Embed Size (px)
Citation preview
N° 155 ARIANY Novembre - Desembre 1986
ATENCIÓALS
SUBSCRIPTORSDurant el mes de gener passarem per
les vostres cases per tal de cobrar les subs-cripcions corresponents a l'any 1987, ique seran de 600 pessetes.
Aquells subscriptors no residents aAriany i totes aquelles persones que no hofossin abans però que desigin rebre-la a par-tir d'ara, poden dirigir-se per carta, adjun-tant l'import a:
Revista ARIANYC/ Església, 307529 Ariany
O bé personalment a qualsevol delsmembres del grup de redacció.
ATENCIÓ* A partir de l'any que ve, és a dir del
proper número de ARIANY, publicarem lesfotografies dels casaments i difunts quesiguin facilitades pels familiars a qualsevolmembre del grup de redacció.
* Agrairíem també a totes aquellespersones que fenguin fotografies antiguesreferents al poble d'Ariany o a la seva gent,les nos deixassin per publicaries en aquestarevista.
Les fotografies no sofreixen cap des-perfecte, i es tornaran al cap d'una setmana.
GLOSESEn el darrer número vos convidàrem a
que enviàssiu un retall de premsa a Pere Gilper a la seva nova modalitat "Lo mateix diten glosa", però ens oblidàrem de donar-vosla seva adreça.
Esperam que ens perdoneu el descuit,i aquf mateix la teniu:
Consolat de Sóller a CiutatC/ Pueyo, 1
07003 CIUTAT
ESCOLA
ARIANYRevista Local IndependentC/Església, 3. Telf. 561292
07529 Ariany
*• Coordinador:' Joan Genovard Riutort
- Grup de redacció i montatge:Maria Mestre RibotGabriel Frontera MestreJaume Genovard Riutort
- Col·laboradors:Parròquia d'ArianyCol·legi Públic d'ArianyGuillem Pascual FontGuillem Ferrer Mestre
- Imprimeix:"Apóstol y Civilizador" Petra
- Dipòsit Legal: PM 207 - 1971
Nota: La Revista no s'identifica amb elsdiferents escrits que apareguin; aquestsexpressen únicament l'opinió dels seusautors.
EL NADAL DE SEMPRE, EL NADAL DE MAI
Siempre me ha llamado laatención cuando llega diciembrey se acaba el año. Con las fiestasde Navidad, parece que los hom-bres que viven en la Tierra, seponen a pensar sobre su situación,y da la impresión de que lo hagancon mucho interés. Es como siencontraran un buen ambientepara hacerlo, ya porque el año seacaba, y al empezar otro -siemprees como comenzar un poco denuevo- se suele decir: "Any Nou,vida nova".
Parece como si todos hicieranun repaso de lo hecho duranteeste año, y animarse para que elsiguiente sea mejor. Nos propo-nemos hacer muchas cosas, aun-que a veces pocas se consiguen.
La Navidad crea un ambienteraro. Con su alegria, su luz, sumúsica, sus pasteles y sus turro-nes.
Es una vieja sensación-, reno-vada cada año, que hace quetodo el mundo "pase cuentas"consigo mismo.
Recuerdo que cuando laguerra del Vietnam, me contaron
MARÍA VICTORIA
SALOM MESTRE
5e CURS E.G.B.
que los soldados, durante las Navi-dades, descansaban, y los enfren-tamientos paraban. Al preguntarporqué, me dijeron que las guerrassuelen cesar cuando llega la Navi-dad, y entonces me dije: -"Desdeluego podría ser interesante quesiempre fuera Navidad".
Hacemos pues, durante unospocos días al año, lo que debería-mos conseguir en cada uno de los355 restantes. Recordamos duran-te diez días la alegría, la paz, elamor, olvidándonos del odio, elrencor,...
Debemos pues, agradecerlemucho a la Navidad, porque almenos, sirve para recordarnostodos nuestros deseos: la paz quedeseamos, el amor que no posee-mos y esa felicidad que siemprebuscamos.
Para vosotros, deseo todoesto y si fuera posible, muchomás.
Molts d'anys.
Margarjda Taberner Ribot8e curs E.G.B.
3- LA PESTE PORCINA AFRICANALa ignorància o ¡a falta d'infor-
mació, pot esser la font de molts demals. El cas de la pesta dels porcs, escom un cicle que quasi bé cada anysapareix a A riany per no dir que no ensdeixa mai i segurament, una de lescauses, sia la informació deficient quetenim al respecte. És per això, quehem intentat conseguir consells per siés possible, fer front a n 'aquest proble-ma i hem acudit a Pere Pujol, un delsmés prestigiosos veterinaris de Mallor-ca, gran coneixedor d'aquest tema imolt gustosament, ens ha escrit elsegüent article.
La peste porcina africana, es unaenfermedad vírica que afecta exclusi-vamente al cerdo y que se caracterizaprincipalmente, por una contagiosidad,malignidad y un difícil control de erra-dicación.
Apareció en España, procedentede Portugal, en 1960 y las pérdidasque ha producido y sigue produciendo,la catalogan como el mayor problemaeconómico de la ganadería, en nuestropaís.
La incubación de la enfermedad,oscila entre 4 y 20 días y la forma enque se presenta, puede ser aguda ocrónica, dependiendo de la potenciadel virus, con síntomas de fiebre, tris-teza, debilidad general, incoordinaciónde las patas traseras y presentación demanchas hemorrágicas y azulosas en lapiel, sobretodo en las orejas. En lasgranjas donde hay hembras en gesta-ción, se producen abortos como sínto-ma importante.
La propagación de la peste porci-
na africana; es muy rápida y el ganade-ro, debe de conocer perfectamentecuales son las fuentes del virus y comose produce el contagio de la enferme- .dad, para tractar de evitarlo al máximo.El virus, penetra al cerdo generalmentepor vía digestiva, pero también puedepenetrar a través de la sangre por pica-duras de parásitos externos y las fuen-tes de contagio pueden ser:
1) Contacto con animales quepadecen la peste porcina africana,pues los animales enfermos, elimi-nan virus por secreciones nasales,heridas, heces y orina.
2) Por alimentos o agua que hayaestado contaminada por el virusprocedente de animales enfermoso por el suministro de desperdiciosde comida que contengan restosde carne de cerdo que puedanestar contaminados por el virus.
3) Por pájaros, ratas, perros, gatos,etc., pue pueden transportar elvirus de una granja a otra.
4) Por insectos que chupan sangrede cerdos enfermos y que guardanel virus en su organismo durantemeses y pueden transmitirlo a ani-males sanos.
5) Por personal y visitantes quehan estado en granjas afectadas.
6) Por introducción o presenciade animales portadores aparente-mente sanos, pero que mantienenel virus de la peste durante largosperíodos de tiempo y que al sufrirun "stress" pueden eliminar elvirus y contaminar el resto de losanimales de la granja.
Para prevenir la enfermedad, esnecesario:
- Que las instalaciones estén cons-truidas de manera que puedan des-infectarse perfectamente y que seaislen al máximo para impedir lapenetración de ratas, pájaros yotros animales.
- Quelaalimentación,nocontengaresiduos de cocina.
- Si es necesario adquirir reproduc-tores, solo hacerlo en granjas congarantías sanitarias.
- Evitar transportar animales envehículos que no ofrezcan unagarantía total de que han sido des-infectados.
- En el caso de que se tengan losanimales al aire libre, se debenlimitar sus movimientos al máxi-mo, en el caso de sospecha defocos próximos y si es posible, en-cerrarlos.
- Colocar bandejas desinfectantesa la entrada de las porquerizas,para que se desinfecte el calzadoantes de entrar en ellas.
- Controlar las ratas por medio deraticidas y los parásitos externos,por medio de insecticidas.
- Impedir que perros y otros ani-males domésticos entren en losalojamientos.
