MEMICOINT.V■lf- 534 - Axxy- xm-Nr - moTST-I'lLTÏFZI - .zk.-4:3•sa• -

El final del carrer del Molinar canvia de fesomia: s'hi fan bastants reformes, si bé no

es toca l'estructura dels molins de Can Ferrando ni la del de Can Perons

ES GRAONS

Prestigió8

La modificacil) i posterior ober-tura d'Es Figueral Nou comhotel rural, amb fes nombrosesreformes, millores i esvel acondi-cionament, donen a aqueff incfretun aire distingit i de bon gust,tant que (agent que acudi a fainauguració romangui embadali-da.

Lleugeresa

No is normal que es faci unacrida com fa que es feu dia 19 cíe

anunciant una gefatada aplaça, per tal que molta gent fesbulla amb efs nuvis. A uns els vacaure simpàtic, el fet, i altres hotrobaren fora de floc. De totesmaneres si es vol que la gent con-tinui tenint credibilitat amb fescrides, s'hauria d'observar misserietat i manco ffeugeresa.

2

SEGONA PAGINA

Història oral

Sembla que mitjançant un convenientre la Conselleria de Cultura del

Conseil Insular de Mallorca i la

Universitat de les Illes Balears es passa-ran a format digital la majoria de les cin-tes magnetoRoniques enregistrades per

Joan Miralles i Monserrat, a les quals es

troba reflectida de forma oral bona part

de la recent història de Montuïri que

oferiren els 21 veils i velles, que agafades de la Restauració fins a la guerracivil (1874-1936), contengudes al llibre"Un poble, un temps". Així s'evitarà la

pèrdua i degradació d' unes valuosesinvestigacions de cultura popular oral.

que afecten diretament el poble deMontuïri.

lEt 0 NA1=3"ZVW—T

ZVI xact

Director: Onofre Arbona MirallesRedactor en cap: Gabriel Gomila Jaume

Redactors i col.laboradors:Joan Miralles i Monserrat, Catalina Sas-

tre Pericas, Mateu Rigo Bonet, GuillemMas Miralles, Miguel Martorell Arbona,Gaspar Socias Mora, Antoni Mateu Socias,Onofre Torres Ramis, Melcior NicolauJaume, Antoni Mesquida Ulnas, Joan A.Payeras Ramonell, Joan Barceló Cerdà,Catalina Barceló Mayol, Josep Oliver Verd,Rafel Pons Mairata i Felip Munar i Munar.

Administració: Martí Ferrer SampolC/ Es Pujol, 5 - 07230 Montuïri - Tlf. 64 66 93

Imprimeix: Tirrena, S.A. ManacorDepósit legal: PM 133- 1958Nota: Les opinions aparescudes en els articles

firmats, sols són atribuibles als seus autors.

Et ELEIJEls Concursos literaris

17 treballs s'han presentat per partici-

par al concursos literaris d'enguany,

dels quals 15 On pel VI de Conte Curt i

2 pel Concurs Juvenil. En canvi no s'ha

presentat cap concursant per a la beca

d'investigació, si hé enguany s'entrega-

ran els premis als dos projectes atorgats

l'any passat.

Punt d'informació juvenil

El Punt d'Informació Juvenil de

Montuïri, el qual està a cura de Catalina

Barceló Mayol, roman instal.lat a la

Casa de la Vila i presta atenció al públic

els divendres de les 6 a les 8 de l'hora-

baixa i els dissabtes, de les ii a les 13 h.

Divergències sobre elscursos de natació

Els partits de Poposició en alguns dia-

ris de Ciutat varen atacar l'Ajuntamentper haver augmentat, segons ells, sense

motiu, en 3.000 pessetes la quota del dosrnesos dels cursos de natació a la piscina

municipal. El regidor d'esports es defen-sava dient que era degut que la gent deMontuïri preferia els monitors d'anysanteriors i adduïa que en el passat juliol

hi participaren 150 persones, 50 més de

l'any passat.

Morí la mare del Rector

A Ciutat, dia 24 de juliol passat moríMagdalena Ramis Bibiloni a l'edat de

78 anys, la qual passava llargues tempo-

rades a Montuïri. Als funerals celebrats

a Sa Vileta hi assist( un bon grapat de

montufters. Des d'aquí feim arribar el

nostre condol al Rector, Onofre Torres

Ramis, i als altres familiars.

El museu de Son Fornés

L'equip de govern de l'Ajuntament deMontuïri ha calculat que el museu deSon Fornés que s'instal.larà en el Molídes Fraret, costaria 700.000 pessetesanuals de manteniment. De totes mane-res l'Ajuntament necessita inicialmentun milió de pessetes per a la seva

Dos dits de senyLes faltes d'altri no

ens justifiquenÉs una mostra palpable que les

faltes d'altri no ens justifiquen.Una evidencia que desapareix quansom nosaltres mateixos els qui hiestam involucrats.

Pocs són els qui no s'excusenquan se'ls descobreix en una falta.Generalment diuen: "aquell tambého fa", com si les faltes dels altresconstituïssin un dret del qual novolem que ens privin.

Fins i tot arriba el cas de tornarl'acusació a l'acusador: "I tu quèdius, si també ho fas?". 0 tal vega-da ens reprendran dient-nos: "I tufas altres coses! És que tal vegadasón millors?" 0 sia que ens tornenl'acusació per partida doble.

Altres vegades ens reprendrandient-nos: "I tu qui ets per jutjar-me?". 0 bé se'ns retraurà una tarao una raó d'inferioritat. 0 perexemple ens acusaran que els hemretret el defecte amb un to desagra-dable —com si el fet desagradableno ho fos en sí mateix, sinó en laforma—; o perquè ho hem dit d'unamanera incorrecta, o perquè l'acu-sació és inoportuna, o que la nostrapostura es antipàtica, o que ho hempronunciat en un to de presumpcióextavangant, o que la nostra inten-ció es malintencionada...

I així resulta que per tal d'evitarun reprotxe, moltes vegades dei-xam d'advertir l'altre, ja que ensexposam a perdre la seva amistatper tota la vida, sobretot si intuïmque aquell no es vol corregir.

Sabem que hi ha persones que noes volen esmenar fins i tot reconei-xent les seves faltes. De totes ma-neres la postura del qui vol fer-losuna indicació no ha de ser mai lade considerar-se perfecte, sinó, mésbé, la de tenir defectes més grossosque els que té aquell a qui volemcorregir. I pensar sempre que lesfaltes d'altri no ens justifiquen.

Salome,

OPINIÓ

3

Sant Bartomeu és...• Una retrobada familiar amb els seus.• Una topada amb tots els amics i coneguts.• Una celebració per compartir alegries i inquietuds.• Una mostra agradosa de solidaritat amb tothom.• La prova clara de pervivència d'un poble.• Una tradició viva anelada en la identitat montuirera.• Una manera particular de retrobar-se amb la seva histõria.• Un fonament gojós d'estrènyer Ilaços.• L'estil propi i únic de delectar-se amb els Cossiers.• Una realitat important dins la nostra vida.• Una festa completa per viure-la amb goig i alegria.• Una oportunitat per compenetrar-se amb el poble.• La cita anual amb tots els qui se senten montuïrers.• La fita antiga, nova i diferent per encontrar-se.• Una data que ens fa conscients que som un poble concret.• Una sortida al carrer per participar activament de les festes.• Un dret d'exercir l'alegria per tot arreu.• Una crida a tots els qui viuen fora i se senten montdirers.• Un motiu alegre per ressuscitar l'estimació al nostre poble.

O. Arbona

CULTURA

BIBLIOTEQUES DE MALLORCACENTRE COORDINADOR

Biblioteca Municipal de Montuïri

NOVETAT6 hffitIOGLIkilICA_IE6

- Boj, Isabel.- El naixement de l'urbanisme en elterritori català: l'Edat del Bronze.- Barcelona: Graó,1996.

- Cafiellas, Nicolau S.- El paisatge de l'Arxiduc. -Palma: Institut d'Estudis Baleàrics, 1997.

- Cavalli-Sforza, Luca.- Qui som: Història de la di-versitat humana.- Barcelona: Proa, 1996.

- Compte, Ramon.- L'astronomia a Mallorca.-Palma: El Tall, 1991.

- Constantino, Carles.- Els bolets de les Balears. -Palma: Micobalear, 1996.

- Domenge, Joan.- L'obra de la Seu: el procés deconstrucció de la Catedral de Mallorca en el tres-cents.- Palma: Institut d'Estudis Baleàrics, 1997.

- Diccionario prActico de americanismos.- León:Everest, 1996.

- Ferra-Ponç, Damia.- Escrits sobre LlorençVillalonga.- Barcelona: Publicacions de l'Abadia deMonserrat, 1997.

- Gimenez, M Cristina.- El vidre bufat a Mallorca.-Palma: Ambit Serveis Editorials, 1996.

- Grau, Ramon.- Investigar: una aproximació altreball científic.- Barcelona: Graó, 1996.

- Julivert, Maria A.- Primats.- Barcelona: Parramon,1996.

- Julivert, Maria A.- Llops.- Barcelona: Parramon,1996.

- Julivert, Maria A.- Rapinyaires.- Barcelona:Parramon, 1996.

- Juan Vidal, J.- El sistema de Gobierno en el rei-no de Mallorca: siglos XV-XVIII.- Palma: El Tall,1996.

- Mazenod, Lucienne.- Diccionario de mujeres cé-lebres.- Madrid: Anaya, 1996.

- Moreno. Julia.- El Cercano Oriente: 1914-1991.-Madrid: Akal, 1996.

- Racionero, Luís.- La cárcel del amor.- Barcelona:Planeta, 1996.

- Sabaté, Flocel.- Canvien el temps, canvien elsnoms: vida domèstica del segle IX al XVIII.-Barcelona: Graó, 1996.

- Sastre, Jaume.- Alguns aspectes de la vidaquotidiana a la Ciutat de Mallorca: épocamedieval.- Palma: Institut d'Estudis Baleàrics, 1997.

- Soler, Antonio.- Las bailarinas muertas.-Barcelona: Anagrama, 1997.- Tolosa, Ferran.- Laveu, l'eina oblidada.- Palma: Edicions Ferran Sintes,1995.

- Trias Mercant, Sebastià.- Antropologia de la cui-na mallorquina.- Palma: El Tall, 1993.

CDI. AlConseil Insular

de Mallorca

I-I flIDe dilluns a divendres: de les 17 a les 20 h.Dissabtes: de les 10 a les 13 h.

20 d'abril de 1954. Festa des Puig.- Alla dalt es fotografiarenMiguel Fio Margalida "Solandera", Francisca Mora "sa Ros-

sa", Joan Daviu, Antònia Verger "Mianes", la mare de ses"Solanderes", Manila Munar, Pau de Son Toni Coll i Andre va.

OPINIÓ 5

La prosa de Ramon Llu IIPer què aquesta insistència en Ramon

Llu11? Fa mesos que don voltes a aquestpersonatge. Per que això? Hi ha algunacausa justificant?

Totes les nacions tenen figures em-blemàtiques, distintius visibles d'elles,símbols de la seva història, dels seus ide-als, del seu caminar fecund pel temps,fins i tot dels seus projectes de futur. Ensón exemples el Cid pels espanyols,Joana d'Arc pels francesos, el MahatmaGandhi pel indis i d'altres.

En literatura passa el mateix. RecordauMiguel de Cervantes per a la literaturacastellana, Dante per a la italiana,Shakespeare per a l'anglesa. No sé des-triar l'autor emblemàtic francès. Quan escompara l'actitud de França i Espanyarespecte dels seus valors nacionals, devegades es ressalta la faia d'aquesta dar-rera per tota cosa pròpia i la simpatia deIa primera per tota manifestació culturalfrancesa. Allà on s'alaben pràcticamenttots els autors es difícil elegir-ne algun.Però és clar que dins la literatura catalanaIa figura emblemàtica per excellència ésIa del mallorquí Ramon Llu11.

En conseqüència te sentit fer un esforçaproximatiu a tal personatge en un doblesentit, de part meva i de part vostra, lec-tors interessats. De part meva insistintmes darrera mes, intentant manifestar-vos valors del nostre gran intellectual-

escriptor. I de part vostra, deixant-vosesser blanc de la mewl insistència, im-pregnant-vos dels continguts dels meusescrits i, en el moment oportú, posant-

vos en contacte directe amb alguna obrade Ramon Llull, Ilegint-lo. Llegir-lo noés fàcii , exigeix un esforç al lector actual, però d'això ja en parlarem en cl nú-mero vinent de Bona Pau.

En el meu treball anterior vaig escriu-re la data de l'últim quart del s. XIIIquan un catala del Rosselló feu una tra-ducció de la "Legenda Aurea", oferinten ella trets dialectals rossellonesos.Vaig suplicar-vos tenir-ho en compteper a comprendre millor una afirmaciómolt propera.

