Memòria i annexes.pdf

TUTOR AUTORS

Xavier Fàbregas i Bargalló Guillem Parres Mercader Carles Domènech Viña

ESCOLA SUPERIOR D’AGRICULTURA DE BARCELONA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

Proposta de recuperació de l’antic meandre del Pas (Riu Gurri, Vic, Osona)

TREBALL DE FINAL DE CARRERA

GENER 2012


AGRAÏMENTS

Agraïm especialment la paciència, comprensió i col·laboració del nostre professor tutor Xavier Fàbregas, en aquest Treball de Final de Carrera,

a l’Ajuntament de Vic i especialment al Tècnic de Medi Ambient Jordi Boadas i Mir per facilitar una àmplia informació sobre aquest tram del riu Gurri i del meandre del Pas,

a Jordi Viñas i Joan Carbó per la seva atenció i informació rebuda,

a la família i als amics pel seu estimable suport.


RESUM S’actua a un tram del riu Gurri al seu pas pel terme municipal de Vic (Osona). El seu traçat es serpentejant i meandriforme. Un dels meandres més destacables es el del Pas (àmbit d’actuació), situat aigua avall del nucli urbà de Vic. Fa una volta de

895 metres, gairebé sencera (pràcticament de 360º), resultat de la hidrodinàmica fluvial natural. Enmig queda un espai d’unes 7,55 hectàrees, ara ocupat per camps i un vial.

Els usos agrícoles i el creixement urbanístic han produït un contacte intens amb els cursos fluvials que ha comportat l’ocupació de parts importants de les planes naturals d’inundació fluvial. Com a conseqüència, extensions notables pateixen un risc

d’inundació major.

S’hi observa un mal estat del bosc de ribera, i en general la manca de vegetació i l’existència d’esculleres disminueix la capacitat del riu d’absorció de contaminació difusa.

La llera actual està fixada i forçada per una escullera, trencant la connexió amb la antiga llera, encara existent però molt més estreta, al voltant de l’antic meandre del Pas.

Es proposa obrir l’escullera de forma parcial per tornar a recuperar la connexió amb l’antiga llera, restaurar els marges i revegetar-los amb planta autòctona per garantir l’estabilitat del bosc de ribera, fer una repoblació amb vegetació autòctona a la

zona agrícola que queda enmig per tal d’obtenir una millora paisatgística i el més natural possible, i aconseguir que la reordenació de l’espai a través de nous recorreguts i espais diversos tinguin un bon ús i èxit social.

PARAULES CLAU: RIU GURRI, MEANDRE, BOSC DE RIBERA, ESCULLERA, MARGES.


RESUMEN Se lleva a cabo la actuación de un tramo del rio Gurri a su paso por el municipio de Vic (Osona). Su trazo es serpenteante y meandriforme. Uno de los meandros mas destacados es el del Pas (ámbito de actuación), situado aguas abajo del núcleo

urbano de Vic. Hace una vuelta de 895 metros, casi entera (prácticamente de 360º), resultado de la hidrodinámica fluvial natural. En medio queda un espacio de unas 7,55 hectáreas, actualmente ocupado por campos y un vial.

Los usos agrícolas y el crecimiento urbanístico han producido un intenso contacto con los cauces fluviales, hecho que ha comportado la ocupación de partes importantes de las zonas naturales de inundación fluvial. Como consecuencia, extensiones

notables sufren un riesgo mayor de inundación.

Se observa un mal estado del bosque de ribera, y en general la falta de vegetación y la existencia de escolleras disminuye la capacidad del río de absorción de contaminación difusa.

El cauce actual está fijado y forzado por una escollera, rompiendo la conexión con el antiguo cauce, aún existente pero mucho más estrecho, alrededor del antiguo meandro del Pas.

Se propone abrir la escollera parcialmente para volver a recuperar la conexión con el antiguo cauce, restaurar los márgenes y revegetarlos con planta autóctona para garantizar la estabilidad del bosque de ribera, hacer una repoblación con vegetación

autóctona de la zona agrícola que queda en medio con la intención de obtener una mejora paisajista y lo mas natural posible, y conseguir que la reordenación del espacio a través de nuevos recorridos y espacios diversos tengan un buen uso y éxito

social.

PALABRAS CLAVE: RIO GURRI, MEANDRO, BOSQUE DE RIBERA, ESCOLLERA, MÁRGENES.


SUMMARY

The work that we want to do conceens a part of the river Gurri that goes through Vic (Osona). It’s form is windy and meanderform. The most important Meander is the one of El Pas (where the projecte will take place). It is located down the river from

Vic. It curves around 895 meters, almost complete (360º), as a results to the river’s natural hidrodinamic. At the moment there is a space of 7,55 acres of fields and a road in it’s middle.

The agricultural methods and the urban groath have created a contact between the river’s coarse wich have meant that an important part of the natural flooding zones are used. Therefor, there is a high risk of flooding.

The forest alongside the riverbanks is in a poor state. The general lack of vegetatien ant the existence of breakwaters reduces the capacity of the river to absorb pollution.

The existing channel is pushed aside by the breakwaters. They interupt the connection with the original channel that is still present but a lot narrower, surrounding the old meanders of Pas.

One of the solutions would be to partially open the breakwaters, to recuperate the connection with the original chanel, restablish the old riverbanks and revegetate them with the native plants, in order to garantice the riverside forest, to restock the native

vegetation in the agricultural area that lays in the middle. In consequence, it would improve the landscape in the most natural way possible, and reestablish it through new routes and diversified spaces that would be used correctly and good social use.

KEY WORDS: GURRI RIVER, MEANDER, RIVERSIDE FOREST, BREAKWATERS , RIVERBANKS.

