lasupervivència del patrimoni local restarà unamica més garantit. A aquestes dues importantscompetències, vigilància i conservació, calafegir—hi altres dues funcions ben necessàries:la divulgació pedagògica i la recerca documen-tal.

Una de les funcions dels museus, que decada dia recobra més importància, és la divul-gació pedagògica dels materials disponibles.Per millorar i ampliar la cultura i consciència

clvica del ciutadà no basta amb millorar iaugmentar la informació disponible, sinó quecal, també, palpar noves realitats, és a dir,unes construccions i uns materials que entretots hem de conservar perquè són de tots. Latasca pedagògica ha de permetre acostar elMUSEU i la realitat arqueològica a tots elsciutadans interessats.

Els qui formam part del Museu necessitam,per treballar seriosament, d'un important suportdocumental, això és, una documentació confeccio-nada per unstècnics i que intentarem recolliro fer elaborar. Per avançar necessitam estarinformats dels jaciments arqueològics que hiha dins el Municipi, del seus estat de conserva-

ci5 i com millorar—ho, del sentit i funciósocial dels diferents tipus de monuments. Hemde tenir clar fins on podem arribar, quinessón les fites i possibilitats d'actuació. Hemde saber que l'activitat arqueològica per excel-lència —l'excavació, investigació i restaura-ció de materials— no ens correspon a nosaltressinó als tècnics i especialistes. Hem de com-prendre que un Museu Municipal pot desenvolu-par una tasca ben interessant si és capaç d'a-costar—nos i d'interessar—nos per aquests monu-

ments que cal conservar.

PEP TERRASSA

1 0

CONVERSES

Aquest mes entrevistam el batle, el noubatle, n'Antoni Alcover. Una vegada haver—sefet oficial el seu nomenament, crèiem obligattenir una convera amb la primera autoritatdel nostre poble, saber com pensa i què pensadels temes preocupants de la nostra realitatquotidiana, desvetllar la seva figura —no sempreprou coneguda— als nostres lectors.

La conversa, dins un to de total i absolutacordialitat, l'hem mantenguda en el despatxde la seva empresa particular, arrecerats d'a-quest fred intempestiu i imprevist de la segonaquinzena de novembre. Hem anat tocant els dis-tints punts de manera completament arbitrària,segons han anat sorgint, sense guió previ,sense esquema previ. Pensau que hem començatparlant de pintura, però, ben aviat, hem arribata aquells aspectes que pensam que interessenals nostres lectors.

¿COM DUS AQUESTS PRIMERS MESOS DE BATLIA, TONI?

Crec que bé, encara que evidentment preocu-pat per fer—me càrrec de la situació.Per ara em té absolutament acaparat. Latasca és molt grossa i, si se té sentitde la responsabilitat, et trobes que,conscient o inconscientment, aquesta ocupa-ció et roba totes les hores del dia.

SI AL MANCO AQUESTA TOTAL DEDICACIO DONA UNSFRUITS...

Esper que si, per bé que a vegades etsents impotent per dur a terme tot allòque voldries i que saps que és necessari,ja sigui per manca de recursos, ja siguiper la propia inèrcia i lentitud adminis-trativa.

ES LA TEVA MAXIMA PREOCUPACIO, COM ABATLE? ¿QUE CREUS MES NECESSARI DUR A TERME?

No és una cosa concreta, sinó tot un con-junt de necessitats que té el nostre muni-cipi i que resulten aclaparadores. Tenimmolts de quilòmetres de costa, una infraes-truLtura deficitària, una configuracióurbanistica que necessita millorar. Siun visita zones turistiques totalmentconsolidades, a Itàlia, a França, i veuel què s'ha fet, s'anadona de totes lesnostres mancances.

PERO, PODER FER TOT AIXO SUPOSARIA UNES INVER-SIONS ENORMES.

Evidentment. Jo calcul que el nostre mu-nicipi necessitaria una inversió d'unscinc—cents milions de pessetes anuals,per posar—se al dia quant a les sevesgrans necessitats. Enguany, la inversióprevista és de cen—cinquanta milions,del tot insuficient per donar respostaal repte plantejat.

I AIXO QUE, SEGONS ES DIU, ELS AJUNTAMENTSTURISTICS SON RICS I MANEGEN DOBLERS A BALQUENA.

Clar que el pressupost d'un Ajuntamentcom Capdepera és molt més important queel d'un poble de l'interior, però tambésón molt més grosses les seves necessi-tats. Aquest any passat, just de permissosd'obres s'han ingressat uns quaranta—vuitmilions de pessetes. Això pot parèixeruna quantitat important, per posar unexemple, però si pensam els servicis queen el futur l'Ajuntament haurà de donara aquestes noves construccions, ens trobamque la quantitat ingressada és ridicula.