Abans de fer-la hem d'aclarir una cosa:Què és un tret dialectal? El significat inte-ressant en aquest punt de la paraula tret esla característica determinant d'una quali-tat. Per exemple: la capacitat golejadorad'en Ronaldo es el seu tret característicdeterminant de la seva qualitat futbolísticatan apreciada pels diversos clubs. Un tretcaracterístic origina una qualitat, una ma-nera, un estil de fer, d'actuar. Dialectal,relatiu a un dialecte, parla caracteritzadaper un conjunt de particularitats locals sise la considera en relació amb la sevaIlengua mare, de caràcter més ampli, na-cional. Per exemple: quan la llengua marevol expressar la idea "home jove" té unasèrie de possibilitats, tècnicament anome-nats sinònims, com adolescent, allot, jo-ve, jovencell, mosso, noi, xaval, xic (i elseu diminutiu xiquet), xicot i altres possi-bilitats. Totes aquestes paraules, toteselles, són constitutives del cos de la lien-gua mare, totes elles són legítimes, en ple-nitud de dret i en el mateix nivell

tic. Aquest "status"igual de totes ellesno és obstacle, noes de cap manerainconvenient en laparla oral diària; enun determinat llocIa manifestació"allot", en un altreIa manifestació"noi" o en un altreIa manifestació "xi-quet". Aquest tretcaracterístic de ca-da diferent Iloc faràconcloure que en elprimer cas es tractad'una qualitat de

mallorquí en l'usuari; en el segon, d'unaqualitat de barceloní, en l'usuari, perexemple; en cl tercer cas, d'una qualitatdc valencià en l'usuari.

Pere, aquesta preferència i fins i tot ex-clusivitat en el pla de la llengua parlada,tampoc ha de ser obstacle, ha de ser incon-venient en el pla de la parla estàndard i entot cas en el pla de l'escriptura o de la lite-ratura en general, de poder conèixer i usarels altres sinònims. Tècnicament aquestaconeixença i possibilitat d'ús es diu rique-sa de vocabulari, abundància tan desitjadaI laboriosament cercada per tot bon escrip-tor, com admirada per tot bon lector.

Però la riquesa dialectal legítima, desit-jable, cordial, entranyable pot tenir unefecte negatiu damunt la llengua mare,com es el fragmentar-la i, després d'ha-ver desvinculat literàriament llocs abanstan identificats ligiiísticament, desinte-grar-la. Les nacions es defensen d'aquestperill i protegeixen la llengua pròpia ambinstitucions respectuoses amb les varie-tats dialectals, però, a la vegada, protec-tores de la cohesió i unitat de la llenguamare. Pensau en la "Real Academia de laLengua" respecte del castellà, l'"anglèsde la Reina" usat per la BBC londinencao la Cort i la Cancelleria de la dinastiacatalana amb la seva llengua.

L'afirmació molt propera alludida fauns pocs paràgrafs assegura que la prosade Ramon Llu II, entre d'altres propietats,representa la unificació supradialectal delcatalà d'aleshores, reglamentat ja des delmateix segle XIV per la Cancelleria reial,gràcies a la qual conservarà la seva digni-tat i evitarà la possible fragmentació o,pitjor encara, desintegració per un excésde dialectalismes (I, 340).

Aquesta unificació, i es una segona ca-racterística de la prosa lulliana, està fetades de la seva llengua nadiva que, segonMartí de Riquer "coneixia i dominavacom ningú no l'ha coneguda i dominadamai més..." (I, 338). Ramon Llull escriudes de la ciència, no des de la vísceralitati/o servilisme polític.

Com a tercera característica de la prosadel Doctor Illuminat citaré aquestes pa-raules, jo no m'atreviria a ser tan rotund,del nostre autor de sempre: "Cas singularel de la literatura catalana, la prosa de laqual es pot dir que dóna fe de vida ja per-fecta i insuperable, car ningú no ha escritdesprés un català millor que el de Llull (I,14).

Josep Oliver i Verd

SEBASTIANA SAM POL MAYOL

1.1uminació decorativa

Làmpades intempèrie

Pantalles\-,t3st '

"Apliques"

Regals

Articles decoració

Carrer Missió, 14 (Travessia Oms) Tlf. 72 67 78 Palma de Mallorca

6 OPINIÓ

El joc (ill)

Dins la cultura popularDins l'ampli ventall que suposa "ju-

gar", els jocs populars i tradicionais ocu-pen un hoc privilegiat per tot el bagatgeque aporten de transmissió cultural deles tradicions populars. Són fruit de lasaviesa del poble, del desig de vida demolts homes i dones, nins i nines, quedia rera dia han anat copsant la bellesa iIa duresa de la vida, atrapant-la amb pe-tits jocs, símbols de les seves vivències ide les llargues hores de convivència. Elsjocs populars són jocs típics de cada pa-fs i, alhora patrimoni de la humanitat, jaque es troben escampats arreu del món.

Dins aquest grup trobam els jocs tradi-cionals, aquells que ja han estat popu-lars, que han sobreviscut al temps, pas-sant de generació en generació, fins arri-bar als nostres dies. Els jocs tradicionalsformen part de la manera de ser de totun poble, perquè a través d'ells podemesbrinar com i què pensaven, com es di-vertien, quines normes s'establien iquins anhels movien els nostres avant-passats. Els jocs són una part fonamen-tal dins el món de la cultura popular icom tot, pateix els efectes de les modes:hi ha temporades que es juga a "saltarcorda", o a "mocadoret" o a "canviar-secromos", i de cop es passa a uns altresjocs de carrer. N'hi ha, però, que sempreestan de moda: "conions amagats", "co-nions encalçats"...

La imaginació (leis nins és molt im-portant en la seva manera de jugar, en-

cara que segueixin les formes tradicio-nals, ells poden modernitzar eis jocs,modificar-los en alguns aspectes, inven-tar noves cançons... Especialment laimaginació juga un paper molt impor-tant a l'hora de crear objectes per jugar,sobretot quan no es disposaven de lesjuguetes fetes "en sèrie", iguals per atothom, sense gaires possibilitats de ma-nipulació. Jugar a representar, a fer veu-re que un és un personatge i representael seu paper, és universal i intemporal:sempre s'hi ha jugat -encara que arasemblin una novetat els "jocs de rol".

Cal remarcar, també, que en la infan-tesa els jocs deis nins i de les nines se-gueixen camins diferents -sobretottemps enrere-, encara que de vegades ju-guen plegats. Hi ha jocs que són d'amb-dós sexes -"conions"-, però n'hi ha quesón només d'un dels dos -"jugar a cume-tes", "a botigues"-. Aquesta diferènciaha perviscut en tota la història, però ac-tualment els jocs i les juguetes ja no sóntan sexistes -almanco explícitament, en-cara que molts d'ells porten un sexismeencobert i molt més perillós.

Els jocs en el futur

Es evident que els jocs de carrer ja notenen la vitalitat d'anys enrere. Els jocstendeixen a individualitzar-se i a perdre,d'aquesta manera, el poder socialitzadorque comporten. L'escola ha conservat i

La imaginació implica un paper importanta l'hora de crear objectes per jugar

revitalitzat molts dels jocs que antanyeren propis del carrer tot farcint-losd'una estratègia pedagògica i terapèuticaprogramada. Però -i sempre generalit-zant- de cada vegada més els nins i lesnines pugen "ocupats" en massa cosesper poder "perdre el temps" amb jugar.Si féssim una anàlisi dels entrebancs queanam posant els adults als nins i a les ni-nes a l'hora de jugar ens adonaríem quehem deixat de donar la importància queté el joc per al desenvolupament psíquici motor dels infants. Veig una imatgefosca d'un al.lot davant un ordinadoramb el qual es comunicarà -i fixem-nosque, paradoxalment, aquesta és la parau-la clau: comunicació, en tots els sentits-amb tot el món, tancat a un racó de laseva habitació. Un nin a qui no li faràfalta parlar amb els companys, ni la in-formació que pugui obtenir, perquè "lamàquina" ja s'encarregarà d'atreure'l ide donar-li "tota" la informació quequalcú haurà programat per a ell. Un fu-tur mecanitzat, robotitzat, en el quall'espontaneïtat haurà perdut tot el poderi on els infants aprendran a ser adultsabans de conèixer la força meravellosade la infantesa, el dret a ser feliços encada una de les etapes de la vida a travésdels descobriments i avanços propis.

Pot semblar molt negre aquest futurque us he endevinat, però si l'expels aixíés perquè en veig el perill imminent;perquè els adults estam fent un món onla uniformitat és sinònim de progrés i onla diferència és penalitzada amb la mar-ginació. Tant de bo que aquesta reflexióserveixi per adonar-nos-en a temps, percomençar a pensar en el futur que Ilau-ram per als nostres fills.

Felip Munar i Munar

no

uL'IL:LUSTRE MODISTE NICOLAE Fl LMONDIEQUILIBRARA LA FAUNA ANIMAL AMB LASEVA NOVA COL: LECCIQ PRIMAVERA—ESTIU DE ROBA PER A CONILLS. UNACUIRASSA DE 25 mm D'ACER PERMETRA

UE ELS ESCOPETERS PUGUIN TIRAR ALSCONILLS I MATAR-NE POCS

CAÇA A MONTUÏRIAPROVACIO DEL PROJECTE "CONILL IMMORTAL"

És hora de comprar accions a ses cases de municions (Dibuix de Rafe! Pons)

A L'AGUAIT

7

... dia 4 de juliol s'escola no podia obrirl'església perquè un ca que estava fermata una baula de sa poria s'hi afuava. Va ha-ver d'anar a cercar l'amo des ca i així po-gué entrar. Després el va termar a un altreHoc, també de la tacana de l'església... i adamunt es graons... era un espectacleveure alla un ca gros Iladrant.

o... hi ha gent, sobretot d'edat, que no dis-

posa de mitja per poder-se traslladar al'hospital de Manacor i demana exigeixen quan sia possible— que per qui toqui seli solucioni aquest problema.

osegons han explicat a aquesta secció,

es motiu des per què enguany no hi ha ha-gut es "campus de bàsquet" promès per aaquest estiu es degut que a ses escoles hiha obres, que era on havien de romandrees participants.

o... han tornat arribar queixes a aquesta

secció, ara contra tractoristes i conductorsde sa maquinaria pesada que va pescamps. Alguns d'aquests, sense voler, hamogut sa fita de certes propietats, la qualcosa ha estat motiu de disgusts i quasibregues. Es demana que vagin alertaque si se'n mou qualcuna la tornin posar alseu Hoc d'abans.

obastants de veins des carrer de

Palma es queixen perquè precisament perdavant ca seva han deixat sense asfaltar iaixò que és des Ilocs on era més necessa-ri, ja que és es de més transit des poble.(Convé que sàpiguen que essent carreterael seu asfaltat no esta inclós dins es car-rers des poble).

o... alguns veins amb el desig de collabo-

rar demanen a s'Ajuntament que conven-dria asfaltar s'indret alla on ara hi han tras-Iladat es contenidors, ja que, cas contrari,ben prest no hi haura qui hi vagi.

o... cada vegada que s'esquitxen amb

herbicida ses voreres de ses carreteresdes voltants de Montuïri féren es sembratsde ses propietats confrontants. Pelt

aquest darrer pic s'han passat i sa gentnafrada esta tota enfadada ja que no po-dran enfilar tomatigues perquè s'herbicidaprocedent de s'esquitxada de sa carreteraha fet malbé algunes plantades de tomati-gueres i mongeteres.

osi l'any passat per traginar s'anyada

feia mal transitar pes camins des nostreterme a causa de molts de clots, enguanyha estat pitjor, ja que n'hi ha més i gros-sos. I si se torben a tapar-los a qualcun hicabra un camionada d'asfalt.

o... a n'en "Tavet" li robaren es motoret i

després de molts de maldecaps i de cer-car-lo aquí i alla, a la fi el va trobar a SaPobla. I això que per dur-lo-se'n varen ha-ver d'obrir una barrera privada.. , no és queestas an es carrer.

oi que ningú traveli quan el dimoni l'en-

calci, que si no, ho haurem de posar enaquesta secció.

Molts d'anys!En Xerrim

Taller mecànicPlanxa i pintura

Constantino Ruiz Gonzalez

(Cos desitja bones festesSant Bartomeu i molts cranys!

C/ Ramon Llull, 46

• Tlf. 64 61 84

• Montifin

8

DE IA CASA DE IA VILA

Programa de les festes patronals de Sant Bartomeu, 1997Divendres, dia 8

"Ill Setmana Fotogràfica Sant Bartomeu 97"(del 8 al 14 d'agost). Tema: animals del nostreentorn

Dissabte, dia 9A les 19 h: Partit de presentació del CE

Montuïri, de Regional Preferent: Montuïri-Andratx, de Ill Divisió.

Diumenge, dia 10A les 21 h: Inauguració del "XXV Torneig de

Sa Llum".- Presentació de tots els equips parti-cipants. Presidira Angel M 9 Villar, President deIa Federació Espanyola de Futbol.

