CONJUNTURA INTERNACIONAL

Mes de gener qual cosa augmenta I'arsenal sovietic a per primera vegada despres de la clausu- 378 coets d'aquesi tipus. ra de la CSCE a Madrid, sense que arri- * Després de fortes divergencies al seu bin a cap acord. Hores abans a la Confe-

1 Els militars radicals de Nigeria encap- si, la Comissi6 Kissinger lliura a Ronald rencia sobre desarmament. Gromiko ha- calats per Mohamed Buhari enderroquen Reagan un informe sobre Centramerica. via acusat la politica dels Estats Units de el president civil Shehu Shagari. I'informe assigna un ajut economlc de criminal, terrorista, militarista, i

Atacs sud-africans contra la zona cen- 24.000 milions de dblars (4 bilions de pes- inhumana. tral i sud d'Angola. setes) pel periode 1984-1990. D'aquest Conclou a Atenes la primera conferbn-

El Sulta Musa Hassanal Bolkiah, cap de ajut 3.400 milions de dolars corresponen cia sobre desnuclearitzaci6 dels Balcans. govern del nou estat de Brunei. a Nicaragua. Pren possessio el nou govern nigeria

2 Fidel Castro acusa Reagan d'irrespog. Un soldat nord-america mort en esser per 11 civils i 7 militars, dues setmanes sable i feixista en el discurs de celebra- derribat un helicbpter dels EUA, a la fron- despres del cop d'Estat que enderroca ci6 del 256 aniversari de la revoluci6 tera entre Hondures i Nicaragua. Shehu Shagar. cubana. 13 Forta tensidentre Hondures i Nicaragua 19 Ronald Reagan decreta la supressio

L'URSS acusa els EUA de planejar una per I'incident de I'helic6pter nord-america d'algunes sancions econbmiques impo- invasi6 dVAfganistan mi t jan~ant I'inter- derribat a la frontera entre ambdues sades a Polonla quan el govern d'aques- venci6 de Pakistan nacions. ta decreta la Llei Marcial.

3 Estat d'excepci6 i toc de queda a Tuni- 14 Eleccions presidencials al Camerun. L'oposici6 filipina demana la destituci6 sia imposat pel president Habib Burgui- amb candidatura única de Paul Biya, ac- de Ferdinand Marcos. ba, davant la arevolta del pa)), motivada tual president. El general Kissling es querella contra el per la puja dels productes basics i que ha Mort de cancer el comandant Saad Had- ministre de Defensa alemany per la for- causat almenys 120 morts. dad, cap de les milicies cristianes ma en que ha estat passat a la reserva.

Jesse Jackson, candidat negre a la pre- libaneses. Francois Mitterrand viatja oficialment sidencia dels EUA, aconsegueix I'allibe- El Papa demana independbncia per a a Monaco. rament d'un pilot nord-america capturat Namibia i patria per als palestins. Dimiteix el ministre de defensa colom- al Liban per I'exercit siria. Hondures reconeix que I'helicbpter bia.

Angola accepta la treva proposada pels nord-america viola I'espai aeri de Nicara- Walid Jumblat demana la retirada de la Sud-africans. gua, quan va ésser interceptat. forqa multinacional del Liban.

4 Liban: Mes de 100 morts en el darrer 15 Margaret Thatcher, i George Schult, (se- - Conclou a Casablanca la quarta cime- bombardeig israelia del va!l de la Bekaa cretari d'Estat nord-america), coordinen ra islamica, demanant que Egipte es rein- (posicions iradicionalment xi'ites) el rellan~ament del dialeg amb I'URSS. tegri a I'Organitzaci6 de la Conferencia

Ronald Reagan proposa al Congres dels Es confirma a la RFA, I'existencia d'un lslamica (OCI). EUA augmentar a 150 milions de dblars doble del general Kiessling, ex-cap adjunt 20 L'exbrcit marroqui metralla des de I'aire I'ajut militar a El Salvador (un 120 per cent de I'OTAN destitu'it per presumptes acti- una manifestadio a Nador, mentre els in- mes de la xifra prevista). vitats homosexuals. cidents contra la puja de preus dels pro-

5 * I'Assemblea Nacional turca autoritza La segona autopsia de I'ex-ministre ductes basics s'estenen a Rabat, Tetuan els partits extraparlamentaris a conc6rrer frances Robert Boulin, demostra que va i Marraqueix. a les properes eleccions municipals. esser assassinat. Acaba la Conferencia d'Estocolm amb

Protesta oficial de Nicaragua davant 16 Ronald Reagan fa una crida a I'URSS I'esperan~a de reduir la tensio internacio- d'Hondures per I'atac al port de Potosi. per tal de reprendre les negociacions so- nal.

El nou president nigeria, Buhari, es com- bre control d'armes nuclears. A proposta de I'SPD, el Bundestag in- promet a respectar els compromisos in- Oberta a Casablanca (Marroc) la quar- vestigara el cas Kiessling. ternacionals de I'anterior rbgim. ta cimera islamica (que reuneix a 45 es- • El bisbe Salvador Scheefer torna a Ni.

