SORTIDA AL PARC

ARQUEOLÒGIC DE GAVÀ

SORTIDA AL PARC ARQUEOLÒGIC DE GAVÀ 1.- Què tenen d’úniques aquestes mines de Gavà?

2.- Són de fa _______________ anys.

3.- Van estar excavant i explotant aquestes mines durant _______________ anys.

4.- Els homes del Neolític són _______________ i _______________ , malgrat que

també caçaven i recol·lectaven.

5.- El seu entorn. Si ens fixem en les plantes i en el animals que hi havia, són els

típics del paisatge de clima ______________________ , que hem estudiat aquest

curs.

6.- Construeixen les seves eines amb ___________ , ____________ i ____________.

7.- Els homes del Neolític s’han fet ________________ i comencen a fer, a construir

els seus poblats.

8.- Per cuinar millor descobreixen i fan servir ______________________.

9.- Amb la variscita feien _________________ i ________________. De vegades

l’utilitzaven pel ________________________ amb altres poblats. La consideraven

com una pedra ________________.

10.- On eren enterrats els homes i les dones d’aquest poblat?

Eren enterrats tots de la mateixa forma?

Això ens parla ja d’una societat ______________________________.

11.- En quan a les seves creences, la resta més important que s’ha trobat es

____________________ i fa referència al culte _______________________.

12.- Per analitzar com era físicament l’ésser humà s’estudien sobretot ____________.

13.- Quins aspectes de la vida d’una persona podem esbrinar ?

14.- Quina era l’esperança de vida en aquella època?

15.- Com és que alguns recipients de ceràmica els han decorats amb petxines?

16.- Quin any van descobrir aquestes mines?

MINES DE GAVÀ

HELENA OCHANDO

Les mines de Gavà les van construir al 6.000 a. C; són les úniques mines neolítiques d’Europa, les van descobrir a l’any 1975. Les van estar explotant 800 anys. La mina equival a 200 hectàrees. Les mines es van descobrir per casualitat, perquè estaven fent unes cases a sobre de la mina i de sobte, la màquina que treia la sorra es va enfonsar. Van parar l’ obra, al principi creien que era una cova, però els arqueòlegs es van adonar que no era una cova, que era una mina. La necessitat de proveir-se d’aliments d’un nombre cada cop més gran de població va provocar que els homes i les dones del Neolític comencessin a cultivar les plantes i a domesticar els animals. AGRICULTURA Comencen a cultivar els aliments. Canvien el paisatge per a cultivar Era molt important el cereal. Hi havia alzines, roures, oliveres, avellaners… RAMADERIA Van començar a criar els animals. Aconsegueixen aprofitar la llet dels animals, i la seva salut millora Podien tenir fibres vegetals sense matar els animals ( ovelles= llet i llana) Havien cérvols, senglars conills, ovelles, bous. Eren recol·lectors. Podem saber els tipus de plantes que tenien perquè quan es podrien les seves llavors es carbonitzaven. EINES Tipus : Les eines podien ser de diferents tipus; de fusta, de pedra o de ossos. El sílex era una eina molt important la feien servir per a tallar; puntes de fletxes, rascar les pells dels animals… Els humans van inventar el primer material artificial : LA CERÀMICA. Per a fabricar la ceràmica feien aquest procés; treien l’argila de la terra i la posaven al foc gins que es convertia en ceràmica. L´ utilitzaven per a guardar aigua, els cereals… Gràcies a la ceràmica apareix la cuina tal i com la coneixem, perquè amb aquesta es podia escalfar el menja i el pot no cremava, i es podia agafar bé. Els humans van canviar totalment, van començar a ser sedentaris. Es construïen cabanes amb fusta, branques, fang; que són materials aïllants. Van començar a buscar la variscita per a fer collarets. Amb els ossos es poden saber amb quants anys va morir, de què treballava, si era un nen o una nena, la seva estatura i si tenia algun tipus de malaltia. L’esperança de vida era de 30 anys; tot i que hi havia alguns que arribaven als 60 anys però eren la minoria. Els homes acostumaven a mesurar 1.64 m ; i les dones 1.51 m. Quan una mina ja no es podia explotar més, l´ utilitzaven per a les pràctiques funeràries, el cos es col·locava de costat i encongit; al costat del cos es col·locava ceràmica i variscita. VARISCITA L’ utilitzaven per a fer penjolls i normalment qui els portava era gent més important. Es pensava que era màgica i segurament perquè era de color verd representava la natura. Quan algú tenia migranya li feien una perforació al crani. Feien servir unes herbes per a tranquil·litzar-lo del dolor. L’INTERIOR DE LA MINA Les mines les feien amb uns pics : Primer feien uns pous d’entrada i després les galeries. Feien les mines per poder extreure la variscita. Quan s’esgotava la variscita d’una mina la feien servir per enterrar als seus morts.