- Y por último, el problema másconflictivo: Eliminar a los porta-dores. Estos, como se ha apuntadoantes, son animales aparentementesanos, pero llevan el virus en suinterior y frente a cualquier cam-bio negativo de su estado general,sea por otras enfermedades, ali-mentación deficitaria, etc., pue-den eliminar virus de la peste ycontaminar otros animales quepadecera'n la enfermedad. Es pues,a mi entender, un riesgo exagera-do el mantener en una explota-ción, animales portadores y noeliminarlos inmediatamente, puesdesgraciadamente, no se puedepreveer el momento exacto en queestos portadores van a ser unafuente de virus para el resto delganado.
BON NADALVos desitjam a tots
des de cada àrea de la nostra activitat
ÀREA ACCIÓ SOCIAL ÀREA CULTURAO Personal. O Cultura i Educació.O Acciò social. O Xarxa biblioteques.O Hospital General O Esports.O Hospital Psiquiàtric. O Escoles esportives.O Llar de la Joventut.O Llar de la Infancia.O Llar dels Ancians.
ÀREA ECONOMIA ÀREA COOPERACIÓO Foment de l'indústria. O Ordenació del territori
comerç i turisme.O Agricultura.O Hisenda.
i urbanisme.O Pla d'obres i serveis.O Xarxa viària.O Servei de Prevenció i
Extinció d'Incendisi Salvament (SERPREISAL
CONSELL INSULAR DE MALLORCA
Cròniques de Premsa Forana
CONSELL INSULAR DE MALLORCASERVEID EDITAT K) SANITÀRIA
"DENTS NETES",UN PROGRAMA
D'EDUCACIÓ SANITÀRIADEL CIM
El dia vint-i-dos d'octubre elConsell Insular presentà, a travésde la Comissió de Sanitat, unapart dels programes d'educaciósanitària per al curs escolar 86/87,concretament la higiene dental.Francesc Sancho, cap de la Co-missió de Sanitat, va ésser l'en-carregat de presentar-la al públic.
La campanya, sota el lema"dents netes", constarà de diver-sos apartats, des d'escoles d'EGBfins a les guarderies. Es faranconferències d'informació alspares, així com es proveirà delmaterial necessari a les escoles.També hi ha la pretensió d'iniciarun programa d'alimentació infan-til, destinat sobretot als pares.
Els punts més importants decampanya estaran centrats en laprevenció de la caries dental, pertant més en la higiene dental pre-ventiva que no en la cura de lesmalalties. L'estudi i prevenció deles malalties dentals hereditàriestambé serà un dels temes tractats.Les mesures a adoptar per la pre-venció i cura de l'existència depolls i cucs també formarà partdel programa d ' higiene integral ales escoles.
Vinyet Rosés, responsable del'educació sanitària a les escolesd'EGB, ha assenyalat la conve-
niència que els pares i els profes-sors siguin conscients del fetd'ésser ells els vertaders educa-dors sanitaris dels nens. CatalinaComes, ía responsable de lesguarderies, també s'ha manifes-tat en el mateix sentit a mésd instar als mateixos a convertir-se en agents dinamitzadors del'educació sanitària de la societat.Els pares i els educadors són elsqui han de canalitzar les propostesdels professionals i fer-les efecti-ves. „
En poques paraulesFRANZ LISZT
(1811-1886)5 'han acomplit cent anys de la
mort d'aquell músic hongarès. Just ésfer-ne menció.
Si a inicis del XIX eren Paganini iel seu violí els qui marcaven la pautaper la qual es movien els diletans del'època, poc després serien Liszt i elseu piano el qui -tot seguint les passesde l'anterior- farien enardir, vibrar iconvulsionar les masses histèriques. Elfenomen dels fans no és precisamentun invent dels seguidors del rock.
L 'evocació de Franz Liszt ens duun univers de connotacions: Hongria,París, Alemanya, Marie d'Agoult-Daníel Stern, George Sand, Còsima,Von Bu low, Wagner, poemes simfònics,rapsòdies, danses...
Tot plegat forma el vertiginósmón d'aquell esperit plenamentromàntic -per època i per sentlment-que començà com virtuós del teclat,amb la càrrega d'exhibicionisme i bui-dor que això pot suposar, i acabà con-sagrat com compositor, consumat iprofund.
Mogué rius de passions. Ell mateixfou passió. Dins el seu interior lluita-ven constantment dues forces: món íesperit; amor sensual i sublimació reli-giosa; mística i passió. Home que haviatingut un esbart d'amants acabà ungitamb les ordres menors. Artista quehavia captivat els salons de la societatbenestant acabà dedicant-se a les com-posicions de volada religiosa.
Liszt! A cent anys d'aquel/ finalromà no hi seria de més dedicar-li unrecord musical recreant alguna de lesseves composicions. Certament quetant els debutants com els més exigentstrobaran en el seu catàleg obres que elsompliran de satisfacció. Ho intentou?
Biel Massot i Muntaner
í
;;íJí;/j
EDITORIALHem arribat a cap d'any. Ja
en fa més de dos que un grupd'amics agafàrem la determina-ció de treure endavant aquestapublicació després de que D. Ma-teu se n'anàs.
Per la nostra part hem fet totel que hem pogut. Però som cons-cients que som molt pocs per fertota la feina que hi ha per dur aterme.
Sempre hem insistit en lanecessitat de trobar ajuda. Haestat com predicar a la paret. Laresposta ha estat escassa per nodir nul·la.
De tota manera, el grup deredacció ens hem proposat seguiramb aquesta tasca un any més.Un any que pot ésser el darrer sino s'hi afegeix gent.
Per als mal pensats, que sem-pre n'hi ha, quedi ben clar quecap de nosaltres agafa una solapesseta per la seva feina i quesom nosaltres els primers en pagarla corresponent quota anual. Nid'això ens alliberam.
Quedi clar igualment, que lesquotes de subscriptor, malgratreconèixer que són suficients, noarriben per pagar ni la meitat deles despeses que sa fulleta suposa.Convenis amb el Consell Insular,la Comunitat Autònoma i l'Ajun-tament fan possible que aquestesfulles vegin la llum. Ajudes queagraim en profusió i que ens hemhagut de cercar.
No e is mal interpreteu; feimla feina de gust i vos donam lesgràcies per la vostra ajuda. Així itot esperam veure-la augmentada.Vos volem ésser sincers: no ésgens agradable veure que la feinaque ens costa no és corresposta.Un exemple clar el tenim en eldarrer nombre: aquells papersque venien afegits a la revistanormal eren per omplir i tornarenviar. La feina a fer no era mol-ta. Ho volguérem fer senzill.Doncs bé: ens han tornat DUESpaperetes elegint el personatge inotícia de l'any. Llastimós.
Una cosa és clara: aqueixarevista l'hem de fer entre tots,uns escrivint, uns altres llegint itots participant. Si no es així,podem aplegar. Vosaltres hodireu.
Grup de Redacció.
EL NOSTRE DIA A DIA 6
El dia primer de novembre.Festa de Tots Sants, els arianyers nofaltàrem a la tradicional visita al cemen-teri.
* El dissabte, 15 de novembre, hihagué al Local Parroquial, una vetta-da... com diría ¡o?... músic-humorística-pagesa, sona un poc raro, però és queva esser de lo més variada: els canta-dors Antonio Baeza i Paco Herrero fe-ren el delit dels majors amb les cançonsde N'Antonio Molina, també l'amoEn Toni Salom i madò Margalida, dePetra, amb aquestes hermoses cançonsd'es batre, d'es segar i es llaurar; i EnB ¡el "es fuster" que ens va fer riureuna estona amb els seus acudits.
* L'any passat es varen censar aAriany 948 persones, enguany al censde 1986 sols hem estat 916. Serà veraixò de què els pobles petits són decada dia més petits...?
El proper dia 11 de gener, escelebrarà a Muro la IV Dimoniada. Jaho sabeu: banyes verdes, barrufets idimonis grossos el mes que ve a Muro.
Els quintos 87, han començata moure's prest, ell ja venen paperetesper rifar una porcella el dia dels Reis.