ESCOLA SUPERIOR D’AGRICULTURA DE BARCELONA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA


DOCUMENT 1: MEMÒRIA I ANNEXES

AUTORS

Guillem Parres Mercader Carles Domènech Viña


ÍNDEX Pag Pag 1. Objecte del treball 1 8. Descripció de la proposta 15 - 19 2. Motivació 2 8.1. Proposta general d’actuació en el conjunt de l’emplaçament 15 3. Paisatge i usos del territori 3 8.2. Proposta d’obertura parcial de l’escullera 15

4. Condicionants 4 - 8 8.3. Proposta d’actuació als marges del meandre del Pas 16 4.1. Situació geogràfica 4 8.3.1. La vegetació dels marges 16

4.2. Climatologia 4 8.3.2. Plantació i evolució 16

4.2.1. Mitjanes de precipitació 4 8.4. Proposta d’actuació al talús del costat del vial 16

4.2.2. Mitjanes de temperatures 5 8.4.1. La vegetació del talús del vial 16

4.3. Geologia i sòls 5 8.4.2. Plantació i evolució 17 4.4. Hidrologia 6 8.5. Proposta d’actuació a la part interior del meandre 17

4.4.1. Característiques de la conca del riu Gurri 6 8.5.1. La vegetació a la part interior del meandre 17

4.4.2. Característiques de l’antic meandre del Pas 6 8.5.1.1. Plantació i evolució 18

4.4.3. L’escullera 7 8.5.1.1.1. Estrat arbori 18

4.4.4. Inundacions 7 8.5.1.1.2. Estrat arbustiu 18 4.5. Infraestructures 8 8.5.2. Mobilitat 19

5. Antecedents 9 8.5.3. Bassa de laminació 19

6. Bases de la proposta 10 - 11 8.5.4. Zones d’estança i lleure 19

6.1. Finalitat i objectius 10 9. Moviments de terres 20

6.2. Criteris a seguir 11 10. Subministrament de vegetació 21 - 22 7. Situació actual 12 - 14 11. Evolució 23

7.1. Vegetació actual 13 12. Manteniment 24 7.2. Fauna actual 13 13. Bibliografia 25

7.2.1. Els peixos 13

7.2.2. Altra fauna vertebrada 14 ANNEXES ANNEX FOTOGRÀFIC


1

MEMÒRIA

1. Objecte del treball

L’objecte d’aquest treball es la recuperació de l’antic meandre del Pas del riu Gurri, situat al municipi de Vic, Osona.

La superfície total és de 7,55 hectàrees, i la longitud del meandre és de 895 metres.

Es proposa la obertura parcial de l’escullera, per tal de recuperar la dinàmica fluvial natural en la mesura possible, la restauració dels seus marges i de l’antiga Devesa del Pas, que ha quedat com una mena de illa de camps de conreu limitada pel

costat sud-est per la llera actual del Gurri i el camí peatonal, i encerclada per tota la resta del seu perímetre per un torrent poc cabalós i estret, de ribes amb pendents molt verticalitzades per causa del llaurat intens dels camps fins arran de marge.

Al 2008, la construcció d’un nou vial per sobre d’aquest antic meandre ha complicat més la seva rehabilitació, ja que desvia el curs del rierol, fent-lo passar ara per sota d’aquest vial de més de 30 metres d’amplada.

La reordenació d’espais i la creació de nous camins ha de permetre un correcte abastament dels usos i pressions socials que ha de rebre aquest espai, i aconseguir amb les tècniques de millora ambiental escollides que es reprodueixi en el major grau

possible una situació naturalitzada i d’entorn fluvial.


2

2. Motivació

La proposta sorgeix en un afany de recuperar espais en el que els hi correspon un àmbit concret per naturalesa. Els usos agrícoles i el creixement urbanístic han comportat l’ocupació de parts importants de les planes naturals d’inundació fluvial.

Tot hi l’estat de degradació en que es troben aquests entorns, encara acullen hàbitats i espècies d’interès, i per tant la seva conservació es prioritària.

Així doncs, la restauració del meandre del Pas n’és el cas, ja sigui per el seu estat avançat de degradació, per la complexitat de la seva morfologia, per la pressió que pateix un entorn proper a un nucli urbà i per la important funció que té un espai lliure

i natural per tal de poder articular un creixement urbà de forma sostenible.


3

3. Paisatge i usos del territori

La ciutat de Vic està situada al nord-est de Catalunya i és la capital de la comarca d’Osona. Es troba en la confluència entre els rius Meder i Gurri, afluents del riu Ter.

La plana de Vic està totalment envoltada de muntanyes; les del Ripollès i la Garrotxa cap el nord; les Guillaries a l’est; el Montseny al sud-est; el Moianès i el Lluçanès cap a Ponent, i queda tancada per un cercle de serralades.

El paisatge característic de la plana de Vic es defineix mitjançant els turons i les rouredes, que trenquen amb el relleu planer. Les vernedes, les salzedes i altres franges estretes de vegetació de ribera ressegueixen rius i torrents, i àmplies àrees

conreades amb els seus marges plens d’oms i bardisses.

Els principals usos del territori són l’agricultura, amb la producció de cultius extensius com els cereals, els farratges, i amb menor importància el blat de moro i la patata, i, també la dels camps de pastures per a l’explotació del bestiar.

Figura 1. Mapa de Catalunya on es destaca la comarca d’Osona (esquerra) i silueta de la comarca d’Osona on es destaca la ciutat de Vic

Figura 2. Mapa de la plana de Vic (Osona) on s’observa el nucli urbà de Vic i es destaca la zona objecte del projecte de recuperació de l’antic meandre del Pas. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya


4

Quadre 1. Resum anual de les precipitacions, del 1995-2010. (Dades obtingudes de l’ajuntament de Vic)

4. Condicionants

4.1. Situació geogràfica

L’emplaçament es localitza aproximadament al centre de la comarca d’Osona, al bell mig de la Plana de Vic, a la ciutat de Vic.