6 Habib Burguiba, el president de Tunisia tats musulmans). El Rei Fahd d'Arab~a caragua despres d'haver acompanyat anulda les pujades de preus anunciades Saudita d6na ple suport a I'Organitzacio 1.000 indigenes smisquitos~~ a Hondures. pel govern de Mohamed Mzali i cessa el per I'Alliberament de Palestina(0AP) i de- 21 40 morts i més de 100 ferits als distur- ministre de I'lnterior. mana la retirada d'lsrael del territori liba- bis de Nador, Tetuan i Alhucemas al

I'ONU condemna Sud-africa per les se- nes i de Jerusalem. Marroc. ves accions militars a Angola. Enfrontaments fronterers entre Perú i Ammar Moktar el iaggazi, ambaixador

Cessament del sots-cap militar de I'Equador. libi a Roma, greument ferit en un I'OTAN, Günther Kiessling, relacionat 17 Perez de Cuellar, invitat a la cimera is- atemptat. amb un aaffaire,) d'homosexualitat. Ihm~ca, anuncia la seva vocació de con- * El palau presidencial d'Amin Gemaiel és

El 57 per cent dels nord-americans de- vocar una reuni6 a I'ONU, amb la situa- bombardejat pels mtlicians drusos. sitja la retirada dels nmarinesl~ del Liban. ci6 de I'Orient Mitja com a tema fona- * Cinc ministres sovietics son amones-

7 Sud-Bfrica torna a atacar territori d'An- mental. tats pel Kremlin a causa de la contam~. gola alhora que rebutja la condemana de Papandreu canvia el seu govern, nome- nació atmosferica que pateix una clutat I'ONU. nant Apsotolos Lazaris com a primer vice- de S~beria.

Proposta conjunta d'Hondures, El Sal- president. 22 Schultz anuncia la represa del forum de vador, Costa Rica i Guatemala (4 dels pal- * Sis-cents parlamentaris europeus criti- Viena el 16 de marc. sos de Contadora). Nicaragua considera quen a La Haya la politica nord-americana Argentina i Xile decideixen resoldre de questa proposta com una tactica dilatb- a Nicaragua. forma pacifica el l~ t i g i pel Canal de Bea- ria en I'aplicacio dels acords del grup de Berryl Sprinkel, sots-secretari del Tresor gle, amb la mediacio del Vatica. Contadora. nord-america, afirma a Buenos Aires que 23 Els ministres d'Afers Estrangers de Xi-

8 El ministre de Defensa sud-africh anun- el seu pais ajudara Argentina en la rene- le i Argenttna signen una declaracio con- cia la retirada militar de territori d'Angola gociaci6 del deute exterior del pais suda- junta de rcpau i amistat. al Vatica, en la

9 Compromis de cinc pa'isos centrameri- merica amb la banca internacional, xifrat qual es comprometen a resoldre el seu cans: Guatemala, Hondures, Costa Rica, en 45.000 milions de dolars. contenci6s territorial del Canal del Bea- El Salvador i Nicaragua, en un avantpro- 18 Margaret Thatcher ordena el secret de gle per mitjans pacifics. jecte de pau que fixa el termini del pro- 100 anys sobre dos documents secrets Vaga generalitzada a Nador, mentre es per 30 d'abril per inventariar els efectius que sobre les Malvines es van realitzar el produeixen enterraments massius a Te- militars de cadascuna de les parts. 1930 i 1940. tuan, despres de la brutal repressió de

Surinam; canvi.al govern. La junta mili- Comenca a Bonn I'interrogatori de tes- I'exbrcit marroqui en els darrers aldarulls. tar substitueix el govern civil d'esquerres timonis de I'escAndol Flick, en el qual Ut- * Els Estats mediterranis no membres de constitu'it el passat 28 de febrer per la pro- to Lambsdorff, titular d'economia, Hans la CSCE, intervenen a la Conferencia pia Junta Militar. Friederich, antic ministre i Horts-Ludving d'Estocolm.

10 S'inicia a Addis Abeba, la reuni6 per la Riemer, s6n acusats d'haver rebut 30 ml- Dificils relacions entre I'URSS i Norue- reconciliaci6 de les parts beldigerant al lions de pessetes com a soborns. ga, a causa del funcionari espia norueg, conflicte del Txad. Discrepancies al si de la quarta cimera Arne Trahold.

Eleccions a Dinamarca. ~ x i t dels con- islamica per la participaci6 d'Egipte a la S'inicien els judicis contra els militars servadors del primer ministre Pou Schlü- mateixa. argentins acusats, entre ells el canisser ter, que continuaran governant encara Es assassinat a Beirut, Malcom Kerr, de Buenos Aires., general Ramon Camps. que sense majoria. nord-america, rector de la Universitat Franqois Mitterrand i Margaret That-

Empresonat el darrer president militar Americana a Beirut, en un atemptat rei- cher, s'entrevisten a Paris per primer cop argenti, Reynaldo Bignone. vindicat per Jihad lslamia (Guerra Santa des de la cimera comunitaris d'Atenes,

Els EUA reprenen llurs relacions diplo- IslAmica). per tractar la crisi pressupostaria de la matiques amb el Vatica, ~nterrompudes El Govern m,ilitar d'uruguai comandat CEE i els pobles agricoles. el 1868. per Gregorio Alvarez tanca el Plenari In- Schultz anuncia la represa del fbrum de

Entrevista del primer ministre xinbs, tersindical de Treballadors, com a mesura Viena el 16 de marc. Zhao Ziyang amb Ronald Reagan. repressiva despres de la 1 a vaga general Argentina i Xile decideixen resoldre de

El Pacte de Varsbvia proposa I'OTAN re- de treballadors als últims onze anys. forma pacifica el litigi pel Canal del Bea- tirar I'armament quimic d'Europa. Andrei Gromiko i George Schultz s'en- gle, amb la mediació del Vatica.