* La Premsa de Ciutat, en concret"Ultima Hora.", se n'ha fet ressò delsbands dictats pel nostre Batle referentsals cans i cotxes abandonats en el mu-nicipi d'Ariany. I com En Topholetnostre, tampoc hi veven problema ambels cotxes, però amb els cans, ells entenen ganes ferm de sabre com ho faràel Batle per topar amb el propietari...si ho confessarà s' animal, o, si esent-lifeel callarà... El final al proper número.
En el suplement "Amigos fin desemana" que treu al carrer els dissabtes,el mateix diari, hi trobàrem una bellapanoràmica de la nostra Església. Elmotiu era endevinar de quin poble estractava, com a pista: Es l'Ajuntamentmés jove de les Balears. Era fàcil... ono!?
* El dissabte, 8 de novembre esva celebrar a Na Burguesa la gran "Tro-bada Juvenil en Favor de la Pau",després de la concentració dels ¡ovesmallorquins, amb rams d'olivera, da-vant l'església de Gènova, es va pujara peu fins d'alt de la muntanya, on esvaren amollar 3.000 coloms í cents deglobus.
Un dels organitzadors de la Troba-da va ésser el franciscà arianyerPereRibot Mestre, que havia estat a Assi'suns dies abans de la Diada Mundial dela Pau, on s'hi reuniren tots els lídersreligiosos del món. I a Roma va tenirocasió de besar mans al Papa Joan PauII.
* L 'Associació de la Premsa Fora-sia de Mallorca va celebrar la seva tro-bada anual, el passat diumenge 16 denovembre a Muro.
Els anfitrions foren els nostrescompanys de la revista "Algebelí" queens donaren el matí la benvinguda,juntament amb la regidora de culturade l'Ajuntament de Muro.
Al llarg del mati' ens acompanya-ren a visitar l'Església Parroquial, elMuseu Etnitològic i el claustre del con-vent dels Mínims. També vàrem assistira ¡'entrega de premis als guanyadorsdel II concurs de fotografiad'Algebel f.
Al migdia ens oferiren un dinar ales cases de Son Sant Martí', que vaestar presidit pel President del ConsellInsular de Mallorca, D. Jeroni Alberti',delegacions del Govern Balear, autori-tats locals de Muro i el president del'Associado de Premsa Forana, Biel
M asso t.Després del dinar, els representants
de quasi totes les 43 publicacions asso-ciades, i altres de diverses barriades deCiutat celebraren Assemblea Generalde l'Associació.
* Divendres, 12 de desembre, esvaren reunir els pagesos de Petra iAriany amb tècnics de la Conselleria
d'Agricultura per tractar del Pla deregadiu de Sa Marineta.
Es va recalcar la necessitat de laconcentració de parceles, els projectess'hauran de presentar a la Conselleria,i no hi haurà cap despesa ni una de"papeleo".
Com a cultiu rentable proposarenels noguers, també cirerers i pebres pera colorant.
El cost serà d'unes 15.000 pessetesper hectàrea, més o manco 10.000 perquarterada, durant 10 anys que es co-mençaran a pagar l'any 1993.
S'ha obert un nou plac pels quino han fet encara la petició de reserva,i per corregir dades.
* Enguany pareix que el temps liha agafat es llis amb això de s'aigua,encara no ha acabat de ennivolar-secom ja li ha amollat.
Segons les dades que ens facilital'amo En Biel de S'Auberg, durant elmes d'octubre varen caure 95 litres, ¡en el mes de desembre, els dies 9, 10,11,12 n'han caigut 30 litres per metrequadrat.
No estaria de més que el tempss'estiras una mica, al manco per deixar-nos acabar de sembrar.
* Els dissabtes el mati', uns 50nins i nines, de 1er a 8e d'EGB, assis-teixen a un curset de Catequesi, baixla direcció del nostre rector D. MateuCladera, ajudat per 11 catequistes.
* A finals del mes passat ensvaren acabar d'asfaltar el camí de SaCanova, tant de temps feia que ensenti'em parlar que pareixia que nohavia d'arribar. I ara en toca mig dia,amb això d ' anar a estirar-se ses camesi a veure meam com ha quedat s'asfal-tada, hi ha un trànsit de por. Si segueixaixí la cosa, serà necessari enviar-hi esSaig a posar ordre.
* Dia 30-de desembre és el darrertermini per sacrificar les truges porta-dores del virus de la pesta africana, o"mal des porcs" com tots ho coneixem.
Pareix ésser que el municipi d'Ari-any és el més afectat de les illes, seguitde Santa Margalida i Muro.
Els sacrificis s'han fet en set tan-des, la primera va ésser el 8 d'octubrei la darrera el 30 d'aquest mes, com jahavien dit abans.
Segons han dit als pagesos, se paga-ran 20.000 pessetes per animal sacrifi-cat, cosa en la qual pareix que no hiestan tots d'acord.
En el proper número vos oferiremun ample reportatge amb xifres exac-
fes d'animals sacrificats, censáis,1 explotacions censadas, etc..., del muni-cipiõ''Ariany.
Un d'aquests dies passats delmes de desembre, poguérem veure alsdistints mitjans de comunicació de lesnostres Illes, de la concessió de lamedalla d'Or de la Comunitat Autò-noma a D. Nicolas Cotoner, cap de laCasa Reial, que compte amb un grannombre, de condecoracions i títolsnobiliaris, entre aquests títols hi figura
el de "Marquès d 'Ariany".Per la gran estimació que té el
nostre poble a D. Nicolás, els arianyersquedàrem una mica decepcionais, per-què el qui més qui manco esperavasentir o llegir enmig d'aquell enfilai deti'tóls el de "Marquès d 'Ariany", peròquedàrem amb ses ganes.
El passat 5 de novembre, elConseller de Sanitat i Seguretat Social,D. Gabriel Oliver i Capó, va presentaren roda informativa a tots els mitjansde comunicació de la part forana deMallorca, el "Pla d'Ordenació Sanità-ria de la Comunitat Autònoma de lesIlles Balears". Aquest Pla preveu lesnecessitats sanitàries de les Illes finsl'any 2000.
El treball està aplegat en quatrevolums, i parteix d'un conjunt de fets:poblacions, geografia física, comunica-cions, divisions territorials, recursossanitaris i el marc legislatiu.
* En el mes d'agost de l'any1985, a la ciutat de Munich (Alemanya)hi tenia lloc el I Festival Mundial deFolklore. Hi participaren més de centgrups de 43 països dels cinc continents.
93 d'aquests grups foren seleccio-nats per un Jurat Internacional d'ex-perts i otorgaren el primer premi per
unanimitat al grup mallorquí "Escolade Música i Danses de Mallorca"; delque és destacat membre l'arianyerBiel Frontera, amb qui vos oferirem alnúmero 148, una xerrada sobre la sevaparticipació en l'esmentat I FestivalMundial de Folklore.
A partir d'aquell gran triumfmallorquí. Palma de Mallorca ha estatelegida unànimament, entre cinc candi-datures, com a seu del II Festival Mun-dial de Folklore.
La competició tindrà lloc al TeatrePrincipal, en sessions de matí i hora-baixa, del 22 al 25 d'abril de 1987.
Les intervencions dels nombrososgrups participants seran puntuades perun Jurat Internacional. L 'entrega de
\ premis i trofeus es fera a una gran GalaFinal en el Palau d'Esports de Ciutat.
A partir del 1987 la CEE concedi-rà als ramaders espanyols una subven-ció de 6 ptes. per litre de llet deixat deproduir i any, al llarg de set anys.
Els ramaders que s'hi vulguinacullir hauran de sol.licitar-ho abansdel 31 de març de 1987. Tendrán prio-ritat aquelles explotacions en què eltitular tengui edat avançada o tenguinacusades deficiències estructurals.
* També hi ha ajudes de la CEEper ovelles i cabres. Aquestes ajudessón per compensar les diferencies derendabilitat del sector oví i capri enrelació a altres zones productores.L 'import es regirà per la diferènciaentre els preus del mercat i els preusbase de la CEE, no obstant es preveuque la quantia estigui entre les 700 i900 pessetes per ovella.
