MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2012 del Programa Municipal de ......activitats als diferents membres del cos de Mossos d’Esquadra de la Comissaria de Barberà del Vallès (novembre i desembre

MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2012 del Programa Municipal de Civisme de

Barberà del Vallès

Avinguda Generalitat, 70 Telèfon 937 297 171 – Fax 937 191 815 08210 BARBERÀ DEL VALLÈS E-mail: [email protected] Web: www.bdv.cat

2

I N D E X __________________________________________ 0. PRESENTACIÓ 1. OBJECTIUS GENERALS 2. OBJECTIUS ESPECIFICS 3. MEDIACIÓ I CONVIVÈNCIA CIUTADANA 3.1. Difusió del Servei Municipal de Mediació i Convivència Ciutadana i les tècniques de gestió cooperativa de conflictes i fomentar una millora en la comunicació entre les persones 3.2. Gestió i resolució dels conflictes explicitats per la ciutadania i/o derivats d'altres serveis municipals i administracions 3.3. Prevenció de conflictes entre la ciutadania a través de la formació i la difusió d’eines per a la seva gestió col.laborativa dirigit entitats, centres educatius i ciutadania 3.4. Prevenció de conflictes entre la ciutadania a través de la formació i la difusió d’eines per a la seva gestió col.laborativa dirigit a l'àmbit educatiu 3.5 Prevenció de conflictes a través de la formació i del treball en xarxa amb els diferents agents derivadors de casos 4. EDUCACIÓ PER A LA CONVIVÈNCIA I EL CIVISME 4.1 Exposició Suma’t al Civisme 4.2 Guia de suport per a l’organització de les comunitats de veïns i veïnes 4.3 Educació cívica als centres educatius: El joc dels drets humans 4.4 Educació cívica als centres educatius: Treballem amb la gent gran 4.5 Educació cívica als centres educatius: Educació per a la mobilitat segura 4.6 Educació cívica als centres educatius: Coneguem la nostra ciutat 4.7 Educació cívica als centres educatius: El Programa d’Educació intercultural


3

5. GARANTIA DE DRETS I DEURES DE LA CIUTADANIA PER A LA CONVIVÈNCIA I EL CIVISME 5.1 L’Ordenança General per a la Convivència i el Civisme 5.2 Conveni entre el Síndic de Greuges de Catalunya i l’Ajuntament de Barberà del Vallès 5.3 Xarxa Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat 5.3.1 Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat 5.3.2 Sensibilització per als Drets Humans 6. El PLA ESTRÀTEGIC DE CONVIVÈNCIA I CIVISME DE BARBERÀ DEL VALLÈS I LA TRANSVERSALITAT DE LES ACTUACIONS MUNICIPALS 6.1 Seguiment del Pla de Convivència i Civisme 6.2 Barberà Cívica: Transversalitat dels Programes Municipals en Convivència i Civisme 7. PROJECTE DE VOLUNTARIAT 7.1 Disseny del Projecte de Voluntariat 8. COOPERACIÓ INTERINSTITUCIONAL 8.1.Relacions amb la Generalitat de Catalunya 8.2.Relacions amb la Diputació de Barcelona 8.3 Relacions amb la Federació de Municipis de Catalunya 9. RECULL DE PREMSA 10. ANNEXOS Annex I – Taller construint convivència dirigit als alumnes de 3r d’ESO Annex II – Taller copartim experiències a l’aula. Construim convivència dirigit a la Direcció dels IES Annex III - Taller construint convivència dirigit al professorat dels INS Annex IV – Tríptic « Barberà pel Civisme” Annex V – Document « Voluntariat: reflexions i propostes »


4

0. PRESENTACIÓ La memòria d’activitats del Programa Municipal de Civisme de l’any 2012 és el document que recull, d’acord amb el Programa Municipal de Civisme 2012 provat per junta de govern local del dia 8 de març de 2012 i descriu els projectes i actuacions que s’han dut a terme l’any, per avaluar les línies d’actuació actuals i poder establir-ne de noves. 1. OBJECTIUS GENERALS ´

• Millora de la convivència, des de la corresponsabilitat i assumint els drets i deures en l’exercici de la plena ciutadania.

• Fomentar el respecte a l’entorn i els altres. • Promoure l’ús correcte dels espais comuns i públics i acceptar unes

normes comunes consensuades. • Promoure una cultura pedagògica, per tal d’anar educant a la

ciutadania en la importància dels valors del civisme, en la cultura del diàleg, de la resolució de conflictes i, en definitiva, de la mediació ciutadana tant en el propi Ajuntament com a la ciutadania i entitats.

• Augmentar el sentiment de pertinença de la ciutadania envers el seu municipi i el seu barri.

• Garantir els drets de la ciutadania de Barberà del Vallès, en general. • Reconeixement del dret a una bona administració davant dels

barberencs i barberenques. • Millorar la capacitat organitzativa i de gestió de l’administració, per

incrementar-ne l’eficàcia. 2. OBJECTIUS ESPECIFICS

• Implantació de les accions per la millora de la convivència establertes en el Pla de Convivència i Civisme.

• Seguiment de l’Ordenança General de l’Ajuntament per a la Convivència i el Civisme.

• Aportar la dimensió cívica en els diferents Programes Municipals. • Ampliar la cultura dels drets humans com a forma de convivència i

organització política en el marc de la ciutat. • Integrar el Servei Municipal de Mediació i Convivència al

territori,treballant en xarxa amb les diferents seccions i àrees municipals i institucions del territori per establir un circuit de derivacions i poder desenvolupar-hi accions conjuntes.


5

• Difondre el Servei Municipal de Mediació i Convivència i les tècniques de gestió cooperativa de conflictes i fomentar un millora en la comunicació entre les persones, els grups, les organitzacions i les institucions del municipi, en el marc de la cultura de la pau i la participació democràtiva i responsable.

• Prevenir l’escalada del conflicte en situacions dificultoses ja existents, com les futures.

• Formar i donar eines als agents derivadors i la ciutadania, en general, per a la resolució col.laborativa dels conflictes.

• Fer campanyes educatives sobre els valors del civisme. • Gestionar i resoldre els conflictes explicitats per la ciutadania o

derivats per altres serveis o administracions. • Difondre la Guia de suport a les comunitats de veïns i veïns • Seguiment del Conveni Conveni entre el Síndic de Greuges de

Catalunya i l’Ajuntament de Barberà del Vallès. • Mantenir les relacions de coordinació amb la Generalitat de

Catalunya, l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona i la Federació de Municipis de Catalunya.

3. MEDIACIÓ I CONVIVÈNCIA CIUTADANA L’any 2012 el Servei de mediació de l’Ajuntament de Barberà del Vallès ha estat d’aniversari, ha complert 3 anys. Aquest servei va obrir les portes l’any 2009 amb l’objectiu d’oferir una alternativa de gestió i resolució de conflictes per millorar la cohesió i la convivència entre els/les ciutadans/es i durant 2012 s’ha consolidat definitivament com a un servei més per a la ciutadania.

3.1. Difusió del Servei Municipal de Mediació i Convivència Ciutadana i les tècniques de gestió cooperativa de conflictes i fomentar una millora en la comunicació entre les persones - Publicació de 2 notes de premsa del taller Comunicació i conflicte: jo i

els altres, adreçat a ciutadans/es més grans de 60 anys i realitzat al Centre Cívic de Ca n’Amiguet, al Diari de Sabadell (gener 2012)

- Publicació d’una notícia sobre l’aprovació del conveni de collaboració entre l’Ajuntament de Barberà del Vallès i la Diputació de Barcelona per impulsar els serveis de mediació ciutadana a la web municipal (març 2012)

- Publicació d’una notícia del Programa Municipal de Civisme 2012 i la Memòria Municipal d'Activitats de Civisme 2011 a la web municipal, el Portal d’entitats i l’aplicació informàtica municipal Consensus (març 2012)


6

- Publicació d’una nota de premsa sobre l’aprovació del conveni de collaboració entre l’Ajuntament de Barberà del Vallès i la Diputació de Barcelona per impulsar els serveis de mediació ciutadana al Diari l’Independent de Barberà del Vallès (abril 2012)

- Tall de ràdio a càrrec de la regidora de Ciutadania i Participació, l’Elvira Maza, a àdio Barberà per parlar del Servei i la mediació (abril 2012)

- Presentació i difusió del Servei al nou equip directiu de l’IES La Romànica (juny 2012)

- Publicació d’una nota de premsa sobre el 3r aniversari del Servei Municipal de Mediació i Convivència Ciutadana a la web municipal (juliol 2012)

- Publicació d’una nota de premsa sobre el 3r aniversari del Servei Municipal de Mediació i Convivència Ciutadana (setembre 2012)

- Publicació d’una nota de premsa sobre el 3r aniversari del Servei Municipal de Mediació i Convivència Ciutadana a la revista municipal (octubre 2012)

- Difusió del Servei entre els assistents (Esplai el Piolet, Centre Obert, Espai Jove, Cooperativa el Tamboret i Fundació Barberà Promoció) al taller La promoció de la salut mental de les persones adolescents i joves, organitzat per la Diputació de Barcelona (novembre 2012)

- 5 Presentacions i difusions del Servei Municipal de Mediació i les seves activitats als diferents membres del cos de Mossos d’Esquadra de la Comissaria de Barberà del Vallès (novembre i desembre 2012)

- Reunions de coordinació i difusió del Servei amb els Mossos d’Esquadra (3), Policia Local (2), OAC (2), Salut (2), Educació (1), Serveis Socials (1), durant 2012.