A les 2130 h: Partit inaugural. Mallorca-Selecció Balear sub-18 (Juvenils)

Dijous, dia 14A les 20 h: Exposició de pintura al Puig de

Sant Miguel a càrrec de Russ Lara.A les 21 h: Exposició de pintura a càrrec de

Daniel Codorniu, i de ceràmica de Jean Anne,a ca Na Jerônia Sampol (Pj. Major, 4).

A les 22 h: Pa amb oliada. Preus populars,en el Puig de Sant Miguel.

A les 24 h: Concert Art Acústic Band, en elPuig de Sant Miguel

Divendres, dia 15A les 19h: Sortida dels Cossiers i dimoni des

de l'Ajuntament.A les 21'30 h: Missa de la Mare de Déu

Assumpta. A continuació, pregó de festes al'església parroquial a càrrec de Catalina Cirer,Delegada del Govern. Tot seguit lliuramentdels premis dels següents concursos literaris:"VI de Conte Curt Sant Bartomeu 97", "Il deConte Curt per a menors de 25 anys, locals" ide la "I Beca d'Investigació".

A les 22'30 h: Concert per la Banda deMúsica de Montuïri dirigida per Pere Miralles.

A les 24 h: II Aniversari de Ca na Poeta: con-cert de Rock

Dissabte, dia 16A les 1930 h: A la Plaça Major: Gelatada

amb coca organitzada per la Parròquia deSant Bartomeu, amb collaboració ambl'Ajuntament, a benefici de les obres dels gra-ons. Tot seguit, ball de bot per a tot el pobleamb la collaboració d'Aires de Pagesia deSant Joan.

A les 22'30 h: Nit de teatre amb l'obra"Operació Figues Saques" del grup "PicadísTeatre".

Diumenge, dia 17A les 19h: Missa a l'Església ParroquialA les 1930 h: A les Plaça Major: "XXVI

Homenatge als Majors de 80 anys" i als quienguany compleixen les noces d'or. Acte orga-nitzat per l'Associació de Persones Majors ipatrocinat per "Sa Nostra".

Dimarts, dia 19A les 11 h: A la Plaça Major, Concurs de di-

buix per als nins i nines. Patrocina "La Caixa".A les 16 h: A la Plaça Major, Dia del Medi

Ambient "Mallorca recicla". Campanya d'edu-cació i sensibilització ciutadana.

A les 1930 h: Conferència-colloqui a la salad'actes de l'Ajuntament. "Què passa amb elfems? Qua passa amb els medicaments?"Acte promocionat pel CIM.

Dimecres, dia 20A les 18 h: En Es Dau: Activitats per als nins i

nines.A les 2230 h: Vetlada de futbolín a la Plaça

Major. Organitza Can Pieres i Ca na Poeta.

Dijous, dia 21A les 18h: En Es Dau: Activitats per als nins i

nines.A les 19 h: Exposició d'olis i aquarelles, de

Magdalena Sastre Ramón. C/Jaume 11, 28A les 2230 h: Vetlada de dards a la Plaça

Major. Organitza Pub Ca na Poeta i Bar CanPieres

Divendres, dia 22A les 18h: En Es Dau: Activitats per als nins

i nines.A les 21 h: Final del XXV Torneig de Sa Llum

en el camp de futbol Es Revolt.A les 21 h: Exposició de pintura a plomí a

càrrec de Bernat Colomar. Carrer Major re. 2(Antic bar Can Xorri)

Dissabte, dia 23A les 19 h: Sortida dels Cossiers i Dimoni

des de la Casa de la Vila.A les 1915 h: A l'església parroquial:

Completes cantades per la Coral "Mont-Lliri",dirigida per Baltasar Fil, i veneració a SantBartomeu. Entrega de l'alfabeguera.A les 21 h: Exposició de pintures i dibuixos a

càrrec de Catalina Sastre Pericas. CarrerMajor n9 24.

A les 21'30 h: Missa dominical.A les 23 h: Revetla i concert per la banda de

Música de Montuiri dirigida per Pere Miralles.A les 030 h: Berbena en Es Dau amb els

conjunts "Casablanca", "Canyamel".

Diumenge, dia 24A les 9h: Albada al so de les xeremies.A les 10 h: Sortida del Cossiers i Dimoni.A les 11'30 h: Eucaristia solemne en honor

de Sant Bartomeu. Predicara Mn. AntoniRiutord Fullana, rector solidari d'Algaida.Cantara la Coral "Mont-Lliri" dirigida perBaltasar Fiol. Els Cossiers ballaran l'Oferta.A les 13 h: Amollada de coloms a càrrec del

Club Columbõfil Missatger de Montuiri.Recepció per a tot el poble a l'Ajuntament i

ball dels Cossiers.A les 16 '30 h: Tirada popular de coloms.

Organitza la Sodetat de Caçadors a Sa Torre.A les 1730 h: Cercaviles amb les activitats

realitzades pels nins els dies 20, 21 i 22.A les 1830 h: A les Plaça Major el grup de te-

atre "Lubric, teatre de Welles" presentara l'obra"La làmpada meravellosa" (Collabora "SaNostra").

A les 19 h: Festa infantil a la Plaça Majoramb els coneguts pallassos, hereus dels pa-lassos de la `Tele", "Los Gabitos".A les 19h: Partit de futbol en "Es Revolt" de I

Preferent : Montuïri - Son RocaA les 21 h: Eucaristia Dominical.A les 2130 h: Concert a l'església parroquial

a càrrec de Chantol Mathieu, arpa i Xavier,Relats, fllauta.

A les 22 '30 h: Concert per la Banda deMúsica de Montuïri dirigida per Pere Miralles.A les 24 h: Gran berbena en Es Dau amb els

conjunts "Cala Ag ulla", "Ossifar" i "Lolo'sBand".

Dilluns, dia 25A les 530 h: Festa de s'aigua a l'Anõriim Pub.A les 1130 h: A la Plaça Major: Corregudes

de cintes, joies, estirar corda, rompre olles, etc.A les 1630 h: Carreres ciclises: Hl Prova de

bicicletes contra-rellotg,. I carrera local, circuiturbà. Premis per a tots els corredors. organitzaClub Ciclista de Montuïri. Patrocinen: Ajunta-ment de Montuïri, "Sa Nostra", Bicicletes "CanBotelles", Whisky J.B., embotits Montuïri, S.A.i Winterthur, Assegurances.A les 2230 h: Lliurament dels premis de la "III

Setmana Fotogràfica Sant Bartomeu 97".A continuació: Espectacle de fi de festes a la

Plaça Major: Espectacle còmic musical.Revista 3 Continents amb "Flying Brothers","Grazy Faces", "Ballet national du Senegal","Mascarade" i "Humorista Marco"A les 01 h: Gran traca final de festes.

Molts d'anys!

Qe6taurant

PUIG DE SANT MIQUEL(Dimarts, tancat)

Festes de Sant Bartomeu

Dia 14 d'agost, a les 22 hores

"Pamboliada mixta"Pernil, formatge, vi,

gaseosa o refresc, gelat i cafè(950 pts.)

A les 24 hores

"Es Puig en concert"Orquestra Art Acústic BandSorpreses, regals, diversió

fins a la matinada

Molts d'anys a tots!

Ctra. de Manacor, km. 31 • Tif. 64 63 14 • Montuïri

NOTICIARI LOCAL 9

L'Ajuntament informaResum de la sessió plenaria extraordi-',aria celebrada dia 11 de juliol de 1997

Adjudicació obres de pavimentacióvials urbans, 5" fase

La 5' fase de les obres de pavimentaciódels vials urbans que compren el carrersque encara resten sense esfaltar, ibu adju-dicada a l'empresa Riusech per un importde 11.800.000 pessetes, ja que, obertesles pliques, suposava 200.000 pessetesmanco que la de Mascaró, S.A. que tam-be hi acudia. Vots a favor, 6 (PP) i 5 abs-tencions (PSM i PSOE).

Conveni de col•laboració entre CreuRoja i l'Ajuntament de Montuïri

A II de poder disposar dels terrenys ad-jacents a l'edifici de la Creu Roja i ambla finalitat de poder-hi instal-lar ambulan-cies per al servei del poble, s'acorda per6 vots a favor (PP) i 5 abstencions (PSMi PSOE) firmar un conveni marc decol.laboració entre la Creu Roja il'Ajuntament de Montuïri. Cal dir quel'edifici es propietat de l'Ajuntament.

Contracte amb Ambulàncies InsularsPer poder traslladar amb urgència els

malalts que ho requereixin, s'acordà per 6vots a favor (PP) i 5 en contra (PSM iPSOE) signar un conveni amb Ambulan-cies Insulars per un import anual d'un

de pessetes. De moment se'l signarafins al proper 31 de desembre per la partcorresponent (416.667 pessetes) i cas queel servei es consideri acceptable (en man-co de 20 minuts l'ambulancia ha de ser aldomicili) es perllongarà fins a un any. Lanegativa dels partits de l'oposició fou de-guda a considerar que d'aquesta manerase subvencionen uns serveis privats delsque ja es disposen a través de la SeguretatSocial, i ara, si s'empra aquest servei, se-ran a costa dels

CondoiCom a moció d'urgència el ple va acor-

dar per unanimitat fer constar en acta unmanifest de solidaritat a favor de MiguelA. Blanco, el regidor d'Ernua (Biscaia)assassinat per ETA, com també el condolper la mortde Jaume Ramonell Aloy, pa-re del batle.

Programa de festesEl regidor de festes va informar el pro-

grama de Sant Bartomeu, al qual els regi-dors de l'oposició es varen abstenir perno haver estat consultats prèviament.

Espot publicitari

Durant la primera setmana de juliol elsnostres graons serviren de marc per pro-mocionar la moda de primavera-estiu quel'any que ve inserira la revista anglesa"Grattan". Alguns models masculins po-saren aquí per fer propaganda alla.

Inauguració d'"Es Pati deMontuïri"

Es Figueral Nou, una vegada acabadala gran reforma que alla s'hi ha fet perespai de més d'un any, s'ha transformaten un hotel rural que ara dura per nom"Es Pati de Montuïri". N'és propietari

Vicenç J. Grande i director, AleixVallespir, un nebot del qui fou rector dela parròquia de Montufri, D. Miguel. Ala inauguració per al poble, celebrada cldiumenge 13 de juliol, hi assistí nom-brosíssima gent, si bé com a restaurants'obrí a partir del passat dia 20.

Bones festes

A tots els montufrers, i d'una maneraparticular als nostres lectors, subscrip-tors i anunciants, els desitjam unes bo-nes festes de Sant Bartomeu a la mesuradels seus anhels, i

per molts d'anys.

FABRICACIÓDE

BALUSTRADA

Magatzem i Oficina: Tif. Magatzem: 64 60 95Ora. Manacor km. 285 " Particular: 64 61 73

07230 MONTUiFil (Mallorca)

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

10 ENTREVISTA

Miguel Mairata Rosselló, de s'HostalDescriu l'ambient, les alternatives i les etapes per les que ha passat el seu local

"Aquesta atmosfera acollidora de cafède poble, on tothont és ben rebut i res-pectat, l'ha creada la previa gent deMontuïri"

Així s'expressava al llarg de l'entrevis-ta Miguel Mairata Rosselló, cap i maximresponsable del bar de s'Hostal. Granconversador i de simpatia arronsadora;en Miguel de s'Hostal vessa amabilitatper tots els costats, els seus ulls —molt ex-pressius— l'espargeixen per tot arreu iconviden el client a dialogar anzb ell.Persona molt activa, essent coix d'unacama, què es va rompre de nin, no haten gut impediment per dur una vida detreball intensa.

Com au de costums nocturnes, s'ocupade servir els clients des que cau l'hora-baixa, durant el vespre i fins a la matina-da. Hem de dir també que la seva perso-nalitat contribueix a accentuar la notacaracterística de què gaudeix s'Hostal.

Fa relativament poc temps el tornarenoperar de la cama i encara se serveixdels gaiatos ortopèdics.

Va néixer el 17 d'abril de 1945 aCampanet. Fadrí. Té dues germanes:Francisca i Catalina. Des de nin fins amajoret assisti a classe a l'escola públicadel seu poble. Segons ens diu —mira peron— volia ser sastre, influenciat per unantic de la família, que tenia aquestaprofessió.

— Lamentes no haver-te dedicat al'ofici de tallar i cosir?

La seva rialla inunda l'habitació.

—No. Figura't. Fou cosa de nins. Jo eramolt jove i no sabia exactament el quevolia.

— On vares començar a fer feina?

—A les oficines de la Menestralia, untaller d'objectes de vidre de Campanct,

on ajudava també a portar la comptabili-

tat.

—Com va esser que els teus com-panys i tu us instal.làreu a Montuïri vi-vint a Campanet?

—Fa molts d'anys —ens diu— el meuamic Pep Llabrés i jo passaven per aquí

camí de Manacor. Els nostres ulls es po-

saren damunt s'Hostal. Ens va cridar

l'atenció. Férem uns comentaris... el re-sultat fou que, crec que era el 1967 —arafa trenta anys— juntament també ambl'amo en Pere Vilanova, inauguràvem

l'esmentat hostal. Fórem tres socis els quiel fundarem amb el nom de "BarVillama". L'adecenearem i el prepararemadequadament. La principal activitat a laqual ens havíem de dedicar era la fabrica-

ció d'objectes de vidre d'artesania. El barera una cosa secundaria.