CREUS QUE HI HAGUE UNA ABSOLUTA FALTA DECALCUL QUAN S'APROVAREN UNES NORMES SUBSIDIARIESQUE PERMETEN UN CREIXEMENT TAN ACCELERAT?

Bé, ara ens pot parèixer aixl, però enel seu moment hem de considerar que estractà d'un pla moderat en comparacióa les possibilitats del Pla General queexistia. Hem de tenir en compte que esreconvertiren més d'un milió de metresquadrats que abans eren urbanitzables.Jo no dic que alguns aspectes concretsno puguin esser modificats, però esticconvençut de què l'allau constructor min-varà tot sol. De fet, enguany els permissosd'obra sol.licitats són moltissims menysque equests anys passats, i és que elcapital és prou viu com per saber, senseque se li posin traves legals, que noes pot .seguir invertit desmesuradamenten ur sector com el del turisme que pareixhaver tocat sostre.

i----' F-1- 1 L_ —

EN QUALSEVOL CAS, LA INFRAESTRUCTURA SANITARIAS1 QUE PAREIX DUR CAM1 DE QUEDAR TOTALMENTSOLUCIONADA.

Si, les obres de la depuradora dels nuclisde Capdepera i Cala Rajada ja està enmarxa. Són cent—cinquanta milions, mésdos—cents setanta milions que costaranels col.lectors, més trenta milions d'uncol.lector de pluvials. Després tenimles obres de la depuradora de Sa Fontde Sa Cala. Totes aquestes obres suposenla cobrança d'uns dos—cents milions depessetes de contribucions especials, quede totes maneres resultaran menys pesatque quan se va fer el clavegueram de Cap-depera, perquè ara les despeses s'hande repartir entre més molts. Però, unavegada acabada l'obra, just el mantenimentde les instal.lacions suposarà unes des-peses de més de vint milions de pessetes

anuals, això sense imprevists.

MOLTS DE DOBLERS SON AQUESTS. I CANYAMEL, COMEL TENIM?

•Per a la depuradora de Canyamel, no hiha dotació de pressupost, en la part quecorrespon a la Conselleria d'Obres Públi-ques, ni per a enguany ni per a l'anyque ve. Recentment anàrem a la Conselle-ria i proposàrem una solució momentània,que ens ajudàs a sortir del pas, que con-sistiria en dur a terme les obres de clave-gueram de la zona hotelera, per part del'Ajuntament, i la construcció d'un emisariper part de la Conselleria. Esperam respos-ta, però Canyamel necessita mesures ur-gents.

ABANS SE'NS HA PASSAT PER ALT. ¿QUAN S'HAND'ENTREGAR LES OBRES DE LA DEPURADORA DE CAPDE-PERA I CALA RAJADA?

L'empresa que les fa té un termini decatorze mesos per acabar—les, oue si s'ex-haureix vol dir que no funcionarà pera l'estiu de l'any que ve. A més, lesobres dels col.lectors encara no s'hanadjudicat i aqUestes si que no es podenfer més que durant el mesos d'hivern,naturalment. Podrem dur molta de sorti que pel mes de juny tot estigués acabat,però això suposa una gran dosi d'opti-misme.

MES COSES...

Les obres del carrer de Cala Agulla s'hand'entregar pel mes de març, tenguent encompte que inclús el tros que hi ha arre-glat per passar les conduccions subterrà-nies d'electricitat i telèfons. Aquestessón les obres més importants que ens ocupenenguany i l'any que ve. Després hi hatota una sèrie d'obres menors que seriamolt llarg enumerar.

LA CASA DE CULTURA, MENTRESTANT, SEGUEIX DORMINTEL SOMNI DELS JUSTS. I ES QUE LA CULTURA...

No, no, el que passa és que el pressupostaprovat per enguany, inclús publicat enel Bolleti Oficial, després fou rectificatper la Conselleria perquè era una quanti-titat molt important la destinada a lanostra Casa de Cultura, i amb aquestsdoblers han pogut atendre distintes petitesobres. Naturalment, a mi això no em vabé. Ara ens han promès que l'any que veens tocarà a nosaltres. Ja veurem, peròés evident que ens fa falta com el pacomptar amb un espai adient per a totesles activitats, a al manco per a bonapart, de caire cultural que se generenen el poble.

I A MES LLARG TERMINI, QUE VOLDRIES PODER DURA TERME?