3.2. Gestió i resolució dels conflictes explicitats per la ciutadania i/o derivats d'altres serveis municipals i administracions - Reunions de coordinació principalment amb Serveis Socials, Mossos

d’Esquadra, Policia Local, Salut, Urbanisme, Consum i un Institut per a la gestió i la derivació de casos, així com per establir vincles i futures collaboracions. A més, se’ls va informar de la novetat d’atenció de casos de família des del Servei

- Gestió de 65 casos de mediació rebuts al Servei. En total, han estat ateses més de 150 persones, gran part dels barris Eixample-Can Llobet (45%), Can Gorgs II (14%) i Casc Antic (14%).

- Cal afegir que la major part dels casos atesos han estat conflictes plantejats a comunitats de veïns/es (65%) i familiars (23%).


7

3.3. Prevenció de conflictes entre la ciutadania a través de la formació i la difusió d’eines per a la seva gestió col.laborativa dirigit a entitats, centres educatius i ciutadania En general, la mediació és una tècnica força eficaç a l’hora de resoldre problemes de forma pacífica, especialment en l'àmbit de la convivència veïnal i quan les persones volen preservar les seves relacions.

No obstant, per transformar les situacions conflictives que es donen dins una comunitat, cal construir un escenari favorable per a tothom; un canvi d'enfocament que transcendeixi la mera contenció i resolució del conflicte, sovint necessària però no suficient. En aquest sentit, s’han fet diverses reunions amb agents del territori per coordinar accions i proposar-los diferents formacions per a la ciutadania. Fruit d’aquestes reunions, s’han planificat i desenvolupat les següents formacions:

� INS La Romànica

S’ha parlat i coordinat amb l’equip directiu de l’institut l’organització i planificació d’un programa formatiu en mediació i gestió de conflictes, adreçat a tota la comunitat educativa.

Respecte l’alumnat, s’ha treballat en xarxa amb el coordinador i els tutors dels grups de 3r d’ESO per poder desenvolupar un taller amb els nois/es. S’ha acordat i calendaritzat amb ells el taller Construint Convivència (veure annex 1), una formació estructurada en 5 sessions i adreçada a cadascun dels 6 grups de 3r d’ESO (30 sessions en total), que es durà a terme durant tot el curs escolar 2012-2013.

Formació sobre el conflicte a la classe de 3r d’ESO de l’INS La Romànica


8

En el mes de novembre de 2012, s’han realitzat les 6 primeres sessions amb els grups d’alumnes, treballant al voltant del conflicte (actituds, maneres d’afrontar-lo, etc.). De moment, la valoració és bona. Els nois/es hi han participat força i se’ls notava amb ganes de treballar-hi.

Respecte el professorat, s’han fet vàries reunions per decidir continguts de la formació i com fer-ne difusió entre el professorat. Se’ls ha presentat 2 documents de formació: un, de més formal per a la direcció del centre (veure annex 2l), i un altre, per fer-ne difusió entre el professorat (veure annex 3). Des de la direcció, volen oferir aquesta formació al professorat com a un taller acreditat pel Centre de Recursos Pedagògics de la Generalitat de Catalunya. Estan pendents del seu reconeixement. El proper dia 15/1/13 hi ha una reunió per acabar de tancar la difusió del taller i calendaritzar-la. Respecte l’AMPA, se’ls ha comentat també la intenció de treballar també amb ells/es i poder així oferir una formació global a tota la comunitat educativa del centre. S’acabarà de concretar en aquesta reunió del 15/1/13. 3.4 Prevenció dels conflictes a través de la formació i del treball en xarxa amb els diferents agents derivadors de casos

No només és rellevant contenir i saber gestionar les situacions conflictives dels ciutadans/es, sinó també fer esforços per a la seva prevenció. Per aquest motiu, es creu indispensable mantenir i aprofundir en el contacte i la coordinació amb els diferents agents del territori, per treballar-hi plegats i donar un millor servei i de més qualitat. Així, en el període s’ha realitzat tot un treball preventiu, que es detalla a continuació:

• Reunions de coordinació S’han realitzat reunions principalment amb Policia Local, Serveis Socials, OAC, Educació, Gent Gran, Ciutadania i Civisme, Salut, Consum, Mossos d'Esquadra, CAPs i l’IES La Romànica per establir vincles i collaboracions més estretes a l’hora de gestionar i derivar casos.


9

Aquestes reunions han permès tenir un contacte més proper i directe amb els agents derivadors, conèixer com treballen i amb quina casuística es troben i dissenyar plegats fórmules i estratègies per afrontar i prevenir la problemàtica ciutadana. Fruit d’aquestes reunions, s’ha creat un nou document, Preguntes i comentaris freqüents sobre el Servei de Mediació, per a que els agents del territori puguin facilitar una millor informació i derivació de la ciutadania cap el Servei de mediació.

PREGUNTES I COMENTARIS FREQÜENTS SOBRE EL SERVEI DE MEDIACIÓ

1. Què és això de la mediació?

És un servei que posa a disposició l’Ajuntament per a que els/les ciutadans/es puguin resoldre els seus conflictes de manera dialogada. 2. Cal que les 2 parts vulguin mediar?

Només que una part ho solliciti, és suficient per iniciar el procés de mediació. 3. Jo haig de posar-me en contacte amb l’altra part?

No, qui farà el primer contacte amb les parts serà la persona mediadora. 4. Haig de veure i/o asseure’m amb l’altre?

N’és molt convenient pel procés, perquè si vostès no parlen i s’escolten directament, serà difícil resoldre la situació de conflicte. En tot cas, sempre serà amb la presència de el/la mediador/a. La persona mediadora primer farà una entrevista amb la persona sollicitant de la mediació i li podrà explicar amb més detall com funciona. 5. Ells li diran a l’altre el que ha de fer (p.ex.“que sigui cívic!”)?

La persona mediadora parlarà amb totes 2 parts. Seran vostès qui decidiran com resoldre la situació, amb l’ajut de el/la mediador/a. 6. Si m’insulten, m’aixeco i me’n vaig…

La sala de mediació és un espai de diàleg i respecte. La persona mediadora vetllarà per aquest respecte. 7. I de què serveix si l’altre no vol anar-hi?

No se sap si l’altra part hi voldrà anar. Moltes vegades la gent no s’ho espera i l’altre n’accepta.


10

Si arribat el punt l’altra part no ve, sempre es pot fer un treball personal de reflexió i anàlisi amb la persona afectada sobre com vol/pot afrontar el problema. La persona mediadora no la deixarà sola, sinó que l’acompanyarà en tot el procés. 8. És un tema molt delicat…

La sala de mediació és un espai confidencial i segur. Vostè podrà explicar en confiança el que cregui convenient a el/la mediador/a. 9. Tinc por! Puc venir acompanyat d’algú?

Sí, i tant. Sempre pot venir-hi acompanyat. La persona mediadora l’acollirà i valorarà amb vostè(s) com afrontar la situació. 10. Quant temps porta un procés de mediació?

Depèn de la voluntat i la disponibilitat de les parts i l’agenda del Servei. En tot cas, en menys d’una setmana la persona mediadora es posarà en contacte amb el/la sollicitant de la mediació. El procés de mediació pot ser més àgil, eficaç i reparador que d’altres vies (p.ex. la via judicial). 11. I si medio, no perdré el temps (p.ex. d’anar a judici)?

Iniciar un procés de mediació no impedeix iniciar-ne d’altres a posteriori. No hi perd res! Sempre és millor poder parlar a temps d’una situació de conflicte abans que escali i vagi a més!

12. Els acords tenen valor legal? L’acord de mediació té la validesa legal d’un contracte entre privats. 13. I si no arribem a un acord, llavors què?

Com a mínim hauran parlat i ho hauran provat. De vegades, els acords no són immediats i a les persones els cal temps. Arribat aquest punt, el/la mediadora els donarà suport respecte com afrontar el problema i vostè sempre podrà emprendre d’altres accions, si així ho considera. 14. Quant em costarà la mediació?

El servei municipal de mediació és gratuït. Està adreçat a totes aquelles persones amb un cert vincle (habitatge, feina, activitat comercial, propietat, escola, etc.) amb el municipi.

15. Jo prefereixo posar una demanda judicial…

Sempre està a temps de posar-la! La mediació no invalida iniciar d’altres processos. Abans però, pensi com afectarà a la seva relació si posa una


11

demanda judicial! Pensi com rebria vostè una citació per a un judici de l’altra part...

16. Em donen assessorament legal?

No, al servei de mediació no es dóna assessorament legal, però si és necessari pel procés, li recomanaran que ho faci.

17. Cal venir amb advocat/da? Pot anar-hi ell/a en la meva

representació? No cal venir-hi amb advocat/a, però si ho creu pertinent, sempre el/la pot acompanyar.