LES MINES DE GAVÀ JUDIT PARDO

Les mines de Gavà són les úniques mines d’Europa, mesuren 200 hectàrees,

és a dir, com 280 camps de futbol. La mina la van descobrir per casualitat a

l’any 1975. És de l’època del neolític i van estar 800 anys acabant la mina, ara

té uns 6.000 anys. El mineral més important tret de la mina era la variscita. Era

de color verd. Amb la variscita construïen collarets i braçalets, també ho

intercanviaven amb altres poblats, la consideraven una pedra màgica. Els

neolítics van ser agricultors, ramaders, pescadors, recol·lectors i caçadors. El

cultiu més important van ser els cereals. Les eines que utilitzaven per aixecar la

roca de les mines estaven fetes de materials com la pedra, ós i fusta, que

enganxaven amb la resina dels arbres. La ceràmica va ser molt important per

què la van aprofitar per exemple per cuinar els aliments, que després podien

digerir millor. A vegades les adornaven amb petxines que recollien del mar que

tenien a prop.

El poblat estava format per comunitats de grups familiars i tenien una

esperança de vida de 30 a 40 anys. El poblat els donava protecció, treballaven

les eines i eren sedentaris. La vegetació era diversa: roures, boç, pi blanc,

alzines, oliveres, vinya i

garrigues. El clima era

mediterrani. Els humans de

l’època del neolític eren molt

semblants a nosaltres. Amb

els ossos trobats dels

malucs, la mandíbula i les

celles podem saber si eren

home o dona, de què

treballava, els anys que

tenia, la altura i la malaltia de

la qual va morir. Van realitzar

la primera operació

quirúrgica, la trepanació.

El poble era enterrat a la mina per jerarquies. Els enterraven junt les joies i les

seves pertinències. Les creences religioses que tenien era la Venus de Gavà,

que era la representació d’una deessa de la fertilitat.

LES MINES DE GAVÀ MIREIA VALENCIA

Parc Arqueològic Mines de

Gavà. Les mines de Gavà

tenen 6.000 anys. Són les

úniques mines neolítiques

d’Europa. Van estar 800 anys

excavant les mines.

Al 1975 van descobrir les

mines de Gavà. Les mines

ocupen 200 hectàrees, igual a

280 camps de futbol.

La variscita es troba en el

subsòl, per ells la variscita devia ser màgica pel seu color.

Els arqueòlegs són molt especialistes, quan van descobrir la mina van trobar estris i

ossos d’animals,... i van veure que era del neolític i que portava allà 6.000 anys.

A algunes mines es llençaven banyes d’animals, trosso de fusta,...

Els neolítics entraven a les mines per pous que feien.

Durant el neolític i el paleolític recol·lectaven, caçaven, pescaven i cultivaven els seus

propis aliments. Amb l’agricultura, és podia fer el pa i amb la ramaderia, criaven els

animals ells mateixos. A partir d’ara els humans tenien més alimentació. Tenien roba i

llet sense matar els animals, perquè tallaven el pèl i treien la llet dels animals sense

matar-los. Aprofitaven molt bé la agricultura i la ramaderia.

A prop de les rieres hi havia un bosc amb oliveres, avellaners,... per menjar, i per caçar

hi havia porcs senglars... Amb això hi vivia l’esser humà.

Els minerals de les coves es treien amb els ossos.

Per saber on vivien y com elaboraven les eines.

Sovint la tecnologia ha estat utilitzada per definir cultures del passat. La ceràmica, els

ornaments corporals i per descomptat, els estris permeten acostar-nos a la gent del

neolític, conèixer les primeres matèries amb què els van produir els procedents que

van seguir i per a què es van fer servir. En alguns casos, ens aporten informació sobre

relacions. Així mateix, les restes de construccions ens permeten saber com feien els

seus hàbitat.