El meandre del Pas es troba situat al nord-est de la ciutat de Vic a una zona a tocar del nucli urbà i amb uns usos essencialment agrícoles. La superfície total és de 7,55 hectàrees i la longitud del meandre és de 895 metres.

(Veure plànol núm. 1. Localització)

4.2. Climatologia

A Vic, i a tota la seva plana, les condicions climàtiques són molt continentals, destaca el fenomen climàtic de la inversió tèrmica. Comporta temperatures baixes a l’hivern i la condensació de la humitat en forma de boires espesses i persistents en dies

anticiclònics. En canvi, els estius són bastant calents i secs.

Les temperatures mitjanes de gener, el mes més fred, es situen entorn dels 4 graus centígrads. Les temperatures mitjanes de l ’agost , el mes més càlid, es mouen a prop dels 21 graus. Les precipitacions volten els 650 i els 850 litres per metre quadrat

anuals.

4.2.1. Mitjanes de precipitació

RESUM ANUAL

Total precipitació anual (l/m

2

o mm)

Precipitació màxima en 24 h (l/m

2 o

mm)

Total Nº dies de

precipitació

1995

681,8 19,6 95

1996

1050,6 36,8 118

1997

598,8 21,1 105

1998

486,2 19,2 91

1999

611,4 23,4 97

2000

535,7 17,3 102

2001

567,7 26,2 100

2002

748,6 27,6 132

2003

655,4 26,4 127

2004

785,8 25,4 135

2005

589,6 19,1 116

2006

505,4 20,9 115

2007

366,2 12,3 115

2008

776,6 26,0 136

2009

552,4 20,2 143

Figura 3. Total de les precipitacions anuals del 1993-2010. (Dades obtingudes de l’Ajuntament de Vic)


5

4.2.2. Mitjanes de temperatures

4.3. Geologia i sòls

A Vic el terreny està conformat bàsicament per la denominada Formació Margues de Vic (FMV), constituïda per materials geològics pertanyents a l’inici de l’Era Terciària.

Aquesta formació geològica està composada per margues gris blavoses, roques sedimentàries, originades a partir de sediments detrítics fins, molt riques en organismes fòssils. Es tracta de lutites carbonatades amb intercalacions freqüents de sorres,

gres de gra fi, recobertes horitzontalment i parcial de sorres, llims i argiles.

Els sòls agrícoles mantenen una textura franco-arenosa i franca.

Aquesta estructura, equilibrada i porosa, permet un bon drenatge de l’aigua i a la vegada una retenció adequada. Són sòls altament fèrtils, rics en matèria orgànica, fòsfor i nitrogen, gràcies, sobretot, a l’adobat intens.

RESUM ANUAL

Tª mitjana (ºC)

Tª mitjana de les

màx. (ºC)

Tª mitjana de les

min. (ºC)

Tª màx. Absoluta

(ºC)

Tª min. Absoluta

(ºC)

Total nº dies

gelada (T<0ºC)

1995

13,4 19,9 6,9 35,4 -7,6 60

1996

12,9 18,9 6,8 38,0 -9,0 47

1997

14,0 20,6 7,4 34,0 -5,0 46

1998

13,4 20,1 6,7 37,0 -8,0 72

1999

13,3 19,9 6,7 36,0 -8,5 87

2000

13,6 20,3 7,0 38,0 -6,5 67

2001

13,8 20,5 7,1 38,6 -16,9 65

2002

13,4 19,5 7,3 35,3 -5,4 45

2003

14,1 20,2 7,9 38,6 -7,8 61

2004

12,5 18,6 6,4 36,1 -7,3 82

2005

12,8 19,5 6,1 37,9 -12,1 103

2006

14,2 20,8 7,5 37,0 -6,4 62

2007

13,3 20,1 6,5 38,1 -8,7 80

2008

13,0 18,9 7,1 41,0 -7,1 61

2009

13,6 20,1 7,1 35,9 -10,4 58

2010

12,5 18,2 6,7 35,6 -9,8 75

Quadre 2. Resum anual de temperaturas, del 1995-2010. (Dades obtingudes de l’Ajuntament de Vic)

Figura 4. Temperatures màximes i mínimes absolutes, del 1993-2010. (Dades obtingudes per l’Ajuntament de Vic)


6

4.4. Hidrologia

4.4.1. Característiques de la conca del riu Gurri

Com la resta de rius mediterranis, el riu Gurri presenta una variabilitat que determina la presència d’anys humits i anys secs i l’alternança de períodes plujosos amb altres de molt eixuts.

El riu Gurri és un corrent natural d’aigua de certa importància, continu i de cabal variable, que recullen l’aigua d’una conca que s’estén, a grans trets, per tota la meitat sud de la plana de Vic. Amb un pendent suau , transcorre de sud a nord. Alhora,

forma part de la conca del riu Ter. Es caracteritza per patir fluctuacions relativament fortes: és cabalós a la tardor i també força a la primavera, s’eixuga bastant a l’hivern i està quasi sec a l’estiu.

El Gurri, com la majoria de rius, porta més aigua a les parts baixes que no pas a la capçalera, però en aquest cas destaca un increment de cabal poc abans de sortir de l terme de Vic, fruit de la incorporació de l’aigua residual depurada per la ciutat de

Vic i rodalies, que prové en bona part d’una captació del Ter a Manlleu.

La capçalera del Gurri està emplaçada als municipis del Brull i de Seva, al Montseny; s’accepta que neix als plans de Sobrevia, a Seva, en un llit de terres vermelles flonges. Recull aigua dels termes de Taradell, Malla, l’est de Vic i Gurb. Com a

afluents destaquen la riera de Taradell, la riera de Tona i principalment el riu Meder.