11 L'URSS desplega nou missils SS-20, la trevisten durant cinc hores a Estocolm 24 luri Andrbpov afirma que I'URSS esta

,ier Cidob no 3 - 1984 PAS. 9 Doss

t

CONJUNTURA INTERNACIONAL

disposada a negociar amb els Estats trangers sovi&tic, viatja a Romania per yel, Ronald Reagan envia més vaixells al Units sempre que aquests últims portin tractar del desarmament nuclear, aixi Liban. la iniciativa al respecte. Malgrat aixb, els com de les relacions econbmiques d'amb- La CEE comenca una conflictiva reuni6 sovietics no volen reanudar les converses d6s pa'isos. per tal de fixar els preus agricoles per la sobre desarmament mentre continui'n Alliberats per lrak 190 presoners de campanya 84-85. desplegant-se els euromissils per part de guerra iranians. 7 Francois Mitterrand demana al Mercat I'OTAN. L'Organitzaci6 Popular del Sud-oest Comú I'acollida sense tardances d'Espa-

El canceller alemany Helmut Kohl viat- Africa (SWAPO) afirma estar disposada a nya i Portugal, cosa que s'interpreta com ja oficialment a Israel en un ambient en- un alt el foc amb Sud-Africa, si aquesta un canvi d'actitud frances envers el dos- rarit per la decisi6 del govern alemany de accepta negociar el futur de Namibia. sier d'adhesi6 espanyol. També demana vendre armes als Arabs. 30 Rodrigo Borge, vencedor a la primera la creaci6 d'una comunitat europea de

El president afga, Babrak Karmal nome- volta de les eleccions equatorianes. I'espai. na tres nous generals, coneguts per la se- * Un mort i tres ferits en uns bombardeigs Ronald Reagan ordena als amarines. va duresa, per acabar amb la guerrilla drusos contra la forca multinacional de dels EUA que es troben al Liban de antisovietica. pau al Liban. replegar-se cap els vaixells fondejats als

El Govern britanic disposat a establir re- 31 El Consell dlEuropa permet que Turquia ports libanesos. lacions diplomatiques amb Argentina, en- estigui present als debats, sense tenir pe- * Assassinat a Paris el general irania Gho- cara que, la sobirania de les Malvines és r6 dret a vot. lan Ali Oveisi, conegut com .el carnisser innegociable per Londres. Hosni Mubarak realitza un viatge oficial de Teheran), en temps del Xa. L'atemptat

Milers de Brasilers es manifesten a Sao per diversos pa'isos africans. 6s reivindicat pel Jihad IslAmic. Paulo per demanar que el president del Andrei Gromikocriticadurament la po- 8 Els EUA, Gran Bretanya i ltalia retiren Brasil sigui elegit per vot directe. litica dels EUA i els seus aliats durant una els contingents de la forca multinacional

25 En el decurs del viatge oficial de Khol conferencia a Bucarest. de pau al Liban. Només Franca mant6 les a Israel, aquest advoca per I'autodetermi- Massives manifestacions a Filipines seves forces a Beirut. naci6 palestina. contra el regim de Ferdinand Marcos. Assassinat de I'ambaixador dels Emi-

El govern marroqui anuncia que només L'enviat nord-america a I'orient mitja, rats Arabs Units a Franca, reivindicat pel 29 morts i 114 ferits s6n el balanc defini- Ronald Rumsfeld, arriba a Israel per in- Jihad IslAmic. tiu de la *<guerra del pal). formar al govern de Tel Aviv de les seves 9 Els nord-americans bombardegen les

Franca signa un acord de subministra- darreres converses emb Siria. posicions druses i sirianes. ment d'armament amb Arhbia Saudita, Es retiren els soldats sud-africans La guerrilla proposa un pla de pau al go- per valor de 640.000 milions de pessetes. d'Angola. vern salvadorenc.

Una delegaci6 libia encapcalada pel mi- * Els EUA envien 1.700 soldats a Hondu- nistre, Allah Azzus Talhi, visita oficial- res, a on restaran indefinidament. ment Marroc. L'avantprojecte de la Junta Sandinista

Ronald Reagan, en el discurs sobre estableix la creaci6 d'una Assemblea Na- lS.estat de la Naci6.. es compromet da- M es de febrer cional de 90 membres amb poders cons- vant el Congrés nord-america a garantir tituents i crea la figura d'un president i la llibertat, la pau i la seguretat al m6n. 1 Es fa públic el pressupost nord-americh d'un vice-president.

Romania presenta a la Conferencia per al 1985 que d6na preponderancia a les 10 Mor luri Andr6~ov, Secretari general del dqEstocolm un pla per .eliminar el senti- despeses militars (increment d'un 9,3%), Comite Central del PCUS i president del ment &inseguretat per determinades ac- a les quals es dediquen 264.400 milions Presidium de I'URSS. tivitats nuclears*~. de pessetes. El deficit previst en aquest 11 Continua la incertesa sobre el possible

El projecte de llei sobre I'avortament pressupost 6s de 28,8 bilions de pessetes. successor del lider sovietic, Txernenko, provoca la primera crisi al govern de coa- * El canceller Kohl rehabilita el general Gorbachov, Gromiko i Ustinov maxims lici6 portugues. Kiessling. candidats.

Es reanuden les converses Xino-brita- El parlament israelih descarta un pro- 12 Augmenta I'escalada de la guerra del niques sobre Hong-Kong. jecte del govern per tal d'assentar colb- golf Persic entre Iran i Irak.