—Al llarg dels anys va desaparèixerel taller de vidre i quedà el bar. Comfou això?

En Miguel fa unes afirmacions ràpidesamb el cap.

—Sí, sí. Així fou. Dos factors contribuï-

ren en el canvi: en primer lloc el forn devidre no fou encertat en el sentit que nos'instal.là correctament. Això ens donavafeina debades i despeses. En canvi el barfuncionava be i anava prosperant.Decidírem tancar el taller del vidre. Más

endavant en Pep Llabrés troba convenientabandonar la petita societat que havíem

format entre els tres i quedarem l'amo enPere i jo. Varem dur l'establiment juntsmolts d'anys fins que també l'amo enPere es jubila i vaig quedar tot sol.

—A quins factors atribueixes la bonamarxa del bar?

El nostre interlocutor ens mira de frontamb un deix de serietat en el rostre, i espassa els gaiatos d'un braç a l'altre.

—El nom i la bona imatge de s'Hostal—contesta— l'hi han donat la gent deMontuïri. El mode de ser dels clients hafet de l'establiment un Hoc agradable onels amics hi venen, estan junts i s'hi tro-

ben be. Se senten a ca seva.

—Què ens podries dir més, d'un mo-de condensat, d'aquests 30 anysd'existència de s'Hostal?

—Voldria assenyalar que des que obrí-rem hem passat per tres etapes hen defi-nides. Des de la inauguració la gent delpoble es tirà literalment dins s'Hostalnombrosament: era una novetat. Arriba lasegona etapa que fou quan els vespres i

Crèdit Obert

Per estrenar casa arai no haver de necessitarun crédit mai més

La Caixa vos desitja bonesfestes de Sant Bartomeu a

tots els montuirers.Molts d'anys!

-.1( "la Caixa"

ENTREVISTA1]

fins a la matinada, quan ja tots els pobleshavien tancat els cafes, venien els jovesde per tot arreu, trobant-nos a altes horesde la nit amb el local ple de gent, que notenia son, conversant i passant el tempsanimadament. A la tercera etapa li diremdel pa amb oli. De moltes parts de l'illaacudien, i acudeixen, a fer un pa amb oli.

—Heu fet publicitat en mitjans decomunicació per cridar la gent?

—En absolut. La gent s'ho ha anatdient un a l'altre i ve aquí perquè supo -saiu clue el que els han dit del local res-pon a la realitat...

Es retura un poc i continua.

—Pere el pa amb oli només és un delsatractius de s'Hostal. La gent deMontuïri amb la seva presencia i com-portament, ja ho he dit abans, crea un cli-ma que no es veu arreu; fa que els quevenen s'hi sentin lid, no frissen d'aban-donar el local.

—Ens ha cridat sempre Patenció, lesIlargues converses a través de la barradel bar amb alguns clients al parèixerdesenfeinats.

Li fa gracia la pregunta, i riu abans derespondre.

—Et diré: per davant el taulell passeninfinitat de persones. Algunes d'elles, talvolta, se senten soles, no tenen en qui co-municar-se. No és rar trobar algú que etdóna conversa, es descarrega amb tu, te-nint davant una copa de vi o una tassaamb restes de cafè on hi ha apagats unsquants cigarrets. En aquest cas has de sa-ber escoltar, tenir paciencia i fer-te cà-rrec. El qui tens davant desitja que l'es-coltin. Són clients especialment de lesmatinades.

Ens ha retratat una situació i un per-sonatge.

—Suposam hauran passat pel localpersonatges importants?

—És així. Per s'Hostal han passat, noper actuar, sinó per gaudir del clima queaquí es respira, entre d'altres Raimon,Rosa León, J. Manuel Serrat, BielMajoral, Tomeu Penya... No vull esmen-tar-te altres figures importantíssimes quetambé han passat per aquí perquè invo-luntàriament deixaria algú sense citar iem sabria greu.

De prompte canvia de terna.

—Voldria fer una referència —ens diu—a una persona que fou un segon pare perjo: L'amo en Pere Vilanova, amb el qual

duguérem el local tants d'anys. Em con-sider afortunat haver pogut treballar tantsd'anys al seu costat.

— Pensant amb el que has dit abans,es a dir, amb el sastre frustrat que talvolta hi ha hagut en tu: desitjaries ha-ver tengut una altra ocupació o estàssatisfet amb la feina actual?

Amb la cara il.luminada pel somriure,contesta encantat a la pregunta.

—Consider que he encertat en cl tipusd'ocupació que tenc. Estic gaudint ambla meva feina, m'agrada conversar ambles persones, canviar impressions. Formapart de la meva personalitat; m'estic mo-vent dins l'ambient adequat segons elmeu mode de ser. Em sent satisfet i tam-bé realitzat amb la feina que vaig fent.

—Què opines de la societat actual, deIa gent que ens enrevolta?

—No em sent capacitat per fer una va-loració dels temps actuals, però... si, etdiré que el món en què ens movem estàmarcat pel consumisme i no crec haverdit cap novetat. He de dir també, men-trestant, que som un admirador de la jo-ventut actual. Molts d'ells són d'unagran qualitat humana. Els joves deMontuïri tenen molta seguretat amb ellsmateixos. Tenen caràcter i futur. El pasdel temps, que encara estabilitzarà més elseu mode de ser, em donarà la raó.

—Els temps passat foren millors?

—No. Això són coses de gent major,que per abra part respect molt. Pere cadaepoca té els seus encants i els seus defec-tes.

—Per viure: el camp, el poble o laciutat?

—El poble o el camp. A Montuïri m'hisent molt bé.

—Pots definir-nos, en poques parau-les, el mode de ser de la gent del nostrepoble?

—Mira... admir la naturalitat i la senzi-I lesa en les persones. La gent deMontuïri és així: Sense complexes, i ad-metent.

—La festa que més t'agrada del nos-tre poble?

— Sant Bartomeu. No diré res que ja nos'hagi dit abans, però es d'admirar el sen-timent de poble que es deixa veure en taldia. Tots els montu'irers per enfora queestiguin, acudeixen. És d'admirar. Totssenten la festa molt seva.

—Podries donar-nos algun missatgeo desig per a la societat actual, tambévalid per a tota la humanitat?

Els tills nets i oberts d'en Miguel refle-xen els seus sentiments.

— Per ara, pel futur i per a sempre desigla pau, la comprensió mútua, la fraterni-tat... desig un món

—Fa trenta anys, segons dius, Vins-tal.lares aquí, al poble. Tengueres difí-cil assimilar el nostre mode de ser?

— En absolut. Els montuYrers són, repe-tesc, senzills, de caràcter obert, saben fercas. Vaig néixer a Campanet i no pucoblidar les meves arrels, però em sent unmontuirer niés. Quan em jubili, si puc,quedaré a Montuïri.

Quan ens acomiadam s'aixeca de lacadira recolzant-se damunt els gaiatosortopèdics que no ha deixat de les mansdurant l'entrevista. La seva conversa haestat suggestiva i convincent. Hem resu-mit el diàleg —com sempre— per haverestat Ilarg. Tal volta una incitinada eltornem escoltar, recolzats damunt el tau-lell. Esperam que sia ell el qui es des-cabdelli. Encara té molt per contar.

Miguel Martorell Arbona

12 DE MONTUÏRI

lanTa alalaJesuïtes mallorquins

arreu del mónss. XVI a XX

de Nicolau Pons i Llinàs, S.J.

Treure a hum la petjada que 500 ma-llorquins jesuïtes al llarg de quatres se-

gles (XVI al XX) han deixat escampada

arreu del món, a més de ser una tasca di-

fícil i, al mateix temps, engrescadora, su-posa un esforç d'investigació i de recerca

per part de l'autor.Aquest exemplar conté nombrosíssi-

mes referències a la gegantina labor rea-

litzada per aquests membres de la

Companyia de Jesús, per tots els conti-

nents de la Terra, tant d'evangelització

com social, d'ensenyament, ciències,arts... Un fibre que reviscola quantd'humà i diví es pot considerar dins elspersonatges que esmenta.

En aquesta obra hi trobam ressenya decinc montu'irers: Rafel Martorell (1709-1786), "El primer mestre de Montevi-deo", qui morí desterrat a ItAna; PereAloy Mira/les (1840-1872), "Missioner aZambeza", on va morir; Gregori Andreu

(1652-1732); Rafel Marimon (1710-

1775), missioner a Paraguay i Argentina,morí desterrat a Itàlia i autor del !fibre"Historia Natural Paraguaya"; i CristòfolMira/les Manera (1625-1707), missionerdurant 45 anys a Filipines i autor del fi-bre "Vida de Santa Rosa Peruana". - O.A.

Palma, 1997. Editat per l'autor.- 320 pAgs.

Curiositats històriques

La criada guanyà el plet

Una montukera, Joana Maria Trobat,que havia estat 4 anys de criada amb elscapellans de Son Trobat d'Algaida,aquests no li volien pagar els serveis ad-duint que la criada no era pobra. Ella hova haver de demostrar, i després d'anarper espai de dos anys i mig darrera jut-ges, procuradors i testimonis, es varencondemnar els capellans a pagar els ser-veis a la criada. Era el 18 de desembrede i860().

1) De l'Arxiu Diocesà de Mallorca.

Davant Can Pieres un dia de primavera de 1933AgueII dia s'hi trobaven (començant per l'esquerra) Gabriel Arbona (pare dels

"Quelets'), l'amo en Biel Mateu "Rei "(amb capell), Pere "Pieres" (propietari del café),Bartomeu "Mosson", Francesc "Pieres" (Del carrer Nou), don Bartomeu Ferrando

(amb capell, pare de don Joan), Bartomeu Timoner "GuriII", Sebastià "Baco" (qui tédamunt, la seva filla, na Joana), el pare d'en Gaspar "Collet" de plaça (qui té damuntna Maria "Baca"), Bartomeu Aloi, l'amo de la botiga que aleshores hi havia a la playa

de ses Tres Creus, un home arru fat (desconegut) i dret, en Miguel, nebot de ses"Aloies", que vivia a Franga. Tots són morts manco les dues nines.

III Setmana Fotogràfica Sant Bartomeu '97Bases

1.- Hi podrà participar tothom.2.- Tema: Els animals del nostre entorn.3.- La inscripció es farà a l'Ajuntament. Començarà dia 28 de juliol i acabarii

dia 7 d'agost.4.- Es donarà un rodet de 12 fotografies (color) i les despeses de revelar les

pel.lícules aniran a càrrec de l'Ajuntament.5.- Els rodets es presentaran a l'Ajuntament de Montuïri (plaça Major, 1) en un

sobre tancat on figural-A: Nom, telèfon i adreça de l'autor.6.- La Setmana Fotogràfica durarà de dia 8 a dia 14 d'agost. Dia 16 d'agost de-

matí s'hauran d'entregar els rodets a l'Ajuntament.7.- Els treballs seran realitzats pel laboratori fotogrà fic "Betacolor" de Palma.

Tots els participants seran obsequiats amb la fotografia millor del rodet 20x30que seleccionarà el jurat.

8.- El jurat serà nomenat per l'Ajuntament el qual premiarà els treballs iemetrà el veredicte, que es donarà a conèixer dia 25 d'agost de 1997 glans de co-mençar l'espectacle de fi de festa a la plaça Major, a les 22 h.

9.- Les fotografies seleccionades seran exposades al públic durant les festes deSant Bartomeu, a la Sala d'Actes de l'Ajuntament.

10.- Els negatius i les fotografies quedaran en propietat de l'Ajuntament deMontuïri, el qual es reserva el seu ús posterior.

I I .- La participació implica la total acceptació de les bases anteriors.12.- Qualsevol cas no previst en aquests bases serà resolt per l'Ajuntament de

Montuïri.13.-Premis: A les tres millors fotografies seleccionades pel jurat se'ls conce-

diran aquests premis: A la P - 50.000 pts. , la 2° - 30.000 pts. i la 3" - 20.000 pts.

NOSTRA"

CAIXA DE BALEARS

desitja molts d'anys ifestes de Sant Bartomeu

Tif. 64 63 11

MontuTri1

Vosbones

Carrer Major, 1

6----it.•1,00u-a--* clo.■%._____.

boutique

Atenció especial- a& montuirers

C/ lmpremta nQ 1 (Pas den Quint) - Tef. 72 40 98 - Palma de Mallorca

DE PER LA VILA 13

Queixes sobre el mal estat dels camins

Tota vegada que ara les tasques agrí-coles, sigui Ilaurar, cultivar, recollir elgra, es realitzen amb tractors i altra ma-quinaria es fa precís que pels camins ru-rals hi faci bon passar. Pel que fa als ca-mins ubicats al nostre terme el seu estatés deplorable.