Construeixen cabanes amb fusta, branques... per quedar-se a viure.

Van a buscar la variscita per els homes i les dones (per fer

collarets, joies...)

El fang s’havia fet servir molt poc al neolític:

- Feien plats, cassoles...

- Podien transformar un os amb un punxo ven afilat amb pedres.

Els humans que van viure a les mines eren físicament igual que

nosaltres.

Quan excavaven tenien que fer-ho amb molta cura.

Amb els ossos dels morts podem diferenciar si eren homes o dones, i també amb els

malucs, els homes la tenien més estreta i les dones més amplies). Els que vivien a les

mines normalment eren grups familiars, els homes acostumaven a fer 1m 64 d’alçada i

les dones 1m 61, les dones morien abans normalment quan donaven a llum).

Van aprofitar els pous d’algunes mines per enterrar els seus morts. Els morts no eren

enterrats tots iguals (perquè alguns eren més importants que altres), a alguns els

ficaven encongit i de costat envoltat de coses d’ell, el seu aixovar.

Amb la variscita feien intercanvis amb els poblats.

Les eines que feien servir s’enganxaven amb resina i envoltat de corda.

La pedra que feien servir per tallar era el sílex.

Les Mines de Gavà CRISTINA GENER

Les mines de Gavà van ser descobertes a l’any 1975 per casualitat a partir d’una excavadora que estava fent una perforació subterrània. S’estén a una superfície de 200 hectàrees, equivalents a 280 camps de futbol. Tenen aproximadament uns 6.000 anys d’antiguitat i són úniques. La seva principal característica és precisament que no eren coves, sinó cavitats construïdes per mans humanes. Els encarregats de construir aquestes mines van ser els humans del Neolític, que van estar extraient minerals durant més de 800 anys. El seu objectiu durant tots aquests anys va ser un mineral en concret, anomenat variscita. Creien que era una pedra amb propietats màgiques, i només les persones més importants de la tribu la portaven en forma de penjolls, collarets... Vivien en petites cases o cabanes, que van constituir poblats. La seva manera de viure era sedentària, perquè van ser descobridors de l’agricultura i la ramaderia, que alternaven amb la caça, la pesca i la recol·lecció. Produïen els seus propis aliments (cereals, llet...) de manera que la seva alimentació va millorar. També van descobrir un mètode d’aprofitar els bens que la terra i els animals els oferien, ja que, per exemple, d’una ovella n’obtenien la llana, la llet i també la carn. Amb aquests actes van començar a intervenir en la natura, i així, també a canviar-la. Els materials que utilitzaven eren fets de pedra, fusta, ossos...; també utilitzaven molt el sílex, tal i com feien ja els humans que van existir abans que ells. Amb aquests materials feien eines com destrals, llances... També feien escultures de pedra, com les conegudes Venus de Gavà. Un altre descobriment important va ser la ceràmica, feta d’argila a altes temperatures. Amb ella construïen recipients que després decoraven amb petxines i altres ornaments decoratius. Gràcies a aquests recipients va aparèixer la cuina tal i com la coneixem avui dia, ja que podien cuinar els aliments sense que el recipient que l’aguantava es cremés. A partir d’estudis dels ossos podem saber com eren, de què s’alimentaven, de què havien treballat, com havia estat produïda la seva mort... Generalment les dones mesuraven 1.50 m, i els homes 1.60 m. També sabem que la seva esperança de vida era d’uns 30 anys. En aquella època ja havien descobert una mica la medicina, per dir-

ho d’alguna manera, ja que s’han trobat restes de cranis amb trepanacions destinades a processos curatius. Les mines, un cop esgotades del mineral que buscaven, servien per enterrar als morts. Les persones importants s’enterraven en diferents cavitats de la resta del poble. S’enterraven juntament amb les seves possessions personals, i un cop enterrades, es tancava la mina amb una gran pedra.