La prima de les cabres serà d'un80"í de ta de les ovelles.
Les sol.licituts s'han de presentara la Conselleria d'Agricultura abansdel 15 de gener. Tindran opció a laprima les femelles en gestació o quehaguin parit qualque vegada, i es faràefectiva dins els 100 dies següents a lafinalització del plac de sol.licitut.
* També hi ha primes per al'abandonament definitiu de planta-cions de vinya durant les campanyes1986/87 a 1989/90. Els qui s'hi acullinno podran sembrar mai més vinya almateix redol que hagi estat subven-cionat.
* També hi ha subvenció per sem-brar vinya nova, sempre que se rebassila mateixa extensió de vinya vella is'empelti de les varietats: Callet,Man-to Negre o Pensai Blanc (se podranautoritzar altres varietats consultantabans a la Conselleria). La sol.licituts'ha de fer abans d'arrebassar /a vinyavella.
* A tots els que vulguin fer plan-tacions de tarongers, els serà subvencio-nat el 301 del valor del planter
Aquest mes tenim tres perso-natges: N'Antònia, Na Catalina iEn Joan.
Ells són els mestres del col·le-gi Públic d'Ariany.
I són notícia per la bonaacollida que han tengut a Ariany,si els rumors que circulen pelpoble són certs, els tres han acon-seguit implantar una severa disci-plina a l'escola, que falta hi feia,i això sens resentiments per partdels al.lots, i amb la conseqüentsatisfacció dels pares. Enhora-bona!
La notícia d'aquests dosmesos, la podem considerartambé sa de l'any a Ariany: Samatança de truges aparentmentsanes, però que segons les anàlisiseren portadores del virus de lapesta africana.
La xifra d ' animals sacrificatsesborrona, però no hi ha quepassar pena, encara en tenimmolts ferm, de bons i sans, perpoder frr matances, però no d ' a-
queixa mena sinó' de les que ensumplen les perxes de botifarrons,llengonisses i bones sobrassades.
Esperem que d'una vegadaper totes hagui quedat eliminataquest mal dels porcs. Jo tocfusta.
ENTREVISTA A.. 8
Parlam, a n'aquesta entrevista,amb Bàrbara Genovard, sobradamentconeguda de tots vosaltres i per tant,no cal fer presentacions.
El motiu de l'entrevista és, parlard 'una tesi que ha fet damunt les donesi la importància de les mateixes pelque respecte a l'aportació econòmicaa la unitat familiar.
Puc dir, que he estat el primer sor-près per la quantitat de dades que harecollit i pel treball immens que segurha hagut de fer; però, amb la satisfac-ció, de tenir un treball molt seriós i talvolta, l'únic d'aquest tipus que s'hafet respecte al nostre poble.
É"S tan interessant i carregat dedades, que possiblement a n'aquestespàgines, no pugui acabar de reflexartotes les idees o la magnitud de lesmateixes, encara que esper, pogueufruir d'unes informacions, que talvolta, per massa reals, havien passatper alt i estan entre nosaltres des de fasegles.
Per quin motiu triares aquest tema?Va esser, per fer una llicenciatura
d'antropologia.
Perquè pensares fer aquest tipusde treball?
En general, als treballs damunthistòria, es parla de la humanitat engeneral, però prompte es converteixamb història dels homes í s'oblida ales dones; no es pensa que hauria d'és-ser meitat i meitat.
Si us fixau, sempre es parla del'home: A Altamira, eren els que pin-taven les parets, varen inventar l'agri-cultura... etc., i tal volta això no ésveritat. Perquè no havien d'ésser lesdones?
Hi ha tendència, a que tot inventque s'ha fet, l'ha fet l'home i segura-ment molts d'ells, va ésser just el con-trari: la dona.
A partir d'aquí, el principal objec-tiu, era intentar oferir una aproximacióeconòmica de les dones d'un medirural, com el d'Ariany, des de mitjansegle XIX a mitjan segle XX. Les con-clusions, havien de servir per contra-dir, matisar o confirmar la hipòtesi quel'aportació del treball femení tenía al'època assenyalada, una importànciaeconòmica equiparable a la dels homes.
L 'estudi, abarca el período com-près entre 1850 i 1950, i les dades, lesvaig obtenir a l'ajuntament de Petra itambé al registre de l'església.
Quines conclusions tregueres del'estudi?
Per començar, que les dones fanmés feina productiva que els homes,encara que aquests sien, aparentment,els qui porten la riquesa a la casa.
Les dones, per començar, feien lesfeines de la casa (fer net, rentar, cuidarels infants, vells, etc.) a més, feien elpa i pràcticament elaboraven tots elsproductes que avui es compren a lesbotigues (confitura, fideus, sabó, llei-
xiu) a més, participaven en totes lesfeines del camp, excepte llaurar, enca-ra que en cas extrem, ho podien fer.Per altra part, les dones tenien feines ales quals els homes no hi prenien parttal com collir la fruita dels arbres.
Vaig descobrir, que la unitat fami-liar era de producció-consum, pràctica-ment no es comprava res, s'autoabas-teixien, i aquí, és quan es veu més laimportància de la dona dins la família,ja que com deia abans, quasi tot el queavui es compra a la botiga, ho elabora-ven les dones a casa seva, quan talvolta, els homes estaven descansant obé anaven al cafè; era el moment queaprofitaven per filar, teixir, tenyir i ferels jerseis o bé transformar tot tipus deproductes que anomenava abans, laqual cosa suposava no tenir que gastari per tant, era una font indirecte d'in-gressos, encara que no suposàs entradade doblers.
Com era l'educació de les dones?De nines, generalment no les lloga-
ven, sinó que feien -feina a la casa onsuplien les feines de la mare que lògi-cament eren al tall.
Als tres o quatre anys, ja es cuida-ven dels germane ts petits i a partir dels'set o vuit anys, ja s'encarregaven de lacasa: escuraven, rentaven, acompanya-ven els nins a classe, etc. Una mare,quan tenia una nina de set anys, ja Hdelegava la feina i així anava aprenentfins els dotze o tretze que ja estavapreparada per fer feina al camp.
Una cosa curiosa, ei que una mareque podia enviar la nina al camp lienviava i ella preferia fer les feines dela casa, ja que era molt més difícil.
A quina edat es casaven?Es casaven molt jovenetes, la mitja,
està damunt uns 22 anys i aquí, ésquan tenien el canvi més brutal, ja que,a partir d'aquest moment, assumientotes les feines de dona major.
Quin tipus d'activitats eren lesprincipals?
No em vaig poder fiar molt delspadrons municipals, ja que a l'home,sempre H posaven "Labrador" i a ladona "Labores propias del sexo", quanjo sabia en reali tat que aquestes "Labo-res propias del sexo", suposava entrealtres, les feines del camp. Per això,vaig cercar altres fonts d'informació iles vaig trobar a l'església, en un regis-tre que duia el capellà que hi haviaD. Antoni Jordà (1887-1905), el qual,detallava clarament, l'activitat tant del'home com de la dona. A rel d'això,vaig arribar a la conclusió de què, pe r a-
BÀRBARA GENOVARD DARDERquests anys el 87 X J'homes i el 89 %de dones, feien feina que depenia direc-tament del camp.
I les condicions del treball, erenles mateixes?
No eren en absolut iguals. E/s ho-mes, sempre han estat més ben tractatsi pagats. No sé si heu sentit parlar deles collidores d'olives, però era deli-rant. Partien dones i infants, inclusamb les pròpies olles í menjar percuinar i allà, a pan de collir oliva,
havien de fer el menjar, rentar roba,etc., i damunt, estaven mal pagades, jaque pràcticament, I ' única paga quetenien era un parell de gerres d'oli iuns quilos d'olives. Així, tenien unama d'obra barata i abundant. De fet,és una curiosa coincidència, que elnegoci de les olives, va començar aanar malament, a partir de 1950, quanles dones, deixaren d'anar a collir-ne,per dedicar-se a fer feina d'embarc,feina, per altra part, més fina i benpagada, ja que va ésser a n 'aquellsanys quan començà a venir el turisme aMallorca.