Equador i Cuba restableixen les seves nies de Jueus a Hebron (Cisjordania). La presencia del vice-president xines, relacions diplomhtiques a nivell d'ambai- Més de dos-cents mil soldats dels EUA Wan Li als actes funeraris d'Andropov a xadors. i Corea del Sud participen en unes manio- Moscou, 6s qualificada com un senyal de

Abatut un avi6 ctjaguar~~ frances al Txad. bres conjuntes. I'apropament Pekin-Moscou. 26 Franqa responsabilitza Libia de I'abati- MOSCOU es nega a tot intent de fussi6 13 Constantin Txernenco, un antic col4abo-

ment de I'avi6 jaguar)^, al Txad. de les INF i les START. rador de Breznev, nomenat successor Amin Gemayel reintegra a les seves fi- 2 Ronald Reagan anuncia que no intervin- d'Andropov. Els observadors ho conside-

les m6s de dos-cents militars libanesos dril els mercarts internacionals per tal ren un simbol de continu'itat a la politica que es negaren a combatre contra les mi- d'aturar la puja del dblar. exterior soviética i major lentitut per a les licies druses, amb I'esperanqa de poder Costa Rica nega a Eden Pastora i 3.000 reformes a I'interior, que havia encetat An- aconseguir un pla de pau estable al Liban. antisandinistes del ARDE (Alianqa Revo- dropov.

Continua I'exhumaci6 de despulles de lucionaria Democratica) asil politic. Hussein de Jordhnia visita Ronald Rea- desapareguts a Argentina. Investidura dels president de Venecue- gan i 6s pressionat per aquest perque Jor-

27 Els Estats Units inicien discussions la, Jaime Lusinchi, que anuncia plans dania accepti el pla dels EUA i el president amb Sud-Africa, sobre el futur de Nami- d'austeritat i realisme molt allunyats dels egipci, Hosni Mubarak, per tal de crear un bia. vells somnis petrolers. govern autonom palestinia sota control jor-

Referendum a Filipines per modificar la 3 Felipe Gonzalez signa una declaraci6 db als territoris ocupats per Israel. Constituci6. conjunta amb set pai'sos llatinoamericans Jorge lllueca substitueix Ricardo de la

S'aprova la llei d'avortament a Portugal per afavorir el desenvolupament democra- Espriella, que renuncia, com a president amb I'abstenci6 dels social-democrates. tic a la zona (Declaraci6 de Caracas). de Panama, lllueca mantindra els compro- configurant així la primera crisi greu al si Moscou proposa a Ginebra la desapa- misos de fer eleccions generals el proper del govern IusitA. ricib de I'armament quimic a Europa. 6 de maig. L'oposici6 considera el relleu

Margaret Thatcher fa una visita de 24 Segons denuncia Robert White ex-am- com un c o p de palau*. hores a Roma. baixador dels EUA a El Salvador, I'arque- 14 Txernenko es reuneix amb George

Joshua Hassan aconsegueix la victbria bisbe Romero, va esser assassinat per or- Bush, vice-president dels EUA, en una ex- a les eleccions gibraltarenques, per un sol dre del president de I'Assemblea consti- hibicid de bones intencions d'un cap de esc6 de diferencia. tuent salvadorenca, Roberto D'Aubisson. I'oposici6 iran~ana, I'lrak atura els bom-

28 Un grup pertanyent a la guerrilla colom- - Guerra generalitzada entre les milicies bardeigs de I'lran. biana destrueix un heliport al nord del drusolxiltes i I'exercit libanes a Beirut. Mubarak demana a Reagan que resta- pais. 4 Fortes penes, que inclouen cadena per- bleixi un dihleg directe amb I'OAP.

Hernan Siles Suazo, president de Boli- petua, contra els detinguts pels succes. 15 Assassinat a Roma el director de la for- via, desmenteix que vagi a presentar la sos de gener al Marroc. ca multinacional nord-americana Leamon dimissi6. Reunions d'urgencia del Consell de Se- R. Hunt, reivindicat per Brigades Roges.

Perú no vol mediaci6 Vaticana en el con- guretat de I'ONU a conseqü&ncia dels Txernenko rep nombrosos liders de tot flicte fronterer que mant6 amb Equador. raids hondurencs a territori de Nicaragua. el m6n, pronunciant-se favorable a la dis-

Hosni Mubarakés invitat oficialment pel 5 Mentre que les milicies xii'tes avancen tenci6 internacional, al llarg dels diversos Rei Hussein a visitar Jordania. per la part oest de Beirut, el govern de Ge- contactes. Es coneix que Txernenko pa- * Avions afgans bombardegen un poblat mayel, tocat de mort, després de la dimis- teix un infisema pulmonar. pakista. si6 del primer ministre Chafif Wazzan. Desacord a Nicaragua entre govern i

Trenta mil seguidors de Benigno Aqui- 20.000 filipins demanen a Manila la re- oposicib sobre la llei electoral. no s6n reprimits per la policia Filipina. núncia de Marcos. Forta caiguda del dolar als mercats

29 Eleccions Generals a Equador. 6 L'exBrcit libanes es descompon i la vic- internacionals. Ronald Reagan anuncia la seva candi- tbria militar dels xiltes es consolida a Bei- * Gemayel assediat per les milicies mu-

datura a la presidencia dels EUA. rut oest. Mentre que els liders musulmans sulmanes es mostra disposat a abrogar Andrei Gromiko, ministre d'Afers Es- demanen la renúncia del president Gema- I'acord del maig passat amb Israel. Wa-

phg. 10 Dossier Cidob no 3 - 1984

t

CONJUNTURA INTERNACIONAL-ESPANYOLA lid Jumblat lider drus condiciona la recon- fitant el primer pas donat per Ratil Alfon- butjats els enterraments nuclears al mar ciliaci6 a la negociaci6, la dimissi6 del sin. a la Convenci6 Internacional sobre vertits president libanes. 20 Mitterrand i Craxi s'entrevisten a MiIB, al mar, a Londres. Espanya, juntament