Travessa la plana de Vic tot fent una sèrie de meandres irregulars i intermitents, amb un flux cada vegada més laminar i una velocitat progressivament decreixent a mesura que s’acosta a la desembocadura. Longitudinalment, recorre 15,13 quilòmetres

i un desnivell de 250 metres. La totalitat de la conca del Gurri fa 71,1 quilòmetres quadrats.

L’activitat agrícola a eliminat les planes naturals d’inundació originaries. En molts llocs de la plana d’inundació pot arribar a fer uns quants centenars de metres d’amplada, a ra, sense un límit definit clarament, excepte en uns quants punts per turons

pròxims al riu.

A l’entrada del terme de Vic el Gurri porta regularment entre 10 i 250 litres d’aigua per segon. A la sortida del municipi normalment ja en porta entre 300 i 1600 litres per segon.

4.4.2. Característiques de l’antic meandre del Pas

El meandre del Pas, té una longitud total de 872 metres, i encara li queden uns 236 metres de distància per tal que el meandre quedi estrangulat.

Actualment, encara hi ha una connexió entre el meandre i el riu Gurri. És una connexió directe a la cota més baixa. També està enllaçat amb la xarxa de recollida d’aigües pluvials dels carrers, però a un nivell diferent. Quan hi ha pas d’aigua no queda

tancat i flueix cap al Gurri.

El primer tram de l’antic meandre del pas, està canalitzat per sota del vial, amb una canonada de formigó de 1,20 metres de diàmetre, i permet desguassar un cabal màxim de 6,74 m3/s.

En aquest espai, hi ha dos punts de sortida d’aigües pluvials. Un porta aigua de l’escolament superficial, i l’altre es un sobreeixidor que prové del col·lector d’aigües residuals de Vic.


7

4.4.3. L’escullera

L’escullera que hi ha actualment al marge esquerre del riu Gurri, està revestida de pedra i arriba fins a la cota 470,49 metres (a nivell de camí), i la cota del fons de la llera es troba als 466,75

metres. Es va fer per estabilitzar el marge en front de l’erosió i per estabilitzar les terres que es van ficar al meandre per què deixés definitivament de ser funcional. Al mig de l’escullera surt un tub

que possiblement sigui el punt de desguàs d’un tub de drenatge que s’observa en superfície per tal d’evitar possibles problemes d’escolament d’aigua per damunt de l’escullera abans d’arribar al

curs actual del riu.

4.4.4. Inundacions

L’aiguat més important i terrible enregistrat al nucli urbà de Vic va ser la nit del 7 i la matinada del 8 d’octubre de 1863. El riu Meder va sobrepassar els ulls dels ponts i es va desbordar al Prat de la Riera i a L’actual Parc de Balmes. Sembla que hi van

arribar a transcórrer entre 300.000 i 350.000 litres per segon, l’equivalent a un període de retorn de 100 anys.

A Sentfores (la Guixa), l’aigua va estendre’s per una amplada entre 500 i 600 metres. A dins del nucli urbà de la ciutat de V ic, va arribar fins una amplada de 400 metres, fins a l’antiga plaça de braus (l’actual estació d’autobusos), arribant a 7,45 metres

d’alçada sobre el nivell normal. La inundació de 1863 va superar en algun punt el límit superior del mur de contenció actual del riu.

El Gurri només es va desbordar a partir de la confluència amb el Meder, i per efecte de les aigües transportades per aquest darrer, justament al tram de l’antic meandre del Pas. A fora del nucli urbà, les aigües van ocupar la plana al·luvial en una

amplada de més de 600 metres des del Mas del Pas fins a la totalitat de la Devesa del meandre del Pas; el meandre del Pas va ser superat completament, substituït per una nova llera amb un revolt menys exagerat, però no es va anul·lar del tot fins a

l’ocurrència d’un altre aiguat, l’any 1935. A d’altres punts, l’extensió va ser notable però inferior, entre 200 i 500 metres d’amplada.

Imatge 1. Estat actual de l’escullera

Figura 5. Plànol de la ciutat de Vic durant l’aiguat del 8 d’Octubre de l’any 1863 Font: (Aguilar & Salarich, 1863)

Figura 6. Zones inundables estat actual. Font: Ajuntament de Vic


9

5. Antecedents

El riu Gurri voltejava aquest meandre a l’entorn de la denominada Devesa del Pas. Com és habitual en rius que transcorren per àrees planes, el seu recorregut sinuós, no havia estat mai fix i anava canviant amb el pas del temps, en funció del cabal i

els sediments aportats pels cops de riu.

A la primera meitat del segle passat el riu Gurri es va fer fora del meandre del Pas i se’l va redirigir, abandonant l’antiga llera, tot aprofitant l’aportació puntual d’un bon gruix de sediments que complicava l’entrada de l’aigua al meandre després d’un cop

de riu. Posteriorment, i amb el propòsit de fixar aquest recorregut menys sinuós i evitar que l’aigua tornés a transcórrer pel meandre del Pas, es va construir una escullera de pedra al mig de l’antiga llera del Gurri.

Tot sembla indicar que es va eliminar el recorregut del riu pel meandre del Pas amb la fi de guanyar terreny agrícola, també, per la obsessió a rectilinitzar i canalitzar els cursos fluvials, per demostrar el desenvolupament humà sobre el control dels

elements naturals i en concret dels rius.

No es tenia prou consciència de l’increment dels riscos de inundabilitat que aquesta mena d’obres comporta aigua avall , ni de les alteracions en el potencial autodepurador del riu, ni del malmetement de refugi per a la biodiversitat, ni de la pèrdua

d’espai de lleure per als ciutadans.