Hi ha un tema que ami me preocupa parti-cularment, i és el de la circulació dinsel nucli urbà de Capdepera. Més concreta-ment, me preocupa la circulació del carrerdes Port. Voldria poder—hi donar solu-ció, però això no ho pot fer l'Ajunta-ment tot sol. La Conselleria d'Obres Públi-ques, per la seva part, ens diu que té

altres prioritats, com la carretera Cap-depera—Son Servera o Artà—Alcúdia. Elfet és, però, que no podem plantejar—nosuna remodelació urbanistica del nuclide Capdepera, amb la creació d'un espaiverd important, sense haver resolt, prèvia-ment, l'assumpte del tràfic. A part d'ai-xó, estam mantenguent contactes amb elServei de Ports i Litoral per a la remo—delació del carrer Gabriel Roca de CalaRajada, que suposaria vallar la zona dela drassana i eixamplar la calçada, quepassaria a ser peatonal. Davall hi quedariaun espai per als pescadors. Ara me'n re-cord, per bé que no ve al cas, que s'estàfent un inventari del patrimoni prehis-tòric del terme, sobretot de les zonestalaiótiques, per poder mirar de preser-varles, d'alguna manera, de possiblesexpoliacions. Aquestes són coses que sovintno transcendeixen a l'opinió pública,però que a mi me pareixen també importants.També estam estudiant la restauració del'escorxador, ara en estat d'abandó, onpodria, probablement, instal.lar—s'hiun museu de tipus etnològic o quelcomseffblant. I no vull deixar passar l'ocasiósense dir que s'ha aprovat canviar elrepetidor de televisió, de manera quequedin, d'una vegada per totes, cobertesles zones obscures que encara queden.

girau fulla...

1

TOT AIXO ESTA MOLT BE, PERO, POSSIBLEMENT,HI HA ALTRES QOESTIONS QUE ARA MATEIX PREOCUPENMES A L'OPINIO PÚBLICA. EL POLIGON INDUSTRIAL...

S'ha parlat bastant, darrerament, delpollgon industrial. Aquest era un temaque feia molt que preocupava a l'Ajunta-ment, una assignatura pendent. Hi haviados sistemes per dur—ho a terme. El primersistema és el de cooperació, en el queseria el propi Ajuntament el promotor,el que prendria la iniciativa. Aquestsistema suposa l'adquisició o expropiacióde terrenys i la realització de les obresd'infraestructura corresponents, amb unabestreta important. L'altre sistema ésel de compensació, en què és la iniciativaprivada la que ho duu a terme. Tant d'unamanera com de l'altra, les contrapresta-cions per a l'Ajuntament són les mateixes.El segon sistema, a part de totalmentlegal, resulta de tot punt satisfactoriper a nosaltres. S'ha especulat sobreel guany dels promotors, crec que senseconeixement de causa. El que si està clarés que els terrenys es posaran a la vendaa uns preus difícils de trobar en matèriade sól industrial. A més, crec que elspromotors volen jugar amb total claredati han oferit que sigui l'Ajuntament qui,de manera imparcial, distribueixi elssolars entre els sol.licitants.

RESIDENCIA DE LA TERCERA EDAT...

Sí h la Residència, però matisant. LaResidència, des del meu punt de vista,no es pot concebre com un lloc d'esbarjoper a la gent major. Per això ja tenimel lccal acabat de "Ca Nostra" i esperampoder escometre, en breu, les obres dellocal del "Sol Naixent" a Cala Rajada.En aquest local, inclós, s'hi podrà menjar.Es a dir, que per al seu oci, els nostresvell ja tendran uns locals adients. LaResidència ha d'acomplir la funció d'aco-llir aquelles persones que realment notenguin altra alternativa. Pens, i aixís'ha dit pels especialistes, que, mentrepugui esser, la persona vella ha de con-tinuar a ca seva. Per a l'any que ve hemsignat un conveni amb el Consell Insularper a l'assistència domiciliària d'aquellespersones que ho necessitin. Aquesta ésuna alternativa vàlida per a molts decassos. Aixi mateix, s'ha de considerarque el funcionament d'una residència suposaunes despeses aproximades al milió dos—centes cinquanta mil pessetes per residenti any. Aixl que, Residència si, com ja

he dit, però per a la gent que realmentla necessiti.

FESTES POPULARS...

Aquesta és una qüestió que també m'agrada-ria reconduir. Ideal seria que cada unade les festes corregués a càrrec d'unacomissió organitzadora, com passa ambels Reis, Carnaval, Sant Antoni, El Carme,etc. Tenim Sant Roc i Sant Bartomeu que,per ara, ha de seguir organitzant l'Ajunta-ment. Jo, com a mlnim, seria partidaride suprimir la presència de grans figuresque, a part de poder—les veure cada diaper la televisió, costen una milionada.Pens que amb aquests doblers es podrienorganitzar tota una sèrie d'actes quefessin de les festes uns dies d'autènticaparticipació de tot el poble. Es clarque jo, com a batle, no intentaré imposarels meus criteris, però si vull, al menys,expressar la meva opinió, i aquesta noés altra que la de reconversió de lesnostres festes.