LES MINES DE GAVÀ

NÚRIA PÉREZ

Les mines es van descobrir al 1975 quan volien fer uns edificis sobre elles. Són tan grans com 280 camps de futbol (200 hectàrees). Són les úniques mines neolítiques Europees. Els prehistòrics van fer-les per extreure'n variscita (es una pedra de color típicament verd poma amb una lluïssor cèria i tenia un valor molt gran pels prehistòrics). Van estar mes de 800 anys excavant mines per buscar variscita. Utilitzaven collars de variscita per establir relacions amb altres tribus. A Gavà també s'hi ha trobat una venus (figures de noies amb les parts que representen la fertilitat més marcades)

EL NEOLÍTIC

Al neolític eren sedentaris (que vivien en un mateix lloc sempre) i van inventar l’agricultura i la ramaderia. En aquesta època eren molt importants els cereals, i el pa. I aprofitaven molt la ramaderia per tenir llet i pèl per abrigar-se sense matar animals. Ella humans van començar a canviar la natura.

En aquells anys l'esperança de vida era de 30 anys poca gent passa dels 30. L'alçada dels homes era de 1'64m i la de les dones era 1'58m. Feien servir eines de 3 tipus de materials: pedres tallades (sílex), ossos i fusta. Van inventar la ceràmica => argila + altes temperatures = ceràmica Al neolític apareix la cuina tal i com la coneixem ara. Podien convertir un ós en un punxó o una

agulla. Els humans del neolític eren mentalment i físicament iguals a nosaltres. Feien mines per buscar variscita i un cop s'acabava utilitzaven les mines per enterrar els morts i deixar-hi les deixalles.

Amb els ossos es pot saber molta informació com l'edat, el sexe,... Li van fer una trepanació 1r forat: va sobreviure 6 mesos 2n forat: va sobreviure 3 mesos

Parc arqueòlogic de Gavà

ERIC FRANCO Són les úniques mines neolítiques de Europa que hi ha. Un jaciment molt gran. És igual a 280 camps de futbol. Són de fa 6.000anys. El material que sortia no era de l’edat del metalls sinó més antic. La van descobrir amb una màquina acabadora que hi havia i va anar treien sorra i mira estaven les mines allà a sota. S’alimentaven en aquella època de caça, pesca i ho mes important es que es començaven a cultivar els seus propis aliments. Per a els humans ho mers important es menjar. La ramaderia i l’agricultura fa que intervingui la natura. Havien de cremar boscos per tenir ells un camp on conrear els seus propis aliments. Els humans van aprofitar el medi natural amb agricultura, ramaderia, pesca, etc... Eines:Estan fetes de pedra, ossos d’animals o humans i fusta. Destral (eina): Està feta de pedra. Al paleolític feien servir pedres tallades/sílex, feina mes fina. En aquesta època els humans fan solucions senzilles inventen el primer invent artificial: la ceràmica. Ceràmica: Es fa servir per fabricar objectes com gots (per veure aigua), olles(per cuinar), etc... Abans de inventar la ceràmica doncs menjaven carn a l’ast, a la brasa però ara amb la ceràmica poden com fe un canvi molt gran perquè ho bo que té la ceràmica es que es pot escalfar amb el foc que no es trenca. Eren sedentaris: No tenien que canviar-se de lloc de viure si no que es quedaven fixes això es diu sedentàries. Els humans que van viure a Gavà fa 6.000anys eren igual que nosaltres ara, es mes important perquè ens ajuda a saber moltes coses d’aquesta gent com els ossos donen molta informació. Es diferencien per diferents ossos homes o dones. 1-Els ossos de les caderas. 2-El os del nas. 3-Les mandíbules. Ens poden explicar moltes coses els ossos.

Quan enterraven als morts: 1-Cremaven dins de la cova unes plantes. 2-Desprès un de la família el col·locava de costat i encongit. 3-I envoltant al mort posaven ceràmica. En la mina es trobava variscita. Les feien fent un poc a l’entrada i anava fent-se gran. Variscita: Mineral de color verd. Feien servir el pit, per fer els grans túnels, grans galeries l’altre com un martell i una escarpa i desprès seguien.