Els EUA, Sud-Africa i Angola comencen amb el Mercat Comu com a tema de fons. amb 17 dels 36 palsos assistents es ma- negociacions per la independencia de Moqambic i Sud-Africa a punt d'arribar nifestaren contraris. Namibia. a .un acorcl de seguretat,, que garanteixi Els camioners francesos desbloquegen

16 Gemayel accepta una proposta d'Ara- la pau a I'Africa Austral. les carreteres. bia Saudita amb vuit punts, que abroga 21 El ministre d'Economia de la RFA, Lamb- Iraq reconeix que les tropes iranianes I'acord Israelo-libanes del 83, sobre la re- sdoif, confessa haver amagat donatius. han creuat el Tigris. tirada de forces estrangeres. La Junta Sandinista avanca les eleccions 25 Els ~cmarinesn dels EUA es retiren de la

sud-~ f r i ca i Angola arriben a un acord legislatives i generals al 4 de novembre. capital libanesa. per tal d'aturar el foc a la frontera amb Detingut a I'Argentina I'ex-president Gal- * Txernenko nomenat president del Con- Namibia. Un primer pas per aconseguir la tieri, en relaci6 a un proces militar per I'ac- sell de Defensa de I'URSS. independbncia d'aquest territori ocupat tuaci6 a la campanya de les Malvines. 26 Arafat i Hussein estudien a JordAnia una per Johanesburg, malgrat les resolucions Walter Mondale es perfila com a candi- alternativa de pau. de I'ONU. dat dembcrata a la Presidencia dels EUA, Els wmarinesr dels EUA conclouen la se-

despres del seu exit a I'Estat d'lowa. Mon- va retirada del Liban. 17 Reagan ordena la retirada dels .mar¡- dale, cas de confirmar-se la seva nomina- * Iran anuncia una gran ofensiva contra

nes)~ del Liban. Descoberta una matanqa ci6, seria el mAxim oponent de Reagan. Iraq. de 117 civils atribui'da als cristians liba- * L'URSS accepta, a la Conferencia de De- 27 * Iraq anuncia el bloqueig de I'illa petro- nesos. L'exkrcit mentrestant, ha minvat sarmament de les Nacions Unides, un con- lera irani de Kharg, mitjan~ant I'enfronta- a la meitat dels seus efectius. tro1 internacional de la destruccib de I'ar- ment de diversos vaixells.

Dimiteix Richard Stone, ambaixador de mament quimic. DjAssir Arafat inicia converses amb Hus- Reagan a Centrambrica i 6s substitu'it per Els camions francesos tallen els acces- sein per crear una federaci6 jordano- Shandeman. sos a Paris, alhora que impedeixen el trA- palestina.

Mitterrand manifesta que tem un nou fic a la frontera amb d'altres pai'sos. La CEE demana la substituci6 de les for- fracas de la prbxima cimera de la CEE. 22 • El president paquistani, Zia, confirma ces multinacionals del Liban per un con- * Siria planteja problemes al pla de pau eleccions generals per aquest any. tingent de I'ONU. Saudita acceptat per Gemayel. Estats Units suspbn I'enviament d'armes 28 Un destructor de la marina dels EUA ata- * Siria rebutja definitivament el pla sau- a I'exercit libanes lleial a Amin Gemayel. ca avions iranians. dita, la qual cosa elimina la darrera pos- Jordhnia trenca relacions diplomAtiques Un atemptat causa 30 morts a El Salva- sibilitat de reconduir la situacid que te- amb Libia. El motiu, I'asalt de I'ambaixa- dor. nia el president Gemayel. da de JordAnia a Líbia (18.2.84). 29 Amin Gemayel s'entrevista a Damasc

Ronal Reagan, aconsellat per la nComis- El Senat dels EUA aprova la pena de amb Hafez el Assat, la bona acollida per si6 Kissingers vol destinar a la zona Cen- mort contra els terroristes. part del lider siria fa pensar que aquest tramericana, excepte Nicaragua, un bili6 El Regne Unit envia un portaavions a Or- permetra la continuaci6 de Gemayel com i mig de pessetes en concepte d'ajut. muz per tal d'evitar que Iran tanqui I'estret. a president del Liban. Com hom recorda-

19 * Es desvetlla que George Schultz va ser Tallades totes les autopistes de Franca rA, el Assad 6s el principal aliat de drusos I'autor del bloqueig d'un intent d'acord per la vaga dels camioners. Afecta a set i xii'tes. del Govern salvadorenc amb la guerrilla, pai'sos europeus entre ells Espanya. Recels de Marroc pel reconeixement el passat gener. 23 Les tropes jomeinistes anuncien haver mauritA de la Rep~iblica Arab Saharaui

Mentre I'aviaci6 israeliana bombardeja, tallat la carretera Bagdad-Basora i contro- Democrhtica. per primer cop, possicions antigoverna- lar Xad-el-Arab, enclau geogrefic on con- * Pierre Elliot Trudeau, primer ministre ca- mentals libaneses prop de Beirut, I'agencia flueixen els rius Tigris i Eufrates. nadenc, anuncia la seva voluntat de dimi- sovietica Tass acusa el Govern de Tel Aviv Thatcher justifica davant el princep he- tir quan el seu partit (liberal) el pugui subs- d'6sser I'autor d'aaccions de bandidatge*. reu d'ArAbia Saudita, Abdullah Ben Abdu- tituir.