Per una altra banda, no pot delegar en ell/a la seva representació, ja que el procés de mediació és un procés personal. La resolució del problema passa pel diàleg personal i directe de les parts implicades.

18. M’ho rumio i ja us diré si vull mediar…

Cap problema! El procés de mediació és un procés voluntari, de forma que vostè pot participar-hi i deixar-ho quan ho cregui oportú; és clar, comunicant-ho a la persona mediadora.

19. I per què haig d’anar al Servei? No poden atendre’m per

telèfon? Els professionals mediadors necessiten parlar directament amb les persones implicades per entendre millor el conflicte. A més, li volen donar el temps i l’atenció necessàries per a que pugui explicar bé la seva situació i a més, conèixer millor el Servei.

20. Què haig de fer per demanar la mediació?

Pot adreçar-se a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament de Barberà del Vallès:

- Oficina d'Atenció Ciutadana (OAC)

Passeig Doctor Moragas, 224 (al costat de l'Ajuntament) Tel. 937 297 171 - Oficina d'Atenció Ciutadana (OAC) Via Sant Oleguer, 20 (Centre Cívic Ca n'Amiguet)

Tel. 937 192 202

També pot trucar directament al Servei de mediació (93-7297171 ext. 311) o enviar-hi un e-mail ([email protected]). Per a l’atenció directa de la persona mediadora, cal demanar abans una cita prèvia per alguna d’aquestes vies.


12

21. Quin horari tenen? Els dimarts i els dijous de 10 a 19h i els divendres de 10 a 15h (amb cita prèvia). De l'1 de juliol al 15 de setembre, els dimarts, els dijous i els divendres de 10 a 15h.

� Formació En aquest període, s’ha volgut continuar impulsant la difusió i el coneixement del Servei i les tècniques de gestió col.laborativa de conflictes municipal i extramunicipalment. Així, s’han realitzat diverses reunions de coordinació amb els agents del territori per coordinar possibles formacions i treballar plegats en la prevenció dels conflictes i la millora de la convivència, en especial amb l’OAC, Policia Local, Salut i el cos de Mossos d’Esquadra. A continuació, es detalla les formacions realitzades:

� Mossos d’Esquadra

Objectius

• Recordar el funcionament del Servei de mediació i tipologia de casos atesos (especialment important pels nous agents)

• Analitzar les dades de les seves derivacions durant 2011 • Atendre dubtes respecte quins casos derivar i com fer-ho

Realització La formació s’ha dut a terme en 5 grups des del 6/11 fins el 4/12. Ha estat en el seu espai de briefing de 30 minuts.

Participació Hi han participat 43 agents del cos de Mossos d’Esquadra.

Documentació lliurada

• Sollicituds de mediació


13

• Tríptics del Servei de mediació • Document de Preguntes i comentaris freqüents sobre el Servei de

Mediació • Enquestes de valoració de la formació

Valoració La valoració des de la pròpia organització de Mossos com pels propis agents és força bona. Des del Servei de Mediació, també es valora molt positivament aquesta formació, ja que hi havia molts agents que desconeixien el Servei i a més, s’han pogut treballar dubtes sobre la derivació de casos (p.ex. què fer en casos on hi ha demandes o denúncies entre les parts, problemes de salut mental, impagaments de lloguers, etc.).

� Altres accions desenvolupades

- Participació al grup de treball de persones mediadores per abordar conflictes, en els que hi ha implicades persones amb alguna discapacitat i/o trastorn mental; organitzat per la Diputació de Barcelona

S’ha creat una guia de treball al respecte per donar suport i facilitar la gestió d’aquests tipus de conflictes a les persones mediadores.

- Participació a la 2ª edició de l’estudi dels Cercles de Comparació Intermunicipals (CCI) de la Diputació de Barcelona Els CCI són un instrument de suport a l'avaluació i millora de la prestació i la gestió dels serveis públics municipals, que dinamitza el Servei de Programació de l'Àrea d'Hisenda i Recursos Interns conjuntament amb les àrees que treballen en els diversos àmbits d’anàlisi de la Diputació de Barcelona. Aquest any s’ha dut a terme la segona edició del CCI dels serveis de mediació ciutadana i ha comptat amb 17 municipis, entre els quals hi figura el nostre. El CCI de serveis de mediació ha treballat 49 indicadors agrupats per diferents dimensions. Fruït de les diferents sessions de treball s’ha elaborat un document, el qual s’ha fet arribar a tots els municipis participants.


14

- Projecte d’estudi i anàlisi del grau de satisfacció del Servei, que tenen els/les participants en processos de mediació, a través d’enquestes de valoració que realitzen els/les alumnes en pràctiques. S’han realitzat les primeres enquestes de satisfacció (8) amb el NOU qüestionari aprovat per la Diputació de Barcelona. Els resultats són força positius. Entre d’altres qüestions, s’aprecia:

- Manca de coneixement previ de la Mediació. Això remarca la importància de fer difusió del Servei de Mediació i la mediació entre la població per a que aquest recurs sigui més proper i estigui més a l’abast de la ciutadania - Alta valoració de les tasques desenvolupades pel/s mediador/s - El Servei ha ajudat a millorar la comprensió del conflicte entre les parts, la pròpia i la de l’altra part. - No obstant, la relació entre les parts no sempre ha millorat. - Passar per mediació ha estat una bona experiència i la recomanarien.

- Assistència del mediador del Servei de Mediació al taller La promoció de la salut mental de les persones adolescents i joves, organitzat per la Diputació de Barcelona S’aprofita el taller per fer difusió del Servei de Mediació entre els assistents: Esplai el Piolet, Centre Obert, Espai Jove, Cooperativa el Tamboret i Fundació Barberà Promoció.

- Formació a alumnes en pràctiques del Màster en Gestió i Resolució de Conflictes de Mediació de la Universitat de Barcelona-IL3 Formació de 80 h/3 alumnes i una altra de 52h/1 alumna. - Assistència a 9 supervisions grupals per a mediadors/es, organitzades per la Diputació de Barcelona

4. EDUCACIÓ PER A LA CONVIVÈNCIA I EL CIVISME 4.1 Exposició Suma’t al Civisme Amb el doble objectiu de fer pedagogia dels comportaments desitjables a l’espai públic i dins a casa i donar a conèixer les Ordenança de Convivència i Civisme i l’Ordenança de Tinença d’Animals, durant tot l’any 2012 s’ha fet aquesta campanya sobre els valors del civisme i la convivència.


15

Imatge de la campanya “Suma’t al civisme”

Aquesta exposició, ideada, dissenyada i produïda per l’Ajuntament de Barberà del Vallès consta de 5 elements de gran format amb 5 temàtiques transversals diferents (els passos de vianants, la recollida d’excrements d’animals, el soroll molest a les nits, els cendrers a les papereres de la via pública i la recollida selectiva). Cadascun d’aquests grans elements fan més de metre i mig d’alçada i estan fabricats amb PVC, són dibuixos siluetejats. Cada dibuix porta un missatge incorporat: la bona pràctica. Aquesta exposició preten potenciar totes aquelles actituts que tenen a veure amb el respecte, la tolerància, l’educació, la sensibilitat, la urbanitat, la cortesia, l’amabilitat, en definitiva, tots aquells valors que creen ciutadania i comunitat i afovereixen la bona convivència.

A la vegada, aquesta exposició dona a conèixer les nostres normes de convivència amb la finalitat d’orientar a la ciutadania sobre el bon ús de l’espai públic: les Ordenances de Convivència i Civisme i de Tinença d’Animals.

L’exposició fou presentada a la 8ª Setmana de l’Energia i el Canvi Climàtic que ve organitzant des de fa forces anys el Consorci del Parc Central del Vallès.

L’exposició a l’entrada de la masia i seu del Consorci del Parc Central


16

Famílies participant i gaudint de l’exposició

Les persones dinamitzadores d’aquesta activitat van ser les encarregades de vetllar per l’exposició, de dinamitzar-la, i així com lliuraven als visitants el tríptic anomenat “Barberà pel Civisme”, el qual s’adjunta a l’annex IV.

Dies més tard i, a partir del dia 28 de juny de 2012 en el marc d’una proposta estiuenca i adreçada als infants aquesta exposició també es va treure al carrer. El Consorci del Parc Central del Vallès organitzà els Dijous màgics. Sota aquest nom, la masia del parc acollí diferents activitats adreçades als més menuts, un muntatge màgic de la jove promesa “El Mago” amb el mag Javier Martin, una zona esportiva amb dues pistes de petanca, 2 taules de ping pong, pista de skate... per a que tothom pogués gaudir dels dijous de l’estiu.

“Dijous màgics” al Parc Central del Vallès


17

4.2 Guia de suport per a l'organització de les comunitats de veïns i veïnes

L’Ajuntament de Barberà del Vallès va signar el dia 28 d’abril de 2011 un conveni de collaboració amb la Diputació de Barcelona per la cessió de la Guia de Suport per a l’organització de les comunitats de veïns i veïnes, en format electrònic. Aquesta guia pretén donar suport a l’organització de les comunitats i aportar elements d’ajut en la gestió de la convivència oferint informació, formació, assessorament o mediació. Aquesta guia és una proposta de treball que es fa per a la prevenció dels conflictes i s’emmarca dins el programa de suport a les comunitats de veïns i veïnes, que es desenvolupa a la ciutat.

