Upload
others
View
6
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
Màster Interuniversitari en Tecnologia Educativa
Universitat Rovira i Virgili
Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia
Departament de Pedagogia
-----
Proposta de model formatiu 1x1
Dirigit a centres educatius que participen del Projecte EduCAT1x1 (curs 2009-2010)
-----DEA
Autor: Artur J. Tallada CerveraDirector: Luis Marqués MolíasTarragona, Setembre de 2010
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 1Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca
Índex generalPàgina
Índex del treball 1
Índex de taules 3
Índex de figures 5
Índex d’imatges 7
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 2
Índex del treballEntorns 1x1 a educació ! 8
Marc teòric i conceptual 8
Sobre tecnologia educativa 8
Innovació oberta 10
El Projecte EduCAT1x1 14
Experiències prèvies 14
Naixement i fonaments 15
Dimensions d’actuació 18
Objectius i finalitat de l’estudi! 22
Problemes detectats en relació a la formació docent 22
Objectius de l’estudi 24
Metodologia de la investigació! 25
Paradigma 25
Context 27
Estructura de la investigació 27
Instruments utilitzats 29
Desenvolupament de la investigació ! 31
Seguiment acurat del Projecte EduCAT1x1 31
Accions prèvies a l’estudi 31
Seguiment dels espais informatius relacionats amb el projecte 32
Accions formatives i d’acompanyament durant el període 2009-2010 33
Seguiment de les accions preses en altres Comunitats Autònomes 37
Disseny i desenvolupament del model de formació 38
Conceptualització 38
Disseny 38
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 1
Detecció de necessitats 40
Anàlisi de demandes 40
Formació de grups 41
Activació oficial de l’activitat 42
Resultats i conclusions ! 44
Resultats obtinguts 44
Perfils dels participants 45
Ítems referents al Taller 1 48
Ítems referents al Taller 2 50
Ítems referents al Taller 3 53
Aspectes globals sobre l’organització 55
Avaluació global de l’activitat formativa 57
Conclusions 59
Limitacions i línies de treball futures 60
Bibliografia! 64
Webgrafia! 65
Annexos! 68
Annex 1: Programa de la formació específica per als membres dels Serveis Educatius 69
Annex 2: Proposta de formació EduCat1x1 (curs en centre) 73
Annex 3: Qüestionari de detecció inicial de necessitats formatives 74
Annex 4: Mostra dels resultats obtinguts 76
Annex 5; Taula d’assignació de tallers a partir de les demandes rebudes 77
Annex 6: Proposta de formació en entorns 1x1 - (ICE URV-XTEC) 82
Annex 7: Carta informativa als centres educatius 87
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 2
Índex de gràfics Pàgina
Gràfic 1: Centre de procedència 45
Gràfic 2: Gènere dels assistents 46
Gràfic 3: Nivell en el qual s’imparteixen docència 46
Gràfic 4: Comarca de procedència 46
Gràfic 5: Nivell formatiu dels participants 47
Gràfic 6: Temps en actiu 47
Gràfic 7: Centre de procedència 47
Gràfic 8: Distribució de tallers (1r dia) 48
Gràfic 9: Grau d’adequació dels continguts abordats per assolir els
objectius (1r dia) 48
Gràfic 10: Adequació de les estratègies metodològiques emprades (1r dia) 49
Gràfic 11: Adequació del material de suport utilitzat (1r dia) 49
Gràfic 12: Domini dels continguts per part de la persona formadora (1r dia) 49
Gràfic 13: Valoració de la capacitat de comunicació per part de
la persona formadora (1r dia) 50
Gràfic 14: Distribució de tallers (2n dia) 50
Gràfic 15: Grau d’adequació dels continguts abordats per assolir els
objectius (2n dia) 51
Gràfic 16: Adequació de les estratègies metodològiques emprades (2n dia) 51
Gràfic 17: Adequació del material de suport utilitzat (2n dia) 51
Gràfic 18: Domini dels continguts per part de la persona formadora (2n dia) 52
Gràfic 19: Valoració de la capacitat de comunicació per part de
la persona formadora (2n dia) 52
Gràfic 20: Distribució de tallers (3r dia) 53
Gràfic 21: Grau d’adequació dels continguts abordats per assolir els
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 3
objectius (3r dia) 53
Gràfic 22: Adequació de les estratègies metodològiques emprades (3r dia) 54
Gràfic 23: Adequació del material de suport utilitzat (3r dia) 54
Gràfic 24: Domini dels continguts per part de la persona formadora (3r dia) 54
Gràfic 25: Valoració de la capacitat de comunicació per part de
la persona formadora (3r dia) 55
Gràfic 26: Informació prèvia sobre l’activitat formativa 55
Gràfic 27: Adequació d’horaris 55
Gràfic 28: Adequació de dates 56
Gràfic 29: Adequació del lloc 56
Gràfic 30: Valoració de l’ambient de treball 56
Gràfic 31: Grau d’aplicació dels aprenentatges adquirits 57
Gràfic 32: Funcionalitat de la formació per a la millora de la pràctica educativa 57
Gràfic 33: Resposta dels objectius a les necessitats formatives 57
Gràfic 34: Valoració global de l’acció formativa 58
Gràfic 35: Grau d’assoliment dels objectius 58
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 4
Índex de taules Pàgina
Taula 1: Centre de procedència 45
Taula 2: Gènere dels assistents 46
Taula 3: Nivell en el qual s’imparteixen docència 46
Taula 4: Comarca de procedència 46
Taula 5: Nivell formatiu dels participants 47
Taula 6: Temps en actiu 47
Taula 7: Centre de procedència 47
Taula 8: Distribució de tallers (1r dia) 48
Taula 9: Grau d’adequació dels continguts abordats per assolir els
objectius (1r dia) 48
Taula 10: Adequació de les estratègies metodològiques emprades (1r dia) 49
Taula 11: Adequació del material de suport utilitzat (1r dia) 49
Taula 12: Domini dels continguts per part de la persona formadora (1r dia) 49
Taula 13: Valoració de la capacitat de comunicació per part de
la persona formadora (1r dia) 50
Taula 14: Distribució de tallers (2n dia) 50
Taula 15: Grau d’adequació dels continguts abordats per assolir els
objectius (2n dia) 51
Taula 16: Adequació de les estratègies metodològiques emprades (2n dia) 51
Taula 17: Adequació del material de suport utilitzat (2n dia) 51
Taula 18: Domini dels continguts per part de la persona formadora (2n dia) 52
Taula 19: Valoració de la capacitat de comunicació per part de
la persona formadora (2n dia) 52
Taula 20: Distribució de tallers (3r dia) 53
Taula 21: Grau d’adequació dels continguts abordats per assolir els
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 5
objectius (3r dia) 53
Taula 22: Adequació de les estratègies metodològiques emprades (3r dia) 54
Taula 23: Adequació del material de suport utilitzat (3r dia) 54
Taula 24: Domini dels continguts per part de la persona formadora (3r dia) 54
Taula 25: Valoració de la capacitat de comunicació per part de
la persona formadora (3r dia) 55
Taula 26: Informació prèvia sobre l’activitat formativa 55
Taula 27: Adequació d’horaris 55
Taula 28: Adequació de dates 56
Taula 29: Adequació del lloc 56
Taula 30: Valoració de l’ambient de treball 56
Taula 31: Grau d’aplicació dels aprenentatges adquirits 57
Taula 32: Funcionalitat de la formació per a la millora de la pràctica educativa 57
Taula 33: Resposta dels objectius a les necessitats formatives 57
Taula 34: Valoració global de l’acció formativa 58
Taula 35: Grau d’assoliment dels objectius 58
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 6
Índex d’imatges Pàgina
Imatge 1: Open Innovation 11
Imatge 2: Distribució de tallers i grups 42
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 7
Entorns 1x1 a educacióFonaments
MARC TEÒRIC I CONCEPTUAL
Sobre tecnologia educativa
Tan bon punt va néixer, la informàtica, va ser considerada com un recurs amb moltes
possibilitats d'aplicació dins el món de l'educació. Al llarg dels anys, han estat molts els
estudis universitaris que han treballat sobre els diversos aspectes derivats de la seva utilització
en els processos d'ensenyament-aprenentatge. Els camps objecte d'estudi han anat
evolucionant a mesura que ha passat el temps, o dit d'una altra manera, a mesura que la
informàtica ha anat progressant, ampliant i millorant les eines que posa a disposició de
l'usuari. Així si al principi era important conèixer les comandes bàsiques del sistema operatiu,
després es va passar a considerar important conèixer el sistema de finestres, i finalment allò
més important era el coneixement precís dels diversos programes i/o aplicacions que estaven
instal∙lades en un ordinador. Els factors que es posen en acció davant el repte d'utilitzar
l'ordinador com a eina d'aprenentatge son diversos, i tots ells constitueixen un ampli camp
d'estudi, anomenat Tecnologia Educativa. Aquest camp, en constant evolució, ha estat (i
continua estant) teoritzat per diversos autors. En són un exemple Stephen Downes
(http://www.downes.ca/) i Tony Bates (http://www.tonybates.ca/), en el camp
internacional, tot i que també tenim força referents dins l'estat espanyol, com ara Jordi Adell
(http://elbonia.cent.uji.es/jordi) i Mercè Gisbert (http://tinyurl.com/ydgk7h7).
En el llibre El ordenador invisible, Begoña Gros posà de relleu la tendència que seguiria la
introducció de l’ordinador en els entorns educatius, passant a conquerir nous espais i trencar
les barreres de les aules especialitzades on inicialment han estat confinats. Així, defensa, la
plena integració esdevindrà quan aquest aconsegueixi estar present dins les aules com un
element més (qui sap si l’únic) a disposició de l’aprenentatge de l’alumne, i transparent pel
que respecta als aspectes tècnics que s’hi relacionen. Aquests darrers anys, dins el món
acadèmic, s’ha anat generalitzant una línia argumental que defensa la desaparició de l’aula
d’informàtica dels centres educatius, per tal de buscar una entrada més àmplia dels ordinadors
(i de la tecnologia en general) a les aules. Aquest corrent bé abanderat per la coneguda frase:
“Cal promoure el pas de l’aula d’informàtica a la informàtica a les aules”.
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 8
Els passos fets en aquesta direcció han estat diversos: la introducció de pissarres digitals
interactives a les aules ordinàries, l'ús d'entorns virtuals d'ensenyament-aprenentatge com a
suport a les classes presencials i una creixent oferta en el camp dels continguts digitals en
poden ser un exemple. Amb tot, com quasi tots els processos d'aquesta naturalesa, els temps
de desplegament són llargs i els esforços requerits per a mobilitzar a tots els actors implicats,
molt alts. Per tant doncs, cada país o administració, en base als recursos que disposa ha anat
recorrent un camí molt particular.
En els darrers temps aquest procés d’integració tecnològica al món educatiu s’ha vist sacsejat
per un seguit de canvis, que han fet accelerar el procés d’implantació dels ordinadors a les
aules. Els factors coincidents en el temps, i que han actuat com a motor del canvi, han estat
diversos. Com a més destacats cal anomenar:
1. Aparició en el mercat dels dispositius UMPC (Ultra Mobile Personal Computer). El
desenvolupament tecnològic es capaç de generar ordinadors amb unes prestacions molt
similars als equips de sobretaula i als portàtils convencionals, a un preu molt inferior al
d'un ordinador comú. El seu pes i tamany també és més reduït (al voltant de les 10" de
pantalla) i per tant és altament transportable. Ràpidament són molts els que visualitzen (ni
que sigui mentalment) la possibilitat de canviar el pack de llibres de text habituals per un
dispositiu UMPC.
2. Extensió de la connectivitat. Avui dia es fa difícil, en els països desenvolupats, concebre
un centre educatiu sense dotar-lo de connexió a internet. Com a centres de coneixement
que són, esdevé prioritari disposar de connectivitat integral en tots els espais i per a tots
els usuaris que formen part de la comunitat educativa. Això és un procés costós en temps i
en diners, però que totes les administracions educatives estan executant, per la seva
importància estratègica (en concret, a Catalunya, el Departament d'Educació està en una
fase avançada del desplegament del “Projecte Heura”, consistent a cablejar els centres de
forma íntegra, per fer arribar internet a totes les aules, a més de possibilitar la connexió
sense fils en tot l'edifici). Però també sorgeixen altres factors que potencien una major
connectivitat per part de l'usuari (abaratiment de les línies ADSL, comercialització de la
tecnologia 3G per a dispositius mòbils, projectes municipals orientats a oferir un servei
de connexió a la xarxa per als seus ciutadans, ...). La tendència global, en definitiva, es la
d’anar avançant cap a una societat connectada i ubiqua.
3. Disseny i control dels continguts digitals. Si bé ja s'havien realitzat alguns intents per tal
de facilitar el pas dels continguts en format analògic (bàsicament paper) a continguts en
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 9
format digital, cal dir que, les reticències per part del sector editorial, fins ara, han estat
moltes. Segurament es pot pensar que en aquest punt hi ha una influència molt gran del
model de negoci editorial que ha existit fins ara. També cal dir, però, que des del punt de
vista tecnològic, fins fa ben poc no hi havien els mecanismes suficients que permetessin
assegurar un control sobre les còpies (o llicències d'ús, per ser més explícits) que se'n
podien derivar. Aquest fet era viscut des del sector editorial com a una amenaça per a la
seva pervivència, de tal manera que el pas cap al món digital s’ha anat retardant (pel que
feia referència al sector editorial). Amb el desenvolupament tecnològic assolit l'escenari
ha anat canviant; han sorgit plataformes on l'accés és privat, els continguts s'han elaborat
amb uns formats segurs pel que fa a la còpia i redistribució, han sorgit associacions
/grups per tal de crear estàndards educatius que permetin la difusió dels materials i a
l'hora el control d'accés (n'és un exemple l'estàndard Common Cartridge). Aquests
elements han permès que hi hagi més elements de confiança dins el sector editorial, i
algunes empreses n'han vist la potencialitat i han iniciat línies de treball en la
digitalització dels continguts.
Innovació oberta
Innovació Oberta (Open Innovation), és un concepte designat pel professor Henry
Chesbrough. Consisteix en un model de gestió de la innovació en la que les empreses, en la
que, en lloc de desenvolupar la seva innovació fonamentalment mitjançant recursos interns,
recorren a la cooperació amb altres empreses, institucions i experts per a aprofitar els seus
coneixements.
Tradicionalment, les empreses han gestionat la innovació mitjançant models tancats, és a dir,
posant en joc únicament el coneixement i mitjans de la pròpia organització (innovació
tancada). L’augment de l’excel∙lència en la investigació científica universitària i la difusió
cada cop més amplia d’aquestes investigacions implica que els monopolis del coneixement
creats per les organitzacions de I+D centralitzades del segle XX han arribat al seu fi. El
coneixement gaudeix ara d’una distribució més amplia que fa unes dècades. És aquesta difusió
major del coneixement la que canvia la viabilitat i conveniència de la innovació tancada per tal
d’obtenir noves idees i portar-les al mercat. L’estratègia “fes-ho tot tu mateix” només té sentit
en un món on el coneixement exterior és escàs.
Si per contra, una organització decideix dirigir la mirada cap a l’exterior es trobarà amb un
món amb grans quantitats de coneixement i de valor. La nova estratègia es basa en una lògica
diferent al voltant de l’origen i ús de les idees. Innovació oberta implica que les idees valuoses
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 10
poden venir tant de dins com de fora de l’organització, i poden sortir al mercat, també des de
dins o des de fora d’aquesta. Aquesta estratègia situa les idees externes i les vies externes cap
al mercat en el mateix nivell de importància que es reservava només a les idees i la via de
mercat internes. Les organitzacions no necessiten reinventar la roda de forma contínua, ara és
possible ajudar-se de fonts externes per tal de funcionar de manera més eficaç. En un entorn
d’abundant coneixement és necessari centrar-se en una àrea en particular, sense tenir
l’aspiració de voler fer-ho tot. Aquesta permeabilitat és el fonament de la innovació oberta.
El model obert permet a l’empresa d’aprofitar els recursos del seu entorn. Així, les empreses
poden participar en el desenvolupament de la innovació amb un enfocament col∙laboratiu
sempre que n’obtinguin un guany adequat del resultat. Així mateix, les universitats, centres
de recerca i centres tecnològics i científics esdevenen recursos que les empreses poden
utilitzar per a posar al mercat els seus productes i tecnologies innovadores.
Imatge 1: Open Innovation
Representació visual del concepte Open Innovation de Chesbrough
(http://www.slideshare.net/Allagi/open-innovation-seminar-2008-brazil-henry-chesbrough)
La innovació oberta permet a les empreses de reduir les seves inversions en desenvolupament
així com reduir els terminis de posada del producte o procés al mercat. No obstant això,
requereix prestar una notable dedicació a la coordinació amb els partners i a la protecció de la
propietat industrial generada.
