Upload
others
View
6
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
Motius per la implementació desistemes de gestió mediambientals.
(algunes consideracions sobre la implantació de l’EMAS a Tarragona)
Miquel Àngel Bové SansGrup de Recerca en Indústria i Territori (GRIT)
- Departament d’Economia -
JORNADA: SISTEMES DE GESTIÓ MEDIAMBIENTALS DE LES EMPRESES. SIGNIFICACIÓ I POLÍTICA
Tortosa, 10 de maig de 2011
Motius per la implementació desistemes de gestió mediambientals
1. Què són els SGMA?
2. Per què hi ha organitzacions que implanten SGMA?
3. Quina és la situació a les nostres comarques?
4. Conclusions
SUMARI
Motius per la implementació desistemes de gestió mediambientals
1. Què són els SGMA?
2. Per què hi ha organitzacions que implanten SGMA?
3. Quina és la situació a les nostres comarques?
4. Conclusions
SUMARI
Què és la gestió ambiental?
Són totes aquelles accions i mecanismes per a millorar el comportament d’empreses i institucions en relació al medi ambient i als recursos naturals
Què són els SGMA?
Objectiu principal de la gestió ambiental?
Millorar el comportament ambiental de l’organització
Què diuen les empreses i institucions sobre la sostenibilitat?
Què són els SGMA?
(a partir d’una enquesta a 1.560 executius de tot el món)
En un informe del MIT- Sloan Management Review i BCG (2009): “The Business o Sustainability”
http://sloanreview.mit.edu/sustainability/
Existeix un gran consens (>92%) sobre la importància dels aspectes ambientals en les empreses
Però alhora la majoria d’empreses (>70%) encara no han desenvolupat un estratègia ambiental
Els principals impulsors (drivers) de les inversions ambientals són: la legislació, la preocupació dels consumidors i l’interès dels treballadors
35%
10% 10% 9% 9% 8% 8%
5% 4%2%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
Millora de laimatge de lacompanyia ode la marca
Estalvi decostos
Avantatgecompetitiva
Satisfacció,moral o
retenció delstreballadors
Innovació enproducte,servei omercat
Model denegoci o
innovació deprocés
Noves fontsd'ingressos ode tresoreria
Gestióefectiva del
risc
Millor relacióamb els grups
d'interés
Altres
Principals beneficis en les organitzacions d'abordar els temes relacionats amb la sostenibilitat, 2009
Font: MIT- Sloan Management Review i BCG (2009)
Què són els SGMA?
Què és la gestió ambiental?
Són totes aquelles accions i mecanismes per a millorar el comportament d’empreses i institucions en relació al medi ambient i als recursos naturals
Què són els SGMA?
Objectiu de la gestió ambiental?
Millorar el comportament ambiental de l’organització
Per tant, els sistemes de gestió mediambientals(SGMA) ens ajuden a aconseguir l’objectiu de forma eficient i controlada
Com? ...
Identificació d’aspectes ambientals
... Com?
Aig
ües
resi
dual
s
Prod
ucci
ó re
sidu
s
Emis
sion
s at
mos
fèriq
ues
Con
tam
inac
ió d
el s
òl
Con
tam
inac
ió a
cúst
ica
Con
tam
inac
ió ll
umín
ica
Legi
onel
la
Con
sum
d'e
nerg
ia
Con
sum
d'a
igua
Blocs sanitaris
Bar/ Restaurant
Jardineria
Manteniment
Estada clients
Obres i reformes
Piscina
Rentacotxes
Avaluació d’aspectes ambientals Priorització de les actuacions
Què són els SGMA?
Models principals:
Norma ISO14001 Reglament EMAS
Contenen requisits permeten certificació
Altres certificacions (sistemes, producte, instal·lacions...)
• Distintiu de garantia de qualitat ambiental • EN16001 – sistemes de gestió energètica• Ecolabels• ...• Pròpies
Models de sistemes de gestió ambiental
Què són els SGMA?
