David ChipperfieldMuseu de Literatura Moderna, Alemanya

“UNA AMBIGUA IDEA DE CLASSICISME”

Gemma GuitartMaria MoragasMeritxell Perelló

EMPLAÇAMENT

El Museu de Literatura de Chipperfield a Marbach és l’ampliació del Museu de Schiller. És per això que el l’edifici es col·loca de manera pròxima a aquest respectant la seva monumentalitat i adopta un estil clàssic imitant el neoclassicisme de Schiller. Darrere d’aquest classicisme aparent Chipperfield crea un joc d'ambigüitats amb l’edifici ja existent.

Mentre que Schiller ofereix al visitant una entrada frontal a partir d’una escalinata i una simetria axil evidencial, Chipperfield crea un recorregut d'arribada en el que l’entrada en aquest temple modern es fa de forma tangencial a l'edifici. Recorda l'ascensió a l'acròpolis, per arribar al temple es necessita un recorregut previ on de mica en mica es coneix l’edifici des de varis punts de vista.

DESCENTRALITZACIÓ DE L’ENTRADA

Alineació

Recorregut

“We felt we are bringing back a sort of classicism that he hadn’t been seen in this part of Germany since the war.” D.C.

S’aprofita la planta soterrani per connectar els dos edificis. Els límits del Museu sempre estaran alineats amb els de Schiller mantenint aquesta relació amb ell.

RELACIÓ ENTRE ELS DOS EDIFICIS

Alineació

Chipperfield crea terrasses a dos cotes diferents per diferenciar l’ús de cada una. La de cota més baixa és la terrassa mirador que ofereix als visitants i l’alinea amb l’edifici de Schiller per l’extrem. En canvi no s’alinearà amb l’edifici respectant-lo i deixant-lo respirar. L’altre terrassa és la de l’entrada del museu.L’edifici té aquesta secció escalonada per adaptar-se al màxim a la morfologia del terreny i així portar al visitant a la cota més baixa de manera progressiva.

Alineació

Separació

RESPECTE AL NEOCLASSICISME DE SCHILLER

DESAFIAMENT NORMES CLÀSSIQUES: IRREGULARITAT DINS L’ORDRE

L’entrada queda marcada per la interrupció de les columnes i per l’especejament del sòcol. Els blocs no acaben en la obertura de l’entrada sinó que en deixa uns a mitges per marcar que hi ha hagut una interrupció, desafiant així a l’ordre clàssic.

Diferència dels espais a partir de l’especejament del paviment i la mida de la rajola.

Especejament paviment plant baixa, exterior-entrada

DESAFIAMENT NORMES CLÀSSIQUES: DECALATGE PAVIMENT

L’interior es diferència de l’exterior per la mida de la peça essent aquesta molt més petita.

Les zones que són de recorregut l’especejament et marca la direcció.A les zones d’estar, terrasses, aquest resta perpendicular a la direcció més llarga cosa que marca una zona per restar-hi i observar, una zona mirador.

DESAFIAMENT NORMES CLÀSSIQUES: DECALATJE PAVIMENT

A la planta -1 l’especejament resta perpendicular a la direcció que has de seguir per recórrer les diferents sales d’exposicions, predeterminant així la posició de les obres a exposar.

Especejament paviment planta -1, exposicions

Així mateix aquest et dirigeix sempre a les portes d’accés a les sales i a la vegada a la llum natural que queda reunida en els espais anteriors a les sales d’exposició.

DUALITAT: DOBLE PELL

Transparència-opacitat/ Exterior-interior / Lleugeresa-pesantor / Ritme-Continuitat

Estructura minimalista de formigó prefabricat darrera la qual hi ha una altra façana continua de fusta que tanca el museu.

L’arquitecte eleva el museu sobre una plataforma d’accés (terrasses) com si d’un temple es tractés.

CLASSICISME APARENT: VOLUMS

Malgrat les intencions clàssiques aparents, hi ha un desplaçament dels volums que desafien les lleis d’ordre clàssic.

Eix de simetria

CLASSICISME APARENT: VOLUMS

Construeix una caixa interior de fusta desplaçada que trenca el classicisme de les columnes fines que l'embolcallen. Les columnes exteriors es tradueixen en aquesta caixa com als muntants de els fusteries.

Eix de simetria

Tan important és l’aspecte exterior del museu com a declaració d’intencions com el tractament interior. Chipperfield defineix cada detall compositiu de cada element interior fent-los essencials per l’entesa d’aquesta arquitectura tan simplificada.

ARQUITECTURA REDUCCIONISTA

En l’espai interior, l’escala és l’eix referent que separa diferents espais. Malgrat es pugui creure amb un eix central els volums interiors no segueixen les lleis de la simetria com en el cas del museu Schiller.

El tractament del pis inferior les «normes» establertes al primer. Hi ha una acurada correspondència entre la planta superior i inferior. Chipperfield manté elements en ambdues plantes com ara les distancies perimetrals.

ARQUITECTURA REDUCCIONISTA

REFERÈNCIES

Atlas Museum, SchinkelArquitectura neo-classicista eclèctica

Neue Nationalgalerie, Mies Van der RoheDoble pell- caixa de vidre dins d’estructura de pilars