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 11
Leadbeater proposa dos models bàsics d'innovació oberta:
•Open Innovation IN. En aquest model, les organitzacions aprofiten una xarxa externa
(i per tant més àmplia que la que podrien aconseguir únicament amb els seus recursos
interns) de talent i idees amb la qual "alimentar" un model de negoci que roman
inalterat respecte a les formes d'explotació i comercialització de la propietat
intel∙lectual. Aquest model a desembocat en l'última tendència en organització
empresarial, el crowdsourcing, que podríem considerar el paradigma més desenvolupat
del model IN.
•Open Innovation OUT. En aquest cas una organització (formal, com una empresa, o
informal, com una xarxa social) crea un "nucli" o plataforma (en resum una sèrie
d'eines) amb què els usuaris desenvolupen idees i productes o serveis. El model OUT
tracta de maximitzar la creativitat (podríem dir "la innovació del procés innovador"):
"... està dissenyat de manera que el mateix procés d’innovació creix a mesura que
cadascun dels participants aporta la seva peça d’informació, o equivalent”. La
Wikipedia, Linux, el moviment de software lliure, i alguns moviments socials són
exemples d’aquest cas.
Tots dos models no són incompatibles, ben al contrari, poden ser utilitzats en un mateix
entorn. Comparteixen tres característiques bàsiques: col∙laboració, xarxes i propietat
compartida.
També presenten, però, diferències radicals (que incrementen les dificultats per combinar en
una mateixa organització). Mentre el principal valor del crowdsourcing és reduir costos o
accelerar processos (donat que el model de negoci no s’altera), la innovació OUT podria
definir-se com "crowdcreating" i, per tant, necessita canvis en els models de negocis, en
particular pel que fa a la definició i gestió de la propietat intel∙lectual. Els processos
d’innovació oberta generen tres tipus de beneficis, complementaris entre ells:
•Reducció de costos: crowdsourcing com una forma d'abaratir el cost de la innovació
respecte al model intern.
•Acceleració de la innovació: en una dinàmica econòmica cada vegada més ràpida, on
els cicles de creació de nous productes o serveis, comercialització i obsolescència són
més curts, la innovació oberta permet accelerar el procés i mantenir a una empresa dins
el ritme del mercat .
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 12
•Augment de creativitat: el procés col∙lectiu i la generació de noves idees és més divers
que el que es pot desenvolupar dins dels departaments de I+D d’una organització, de
manera que no només es redueixen costos o s’acceleren els processos, la innovació
oberta donarà lloc a més i diferents serveis, processos o productes que els que
s’aconseguirien en un model tancat.
Des d’una perspectiva evolutiva, fixant l’atenció al procés seguit, es poden identificar dos
camins mitjançant els quals una organització incorpora la innovació oberta:
1. Les empreses (amb ànim de lucre i un avantatge competitiu inicial procedent de la
protecció de la seva propietat intel∙lectual), s’acosten al crowdsourcing com una
forma de reduir costos i/o accelerar processos. Si aquest canvi té èxit, és a dir,
aconsegueixen augmentar beneficis i/o el valor de la seva cartera de propietat
intel∙lectual, es plantejaran avançar cap al model "plataforma" com a única manera de
continuar incrementant la seva eficiència. En aquest procés es trobaran una sèrie de
barreres difícils de superar: com alliberar la seva propietat intel∙lectual?, Com
aprendre a competir sense aquesta defensa? i com "obrir" la seva organització per
transformar-la, en tot o en part, en una plataforma? En aquesta ruta es troben avui en
dia nombroses empreses que es troben en diferents fases del procés de canvi, per
exemple Lego o Google. En tots aquests casos, les empreses decideixen cedir part de
les seves opcions d'acaparar propietat intel∙lectual per tal de generar una major
creativitat que han d’explotar ràpidament.
2. Les plataformes obertes (inicialment, en general, sense ànim de lucre ni intencions
d'apropiar de la propietat intel∙lectual que es generi) donaran lloc a innovacions amb
èxit en els "mercats". En aquest escenari, bé les pròpies plataformes bé altres
organitzacions busquen com generar nous beneficis (incloent, però no
exclusivament, la rendibilitat econòmica) la qual cosa les porta a un repte fonamental:
com crear models de negoci a partir de plataformes obertes sense ànim de lucre ni
propietat intel∙lectual d'explotar? Les empreses de programari lliure han seguit
aquest camí explotant els serveis associats a productes oberts. La Fundació Mozilla és
un exemple de com una plataforma oberta tracta d'incorporar els avantatges del
model organitzatiu de les empreses per continuar creixent i innovant. En tots aquests
casos les organitzacions tracten de millorar l'eficàcia amb què s'explota la gran
creativitat generada en una comunitat externa.
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 13
EL PROJECTE EDUCAT1X1
Experiències prèvies
A nivell internacional s’estan realitzant diversos projectes, de diversa magnitud, que exploren
les possibilitats didàctiques i els aspectes que cal considerar en la introducció plena dels
ordinadors a les aules, com a una eina d’ús habitual tant per part dels alumnes com dels
professors. Els més destacats són:
•l'escola Slash21 d'Holanda: va ser un dels projectes pioners a Holanda pel que fa a l
d e s p l e g a m e n t d ’ e n t o r n s e d u c a t i u s e n r i q u i t s t e c n o l ò g i c a m e n t .
(http://www.slideshare.net/equintan/eminent-presentation-henk-van-dieten)
•e l p r o j e c t e M i c r o s o f t S c h o o l o f T h e F u t u r e d e P h i l a d e l p h i a
(http://www.youtube.com/watch?v=mjSwOkPKz_0): pilotatge d’un centre educatiu
amb ordinadors d’ús individual per a l’alumnat que s’ha anat exportant a altres països
a m b e l n o m d e M i c r o s o f t L a t a m E d u c a t i o n
(http://www.microsoft.com/latam/educacion/alianzaporlaeducacion/innovativescho
ols.aspx)
•l'experiència a l'estat nord-americà de Maine: programa dissenyat per a les hors fora de
l ’ h o r a r i e s c o l a r , c o m a u n a e x t e n s i ó d e l ’ a u l a i d e l c e n t r e
(http://www.maineafterschool.net/).
•el projecte 1a1 de la regió de Landes a França: distribució d’un ordinador per a cada
alumne de la regió de les Landes (http://www.landesinteractives.net/).
•experiències com el Departament d’Educació de New Brunswick de Canadà
(http://www.youtube.com/watch?v=EjJg9NfTXos&feature=player_embedded).
•Plan Ceibal (Uruguai): un ordinador per cada professor i alumne, connectat a internet
(http://www.ceibal.edu.uy).
•iniciativa a gran escala a l'estat de Califòrnia: programa d’abast federal que promou la
millora de resultats acadèmics i serveis complementaris per a famílies i estudiants
(http://www.cde.ca.gov/ls/ba/cp/index.asp).
•el Projecte Magallanes per a tot l'estat portuguès i que permet l’adquisició d’un portàtil
de baix cost per a tots els alumnes (http://www.portatilmagalhaes.com/).
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 14
També, en els darrers anys, a l'estat espanyol s'han desenvolupat experiències pilot
d'implantació d'entorns d'aprenentatge enriquits tecnològicament. Aquestes experiències,
amb estudis documentats, s'han dut a terme a nivell de centres concrets o de regions
concretes. D’aquesta manera, a nivell estatal, es poden destacar:
• el projecte Centros TIC de la Consejeria de Educación de la Junta de Andalucia: es va
crear una xarxa d’uns 1000 centres educatius gestionada remotament des del Centro de
Gestiones Avanzado
(http://es.wikipedia.org/wiki/Centro_de_Gesti%C3%B3n_Avanzado);
•l'experiència amb Tablet PC realitzada per la Consejería de Educación del Gobierno de
Aragón (http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=381499);
•el projecte centres IATIC del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya,
consistent en enriquir als centres educatius participants amb gran nombre de recursos
tècnics informàtics (http://www.xtec.cat/iatic/). Un d’aquests centres, el CE Jacint
Verdaguer, ha merescut el premi Catalunya d’Educació 2008;
•el projecte Ikasys de la conselleria d'educació del Govern d'Euskadi que facilita
l’adquisició d’un ordinador per a cada alumne amb l’objectiu de flexibilitzar el seu
procés d’aprenentatge (http://www.ikasys.net).
És en el marc d’aquest escenari previ, i impulsat pels factors que s’han vist anteriorment, que
naix el Projecte EduCAT1x1 a Catalunya.
Naixement i fonaments
El passat 22 d'abril de 2009, el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya va
realitzar una convocatòria pública adreçada a tots els centres d'Educació Secundària
Obligatòria, que havien participat darrerament de les convocatòries de Programes
d'Innovació Educativa. En concret a tots aquells que estaven desenvolupant programes
d'innovació educativa en la temàtica de Tecnologies de la Informació i d' Educació en
Comunicació Audiovisual (http://www.xtec.cat/innovacio/). També van ser convocats altres
col∙lectius específics de centres d'educació, que per la seva tradició en l'adopció de
tecnologies amb finalitats educatives, tenien una trajectòria també prou rellevant: centres
IATIC, centres pilot del Projecte Linkat, ... La convocatòria tenia per finalitat engegar, sense
dilació, el projecte més gran i ambiciós que s'ha desplegat fins al dia d'avui, dins l'Estat
Espanyol, en el camp de la informàtica educativa. Més de dos-cents centres educatius
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 15
(representats pels seus equips directius) van acudir a la convocatòria, que va tenir lloc a
l'Auditori CosmoCaixa a Barcelona. La sessió va ser presidida per l'Honorable Conseller
d'Educació Ernest Maragall i Mira, i va comptar amb la participació del Director General
d'Innovació del Departament d'Educació Joan Badia, el Cap de Servei del Servei de
Tecnologies per a l'Aprenentatge i la Comunicació, Jordi Vivancos i Martí, i el Director del
Programa IMAE (Innovació en Metodologies de l’Aprenentatge i l’Ensenyament,
http://imae.wikispaces.com/) de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, Xavier
Kirchner.
La finalitat de la convocatòria era fer un anunci públic, per part del Departament d'Educació,
per tal d'obrir un període d'experimentació en l'ús massiu d'ordinadors als centres educatius
d'educació secundària obligatòria. Hi havia diverses circumstàncies que, sumades totes elles,
permetien entreveure la viabilitat de l'operació. Es va exposar amb claredat la importància del
projecte, tant des de la seva vessant innovadora, com també pel canvi de model educatiu, que
aquest portava implícit. També, de forma clara, es va fer esment de les incerteses que hi
havien, i de la gran quantitat de canvis que implicava. Davant la disjuntiva de realitzar un
projecte amb una planificació més acurada i que per tant repercutiria en els temps de
desplegament, es proposava aprofitar els dos mesos que faltaven per finalitzar el curs per tal
d'organitzar (fins allí on fora possible) l'inici del projecte en el nou curs escolar, a 1 de
setembre de 2009. Això sí, en tot moment es va deixar clar que es tractava d'una fase de
pilotatge, on la participació era totalment voluntària, i on tots els requeriments tècnics i de
tipus organitzatiu que fossin necessaris, serien posats a l'abast, per tal d'assegurar-ne una
experiència reeixida.
El projecte, anomenat EduCAT1x1, és la concreció a Catalunya del Proyecto Escuela 2.0,
d ' a b a s t e s t a t a l , i q u e a l a v e g a d a e s t r o b a e m m a r c a t d i n s e l P l a n E
(http://www.plane.gob.es/escuela-20/). Aquest projecte promou l'adopció dels llibres
digitals en substitució dels llibres en format paper, àmpliament utilitzats encara en els nostres
dies, dins de l'àmbit de l'educació secundària obligatòria. Està co-finançat a parts iguals entre
l'administració estatal i l'autonòmica, i té un període d'execució de tres anys. Cada govern
autonòmic té un cert marge de maniobra en la concreció, el model d'implantació i el
desplegament del mateix. Donada la magnitud del canvi que es proposa, s'asseguren els
suficients recursos materials, humans i econòmics als centre que participen de la fase de
pilotatge i següents.
Tot i el curt espai de temps amb que es comptava per a organitzar el proper curs, les
incerteses i perills que s'albiraven, i del nombre de qüestions pendents de resoldre, en acabar
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 16
el període de presentació de candidatures, a principis de juny de 2009, uns 70 centres
educatius decideixen participar en la fase de pilotatge del projecte. És el naixement
d'EduCAT1x1.
Els punts principals del projecte són:
•La combinació ordinador+llibre de text digital ja és equivalent en preu als llibres de text
en paper, per tant ja no hi ha impediments de tipus econòmic que hagin de dificultar en
excés el pas d’un model a un altre.
•L’ordinador no és només un recipient de continguts, com ho són els llibres de text, sinó
una eina de treball i una finestra oberta a recursos il∙limitats. En aquests sentit, posa a
disposició una varietat d’eines, possibilitats i informació a disposició de l’usuari com
mai abans havia tingut.
•La pissarra interactiva com a eina per al professor millora la seva capacitat de guanyar
l’atenció, transmetre informació, i realitzar explicacions de forma molt més interactiva.
Tot i ser un recurs car, amb el temps els preus es van fent més assequibles per als
centres educatius.
•La introducció dels llibres digitals permet, tal i com avui dia els entenem, no representa
cap discontinuïtat respecte a la metodologia utilitzada per la majoria dels docents, de tal
manera que és fàcil fer el salt des de allò analògic cap a allò digital. Alhora, el nou marc
digital, proporciona moltes eines i possibilitats d’innovació educativa.
•El Projecte pretén aconseguir, per a les famílies, la gratuïtat dels llibres de text per la via
de la utilització dels llibres en format digital i el que se’n diu model 1:1 (1 alumne – 1
ordinador). Formalment s’aprofita la partida assignada al programa de reutilització dels
llibres de text per tal de costejar les llicències digitals que, en descàrrec de les famílies,
són assumides pel Departament d’Educació.
•Es proposa un pilot d’implantació i pilotatge per el curs 2009-2010, per tal d’extendre-
ho als cursos de 1r i 2n d’ESO (curs 2010-2011) i seguir ampliant cada any fins a cobrir
els quatre cursos de l’ESO en tres anys acadèmics (període 2010-2013). De forma
paral∙lela també es desplegarà a 5è i 6è de Primària.
El Projecte EduCAT1x1 s’estructura sota el marc conceptual de la
“Innovació Oberta”
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 17
Dimensions d’actuació
El concepte educatiu del Projecte EduCAT1x1 prové dels models d'integració TIC a l'aula
tipus "1to1 PC" LCE (Learning Computer Environment) . Els entorns d'aprenentatge
enriquits tecnològicament es caracteritzen per una serie de paràmetres comuns com son:
•ratio baixes d'alumnes per ordinador fins arribar a que cada alumne dispose d'un
ordinador portàtil ;
•distribució d'ordinadors en aules ordinàries ;
•connectivitat a xarxes físiques per cable i sense cable, a internet i a la intranet de centre;
•ús de pissarres digitals a l'aula i altres dispositius perifèrics (càmeres, escànners,
impressores...) ;
•ús de continguts i recursos educatius digitals, de fonts diverses: editorials, de producció
pròpia, d’organismes vinculats al món educatiu, ...
En tots els casos, els estudis i anàlisis que se n’han derivat d'aquestes iniciatives ens situen
enfront tres dimensions d'actuació, que en el seu conjunt engloben pràcticament la totalitat
d’aspectes a considerar per tal d’assegurar-ne la seva viabilitat. Vegem quines són:
1. Dimensió tecnològica. Fa referència a tot allò que té a veure amb la part tècnica:
a. Infraestructura: pràcticament és el primer aspecte a considerar. Sense una bona
estructura de xarxa, convenientment dimensionada, és pràcticament impossible
assumir un repte d’aquesta naturalesa. Cal també considerar un bon equipament
de servidors i suficient ample de banda a disposició.
b. Maquinari: convé planificar el tipus de maquinari pel qual s’opta. Aquesta tria
vindrà donada per les característiques de preu, funcionalitats i tipus de treball que
es vol realitzar: UMPC, equips d’edició multimèdia, tablets, pissarres digitals,
escànners, impressores, plotters, ....
c. Programari: en relació al maquinari, els programes que incorpora també
constitueixen un aspecte important. En aquest camp les decisions a prendre
tenen a veure amb l´ús o no de programari lliure, programes d’edició multimèdia,
eines i entorns web 2.0, llicències d’ús, mecanismes de control i protecció
(tallafocs, antivirus, ...), ....
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 18
d. Manteniment: decisions pel que fa al manteniment del parc informàtic. Si el
nombre d’equips augmenta, cal plantejar-se seriosament de quina manera
s’assegura el seu funcionament. Disposar d’una tècnic resident, a dedicació
parcial o d’una empresa de serveis externa són algunes de les solucions per tal de
realitzar la tasca que de manera voluntària han anat realitzant el coordinadors de
informàtica dels centres.
e. Inversió: és complicat, per la manca de pressupost i també d’orientació adequada,
que un centre pugui estructurar tot d’una els diversos aspectes tecnològics. Per
tant, caldrà establir unes prioritats pel que fa adquisició i millora de material
informàtic. També podem considerar aquí dins les possibles aliances
estratègiques o cerca de fonts de financeres extraordinàries. Actualment l’eina
que en certa manera disposen els centre per tal de planificar-se és el Pla TAC.