Document de la Guia de Suport a les comunitats


18

Per la difusió d’aquesta guia es van fer les següents accions: - Carta donant a conèixer la signatura del conveni de col.laboració i

posant a disposició la guia de suport a entitats, a les 407 comunitats de propietaris amb més de 25 veïns, als participants als tallers del Pla de Convivència i Civisme, als participants a l’elaboració de l’Ordenança de Convivència i Civisme, als participants

- Als cursos de “La Gestió de la Convivència a les comunitats” i a les persones que figuren a la base de dades de l’antic Pla de Ciutat.

- Web municipal i Portal d’Entitats: Noticia a la portada de la web municipal i el Portal d’Entitats

- Revista municipal 4.3 Educació cívica als centres educatius: El joc dels drets humans

L’Ajuntament de Barberà del Vallès amb el suport de la Diputació de Barcelona, ha ofert als Instituts d’Educació Secundària del municipi un taller sobre Drets Humans “El joc dels Drets Humans a la ciutat”, dirigit a l’alumnat d’Educació Secundària Obligatòria. A aquesta iniciativa s’ha adherit l’alumnat de 3r d’ESO de l’INS La Romànica, participant en cinc tallers distribuïts entre els dies 16, 17, 19, 23, i 26 de gener de 2012 conduïts per una persona especialitzada en el tema.

El joc dels Drets Humans


19

Aquest joc és una proposta pedagògica que dóna suport a la matèria d’Educació per la Ciutadania i dóna a conèixer la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans de la qual Barberà del Vallès és ciutat signatària.

El taller es desenvolupa partint de la contextualització històrica dels Drets Humans, donant pas posteriorment a l’alumnat a participar en un joc de gran format, on les diverses caselles corresponen a preguntes i proves sobre Dret Humans, amb la finalitat que l’alumnat, d’una forma lúdica i divertida, els conegui i els faci extensibles a la ciutat on viu. A partir de la cooperació de tot el grup s’aconsegueix la construcció d’una ciutat inclusiva, on es respecten i s’exerceixen les llibertats públiques. L’especialista en Drets Humans, conductor del grup, a partir d’una breu introducció sobre els Drets Humans va animar als nois i noies a organitzar-se en tres subgrups per començar el joc, anomenant un portaveu per grup. Es van repartir unes fitxes que representaven persones o aspectes de la ciutat i el grup que va treure el número més alt llençant el dau, va començar el joc. 4.4 Educació cívica als centres educatius: Treballem amb la gent gran Les relacions intergeneracionals enriqueixen les vivències des de l’inici fins al final de la vida; et mantenen actiu, augmenten l’autoestima, afavoreixen les relacions d’amistat amb persones d’edat diferent a la teva, ajuden a desenvolupar noves habilitats, augmenten la vitalitat i ajuden a mantenir el bon humor. Aquest projecte intergeneracional de noves tecnologies s’anomena “La gent gran surt a naveg@r. I tu perquè no?” i es va iniciar el curs escolar 2005-06 amb l’alumnat de les escoles de Barberà del Vallès i les persones majors interessades. Set anys més tard, aquest projecte, no tant sols estaria viu i en plena forma, sinó que hauríem aconseguit ampliar el ventall d’activitats intergeneracionals. Per tots aquests motius i molts més, la gent gran que participa als cursos de “gimnàstica”, “chi kung” i al “taller intergeneracional de noves tecnologies” del programa “Activa’t! +60 anys”, ha compartit jocs, activitats i coneixements amb els nens i nenes de 3er o 4art de les escoles Bosc, Can Serra, Elisa Badia i Miquel Martí i Pol.


20

Intergeneracional d’activitat física: Escoles participants: Bosc (3er), Can Serra (3er) i Elisa Badia (4rt) Grups +60 anys: Grups 1 i 5 de gimnàstica i grup 1 de chi kung Com cada any petits i grans han donat el millor d’ells mateixos per ensenyar als seus convidats allò que fan a les seves classes de gimnàstica o chi kung. Les trobades s’han realitzat, de manera alterna, a les diferents escoles i als equipaments municipals de la ciutat, fet que ha permès no només compartir activitats sinó també conèixer l’espai on normalment fan les classes tant els nens i les nenes com la gent gran. Intergeneracional de noves tecnologies Escola participant: Miquel Martí i Pol (4rt) Grup +60 anys: Taller intergeneracional Enguany la temàtica del projecte s’ha centrat en el joc. La gent gran ha elaborat un power point explicant alguns dels jocs als que ells jugaven quan eren petits. Les xanques, els cartrons, els cèrcols, les tabes, el pica paret, el carro de Morri… són alguns dels que han presentat, compartit i jugat amb els nens i nens de l’escola Miquel Martí i Pol. Fa anys, quan la gent gran d’ara era petita, havien d’utilitzar la imaginació per crear jocs divertits que els permetessin passar una bona estona amb els amics, normalment al carrer i fent servir materials reciclats. Els nens i nenes de l’escola M.M i Pol, tenint present aquesta informació, van elaborar també un power point explicatiu amb jocs inventats per ells mateixos reutilitzant materials: “hockey de taula” (amb ampolles d’aigua), “connecta 4” (dibuixat al terra), “el joc del reciclatge” (amb materials reciclats de plàstic i paper), “les xapes” (amb xapes d’ampolles). Després de dues trobades plenes de diversió i simpatia al casal de gent gran de Ca n’Amiguet i a l’escola, nens i grans van compartir “l’hora del pati” envoltats aquesta vegada d’un entorn incomparable: la plaça del millenari. El pa amb xocolata i pa amb amb oli i sucre, dos esmorzars típics de quan els grans eren petits, més les frutes que els nens van portar, van fer que agafessin energia per jugar tots plegats. Va ser un perfecte dia de primavera, descobrint nous sabors, jocs i creant nous vincles entre generacions.


21

4.5 Educació cívica als centres educatius: Educació per a la mobilitat segura Educació per a la mobilitat segura 2011- 2012 Educació primària Aquest programa s’ha portat a terme a càrrec de la Policia Local. S’han treballat les actituds de respecte, tolerància i cívica en general i la conducta viària a nivell teòric i pràctic específicament d’acord als diferents destinataria/àries. Les activitats han estat adreçades a 3r, 4t i 5è d’educació primària i s’han desenvolupat a totes les escoles de Barberà segons el calendari previst. La valoració general del programa de primària és molt favorable. Han participat en aquest programa: Curs de 5 hores sobre mobilitat segura impartit a 294 alumnes de 3r curs de primària Curs de 5 hores sobre mobilitat segura impartit a 278 alumnes de 4t curs de primària Curs de 5 hores sobre mobilitat segura impartit a 264 alumnes de 5è curs de primària Curs d’1 hora de parc mòbil de trànsit karts impartit a 264 alumnes de 5è curs de primària Educació secundària obligatòria L’oferta d’activitats del programa d’educació per a la mobilitat segura de secundària a càrrec de la Policia Local ha anat adreçada a l’alumnat de tots els nivells de l’ESO ( 1r, 2n, 3r i 4t ) . Ha consistit en tres xerrades : 1- El ciclomotor, 2- L’alcohol i conducció i 3- Drogues i conducció, de dues hores per grup classe, amb material audiovisual, sobre la relació de la conducció de ciclomotors, alcohol i drogues. L’activitat “Game over” - les xerrades sobre prevenció d’accidents viaris dins la campanya de prevenció de les lesions medullars i cerebrals, a càrrec d’un educador/a de la Fundació Institut Guttmann han completat el programa de 3r ESO, amb molt bona participació de l’alumnat . Han participat en aquest programa: Xerrada “El ciclomotor “ de 2 hores, a càrrec de Policia Local impartida a 144 alumnes de 3r d’ESO


22

Xerrada “L’alcohol i conducció “ de 2 hores, a càrrec de Policia Local impartida a 144 alumnes de 3r d’ESO Xerrada “Drogues i conducció“ de 2 hores, a càrrec de Policia Local impartida a 144 alumnes de 3r d’ESO Xerrada sobre prevenció d’accidents viaris “Game over” de la Fundació Institut Guttmann de 2 hores impartida a 144 alumnes de 3r d’ESO 4.6 Educació cívica als centres educatius: Coneguem la nostra ciutat “Coneguem la nostra ciutat “ és un dels àmbits del Progrmana Municipal. Dins d’aquest àmbit hi ha diferenst activitats que s’ofereixen a l’alumnat d’educació infantil, primària i secundària. També a alumnat d’ensenyaments postobligatoris. El nombre de participants en les diferents propostes durant l’any 2012 és el següent:

Activitat

Alumnat participant

Anem a la Biblioteca 480

Santiga, el Bosc de Barberà 382

L’aigua de Barberà 277

Anem al Mercat 150

Anem a l’estació del tren 50

Anem a la Romànica 130

Anem a la Ràdio 50

Anem a l’Ajuntament 232

Passejant per doctor Moragas 50

Total alumnat participant

1.801


23

5. GARANTIA DE DRETS I DEURES DE LA CIUTADANIA PER A LA CONVIVÈNCIA I EL CIVISME

5.1 L’Ordenança General per a la Convivència i el Civisme L’Ordenança és un dels productes resultants del desenvolupament del Pla de Convivència i Civisme de Barberà del Vallès 2009-2011, la qual també recull el sentiment de diferents sectors de la ciutadania i entitats. L’Ordenança General per a la Convivència i el Civisme a més de voler regular el comportament cívic del nostre veïnat, vol preservar l’espai públic com a lloc de convivència i civisme, vol dotar-nos d’un instrument vàlid i actualitzat que ha de permetre avançar en direcció de fer que la nostra ciutat sigui més amable, acollidora i sostenible, i, alhora, garantir els drets i deures de la ciutadania, vol articular tot un seguit de polítiques proactives que tinguin en aquesta ordenança una nova eina útil, eficaç, ràpida i resolutiva que proporcioni a la ciutadania els recursos suficients per assumir i interioritzar aquesta cultura cívica de manera que pugui ser ella mateixa qui després la fomenti en el seu entorn. La disposició addicional tercera de l’Ordenança General per a la Convivència i el Civisme, relativa a la vigència d’aquesta Ordenança, indica que l’Ajuntament analitzarà, anualment, les incidències i proposarà, si es considera adient, l’adequació de la mateixa i sobre la base d’adequar l’experiència del primer any d’implantació de l’esmentada Ordenança el dia 25 de gener de 2012, i per decret de l’Alcaldia, s’inicià l’expedient per a la revisió de l’articulat de l’Ordenança i es creà una comissió d’estudi per a la revisió del text, amb l’encàrrec d’elaborar un informe tècnic en el termini de tres mesos.


24

Pla de Treball per la revisió del text de l’Ordenança General per la Convivència i el Civisme

Pla de Treball

Data de reunió

-Constitució de la Comissió d’Estudi per a la revisió del text de l’Ordenança General per la Convivència i el Civisme -Elaboració del pla de treball i calendari per la revisió del text de l’Ordenança -Identificar, inicialment, els articles subjectes a revisió i les noves propostes d’articulat

22 de febrer (reunió)

-Lliurament a la Comissió d’Estudi dels informes amb les propostes de canvis d’articulats -Presentar la recaptació per denúncies de l’Ordenança -Presentació de les noves propostes d’articulats

21 de març (reunió)

-Revisió jurídica del nou articulat de l’Ordenança a càrrec de la Secretaria Municipal -Des de la Secretaria Municipal es fa arribar, per correu electrònic, el nou articulat resultant a tots els membres de la Comissió per donar el vist-i-plau i recollida d’esmenes finals.

1ª quinzena d’abril

(per correu electrònic)

-Presentació del nou text de l’Ordenança als membres de la Comissió

8 de maig (reunió)

-Lliurament del nou text a l’Alcaldia

1ª quinzena de maig

El passat 25 de juliol de 2012 es va aprovar per Ple Municipal la modificació parcial inicial de l’Ordenança. En el període d’exposició pública es van presentar diferents al.legacions, les quals es van resoldre en el darrer Ple Municipal de l’any, concretament el dia 27 de desembre, en el qual s’aprova definitivament les modificacions corresponents. Aquestes modificacions vàren entrar en vigor el dia 1 de febrer de 2013.


25

5.2. Conveni entre el Síndic de Greuges de Catalunya i l’Ajuntament de Barberà del Vallès El 16 de setembre de 2009, l’Alcaldessa de Barberà del Vallès, Ana del Frago i el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, van signar un conveni de collaboració per tal d’oferir una millor atenció a la ciutadania del municipi en defensa dels seus drets en l’àmbit local. Per assegurar l’eficàcia d’aquest compromís, s’ha delegat aquesta responsabilitat al departament de Civisme, d’on es fa un seguiment exhaustiu del Conveni. Per això, es va elaborar una base de dades del registre de les queixes adreçades al Síndic, així com s’ha creat un arxiu físic amb l’expedient de cada persona que presenta una queixa per tal de conèixer en tot moment, l’estat de cada expedient. A la vegada, s’ha consensuat un model intern de procediment a seguir en la tramitació de les queixes. Des d’aquest departament s’elaboren les cartes de resposta al Síndic i s’assegura la l’arribada de la resposta al Síndic, així, com es revisa periòdicament que es cumpleixin els terminis de resposta a les queixes.

Queixes del Síndic. Any 2012

Durant l’any 2012 vàrem rebre 11 queixes del Síndic de Greuges, donant resposta a totes elles durant el mateix any. El número de queixes rebudes s’ha mantingut respecte al nombre de queixes rebudes l’any anterior.

Nº de queixes rebudes

11 11

0

2

4

6

8

10

12

2011 2012

D’aquestes 11 queixes, 7 es van tancar definitivament durant l’any 2012, és a dir, un 64% de les queixes rebudes havien estat resoltes abans que finalitzés l’any 2012. Les 4 queixes restants, a data 31/12/2012 estaven pendents de resposta per part del Síndic. Per tant, a la finalització de l’any


26

2012 encara teníem un 36% dels expedients oberts, pendents de la resolució del Síndic.

Estat de les queixes rebudes a 31/12/2012

64%

36% Expedients tancats

Queixes pendents deresposta

Visites del Síndic a Barberà del Vallès L’Ajuntament de Barberà del Vallès i el Síndic de Greuges de Catalunya tenen signat un conveni de collaboració des del 16 de setembre de 2009, a través del qual s’ofereix una atenció més propera al veïnat de la localitat per a la defensa dels seus drets. S’han fet les gestions necessàries per assegurar els desplaçaments al

municipi dels assessors i les assessores del Síndic de Greuges de Catalunya. Aquests ens vàren visitar el passat 17 de gener de 2012 durant tot el matí a l’equipament municipal de la Torre d’en Gorgs. Va ser la cinquena visita al nostre municipi, oferint així una atenció més propera i personalitzada al veïnat de la localitat per a la defensa dels seus drets.

L’assessor del Síndic de Greuges de Catalunya atenent una ciutadana de Barberà


27

Els assessors i assessores traslladats van atendre una dotzena de visites des de la Torre d’en Gorgs, la majoria de qüestions dirigides al Síndic van ser referents a consultes d’informació i d’orientacions sobre diverses temàtiques, i també diverses queixes dirigides a les Administracions públiques. La ciutat de Barberà del Vallès està adherida a la Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans, de la que formen part 140 ens locals de la província de Barcelona, des del març de 2006 que es va aprovar pel Ple Municipal. La Xarxa s’organitza en un plenari, una comissió permanent i unes secretaries tècniques i científiques. Aquest any 2012 no hi ha hagut convocatòria de plenari, pel que no s’hi pogut participar des del municipi. 5.3.1 Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat Barberà del Vallès com a ciutat signatària de la Carta Europea de Salvaguarda dels drets humans a la ciutat, incorpora els seus continguts en les diferents activitats i accions desenvolupades al municipi amb la finalitat de fomentar i protegir els drets de tota la ciutadania. S’han anat fent passes endavant, seguint el compromís assumit a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans, mitjançant el conveni signat amb el Síndic de Greuges i la implantació del Servei de Mediació i Convivència Ciutadana està desenvolupant mecanismes de garantia dels Drets Humans de proximitat. La Carta està publicada a la web municipal, www.bdv.cat i, des d’aquest any 2011 es pot accedir a la redacció d’una versió fàcil de la Carta, en llenguatge entenedor i accessible per a tothom. 5.3.2 Sensibilització per als Drets Humans L’Ajuntament de Barberà del Vallès vol anar vol anar fent actuacions de sensibilització en aquesta temàtica fonamentades en la transmissió d'un missatge i una cultura de drets humans a través de diferents mitjans (tallers, conferències, campanyes, etc.). L'Ajuntament de Barberà del Vallès sensible a la difícil situació socioeconòmica actual, que afecta especialment a la infància, i coincidint amb la commemoració del Dia Internacional dels Drets Humans, el passat 10 de desembre de 2012 a les 19 hores a la Biblioteca Esteve Paluzie va acollir la xerrada “Infància vulnerable” a càrrec de la Creu Roja. L’advocat i


28

voluntari del Gabinet de Drets Humans de Creu Roja a Catalunya, Josep Artigas va fer una ponència i també la responsable tècnica de l'Observatori de Vulnerabilitat de Creu Roja a Catalunya, Pilar Millán, presentà l’informe de l’Observatori on s'analitza com afecta la crisi als infants.