Ja l'any passat, per aquestes dates, quees quan més transit hi ha, degut que s'hade traginar el gra i la palla, per part delspagesos hi havia queixes perquè ambmal camí s'esquincen molt els pneuma-tics, hi ha perill d'una avaria, i el que espitjor un accident. Per tant s'ha d'anartira-tira i amb precaució; i, si l'any pas-sat feia mal anar i venir enguany els

clots s'han fet més grossos i encara éspitjor; arreu hi ha sotracs, voreres senseeixermar, branques dels arbres colin-dants que fan nosa, pedres caigudes deles parets, quan plou, fang i bassiots. Ende fi nitiva, els montufrers hem tengut itenim una incomoditat per transitar perla majoria de camins.

En el darrer número de Bona Pau i aIa secció "L'Ajuntament informa" es lle-geix que en la sessió extraordinaria cele-brada el dia 26 de juny i amb els doblersdel Pla Mirall s'acordaren obres de vo-ravies , pavimentació i empedrat de car-rers, enllumenat i altres obres que si nom'err en quatre anys les inversions seran

de -ho faig amb la calculadora-352'6milions de pessetes. Pea) tapar clots, lle-var al fang, pedres, voreres i altres des-perfectes de la majoria de camins ruralssembla que no hi ha cap doblen.Almenys no ho ha publicat aquesta re-vista.

Esta bé que Montuïri tengui bon as-pecte i es faci bell i acollidor i per tantes facin aquestes obres. Però en tants demilions del Pla Mirall seria del gust demolts de montufrers que se n'invertissinuns quants per asfaltar els camins queencara no hi estan i, de bell nou, els queja hi estan, ja que l'asfalt esta esquinçato ha desaparegut i gairebé arreu estanels camins amb molt mal estat.

Sion Nicolau

COlcAti

Basta, jaEn memòria de Miguel Angel Blanco

Garrido, mort per ETA dia 13 de julioldel 97 a Ermua (Biscaia).

Miguel Angel tu que estàsper les altes regions;darrer dels assassinatsper ETA sense raons;prega Deu pels que han quedatdins les arpes dels lleons,per dins tot el país base,Espanya i altres nacions.

El que han fet en tu és cruel,no podrem oblidar-ho,pen) si ja estàs en el cel,davant Déu nostre Senyor,prega per noltros, Miguel,que tenguem pau i unió,i sia arrabassada en rell'ETA i no deixi Ilavor.

Que deixin ja de matara l'innocent, per favor,i Espanya perdonaratanta maldat i terror,que es hora de viure jaen pau, justícia i amor;diguem basta a tant d'horror,basta, basta, basta ja.

Antònia Adrover

Er:AU

L1 un-114

1.4;HP' ,

, :i!1;111 1

El 13 de juliol fou presentatals montuïrers i convidats i

dia 20 es féu l'obertura oficial

Els montufrers saben molt bé. que EsFigueral Nou està situat sols a uns 700metres del poble i que fins ara havia es-

tat una possessió rústica d'uns 50.000m2 d'extensió, amb unes cases i un bon

jardí; pea) en el nostre temps un l'incapoc rendible com a terra de cultiu.

Aquesta sumptuosa transformació—com es pot veure a les fotografies delreportatge— ha convertit les cases i vol-tants amb un hotel rural de luxe i con-

fort, així com pertoca per la seva catego-ria, el qual dóna prestigi no sols a aquellHoc, sinó fins i tot a Montuïri.

L'edifici temps enrere, l'any 1879 dis-posava d'un grandiós celler i ara i allàmateix hi ha cl restaurant on s'hi conser-

Pati dc MontuïriI:)etaurant

Difigent serveiAmb totes fes comoditatsAcurada atenció at clientServei de noces i banquets

Carr. Montuïri -Sant Joan, km. 07

14

DE MONTUÏRI

Una encertada transformació ha convertit Es Figueral

DE MONTUIRI

15

Nou en un luxós hotel rural i pulcre restaurant

ven les antigues voltes, com també i desde l'exterior a més de poder contemplar,en estendre la vista, una meravellosa pa-noràmica del Pla de Mallorca, també escomplauen de les altes muntanyes de laserra de Tramuntana.

Aquest hotel rural esta totalment cli-matitzat i compta amb 18 habitacions di-ferents, tant en cabuda, com en arquitec-tura i decoració, on, a les quals, hi pre-domina el classic estil de les nobles ca-ses de l'antiga pagesia mallorquina.

A l'entrada no hi manca un elegantvestíbul, també com a zona de descans. Icom a tot restaurant hi trobam la recep-ció, una sala de jocs i de lectura, una es-velta piscina climatitzada amb una zonainfantil, una terrassa solarium, una pistade tennis...

I ja no parlem del menjador i del res-taurant on no hi manquen detalls; comtambé cal esmentar la selecta cuina ma-llorquina —ja tastada el dia de la inaugu-ració— la qual omplirà de goig exquisitel paladar del més exigents clients.

Les fotos d'aquestes pàgines donen idea de la transformaciód'Es Figueral Nou i de la nombrosa acollida que li va dispensar

el públic els dies de la presentació i inauguració

COM Hl HEM DE COLIABORAR- Mai no encenguis foc al bosc ni als voltants. Totes lesprecaucions són poques.

- Mai no hi titis llosques ni mistos encesos. Tampoc no ho facisquan vagis amb cotxe o amb tren.

-Acampa únicament a les zones autoritzades.

II

Prevenir, millorque apagar

Quan un bosc crema, s'hi crema la vida dels animals, la vida deles plantes. Hi perdem bellesa. Hi perdem tots. I tots en somresponsables, perquèho podríem evitar enel 99% dels casos.Això ens ha de fer re-flexionar: si l'homeprovoca el foc, l'homeel pot evitar.

Ja anam pel bon camí:l'any passat va serl'any amb més poqueshectàrees de bosccremades i amb méspocs incendis.

Les institucions fan laseva feina, per() nobasta. Necessitam lateva co•aboració enla prevenció.

- Ni la muntanya ni el bosc són abocadors: deixa el fems dinsel contenidor més pròxim.

-Col.labora amb agents forestals, unitats de vigiléncia forestal,cossos ¡forces de seguretat altres col.lectius que fan feinaper protegir la natura. La teva ajuda és fonamental.

- Si detectes cap foc, dóna'n avis immediatament a l'UUDOS,telèfon d'emergincies. No pensis que algú ja ho deu haver fet.Si veus que qualcú no segueix aquests conseils, adverteix-lodel risc. I no oblidis que avui la llei castiga molt durament lesconductes imprudents*.

Recorda: no facis res que pugui provocarun incendi. No en vulguis ser responsable.Aquest estiu, i amb la teva ajuda, les illes, més verdes que mai.

GOVERN BALEAR Conselleria de Medi Ambient,

Ordenació del Territori i litoral*Article 352, BOE núm. 281, codi penal, Llei orgànica 10/1995 de 23 dloctubre: Els que incendiin forests o masses forestals seran castigats

amb penes de presó d'un a cinc anys i multa de dotze a devait mesos.

UUDOSTELÈFON D'EMERGÈNCIA

LA NOSTRA HISTORIA

17

Delmes per a reformes a l'església (1772) - II

El rector detalla al Bisbe la inversió de les despeses(Coniinuaci6)Ara comença l'explicació de les neces-

sitats parròquia per parròquia. En quant aIa nostra diu així:

Villa de MontuiriEn esta villa su Parroquia y término

todo el diezmo es coin un y de realengo,pues aunque hay dos llamadas Caballe-rias sobre ser de poca importancia, noalteran la división regular de diezmosporque los dueños solo perciven la quar-ta parte de la que toca a el Rey, que deveser parte y media de todo el diezmo, elRector y Beneficio toman su quarta partey la parte y media que correspondía aObispo y Cavildo, está cedida por estospara dotación de las Dignidades de laCathedral, como la parte que les corre-pondía en las Villas de Algayda yLlummayor solo se advierte que en estetérmino hay un predio que es el maior deel perteneciente a el Baylio de San Juanque no paga Diezmo alguno. ( I)

Segueix una explicació detallada de lesdespeses de la parròquia feta pel quealeshores era rector de la parroquiaGabriel Ramonell. Tal volta és la partmés sucosa del document:

Parroquia de Montuiri.En cumplimiento de lo mandado por su

Ilma. con carta orden de 19 Octubre delcorriente año: devo decir a Su Ilma. queen todos los frutos de Diezmo de estaParroquial de Montuiri, se hacen quatropartes, una de estas percibe el Cura, conIa obligación de dar de ella la quartaparte al Prestimonio que hoy dia poseheDn. Martín Torrens, residente en laCorte, la estimación de este ah() con otroson 266 libras, 13 sueldos, 4 dineros.

Las otras tres partes quedan para elParroco que hacen suma de 800 librasde las que se desmontan las partidas si-guientes,

I. - Primeramente por salario de dosvicarios cien libras cinquenta a quiscunode ellos (100 libras 50)

2. - Más por pan y vino en la Sacristiapara celebrar (30 libras).

3. - Más por el sacristán (10 libras).4. - Más annualmente al Seminario de

San Pedro (5 libras 16 sueldos)5. - Más por la Cofradia de Rectores (2

libras 16 sueldos).6. - Finalmente según manda la última

Sínodo de esta Diócessis deve celebrar elcura de esta Parroquia, sesenta dos mi-sas pro Pópulo cuya caridad importanueve libras seis sueldos.

Cuyas partidas en una importan cientocinquenta y siete libras, diez y ocho suel-dos y ocho dineros.

De estas cuentas se ve queda en limpiopara él Rector seiscientas quarenta y doslibras, un sueldo y quatro dineros.

Y de estas deve vivir el Párroco y la fa-milia que para su servicio pide la decen-cia del su estado y remedian las necesi-dades de sus feligreses.

Deducida la dicha quarta parte para elPárroco, de las tres que se quedan, sehacen dos iguales, la una para elHera rio Real que importa 1600 libras.

La otra que importa la dicha suma de1600 libras se distribuye por partes desi-guales a las Dignidades de la Catedral.Esto es:

Al Arcediano533 libras, 6 sueldos, 8 dineros

Al Cabiscol400 libras

Al Thesorero266 libras, 13 sueldos, 4 dineros

Al Sacristán266 libras, 13 sueldos, 4 dineros

Al Subcantor133 libras, 6 sueldos, 8 dineros

Las Cavallerías de este término son tresIa una de la Mitra y Cavildo (2) cuyos fru-tos afio con otro se evaluan en 25 librasmallorquinas, aunque el Cavildo por lamitad les concede a su propio Bedel.

La otra es de la Torre que posehe donFrancisco de Villalonga y Truyols cuyosfrutos se evaluan en 25 libras.

La otra posehe Don Jaime JuanComellas (3) y está por ver poco el terri-torio, se evalua la mitad (12 libras).

La Iglesia necesita cada atio para ceraen el triduo, solemnidad del Corpus, consu octava y terceras Dominicas que pagaIa Universidad (4) de dicha villa (73 li-bras).

Más paga por Azeyte que se consumeen la Lámpara de la reserva del Santísi-mo Sacramento 60 libras.

Más paga por otras menudencias dedicha Iglesia 20 libras.

Cuyas partidas hacen la suma de 153libras 12 sueldos que anualmente paga

Foto de principis d'aquest segle

dicha Universidad de Montuïri comoconsta por certificación de Pedro Morey,secretario y escri vano de la misma dadaen 26 Octubre de 1772.

Dicha Iglesia concluida que esté, ne-cessita cada afio para su conservación,por Herrero, Carpintero y Albañil y re-conocer texados treinta libras (30 libras).

Pero siendo lo material de dichaIglesia fábrica vieja y rota en el afio1755 se empezó a renovar de pies a ca-beza, con nueva idea a que desde enton-ces he contribuido con doscientas librascada afio y ahora falta el suelo y el altarmayor corresponde al Cuerpo de ella quecornprehende gradas, pedernales deBinissalem y nuevo quadro (5) y dorarleque en una importará tres mil libras.

Esto es quanto devo decir a Su Señoríaesperando nuevos ordenes en que obede-cer a su Ilustrísima, cuya vida guardeDios muchos años. Montuiri, Octubre 30de 1772. Beso las manos de su Ilustrisimasu menor siervo y capellán DoctorGabriel Ramonell, Rector de Montuiri.

Ilustrísimo Señor Don Juan Diaz de laGuerra, Obispo de Mallaorca

Guillem Mas Miralles

1)- Es refereix a Mianes, propietat alesho-res de l'orde deSant Joan de Malta.

2)- Suposam que es refereix a aquesta pos-sessió de Mianes.

3)- Son Comelles. Les dimensions de lapossessió d'havien reduït degut a l'establimentiniciat l'any 1724 del que actualment conei-xem com ses Rotes.

4)- Ajuntament.5)- Retaule de l'Altar Major.