2. Dimensió pedagògica. Aspectes que afecten directament al docent en l’exercici de
la seva tasca:
a. Metodologies: amb la introducció del treball amb ordinadors a les aules es fa
evident que les metodologies clàssiques, normalment fonamentades en el mètode
expositiu, perden el seu sentit. Emergeix la necessitat de fer ús de metodologies
actives, més centrades en el procés individual i en el treball col∙lectiu dels
aprenents (webquests, resolució de problemes, treball per projectes, ...)
b. Materials: cal disposar de materials suficientment amplis i variats per tal que
assegurin el cobriment del currículum marcat. Els llibres digitals venen a cobrir
aquesta funció. Un primer pas pot consistir en “allò que ans hi havia en el llibre
en format paper, ara estarà en format digital”. Es canvia el format, però poc el
que afecta al contingut. Si bé és cert que el format digital permet la inclusió
d’interactivitat i de materials multimèdia, aquestes millores es van desenvolupant
amb el temps.
c. Recursos: dins d’aquest camp entrarien els materials més enllà dels llibres
digitals, i que es poden posar al servei de l’educació. Des de web de museus fins a
simuladors, passant per jocs educatius o mapes conceptuals. La varietat d’opcions
és molt amplia.
d. Formació professorat: el canvi que suposa la introducció d’ordinadors a les aules
necessita anar acompanyat d’activitats formatives per al professorat. La finalitat és
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 19
facilitar-los el canvi i dotar-los d’estratègies que els permetin aprofitar tota la
potencialitat. Si més no, al menys, que puguin impartir les seves classes amb
normalitat, sense massa problemes vinguts des de la vessant tecnològica, i també
puguin adquirir elements de confiança i progrés en el seu ús.
e. Avaluació: relacionat amb les metodologies actives, l’avaluació, d’una forma clara,
ha de deixar de ser finalista, per tal de centrar-se més en el procés formatiu de
l’alumne. Aquí és on es comença a parlar de les rúbriques d’avaluació, de l’e-
Portfoli (en totes les seves variants), entre altres.
3. Dimensió organitzativa escolar. Aspectes referents a a concepció de l’educació:
a. Currículum: si bé no es tracta d’un punt que estigui afectat directament per la
introducció d’ordinadors a l’aula, possiblement la capacitat d’interacció i
bescanvi d’informació que permet aquest, provoca una consciència major pel que
fa a la idoneïtat dels continguts curriculars proposats. No tant pel que respecta als
que ja en formen part, si no més aviat pels que s’entreveuen que també caldria
introduir: seguretat a la xarxa, net-iqueta, educació emocional, formació en
economia bàsica, .... El currículum es flexibilitza com a resultats d’aquest tipus de
processos.
b. Competències bàsiques: a banda dels continguts que marca el currículum, la
utilització d’ordinadors permet abundar de forma molt més marcada en el treball
per competències. Algunes d’elles són més evidents (aprendre a prendre,
competència digital), però les possibilitats de les eines existents, en general,
possibiliten un treball en competències més ampli.
c. Espais: el disseny arquitectònic dels edificis es qüestiona des d’un bon inici.
L’estructura habitual de l’aula deixa de ser operativa i ja no dóna resposta a les
necessitats emergents. Es fa necessari repensar els espais de treball i la
distribució de les persones. En aquest cas es parla de treball per racons, per grups
d’interès, agrupacions circulars, .... constitueix, de fet, un dels aspectes en el que
més evolucionaran els centres educatius en un futur proper.
d. Temps: la unitat de temps ”hora”, en moltes ocasions, perd el seu significat, i es fa
necessari trencar les franges de temps usualment establertes, per altres de més
imaginatives i que donin resposta a les necessitats que es plantegen.
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 20
e. Grups: de manera quasi bé natural, les afectacions al temps i els espais tenen el
seu efecte en la distribució de grups. Grups flexibles, grups multinivell, grups
multidisciplinars, .... un ampli ventall per descobrir.
És necessari analitzar les diferents implicacions de cadascuna d'aquestes dimensions per tal
d’intentar evitar o reduir les dificultats conegudes en els processos d'implementació
d'entorns d'aprenentatge enriquits tecnològicament.
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 21
Objectius i finalitat de l’estudiProblemes detectats en relació a la formació docent
Davant de la gran quantitat de factors i dimensions que entren en joc en un projecte d'aquesta
naturalesa, i que d’una manera breu s’han esbossat anteriorment, es fa necessari focalitzar
l'acció d'estudi sobre un aspecte concret i ben determinat, per tal de poder-ho tractar
convenientment.
Així doncs, per la seva importància estratègica pel que fa a la implantació del projecte i
també com a element clau de l'èxit del mateix, en aquest treball es proposa enfocar en
l’aspecte que fa referència a la formació del professorat. Es dóna la circumstància que, per
la pròpia naturalesa d’EduCAT1x1, no s’ha previst un pla de formació per als docents dels
centres educatius participants del Projecte EduCATx1. Com a resultat, i en previsió d’un
futur proper, els centres i els docents estan iniciant demandes de formació, mentre que
paradoxalment, no s’ha definit un model formatiu vinculat al projecte.
La manca d’aquest model formatiu és la conseqüència d’un seguit de problemes detectats,
sobre els que caldrà anar avançant a mesura que es vagi concretant la proposta, i que són:
1. Desconeixement sobre les necessitats formatives dels docents. Els docents tindran
un paper molt important donat que els caldrà, de manera àgil, actualitzar les seves
estratègies didàctiques i ampliar la tipologia de recursos utilitzats a l'aula. Si bé ja fa
bastant de temps que es venen realitzant activitats de formació dins el camp de les
TIC, la seva implantació real a l'aula encara està molt lluny del nivell que caldria
esperar i el seu caràcter sempre és personal i voluntari. Ara però, la participació en el
Projecte EduCAT1x1 introdueix canvis d'escenari molt importants, donat que és el
Manca un model de formació i/o acompanyament definit per als equips docents
dels centres educatius que participen del Projecte EduCAT1x1. Això provoca
dispersió en les activitats de formació i/o assessorament que s'ofereixen als centres,
tant en la seva metodologia, com en els temps d'execució i els seus continguts. A
banda de la dispersió, han sorgit (o s’han fet evidents) noves demandes formatives
específiques.
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 22
centre educatiu en la seva globalitat qui decideix participar-hi o no, i en cas de fer-ho,
s'assumeix l'ús de llibres digitals. Amb aquest nou entorn, els docents necessitaran
d'un assessorament molt concret, no només inicial, si no també dilatat amb el temps,
per tal de facilitar-los la transició entre els dos escenaris. En relació a aquest punt, no
existeixen dades ni estudis suficientment contrastats que aportin informació al voltant
de les demandes de formació que serien necessàries, des del punt de vista de
l’administració i/o des del punt de vista dels docents. Actualment la formació
s’estructura en plans multianuals. El que està en vigor actualment correspon al
període 2005-2010. Lògicament, i més tenint en compte que estem en el darrer
exercici del Pla de Formació, no es contemplava en el moment de la seva elaboració
l’entrada en escena del Projecte EduCAT1x1. Com a punt positiu, és de preveure que
en el nou Pla de Formació del Departament aquest aspecte es trobi recollim
abastament.
2. Desinformació sobre la disponibilitat de recursos que acompanyaran el
desplegament del Projecte EduCAT1x1. Acotar el nombre de dificultats o fer una
relació exhaustiva de tots els aspectes a considerar, pot convertir-se en una tasca
complicada i en constant revisió donat que la pròpia evolució del projecte porta
implícita la generació d’un entorn totalment nou pel que respecta a la inserció de les
tecnologies dins l’àmbit educatiu. Més enllà de la idea inicial (portar els ordinadors a
les aules amb una ratio de 1:1), s’obren tot un seguit de qüestions amb nous actors a
escena: comptes d’usuaris personalitzats, els llibres digitals, plataformes virtuals
d’ensenyament-aprenentatge, gestió de l’aula digital, pissarres digitals, disposició
d’ordinadors per als docents, disposició de connectivitat permanent i ubiqua,
competència digital, ... Alguns d’aquests aspectes ja són considerats de bon inici,
mentre que altres es van solucionant a mesura que sorgeixen, amb el propi
desenvolupament del projecte. Per aquest motiu, no es disposa de les respostes a
totes les preguntes des de l’inici. A mesura que el Projecte EduCAT1x1 avança, es
concreta també en la definició dels recursos associats. En termes informàtics, es troba
en “beta permanent”.
3. Absència completa d’activitats formatives vinculades a entorns 1x1. A mesura que
el projecte s’ha anat desplegant (compte, el curs 2009-2010 ha estat definit
tècnicament com a any de pilotatge), i després d’assegurar la suficiència de recursos
tècnics, la demanda de formació per part del professorat participant ha estat la
primera necessitat de caràcter general a tot el sistema educatiu català. En aquest camp
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 23
no ha existit una previsió suficient, ni abans ni durant la fase de pilotatge, per tal
d’elaborar una proposta de formació amb la suficient solvència per permetre al
conjunt dels docents adaptar-se de forma convenient. La demanda d’activitats de
formació per part dels centres i col∙lectius professionals s’ha disparat. En canvi, els
continguts i objectius d’aquestes activitats han estat diversos per la manca de model.
Objectius de l’estudi
En funció de la necessitat detectada en l’àmbit de la formació del professorat participant en el
Projecte EduCAT1x1, i que s’ha vist a l’apartat anterior, la finalitat principal d’aquest estudi
és:
Aquesta proposta o model de formació es portarà a la pràctica, a final del curs 2009-2010,
amb la realització d’una formació per a tots els docents dels centres educatius de Terres de
l’Ebre que participen en el Projecte EduCAT1x1.
La finalitat principal, es pot esmicolar en uns objectius, que s’aniran cobrin a mesura que
s’avanci en el desenvolupament del treball. Aquests objectius donen resposta als problemes
detectats que anteriorment s’han descrit. Els objectius que es volen assolir són:
1. Detecció de les necessitats formatives dels equips docents participants del
projecte EduCAT1x1; com a resposta al problema “Desconeixement sobre les
necessitats formatives dels docents”.
2. Identificació de la disponibilitat de recursos disponibles en els centres educatius
que participen del programa; com a resposta al problema “Desinformació sobre la
disponibilitat de recursos que acompanyaran el desplegament del Projecte
EduCAT1x1”.
3. Desenvolupament d’un model de formació i/o acompanyament per als equips
docents dels centres educatius que participen del Projecte EduCAT1x1; com a
resposta al problema “Absència completa d’activitats formatives vinculades a entorns
1x1”.
Elaborar una proposta de model formatiu, adaptada i integrada a la realitat del
sistema educatiu actual, per tal d’assegurar un bon nivell de preparació/formació als
docents que participen del Projecte EduCAT1x1.
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 24
Metodologia de la investigacióParadigma
Sobre el treball de Khun (1962, 1970), Patton defineix un paradigma com:
“Una visió del món, una perspectiva general, un camí per a descompondre la complexitat del
món real. En aquest sentit, els paradigmes estan profundament adherits en la socialització dels
seus practicants: els paradigmes els diuen què és important, legítim i raonable. Els paradigmes
són també normatius i diuen a l’investigador què pot fer sense necessitat d’una consideració
existencial o epistemològica.”.
La majoria d’autors (Guba, Linclon, Koetting, M. de Miguel) coincideixen en afirmar que es
poden considerar tres tipus de paradigmes, tres tipus d’aproximacions a la realitat educativa,
inspirats en la filosofia positivista, el corrent interpretatiu i la teoria crítica:
•Model o paradigma racionalista-quantitatiu: també s’anomena positivista,
cientificonaturalista, cientificotecnològic, funcionalista, .... es basa en el positivisme de
Lecompte i Durkheim. Prové de les ciències naturals i ha estat el model dominant
durant molts anys. Les seves principals característiques són:
a. Cerca un coneixement sistemàtic, comprovable i comparable, mesurable i
que es pugui replicar, i pensa que hi ha un llenguatge científic universal.
b. La preocupació fonamental és la recerca de l’eficàcia i incrementar el corpus
del coneixement.
c. La metodologia segueix el model hipoteticodeductiu, i la metodologia
emprada pretén ser lliure de valors; la recerca sobre els fenòmens educatius
ha de ser neutra, però no pas l’educació.
d. La realitat és observable, mesurable i quantificable. La recerca és
independent del subjecte.
e. Parteix d’una mostra significativa per a generalitzar els resultats.
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 25
f. Els procediments emprats són els quantitatius: el control experimental,
l’observació sistemàtica (descripció) i la correlació de variables. Només el
disseny experimental permet inferències causals.
g. Pensa que hi ha una correspondència entre teoria i realitat.
•Model o paradigma naturalista o qualitatiu: els supòsits coincideixen amb el
paradigma anomenat hermenèutic, interpretativosimbòlic o fenomenològic (Dilthey,
Husserl, Mead, Berger, Luckman, Schutz, ...). Va aparèixer com una reacció contra el
paradigma racionalista. Les seves principals característiques són:
a. La teoria constitueix una reflexió en la praxi i des de la praxi.
b. Intenta comprendre la realitat. Insisteix en la rellevància del fenomen enfront
del rigor de l’enfocament racionalista.
c. Descriu el fet en què es desenvolupa l’esdeveniment.
d. Aprofundeix en els diferents motius dels fets.
e. L’individu és un subjecte interactiu i comunicatiu que comparteix significats.
•Model sociocrític o paradigma crític: apareix com una alternativa als altres, encara
que és una variació de l’interpretatiu. El supòsit de partida és que “així com l’educació
no és neutral, tampoc la investigació no és neutral” (Escola de Frankfurt, Marcuse,
Appel, Adorno, Habermas). L’investigador ha d’assumir el compromís per a aconseguir
el canvi i l’alliberació de l’opressió. És a dir, construir una teoria que des de la reflexió
en l’acció, des de la praxi com a encontre crític, tracti d’orientar l’acció. Les seves
principals característiques són:
a. Assumeix una visió global i dialèctica de la realitat educativa.
b. Assumeix una visió democràtica del coneixement (la recerca és una empresa
participativa).
c. Teoria i realitat mantenen una dialèctica constant.
d. La recerca es genera en la pràctica i des de la pràctica.
e. La recerca està compromesa en la transformació de la realitat des d’una
dinàmica alliberadora i emancipadora dels individus participants.
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 26
Aquesta recerca es basarà en un paradigma sociocrític, combinant dades de caràcter
quantitatiu i qualitatiu, i la posició de l'investigador que serà interna.
Context
El context en el que es desenvolupa la investigació està format pel centres públics d’educació
secundària de Terres de l’Ebre que iniciaran la seva participació en el Projecte EduCAT1x1 el
curs 2010-2011. També cal afegir els centres concertat que s’hagin volgut afegir. En total 19
centres educatius (17 de públics i 2 de concertats) de les quatre comarques que composen la
unitat territorial de Terres de l’Ebre (Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta).
Cal remarcar que tot i participar de forma voluntària en el projecte, la preparació prèvia per
part dels centres ha estat inexistent. D’aquí que es pugui parlar d’una certa urgència pel que
fa a la formació del professorat. Per aquest motiu l’activitat de formació s’oferirà al conjunt de
centres de Terres de l’Ebre participants.
Donat que la proposta formativa tindrà una posada en pràctica efectiva caldrà disposar de
recursos econòmics suficients per tal de fer front a les despeses que això comporti, i que són
aportats pel propi Departament d’Educació en concepte de despeses de formació en relació al
Projecte EduCAT1x1 (ja contemplades des de bon inici).
Per tal de poder desplegar la proposta de formació es necessitarà un equip de formadors
suficientment preparats en les diverses temàtiques. Aquest equip estarà format per formadors
de Terres de l’Ebre especialistes en TAC (Tecnologies per a l’Aprenentatge i el
Coneixement). A més es compta amb l’assessorament puntual de membres de la direcció
tècnica del projecte del propi Departament d’Educació (per atendre específicament als
membres dels equips impulsors de centre).
Estructura de la investigació
Per tal de portar-ho a terme, la metodologia que s'utilitzarà tindrà una part de treball en xarxa,
una altra part de treball mitjançant un grup d'experts, i una altra de pilotatge en un grup de
referència.
•Treball en xarxa: Caldrà elaborar les eines necessàries per tal de realitzar la detecció
de necessitats formatives, i també participar i seguir activament totes aquelles activitats
relacionades amb el desplegament del Projecte EduCat1x1.
- Treball de xarxa: durant aquest temps de desplegament del projecte, i donat el
perfil professional d'assessor TAC de l’autor d’aquest estudi, es disposa de la
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 27
possibilitat d’accedir i participar en els diversos espais i entorns creats en
relació al Projecte EduCAT1x1.
- Assistència a activitats formatives: durant el temps de desenvolupament de
l'estudi i s’ha assistit a aquelles activitats de formació que les institucions
educatives han organitzat en relació al projecte.
- Visites a centres: s’han realitzat visites als centres i entrevistes
d’acompanyament als docents que participen en la fase de pilotatge inicial, a
Terres de l'Ebre, per tal de poder conèixer la pròpia realitat de cadascun d'ells.