F"--• F:r 1 L_ 1 :"3

NOTAM A FALTAR LA CREACIO DE NOUS ESPAIS PO-BLICS, DE NOUS ESPAIS VERDS.

Bé, pens que tenim unes necessitats urgentsque ens han ocupat molt, darrerament.Però, evidentment, l'embelliment delsdistints nuclis de població és també unobjectiu peremptori. La naturalesa hafet molt per nosaltres, però com que hemfet moltes coses malbé, ho hem de compen-sar amb obres que, d'alguna manera, recupe-rin part del que s'ha perdut. En aquestsentit, nosaltres comptamb amb el queés fonamental, els terrenys per anar fentcoses. En tenim molts a Canyamel, tambéa la zona del Coll d'Os, a Cala Rajada,i en menor proporció a altres indrets.De fet, el patrimoni de l'Ajuntament,recentment valorat, és superior als dosmil tres—cents milions de pessetes. Aixòés del poble, de tot el poble, i ell n'hade ser beneficiari. Hi ha espais públicsque inclús no són utilitzats perquè no -

es sap que ho siguin. Ara estam procedinta senyalitzar—los com a tals, per a conei-xement general.

EXPLICA'NS QUINES SON LES RELACIONS INTERNESEN EL SI DEL CONSISTORI.

El clima general és de col.laboració perpart dels regidors. Jo sóc conscient deque ccup el càrrec de batle en minoria,Just amb els vots del meu partit. Elsaltres grups, en un gest que jo considerde responsabilitat política, aixl ho hanacceptat i no posen traves al funcionamentde la maquinària municipal. A mi, coma batle, se'm plantegen qüestions, se'mfan preguntes, se m'exigeixen responsa-bilitats, per part de l'oposició, peròaquesta és una de les seves funcions iaixi ha de ser. En el fons, en la majoriade temes importants hi sol haver acordpel que fa a la seva resolució. Les discre-pàncies solen esser més per l'ordre deles prioritats que cada grup polític té

platejades. De totes maneres, l'Ajuntamentanirà millor en la mesura que augmentiel sentit de ciutadania i de responsa-bilitat de la gent.

ORDRE POBLIC...

Es de coneixement general que tenim plante-jat un problema en el si de la PoliciaMunicipal. Jo me reiter en el que ja vaigmanifestar en el primer moment, és a dir,que l'Ajuntament ni farà cas omls de lesqueixes d'un grup important de policies,ni actuarà precipitadament. S'ha obertuna investigació i estam disposats a arbi-trar els medis perquè aquest assumptesigui jutjat amb total imparcialitat, finsa les últimes conseqüències. La únicaqueixa que tenc és que si existia un males-tar des de fa temps, aquest s'havia d'averexpressat abans, sense deixar—ho covar.Estic segur de que aquest tema serà solu-cionat sense vacil.lacions. El capde la Po-licia, que pareix esser el motiu del males-tar creat, es troba de vacances reglamen-tàries.

JA QUE PARLES DE LA GENT, COM TE DUS TU, AMBEL POBLE? JA SAPS QUE SE T'HA ACUSAT DE NO

SER D'AQUI...

No, no crec que es pugui parlar d'acusa-cions. Es cert que no vaig néixer en aquestpoble, però fa molts d'anys que hi visc,d'aqui són els meus fills, i la majorja n'ha fets vint—i—tres, i me sent total-ment itegrat. Ja se diu allò de què unno és d'allà on neix sinó d'allà on viu.Potser que alguns sectors de la poblacióno em coneixen massa, però jo estic fentun esforç per relacionar—me amb totsells

donar—me a conèixer. Procur assistirno sols als actes a què el càrrec m'obliga,sinó a tots els esdeveniments a que seme convida o on la meva presència potser recessària. Crec que qui m l ha cercat

m l ha trobat i, de fet, les portes delmeu despatx estan obertes a tothom, iaixò no és un frase feta sinó una realitat

que es pot comprovar personalment.

girau fulla...

C: 1 —

UNA ALTRA ACUSACIO QUE SE T'HA FET ES LA DESER UNA PERSONA UNA MICA DISTANT, A PESAR DELQUE DEIES ABANS.