IlLuk\ 11PCUTTKID [DI R; nf[13-1 I NE011,1

En et- Puig

Encara que moltsd'ells hagin sortit altres

vegades, consideram queaquest grup d'amics que

l'any 1946 pujaren al Puigde Sant Miguel a finals de

novembre, el dia de lafesta de Crist Rei, aquestaestampa es mereix un Hoc

en aquesta col•lecció defotografies de mitjan

segle. i tot, malgrat eltemps passat, els hem

reconegut a tots: Miguelde sa Botigueta (t),Jerônia "Badia "(f),

Francisca Lladó, FanciscaXamena, Maria "Roig" (t),

un extern, Miguel"Quelet", Miguel "Our,

Maria "Quelet", Gabriel deSon Coll, Jaume

"Tarric"(t), Antònia Mayol"Teresa" i Bartomeu

Sam p0/.

18 TEMPS PASSAT

X■ZAIM (co 3r.c11. s. Arm. Irmaork s.

Aquell conillet o peixet de pasta fet per les monges!

Guard un record inesborrable de lesGermanes de la Caritat. En aquell temps,abans de la guerra, a Montuïri hi haviauna comunitat de quinze o setze monges i,quan el poble agraït pels seus serveis, lesduia un bon present de matances, decoques i torrons per Nadal, de panades irubiols per Pasqua florida, quan lesportàvem un paner de fruita primerenca iexquisita o una senalla de verdura fresca,Ia portera o la mateixa superiora solienobsequiar-nos amb un "conillet" o amb un"peixet" fet de pasta, i què ho era de bo isaborós aquell petit obsequi, pastat per lesmans fines i delicades de les monges!

Els nins i nines cada trimestre solíemfer una sortida al camp i per les Vergesera tradicional anar a menjar bunyols albosc de Son Moià, on dinàvem i jugàvem

davall una alzina augusta i patriarcal que,des de Ilavors, sempre m'han recordataquella altra alzina bíblica de la qualquedà penjat, enganxat pel cabells, mentrefugia, eixancat damunt un mul, n'Absaló,fill de David, i que morí travessat per lallança del general Joab.

Després de la la Comunió, durant elcurs 1936-37, amb el meu germá Miguel,anàrem a escola a la Sala Mariana amb elvicari Munar, que també ens duia d'excur-sió al Puig de Sant Miguel o a les coves deSon Moià. M'agradava molt anar a escolaamb ell perquè era un mestre excellent,que ensenyava molt bé. LIAstima que no-més hi pogués anar un any, puix pel maigde 1937 se'n va anar d'Eceinom a Lloretde Vista Alegre. Tot el poble el va aco-miadar a la plaça i jo record que vaig plo-

rar molt. Després vaig anar a les EscolesPúbliques que encara feien olor de nou, iallà també hi vaig tenir bons mestres; peròel millor, almanco per mi, fou don Fran-cesc Pomar, germà de la madona de can'Aloi, natural de Llucmajor, bon peda-gog, insigne poeta que, com a cristià pelsquatre costats, el dos de marg. de 1939,amb motiu de l'elecció del Papa Pius XII,aquell dia va escriure a la pissarra aquestafrase en liatí: anuncio vobis gaudiummagnum: Papa habentus, cardinalemPace/li. I després —ho record com si fosavui— ens la féu copiar en el quadern, comsi fos una pàgina de caligrafia. Quan ens lava corregir i veié la meva lletra tansemblant a la seva, em va preguntar: "I tu,Sebastià, que vols esser quan siguis gran?"I jo Ii vaig contestar clar i llampant:"Capellà, per servir a Déu i a l'Església".

Sebastià Miralles Trobat

DE FORA VILA

19

Palla i graMala collita de cereals

A conseqüència d'haver-se perdut elsegar i batre —l'anyada es recolleix ambmàquina recollitora— per el fora vila no esveuen pallers ni s'entra palla al sostrecom es pot veure al dibuix que il.lustraaquest tema i del qual n'és autor en JoanMiralles Gomila, on es veu un home pu-jant una escala de gat i entrant un Ilenço1de palla.

Record com en certa ocasió un pagesdigué: "tan aprecii un Ilenço1 de pallacom una senalla de gra". Pere, ara semblano s'aprecia ni una cosa ni l'altre. Lagent d'ara no es preocupa gaire si hi ha—com enguany— poca palla i poc gra. Engeneral es compra el pa al forn o botiga, ipel que fa a la palla hi ha pel fora vilapoc bestiar per a menjar-la-sa. Així ma-teix degut que a Mallorca hi ha bastantscavalls de carreres, així com de muntar itirar carruatges per a passejar turistes amés de grans vaqueries hi ha una certademanda de palla. El preu però, si be noes tan baix com l'any passat tampoc esmassa alt.

Però antany, a les explotacions agrà-ries, fossin grosses o petites, com quearreu tenien bísties de feina a més d'altrebestiar, necessitaven de la palla i queaquesta fos ben batuda, i no troncosa,perquè si ho es les bísties la rebutgen. Hiha una tonada del cantar de batre que diu:Muletes correu correu\ sa paia fereu me-

nuda\ si la feis llarga i troncuda\ en s'hi-

vern ho trobareu. Els carretons de batre,de pedra, amb el continu rodar per da-munt les messes deixaven una palla bencurta tupada i menjívola.

Per això era molt important tenir pallaa cobro i a més construir ben fet un pallera defora; si aquest està ben fet per moltque plogui no s'amera. Hi havia personesque per construir un paller eren vertadersmestres. Es construïen en forma pirami-dal, o cònica. La primera es començavaquadrada o rectangular; la segona, rodo-na, tan d'una manera com de l'altras'anava component i espargint la palla demanera que no caigués i romangués bencomposta i guardant simetria a tots elsquatre costats de manera que un costat noprengués més peu que l'altre. Amb elmateix compondre s'anava estrenyent is'acabava la cucuia amb palla de ciurons

o faves perquè aquesta és mésfeixuga i suporta millor les fortesventades i pluges. Quan plou, lapalla de llegums impedeix quel'aigua entri dins la palla bona.Pere) ara no hi ha bísties, han Ile-vat moltes vaqueries i encara quese n'empri no es com antany quea cada casa pagesa se n'havia demenester. A més, pagesos queconrin unes quantes quarterades ique criïn bestiar no en quedengaire.

Referent a enguany no més hiha palla pel pla de Mallorca. Lallarga estada sense pluja i les al-tes temperatures del mes de maigi juny han fet malbé la majoria desembrats. Als comellars de terres bonesaixí mateix hi ha messes, però el preu delblat i l'ordi segueix essent baix, semblanta l'any passat; cosa incomprensible jaque havent-se collit (segons estimacions)un 60% menys del que és normal, feiapensar que els preus pujarien, però no haestat així, el blat es paga entre 26 i 28pessetes quilo i l'ordi de vint-i-dues avint-i-cinc, net i eixut. La civada sí que espaga al pages a unes 5 e• 6 pessetes mésque l'any passat: a 32 el quilo la paguen aIa cooperativa de Montiffri.

Referent a la palla hi ha un poc de de-manda. Segons em digué un pages la hihan posada a sis pessetes el quilo embala-da i a dues sense embalar. Aquests preussón semblants als de l'any passat.

Pels qui conram poques quarterades—com és el meu cas— en quant al gra si esté poc aviram o bestiar i no es necessita,en el preu que sigui no queda altre remeique vendre'l, pen) a la palla, tota vegadaque l'arreplegar-la costa quatre pessetesquilo, només en queden dues de netes, ihavent-hi poc bestiar per produir fems, elterreny, poc a poc, s'empobreix de mate-ria orgànica i vertaderament s'està ambdubtes que s'ha de fer de la palla; si dei-xar-la sense arreplegar, vendre-la, fer-neun caramull o entrar-la a cobro.

Segons criteri dels enginyers agrò-noms, i de qualque pages, cas d'haver-lade malvendre, convé no invertir diners enarreplegar-la i deixar-la fer a damunt elterreny a fi que es podreixi. Per accelerar

(Dibuix de Joan Miralles Gomila)

Ia putrefacció, després de la primera plujao si se sap que prest hagi de ploure, s'hand'espargir uns cent quilos de sulfat amò-nic o nitrat per quarterada; d'aqueixa ma-nera el terreny aviat s'enriqueix de mate-ria orgànica o sigui fems.

Aquesta manera de procedir té l'incon-venient que per a Ilaurar fa nosa, reque-reix primer passar la fressadora o be ambun bon sol, quan va torrat, amb els es-terrossadors mirar si es trosseja i llavorssí que ja farà més bon llaurar.

N'hi ha que opten per arreplegar-la, ferun paller mal fet de bales a defora i espe-rar que es podreixin; pen) a més d'haverde pagar l'embaladora, una vegada benpodrida, ha minvat molt i els fems obtin-guts són xerecs. La millor manera d'apro-fitar-la es tenir bestiar i que a més demenjar tota la que vulguin de la que dei-xen fer-los un bon flit i cada dia renovar-lo. Així sí que concagada i compixadapels animals es transforma amb uns bonsfems i que tan necessaris són per als nos-tres conreus.

Hi ha una manera de llevar la nosa comes calar-li foc, però està prohibit fer-hoabans del mes d'octubre perquè es delicatpel perill que comporta el que una capgi-rada de vent ens enganyi i provocar unincendi. No obstant a les zones allunya-des de peril i amb control s'autoritzencremades de palla. Però si hi ha compra-dors la manera millor es embalar-la i ven-dre-la.

Sion Nicolau

músic barCa NaPoeta

CafèCan

Pieres

Desitgen a tots e1s montukersbones festes de sant bartometi

20 MONTUIPERES QUE HAN DEIXAT PETJADA

Melcior Verger Sodas "Mestre Sion"Fou escolà prop de 50 anys i agafà un liad re dins l'esglésiaA principis de segle i molt de temps

més enrere es pot dir que la major partde gent del poble anava a l'església i elsactes de culte eren molt concorreguts,encara que no fossin dies de preccptc.Per aquest motiu l'escolà, dins el poble,era una de les persones que mes esveien. D'aquí que "Mestre Sion", l'es-colà, Melcior Verger Garcias, aMontuïri, era conegut per tot arreu.

Va néixer a la vila dia 19 de desembrede 1875 a la llar dels esposos BartomeuVerger Galmés "Pelut" i CatalinaGarcias Cerdà, ambdós nascuts i resi-dents aquí. La seva infància també vadiscórrer semblant a la dels nins del seutemps. Quan fou allot gran començà afer de picapedrer amb el seu germàRafel. Per cert que quan a l'estació edi-ficaven el safareig del qual les màquinesdel tren s'havien d'abastir d'aigua, elrector Iscrn, coneixedor de les sevesqualitats, l'envià a demanar i ii va oferiresser l'escolà major de la Parròquia, cà-rrec que va acceptar sense dilació.

Mentrestant en Sion —així era conegutaleshores a Montuïri— també tocava a labanda de música, si be en els primerstemps de joventut no mirava cap al•lota.Però vet ací que, quan va conèixer naCatalina Serra Mas, va esser com unafletxa, tot i que ella era dos anys més ve-lia que ell. Va tenir molt d'èxit, co-mençaren a estimar-se i al poc temps escasaren. S'independitzaren dels seus pa-

Mestre Sion quan eraescolà fotografiat da-vant on ara hi ha "La

Caixa" o ca na "Poeta",amb dos dels seus

nets.Na Joana Aina

"Llucia"t (a l'esquerra)du amb les mans na

Maria "Quelet". L'homedret es el protagonista i

el nin petit, que portaamb les mans unacampaneta, es en

Miguel "Quelet".La foto es de 1929quan hi havia pins

sembrats en mig deplaça, els quals encara

es destrien.I darrera ells, a la

dreta, també es potveure el portal de

l'entrada de l'extingida"Caixa Rural", amb el

rètol a damunt.Tota una fotografia

histõrico-retrospectiva.

res i anaren a viure al carrer de lesCorregudes.

A l'any següent ja va néixer el primerfruit del matrimoni, una nina, cl 14 denovembre del 19(X); però malauradamental cap de tres anys i deu dies moria naCatalina. I això que na Joana Aina, la se-

gona —encara ara viva— ja havia nascut,cl 25 d'agost de 1902. I cl tercer fou unnin, en Bartomeu (Montuïri, 25-3-1905 -12-12-1977), qui després fou secretari del'Ajuntament i assidu collaborador deBona Pau a la primera epoca (1).

Els prop de cinquanta anys que fou es-colà va viure a la casa de Ca s'Escolà,que ell mateix va adesar per a vivenda iavui és el local de les Persones Majors.

Durant la seva vida es va comportarcom una persona seriosa i feinera. Coma espòs i pare de família no consentiaque els seus fills desparofitassin eltemps i es va preocupar per donar-losuns estudis superiors a la mitjania delseu temps. D'aquí que la seva filla JoanaAina, fos practicant i comare dc Lloretde Vista Alegre i després, de Montuïri, ien Bartomeu, primer, escrivent i des-prés, com hem dit, secretari del'Ajuntament i destacat investigador dela nostra història.

Les persones d'edat encara recordenl'escolà Sion com amb una canya i unacandela prima al seu extrem encenia elsIlargs ciris del canelobres, com també

MONTMERS QUE HAN DEIXAT PETJADA 21

amb una caperutxeta adequadamentadossada, els apagava.