Què són els SGMA?
Motius per la implementació desistemes de gestió mediambientals
1. Què són els SGMA?
2. Per què hi ha organitzacions que implanten SGMA?
3. Quina és la situació a les nostres comarques?
4. Conclusions
SUMARI
Motius per implantar l’EMAS
1. MILLORA DE LES RELACIONS AMB L’ADMINISTRACIÓ- Ajuts i subvencions- Tracte legislatiu preferent (llicència ambiental, llei responsabilitat ambiental)- Reducció del cànon de l’aigua en usos industrials- Avantatges en contractació pública i compra verda- 15% descompte en les taxes d’Ecolabel i DGQA
2. PORTA D’ENTRADA A CLIENTS, MERCATS I RECONEIXEMENT PÚBLIC- Credencials “verdes”, sostenibilitat i responsabilitat social- El valor d’una empresa depèn de la seva capacitat de la gestió
3. MILLORA DE LA QUALITAT AMBIENTAL DEL PRODUCTE/SERVEI/PROCÉS- Exigència creixent per part del client i de la societat
4. MILLORA EN LA GESTIÓ- Manteniment d’equips i instal·lacions
(....)
Per què implantar un SGMA?
5. REDUCCIÓ DE COSTOS- Minimització de consums d’energia, aigua, combustible, recursos...- Minimització de residus (cost de la gestió)- Evitació de possibles sancions
6. REDUCCIÓ DEL RISC- Reducció del risc d’incompliment legal- Reducció del risc de danys sobre el medi
7. RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA (RSC)- Un dels principals eixos de la responsabilitat social és la gestió ambiental i la sostenibilitat- Responsabilitat local, amb la comunitat i entorn immediat
8. ACTITUD PROACTIVA DE COMUNICACIÓ TRANSPARENT- Diàleg amb totes les parts, incloent grup de pressió mediambiental
Per què implantar un SGMA?
Motius per implantar l’EMAS
EVER Study (2005):
Què diuen les empreses i institucions sobre l’EMAS?
Per què implantar un SGMA?
29 partcipants a l’EMAS, 2 dels quals administracions públiques
11 no partcipants a l’EMAS, 4 dels quals n’han sortit
17 stakeholders
57 TOTAL
Vernon, J. et al. (2009) ó Milieu & RPA (2009):
tenim dos estudis encarregats per la Comissió Europea:
457 centres registrats amb EMAS (11% del total)
60 % micro, petites i mitjanes organitzacions i 40% grans organitzacions
76 % organitzacions privades i 24% organitzacions públiques
23 % organitzacions espanyoles, 27% italianes i 16% alemanyes
una millor gestió i garantia de compliment de la legislació 4,0
la millora dels resultats ambientals 3,9
una millor gestió del risc i prevenció de responsabilitats ambientals 3,7
la millora de les capacitats organitzacionals i de gestió en l'àrea mediambiental 3,6
la millora de les relacions amb els stakeholders i la comunitat local 3,5
la millora de les capacitats competitives o la satisfacció d'una petició específica dels clients 3,4
mantenir-se al dia amb els nostres principals competidors / membres de la nostra associació empresarial 3,2
el compliment d'una petició de la nostra direcció corporativa 3,1
els beneficis de l'alleujament de la reglamentació 2,9
millora de la nostra avaluació a l'hora d'accedir a fons públics o procediemnts de contractació 2,3
Font: EVER Study, 2005
Motius principals per adoptar un EMAS, segons l'EVER Study (en una escala de 1 a 5)
EVER Study (2005):
Per què implantar un SGMA?
la millora de la imatge 4,3
la millora de la capacitat organitzativa i de gestió de la innovació 3,5
la optimització de costos 3,5
el reconeixement com a líder per part dels competidors i d'altres agents econòmics 3,3
una major satisfacció dels clients 3,2
l'aconseguir nous clients (o contractes) o quotes de mercat 3,2
la millora de la capacitat d'innovació tècnica 3,1
la millora de la qualitat del producte o dels resultats 3,0
l'accés més fàcil al crèdit o a les licitacions públiques 2,1
Font: EVER Study, 2005
Principals beneficis percebuts de l'adopció d'un EMAS, segons l'EVER Study (en una escala de 1 a 5)
EVER Study (2005):
Per què implantar un SGMA?