Taula presidencial xerrada “Infància vulnerable”

Assistents a la xerrada “Infància vulnerable”


29

6. El PLA ESTRÀTEGIC DE CONVIVÈNCIA I CIVISME DE BARBERÀ DEL VALLÈS I LA TRANSVERSALITAT DE LES ACTUACIONS MUNICIPALS 6.1 Seguiment del Pla de Convivència i Civisme El Pla de Convivència i Civisme és el resultat d’un treball exhaustiu amb una metodologia pròpia dels plans directors participatius. Aquest Pla respon a la voluntat d’identificar les principals necessitats, problemàtiques i reptes del municipi en relació als temes de convivència i civisme, afavorir les polítiques pro-actives amb voluntat d’anticipació, augmentar el sentiment de pertinença de la ciutadania envers el municipi i el seu barri, millorar la cohesió social i tot això, desenvolupat amb la participació de la ciutadania i entitats. Aquest Pla es va elaborar amb el suport econòmic i tècnic de la Diputació de Barcelona. El Pla de Convivència i Civisme es va aprovar pel Ple municipal el passat mes de novembre de 2009 i és el document on es destaquen les línies estratègiques que cal promoure per avançar cap a una cultura cívica i aconseguir canvis d’actituds a través de la conscienciació i la coresponsabilitat. El Pla de Convivència i Civisme 2009-2011 ha servit de punt de partida de l’elaboració anual del Programa de Convivència i Civisme del municipi. Ha estat i és el fil conductor dels diferents eixos de treball que configuren aquest Programa, amb els seus projectes i activitats. 6.2 Barberà Cívica: Transversalitat dels Programes Municipals en Convivència i Civisme Des de diferents àrees de l’Ajuntament es treballa per la convivència, pel civisme i per la cohesió social d’una forma directa. A partir de l’any 2009 es va fer un inventari de tots els programes municipals que promocionaven aquests valors i tota la informació relacionada es va situar a la web municipal a l’apartat Barberà Cívica. D’aquesta manera es tenen identificades totes les accions que es duen a terme des de l’Ajuntament sobre la convivència i el civisme i es posen a disposició de tothom i es difonen a través de la web.


30

Un cop per semestre es fa una revisió dels continguts dels diferents programes municipals en relació la convivència i el civisme i així, es manté la informació actualitzada.

7. PROJECTE DE VOLUNTARIAT

7.1 Disseny del Projecte de Voluntariat

L’Ajuntament de Barberà del Vallès vol crear un projecte que promogui i reguli la participació dels ciutadans i ciutadanes que volen ser voluntaris. Durant l’any 2012 des dels serveis tècnics municipals s’ha elaborat un document, que sense tenir el format d’un informe previ, preten aportar un seguit de consideracions, reflexions i propostes respecte a la creació d’un Projecte de Voluntariat al municipi de Barberà del Vallès. La informació en la que es basa aquest document prové principalment de les reunions establertes amb els i les responsables tècnics/ques del programa de Voluntariat de la Generalitat de Catalunya, els i les responsables tècnics/ques d’aquest programa en els municipis de Sabadell i Sant Cugat del Vallès; municipis de referència en aquesta temàtica i recomanats pels tècnics i tècniques de la Generalitat i de la bibliografia consultada. Aquest document s’estructura en diferents apartats: la presentació, els conceptes, marcs legals i d’actuació del Voluntariat, els objectius, els Ajuntaments i el programa de voluntariat de la Generalitat de Catalunya, les propostes d’accions a dur a terme, les actuacions en xarxa i les conclusions i oportunitats de treball futures i finalment. El document elaborat s’adjunta a l’annex V. El treball dut a terme ha permès VALORAR POSITIVAMENT la creació del projecte de Voluntariat al municipi, amb els 5 àmbits d’activitat existents, tot i que cal un mínim de recursos humans i econòmics per la seva posta en marxa i la seva posterior gestió i dinamització. Restaria pendent fer un treball de camp d’identificació de les necessitats i oportunitats al territori en aquesta matèria. A l’apartat actuacions en xarxa s’han identificat diferents projectes i necessitats, tant dels diferents programes municipals i com d’entitats del municipi. No obstant, caldria fer un treball més exhaustiu, que permetés fer una diagnosi prèvia. Aquest procés de realització de la diagnosi prèvia es dividiria en dues parts:


31

1. Identificació de totes les actuacions municipals i antecedents en aquest àmbit a través d’entrevistes amb els diferents responsables polítics i tècnics municipals i amb els diferents agents (principalment del teixit associatiu), a través d’entrevistes.

2. Buidatge de fonts secundàries i estadístiques (cens d’entitats de

voluntariat de la Gene, participació en les 5 grans xarxes de voluntariat de Catalunya…)

8. COOPERACIÓ INTERINSTITUCIONAL 8.1.Relacions amb la Generalitat de Catalunya S’ha participat en les diferents accions formatives i reunions organitzades des de la Generalitat de Catalunya. Així com i, a petició d’aquest Ajuntament, s’han fet reunions amb la tècnica de Voluntariat de la Generalitat. 8.2.Relacions amb la Diputació de Barcelona S’ha participat en les diferents accions formatives i jornades, reunions , sessions del Cercle Municipal del Servei de Mediació organitzades des de la Diputació de Barcelona. 8.3 Relacions amb la Federació de Municipis de Catalunya S’ha participat en les diferents accions formatives i jornades i reunions organitzades des de la Federació de Municipis.


32

9.RECULL DE PREMSA


33


34


35


36


37


38


39


40


41


42


43


44


45


46


47


48


49


50


51


52


53


54


55


56


57


58


59


60


61


62


63

10. ANNEXOS Annex I Taller construint convivència dirigit als alumnes de 3r d’ESO

Àmbit Mediació i convivència ciutadana Descripció Formació dedicada a treballar els conflictes, els rols, les reaccions, les emocions, la comunicació, etc. entre els joves a través de dinàmiques dirigides a explorar i compartir les pròpies experiències i aprendre’n tots/es plegats. Objectius - Fomentar l’autoconeixement de les emocions, voluntats i desitjos entre els/les adolescents per assolir relacions més sanes i respectuoses amb un mateix i els altres - Estimular la participació a l’aula amb els/les companys/es - Reflexionar sobre els rols i les actituds davant el conflicte i la vida - Promoure el respecte i l’acceptació de la diferència - Motivar per l’autoresponsabilització dels propis actes, converses, etc. - Explorar i treballar eines i habilitats per millorar la comunicació - Construir espais de diàleg i convivència Activitat Es farà un taller de 4 sessions més 1. A les primeres 4 sessions, es treballarà: - Conflicte, com els afrontem i gestionem, reaccions, actituds, interessos, anàlisi del problema i possibles conseqüències, aspectes que poden ajudar a resoldre’l o empitjorar-lo, futur, la relació entre les persones, etc. - Emocions, si som capaços de viure-les i expressar-les, reconèixer-les, regular-les, gestionar-les...la importància que tenen en la comunicació i la convivència, prejudicis, etc. - Comunicació, elements que fomenten una comunicació clara i efectiva (empatia, escolta activa, preguntar, verificar, parafraseig), com i quan es produeix, comunicació verbal i no verbal, la importància de la comunicació en les relacions i la convivència, etc.


64

- Valors per a la convivència, treballar amb els/les alumnes la construcció de valors que fan que tinguin una bona convivència Per acabar, passats 2 mesos, es farà una darrera sessió de seguiment per valorar com ha anat el taller i què han pogut aplicar a la seva vida quotidiana. Dirigit a Alumnes dels 6 grups de 3r d’ESO de l’Institut La Romànica Calendari Aquest taller de 5 sessions amb cadascun dels 6 grups de 3r d’ESO es durà a terme entre els mesos de novembre de 2012 i maig 2013.


65

Annex II Taller compartim experiències a l’aula. Construim convivència dirigit a la Direcció dels IES

Àmbit Mediació i convivència ciutadana

Descripció

Formació dedicada a treballar les formes com el professorat intervé en el conjunt de conflictes que sorgeixen a l’aula a través de l’anàlisi del conflicte, la reflexió sobre la pròpia acció i l‘intercanvi d’experiències. A més, es treballaran eines i habilitats per gestionar situacions de crisi i conflicte a l’aula.

Objectius

- Reconèixer la vivència interna (emocions, voluntats, desitjos) en atenció

al conflicte escolar, així com la seva influència en les formes i les pràctiques docents

- Enfortir la xarxa docent com a agents de suport mutu a través de l’intercanvi d’experiències

- Analitzar les formes d’autoritat i respecte a l’aula, així com les formes d’assolir-les

- Positivar la vivència del conflicte per part del professorat - Explorar i treballar eines i habilitats per millorar la comunicació i la

gestió de conflictes - Construir espais de diàleg i convivència

Activitat

Es farà un taller de 4 sessions més 1. A les primeres 4 sessions es treballarà: - Conflicte i cultura de mediació. Com afrontem i gestionem els conflictes, reaccions, actituds, interessos, anàlisi del problema i possibles conseqüències, aspectes que poden ajudar a resoldre’ls o empitjorar-los, futur, la relació entre les persones, etc. - El paper de les emocions en el conflicte i la seva intervenció. La vivència d’emocions, la seva expressió, reconeixement, regulació, gestió...i la importància que tenen en la comunicació i la convivència (interpretacions, prejudicis, reaccions, etc.)


66

- Intercanvi d’experiències i casos. Què ens ha funcionat i què no, què va passar, com vam reaccionar, què farien ara, què s’espera d’ells, etc.