SORTIDA AL PARC ARQUEOLÒGIC DE GAVÀ

NOELIA ORTEGA

Les mines de Gavà es van fer fa 6.000 anys. És l’única mina amb peces del Neolític. La mina és com 280 vegades un camp de futbol. La Variscita és un mineral de color verd, amb ell es feien penjolls i polseres. El llegat prehistòric de la Variscita va ser al 1975. Els que treballaven a les mines es deien arqueòlegs. Els arqueòlegs van trobar molta Variscita, molt penjolls fets d’aquest mineral i molts esquelets. Dins les mines hi havia galeries, no coves, perquè les galeries les ha fet l’ésser humà, en canvi una cova no. *Com s’aconseguien els aliments ? Ja, des del paleolític es caçava i es recol·lectava, també es pescava. Ja es començaven, al Neolític a cultivar -se els seus propis aliments a partir de l’agricultura i la ramaderia. Els cereals i la llet eres molt importants en aquella època. En aquells temps ja no feia falta matar a una animal per poder -se vestir amb les seves pells, sinó que els esquilaven i així també podien aprofitar a aquells animals per la pròxima vegada que necessitessin més pell. Els arbres que més es veien eres l’alzina, el pollancre i els pins. Els animals més fàcils de caçar eres els porc senglars, els ocells, els conills i els peixos. Van aprendre a transformar aliments, ja que sabien cuinar més o menys. EINES: Les eines del Neolític estaven fetes amb pedres, ossos i fusta. Ex: destral. CERÀMICA: Un invent molt important va ser la ceràmica. La ceràmica és fruit d’una transformació química. La seva primera matèria és l’argila. Amb la ceràmica es feien i es fan recipients. Aquests, servien per a guardar coses o per cuinar, ja que la ceràmica si l’escalfes, ficant-la al foc no es desfà. Ja eres sedentaris i construïen poblats, fent cabanes amb material aïllants com la fusta i el fang. Els humans del Neolític eres físicament i psicològicament igual que nosaltres. El que passa és que eren d’estatura més petita que nosaltres. L’estatura màxima d’un home era de 1,70 m encara que normalment eres de 1,64 m . I l’ estatura màxima d’una dona era de 1,61 m encara que mesuraven normalment 1,50 m. Ja es feien pràctiques funeràries. Normalment utilitzaven les mines abandonades per enterrar morts o per tirar-hi les deixalles. Les persones més important eren enterrades de forma diferent, però a totes les enterraven amb les seves pertinences. TREPANACIÓ: La trepanació consisteix en fer un forat al cap amb intencions curatives o medicinals. Per fer-ho li han de tallar el cuir cabellut fins arribar a l’ós. Quan algú li feien una trepanació podia durar uns 6 mesos com a màxim. Com a molt els del Neolític podien aguantar fins als 30 anys, encara que a la tribu encara hi havia algun avi amb 50 anys, ( era molt difícil arribar a aquella edat).

PARC ARQUEOLÒGIC MINES DE GAVÀ

JAVIER TORRES

És la única mina del neolític que hi ha a Europa. Està situada a sota d’un col·legi. Es van començar a excavar fa uns 6000 anys, el motiu d’això era extreure un mineral de color verd, que es feia servir per fer joyes. Es deia VARISCITA. Les seves dimensions equivalen a 280 camps de futbol. El seu descobriment, va ser al principi dels 70, al segle XX. A mida que vas entrant per entrant, es va fent estret, com es pot veure a la imatge:

VEGETACIÓ, FAUNA i EINES

Tenien molta vegetació, ja que eren recol·lectors. Entre d’ells hi havia: - Alzines - Oliveres - Roures - Avellaners - Vinyes silvestres... Es van trobar varies restes de cranis d’ocells, de porcs senglars...i banyes de cèrvols entre d’ells.

Com no havien descobert el metall, feien eines de fusta, ós i pedra. Utilitzaven el sílex per a tallar. Les eines s’enganxaven amb resina.

LA DECORACIÓ

Com és què en alguns recipients de ceràmica trobats hi ha decoració de petxines? Això és degut a que abans la marea era molt més alta, i amb els anys ha anat baixant.

LA VESTIMENTA

Com que encara no tenien la tecnologia d’ara, feien servir fusta per fer el suport, fibres

substituint al fil, i puntes d’ós com si fossin agulles.

LES VENUS

Se’ls relaciona amb divinitats afavoridores de la fertilitat. Normalment són de pedra,

vori o argila. Representen cossos femenins amb les parts relacionades amb la

reproducció (maluc, ventre i pits) molt marcades.

LES PERSONES

En quant a les persones, s’han trobat molts cranis, fèmurs... També hi havia cranis que tenien perforacions degut a cops, o obertures per malaltia. Quan morien, eren enterrats amb totes les seves pertinences, i els enterraven de costat. Gràcies a aquests han pogut saber:

- Quan va morir, com? - Si era home o dona. - La seva alimentació. - La seva edat. - El seu treball.