New York Times denuncia que DjAssir laziz, el suport britanic a una hipotetica in- Walter ~onda ie , fins ara mAxim candi- Arafat ha negociat en secret amb els Es- tervenci6 dels EUA al Golf Persic. dat a les presidencials EUA pel partit de- tats Units des de 1981 fins el maig de 1982. Tensions i incidents per la vaga i blo- mbcrata 6s derrotat per Gary Hart a New

Els partits politics britanics pressionen queig dels camioners francesos mentre els Hanpshire. Hart, senador per Colorado, pot sobre el govern conservador de Margaret duaners italians deposen la seva actitud ser la gran sorpresa democrata per com- Thatcher, per tal d'establir negociacions vaguista. petir contra Reagan. amb Argentina sobre les Malvines, apro- 24 La pressi6 dels EUA evita que siguin re-

Castro. Tres trobades en 24 hores. RepAs Orient Pr6xim.

Mes de gener als problemes centramericans, propostes 15 Els etarres deportats per Franqa, cus- de futur, viatges i sol.licitud d'allibera- todiats per la GuArdia Nacional a cent qui- ment d'Eloy Gutierrez pres d'origen es- Ibmetres al nord de la capital de Panama..

1 Alfonso EscAmez, president del Banc panyo1 i antic comandant revolucionari. El nou partit Comunista d'lgnacio Ga- Central lliura a Felipe GonzAlez un infor- 7 Arriba a Barcelona Amadou-Mahtar llego, rep suport politic del PCUS sovietic. me sobre les possibilitats de col.labora- M'Bow, director general de I'UNESCO, in- 16 El Rei reitera davant el cos diplomatic ci6 de les entitats financeres espanyoles vitat per I'Ajuntament i I'Escola Superior estranger la vocació europea dVEspanya. en el proces de refinancament del deute ' de Direcci6 d'Empreses ESADE. 17 Michel Rocard, ministre d'Agricultura dels pai'sos Ilatino-americans. 8 El ministre d'Afers Estrangers, Fernan- frances, descarta una negativa de la Co-

Conclou I'acord de pesca Espanya- do Moren es reuneix amb tots els ambai- munitat Econbmica Europea a Espanya CEE, amb la qual cosa, la flota espanyola xadors espanyols de Centramerica. i Portugal, durant una entrevista mantin- resta obligada a I'amarratge dels seus 9 La Comissi6 Politica del Consell d'Euro- guda a Madrid, amb Carlos Romero, el vaixells. pa d6na suport a la proposta de Felipe seu hombleg espanyol.

2 El Govern espanyol realitza gestions per Gonzelez de celebrar una conferencia in- 18 El Govern frances confinara al nord del tal que la Forqa Abria nord-americana ad- ternacional sobre el terrorisme. pais uns altres vint etarres. quireixi I'avi6 Aviocar en compensaci6 al 10 Manuel Fraga, president d'Alianqa Po- Fernando Moren pronuncia un discurs programa FACA. pular, s'entrevista amb el primer ministre a Estocolm, a I'obertura de la Conferen-

4 Converses entre Espanya i guatemala israelia Shamir. cia de Desarmament d'Estocolm, en el per restablir relacions diplomAtiques, aus- * Finalitzen sense acord els contactes qual demana que es tingui present la re- piciades pel president de Colombia, Be- hispano-guatemalencs per restablir re- gi6 mediterrania, dins dels treballs de la tancurt. Els guatemalencs no volen pagar lacions diplomAtiques. mateixa. les indemnitzacions reclamades per Es- 11 Sis etarres son expulsats pel govern 19 Moren s'entrevista amb Gromiko a Es- panya. frances de llur territori i confinats a I'illa tocolm una hora, despres de la qual, el

L'ArAbia Saudita signa un conveni amb carib de Guadalupe. La decisi6 es justi- ministre d'Afers Estrangers espanyol as- Espanya segons el qual comprare arma- fica pel c l i m a de violencia progressiva)) senyala que hi han hagut substancials mi- ment espanyol per valor de 150 milions detectat als departaments dels Pirineus llores de les relacions d'arnbdbs pa'isos. de dblars (uns 24.000 milions de pesse- Atlantics. Henri Kissinguer que visita Espanya per tes). Luis YAnyez, president de I'lnstitut de assistir al Consell executiu de la multina-

Delegacions de 110rganitzaci6 (<Cristians Cooperaci6 Iberoamericana, manifesta en cional farmaceutica ccMerck, Sharp and pel Socialisme)), de 30 pai'sos d'arreu del un acte de ClDOB a Barcelona que I'euro- Dolmen, de la qual 6s conseller, afirma m6n es reuneixen a Sant Cugat del Valles peisme i I'americanisme no s6n dimen- que Espanya pot jugar un important pa-

6 * Alliberament de dues monges espa- sions excedents, sin6 mes aviat comple- per en la resoluci6 de la crisi Centrame- nyoles segrestades pel moviment guer- mentAries. ricana. riller d'Angola UNITA, el propassat 5 de 12 El Govern disposa d'un informe, -se- 20 El PentAgon demora la decisi6 sobre la setembre. gons el qual, ETA t6 connexions amb compra de I'Aviocar espanyol (C-212).