Principal raó per adoptar l'EMAS
3%0%
1%1%
1%3%1%
2%4%
6% 3%
7% Legislative compliance
9% Requirement ofcustomer/supply chain
10% Transparency stakeholders 17% Management
culture
11% Improved reputation
19% Resource/production efficiency
Resource/production eff iciency Improved reputation Greener product
Response to competitor Legislative compliance Risk management
Management culture Employee participation Transparency stakeholders
Financial support Streamline applications Technical support
Requirement of customer/supply chain Requirement of shareholders Industry sector initiative
Prerequisite for funding/contract acces Other
Font: Vernon, J. (2009): Study on the Costs and Benefits of EMAS to Registered Organisations (DG Environment of the European Commission)
Vernon, J. et al. (2009):
Per què implantar un SGMA?
1 ó 2 3 4 ó 5
Estalvi d'energia i recursos 21% 15% 7%
Estalvi financer 9% 14% 17%
Millora de relacions amb stakeholder 17% 14% 11%
Millora retenció i recrutament del personal 8% 15% 18%
Increment d'oportunitats de mercat 12% 12% 17%
Millora de productivitat 11% 16% 14%
Reducció d'incidents negatius 18% 12% 11%
Altres 3% 3% 4%
% de respostes en cada categoria
Impactes més positius de l'adopció de l'EMAS (1 = més gran i 5 = sense impacte)
Font: Vernon, J. (2009): Study on the Costs and Benefits of EMAS to Registered Organisations (DG Environment of the European Commission)
Vernon, J. et al. (2009):
Per què implantar un SGMA?
What are Benefits of EMAS Registration?
Risk minimisation: possibilities to reduce associated risk levels by assessing operational procedures
(b)
Regulatory compliance: greater awareness of regulatory requirements
Regulatory relief: regulators may choose to relax regulatory requirements
Improved relations with internal stakeholders: employee involvement and training under EMAS can lead to improved employee morale
Improved relations with external stakeholders: EMAS registration of a site in close proximity to residents can enhance credibility and transparency
Competitive advantage: EMAS registration can lead to improved market access and increased market share
(c)
(d)
(e)
(f)
(g)
Cost reductions: better management of resources (e.g. energy and resources efficiency)
(a)
What are Costs of EMAS Registration?
Fixed costs: assumed to be unrelated to staff numbers (e.g. registration fees, IT costs)
External costs: incurred by employing external consultancy to support EMAS implementation (e.g. employee training)
Internal costs: incurred by organisation staff to implement, administer and report on EMAS (e.g. internal audit)
(a)
(b)
(c)
Costs vary with the size and the sector of the organisation
Motius per la implementació desistemes de gestió mediambientals
1. Què són els SGMA?
2. Per què hi ha organitzacions que implanten SGMA?
3. Quina és la situació a les nostres comarques?
4. Conclusions
SUMARI
2 2 4 620 22
45 47
84 86 101104 116123 135
145 155177
150
223206
268
232
290
249
331
0
50
100
150
200
250
300
350
1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Evolució dels regsitres EMAS vigents, per organitzacions i centres, a Catalunya, 1997-2009
Nombre d'organitzacions Nombre de centres
Font: Direcció Gral. de Qualitat Ambiental. Generalitat de Catalunya.
Quina és la nostra situació?