En el seu temps la missa primera decada dia començava a les 4 del matí (ho-ra solar) i ell no sols la servia, sinó queabans ja havia fet sonar les campanes. Ia la sortida, amb freqüència, se'l podiaveure dins el batiport empatant la xerra-deta amb les "beates". Així arreplegavatotes les petites "bufes" del dia anterior.I tot seguit, dins un o altre cafè —ja queno li feien por les copes— tenia suficientsarguments per amollar tant allò que lihavien contat com el que sabia com es-colà. Pensem que en aquell temps i so-bretot a missa primera, es casaven elviudos i viudes; i mestre Sion ho divul-gava en el cafe i així la jovenea, tot sa-bent-ho, ja era partida —a vegades espe-rava el vespre— a fer-los befa i qualquecosa més, com es ara serenates burles-ques amb corns, esquelles i foc.

En temps de corema o a la novena deSant Antoni o en altres solemnitats, quanmolta gent anava a sentir el sermons feiaposar els al.lots als primers bancs, i allà,per les bones o per les males —sempre esperdia qualque clatellada— aconseguiaque hi hagués compostura.

Amb els escolanets, que estaven a lesseves ordres, també anava a fer qualque

excursió a peu a Cura, i amb ells a vega-des es permetia qualque extralimitació.Però no els consentia un mal comporta-ment, ja que quan s'encalçaven per dinsl'església, corrent per damunt els bancs oper darrera l'altar major, els reprimia.Els qui en el seu temps foren escolanetsi encara són vius, avui ja s'acosten opassen els 80 anys; com en Toni"Volandr, en TesA "Putxo", en Joan"Ferrerico", en Biel "Sills", en Biel"Llucio", en Miguel Cardell i altres, al-guns dels quals encara recorden comamb ell feien hosties per combregar, ifins i tot amb ell l'any 1932 sembraren clfasser de damunt els graaons que hi haal costat de la rectoria. Fins i tot es diuque fou ell el qui, abans, havia sembratla resta de fassers.

Pere, possiblement el fet seu i que mésha tanscendit en el temps, pel ressò quetengué, fou aquest: En certa ocasió elrector Gori agafà mestre Sion i li digué:"En es caixonet de ses Animes de sa ca-pella de s'Ecce-Homo des d'un tempsençà quasi mai hi ha dobbers i domespodem esser tu o jo, es qui les lleva. Icom que no som jo (afegí el rector)..."L'escolà, pep), negava i amb raó que noera ell. I filant i pensant com agafaria elIladre se li va ocórrer posar un fil d'elec-

tricitat quasi invisible que anAs de laporta d'aquella capella a ca seva, a l'ha-bitació on dormia, i al cap posar-hi untimbre. (Ell, d'elcctricitat aixímateix ensabia, perquè quan per primera vegadala posaren a Montuïri, ja havia ajudat afer la instal.lació). Així ho feu. Esperà...i un bon dia, de primera nit, tocà el tim-bre. I mestre Sion tan aviat com poguése n'anA tot corrent cap a Can Pieres i jades del portal digué, fort: "Lladres al'iglesi". I tot seguit, amb el personal,entraren dins el temple i es dirigiren capa aquella capella on hi trobaren el lladre.Fou en "Molo", un home que havia estat"hermano" de Cura, un poc desbaratat,però el Iladre. Tot el poble ho sabé i du-rant un llarg temps se'n dugué un fortamurmurada.

Mestre Sion continuà d'escolà fins ala fi del 1940 en què, havent complit els65 anys li arribà l'hora de la jubilació. Itres anys després, el 9 d'octubre de1943, ens deixà definitivament.

Havia estat un home amb defectes,com qualsevol humà, però que la gentl'apreciava pel seu caràcter.

O. Arbona

1)- Per a més detalls, cfr. Bona Pau n°478, de desembre 1992.

L'Estació de Servei Ses Jardinesi et- 'Bar Ses Yardines

desitjen a tot et- pobte de Montuïriunes bones festes de Sant 'Bartomeu

22 PUBLICITAT

4t#40 Oiquidei

Seguridad yLimpiezas, S.A.

Gremio de Albañiles, 14

Tlfs. 29 50 92 - 29 50 66 - 20 63 11Pol. Son Casten() 07009 Palma de Mallorca

WY./

UNGUII .jti ET TOSITO

Club Esportiu Montuïri

TORNEIGDE LA WM

25 aniversari(1973-1997)

trlFed-eraeir;

bpartrala de 1.101,4 ■11 WWI t

• Juvenils grup B:Beta - Montuïri -Portocristo - Seiner

• Cadets grup A (Iregional): Cide - LaSalle - Mallorca-Platges de Calvià.

• Cadets grup B:Beta - Independent- Montuïri - Porto-cristo

. Infantils grup A(I regional): AtlèticBalears - Cide - LaVictòria - PenyaArraval

. Infantils grup B:Algaida - Beta -Montuïri — SaIndioteria

.Alevins: Algaida- Montuïri - S'In-dioteria - Sóller

CALENDARIAGOST 1997. Diumenge, 10.

A les 20'30: Con-centració dels 32equips participants.A les 21 h: Inaugu-ració XXV Torneig de la Llum i prescn- sub-17tació equips. A les 22 h: Partit inaugural, . Dilluns, 11. A les 19: Alevins, Sóller-Mallorca (campió 1996)-Selecció Balear Sa Indioteria. A les 20'30: Cadets B,10

ESPORTS

23

Un llibret recolleix tota la història

XXV aniversari del Torneig de la LiamCom passa el temps! Sembla que fa dos

dies que asseguts davall del ventilador delbar de can Llorenç sortia la idea d'organit-zar un torneig de futbol base on partiepassin equips de totes les categories. tremGuillem Rigo, Damià Sastre del Cide i elque susbscriu, Gabriel Gomila.

Aleshores posàvem el primers fona-ments d'un torneig d'estiu que arribaria aassolir gran popularitat a tota Mallorca ion hi participarien, any rera any, els mi-llors equips de futbol base de !Ilia. Maino ens ho haguéssim imaginat, avui unquart de segle després, que arribaria alseu 25 aniversari de celebració ininte-rrompuda.

Doncs bé, el dia 10 d'aquest mes se ce-lebrarà el XXV aniversari amb motiu del'acte d'inauguració de l'actual edició.Esta prevista —no confirmada- l'assistèn-cia del president de la FederacióEspanyola de Futbol, Angel Maria Villar.S'han convidat també, les autoritats au-tonòmiques i esportives de la nostraComunitat Autònoma.

Esta previst que el partit inaugural eljuguin el Mallorca juvenil, actual campió,i la Selecció Balear sub-17. Per altra part,el Comitè Organitzador ha publicat unllibret de 24 pagines en color que reco-lleix la història del torneig, la relació delcampions de les vint-i-quatre primeresedicions; el calendari, participants i basesd'enguany. A les primers pagines, hi hasengles salutacions dels presidents delGovern Balear, Consell de Mallorca,Federació Espanyola de Futbol,Federació Balear de Futbol, ComitèOrganitzador, Club Esportiu Montuïri iBatle de Montuïri.

XXV TORNEIG DE LA LLUM•Nombre d'equips participants: 32• Dates de celebració: del 10 al 22

d'agost de 1997•Dies de competició: 13. Nombre de partits: 32. Lloc: Poliesportiu Es Revolt. Equips participants.. Juvenils grup A (divisió d'honor i

ga autonòmica): Atlètic Balears, Cide, LaSalle, La Victòria, Mallorca, ParròquiaRamon Llull, Penya Arraval i Platges deCalvià.

CO BADE Super MontuïriExtens assortiti mes aprop

OOOOO • • • • •

Gran varietat de productes d'alimentacióPeix fresc • Carnisseria

Xarcuteria • Fruita i verdura'Panadería' • Pastisseria • Rebosteria

6-50-,cplilsafifinfiC/ Es Dau s/n Tlf. 64 67 60• Montuïri

24 ESPORTS

• Beta-Portocristo. A les 22: Juvenils B,Beta-Portocristo.

• Dimarts, 12. A les 19 h: Alevins,Montuïri-Algaida. 20'30 h: Cadets B,Montuïri -Independent. 22 h: Juvenils B,Montufri-Sóller.

• Dimecres, 13. A les 19 h: Infantils B,Montuïri -Sa Indioteria. 20'30 h: CadetsA, Mallorca-Cidc. 22 h: Juvenils A,Mallorca-Ramon Llull (1).

• Dijous, 14. A les 19 h: Infantils B,Algaida-Beta. 20'30 h: Cadets A, PlatgesCalvià-La Salle. 22 h: Juvenils A, PlatgesCalvià-Cide (2).. Divendres, 15. Descans.

. Dissabte, 16. A les 19 h: Infantils A,Cide-La Victòria. 20'30 h: Infantils A, AtBalears-Pcnya Arraval. 22 h: Juvenils A,La Salle-Penya Arraval (3).

. Diumenge, 17. A les 19 h: Alevins,3r/4t llocs. 20'30 h: Infantils B, 3r/4tllocs. 22 h: Juvenils A, At Balears-LaVictòria (4).

• Dilluns, 18. A les 19 h: Infantils A,3r/4t llocs. 20'30 h: Cadets B, 3r/4t llocs.22 h: Juvenils B, 3r/4t Ilocs.

. Dimatis, 19. A les 19 h: Alevins, FINAL20'30 h: Cadets A, 3r/4t 'tocs. 22 h: Juve-nils A, Guanyador 1 -Guanyador 2 (X).

. Dimecrcs, 20. A les 19 h: Infantils B,FINAL. 20'30 h: Cadets B, FINAL. 22 h:Juvenils A, Guanyador 3-Guanyador 4(Z).

. Dijous, 21. A les 19h: Infantils A, FI-NAL. 20'30 h: Cadets A, FINAL. 22 h:Juvenils B, FINAL.

• Divendres, 22. A les 19'30 h: JuvenilsA, 3r/4t Ilocs, Perdedor X-Perdedor Z. Ales 21'30: Juvenils A, FINAL,Guanyador X-Guanyador Z. A les 23'15:Lliurament de trofeus i cloenda.

SET EQUIPSEl club esportiu Montuïri ha inscrit set

equips a les competicions federades1997/98: I preferent, III regional, juve-nuls, cadets, infantils, alevins i benjaminsde futbol-8.

La creació de l'equip aleví de futbol- I len substitució de l'anterior de futbol-7 iIa del conjunt de III regional representenles novetats més destacades davant untemporada que es presenta força interes-sant i el que es tués important, amb la in-tervenció d'uns 130 joves montufrers quepracticaran esport. Per dur a terme aquestnou projecte esportiu, el CE Montuïri hainiciat la campanya de socis. S'esperaarribar als dos-cents.

I preferentEl club torna a aquesta categoria des-

prés d'haver passat una temporada per laI regional i haver-se proclamat campió.La competició comença en Es Revoit, eldia de sant Bartomeu, contra el Son Roca.

Continuarà com a tècnic, el míster del'ascens, Fernando Asensi. El segon en-trenador, serà Tomeu Duran.

Dc moment, la plantilla està integradaper Rafel Alcover, Jaume Alcover,Guihlem Munar, Israel, Gabi Sampol,Joan Verger, Llorenç Gacies, TomeuVerger, Renedo, Juan Carlos Martínez,Baltasar Socies , Mateu Gomila (de latemporada passada) i Gabriel Amengual,Tomeu Bennàssar i Joan Sampol (proce-dents dels juvenils). Són altes Aljama(mig, del Llosetenc), Roman (lateral, delFelanitx), Juanra (davanter-mig, de LaSalle) i Pedro Mariano (defensa que tornaal club després de dos anys en elVilafranca).

Joan Gomila, campiód'Espanya de natació a

200 metres !hures.

Va obtenir medalla debronze a 1 00 metres

espatila

Les baixes han estat Miguel Ribes,Gerardo (Vilafranca), Rubén i Almansa.Jugarà a Ill regional, Mateu Coll.Formarà tàndem tècnic dc l'equip de IIIregional, Jaume Pocoví, qui actuarà tam-bd com a jugador.

Dissabte, dia 9, a les set de l'horabaixajuguen en "Es Revolt" un partit de pre-temporada contra l'Andratx.

A les festes d'Algaida varen aconse-guir el trofeu Sant Jaunie després de de-rrotar els amfitrions per 1-2.

Calendari de I Preferent. Grup (18 equips): Mallorca.

Calendari de la I mita:•24 agost, Montuïri -Son Roca.• 31 agost, Montaura-Montuïri.• 7 setembre, Montuïri-Peguera.. 14 setembre, La Unió-Montufri.• 21 setembre, Montuïri-Port de Sóller.•28 setembre, Felanitx-Montuïri.• 5 octubre, Montuïri-Santanyí.. 12 octubre, Esporles-Montuïri.• 19 octubre, Montuïri-Alcúdia.•26 octubre, Gènova-Montufri.. 2 novbre, Montuïri-Badia Cala Millor.•9 novembre, Xilvar-Montuïri.