I els sous, eren el mateixos?Hi havia una diferència abismal.
Basta pensar en la recollida d'olives iles condicions en les quals feien feina.Un home, quan es llogava a una posses-sió, sempre anava mantingut. La feinadels homes, estava catalogada i més omanco cobraven en relació a la feinaque feien. En canvi la dona, cobravamolt per davall del que calia.
Perquè aceptaven aquestes condi-cions?
Perquè era una manera més de durdoblers a la casa.
Una feina molt particular i exclu-siva de .les dones, era fer de dida. Hasestudiat qualque cosa al respecte?
Era una feina més que s'afegia ala dona. N'hi havia d'un parell declasses:
- Aquelles que feien de dida almateix poble, ja fos perquè es moria elpropi infant, o bé, perquè una famíliamés rica li demanés. A n 'aquest cas,l'infant propi, era alimentat amb lletde cabra o de vaca. D'aquesta manera,cobrava uns doblers i ademes, no feiafeina al camp.
- L 'altre cas, eren les dides envia-des a demanar de Ciutat. Aquestes,cobraven molt i eren molt ben tracta-des. El seu marit, podia anar a veure-la,però, baix cap concepte, podien tenirrelacions; i si el fill propi era viu, podiaanar a veure-la, però, no podia alletar-lo.
Ja per acabar, quina conclusió hastret d'aquest estudi?
La constatació de que l'expressió"labores propias del sexo", no suggeria,la plàcida imatge d'una esposa i marepreparant menjar prefabricat, ens du alque, més que una conclusió, podriaésser el punt de partida d'una investi-gació que prengués en consideracióaspectes culturals que depassen les in-tencions del meu treball: Es tractariade poder decidir si la desproporcióqualitativa i diferent qualificació de lesactivitats coma nades als dos sexes erenconseqüència de què la comunitatreconeixia de forma espontània lasuperioritat de l'aportació masculina ode què aquest reconeixement era esti-mulat per la possibilitat organitzat/Vadels homes, que podien utilitzar el seutemps lliure per comunicar-se i cercarsolucions de conjunt als problemes delgrup. Les dones, que treballaven a un
ritme més accelerat, en assumiren soli-tari la pràctica totalitat d'activitatsdomèstiques, resolien també en solitariel problema immediat d'enllestir diària-ment el màxim de feines possibles.
Quantes coses interessants, quantesn ' han quedades a I ' aire i quantes pot-ser no he sabut expressar o donar elcaire adequat.
Solament queda donar l'enhora-bona a Bàrbara pel seu excel.lent tre-ball que mereixeria ésser conegut pertots els arianyers.
Biel Tovell
ypf^U
ARIANY TEMPS ENRERA io
r**â "*. • • • • '
*ïm&3&& £5.x * i.
,a."f f:
Aquesta fotografìa correspon alcurs 1960-61, el mestre és D. MiquelPayeras, i els alumnes, segur que elsconeixeu a tots, són, d'esquerra adreta:Drets:Blai Genovard "De Son Siurana"Damià Estelrich "Beto"
Bernat Darder "Magre"Francisco Gomis "Branca"Guillem Font "Llebre"Jaume Gomis "Cuní"Tomeu Ribot "Digon"Joan Dalmau "Roig"Joan Roca "Roca"Benet Caldentey "Sabater"
Asseguis:Pep Mestre "Pollo"Jaume Vanrell "Petit"Tomeu Pascual "De Ses Tapareres"Tomeu Capó "De Son Ribot"Biel Frontera "Tovell"Pep Maimó "Conte"Miquel Martí "De Ca'n Bemadí Matas"
referents a: JOCS
ESPORTS CORRECCIÓDE
BARBARISMES
referents a:CAMP I PLATJA
Barbarisme Forma correcta
A J E D R E SA M A T F U RB A L O N C E S T OBALONMANOBOXEOB R I S C AC A M P E Ó NDARTiOD E P O R TG I M N A S I AJ I N E T EV E T E R A N O
escacsaficionatbàsquethandbolboxaescambríCampiódardesportgimnàsticacaval lerveterà
Jv^\ '
vtmueJl
f'$M¿tt/€rt
d* >4fa//clcacl. Palau Reial, 1
BarbarismeABONARCENTENOFIERAGANADERGANADOISLAMONTANYAPAJAROP L A I AREDN O M B R A«MM F IG
*-• kii^-
Forma correcta•dobar, femarsegolferaramaderbestiarillamuntanyaaucellplatjaxarxa, filatombraestiueig
l EL CAMÍ DE SA MARQUESACom recordareu, al passat nùmero de
¡uliol-agost, publicàrem una entrevista ambel nostre batte Antoni Pascual. En el trans-curs de la qual, ens deia que arreglarien el"Camí de sa Marquesa". La veritat, és quevaig quedar sorprès, perquè desconeixia talcamí.
Quina ha estat la sorpresa, quan hemrebut, una carta de l'historiador SebastiàRubí, donant-nos a conèixer no solamentl'existència de tal camí, sinó l'itinerari delmateix amb tota casta de detalls.
És tan interessant i documentat, quetranscrivim tot l'escrit per ell enviat, almateix temps que agraí'm l'interès que hatengut per donar-nos a conèixer aquestapetita part de la nostra història, per moltsdesconeguda.
EL CAMÍ DE SA MARQUESA
En el N° 153 de la revista local"ARIANY" me llamó la atención lasiguiente declaración del AlcaldeD. Antonio Pascual Ribot: "Abansd'acabar la legislatura, si no ens fallenorganismes superiors, farem l'empedratdel "Camí de sa Marquesa", que és elcamí que va de la costa de les mongesper les moreres a l'església".
Y a su vez Bici Tovell le pregunta:"Això del Camí de sa Marquesa ésinteressant i tal volta desconegut pergran part d'arianyers, ¿com va sorgirla idea?
- De petit, sabia d'aquest camí iera una cosaque duia entre cella i cella;quan férem net aquell tros, ja ho férema fons per veure com podia quedar i,de fet, els projectes ja estan demanats isegurament es durà a terme. Si surt bé,pots estar segur que serà l'obra mésinteressant que haurem feta, ja que su-posarà reconstruir un poc de la nostrahistòria; has de tenir en compte queaquest camí el va fer construir la prime-ra marquesa que va haver-hi a Ariany,¡ anava de s'Auberg a Son Sureda deManacor".
Leídas estas interesantes y sugesti-vas líneas, me acordé de que yo tenía,desde hace unos años, un trabajo titu-lado: "Els Camins de sa Marquesa", enel cual me refiero precisamente al cita-do camino. He aquí lo más interesan te:
Muchas veces he oído hablar deLCAMÍ DE SA MARQUESA y encuanto me puse a investigar sobre elmismo he tenido la sorpresa de encon-trarme al menos con tres caminos atri-buidos a dicha señora: el de Manacor,el de Ciutat y el de San Miguel deCampanet, más conocido por Cam í de
i Na Potons. La persistencia de esterecuerdo, sin duda histórico, aunque
tal vez algo novelesco, se debe al topó-nimo aun existente y que nuestrosancianos no han olvidado, como es elcaso del Sr. Alcalde.
Sería interesante poder llegar aconocer lo que hay de cierto sobre losCaminos de la Marquesa de Ariany. Demomento me limitaré a consignartodos los datos que la tradición popu-lar me ofrezca, en espera de que algúndía alcancemos el techo histórico delasunto.
El Camino de Ariany a Manacor,es, entre nosotros, el más conocido y
• el que todavía podemos recorrer enparte, como explicaréen seguida. Parte,naturalmente, desde el antiguo Auberg,de Ariany, próximo al templo parro-quial.
A I'ex ¡da del vilatgeanguiletja el vell camí,blanquinós de polsagueracom una faixa de lli.