D'aquesta manera s’ha pogut complementar i contrastar la informació que s'ha
anat recollint per altres vies.
•Constitució d’un grup d’experts: es constitueix un grup d’experts en formació,
composat per 6 persones de perfils diversos, però tots vinculats a l’àmbit de formació en
TIC, i ubicades a la província de Tarragona. Les funcions assignades al grup d’experts
són:
- estructurar i coordinar una activitat de formació d’ampli abast, dirigida a tots els
docents dels Serveis Territorials de Terres de l’Ebre que participen del Projecte
EduCAT1x1;
- debatre i aprovar la proposta de model de formació i/o acompanyament definit
per als equips docents dels centres educatius que participen del Projecte
EduCat1x1,
- contrastar i validar les diverses informacions que es van succeint en relació al
Projecte EduCAT1x1 (cal recordar que tenen una naturalesa canviant i molt
dinàmica en el temps);
- consensuar les eines, aplicacions, i entorns que s’utilitzaran per tal de
desenvolupar l’objectiu fixat.
•Coordinació d’un grup/seminari de detecció i pilotatge: durant el curs acadèmic
2009-2010 s’assumeix la coordinació d’un seminari dirigit als docents de centres de
Terres de l’Ebre que ja formen part del Projecte EduCAT1x1 a data de setembre de
2009. Per la naturalesa del Projecte EduCAT1x1, es tracta d’un espai dinàmic i en
constant ampliació, on el nombre de docents i centres participants va augmentant a
mesura que avança el curs acadèmic (inicialment dirigit als centres que participaven de
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 28
la fase de pilotatge). El nom del seminari és “Continguts Digitals”, es troba emmarcat
dins del Pla de Formació dels Serveis Educatius Territorials de Terres de l’Ebre, i es
concep com una activitat d’acompanyament per a centres i docents. Per tal de mantenir
el contacte entre les sessions presencials (5 sessions de 3 hores cadascuna, repartides
durant el curs), es disposa d’un espai Moodle (http://agora.xtec.cat/tic-teb/moodle/)
L’objectiu de seminari “Continguts digitals” és quàdruple:
- per una banda fer arribar informació relativa al desenvolupament del projecte,
donat que les novetats es produeixen pràcticament de forma setmanal , i és
important per als docents disposar d’informació recent i actualitzada;
- també és un objectiu del seminari tractar els aspectes més importants
relacionats amb la introducció d’ordinadors a les aules (aspectes d’avaluació,
metodològics, necessitats formatives, gestió de l’aula digital, plataformes
educatives virtuals, recursos digitals, ...);
- poder visitar els centres educatius de la zona per tal que els participants del
seminari puguin veure de primera mà les adaptacions, solucions tècniques i
decisions preses per cada centre a fi i a bé d’acollir el projecte de manera
adequada (caràcter itinerant del seminari, sense una sèu fixa);
- i com a darrer objectiu, copsar i detectar de primera mà les necessitats
formatives per part del professorat, i testar la viabilitat i l’adequació de
determinats continguts i plantejaments associats a aquesta temàtica.
Instruments utilitzats
Les tècniques de recollida i d’interpretació de dades seran tan quantitatives com
qualitatives i la seva fiabilitat quedarà garantida donat que s’observaran i recolliran de
manera directa a partir dels centres i les persones participants en els diversos grups que s’han
comentat anteriorment. Dins del grup d’experts és on s’establirà el debat i contrast de les
dades recollides, i des d’on s’organitzarà la proposta de formació dirigida al conjunt de
centres.
Les eines tecnològiques que s'utilitzaran seran bàsicament les que ofereix Google Docs,
entorns del tipus Moodle i les eines de debat i comunicació que incorpora la xarxa social
Ning.
Els instruments que s’utilitzaran per tal de portar-ho a terme són:
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 29
•entrevistes amb les persones involucrades, en graus diversos, en relació al Projecte
EduCAT1x1, i visites als centres participants. El continguts de les entrevistes s’ha
generat en el si del grup d’experts, tenint en compte els diversos estadis de
desenvolupament del projecte i allò que era més important cercar en cada moment. Han
estat, per tant, entrevistes dilatades en el temps i de cap manera circumscrites a un
moment determinat. La validació dels resultats obtinguts i el contrast dels mateixos l’ha
realitzat el grup d’experts.
•resums acumulatius de l’assistència a les activitats formatives i jornades vinculades amb
la temàtica del treball, així com de les informacions extretes dels diversos entorns i
fòrums de debat telemàtic. Tal i com es veurà en la secció que segueix, una gran part de
la informació s’ha extret per aquesta via i participant telemàticament en fòrums
específics i espais de debat virtual dedicats al Projecte EduCAT1x1. La validació dels
resultats obtinguts i el contrast dels mateixos l’ha realitzat el grup d’experts, a partir de
creuar les informacions i els resultats que els diversos membres del grup anaven
obtenint en el temps.
•qüestionaris elaborats per a la detecció de necessitats i enquestes de satisfacció. Els
ítems i l’estructura dels qüestionaris s’han treballat de forma individual, durant el
procés d’elaboració. Posteriorment han estat posats en comú, de forma creuada, en el si
del grup d’experts i en el del seminari de pilotatge, per tal que en validessin la seva
idoneïtat i, en cas de ser necessari, introduir-hi els canvis o millores pertinents.
•acords i debats en les reunions de coordinació realitzades amb el grup d’experts
La relació dels instruments utilitzats amb els objectius plantejats en la investigació és la que
segueix:
1. Detecció de les necessitats formatives dels equips docents participants del
projecte EduCAT1x1 >> resums acumulatius, entrevistes, visites a centres i
qüestionaris.
2. Identificació de la disponibilitat de recursos disponibles en els centres educatius
que participen del programa >> resums acumulatius, entrevistes i visites a centres.
3. Desenvolupament d’un model de formació i/o acompanyament per als equips
docents dels centres educatius que participen del Projecte EduCAT1x1 >>
resums acumulatius, entrevistes i qüestionaris.
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 30
Desenvolupament de la investigacióSEGUIMENT ACURAT DEL PROJECTE EDUCAT1X1
En aquest apartat es detallen totes aquelles accions que s’han realitzat per tal de fer un
seguiment proper, constant i acurat del desenvolupament del Projecte EduCAT1x1.
Accions prèvies a l’estudi
Aquest estudi es fonamenta en el treball d’investigació i de formació realitzat durant el
període 2009-2010 i en relació al desplegament del Projecte EduCat1x1. Tot i això, cal fer
esment del bagatge anterior a aquest període (que en certa manera reflexa una trajectòria
personal), i que, en major o menor grau, també aporta elements clau per al desplegament
d’aquest text. Entre els més significatius cal citar:
•Projecte UMPC-ICE-URV: durant el curs 2008-2009 es va realitzar un estudi a
petita escala consistent en la introducció de dispositius ultraportàtils (UMPC’s) a
les aules de secundària. L’estudi es va realitzar sota l’empara de l’ICE de la URV i
amb la col∙laboració de ACER IBÉRICA. Els centres educatius que van participar
en l’estudi van ser l’IES Montsià (Amposta) i l’IES Els Alfacs (Sant Carles de la
Ràpita). Tots els aspectes relacionats amb aquest treball es van publicar al bloc:
http://agora-ice.urv.cat/grups_treball/umpc/ .
•Seminari d’Integració de Tecnologies a l’Aula (SITA): co-coordinador del
seminari de formadors ICE de la URV especialitzats en l’us de del TIC, durant el
curs 2008-2009. D’aquest seminari va sorgir una proposta de formació en relació
al Projecte EduCat1x1, comunicada al Departament d’Educació, deixant oberta una
possible línia de treball que no es va arribar a desenvolupar (veure Annex 6).
•Experiència laboral: assignació en qualitat d’assessor tècnic docent al Servei per a
les Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement (Servei TAC) del
Departament d’Educació, i al Servei Educatiu del Baix Ebre, durant els cursos
acadèmics 2008-2009 i 2009-2010 respectivament. S’hi han desenvolupat
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 31
funcions relacionades amb l’impuls de l’ús de les tecnologies a l’educació, i també
en el camp de la formació i l’assessorament del professorat.
•Llicència d’estudis: adjudicació d’una llicència d’estudis per al curs 2007-2008,
amb el títol “Estratègies d’inserció avançada: el currículum a través de les TIC”
. En aquesta es realitza una proposta de desplegament de la competència digital
durant tota l’etapa d’educació secundària obligatòria, de forma paral∙lela i amb els
paràmetres que estableix l’acreditació ACTIC del Departament de Governació de la
Generalitat de Catalunya. http://www.xtec.cat/~atallada/competencia_digital/ .
•Coordinador i formador TAC/TIC: pòsit formatiu-vivencial durant el període
2002-2007 en el que es van exercir les funcions de coordinador TIC/TAC en
centre i també com a formador de nombroses activitats vinculades a l’ús de les
tecnologies a l’educació.
Seguiment dels espais informatius relacionats amb el projecte
Són de consulta obligada els diversos espais web, de caràcter institucional, que ofereixen tota
la informació relacionada amb el projecte. Donat que (fins aquest moment) la direcció del
projecte recau en una institució externa al Departament d’Educació (Fundació Catalana per a
la Recerca), es dóna la circumstància que en lloc de tenir un únic espai públic, la informació es
troba dispersa en diversos indrets:
•Wiki principal del projecte: és el principal lloc de consulta i l’espai que
s’actualitza de forma més constant. Està estructurat amb una wiki i disposa d’una
gran quantitat d’informació, però localitzar-la esdevé complicat. El lloc està
gestionat per la Fundació Catalana per a la Recerca juntament amb el Servei
d’Innovació i Recerca Educativa (SIRE) del Departament d’Educació.
http://imae.wikispaces.com/Projecte+1x1 .
•Secció EduCAT1x1 al portal del Departament d’Educació: es tracta del portal
institucional, on hi ha tot el conjunt de normatives, notícies generals, concursos ,
resolucions, ... i tot allò que afecta al Departament d’Educació. Donada la
importància del projecte també hi ha una secció específica dedicada al Projecte
EduCAT1x1. S’hi poden trobar documents de caràcter més normatiu.
http://tinyurl.com/yeyewns .
•Secció EduCAT1x1 a XTEC: el portal XTEC és un espai orientat principalment a
la comunitat educativa (docents, alumnes i famílies). Les parts que el composen
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 32
tenen una relació directa amb temàtiques vinculades a la didàctica (materials
educatius, activitats de formació, projectes d’innovació educativa, webs de centres,
projectes col∙laboratius, ...). De la mateixa manera aquells temes que mereixen un
tractament específic també disposen del seu espai, com és el cas del projecte
EduCAT1x1. http://www.xtec.cat/innova/projecte1per1/index.htm .
•Xarxa social EduCAT1x1 a Ning: per tal de posar en contacte a tots els docents
participants en el projecte, i que d’aquesta manera sigui possible intercanviar
informació, compartir recursos, expressar necessitats, ... es crea una xarxa social,
estructurada per grups d’interès i/o matèries. Participar-hi i fer-ne seguiment
periòdic ha estat una altra de les tasques necessàries per tal d’estar al cas de les
novetats i el dia a dia del projecte. http://www.educat1x1.cat/ .
Accions formatives i d’acompanyament durant el període 2009-2010
Si bé el Projecte EduCAT1x1 va presentar-se en societat el 22 d’abril de 2009, les accions de
formació que s’han realitzat han tingut un desplegament irregular i de caràcter creixent en el
temps. En un primer moment, l’aspecte relacionat amb la formació dels docents no va ser
tractat de forma adient. Aquest fet pot ser degut a que el projecte es va presentar acabant el
curs 2008-2009 i va engegar-se de forma molt ràpida a principis del curs 2009-2010.
Aquesta rapidesa d’acció unida al període estival, i també, per què no dir-ho, a la incertesa
que hi havia sobre la pròpia vitalitat del projecte en alguns sectors (més aviat de
l’administració que no pas de la societat), van fer que a setembre de 2009, hi hagués al voltant
de 70 centres educatius que, de forma voluntària, participaven de la primera fase del projecte i
que no havien rebut formació específica per afrontar-ho.
Així, engegat el curs 2009-2010, amb una primera onada de 70 centres inscrits i participant
del Projecte EduCAT1x1, i amb la previsió de obrir nous períodes d’adhesió per als centres
educatius, es comencen a produir alguns moviments en l’apartat que respecta a formació del
professorat.
Com a norma general es pot dir que l’inici del curs 2009-2010 resulta pobre en accions
formatives, i a mesura que el curs avança és quan el sistema en el seu conjunt es va
“despertant” i comença a reaccionar. D’aquesta manera, a mesura que avança el curs
acadèmic, el nombre d’accions formatives i de col∙lectius involucrats creix ràpidament. Fins a
tal extrem que a juliol de 2010 (encara dins del curs 2009-2010), els centres educatius que
tenen previst participar del projecte a partir del curs 2010-2011, poden sol∙licitar activitats de
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 33
formació específiques a compte del període 2010-2011 (tot i ser desplegades el juliol de
2010).
És en aquest marc de referència on cal situar la varietat d’accions formatives en les que s’ha
pogut participar de forma directa (de vegades com a assistent, d’altres com a formador i fins i
tot organitzador) i que són la base principal d’aquest estudi. De tot el conjunt d’activitats de
formació que s’han engegat durant el període setembre de 2009 - juny de 2010 (pràcticament
un curs acadèmic), per tal de donar suport al desplegament del Projecte EduCAT 1x1, s’ha
participat activament en les que segueixen:
•Jornada Tècnica 1x1 (elaboració de materials): de forma periòdica el
Departament d’Educació organitza jornades tècniques de caràcter mono-temàtic i
dirigides al conjunt de centres educatius de Catalunya (primària i secundària). En
aquest cas la Jornada Tècnica es va dedicar al Projecte EduCat1x1, i es va rebre
l’encàrrec de ser un dels tres co-autors dels materials. Els materials es troben a
disposició a http://phobos.xtec.cat/suport/doku.php?id=matidoc:jt101:inici
•Formador de la Jornada Tècnica 1x1: posteriorment a la redacció dels materials,
les jornades tècniques es realitzen a diverses seus assegurant una oferta accessible i
que inclogui a tot el territori català. Aquestes sessions són conduïdes per un
formador que, a partir dels materials elaborats, estructura el continguts de tota la
sessió i les activitats relacionades. Es rep, i s’assumeix, l’encàrrec de conduir la
sessió a Terres de l’Ebre per a centres de secundària.
•Coordinació del grup “Assessors TAC” de la xarxa Educat: des de la direcció
tècnica del Projecte EduCat1x1 es crea una xarxa social a fi i a bé de que sigui un
espai de trobada de tots els docents i altres actors relacionats amb aquest. Per tal
d’organitzar-ho es creen grups específics per matèries docents i altres més generals
per àrees o temàtiques d’interès. Així doncs, es crea un grup per encabir a tothom
que d’una manera o d’una altra realitzi formació i assessorament TAC. Cada grup té
un coordinador assignat. En aquest cas, es rep i s’assumeix la coordinació del grup
“Assessors TAC”. http://www.educat1x1.cat/group/assessors
•Formació d’acompanyament als centres per al Projecte EduCAT1x1 (1ª torn):
de forma explícita, en el conjunt d’orientacions i instruccions d’inici de curs que
publica el Departament d’Educació per als Serveis Educatius, aquests reben
l’encàrrec de realitzar tasques d’acompanyament als docents i centres educatius que
participin del projecte. Davant aquest nou encàrrec, i per tal d’assegurar l’adequada
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 34
preparació del conjunt d’efectius que el portaran a terme, es dissenya una formació
intensiva d’una setmana de durada al CitiLab de Cornellà. En aquesta ocasió es
participa de l’activitat de formació en qualitat de assessor TAC dels Serveis
Educatius del Baix Ebre (veure el programa en l’Annex 1).
•Acompanyament dels Serveis Educatius del Baix Ebre per al Projecte
EduCAT1x1: derivat del nou encàrrec de servei que s’assigna als Serveis Educatius,
i després de rebre la pertinent formació específica realitzada en el CitiLab de
Cornellà, s’ha visitat de forma periòdica els diversos centres educatius del Baix
Ebre per tal d’assessorar als docents en tots aquells aspectes relacionats amb el
projecte. Per tant, hi ha una certa experiència amb els problemes més habituals i
sobre les necessitats d’assessorament que es plantegen per part dels usuaris
directes.
•Participació en la formació d’acompanyament als centres per al Projecte
EduCAT1x1 (2ª torn): per tal de formar a totes les persones dels Serveis Educatius
necessàries i així realitzar un acompanyament adequat a tot el conjunt de centres
educatius la formació realitzada al CitiLab es va estructurar en tres torns. Si durant
el primer torn la participació va ser a nivell d’assistent, en el segon torn es va
disposar de la possibilitat de intervenir en una taula rodona per tal de debatre al
voltant de les possibles línies d’actuació de cara al proper curs acadèmic 2010-2011.