L’evolució dels EMAS a Catalunya
286
716
67
423
2434
48
24
534
64
1621
13
0 5 10 15 20 25 30 35
Altres serveis
Emmagatzematge
Transport
Gestors de residus
Educació
Activitats sanitàries
Comerç
Activitats recreatives
Hosteleria
Administracions públiques
Construcció
Altres indústries
Ciment
Paper
Alimentació
Farmacèutic
Automoció
Metall
Tèxtil
Plàstic
Químic
Electrònica
Distribució sectorial dels registres EMAS a Catalunya, 2009
Font: Direcció Gral. de Qualitat Ambiental. Generalitat de Catalunya.
Quina és la nostra situació?
Administracions Públiques (34)
“Turisme” (47)
“Química” (37)
Tarragonès 13 59,1%Tarragona 6Vila-seca 2Torredembarra 2Constantí 1Salou 1Roda de Barà 1
Baix Penedès 3 13,6%Calafell 1Segur de Calafell 1Santa Oliva 1
Baix Camp 1 4,5%Vandellòs i l'Hospitalet 1
Conca de Barberà 1 4,5%Montblanc 1
Baix Ebre 2 9,1%L'Atmella de Mar 1Tortosa 1
Montsià 1 4,5%Alcanar 1
Ribera d'Ebre 1 4,5%Tivissa 1 4,5%
Total Camp de Tarragona 18 81,8%Total Terres de l'Ebre 4 18,2%
TOTAL 22 100,0%
Distribució territorial dels registres EMAS al Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre, 2010
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Direcció General de Qualitat Ambiental, Generalitat de Catalunya
Quina és la nostra situació?
La situació dels EMAS a lesNostres comarques
Distribució comarcal dels registres EMAS a la demarcació de Tarragona, 2010
4,5%Montsià
9,1%Baix Ebre
4,5%Conca de Barberà
4,5%Baix Camp
4,5%Ribera d'Ebre
13,6%Baix Penedès
59,1%Tarragonès
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Direcció General de Qualitat Ambiental. Generalitat de Catalunya.
Quina és la nostra situació?
La situació dels EMAS a lesNostres comarques
Distribució sectorial de les organitzacions amb certificat EMAS a la demarcació de Tarragona, 2010
4,5%Ciment
9,1%Emmangatzematge
4,5%Gestors de
residus4,5%
Educació
4,5%Hosteleria
18,2%Activitats
recreatives
22,7%Administracions
públiques
31,8%Químic
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Direcció General de Qualitat Ambiental. Generalitat de Catalunya.
Quina és la nostra situació?
La situació dels EMAS a lesNostres comarques
Organitzacions EMAS a la demarcació de Tarragona (Direcció Gral de Qualitat Ambiental, GenCat, 31-01-11)
ORGANITZACIÓ ACTIVITAT NÚMERO DE REGISTRE
12 AJUNTAMENT DE CALAFELL Gestió de platges i passeig marítim ES-CAT-000252 Principal, 2443820 Calafell a/e: [email protected] www.calafell.org
20 AJUNTAMENT DE RODA DE BARÀ ES-CAT-000286 Patronat Municipal de TurismePl. de la Sardana s/n 43883 Roda de Barà a/e: [email protected] www.rodadebara.cat
26 AJUNTAMENT DE TORREDEMBARRA ES-CAT- 000248 Plaça del Castell, 843830 Torredembarra a/e: [email protected] http://www.torredembarra.cat
73 CLUB NÀUTIC L'AMETLLA DE MAR Nàutica esportiva i pesca esportiva ES-CAT-000222 Moll de Ponent s/n 43860 L'Ametlla de Mar
201 PORT DE TORREDEMBARRA S.A. Dàrsena esportiva ES-CAT-000176 Edifici Capitania43830 Torredembarra a/e: [email protected] www.porttorredembarra.es