No sé molt bé d'on surten aquestes acusa-cions. De cap manera me consider una perso-na distant o inassequible. Qui ho diguiés perquè no em coneix bé. Més bé diriaque sóc una persona un xic timida, peròdistant no. Els qui no som excessivamentextrovertits podem donar aquesta impressió,moltes vegades equivocada.

COM T'AGRADARIA QUE FOS RECORDADA LA TEVA GESTIOCOM A BATLE?

Jo ja he dit algunes vegades que sóc batleper 2ccident, que no tenc vocació política,la qual cosa no s'ha d'interpretar comuna manca d'il.lusió o d'interés. Si nocregués en el que estic fent o no em veiéscapacitat per fer—ho, me n'aniria a canostrc. Per altra part, sé que si en elmeu negoci faig una equivocació, jo entocaré les conseqüències, però si l'equivo-cació la faig com a batle, les conseqüèn-cies les tocarà el poble, i això me preocu-pa profundament, per bé que sols s'equivo-els qui actuen, els qui fan coses i no

els qui estan mans plegades. Però ananta la pregunta, m'agradaria ser un batlecom els bons àrbitres de futbol, la presèn-cia dels quals gairebé no es nota. Elpoder ben exercit no s'hauria de notar.Quar se va plantejar la necessitat deque jo accedis a la batlia, vaig pensarque, per ètica, no podia donar l'esquenaals qui m l havien votat. Ara pretenc qualquecosa més i és esser, no sols el batledels qui me votaren, sinó de tots elsgabellins.

passat més de dues hores. S'ha fet fosc,Hem mantengut, sense presses, una llarga

conversa amb el batle de Capdepera, però tambéamb la persona, amb Antoni Alcover. Seguramenthauran quedat aspectes sense esbrinar, questionssense desvetllar, assumptes que els nostreslectors voldrien veure reflexats. En qualsevolcas, si hem conversat sobre temes que estana l'opinió pública i sobre els que era importantconèixer l'opinió de la nostra primera autori-tat. Com li requerirem que opini cada vegadaque ix ho exigeixin els aconteixements delpoble. Creim tenir obertes les portes del seudespatx.

Hanja.

**

I

La nina somià que hi havia una festa ales esrelles. Per això, aquell vespre llambre-javen molt més.

El cel pareixia d'or, un or misteriósenmig de l'obscuritat.

Una fada bella i molt bona pujà des dela terra per veure què passava.

S'assegué a la lluna i esperà.La lluna l'acostà una mica més a les estre-

lles, i la fada bona pogué veure i contar alsnins aquella festa.

Mil estrelles ballaven vestides amb gotesde pluja.

Mil estrelles cantaven amb veus d'ocellsque volaren fins a aquell lloc.

Mil estrelles reien sempre amb el soli el vent i els núvols i l'escuma del mar quepujà des de tan lluny.

Què hi passava a les estrelles?Quina gran festa feia ballar i cantar

i riure tot el cel enmig de tan gran alegria?Somreia la nit com un nin en somriure.Saltaven els núvols com nins en jugar.Era l'aniversari de la major de totes

les estrelles.

Nasqué d'un punt de llum feia molts, moltsd'anys, per acompanyar la nit que estava sola.

Després nasqueren les altres estrelles.L'estrella blanca féu estrelletes de doga

i bescuit.L'estrella blava féu una lluna de xocolata.L'estrella vermella encengué milions d'es-

pelmes.Tot el cel ere com un arc de sant Marti

geganti de multitud de colors.L'estrella major donà les gràcies i bufant

ben fort, ben fort, apagà les espelmes.I la festa continuà.Fins que les estrelles cansades deixaren

de llambrejar perquè tenien son.Fins que el sol obri els raigs que eren

els seus ulls i pogué veure el dia.Fins que els núvols es despertaren i juga-

ren com sempre amb el vent i amb la pluja.Fins que la lluna se retirà poc a poquet

a ca seva, darrera un arbre a l'horitzó dela terra.

La fada bella i molt bona acaronà la ninaque encara dormia.

La nina es despertà, era de dia.Ja no hi havia estrelles.

DOLORES VAZQUEZ.

QUE NO SABEM CONJUGAR DEL TOT

Mirür, escoltar, dialogar, reflexionar,

autoticar—se, autoconèixer—se, respectar,

tolETar, comprendre, perdonar, reconciliar—se, equivocar—se, fracassar, pregar, contemplar,viure, el més necessari de tots, estimar.

No et cansis mai de:

conèixer, d'estimar, de servir, de créi-

xer...

Pens que amb aquestes i altres herbesqui no va endavant va cap enrera. No hi ha

punt estàtic.

I per no cansar—nos: fer cami junts, do-

nant—nos les mans.