D'els romaguers de la vorapenja sovint qualque bri,de ' s carros de garbatjadaque en passen cada matí.
Así empieza la descripción "DelCamí", María Antònia Salvà. Despuésde cruzar el fértil Camp d'Ariany,llegaba a las antiguas Cases de Son Gui-neu y penetraba, al parecer, por elmismo corral, en dirección al torrenteque desemboca en Es Serralot (SonReal), sobre el cual aun pueden obser-varse restos de la pasarela de maderaallí existente. Continuaba por S'Hortde Sa Bassa y lindaba con el cemente-
rio de Petra. Cruzaba el Camí de SaGarriga (Son Serra de Marina), luego elde SOA? Fogó y llegaba al de Son Net,en S'Ella. A la derecha, la vía férrea,el Moli'del Sord d'En Vives (1847) ylas Cases de S 'Elia con su huerta. Eltramo que sigue hasta el Clot d'EnCorba, rodeado de un cañaveral, pasan-do junto a una caseta semiderruidaaparece empedrado, al igual que el
corto tramo que corona la pequeñasiguiente colina, ante la caseta d'EnTorrolla.
Baja después la pendiente y pene-tra en la fértil comarca de Son Dalmau.A unos JO metros de la Caseta d'EnPere Ribot (Moreió) en terrenos deCa'n Rubí, encontramos el primerpozo histórico: es Pou Salat. Antigua-mente estaba rodeado de una pequeñaparcela de terreno, como todo pozopúblico, que naturalmente sería propie-dad del mismo dueño. Hasta 1975,más o menos, existió junto al brocaluna pica de mares, cuadrada, de unos0,30 m. de lado, que por lo visto utili-zaban la Marquesa y los transeúntespara abrevar las caballerías. Tambiénhabía un rudimentario y largo abreva-dero de madera, para uso de las ovejas.El agua no era muy buena, por algoconstruiríase el otro pozo, denomina-do Pou Bo.
Dejando el pinar a la izquierda, elcamino cruza el caserío de Son Dal-mau, conjunto de siete casas, que nadatiene que ver con las Set Cases delnobiliario mallorquín. Es gente humil-
OPtvZÍl'»«' *. ^
de y trabajadora que se gana el susten-to cotidiano con el sudor de su frente.Hasta aquí se conserva en buen esta-do el carril (camí de carro) y es muytransitado.
Desde esta cima en que moría elcarril, convertíase en un amplio sende-ro o camino de herradura a campotraviesa. A la distancia de unos 200metros, y en un pequeño declive,hállase el otro pozo histórico, es PouBo, en terrenos de Ca'n Comes, per-fectamente empedrado de arriba abajo,de unos dos metros escasos de diá-metro y uno 60 palmos de profundi-dad. El propietario actual de la finca loha limpiado y arreglado para explotar-lo nuevamente. Manantial abundante yagua excelente, no tenía por qué per-derse en el olvido, máxime cuandoempieza a escasear por doquier el l íqui-do elemento. Al llegar la Marquesa àeste lugar, aproximadamente equidis-tante de Ariany y Manacor, se apearíade la caballería para colmar su sed ydescansar un rato. Mientras se deleita-ba contemplando aquella estupendavista panorámica, con Manacor al fon-do y los montes de Santa Lucía, elPou Bo, le recordaría aquel otro PouBo que le dio la despedida al partir delMarquesado.
Además del Pou Jurà, tambiénexistente en Ariany, es frecuente hallarlos dos que acabo de mencionar en latoponimia mallorquina, sobre los cualesquiero hacer una breve aclaración.Según D. José Mascaró Pasarius, lapalabra Salat procede del latín celatus,oculto, y por tanto tendría que escri-birse Pou Celat, pues no se trata deagua salada. Sin embargo, en el casoconcreto que nos ocupa, tal vez hubie-se que invertir las denominaciones. ElPou Salat, como se ha dicho antes, estáhoy en un descampado, l indando conel camino y se divisa fácilmente. Estono es óbice para que en aquel entoncesestuviese totalmente dentro del pinar.El Pou Bo, en cambio, estaría, unt¿nto más oculto; hoy casi no se divisahasta que uno está muy cerca delmismo.
Desalterados y refrescados, con lasricas aguas del Pou Bo, prosigamos elcamino, mas es el hecho de repetir,hoy, lo del poeta Machado:
Caminante, no hay camino,se hace camino al andar.
Como ocurre en el desierto, hadesaparecido por completo el senderoque nos condujo hasta el pozo. Sin em-bargo, la fel iz memoria del guía quehasta aquí me ha acompañado, l 'AmoEn Tomeu Moreió, cuya vida ha trans-currida entera en estos pagos sondal-
mauenses, suplirá la ausencia vial. Des-de aquel promontorio, como otroraYavé mostrando desde el monte Nebola tierra prometida a Moisés, me dijo,muy seguro de sí mismo:
"Bajando ahora por el Corneliades Pou Bo, el camí de ferradura ibaa desembocar al Pont des Gats, a travésde Ses Rotes, y mientras hablaba meiba señalando unos puntos de referen-cia. Y, ¿cuál no sería mi sorpresa cuan-do después consulté el Mapa Generalde Mallorca, de José Mascaró Pasarius,y observé qué este "cartógrafo" que hamedido nuestro suelo palmo a palmo,con sus propios pies, indica un sende-ro, que él llama camino malo, quecoincide plenamente con las indicacio-nes del guía!
En efecto, dejando a la derecha elpoblado talayótico de Son Xigala, Ter-menor y el Turó Redó, con los vesti-gios del antiquísimo "reha" moruno,"Molí d'aigo", se llega a una distanciadel citado Ponts des Gats, a cuya cons-trucción contribuyó el Honor PoncioPicornell, en 1744, en nombre del Jura-do de Petra. Hasta entonces tenía quevadearse o servirse de una pasarela.
Luego ya no hay drecera (atajo)posible, es el Camí de Manacor quenos conducirá a la ciudad de las Perlasy del Mueble, término del Camí de SaMarquesa.
Ahora bien, este itinerario nodesemboca, como acabamos de ver, enningún Son Sureda de los seis existen-tes en el término de Manacor. ¿Existi-ría tal vez otro "Camí de Sa Marque-sa", de Ariany a Manacor? Valdría lapena averiguarlo. Por de pronto, el quepasa por Petra, según tradición bastan-te viva entre nosotros, es el que acabode señalar.
ESPORTSAltra temporada més intentarem
fer un breu resum de la trajectòria delnostre equip de futbol.
Després d ' un llarg estiu i, per certde molts de rumors i polèmiques : quesi vendria un gran entrenador, que si hihauria un equip de primera línia, quei es president havia dimitit juntamentamb mitja directiva, que si jase n 'haviaformada una altra... Amb tot això, queescrit pareix poc, renou n 'hi va haver;però el que sí era veritat és que s'haviade prendre una ràpida solució: seguíenvant així com fos o renunciar.
Es va optar per lo primer, conti-nuar, encara que fos un poc tard. Nohi havia molts de jugadors, amb sesbaixes d 'En Damià "Menut" i En Toni"Fideu" abans de començar sa tempo-rada, altres baixes i noves incorpora-cions (que de tot això també n 'hauremde parlar en el proper número), varencomençar amb el número just de juga-dors. Moltes fitxes i poques cares. Acap dels quatre primers partits es vasuperar el número d ' onze jugadors, ifins i tot en jugaren qualcun amb deu.
Els resultats aconseguit durant lapresent temporada són els següents:At. Llubí 3 . S.D. Ariany OS.D. Ariany 2 Campanet 2Artà 13 S.D. Ariany 1S.D. Ariany 1 Barracar 3Sant Joan 1 S.D. Ariany OSneu 5 S.D. Ariany 1S.D. Ariany 2 Buger lSencelles 5 S.D. Ariany O
PJ PG PE PP GF GC15 8 1 6 7 33
En el proper número vos informa-rem de les noves incorporacions al'equip, perquè hi ha rumors de què es"cupó" de nous fitxajes encara no estàtancat.