ESPECIALITATS• Cuina Mallorquina

• Cam a les esglelles• Embotits ibèrics i mallorquins

NOCES I CONIUNIONS

Ctra. Palma-Manacor. Km. 29 - Tif. 64 40 70 - 07230 MONTUÏRI

BARRESTAURANT

MUNPER

ESPORTS

25

Restaurant Munper, guanyador delcampionat d'estiu de futbol-7

El club esportiu Mon tuiri, que hainiciat la campanya de socis, ha inscrit

set equips en les competicionsfederades

III regional i els alevins de futbol-I I,novetats

La higa de I preferent comen ça el diade Sant Bartomeu amb la visita del

Son RocaRestaurant Munper, amb el trofeu de campió de futbol-7

• 16 novembre, Montuïri -Santa Ponça(conicidència amb el Mallorca-Oviedo).

•23 novembre, Espanya-Montuïri.• 30 novembre, Montuïri-Soledat (coin-

cidencia amb el Mallorca-Saragossa).. 7 desembre, Alaró-Montuïri.. 14 desembre, Montdri-Calvià (coin-

cidencia amb el Mallorca-Betis).. 21 des, Casa Miss Sa Pobla-Montuïri.. 4 gener, Montuïri-Ferriolenc.La segona volta comença 1'11 de gener

i acaba el 17 de maig. No hi ha competi-ció el 12 d'abril (Pasqua) i sí, el dia I demaig (divendres).

El Montuïri coincideix amb els partitsdel Mallorca en el Lluís Sitjar en els en-frontaments del dia 18 de gener contra elMontaura (Mallorca-Deportivo), I de fe-brer contra La Unió (Mallorca-Tenerife) i19 d'abri l contra l'Espanya de Llucmajor(Mallorca-Espanyol).

Per tant hi ha hagut sort, dels 19 encon-tres del Mallorca a casa, només s'ha coin-cidit amb sis jornades del Montuïri en EsRevoit.

JOAN GOMILA, MEDALLA D'ORJoan Gomila es va proclamar campió

d'Espanya de natació de la categoria ve-terans H (màsters), en la modalitat 200metres 'hures, a les finals celebrades enel club natació Reus Ploms de Tarragonaels dies 261 27 de juliol.

A més a més, Joan va obtenir medallade bronze a 100 metres espatlla i va que-dar quart a 50 espatlla i cinquè, a 100 me-tres braça.

Hi participaren 377 nedadors de repre-sentants de 47 clubs de l'estat espanyol.

Joan, una altra vegada, enhorabona.

RESTAURANT MUNPER, CAMPIÓL'equip del restaurant Munper s'ha

proclamat campió del torneig d'estiu de

futbol-7 que al Ilarg dels mesos de juny ijuliol. Han participat desset equip, divi-dits en dos grups.

Els dos primers de cada un disputarenles semifinals el dimarts 22 de juliol. Vahaver-hi empat en els partits RestaurantMunper-Ca na Poeta i Cerveseria JaumeIII de Llucmajor-Ca na Maria. Per penalsguanyaren els restauradors i els Ilucmajo-rers. A la final, jugada el dimecres 23,també va produir-se empat (2-2).Restaurant Munper va aconseguir el mà-xim guardó gràcies a l'encert en elllançament de penals. En el partit de con-solació, Ca na Poeta va derrotar Ca naMaria per 4-3.

D'aquesta manera, la classi ficació delsquatre primers —que reberen els trofeusdonats per l'Ajuntament- va quedar així:

. Campió: Restaurant Munper.

. Subcampió: Cerveseria Jaume III deLlucmajor.

. Tercer: Ca na Poeta.

. Quart: Ca na Maria.

Restaurant Munper també es va procla-mar campió al torneig d'estiu celebrat aAlgaida.

AGOST POLIESPORTIUAquest mes d'agost continuarà l'activi-

tat local esportiva. En el poliesportiu EsRevolt hi haurà torneigs de voleibol(2x2), bàsquet (3x3), tennis, escacs i ten-nis taula. I a la segona festa de Sant Bar-tomeu hi haurà, a més, carreres ciclistesper a corredors locals.

JOAN BARCELÓ, CAMPIÓEl dissabte, 15 de juny es va disputar a

Maó (Menorca) el campionat d'atletismeen pista de Balears per a corredors vete-rans. El montuker, Joan Barceló Prohens,adscrit al club Opel de Felanitx, resultàguanyador autonòmic a les dues proves ales quals participà: 400 m. i 800 m. llisos.En Joan pertany ala categoria veterans (lade 50-54 anys).

Biel Gomila

Sant Bartomeu:

Motiu per renovar la il•lusió cristianaActualment, la nostra Església que

peregrina a Mallorca es proposa, periniciativa del nostre bisbe, obrir unamagna assemblea de tots els cristians,anomenada Sínode Diocesà, per sentir-nos tots membres vius i actius, cons-cients i corresponsables de formar en-tre tots l'Església.

I en aquesta Església, el ConciliVaticA II demana que els seglars ocu-pin el Hoc que els pertoca, perquè ellstenen una missió pròpia, la de fer reali-tat el regne de Déu en el món.

L'Església, segons el Concili VaticàII, ha de saber interpretar "els signesdels temps" per a viure en aquest món,dialogant amb aquest món concret, iesser sal i hum, ferment d'un cel nou id'una terra nova, i sembradorad'Evangeli.

El poble de Montuïri ha de saberaprofitar el seu ambient de festa per acercar llaços de germanor, de treball en

be de tots, part damunt les inevitablesdiferencies de maneres de pensar i deveure les coses.

I la comunitat cristiana de Montes a dir els montdrers que són cristiansno només perquè varen rebre el baptis-me de petits, sine també i sobretot per-què creuen que Jesús es el Fill de Déu,que se senten seguidors seus i conti-nuadors de la seva obra; aquests cris-tians, la comunitat cristiana deMontuïri ha de renovar la seva iliusió iel seu compromís de fidelitat al'Evangeli i de corresponsabilitat en lestasques parroquials i de l'Església deMallorca.

Que aquesta festa vos faci sentir atots més bons montufters, més bonsfills del vostre poble, i als qui vos sen-tiu cristians vos faci voler esser tambémés bons cristians.

Sebastià Salom, Vicari Episcopal.(De l'homilia del dia de Sant Bartonteu de 1995)

26

ESGLÉSIA EN CAMÍ

BaptismesDia 10 d'agost a les 6 de l'horabaixa a

l'església parroquial tendra lloc la cele-bració comunitaria del baptisme.

La Mare de Déu AssumptaDegut a la sortida dels Cossiers, la

missa en honor a la Mare de DeuAssumpta tendra Hoc dia 15 d'agost ales 9'30 h. del vespre. Tot seguit a l'es-glésia hi haurà el preg6 de festes de SantBartomeu a càrrec de Catalina Cirer, i acontinuació el lliurament dels premis li-teraris "Sant Bartomeu 97".

GelatadaA benefici de les obres dels Graons i

per tal d'anar cobrint les despeses, dia16 a les 19'30 h. a Plaça se celebrarauna gelatada en col.laboració ambl'Ajuntament i amb "Aires de Pagesiade Sant Joan". A continuació hi hauraball de bot com també es preveu la sem-bra del fasser que manca. Així es dona-ran per concloses les obres dc restaura-ció dels graons.

Homenatge a la vellesaA les 7 de l'horabaixa del diumenge

dia 17, a l'església se celebrara l'Euca-ristia com a començament de l'Home-natge a les Persones Majors. Per tal mo-tiu aquest diumenge se suprimeix lamissa de les 21 h.

Celebració penitencialDia 21 a les 21 h. tendrem la celebra-

ció penitencial de la reconciliació com apreparació per a les festes patronals deSant Bartomeu.

Completes de Sant BartomeuEl dissabte de Sant Bartomeu, dia 23,

a les 19'15 h. començaran les completescantades per la Coral Mont-Lliri amb as-sistència dels Cossiers. Acabarà amb laveneració a Sant Bartomeu i entrega del'alfabaguera.

Festa de Sant BartomeuLa feta del titular de la nostra parre-

quia la celebrarem dia 24 i començaràl'Eucaristia solemne a les 11'30 h, a laqual predicarà Mn. Antoni RiutordFullana, rector solidari d'Algaida. Can-tara la Coral Mont-Lliri i els Cossiersinterpretaran el ball de l'Oferta. A les 21h. hi haurà la missa dominical. S'aprofi-tarà la diada festiva per portar l'Eucaris-tia al malalts que ho desitgin.

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓBIGUES - BLOCS - RAJOLES - AiLLAMENTS

TRANSPORT PROPI - PINTURES - XEMENEIESDISSABTES MATI OBERT

Crta. Montuïri - Porreres, Km. 1 -Tif. 64 66 95AAONTUIRI

MISCEL.LÀNIA 27

)0cKcaoSeafii Edtl3tIt catlt,t).

Juliol de 1997Naixements

27 de Juny.- Joan Miguel Ferrer Rigo,fill de Jaume i de Maria.

22 de juliol.- Maria Dolors VilaJiménez filla de Bartomeu i Ma Dolors.

DefuncionsDia 6.- Josep Miralles Noguera

"Moio", casat de 82 anys.Dia 11.- Jaume Ramonell Aloy

"Matxo", casat de 74 anys.Dia 13.- Maria Verd Tous "Llofriva",

viuda de 87 anys.Dia 14.- Antoni Fio! Gomila "Tarric",

casat de 90 anys.Dia 21.- Miquela Garau Noguera

"Moia", casada de 68 anys.Dia 28.- Gabriel Roca Pocoví "Llu-

cio", casat de 75 anys.Dia 30.- Miguel Mayol Gomila "des

Pont", casat de 60 anys.Matrimonis

Dia 19.- Miguel Verger Gomila ambMaria Elena Jaume Sastre.

IPIEwatActLeciJuliol de 1997

Dia 11 7'6 litres m 2

n'CI&C3 Ja aA17 agost 1972

Gabriel Verger Ramonell "Matxo" ambJoana Bennassar Verger "Carbonera".

10 anys enrereAgost de 1987Nous presidents

A les eleccions celebrades aquest mesd'agost de 1987 foren elegits presidents:Joan Pocovf Oliver, del CE Montuïri iJoan Beltran Solivelles, de la Societat deCaçadors. I pel setembre següent, Ga-briel Mateu Socies ho seria de l'AMPA.

25 anys enrereAgost de 1972

Antoni "Rei" substituí l'amo en "Niu"Degut a un accident que havia sofert

l'amo en "Niu", aquest any, amb valentiai decisió, el jove Antoni Mateu "Rei" elva substituir tocant el flabiol i tamboríamb els Cossiers". Eren les festes de1972 i el poble ho comenta molt favora-blement.

50 anys enrereAgost de 1947

Ingressos de les berbenesEls encarregats de les berbenes de

Sant Bartomeu celebrades el 23 i el 25d'agost de 1947 ingressaren al'Ajuntament 400 pessetes com a dona-tiu i altres 250 "Per usos i consums" delsmateixos dies.

100 anys enrereAgost de 1897

Nou rector regentEn vista del delicat estat de salut que

patia el rector Gori Escarrer, el bisbe vanomenar dia 1 de juliol de 1897 JaumeHomar Reynés, aleshores vicari deSanta Eugenia, perquè vengues aMontuïri com a rector regent. Aquí s'in-corpora a principis d'agost.

Garrovetes del Papa

Ingredients2 vermeils d'ou500 grams de sucre pols

ElaboracióHo pastam bé fins que es pugui treba-

llar, li donam la forma de garrovetes i escouen a mig foc.

Joana Sastre Pocovi "Pipa"

COlog3iaA Jaume Ramonell

D'en Jaume "Matxo" jo séque mos da sa despedida;un amic bo que tenia,que era un homo de bé,feia en haver-lo de mestertots es favors que podia;m'ha deixat sense alegriaperquè ara pus ja el veuré;Déu el tengui si convéen el cel en companyia.

Contesta insinuantEn certa (wash; insinuarem a l'amo en "Para" haver

canviat una paraula d'una glosa anteriormente dita perperò sense alterar el seu sentit. No arriba a enfadar-

se, però uixí mateix deixa caure aquesta (OA):

No sé on contestarde lo que ara me parlau;vós tanmateix ho posauaixí com més 1716 vos va,i no em fasseu destremparsi voleu guardar sa pau.

Miguel Massanet "Parrí"

aii3C4g3 CI°CIT2 agost 1947

Baltasar Fiol Mayol "Putxo" ambMargalida Andreu Oliver "Horteta".

7 agost 1947Gabriel Llaneras Moll "Mianes" amb

Francisca Miralles Rossinyol "Poeta".12 agost 1947

Josep Sampol Cerdà "Sampol" ambFrancisca Riera Mas "Soqueta".

28 agost 1947Antoni Mayol Jaume "Caragol" amb

Catalina Sastre Noguera "Moia".

Arl)cotc4: an

Sant Joan 10 Agost Ariany 24 AgostVilafranca 17 "Montuïri 31

Cindy Crawford's choice

*New Co-n-Ae.lictli-no

OMEGAThe sign of excellence