Figura 7. Imatges aèreas del meandre del Pas (riu Gurri a Vic, Osona) coresponents a l’any 1945 (a l’esquerra), a l’any 2005 (a la dreta) i l’any 2008, on es veu el nou vial. Font: Servicio Geogràfico del Ejército (esquerra) i Institut Cartogràfic de Catalunya (la dreta i a baix)


10

6. Bases de la proposta

6.1. Finalitat i objectius

En primer lloc la proposta té com a objectiu la recuperació del l’antic Meandre del Pas tant a nivell funcional com ecològic, i establir-hi un bosc de ribera tot millorant i potenciant la utilitat pública i els valors paisatgístics del lloc.

Les actuacions previstes són:

- L’escullera: Es crearà una obertura que permeti la connexió entre el riu i el meandre quan esdevinguin riuades per tal de restaurar la connectivitat ecològica i, alhora, emprar el meandre de Pas juntament amb les basses com a àrea de

laminació dels cops de riu.

- La Font del Pas: Es donarà protagonisme a aquesta antiga construcció recentment recuperada creant un espai d’us públic al voltant d’aquesta, aprofitant la seva proximitat amb el riu i el meandre. .

- El nou vial que creua l’actual camp agrícola quedarà aïllat mitjançant una franja de vegetació. D’altra banda el carril verd contigu s’incorporarà a la xarxa de camins de l’emplaçament.

- Als actuals camins a prop del riu es durà a terme una restauració per tal d’adequar-los al conjunt de la proposta i crear-ne de nous.

- La zona d’aiguamolls s’ampliarà per tal de potenciar la fauna pròpia d’aquests indrets i tenir una major diversitat d’espècies a l’àmbit de la proposta.

- A la zona de l’actual camp agrícola establir-hi a través de la vegetació un veritable bosc de ribera al conjunt de l’emplaçament.

- Als marges del meandre es durà a terme una restauració mitjançant la implantació de vegetació de ribera, que aportarà estabilitat als talussos en moments de crescuda.

En aquests dos últims apartats el treball haurà de resoldre els següents punts:

- La creació d’una xarxa de camins i zones lúdiques dins del bosc de ribera que permetin la utilitat pública de l’espai.

- La incorporació de basses de laminació per complementar el desguàs del meandre en moments de crescuda i evitar així inundacions.

- Tenir en compte i afavorir la diversitat d’hàbitats en el major grau possible, creant zones d’interès que actuïn com a reclam d’espècies.

- Establir una connexió entre l’actual tram del riu i el meandre per a crear i afavorir zones de refugi, reproducció, anidament, etc. de la fauna de la zona.

- Disminuir els forts pendents del marges per facilitar la implantació i instal·lació de comunitats vegetals.


11

6.2. Criteris a seguir

Els criteris a tenir en compte han de permetre assolir els objectius plantejats.

Es pretén utilitzar una eina que permeti adaptar-se a cadascun dels problemes singulars, a la vegada que interrelacioni totes les parts on s’hagi actuat per tal de donar uniformitat al conjunt de l’emplaçament.

Així, els criteris han estat els següents:

- Aprofitar els recursos existents del lloc sempre que ha estat possible (vegetació, orografia, hídrics....).

- Aportar nous usos socials al lloc.

- Utilitzar l’espai com a nexe d’unió social entre els pobles i ciutats veïns i les vies de comunicació més pròximes.

- Creació d’un bosc de ribera per afavorir el flux de noves espècies i de les ja existents al lloc i, per tant, fer que existeixi una estabilitat entre l’ús social i el medi natural.


12

7. Situació actual

L’àrea d’actuació engloba un tram del riu Gurri en el seu pas per la ciutat de Vic, el meandre del Pas en la seva totalitat i la illa que queda en mig d’aquest. Un total de 7,55 ha de superfície.

Els límits són clars; l’àrea d’actuació és a dins de la illa que deixa el meandre. A l’Est llinda amb la ciutat de Vic i la resta queda envoltat per camps agrícoles, tot i que el poble de Calldetenes (que es troba en estat de creixement), aviat llindarà per

l’extrem Sud-est del riu Gurri i amb el propi meandre. (Veure plànol 2. Àmbit d’actuació)

A la primera meitat del segle passat el riu Gurri es va fer fora del meandre del Pas tot aprofitant l’aportació puntual d’un bon gruix de sediments desprès d’un cop de riu. Posteriorment, i amb el propòsit de fixar aquest recorregut menys sinuós i evitar

que l’aigua tornés a transcórrer pel meandre es va construir l’actual escullera de pedra al mig de l’antiga llera del Gurri.

Tot i així, l’antiga llera del Gurri al meandre del Pas encara es defineix bastant bé avui en dia gràcies a les fileres de pollancres que el ressegueixen a banda i banda. De totes maneres la llera ha sofert un procés important d’erosió que l’ha deixada a

una cota molt inferior a la cota de la llera antiga del meandre, i actualment els marges presenten un fort pendent. El torrent que suposa ara per a la llera del meandre del Pas porta únicament aigua recollida pels col·lectors d’aigua pluvial dels carrers, i

només és funcional en moments de cop de riu extraordinaris, encara que de manera remuntant, és a dir, que l’aigua del riu hi puja per la part inferior del meandre, que encara està connectada directament amb la llera actual del riu.

A hores d’ara, doncs, la llera del meandre encara porta un filet d’aigua procedent dels desguassos dels carrers propers i els escòrrecs dels camps dels voltants. A l’entorn de la part baixa, per a on encara entra aigua del Gurri quan baixa relativament

ple, hi ha una zona que resta humida tot l’any, amb vegetació pròpia d’aiguamolls (joncs i canyís essencialment).

Per l’extrem sud del meandre passa un camí que transcorre paral·lel al riu Gurri. Aquest ens ofereix un recorregut circular que va des del parc Xavier Roca i Viñas fins a la Roureda del Cantarell i forma part de la xarxa “Entorn del riu Gurri-Pont d’en

Bruguer”.