- Eines i habilitats per gestionar situacions de conflicte. Anàlisi, reflexió i facilitació de recursos

Per acabar, passats 2 mesos, es farà una darrera sessió de seguiment per valorar com ha anat el taller i si han pogut aplicar quelcom a la seva vida quotidiana. Dirigit a Personal docent de l’Institut La Romànica

Calendari

Les 4 primeres sessions del taller, en format quinzenal, es duran a terme entre els mesos de gener i febrer 2013. La darrera sessió es realitzarà passats 2 mesos.


67

Annex III Taller compartim experiències a l’aula. Construim convivència dirigit al professorat dels INS

� Tenim por a exercir l’autoritat? Quina autoritat exercim? � Aguantem situacions de conflicte que ens generen tensió i estrès? Fins

quan?? � Ens sentim sols a l’hora d’afrontar els problemes? Cerquem

recolzament? � Dediquem un cert temps a aturar-nos i reflexionar què podem fer

diferent per a que succeeixin coses diferents?

Àmbit Mediació i convivència ciutadana Descripció Formació adreçada a professors/es d’institut per treballar eines i recursos i reduir la conflictivitat a les aules. Objectius

- Treballar al voltant dels diferents conceptes i maneres d’aplicar

l’autoritat a l’aula - Reflexionar sobre els rols i les actituds davant el conflicte - Estimular la participació i compartir experiències entre els/les

professors/es per generar vincle i xarxa entre ells/es com a agents de suport mutu

- Fomentar l’anàlisi i la reflexió per generar espais de creixement personals

- Explorar i treballar eines i habilitats per millorar la comunicació i la gestió de conflictes

- Construir espais de diàleg i convivència Activitat Es farà un taller de 4 sessions més 1. A les primeres 4 sessions es treballarà:


68

- Conflicte i cultura de mediació. Com afrontem i gestionem els conflictes, reaccions, actituds, interessos, anàlisi del problema i possibles conseqüències, aspectes que poden ajudar a resoldre’ls o empitjorar-los, futur, la relació entre les persones, etc. - El paper de les emocions en el conflicte i la seva intervenció. La vivència d’emocions, la seva expressió, reconeixement, regulació, gestió...i la importància que tenen en la comunicació i la convivència (interpretacions, prejudicis, reaccions, etc.) - Intercanvi d’experiències i casos. Què ens ha funcionat i què no, què va passar, com vam reaccionar, què farien ara, què s’espera de vosaltres, etc. - Eines i habilitats per gestionar situacions de conflicte. Anàlisi, reflexió i facilitació de recursos Per acabar, passats 2 mesos, es farà una darrera sessió de seguiment per valorar com ha anat el taller i si han pogut aplicar quelcom a la seva vida quotidiana. Dirigit a Personal docent de l’Institut La Romànica Calendari

Les 4 primeres sessions del taller, en format quinzenal, es duran a terme entre els mesos de febrer i març 2013. La darrera sessió es realitzarà passats 2 mesos.


69

Annex IV Tríptic “Barberà pel Civisme”


70

Annex V Document “Voluntariat: reflexions i propostes”

VOLUNTARIAT

Reflexions i propostes

______________________________________________________________________

Document elaborat per Anna Aurés, Tècnica de Participació Ciutadana de l ‘Ajuntament de Barberà del Vallès

Barberà del Vallès, 21 de desembre de 2012


71

INDEX

0. PRESENTACIÓ

1. EL VOLUNTARIAT: conceptes, marcs legal i d’actuació

2. OBJECTIUS

3. ELS AJUNTAMENTS I EL PROGRAMA DE VOLUNTARIAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA 4. ELS BANCS DEL TEMPS

5. PROPOSTA D’ACCIONS A DUR A TERME

5.1 Creació del Punt del Voluntariat i la seva posterior gestió 5.2 Creació de la borsa de persones voluntàries i la seva posterior gestió 5.3 Creació de les crides de voluntariat i la seva posterior gestió 5.4 Creació d’un directori d’entitats amb projectes de voluntariat que col.laboren amb el Punt de Voluntariat i la seva posterior gestió 5.5 Potenciació de la creació d’una entitat de voluntariat al municipi 5.6 Presentació pública del Programa de Voluntariat 5.7 Pla de formació per a tècnics/ques municipals 5.8 Pla de formació per a persones que volen fer voluntariat 5.9 Pla de formació per a dirigents d’entitats de voluntariat

6. ACTUACIONS EN XARXA

6.1 Relació d’actuacions municipals actuals -antecedents en l’ambit del voluntariat- 6.2 Relació de necessitats identificades en l’àmbit del voluntariat des dels diferents programes municipals 6.3 Actuacions actuals a la ciutat i antecedents en l’ambit del voluntariat 7.CONCLUSIONS I OPORTUNITATS DE TREBALL FUTURES 7.1 Conclusions 7.2 Oportunitats de treball futures 8. ANNEXOS

8.1 El Programa de Voluntariat de la Generalitat de Catalunya 8.2 L’experiència del programa de voluntariat a l’Ajuntament de Sabadell 8.3 L’experiència del programa de voluntariat a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès


72

0. Presentació Aquest document, sense tenir el format d’un informe previ, preten aportar un seguit de consideracions, reflexions i propostes respecte a la creació d’un Programa de Voluntariat al municipi de Barberà del Vallès, promogut des de l’equip de govern municipal. La informació en la que es basa aquest document prové principalment de les reunions establertes amb els i les responsables tècnics/ques del programa de Voluntariat de la Generalitat de Catalunya, els i les responsables tècnics/ques d’aquest programa en els municipis de Sabadell i Sant Cugat del Vallès; municipis de referència en aquesta temàtica i recomanats pels tècnics i tècniques de la Generalitat i de la bibliografia consultada. Aquest document s’estructura en diferents apartats: la presentació, els conceptes, marcs legals i d’actuació del Voluntariat, els objectius, els Ajuntaments i el programa de voluntariat de la Generalitat de Catalunya, les propostes d’accions a dur a terme, les actuacions en xarxa i les conclusions i oportunitats de treball futures i finalment, els annexos.


73

1. El Voluntariat: conceptes, marcs legal i d’actuació Ja fa temps que des de la societat i les entitats s’està duent a terme una sèrie d’accions col.laboratives i de participació, que es consideren moltes d’elles de Voluntariat. A Catalunya s’entén per voluntariat el conjunt el conjunt de persones que efectuen una prestació voluntària de serveis cívics o socials, sense compensació econòmica, dins del marc d’una organització estable i democràtica sense afany de lucre, que comporti un compromís d’actuació a favor de la societat i la persona. Aquesta definició, extreta de la derogada Llei 25/1991 de creació de l’Institut Català del Voluntaria (INCAVOL), és en la base de la configuració i estructura actual del voluntariat a Catalunya. Actualment, no hi ha llei catalana del voluntariat es sosté per la llei estatal vigent. Però, el passat mes de setembre el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar una memòria prèvia a la tramitació de l’Avantprojecte de la Llei de Voluntariat. L’objectiu principal de la nova norma és regular, protegir i consolidar el model català de voluntariat. Actualment regeix la llei estatal 6/1996, del voluntariat i aquesta nova regulació també vol respondre a una adaptació del sector a la nova realitat social, sobretot pel que fa a les noves vies de comunicació, accés a la informació i difusió, com poden ser les xarxes socials. El concepte de voluntariat queda definit a nivell estatat (Llei 6/1996 de 15 de gener) com el conjunt d’activitats d’interès general, dutes a terme per persones físiques, sempre que aquestes no es realitzin en virtut d’una relació laboral, funcionarial, mercantil o qualsevol altra retribuïda i reuneixi els requisits següents:

- Que tinguin caràcter altruista i solidari. - Que la seva realització sigui lliure, sense que tinguin la seva causa en

una obligació personal o deure jurídic. - Que es portin a terme sense contraprestació econòmica, sense

perjudici del dret al reemborsament de les despeses que ocasioni l’exercici de l’activitat voluntària.

- Que es duguin a terme a través d’organitzacions privades o públiques i d’acord amb programes o projectes concrets.

Queden excloses les actuacions voluntàries aïllades, esporàdiques o prestades al marge d’organitzacions públiques o privades sense ànim de lucre, executades per raons familiars, d’amistat o bon veïnatge. L’activitat de voluntariat no pot substituir en cap cas el treball retribuït.