ANTONI RIUTORT

- Els dos estanys de

- Llibreria L'Orient

; EL" L_ L_

Agua pura, fresca, transparente, cristali-na, sugerida por el rumor de una cascada alta,grande, potente, poderosa. Sonidos de aves

exóticas, extrafias, lejanas, melancólicas,

que avisan al viajero de su existencia.Arboles grandes, altos, bellos, majestuosos

y profundamente verdes desde su principio hastasu fin; y maleza, hierba, flores y plantas

trazando su sendero.El viajero se ha aventurado dentro de

esta selva por un aviso interno, llamada profun-da, espiritu inquieto, voluntad pacifica. Yva caminando lentamente, sintiendo que cadauna de las etapas que va superando es un pasom.Ss hacia adentro. Descendiendo y ascendiendoen perfecta sincronización de su dualidad,desarrolla interior y exteriormente su capacidadhumana y divina. Sutiles visiones quiméricasy fantasmagóricas mantienen su espiritu alerta;su alma profunda e inquieta se regala con lavisión de una doble apariencia de lo apreciado.

Y mientras va prosiguiendo su camino,comenzado en densidad, se va borrando de sumemoria todo lo fútil, vano, absurdo y desechado

que conoció.El viajero aprecia, recuerda, extracta,

sonrie a lo vlido. Exprime, enjuga, condensa

y amalgama lo acertado.

Y sigue. Y vive. Y prosigue. Y avanza.El viajero, buen amigo, mira en su derre-

dor, y por la sinuosidad del sendero, expectan-te, oye sonidos antes nunca oldos; bellas melo-dlas nunca escuchadas, hlitos m4icos de vidasdesconocidas, espesuras en el ramajeaventuradas.

Porque él, el viajero, desconoce estecamino, a la vez que desconoce que antes otros-pocos- lo anduvieron. Pero adelante viajero,no te pares, avanza. Tienes que ir rils aprisaque mi pluma, tienes que llegar porque estsmuy próximo a ello.

Mi viajero, i.ciónde ests?; te pierdo,ya no te diviso, i.formaste parte de mi en algúnmomento dado?, dimelo!, i,dónde, cuando, cómoy por qué te separaste de ml? idAcaso soy yomismo y no me conozco?, i,acaso soy motor demis propias dichas y desdichas?

Si es asi, ayúdame! Vosotros, eh!, voso-tros, si, que ya habéis cruzado la orilla delhermoso río que se otea en el horizopte.

Cielo y tierra juntos, separados por unafranja azul que delata la intensidad del pensa-miento confuso que a veces nos guia. Ayudadmeen mi singladura, tendedme vuestra mano! Oh,cielos!

Porque sé que... que estoy en el fin;en el fin donde parques, jardines, abetos,flores, rlos, montafias y nieves se mezclanpromoviendo un panorama alucinador.

Y ahi, al final de todo ello, la calma,la quietud, el sosiego, la paz... el principioeterno del fin mortal.

M. 1. VPtDIVIELSO

El TEMPS DE LES RALOUFES

IV

RESURRECCIO

La padrina i la seva amiga Maria seguirenla comitiva processional del Divendres Sant.Un poc emmurriada, la padrina, per l'atrevi-ment del carapunat de túnica morada, encaraportava la ruda de confits. No tenia valorper llançar—la, ni tampoc per obrir—la. Sen'adonà que Maria l'observava de reüll, en

silenci.La processó, desgavellada, enfilava la

Costa d'en Capet, enmig d'un cantusseig ronc,inintel.ligible, mormolant oracions i pregàries.Es dilatava, allargant—se, la processó, cansada,peresosa, pantaixant. Els clavaris portadorsdel tabernacle, perderen el pas amb l'empinentdel carrer i el cansament propi. Anaven a sotra-gades i la imatge jacent del Crist mort esmovia en un balanceig desordenat i oscil.lant,com si flotàs sobre un mar efervescent d'encon-trades correnties. Llampurnejava el cos nuuamb la llum bellugadissa dels fanals. La flamadels ciris omplia les façanes d'ombres, comen una dansa esburbada de bubotes. Tot semblavairreal, fantasmagòric, com d'aiguafort antic.

El seguici funerari entrà dins l'esglésiaper la portalada gran, oberta de bat a bat.A l'altar major hi havia bastit un cadafalempostissat, simulant un sepulcre. La gententrava al temple a empentes, desordenada,gairebé competitiva. S'apressava aleshoresper trobar un seient lliure on descansar iassistir còmoda a l'enterrament. Surava unaremor fosca i apagada, de murmuris, de grinyolsde banc, de pelades, de refrecs, d'arrossega-ment de peus, d escomeses. Era el brunzir delrusc humà.