Guillem Pascual
12|
aUn cop més, hem arribat a Nadal.
Nadal, dies carregats de records, il.lu-sions, pro/ectes i per damunt tot, detradicions.
I una de les tradicions que com atai no pot mancar la nit de Nadal, és elcant de la SibilJa, l'origen de la qual,és pràcticament desconegut.
Però jjerque conegueu un poc ladocumentació que es té damunt aquestcant, aquí teniu el que he pogut recollirdel Diccionari Català-Valencià-Balearde Mn. Alcover.
El cant de la Sibilla, que es fa lanit nadalenca a quasi totes les esglésiesde l'illa, és un dels més preuats monu-ments del nostre folklore religiós. Perdescriure'l i explicar-ne el possible ori-gen, transcrivim a continuació un arti-cle de Mn. Sanchis Guarner publicat en1953:
"En acabar l'ofici de matines iabans de començar la missa, puja a latrona, un allot d'uns dotze anys, queduu un cridaner vestit de caire femeníamb tuls i sedes brodades, i que sostéamb les dues mans una gran espasalluenta. Porta tan estrany indûment,perquè representa una sibilla, i, comés sabut, l'antiquitat cristiana, admeté,que Déu havia concedit una mica d'es-perit profètic a algunes d'aquellesendevinadores paganes, per tal de pre-disposar els gentils, amb llurs oracles, arebre la llum de la Bona Nova. Aquellinfant, sempre una mica emocionat perla gran solemnitat del moment i la gentque l'escolta, canta aquesta arcaicacançó:Lo jorn del judiciparrà qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,home i ver Déu eternal,del cel vendrà per a jutjar,i a cada u lo just darà.
Gran foc del cel davallarà;març,fonts i rius, tot cremarà.Los peixos donaran grans critsperdents los naturals delits.
Ans del Judici I ' Anticrist vindrài a tot lo món turment darà,i se farà com Déu servir,i qui no el crega farà morir.
Lo seu regnat serà molt breu;en aquell temps sots poder seumoriran màrtirs tots a un lloc
LA SIBILLAaquells dos sants Elies i Enoc.
Lo sol perdrà la claredatmostrant-se fosc i entelat,la lluna no darà clarori tot lo món serà tristor.
Als mals dirà molt agrament:- Anau maleïts, en el turment!anau-vos-ne en el foc eternamb vòstron príncep de I ' infern!
Als bons dirà: -Fills meus veniu!benaventurats posseïuel regne queus he aparellatdes que lo món va ésser creat!
Oh humil*Verge! Vós qui heu paritJesús Infant aquesta nit,a vòstron Fill vu Nau pregarque de l'infern vu lla'ns lliurar!
Lo jorn del judiciparrà qui haurà fet servici.
Segons Mossèn Higini Anglès(La Música a Catalunya fins el segleXIII), el cant de la sibilJa, representa aCatalunya, el drama més antic dels queconeixem: ell comença almenys alsegle X a Ripoll, i s'escampa arreu dela Catalunya on perdura fins al S. XVI.Una vegada reconquerida Mallorca, elcant gregorià i la litúrgia romana hientren també de ple; el mateix cant dela sibi l . la, s'hi introdueix amb lamateixa melodia dels mossàrabs, quefou la de Catalunya, de França id'Itàlia, i amb tonada ja desfigurada iseguint més o menys alguns delscants populars de l'illa, hi segueixusant-se fins als nostres temps.
Tenim notícies que el tant dela sibilla en llengua vulgar, s ' e x e -cutava en la segona meitat del S. XVI aquasi totes les Seus catalanes. AAlguer, la ciutat que parla català al'illa de Sardenya, encara es canta i laseva lletra catalana, és més completaque la que es conserva a Mallorca.
La Contrareforma era hostil ales pràctiques extraliturgiques tradi-cionals i en 1572, el bisbe de Mallorca,Diego Arnedo, prohibí'l'execució delCant de la Sibilla en la seva diòcesi. Latradició, però, pesava, i la vigília deNadal de 1575, a precs del nou bisbeJoan Vich, el capítol de la cate-dral mallorquina va restablir-lo.
A l'any 1666, el bisbe PedróManjarrés, va abolir de bell nouel Cant de la sibil.la en tota la diòcesi
de Mallorca, o almenys que ell no endonàs autorització escrita. Però el fet,és que aquesta cerimònia, ha sobre-viscut fins als nostres dies.
El Cant de la sibil. la, no és altracosa que la versió a llengua vulgar del"Judicii signum", que abans del segleXV es cantava en llatí però que foutraduit a la Provença. Amdeté Milà iFontanals que la versió catalana prove-nia directament del fals Sermó atribuïta Sant Agustí que en la dramàtica reli-giosa medieval engendrà la "Processiondes Prophètes" de Limoges. I per altrapart, Aebischer, sosté que el cant de lasibilla, és solament un fragment des-
glossat, a causa del seu interès i exten-sió, d'una representació més completade la "Procession des Prophètes" segonsconsta que es celebrava a Mallorca i aValència en el S. XVI.
Respecte al seu origen, MossènAnglès, sospita si el "Judicii signum",divulgat dins la Península Ibèrica desdel S. X, podia ésser d'origen mossà-rab, però el Prof. Aebischer, prefereixadmetre que vindria a les terres catala-nes des de! Llenguadoc, per tal com laCatalunya vella, rebé una influènciacultural considerable dels monestirsoccitans.
Aquesta, és la informació que hetrobat damunt aquest cant enigmàtic iancestral, que cada any, la nit de Nadalens talla la respiració a tots, escoltantles amenaces pels dolents i els premispels bons, que ens transmet una veudolça í angelical des de dalt la trona decada església mallorquina.
Biel To vell
ESGLÉSIAMOVIMENT PARROQUIAL
MATRIMONISNovembreDia 22. En Miquel Seguí i Carbonell
amb Na Catalina Mestre i Curient.
En Ramon Perona Quiñoneros ambNa Margalida Tugores Bauçà.
Enhorabona
DEFUNCIONSNovembreDia 11. Maria Mestre i Pascual, viuda,
de 89 anys. (De Son Gener)DesembreDia 5. Antònia Mestre i Darder, fadri-
na, de 92 anys. (Pavana)Descansin en pau.
14
jorarsu mañanaes nuestrotrabajo
hoy.i
GOVERN BALEARConselleria d'Economia i Hisenda
|5 RACÓ POÈTICTenim aquí un poema molt antic
de Raimbaut de Vaqueiras, joglar pro-vençal de finals del segle XII, titulat:"Altes ones que veniu del mar..."
Altes ones que veniu del mari que el vent fa brau ment onejar,del meu amor, què me'n podeu contar?què li passa, que no el veig tornar?
Mes, ai, Déu d'amor!,Tan aviat m'alegracom fa patir el meu cor.
Dolça brisa, tu que vens d'allà,on mon amor va anar a sojornar,porta 'm un xic del seu dolç alenar.Ma boca espera son alè respirar.
Mes, ai, Déu d'amor!,Tan aviat m'alegracom fa patir el meu cor.
Fa patir molt tenir un amor llunyà,car plor se' m torna el seu riure clar,poc em pensava que ell em traís.Mon cor donat està enyoradís.
Mes, ai, Déu d'amor!,tan aviat m'alegracom fa patir el meu cor.
TEST CULTURAL
1) Qui va escriure la peça teatral "Lacasa de Bernarda Alba"?
- Lope de Vega- García Lorca- Joan Aleover- Zorrilla.
2) Qui és l'actual conseller de cultu-ra?
- Francesc G ilei- Ramon Aguiló- Fèlix Pons- Antoni Marí
3) A quin terme municipal pertany elcastell de Bendinat?
- Palma- Calvià- Andraitx- Capdellà
4) Quants de països integren la C.E.E.?- Nou- Deu •- Onze- Dotze
5) Qui va compondre el cèlebre vals"El Danubio Azul"?
- Chopin- Strauss- Ravel- Debussy
PASSATEMPS
REFRANYER
Nadal amb capell, Pasco amb capot.