Imatge 3. Escullera que evita l’entrada del riu Gurri al meandre del Pas Imatge 4. Passera que creua la zona d’auiguamolls, punt d’unió entre el riu i el meandre.


13

7.1. Vegetació actual

L’espai de proposta es troba actualment en estat deficient, ja que degut al ús agrícola que ha rebut els últims anys, la plana d’inundació natural ha perdut totalment la vegetació de ribera que li pertoca. Només es conserva la filera de pollancres que

ressegueix el meandre, dels quals la gran majoria presenten un bon estat sanitari. (Veure plànol num. 7. Situació actual)

La presència de conreus fins arran de l’aigua fa que l’hàbitat propi dels arbres i la vegetació de ribera en conjunt també estigui constituït per cereals (ordi, blat, blat de moro, melca, etc.). D’altra banda, és important, destacar que l’extrem sud-est del

meandre no és apte per al conreu per causa de la quantitat d’aigua que acull tot l’any. En aquest sector es forma una zona humida, un mulladís a on es manté una tanca extensa de vegetació herbàcia baixa però atapeïda constituïda essencialment per

fenàs de marge (Brachiopodium phoenicoides), joncs (Scirpus holoschoenus) i canyís (Phragmites australis), indficadors d’un cert grau persistent d’humitat al llarg de l’any.

A la part de darrera de l’escullera hi trobem indicis de l’antiga llera del meandre, actualment en un estat de degradació avançat on hi trobem espècies invasores com acàcies i també deixalla procedent de les fàbriques del polígon.

En quant als marges del meandre, aquests es troben també en estat de degradació, i la vegetació que s’ha instal·lat no correspon a la pròpia d’aquest.

7.2. Fauna actual

7.2.1. Els peixos

El catàleg de peixos de Vic en els darrers decennis estava conformat bàsicament per espècies foranes; les autòctones s’hi consideraven pràcticament extingides.

No obstant, al tram del riu Gurri immediat a l’antic meandre del Pas s’hi ha constatat la presència d’un poblament de peixos en bastant bon estat, encara que amb

unes densitats relativament baixes.

Com podem observar, el barb de muntanya, un peix de gran interès de les conques del nord-est de Catalunya i la braga comuna, conformen un poblament

destacable.

Quadre 3. Anàlisi del poblament de peixos al riu Gurri. Font: Ajuntament de Vic

Imatge 5. Pollancres que ressegueixen l’antiga llera del meandre. Imatge 6. Tram de l’antiga llera del meandre en estat de degracdació, propera la polígon industrial.


14

7.2.2. Altra fauna vertebrada

Els vertebrats (peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers) poden esdevenir uns guies ecològics excel·lents.

Deixant de banda els peixos (ja comentats), la resta de la fauna aquàtica és relativament simple a l’entorn del meandre del Pas. D’entre els amfibis, les espècies més esteses són el gripau comú (Bufo bufo), el gripau corredor (Bufo calamita), la granota

verda (Pelophylax perezi), el tòtil (Alytes obstetricans) sobretot en forma de capgrossos i la reineta (Hyla meridionalis).

Com a la totalitat dels ecosistemes del nostre país, els ocells constitueixen la fauna vertebrada més variada. Hi crien amb èxit diverses espècies autòctones: l’ànec collverd (Anas platyrhynchos), la polla d’aigua (Gallinula chloropus), la cuereta blanca

(Motacilla alba) i alguna cuereta torrentera (Motacilla cinerea). De nit es pot sentir el cant repetitiu d’algun petit mussol (Otus scops) i també la melodia del rossinyol (Luscinia megarhynchos). També s’ha trobat oriol (Oriolus oriolus), tallarol gros (Sylvia

borin) i tallarol de casquet (Sylvia atricapilla).

A prop de l’aigua es pot observar fàcilment el bernat pescaire (Ardea cinerea) i el gavià argentat (Larus cachinaris), que es reprodueix a les teulades del nucli urbà. El corriol petit (Charadrius dubius), la xivitona vulgar (Actitis hypoleucos) i el blauet

(Alcedo atthis) hi son presents habitualment. Finalment cal anomenar l’esplugabous (Bubulcus ibis), cada vegada més abundant, que hi és de pas a l’hivern.

Entre els ocells d’ambients circumdants, que troben aliment i refugi a les riberes, amb densitats molt altes, es pot citar el mosquiter comú (Phylloscopus collybita), moltes mallerengues (Parus sp.) i molts fringíl·lids, sobretot a l’hivern: gafarrons (Serinus

serinus), verdums (Carduelis chloris), caderneres (Carduelis carduelis) i lluers (Carduelis spinus). Així mateix, els abellerols (Merops apiaster) aprofiten els talussos verticals de rius i torrents per perforar-hi les galeries on instal·len els seus nius.

Entre els mamífers aquàtics, hi havia estat abundant la rata d’aigua o rat-buf (Arvicola sapidus), escassa o extingida actualment. En canvi, és abundant el visó americà (Mustela vison). A les ribes, sol passejar-s’hi el teixó o toixó (Meles meles) i la

guineu o guilla (Vulpes vulpes).


15

8. Descripció de la proposta

8.1. Proposta general d’actuació en el conjunt de l’emplaçament

El que es pretén en la proposta, es tractar a fons el meandre del Pas portant a terme una restauració de la zona, per tal de que aquest àmbit sigui tractat com a part del sistema fluvial del riu Gurri, i no com una zona aïllada degut al seu estat de

degradació i desconnexió.