La presentació que es va elaborar per a l’ocasió es troba compartida a l’adreça que
segueix: http://www.slideshare.net/atallada/citilab
•Formació específica en centre: durant el curs 2009-2010 el Departament
d’Educació ha elaborat un pla de formació per tal de donar resposta a les necessitats
formatives i demandes diverses que han emergit en relació al desplegament del
Projecte EduCAT1x1. D’aquesta manera, les activitats que s’han dissenyat abasten a
tot el sistema en el seu conjunt (professorat, equips directius, formadors de
formadors, cos d’inspecció, serveis educatius, ...) i amb modalitats de diversa índole
(presencial, telemàtics, semi-presencial, en centre, jornades, ...). Els centres
educatius han tingut la possibilitat d’avançar la demanda de formació del proper
curs 2010-2011 per al final del curs 2009-2010 (juny-juliol de 2010 concretament).
Així, alguns dels centres de la zona han optat per aquesta opció, pel que fa a la
formació en centre (derivada del Pla de Formació de Centre). D’aquesta manera es
van rebre, i assumir, dos propostes per a assessorar als IES Terra Alta i IES de
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 35
Deltebre en les seves activitats de formació EduCAT1x1 (veure continguts en
l’Annex 2).
•http://ecatalunya.gencat.cat : espai de formació i coordinació interna dels i de
professionals dels serveis educatius que assessoren, donen suport i acompanyen als
centres participants al projecte EduCAT1x1.
•Formació per al Cos d’Inspecció de Terres de l’Ebre: dins de la diversitat
d’activitats formatives organitzades, també es va fer formació específica, a Terres de
l’Ebre, per al Cos d’Inspecció, de la que es va rebre i assumir l’encàrrec de
conduir-la (veure continguts en l’Annex 2).
•Formació telemàtica a Espiral: a través de l’associació “Espiral, educació i
tecnologia” s’han impartir dos cursos, en l’Escola d’Hivern 2009 i l’Escola d’Estiu
2010, als socis i altres docents interessats. Els cursos han estat de nova creació.
•Seminari de “Continguts digitals” a Terres de l’Ebre: durant el curs
2009-2010, els Serveis Territorials de Terres de l’Ebre ha organitzat un seminari
per d’acompanyament per a tots els centres de la zona participants en el Projecte
EduCAT1x1. El nombre de components del seminari ha anat variant a l’alça per que
durant e mateix curs acadèmic s’han anat produint diverses onades d’implantació
del projecte. Es va rebre i acceptar la proposta de coordinar-lo.
Tot això, si ens referim a la formació des d’un punt de vista més formal. Caldria tenir en
compte, a més, tot el gruix d’informacions, opinions i orientacions intercanviats de forma
més informal amb converses diverses entre companys/es, també formadors, i vinculats en
diversos graus al Projecte EduCAT1x1 i en la gestió de processos de formació. Pel seu propi
caràcter, el contingut d’aquestes converses es fa més difícil de traslladar al paper, però no per
això resulten de menor importància. Potser, en aquest àmbit, allò més destacat és la
informació rebuda i compartida mitjançant l’ús de xarxes socials, en especial de Twitter
(http://twitter.com/ArturTallada ). De forma complementària es llegeixen blocs i altres
webs de referència, i s’assisteix a jornades i/o conferències, per tal de mantenir un nivell
òptim d’actualització sobre el projecte i el seu desenvolupament. El Projecte EduCAT1x1 té
un desenvolupament permanent i ràpid. Estar al cas del seu desplegament i de les novetats
que es van succeint esdevé vital.
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 36
Seguiment de les accions preses en altres Comunitats Autònomes
El Projecte EduCAT1x1 és el nom que s’ha donat a Catalunya al projecte estatal Escuela 2.0 .
Cada Comunitat Autònoma ha orientat aquest projecte de la manera en que li ha semblat més
adient, dins uns marges d’acció, i això fa que hi hagi diferències apreciables en el
desplegament realitzat a cada territori.
També, cal dir, no tothom ha reaccionat de la mateixa manera ni agilitat a l’hora d’oferir una
formació en consonància al projecte. Dins d’aquestes limitacions, s’ha fet seguiment de les
propostes formatives que s’han desenvolupat en alguns dels territoris, com és el cas del País
Basc i Andalusia.
http://www.slideshare.net/eskola20/presentacion-jornada-eskola-2-0
http://www.eskola20.euskadi.net
http://blogsaverroes.juntadeandalucia.es/escuelatic20/2010/01/16/formacion-para-el-
profesorado-de-la-escuela-tic-20/
http://blogsaverroes.juntadeandalucia.es/escuelatic20/
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 37
DISSENY I DESENVOLUPAMENT DEL MODEL DE FORMACIÓ
El procés de disseny de l’activitat s’ha realitzat segons les fases que es descriuen tot seguit:
Conceptualització
La proposta de formació intensiva que s’elabora per a tots els centres d’educació secundària
de Terres de l’Ebre té la finalitat de complementar altres activitat de formació que es realitzen
en relació al Projecte EduCAT 1x1 (cursos telemàtics, cursos presencials emmarcats dins del
Pla de Formació de Centre, acompanyaments dels Serveis Educatius, ...).
En aquesta ocasió es vol realitzar una formació de proximitat, presencial i que tingui un
caràcter pràctic molt accentuant, estructurant-la en forma de tallers pràctics.
Per tal de facilitar l’assistència i, a la vegada, no interferir en l’activitat diària dels centres
educatius, es planifica per als dies 28, 29 i 30 de juny de 2010, i en la franja horària de 15:00 a
18:00. Es tracta de dies en que l’activitat acadèmica ja ha finalitzat, hi ha un espai de temps
suficient per tal d’assimilar els aspectes treballats en la formació, i a l’hora fer una projecció
d’intencions per al curs vinent. S’escull la franja de tarda per tal de no interferir amb altres
activitats de tancament de curs, com ara claustres, juntes d’avaluació i demés.
Disseny
Una vegada s’ha definit conceptualment el tipus d’activitat formativa, es passa a fer una
proposta inicial de temàtiques a tractar. La quantitat d’aspectes a considerar i susceptibles de
formar part de la formació, la diversitat de nivell i coneixements dels assistents i també la
limitació de temps i de recursos, porten a establir una proposta tancada de 10 tallers. Cada
taller tracta una temàtica relacionada directament amb el Projecte EduCAT 1x1. Es proposen
agafant com a base l’experiència acumulada en les activitats de formació prèvies, on s’ha
tingut ocasió de participar. També es fa ús de l’experiència formativa dels membres que
dissenyen l’activitat, i de les informacions que s’obtenen a través de la xarxa (presencial,
telemàtica, formal i informal) de contactes. S’ofereixen 10 tallers, i els participants han
d’escollir-ne 6 (prioritzant des de 6 fins a 1) segons les seves necessitats i/o interessos.
A banda de l’oferta de tallers, també es creen dos grups més que, per la seva naturalesa, es
constitueixen com a grups tancats tant pel que fa als seus components com pel que fa al
contingut formatiu. Un dels grups és el que està format pels coordinador TIC de centre.
Donat que es tracta de docents que a l’hora tenen assignades tasques de coordinació TIC, cal
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 38
un tractament diferencial dels continguts que es tractaran, per tal que puguin donar resposta
i/o actuar en conseqüència davant determinades situacions. Així doncs, en aquest grup, els
continguts tenen un component de caràcter més tècnic i es disposen en un itinerari tancat.
L’altre grup és el que està format per tots els components del grup impulsor dels diversos
centres educatius. El grup impulsor, en cada centre, està format per 4 o 5 docents, i
constitueixen l’òrgan que exerceix la coordinació, desplegament i concreció del Projecte
EduCAT1x1 en el propi centre educatiu. Normalment està composat per algun membre de
l’equip directiu i per aquells docents que tenen un cert recorregut d’innovació docent,
sobretot en l’àmbit de les TIC. Per a aquest grup també es va dissenyar un itinerari formatiu
tancat, amb continguts de caràcter més conceptual, amb detall de les fases d’implantació
previstes per al projecte, amb orientacions sobre la funció impulsora i dinamitzadora que
hauran de jugar en el propi centre, ...
Reprenent l’oferta de tallers, disponible per a tot el professorat (a excepció de coordinadors
TIC i components del grup impulsor), a continuació, es detallen breument els tallers oferts
amb el codi assignat:
- Moodle iniciació (MI) : aspectes bàsics per a aquelles persones que encara no
han tingut cap contacte, o que s’hi han aproximat de manera molt senzilla;
- Moodle aprofundiment (MII) : per aprofundir a nivell de gestió d’usuaris,
creació d’activitats i recursos, còpies de seguretat, ... dirigit a persones que ja
han treballat amb Moodle en els seus aspectes més bàsics;
- Pissarra Digital (PDI) : estratègies, recursos didàctics i metodològics per fer
un ús adequat de les pissarres digitals i les seves possibilitats;
- Blocs (B) : organització i gestió d’un bloc per tal d’utilitzar-lo com a ePortafoli,
en especial atenció a les possibilitats de publicació i control de continguts;
- Gestió de l’aula (GA) : recull de tots els aspectes relacionats amb una gestió
d’aula efectiva, aportant una major confiança als docents per al seu ús integrat
en les seves classes;
- Web 2.0 (W2) : repàs de les diverses aplicacions disponibles a la xarxa de
forma lliure, en especial atenció al RSS, wikis, blocs, eines de configuració del
navegador i l’univers Google.
- Projectes col∙laboratius (PC) : principals aspectes a tenir en compte a l’hora
de realitzar un projecte col∙laboratiu a l’aula i revisió de les possibilitats que
aquests aporten en l’àmbit del treball per competències; emmarcat tot en un
entorn digital;
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 39
- Multimèdia (M) : revisió de les diverses opcions disponibles a la web, però
també en forma de programari local, dins el camp multimèdia (imatge, so i
vídeo); no només pel que fa a edició, si no també afegint els portals de
referència per exposar-ho/compartir-ho;
- Tractament de la informació (TI) : llegir, interpretar, seleccionar, publicar,
difondre, ... tots ells són aspectes relacionats amb les capacitats bàsiques que
caldrà adquirir, i també ensenyar, per tal de moure’s dins d’aquest món digital;
- Xarxes socials (XS) : els darrers mesos s’han caracteritzat per l’explosió de les
xarxes socials virtuals. Aquest nou element caldrà anar-lo incorporant també a
la tasca docent. Ja hi ha algunes iniciatives com la de UOC a Facebook, o la
pròpia Ning d’EduCAT1x1. Cal conèixer què ens poden aportar des del punt de
vista educatiu.
Detecció de necessitats
Per tal de fer una estimació dels grups i de les temàtiques dels tallers que caldrà organitzar es
realitza un mailing massiu a tots els centres d’educació secundària de Terres de l’Ebre (Annex
7). En aquest correu s’explica en què consisteix la formació, i es demana una previsió de
tallers per a tots els docents que tinguin previsió d’assistir-hi (assignant un nombre de
prioritat, de l’1 al 6). Per tal de recollir-ho es creen dos formularis. Un per als components del
grup impulsor de cada centre, i un altre per a tots els docents d’aquests centres que estiguin
interessats en participar en els tallers. Per fer-ho s’utilitzen els formularis de Google Docs.
Les adreces on es troben són les següents:
Formulari per als components del grup impulsor:
https://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dEoyVEpWOVBSdGhpbHRzbHo3
cE5EZXc6MQ
Formulari d’inscripció als tallers per a tot el conjunt de professorat (veure Annex 3):
https://spreadsheets.google.com/viewform?hl=ca&formkey=dFhPcUtyVDF4UFhleWhD
bm5jaFRoWFE6MA#gid=0
Anàlisi de demandes
S’inicia una vegada es tanca la fase de recollida de demandes. Cal fer notar, però, que
l’entrada de demandes és un procés viu, on hi ha modificacions i noves peticions a diari. A
pesar d’aquesta circumstància, de forma paral∙lela, s’inicia l’assignació de tallers, segons les
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 40
demandes rebudes i la disponibilitat de recursos de que es disposa. Per començar es disposen
de les peticions de 223 persones de 19 centres d’educació secundària. A l’Annex 4 es pot
veure, a mode d’exemple, una mostra de les dades recollides.
Es parteix de les demandes rebudes per tal de prioritzar i dimensionar de forma adequada el
conjunt de tallers que formaran part de l’oferta formativa. Per fer-ho es sumen les prioritats
rebudes per a cada temàtica, i s’ordenen per puntuació total i també per puntuació promig
(definida com la relació entre la puntuació total i el nombre de persones sol∙licitants).
MB MA PDI B GA W PC M TI XSPrioritat acumulada 850 432 699 546 792 408 364 367 397 221No interessa a ... 48 98 51 62 24 80 106 111 96 132Persones demanda 168 118 165 154 192 136 110 105 120 84Prioritat promig 5,1 3,7 4,2 3,5 4,1 3,0 3,3 3,5 3,3 2,6
Ordre segons la suma de prioritats Prioritat promig Ordre per prioritat promigMoodle introductori 850 5,1 1Gestió de l'aula 792 3,7 4PDI metodologia 699 4,2 2Blocs/ePortaflis 546 3,5 5Moodle avançat 432 4,1 3Web 2.0 408 3,0 7Tractament de la informació 397 3,3 6Eines multimèdia 367 3,5 5Projectes col·laboratius 364 3,3 6Xarxes socials 221 2,6 8
Ordre per prioritat promig Tallers assignats1. Moodle introductori 72. PDI metodologia 73. Moodle avançat 34. Gestió de l'aula 65. Blocs/ePortaflis Eines multimèdia 2 - 16. Projectes col·laboratius Tractament de la informació 2 - 17. Web 2.0 38. Xarxes socials 0
En base a aquesta anàlisi, tenint en compte la disponibilitat de recursos humans i materials,
i també la conveniència de conservar un cert equilibri entre les demandes rebudes i les
necessitats detectades en altres moments de l’estudi, es distribueixen els tallers per
temàtiques segons s’observa a la taula anterior (columna “Tallers assignats”).
Formació de grups
A partir d’aquest moment s’inicia la conformació dels grups. Aquest procés es porta a terme
tenint en compte l’ordre de preferència expressat per cada persona, i la disponibilitat de plaça
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 41
i formador en el taller indicat. Els tallers assignats a cada participant es poden visualitzar a
l’Annex 5.
Aquí el nombre de participants creix fins a 264 (d’un total de 19 centres educatius, 17
públics i 2 de concertats). Aquest augment bé donat per aquells docents que s’inscriuen fora
de termini, inscripcions per via telefònica i inscripcions massives a nivell de centre i
gestionades de forma centralitzada per l’equip directiu.
Pel que fa al grup de persones pertanyents al Grup Impulsor en centre, es registren 52
inscripcions. i 19 inscripcions en el grup específic de coordinadors TIC. El nombre total
d’inscrits a l’activitat de formació es de 335 participants.
La distribució de participants en els tallers és la que segueix en la següent taula:
Imatge 2: Distribució de tallers i grups
Activació oficial de l’activitat
Una vegada distribuïts els grups i els seus integrants s’assignen els formadors corresponents
(a la taula superior venen simbolitzats per les seves inicials, en blau). Es decideix que
l’activitat es realitzarà a la ciutat d’Amposta, per la seva disponibilitat d’infraestructures,
connectivitat i nombre de places d’aparcament. Uns 15 dies abans del seu inici s’activa
l’activitat de formació de manera oficial per tal que els participants puguin inscriure’s
degudament i tinguin el corresponent certificat d’assistència si fan un seguiment satisfactori
de la mateixa. Es realitza una reunió de formadors i es posa a disposició un espai Moodle en
obert per als materials (veure enllaços):
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 42
https://docs.google.com/present/edit?id=0ATtC5O2BMcI5ZGZ0czJrZGdfMWY1d25x
OGQ4&hl=es
http://agora.xtec.cat/tic-teb/moodle/course/view.php?id=101&topic=0#section-o
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 43
Resultats i conclusionsRESULTATS OBTINGUTS
La proposta de formació, un cop creada, organitzada i executada es va sotmetre a un judici
doble. Per una banda es va crear un formulari, dirigit als assistents, amb aquells ítems
(indicadors) que es van considerar més adients i que permetien copsar d’una manera senzilla
l’opinió de les persones implicades en primera instància. Aquest formulari es va elaborar en el
si del grup d’experts, de forma consensuada i seguint alguns dels paràmetres més habituals en
aquest tipus d’activitats. Per tal de porta-ho a terme es van utilitzar les eines de Google Docs.
Formulari de satisfacció:
https://spreadsheets.google.com/a/xtec.cat/viewform?hl=es&formkey=dGJMOGx
IazBzdnZVbmV0YTVOZGtQLVE6MA
Visionat de dades:
https://spreadsheets.google.com/ccc?key=0AjtC5O2BMcI5dGJMOGxIazBzdnZVb
mV0YTVOZGtQLVE&hl=es
Cal fer notar que no tots els assistents van respondre l’enquesta (es va oferir de forma
opcional). De tota manera es considera que les 98 respostes (29,25% dels assistents) són una
mostra prou bona com per a donar fiabilitat a les dades i conclusions que se’n derivin.