La padrina sempre esperava l'enterramentamb el cor encongit. Era l'acte que més forta-ment l'impressionava, des de petita. Llavorss'ho creia que l'enterraven de bon de veres,al Crist. Que allí, rera aquell endomassatde teles negres i postissada hi havia el clotobert on hi tiraven el Crist mort. Durant anyssenti feredat al passar sobre la tarima del'altar.

Els dos cirineus pujaren, embolicant ambun sudari blanc el cos del Crist i el deixarencaure rera l'empostat. Se senti el cop sec,de cos sense vida, pregon, de la caiguda alfons de la fossa. Era esgarrifadora la sonoritatdissonant, estentória, que retrunyia dins l'altabóveda i es perdia parsimoniosament capellesenllà,- com si una bèstia ferida anàs fugint,udolant, per la concavitat llòbrega del cor,cercant alliberar—se pels vidres romputs delrosetó frontispicial. Aquell cop, esperat irepetit cada any, i que, potser, per esperati repetit més feia estremir la padrina,produ4a un tremolor indeturable, un calfred

que la posse ..ia com un mal espant i que es re-

petia cada Divendres Sant malgrat el propòsitque ella es feia de controlar—se. Aquell simula-cre di - (intacte d'un cos sense vida amb laterra ombrivola d'una fossa, l'omplia de temori de paüra. Se sentia infinitament. insigni-ficant i indefensa davant la dimensió insospita-da del misteri de la mort. Què era la mort?S'ho preguntava reiteradament. Era aquell copsec al fons d'un clot? 0 era un caure senseminva dins la fondària d'un pou sense fons?L'obsessionava la curolla del misteri. Sempre.I avui, passats els anys, asseguda a la taula-camilla, submergida dins un mar escullós derecords, se n'adona que té la mateixa obsessió.Per bé que ara la té a prop, que l'intueixa prop, queen sent la seva vetlla vigilant,el misteri, l'interrogant ha perdut el cairepaorós, l'aresta inquietant i desassossegadora.La pressent com una fita alliberadora, comun rabeig per rentar—s'hi el cansament, comun recés per a la pau, per al descans, pera l'acolliment. Avui, l'angoixa no és pel quètrobarà rera la paret partionera, sinó perla pèrdua dels afectes, de l'estimació, dels

lligams que la fermen als éssers que hah compar-tit el seu viure.

girau fulla

-

Aleshores, emperò, aquell Divendres Sant,la vida encara no l'havia alliçonada i elsquaresmers inflaven els sermons amb solfesdiabòliques, com si tot el viure fos un pecatsense redempció possible, un embrutiment senseesperança, un podrir—se per a la cremació

eterna.Abstreta amb els pensaments, aThada total-

ment de l'exterior, com a tancada amb panyi clau dins ella mateixa, mestegant preguntestèrboles que no tenien resposta sobre la prubaque covava des de la infància, la padrina no

se l n temé de la proximitat del carapunat detúnica morada que, desencaputxat, la miravaentendrit. Maria si que se n donà compted'una colzada, tregué la padrina del seu entot-solament. Sobtadament, alçà els ulls i es trobàamb els ulls d'en Xesc. Inexplicablement, lapadrina aguantà la mirada i, inconscientment,acaricià la ruda de confits. Quins raigs d'ener-gia incidien en aquella mirada per canviarel curs de dues vides? Per desbastar totesles lleis còsmiques? Per canviar en un instantla visió, la concepció del món, de la realitati de la pròpia existència? Quina estranya màgiafeia possible el canviar l'ordre de totes lescoses? Quin poder ocult tenia la virtut de can-viar sentiments amb el sol encontre de duesmirades? En aquell instant, la padrina tenguéla percepció de que, a partir de llavors, resno tendria el mateix significat, ni coses,ni sentiments, ni idees. L'església ja no eraun misteri de mort i tenebra, sinó de vida

i resurrecció.Una fronda exuberant creixia per les cape-

lles, per l'àbsida, per les pilastres, pelcor. Altars, retaules i plafons eren engolitspel fullatge d'un verd ardent, invasor. Imatgesi sants, posseits per un deliri furiós, perun exaltat frenesl, botaven dels retaules,bullanguers i capgrinosos, penjaven els hàbitsi es vestien de camperols i pastors. Ballavenjotes i copeos sobre els baiards i tabernacles,entre la fronda de fulles grasses i vigoroses,enfollits per irrefrenables ganes de viure.Per les aranyes, entre degotissos de molsai brostada d'herba—sana, papurrejaven els co-loms. La bóveda romania suspesa dins una ennuvo-lada claror il.lusòria, una fosforescènciablavenca i viva que es projectava sobre l'altarmajor, on el celebrant i tota l'escolania,vestits amb el polit cromatisme de la fruitanovella, amb silensiosos i esbojarrats passosde dansa, feien un simulacre de resurrecció.El cpr parroquial, descabrestat i.fora traves,canta al.lelulies i crida lloances. I enfollitsels batalls, copegen les campanes en una glorio-sa i eixelebrada bogeria de metalls.

