Embed Size (px)
DESCRIPTION
Mil Dimonis és una revista mensual nordcatalana per els 8-12 anys.
Citation preview
N°75 - Mensual - FEBRER DEL 2010 - 1€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY - 12 NÚMEROS L’ANY
ISS
N17
60-1
398
ICTINEUICTINEUEL PRIMER SUBMARÍEL PRIMER SUBMARÍ
El joc de
El joc de
Cataluny
aCata
lunya
NordNord Juga i guanya!
SUMARIP. 3 Còmic: FredolicP. 4-5 Descoberta: L’Ictineu,submarí catalàP. 6-7 Natura: Les aigüescalentes; Jocs; El joc deCatalunya NordP. 8 Còmic: Pitx i Llemec
Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC (L’Associacióper a l’ensenyament del català). Informacions, abona-ments: 04 68 66 22 11 - APLEC, Universitat de Perpinyà,Casa dels Països Catalans, P1, 66860 Perpinyà -www.aplec.cat - [email protected]@gmail.comDirect. public.: Miquela Valls - Redactora: MyriamAlmarcha París - Comissió editorial, trad., correc.: M. Valls,P. Narach, M. Almarcha París, A. Baylac Ferrer, XarlenaBeltran.Paginació: APLEC - Impr.: Enrich, 66000 Perpinyà - RC491986659 - Com. par.: 0910G87167. Tiratge: 3000 exem-plars. Mensuel en catalan. Difusió: Routage Catalan(04 68 92 88 00 - [email protected])
P.2
Modalitats de participació:Abans de final de mes envia’ns totesles respostes a:
O per correu ordinari a l’adreçasegüent:
APLECCasa del Països CatalansCamí de la Passió Vella66860 Perpinyà Cedex
No oblidis d’afegir una foto teua ambel nom, la classe i la teua adreça i elteu telèfon!
Recompensa:Les millors respostes també seranseleccionades i guanya-ran un àlbum de pintarMil Colors!
ACTUALITATACTUALITAT
Vosaltres també envieu-nos una ressenya amb fotosde les vostres activitats!
EL JOC DECATALUNYA NORD
ELS ALUMNESDEL COL·LEGI PIERRE FOUCHÉI DE L’INTITUT NARCÍS XIFRAESBORREN FRONTERES
Ja fa alguns anys que vàremdecidir d’encetar un intercanvi ambl’objectiu de fer pràctiques de llengua(francès i català), amb els alumnesde Francès de l’IES Narcίs Xifra deGirona. Els nostres dos centres esco-lars estan a uns 100 km l’un de l’al-tre, però l’existència d’una fronterad’estat ha fet que dos territoris tan propers, visquessin d’esquenes
l’un de l’altre durant força temps.El nostre intercanvi té com apropòsit d’esborrar les fronteres através del mutu coneixement ienriquiment.
Els 12 i 13 de novembrepassat vam trobar-nos a LaJonquera per visitar el Museu de la
Memòria de l’Exili, després vam anar al Fort de Bellaguarda alPertús. També hem visitat la Maternitat d’Elna, la tomba d’AntonioMachado a Cotlliure i hemacabat la ruta a Portbou almemorial de Walter Benjamin.
Evidentment hem aprofitatd’aquests dos dies per fer festaamb els companys de Girona!
PARTICIPA ALJOC DE CATALUNYA NORD (PÀG. 7)I GUANYA UN TRÍVIAL DELS PAÏSOS
CATALANS!
De visita al MUME ...
... i fent festa!
... al Fort de Bellaguarda
FREDOLIC
Frégoli,és en Frégoli!
Trad. ABF.
Letri
o
P.3
Que bé!Me deu portar les
cortines!
I el meuparasol!
I el meubanyador!
Amb les meuescortines!
Ja està,ha aterrat!
Frégoli!
I els meuscaramels!
Però quèli passa?
I les meuessabates defutbol!
I la meuapatota! I els meus
patins!
I la meuapols de gratar!
Com sobrevisqueren els tripulanqualques quilòmetres que navegàtubs que els permetien comunicrior.El que s’assemblà més a un verifou el Nautilus el 1800, una creaamericà Robert Fulton. No tan sdesplaçava en immersió gràciesaccionada manualment per la trque l’aire comprimit permetia dedurant força temps.Cada inventor assolia el seu prosonal sense saber què s’estava idtre costat del planeta. Mit aquíel segle XIX se desenvolupen unna de ginys d’aquest tipus! Val agran part fou propiciada per les g
ICTINEUS“Un inventor és un pobre aprenent del figuerenc Narcís Monturiol. Nposseïa un gran esperit científicl’Ictineus. És un vaixell submarícrear l’any 1859. Eren 6 els requedins la mar, aturada a voluntat,retorn a la superfície, navegació
Un 70% de la superfície del nostre planeta és cobertd’aigua, les profunditats marines continuen represen-tant, encara avui, un univers secret per a l’ésser humà. En elpassat arribaren a simbolitzar un cosmos terrorífic i fasci-nant, ple de misteris. L’artista i inventor italià, Leonardo daVinci, ja al segle XV, idea en el seu carnet el que actual-ment coneixem com a submarí, tota una proposta per explo-rar el fons del mar.