Per realitzar aquesta restauració, s’atendrà a les necessitats del lloc a partir dels criteris naturals i socials que presenta aquest àmbit. (Veure plànol num. 9 Proposta general)

Un cop fet l’anàlisi de tot l’espai, per saber on ens trobem o en quina fase de degradació està la zona, s’han d’identificar els principals punts que ens creen la problemàtica, els quals s’hauran de resoldre.

En primer lloc per tornar a incorporar el meandre del pas en el seu entorn fluvial, com havia estat antigament, es realitzarà la obertura parcial de l’escullera que hi ha en aquest tram del riu Gurri, donant una continuïtat dinàmica en la mesura possible,

ja que una obertura total de l’escullera no seria adient degut al seu cabal irregular al llarg de l’any, i ens podria portar problemes de sequera en aquest tram de riu si fos desviat tot el seu cabal. Així doncs, es calcula aquesta entrada d’aigua al meandre

del pas, per a les avingudes dels deu anys, a part també hi ha entrada d’aigua al meandre per la presència del sobreeixidor del col·lector principal de recollida d’aigües residuals de Vic.

Un cop resolt el problema de connexió i tenint incorporat el meandre del pas al sistema fluvial del riu Gurri, es portarà a terme la construcció d’una bassa de laminació per evitar problemes d’inundació. També s’efectuarà la restauració dels marges del

meandre, donant-hi un pendent adient per a la implantació i desenvolupament de la vegetació de ribera escollida.

També es farà una restauració paisatgística de la zona central del meandre del pas, actualment habilitada com a camp agrícola, per tal d’obtenir un espai el més natural possible, amb una selecció de vegetació autòctona, i creant una massa verda, per

donar continuïtat a aquest corredor fluvial i natural, pressionat per l’expansió urbanística.

Es tindrà també molt en compte la pressió antròpica que haurà de sostenir aquest espai, per tant es crearà una xarxa de camins, la construcció d’una passarel·la i diferents zones de lleure i estança, per tal de guiar aquesta pressió de manera

adequada, i preservar l’entorn en la forma possible, per poder tractar-lo com una zona més natural i d’interès paisatgístic.

Respecte a la problemàtica que ens suposa el vial construït que travessa el meandre per un extrem, es resoldrà mitjançant la integració d’aquest en la seva mesura possible. A diferència de l’entorn en que es troba, un entorn natural, la integració del

vial es farà en forma de passeig, donant-li un caire ornamental a partir d’alineacions d’arbres i arbustos. Així doncs, la manera de transcórrer pel carril bici/peatonal paral·lel al vial, serà diferent al recorregut de la part interior del meandre.

8.2. Proposta d’obertura parcial de l’escullera

Per tal de permetre l’entrada puntual d’aigua del riu Gurri al meandre del Pas i recuperar també la connectivitat ecològica entre aquests, es proposa una obertura parcial de l’actual escullera amb la finalitat d’encabir-hi un canal de formigó. Aquest canal

serà el punt d’unió del meandre amb el riu Gurri i es recobrirà amb pedres per tal de que tingui una millor integració amb l’entorn i una millor resistència a l’erosió. La unió d’aquest canal amb el riu Gurri s’ha plantejat fer-la en un punt on el traçat del

canal és bastant rectilini, d’aquesta manera facilitarem també l’entrada d’aigua al propi canal. Per tal de fer aquest canal de formigó al punt de captació amb el Gurri es preveu modificar l’actual escullera, obrint-la al punt de connexió i reperfilant-la per

encabir-hi el canal de formigó. Aquest canal tindrà 5 metres d’amplada, 1,5 metres d’alçada i 12 metres de llarg. La cota inferior del canal serà als 468 metres, 1,15 metres per sobre de la llera del riu Gurri. Agafem aquesta cota (468 m) per efectuar

l’obertura perquè si haguéssim agafat un valor superior l’aigua tardaria molt més a entrar pel canal, ja que primer s’estendria per la plana d’inundació del costat dret del riu Gurri (cota 468,5 m). Aquest canal serà plenament efectiu per a cabals de 155

m3/s, que tenen un període de retorn de 10 anys. Per salvar aquesta obertura es col·locarà una passera per a vianants. (Veure plànol num. 21. Proposta secció escullera)

Existeixen dues sortides de pluvials a la zona a on es preveu incorporar el nou canal. Aquestes sortides es connectaran amb aquest de forma que hi aportin aigua. Així, tot i que el nou canal no tingui entrada del riu Gurri amb regularitat, aquest seguirà

essent funcional ja que recollirà també aigua de l’escolament superficial.


21

10. Subministrament de vegetació

- ESTRAT ARBORI DE LA VERNEDA (Scrophulario – Alnetum glutinosae) - ESTRAT ARBUSTIU DE LA VERNEDA (Scrophulario – Alnetum glutinosae)

Recobriment 80%: Densitat alta:

Recobriment 60%: Densitat mitja - baixa:

ESPÈCIE UNITATS/Ha ALÇADA

(cm)

PERÍMETRE

TRONC (cm)

FORMA DE

SUBMINISTRAMENT

Alnus glutinosa 171 8 - 10 Arrel nua

597 10 - 12 Arrel nua

85 12 - 14 Arrel nua

Fraxinus excelsior 43 8 - 10 Arrel nua

299 10 – 12 Arrel nua



(cm)

PERÍMETRE

TRONC (cm)

FORMA DE

SUBMINISTRAMENT

Alnus glutinosa 355 8 - 10 Arrel nua

1244 10 - 12 Arrel nua

178 12 - 14 Arrel nua

Fraxinus excelsior 177 8 - 10 Arrel nua

622 10 – 12 Arrel nua



(cm)

PERÍMETRE

TRONC (cm)