El segon nivell de valoració es va realitzar en una darrera reunió de tancament del grup
d’experts. S’hi van tractar tant els aspectes organitzatius, com els recursos utilitzats, aspectes
de connectivitat, comunicacions informals dels assistents, funcionalitat dels continguts oferts,
metodologies posades en escena, .... La valoració realitzada pel grup d’experts va ser molt
bona i satisfactòria, en tant i en quant no es van produir incidents remarcables, des del punt
de vista organitzatiu i, per altra banda, s’havia aconseguit un a mobilització i èxit d’assistència
força remarcable, amb representació de tots els centres educatius de la zona participants del
projecte en els diversos grups específics (grup tic, grup impulsor i grup de docents d’aula).
És mostra tot seguit, el buidatge de les dades obtingudes mitjançant el formulari.
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 44
Perfils dels participants
Nom del centre Nom del centre |Num respostes | %
Num assistents
Taula 1 (indicador 1):Centre de procedència
Gràfic 1 (indicador 1):Centre de procedència
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 45
Gènere Gènere |Num respostes | %
Num respostes
Taula 2 (indicador 2):Gènere dels assistents
Gràfic 2 (indicador 2):Gènere dels assistents
Nivell de docència Nivell docència |Num respostes | %
Num respostes
Taula 3 (indicador 3):Nivell en el qual s’imparteix docència
Gràfic 3 (indicador 3):Nivell en el qual s’imparteix docència
Titularitat del centre Titularitat | Num respostes | %
Num respostes
Taula 4 (indicador 4):Titularitat del centre
Gràfic 4 (indicador 4):Titularitat del centre
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 46
Nivell formatiu Nivell form. |Num respostes | %
Taula 6 (indicador 6):Nivell formatiu dels participants
Gràfic 6 (indicador 6):Nivell formatiu dels participants
Num respostes
Temps en actiu Temps en actiu |Num respostes | %
Num respostes
Taula 7 (indicador 7):Temps en actiu
Gràfic 7 (indicador 7):Temps en actiu
Comarca Comarca | Num respostes | %
Num respostes
Taula 5 (indicador 5):Comarca de procedència
Gràfic 5 (indicador 5):Comarca de procedència
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 47
Ítems referents al Taller 1
Gràfic 8 (indicador 8): Distribució de tallers 1r dia
Taula 8 (indicador 8): Distribució de tallers 1r dia
Num demandes
Nom del Taller Nom Taller | Demandes | %
Num respostes Grau acord |Num respostes | %
Grau acord
Taula 9 (indicador 9):Grau d’adequació dels continguts abordats per assolir els objectius
Gràfic 9 (indicador 9):Grau d’adequació dels continguts abordats per assolir els objectius
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 48
Num respostes Grau acord |Num respostes | %
Grau acord
Taula 10 (indicador 10):Adequació de les estratègies metodològiques emprades
Gràfic 10 (indicador 10):Adequació de les estratègies metodològiques emprades
Num respostes Grau acord |Num respostes | %
Grau acord
Taula 11 (indicador 11):Adequació del material de suport utilitzat
Gràfic 11 (indicador 11):Adequació del material de suport utilitzat
Num de respostes Grau acord |Num respostes | %
Grau acord
Taula 12 (indicador 12):Domini dels continguts per part de la
persona formadora
Gràfic 12 (indicador 12):Domini dels continguts per part de la
persona formadora
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 49
Num respostes Grau acord |Num respostes | %
Grau acord
Taula 13 (indicador 13):Valoració de la capacitat de comunicació
per part de la persona formadora
Gràfic 13 (indicador 13):Valoració de la capacitat de comunicació
per part de la persona formadora
Ítems referents al Taller 2
Gràfic 14 (indicador 14): Distribució de tallers 2n dia
Taula 14 (indicador 14): Distribució de tallers 2n dia
Nombre de demandes
Nom del Taller Nom Taller | Demandes | %
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 50
Num respostes Grau acord |Num respostes | %
Grau acord
Taula 15 (indicador 15):Grau d’adequació dels continguts abordats per assolir els objectius
Gràfic 15 (indicador 15):Grau d’adequació dels continguts abordats per assolir els objectius
Num respostes Grau acord |Num respostes | %
Grau acord
Taula 16 (indicador 16):Adequació de les estratègies metodològiques emprades
Gràfic 16 (indicador 16):Adequació de les estratègies metodològiques emprades
Num respostes Grau acord |Num respostes | %
Grau acord
Taula 17 (indicador 17):Adequació del material de suport
utilitzat
Gràfic 17 (indicador 17):Adequació del material de suport
utilitzat
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 51
Num respostes Grau acord |Num respostes | %
Grau acord
Taula 18 (indicador 18):Domini dels continguts per part de la
persona formadora
Gràfic 18 (indicador 18):Domini dels continguts per part de la
persona formadora
Num respostes Grau acord |Num respostes | %
Grau acord
Taula 19 (indicador 19):Valoració de la capacitat de comunicació
per part de la persona formadora
Gràfic 19 (indicador 19):Valoració de la capacitat de comunicació
per part de la persona formadora
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 52
Ítems referents al Taller 3
Gràfic 20 (indicador 20): Distribució de tallers 3r dia
Taula 20 (indicador 20): Distribució de tallers 3r dia
Num demandes
Nom del Taller Nom Taller | Demandes | %
Num respostes Grau acord |Num respostes | %
Grau acord
Taula 21 (indicador 21):Grau d’adequació dels continguts abordats per assolir els objectius
Gràfic 21 (indicador 21):Grau d’adequació dels continguts abordats per assolir els objectius
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 53
Num respostes Grau acord |Num respostes | %
Grau acord
Taula 22 (indicador 22):Adequació de les estratègies metodològiques emprades
Gràfic 22 (indicador 22):Adequació de les estratègies metodològiques emprades
Num respostes Grau acord |Num respostes | %
Grau acord
Taula 23 (indicador 23):Adequació del material de suport
utilitzat
Gràfic 23 (indicador 23):Adequació del material de suport
utilitzat
Num respostes Grau acord |Num respostes | %
Grau acord
Taula 24 (indicador 24):Domini dels continguts per part de la
persona formadora
Gràfic 24 (indicador 24):Domini dels continguts per part de la
persona formadora
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 54
Num respostes Grau acord |Num respostes | %
Grau acord
Taula 25 (indicador 25):Valoració de la capacitat de comunicació
per part de la persona formadora
Gràfic 25 (indicador 25):Valoració de la capacitat de comunicació
per part de la persona formadora
Aspectes globals sobre l’organització
Num respostes Grau acord |Num respostes | %
Grau acord
Taula 26 (indicador 26):Informació prèvia sobre l’activitat
formativa
Gràfic 26 (indicador 26):Informació prèvia sobre l’activitat
formativa
Num respostes Grau acord |Num respostes | %
Grau acord
Taula 27 (indicador 27):Adequació d’horaris
Gràfic 27 (indicador 27):Adequació d’horaris
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 55
Num respostes Grau acord |Num respostes | %
Grau acord
Taula 28 (indicador 28):Adequació de dates
Gràfic 28 (indicador 28):Adequació de dates
Num respostes Grau acord |Num respostes | %
Grau acord
Taula 29 (indicador 29):Adequació del lloc
Gràfic 29 (indicador 29):Adequació del lloc
Num respostes Grau acord |Num respostes | %
Grau acord
Taula 30 (indicador 30):Valoració de l’ambient de treball
Gràfic 30 (indicador 30):Valoració de l’ambient de treball
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 56
Avaluació global de l’activitat formativa
Num respostes Grau acord |Num respostes | %
Grau acord
Taula 31 (indicador 31):Grau d’aplicació dels aprenentatges
adquirits
Gràfic 31 (indicador 31):Grau d’aplicació dels aprenentatges
adquirits
Num respostes Grau acord |Num respostes | %
Grau acord
Taula 32 (indicador 32):Funcionalitat de la formació per a la
millora de la pràctica educativa
Gràfic 32 (indicador 32):Funcionalitat de la formació per a la
millora de la pràctica educativa
Num respostes Grau acord |Num respostes | %
Grau acord
Taula 33 (indicador 33):Resposta dels objectius a les necessitats
formatives
Gràfic 33 (indicador 33):Resposta dels objectius a les necessitats
formatives
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 57
Num respostes Grau acord |Num respostes | %
Grau acord
Taula 34 (indicador 34):Valoració global de l’acció formativa
Gràfic 34 (indicador 34):Valoració global de l’acció formativa
Num respostes Grau assol. |Num respostes | %
Grau acord
Taula 35 (indicador 35):Grau d’assoliment dels objectius
Gràfic 35 (indicador 35):Grau d’assoliment dels objectius
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 58
CONCLUSIONS
Tot seguit, a partir dels resultats obtinguts i en relació als objectius fixats en el treball, les
conclusions que se’n deriven són (els indicadors que s’enumeren a continuació corresponen
als gràfics i taules que tenen el mateix nombre):
1. Detecció de les necessitats formatives dels equips docents participants del
projecte EduCAT1x1.
A partir de la lectura dels indicadors 9, 15, 21, 31, 32 i 33 es considera que l’objectiu 1 s’ha
aconseguit en un grau alt, així com l’adequació de continguts a les necessitats del moment. La
lectura dels indicadors mostra una unanimitat pel que respecta a l’adequació de continguts de
la proposta. Per tant, d’aquí se’n dedueix que s’han detectat correctament les necessitats
formatives dels docents implicats en el Projecte EduCAT1x1.
2. Identificació de la disponibilitat de recursos disponibles en els centres educatius
que participen del programa .
A banda de conèixer els recursos tècnics de que disposen els centres educatius en relació al
projecte, era necessari conèixer la seva disponibilitat temporal. Des d’aquesta perspectiva es
detecta que l’objectiu 2 no s’acompleix de forma prou satisfactòria. A l’indicador 26
s’evidencia que un altre aspecte a millorar és la informació posada a disposició de forma
prèvia, durant la fase d’elaboració de la proposta. Uns altres indicadors que fan incís en la no
consecució d’aquest objectiu, i en la clara necessitat de millora són els indicadors 27 i 28,
que fan referència a les dates i horaris proposats. Es podria buscar una possible explicació en
el fet que són aquestes les dates en les que s’inicia període vacacional, i l’activitat formativa es
veu com una ingerència per alguns dels participants.
Pel que fa als espais on es va realitzar la formació (centres educatius, aules, zones
d’aparcament, ....) es consideren del tot adequats, tal i com s’aprecia a l’indicador 29.
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 59
3. Desenvolupament d’un model de formació i/o acompanyament per als equips
docents dels centres educatius que participen del Projecte EduCAT1x1.
Tant dels indicadors 10, 16, i 22, que fan referència a les estratègies metodològiques que
s’han emprat, com dels indicadors 11, 17 i 23, que afecten als materials que s’han utilitzat
com a suport, se’n dedueix un alt grau d’adequació. Per tant, la reunió de coordinació de
formadors que es va realitzar de forma prèvia va resultar efectiva pel que fa a metodologia i
materials.
L’equip de formadors ha estat avaluat de forma molt positiva, tant pel que respecta al domini
mostrat en els continguts (indicadors 12, 18 i 24), com també pel que respecta a la seva
capacitat de comunicar amb els participants (indicadors 13, 19 i 25).
Els assistents expressen, en un grau elevat, l’aplicabilitat dels aprenentatges adquirits
(indicador 31) i la funcionalitat de la formació per a la millora de la pràctica educativa
(indicador 32)
La valoració global de l’acció formativa (indicador 34) i el grau d’assoliment dels objectius
d’aquesta (indicador 35) es valora de forma molt satisfactòria.
Per tancar, a mode de resum, i tenint en compte que sempre hi ha aspectes i punts de millora:
LIMITACIONS I LÍNIES DE TREBALL FUTURES
El Projecte EduCAT1x1, tal i com està dissenyat des d’un punt de vista conceptual, ofereix
poques certeses al voltant del seu desenvolupament. Per dir-ho clar i ras, no es tracta d’un
projecte “a l’ús”, on hom esperaria trobar aquells aspectes comuns a un treball estructurat
sota alguna de les metodologies de treball per projectes (diagrama de Gantt, mètode PERT,
mètode de cadena crítica, mètode PRINCE2, ...), on es defineixen amb una certa previsió els
calendaris d’execució, recursos necessaris, objectius a assolir, fases i subfases, ...
Es considera que, amb els recursos disponibles i amb les circumstàncies inherents
al propi Projecte EduCAT1x1, el model de formació proposat i dirigit de forma
especial als centres d’educació secundària que participen del projecte, ha donat
resposta de forma satisfactòria als objectius plantejats en el moment del seu
plantejament.
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 60
Es tracta més aviat d’un desenvolupament en el que, seguint els principis de la innovació
oberta, es van ressolen els problemes, realitzant les adaptacions oportunes i decidint els
següents passos a donar, a mesura que es va avançant. No cal dir que això és una limitació
important, en tant i en quant es tradueix en una certa improvisació i una incertesa sobre la
seva execució. També afecta de forma directa a les previsions i accions a prendre. El camp de
la formació del professorat es veu molt influenciat per aquest fet.
Per tant, és sota aquesta perspectiva on cal emmarcar la proposta de formació desenvolupada.
Uns pocs mesos després hi ha altres elements que possiblement, en cas de reeditar-se la
proposta, caldria incorporar. El tractament dels estàndards educatius i l’anàlisi dels aspectes
relacionats amb les plataformes virtuals d’ensenyament-aprenentatge, en són exemples clars.
Anomenarem a aquesta limitació com “limitació d’informació i previsió de projecte”.
Un altre aspecte limitant és el que afecta als recursos. A diferents nivells. Per una banda la
proposta de tallers es va estructurar amb un nombre finit. Es feia necessari buscar un equilibri
entre la diversitat de necessitats que podien evidenciar-se en el moment de demanar parer al
conjunt de docents de secundària de Terres de l’Ebre, i el nombre de tallers que es podien
organitzar (en base als recursos tant materials, com econòmics i de formadors disponibles). A
banda, també cal nomenar que no tots els docents en el moment de la formació disposaven del
seu ordinador UMPC. La raó és que en molts casos la distribució es va realitzar en els mesos
d’estiu de 2010, per tal de tenir-ho tot a punt en el nou curs, a setembre. Hagués estat
interessant poder introduir continguts relacionats amb el control, funcionament i gestió de la
pròpia màquina. També, com a “limitació de recursos”, es pot anomenar la manca de
condicionament dels centres educatius en relació al Projecte EduCAT1x1. Si bé es van escollir
dos centres (INS Ramon Berenguer IV i INS Montsià, d’Amposta) que ja participaven de la
fase prèvia de pilotatge, no tenien la totalitat d’espais, estructura de xarxa i línies de dades,
adaptades en la seva totalitat. Novament, aquestes obres de condicionament, el Projecte
EduCAT1x1 les va realitzar l’estiu de 2010.
La tercera categoria d’aspectes limitants són els que es posarien dins de “limitacions de
caràcter temporal”. També n’hi ha de diversos. Un és que fa referència a la durada de
l’activitat formativa. No és suficient tres dies de formació, per molt intensiva que aquesta
sigui, per a preparar als docents respecte al Projecte EduCAT1x1. Aquest aspecte no és únic
d’aquest cas. En qualsevol matèria, tres dies de formació, no són suficients per produir els
canvis de consciència i/o actitud necessaris. Es necessita una acció més dilatada amb el temps
i de més llarg abast. Un altre és el que fa referència al calendari. Plantejar una activitat de
caràcter tant general a una zona educativa, xoca de ple amb la disposició de dates i hores dels
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 61
docents. Aquest fet ja determina molts aspectes de la proposta de formació i en limita
clarament les possibilitats.
El desenvolupament d’una proposta de formació per al conjunt dels docents participants en el
Projecte EduCAT1x1, adaptada al moment i circumstància de desenvolupament del projecte,
permet albirar un seguit de línies futures de treball. Les més destacades són les que
segueixen:
•Seguiment de la trajectòria formativa dels docents participants en el Projecte
EduCAT1x1. Una vegada desenvolupada una proposta de formació inicial, envers el
projecte, amb el temps, els docents aniran realitzant activitats de formació en funció de
les necessitats pròpies viscudes. D’aquesta manera, és fàcil, que cadascun d’ells vagi
generant, en dos o tres cursos, el seu propi pla de formació. El seguiment d’aquestes
trajectòries formatives constituiria una futura línia de treball.
•Relacionat amb l’anterior, però amb la suficient independència i importància, és el
seguiment dels PFC’s (Plans de Formació en Centre). Es tracta de les previsions de
formació que fan els propis centres educatius a tres anys vista. Cadascun d’ells es troba
en el seu estadi d’execució, però donat que en els propers tres anys, tots ells els hauran
de refer, es podria seguir la incidència que el Projecte EduCAT1x1 tindrà en les seves
previsions/demandes de formació futures. I en aquest punt, amb un seguiment i atenció
especial als processos de transferència de la formació, que en aquest cas per normativa
caldrà implementar.