74

S’entén per activitats d’interès general les assistencials, de serveis socials, cíviques, educatives, culturals, científiques, esportives, sanitàries, de cooperació al desenvolupament, de defensa del medi ambient, de defensa de l’economia o de la recerca, de esenvolupament de la vida associativa, de promoció del voluntariat, o qualssevol altres de naturalesa anàloga.Per tant tindran la consideració de voluntari o voluntària aquelles persones físiques que es comprometin lliurament a realitzar les activitats considerades d’interès general, sempre dins el marc d’una organització privada o pública sense ànim de lucre. Les entitats per ser considerades entitats amb voluntariat (dins el marc autonòmic) han de comptar amb voluntaris per a la realització de les seves activitats principals (totalment o parcialment) de forma estable, disposar d'un projecte de voluntariat que garanteixi que la relació entre entitat i voluntaris s'ajusta a la Carta del voluntariat de Catalunya adoptada pel Parlament de Catalunya en la Resolució 98/V, la seva activitat s’ha de desenvolupar d'acord amb les diferents normatives i legislació de tipus sectorial que li siguin aplicables segons el seu àmbit d'actuació (serveis socials, joventut, cultura, ADF, etc.) i ha de desenvolupar la seva acció en un o més àmbits d'actuació del voluntariat: social, cultural, mediambiental, participació ciutadana/civisme, promoció de collectius, drets humans, cooperació internacional, emergència i socors, desenvolupament socioeconòmic, lleure i suport a l'associacionisme. Els àmbits d’actuació del voluntariat són diversos, però es poden agrupar en 5:

- El voluntariat social - El voluntariat comunitari - El voluntariat cultural - El voluntariat per a la solidaritat internacional - El voluntariat ambiental

El voluntariat més conegut és el de l’àmbit social, entés com a marginació, serveis socials i salut, principalment. Alguns tipus d’actuacions voluntàries fan aconsellable la capacitació prèvia del voluntari, atès el seu grau d’especificitat, i per tant és necessària una formació inicial, però tbé. un procés de formació permanent per poder realitzar amb la màxima qualitat la tasca encomanada en el marc d’un projecte. Les tasques que poden portar a terme els voluntaris són:

Tasques socials d’atenció i acompanyament personal Relació formativa Relació educativa i reeducativa-terapèutica Cura i recuperació de l’entorn Activitats socioculturals i participació comunitària


75

Gestió i administració i assessorament Estudis, recerca i creació

Des de l’Ajuntament es considera molt important establir ponts, donar cobertura a la creixent demanda de persones voluntàries per part de les entitats i persones de la societat civil/ a títol individual que volen fer accions de voluntariat. Un dels principals motius d’aquest forta demanda actual és el context de crisi en que viviem i des de l’Ajuntament sensibles a la difícil situació socioeconòmica actual, considerem que és fonamental definir que és el voluntariat i quin ha de ser el marc d’actuació. 2. Objectius � Impulsar programes que favoreixin la cooperació entre la ciutadania, l’ajuda mutua, que ofereixin espais de formació i oportunitats a tot el veïnat que tingui inquietuds per cooperar de forma solidària amb els altres.

� Posar en valor l’acció del voluntariat, com a demanda ciutadana de gran valor per a la comunitat.

� Regular adequadament i vetllar per la manera com s’esdevé la relació entre la persona voluntària i el municipi, que en tot cas no podrà ser mai directa, com estableix el marc de desenvolupament del voluntariat.

� Donar sortida a persones que demanen de col.laborar amb l’Ajuntament en programes de voluntariat.

� Animar a les persones que s’interessin per la tasca del voluntariat a constituir-se en associació i fer un acompanyament del procés de constitució de l’entitat.

� Connectar les entitats amb projecte de voluntariat i que necessiten persones voluntàries amb les persones que s’ofereixen per fer voluntariat.

3. Els Ajuntaments i el programa de Voluntariat de la Generalitat de Catalunya La Generalitat recomana que l’administració pública no disposi de persones voluntàriess pel desenvolupament d’activitats, ja sigui per donar resposta a necessitats socials, a actuacions comunitàries i/o per implicar a la ciutadania.

El que cal és vetllar per la manera com s’esdevé aquesta relació entre la persona voluntària i el municipi, que en tot cas no pot ser mai directa, com estableix el marc de desenvolupament del voluntariat.


76

En aquest cas les recomanacions més habituals per a la variada casuística són:

� si es vol donar resposta a necessitats socials derivades dels serveis socials del municipi: cal fer un acord/conveni amb una entitat sense ànim de lucre que treballi amb projectes relacionats amb la localitat i/o amb una entitat d’àmbit català de la mateixa temàtica i que estigui interessada en el programa.

� si es vol donar sortida a persones que demanen de collaborar amb l’Ajt. en

aquests mateixos programes d’atenció social: cal derivar les persones interessades a alguna entitat del municipi o que hi actuï, que ja estigui collaborant amb vosaltres i/o a qui pugueu proposar la collaboració. En cas que no hi hagi cap entitat al municipi o cap que respongui a aquest interès, es pot animar les persones interessades a constituir-se en associació i que des d’aquesta desenvolupin activitats de suport social.

Això pot representar una mica més de feina per al municipi, sobretot si vol fer un acompanyament d’aquest procés de constitució d’una entitat a les persones que la inicien, però també ajuda a fer palesa la voluntat de l’ajuntament de regular adequadament la situació alhora que dóna sortida a una demanda ciutadana de gran valor per a la comunitat. La Generalitat té un Pla de Formació de Voluntariat dirigit a persones voluntàries, com el Curs d’iniciació al Voluntariat i també, per a persones dirigents d’entitats.

La Generalitat ha creat un web temàtic de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària, el www.voluntariat.org que posa a l’abast de la ciutadania i agents socials, les polítiques de voluntariat que s’impulsen des de la Generalitat, a més s’hi poden trobar diferentes serveis i informacions i per fer-ho més entenedor diferencia 4 públlics d’interès: ciutadania, persones voluntàries, entitats i administracions públiques i empreses. El cens d’entitats de voluntariat de Catalunya és un cens creat per la Generalitat, al qual hi has de ser, si vols optar a subvencions. Per això, l’entitat ha de presentar un projecte de voluntariat per escrit. Cal esmentar que en aquest document no es fa referència a la institució de la Diputació de Barcelona, ja que aquesta no presta suport ni assessorament, a hores d’ara, en aquest àmbit.


77

4. Els Bancs del Temps

Els Bancs del Temps són xarxes d’intercanvi de temps (hora per hora) entre persones que s’inscriuen al projecte amb l’objectiu de donar, rebre i compartir el seu temps amb d’altres persones, generalment del seu entorn més proper (veins i veïnes del barri on viuen o treballen).

A Barcelona, el primer Banc del Temps va ser inaugurat a finals de 1998 dins d’un projecte europeu de conciliació de vida laboral i familiar liderat per l’Associació Salut i Família, compartit amb Itàlia i Portugal, comptant amb el suport de l’Ajuntament.

Actualment l’Associació Salut i Família coordina una xarxa de Bancs del Temps arreu de l’estat espanyol.

Hi ha tres models de gestió de les secretaries del Banc del Temps:

1r. Gestionat mitjançant voluntariat. És el model que es fa servir a Barcelona.

2n. Gestionat mitjançant personal tècnic del propi Ajuntament. És el model de Badalona i Sant Cugat del Vallès.

3r. Gestionat de forma compartida per personal tècnic contractat pel propi

Ajuntament amb el suport de voluntariat, com és el cas d’ Arenys de Mar.

5. Proposta d’accions a dur a terme: Aquest seguit d’accions que es presenten a continuació, si són aprovades, configurarien el futur Programa de Voluntariat. � 5.1 Creació del Punt del Voluntariat i la seva posterior gestió: Es refereix a

la creació d’un servei especialitzat en associacionisme i voluntariat que informa, assessora i orienta a les entitats i la ciutadania que té interès en aquesta temàtica.

Des d’aquest punt s’informarà de tots aquells recursos que puguin ser d’interès per

les entitats amb projecte de voluntariat o que en vulguin fer per primer cop i per a la


78

població que s’interessi en fer de voluntari. Entre d’altres, subvencions i ajuts de les institucions, ofertes formatives, etc.

Aquest servei, tindrà un espai al web municipal, així com hi haurà una atenció presencial per a les entitats i la ciutadania interessada.

Un cop posat en marxa, i donat a conèixer, caldrà dinamitzar aquest Punt amb

diferents accions.

� 5.2 Creació de la borsa de persones voluntàries i la seva posterior gestió: Es refereix a la creació d’una base de dades de persones disposades a fer de voluntariat, abans però des del Punt de Voluntariat se les haurà informat de quina és aquesta figura, que implica i s’haurà donat a conèixer la Carta del voluntariat de Catalunya, amb els seus drets i deures, entre d’altres. Les persones que figurin en aquesta base de dades, en el moment que hi hagi una demanda, se les derivarà a la futura entitat de voluntariat, o a alguna de les entitats que actualment fan programes en aquest àmbit.

La borsa de persones voluntàries tindrà un espai al web municipal dins el Punt de Voluntariat, així com hi haurà una atenció presencial per a la ciutadania interessada.

� 5.3 Creació de les crides de voluntariat i la seva posterior gestió: Es refereix a les entitats que estan cercant persones amb iniciatives que vulguin participar en projectes concrets de voluntariat i que col.laboren amb el Punt de Voluntariat, el qual farà difusió d’aquesta necessitat. Les crides de voluntariat tindràn un espai al web municipal dins el Punt de Voluntariat. Aquestes necessitats s'aniràn actualizant a mesura que es vagin rebent. Caldrà crear un un formulari o document escaient per a que les entitats puguin comunicar les seves necessitats a través del web.

� 5.4 Creació d’un directori d’entitats amb projectes de voluntariat que col.laboren amb el Punt de Voluntariat i la seva posterior gestió: Prèviament caldrà conèixer les associacions que desenvolupen projectes o accions de voluntariat al

Documents

MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2012 del Programa Municipal de ......activitats als diferents membres del cos de Mossos d’Esquadra de la Comissaria de Barberà del Vallès (novembre i desembre