PROFUNDITATS MARINESSi bé la profunditat mitjana de tots els mars i oceans és de 4.000metres, la màxima és a l’Oceà Pacífic prop de les IllesMariannes, amb 11.000 metres de fondària!La preocupació de l’home per poder aventurar-s’hi i afrontar-se a
tal desafiament fou que, llevat del busseig,s’aïllés la persona de la pressió del’aigua per gaudir d’una pressióatmosfèrica habitual. Caliadoncs emmagatzemar aireper assegurar la super-vivència.Els primers intents perconstruir un submaríforen experimentatsper Cornelius Drebbell’any 1620. Aquestholandès fabricà una
barca recoberta de pell amb 6rems que se submergí de 4 metres.
ICTINEUICTINEU, EL PR, EL PR
P.4
Reproducció de l’Ictineu II (14 metres) al Port Vell de Barcelona.
DESCOBERTADESCOBERTA
Plans originals del submarí imaginats pe
Reproducció de l’Ictineu on poden entrar els visitants. (Museu d’Història de Catalunya).
nts durant elsà? I bé, ambcar amb l’exte-
itable submaríació del nord-sols esa una hèliceripulació, sinóe respirar
pi repte per-deant de l’al-com durantna cinquante-dir que unaguerres amb finalitats militars.
d’un art que no té mestres” escriguéNo era ni enginyer, ni marí peròi creatiu amb el qual inventàde 1.200 tones que va dissenyar ieriments essencials: immersiónavegació en tots els sentits,i immersió indefinides sense
comunicació amb l’atmosfera externa. A més l’inven-tor català integrà una forma d’il·luminació exterioramb llums de gas oxhídric i amb espelmes a l’inte-rior. En l’Ictineus, ja fa 150 anys, no es necessitavacap aparell per respirar com en el món del sub-marinisme; per una banda s’anava afegint l’oxigenconsumit, que es portava emmagatzemat en bom-bones, i per altra banda s’anava absorbint el CO2resultant de la respiració. Per tant dins de l’habita-cle es respirava de la mateixa manera que a l’airelliure.Amb l’Ictineus i l’Ictineus II se feren un total de 80immersions al llarg de la costa catalana. A més sesubmergí a una profunditat d'entre 30 i 70 metres!Recordem un moment històric, fa exactament 50anys que el batiscaf Trieste amb dos tripulants a bord,
i després de sis hores de descens, va atènyer el rècord mundial:10.914 metres de profunditat.Les innovacions tecnològiques aportades en el disseny delsIctineus van ser posades en pràctica per primera vegada a lahistòria i han estat decisives en el desenvolupament posteriorde la tècnica submarina.
Nautilus: En llatí “Relatiu o pertanyent a la nave-gació”. Nautilus és també el nom del submaríimaginari, comandat pel Capità Nemo, que apareixdins l'obra Vingt mille lieues sous les mers (1870) del’escriptor Jules Verne.Ictineus: Del grec “Peix-nau”fa referència a la formade peix del submarí.Oxhídric: Mescla d'oxigen i hidrogen que s'encénamb gran facilitat i es combina explosivament, ambformació d'aigua i gran despreniment de calor.Batiscaf: Del grec “bathy”, profund i “scafé”barca.Giny submarí dissenyat per a operar a grans profun-ditats. P.5
RIMER SUBMARÍRIMER SUBMARÍ
L’inventor català és conegutfins a Amèrica!
Atanseu-vos al Museu de l’Empordà, a Figueres!L’exposició actual “Narcís Monturiol. Una veu entre utopiai realitat” romandrà oberta fins a l’abril 2010.A més, el Museu Marítim de Barcelona acull fins almaig 2010 l’exposició “Immersió! Monturiol i la conquestadel fons del mar”.
Text
ifo
tos
de
laM
yria
mA
lmar
cha
Parí
s
er Monturiol.
El Pirineu català és una regió plena de fontsd’aigües que sallen calentes, de maneranatural. Des de l’època dels romans que els
humans hi han cons-truït banys per
aprofitar-ne lesvirtuts.
L’hivern és unperíode par-ticularmentagradableper gaudir
d’un bon banycalent, defora,
i a cops, al migde la neu.
El Pirineu és particularment ric en banys calentsperquè els moviments subterranis de l’escorçade la Terra hi són encara actius. La confrontacióde plaques terrestres, que és a l’origen de l’alça-ment de les muntanyes pirinenques, tambéprovoca trencament: les falles. Gràcies aaqueixes escletxes l’aigua del sub-sòl és escalfada en les pro-funditats de la Terra i pottornar a sortir a unatemperatura d’entre40°C i 70°C. Apolit als quis’hi quedin massa temps amullega!