207 PORT SEGUR-CALAFELL, S.A. Gestió del Port Esportiu ES-CAT-000281 Passeig Marítim, s/n. Edifici Capitanía. 43882 Segur de Calafell
46 BLAUMAR HOTEL Hotel ES-CAT-000057 C/ Juan Miarnau Ciurana, 443840 Salou a/e: [email protected] www.blaumarhotel.com
198 PORT AVENTURA S.A. (5 centres) Parc d'atraccions ES-CAT-000070 Avda. Pere Molas, km 243480 Vila-Seca www.portaventura.es
28 AJUNTAMENT DE VANDELLÒS I L'HOSPITALET DE L'INFANT (3 centres)Ajuntament, 6 Activitats generals de l'Administració local. ES-CAT-000258 43891 Vandellòs i Hospitalet de l'Infant a/e: [email protected] www.vandellos-hospitalet.cat
80 CONSELL COMARCAL DE LA CONCA DE BARBERÀ (6 centres) Activitats Generals de l'Administració Local. ES-CAT-000235 C/ Sant Josep, 18. 43400 Montblanc
64 CEIP LA PARELLADA educació ES-CAT-000304 C/Josep Mª Mas s/n, s/n. 43710 Santa Oliva a/e: [email protected] http://blocs.xtec.cat/ceiplaparellad
Gestió municipal de Platja Llarga, Platja Punta d'en Guineu, Platja Pellisseta, Platja Costa Daurada,
Gestió Municipal de les Platges del Barri Marítim, Paella, Muntanyans i Canyadell
34 ARAGONESAS, INDUSTRIAS Y ENERGÍA, SA (2 centres) Producció de productes químics bàsics ES-CAT-000197 Autovia Tarragona-Salou, C-31B, Km. 6 43480 - Vila-seca a/e: [email protected] www.ercros.es
41 AZUFRERA Y FERTILIZANTES PALLARES, S.A. ES-CAT-000239 P.I. de Constantí, Av. Europa, 1-743120 Constantí
43 BASF ESPAÑOLA, SA (3 centres) ES-CAT-000004 Ctra. N-340, km 115643006 Tarragona a/e: [email protected] www.basf-it-services.com
96 DOW CHEMICAL IBERICA SL (2 centres) Producció d'etilè i derivats ES-CAT-00012 Autovia de Salou, s/n43080 Tarragona a/e: [email protected] www.dow.com
110 ERCROS INDUSTRIAL S.A. - FÀBRICA DE TORTOSA ES-CAT-000227 Pol. Industrial Baix Ebre, Carrer A43500 Tortosa www.ercros.es
111 ERCROS INDUSTRIAL, S.A Fabricació de productes bàsics químics ES-CAT-000181 Ctra. València s/n43006 Tarragona a/e: [email protected]
231 TERMINALES PORTUARIAS S.L / TERMINAL TARRAGONA Emmagatzematge de mercaderies perilloses ES-CAT-000 245 Moll d'Inflamables, s/n 43004 Tarragona
235 TPS TARRAGONA PORT SERVICES, SL Dipòsit i emmagatzematge productes químics ES-CAT-000279 Muelle Castilla43008 Tarragona a/e: [email protected] www.tps-tgna.com
237 TRANSFORMADORA DE ETILENO, AIE Producció de polietile de baixa densitat ES-CAT-000134 Ctra. València, Km 1157,2.43006 Tarragona. a/e: [email protected]
65 CEMEX ESPAÑA, SA Fàbrica de ciment ES-CAT-000182
Partida de Martinenca s/n43530 d’Alcanar a/e: [email protected] www.cemex.es
136 GESTIÓ I RECUPERACIÓ DE TERRENYS, SA ES-CAT-000317 Paratge Magrells, s/n.43746 Tivissa a/e: [email protected] www.grtsa.com
Dipòsit controlat de valoració i disposició de residu ni especial classe I i II
Transformació, manipulació, envasat i comercialització de sofre.
Fabricació de productes químics bàsics, catalitzadors, productes de matèries plàstiques i
Fabricació de productes bàsics de química orgànica
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Direcció General de Qualitat Ambiental. Generalitat de Catalunya.