Fernando Moren s'entrevista amb Fidel grups armats d'Europa, Llatinoambrica i Mentre que la firma MacDonell Douglas,

Dossier Cidob no 3 -

pag. 12 Dossier Cidob no 3 - 1984

CONJUNTURA ESPANYOLA

reconeix que existeixen problemes admi- tA disposat a col4aborar amb Espanya en nistratius i juridics per materialitzar les materia anti-terrorista. compensacions del programa FACA. M es de febrer 16 Fidel Castro i Daniel Ortega, el coordi-

Narcis Serra afirma la voluntat del Go- nador de la Junta Sandinista de Nicara- vern de no permetre el magatzematge ni 1 Espanya rebra 415 milions de dblars en gua, s'entrevistaran a Madrid, amb Felipe el transit d'armes nuclears per Espanya. concepte d'ajut militar, segons els pres- González amb motiu d'una escala tecni-

21 Durant la seva visita al nostre pais Henri supostos dels EUA per al 1985. ca del vol que els torna als seus palsos Kissinger s'entrevista amb Fernando Mo- Washington ajorna la decisi6 de com- des de Moscou, on van assistir als fune- rán, i insisteix en la possible minfluencia prar 18 avions AVIOCAR, espanyols, con- rals dVAndropov. Primer viatge del man- moderadora)) a Centramerica. trapartida al programa FACA. datari cuba a un pais occidental.

El Govern brithnic pressiona al Penth- Davant el rebuig del president de Gua- Mordn viatja a Viena. L'objectiu central gon per tal que es decideixi a favor de temala, Oscar Mejia Victores, a pagar in- 6s nivellar el deficit comercial de les re- I'avi6 ~Sherpa,~ fabricat pel Regne Unit, demnitzacions per I'assalt de I'ambaixa- lacions bilaterals. en lloc de I'Aviocar espanyol. da espanyola, esdevingut el gener de Franqa planteja noves exigencies sobre

23 La CEE fixa el calendari de negociaci6 1980, el Govern espanyol reitera que el go- el capitol agricola de la negociaci6 amb amb Espanya i Portugal. vern militar de Guatemala haura de Espanya.

Jordi Pujol juntament amb Gaston responsabilitzar-se dels fets que causa- 17 El deute exterior de I'economia es- Thorn clouen una reuni6 de regions indus- ren la mort de 39 persones. panyola amb venciment 1984, suposa trials d'Europa a Brussel4es. El pagament per part de I'administraci6 580.000 milions de pessetes.

Granada 6s designada com a seu de la espanyola de cinc milions de pessetes, 18 Primer atemptat d'lparretarrak (mels del reuni6 de cooperacio euro-tirab. en concepte de canons, permet als pes- nord])) grup terrorista basc-franc& con- * El president de la Generalitat, Jordi Pu- quers andalusos tornar als bancs marro- tra interessos espanyols. L'atemptat va jol, viatja a Belgica on expressa I'euro- quins. fer descarrilar el Talgo, Madrid-Paris i la peisme d'Espanya en general i en parti- 3 Felipe González indica a Venecuela que sort va fer que no hi hagues ferits, en el cular dels catalans. I'establiment de relacions amb Israel, no que podia haver estat una catastrofe.

24 Viatge oficial de Fernando Morán a Ar- esta condicionat al problema palestinib. 19 50.000 persones participen a Madrid en gel per tractar de I'acord sobre subminis- 4 El govern crea una Comissi6 Tecnica una marxa contra I'OTAN que finalitza a trament de gas natural algeria a Espanya, per reconduir les negociacions amb Alge- Torrejdn. i analitzar la situaci6 dels paisos del ria sobre el gas natural. Debat a la CEE del document agricola Magrib. 5 Eduard Serra, sots-secretari de Defen- per I'ingres d'Espanya. Franqa vol impo-

Felipe Gonzdlez decideix ajornar la vi- sa torna dels EUA sense cap compromis sar un sistema de dos trams per I'adhe- sita a Arabia Saudi. per part del Pentagon sobre la compra de si6 de I'agricultura espanyola.

25 El ministeri de I'interior exposa un pla I'AVIOCAR, alhora que asegura que el Go- Narcis Serra manifesta a <(El Peri6dico1 per repatriar al seu pais els treballadors vern espanyol pot deixar de comprar ma- que cal reflexionar sobre la dificultat per africans que es troben en situació d'ible- terial militar nord-america. abandonar I'OTAN. galitat al Maresme. 7 El ministeri de Defensa difon un docu- 20 Reuni6 dels ministres d'Afers Estran-

El Front Polisari demana Espanya que ment favorable a la permanencia dins gers del Mercat Comu. Franqa imposa un respecti I'autodeterminaci6 del poble I'OTAN. text, aprovat per unanimitat, que estableix saharaui. 8 Joan Carles I rep al Rei Fahd d'ArAbia deu anys de termini per I'acces total de

Pierre Dankert, president del Parlament Saudita. I'agiicultura espanyola. Europeu, advoca per una rapida integra- - Assassinats al sud de Franqa dos mem- MorBn s'entrevista amb Hove, recla- cio d'npanya i Portugal a la CEE, en el bres d'ETA militar en atemptat reivindicat mant-li reciprocitat per obrir la reixa de discurs d'obertura de la Conferencia de pel GAL (Grups antiterroristes d'allibera- Gibraltar. les Regions a Estrasburg. ment) Yitzah Shamir, primer ministre lsraelia

26 El Rei Hassan II concedeix una audien- Assolit el primer projecte militar entre planteja a la CEE la preocupaci6 per I'in- cia a Fernando Morán, de 50 minuts, en Espanya i I'OTAN. Es tracta de la cons- gres d'Cspanya i el possible perjudici de el transcurs del viatge realitzat al Marroc trucció d'una fragata anti-submarina, un les exportacions israelianes. Demana a pel ministre espanyol, despres dels suc- compromis a deu anys vista, al front del la Comunitat que pressioni sobre Espa- cessos de la (<guerra del pa)). Es repassen qual s'ha col.locat un capita espanyol, Ra- nya per tal que Madrid estableixi rela- les relacions bilaterals. fael Ojeda. cions diplomtitiques amb Tel Aviv.