FORMA DE

SUBMINISTRAMENT

Cornus sanguinea 5334 60 Contenidor 3L

Corylus avellana 5334 60 Contenidor 2,5L

Hedera helix 6000 Alvèol hortícola 600cc

Prunus spinosa 5334 Alvèol forestal 300cc

Rosa canina 6000 40 Contenidor 1L

Sambucus nigra 6000 Alvèol forestal 300cc

Saponaria officinalis 6000 Alvèol forestal 300cc


(cm)

PERÍMETRE

TRONC (cm)

FORMA DE

SUBMINISTRAMENT

Cornus sanguinea 2667 60 Contenidor 3L



Prunus spinosa 2667 Alvèol forestal 300cc

Rosa canina 3334 40 Contenidor 1L




22

- MARGES DEL MEANDRE - TALÚS DEL COSTAT DEL VIAL


(cm)

PERÍMETRE

TRONC (cm)

FORMA DE

SUBMINISTRAMENT

Clematis vitalba 5555 Alvèol forestal 300cc



Phragmites australis 13.333 Alvèol forestal 200cc

Salix eleagnos 4166 10 – 12 Arrel nua


Sambucus racemosa 4166 Alvèol forestal 300cc


- ZONES DE LLEURE I ESTANÇA


(cm)

PERÍMETRE

TRONC (cm)

FORMA DE

SUBMINISTRAMENT

Aesculus hippocastanum 7 18 - 20 Contenidor

Cercis siliquastrum 9 14 - 16 Contenidor

Liquidambar styraciflua 4 14 - 16 Contenidor

Forsithya suspensa 18 50 Contenidor

Viburnum tinus 6 60 Contenidor

Abelia x grandiflora 40 30 - 40 Contenidor


(cm)

PERÍMETRE

TRONC (cm)

FORMA DE

SUBMINISTRAMENT

Abelia x grandiflora 10.000 30 – 40 Contenidor 3L


23

11. Evolució

La proposta vol aconseguir un ambient divers i continu que sigui capaç de restablir l’estabilitat del bosc de ribera i permetre l’enllaç amb la resta d’unitats d’interès paisatgístic de la zona. Per això s’ha estudiat quina seria la comunitat que mil lor

s’adapta a la zona i s’ha escollit la verneda per ser la comunitat potencial.

Es deixarà que la vegetació creixi lliurement a fi de que adopti el seu port natural i s’assimilaran les possibles baixes causades tant per competències interespecífiques com causes externes durant el desenvolupament de la vegetació, sempre que això

no afecti l’estabilitat del bosc de ribera.

En el cas de que les mortalitats siguin inferiors a les calculades es duran a terme actuacions d’aclarida per arribar a les densitats desitjades. D’altre banda, si la taxa de mortalitat és superior a la calculada s’efectuaran tasques de repoblació.

D’altra banda la proposta pretén donar un ús públic a l’espai i és per això que s’han creat zones que potenciïn en certa mesura aquest aspecte. La passarel·la i els camins permetran la mobilitat dins l’emplaçament i seran el medi de connexió entre la

ciutat i l’entorn natural.


24

12. Manteniment

El manteniment o gestió en general serà mínim ja que es vol aconseguir un aspecte de bosc sense intervenció humana. Així doncs, tant la mortalitat com la regeneració es donaran de forma espontània, obtenint així, una zona regulada i formada pels

seus propis processos naturals.

La única zona que disposarà de sistema de reg (reg per goter), serà el talús del costat del vial.

Tant a les zones d’estança i lleure com al talús del costat del vial, es realitzaran podes en cas de tenir un creixement descontrolat de les espècies arbustives.

Es deixarà que la vegetació creixi lliurement, i tant sols s’efectuaran podes d’aquelles branques que estiguin en mal estat, barrin algun pas o tinguin algun tipus de perill per als usuaris. Les masses arbustives es desbroçaran si fos necessari per

mantenir camins i espais d’estada. En cas d’aparició d’espècies invasores com la canya comú (Arundo donax) es procedirà a la seva extracció i eliminació.

També es segarà de forma periòdica els prats naturals corresponents a la zona de lleure i a la bassa de laminació.


25

13. Bibliografia

- Ramon Folch (1981). La vegetació dels Països Catalans. Editorial KETRES S.A.

- Marc Ordeix i Rigo, Núria Sellerès i Oró, Èlia Bretxa i Conill (2008), Avantprojecte de rehabilitació de l’antic meandre del Pas. Ajuntament de Vic, Centre d’estudis dels rius mediterranis, Museu industrial del Ter.

- Maria Aránzazu i Daniel Arizpe (2008). Manual de propagación de árboles y arbustos de riber. Generalitat Valenciana. Editorial RIPIDURABLE.

- Rafael Chanes. (2000) Deodendron. Editorial Blume, Barcelona. Tercera edició.

- Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartografia de Vic.

- Agència Catalana de l’Aigua. Recuperació del bosc de ribera (Consultes)

- Vivers Bioriza, S.L. Catàleg comercial.

- Paul Cooper (2006) Jardín y paisaje. Editorial Blume

- Nuet i Badía (1991). Vegetació de Catalunya. Editorial Eumo. Vic.

ANNEX FOTOGRÀFIC

Font del Pas Passera que creua la zona d’aiguamolls Únic punt d’unió entre l’antiga llera del

meandre i el riu Gurri

Visual del vial i l’actual camp agrícola

Riu Gurri. Escullera que trenca la connexió entre el riu i l’antiga llera del mendre del Pas

Camí que transcorre paral·lel al riu Gurri i passa per l’extrem sud de l’àmbit d’actuació (actual camp agrícola)

Antiga llera. Zona degradada propera al polígon industrial.

Canonada que uneix l’antiga llera del meandre per sota del vial.

Banda esquerra del vial. Filera de pollancres que ressegueix l’antiga llera. Antiga llera a l’extrem est de l’àmbit d’actuació.

Documents

Memòria i annexes.pdf