Distribució de les organitzacions amb EMAS a Tarragona (gener 2011)
4,5%Gestió
deresidus4,5%Ciment
4,5%Ensenyament
9,1%Administracions
Locals
36,4%activitats relacionadea
amb el turisme
40,9%activitats relacionadea
amb la indústria química
Si tenim en compte que els EMAS a la majoria d’ajuntaments són per la gestió de platges i que els de les activitats recreatives són ports esportius, els podem considerar com activitats turístiques.
També podem considerar els magatzems de productes químics i perillosos com a relacionats amb la indústria química.
De manera que la distribució de les organitzacions amb EMAS a Tarragona quedaria així:
Quina és la nostra situació?
Motius per la implementació desistemes de gestió mediambientals
1. Què són els SGMA?
2. Per què hi ha organitzacions que implanten SGMA?
3. Quina és la situació a les nostres comarques?
4. Conclusions
SUMARI
Conclusions
Els principals motiusmotius pels quals les organitzacions implementen sistemes de gestió ambiental són:
l’acompliment de la legislació,
el compromís corporatiu i
la millora de la reputació
Els principals beneficisbeneficis percebuts per les organitzacions que apliques sistemes de gestió ambiental són:
la millora de la imatge i
l’estalvi de costos
Conclusions
El creixement en la implantació de l’EMAS a Catalunyareflecteix la progressiva difusió d’aquest SGMA i la capacitat d’aprofitament dels seus beneficis
La reduïda implantació de l’EMAS a les Terres de l’Ebre(només 4 centres) posa de manifest la necessitat d’una major informació sobre el funcionament d’aquest SGMA i dels seus avantatges, tant en termes mediambientals com econòmics, per a les empreses i institucions
ÉÉs possible millorar el s possible millorar el comportament mediambientalcomportament mediambiental de de les nostres organitzacions a lles nostres organitzacions a l’’hora que milloren la seva hora que milloren la seva eficieficièènciancia i i competitivitatcompetitivitat
moltes grmoltes grààcies per la vostra atencicies per la vostra atencióó[email protected]
www.ec.europa.eu/environment/emas
Links
• European Union: http://www.europa.eu• EMAS Register: www.emas-register.eu• EMAS Toolkit for small organisations:
www.ec.europa.eu/environment/emas/toolkit/• EMAS Easy:
http://ec.europa.eu/environment/emas/tools/emaseasy_en.htm• European Portal for SMEs: www.ec.europa.eu/enterprise/sme/• EU Ecolabel: www.ec.europa.eu/environment/ecolabel/• Green Public Procurement (GPP):
www.ec.europa.eu/environment/gpp/index_en.htm• Environmental Compliance Assistance Programme for SMEs
(ECAP): www.ec.europa.eu/environment/sme/index_en.htm• European Environment Agency: www.eea.europa.eu• International Standard Organisation (ISO): www.iso.org
http://www20.gencat.cat/portal/site/dmah
http://www.marm.es/es/calidad-y-evaluacion-ambiental/
Barreres per adoptar l’EMAS
1. COST D’IMPLANTACIÓ (hores i €)- Documentació- Implantació i canvis- Mesures d’adequació
2. COST DE CERTIFICACIÓ (€)- Cost d’auditories
3. PUBLICACIÓ DE LA DECLARACIÓ AMBIENTAL
4. ESFORÇ CONSTANT PEL COMPROMÍS I LA MILLORA AMBIENTAL
COST INVERSIÓESFORÇ I TRANSPARÈNCIA RESPONSABILITAT
LA GESTIÓ AMBIENTAL ÉS RENDIBLE