•Una altra possible línia d’estudi seria la que afectaria a l’evolució de continguts. Amb el
temps hi haurà nous aspectes a considerar i altres que perdran importància. Aspectes
relacionats amb l’ús dels estàndards educatius (LOM, SCORM, Dublin Core, Common
Cartridge, ...), aspectes relacionats amb processos d’acompanyament més
personalitzats i fonamentats en el Coaching, la irrupció de comunitats d’aprenentatge
temàtiques, ... són alguns dels que ara són més evidents.
•L’evolució de les plataformes virtuals d’ensenyament-aprenentatge (acabades
d’irrompre a escena), i la tipologia de materials que posen a disposició, sota el concepte
de llibres digitals. En relació a aquesta, també cal considerar els materials elaborats pels
propis docents. Estudiar-ne la seva evolució i adaptació al nou entorn és una altra línia
de treball futur.
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 62
•Les metodologies posades en joc es veuran afectades per aquest entorn, tan enriquit
tecnològicament. Actualment ja s’està començant a parlar de metodologies actives i
focalitzades en l’adquisició de competències. Més centrades en el procés que no pas en
els resultats finals. El repte serà conjugar aquest canvi amb el desplegament del Projecte
EduCAT1x1.
•Estudi dels canvis en els processos d’avaluació. Aquesta deixarà de ser finalista per a
tenir un caràcter més sumatiu. Es tracta d’una ocasió per a posar en pràctica aspectes
d’autoavaluació, coavaluació, avaluació per competències, ...
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 63
Bibliografia❖ Agelet, J. i col·laboradors (2001). Estratégias organizativas de aula. Propuestas para
atender a la diversidad. Editorial Graó.
❖ Arbós, A. i Vidal M.C. (1997). Evolució, concepte i fonaments de la investigació educativa. Col·lecció “Temes Universitaris”. EDIUOC (Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya).
❖ Barba, C i Capella, S; (coordinadors) i col·laboradors (2010). Ordinadors a les aules. La clau és la metodologia. Editorial Graó.
❖ Barberà, E; Mauri, T.; Onrubia, J. (coordinadors) i col·laboradors (2008). Cómo valorar la calidad de la enseñanza basada en las TIC. Editorial Graó.
❖ Bates, A. W. T. (2001). Cómo gestionar el cambio tecnológico. Edisa Editorial.
❖ Casamayor, G. (coord.) i col·laboradors (2008). La formación on-line. Editorial Graó.
❖ Chesbrough H. W. (2009). Innovacion abierta. Plataforma Editorial Barcelona.
❖ Cross, J. (2007). Informal learning. Ed. Pfeiffer.
❖ Gros, B. (2000). El ordenador invisible. Gedisa Editorial.
❖ Hernández, A. (2007). 14 ideas clave. El trabajo en equipo del profesorado. Editorial Graó.
❖ Imbernón, F. (2007). 10 ideas clave. La formación permanente del profesorado. Editorial Graó.
❖ Iranzo, P. (2009). Innovando en edicación. Formarse para cambiar: un viaje personal. Eramus Ediciones.
❖ Olivé, V. i col·laboradors (2010). PNL & Coaching. Rigden Institut Gestalt.
❖ Ponti, F. (2009). Innovacció. Editorial Granica.
❖ Sanmartí, N. 10 ideas clave. Evaluar para aprender. Editorial Graó.
❖ Snyder, I; (compiladora) (2002). Alfabetismos digitales. Comunicación, innovación y Educación en la era electrónica. Ediciones Aljibe.
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 64
Webgrafia❖ Adell, J. (1997). “Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de la
i n f o r m a c i ó n ” . C o n s u l t a t e l 2 0 d e s e t e m b r e d e 2 0 1 0 a l ’ a d r e ç a : http://www.uib.es/depart/gte/revelec7.html
❖ Adell, J. (2010). Web personal. Consultat el 20 de setembre de 2010 a l’adreça: http://elbonia.cent.uji.es/jordi/
❖ Bates, T. (2010). Web personal. Consultat el 20 de setembre de 2010 a l’adreça: http://www.tonybates.ca/
❖ Burbules, N. C. (2010). Web personal. Consultat el 20 de setembre de 2010 a l’adreça: http://faculty.ed.uiuc.edu/burbules/
❖ Carro, L; (2001). “Métodos de Investigación Educativa”. Consultat el 20 de setembre de 2010 a l’adreça: http://www.doe.uva.es/metodos
❖ Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (2006). “Arquitectura TIC per a l ’ e d u c a c i ó ” . C o n s u l t a t e l 2 0 d e s e t e m b r e d e 2 0 1 0 a l ’ a d r e ç a : http://www.xtec.cat/agenda/areatic.pdf
❖ Departament d'Educació i Universitats, i Departament de la Presidència (2008). “ Projecte H e u r a ” . C o n s u l t a t e l 2 0 d e s e t e m b r e d e 2 0 1 0 a l ’ a d r e ç a : http://www.xtec.net/tic-voc/Documents/heuravoc.pdf
❖ Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (2009). “Signatura del conveni E s c o l a 2 . 0 ” . C o n s u l t a t e l 2 0 d e s e t e m b r e d e 2 0 1 0 a l ’ a d r e ç a : http://tinyurl.com/35h97c9
❖ Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (2009). “Projecte EduCAT1x1”. Consultat el 20 de setembre de 2010 a l’adreça: http://tinyurl.com/3ajmdn4
❖ Downes, S. (2010). Web personal. Consultat el 20 de setembre de 2010 a l’adreça: http://www.downes.ca/
❖ EDUTEC (2010). “Blog de la Asociación EDUTEC sobre Tecnología Educativa”. Consultat el 20 de setembre de 2010 a l’adreça: http://gte2.uib.es:16080/edutec_blog/
❖ Freire, J. (2007). “Rutas para la innovación abierta”. Consultat el 20 de setembre de 2010 a l’adreça: http://nomada.blogs.com/jfreire/2007/03/rutas_para_la_i.html
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 65
❖ IMAE - GIODE (2009). “Projecte EduCAT1x1”. Consultat el 20 de setembre de 2010 a l’adreça: http://imae.wikispaces.com/Projecte+1x1
❖ Martínez Miguelez, Miguel (2006). “Validez y confiabilidad en la metodología cualitativa. P a r a d ì g m a ” . C o n s u l t a t e l 2 0 d e s e t e m b r e d e 2 0 1 0 a l ’ a d r e ç a : http://www.scielo.org.ve/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1011-22512006000200002&lng=es&nrm=iso
❖ Ministerio de Educación de España (2009). “Distribució pressupostària para el Programa Escuela 2.0 para el 2009”. Consultat el 20 de setembre de 2010 a l’adreça: http://www.educacion.es/horizontales/prensa/notas/2009/07/escuela-20.html
❖ Ministerio de Educación de España (2009). “Los responsables de TIC de las CCAA aseguran que el programa Escuela 2.0 es compatible con sus planes”. Consultat el 20 de s e t e m b r e d e 2 0 1 0 a l ’ a d r e ç a : http://www.educacion.es/horizontales/prensa/notas/2009/05/reunion-tecnicos-tic.html
❖ Ministerio de Educación de España (2009). “El programa Escuela 2.0 dotará a 400.000 alumnos y 20.000 profesores y digitalizará 14.400 aulas durante el curso 2009/2010”. C o n s u l t a t e l 2 0 d e s e t e m b r e d e 2 0 1 0 a l ’ a d r e ç a : http://www.educacion.es/horizontales/prensa/notas/2009/09/escuela2p0.html
❖ Ministerio de Educación de España (2009). “Aprobada la distribución de un crédito complementario de seis millones para la implantación del Programa Escuela 2.0”. C o n s u l t a t e l 2 0 d e s e t e m b r e d e 2 0 1 0 a l ’ a d r e ç a : http://www.educacion.es/horizontales/prensa/notas/2009/12/fondos-2p0.html
❖ Ministerio de Educación de España (2009). “El Ministerio de Educación y Microsoft alcanzan un acuerdo de colaboración en el marco del Programa Escuela 2.0”. Consultat el 2 0 d e s e t e m b r e d e 2 0 1 0 a l ’ a d r e ç a : http://www.educacion.es/horizontales/prensa/notas/2009/12/microsoft.html
❖ Ministerio de Educación de España (2010). “El Ministro de Educación expone ante el Parlamento Europeo las prioridades del Gobierno en materia educativa”. Consultat el 20 d e s e t e m b r e d e 2 0 1 0 a l ’ a d r e ç a : http://www.educacion.es/horizontales/prensa/notas/2010/01/gabilondo-bruselas.html
❖ Obea Research Group - Mondragon Unibersitatea (2007). “Innovación abierta. Más allá de la innovación tradicional”. Consultat el 20 de setembre de 2010 a l’adreça: http://www.emotools.com/static/upload/files/obeainnovabrt.pdf
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 66
❖ Presidencia del Gobierno de España (2009). “Plan E - Programa Escuela 2.0”. Consultat el 20 de setembre de 2010 a l’adreça: http://www.plane.gob.es/escuela-20/
❖ Tallada, A. (2009). “Línia de temps del desenvolupament EduCAT1x1”. Consultat el 20 de setembre de 2010 a l’adreça: http://www.dipity.com/atallada
❖ Wikipedia (2010). Definició de “Innovación abierta”. Consultat el 20 de setembre de 2010 a l’adreça: http://es.wikipedia.org/wiki/Innovaci%C3%B3n_abierta
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 67
Annexos
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 68
ANNEX 1: PROGRAMA DE LA FORMACIÓ ESPECÍFICA PER ALS MEMBRES DELS SERVEIS EDUCATIUS
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 69
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 70
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 71
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 72
ANNEX 2: PROPOSTA DE FORMACIÓ EDUCAT1X1 (CURS EN CENTRE)
Continguts4. Pissarra digital interactiva (1 sessió)
a) Què és una pissarra digital interactivab) La PDI com a macro pantallac) Ús d’eines pròpies de la PDI: punters, traçadors, ...d) Ús avançat de la PDI.
3. Plataformes digitals (2 sessions)a) Què sónb) Elementsc) Gestió de contingutsd) Gestió d’activitatse) Eines avançades
i) Planificacióii) Comunicacióiii) Tutoritzacióiv) Seguiment
f) Moodleg) Empúries: funcions avançades de control i gestió
4. Materials, entorns i altres eines digitals (2 sessions)a) Llibres de textb) Altres continguts educatiusc) Continguts d’edutainmentd) Blocse) Wikisf) RSSg) Xarxes socials: Facebook, Twitter, ...h) Youtubei) Presència institucional del Departament a la xarxaj) Internet segurak) L’espai d’acompanyament i formació eduCat1x1
Objectius12.Tenir tres sessions (una per trimestre), descrites, que comporten l’ús de pissarra
digital (objectius, recursos utilitzats, exercicis relacionats, criteris d’avaluació, atenció a la diversitat, ...)
13.Elaborar una bastida bàsica d’estructura d’unitat didàctica, amb els diversos elements que la composen.
14.Descripció/construcció (a nivell d’iniciació) de l’Entorn Personal d’Aprenentatge propi.
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 73
ANNEX 3: QÜESTIONARI DE DETECCIÓ INICIAL DE NECESSITATS FORMATIVES
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 74
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 75
ANNEX 4: MOSTRA DELS RESULTATS OBTINGUTS
Sol·licitud Centre MI MII PDI B GA W2 PC M TI XSSol·licitud 1 Centre A 1 6 5 2 4 3Sol·licitud 2 Centre B 6 3 4 5 2 1Sol·licitud 3 Centre B 6 5 4 3 2 1Sol·licitud 4 Centre B 6 5 4 3Sol·licitud 5 Centre B 6 1 5 4 3 2Sol·licitud 6 Centre B 6 5 2 4 3 1Sol·licitud 7 Centre B 6 5 1 4 3 2Sol·licitud 8 Centre C 5 6 4 3Sol·licitud 9 Centre C 5 6 4 3
Sol·licitud 10 Centre D 6 5 4 3 2 1Sol·licitud 11 Centre C 4 6 5 3Sol·licitud 12 Centre C 4 6 1 5Sol·licitud 13 Centre C 6 6 6 6 6Sol·licitud 14 Centre C 6 5Sol·licitud 15 Centre E 3 5 5 2 5 3 3 2 2 2Sol·licitud 16 Centre B 6 5 4 6 6 5 5 4 6 5Sol·licitud 17 Centre F 5 4 3 2 6 1Sol·licitud 18 Centre E 5 4 6 5 4 5 5 5Sol·licitud 19 Centre F 4 2 5 4 2 2 1Sol·licitud 20 Centre E 6 5 4 1 3Sol·licitud 21 Centre E 6 5 1 4 3 2Sol·licitud 22 Centre E 5 1 3 6 4 2Sol·licitud 23 Centre C 6 5 4 4 3 2 1 1Sol·licitud 24 Centre C 6 4 6 6Sol·licitud 25 Centre B 6 1 5 3 2 4Sol·licitud 26 Centre G 1 6 3 5 4 2Sol·licitud 27 Centre C 6 5 1 4 3 2Sol·licitud 28 Centre G 6 3 5 2 1 4Sol·licitud 29 Centre B 6 5 4 3 1 2Sol·licitud 30 Centre E 6 1 5 4 3 2Sol·licitud 31 Centre H 2 1 6 3 4 3 5 4Sol·licitud 32 Centre C 6 4 2 5 3 1Sol·licitud 33 Centre B 6 5 4 3 2 1Sol·licitud 34 Centre B 5 6 6 6 5 1 5 5 6 4Sol·licitud 35 Centre B 6 2 1 5 4 3Sol·licitud 36 Centre G 6 5 4 1 3 2Sol·licitud 37 Centre I 6 5 6 5 5 5Sol·licitud 38 Centre G 6 4 5 3 2 1Sol·licitud 39 Centre J 6 5 1 4 3 2Sol·licitud 40 Centre F 6 6 6 6 5 6 6 5 5 5
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 76
ANNEX 5; TAULA D’ASSIGNACIÓ DE TALLERS A PARTIR DE LES DEMANDES REBUDES
Docent Centre MI MII PDI B GA W2 PC MU TI XS DIA 1 DIA 2 DIA 3Docent 1 Centre A 5 1 1 6 4 2 3 B1 MB4 GA6Docent 2 Centre A 6 4 5 3 2 1 PDI3 GA3 MA3Docent 3 Centre A 6 4 5 3 2 1 GA1 PDI4 MA3Docent 4 Centre A 6 4 5 2 4 1 B1 GA3 MA2Docent 5 Centre A 6 3 4 5 2 1 B1 MA1 GA5Docent 6 Centre A 6 2 4 5 1 3 B1 MA1 GA5Docent 7 Centre A 6 1 5 2 3 4 MB1 MA1 PDI7Docent 8 Centre A 6 1 5 2 3 4 MB2 MA1 PDI7Docent 9 Centre A 6 1 5 2 4 3 MB1 GA4 PDI7