Es celebren eleccions legislatives a Gi- 9 Alfonso Guerra condiciona les reclama- 21 Espanya rebutja el sistema d'etapes braltar. cions amb Israel a la retirada de les tro- proposat per la CEE per a les fruites i ver- - La Conferencia de Regions d'Estras- pes jueves del Liban. dures, alhora que demana a la Comuni- burg considera desitjable la integracio George Schultz, secretari d'Estat nord- tat un compromis escrit sobre les dates d'Espanya a la CEE. america, creu que I'ajut militar dels EUA dVingr6s.

27 Máximo Cajal representant espanyol a pot contribuir a despolititzar els militars 22 El ministeri de Defensa i la firma MC la CDE, defensa en aquest f6rum interna- espanyols. Donnell Douglas arriben a establir un pla cional les mesures de confianca presen- 10 La colbnia espanyola abandonen Beirut per control.lar mensualment les contra- tades per I'OTAN. evacuats en helicbpters nord-americans. partides del programa FACA.

La justicia belga prorroga per un mes 11 Cimera hispano-francesa a Ramboui- George Schultz manifesta, davant el Co- la pres6 de tres presumptes etarres de- llet, el Cap de la delegaci6 espanyola no mite de Relacions Exteriors nord-america, tinguts I'octubre passat. creu que hi hagi canvis importants arrel que Espanya donaria facilitats aeries i na-

28 Suleyman Sanyang, lider dels treballa- d'aquesta trobada. vals als EUA, cas d'un conflicte europeu. dors africans del Maresme encapcala un 12 A la cloenda de la cimera de Ramboui- Schultz insisteix que I'ajut militar nord- moviment de no acceptació d'una repa- llet, el ministre frances d'Afers Estran- america reforcara la democracia i el apa- triaci6 no voluntaria. Els intents del Go- gers. Claude Cheysson, assegura que per institucional), de I'ex8rcit espanyol. vern Civil de Barcelona per tal de fer una Franqa vol que les negociacions d'adhe- 25 La delegacio espanyola a la CEE dema- repatriació voluntaria nomes interessen si6 dSEspanya s la Comunitat, restin en- na la lliure circulaci6 de treballadors als a 14 emigrants. Ilestides, el 30 de setembre. Malgrat tot, pa'isos de la comunitat.

30 Roland Dumas, ministre d'Afers Euro- la nota de realisme la posa el ministre 26 Felipe Gonzdlez inicia un viatge a Jorda- peus frances, negocia a Madrid I'entrada d'agricultura frances, Michel Rocard, que nia i Arabia Saudita acompanyat pel mi- d9Espanya a la CEE, entrevistant-se amb insisteix en la necessitat de resoldre nistre d'Economia i Hisenda, Miguel Boyer. Felipe Gonzalez i Fernando MorAn. abans els problemes interns de la CEE. 27 El president González intercanvia punts

31 Felipe Gonzalez assegura davant I'As- Miquel Roca de Minoria Catalana creu de vista sobre Orient Prbxim amb el rei semblea Parlamenttirla del Consell que Espanya pot slgnar I'ingrbs a la CEE Fahd d'Arabia Saudita. La delegaci6 ofi- d'Europa que Espanya establira relacions el prbxim estiu. cia1 espanyola preten establir contactes de diplomatiques amb Israel en un futur pro- 13 Dins les negociacions pesqueres comu- venda d'armaments per 22.600 m~lions de xim, alhora que demana solidaritat inter- nitaries, Espanya ofereix reduir els aran- pessetes. Les relacions amb Israel plane- nacional contra el terrorisme. zels per les importacions de peix fresc de gen en el fons de la conversa.

En una trobada informal amb els perio- la CEE. 28 Les relacions diplomtitiques hispano-is- distes, alts carrecs sovietics afirmen que Miguel Boyer, ministre d'Economia i Hi- raelianes centra I'interes dels contactes I'entrada d'Espanya a I'OTAN, va contra senda afirma davant I'OCDE que el d8fi- entre el govern israelia i I'espanyol. 'la seva prbpia seguretat. cit public espanyol es reduira al 3,5 per Acord inicial per construir un carro de

Marroc ordena els pesquers espanyols cent del PIB al 1986. combat espanyol amb tecnologia alema- que abandonin les seves aigües, per la 14 Segons un periodista israelia, membres nya. manca de pagament dels canons fixats d'ETA podrien haver tornat als camps 29 El grup popular considera que el PSOE per I'acord pesquer. d'entrenament libanesos. imposa criteris partidistes al proces d'in-

L'alcalde de Burdeos, Chaban Delmas, Espanya i la CEE signen I'acord de pes- tegraci6 d'Espanya a la CEE. es mostra partidari de donar refugi als ter- ca per a 1984, que suposa la reducció d'un El rei Fahd d'Arabia Saudita demana a roristes bascos a Franqa, sempre que 5 per cent de les captures. Felipe González que Espanya defensi aquests mantinguin una politica de total Tomás Borge, ministre de I'lnterior de I'autodeterminaci6 palestina a Europa als neutralitat al pais vei. Nicaragua, assegura que el seu pais es- fbrums internacionals i davant els EUA.