La planificació inicial per obtenir la certificació EMAS va començar a mitjans de 1996 a través d'una avaluació ambiental inicial, la redacciód'una normativa interna i el desenvolupament de les eines informàtiques necessàries. L'1 d'abril de 1997 es va tramitar la sol·licitud per obtenir la certificació ISO 14.001, que es va obtenir després de les corresponents auditories, el 5 de gener de 1998. Posteriorment, es va elaborar la Declaració Mediambiental necessària per obtenir la certificació EMAS, que es va registrar el 28 d'abril de 1998. El procés per obtenir aquest certificació de qualitat ambiental ha significat un important increment de les despeses en matèria mediambiental, les principals inversions han estat l'ampliació el 1996 de la depuradora físico-química, per tal de duplicar la seva capacitat de tractament de les aigües residuals de 25 a 50 m3/hora; l'ampliació el 1997 de la depuradora biològica duplicant la seva capacitat (fins a 200 m3/hora) i el seu poder de degradació (fins a 320 kg DBO5/hora); i l'ampliació del sistema de cogeneració amb una altra turbina de 6 MW. A més, al 1998 s'ha instal·lat una planta d'assecattèrmic dels fangs de la depuradora, per evitar l'assecat en una era a l'airelliure. A part d'aquestes importants inversions, també s'han incrementat notablement els costos d'operació relacionats amb les millores mediambientals, tal com s'observa en la gràfica següent:
BASF Española
234,8
277,2
201,4
154,3
344,1
213,5
437,6
24,8
403,6
46,3
436
594,8
428
15,1
390,6
392,9
415,8
514,07
405
1428,9
563,7
545
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
1600
1800
2000
1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998
Gràfica 6.7 Inversions i costos d'operació de la fàbricade Tarragona de BASF Española, SA en l'àmbit mediambiental, 1988-98 (milions de ptes)
Costos d'operació Inversions
2,5
7,0
2,4
4,5
2,0
4,8
0,6
4,72
0,7
3,31
1,8
2,77
01234567
1993 1994 1995 1996 1997 1998
Gràfica 6.8 Emissions atmosfèriques BASF, 1993-98 (kg/ tn produïda)
NOx (kgr/ tn produida) CO (kgr/ tn produida)
739.220
2.069.816
826.918
1.550.471
744.410
1.786.584
230.460
1.812.952
305.421
1.444.203
790.243
1.216.096
0
500.000
1.000.000
1.500.000
2.000.000
2.500.000
1993 1994 1995 1996 1997 1998
Gràfica 6.9 Emissions atmosfèriques total BASF, 1993-98 (kg)
NOx (kgr) CO (kgr)
Font: BASF Española, SA
836.797 861.373818.851
967.932 1.103.8771.198.536
0
200.000
400.000
600.000
800.000
1.000.000
1.200.000
1993 1994 1995 1996 1997 1998
Gràfica 6.11 Volum d'abocaments totals (m3)
Volum d'abocaments totals (m3)
2,832,50
2,202,52 2,53
2,73
0,0
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
3,0
1993 1994 1995 1996 1997 1998
Gràfica 6.10 Volum d'abocaments, BASF 1993-98 (m3/ tona produïda)
Volum d'abocaments (m3/ tona produida)
Font: BASF Española, SA
Paràmetres Valor mitjà 97
Valor mitjà 98 Límit legal % del
límit 97 % del
límit 98 Sòlids en suspensió (mg/l) 79,4 67,8 300 26,5% 22,6% Sòlids sedimentables (mg/l) 0,8 0,5 5 16,0% 10,0% pH (upH) 6,7 7,2 5,5 - 9,5 - - DQO (mg O2 /l) 585 481 800 73,1% 60,1% DBO5 (mg O2 /l) 161 138 350 46,0% 39,4% Hidrocarburs (mg/l) 7 6 30 23,3% 20,0% Nitrogen total (mg N/l) 20 33,1 120 16,7% 27,6% Fòsfor total (mg PO4-/l) 10,8 9,4 30 36,0% 31,3%
Taula 6.8 Qualitat dels efluents a través de l'emissari, 1997-98
Font: BASF Española, SA
Consums d’aigua Blaumar Hotel (Salou), litres/persona/dia
Consums d’aigua càmping La Ballena Alegre II (St. Pere Pescador)