I de l'empostissat, on fan vetlla permanentdos soldats romans amb tricorni xarolat deguàrdia civil, dins una remor fonda de terra-trèmol, salten en l'aire les lloses del sepulcreamb un esclafit de llum jove, una erupció es-plendorosa d'albes enceses, de matinades calen-tes... Els romans—guàrdies civils gesticulenaterroritzats. I dins d'aquella orgia magni-fica de clarors, cerimoniosament, solemne 1poderós, emergeix la figura del Crist ressuci-tat. Tota la fronda es vesteix del llum, quees desfà en una esclator d'espires. I surala flaire de murta, de menta i d'herba—sana,de poma i de codony. Es un Crist nou. No és

aquell Crist bucòlic de les estampetes, niaquell dolorosament trist de l'altar, ni elros escanyolit de cabell las, fatigat i dissor-tat de les pintures, ni aquell de rigidesacadavèrica que acaben d'enterrar. No. Es unCrist nou. Un Crist no comerciable. Un Cristque està latent dins els Evangelis. Desconegut.La imatge viva del lluitador. Fort. Musculósi baronivol. Ferm. La imatge de l'home queno es vincla, que sap el que vol i on va. Ampled'espatlles, de tors poderós, de trets enèrgicsi vigorosos, de mirada incisiva i a l'ensemsplena de tendresa. Carismàtic. Rebel. Desbordantde vitalitat fisica i espiritual. Nu, sense

sofismes. Enemic de l'agombol, del recer, dela primacia i del dogma. Condescendent ambels bandejats. Guaridor de tares i de misèries.Curador de nafres i de malalties. Alliberador

de captius i encisats. Tenaç. Obstinat en elcombat contra tota marginació. Just. Incòmodeals poders establerts que fabriquen els cóssosde les agulles a la mida dels seus camells.Humanitari. Predicador inesgotable d'amorsi germanor. Fill de Maria Fustera, és l'estampade l'home que neix del poble, que viu per alpoble i que és capaç de morir pel poble. L'homeque de l'esforç i el treball en fa el miraclede la multiplicació. Pans i peixos en són unsimbol. L'home de gest sever i enèrgic a l'horad'expulsar els mercaders del temple, i mansueti amorosivol a l'hora de les benaurances alsperseguits. L'home d'esguard dur i tendre almateix temps, cordial, ingenu, benvolent, quedesperta amor a les Maries Magdalenes i odisals benestants.

Dins la fronda maduren espigues i floreixenels pàmpols. Tot respira resurrecció.

Per a la padrina, aquella imatge suspesasobre l'esclat de claror és la imatge d'enXisco Garrit, d'un amor acabat de néixer peròque ja no té tanques ni fites ni paranys nibarreres. Es l'Amor.

JOAN RAI

en la darrera volta tenia a dalt la sorra

11nnn• de 4 minuts, ja haurem fet bullir l'ou 15 mi-

3.-- a) Posar els dos rellotges en funcionament.b) Quan acaba el petit, donar-li la volta

(hauran passat 7 minuts)c) Quan acabi el gran, dinar la volta al

petit (hauran passat 4 minuts més)d) Deixar acabar el petit I, donat que

3 8

2 7 6

3.- Moguent tan sols dos tassons hem de deixar 4.-

alternant els buits i els plens.

".0

1.1Mn11n111,

••nn

1n11,

••••n••n

.4n••••••

n•nn•nn

1n1•1•1•n

•nn••

6o 1,4

83

94

110

F" E L_ L_

Pc teTPSSS

1.- i.SabrIeu trobar la manera en què hem ordenatels 10 números?

5, 4, 10, 2, 9, 7, 6, 3, 1, 8

2.- Tenim 10 monedes i 3 tassons. ¿Com ho podemfer per tal que dins cada tassó hi hagi unnombre senar de monedes?

SOLUCIONS ALS PASSATEMPS DEL MES PASSAT

1.- 123-45-67+89 = 100

2.- 888+88+8+8+8 = 1000

AO Fs

nuts.

4.- Un lleter té unalletera de 8 litres, plena,i dues lleteres de 5 i 3 litres. buides. i.Com

ho ferà per separar 4 i 4 litres?5.-

VVIATGES

CARRER DE SES COVES