Els noms de llocs indiquenla multiplicitat de fontscalentes [en llatí calida]: LesEscaldes (a Cerdanya i aAndorra) Aiguatèbia (a Conflent),Caldes de Malavella (a prop de Girona) o Caldes deMontbui (cap a Barcelona).
Les aigües termals, tenen propietatsespecífiques segons els minerals i productesdels quals se carreguen: són sulfuroses,sòdiques, riques en silici o en fluor, bicarbo-natades; guareixen diferents malalties. D’aquíque s’hagin desenvolupat estacions termals que
proposen cures, on les persones «prenen lesaigües», és a dir se banyen i poden beure orespirar el vapor durant unes quantes setmanesseguides. El Voló, la Presta, Molig, Vernet, elsBanys d’Arles, La Presta a Prats de Molló sónbalnearis de Catalunya Nord que curen diversesafeccions, com malalties respiratòries i de la pell,reumes, infeccions urinàries o digestives.
Avui, a més dels tractaments terapèutics, elsbalnearis d’aigua calenta proposen estades
simplement pel plaer debanyar-se i relaxar-se enentorns i condicionsnaturals sovint excepcio-nals. A Dorres, els banysromans excavats en elgranit, ampliats debanyeres modernes, per-meten als esquiadors iexcursionistes cansats derecuperar forces davantdel magnífic panorama deles muntanyes cerdanes.
El mateix que els termesexteriors de Llo a la vall del Segre o de SantTomàs a Fontpedrosa. O encara el centre ultra-modern andorrà de Caldea a Escaldes que pro-posa tot d’activitats lúdiques.
Text del’Alà Baylac
Ferrer
UNA AIGUA CALENTAUNA AIGUA CALENTANATURAL, SISPLANATURAL, SISPLAUU !!
P.6
NATURANATURA
Els banys de Sant Tomàs a 58 °C.
La banyera romana als banys de Dorres.
Els banys moderns de Dorres.
AAIIGGUUAA TTEERRMMAALL::�� aigua� que� brolla� natural-ment�a�una�tempera�tu��ra�supe�rior�de�5°C�almenys�en�el�medi�on�neix.
JJOOCCSS
P.7
MONUMENTS
HISTÒRIAIGEOGRAFIA
1. On se troba el conjuntde pintures romàniquesmés complet deCatalunya Nord?
2. A quin conjunt arqui-tectural se celebren elsconcerts del Festival PauCasals?
3. Quina forma curiosaté l’església de Planès?
4. Quina forma té l’absisromànic de l’esglésiad’Ur?
1. Quin torrent travessaVernet?
2. Quin és el poble mésal sud de CatalunyaNord?
3. Quina vila és anome-nada la ciutat del mar-bre rosa?
4. De què ve el nom deRosselló?
LLEGENDESITRADICIONS
ARTICIÈNCIA
1.Com es diu el monstrede Ribesaltes?
2. Qui va pregar la Marede Déu perquè fes sortiruna font al Monestir delCamp?
3. Quina fusta es treballaa Sureda?
4.Quina minyona va serla protagonista de laconspiració deVilafranca?
1. Quin català famós vamorir a Prada el 1947?
2. On va ser instal·lat elpaquebot Lídia el 1967?
3. Quin any es va fundarla Universitat dePerpinyà?
4. El músic Deodat deSeverac quan va visitar per primer cop Cata -lunya?
Relaciona les imatges amb l’esport que correspon
RR UGBIUGBI
BBÀSQUETÀSQUETGGOLFOLF
TT ENNISENNIS
HH OQUEIOQUEI
AB
C
DE
___________________
__________
____________________
Aqu
est c
oncu
rs é
s in
spira
t del
Joc
del
nos
tre p
aís
( Ass
ocia
ció
Info
Rou
ssill
on)Respon a totes
les preguntes!Si vols participar al concurs segueix les
modalitats de la plana 2.
El joc de
El jo
c de
Cataluny
aCata
lunya
NordNord
Som dit a la meua mainada que sitrapava les restes de llur esperti-
nar, hi hauria garrotades!Com que n’hi ha fora un…
de contenidor, i bé…
PITX I LLEMEC
Trad. MAP.
Que no hi ha res per les
escombrariesací?
No veig pas res per gitar escombraries!
Com ho faré? Detesti deixar les brutícies pel sòl…
És genial la platja! L’aire pur, el sol, l’oceà, lasorra. Eri segur que
t’agradaria!
Me’n vaig allí, acercar quelcom perbeure i menjar…Vigiles les coses?
Mes sí! Mentrestant prenc el sol!
Moltes gràcies!
Sisplausenyor!
Sí, allí…
‘Focorf!
És ple!
FI