Docent 10 Centre B 3 4 6 2 1 5 B1 PDI4 GA6Docent 11 Centre B 6 5 4 3 PC1 GA3 B3Docent 12 Centre B 6 4 5 2 3 B1 GA3 MA2Docent 13 Centre B 6 3 4 5 PC1 GA3 PDI6Docent 14 Centre B 5 6 4 PC1 GA3 PDI6Docent 15 Centre B 6 5 4 PC1 GA3 PDI6Docent 16 Centre C 6 1 5 2 3 4 GA1 PDI5 W3Docent 17 Centre C 6 1 2 5 4 3 W1 MA1 W3Docent 18 Centre C 4 2 6 5 1 3 PDI3 GA3 PC3Docent 19 Centre C 6 5 1 2 3 PC1 MA1 GA5Docent 20 Centre C 6 4 5 3 1 2 MB3 PDI4 B3Docent 21 Centre C 2 6 5 4 3 1 5 PDI1 MA1 B3Docent 22 Centre C 5 6 1 2 3 5 4 PC1 PDI5 MA3Docent 23 Centre C 1 4 MB1 MA1 PC3Docent 24 Centre D 6 5 4 3 2 1 MB2 PDI4 MA3Docent 25 Centre D 6 5 4 3 2 1 1 MB2 PDI4 MA3Docent 26 Centre D 6 5 4 3 2 1 MB2 MA1 PDI6Docent 27 Centre D 6 5 4 3 2 1 MB3 MA1 PDI6Docent 28 Centre D 6 5 4 3 2 1 MB3 MA1 PDI6Docent 29 Centre D 6 5 4 3 2 1 MB3 MA1 PDI6Docent 30 Centre D 6 5 4 3 2 1 MB3 MA1 PDI6Docent 31 Centre D 6 5 4 3 2 1 MB2 PDI4 MA3Docent 32 Centre D 6 5 4 3 2 1 MB2 PDI4 MA3Docent 33 Centre D 6 5 4 3 2 1 MB1 PDI4 MA3Docent 34 Centre D 6 5 4 3 2 1 MB2 PDI4 MA3Docent 35 Centre D 6 5 4 3 2 1 MB2 PDI4 MA3Docent 36 Centre D 6 5 4 3 2 1 MB2 PDI4 MA3Docent 37 Centre D 6 5 4 3 2 1 MB3 PDI5 MA2Docent 38 Centre D 6 5 4 3 2 1 MB1 PDI5 MA2Docent 39 Centre D 6 5 4 3 2 1 MB1 PDI5 MA2Docent 40 Centre D 6 5 4 3 2 1 MB1 PDI5 MA2Docent 41 Centre E 6 5 4 3 PDI1 MA1 GA6Docent 42 Centre E 6 5 4 3 PDI1 MA1 GA6Docent 43 Centre E 6 5 4 3 M1 PDI5 MA3Docent 44 Centre E 6 5 4 3 PDI2 GA4 MA3Docent 45 Centre E 6 5 4 3 PDI2 GA4 MA3Docent 46 Centre E 6 5 4 3 MB2 GA4 PDI7Docent 47 Centre E 6 5 4 3 MB2 GA4 PDI7Docent 48 Centre F 6 6 6 6 5 6 6 5 5 5 MB1 TI PDI6
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 77
Docent 49 Centre F 4 5 3 3 3 5 4 4 3 3 PC1 MB7 MA2Docent 50 Centre F W1 TI PDI7Docent 51 Centre F 6 5 4 4 2 3 B1 MB5 GA6Docent 52 Centre F 6 5 4 2 1 3 MB3 GA4 PDI7Docent 53 Centre F 6 5 2 4 1 3 2 2 2 2 MB3 MA1 B3Docent 54 Centre F 4 5 1 6 3 2 W1 B2 MA3Docent 55 Centre F 4 2 5 4 2 2 1 PDI1 MB4 B3Docent 56 Centre F 6 1 5 4 3 2 MB1 GA4 PDI7Docent 57 Centre F 5 4 3 2 6 1 PC1 MB5 MA2Docent 58 Centre F 1 2 3 4 5 6 W1 GA3 PC3Docent 59 Centre F 1 2 4 5 6 W1 GA4 PC3Docent 60 Centre F 1 2 3 6 4 5 GA1 W2 PC3Docent 61 Centre F 6 5 4 2 3 1 MB2 PDI4 MA3Docent 62 Centre G 6 1 6 6 6 6 6 6 GA1 TI PC3Docent 63 Centre G 6 1 6 6 6 6 2 6 6 3 MB3 TI B3Docent 64 Centre G 6 6 4 5 5 5 MB3 PDI4 B3Docent 65 Centre G 6 1 6 5 4 5 MB3 PDI4 B3Docent 66 Centre G 6 1 6 5 4 5 MB3 PDI4 B3Docent 67 Centre G 5 1 3 6 2 5 4 3 GA1 TI MB6Docent 68 Centre G 6 2 6 4 4 5 4 4 4 4 MB2 B2 PDI6Docent 69 Centre G M1 B2 W3Docent 70 Centre G 6 1 5 4 6 1 3 3 4 6 MB3 B2 PDI7Docent 71 Centre G 6 1 5 4 6 1 3 3 4 6 MB3 B2 PDI7Docent 72 Centre G 6 5 4 2 1 3 MB3 B2 PDI7Docent 73 Centre G 4 1 6 3 5 2 GA1 TI MB6Docent 74 Centre G 3 6 1 3 2 4 M1 GA3 W3Docent 75 Centre G 6 5 4 3 2 1 M1 MB5 B3Docent 76 Centre G 5 1 6 4 3 2 PC1 GA3 MB6Docent 77 Centre G 6 4 3 5 2 1 B1 MB4 W3Docent 78 Centre G 1 6 5 5 6 3 1 1 1 3 B1 PDI5 MA2Docent 79 Centre G 5 3 6 2 4 1 M1 MB5 GA5Docent 80 Centre G 6 4 5 3 1 2 1 B1 MB5 GA5Docent 81 Centre G 3 4 2 6 1 M1 PDI4 GA5Docent 82 Centre G 5 5 PC1 GA4 PDI6Docent 83 Centre G 6 5 2 3 4 1 MB3 MA1 GA6Docent 84 Centre H 6 5 1 4 3 2 M1 MB4 GA5Docent 85 Centre H 5 1 6 4 3 2 PDI2 GA3 PC3Docent 86 Centre H 6 5 4 3 2 1 MB1 B2 PDI7Docent 87 Centre H 6 5 4 2 3 1 MB1 PDI5 B3Docent 88 Centre H 6 5 4 3 2 1 MB2 B2 PDI7Docent 89 Centre H 6 5 4 3 2 1 MB2 PDI5 B3Docent 90 Centre H 5 6 2 4 1 3 PDI2 W2 GA5Docent 91 Centre H PDI1 MB7 B4Docent 92 Centre H PDI1 MB7 B4Docent 93 Centre H PDI1 MB7 B4Docent 94 Centre H PDI1 MB7 B4Docent 95 Centre H PDI1 MB7 B4Docent 96 Centre H PDI1 MB7 B4Docent 97 Centre H PDI1 MB7 B4Docent 98 Centre H PDI1 MB7 B4Docent 99 Centre I 6 5 5 6 5 5 5 MB1 TI MA2
Docent 100 Centre I 4 3 6 2 1 5 GA1 TI MB6Docent 101 Centre I 3 4 4 5 4 4 4 4 4 4 B1 PDI4 MA2Docent 102 Centre I 3 5 6 6 4 4 PC1 B2 MA3
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 78
Docent 103 Centre I 6 5 4 3 2 1 MB1 PDI5 MA2Docent 104 Centre J 6 6 6 6 6 B1 TI GA5Docent 105 Centre J 6 5 1 4 3 2 PC1 MB4 GA5Docent 106 Centre K 6 6 6 6 6 M1 MA1 GA5Docent 107 Centre K 6 6 6 6 5 6 MB3 PDI4 GA5Docent 108 Centre K 5 4 3 3 4 5 3 6 4 2 PC1 MB5 MA2Docent 109 Centre K 6 5 2 3 5 M1 MB4 GA5Docent 110 Centre K 6 5 4 3 GA1 PDI5 W3Docent 111 Centre K PC1 GA3 W3Docent 112 Centre K 4 6 5 3 GA1 MB5 PDI6Docent 113 Centre K 5 6 4 3 PDI1 MB5 GA6Docent 114 Centre K 6 5 4 3 2 1 B1 MB5 GA6Docent 115 Centre K 6 5 4 4 3 2 1 1 PC1 PDI5 B3Docent 116 Centre K 6 5 4 3 1 2 W1 MB4 B3Docent 117 Centre K 5 6 2 4 3 1 PDI1 MB5 GA6Docent 118 Centre K 6 5 2 4 3 1 MB1 PDI5 GA6Docent 119 Centre K 6 6 6 M1 PDI5 GA6Docent 120 Centre K 6 5 2 4 1 3 MB2 GA4 PDI7Docent 121 Centre K 6 4 2 5 3 1 PDI3 MB4 GA5Docent 122 Centre K 6 3 2 5 4 GA1 MB5 W3Docent 123 Centre K 6 5 1 4 3 2 MB3 GA4 PDI7Docent 124 Centre K 6 4 5 2 1 3 PDI3 MB4 B3Docent 125 Centre K 6 3 5 2 4 1 MB2 GA4 PDI7Docent 126 Centre K 6 3 5 4 2 GA1 MB4 PC3Docent 127 Centre K 4 6 1 5 GA1 PDI4 MB6Docent 128 Centre K 6 5 4 MB3 PDI5 GA6Docent 129 Centre K 6 4 6 6 MB1 B2 MA3Docent 130 Centre K 6 5 MB3 PDI5 GA6Docent 131 Centre L 5 4 6 5 4 5 5 5 PDI2 TI GA5Docent 132 Centre L 6 1 3 3 3 3 4 5 5 4 MB2 TI PC3Docent 133 Centre L 1 2 6 3 4 5 GA1 W2 PC3Docent 134 Centre L 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 PDI1 MB7 MA2Docent 135 Centre L 4 1 6 3 3 3 2 3 4 3 W1 MB5 W3Docent 136 Centre L 6 3 6 4 6 3 3 3 4 2 MB1 B2 PDI6Docent 137 Centre L 5 1 6 4 5 5 3 6 3 2 PDI1 MB4 B3Docent 138 Centre L 3 5 5 2 5 3 3 2 2 2 GA1 PDI5 MA3Docent 139 Centre L 2 1 6 3 2 2 2 2 2 B1 PDI4 PC3Docent 140 Centre L 6 5 4 3 1 2 MB1 PDI5 B3Docent 141 Centre L 6 5 4 2 3 1 W1 MB5 GA5Docent 142 Centre L 6 5 1 4 3 2 MB3 MA1 GA6Docent 143 Centre L 5 1 3 6 4 2 W1 MB5 GA6Docent 144 Centre L 4 5 1 3 6 2 GA1 MB7 MA2Docent 145 Centre L 6 1 5 4 3 2 MB1 B2 PDI7Docent 146 Centre L 6 1 5 4 3 2 MB1 B2 PDI7Docent 147 Centre M 1 4 3 5 6 2 W1 GA4 W3Docent 148 Centre M 5 2 5 4 6 6 4 3 6 3 PDI1 MB4 B3Docent 149 Centre M 6 3 3 4 3 3 6 1 MB2 TI W3Docent 150 Centre M 6 5 6 5 5 5 B1 PDI5 GA5Docent 151 Centre M 1 6 5 3 2 4 GA1 B2 W3Docent 152 Centre M 1 2 6 1 5 4 3 GA1 TI PC3Docent 153 Centre M 3 5 2 1 6 4 PC1 GA3 MA3Docent 154 Centre M 6 5 4 2 1 3 B1 PDI5 GA6Docent 155 Centre M 6 5 4 1 3 2 MB3 GA4 PDI7Docent 156 Centre M 1 6 2 4 5 3 PC1 W2 B3
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 79
Docent 157 Centre M 6 5 4 3 3 2 B1 MB4 GA6Docent 158 Centre M 6 5 4 1 3 2 MB1 B2 MA2Docent 159 Centre M 5 6 4 1 3 2 B1 MB4 MA2Docent 160 Centre M 2 6 4 5 3 1 1 1 B1 PDI5 GA5Docent 161 Centre M 6 1 6 MB2 GA4 PDI7Docent 162 Centre M 1 1 1 6 4 4 5 3 1 PC1 GA3 B3Docent 163 Centre M 3 6 2 1 5 2 W1 PDI5 W3Docent 164 Centre M PC1 B2 PDI6Docent 165 Centre M B1 TI PDI7Docent 166 Centre M M1 TI PDI6Docent 167 Centre N PDI3 B2 GA6Docent 168 Centre N PDI3 B2 GA6Docent 169 Centre N PDI3 B2 PC3Docent 170 Centre N PDI1 MB7 B4Docent 171 Centre N PDI1 MB7 B4Docent 172 Centre N PDI2 MB7 B4Docent 173 Centre N PDI2 MB7 B4Docent 174 Centre N PDI2 MB7 B4Docent 175 Centre N PDI2 MB7 B4Docent 176 Centre N PDI2 MB7 B4Docent 177 Centre N PDI2 MB7 B4Docent 178 Centre N PDI2 MB7 B4Docent 179 Centre N PDI2 MB7 B4Docent 180 Centre N PDI2 MB7 B4Docent 181 Centre N PDI2 MB7 B4Docent 182 Centre N PDI3 MB7 B4Docent 183 Centre N PDI3 MB7 B4Docent 184 Centre N PDI3 GA4 B3Docent 185 Centre N PDI3 GA4 B4Docent 186 Centre N PDI3 GA4 B4Docent 187 Centre N PDI3 GA4 B4Docent 188 Centre O 6 1 2 5 4 4 5 5 6 1 MB2 TI GA6Docent 189 Centre O 5 6 6 6 5 1 5 5 6 4 M1 TI MA2Docent 190 Centre O 6 5 4 6 6 5 5 4 6 5 MB1 TI MA3Docent 191 Centre O 1 2 1 3 4 5 6 B1 GA4 PC3Docent 192 Centre O 4 2 3 3 6 2 5 5 5 5 GA1 MB4 PC3Docent 193 Centre O 6 4 5 6 6 5 MB3 B2 PDI6Docent 194 Centre O 6 5 2 4 3 1 B1 MB5 GA6Docent 195 Centre O 6 1 5 4 3 2 PC1 MB4 GA5Docent 196 Centre O 6 2 1 5 4 3 GA1 MB5 PC3Docent 197 Centre O 6 5 4 3 M1 MB5 B3Docent 198 Centre O 4 5 6 3 2 1 W1 GA3 MA3Docent 199 Centre O 6 5 4 3 2 1 GA1 B2 PC3Docent 200 Centre O 6 5 4 3 2 1 MB3 B2 MA2Docent 201 Centre O 6 5 1 4 3 2 MB1 PDI5 PC3Docent 202 Centre O 6 5 4 3 1 2 W1 B2 MA2Docent 203 Centre O 5 1 1 1 4 1 1 6 1 3 M1 MB5 GA6Docent 204 Centre O 6 6 6 6 4 1 1 2 1 1 MB1 MA1 PDI6Docent 205 Centre O 6 3 4 5 2 1 B1 MB4 GA5Docent 206 Centre O 6 6 M1 MB5 PDI7Docent 207 Centre O 6 2 4 5 1 3 MB2 GA4 W3Docent 208 Centre O 6 3 4 5 2 1 MB2 B2 PDI6Docent 209 Centre O 5 3 1 6 2 4 PC1 MB4 GA5Docent 210 Centre O 6 1 2 3 5 4 MB2 GA3 PC3
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 80
Docent 211 Centre O 6 5 1 3 4 2 MB3 MA1 GA6Docent 212 Centre P 6 3 5 4 2 1 GA1 MB5 W3Docent 213 Centre P 6 3 6 1 6 6 6 M1 TI PDI6Docent 214 Centre P 6 6 3 5 5 5 4 5 6 3 MB1 MA1 B3Docent 215 Centre P 1 6 3 5 4 2 M1 GA3 PC3Docent 216 Centre P 1 2 6 5 3 4 GA1 TI PC3Docent 217 Centre P 6 3 5 2 1 4 GA1 MB4 PDI6Docent 218 Centre P 6 5 5 4 3 2 B1 MB4 GA5Docent 219 Centre P 1 4 2 3 3 3 PDI3 TI GA6Docent 220 Centre P 6 4 5 3 2 1 PC1 GA4 MA2Docent 221 Centre P 6 5 3 4 2 1 MB1 W2 MA2Docent 222 Centre P 6 4 5 2 3 1 PDI3 MA1 B3Docent 223 Centre P 6 5 4 1 3 2 MB2 MA1 PDI6Docent 224 Centre Q 1 2 3 4 5 6 M1 TI PC3Docent 225 Centre Q 2 1 6 3 4 3 5 4 PC1 PDI4 GA6Docent 226 Centre Q 1 6 2 5 4 3 M1 TI GA5Docent 227 Centre Q 3 4 2 1 6 5 4 3 2 2 PC1 GA3 MA2Docent 228 Centre Q 6 5 3 2 4 1 GA1 PDI5 W3Docent 229 Centre Q 6 5 4 3 2 1 PC1 GA3 PDI6Docent 230 Centre Q 5 2 6 1 3 4 5 PDI1 MB4 PC3Docent 231 Centre Q 1 6 5 4 3 GA1 PDI4 PC3Docent 232 Centre Q 6 1 5 4 2 W1 GA3 PDI6Docent 233 Centre Q 6 5 W1 GA3 PDI6Docent 234 Centre Q 6 5 W1 GA3 PDI7Docent 235 Centre Q 6 M1 GA4 PDI7Docent 236 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI2 MB4 W3Docent 237 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI2 MB4 W3Docent 238 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI2 MB4 W3Docent 239 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI2 MB5 W3Docent 240 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI2 MB5 W3Docent 241 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI3 MB5 W3Docent 242 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI3 MB5 W3Docent 243 Centre R 5 6 2 3 4 1 W1 PDI4 MB6Docent 244 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI3 W2 MB6Docent 245 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI3 W2 MB6Docent 246 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI3 W2 MB6Docent 247 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI1 W2 MB6Docent 248 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI1 W2 MB6Docent 249 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI1 W2 MB6Docent 250 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI1 W2 MB6Docent 251 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI1 W2 MB6Docent 252 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI2 W2 MB6Docent 253 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI2 W2 MB6Docent 254 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI2 W2 MB6Docent 255 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI2 W2 MB6Docent 256 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI2 W2 MB6Docent 257 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI3 W2 MB6Docent 258 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI3 W2 MB6Docent 259 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI3 W2 MB6Docent 260 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI3 W2 MB6Docent 261 Centre R 5 6 2 3 4 1 PDI3 W2 MB6Docent 262 Centre S 1 6 5 2 4 3 W1 GA3 W3
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 81
ANNEX 6: PROPOSTA DE FORMACIÓ EN ENTORNS 1X1 - (ICE URV-XTEC)
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 82
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 83
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 84
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 85
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 86
ANNEX 7: CARTA INFORMATIVA ALS CENTRES EDUCATIUS
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 87
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 88
Artur J. Tallada Cervera • e-mail: [email protected] • URV • 89