LES MINES DE GAVÀ

MARINA GARCÍA

Les mines de Gavà són les úniques mines del Neolític en tota Europa.

El descobriment de les Mines Prehistòriques de Gavà es produí a principis de la

dècada dels anys setanta del segle XX. Les primeres mines es van trobar per

casualitat.

La variscita.

La variscita es un mineral que es trobava en les mines de Gavà. Es un mineral

simbòlic dels neolítics, es verda de verd pàl·lid per als del neolític la variscita era

una fortuna. Amb la variscita feien collarets, polseres...

Els Neolítics.

Els neolítics per alimentar-se caçaven,pescaven, practicaven l’agricultura i també

va aparèixer la ramaderia. En aquella època eren molt important els cereals.

Gracies a la activitat animal van millorar la seva forma de alimentar-se i de vestir-

se. En el neolític també va aparèixer la ceràmica. Amb els ossos trobats del

neolítics es pot saber el sexe,si patia alguna malaltia,de que treballaven la seva

alimentació...

Mines de Gavà

Marc Caballero

Les mines neolítiques de Gavà són les úniques a Europa. Les mines mesuren 200

hectàrees, que són equivalents a 280 camps de futbol. A altres mines trobades, s’ha

considerat que les feien servir per a llençar les deixalles.

Van trigar 800 anys a construir les mines. Les mines de Gavà són importants per els

seves 6000 anys d'antiguitat que les situen entre les més antigues conegudes. També

ho són per allò que les fa singulars respecte a altres mines contemporànies: la gran

complexitat de les seves estructures, i el fet de ser les úniques de variscita, mineral

ornamental trobat en collarets de diferents jaciments neolítics d'Europa.

A aquestes mines podem trobar un mineral que es diu Variscita que es de color verd.

Al neolític que tenia la variscita tenia molta fortuna, perquè es considerava màgica.

Com aconseguien menjar els neolítics?

Caçaven, recol·lectaven, pescaven, cultivaven els seus propis aliments(a vegades

havien de cremar boscos).

Quines eines feien servir?

Destral, ganivet, sílex, cisell...

També utilitzaven la ceràmica per a guardar coses com menjar, aigua, cereals...

La trepanació consisteix a trepar el cap d’ algú amb intencions curatives o medicinals

que són curar mals de caps, migranyes... Qui es feia la trepanació podria seguir vivint 6

mesos com a màxim.

Els neolítics eren iguals que nosaltres en tots els aspectes menys en l’estatura ja que la

màxima altura de l’home era d’1,70 i la de la dona era d’1,50, i ara les alçades són molt

més elevades.

Enterraven als morts a les mines, als més importants de forma diferent, però a tots

amb les seves pertinences.

SORTIDA CULTURAL AL PARC ARQUEOLÒGIC MINES DE GAVÀ Laura Balmes Pérez

PARC ARQUEOLÒGIC MINES DE GAVÀ

El parc arqueològic Mines de Gavà està construït a sobre d’unes mines neolítiques. Aquestes

mines tenen 6000 anys d’antiguitat. Són les úniques mines neolítiques d'Europa. Les mines es

van trobar l'any 1975 fent els fonaments d'un edifici; sembla ser que quan van començar a

excavar es va ensorrar el terra i van descobrir les galeries. Les mines ocupen 200 hectàrees, que

és l’equivalent a 280 camps de futbol. De les mines extreien la variscita un mineral amb el que

es feien joies, materials per a fer eines i decoració mural. També enterraven els morts i

llençaven les deixalles a les mines abandonades. Amb tot això, els arqueòlegs han aconseguit

saber com es vivia i com es treballava en la època en que van ser explotades les mines de Gavà:

el neolític

Com vivien?

Els homes i les dones en el neolític eren sedentaris; per tant s’havien establert en un lloc fixe.

Vivien en poblats, en unes cabanes fetes amb fusta que és un material aïllant. Aconseguien el

menjar caçant i recol·lectant, però en aquesta època apareix l’agricultura i la ramaderia.