Nadal en dilluns, festes a munts.
Durarà de Nadal a Sant Esteve.
• Desembre finat, any acabat.
Desembre nevat, bon any p'es blat.
Cada dia no és Nadal.
Per Nadal slndiot;iperPasco,esxot.
Si Per Nadal fa estiu, Pasco a propd'es caliu.
PENSAMENTS
L'amor, és el desig de trobar a lameitat perduda de nosaltres mateixos.
(Milan Kundera)iEs millor equivocar-se de tant entant, que no fer res per por a equivo-car-se.
{Ramon Tamames)
Jamai sab un home del que es capaç,fins que ho ha intentat.
(Dickens)
No és més poderós el més fort, sinóel qui s'adapta millora les necessitatsdel moment.
(Adrià Vedrà)
Res és absolutament important, totacosa té el seu caire bo.
(Alfonso Sánchez)
LLETRES BARREJADES
Intentau trobar enmig d' aquestembolic de lletres el nom de 10 riusespanyols. Lògicament els noms estanen castellà.
A S D F G O J A T REBR0ZAG
RT0KXUQ
TUUNAYA
YRMDSGZ
IIIFUBW
KANGGES
NS0HHFR
MDPJJGT
BFTLISR
CGARUGE
Ñ L T E R I U O D SP O R A C U J X Y Z
LLETRES CREUADES
HORITZONTALS.- A.- Consonant. B.-Lloc públic on es serveixen begudes.C.- Espècie d'aixada en fulla de formatriangular. D.- Fer moviments reiteratsde dilatació i contracció alternatives.E.- Sigles dels trens espanyols. Filld'Adan i Eva. F.- (pi) Peça d'argila oaltra terra, que emmotlladada i secadaes fa servir com a material de construc-ció. G.- Descàrregues intermitentsd'energia que llançades a l'espai servei-xen per localitzar objectes. H.- Riu deCatalunya. I.- Consonant.
VERTICALS.- 1.- Consonant. 2.-(Rev)Present ind^atiu de rebre. 3.- Remourela terra amb el càvec. 4.- Administrarel baptisme. 5.- Planta crucifera d'arrelcomestible. Riu polac. 6.- Obsequiar.7.- Poder ésser contingut dins cert lloc.8.- Acció de resar. 9.- Consonant.
t °(
&YA ToveU
a. y*VISCA SES ELECCIONS!!
"Voltros ho direu com volgueu,però jo pens que el millor que té sademocràcia són ses eleccions. Sí, sí, jasé que ses elección costón molts dedoblers i tot això però jo, a pesar detot, seguesc pensant que és el millorque hi ha".
¿Podéis imaginaros lo que sería denosotros si no hubiera elecciones?Aparte de cobrar, el Ayuntamiento osus miembros, no haría nada más.
Nosotros, en Ariany, tenemos unclaro ejemplo de ello: están todavía loscomicios a 6 meses vista y ya hanempezado las novedades ; han asfaltadoel "camí de sa canova", han adecenta-do el "Pou Bo", un lugar que podríahaber resultado muy agradable y quese ha quedado a mitad de camino, amedio terminar, y otras cosas que yavendrán, ahora con rapidez.
"Perquè vos n'adoneu basta dirque han arreglat els llums de l'esglésiai tot. Feia més de quatre anys que esta-ven espenyats i no els feien ni punyete-ro cas, per molt que en Topholet enparlas. Vet aquí que arriben ses elec-cions i tu tup, de cop ja s'hi han posat.
Creis-me: si voleu fer millores enes poble, convocau eleccions, encaraque no confieu anat a votar".
DEMANAM RESPONSABILITATS!!"El que ara vaig a dir és fort però
ho vull dir: s'ha aturat qualcú a pensares doblers que costarà a n'es pobleuna becada des'Ajuntament?
Vos asegur que si puc, treure com-tes i vos ho faré saber. Sí, me referesca sa mateixa qüestió d'es llums del'església.
No vull veure només es defectes icom sempre ha fet Topholet, hem dedonar ses gràcies a s 'ajuntament perhaver-se decidit a dur a terme s'obraencara que sigui tard. Ja diuen que mésval tard que mai.
Així i tot, aquest punt és un fetinadmissible. Un fet clar de despreocu-pació i d ' inaptitud. Un fet que no potquedar tal com està".
Como todos sabeis, la iluminaciónse inaugurò hace ya varios años aunquequedó instalada entonces de formaprovisional. El electricista, sin embargo,debido al primer error del consistorio,entonces algo diferente al actual, reci-bió la correspondiente aceptación, loque implicaba dar por terminada laobra. Un error. Grave, muy grave. Pero
r-~n
no para ahí la cosa. Desde entonces,todos los ediles conocían el caso ysabían que no había más remedio quellegar a un acuerdo con el contratista ohacer terminar la obra. Nada se hizo.Otro grave error.
"Avui, quatre anys més tard, handit a un electricista: fe el que faci faltai ja ho pagarem.
Molt bé toreros. Així anam. Comque pagam tots... viva la pepa!
Que ens ha costat aquests descuits?Senzillament que s' instalado ha em-pitjorat i es preus han pujat, el que voldir que s'han perdut molts de doblers...per culpa d'un parell. Ja ho sé... nopassarà res. Aqui, a tota Espanya,ningú no dimiteix per grossa que lafaci i noltros no serem una excepció.Tampoc no vull dir que sigui això elque fa falta.
A pesar de tot és clar que hi hahagut una mala gestió. Una mala gestióque ens costarà cara... ja vos diré coma quant!
Anau a saber, a lo millor s'oferei-xen voluntaris i ho paguen del seu sou.De més verdes n 'han madurat!
ES BATLE... TRANQUIL"Estic estorat de sa quantitat
d'espies que s'han afegit a rí'es meuservei. Tanta sort que cobren poc!".Uno de ellos me contó que, en planmuy periodista, le pregunto al alcaldeque quien eran los cabezas visibles delas formaciones políticas que aquíhemos apuntado como candidatos a laalcaldía. "En Toni nostro no ho vahaver de pensar gaire i li digué: aixòsón coses que s'inventa en Topholet.
Jo ja sé que ell sap que serà es bâtiementre vulgui; fins aquí d ' acord. Peròsi em permet un consell, que no esdescuidi: d'allà on un menys ho espe-ra, surt sa llebre i jo tene por que s 'es-copeta d ' es grup majoritari no hagiagafat rovell. Veurem. Se venen aguaits!
ES PRESSUPOSTS... JA!Que sí, que ya han aprobado los
presupuestos del Ayuntamiento. Huboun pleno hace pocos días.
¿Los del 87? No hombre, no, losdel 86.
¿Pero los presupuestos no se pre-paran con antelación al ejercicio? Bue-no sí, esto es lo que se estila, pero aquísomos muy ahorradores y vamos a lopráctico.
"Perquè repunyetes s'han de bui-dar es cap fent un grapat de númerosper endavant si es tan bon de fer sumari restar en acabar 1' any. Un had' estal-viar tota sa feina que pugui!
Era sa conversa que duien doshomes dins es café. I tenien raó. Al capi a la fi, ningú no eìs entén!
Per números... els que ens fa ferEn Solchaga per arribar a fi de messense quedar a deure a sa botiga.
Fareu bonda? Ho esper.Així n 'hi haurà menys de dolents!
TOPHOLET
SOLUCIONS ALS PASSATEMPS
TEST CULTURAL1) García Lorca2) Francesc Gilet3) Calvià4) Dotze5) Strauss
LLETRES BARREJADES
LLETRES CREUADES
HORITZONTALS. A.- R. B.- Bar. C.- Càvec.D.- Bategar. E.- FEVE. Abel. F.- Rajoles G -Radar. H.- Ter. I.- R.
VERTICALS. 1.- F. 2.- beR. 3.- Cavar. 4.-Batejar. 5.- Rave. Oder. 6.- Regalar. 7.- Caber8.- Rés. 9.- L.
