* CIUTATS ROMANES A CATALUNYA AMB

ELS SEU NOM EN GREC

* LES TRES CIUTATS ROMANES MÉS

IMPORTANTS I LA SEVA HISTÒRIA

Illiberis (Elna)

Rhodae(Roses)

Emporiae(Empúries)

Gerunda(Girona)

Aquae Voconis (Caldes de Malavella)

Blanda(Blanes)

Aquae Caldae (Caldes de Montbui)

Iluro(Mataró)

Baetulo(Badalona)

Barcino(Barcelona)

Tarraco(Tarragona)

Dertosa(Tortosa)

Ruscino (Perpinyà)

Bergium(Berga)

Bàrcino (del llatí Barcino ) va ser una colònia romana que va

donar lloc a la ciutat de Barcelona. Aquesta tenia el nom complet

de Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.

Els romans van arribar al territori català en el 218 aC, quan un

exèrcit comandat per Cneu Corneli Escipió, desembarcà a

Empúries amb la finalitat de convertir-la en una base de

recolzament militar en la llarga lluita que Roma sostenia amb els

cartaginesos pel domini del Mediterrani.

En aquell mateix temps, els romans van mantenir contacte

directe amb les civilitzacions d'ibers de la zona i van convertir

les seves poblacions en centres de control romà, i fins i tot les

potenciaren.

Empúries (en llatí Emporiae) va ser una antiga colònia grega i romana a l'extrem

sud del golf de Roses, al nord-est de l'Escala, concretament al sud de Sant Martí

d'Empúries.

Al 575 aC arriben a la península els últims colonitzadors grecs, versats al comerç

de llarg distància. Aquests no creaven colònies de poblament, sinó que el seu

objectiu era sobretot comercial. La pròpia metròpoli, Focea, està erigida amb

aquest fi de comerç.

La primera presència romana a Empúries va suposar la construcció d'un

campament romà estable de l'exèrcit, on avui dia es troba la ciutat romana, tot i

que l'existència d'aquest campament no va suposar la submissió de la ciutat

grega a la República, sinó que ambdues eren iguals, es a dir, convivien entre elles.

Al 1909 s'hi va trobar l'estàtua de l'Asclepi d'Empúries. S'hi han fet tota mena de

troballes, com ara una Venus, un cap d'Afrodita o d'Apol·lo, un de Zeus,

nombrosos mosaics entre els quals en destaquen el Sacrifici d'Ifigènia i els dels

Peixos, etc.

Tàrraco (del llatí Tarraco) fou la ciutat romana capital de la Hispània

Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualmente

Tarragona

Els orígens de Tàrraco es troben en una petita guarnició romana

que els germans Gneu i Publi Corneli deixaren durant la Segona

Guerra Púnica l'any 218 aC. Aquest primer assentament (situat al

costat d'un oppidum ibèric) aviat va esdevenir una important base

militar a la ciutat de Tàrraco.

Tarraco va ser la principal base d'hivernada dels exèrcits romans a

Hispània que iniciaren un llarg i complex procés d'incorporació de

les terres peninsulars al nou ordre polític, cultural i econòmic de la

romanitat, on Tàrraco va jugar un paper fonamental.