L'aliment basic eren els cereals: el blat, l'ordi i la civada. Tenien animals; per tant hi va haver

una millora en l'alimentació. Gràcies a les llavors carbonitzades sabem que menjaven plantes, i

gràcies als ossos que han trobat podem saber els animals que menjaven. L’home del neolític

també intervé en la natura i la modifica.

El treball i les eines.

Per a fer les eines feien servir: pedres, ossos, fusta ... Les eines neolítiques eren més sofisticades

i treballades que les del utilitzades en el paleolític. En l'agricultura apareix la falç, feta de fusta i

una corba de pedra treballada que utilitzaven per tallar el blat en l'època de collita. Un altre

descobriment en el camp de l'agricultura va ser el pal llaurador de fusta amb un extrem de pedra

per fer solcs on plantar les llavors.

La ceràmica

Van fer un invent molt important, la ceràmica. La primera matèria és l'argila barrejada amb

aigua i pedra esmicolada. Es fabriquen recipients de ceràmica. Fan gots, plats, olles... Com que

la ceràmica al foc no es crema, van aprendre a cuinar i es van poder digerir millor els aliments.

Investigació

L’ homo sapiens físicament i intel·lectualment era igual que nosaltres.

Gràcies a molts arqueòlegs ara podem saber amb facilitat si el crani es d'una dóna o d'un home,

ja que l'home té les celles més marcades. També podem saber si es tracta d’un home o una dona

pels malucs que en els homes són més estrets. La feina a la que es dedicaven es pot conèixer per

la columna vertebral; l'altura per la llargària del fèmur i l'edat pel desgast dels ossos.

Els homes aproximadament mesuraven 1,64 m i les dones1,51m. L'esperança de vida era de 30

anys. Les dones solien morir en el part.

Han trobat la Venus de Gavà que és una petita figura d’argila amb forma de dóna, símbol de

fertilitat i vida. Està feta sobre una pedra negra. També és feien gravats geomètrics sobre de les

banyes dels animals.

La trepanació: Consistia en una pràctica mèdica per la que es feia un forat al cap amb l’objectiu

de eliminar malalties considerades d’origen cerebral, alhora que en la actualitat s’utilitza com a

un accés quirúrgic en algunes operacions.

Les mines

Van tardar 1000 anys a fer les mines. La mina consta de pous, cambres i galeries. Entraven a la

mina per petits pous. Utilitzaven la mina per a fer enterraments. Els difunts més importants

s’enterraven separats i amb les seves pertinències, en canvi als altres els enterraven tots junts. A

les mines es buscava la variscita, un mineral verdós de molta importància en aquella època amb

el que es feien penjolls i joies. A les mines abandonades es llançaven les deixalles i és per

aquest motiu que es preveu que els seus poblats estaven molt a prop de la mina.

MINES DE GAVÀ

XAVI GARCÍA

Les mines tenen 600 anys. Son úniques a tota Europa.

Els neolítics van estar excavant 800 anys.

Les van trobar per casualitat ja que estaven cobertes. Entraven per pous, en aquella època els

habitants eren ramaders i agricultors. Quan les plantes es cremaven es carbonitzaven. Les

restes dels humans es reconeixent per els ossos. Van aprofitar tots els recursos que disposaven

en el seu entorn.

Feien ceràmica i eines de tipus pedra, fusta i ossos. Així mateix feien les eines a partir de un

procés de polir les pedres i els i donaven com acabat un mànec de fusta per poder utilitzat les

amb facilitat.

Els humans van inventar la ceràmica utilitzant una tècnica per donar-li la forma. Es van donar

compte que si ficaven l’argila al foc en temperatures altes es convertia en ceràmica, la qual

feien servir per posar el menjar.

En aquella època els humans eren sedentaris, construïen poblats on feien els seus

assentaments estables. Utilitzaven la variscita per fer collarets.

Els humans del neolític es podia dir que son com els humans actuals.

Les restes d’ossos ens donen molta informació. Per diferenciar un home d’una dona es mira la

barbeta, l’alçada... per saber l’alçada es mesuren els ossos.

Feien forats al cap denominats trepanacions per que pensaven que era un remei a la malaltia.

A les mines buscaven variscita, que son unes pedres que utilitzaven per fer ornaments, tipus

collarets.

En la organització social existien persones importants i per això quan les enterraven li posaven

eines i collarets.

A les mines abandonades llençaven les escombraries

Encara existeix molta informació a les mines.